El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017 Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

© Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) No es permet la reproducció total o parcial d’aquest document, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes, sense permís del titular del Copyright.

Autora: Alexandra Capdevila Muntadas

Primera edició: 2018

2

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Continguts

Introducció...... 6

Característiques sociodemogràfiques...... 8

Actituds davant la política...... 21

Valors polítics...... 41

Comportament electoral...... 64

Conclusions...... 73

Bibliografia...... 82

Annex...... 83

3

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

4

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

RESUM: El present Apunt de treball té per objectiu aprofundir en el perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels set grups parlamentaris catalans sorgits arran de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017. A partir de les preguntes que conformen el qüestionari del Baròmetre d’Opinió Política. 1a onada 2018 i, de forma puntual, de l’Enquesta sobre context polític a Catalunya, 2018 s’analitza les diferències entre els votants dels diferents grups parlamentaris, així com els contrastos existents entre aquests mateixos col·lectius per copsar si ens trobem amb uns electors que presenten una major o menor homogeneïtat interna.

PARAULES CLAU: cultura política, democràcia, partits polítics, ideologia, internet, comportament electoral, independència, autonomia, Catalunya.

RESUMEN: El presente Apunt de treball tiene por objetivo profundizar en el perfil sociodemográfico, ideológico y político correspondiente a los electores de los siete grupos parlamentarios catalanes surgidos a raíz de las elecciones al Parlament de Catalunya del 21 de diciembre del 2017. A partir de las preguntas que conforman el cuestionario del Baròmetre d’Opinió Política. 1a onada 2018 y, de forma puntual, de la Enquesta sobre context polític a Catalunya, 2018, se analizan los contrastes existentes entre estos mismos colectivos para dilucidar si nos hallamos ante unos electores que presentan una mayor o menor homogeneidad interna.

PALABRAS CLAVE: cultura política, democracia, partidos políticos, ideología, internet, comportamiento electoral, independencia, autonomía, Catalunya.

5

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Introducció

El proppassat 21 de desembre de 2017 els catalans van ser cridats a les urnes per elegir els seus representants al Parlament de Catalunya. Tanmateix, a diferència de les votacions anteriors, aquests comicis van presentar una sèrie de singularitats que els van fer del tot excepcionals. Així, aquestes eleccions van ser convocades pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en virtut de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Cal recordar que els dies 6 i 7 de setembre de 2017 va tenir lloc el debat parlamentari i l’aprovació de les lleis de desconnexió per part dels grups independentistes. Posteriorment, el dia 1 d’octubre de 2017 es va celebrar un referèndum d’independència a Catalunya, malgrat haver estat declarat il·legal i inconstitucional pel Govern central. En el transcurs d’aquella jornada, es van produir diverses càrregues policials amb un balanç de més d’un miler de ferits de diversa condició. Malgrat tot, es calcula que més de dos milions de persones van acudir als col·legis electorals amb un 90% dels vots favorable a la independència.

Emparant-se amb aquests resultats, el Parlament català va votar la proclamació de la declaració unilateral d’independència el dia 27 d’octubre de 2017. Tres hores més tard, el BOE va publicar les mesures que possibilitaven al Govern espanyol establir un nou govern a la Generalitat. Tot plegat va propiciar la destitució del Govern de Catalunya, així com del seu President i d’altres 140 càrrecs. Es en aquest context que es van convocar unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.

Una altra singularitat d’aquesta convocatòria electoral va raure en el fet que els comicis es van celebrar en un dia feiner. De fet, cal remuntar-se a les eleccions al Parlament Europeu del 15 de juny de 1989 per trobar una votació que no s’hagués produït en diumenge.

Així mateix, prosseguint amb el caràcter excepcional d’aquestes eleccions cal apuntar que els caps de llista de Junts per Catalunya i ERC no van poder participar presencialment en la campanya electoral o bé per estar exiliat a Brussel·les, és el cas de Carles Puigdemont, o bé per estar empresonat a la presó d’Estremera, és el cas d’Oriol Junqueras.

Pel que fa al contingut de la campanya, cal dir que algunes formacions van presentar aquesta convocatòria com una segona volta al referèndum de l’1 d’octubre. En altres casos, es va definir com la via per restituir de nou el govern cessat i retornar a la Generalitat les competències que havia perdut a causa de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

Tot plegat va propiciar que en major o menor mesura la major part de les candidatures es veiessin abocades a posicionar-se en un sentit o altre davant els fets produïts en els darrers mesos. Tal com tindrem ocasió de comprovar en el decurs d’aquest estudi van ser precisament les forces polítiques més bel·ligerants les que van resultar més beneficiades en contraposició amb aquelles altres que van presentar un discurs més moderat. Igualment, el PPC va patir un retrocés en vots, ja que va passar de tenir 11 diputats a l’anterior legislatura a obtenir-ne quatre. D’aquesta manera, els comicis del

6

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

desembre de 2017 van donar lloc a la configuració d’un arc parlamentari força polaritzat i fragmentat entre els partidaris i els detractors del procés sobiranista.

Així doncs, arran dels resultats electorals, l’actual Parlament català es troba conformat per set grups parlamentaris que són per ordre de major a menor representació parlamentària: C’s, Junts per Catalunya, ERC, PSC, Catalunya en Comú Podem, la CUP i el PPC. Tanmateix, malgrat que C’s es va erigir en la força més votada, els vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP van possibilitar que la presidència del govern de la Generalitat recaigués en el segon partit més votat que va ser Junts per Catalunya.

D’altra banda, a causa de les dificultats legals per investir a Carles Puigdemont com a President de la Generalitat, el 10 de maig de 2018 el mateix Puigdemont va designar a Quim Torra, número 11 de la llista de Junts per Catalunya a la circumscripció de Barcelona, com a candidat per ser investit nou president de la Generalitat de Catalunya pel ple del Parlament.

Tenint present tot aquest conjunt de singularitats, pot resultar interessant aproximar-se als perfil sociodemogràfic, ideològic i polítics dels votants d’aquests grups polítics a partir de les dades proporcionades pel Baròmetre d’Opinió Política. 1a onada 2018 (BOP. 1a onada 2018) i, puntualment, l’Enquesta de Context Polític a Catalunya. 2018.

Així doncs, a partir de les preguntes que integren el qüestionari del BOP de la primera onada de 2018, iniciat tres mesos després de la jornada electoral i sense haver-se pogut formar govern, s’analitzarà les diferències entre els electors dels diferents grups parlamentaris, així com els contrastos interns entre aquests mateixos votants. Igualment, es recorrerà de manera puntual a algunes de les preguntes que conformen l’Enquesta sobre context polític a Catalunya, 2018, ja que aplega un conjunt de qüestions relacionades amb les expectatives sobre el nou govern, així com la percepció sobre els fets que es van produir al darrer trimestre de 2017 i que van precedir a la celebració de les eleccions. Totes aquestes dades s’agruparan en quatre grans apartats: característiques sociodemogràfiques, actituds davant la política, valors polítics i comportament electoral.

En definitiva, es tracta de comprovar si ens trobem davant uns grups parlamentaris que compten amb un electorat més o menys homogeni. Sens dubte, la constatació d’aquest fenomen és una qüestió de gran importància, ja que per un partit polític comptar amb uns votants molt heterogenis des del punt de vista sociodemogràfic, ideològic i polític pot comportar que algunes de les seves polítiques no siguin acceptades per a tots. Igualment, si tenim present que les eleccions al Parlament de Catalunya han donat lloc a un arc parlamentari força fragmentat i sense majories absolutes, això abocarà al desplegament d’una política de pactes i d’acords amb els altres grups parlamentaris per aprovar determinades lleis. Per tant, interessa verificar fins a quin punt existeixen diferències molt acusades entre els integrants de les diferents forces polítiques que puguin arribar a dificultar i obstaculitzar l’activitat parlamentària diària i, en última instància, la bona marxa de la present legislatura.

7

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

1. Les característiques sociodemogràfiques

Encetem aquest Apunt de treball mitjançant l’anàlisi de les característiques sociodemogràfiques corresponents a cadascun dels grups parlamentaris. En realitat, es tracta de detectar fins a quin punt el gènere, l’edat, el lloc de naixença o el nivell formatiu poden predisposar a votar a una determinada candidatura.

Per tal de donar resposta a aquest interrogant, centrarem el nostre estudi amb aquelles variables que conformen el bloc de dades de classificació del qüestionari del BOP. 1a onada 2018 i que resulten significatives després d’haver aplicat la prova estadística del khi quadrat.

A títol aclaratori, cal fer constar que tant en aquest epígraf com en els següents referits a “Actituds davant la política”, “Valors polítics” i “Comportament electoral” es presenten un conjunt de gràfics en els quals apareix una columna anomenada “Total enquestats/ades”. Sempre que no s’indiqui, el contrari la lectura dels percentatges serà en vertical. Per tant, es tracta d’analitzar quines són les opcions de resposta més destacades dins de cada subgrup, el sumatori del qual haurà de ser cent.

Amb tot, en aquells casos en què els no sap i no contesten apleguen un percentatge inferior al 5%, s’han omès dels gràfics a fi i efecte de facilitar-ne la lectura.

Així mateix, s’ha procedit, en els gràfics i taules, a ombrejar aquells resultats que esdevenen significatius des del punt de vista estadístic; és a dir es tracta de ressaltar aquells casos en què les dades obtingudes divergeixen amb major o menor mesura del que li correspondria d’acord amb les dades obtingudes per la mostra total.

Finalment, cal indicar que en el cas del PPC els resultats cal interpretar-los amb una certa cautela, ja que el nombre de persones que declaren haver votat aquesta formació és molt petit i, per tant, no és estadísticament significatiu.

8

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

1.1.Edat i gènere de la persona enquestada

Pregunta Q1. Estic parlant amb un home o una dona? (*)

(Resposta simple; %)

100

90

80 40,7 43,3 45,4 51,7 50,7 54,2 52,5 70 56,7

60

50

40

30 59,3 56,7 54,6 48,3 49,3 45,8 47,5 20 43,3

10

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Dona Home

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

Pregunta Q2. Digui'm la seva edat, si us plau (*)

(Resposta simple; %)

100 1,1 1,9 7,8 3,2 6,0 9,6 4,4 10,5 10,5 10,7 90 9,2 11,7 12,6 11,6 80 28,9 17,1 17,0 27,8 70 31,8 25,0 29,8 34,1 60 28,1

50 33,4 29,4 40 29,6 43,9 24,8 22,1 70,4 30 24,6

20 32,3 25,0 26,1 27,9 10 20,1 22,1 12,0 5,8 0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 49 anys De 50 a 64 anys Més de 64 anys

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

9

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Pregunta Q2. Digui'm la seva edat, si us plau (*)

(Mitjana)

100

90

80

70

60

50

40 66,89 30 57,24 52,65 52,98 50,35 48,00 47,81 20 38,40

10

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Mitjana edat

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Des del punt de vista del gènere, es detecta un predomini de l’electorat masculí entre els votants de Catalunya en Comú Podem, C’s i la CUP. En canvi, en el cas de Junts per Catalunya i el PSC s’aprecia una feminització dels seu votants. En la resta de forces polítiques, com ERC i el PPC, preval un cert equilibri. • Així mateix, l’encreuament de la variable edat amb el record de vot confirma algunes de les pautes de comportament apreciades en altres treballs. Així, el PSC i el PPC presenten un major arrelament entre l’electorat de més edat. En aquest sentit, cal retenir la dada que set de cada deu votants del PPC tenen més de 64 anys. No obstant això, cal recordar que els resultats d’aquesta formació cal analitzar-los amb una certa prudència pel fet de tenir una mostra molt petita. Per contra, entre els simpatitzants de la CUP vuit de cada deu dels seus simpatitzants tenen menys de 50 anys i gairebé un 6% dels seus votants superen la franja dels 64 anys d’edat. • No és estrany doncs que quan es calculi la mitjana d’edat de l’electorat de cadascuna de les formacions polítiques, en les files del PPC s’aglutinin els votants de més edat en contrast amb la joventut dels simpatitzants de la CUP. Tot plegat confirma el principi segons el qual aquelles formacions polítiques de recent creació, com és el cas de la CUP, acostumen a sintonitzar amb aquelles franges d’edat més joves en front els recels i les suspicàcies que generen entre les persones de més edat.1 Cal destacar que aquesta pauta de comportament

1 Tema tractat a l’Apunt de treball CAPDEVILA, Alexandra, Edat i cultura política de la societat catalana. 2007-2014, Barcelona, 2015.

10

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

ja es va poder apreciar en l’estudi que es va realitzar sobre els perfils dels electors dels grups parlamentaris a l’any 2016.2

1.2.Lloc de residència de la persona enquestada

Província on està empadronat/ada la persona enquestada (*)

(Resposta simple; %)

Taula 1. Província on està empadronada la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES Barcelona 75,7 79,5 70,7 70,6 82,0 88,4 70,4 82,5 Girona 9,1 9,1 13,2 9,8 3,0 2,5 10,7 3,4 Lleida 5,0 0,8 6,7 7,5 5,0 2,8 6,5 1,0 Tarragona 10,1 10,6 9,4 12,1 9,9 6,3 12,4 13,0 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

Grandària del municipi on està empadronat/ada la persona enquestada (*)

(Resposta simple; %)

Taula 2. Grandària d'hàbitat segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES <2000 habitants 4,4 1,2 7,8 6,6 1,1 0,7 5,7 3,4 2001-10000 habitants 14,1 9,1 19,7 21,3 9,3 5,7 18,1 0,0 10001-50000 habitants 26,7 36,4 21,1 20,5 29,6 30,4 23,8 47,7 50001-150000 habitants 20,9 18,2 21,6 19,5 16,5 19,9 19,3 14,1 150001-1000000 habitants 12,2 12,8 10,7 11,7 22,0 12,9 10,4 16,6 >1000000 habitants 21,8 22,3 19,1 20,4 21,6 30,4 22,7 18,2 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• L’anàlisi dels resultats oficials d’aquests comicis revela que si a Barcelona i Tarragona C’s va ser la força més votada, a Girona i Lleida ho va ser Junts per Catalunya.3 Des del punt de vista de la seva distribució municipal, les forces sobiranistes (Junts per Catalunya i ERC) van ser les candidatures amb més vots a la majoria de poblacions catalanes, excepció de l’Aran i

http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/Apunts/2015_10_05_Apunts_edatculpo l.pdf [Consuta: 14 d’agost de 2018]

2 CAPDEVILA, Alexandra, El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2015, Barcelona, 2016. http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/Apunts/2016_15_Apunts_perfilelectors. pdf [Consuta: 14 d’agost de 2018]

3 http://gencat.cat/economia/resultats-parlament2017/ini09v.htm [Consulta: 31 de maig de 2018}

11

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

algunes localitats de la demarcació de Barcelona i Tarragona, en què C’s es va situar al capdavant. • A partir de les dades relatives a la província i al municipi on està empadronada la persona enquestada es pretén destriar si s’observen unes pautes de comportament específiques en cadascun d’aquests partits polítics. • Per circumscripcions electorals, a Barcelona predominen els votants de Catalunya en Comú Podem, el PPC i el PSC. Així, vuit de cada deu enquestats reconeixen haver votat a una d’aquestes formacions polítiques. En canvi, a Girona proliferen els electors de Junts per Catalunya i la CUP; a Lleida, ERC, Junts per Catalunya i la CUP, i, finalment, a Tarragona, els votants del PPC, la CUP i ERC. • Des del punt de la grandària municipal, una part important dels electors del PPC, C’s i el PSC corresponen a persones empadronades en municipis d’entre 10.001 i 50.000 habitants. En canvi, els votants d’ERC, Catalunya en Comú Podem i la CUP es troben repartits entre aquells que, per una banda, resideixen en municipis de 10.001 i 50.000 habitants i per aquells altres que, per altra banda, viuen a la ciutat de Barcelona. En el cas de Junts per Catalunya, no es consigna una pauta de comportament específica. • Així doncs, dels resultats obtinguts es desprèn que el gruix dels votants de Catalunya en Comú Podem es caracteritzen per residir a les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En canvi, una bona part dels electors de Junts per Catalunya, ERC i la CUP es distingeixen per viure en petites i mitjanes ciutats de la resta de províncies catalanes. Finalment, en el cas de C’s la major part dels seus simpatitzants es concentren en aquelles poblacions barcelonines i tarragonines d’entre 10.001 i 50.000 habitants.

1.3.Lloc de naixement de la persona enquestada i dels seus progenitors

Pregunta C100. Em podria dir on va néixer? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 3. Lloc de naixement de la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES Catalunya 67,1 46,5 87,5 84,9 47,0 76,1 87,2 17,6 Altres CCAA 26,2 45,1 9,6 12,0 48,4 22,9 5,5 79,4 Unió Europea 0,4 0,2 0,4 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 Resta del món 6,3 8,2 2,5 2,6 4,6 0,9 7,3 3,0 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

12

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Preguntes C110 i C120. Em podria dir on va néixer el seu pare? Em podria dir on va néixer la seva mare? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 4. Lloc de naixement dels pares de la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES

Ambdós a Catalunya 33,7 10,9 59,7 51,6 9,4 18,4 53,2 7,8 Un a Catalunya i l'altre fora 16,7 11,6 17,6 18,0 18,3 28,4 20,9 3,9 Ambdós a fora de Catalunya 49,7 77,5 22,7 30,5 72,3 53,3 25,9 88,3 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• L’encreuament del record de vot amb el lloc de naixement de la persona enquestada resulta molt revelador. Així, entre els votants de Junts per Catalunya, la CUP, ERC i Catalunya en Comú Podem predominen els nascuts a Catalunya. En canvi, en el cas dels electors del PPC són majoritaris els oriünds d’altres comunitats autònomes i entre els votants de C’s i el PSC es detecta un equilibri entre els nascuts a Catalunya i els que provenen d’altres comunitats autònomes. • Certament, l’estudi de l’origen dels progenitors corrobora algunes de les pautes apreciades en l’anterior pregunta. Així, en el cas de Junts per Catalunya, la CUP i ERC més de la meitat dels seus votants són fills de pares nascuts a Catalunya. En canvi, per ordre de decreixent, en les files del PPC, C’s, el PSC i Catalunya en Comú Podem predominen els enquestats en què els progenitors són oriünds de fora del Principat.

13

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

1.4.Ús de la llengua de la persona enquestada

Pregunta C704. Pot indicar-me quina és la seva llengua? Ens referim a quina és la llengua que vostè considera com a pròpia (*)

(Resposta simple; %)

100 2,8 9,7 7,0 4,4 90 22,3 11,9 12,5 80 42,0 70 19,0 67,7 60 77,3 75,7

50 11,5 92,7 40 77,8 78,7

30 58,6 12,0 20 44,6 7,1 7,9 10 19,8 14,0 17,2 0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Català Ambdues Castellà

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

Pregunta C705. Recorda quina llengua va parlar primer vostè, a casa, quan era petit? (*)

(Resposta simple; %)

100 7,4 2,8 90 7,6 1,6 20,3 1,0 1,8 80 35,2 3,4 70 57,0 62,2 64,0 60 2,6

50 87,3 86,9 89,6 40 3,0 74,8 3,1 3,2 30 58,5

20 38,6 32,4 31,8 10

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Català Ambdues Castellà

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

14

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Pregunta C706. Pot indicar-me quina és la seva llengua habitual? Ens referim a la llengua que parla més sovint (*)

(Resposta simple; %)

100 10,9 8,5 6,2 90 7,8 29,6 11,7 17,8 80 40,6

70 65,9 72,5 70,2 60 24,0 50 16,7

40 84,0 76,2 72,7 30 18,1 45,1 15,6 20 41,8 16,2

10 15,9 10,9 14,2 0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Català Ambdues Castellà

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• L’anàlisi de les preguntes relacionades amb la llengua confirma fins a quin punt aquestes variables estan estretament relacionades amb l’origen de la persona enquestada i dels seus progenitors. • Així, els votants de Junts per Catalunya, la CUP i ERC sobresurten per considerar el català com a llengua pròpia. Ara bé, si set de cada deu electors de Junts per Catalunya i la CUP assenyalen el català com a llengua pròpia, en el cas d’ERC no arriba al 70%. • En canvi, dins del PPC, el PSC, C’s i Catalunya en Comú Podem són majoria aquells que sostenen que el castellà és la seva llengua pròpia. Ara bé, com succeïa en l’altre bloc s’aprecien diferències significatives. Així, si entre els votants del PPC nou de cada deu manifesten tenir el castellà com a llengua pròpia, en el cas de C’s i el PSC se situa en set de cada deu i entre els simpatitzants de Catalunya en Comú Podem no arriba a sis de cada deu. • Pel que fa a la llengua inicial, s’aprecia una pauta de comportament similar a la pregunta de la llengua considerada com a pròpia. Així, en les files de la CUP, Junts per Catalunya i ERC predominen els que assenyalen que el català va ser la llengua que van parlar a casa quan eren petits. Per la seva banda, aproximadament tres de cada quatre votants del PPC, C’s, el PSC i Catalunya en Comú Podem remarquen que va ser el castellà. L’opció ambdues llengües obté uns percentatges molt petits que en cap cas arriben al 5%. • En relació amb la llengua habitual, s’aprecia com en els votants de Junts per Catalunya, la CUP i ERC predominen aquells que declaren que el català és el seu idioma habitual. En canvi, entre els simpatitzants de la resta de forces polítiques l’opció més ressenyada és el

15

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

castellà. Amb tot, cal precisar que un de cada quatre electors de Catalunya en Comú Podem reconeix comunicar-se amb les dues llengües de forma indistinta.

1.5. Creences religioses de la persona enquestada

C201. Amb independència que sigui practicant o no, quina és la seva religió? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 5. Creences religioses de la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES Catolicisme 56,2 71,8 65,5 51,2 62,8 44,7 23,3 67,5 Cristianisme evangèlic/protestant 4,1 6,1 3,0 2,2 3,2 1,0 1,2 10,7 Islam 1,6 0,7 0,8 0,4 1,8 0,0 5,4 1,9 Testimonis cristians de Jehovà 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Budisme 0,8 0,0 0,7 0,4 0,0 0,0 3,3 2,3 Cristianisme ortodox 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Judaisme 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Agnosticisme 10,6 3,8 11,0 15,3 11,6 18,4 14,7 7,3 Ateisme 23,1 16,4 15,3 27,8 18,0 35,8 48,5 3,4 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Pel que fa a les conviccions religioses, es pot apreciar com la major part dels votants de C’s (71,8%), del PPC (67,5%), Junts per Catalunya (65,5%), el PSC (62,8%), ERC (51,2%) i Catalunya en Comú Podem (44,7%) es defineixen com a catòlics. • Malgrat la preponderància dels catòlics, cal remarcar el pes percentual d’aquells votants d’ERC i de Catalunya en Comú Podem que es declaren ateus i agnòstics. En aquest darrer cas, copsem com el seu electorat es troba força fragmentat entre catòlics, agnòstics i ateus a causa de la concurrència de la tradició laica de l’esquerra amb el pòsit catòlic existent en els sectors populars de la societat. En canvi, entre els votants de la CUP gairebé la meitat es consideren ateus.

16

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

1.6. Estat civil de la persona enquestada

C600. Digui’m, si us plau, quin és el seu estat civil? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 6. Estat civil de la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES Casat/ada 45,8 54,3 47,2 47,6 61,5 32,9 25,4 45,2 Amb parella estable 13,0 8,2 12,9 13,6 5,1 23,2 25,4 6,3 Divorciat/ada 7,7 8,8 11,1 7,1 8,3 7,2 5,7 0,0 Separat/ada 3,2 2,2 3,8 3,8 0,0 2,9 4,4 5,7 Vidu/a 8,0 7,5 6,5 5,2 11,1 6,6 2,0 34,1 Solter/a 22,1 19,0 18,4 22,4 14,0 27,3 37,1 8,7 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• L’anàlisi de l’estat civil permet apreciar com pel fet de comptar amb un votant més envellit en l’espai electoral dels populars predominen els casats i els vidus. En canvi, la proporció de solters és molt baixa. Al seu torn, a les files de la CUP, que destacava per aglutinar un perfil de gent més jove, trobem, en primer lloc, la preeminència dels solters, seguit a més distància pels casats o amb parella estable.

17

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

1.7. Perfil professional i formatiu de la persona enquestada

C401. En quina de les següents situacions laborals es troba vostè actualment? (*)

(Resposta simple; %)

100

90 21,6

80 36,9 40,8 45,8 47,0 53,1 52,4 70

60 83,5 50

40 78,4

30 62,7 59,3 53,8 52,7 46,9 47,7 20

10 16,5 0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

No treballa Treballa + està de baixa

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

C401a. Vostè és ...? (*)

(Resposta simple; responen no treballen; %)

Taula 7. Situació laboral de la persona enquestada (No treballa) segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES Jubilat/ada o pensionista (abans ha treballat) 61,4 66,3 67,2 63,1 71,5 60,4 29,3 85,5 Aturat/ada i ha treballat abans 18,0 14,9 15,9 19,1 11,3 19,1 45,7 0,0 Pensionista (abans no ha treballat) 4,7 8,1 1,4 1,8 3,5 3,1 0,0 8,1 Aturat/ada i busca la primera feina 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Estudiant 8,9 4,1 8,4 13,5 2,0 14,4 25,0 2,3 Treball domèstic no remunerat 5,3 6,6 5,6 2,4 11,7 3,0 0,0 4,1 Base ponderada 685 84 133 110 63 42 23 27 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

18

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

C401b. Vostè és ...? (*)

(Resposta simple; responen treballen; %)

Taula 8. Situació laboral de la persona enquestada (Treballa) segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES

Empresari/ària o professional amb assalariats/ades 7,6 14,5 8,8 9,4 6,0 5,4 5,6 0,0

Professional o treballador autònom (sense assalariats/ades) 15,3 6,9 22,4 17,0 10,8 10,5 22,8 62,3 Assalariat/ada indefinit/ida 58,5 62,6 51,8 60,1 66,0 59,0 41,7 37,7 Assalariat/ada eventual o interí/ina 17,8 16,0 17,0 13,0 15,5 23,6 27,6 0,0 Membre de cooperativa 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 1,5 1,1 0,0 Ajut familiar 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,1 0,0 Base ponderada 806 74 149 187 58 61 82 5 (**) Resultats no significatius (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

C500. Quin és el nivell màxim de formació que ha assolit? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 9. Nivell màxim de formació de la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya Total enquestats/ades

Primaris 35,2 48,2 25,4 24,3 50,0 23,6 11,0 76,3 Secundaris 35,0 29,5 38,4 39,9 22,9 39,8 42,8 9,2 Superiors 29,4 22,3 35,6 35,5 27,0 35,6 46,3 14,4 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Tal com s’ha fet esment a l’inici, cal recordar que els resultats s’exposen en percentatges verticals. Per tant, s’està fent una anàlisi de les opcions de resposta més destacades dins de cada grup parlamentari. Així mateix, cal advertir que la prevalença d’un determinat col·lectiu, com els jubilats o el estudiants, no pressuposa que la majoria d’individus que s’apleguen en aquesta categoria optin per aquella força política. • Així doncs, si procedim a encreuar el record de vot amb la situació laboral dels votants de cadascun dels partits amb representació parlamentària, constatem com la força política amb més treballadors en actiu és la CUP. Contràriament i en consonància amb el seu perfil de votant més envellit, en les files populars són majoria els laboralment inactius. Tot i que les proporcions no són tan acusades, cal destacar com en el si de C’s i del PSC prevalen les persones que no treballen i entre els votants d’ERC, Catalunya en Comú Podem i Junts per Catalunya aquells individus laboralment actius. • Una vegada feta aquesta primera aproximació, focalitzem la nostra atenció en les característiques internes dels laboralment actius i no actius. • Així doncs, dins dels enquestats que no treballen, en gairebé tots els partits polítics el col·lectiu més nombrós correspon al dels jubilats. Amb tot, entre els votants del PPC i el PSC aquesta categoria obté una major representació. Aquest predomini s’enquadra amb aquest

19

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

perfil de votant més envellit que constatàvem quan analitzàvem la variable edat. Contràriament, a la CUP la proporció de votants jubilats és la més baixa si ho comparem amb la resta de formacions polítiques. En aquest cas, cal destacar el pes percentual dels aturats i, en menor mesura, dels estudiants. • Per tant, a tenor d’aquests resultats podem constatar com a l’hora d’articular les seves polítiques econòmiques i socials les diferents formacions parlamentàries hauran de tenir molt present quin és el perfil del seu electorat. Si en el cas del PPC abunden els pensionistes, en el si de la CUP proliferen els aturats i els estudiants. En la resta de grups, malgrat la preponderància dels jubilats que apleguen més del 50% dels laboralment inactius, no s’ha de menystenir la representació percentual assolida pels aturats. De fet, en alguns partits polítics, com ERC i Catalunya en Comú Podem representen gairebé dos de cada deu dels seus votants laboralment inactius. Cal remarcar per la seva singularitat el pes percentual dels treballadors domèstics no remunerats en l’electorat socialista. • Pel que fa als treballadors en actiu, resulta interessant escatir si existeixen diferències significatives en cadascun dels perfils analitzats. L’assalariat indefinit és la categoria laboral predominant en la majoria de grups polítics excepció del PPC. En el cas dels populars, cal destacar la importància dels professionals o treballadors autònoms que representa sis de cada deu treballadors en actiu, malgrat que cal interpretar les dades d’aquest grup polític amb una certa prudència per ser la mostra molt reduïda. En canvi, els empresaris o professionals amb assalariats/ades obtenen una representació significativa dins l’electorat de C’s. Així mateix, cal fer al·lusió als treballadors eventuals o interins que obtenen un percentatge més rellevant entre els votants de la CUP i Catalunya en Comú Podem. • Per concloure aquesta radiografia del perfil professional i formatiu dels votants, focalitzem la nostra anàlisi en el nivell màxim d’estudis assolit. Ara bé, a fi i efecte de poder extreure unes conclusions més sòlides s’ha procedit a agrupar les diferents categories en tres grans grups: estudis no finalitzats o primaris, secundaris i superiors. • Així, tant el PPC, com el PSC i C’s ofereixen com a tret distintiu que aproximadament la meitat dels seus votants disposen d’estudis primaris. Amb tot, cal precisar que en les files populars la proporció d’electors amb estudis primaris supera el 75%. En la resta de formacions polítiques, concorren de manera indistinta persones amb estudis secundaris i universitaris. • Per la seva banda, la CUP ofereix com a tret distintiu que gairebé la meitat dels seus votants són universitaris. Per tant, si des del punt de vista formatiu, el PPC, el PSC i C’s ofereixen la singularitat que apleguen votants amb estudis primaris, en el cas de la CUP se circumscriu entre aquells individus que disposen d’un major nivell formatiu. Caldrà veure fins a quin punt aquest fet repercuteix en aquelles variables relacionades amb l’actitud davant la política.

20

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

2. Actituds davant la política

Dins d’aquest apartat denominat “Actituds davant la política” s’apleguen aquelles preguntes que denoten una certa predisposició per part dels enquestats pels temes polítics des del punt de vista de com s’han de prendre les decisions polítiques, l’interès que suscita aquests temes, la consciència d’estar ben informats, els mitjans a través dels quals es recorre, la predisposició envers l’assumpció de riscos, la satisfacció amb el funcionament de la democràcia, així com la confiança amb la classe política catalana i espanyola.

2.1.Presa de decisions

Pregunta 54. Volem saber com li agradaria a vostè que es prenguessin les decisions polítiques a Catalunya en una escala de 0 a 10, on 0 significa que els ciutadans (com vostè o jo) haurien de prendre directament totes les decisions i 10 significa que els polítics haurien de prendre directament totes les decisions? (*)

(Resposta simple; %)

100 6,9 90 21,0 18,9 22,4 23,3 28,5 80 27,0 20,9 26,6 70 27,7 27,4 60 31,5 37,6 33,5 50 37,6 28,8 40 72,1 30 50,9 52,4 20 43,7 36,0 37,0 30,8 33,8 10

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Polítics [6-10] Ambdós [5] Ciutadans [0-4]

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Per tal de poder apreciar algunes tendències, s’ha procedit a agrupar les opcions de resposta en tres grans blocs: aquells que sostenen que les decisions polítiques les haurien de prendre directament els ciutadans (0 al 4), aquells altres que se situen en posicions intermitges i que, per tant, són del parer que s’hauria de cercar un equilibri entre la ciutadania i la política (5) i, finalment, aquells altres que opinen que aquestes determinacions només les poden prendre els polítics (6-10). • Així doncs, el seu estudi evidencia que tot i que amb variacions percentuals entre l’electorat de la CUP, Catalunya en Comú Podem, ERC, Junts per Catalunya i PPC predomina el principi segons el qual els ciutadans haurien de poder prendre directament totes les decisions

21

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

polítiques. En aquest cas, cal fer constar que si set de cada deu cupaires consideren que les decisions polítiques haurien de ser preses directament per la ciutadania, en el cas dels votants d’ERC o Catalunya en Comú Podem representa a cinc de cada deu del seu electorat, en el si de Junts per Catalunya se situa en gairebé quatre de cada deu i, finalment, en les files populars aglutina a tres de cada deu votants. • Per la seva banda, entre els simpatitzants de C’s, s’observa un equilibri entre aquells que sostenen que les decisions haurien d’estar en mans de la ciutadania i aquells altres que manifesten que haurien d’estar tant en mans de la ciutadania com de la classe política. • Quant als socialistes, s’aprecia un predomini d’aquells que són partidaris d’una presa de decisions compartida entre ciutadania i classe política. • Així mateix, cal fer esment, per la seva singularitat, al punt de vista dels electors cupaires. Si es compara amb la resta de formacions polítiques, la idea que els polítics han de prendre directament totes les decisions presenta la proporció més baixa. De fet, cal recordar que en les files d’aquest partit polític proliferaven persones molt més joves i més formades acadèmicament, la qual cosa podria explicar el seu posicionament.

2.2. Interès per la política

Pregunta 14. Em podria dir si la política li interessa molt, bastant, poc o gens? (*)

(Resposta simple; %)

100

90 18,8

80 42,7 44,3 70 58,9 68,4 60 78,1 78,8 81,4

50

40 81,2

30 57,3 55,7 20 40,6 31,6 10 21,6 20,9 17,7

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Molt+bastant Poc+gens

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• L’anàlisi de la variable interès per la política resulta molt reveladora. Així, els votants de la CUP, seguits pels d’ERC, Junts per Catalunya i Catalunya en Comú Podem sobresurten per mostrar una major inquietud per aquests afers en contrast amb els electors del PPC, C’s i el PSC. No obstant això, cal destacar que el nivell de desinterès per la política és molt més

22

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

elevat en les files populars, ja que vuit de cada deu votants manifesten tenir poc o gens interès per aquests afers.

2.3. Grau d’informació política

Pregunta 15. Es considera vostè molt, bastant, poc o gens informat/ada del què passa en política? (*)

(Resposta simple; %)

100

90

80 43,0 70 62,9 61,9 69,3 73,4 60 81,2 86,3 82,8 50

40

30 53,6 20 37,1 38,1 30,4 26,6 10 18,8 13,7 17,3 0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Molt+bastant Poc+gens

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Al seu torn, l’encreuament del grau d’informació política amb el record de vot corrobora en part les dades obtingudes amb la variable interès per la política. Així doncs, tant ERC, com la CUP i Junts per Catalunya manifesten no només un major interès pels temes polítics, sinó també una major consciència d’estar-ne ben informats. En sentit contrari, els electors del PPC, que mostraven una major desmotivació, reconeixen estar-ne menys assabentats. Malgrat no assolir els nivells percentuals dels partits sobiranistes, en la resta de formacions polítiques l’opció molt o bastant informats és la resposta més esmentada.

23

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

2.4 Mitjans pels quals s’informa de política

Pregunta 16.Vostè a través de quins mitjans s’acostuma a informar dels temes polítics? (*) (Multiresposta; %)

Taula 10. Mitjans de comunicació pels quals s'informa de política la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES Televisió 74,6 82,4 76,5 73,4 81,0 69,1 59,2 87,5 Ràdio 34,9 27,5 44,6 45,5 32,1 36,8 46,0 17,3 Premsa 36,4 41,5 36,7 39,9 33,1 48,1 38,5 21,7 Internet 52,8 44,5 58,7 63,6 34,3 69,0 86,7 14,6 Amics, coneguts, familiars 23,6 18,7 28,1 28,2 21,9 19,5 46,4 11,6 No m'informo de temes polítics 2,4 0,8 0,8 0,0 4,7 1,1 0,0 3,4 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Una vegada analitzat l’interès i el grau d’informació política, fixem la nostra atenció en els canals de comunicació preferits per cada electorat. Així, tot i el seu caràcter universal, la televisió és utilitzada preferentment pels votants del PPC, C’s i el PSC. Cal remarcar com els cupaires apleguen el percentatge més petit si es compara amb la resta de forces polítiques. • Per la seva banda, la ràdio és escoltada, especialment, pels seguidors de la CUP, ERC i Junts per Catalunya. • Al seu torn, la premsa escrita presenta un major arrelament entre els electors de Catalunya en Comú Podem, C’s i ERC. • Finalment, en consonància amb el fet d’aplegar un electorat més jove, els votants de la CUP es caracteritzen per fer un major ús d’internet. Cal recordar que precisament aquest col·lectiu aplegava el percentatge més baix d’enquestats que s’informaven a través de la televisió. Cal apuntar, també, que per una qüestió d’edat els simpatitzants del PPC i, en menor mesura, del PSC utilitzen amb menys assiduïtat internet per informar-se dels temes polítics. • Per tant, estretament relacionat amb l’edat i el nivell formatiu, la CUP ofereix un perfil d’electorat més interessat per la política i que fa ús de tota la diversitat de mitjans disponibles per estar al corrent d’aquests temes i que es mostra procliu a què els ciutadans participin més activament en la presa de decisions polítiques. En contraposició amb aquesta pauta de comportament consignem els simpatitzants del PPC. En aquest cas, es detecta una major desinterès per aquests afers, una menor predisposició a informar-se a través de determinats canals, com ara internet, la premsa o la ràdio, i un posicionament més conservador respecte com s’han de prendre les decisions polítiques.

24

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Pregunta 16a. A quin canal de televisió acostuma vostè a veure habitualment els informatius? (*)

(Resposta simple; responen s’informen per la televisió; %)

Taula 11. Canals de televisió a través dels quals s'informa de política la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES TV3 45,1 3,9 81,1 78,8 11,6 22,4 74,0 1,2 TVE 1 10,5 23,8 0,5 2,5 17,9 3,1 2,1 53,1 La Sexta 10,5 10,6 3,1 4,7 27,9 40,1 2,1 11,8 Tele 5 9,9 23,2 1,0 0,9 15,0 6,2 0,0 23,9 Antena 3 8,1 17,6 2,5 1,0 8,6 6,4 0,0 10,0 Canal 3/24 5,5 0,8 7,8 6,7 3,4 6,5 13,5 0,0 Cuatro 3,7 9,4 1,9 0,9 6,8 8,3 1,6 0,0 8 TV 1,4 2,8 1,3 0,8 2,4 2,9 3,3 0,0 Canal 33 0,3 0,0 0,0 0,4 0,0 0,0 1,5 0,0 TVE 2 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Base ponderada 1117 131 216 220 98 71 62 28 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• A continuació, centrem la nostra atenció amb quins són els principals canals de televisió que recorren els electors dels diferents grups parlamentaris per informar-se de temes polítics. Si les forces sobiranistes (Junts per Catalunya, ERC i la CUP) manifesten veure, preferentment, TV3, en la resta de formacions polítiques es detecta una major diversitat. Així, els simpatitzants de C’s s’informen a través de TVE1 i Tele5. Per la seva banda, els socialistes opten per la Sexta i, en menor mesura, per TVE1 i Tele5. Els simpatitzats de Catalunya en Comú Podem declaren veure La Sexta i, a més llarga distància, TV3. Finalment, els populars sobresurten per posar-se al dia dels afers polítics a través de TVE1 i, en menor mesura, Tele5.

Pregunta 16b. A quina emissora de ràdio acostuma vostè a escoltar els informatius habitualment? (*)

(Resposta simple; responen s’informen per la ràdio; %)

Taula 12. Emissores de ràdio a través de les quals s'informa de política la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES RAC 1 34,5 8,0 41,6 51,0 2,4 27,8 49,1 0,0 Catalunya Ràdio 28,8 5,9 44,9 33,3 12,7 18,9 38,7 17,2 SER 12,5 23,6 0,7 2,0 50,4 33,9 5,0 13,5 Radio Nacional de España 3,8 10,1 0,0 0,8 8,5 6,8 0,0 29,9 Catalunya Informació 3,8 5,5 5,3 6,5 2,8 0,0 0,0 0,0 Onda Cero 2,8 17,8 1,3 0,0 2,8 2,9 2,0 0,0 COPE 2,1 10,9 0,7 0,0 1,6 0,0 0,0 19,7 RAC 105 1,9 0,0 3,2 2,1 3,3 0,0 0,0 0,0 Radio Teletaxi 0,9 5,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Base ponderada 522 44 126 136 39 38 48 6

(**) Resultats no significatius (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Pel que fa a les emissores de ràdio, es pot apreciar com cada elector té les seves preferències. Ara bé, tal com succeïa en els canals de televisió, els votants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP s’informen a través de les mateixes emissores de ràdio; és a dir

25

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

RAC1 i Catalunya Ràdio. En canvi, els seguidors de C’s es distingeixen per escoltar la SER i Onda Cero. Per la seva banda, els socialistes es decanten, preferentment, per la SER. Al seu torn, els simpatitzants de Catalunya en Comú Podem esmenten la SER i RAC1. Finalment, malgrat ser la mostra molt reduïda, en les files populars s’observa una preferència per escoltar Radio Nacional Española i la COPE.

Pregunta 16c. I quin diari llegeix amb més freqüència? (*)

(Resposta simple; responen s’informen per la premsa; %)

Taula 13. Diaris a través dels quals s'informa de política la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES La Vanguardia (català) 17,9 4,3 25,6 20,2 14,6 16,9 33,8 0,0 Ara 15,2 0,0 29,3 27,7 0,0 1,9 33,6 0,0 La Vanguardia (castellà) 13,8 31,4 8,0 5,8 20,6 23,8 0,0 13,0 El Periódico (castellà) 12,9 26,1 0,0 3,7 24,9 23,7 8,6 60,6 El País 8,6 16,0 2,1 3,6 15,4 7,0 0,8 0,0 El Periódico (català) 5,9 1,7 6,9 8,7 4,0 4,1 3,1 0,0 El Punt Avui 5,7 1,5 12,5 9,3 0,0 0,0 6,9 0,0 Diari de Tarragona 3,3 5,6 4,8 2,6 4,0 1,9 0,0 0,0 Diari Segre 1,7 1,4 0,9 4,6 0,0 0,0 0,0 0,0 El Público 1,0 0,0 0,0 1,1 2,3 7,0 0,0 0,0 El Mundo 1,1 3,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 10,7 ABC 1,1 1,9 0,0 0,0 2,4 0,0 0,0 0,0 20 minutos (gratuït) 1,0 0,0 0,0 0,0 5,9 0,0 0,0 0,0 Diari de Sabadell 0,5 0,0 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Regió 7 0,5 0,0 0,9 0,9 0,0 0,0 2,3 0,0 Diari de Girona 0,3 0,0 0,0 1,6 0,0 0,0 0,0 0,0 La Razón 0,2 0,0 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Diari de Terrassa 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,3 0,0 Base ponderada 545 66 104 119 40 49 40 7

(**) Resultats no significatius (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Quant a la premsa, s’observa, novament, com les forces sobiranistes coincideixen per recórrer als mateixos mitjans, en aquest cas La Vanguardia en català i el diari Ara. Per la seva banda, C’s, el PSC i Catalunya en Comú Podem s’informen per les edicions castellanes de La Vanguardia i El Periódico. Amb tot, tant C’s com el PSC destaquen per tenir com a tercer diari més consultat El País. En canvi, els electors de Catalunya en Comú Podem esmenten La Vanguardia en català. Finalment, pel que fa al PPC el principal diari que s’informen dels temes polítics és El Periódico en castellà.

26

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

2.5. Assumpció de riscos

Pregunta 53. La gent s’enfronta, sovint, a riscos quan ha de prendre decisions econòmiques, professionals o en altres aspectes de la vida. Com es posicionaria vostè en una escala de 0 a 10, tenint en compte que 0 és “gens disposat/ada a assumir riscos” i 10 “totalment disposat/ada a assumir riscos”? (*)

(Resposta simple; %)

100

90 22,8 80 44,4 44,6 70 55,6 59,5 58,8 67,9 60 80,1 30,1

50

40 29,9 27,6 30 24,4 26,3 29,2 20 20,9 43,6 24,9 24,1 9,8 10 18,3 13,0 10,4 12,0 9,0 0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Molt disposat/ada [6-10] Equilibri [5] Gens disposat/ada [0-4]

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Sens dubte, l’estudi d’aquesta pregunta presenta un gran atractiu, ja que constitueix un acurat indicador per valorar la predisposició de les persones enquestades a assumir riscos tant en l’esfera personal, professional, com també des del punt de vista polític. • Atès que es demana la ubicació en una escala del 0 al 10 per tal de poder obtenir dades que permetin consignar tendències de comportament, s’ha procedit a agrupar les opcions de resposta en tres grans grups: gens o poc disposat/ada a assumir riscos (escala del 0 al 4), posició intermitja (5) i, finalment, molt o bastant disposat/ada (6 al 10). • Tot i que entre la majoria de les forces analitzades l’opció majoritària és la favorable a l’assumpció de riscos, els votants de la CUP sobresurten per ser els més agosarats. • En canvi, l’electorat del PPC encarna un perfil més conservador, ja que quatre de cada deu reconeixen estar poc o gens disposats a assumir riscos. Segurament aquesta pauta de comportament caldria atribuir-la a l’edat dels votants d’aquesta formació política. Cal recordar que tres de cada quatre electors tenen més de 64 anys.

27

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

2.6. Satisfacció amb el funcionament de la democràcia

Pregunta 18. Està vostè molt, bastant, poc o gens satisfet/a amb el funcionament de la nostra democràcia? (*)

(Resposta simple; %)

100 3,5 8,1 6,8 10,0 90 16,6 32,3 80 37,0

70 48,6

60

50 96,4 90,8 93,2 90,0 40 82,2 66,8 30 62,1 47,9 20

10

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Molt+bastant Poc+gens

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Després d’haver aprofundit amb aquelles variables relacionades amb l’interès que suscita la política, centrem la nostra atenció amb aquelles preguntes vinculades amb la satisfacció

envers la democràcia i la valoració dels líders.

• Així, pel que fa a la satisfacció amb el funcionament de la democràcia s’observa, de manera

força unànime, un elevat grau de descontentament.

• Ara bé, si filem més prim, podrem apreciar com el grau d’enuig és més elevat entre els

votants de la CUP, ERC, Junts per Catalunya i Catalunya en Comú Podem.

• En canvi, en les files populars el grau de desgrat amb la democràcia és més moderat. Amb tot, cal fer constar que la meitat dels seus electors manifesten estar poc o gens satisfets amb

el funcionament de la democràcia.

28

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

2.7. Valoració de la classe política catalana i espanyola

Pregunta 20a. En conjunt, posi nota si us plau, al grau de confiança que li mereixen els polítics catalans en una escala del 0 al 10, on 0 és cap confiança i 10 és molta confiança (*)

(Resposta simple; %)

100

90 12,0 15,2

80 35,9 41,9 52,2 70 65,3 60 79,8 71,7

50 86,4 40 84,6

63,2 30 56,7 46,8 20 33,0 24,8 10 20,2

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Suspèn (0-4) Aprova (5-10)

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Si les dades de la pregunta anterior palesaven l’arrelament d’un enuig envers el funcionament de la democràcia, ens interessa escatir si aquest descontentament afecta, també, a la classe

política catalana i espanyola.

• Com que es demana a les persones enquestades que utilitzin una escala del 0 al 10 en les seves qualificacions, s’ha procedit a agrupar-les en funció de si aproven (5-10) o suspenen

(0-4) als representants polítics.

• Així, pel que fa a la classe política catalana es detecta, a primer cop d’ull, dos grans posicionaments. Per una banda, tenim el bloc conformat pels electors de Junts per Catalunya, ERC i la CUP en què els aprovats superen als suspensos. I per altra, l’integrat per C’s, el PPC, el PSC i Catalunya en Comú Podem en què es produeix la tendència inversa: predomini

de les qualificacions inferiors a cinc.

• Amb tot, cal puntualitzar que si els votants de Junts per Catalunya i ERC apleguen un percentatge més elevats d’aprovats, els simpatitzants de ciutadans concentren la proporció més alta de suspensos. A partir d’aquí, la resta de formacions polítiques encarnen uns

posicionaments més moderats en un sentit o altre.

29

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Valoració polítics catalans

60

50 39,5 40

30

17,1 18,8 20 17,4 10,2 11,3 10,8 5,3 7,7 9,5 10 14,1 10,5 4,1 3,4 2,9 0,0 1,3 2,2 7,0 0,0 0,7 0 4,8 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança Total enquestats/ades C'S

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Valoració polítics catalans

60

50

40

30 18,8 19,5 17,5 20 17,4 16,6 10,5 7,0 17,5 10 8,0 7,3 4,8 4,9 11,3 2,4 2,2 2,2 10,8 9,5 1,3 1,2 2,9 0 3,4 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança Total enquestats/ades Junts

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Valoració polítics catalans 60

50

40

30

19,5 21,4 17,2 20 17,4 15,4 10,5 18,8 10 7,0 4,8 11,3 6,4 4,7 2,4 2,2 9,3 10,8 9,5 0,7 1,2 1,6 3,4 0 2,9 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades ERC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

30

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Valoració polítics catalans 60

50

40

30 24,3 19,7 17,2 20 17,4 11,8 11,3 10,8 7,6 18,8 9,5 10 4,4 7,0 10,5 4,1 3,4 6,6 0,9 2,9 2,2 4,8 0,0 1,7 0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades PSC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Valoració polítics catalans 60

50

40

30 21,5

20 17,4 15,8 12,5 18,8 11,3 11,1 6,4 9,5 10 14,1 2,9 3,4 10,5 10,8 3,4 9,6 2,2 4,8 7,0 0,1 0,9 0 3,6 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Valoració polítics catalans 60

50

40

30 24,0

18,1 16,6 20 17,4 13,6 8,5 18,8 9,5 10 5,9 3,4 2,2 10,5 11,3 10,8 3,4 2,9 0,0 4,8 7,0 7,2 0,9 0 0,9 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades CUP

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

31

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Valoració polítics catalans 60

50 43,7

40

30 18,8 20 17,4 11,6 11,3 9,5 10,5 10,8 7,3 10 14,6 2,3 3,4 2,9 2,2 7,0 6,8 0,0 0,0 6,8 0 4,8 3,4 0,0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades PPC

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Amb l’objectiu de copsar fins a quin punt les qualificacions atorgades per cada electorat difereixen del conjunt de les persones enquestades, s’ha procedit a confrontar en cadascun dels següents gràfics les notes del conjunt dels enquestats amb les corresponents a cada

formació parlamentària.

• En certa manera, la seva visualització permet confirmar aquelles pautes de comportament que ja es preveien. Així, els electors de Junts per Catalunya i ERC es caracteritzen per ser més generosos en les seves qualificacions amb als polítics catalans en comparació amb el conjunt dels enquestats. A tall d’exemple, cal esmentar que si un 17,4% del conjunt dels enquestats puntuen amb un zero la confiança que li mereix la classe política catalana, en el cas de Junts per Catalunya i ERC només un 2,4% li donen aquesta nota. En sentit contrari, si un 9,5% dels enquestats atorguen un vuit als polítics catalans, en el cas de Junts per

Catalunya i ERC ho fan un 19,5 i un 17,2% dels seus simpatitzants respectivament.

• Tot i que les diferències no són tan acusades, cal apuntar que la CUP segueix una pauta de comportament similar. Es detecta una diferència de 14 punts percentuals entre el zero atorgat pels enquestats i els seguidors de la CUP: un 3,4% el conjunt dels enquestats i un 17,4% els

cupaires.

• Pel que a C’s, el decalatge entre els que puntuen amb un zero a la classe política catalana se situa amb 22 punts de diferència a favor dels votants d’aquesta formació. En aquest cas, s’observa una sobrerepresentació dels electors de C’s en aquelles qualificacions inferiors a

quatre en l’escala valorativa del 0 al 10.

• Respecte als votants del PPC, es detecta una tendència similar a la mencionada en el cas de C’s. Així, si un 17,4% dels enquestats atorguen un 0 a la classe política catalana, entre els simpatitzants del PPC se situa en un 43,7%; és a dir un decalatge de més de 26 punts. Igualment es detecta una sobrerepresentació dels populars en aquelles qualificacions

inferiors a quatre.

32

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

• En la resta de formacions les diferències no són tan acusades. Probablement, Catalunya en Comú Podem és la força política que presenta una tendència evolutiva més similar a la del conjunt dels enquestats. En tot cas, cal fer incís a la sobrerepresentació dels que suspenen amb un tres entre l’electorat dels comuns. • Finalment, quant al PSC els principals decalatges se situen en el tres i en el set. Així, si en el tres es detecta una sobrerepresentació de més de deu punts a favor dels votants socialistes, en el cas del set es consigna una infrarepresentació de gairebé deu punts.

Pregunta 20b. En conjunt, posi nota si us plau, al grau de confiança que li mereixen els polítics espanyols en una escala del 0 al 10, on 0 és cap confiança i 10 és molta confiança (*)

(Resposta simple; %)

100

90

80 36,9

70 63,5 74,3 60 81,5 85,5 91,6 92,0 50 98,9

40

30 63,1

20 33,6 25,7 10 17,7 14,5 7,6 7,8 1,1 0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Suspèn (0-4) Aprova (5-10)

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Després d’analitzar la confiança que suscita la classe política catalana, fixem la nostra atenció en els dirigents espanyols. La principal diferència respecte l’anterior ítem rau en el fet que gairebé la totalitat dels enquestats suspenen en major o menor intensitat a la classe política

espanyola.

• Ara bé, el nivell de descontentament és més elevat en el si de les files de la CUP, ERC i Junts per Catalunya. Cal retenir la dada que nou de cada deu electors d’aquestes formacions

puntuen amb menys d’un cinc als líders espanyols.

• Encara que gairebé quatre de cada deu simpatitzants del PPC suspenen a la classe política

espanyola, cal precisar que són els electors que encarnen una actitud menys crítica.

33

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Valoració polítics espanyols

60

50 44,9

40 35,2

30

20 13,1 13,6 10,4 13,5 10 6,7 5,4 10,8 10,6 3,2 2,0 1,5 9,2 8,7 1,5 1,1 0,1 3,3 0,0 0 3,7 0,7 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança Total enquestats/ades C'S

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Valoració polítics espanyols 60 55,6

50 44,9 40

30

20 11,1 13,5 8,7 10,6 10 7,0 10,4 10,8 3,7 0,7 6,7 1,5 0,0 0,1 0,7 4,4 4,9 1,1 0,0 0,0 0 2,0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança Total enquestats/ades Junts

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Valoració polítics espanyols 60 52,8

50 44,9

40

30

20 13,0 9,8 10,8 8,7 10,6 10 10,4 3,7 6,7 8,3 0,0 1,5 0,3 0,3 0,7 8,1 5,5 1,1 0,1 0,0 0 1,7 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades ERC

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

34

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Valoració polítics espanyols 60

50 44,9

40

30 24,8 20,4 20 10,4 13,0 10,9 8,0 7,8 10 10,8 10,6 1,5 1,1 0,9 6,7 8,7 2,7 1,8 0,1 6,8 3,7 0,0 0,7 0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades PSC

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Valoració polítics espanyols 60

50 44,9

40 33,0

30

20 17,3 15,9 12,4 11,3 6,9 10 10,4 10,8 10,6 3,7 0,0 6,7 8,7 1,5 0,0 0,0 2,3 0,9 1,1 0,1 0,7 0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Valoració polítics espanyols 60 55,5

50 44,9

40

30

20 16,3 11,3 10,6 10,6 8,7 10 3,7 10,4 10,8 1,1 0,0 6,7 5,2 0,0 1,5 0,0 0,0 1,1 0 0,1 0,0 0,7 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades CUP

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

35

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Valoració polítics espanyols 60

50 44,9

40 32,9

30 19,4 20 17,5 13,6 10,8 10,6 10,4 8,7 10 6,7 6,8 3,7 3,4 3,0 3,4 0,0 0,0 0,0 1,5 1,1 0 0,1 0,7 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Total enquestats/ades PPC

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• La confrontació de la valoració del conjunt dels enquestats amb la de cada grup parlamentari posa de relleu que el principal decalatge se situa en el zero. Així, mentre que en les files de Junts per Catalunya, la CUP i ERC el zero apareix sobrerepresentat en relació amb el conjunt dels enquestats, en el cas del PPC, PSC, Catalunya en Comú Podem i C’s es detecta el

fenomen invers.

• Tal vegada les qualificacions atorgades pels votants del PPC i el PSC són les que presenten unes majors diferències en comparació amb el conjunt dels enquestats. Així, els simpatitzants

del PPC i el PSC apareixen sobrerepresentats en el suspens alt i l’aprovat just.

• Tot i que més moderadament, cal esmentar la sobrerepresentació de l’electorat de Catalunya en Comú Podem en les qualificacions tres i quatre i la infrarepresentació dels cupaires en

l’aprovat just.

10

9

8

7 6,50 6,28 6 5,04 5 4,55 4,56 3,99 4 3,18 3,07 3 2,68 2,32 2,24 2,45 1,99 2 1,30 1,37 1,03 1

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Mitjana polítics catalans Mitjana polítics espanyols

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

36

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

• Les pautes de comportament descrites en les pàgines anteriors queden reflectides de bell nou quan es confronta la nota mitjana obtinguda pels líders catalans i espanyols. Així, una primera aproximació confirma que la classe política catalana obté, en línies generals, una millor

qualificació que l’espanyola, tret del PPC i C’s.

• Igualment, es corrobora que Junts per Catalunya, ERC i, en menor mesura, la CUP atorguen una major confiança als polítics catalans. De fet, tant els electors de Junts per Catalunya, com d’ERC i la CUP són els únics que avalen la tasca dels dirigents catalans amb una mitjana que

supera al cinc.

• Ara bé, en línies generals les qualificacions rebudes pels líders catalans contrasten amb les

percebudes pels líders espanyols que no arriben al tres, excepció dels simpatitzants del PPC.

• Amb tot, el PPC i, en menor grau, C’s valoren més positivament la tasca dels governants espanyols que la dels catalans. En aquest cas, els populars li atorguen gairebé un aprovat

(4,56), mentre que els seguidors de C’s un suspens (2,68).

• La confrontació de les mitjanes atorgades als líders catalans i espanyols per cada electorat permet apreciar unes tendències. Així, dins l’electorat de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú Podem, els polítics catalans perceben una millor qualificació que els espanyols. Al seu torn, entre els votants de C’s i el PPC es detecta el fenomen invers. En canvi, en el cas dels socialistes, no s’observa aquesta diferenciació, atès que en ambdós

casos reben una nota similar: un 3,18 els polítics catalans i un 3,07 els polítics espanyols.

70

60

50 39,5 40 35,2

30

20 17,1 13,5 14,1 9,2 10 13,6 5,3 13,1 5,4 1,5 10,2 3,2 7,7 2,0 1,3 0,0 3,3 0,0 0,0 0,7 0 4,1 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança Polítics catalans Polítics espanyols

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

37

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70

60 55,6

50

40

30

19,5 20 17,5 17,5 16,6 13,5 11,1 8,0 10 7,0 7,3 4,9 4,9 2,4 1,2 2,2 2,0 0,7 1,3 4,4 0,0 0,0 0,0 0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança Polítics catalans Polítics espanyols

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70

60 52,8

50

40

30 21,4 19,5 20 15,4 17,2 9,8 13,0 8,3 9,3 10 6,4 5,5 4,7 2,4 8,1 1,7 0,0 0,3 0,7 1,2 1,6 0,3 0,0 0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Polítics catalans Polítics espanyols

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70

60

50

40

30 24,8 20,4 20 24,3 17,2 13,0 8,0 19,7 7,8 10 7,6 11,8 4,1 10,9 2,7 1,8 1,7 4,4 6,6 0,0 6,8 0,0 0,9 0 0,9 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Polítics catalans Polítics espanyols

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

38

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70

60

50

40 33,0

30 21,5 17,3 20 15,9 12,4 14,1 11,3 11,1 6,9 15,8 9,6 10 12,5 3,6 2,3 0,9 0,1 0,0 0,9 3,4 6,4 0,0 0,0 0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Polítics catalans Polítics espanyols

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70

60 55,5

50

40

30 24,0 18,1 20 16,3 16,6 13,6 10,6 11,3 7,2 10 5,9 5,2 3,4 0,0 8,5 1,1 0,0 0,9 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Polítics catalans Polítics espanyols

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70

60

50 43,7 40 32,9 30

19,4 20 17,5 14,6 13,6 11,6 7,3 10 6,8 6,8 2,3 3,0 3,4 0,0 3,4 0,0 0,0 0,0 0,0 6,8 0 3,4 0,0 0 Cap 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Molta confiança confiança

Polítics catalans Polítics espanyols

(*)Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• La confrontació de la valoració que mereixen els líders catalans i espanyols per electorat

revela tres grans pautes de comportament.

39

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

• En primer lloc, cal destacar el posicionament de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. En aquest cas, la tendència apreciada és un predomini de les qualificacions superiors a cinc en els líders catalans, mentre que en el cas dels espanyols sovintegen els suspensos. A tall d’exemple, si cinc de cada deu electors de Junts per Catalunya, ERC i la CUP avaluen amb un zero als líders espanyols, quan es tracta de puntuar als dirigents catalans el zero no

ultrapassa el 5%.

• A l’extrem oposat, consignem el PPC. En aquest cas, s’observa una prevalença dels suspensos a l’hora de qualificar els líders catalans i un predomini de les qualificacions que van del quatre al sis en el cas dels líders espanyols. Per exemple, si quatre de cada deu votants d’aquest partit puntuen amb un zero a la classe política catalana, a l’hora de valorar la classe política espanyola només dos de cada deu li atorguen aquesta qualificació. Per contra, tres de cada deu simpatitzants valoren en un cinc als polítics espanyols, mentre que un

14,6% atorguen aquesta nota als polítics catalans.

• Finalment, una tercera gran pauta de comportament és l’encarnada pel PSC i Catalunya en Comú Podem. En aquests casos, es pot apreciar com tant la classe política catalana com l’espanyola obtenen unes notes molt similars. Malgrat tot, en les files dels comuns s’entreveu un lleuger predomini del zero en la classe política espanyola i, en canvi, una prevalença de

les notes iguals o superiors a cinc en la classe política catalana.

40

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

3. Valors polítics

Si en l’apartat precedent es mesurava aquelles variables relacionades amb la predisposició de cada electorat cap a la política, a continuació s’aprofundirà en aquells ítems associats amb els “Valors polítics”, com són la simpatia de partit, l’autoubicació tant en l’eix esquerra i dreta com en el del catalanisme i l’espanyolisme i el posicionament de cada votant envers les relacions Catalunya i Espanya.

3.1. Simpatia de partit

Pregunta 24. Em podria dir per quin partit sent més simpatia? (*)

(Resposta simple; %,)

Taula 14. Simpatia de partit de la persona enquestada segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES PPC 2,8 2,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 64,2 ERC 19,8 0,7 13,0 76,9 0,0 3,2 7,0 0,0 PSC 8,4 2,9 0,3 0,4 70,5 0,0 0,0 0,0 C's 9,3 66,4 0,4 0,0 1,3 0,0 0,0 6,8 CUP 8,9 0,0 5,0 6,2 0,3 2,1 84,1 0,0 Junts per Catalunya 14,7 0,0 66,1 5,0 0,0 0,1 0,9 0,0 Catalunya en Comú Podem 11,0 0,7 4,4 6,5 7,3 88,5 5,2 0,0 Altres partits 2,5 0,9 2,7 1,4 0,8 1,6 0,9 3,4 Cap 18,1 21,7 6,0 2,3 17,9 4,3 0,9 22,2 No ho sap 2,3 4,1 0,7 0,7 0,9 0,1 1,1 0,0 No contesta 2,3 0,0 1,2 0,6 1,1 0,0 0,0 3,4 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• L’encreuament de la simpatia de partit pel record de vot confirma que tots els electors manifesten tenir més simpatia pel partit que finalment van votar. • Com a segona opció de resposta, cal fer notar el pes percentual assolit en les files del PPC, C’s i el PSC de l’ítem “cap partit” que aplega aproximadament un 20% de les respostes. Per contra, dins l’espai electoral de Junts per Catalunya i la CUP la més ressenyada és ERC. Per la seva banda, entre els votants d’ERC es detecta una equilibri entre aquells que declaren tenir més simpatia per la CUP i Catalunya en Comú Podem. Caldrà veure si es reprodueix aquesta mateixa pauta de comportament quan s’analitzi l’encreuament del record per la intenció de vot al Parlament de Catalunya.

41

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

3.2. Autoubicació ideològica de l’enquestat/ada en l’eix esquerra dreta

Pregunta 25. Quan es parla de política normalment s’utilitzen les expressions esquerra i dreta. Em pot dir on s’ubicaria en una escala de 0 a 10, on 0 significa extrema esquerra i 10 extrema dreta? (*) (Resposta simple; %, mitjana)

60 Mitjana = 3,73

50

40

29,6 30

20 18,2 13,3 10,8 8,7 10 4,0 3,9 3,2 2,1 3,2 1,3 0,2 1,5 0 0 Extrema 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Extrema No ho sap No contesta esquerra dreta

(*) Font: Baròmetre Opinió Política.1a onada 2018.

• Una primera aproximació evidencia que la meitat de les persones enquestades se situen en posicionaments esquerrans (0 al 4); tres de cada deu, al centre i gairebé un de cada deu, en enclavaments de dretes (6 al 10). • Per tant, ens trobem amb una societat que es tendeix a situar en rangs que oscil·len entre centre, centre-esquerra i esquerra.

10

6,89

5 4,98

3,73 3,89 3,85 2,98 2,76 2,24

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Mitjana

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• A continuació, focalitzem el nostre estudi en copsar com se situen ideològicament cadascun dels electors. Així, a partir d’una escala en què 0 significa extrema esquerra i 10 extrema dreta, les formacions que apleguen un tipus d’electorat més esquerrà són la CUP, amb un

42

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

2,24 de mitjana; seguit de Catalunya en Comú Podem, amb un 2,76. Per contra, les forces més conservadores són el PPC, amb un 6,89, i C’s, amb un 4,98.

70 Autoubicació eix esquerra dreta

60

50 53,6

40

30 29,6

18,2 20 13,3 10,8 8,7 10,9 10 5,2 3,2 2,7 2,3 2,8 4,0 1,3 3,5 0,2 6,8 2,1 1,5 0 4,9 0,0 0,0 0 Extrema 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Extrema Esquerra dreta Total enquestats/ades C'S

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix esquerra dreta

60

50

40 32,5

30

21,1 29,6 20 18,2 8,7 10,8 10 7,0 16,2 7,1 3,2 13,3 2,1 0,2 9,0 1,5 1,1 1,5 4,0 1,3 0,0 0,3 0 2,1 0 Extrema 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Extrema Esquerra dreta

Total enquestats/ades Junts

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix esquerra dreta 60

50

40 29,6 30 26,4 20,3 15,9 20 13,7 14,5 18,2 10 3,9 10,8 13,3 1,9 8,7 4,0 2,1 1,3 1,0 0,2 1,5 0,4 0,4 0 3,2 1,4 0 Extrema 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Extrema Esquerra dreta

Total enquestats/ades ERC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

43

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Autoubicació eix esquerra dreta 60

50

40 33,0

30 22,4 20,2 29,6 20 8,7 10,8 18,2 10 13,3 3,2 4,0 2,1 5,6 6,8 1,3 0,2 1,5 3,0 0,0 0,3 0,0 0,9 0 0,9 0 Extrema 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Extrema Esquerra dreta

Total enquestats/ades PSC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix esquerra dreta 60

50

40 36,1 29,6 30 21,0 20 13,3 13,3 12,1 18,2 10 4,3 12,0 4,0 8,7 10,8 1,3 2,1 0,9 1,5 3,2 0,0 0,2 0,0 0 0,0 0,0 0 Extrema 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Extrema Esquerra dreta

Total enquestats/ades

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix esquerra dreta 60

50

40

29,6 30 23,1 21,6 17,7 20 15,8 13,3 18,2 10 8,7 10,8 4,0 3,2 10,9 9,7 0,3 2,1 0,0 1,3 0,2 1,5 0,0 0 0,0 0,0 0 Extrema 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Extrema Esquerra dreta

Total enquestats/ades CUP

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

44

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Autoubicació eix esquerra dreta 60

50 37,8 40

30 25,4 29,6 18,2 20 13,3 10,8 9,1 3,4 6,8 10 8,7 3,2 4,0 2,1 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 1,3 0,2 1,5 0 0,0 0 Extrema 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Extrema Esquerra dreta

Total enquestats/ades PPC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Tot seguit, procedim a confrontar a partir dels següents gràfics la ubicació en l’eix esquerra dreta del conjunt dels enquestats respecte als votants de cada formació. L’objectiu no és altre que detectar si es consignen divergències remarcables. • Així doncs, la visualització de tot aquest conjunt de gràfics revela com els votants de Junts per Catalunya i el PSC presenten una ubicació ideològica força ajustada a la del conjunt dels enquestats. Cal apuntar que en la mitjana d’ubicació se situaven en posicions de centre- esquerra. • Per la seva banda, els electors de C’s i del PPC apareixen sobrerepresentats en aquells enclavaments de centre-dreta i dreta. Cal fer constar que un 25,4% dels votants del PPC se situen a l’extrema dreta. En canvi, la CUP, ERC i Catalunya en Comú Podem despunten en els posicionaments més esquerrans.

45

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

3.3. Autoubicació ideològica de l’enquestat/ada en l’eix catalanisme i espanyolisme

Pregunta 27ac. Em pot dir on s’ubicaria vostè en la següent escala de 0 a 10, on 0 significa mínim catalanisme i 10 màxim catalanisme? (*) (Resposta simple; %, mitjana)

50 Mitjana = 6,54

40

30 24,8 22,4 20 13,5 9,1 10 7,6 6,3 6,7 2,8 1,0 2,0 1,6 0,9 1,3 0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim No ho sap No contesta catalanisme catalanisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Si tenim present que a Catalunya la ideologia política gravita sobre dos grans eixos, l’escala esquerra-dreta i la nacional, resulta del tot necessari aprofundir en l’estudi de l’autoubicació en l’eix del catalanisme i l’espanyolisme. En aquest cas, ens podem aproximar a l’estudi de l’autoubicació nacional a partir de dos grans preguntes que mesuren, per una banda, l’escala del mínim i màxim catalanisme i, per altra, la del mínim i màxim espanyolisme. A continuació, analitzarem el resultats d’aquestes dues preguntes des del punt de vista dels electors als diferents grups parlamentaris. • En quant a l’eix catalanisme, si ens fixem, primerament, en com se situen el conjunt dels enquestats, ens adonarem de l’existència de dos pics: aquells que s’emplacen al centre i aquells altres que s’ubiquen a l’opció màxim catalanisme. • En línies generals, si un 15% de les persones enquestades es col·loquen en enclavaments de mínim catalanisme (0 a 4), més de la meitat se situen en posicionaments de màxim catalanisme (6 a 10). • Així doncs, si des del punt de vista de l’eix esquerra-dreta la societat catalana es caracteritzava per ubicar-se en els espais de centre i esquerra, des de la perspectiva del catalanisme sobresurt per situar-se al centre i en enclavaments vinculats al màxim catalanisme.

46

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

10

8,38 8,27 7,17 6,54 5 5,54 5,20 4,95 4,21

0 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Mitjana

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• La comparativa entre els grups parlamentaris revela que Junts per Catalunya, ERC i la CUP són les formacions que apleguen l’electorat que se situa en posicions més properes al màxim catalanisme. A l’extrem oposat, consignem els votants de C’s. Davant aquesta polarització, els seguidors del PPC, PSC i Catalunya en Comú Podem se situen al centre.

70 Autoubicació eix nacional català

60

50 39,5 40

30 21,2 22,4 20 24,8 13,5 9,1 6,7 7,6 5,5 6,4 10 4,0 4,5 1,0 2,0 3,0 2,7 3,6 1,6 6,3 7,1 0 0,8 2,8 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim catalanisme catalanisme

Total enquestats/ades C'S

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

47

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Autoubicació eix nacional català 70

60

50 41,0 40

30 24,8 23,0 20 14,1 22,4 7,6 9,8 10 6,3 1,0 2,0 1,6 13,5 0,0 2,8 9,1 1,4 0,0 0,0 0,0 8,0 6,7 0 2,2 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim catalanisme catalanisme

Total enquestats/ades Junts

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix nacional català 60

50

39,1 40

30 24,8 20,6 22,4 20 13,2 7,9 9,4 10 7,6 6,3 13,5 0,0 2,0 1,3 1,6 9,1 0,6 1,0 0,6 2,8 1,1 6,7 0 5,7 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim catalanisme catalanisme

Total enquestats/ades ERC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix nacional català 60 52,5 50

40

30 24,8 22,4 20 13,5 7,6 10,5 9,1 10 6,7 1,0 3,8 3,4 5,6 6,5 2,0 1,6 2,9 3,0 6,9 0,0 6,3 2,2 0 2,8 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim catalanisme catalanisme

Total enquestats/ades PSC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

48

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Autoubicació eix nacional català 60

50 40,5 40

30 24,8 22,4 20 13,5 11,2 6,7 7,1 10 7,6 3,7 6,3 2,5 2,0 5,6 12,4 6,0 2,1 1,6 9,1 3,2 1,0 5,5 0 2,8 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim catalanisme catalanisme

Total enquestats/ades

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix nacional català 60

50

40 30,7 30 24,8 17,7 22,4 20 13,0 10,6 7,9 10 7,6 13,5 6,7 2,0 0,9 2,8 6,3 7,4 1,2 1,6 1,2 9,1 1,0 2,1 0 6,3 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim catalanisme catalanisme

Total enquestats/ades CUP

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació en l'eix nacional català 60

50

40 31,4 30 23,8 22,4 20 24,8 13,5 10,7 7,6 9,1 10 6,8 8,4 2,0 1,6 6,3 1,0 0,0 0,0 0,0 2,8 1,9 6,8 6,8 6,7 0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim catalanisme catalanisme

Total enquestats/ades PPC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• La comparativa de la ubicació en l’eix del catalanisme de cadascun dels electors amb el conjunt dels enquestats posa de relleu les particularitats dels simpatitzants de cada formació

49

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

política. Així, els votants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP sobresurten en aquells rangs pròxims al màxim catalanisme. De fet, més d’un 75% del seu electorat se situen en els enclavaments del 6 al 10. No obstant això, s’aprecia una certa gradació en el si d’aquestes formacions més sobiranistes. Així, nou de cada votants de Junts per Catalunya es col·loquen en emplaçaments de màxim catalanisme; seguit per ERC, amb vuit de cada deu i la CUP, amb set de cada deu. • Al seu torn, els seguidors del PSC, Catalunya en Comú Podem, C’s i el PPC destaquen per situar-se al centre. Tot i així una part significativa de l’electorat de C’s (36,0%) i del PPC (30,6%) se situen en enclavaments propers al mínim catalanisme; és a dir en les posicions del 0 al 4.

Pregunta 27be. Em pot dir on s’ubicaria vostè en una escala de 0 a 10, on 0 significa mínim espanyolisme i 10 màxim espanyolisme? (*)

(Resposta simple; %, mitjana)

50 Mitjana = 3,62

40

30,4 30 25,5

20

10 8,4 6,7 5,6 4,3 4,1 4,0 3,3 3,7 1,6 0,9 1,4 0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim No ho sap No contesta espanyolisme espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Tal com s’ha fet en l’eix del catalanisme, a continuació ens interessa copsar com se situen els electors de les diferents formacions polítiques en l’escala de l’espanyolisme. • Així, pel que fa al conjunt de les persones enquestades es detecten dos grans pics: aquells que se situen a l’opció del mínim espanyolisme i aquells altres que s’emplacen al centre. Cal recordar que en l’eix del catalanisme destacaven els posicionaments de centre i de màxim catalanisme. • Una anàlisi més detallada permet apreciar que la meitat de les persones enquestades es col·loquen en enclavaments de mínim espanyolisme (0 a 4), mentre que la resta es distribueixen en posicions de centre o de màxim espanyolisme (6 a 10). • Així doncs, si des del punt de vista de l’eix del catalanisme la societat catalana es caracteritzava per situar-se al centre i en enclavaments vinculats al màxim catalanisme, en el cas de l’espanyolisme despunta en posicionaments de centre i de mínim espanyolisme.

50

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

10 8,39

8,38 6,75 8,27 5,57 7,17

5 5,54 5,20 3,71 4,95 4,21

1,52 1,53 1,10

0 C'S Junts ERC PSC CUP PPC

Mitjana catalanisme Mitjana espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• La comparativa entre els grups parlamentaris posa de relleu que el PPC i, en menor mesura, C’s són les formacions que apleguen l’electorat que se situa en posicions més properes al màxim espanyolisme. A l’extrem oposat, consignem els votants de la CUP, Junts per Catalunya i ERC. • Davant aquesta polarització, cal destacar el PSC que se situa al centre tal com succeïa en l’eix del catalanisme. Per la seva banda, els simpatitzants de Catalunya en Comú Podem, que despuntaven en enclavaments de centre en l’escala del catalanisme, s’ubiquen, en aquest cas, en posicions properes al mínim espanyolisme, malgrat que no arriba als nivells de la CUP, ERC i Junts per Catalunya.

70 Autoubicació eix nacional espanyol

60

50

40 35,9 30,4 30

20,7 20 25,5 10,5 9,3 12,0 10 8,4 4,3 6,7 5,6 5,5 2,0 3,7 0,0 0,8 4,1 4,0 3,3 0,8 1,6 0 1,8 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim espanyolisme espanyolisme

Total enquestats/ades C'S

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

51

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Autoubicació eix nacional espanyol

70 56,0 60

50

40

30 30,4 25,5

20 7,8 9,6 4,0 3,3 8,4 10 5,6 5,2 3,7 11,3 2,5 1,1 0,2 1,6 0,0 4,3 6,7 0,8 0 4,9 4,1 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim espanyolisme espanyolisme

Total enquestats/ades Junts

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2016

70 Autoubicació eix nacional espanyol 60 52,9 50

40 30,4 30 25,5

20 8,9 11,6 9,7 8,9 8,4 10 3,3 1,6 4,1 4,0 3,7 0,7 1,0 4,3 6,7 5,6 1,0 0,3 0,1 0 3,9 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim espanyolisme espanyolisme

Total enquestats/ades ERC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix nacional espanyol 60

50 47,9

40 30,4 30 25,5

20 13,2 10 4,3 6,7 5,6 7,6 7,4 4,1 3,8 1,6 8,4 5,6 0,0 4,7 3,2 0 3,0 4,0 3,3 3,7 0,9 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim espanyolisme espanyolisme

Total enquestats/ades PSC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

52

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 Autoubicació eix nacional espanyol 60

50 40,4 40 30,4 30 25,5

20 11,0 16,3 8,4 10 7,5 9,6 4,3 4,0 3,7 3,3 0,7 3,1 1,6 4,3 6,7 5,6 4,1 0,0 2,3 0 3,4 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim espanyolisme espanyolisme

Total enquestats/ades

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació eix nacional espanyol 60,3 60

50

40 30,4 30 25,5

20 13,0 14,0

10 5,6 4,1 3,3 3,7 8,4 2,1 1,9 4,0 0,9 1,6 0,0 4,3 6,7 5,6 0,0 0,0 1,2 0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim espanyolisme espanyolisme

Total enquestats/ades CUP

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70 Autoubicació en l'eix nacional espanyol 60

50 48,6

40 30,4 30 25,5

20 16,0 14,1 9,1 8,4 6,7 5,6 10 4,3 4,1 4,0 3,3 3,7 3,4 0,0 0,0 0,0 1,9 3,4 1,6 0 0,0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim espanyolisme espanyolisme

Total enquestats/ades PPC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• La confrontació de la ubicació en l’eix de l’espanyolisme de cadascun dels electors amb el conjunt dels enquestats posa de relleu les singularitats dels simpatitzants de cada formació política. Així, els votants del PPC i C’s despunten en aquells punts pròxims al màxim

53

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

espanyolisme. No obstant això, s’aprecia una certa gradació en el si d’aquestes formacions. Així, gairebé vuit de cada deu votants del PPC es col·loquen en emplaçaments de màxim espanyolisme, mentre que en el cas de C’s representa a gairebé sis de cada deu simpatitzants. De fet, aproximadament quatre de cada deu electors d’aquest partit destaquen per situar-se al centre. • Al seu torn, els seguidors del PSC i Catalunya en Comú Podem destaquen per situar-se al centre. Tot i així tres de cada deu socialistes s’emplacen en enclavaments propers al màxim espanyolisme; és a dir en les posicions del 6 al 10. • No obstant, això, l’autoubicació al centre per part dels electors d’algunes formacions polítiques es podria interpretar, en alguns casos, com una mena de No ho sap o No contesta per la incomoditat que els podria generar respondre a aquesta qüestió. • Finalment, la major part dels votants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP sobresurten en posicionaments de mínim espanyolisme. Ara bé, si nou de cada deu cupaires s’ubiquen en rangs de mínim espanyolisme (0 al 4), en el cas d’ERC aplega un 84,3% dels seus seguidors i, finalment, un 83,5% dels de Junts per Catalunya.

70

60

50

39,5 40

35,9 30 21,2 20,7 20 10,5 9,3 12,0 10 5,5 4,0 4,5 5,5 3,6 2,0 0,8 3,0 2,7 0,8 0,8 1,8 6,4 7,1 0 0,0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim

Eix catalanisme Eix espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70

60 56,0

50 41,0 40

30 23,0

20 14,1 11,3 9,6 5,2 9,8 7,8 10 4,9 2,5 1,4 1,1 8,0 2,2 0,0 0,0 0,0 0,2 0,0 0,8 0 0,0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim

Eix catalanisme Eix espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

54

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70

60 52,9 50

39,1 40

30 20,6 20 13,2 9,7 11,6 8,9 8,9 9,4 10 5,7 3,9 0,6 1,3 0,6 7,9 0,7 1,0 0,1 0,0 1,1 1,0 0,3 0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim

Eix catalanisme Eix espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70

60 52,5 50

47,9 40

30

20 13,2 10,5 6,9 3,8 10 4,7 7,4 5,6 0,0 2,9 3,0 3,4 6,5 0,0 3,2 7,6 5,6 2,2 0 3,8 3,0 0,9 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim

Eix catalanisme Eix espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70

60

50 40,5 40 40,4 30

20 16,3 12,4 11,0 11,2 7,5 9,6 10 4,3 5,5 7,1 6,0 3,1 2,1 3,7 3,2 5,6 3,4 0,7 0,0 2,3 0 2,5 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim

Eix catalanisme Eix espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

55

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

70 60,3 60

50

40 30,7 30

20 17,7 14,0 13,0 13,0 10,6 5,6 7,9 10 7,4 6,3 2,1 1,9 1,2 0,9 2,1 1,2 0,0 1,2 0,0 0,0 0,9 0 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim

Eix catalanisme Eix espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

70

60 48,6 50

40 31,4 30 23,8

20 16,0 14,1 9,1 10 6,8 0,0 6,8 3,4 10,7 8,4 0,0 0,0 0,01,9 0,0 0,0 0,0 6,8 0 1,9 3,4 0 Mínim 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Màxim

Eix catalanisme Eix espanyolisme

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• A continuació, passem a aprofundir en les possibles divergències o coincidències en la ubicació en l’eix del catalanisme i espanyolisme entre els votants de cada força política. • Si seguim per ordre de representació al Parlament de Catalunya, en el cas de C’s s’aprecia en el si d’aquest electorat dues pautes de comportament. En primer lloc, tenim aquells votants que se situen al centre tant en l’eix de l’espanyolisme com del catalanisme. I en segon lloc, aquells altres que despunten en enclavaments de mínim catalanisme i màxim espanyolisme. En aquest cas, es detecta com el sentiment espanyolisme i catalanisme són inversament proporcionals. Aquells simpatitzants de C’s que manifesten un elevat grau d’espanyolisme mostren un sentiment més baix de catalanisme. • Quant a Junts per Catalunya, es detecta com més de la meitat dels seus votants presenten un sentiment de mínim espanyolisme i de màxim catalanisme. En aquest cas, es reprodueix la tendència apreciada en C’s, tot i que en aquest cas en sentit invers. La proporció de seguidors d’aquest partit que s’emplacen al centre en els dos sentiments identitaris se situa al voltant del 10%.

56

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

• Respecte a ERC, es reprodueix de nou la pauta de comportament detectada a Junts per Catalunya: el predomini dels sentiments de mínim espanyolisme en contraposició amb els de màxim catalanisme. Així mateix, els posicionaments de centre representen al voltant del 10% del seu electorat tal com succeïa, també, en les files de Junts per Catalunya. • La comparativa del sentiment catalanisme i espanyolisme entre els votants socialistes resulta molt significatiu. En aquest cas, en contraposició amb d’altres formacions polítiques la meitat del seus electors es posicionen al centre en ambdues escales. En la resta de rangs es detecta un paral·lelisme absolut entre les dues categories, la qual cosa evidencia que en el si d’aquesta formació el sentiment catalanisme i espanyolisme resulta directament proporcional. • Al seu torn, l’anàlisi de Catalunya en Comú Podem revela dues grans pautes de comportament. Per una banda, un predomini dels posicionaments de centre. I, per altra, en la resta de rangs es consigna una tendència inversament proporcional. Es a dir aquells que despunten en un sentiment de màxim catalanisme presenten un sentiment més baix d’espanyolisme i viceversa. • Pel que fa a la CUP, es reprodueix la mateixa tendència que havíem detectat a Junts per Catalunya i ERC: el predomini d’un sentiment de màxim catalanisme en contraposició amb el de mínim espanyolisme. • Finalment, el PPC presenta, també, una tendència força específica. Així, en el cas del sentiment espanyolisme gairebé la meitat s’emplacen en enclavaments de màxim espanyolisme i només un 16% al centre. Per contra, en l’escala del catalanisme un terç dels votants se situen al centre i dos de cada quatre en posicionaments de mínim catalanisme. • Així doncs, la comparativa de l’escala catalanisme i espanyolisme confirma que ambdós sentiments presenten una tendència inversament proporcional, tot i que amb intensitats diferents. Amb tot, el PSC és la única formació que mostra una evolució singular: un predomini de les posicions de centre i una correspondència en les dues categories en la resta de rangs. En aquest cas, no perviu una tendència contraposada com succeeix en la resta de partits polítics.

57

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

3.4. Autodefinició ideològica de les persones enquestades

Pregunta 46. Com es definiria vostè segons la següent classificació? (*) (Ideologia 1a i 2a opció; resposta múltiple; %)

Taula 15. Autodefinició ideològica segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES Independentista 30,4 1,2 65,4 61,3 1,7 4,3 45,7 1,9 Progressista 18,2 10,8 21,5 21,3 19,5 38,0 14,7 3,4 Socialista 14,6 11,8 5,7 9,1 61,4 17,3 7,6 0,0 Feminista 13,4 3,8 11,4 15,7 6,5 19,9 42,3 3,0 Ecologista 12,8 5,6 9,9 15,2 9,8 17,0 24,9 6,8 Liberal 12,2 18,5 15,7 12,4 8,3 8,6 2,8 13,1 Socialdemòcrata 11,6 17,4 12,5 9,8 25,6 19,0 0,9 2,3 Apolític/a 10,0 16,9 5,2 3,5 4,6 8,7 1,2 7,3 Conservador/a 8,0 22,7 6,2 3,5 5,9 3,4 0,9 25,6 Animalista 7,1 7,6 6,6 5,4 4,1 9,1 4,7 0,0 Nacionalista 7,0 9,9 12,4 8,6 2,0 4,1 0,0 7,8 Demòcrata-cristià/ana 3,7 10,5 5,8 1,1 2,7 0,9 0,9 8,7 Anarquista 3,5 1,0 1,6 3,2 0,5 6,3 18,3 0,0 Comunista 3,0 0,7 0,3 2,0 2,0 15,2 12,6 0,0

Altres 2,3 6,3 0,9 1,7 0,5 2,3 2,1 3,4 No ho sap 5,3 5,7 1,3 3,3 2,9 2,1 3,0 23,7 No contesta 3,7 2,2 0,6 1,9 1,8 3,6 2,8 14,1 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Després d’haver aprofundit en l’autoubicació en l’eix esquerra-dreta i nacional dels electors de cada força política, pot resultar interessant analitzar com es defineixen ideològicament. En aquest cas, es tracta d’una pregunta en què es demana a les persones enquestades que a partir d’un llistat assenyalin quines són les categories que s’enquadren més amb el seu perfil polític. • Si procedim a analitzar l’espai electoral de cada partit polític, constatem com entre els simpatitzants de C’s preval tota una amalgama d’etiquetes ideològiques sense que s’observi cap preeminència significativa. Així, els seguidors de ciutadans es consideren conservadors, liberals, socialdemòcrates i apolítics. Probablement aquesta heterogeneïtat ideològica explica que la major part dels seus electors se situïn en enclavaments de centre en l’eix esquerra- dreta. Així doncs, un dels trets distintius d’aquesta força política rau en el fet d’aglutinar gent d’ideologia política molt diversa. • Per la seva banda, els votants de Junts per Catalunya es distingeixen per considerar-se, fonamentalment, independentistes, seguit a més llarga distància per progressistes, socialdemòcrates, nacionalistes i feministes. De fet, quan s’ha analitzat el posicionament en l’eix esquerra-dreta i en l’eix identitari ja s’ha pogut apreciar com els seguidors d’aquesta formació es caracteritzaven per situar-se en enclavaments pròxims al màxim catalanisme i el mínim espanyolisme, així com en posicionaments de centre-esquerra. En aquest sentit, es confirma les tendències consignades amb altres variables.

58

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

• Al seu torn, els electors d’ERC es defineixen com a independentistes, seguit a més llarga distància per aquells que es qualifiquen com a progressistes, feministes i ecologistes. De fet, entre els votants de Junts per Catalunya i ERC es detecta una gran similitud ideològica. Així, en ambdues formacions polítiques les categories més esmentades són l’independentisme i el progressisme. • En canvi, en el cas dels socialistes i en consonància amb el seu posicionament ideològic més esquerrà, els seus votants es defineixen, fonamentalment, com a socialistes i, en menor mesura, com a socialdemòcrates i progressistes. • Pel que fa als seguidors de Catalunya en Comú Podem, sovinteja, també, tota una diversitat de categories ideològiques: progressista, feminista, socialdemòcrata, socialista i ecologista. Ara bé, en aquest cas tots aquests qualificatius evidencien que ens trobem davant un electorat ideològicament d’esquerres. De fet, en l’anàlisi de l’autoubicació en l’eix esquerra- dreta, els simpatitzants d’aquesta formació se situaven en enclavaments clarament esquerrans. • En relació amb la CUP, es percep de manera força nítida la confluència del seu component independentista i progressista. Així, les categories ideològiques predominants són l’independentisme i el feminisme, seguit per l’ecologisme i l’anarquisme. No s’ha de menystenir tampoc el fet que un 12% dels seus votants es defineixin com a comunistes. • Finalment, entre els populars, l’ítem predominant és el de conservador, seguit a més llarga distància per liberal i demòcrata-cristià. En aquest sentit, totes aquestes categories ideològiques traspuen que estem davant un electorat de dretes. Per tant, s’entreveu una coherència ideològica, ja que la major part dels seus simpatitzants se situaven en posicionaments de centre o de dretes. Cal destacar per la seva singularitat que un 23,7% dels seus electors no saben ubicar-se en cap categoria ideològica i un 14,1% no volen contestar.

3.5. Sentiment de pertinença

Pregunta C700. Amb quina de les següents frases se sent més identificat/ada: em sento només espanyol/a, més espanyol/a que català/ana, tan espanyol/a com català/ana, més català/ana que espanyol/a o només català/ana? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 16. Sentiment de pertinença segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES

Només espanyol/a 5,9 19,0 0,7 0,0 8,9 2,2 0,0 23,8 Més espanyol/a que català/ana 5,1 12,4 0,0 0,7 7,1 0,0 0,0 35,8 Tan espanyol/a com català/ana 32,9 61,3 7,4 8,7 64,6 56,8 10,8 29,8 Més català/ana que espanyol/a 22,8 3,5 32,8 35,7 14,9 28,2 27,8 8,4 Només català/ana 28,1 1,0 58,4 52,3 0,9 5,9 52,6 0,0

No ho sap 1,7 0,6 0,8 0,7 1,1 3,5 2,4 0,0 No contesta 3,5 2,1 0,0 1,9 2,6 3,4 6,4 2,3 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

59

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

• En aquest epígraf ens endinsem en l’estudi d’aquelles preguntes que fan referència a les relacions Catalunya i Espanya. Tot i que a través de la pregunta de la ubicació en l’escala catalanisme i espanyolisme ja hem pogut constatar com se situaven cadascun dels electors dels diferents grups parlamentaris, per mitjà del sentiment de pertinença ens tornem a aproximar de bell nou a aquesta qüestió. Es tracta d’acabar de confirmar o refutar les tendències apreciades anteriorment. Així doncs, el seu estudi evidencia l’existència de tres grans posicionaments. • En primer lloc, tenim el bloc integrat per Junts per Catalunya, la CUP i ERC que es consideren, preferentment, només catalans. Així, en tots els casos més de la meitat dels seus electors es defineixen com a només catalans. Tot i que a més llarga distància, la segona opció més ressenyada és més català/ana que espanyol/a que aglutina aproximadament tres de cada deu votants d’aquestes forces polítiques. • En segon lloc, disposem d’un altre eix conformat pel PSC, C’s i Catalunya en Comú Podem en què predomina el sentiment de tan espanyol/a com català/ana. Cal recordar que quan analitzàvem la ubicació en l’eix catalanisme i espanyolisme una part important dels votants d’aquestes formacions se situaven en posicions de centre. • Finalment, en tercer lloc, cal destacar els votants del PPC. En aquest cas, copsem com els enquestats es reparteixen en les opcions més espanyol/a que català/ana, tan espanyol/a com català/ana i només espanyol/a.

Pregunta 52. Amb quina frase se sent més identificat/ada? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 17. Sentiment de pertinença segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES

Sóc un/a català/ana que viu a Catalunya 48,0 4,8 83,7 83,2 12,5 34,0 77,9 1,0 Sóc un/a català/ana que viu a Espanya 13,5 28,0 5,2 5,3 24,3 25,7 4,2 17,1 Sóc un/a espanyol/a que viu a Catalunya 18,9 41,2 6,0 5,3 32,9 10,3 1,1 32,4 Sóc un/a espanyol/a que viu a Espanya 7,0 19,0 0,7 0,0 12,1 2,2 0,9 34,5 Cap de les anteriors/una altra 11,4 4,9 3,3 5,4 17,0 25,4 15,9 15,0

No ho sap 0,6 1,3 0,8 0,4 0,0 1,2 0,0 0,0 No contesta 0,7 0,8 0,3 0,0 1,1 1,2 0,0 0,0 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• En aquest cas, s’aprecia com els votants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP consideren de forma unànime que són uns catalans que viuen a Catalunya. No obstant això, cal fer constar que gairebé un 16% dels cupaires no s’identifiquen en cap de les categories suggerides. • Respecte als simpatitzants de C’s, quatre de cada deu dels seus electors consideren que són uns espanyols que viuen a Catalunya. Amb tot, cal esmentar que gairebé tres de cada deu

60

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

dels seus votants afirmen que són uns catalans que viuen a Espanya i dos de cada deu uns espanyols que viuen a Espanya • Per la seva banda, a les files socialistes es detecta una pluralitat de posicionaments. Així, si un 32,9% dels seus simpatitzants sostenen que són uns espanyols que resideixen a Catalunya, un 24,3% afirmen que són uns catalans que viuen a Espanya i, finalment, un 17% assenyalen que no s’ubiquen en cap de les categories proposades. • Pel que fa als comuns s’aprecia, també, una heterogeneïtat en les seves respostes. Tot i que sóc un/a català/ana que viu a Catalunya és l’opció més esmentada, cal fer esment al pes percentual assolit per les categories sóc un/a català/ana que viu a Espanya i cap de les anteriors o una altra. • Finalment, en els votants del PPC copsem un empat entre aquells que afirmen que són uns espanyols que viuen a Espanya i aquells altres que indiquen que són uns espanyols que viuen a Catalunya.

3.6. Grau d’autonomia assolit per Catalunya

Pregunta 29. Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, creu que Catalunya ha assolit...? (*)

(Resposta simple; %)

100 0,7 0,3 2,5 6,4 7,5 5,4 7,7 7,8 90 26,8 17,6 23,8 18,9 80 33,2 70 60 27,2 35,0 50 93,3 90,5 89,6 65,1 44,0 74,1 40 21,7 30 27,4 20 27,3 10 15,1 9,6 10,8 2,1 1,0 0 5,9 1,8 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades Massa autonomia Un nivell suficient Un nivell insuficient NS+NC d'autonomia d'autonomia (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Quan es demana als enquestats quina és la seva opinió sobre el grau d’autonomia assolit per Catalunya, algunes de les alineacions detectades en el sentiment nacional s’esvaeixen. • Així, en el cas dels votants d’ERC, la CUP, Junts per Catalunya i Catalunya en Comú Podem l’opció de resposta majoritària és que el grau d’autonomia assolit per Catalunya és insuficient amb uns percentatges que oscil·len des del 93,3% entre els votants d’ERC i 74,1% entre els de Catalunya en Comú Podem. • Per la seva banda, en les files socialistes predomina, també, la percepció de que Catalunya ha assolit un nivell insuficient d’autonomia. Amb tot, en aquest cas quatre de cada deu electors hi estan d’acord. En canvi, tres de cada deu socialistes creuen que el nivell assolit és

61

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

suficient. Copsem, en aquest cas, la confluència de dues opinions contraposades en les files d’aquest partit polític. • Finalment, el bloc integrat per C’s i el PPC es distingeix per estimar que el grau d’autonomia assolit és suficient. Amb tot, no s’ha de menystenir que aproximadament un de cada quatre electors d’aquests grups polítics opinen, per una banda, que és insuficient i la mateixa proporció, per altra banda, creuen que ha assolit massa autonomia. En el cas del PPC, cal fer notar que més del 25% dels seus votants no saben respondre aquesta qüestió.

3.7. Relacions Catalunya Espanya

Pregunta 30. En tot cas, com creu que hauria de ser aquesta relació? Creu que Catalunya hauria de ser...? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 18. Relacions Catalunya i Espanya segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL ENQUESTATS/ADES Una regió d'Espanya 6,3 19,9 0,4 0,4 2,7 1,2 0,3 30,2 Una comunitat autònoma d'Espanya 24,0 60,8 4,9 2,5 50,9 23,3 0,0 47,0 Un estat dins una Espanya federal 22,4 15,6 16,7 18,4 37,4 62,0 16,0 17,5 Un estat independent 40,8 2,0 76,6 76,6 1,7 9,8 78,5 1,9

No ho sap 4,6 1,7 0,9 1,5 6,4 3,7 4,3 3,4 No contesta 2,0 0,0 0,5 0,7 0,9 0,0 0,9 0,0 Base ponderada 1496 158 283 299 121 103 104 32 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• A continuació, procedim a analitzar una de les qüestions que va ser objecte de discussió i de

debat en el decurs de la campanya electoral.

• Així, l’encreuament del model de relacions Catalunya-Espanya desitjat amb el record de vot al

Parlament de Catalunya evidencia l’existència de tota una pluralitat de posicionaments.

• En el cas dels votants de la CUP, Junts per Catalunya i ERC, l’opció preferida és l’estat independent. En aquest sentit, cal apuntar que més del 75% dels seus simpatitzants són partidaris d’aquest model d’organització territorial. Ara bé, cal fer notar que entre un 16 i un

18% dels electors d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP es decanten pel model federal.

• En canvi, els votants de C’s, PSC i el PPC prefereixen mantenir el model de les autonomies vigent. Si en les files del PPC i C’s la segona opció més assenyalada és que Catalunya sigui

una regió d’Espanya, en el cas dels socialistes sobresurt l’opció federalista.

• Al seu torn, els comuns destaquen per preferir el model federal que aglutina a sis de cada deu dels seus votants. Malgrat això, un de cada quatre dels seus simpatitzants són partidaris del

sistema autonòmic.

62

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

3.8. Posicionament sobre la independència de Catalunya

Pregunta 31. I més concretament, “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent”? (*)

(Resposta simple; %)

100 2,8 1,9 4,9 90 25,5 80 48,0 70 60 88,8 88,3 86,7 95,0 90,6 50 91,7 61,8 40 30 43,7 20 10 8,8 6,2 6,5 12,8 8,3 7,4 0 2,2 5,1 5,1 4,5 3,4 Total C'S Junts ERC PSC CUP PPC enquestats/ades

Sí No NS+NC

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Finalment, l’anàlisi d’aquesta pregunta confirma la configuració de dos grans eixos: els partidaris i els detractors de la independència. Per una banda, consignem el bloc integrat per Junts per Catalunya, ERC i la CUP favorable a què Catalunya esdevingui un estat independent i amb un grau d’adhesió que se situa en el 86-88%.

• Per altra, cal fer ressenya de l’altre bloc conformat per C’s, el PPC, el PSC i Catalunya en Comú Podem contraris a què Catalunya es constitueixi en un estat independent. En aquest cas, el grau de suport se situa al voltant del 90%. Amb tot, cal puntualitzar que en les files de Catalunya en Comú Podem els posicionaments es troben més fragmentats. Així, si sis de cada deu dels seus votants són contraris a la independència, cal destacar que un de cada

quatre hi estan a favor i un de cada deu no saben o no contesten.

63

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

4. Comportament electoral

Finalment, en aquest darrer apartat fixarem la nostra atenció en aquelles variables relacionades amb el comportament electoral, com són el record i la intenció de vot, el grau de fidelització dels electors de cada formació política, així com quines creuen que han de ser les mesures que ha d’emprendre el govern sorgit de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, així com els sentiments que van suscitar els esdeveniments polítics produïts en el darrer trimestre de l’any 2017 als electors dels diferents grups parlamentaris.

4.1.Record de vot al Parlament de Catalunya

Pregunta 38. I em podria dir a quin partit o coalició va votar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya? (*)

(Resposta simple; %)

10,6 C's 19,98 18,9 Junts 17,07 20,0 ERC 16,85 8,1 PSC 10,92 6,9 5,88 7,0 CUP 3,52 2,2 PPC 3,34 1,2 Altres 0,89 1,6 En blanc 0,35 0,6 Nul 0,29 12,6 No va votar 20,91 No ho sap 3,0

No contesta 7,3

0 10 20 30 40 50

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• En l’estudi del record de vot de les persones enquestades caldria considerar els possibles biaixos derivats de la incomoditat que susciten determinades preguntes relacionades amb el record de vot, així com la revelació del número de telèfon i els ingressos econòmics entre els

64

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

entrevistats.4 Igualment, un altre element a tenir en compte és l’error de memòria. En aquest cas, el treball de camp va tenir lloc gairebé quatre mesos després de la celebració dels

comicis.

• De fet, es considera que les enquestes polítiques acostumen a presentar dos grans biaixos. Per una banda, aquell que propicia que els ciutadans manifestin haver votat al partit que es troba al capdavant del govern o que acaba de guanyar les eleccions. Aquest fenomen conegut com “efecte del carro guanyador” s’acostuma a donar al principi dels mandats. En canvi, al final de la legislatura i coincidint amb les conseqüències del desgast del govern,

aquesta inclinació tendeix a desaparèixer.

• Per altra, en funció del país i de les circumstàncies històriques, determinades formacions polítiques poden patir els efectes de l’anomenat “vot ocult”. En el nostre cas, els enquestats manifesten, tradicionalment, una major predisposició a declarar haver votat un partit

progressista que un altre de tarannà conservador.

• Tenint present aquests aspectes, la comparativa dels resultats reals amb els proporcionats

per l’enquesta evidencia que C’s pateix els efectes de l’anomenat vot ocult.

• En canvi, el percentatge obtingut per la segona formació en nombre de vots s’ajusta força a la realitat. En aquest cas, les forces polítiques que estarien experimentant una major sobrerepresentació serien ERC i la CUP, ja que si les dades oficials indiquen que van obtenir un 16,85 i un 3,52% dels sufragis respectivament, l’enquesta del BOP evidencia que en va aconseguir el 20% en el cas d’ERC i el 7,0% pel que fa a la CUP. En aquest últim cas, es

duplica el percentatge de vots que va obtenir.

• Altre element a ressaltar és la discordança pel que fa a l’abstenció real i l’abstenció declarada. Probablement per una qüestió de desitjabilitat social, no està ben vist manifestar públicament no haver anat a votar. D’aquesta manera, alguns enquestats declaren haver anat al col·legi electoral a dipositar la papereta, malgrat que en realitat no hi van anar. Aquest fet explica que si les dades reals palesen que gairebé un 21% dels enquestats es van quedar a

casa, segons l’enquesta l’abstenció es va situar en un gairebé 13%. • Igualment, cal esmentar que un 7% de les persones enquestades prefereixen no esmentar a quin partit o formació política van votar. En aquest cas, es podria plantejar la hipòtesi que els que es decanten per l’opció no contesta fossin votants de C’s que preferirien ocultar el seu vot.

4 BARREIRO, Belén (2010): “Las diez tesis sobre las encuestas demoscópicas”. Conferència com a President del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), al Fórum de la nueva sociedad (Madrid, 23 de juny de 2010. Accessible a l’enllaç http://www.luisarroyo.com/2010/06/23/las-diez-tesis-sobre- encuestas-de-belen-barreiro [Consulta: 20 d’agost de 2018]. Per aprofundir amb els biaixos associats a les enquestes vegeu els següents Apunts de treball: GALINDO, Beatriz, Factors de qualitat en els estudis d’opinió per enquesta, Barcelona, 2013. http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/Apunts/2013_01_08_Apunts_factors_q ualitat.pdf [Consulta: 20 d’agost de 2018] i ELIAS, Beatriz, La participació i el record de vot a les enquestes del Baròmetre d’Opinió Política, Barcelona, 2013. http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/Apunts/2013_01_13_Apunts_participac io_record.pdf [Consulta: 20 d’agost de 2018].

65

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

4.2.Intenció de vot al Parlament de Catalunya

Pregunta 37. Si demà se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya, a quin partit o coalició votaria? (*)

(Resposta simple; %)

10,7 C's 19,98 15,6 17,07 19,8 ERC 16,85 7,2 PSC 10,92 8,8 5,88 8,8 CUP 3,52 2,5 PPC 3,34 2,1 Altres 0,89 3,2 En blanc 0,35 0,8 Nul 0,29 5,1 No votaria 20,91 Indecisos 12,7

No contesta 2,8

0 10 20 30 40 50

(*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• Així mateix, l’anàlisi de la intenció de vot evidencia que ERC s’erigiria en la força més votada, seguida per Junts per Catalunya. En canvi, C’s quedaria relegat al tercer lloc. En aquest cas, però, cal considerar el fet que aquesta formació no estigui patint un vot ocult, tal com s’ha

pogut apreciar en el record de vot.

• D’altra banda, es detecta una predisposició dels enquestats a acudir a les urnes en el cas que es convoquessin eleccions. Si dos de cada deu electors es van abstenir en els darrers comicis, si es celebressin eleccions només un 5% reconeixen que no acudirien a la convocatòria electoral. En aquest cas, es confirma de nou la tendència a no verbalitzar la

predisposició de no votar, ja que és percebut com quelcom censurable socialment. • Finalment, cal destacar que un de cada deu votants no saben encara a quina formació votarien. És possible que dins dels indecisos s’apleguin votants de C’s que prefereixen

66

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

mantenir en secret el seu vot. Caldrà veure si es confirma o no aquesta suposició en l’estudi de la fidelització del vot.

4.3.Fidelització de vot

Record de vot al Parlament de Catalunya 2017 No va Resta (*) NS/NC votar Total

75,4 0,4 0,0 2,5 0,0 0,0 20,4 2,1 13,8 1,8 10,7

0,0 69,3 5,2 0,0 0,9 2,1 0,0 6,1 4,2 4,7 15,6

0,7 9,3 79,4 0,0 5,7 6,6 0,0 3,6 3,0 6,9 19,8

0,0 0,0 0,4 66,9 0,0 0,0 0,0 2,1 10,9 2,1 7,2

1,5 2,0 2,2 6,4 82,3 4,4 0,0 0,0 7,7 3,6 8,8

0,0 7,1 6,2 0,0 3,0 81,6 0,0 0,0 1,2 1,6 8,8

0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 61,4 0,0 9,1 0,0 2,5

Resta (*) 4,5 3,1 1,0 4,5 2,8 0,9 3,4 64,8 8,0 8,8 6,1 Intenció de vot al Parlament de Catalunya de Parlament al vot de Intenció No votarà 3,1 0,0 0,6 1,4 0,3 0,0 2,3 4,6 25,5 10,5 5,1

NS/NC 14,3 8,8 4,9 18,3 4,9 4,4 12,5 16,6 16,6 60,1 15,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Base ponderada 158 283 299 121 103 104 32 52 189 155 1496 Base real 147 302 315 112 100 106 31 50 181 156 1500 (*) Altres+nul+en blanc (**) Resultats estadísticament no significatius (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2018

• L’encreuament del record de vot per la intenció de vot al Parlament català permet aproximar-

se al grau de mobilització de l’electorat de cada formació política.

• Així, per ordre de més a menys mobilitzats sobresurten els votants de Catalunya en Comú Podem, seguits pels de la CUP i ERC. En sentit contrari, els menys mobilitzats són el PPC i el

PSC.

• Pel que fa a la presència de possibles fuites de vot, cal destacar com una part dels votants del PSC, C’s i el PPC declaren que si es convoquessin eleccions no saben o no volen

manifestar a quin partit votarien.

• Per la seva banda, s’observa com el PPC pateix una transferència de vots cap a C’s. Al mateix temps, cal esmentar la fugida de vots que Junts per Catalunya, Catalunya en Comú Podem i la CUP experimenten en benefici d’ERC. Amb tot, ERC pateix, també, al seu torn una transferència de vots cap a la CUP i Junts per Catalunya malgrat ser percentualment

menor.

67

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

4.4.Posicionament del nou govern envers el procés

Una vegada analitzat el comportament electoral, interessa conèixer quina és l’opinió de cada votant amb relació al procés. En aquest cas, centrarem la nostra anàlisi en les dades aportades per l’Enquesta sobre context polític a Catalunya de l’any 2018. Un dels atractius d’aquest estudi demoscòpic rau en què el treball de camp es va iniciar tres setmanes després d’haver-se celebrat els comicis.

Pregunta 91. Amb relació al procés, què creu vostè que hauria de fer el govern que surti d’aquestes eleccions? (*)

(Resposta simple; %)

Taula 19. Actuació del Govern davant el procés segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES Seguir amb la via unilateral cap a la independència 19,0 2,1 40,9 37,4 0,7 1,4 74,2 5,3 Buscar un acord bilateral amb el Govern central 36,0 23,7 48,3 47,5 29,2 51,4 19,4 26,3 Abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de finançament 20,7 34,2 7,4 6,8 38,7 37,8 1,6 26,3

Continuar amb l’estat de les autonomies com fins ara 11,6 28,4 0,7 1,4 21,9 4,1 0,0 31,6 Recentralitzar competències 2,2 4,2 0,7 0,9 4,4 0,0 0,0 10,5 No ho sap 6,8 5,3 2,0 4,6 4,4 5,4 3,2 0,0 No contesta 3,8 2,1 0,0 1,4 0,7 0,0 1,6 0,0 Base ponderada 1195 190 149 219 137 74 62 19 (**) Resultats no significatius (*) Font: Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

Pregunta 92. En una escala de 0 a 10, on 0 significa gens suport i 10 molt suport, fins a quin punt vostè donaria suport a...? (*)

(Resposta simple; mitjanes)

Taula 20. Grau de suport a les possibles actuacions del Govern davant el procés segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES Seguir amb la via unilateral cap a la independència 3,63 0,72 7,13 6,40 1,07 2,26 8,02 0,79 Buscar un acord bilateral amb el Govern central 5,83 4,82 6,66 6,39 5,99 6,95 4,33 5,95 Abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de finançament 4,72 6,26 3,15 3,08 6,28 6,44 2,33 4,61 Continuar amb l’estat de les autonomies com fins ara 3,85 5,89 1,97 1,92 5,63 3,03 1,25 6,74 Recentralitzar competències 2,54 3,87 1,26 1,48 3,42 1,68 1,30 4,16 Base ponderada 1195 190 149 219 137 74 62 19 (**) Resultats no significatius (*) Font: Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

• Pel que fa a quina hauria de ser l’actuació del nou govern amb relació al procés, es detecta tota una amalgama de posicionaments. Així, la meitat dels votants de Catalunya en Comú Podem, Junts per Catalunya i ERC són partidaris de buscar uns acords bilaterals amb el

Govern Central.

• Per la seva banda, tres quartes parts dels seguidors de la CUP creuen que caldria seguir amb la via unilateral cap a la independència. De fet, aquesta opció és recolzada, també, per

68

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

aproximadament quatre de cada deu electors de Junts per Catalunya i ERC. En aquest cas, copsem com en el si de les files de Junts per Catalunya i ERC conflueixen dues corrents: aquelles que són partidàries de buscar un acord bilateral amb el Govern central i aquelles

altres favorables a seguir amb la via unilateral cap a la independència.

• Per la seva banda, tres de cada deu simpatitzants del PSC, Catalunya en Comú Podem i C’s consideren que el nou govern hauria d’abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de finançament. No obstant això, no s’ha de menystenir que dos de cada quatre votants de C’s i el PSC es troben dividits entre, per una banda, els partidaris de buscar un acord bilateral amb el Govern central i, per altra, els favorables a continuar amb l’estat de les autonomies com fins ara. En el cas de Catalunya en

Comú Podem, aquesta opció té el suport de la meitat del seu electorat.

• Quant al PPC, els resultats obtinguts cal analitzar-los en prudència. Si quan estudiàvem les dades aportades per l’enquesta de la primera onada del BOP ja esmentàvem que per ser la mostra molt petita els percentatges obtinguts en les diferents preguntes s’haurien de prendre amb una certa cautela per no ser estadísticament significatius, en el cas de l’enquesta de Context s’agreuja encara més ja que de les 1195 persones entrevistades només 19 persones reconeixen haver votat aquest partit. Una vegada fetes aquestes observacions, s’aprecia com el seu electorat es troba dividit entre els que voldrien continuar amb l’estat de les autonomies, aquells altres que preferirien abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de finançament i aquells altres partidaris de buscar un

acord bilateral amb el Govern central.

• Després de conèixer el posicionament de cada grup polític sobre aquestes mesures, pot resultar interessant copsar per cadascuna d’elles el seu grau d’adhesió en una escala del 0 al 10, on 0 és gens suport i 10 molt suport. En aquest cas, consignem que dins de Junts per Catalunya, ERC i la CUP la mesura que presenta un nivell més alt d’adhesió és seguir amb la via unilateral cap a la independència. Amb tot, en el si de les files d’ERC l’opció de buscar un

acord bilateral amb el Govern central suscita, també, un elevat grau de suport.

• Per la seva banda, entre els votants de C’s i el PSC l’opció que genera més suport és la partidària d’abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de

reforma del sistema de finançament.

• En canvi, els electors de Catalunya en Comú Podem donen més suport a l’opció encaminada a buscar un acord bilateral amb el Govern central. Una mesura que com s’ha esmentat anteriorment també seduïa a una part dels votants d’ERC. No obstant això, la possibilitat d’abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del

sistema de finançament atrau també a aquest electorat. • Finalment, en les files populars la mesura que suscita un major recolzament és aquella encaminada a mantenir el statu quo vigent; és a dir continuar amb l’estat de les autonomies com fins ara.

69

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

4.5.Percepció sobre els diferents esdeveniments

Pregunta 96. Els diferents esdeveniments dels darrers mesos han pogut generar-li diverses sensacions. A vostè, en una escala de 0 a 10, en què 0 significa gens i 10 molta, en quina intensitat va sentir aquests sentiments respecte a...? (*)

El debat parlamentari i aprovació de les lleis de desconnexió del passat 6-7 de setembre

(Resposta simple; mitjanes)

Taula 21. Sentiments davant el debat parlamentari i l'aprovació de les lleis de desconnexió del 6-7 de setembre segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES Ràbia 3,47 5,19 1,55 2,83 5,05 4,11 2,00 4,67 Por 2,44 3,53 1,54 1,74 3,52 2,68 1,73 1,33 Orgull 2,86 1,22 5,81 5,38 1,10 1,58 5,41 0,39 Vergonya 3,40 5,16 1,31 2,63 4,91 4,44 1,95 3,89 Il·lusió 3,08 1,23 6,21 5,54 1,07 1,85 6,08 0,78 Base ponderada 1195 190 149 219 137 74 62 19 (**) Resultats no significatius (*) Font: Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

L’1 d’octubre

(Resposta simple; mitjanes)

Taula 22. Sentiments davant l'1 d'octubre segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES Ràbia 5,92 5,53 7,23 7,08 5,63 5,81 7,08 4,68 Por 3,27 3,56 3,13 3,26 3,62 3,58 4,16 1,68 Orgull 3,70 1,07 7,11 6,98 1,29 3,81 7,18 0,58 Vergonya 5,27 6,05 4,82 5,34 6,11 5,37 4,87 5,16 Il·lusió 3,56 0,93 7,05 6,56 1,51 3,01 6,73 0,89 Base ponderada 1195 190 149 219 137 74 62 19 (**) Resultats no significatius (*) Font: Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

La proclamació de la DUI

(Resposta simple; mitjanes)

Taula 23. Sentiments davant la proclamació de la DUI segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES Ràbia 3,27 5,56 1,62 2,06 4,82 3,16 1,77 4,11 Por 2,53 3,56 1,82 1,86 3,40 2,92 1,73 0,95 Orgull 3,19 0,75 6,73 6,28 0,71 2,18 6,37 0,72 Vergonya 3,21 5,51 1,22 1,84 4,74 3,91 1,27 5,32 Il·lusió 3,34 0,65 7,21 6,52 0,75 2,00 6,87 0,37 Base ponderada 1195 190 149 219 137 74 62 19 (**) Resultats no significatius (*) Font: Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

70

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

L’aplicació del 155

(Resposta simple; mitjanes)

Taula 24. Sentiments davant l'aplicació del 155 segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES Ràbia 5,59 2,93 8,26 8,22 3,67 7,14 8,23 1,53 Por 2,98 2,72 3,70 2,98 3,03 3,22 3,18 0,35 Orgull 1,27 2,79 0,59 0,69 1,52 0,53 0,84 2,35 Vergonya 5,47 3,11 7,59 8,01 3,49 7,00 7,53 2,12 Il·lusió 1,25 2,79 0,45 0,49 1,59 0,76 0,68 3,65 Base ponderada 1195 190 149 219 137 74 62 19 (**) Resultats no significatius (*) Font: Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

La convocatòria d’eleccions

(Resposta simple; mitjanes)

Taula 25. Sentiments davant la convocatòria d'eleccions segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES Ràbia 3,24 2,07 4,58 5,09 2,02 3,30 4,80 1,16 Por 1,39 1,81 1,02 1,14 1,46 1,18 1,69 0,79 Orgull 2,01 3,24 1,62 1,73 2,10 2,14 1,30 3,47 Vergonya 3,13 1,81 4,45 4,51 2,04 3,74 4,74 1,16 Il·lusió 2,80 4,49 2,50 2,47 3,18 2,84 1,95 4,58 Base ponderada 1195 190 149 219 137 74 62 19 (**) Resultats no significatius (*) Font: Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

Els resultats de les eleccions

(Resposta simple; mitjanes)

Taula 26. Sentiments davant el resultat de les eleccions segons record de vot al Parlament de Catalunya TOTAL (**) ENQUESTATS/ADES Ràbia 2,92 3,26 2,33 3,15 2,61 3,85 3,87 3,21 Por 1,44 1,77 1,05 1,11 1,47 2,03 1,45 1,11 Orgull 3,33 3,05 5,93 5,26 1,87 2,11 3,71 1,21 Vergonya 2,57 2,87 1,80 2,72 2,84 3,51 3,08 2,05 Il·lusió 3,60 3,58 6,04 5,48 1,96 2,18 4,03 1,74 Base ponderada 1195 190 149 219 137 74 62 19 (*) Font: Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

• Finalment, davant tot el conjunt d’esdeveniments que es van produir en el darrer trimestre del 2017 i que van començar amb el debat parlamentari i l’aprovació de les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre i que van concloure amb la celebració d’unes eleccions al Parlament de Catalunya i la configuració d’un nou govern interessa escatir quins sentiments van generar

entre els electors de cada grup parlamentari.

• Així doncs, si analitzem cadascun dels fets seguint un ordre cronològic, trobem, en primer lloc, el debat parlamentari i l’aprovació de les lleis de desconnexió dels dies 6 i 7 de setembre de 2017. En aquest cas, es pot apreciar dues pautes de comportament que estan estretament associades al grau de suport o no a què Catalunya esdevingui un estat independent. Així, per

71

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

una banda, dins les anomenades forces sobiranistes la il·lusió va ser el sentiment predominant. En canvi, per altra banda, en els votants dels grups parlamentaris més crítics amb el procés secessionista els sentiments preponderants van ser els de la ràbia o la

vergonya.

• Pel que fa als fets produïts el dia del referèndum, predominen de bell nou dos grans posicionaments. En primer lloc, els simpatitzants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP manifesten que les sensacions predominants van ser la ràbia i l’orgull. En segon lloc, entre els seguidors de C’s, el PSC i el PPC va arrelar la vergonya. Finalment, en les files de Catalunya

en Comú Podem van preponderar la ràbia i la vergonya.

• Respecte a la proclamació de la DUI, copsem de nou aquests dos grans posicionaments. Per una banda, en els electors de Junts per Catalunya, ERC i la CUP els sentiments més arrelats van ser el de la il·lusió i l’orgull. Per altra, en el si dels votants de C’s, el PSC, Catalunya en Comú Podem i el PPC les sensacions predominants van ser les de la ràbia i la

vergonya.

• Pel que fa a l’aplicació del 155, cal fer constar que els sentiments predominants en tots els electors van ser els de la vergonya i la ràbia. Amb tot, cal destacar que en les files populars una de les sensacions que va suscitar aquesta mesura va ser, també, la de la il·lusió. Ara bé, recordem novament que caldria analitzar les dades obtingudes per aquest grup polític amb una certa prudència a causa del poc nombre d’enquestats que assenyalen haver votat

aquesta formació política.

• A l’hora de valorar els sentiments que va generar la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya per part del Govern central, es detecta novament la cristal·lització de dos grans posicionaments. Així, en primer lloc, cal esmentar els votants de Junts per Catalunya, ERC i la CUP en què va predominar la ràbia i la vergonya. En segon lloc, entre els simpatitzants de C’s, el PSC i el PPC va preponderar la il·lusió. Una vegada més, Catalunya en Comú Podem

marca un perfil propi i en aquest cas el sentiment més destacat va ser el de vergonya.

• Finalment, les impressions que van provocar els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya estan estretament relacionades amb si la seva formació política va obtenir un bon resultat o no. En aquest cas, en les files dels votants de C’s, Junts per Catalunya, ERC i la CUP va predominar la il·lusió. Ara bé, en el cas de Junts per Catalunya i ERC cal afegir, també, el d’orgull. Per contra, en el si de la CUP la ràbia va ser un dels altres sentiments que va provocar els resultats d’aquests comicis. En canvi, en els votants del PSC, Catalunya en

Comú Podem i el PPC va predominar la ràbia i la vergonya.

72

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Conclusions

Així doncs, arribats a aquest punt i davant tota la munió de dades subministrades es planteja la necessitat de fer un exercici de síntesi per ressaltar aquells trets més distintius. En el decurs d’aquest Apunt de treball, s’ha intentat caracteritzar el perfil del votant de cadascuna de les forces polítiques que gaudeixen de representació parlamentària a partir de tot un conglomerat d’indicadors agrupats en quatre grans blocs: “Característiques sociodemogràfiques”, “Actituds davant la política”, “Valors polítics” i “Comportament electoral”. Per tal de facilitar la lectura, en l’annex del treball s’ha aplegat un conjunt de quadres que de forma visual permeten apreciar les diferències existents entre cada electorat, així com el grau de diversitat intergrupal.

C’s

Si procedim a repassar, breument, cadascun dels espais electorals seguint l’ordre d’escons obtinguts en els darrers comicis, ens trobem, en primer lloc, amb C’s. Des del punt de vista sociodemogràfic, es detecta com el discurs d’aquest partit presenta un major predicament entre l’electorat masculí, amb pares nascuts a fora del Principat, residents a municipis d’entre 10.001 i 50.000 habitants de la província de Barcelona. Destaquen per tenir estudis primaris i considerar el castellà com la seva llengua pròpia, habitual i primera parlada a casa. Des del punt de vista religiós, la major part dels seus simpatitzants es consideren catòlics. En aquest cas, predomina una certa homogeneïtat interna.

Quant a les actituds davant la política, els seus votants mostren poc o gens interès per la política, es consideren molt o bastant informats dels temes polítics i es caracteritzen per informar-se a través de la televisió i la premsa. Destaquen per mirar TVE1 i Tele5, escoltar la SER i llegir La Vanguardia i El Periódico en les seves edicions castellanes. Se senten poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia i a l’hora de valorar la classe política catalana i espanyola li atorguen una qualificació mitjana que no arriba a tres. En aquest cas, mostren una actitud molt crítica envers a ambdues classes polítiques.

Respecte a les variables relacionades amb els valors polítics, tendeixen a situar-se al centre en l’escala esquerra-dreta. En l’eix del catalanisme se situen cap a enclavaments propers al mínim catalanisme i en l’eix de l’espanyolisme en rangs propers al màxim espanyolisme. Des del punt de vista ideològic, es defineixen com a conservadors. Pel que fa a aquelles variables vinculades a les relacions entre Catalunya i Espanya, se senten tan espanyols com catalans, s’identifiquen amb la frase sóc un/a espanyol/a que viu a Catalunya, consideren que Catalunya ha assolit un nivell suficient d’autonomia, defensen que Catalunya ha de continuar sent una comunitat autònoma d’Espanya i es mostren contraris a la independència de Catalunya.

Des del punt de vista del comportament electoral, set de cada deu electors reiteren que en unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya tornarien a votar a aquesta formació. Quant a l’actuació del nou govern, consideren que una de les mesures que s’ha d’emprendre és abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de

73

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

finançament. Entre les mesures que susciten una major adhesió en el si d’aquest partit, és, per una banda, l’encaminada a abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de finançament i, per altra, la de continuar amb l’estat de les autonomies.

A l’hora de valorar tot el reguitzell d’esdeveniments que es van produir en el darrer trimestre de l’any 2017 i que van desencadenar la convocatòria d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, es detecta que el debat parlamentari i l’aprovació de les lleis de desconnexió dels dies 6 i 7 de setembre, així com els fets de l’1 d’octubre, la proclamació de la DUI i l’aplicació del 155 van generar sentiments de ràbia i vergonya. Per contra, la convocatòria de les eleccions i els resultats obtinguts van causar il·lusió.

Junts per Catalunya

Des del punt de vista sociodemogràfic, l’electorat de Junts per Catalunya es caracteritza per ser preferentment femení. Presenta un major arrelament a l’àrea de Girona. Si filem més prim, la seva anàlisi ha permès apreciar que una part important dels seus seguidors corresponen a residents a municipis d’entre 2001 i 10.000 habitants. Respecte l’origen, predominen els nascuts a Catalunya i de pares catalans. Aquest fet explica que de manera unànime els simpatitzants d’aquest partit polític considerin el català com la seva llengua pròpia, la parlin de forma habitual i sigui la primera llengua que van parlar a casa quan eren petits. Des del punt de vista religiós, predominen els catòlics.

Quant a les actituds polítiques, els votants de Junts per Catalunya manifesten molt o bastant interès pels afers polítics, es consideren molt o bastant informats, mostren una predisposició a recórrer a tots els mitjans disponibles per informar-se dels temes polítics (TV, ràdio, premsa, internet i amics, familiars i coneguts). Miren TV3, escolten Catalunya Ràdio i RAC1 i llegeixen l’Ara i La Vanguardia en català. Mostren molta disposició a assumir riscos. Quan es tracta de valorar el sistema polític imperant, els seus seguidors revelen un profund malestar respecte al funcionament de la democràcia. Amb tot, aquest descontentament només s’evidencia quan es valora la classe política espanyola, on proliferen les notes inferiors a cinc. Per contra, els polítics catalans obtenen unes qualificacions més altes.

Respecte als valors polítics, l’anàlisi de la ubicació ideològica dels votants mostra com prevalen els posicionaments d’esquerra. A l’hora de situar-se en l’eix de mínim i màxim catalanisme i mínim i màxim espanyolisme s’emplacen en rangs propers al màxim catalanisme i mínim espanyolisme. Igualment a l’hora d’etiquetar-se ideològicament la categoria amb més mencions és la independentista. Igualment, pel que fa a aquelles preguntes associades a les relacions Catalunya i Espanya, s’entreveu un posicionament molt homogeni per part dels electors d’aquesta força política. Així, es defineixen de forma unànime com a només catalans, senten que són uns catalans que viuen a Catalunya, consideren que el grau d’autonomia assolit per Catalunya és clarament insuficient i són proclius a què Catalunya esdevingui un estat independent.

74

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Respecte al comportament electoral, aproximadament set de cada deu votants reiteren que en unes noves eleccions tornarien a votar a aquest partit. Quant a les mesures que hauria d’emprendre el nou govern sorgit de les eleccions del 21 de desembre, es considera que caldria buscar un acord bilateral amb el Govern central. De tot el conjunt de mesures que podria articular el nou govern aquelles que generen més suport són: seguir amb la via unilateral cap a la independència i buscar acords bilaterals amb el Govern central. Quan es tracta de verbalitzar quines sensacions van causar els diferents episodis succeïts al darrer trimestre de l’any 2017, s’observa que si el debat parlamentari i l’aprovació de les lleis de desconnexió, així com la proclamació de la DUI i els resultats de les eleccions van generar il·lusió, els fets de l’1 d’octubre, l’aplicació del 155 i la convocatòria de les eleccions van provocar ràbia.

ERC

Si prosseguim amb l’ordre de representació del Parlament de Catalunya, la tercera força amb número de vots és ERC. En aquest cas, des del punt de vista demogràfic es detecta una distribució geogràfica del seu electorat força homogènia en totes les províncies catalanes. Amb tot, presenta un major arrelament en els municipis inferiors a 10.000 habitants. Tal com succeïa amb els votants de Junts per Catalunya, predominen els nascuts a Catalunya, amb pares originaris també del Principat i que declaren tenir com a llengua pròpia, primera i habitual el català.

Respecte a les actituds davant la política, afirmen tenir molt o bastant interès per la política, sentir-se molt o bastant informats i recórrer a tota la pluralitat de mitjans disponibles per informar-se dels temes polítics: televisió, ràdio, premsa, internet, amics, familiars i coneguts. Tal com succeïa amb Junts per Catalunya, miren TV3, escolten RAC1 i Catalunya Ràdio i llegeixen l’Ara i La Vanguardia, en català. Manifesten un profund descontentament amb el funcionament de la democràcia i a l’hora de valorar la classe política predominen les notes superiors a cinc en la classe política catalana i les inferiors a cinc en la classe política espanyola.

En relació amb els valors polítics, l’electorat d’ERC es distingeix per situar-se en posicionaments clarament d’esquerres i per ubicar-se en l’eix catalanisme i espanyolisme en rangs propers al màxim catalanisme i al mínim espanyolisme. Des del punt de vista ideològic, es defineixen com a independentistes. Es consideren només catalans, senten que són uns catalans que viuen a Catalunya, creuen que Catalunya ha assolit un nivell insuficient d’autonomia i estan a favor de la independència de Catalunya.

Si es celebressin uns nous comicis, vuit de cada deu electors votarien novament a ERC. Sostenen que respecte al procés el nou govern hauria de buscar un acord bilateral amb el Govern central. De tot el ventall de mesures que podria emprendre el nou govern, aquelles que generen més adhesió entre els simpatizants d’ERC són: seguir amb la via unilateral cap a la independència i buscar acords bilaterals amb el Govern central. En aquest cas, veiem que tal com succeïa en el si de Junts per Catalunya predominen dues formes d’encarar aquesta situació política. Quant als sentiments que van

75

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

generar tots els esdeveniments que van tenir lloc a la tardor de l’any 2017 es detecta, per una banda, els sentiments d’orgull i il·lusió davant el debat parlamentari i l’aprovació de les lleis de desconnexió, la proclamació de la DUI i els resultats de les eleccions i, per altra, els de ràbia davant els fets de l’1 d’octubre, l’aplicació del 155 i la convocatòria d’eleccions.

PSC

Davant la polarització existent entre, per una banda, Junts per Catalunya i ERC i, per altra banda, C’s, els socialistes es caracteritzen per encarnar un posicionament més moderat. El seu perfil sociodemogràfic s’enquadra amb un votant femení, de més de 55 anys, resident a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de pares nascuts fora de Catalunya. Tal com succeïa amb els simpatitzants de ciutadans, els socialistes destaquen per assenyalar el castellà com la seva llengua pròpia, habitual i per ser la primera parlada casa quan eren petits. Des del punt de vista religiós, es defineixen com a catòlics. El fet d’aplegar uns votants força envellits explica que en les seves files abundin els jubilats. Respecte al nivell formatiu, sovintegen els votants amb estudis primaris.

Pel que fa a les seves actituds envers la política, per una qüestió d’edat i de poca preparació acadèmica els seus simpatitzants sobresurten per manifestar poc o gens interès per la política. No obstant això, es consideren molt o bastant informats dels temes polítics. En contrast amb els electors dels altres grups parlamentaris, s’informen d’aquests afers, preferentment, per mitjà de la televisió. No obstant això, despunten per mirar La Sexta, escoltar la SER i llegir les edicions castellanes de La Vanguardia i El Periódico. A l’hora de valorar la classe política catalana i espanyola, predominen, en ambdós casos, els suspensos.

Des del punt de vista ideològic, els socialistes es distingeixen per considerar-se d’esquerres. Respecte la qüestió nacional, predominen, en les escales del nacionalisme català i espanyol, els posicionaments de centre. En conseqüència, en el sentiment de pertinença s’identifiquen amb la categoria tan català com espanyol. Senten que són uns espanyols que viuen a Catalunya. Quant a les relacions entre Catalunya i Espanya, sostenen que Catalunya ha assolit un nivell insuficient d’autonomia. Malgrat això, consideren que organitzativament Catalunya ha de continuar sent una comunitat autònoma d’Espanya i són contraris a la independència de Catalunya. Amb tot, cal fer constar que tres de cada deu electors són partidaris de l’opció federal.

Finalment, si es celebressin noves eleccions, sis de cada deu socialistes tornarien a votar de nou aquest partit polític. Pel que fa a les mesures que hauria d’emprendre el nou govern, la més esmentada és la d’abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de finançament. De tota la diversitat de mesures susceptibles de poder ser articulades la que suscita un major suport en el si d’aquest perfil polític és l’encaminada a abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i de reforma del sistema de finançament. En relació amb els episodis polítics que van precedir la convocatòria d’eleccions al

76

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

desembre de 2017, predominen en la major part dels casos els sentiments de ràbia i vergonya. Només la convocatòria de noves eleccions va generar un sentiment d’il·lusió.

Catalunya en Comú Podem

En l’espai electoral de Catalunya en Comú Podem sovintegen els homes, residents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, nascuts a Catalunya, però de pares de fora del Principat. Aquest fet explica que preferentment considerin el castellà com la seva llengua pròpia, habitual i la primera parlada a casa quan eren petits. Des del punt de vista religiós, trobem la presència de catòlics i d’ateus.

En relació amb la política, es tracta d’un electorat que manifesta molt o bastant interès per aquests afers, es considera molt o bastant informat dels temes polítics i recorre fonamentalment a la ràdio, a la premsa i a internet per documentar-se políticament. S’informen per La Sexta, la SER i les edicions castellanes de La Vanguardia i El Periódico.

Ara bé, tal com succeïa amb altres electorats, aquesta motivació i interès per la política no exclou que siguin profundament crítics amb el sistema polític. Així, expressen de manera clara el seu enuig amb el funcionament de la democràcia, suspenen tant a la classe política catalana com espanyola. No obstant això, els polítics espanyols obtenen una nota mitjana més baixa.

Des del punt de vista de ideològic, els seus votants se situen en enclavaments d’esquerres. Quant a l’àmbit nacionalista, se situen en un rang de centre en el cas de l’eix del catalanisme. Per contra, en l’escala de l’espanyolisme destaquen per ubicar-se en posicions de mínim espanyolisme. Tot plegat explica que a l’hora de definir-se ideològic l’ítem més ressenyat sigui progressista i que el sentiment de pertinença amb el qual se senten més identificats sigui el de tan català com espanyol. Malgrat tot, sostenen que el grau d’autonomia assolit per Catalunya és insuficient i defensen com a model territorial el federalisme. Ara bé, majoritàriament són contraris a què Catalunya esdevingui un estat independent.

Aproximadament vuit de cada deu dels seus electors tornarien a votar aquesta formació. De fet, és juntament amb la CUP el partit en què el seu electorat presenta un nivell de mobilització més important. Respecte el nou govern de la Generalitat, els votants de Catalunya en Comú Podem consideren que una de les accions que s’hauria d’emprendre és l’encaminada a buscar un acord bilateral amb el Govern central. De tot el glossari de mesures les que susciten més adhesió en el si d’aquest espai electoral és la de buscar un acord bilateral amb el Govern central i la d’abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i del sistema de finançament.

A l’hora d’expressar quines sensacions van generar els esdeveniments polítics que van tenir lloc el darrer trimestre del 2017, en tots els casos els sentiments predominants van ser el de ràbia i la vergonya. A diferència d’altres perfils polítics són els que mostren una actitud més crítica tant respecte l’actuació del Govern de la Generalitat com del Govern central.

77

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

CUP

Respecte a la CUP, cal destacar l’extraordinària joventut dels seus electors, la qual cosa contrasta amb l’envelliment que pateixen els populars en les seves files. Els cupaires destaquen per haver nascut a Catalunya i ser fills de pares originaris també del Principat. Des del punt de vista religiós, es consideren, fonamentalment, ateus. Un altre tret distintiu d’aquest perfil es la seva formació acadèmica. A diferència de la resta de votants, entre els cupaires abunden els universitaris.

Aquesta elevada preparació acadèmica s’evidencia a partir de l’estudi de les variables relacionades amb l’actitud davant la política. Així, sobresurten per ser un dels perfils més motivats políticament. Consideren que les decisions polítiques les han de prendre els ciutadans, manifesten molt o bastant interès per la política, es consideren molt o bastant informats políticament i fan ús de la ràdio, la premsa, internet, amics, familiars i coneguts per estar al dia de l’actualitat política. Crida l’atenció que si la televisió és una de les vies menys utilitzades per aquest col·lectiu, internet s’imposa com un dels canals més arrelats. Unes pautes de comportament que caldria relacionar-les amb el tema generacional. Miren TV3, escolten RAC1 i Catalunya Ràdio i llegeixen La Vanguardia en català i l’Ara.

Tal com succeïa amb els altres perfils electorals, els cupaires es mostren, també, molt descontents envers el funcionament de la democràcia. Així mateix, a l’hora de valorar la classe política es confirma la pauta apreciada en els electors de les altres forces sobiranistes: un aprovat per a la classe política catalana i un suspens per a la classe política espanyola.

Des del punt de vista dels valors polítics, es consignen unes pautes de comportament força singulars. Per exemple, l’electorat de la CUP destaca per situar-se en posicionaments clarament d’esquerres. De fet, en relació amb els altres espais electorals són els més esquerrans. Quant a l’eix nacional, se situen en posicionament de màxim catalanisme i de mínim espanyolisme. Ideològicament, es defineixen com a independentistes, se senten només catalans, sostenen que són uns catalans que viuen a Catalunya, consideren que el grau d’autonomia assolit per Catalunya és insuficient i són partidaris de que Catalunya esdevingui un estat independent.

Tal com succeïa amb els votants de Catalunya en Comú Podem, els cupaires destaquen pel seu elevat grau de mobilització política. Si demà se celebressin nous comicis, vuit de cada deu electors afirmen que tornarien a votar a aquest partit polític. Consideren que el nou govern hauria de seguir amb la via unilateral cap a la independència. En relació amb la resta d’electorats són els únics que advoquen per tirar endavant amb aquesta mesura,

Pel que fa als sentiments que van generar cadascun dels fets succeïts entre setembre i desembre de 2017, cal destacar que en relació amb el debat parlamentari i l’aprovació de les lleis de desconnexió dels dies 6 i 7 de setembre, el referèndum de l’1 d’octubre, la proclamació de la DUI i els resultats de les eleccions els sentiments més arrelats van ser el de la il·lusió i l’orgull. En canvi, els fets de l’1 d’octubre, l’aplicació del 155 i la convocatòria de les eleccions van causar ràbia i vergonya.

78

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

PPC

Finalment, malgrat les reserves en què s’ha d’analitzar les dades dels populars per ser la mostra molt petita, la seva anàlisi evidencia que ens trobem amb un electorat femení, d’una certa edat i amb un especial arrelament a la província de Barcelona. La major part dels seus votants són nascuts a altres comunitats autònomes i, lògicament, els seus progenitors són originaris de fora de Catalunya. Aquest fet explica que s’expressin habitualment en castellà, que la llengua que considerin com a pròpia sigui la castellana i que la que van parlar primer a casa sigui, també, la castellana. Des del punt de vista religiós, predominen els catòlics i pel fet d’aplegar un electorat de més edat sovintegen, en les seves files, els jubilats. Quant al nivell formatiu predominen aquells que disposen d’estudis primaris.

Des del punt de vista polític, manifesten molt poc interès per aquests afers i recorren, preferentment, a la televisió per informar-se de les notícies polítiques. Miren TVE1, escolten Radio Nacional de España i llegeixen l’edició castellana de El Periódico. En contrast amb la resta de perfils polítics, es detecta un equilibri en el seu electoral entre els satisfets i els insatisfets amb el funcionament de la democràcia. A l’hora de valorar la classe política, copsem com els polítics catalans obtenen unes notes més baixes a diferència dels espanyols. No obstant això, cal precisar que ambdues classes obtenen una nota mitjana inferior a cinc.

Respecte als valors polítics, els populars es caracteritzen per situar-se ideològicament en posicionaments de dreta i propers al màxim espanyolisme i al mínim catalanisme. Des del punt de vista ideològic, la categoria amb més mencions és “conservador”. Quant al sentiment identitari, es consideren més espanyols que catalans i es troben dividits entre aquells que senten que són uns catalans que viuen a Espanya i aquells altres que afirmen que són uns espanyols que viuen a Espanya. En relació amb el grau d’autonomia assolit per Catalunya, la major part sosté que és suficient i des del punt de vista territorial són partidaris de mantenir el sistema autonòmic. Finalment, es posicionen en contra de la independència de Catalunya.

Quant al comportament electoral, és juntament amb el PSC el partit polític que presenta el seu electorat menys mobilitzat. Respecte a les mesures que hauria d’emprendre el nou govern sorgit de les eleccions del desembre, els populars creuen que caldria continuar amb l’estat de les autonomies. De fet, el PPC és la única formació política partidària de mantenir la situació com fins ara. No obstant això, quan es demana que els populars valorin, en una escala de 0 a 10, el seu grau de suport davant possibles mesures destaca que les predominants són, per una banda, la de continuar amb l’estat de les autonomies i, per altra, la de buscar acords bilaterals amb el Govern central.

Finalment, pel que fa als sentiments que els va provocar els episodis que van precedir la convocatòria de les eleccions, cal esmentar que les sensacions predominants van ser les de la ràbia i la vergonya davant el debat parlamentari i l’aprovació de les lleis de desconnexió, el referèndum de l’1 d’octubre, la proclamació de la DUI i els resultats de les eleccions. Malgrat no assolir un grau de suport massa

79

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

arrelat, els sentiments predominants davant l’aplicació del 155 i la convocatòria d’eleccions van ser els de la il·lusió.

Certament, l’encaix de Catalunya a Espanya i els fets polítics produïts els darrers mesos van propiciar la polarització dels partits polítics a favor o en contra de l’actuació del Govern de la Generalitat i del Govern central. Així, l’anàlisi del perfil dels votants de cada grup parlamentari ha permès constatar la configuració de dos grans grups: els sobiranistes integrats per Junts per Catalunya, ERC i la CUP i les forces contràries al procés encapçalades per C’s, el PSC i el PPC. Al bell mig d’aquesta polarització, cal destacar la figura de Catalunya en Comú Podem en què en determinats aspectes, com el grau d’autonomia assolit per Catalunya o el posicionament crític davant l’actuació del Govern central, s’aproxima al bloc sobiranista. En canvi, la seva oposició a la independència de Catalunya i a determinats fets que es van produir a finals del 2017, com la proclamació de la DUI, el situen en una línia propera a C’s, el PSC i el PPC.

Ara bé, quan s’analitza des de la perspectiva esquerra-dreta o fins i tot quan es demana als electors quin és el grau d’autonomia assolit per Catalunya s’aprecien noves alineacions en els grups parlamentaris que van més enllà dels blocs originats entre partidaris i contraris a la independència. Així, tant Junts per Catalunya, com ERC, el PSC, Catalunya en Comú Podem i la CUP consideren que el grau d’autonomia assolit per Catalunya és insuficient. En canvi, el bloc integrat per C’s i el PPC són del parer que és suficient.

Així mateix, l’anàlisi del model territorial evidencia de nou la configuració de noves agrupacions. Així, Junts per Catalunya, ERC i la CUP són partidaris de l’estat independent. En canvi, C’s, una part important del PSC i el PPC prefereixen mantenir el model autonòmic, mentre que una altra part del PSC i Catalunya en Comú Podem advoquen per un estat federal. Tot i així, cal precisar que dins de cada perfil els posicionaments tampoc són homogenis. Només a tall d’exemple, apuntem que dos de cada deu votants de C’s prefereixen el model federalista o un de cada quatre de Catalunya en Comú Podem es decanten pel sistema autonòmic.

Respecte a les mesures hauria d’emprendre el nou Govern de la Generalitat, l’únic electorat que considera que caldria mantenir el statu quo vigent és el PPC. En la resta de casos, si Junts per Catalunya, ERC i Catalunya en Comú Podem defensen que caldria buscar un acord bilateral amb el Govern central, C’s i el PSC es decanten per abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la Constitució i del sistema de finançament. Tot plegat traspua la imatge de que una part important dels votants són conscients de la necessitat d’emprendre un conjunt de reformes per modificar la situació imperant que els genera en major o menor grau un descontentament.

Per tant, malgrat que a primer cop d’ull tot apunta que ens trobem davant un mapa polític força polaritzat al voltant de la qüestió nacional, l’estudi d’altres variables que van més enllà del posicionament a favor o en contra de l’estat independent ens dibuixen un esbós molt més ric i plural,

80

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

on els blancs i els negres es difuminen per donar lloc als “grisos”. A tall d’exemple, la major part dels votants expressen una clara insatisfacció amb el funcionament de la democràcia. Així doncs, és en aquest marc on els grups parlamentaris, recollint l’encàrrec de la ciutadania, hauran de trobar unes vies d’entesa i de diàleg per poder donar resposta a les inquietuds i necessitats de la societat catalana i als problemes del país.

81

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Bibliografia

Baròmetre d’Opinió Política (BOP) de Catalunya. 1a onada 2018

http://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=6668 [Consulta: 27 de juliol de 2018]

Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2018

http://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=6508 [Consulta: 27 de juliol de 2018]

Resultats eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 http://gencat.cat/economia/resultats-parlament2017/09AU/DAU09999CM.htm?lang=ca [Consulta: 27 de juliol de 2018]

Barreiro, Belén (2010) “Las diez tesis sobre las encuestas demoscópicas”. Conferència com a President del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), al Fórum de la nueva sociedad (Madrid, 23 de juny de 2010). http://www.luisarroyo.com/2010/06/23/las-diez-tesis-sobre-encuestas-de-belen- barreiro [Consulta: 20 d’agost de 2018].

Capdevila, Alexandra, El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2015, Barcelona, 2016. http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/Apunts/2016_15_Apunts_perfilelectors. pdf [Consuta: 14 d’agost de 2018]

Capdevila, Alexandra, Edat i cultura política de la societat catalana. 2007-2014, Barcelona, 2015. http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/Apunts/2015_10_05_Apunts_edatculpo l.pdf [Consuta: 14 d’agost de 2018]

Cea d’Ancona, Mª Ángeles (2004): Métodos de encuesta. Teoría y práctica, errores y mejora, Madrid: Editorial Síntesis.

Elias, Beatriz, La participació i el record de vot a les enquestes del Baròmetre d’Opinió Política, Barcelona, 2013. http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/Apunts/2013_01_13_Apunts_participac io_record.pdf [Consulta: 20 d’agost de 2018]

Galindo, Beatriz, Factors de qualitat en els estudis d’opinió per enquesta, Barcelona, 2013. http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/Apunts/2013_01_08_Apunts_factors_q ualitat.pdf [Consulta: 20 d’agost de 2018]

82

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Annex

A mode de síntesi es presenta en forma de quadre els resultats obtinguts en cadascun dels epígrafs objecte d’anàlisi. Així mateix per facilitar la lectura es detalla per cadascun dels grups parlamentaris l’opció de resposta més ressenyada en cada ítem.

Taula 27. Taula resum de les Característiques sociodemogràfiques segons record de vot al Parlament de Catalunya (*)

1. Gènere Home Dona Equilibri Dona Home Home Dona 2. Edat (mitjana) 52,65 52,98 48,00 57,24 47,81 38,40 66,89 3. Província (*) Barcelona Girona Equilibri Barcelona Barcelona Equilibri Barcelona 10001-50000 hab i > 1 milió 4. Hàbitat 10001-50000 hab <2000-10000 hab 2001-10000 hab 150001-1000000 hab <2000-10000 hab 100001-50000 hab hab Catalunya i altres 5. Lloc de naixement Catalunya i altres CCAA Catalunya Catalunya CCAA Catalunya Catalunya Altres CCAA 6, Procedència pares Ambdós fora Ambós Catalunya Ambós Catalunya Ambdós fora Ambdós fora Ambós Catalunya Ambdós fora 7. Llengua pròpia Castellà Català Català Castellà Castellà Català Castellà 8. Llengua primera parlada Castellà Català Català Castellà Castellà Català Castellà 9. Llengua habitual Castellà Català Català Castellà Castellà Català Castellà 10. Creences religioses Catolicisme Catolicisme Catolicisme Catolicisme Catolicisme/Ateisme Ateisme Catolicisme Casat/ada/solter/a/amb 11. Estat civil Casat/ada Casat/ada Casat/ada Casat/ada parella estable Solter/a Casat/ada 12. Situació laboral No treballa Treballa Treballa No treballa Treballa Treballa No treballa 13. Situació laboral: No treballen Jubilat/ada Jubilat/ada Jubilat/ada Jubilat/ada Jubilat/ada Aturat/ada Jubilat/ada Professional o Assalariat/ada Assalariat/ada Assalariat/ada Assalariat/ada 14. Situació laboral: Treballen Assalariat/ada indefinit/ida Assalariat/ada indefinit/ida treballador indefinit/ida indefinit/ida indefinit/ida indefinit/ida autònom 15. Nivell formatiu Primaris Secundaris+Universitaris Secundaris+Universitaris Primaris Secundaris+Universitaris Secundaris+Universitaris Primaris (*) Es valora el % de cada electorat respecte al conjunt dels enquestats/ades

83

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Taula 28. Taula resum de les variables Actituds davant la política segons record de vot al Parlament de Catalunya (*)

1. Presa de decisions Ciutadans i Ambdós Ciutadans Ciutadans Ambdós Ciutadans Ciutadans Ciutadans 2. Interès per la política Poc+gens Molt+bastant Molt+bastant Poc+gens Molt+bastant Molt+bastant Poc+gens 3. Grau d'informació política Molt+bastant Molt+bastant Molt+bastant Molt+bastant Molt+bastant Molt+bastant Poc+gens Ràdio, premsa, internet, TV, ràdio, internet, amics 4. Mitjans d'informació de política (*) TV i premsa amics familiars, amics i TV Ràdio, premsa, internet Ràdio, premsa, internet, amics TV familiars, amics i conegut conegut 4.1 Canals de TV TVE1 i Tele 5 TV3 TV3 La Sexta La Sexta TV3 TVE1 4.2 Emissores de ràdio SER Catalunya Ràdio i RAC1 RAC1 i Catalunya Ràdio SER SER i RAC 1 RAC1 i Catalunya Ràdio RNE El Periódico i La La Vanguardia i El Ara i La Vanguardia en Ara i La Vanguardia en La Vanguardia i El El Periódico en 4.3 Premsa Vanguardia en La Vanguardia en català i l'Ara Periódico en castellà català català Periódico en castellà castellà castellà 5. Assumpció de riscos Molt disposat/ada Molt disposat/ada Molt disposat/ada Molt disposat/ada Molt disposat/ada Molt disposat/ada Gens disposat/ada

6. Satisfacció amb la democràcia Poc+gens Poc+gens Poc+gens Poc+gens Poc+gens Poc+gens Equilibri 7. Valoració classe política catalana 2,32 6,50 6,28 3,18 3,99 5,04 2,45 (mitjana) 8. Valoració classe política espanyola 2,68 1,30 1,37 3,07 2,24 1,03 4,56 (mitjana) (*) Es valora el % de cada electorat respecte al conjunt dels enquestats/ades

84

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Taula 29. Taula resum de les variables Valors polítics segons record de vot al Parlament de Catalunya (*)

1. Simpatia de partit C's Junts per Catalunya ERC PSC Catalunya En Comú Podem CUP PPC 2. Autoubicació eix esquerra-dreta (mitjana 4,98 3,89 2,98 3,85 2,76 2,24 6,89 0 esq-10 dreta) 3. Autoubicació eix catalanisme (mitjana 0 4,21 8,38 8,27 5,20 5,54 7,17 4,95 mínim catalanisme-10 màxim catalanisme) 4. Autoubicació espnayolisme (mitjana 0 6,75 1,52 1,53 5,57 3,71 1,10 8,39 mínim espanyolisme-10 màxim espanyolisme) 5.Autodefinició ideològica Conservador/a Independentista Independentista Socialista Progressista Independentista Conservador/a Tan espanyol/a com Tan espanyol/a com Tan espanyol/a com Més espanyol/a 7.Sentiment de pertinença Només català/ana Només català/ana Només català/ana català/ana català/ana català/ana que català/ana Sóc un/a espanyol/a que viu Sóc un/a espanyol/a que Sóc un/a català/ana que Sóc un/a català/ana que Sóc un/a espanyol/a Sóc un/a català/ana que viu Sóc un/a català/ana que viu a 8. Autodefinició a Catalunya i sóc viu a Catalunya viu a Catalunya viu a Catalunya que viu a Catalunya a Catalunya Catalunya un/a espanyol/a que viu a Espanya

9. Grau d'autonomia assolit Suficient Insuficient Insuficient Insuficient Insuficient Insuficient Suficient 10. Relacions Catalunya-Espanya CCAA Estat independent Estat independent CCAA Estat federal Estat independent CCAA

11. A favor de la Catalunya independent? No Sí Sí No No Sí No (*) Es valora el % de cada electorat respecte al conjunt dels enquestats/ades

85

Col·lecció Apunts El perfil sociodemogràfic, ideològic i polític dels electors dels grups parlamentaris catalans. 2017

Taula 30. Taula resum de les variables Comportament electoral segons record de vot al Parlament de Catalunya (*)

1. Fideliització de vot (%) 75,4 69,3 79,4 66,9 82,3 81,6 61,4 Abandonar el procés i Abandonar el procés participar en la comissió i participar en la Continuar amb de reforma de la Buscar un acord bilateral Buscar un acord bilateral comissió de reforma Buscar un acord bilateral Seguir amb la via unilateral cap l'estat de les 2. Acció del Govern davant del procés Constitució i de reforma amb el Govern central amb el Govern central de la Constitució i de amb el Govern central a la independència autonomies com del sistema de reforma del sistema fins ara finançament de finançament 3. Grau de suport a Seguir amb la via unilateral cap a la independència (mitjana 0 0,72 7,13 6,40 1,07 2,26 8,02 0,79 gens suport i 10 molt suport) 4. Grau de suport a Buscar acords bilaterals amb el Govern central (mitjana 0 4,82 6,66 6,39 5,99 6,95 4,33 5,95 gens suport i 10 molt suport) 5. Grau de suport a Abandonar el procés i participar en la comissió de reforma de la CE i 6,26 3,15 3,08 6,28 6,44 2,33 4,61 del sistema de finançament (mitjana 0 gens suport i 10 molt suport) 6. Continuar amb l'estat de les autonomies 5,89 1,97 1,92 5,63 3,03 1,25 6,74 (mitjana 0 gens suport i 10 molt suport) 7. Recentralitzar competències (mitjana 0 3,87 1,26 1,48 3,42 1,68 1,30 4,16 gens suport i 10 molt suport) 8. Percepció del debat parlamentari i aprovació de les lleis de desconnexió 6-7 set (**) Ràbia i vergonya Il·lusió Orgull i il·lusió Ràbia Vergonya i ràbia Il·lusió Ràbia 9. Percepció 1 oct (**) Vergonya Ràbia i orgull Ràbia i orgull Vergonya Ràbia Orgull i ràbia Vergonya 10. Percepció proclamació DUI (**) Ràbia i vergonya Il·lusió Il·lusió i orgull Ràbia i vergonya Vergonya Il·lusió Vergonya 11. Percepció aplicació del 155 (**) Vergonya Ràbia i vergonya Ràbia i vergonya Ràbia i vergonya Ràbia i vergonya Ràbia i vergonya Il·lusió

12. Percepció convocatòria d'eleccions (**) Il·lusió Ràbia i vergonya Ràbia Il·lusió Vergonya Ràbia i vergonya Il·lusió 13. Percepció resultats eleccions (**) Il·lusió Il·lusió i orgull Il·lusió i orgull Vergonya i ràbia Ràbia i vergonya Il·lusió Ràbia (*) Es valora el % de cada electorat respecte al conjunt dels enquestats/ades (**) Es valora quin és el sentiment que obté una mitjana més elevada en el si de cada electorat

86