HISTÒRIA

, LA HISTORIA DE , UN PROJECTE EN MARXA

Joan Va•lls i Pueyo

D'ençà que el 1980 començà INTRODUCCiÓ Enguany en fa catorze que co­ a publicar-se el periòdic mençà a publicar-se EL BROGIT, informatiu El Brogit, s'ha anat El fet d 'atrevir-nos a parlar de la periòdi c informatiu de Castellbell i hi stòri a de Castellbell i el Vilar com el Vilar. consolidant una meritòria un projecte en marxa, ens ve donat El col·lectiu que endegà aque ll a tasca cultural a Castellbell i el per un seguit d 'actu ac ions de caire feina ja teni a un a certa experiència Vilar. Fruit de l'experiència cultural que s'ha anat desenvolupant després d 'haver iniciat la seva tasca, acumulada al llarg d'aquests al ll arg dels darrers anys. no tan sols periodísti ca, sinó també anys, neix l'elaboració d'un projecte de bastir una història local a propòsit de la consulta del ric patrimoni documental dels marquesos de Castellbell.

l . Costell de castellbell (fotos Jordi Suades).

D E S E M B R E 1 9 9 5 - D o VEL L • - 29 cultural, a la revista El Breny, del veí redactada l'any 1985 pel seu fill Ma­ amb documentació sobre la baronia poble de Sant Vicenç de Castellet. nuel Escorsell, i una nova publica­ de Maldà, i les corresponents a la El contingut del periòdic, desti­ ció, no pertanyent a la col·lecció de nissaga dels Vilallonga. nat principalment a donar les notí• l' «Auca», escrita per Montserrat Als 24 primers lligalls trobem els cies locals i quotidianes, es veié com­ Garzón i Manzano. llibres de capbreus de Castellbell i el plementat, ben aviat, amb articles de I encara arrodonirem aquests Vilar, , Monistrol de Cal­ caire històric, uns «Reculls de la breus comentaris sobre la tasca cul­ ders, , Avinyó i de molts història de Castellbell i el Vilar», de tural realitzada a Castellbell i el Vi­ altres indrets de fora de la comarca Domingo Vilaseca, que representa­ lar fent esment d'una nova aportació del , com , , ren un primer intent d'agrupar els de Joan Masats. Es tracta de l'estudi , , Vilanova de coneixements sobre aquesta matèria titulat En Mansuet Boxó. Entre la l'Aguda, , , Vilade­ que hi havia fins ·aleshores. llegenda i la història (Guerrillers i cavalls, Pau i Rupit. Amb tot, calia un altre argument reialistes a l'entorn de Montserrat, Tot seguit podrem trobar els pa­ de pes per empènyer els estudiosos 1808-1822 ). pers dels censos, censats i propietats locals a la recerca de noves informa­ Coincidint, poc més o menys, amb de tots els pobles, ordenats alfabèti­ cIOns. l'any de publicació dels llibres nú­ cament; els plens, la documentació Aquest argument sortí de la plo­ meros 6 i 7 de l' «Auca Comentada», sobre les diverses administracions ma de l'amic Joan Masats i Llover, és a dir, l'any 1989, per la nostra de les rendes, els testaments, inven­ ànima de tots els afers culturals del banda vam començar a consultar taris, concòrdies, capítols matrimo­ poble, quan es decidí a publicar l'arxiu patrimonial dels marquesos nials... i un llarg etcètera que ens l' «AUCA COMENTADA DECAS­ de Castellbell. porta fins a la darrera secció, on hi ha TELLBELL I EL VILAR», il·lus­ Fins aleshores poques persones els llibres majors de les diferents trada per Paquita Plans. havien pogut accedir a l'esmentat famílies que van entroncar-se amb Ben aviat van començar a reco­ fons, que es trobava a can Falguera, els titulars del marquesat de Castell­ llir-se els fruits d'aquesta iniciativa. la finca que posseïa la família Vila­ bell. L'any 1982 es publicà el primer llongal a Sant Feliu de . Aquests, que primer foren els volum de la col·lecció «L'Auca Co­ Un dels privilegiats que hi tingué Amat i després els Càrcer i els Vila­ mentada». Fou el mateix Joan Ma­ accés fou Alfredo Saenz-Rico, autor llonga, s'emparentaren amb les nis­ sats qui va escriure El cremallera de d'una biografia del virrei Amat, pu­ sagues dels Desfar, Desbosc, Plane­ Montserrat, un llibre que després de blicada l'any 1967. lla, Despalau, Junyent, Vergós i Ro­ diverses edicions ha superat la xifra Els primers dies del mes de febrer cabertí, entre d'altres. dels 5.000 exemplars. de 1988, el senyor Alfredo de Vila­ Cal recordar, abans de seguir amb L'any següent, i del mateix autor, llonga, germà petit de l'actual mar­ la nostra exposició, que fins al mo­ sortí a la venda la biografia d'En quès de Castellbell, José Luis de ment tan sols hem tingut temps de Pere del Gall, un guaridor d'ossos o Vilallonga i Cabeza de Vaca -autor consultar quasi un centenar dels lli­ «curandero» del Vilar que havia es­ d'una recent biografia del rei espa­ galls que conformen aquest fons do­ tat conegut arreu de la comarca i més nyol- autoritzà que l'arxiu familiar cumental. enllà. es diposités a l'Arxiu de la Corona Tot i així, després d'uns breus Montserrat Enrich i Viladoms, d'Aragó, de Barcelona. resums que vam anar escrivint per a una altra dels membres del col·lectiu Un any després, amb la denomi­ El Brogit, vam atrevir-nos a recopi­ El Brogit, s'especialitzà en la his­ nació de «Can Falguera», de la sec­ lar tot el material de què disposàvem tòria. i la coneixença dels diferents ció de Diversos Patrimonials, el fons i així fou com es publicà, l'any 1993, trets culturals del poble de Sant Cris­ familiar és format per 502 lligalls i El castell i el seu terme. Notícies tòfol, un lloc situat a la falda de 143 llibres. històriques de Castellbell i el Vilar, Montserrat, dins el terme municipal Hem de dir, però, que, així com núm. 8 de la Col·lecció de l'Auca de Castellbell i el Vilar. És l'autora l'anterior ja venia amb el seu corres­ Comentada. de dos llibres: El poble de Sant Cris­ ponent inventari, hi ha un altre bloc En aquest llibre vam limitar-nos tòfol (publicat l'any 1984) i Cent de documentació que encara no pot a ordenar cronològicament les notí• anys de vida associativa a Sant Cris­ consultar-se, ja que a l'arxiu estan a cies històriques que feien referència tòfol (de l'any 1986). l'espera de poder dipositar-lo, per­ a Castellbell i el Vilar. Aquesta mateixa autora, uns anys què «no se cuenta con ningún instru­ més tard i amb motiu de la comme­ mento de control para emprender­ moració de les noces de platí de la la.» Per tant, desconeixem el seu NOTíCIES HISTÒRIQUES Capella de Música, publicà el llibre contingut. 75 anys de cultura musical. No és el cas del fons inventariat, Són escasses les notícies de què No podem oblidar-nos d'esmen­ que està dividit en un seguit de sec­ disposem sobre els primers segles, tar una altra biografia, aquest cop la cions: les corresponents a Castell­ tot i haver localitzat un interessant del metge Lluís Escorsell i Batllina, bell; la de la família Càrcer; dues pergamí, datat l'any 1212, que ens

DESEMBRE 1995 • DOVELLA - 30 ci" sta tCe«l: ò-

ls ~L.(a.tre T~rm::.s :Init.;.} 2,gteV2.ts .....-.tl? BSL¡;',YV¡I!.A1l..VACAL'I:~ Y nE '1:'1'IA5', ".1, qu.t< es Sen'or (, . ~i\\.Rq: fi) CA.~1rELE:.i8~I.L:7err-4.t' ?'.. u J;ll.í,. pbi

2. Mapo de les possessions del marquès de Castellbell (17aO). parla dels primers castlans que co­ feus al terme de Castellbell i rebia Comalba, Puig, Lledó Superior i Lle­ neixem. l'homenatge dels castlans del nostre dó Inferior pagaven mig delme a dit Els castlans són precisament els terme. personatge i l'altre mig al castlà Ra­ personatges que ens provoquen més Recentment s'ha publicat un tre­ mon de Castellbell. Tot això s 'haurà maldecaps a l'hora d'intentar conju­ ball del desaparegut historiador Fran­ de lligar amb l'aparició de la pesta minar-ne la genealogia, ja que al cesc Rafat -« en l'exportació l'any l348. llarg dels segles XIII i XIV podem de safrà durant el segle XIV», a Fins a l'any 1364, que nosaltres documentar, esporàdicament, els que Masos, safrà, occitans i pesta negra. coneguem, no es produeix una ven­ duien el cognom Despalau, Pons i, Estudis d'història de la Catalunya da reial del domini directe i alodial i evidentment, Castellbell. Aquests central-,2 on se'ns proporcionen re­ de la jurisdicció civil del terme i del darrers exerciren la carlania fins a la ferències d'aquest comerciant man­ castell de Castellbell a Berenguer de segona meitat del segle XIV, éssent resà, del qual ja ens havia facilitat Camp, el darrer representant dels l'últim representant Lluís de Castell­ dades mitjançant la nostra correspon­ comerciants manresans que comen­ bell, que romangué en el càrrec fins dència personal. tem. a l'any 1370. Caldrà .saber aprofitar aquesta Malgrat tot, el rei es reservà «la Refondre la informació que te­ informació i les referències biblio­ meitat dels laudem is o terços que nim i esperar l'aparició de noves no­ gràfiques de Rafat, que ens obre les provocarien les alienacions de dit tícies sobre els castlans és una de les portes dels arxius de Manresa, per castell», que uns anys més tard con­ primeres feines que caldrà realitzar. ampliar els nostres coneixements cedirà a l'abat de Montserrat. Una mica més concretes són les sobre aquest període de puixança Berenguer de Camp va vendre notícies que tenim dels que s' ano­ econòmica dels comerciants manre­ els seus drets, cinc anys després, a menen «senyors» del terme, espe­ sans i les seves relacions amb els Jaume Desfar, procurador de la seva cialment a partir de l'any 1350, quan termes circumveïns. muller Margarida i fill d'altre Jaume un comerciant de safrà de Manresa, També apareix la figura de Gui­ Desfar, un manresà que arribà a ser anomenat Guillem de Camp, com­ llem Vilella, draper de Manresa, que conseller reial i que havia comprat al prà les senyories de Castellet de Ba­ tenia interessos al terme de Castell­ rei els termes de Rellinars i Vacaris­ ges i de Vacarisses, quan ja tenia bell, ja que l'any 1360 els masos ses l'any 1358.

DESEMBRE 1995 - DOVELLA - 31 Cal arribar a l'any 1393 per veure protagonistes d'aquella contesa, ja denota l'arrel 'vila' ». Nosaltres cre­ com el rei vengué el mer i mixt que fou ocupat pels pagesos i cremat iem, però, que l'explicació és més imperi i la jurisdicció criminal del parcialment. senzilla. terme a Berenguer de Cortilles, un L'any 1535, després de ladesapa­ Si resseguim la genealogia dels comerciant de Saragossa que exercí ric ió del darrer representant de la senyors, millor dit, de les senyores el càrrec de tresorer i procurador de nissaga dels Maçanet, Berenguer del terme, ja que durant molt temps la reina Violant. Francesc, i d'haver estat en mans de predominà la branca femenina, veu­ Totes aquestes notícies del se­ la seva vídua Elisabet, el senyoriu rem com a mitjan segle XV Violant nyoriu de Castellbell, que romangué del castell i del seu terme va ser de i Voltrera, la darrera en mans dels Desfar fins a mitjan restituït als hereus legals de dits persona que dugué el cognom origi­ segle XV, les hem complementades, Maçanet, és a dir, Francesc Amat i nal, es casà amb Pere de Vilalba, el com veurem més endavant, amb re­ Junyent, que era casat amb Àngela qual aportà un cognom que arrelà ferències de vendes de terres o d'al­ Joana Girona i Maçanet. prou a la contrada com per substituir guns masos existents aleshores al És necessari ampliar la informa­ l'ancestral de Voltrera. terme. ció que tenim d'aquests personatges, l si filem més prim, veurem com L'any 1445 Violant, vídua de Joan així com la del seu fill, també dit un segle més tard la senyora Joana Desfar, vengué la senyoria de Castell­ Francesc, que protagonitzà la unió Antiga de Llobets i Merlès es casà en bell a un ciutadà de Barcelona dit de les senyories de Castellbell i el segones noces amb Joan de Vilalba, Blai de Castellet, a qui succeí el seu Vilar, Rellinars i Vacarisses quan es un cop mort el seu primer marit, fill Lluís fins a l'any 1453, quan casà amb Elisabet de Grevalosa-Des­ Francesc Despalau. vengué aquests drets a Bernat Sarro­ far i Cordelles, senyora d'aquells ter­ Poc temps després els béns del ca, un draper de , domici­ mes veïns. lloc de Vilalba foren adjudicats als liat a Barcelona. Començava el període històric en Despalau, la successora dels quals, Aquest personatge, dels orígens què senyorejaven el terme els mili­ Maria Despalau, es casà, com hem santpedorencs del qual caldrà cercar tars, quan fins aleshores ho havien dit, amb Josep Amat. més notícies, era un comerciant que fet els comerciants. D'aquest personatge caldrà des­ tingué problemes amb la Cort i fou Joan Amat i Desfar fou el primer tacar el fet que fou qui concedí, per indultat, juntament amb altres, per representant del llinatge dels Amat primera vegada, un batlle propi als haver comerciat amb els florentins que tingué el domini sobre els quatre habitants del terme de Rellinars, que quan estaven en guerra amb la Coro­ termes units que acabem d'esmentar. fins aleshores sempre havien estat na d'Aragó. L'any 1599, aquest personatge sota les ordres dels batlles de Vaca­ L'any 1455 aconseguí la llicència que participà en les diferents guerres risses. Això succeí l'any 1643. reial per poder construir un pont de de l'època, va rebre el «Privilegi de Serà prou interessant esbrinar més pedra sobre el Llobregat. Aquesta Noble» juntament amb el seu germà notícies biogràfiques de Josep Amat, obra representà un dels fets cabdals Francesc, el qual esdevingué, cap a exiliat en dues ocasions a França, i en la història dels termes del Vilar i l'any 1620 -com a segon fill d'Eli­ del seu germà, Gispert Amat i Des­ de Castellbell, ja que així quedava sabet de Grevalosa- senyor del cas­ bosc, que presidí la Generalitat, fou superada la barrera natural que re­ tell de Castellar, a l'actual municipi abat de diferents monestirs catalans, presentava el riu. d'Aguilar de Boixadors. com Sant Pere de Galligants, Sant Un document que transcrivim al Els interessats en la història d'a­ Cugat i Ripoll, i s'encarregà, l'any llibre parla d'uns primers capítols quest indret de la comarca del Bages 1641, juntament amb altres delegats concordats entre Bernat Sarroca i el tenen l'oportunitat de cercar notícies barcelonins, de transportar el tresor mestre de cases que s'encarregà de en l'arxiu que estudiem. que es guardava al monestir de Mont­ l'obra, que encara no hem pogut lo­ l seguim parlant de l'ampliació serrat fins a Barcelona quan es cre­ calitzar en l'arxiu que consultem. del patrimoni dels Amat, ja que Jo­ gué que podia caure en mans dels Caldrà fer una anàlisi més aprofun­ sep Amat i Desbosc es casà, l'any francesos. Uns anys més tard -1668- dida d'aquest afer. 1632, amb Maria Despalau, la qual Joan Amat i Despalau, a qui conei­ La filla de Bernat, Caterina Sarro­ aportà a la casa el lloc de Vilalba, a xerem com el darrer baró de Castell­ ca, es casà amb Bartomeu Agustí de l'actual municipi d'Abrera, de la co­ bell, es casà amb Francesca Planella Maçanet, fill d'un notari barceloní. marca del Baix Llobregat. i Erill, qui aportà com a dot el lloc de Bartomeu fou batlle de la ciutat Es tracta de la demarcació de Vilalta, a la parròquia de Rodors, de comtal i, posteriorment, membre del l'antic castell de Voltrera, aquell cas­ la sots-vegueria de Moià. Consell de Cent. tell que va fer dubtar en Pere Català A aquest indret de la comarca del El fill d'aquests, Miquel de Maça• i Roca (a la seva obra Els castells Bages caldrà afegir-hi, més enda­ net, va ser qui tingué serioses difi­ catalans, vol. I, p. 336) sobre l'origen vant, els de Talamanca, Monistrol de cultats amb els remences quan van de l'actual denominació, creient que Calders i , que perta­ revoltar-se. L'any 1485 el castell de s 'havia produït -i cito textualment­ nyien al seu pare, Pere de Planella i Castellbell es convertí en un dels «una simbiosi poblat-castell com Talamanca, i, un cop mort aquest,

DESEMBRE 1995 - DOVELLA - 32 passaren a engruixir el patrimoni dels futurs marquesos de Castellbell. ~mmm~~~~mm~mm~m~ Abans, però, recordarem que Joan ES. J ESVS, MA ll/ A,JOS E'i'H. ~ Amat no va poder exercir la carrera militar com els seus avantpassats, ja RESPUESTA I que era esguerrat d'un braç. Fou ai membre del Consell de Cent barce­ ES A LA [)UDA, DADA ~ loní l'any 1670, i vers el 1681 cons­ tava com a diputat i «Protector del ! POR LA REAL SALA I Braç Militar.» ~ 1JEL. N01JLE Sr. 1). FRANC/SCO 1JE MONTERO, ~ Va ser en temps d'aquest senyor ~ llr"l ObiJ~r. .' .' fJ8i quan es va dividir l'heretat d'un dels masos principals del terme del Vilar, ! EN LA CAUSA DE SUPLICACION ! el mas Gall, originant-se, l'any 1688, ~ DE LA REAL PROVISION DE MANUTENCIO~. fJ3I una nova casa que seria coneguda ES ENTRE PARTES ~ com la Bauma, nom que encara per­ dura a la toponímia actual d'un dels DEL H.JJSTRE MARQUES barris del terme municipal, on es ai = construí la primera fàbrica tèxtil del ~ D E ç A S TEL L VEL L, ~ poble. E8de lloa; ~

~ T ~ EL MARQUESAT DE CASTELLBELL E8LOS REGIDORES~ El successor en el senyoriu de ES DE LA VILLA DE MONISTROL, ~ Castellbell fou Josep Amat i Plane­ ~ de otra. ~. lla, que era casat amb Marianna Ju­ Ef(riv.cnD Atupin Gurll , 'PuMicD '!èrlll Colrgi.do nyent i Vergós. Aquesta muller ve­ ~ N~tttrjD ~ Jr Ntlm(To J( 71,tTa{ontt, ~ nia d'una família de la comarca de la Ea Segarra, posseïdora del lloc de Meià, .ES .~ que actualment pertany al terme municipal del Llor. ~. ~~ ~ Anys a venir es crearà el marque­ E8 1JAllCELONA: 8$ sat de Castell meià que s'unirà, en ~ ED la Impreota de FRANCISCO SURri, ImprdTor, ~ una mateixa persona, amb el mar­ eD I~ calle de la Paja. ... . ~ quesat de Castellbell. EH D'aquesta manera, ja podem co­ mençar a parlar del nou títol que ~~~~~~~~~~~~~~~~~ tindrà la nissaga dels Amat, des de 3. Detall del plet entre el marquès de Castellbell i els regidors de Monistrol (1752). començaments del segle XVIII. En les Corts celebrades a Barce­ marquès, juntament amb la seva fa­ militars que sempre van vanaglo­ lona entre el dia 8 de setembre de mília, romangué «exiliat» a Vacaris­ riar-sede laseva participació a l'assalt 1701 i el 27 de gener de 1702, el nou ses des de l'any 1705 al 1713. Allí final contra la ciutat de Barcelona el rei Felip V afavorí amb alguns privi­ van néixer alguns dels seus molts mes de setembre de 1714. legis diferents viles catalanes i con­ fills, entre ells Manuel Amat, que es Recordarem, tanmateix, que els cedí diversos títols nobiliaris, entre convertiria en el personatge més co­ darrers nuclis de resistència contra ells el del marquesat de Castellbell, negut de la família quan exercí el les tropes filipistes eren Cardona, que recaigué en la persona de Josep càrrec de virrei del Perú. Sant Martí Sarroca, Bagà i el nostre Amat i Planella. El decret va ser El novell marquès repartí la seva Castellbell, que s 'havia convertit en publicat a Madrid el dia 7 de juliol de residència entre aquesta població del presó dels seguidors del rei Felip V. 1702. Vallès Occidental, prou aïllada de Després de retirar-se un cert temps Així descartem l'opinió d'alguns les principals vies de comunicació, a Tarragona, el primer marquès de autors que repetidament han mani­ Vilalba, lloc del qual ja hem parlat, i Castellbell tornà a Barcelona, on morí festat que el títol marquesal li fou el monestir de Montserrat, on pujava l'any 1715. concedit arran de la seva participa­ quan veia perillar la seva integritat El seu hereu fou Josep Amat i ció en la Guèrra de Successió. física. Junyent, el qual, l'any 1719, quan Per arrodonir-ho també direm que Amb ell també hi havia els seus solament tenia 17 anys, va protago­ no va ser aquest el motiu, perquè el nebots, els germans Junyent, uns nitzar un fet insòlit. D'acord amb el

DESEMBRE 1995 - DOVELLA - 33 capità general de Catalunya va fer les fàbriques de riu, quatre al terme Quan s'acabava aquell segle XVI, volar el castell de Castellbell per de Castellbell i el Vilar, i de conju­ Elisabet de Grevalosa-Desfar i Cor­ evitar que s 'hi fortifiquessin els ano­ minar tota la informació referent al delles, vídua de Francesc Amat i menats «miquelets de França», co­ marquesat entroncant-la amb la fi­ Girona, i el seu fill Joan Amat i mandats per Francesc Bernic, de gura del darrer marquès, José Luis Desfar, obligaren a fer un altre cap­ Collbató. de Vilallonga i Cabeza de Vaca. breu, que es confeccionà l'any 1597. Aquest segc.n marquès, que a par­ En aquella ocasió els amos dels ma­ tir del 1735 també ostentà el títol de sos van fer les seves declaracions al marquès de Castell meià, es casà amb ELS MASOS castell, mentre que els terratinents Anna Rocabertí i Descatllar, qui apor­ forans, dels quals parlarem més en­ tà al patrimoni un altre indret de la Per altra banda, la lectura dels davant, ho feien a la casa del notari comarca del Bages, Avinyó. capbreus del terme de Castellbell i el capbrevador, Damià Bellera, a Mo­ Les següents notícies, que resu­ Vilar ens ha portat a conèixer la nistrol de Montserrat. mirem amb molt poques paraules, situació dels masos, la seva exten­ La vídua de Joan Amat, Perone­ referents als titulars del marquesat sió, els seus propietaris -i quan ha lla Desbosc, i el seu fill, Josep Amat de Castellbell ens condueixen al ca­ estat possible l'elaboració de les ge­ i Desbosc, van fer declarar els béns sament del fill hereu, Gaietà Amat i nealogies dels mateixos- i els cen­ que tenien els terratinents l'any 1631, Rocabertí, l'any 1765, amb Maria sos que pagaven, així com els del­ mentre que els propietaris dels ma­ Eulàlia Cruïlles, i un any més tard se mes, que eren comuns a totes les sos principals van fer-ho tres anys celebrà el de la germana de l'anterior, heretats. més tard. Maria Esperança, que es casà amb el Al llarg de la història del terme, El mateix Josep Amat va repetir seu cosí Rafael Amat i Cortada, baró els seus propietaris es van veure obli­ l'experiència fent declarar els terrati­ de Maldà, prou conegut per ser l'autor gats a declarar els seus béns en vuit nents monistrolencs entre els anys del famós Calaix de sastre, aquell ocasions. 1656 i 1671, i el seu fill, Joan Amat voluminós dietari del qual hem po­ L'any 1328 va redactar-se el pri­ i Despalau, va fer-ho amb els pa­ gut extractar informació de la còpia mer capbreu que coneixem, quan gesos de Castellbell i el Vilar l'any que tenen a l'Arxiu Històric de la exercia el senyoriu Guillem de Cire­ 1666. Aquest darrer capbreu és molt Ciutat de Barcelona, ja que l'original ra, i també cobraven censos els cast­ interessant per la minuciositat amb segueix en poder dels Vilallonga, lans Guillem i Ramon de Castellbell. què es fan les afrontacions dels ma­ que, evidentment, no se'n volen des­ Aquest capbreu tan sols relaciona els sos i les diferents peces de terra. prendre i no van dipositar-lo amb diferents masos, sense especificar Acabada la Guerra de Successió, l'altra documentació cedida a l'Arxiu els noms dels seus propietaris. èl segon marquès de Castellbell, Jo­ de la Corona d'Aragó. Un segle més tard, entre els anys sep Amat i Junyent, feia controlar les El segon marquès morí l'any 1773, 1441 i 1442, es confeccionà el se­ seves propietats per un procurador, i el seu fill, Gaietà Amat, es casà en güent capbreu, que nosaltres conei­ el monistrolenc Marià J aner, qui en­ segones núpcies, l'any 1777, amb xem per informacions indirectes pro­ cetà una nova capbrevació entre els Maria Antònia de Peguera, i el fill porcionades pels capbreus poste­ anys 1726 i 1728, redactada pel no­ hereu d'aquest matrimoni, Manuel riors, ja que no hem pogut localitzar- tari de Jo­ Gaietà Amat, es casà, el mes de de­ 10. sep de Camps. El darrer capbreu que sembre de 1798 amb una filla del Seria molt interessant poder con­ va confeccionar-se, l'any 1759, quan referit baró de Maldà. sultar-lo, puix que fou redactat poc encara vivia l'esmentat marquès, Tota aquesta informació l'estem abans que els Desfar es venguessin destaca per la important variació que treballant amb la consulta de l'esmen­ el senyoriu a Blai de Castellet. comencen a tenir els noms dels ma­ tat Calaix de sastre, que ens propor­ L'any 1534, com hem dit abans, sos, començant a predominar els ciona notícies de primera mà i d'una va ser un d'aquells anys de transició cognoms dels darrers propietaris en manera molt meticulosa. en què el senyoriu era en mans lloc dels noms antics. Caldria parlar de les acusacions d'Elisabet Joana Marcel de Campor­ A la segona meitat del segle d'afrancesat contra aquest quart mar­ rells, vídua de Berenguer Francesc XVIII, substituint els capbreus van quès, que veié com l'any 1808 la de Maçanet, mort quatre anys abans. confeccionar-se els «Llevadors de Junta de Govern de Manresa va de­ Poc temps després que els pro­ censos i delmes», d'entre els quals cretar l'embargament de totes les pietaris del Vilar i de Castellbell coneixem el de l'any 1780, el de seves propietats. Morí l'any 1846, declaressin la capbrevació d'aquell 1788 i el de 1800 pel terme de Cas­ uns anys després que els carlins pro­ any, en la qual ja comencen a delimi­ tellbell, i el de 1864 pel terme del voquessin una nova destrucció del tar-se els diferents masos encara que Vilar. castell -el 1833- durant la Guerra d'una manera molt genèrica, el cas­ Amb les notícies proporcionades dels Set Anys. tell i el seu terme van anar a parar a pel capbreu de l'any 1759 i totes les La continuació d'aquest relat ens mans dels primers representants del posteriors, caldrà aprofundir en el portaria a parlar de la construcció de llinatge dels Amat. nostre estudi sobre les propietats del

DESEMBRE 1995 - DOVELLA - 34 terme, ja que és a partir d'aquell merç, es queixaven al marquès per­ Per a aquest pri mer geògraf del moment quan les heretats dels ma­ què s'havia imposat el cens d'un nostre terme era molt important el sos, que fin s aleshores se'ns hav ien poll astre a aquell s castell vil arencs manteniment de les fites, ja que «es presentat com unes unitats econòmi­ que s'edi ficaven les noves cases, ja moltfacildeperdrer-se, o beabforts ques molt ferrenyes, comencen a que segons ell s no se'ls hav ia prev in­ ayguats, que las cobran de terra, o parcel·lar-se. gut sobre aquest nou pagament. las arrencan: o be si son de pedra de Aquest seria el cas del mas Llo­ El mateix marquès de Castell ­ mala calitat se salinan, y vanfonent part, després conegut com el Ferran be ll , en aquell temps que transcorri a ab la antiguitat de temps.» de Castellbell , quan estava en mans a cavall dels segles XV III i XIX, I ja que parlem de les afrontaci­ d'Isidre Ferran, que va vendre la tenia totalment parcel.lada l'heretat ons del terme de Castellbe ll i el Vi­ meitat de l'heretat a Jaume Plans. El del castell. Cada un dels trossos era lar, ens acostarem fin s a la banda de mateix va fer amb el seu aglevat, el conreat pels pagesos que hav ien con­ ponent, on afronta, mitjançant el tor­ mas de la Tira, del qual vengué la tractat a rabassa morta. rent del Tortuguer, amb el terme meitat, l'any 1751 , a Francesc Grau, Quant a la geografia del terme, municipal de Moni strol de Montser­ un dels grans propietaris d' aquell hem de dir que l'any 1780 el proc u­ rat. Entre cl it torrent, també conegut període. rador del marquès, Pa u Janer, va com el ri u sec, i les grans propietats Dit Isidre Ferran, les di ficultats aixecar un curiós mapa de totes les del pobl e de Sant Cri stòfol i del mas econòmiques del qual eren evidents, terres compreses entre la muntanya Abadals s'escampen un seguit de vengué una part de la masia -«un de Montserrat i el terme de Terrassa. partides de terra: els Bell solans, el aposento o cambra», diuen els pa­ És a dir, es tractava del «Primer Coll cie Romaní, els Angles, la Man­ pers-, l'any 1754 a Esteve Enrich i, mapa, y carta geog r ~fica completa resana i el mateix Tortuguer on, an­ quatre anys més tard, una altra part a dels quatre termes units y aglevats cestralment, cultivaven la terra mol­ Francesc Bach. de Castellbell, y Vila r, Vacarissas y ts habitants de Moni strol de Montser­ Els anys immediatament anteriors Reynas» (v . figura 2). rat. Eren els terratinents que abans al 1759 s'havien començat a cons­ AI mateix temps, redactà un a hem esmentat. truir algunes cases noves. Valentí completíssima «Rodalia y demarca­ Entre aq uests propietari s trobem Oller, l'any 1753, construí una casa a ció» de cada un dels quatre termes, un s pocs casos de gent de Rellinars, les terres del mas Morrolius; Pau fe nt especial menció dels llocs on de Sant Vicenç de Castell et i de Clusella va fer-ho al lloc on antiga­ era més necessària la conservació de que tenien terres al terme menthi haviael mas del Putxet; l'any les fites, amb la intenció que no es de Caste ll bell i el Vil ar, la majoria de 1757 Joan Puig es va fer la casa a produïss in malentesos a l'hora del vegades afrontant amb les pròpies l'heretat del mas Puig del Ll or, i els cobrament dels delmes. Aquest cas dels seus respectius termes. Però el amos del mas Abadals en construïren podi a donar-se, per exemple, a l'he­ cas més signi ficatiu era el dels mo­ una a la partida de la Manresana, on retat del mas Puig del Ll or, on hi nis trolencs. vivien, a partir de l'any 1757, uns hav ia unes quintanes, de les quals el Els propietaris cie Moni strol de masovers. Al marge esquerre del riu rector de Santa Cecília cobrava la Montserrat tenien terres de cultiu a Llobregat s'edificà una casa a l'ano­ primícia i el senyor del terme de Castellbell i el V il ar almenys des del menada «pessa del Estarrós». Castell bell cobrava el delme. segle XV. En el capbreu dels anys Principalment van ser els amos de tres masos, el Puig i el Genovès, del terme del Vilar, i el Ferran, del terme de Castellbell , els que donaren més «facilitats» per a construir cases a les seves heretats. L'any 1759 hi havia 12 cases edi­ ficades o s'estaven edificant a la partida de terra anomenada la Teule­ ri a, del mas Puig del Vi lar, mentre que a l'heretat del Genovès es cons­ truïren 8 cases. El s primers an ys del segle XIX hi havia I O cases edifica­ des a les propietats del mas Ferran de Castellbell. Era el temps en què el batll e i els regidors de l'Ajuntament de Castell ­ bell i el Vilar, en nom dels parcers, aleshores afectats per la guerra i la decadència de l'agricultura i el co- 4. Esg lésia de Santa Maria del Vila r.

D E S E '" B RE I 9 9 5 - D o VEL lA· 35 1441-1442 ja consten uns 20 propie­ pagar abans els delmes. Això originà Els regidors, per la seva banda, es taris; i en tots els capbreus posteriors un procés, encetat pel síndic de Mo­ comprometeren a retornar el preu de trobem la presència d'uns quaranta­ nistrol, que defensava el dret dels la verema decomissada uns anys cinc monistrolencs que disposen de monistrolencs a endur-se les garbes, abans. terres pròpies a les partides abans la verema i els altres fruits cap al seu Amb tot això volem dir que serà esmentades i, si travessem el riu pel poble, sense haver de demanar lli­ prou interessant fer un estudi a fons seu marge esquerre, veurem com allí cència al senyor de Castellbell. d'aquestes relacions comercials que cultivaven terres a la partida del S'arribà a una concòrdia l'any hi havia entre els dos termes munici­ Verdal i de Roca Rubí, i s'endinsaven 1662 entre Joan Trias, procurador pals del sud de la comarca del Bages, en el terme de Vacarisses. dels Jurats i Consell de la vila de sense oblidar-nos dels vallesans Re­ El terme municipal de Monistrol Monistrol, i Josep Amat, de manera llinars i Vacarisses, els productes de de Montserrat, enclavat sota les que aquest seria considerat, amb tots la terra dels quals també eren comer­ afraus montserratines, tenia poca els drets, com a natural de la vila, i els cialitzats a Monistrol de Montser­ disponibilitat de terres de cultiu, per­ terratinents com a naturals de la ba­ rat. 3 què els seus habitants haguessin de ronia de Castellbell. Ara fa un any ens vàrem compro­ cultivar-ne als termes veïns? Deixem Van seguir uns anys de bones metre a seguir estudiant la història plantejada així la nostra hipòtesi de relacions, com quan Joan Amat i de Castellbell i el Vilar i, amb la treball, ja que, com tants altres as­ Despalau comprà dues cases, l'any confiança que trobarem la col·labo­ pectes d'aquesta història que presen­ 1680, a la vila de Monistrol, des d'on ració necessària per dur a terme tem, cal aprofundir més en el seu poder comercialitzar els fruits de la aquest projecte, així ho farem. estudi. baronia. No podem cloure aquest relat sen­ Hem dit que aquesta presència de Però l'any 1741 els regidors de se dir que s'està preparant l'edició gent de Monistrol cultivant terres al Monistrol promogueren un enfron­ d'un nou llibre sobre Castellbell i el nostre terme la constatem a partir de tament amb el marquès de Castell­ Vilar basat en la història de les fàbri• l'any 1441, i encara afegirem que al bell, puix que pretenien que aquest ques de riu, mentre que, per la nostra capbreu de 1328 consta el mas de la «tant solament podia entrà la vere­ banda, estem estudiant la toponímia Calsina, del terme de Marganell, i el ma dels dits termes, y no lo vi resul­ del terme municipal i les biografies de Vilamarics -aquell enclavament tant de ella» a Monistrol. d'algunes personalitats que van néi­ que pertany a Monistrol de Montse­ Així començà un llarg procés que xer allí, com el polític Francesc Se­ rrat, malgrat estar separat del seu anava donant la raó ara a un ara als nyal i Ferrer i el periodista Ignasi terme- com a depenents dels senyor altres, de manera que el6 de maig de Ribera i Rovira, un dels pocs escrip­ i castlans de Castellbell. 175 1 l'Audiència declarà que el mar­ tors catalans que estudià a fons les Tanmateix, recordarem que els quès no tenia dret a entrar els fruits a relacions culturals catalano-portu­ regidors de Monistrol de Montserrat Monistrol i, més tard, el 16 de març gueses. tenien la facultat de construir molins de 1753, es declarà que podia fer-ho fariners a les ribes del riu Llobregat, si pagava els drets d'entrada a la vila quasi al llarg de tot el terme de Cas­ (v. figura 3). NOTES tellbell i el Vilar, des del torrent del Tot i que els regidors de Monis­ Tortuguer al Pont Vell, per la dreta, trol seguien queixant-se, van renun­ 1- Recentment s'ha publicat el llibre El castell i i de dit pont fins més avall de la riera ciar a prosseguir el procés fins que el el poble de Talamanca (Centre d'Estudis del marquès tomà a provocar discrepàn• Bages. Manresa, 1994), de Raquel Valdene­ de Merà, per l'esquerra del riu. bro Manrique, on, erròniament, es parla dels Hem proposat que tenien aquest cies, negant-se a pagar el dret d'en­ membres de la nissaga «Villalonga» en lloc dret des de l'any 1223, malgrat que trada dels fruits. Aleshores els regi­ de Vilallonga. no tenim cap confirmació fins a l'any dors li decomissaren els 200 quintars 2- Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1993. de verema que havia entrat a Monis­ 1506 quan Miquel de Maçanet els 3- Des del mes de novembre del 1990 venim renovà l'establiment. Aleshores ja trol. col·laborant a les pàgines de la revista VACA­ en tenien un d'edificat a sota la par­ L'afer S'allargà fins l'any 1757, RISSES, BALCÓ DE MONTSERRAT, amb tida dels Angles, on actualment hi ha quan s'acceptà per totes les parts la aportacions de caire històric i amb estudis de cada un dels masos del terme. Respecte a el rec de la fàbrica de la Bauma. concòrdia definitiva. S'acordà que Rellinars, vàrem publicar un treball sobre els Les relacions dels habitants dels el marquès podia entrar tota la vere­ seus masos: «Els masos de Rellinars», EL termes de Monistrol de Montserrat i ma que volgués, sempre que avisés BROGIT, núm. 162, desembre, 1993. de Castellbell i el Vilar no sempre prèviament sobre la primera càrre• van ser bones. ga, i pagaria 20 lliures cada any, tant Joan Valls i Pueyo L'any 1657 Josep Amat i Des­ si n'entrava molta com poca. No po­ Llicenciat en Història General i Geografia dia entrar vi sense pagar el dret, però bosc, senyor de Castellbell, dictà unes Membre del Centre d'Estudis del Bages crides prohibint als terratinents que no calia que pagués res per l'entrada Col·laborador a: El Brogit, periòdic s'enduguessin els fruits a Monis­ dels grans ni per la seva comercialit­ informatiu de Castellbell i el Vilar; trol -el seu centre comercial- sense zació. Vacarisses, balcó de Montserrat.

D E S E M B R E 1 9 9 5 - Do VEL L A - 36