ANNALS DEL C.E.C.R. 1997-1998 PP. 26 1 LES INVESTIGACIONS PETROL~FERESA VALLFOGONA DE RIPOLLES DURANT EL SEGLE XX
Al Ripolles, i de fet a tot el Pre-pirineu, hi ha molts indrets on hi aflo- ren de manera natural hidrocarburs. La majoria d'aquests llocs d'aflorament d'indicis de petroli són coneguts ja des de principis de segle o ftnals del segle pas- sat. Els més irnportants es troben a les roques de la formació Armincies, en les quals s'havien explotat, a principis de segle, les mines de disodila de Riutort (La Pobla de Lillet) i Sant Joan de les Abadesses. També afloren indicis a la formació Corones, que esti en contacte amb i'anterior, a Gombren, Montgrony i Ogassa; rnés al sud, normalment a les roques de la formació Vallfogona, també n'aparei- xen. Aquests darrers no són tan continus com els de les formacions anteriors, i es troben, entre altres Ilocs, a Borredi, Vilada de Berguedi i Vallfogona de ~i~olies.Concretament a Vallfogona hi sortia petroli, o betum, més amunt de la masia de Cal Mestre, a la vora del torrent d'Esperonell, al costat de la font Pudenta o del Sofre. FamBcid Vanfepna &"'7 sud da! sinclha! de Ripl!
1:LES COXCESSIONS MINERES (1902-1934)
A principis de segle, les exploracions petrolíferes eren fetes d'acord amb l'antiga llei de mines, i qualsevol ciutada podia demanar-ne concessions o permisos d'investigació con si es tractés d'un mineral qualsevol. Tot i queja es' realitzaven sondatges i pous petroíífers, L'explotació d'liidrocarburs mitjarigant mines va ser una tecnica molt utilitzada a primers de segle. A Catalunya, en aquella epoca, els productes petrolers havien de venir de molt Iluny; per tant, eren cars i escassejaven, i l'explotació de les mines d'hidrocarburs resultava ren- dible. Al Ripolles es van demanar concessions rnineres per hidrocarburs a Ogassa, Gombren, Campdevinol, Vallfogona, Sant Pau de Segúries i Sant Joan de les Abadesses. Aquesi darrer iiiurticipi va ser segurarnent I'únic del RipollZs on n'hi va haver una veritable producció. A Vallforona- es van demanar. com a mínim. una dotzena de conces- sions mineres per diferents hidrocarburs fins el 1929. Vuit expedients dtaquests dotze permisos es troben dipositats a llArxiu de Girona. Els plinols d'a- quests expedients mostren que les concessions s'ubicaven scmpre a les rodalies de Cal Mestre, i normalment contenien i'indret concret d'aflorament dels indi- cis.
"Flora" i "Ampliación de Flora" (1902-1905). Margues bituminoses. Expedients núm. 1283 i 1316.
Van ser sol.licitades per Joan de Ferrer de Gallart, natural d'ogassa, el setembre i el novembre de 1902, pero no van ser concedides fins el juny de 1905, un termini excessivament'llarg en cornparació amb permisos miners posteriors. Van ser cancel,lades al cap de pocs mesos per no haver-se abonat la quota per I'expedició del títol de propietat. Tenien, respectivament, una superfície de 12 i 20 hectirees (anomenades pertinencias en la terminologia minera de i'epoca). Segons els plinols, l'indret d'aflorament dels indicis estava situat, per poques desenes de metres, fora dels Iímits de les dues concessions. Encara que provenia d'ogassa, Joan de Ferrer de Gallart va ser I'únic vallfogoní de tots els concessionaris. L'any 1907 era jutge municipal de Vallfogona, i quan va sol.licitar el seu tercer permís rniner, l'any 19ii. encara hi residía. A més, en aquest expedient hi consta tarnbé com a propietari de terrenys compresos dins la demarcació, i probablernent era propietari de la casa de can Coirne. Posteriorment, en la demarcació de la concessió "Joaquina" va actuar com a testimoni; Ilavors, segons I'expedient, ja vivia a Sant Joan de les Abadesses.
"La Casualidad" i 'La Negrita" (1 907.1 91 0). Petroli i carbó. Expedients núm. 1563 i 1565.
Els expedients d'aquestes concessions mineres no es troben dipositats a I'Arxiu Historic de Girona. Va ser Josep R. Roquer de Barcelona qui les va sol.licitar el desembre de 1907 i el gener de 1908. Tenien, respectivament, una 4 Lss INVESTIGACIONS PETROL~FERESA VALLFOGONA DEL RIPOLLES,..
superfície de 80 i 20 pertinences, i a1 juny de 1910 quan es va demanar el permís "Juant',encara continuaven vigents. El punt de partida usat per fer la demarca- ció de la "Casualidad" va ser la boca de "la mina del petroli". A la sol.licitud publicada al Butlletí de la Província de Girona, "La Negrita" hi consta per carbó, pero ha de tractar-se per forca d'una errada.
'yuan " (191 0-191 0). Betum. Expedient núm. 1626.
Va ser demanada per Lluís Girod de París, el 21 de juny de 1910. A la sol~licitudhi consten, com a Iímit sud del futur permís "Juan", les concessions encara vigents "Negrita" i "Casualidad". A l'expedient no hi ha cap plano1 ni cap més document. Potser no es va arribar a concedir.
"Tres Pinas" (1 91 1-?). Margas bituminosas. Expedent núm. 1677.
Va ser sol.licitada novament per Joan de Ferrer de Gallart, de Vallfogona, i Josep Torroella Sardoner, de Portbou, el 28 d'octubre de 19U. La sol.licitud va ser sotmesa a exposició pública a Vallfogona i Pere Sobreroca Rovira, propietari d'Esperoneil, hi va presentar al.legacions. La concessió es va publicar al Boletín Oficial de la Provincia de Gerona el dia 20 de julio1 de 1912.
"La Joaquima" (191 7-191 7) Petroli. Expedient núm. 1907.
Va ser sol~licitadaper Josep R. Roqué Costa, de Barcelona, el 31 de gener de 1917. La sol.licitud es va posar a exposició pública a Vallfogona i hi va presentar al.legacions el propi ajuntament de Vallfogona. La concessió es va publicar al Boletín Oficial de la Provincia de Gerona el dia 16 de juny de 1917, pero va ser cancel.lada immediatament, en no haver-se abonat la quota regla- mentaria, el 29 d'agost de 1917. Mapa 2: Demarcacions de les concessions mineres "Flora': 'Mmpliación de Flora'', "Tres Pinasf'i '!loaquina':
"Mercedes" i "Alfonso XIII" (1918-7). Esquistos bituminosos. Expedients núm. 1975i 2037. La "Mercedes" va ser sol.licitada el setembre de 1917 i concedida el gener de 1918 a Pere Ballester Duran, del Masnou. Posteriorment, el 8 de maig de 1918, Ballester va sol~licitarel nou permís "Alfonso XIII", de 202 hectarees, que envoltava l'anterior, i posteriorment va vendre la "Mercedes" i els drets sobre la futura concessió "Alfonso XIII" a Ramon Macaya i Jordi Foret, de Barcelona. El preu de la venda va ser de 10.000pessetes. "Alfonso XII1" també va caducar immediatament després de ser concedida.
"Monastir" (1918-7). Erquistos bituminosos Expedient núm. 7 La concessió condicional es va publicar el mateix dia que la del permís "Alfonso XIII", el 30 de novembre de 1918. El concessionari era Jaume Cussó, i la superfície de la demarcació era de 26 Ha. L'expedient no es troba a I'Arxiu Histhric i I'única informació consultada és I'esmentada circular publicada al Butlletí oficial de la província.
"Anselmo" (1929-1934). Petroli. Expedienr núm. 2527. Va ser sol.ljcitada per Anselmo de Riu Fontanillas, de Barcelona, el 16 de maig de 1929. La sol~licitudva ser sotmesa a exposició pública a Vallfogona i hi van presentar al~legacionsEsteve Saña Riu, de can Micot, Pere Sobreroca Rovira, del Verger i Esperoneil, Josep Icart Picart, copropietari del Verger, Bernat Palomera Borda de can Palomera, i Joaquim Coma Sobreroca, propietari de can Mallenga. La concessió minera va ser atorgada el novembre de 1929. El 28 de desemhre de 1932, Anselmo de Riu va sol.licitar la renúncia, que no va ser accep- tada fins el 27 de mar$ de 1934.
Mapa 3: Demarcacions de les conceusions nrineres "Mercedes'! "AlfonsoXllItl i '1An,5eimo'! En iiii llistat de coricessioris iniiieres roiicrdides per Iiidrocarbiirs. piihlicat pels eiiginyers de mines Mir. (;iiascli i Foiitrodona (1921) Iii cniisteii cinc norns de permisos ja radurats de \'allfugoiia: "Parnalidas". "Tres piñas", "joaquiiia". "Mercedes" i "Alfniiso SII". Del perinís "Panialidas" no n'he pogiit eshrinar res in6s que el que es diu e11 :~questtrehall. concretaiiieiit qiie tenia tina siiperfície de 8 Ha. Si tal corn senihla. I'nrdre del llistat de coiicessions 6s cro- riol6gic. "Pamali Aquesta perforació de reconeixement va ser excavada amb tota segure- tat per intentar assolir els indicis de petroli que sortien a tocar del torrent. Es tracta d'una excavació en forma de T. Una curta galeria Centrada dóna a una altra galeria transversal, als extrems de la qual hi van perforar dos pous que intenten arribar al nivel1 dels indicis de l'exterior. Dupuy de L6me (1933) ja la va descriure: "...como a cuatro kilómetros al oeste de San Juliá de Vallfogona, está situada una manifestaciónpetrolíferacuriosa. [...]en elfondo del barrancoy en un afluente del mismo se presenta un potentísimo nivel de margas también eocenas [...]han hecho unpequeño socavón de unos cincometros con dospoci- Ilos, tanto en uno de los pocillos como en el fondo del arroyuelo se encuentran pequeñas exudaciones de petróleo. Indudablemente si se hicieran más trabajos se encontrarían otros puntos con Nidiciospetrolíferos...'l. " Entrada SecU6 hor4tlontBl de io mina Sscd6venical de 1s mina figura 1: Esquema dcia "mina u'rlpctroii" Per Vallfogona s'explica una llegenda negra sobre la mina: es diu que un tal Rol, amo de la casa de ca I'Artiguer, va malgastar la seva fortuna en la per- foració de la mina, pero dels pous només en va sortir aigua. El protagonista de la historia, Joan Rol apareix esmentat, entre 1907 i 1917, en diversos expedients miners com a propietari de zones incloses dins els límits de les concessions. Potser era propietari de les cases del Verger i cal Caiot. Segurament els únics que van treure profit del petroli de Vallfogona va ser la gent de les masies de cal Mestre i can Palomera que, esporidicament, I'ha- vien utilitzat corn a combustible pera les Iimpades. 2.-EL SONDEIG PETROL~FERVALLFOGONA-1 Al voltant de Iány 1924 I'estat havia demarcat unes reserves nacionals d'hidrocarburs que cobrien tot el territori espanyol. Aquesta situació d'inter- vencionisme s'allargaria fins I'any 1958, en que es va promulgar la primera Llei d'Hidrocarburs. Durant aquest període encara s'havia de demanar els permisos dinvestigació petrolífers d'acord amb I'antiga Llei de mines, pero la legislació era molt més restrictiva. A més, la guerra civil, la postguerra i I'aillament poste- rior de I'estat espanyol van fer que les investigacions en aquest període es realit- zessin a un ritme molt lent i amb pocs mitjans. L'any 1932, A.S. Sierra Yoldi considerava que les impregnacions de petroli que localment apareixien a les margues blaves de la formació Vallfogona, corn els indicis de prop de cal Mestre, eren rnigracions superficials de I'altre nivel1 que aflorava més al nord, constituit per les formacions ArmAncies i Corones, que a la zona de Vallfogona estarien situades, segons Sierra Yoldi, per sota de les esmentades rnargues blaves. Aquest mateix senyor defensava que els hidrocarburs no s'havien originat tampoc en la formació Armincies, que hauria actuat només com a Roca Magatzem, i que els hidrocarburs provindrien dels guixos del triissic o bé de les pissarres carbonoses del carbonífer que es troba- rien encara a més profunditat; aquestes darreres serien la Roca mare del petro- li. Als estudis de temitica petrolífera de l'epoca es parlava de la conve- niencia o no de realitzar prospeccions a Vallfogona. Sierra Yoldi (1932): '!..es indudable que son lugares muy indicados para exploraciones en busca de aceites minerales esos pliegues intensos de las capas eocenas de la Sierra de Santa María, ese anticlinal extenso de la Sierra de Vallfogona, cortado en parte por la riera del mismo nombre;...". Dupuy de Lome (1933): "...En todo el barranco de Vallfogona hemos encontrado siempre las capas con inclinación meridional, pero su exagerada inclinación parece indicar que se trata de una región muy plegada, y, por tanto poco a propósito para la existencia de petróleo. Habría también que medir los g * 173 espesores de los horizontes geológicos superiores a la manifestación petrolífera para ver si dentro del límite que puede alcanzar la sonda se encuentran niveles aptospara contener el aceite mineral'! Candel i Vila, R. (1952): "Las margas del eoceno con impregnaciones de hidrocarburos afloran en elprofindo barranco que se encuentra al sur de la carretera que va de Ripoll a OIot a unos 3 kilómetros al oeste de san Juliá de Vallfogona.[..]En el fondo de dos pilancones se han podido apreciar hililios de petróleo. Sería interesante intensificaraqui'la prospección, por más que la exce- siva inclinación de estas capasimpregnadas hace dificil la conservación de can- tidades apreciables de carburante'! El perrnís d'investigació "Montserrat" El perrnís d'investigació "Montserrat" va ser concedit a la Sociedad Investigadora Petrolífera S. A. l'any 1947. La seva superfície era de 3.000 hecti- rees i contenia part del municipis de Vallfogona,Ripoll i Les Llosses. Va ser en aquest permís on, gairebé 10 anys després d'haver-se concedit, es va perforar el sondeig Vallfogona-l. Mapa 4: PlSnol de demarcació del perrnis d'investigació "Monserrar", Iány 1947. La perforació del soiidatgr El lloc triat perdura terine el soiideig va ser la plana del i'erger. a prop del que ara es coneix com el "revolt del petroli". a un qiiilbmetre d'on s'liavia perforat la mina. Els trehalls de condicionament de la zona i rniintatge de la torre de perforació i la resta del material es van dura terme I'estiu del 195fi.Les torres actuals acostumen a fer prop de 50 mrtres d'alyada. pero fa 40 anys. a \'allfogona. la torre de perforació no passava dels 20 metrei. Les tasques de perforació van romenrar el 25 de setemhre de 1956. La barrina es va enganxar al pesat tuh de perforació o llastrr harrilia. Al final d'a- quest hi havia iin altre tuh qiiadrat anomeiiat kel!~, o harra condiictora, qiie encaixava a través d'iln forat en la tnula rotatbria o plat de rotació. h A mesura que la barrina anava aprofundint, el kelkes desplacava avall a la taula rotatoria: quan la part superior del kellvarribava a la taula. la perfo- ració s'aturava, el kel4,s'alcava amb la grua i s'afegia un nou tub d'acer (barni- Ila) en el seu lloc i la perforació continuava. Aquest procés es realitzava amb I'a- juda del propi motor. que enroscava i desenroscava les diferents barnilles. La barrina. el tub de perforació i el kellvs'anomenen. en termes petrolífers, colum- na de perforació. Fofripfia3: Par1 infiriflr a) Sondatge de rotació amb corona circiilar. Aquest metode permet I'extracció de mostres de la roca perforada i va ser el sistema iitilitzat duraiit inés temps a Vallfogona. A la corona circiilar s'hi solden uiia serie de dents de videa o diamant. que són disposades alternativament a la paret interna i externa de la corona. En girar la corona va tallaiit el material i aprtifundint a la vegada. allot- jaiit al seu interior un cilindre de roca: el testiiiioni (1 nucli. El geoleg E. Clavell es queixava en la seva tesi. I'any 1991. del tracte que havieii rebut els testimonis que es van extreiire del sondatge de \'allfogona. que senzillament es van apilar a la feixa de sobre. al costat de la bassa d'alimentació d'agua i avui en dia o s'han erosionat o resten enterrats alli niateix. i per tant no s'han pogut conservar per fer-ne est~idispost~riors. b) Sondatge de rotació amb barrina tricbnica. Eii aquest sistema de perforació la barrilla esta formada per tres "pinyes" [lentades coniques. I'acció erosiva de les quals destrueix la columna de roca travessada. Els fragments de roca resultant, anomenats cuttingsón transportats a la superficie pels fan~sde perforació. El sondatge de rotació amb corona circular és niés costós i més lcnt que el metode de rotació ami>barrina tricbnica. i actualment només s'utilitza el pri- mer quan es travessa un tram amb un especial interés petrolífer. perqul. la uti- lització de la barrina tricbnica només permet coneixer la litologia i la composi- ció de la roca travessada. mentre qiie I'estodi de testimonis permet coneixer-ne a més la textura. La velocitat de perforació varia segons la diiresa de la roca que traves- sa. com més dura sigui la roca rnés es resisteix a l'acció de la barrina. Actualment la velocitat pot oscil.lar entre el metre per hora fins alscinqiianta en roques molt toves. A \'allfogona. pero. la cosa anava molt mes lenta. i qoan la roca era resis- tent es podia tardar 6 o 7 hores a travessar-ne un sol metre. liitoprafia 4: LP.~ir~s~al~la~;~~~~.~ del sondarp l'allfosona-l a la plaria del Verger, entre I!Eti i 1.95!1. í A mesura que s'aprofundia s'havien de refor~arles parets introduint-hi canonades d'acer o camises met5l.liques. la qiial cosa suposava la reducció pro- gressiva del diimetre del barnillatge i de les barrines de perforació. A Vallfogona van haver d'entubar el sondatge diverses veaades arran de perdues de pressió del fluid de perforació que es filtrava en el material perforat. Tot i que la intenció era arribar a més profunditat. les tasqiies de per- foració es van aturar el 7 de julio1 de 1959 quan es portaven perforats 908 metres; la desviació del pou i una ruptura del barnillatge va precipitar el final del sondatge. Després d'intentar sense exit reparar I'avaria i restablir la perforació van decidir abandonar. Encara van trigar, pero, uiis quants mesos a desmuiitar tot I'equip. i fins el dia 5 de desembre no van abandonar la zona del Verger. fi-otiigrafiia h. Oral dcrl!al La gent del petroli Molta de la gent que va treballar al sondeig Vallfogona-1 era natural de diverses poblacions de la província de Múrcia: eren Pedro Mármol (Pare i fill). Y 1x0 Asensio Diaz. Paco i Salvadiir Sánchez. i ,\ngel Roniero. Altres provenieri de diversos indrets de la geografia catalaiia. aixi. J«sep Musai era de I'Emporda. i Fermin. de Riumors. Tots aqiiests havien treballat la rii el soiideig de Riiininrs (Orba-1) i formaven part de la plantilla quan van arribar a \;állfngoiia. Tniiihi shi van incorporar homes de \'allfogona. con1 Josrp Farrés Siibirana. de can Masnou. Pere Saña Almoyner. de can Micot. Beiiet Koiira Batlle. de Siui. Jcian Peix Rodellas. de Planallonga i Joan Sañ;i Ciiix. del Vergrr. A vegades es pro- duien intercanvis de treballadors amh rls altres sorideigs que es duien a terinr, simultiniament al de Vallfogona, a la znna de I'Escala (Orba-2. 1956-1958) i rl Collell (Ampiirdán-l. 1958-1960). Foryrafia 7: La pnr Tot aquest equip de gent estava dirigit per Aserisio Diaz. criiii a eiica- rregat. el geoleg Alfredo Angueril i I'enginyer José Curvas. Siipervisava els tre- balls don Manuel de Orovio, accionista principal de la rcimpaiiyie. m 181 18 LES LWESTIGACIONS PETROL~FERESA VALI.L~OGONA DEL RIPOI.LES... EIs resultats obtinguts Segons Ríos (19631, durant la perforació del sondatge de Vallfogona-1 es van trobar indicis de gas i petroli. A partir dels 500 metres de profunditat es trobava petroli impregnant la roca del testimoni, i també a dintre del pou s'hi acumulaven petites quantitats de petroli i gas a sobre dels fluids de perforació. Aquest fet es feia més evident quan comencaven de nou les tasques després d'uns dies sense activitat. El petroli acurnulat durant el descans es podia recollir a sobre la columna d'aigua i una acumulació de gas va provocar, en una ocasió, un incendi en reprendre's la feina. Margues amb intercalacions de guixos Anhidrita Sal Afternanca de margues. anhidrites i sorrenques Anhidrita Sorrenques figura 3: Columna iitologica dd sondcig Vallfipna-l.Coníeccionada a partir deles dades de Ríos (1963) 1 IGME (1987). La companyia La lectura de la bibliografia especialitzada de I'epoca ens mostra una certa confusió sobre el nom de la companyia que va perforar el sondeig Vallfogona-1: Almela (1954): "LECSA de Barcelona ha realizado un sondeo en Riumors, al sureste de Figueras, con una pequeña máquina, y va a realizar uno nuevo cerca de Vallfogor~a", Ríos (1958): '%a Sociedad Petróleos Españoles realizó e1 sondeo de la Bisbal. Alcanzó fi09 meti-os y se detuvo en formacionespaleozoicas. después de atravesarla serie eocena, prácticamente entera [..I La Sociedad LECSA (Orovio) realizó otro sondeo en Riumors, no lejos del anterior, y se detuvopor avería, a los 435 metros [...]Ambas sociedades se acaban de unirpara proseguir conjun- tamente sus actividades." Ríos (1963): '!..Gracias a la amabilidad de D. M. de Orovio, de LECSA y SIPSA, hemos podido reunir inhación acerca de las compañías concesio- narias de permi,sos en el NE de la región catalana. [...lEn 1951 se creó la socie- dad PETRÓLEOS ESPANOLES. S.A. (PESA), que solicitóy obtuvo los permisos denominados «Pennsylvanias y «Monserrah. Pesa llevó a cabo dos sondeos la Bisbal-1 en 1952 y Vallfogona-1 en 1956 L...] En 1959 se creó la Sociedad Investigaciones Petrolí'ras, S.A. (SIPSA), con capital privado, al igual que las anteriores, que absorbió a PESA y pidió los nuevos permisos de investigación «Montserrat» y «Olot»...'l. A tot aix6 hi hem d'afegir que al plano1 del permís d'investigació "Monserrat", dipositat a I'Arxiu Historic de Girona i concedit I'any 1947, hi consta com a registrador la Sociedad Investigadora Petrolífera S.A. i que, segons recorda la gent de Vallfogona, va ser la Sociedad (o CompaÍiía?) Investigadora ~etrolíferaanomenadaSIPSA (o CIPSA?) I'ernpresa que va perforar el sondeig. Tndependentment de la relació concreta existent entre les companyies LECSA i PESA o SIPSA, tal com ja s'ha dit, existia un intercanvi de treballadors entre els sondejos de Vallfogona i els que es realitzaven a I'Escala i El Collell, perforats per LECSA. Durant els primers temps de la perforació del sondatge de Vallfogona, sembla que es va crear un estat d1euf6riacol~lectiva, en part fomentat des de ia companyia a fi de reclutar accionistes entre la gent de Valifogona i del Ripoll~s. 20 LBS INVESTIGACIONS PXTROLÍFERESA VALI.FOGONADEL RIPOLLES ... Els estudis, informes i resums sobre les investigacions petrolíferes rea- litzades a Catalunya als anys 50 i 60 reconeken l'actitud emprenedora i pionera del grup format per les empreses catalanes PESA, LECSA i SIPSA. Aquestes com- panyies, malgrat els escassos recursos tecnics i financers de que disposaven, van contribuir activament en l'exploració petrolífera a la província de Girona. També és cert que alguns els retreuen una certa manca de criteris científics a I'hora de fer les coses, especialment a la companyia PESA: Almela (1954): "Una entidad catalana ejecutó un sondeopocoproíün- do, con una maquinaria inadecuada para esta clase de trabajo, tanto por su tamaño como por sus características, cerca de fa Bisbaf, en la provincia de Gerona. Este sondeo que no tuvo éxito se emplazó en virtud de unas determi- naciones radiestésicasy dio lugar a comentarios sabrosos en la prensa catalana'! Si bé PESA no va tenir cap mena d'activitat a partir dels seixanta, pos- teriorment a la perforació del sondeig Vallfogona-1, SIPSA i LECSA, coma filial de l'anterior, van continuar essent concessioniries de permisos d'investigació i perforant sondatges fins a finals dels anys setanta. 3.-LES INVESTIGACIONS PETROL~FERESALS ANYS 60 170 L'entrada en vigor de la primera Llei d'Hidrocarburs l'any 1958 va desencadenar l'arribada massiva de cornpanyies estrangeres. A partir d'aquell moment es van anar inlroduint les tecnjqiies d~prospecciógeofísica com a pas previ i complement a la realització dels sondejos, i cada vegada es faria més imprescindible la prospecció sísmica. Tot aix6 va suposar un salt qualitatiu en l'exploració petrolífera, i es va produir un augment considerable del nombre de perforacions de sondatges. Arran de l'entrada en vigor de la Llei, tots els permisos d'investigació petrolífera que hi havia en aquel1 moment s'hi van haver d'adaptar. La compa- nyia SIPSA va adaptar el permís "Montserrat", on s'acabava de perforar el son- datge Vallfogona-l i, a més d'ampliar-ne la superfície fins a les 12.196 Ha, es va comprometre a realitzar-hi 3 sondatges que havien de tenir un pressupost mínim de 1.260.165pessetes. Aquests tres sondatges no es van arribar a fer mai. SlPSA va renovar també el perniís "Olot". situat a I'est del "Montserrat". que agafava en part rls termes iniinicipals de Vallfogona. Riudaiira. Sant Privat d'eii Bas i Olot. La companyia Spanish Golf Oil Company va nhtenir el permis "Berga". al sud del "Montserrat". Diirant els anys 1961, 1962 i 1963 I'empresa SlPSA va realitzar diver- sos estudis geologics de superficie als permisos "Montserrat" i "Olot". Tot aixo abans de cedir-los I'any 1964. a canvi d'un percentatge sobre qiialsevnl hipot6ti- ca prndiicció futura. a les companyies SEPE i CIEPSA. queja coritrolaven el per- mís "Rerga". SEPE i CIEPSA van dur a terme la primera canipanya de prospecció sis- mica de reflexió als permisos "Montserrat", "Berga" i "Olot". A \'allfopna van realitzar aquestes tas 4:ELS PEKMISOS D'INVESTIGACI~"CARDONA" Malgrat la tendencia general, a finals dels anys setanta es van tornar a demanar permisos d'investigació al pre-pirineu catala i I'any 1978, UniónQ" Explosivos Río Tinto va obtenir els permisos "Cardona K,L,M,N,O,P i al Berguedi, el Kipoll~si la Garrotxa. Uniiin Texas va diir a terine div~rsrscaiiipanyes de pmsperciii geofisi- ca als periiiisos "Cardniia". Iliirs d'aqiiestes canipaiiyes dr prospecciii sísinic;~ de reflexiii van passar novarneiit per \'allfi>~oria.L.'any 1981 van traiessar e1 niiinicipi sexiiint iina liiiia d'oest a est i. iiovarncnt I'any 1!185. vari passar iiiia altra vesada d'oest a est i posteriormeiit de nord a sud. Les tasqiies eii aqiiesta darrera carnpanya es realitzaveii amh I'ajiida d'iin hrlicopter. Actualineiit. 14 inetode de prnspecciii sismira per reflexió Es claii. pel qiie fa ;i 1:) investixaciii petrolifera. El priricipi 6s la reflexió de les mes acústiqiies ;i les siiperficies qiic separen les roques de densitats diferents. Aquest feni>iiieii fisic perniet dediiir I'estriictura i les caracteristiqiies de les roques en prnfiinclitai a partir de la riiniie- ra com s'lii reflecteixeii les oiies provocades arraii d'iina sotrapada sisiiiica artifi- cial. 1.a sotrasada sisinica s'aconsegueix fent esclatar cirresiirs rspl«si\~esal fons de poiis estrets de desenes de metres de profiiriclitat. I~rsoiies sisniiqiies rrflecti- des sóii captades per iins aparells annmenats ge6foii~.~lispos;its al Ilag del perfil. 24 LES INVESTIGACIONS PETROL~PCRESA VALLFOGONA DEL RIPOLLES ... L'any 1987 es va perforar el sondeig El Serrat-1, en terrenys de la finca la Girona de Sant Joan de les Abadesses, dintre del permís d'investigació "Cardona P". Va ser realitzat amb la participació de les companyies Unión Texas (25%),REPSOL (25%), Louisiana Land (25%),ESSO (15%)i ERT (10%). Es va ini- ciar la perforació el dia 8 d'abril de 1987 i va concloure el dia 18 de juny de 1987,a una profunditat de 2.995 metres. Va donar indicis de gas, es va fer una prova de producció pero els resultats van ser negatius. Pero a I'hora d'abando- nar el sondeig hi van haver problemes mecinics, ja que continuava sortint gas per la tuberia. Posteriorment a la perforació del Serrat-1, Unión Texas va anar renuociant, entre finals del anys vuitanta i principis deis noranta als permisos "Cardona". E. Clavell, geoleg d'Unión Texas durant la perforació del sondeig el Serrat-1, en la seva tesi de 1991, considera que la formació Vallfogona té un cert potencial per generar gas i condensat. Els hidrocarburs que conté presenten un elevat grau de maduresa perqu6 les argiles, que són la roca mare, es troben inter- calades entre nivells d'Anhidrites, roca que per la seva elevada calor específica afavoreix la maduració dels hidrocarburs. Els nivells més detrítics de la mateka formació podrien actuar com a magatzem. Quant a les formacions Corones i Armincies, contenen nivells de roca mare amb un contingut important de materia amorfa i algal, i com a conseqüencia d'aix6 poden generar quantitats importants d'hidrocarburs Iíquids. Tot i que el seu potencial com a roca mare és extraordinari, especialment la formació Armincies, el grau de maduresa del petroli que genera és forca baix. A I'hora d'intentar explicar les possibilitats petrolíferes de la zona que ens ocupa s'ha de tenir en cnmpte també I'estrnctura que tenen les roques com a conseqüencia de I'existencia de la serralada pirinenca. A part sud del Ripolles i la Garrotxa, hi trobem I'encavalcament de Vallfogona, que és I'encavalcament frontal dels Pirioeus orientals. Al nord d'aquest comenya una superposició de diversos mantells quilom6trics i al sud hi ha I'avantpaís deformat. Fins no fa gaire s'havia considerat que al nord de i'encavalcament de Vallfogona hi comencava el mantell del Cadí, pero arran de les darreres campanyes de pros- peccions sísmiques i la perforació del sondeig del Serrat-1, alguns geolegs, entre ells Clavell, interpreten que hi ha una altre mantell per sota del mantel1 del Cadí, es tracta del mantell del Serrat, representat en superfície per la formació Vallfogona al flanc sud del sinclinal de Ripoll. El mantell del Serrat, segons Clavel1 (1991). és el més interessant des del punt de vista petrolífer, en la seva part fiontal al N de I'encavalcarnent de Vallfogona, a la formació Vallfogona. Pero sobretot és rnés al nord, per sota del mantell del Cadí, on el mantell del Serrat presenta en profunditat una estructu- ra antiformal, on hi haurien més possibilitats de trobar un jacirnent d'hidrocar- burs. La roca mare seria la formació Arrnincies, i les formacions Cadí i Corones actuarien coma roques magatzem. BIBLIOGRAFIA ALMELA, A. Las investigaciones petrolifera.~en la vertiente surpirenaica Pirineos, núm. 31-32, pp. 239-252,1954. ALMELA. A. La vertiente surpirenaica desde el punto de vista de la investigación petrolífera Notas y Comunicaciones, IGME, núm. 50(2), Madrid, 1958, pp. 241-281. BERTRAN MUSITU, F., Y RENWICH COWAN. Informe sobre las minas que posee en San Juan de las Abadesas la Sociedad española de Aceites de Esquisto (Inedit) Arxiu Faura i Sans, Museu de Geologia Diocesi, 1914, pp. 1-13. CANDEL VILA, R. Yacimientos petrolífiros de los Pirineos catalanes Pirineos, año VIII, núm. 26, pp. 7il-721, 1952, CLAVELL, E. Les conques terciaties petrolífres de Catalunya Tesi doctoral, 1991. Universitat de Barcelona (inedita). DUPW DE LOME, E. Datos acerca de la industria petrolífera rumana y aplicación de sus datos geológicos a la investigación de algunos yaciminetospetroliferos españoles, Bol. Inst. Geol. Y Min. Esp. t. 53,1933, pp. 137-217 . . DUPW DE LOME, E. Las investigaciones del petróleo en España, B~I.Inst. Gtol. Y Min. Esp, t. 54.1937, pp. 335-384 FAURA 1 SANS, M. Dictamen sobre las formaciones petrolífiras de San Juan de las Abadesas (prov. de Gerona) que tratan de explotar la compañía española de Aceites de Esquisto S.A. Opuscle, pp. 1-13 HERNÁNDEZSAMPELAYO, P. Aportación a la bibliografia del Petróleo en España Notas y Comunicaciones, IGME, núm. 15, Madrid, 1946. pp. 259-265. INI. Aportación del Instituto nacional de Industria a las investigaciones de Hidrocarburos Rev. MI. oct-nov 1961. 3, 189 26 LESINVESTIGACIONS PETROL~PERESA VALLFOGONA DEL RIPOLLEs.... INSTITUTO GEOLÓGICOY MINERO DE ESPANA. Contribución de la exploración petrolífera al conocimiento de la geología de España. Madrid, 1987. MIR, A.: GUASCH, P. y FONRODONA, F. "Estudio de la zona petrolífera del Pirineo catalán, en las provincias de Barcelona y Gerona". Boletín oficia1 de Minas y Metal., núm. 49, Barcelona 1921, pp.9-17 MIR, A.: GUASCH, P. y FONRODONA, F. "Estudio de la zona petrolífera del Pirineo catalán, en las provincias de Barcelona y Gerona". Boletin oficial de Minas y Metal., núm. 50, Barcelona 1921, pp.1-9 NOVELI-AS, F. "Jaciment d'asfalt i ozoquerita a la província de Girona". Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 1: 10. Barcelona, 1901. QUEROL, R. "Relación de las principales actividades para la investigación de Hidrocarburos llevadas a cabo en España durante 1970/1971/1972". lhdustria Minera, núm. 123,1971, pp.5-45 / núm. 130,1972, pp. 1-35/ núm. 1973, pp ,560 RiOS, J. M. "Relación de los principales trabajos para investigación de petróleos Ueva- das a cabo en España desde 1939". Notas y Comunicaciones, IGME, núm. 50 (l), Madrid, 1958. pp. 49-73 RIOS, J. M. "Relación de los principales trabajos para investigación de petróleos Ileva- das a cabo en España desde 1939 hasta mayo de 1960". Notas y Comunicaciones, IGME, núm. 59 (3er. trimestre), Madrid. 1960. pp. 133-166 NOS, J. M. "Relación de las principales actividades para la investigación de hidrocar- buros llevadas a cabo durante 1960/I961/1962/1963/1964/1965/1966/I967/ 1968". Notas y Comunicaciones,IGME, núm. 63, Madrid, 1961. págs.67-102/ núm. 66,1962. pp. 143-188/nÚm. 70,1963. pp. 147-200/núm. 75,1964. pp. 183-233/núm. 79,1965. pp. 89-148 / núm. 87, Madrid, 1966. pp. 7-58 / núm. 93, Madrid, 1967. pp. 7-68 / núm.94, 1968, pp. 5-75/ núm.103, 1969, pp. 5-57 SECCIÓNDE PROSPECCIÓNDE I-IIDROCARBUROS. "Resumen de las actividades en investigación e explotación de Hidrocarburos durante 1974/1975/1976/1977/ 1978/1979/1980/1981/1982", Industria Minera, núm.158,1975, pp. 5-39. / núm.167, 1976, pp. 5-46. / núm.176, 1977, pp. 9-59. / núm.187,1978, pp. 5-50. / núm.195,1979. pp. 5-51 / núm.204,1980, pp. 15-61/ núm.212,1981, pp. 5-69/ núm.223,1982, pp. 5- 73 / núm.234,1983, pp. 5-58. Dirección General de la Energía. SIERRA YOLDI, A. S. Notas sobre la tectónica de Cataluña y sus relaciones con posi- blesyacimientospetro1íferos.Mem. Real Acad. Cien. Art. Barcelona, 2: iPoca, vo1.23 núm.l, pp. 1-24, Barcelona, 1932.