FITXA TÈCNICA

Direcció: Producció: Norman Jewison - Patrick J.Palmer Guió: Joseph Stein Basada en: Las hijas de Tevye de Sholem Aleijem Música: Jerry Bock - John Williams Maquillatge: Del Armstrong - Wally Schneiderman Fotografía: Oswald Morris Muntatge: Antony Gibbs - Robert Lawrence Vestuari: Joan Bridge - Elizabeth Haffenden Protagonistes: Chaim Topol, Norma Crane, Leonard Frey, Molly 3 Picon, Paul Mann, Rosalind Harris, Michael Glaser País: Estats Units Any: 1971 Gènere: Musical Duració: 179 minuts orman Frederick Jewison, director, productor i embla cosa de bojos, oi? Però aquí al nostre poble d’Anatevka, cadascun de nosal- actor canadenc nascut a Toronto el 21 de juliol del tres és com un violinista a la teulada que intenta executar una melodia greu i senzilla 1926 és un realitzador de grans èxits mundials S sense trencar-se el cap. No és fàcil, no us sembla? Potser ens preguntareu perquè N pugem allí, si és tan perillós... doncs si pugem és perquè Anatevka és la nostra llar… I com com El violinista a la teulada, Jesucrist Superstar i A la guardem l’equilibri? Puc respondre en una paraula: Tradició! La Tradició és el que ens ha calor de la nit. permès guardar l’equilibri al llarg de molts i molts anys… Sense totes aquestes tradicions, la Graduat a la Universitat de Toronto, va servir a l'Armada a nostra vida seria com un violinista de la teulada. la Segona Guerra Mundial. El violinista a la teulada és una magnífica pel·lícula nord-americana dirigida per Norman A la dècada dels 50, en un viatge pel sud dels Estats Jewison —aquell director que dirigiria dos anys més tard la també musical i memora- Units, es va sensibilitzar pels problemes de desigualtat i ble Jesucrist Superstar—. Va estrenar-se l’any 1971 en format teatral a Broadway i que al racisme i que varen produir en Jewison experiències i sen- mateix temps es va inspirar en la novel·la Les filles de Tevye de l’autor rus Sholem Alei- timents que son moltes vegades el leitmotiv de la seva jem. filmografia. Per entendre l’acció ens hem de situar a Anatevka, una vila imaginària d’Ucraïna a l’any El seu debut com a director va ser amb 40 Pounds of 1905. Com a molts d’altres indrets del món, a Anatevka convivien pacíficament la població Trouble al qual van seguir títols Send Me No Flowers jueva i l’ortodoxa. El poble jueu, dispers pel món i lluny de la seva terra originària, només tenien —com descriu molt bé Tevye— les seves tradicions ancestrals, allò que els feia recor- (1964), The Art of Love (1965) o dar qui eren i d’on provenien. En aquestes circumstàncies la Tradició, en majúscula, ho era (1965). Però el seu primer èxit va arribar amb In the Heat tot. of the Night (1967) (A la calor de la nit), una excel·lent Però hi havia estesa pel món una terrible llavor que és una de les poques coses que s’ha pel·lícula a mig camí entre el thriller policíac i el cinema de mantingut gairebé invariable a través dels segles: l’antisemitisme. denúncia. En aquesta ocasió, les injeccions d’odi antisemita van provenir del govern del tzar Nicolau II: A principis dels 70, arriba el seu altre gran èxit: Fiddler on el seu imperi feia aigües per totes bandes i la pobresa i les desigualtats socials agafaven the Roof (El violinista a la teulada) on retrata a manera de cada cop proporcions més terribles. Com el poder acostuma a fer en aquestes situacions, va musical i amb un excel·lent sentit de l'humor la vida d'un desviar l’atenció del poble rus en un suposat llibre d’una comunitat secreta jueva, Els proto- poble jueu a Ucraïna en plena època tsarista. cols dels Savis de Sió, on es manifestava la voluntat jueva de conquerir el món. Natural- Al final dels 70, va dirigir pel·lícules de molt diferents te- ment, tot plegat era una burda falsedat però va servir per a encendre els ànims populars màtiques, com la futurista Rollerball (1975), el gran musi- contra les comunitats jueves. Aquest sentiment va originar el que es coneixen com a pogroms. Pogroms és el nom que reben els robatoris i les matances de gent indefensa cal d'influència hippie Jesucrist Superstar (1973) i la com- per multituds enfurismades. Resulta torbador pensar que tenim un nom per aquests compor- promesa And Justice for All (1979). taments! El 1981 i amb una filmografia assentada, Jewison va ser Però que aquest context històric no ens enganyi. El violinista a la teulada és principalment reconegut coma Oficial de l'Ordre de Canadà. El 1988, una comèdia simpàtica i entranyable sobre un pare de família que ha d’enfrontar-se als can- funda el Centre canadenc de cinema, institut de formació vis d’un món que ja no és com li havien ensenyat els seus pares. La sagrada tradició s’esmi- de directors a Toronto, Ontario. cola sota el pes d’un temps més global, nou, imprevisible... i el pobre Tevye l’afronta ben bé Dels 80 fins a l'actualitat, Jewison ha alternat projectes com pot. Per intentar entendre aquests canvis li queden tan sols les seves converses amb cinematogràfics amb telefilms. Ha dirigit 10 projectes per a Déu, converses amb moltes més preguntes que respostes. cinema, molts d'ells menors, encara que destaquen films Quan són expulsats de les seves terres, Motel –el marit d’una de les filles de Tevye- li pre- com Agnes de Déu, amb Jane Fonda i Anne Bancroft, gunta al rabí: “Hem esperat al Messies tota la vida, no seria hora que vingués?”. El rabí Encanteri de lluna (, 1987), que va suposar li respon: “Tindrem que esperar-lo a un altre lloc.” Preguntes sense resposta! La història està amanida per una fantàstica banda sonora, obra composada per Jerry Bock i l'Oscar per a Cher, o Huracà Carter (The Hurricane, 1999). adaptada al cinema per un dels noms més grans de Hollywood: el compositor John Willi- Respecte a l'Óscar, Jewison va ser nominat nombroses ams. De la seva inspirada ment han sortit bandes sonores com ara El colós en flames, ocasions en la categoria de millor director guardó que fins Tauró, la saga de La Guerra de les Galàxies, el tema de Superman, el tema d’Indiana avui encara no ha aconseguit. El 1998, va ser guardonat Jones, la llista d’Schindler, el tema de Jurassic Park, Salvar al soldat Ryan, Harry Pot- amb el Premi en memòria d'Irving Thalberg a tota una car- ter, La guerra dels mons... un compositor imprescindible per a construir la banda sonora rera. del cinema de les darreres dècades. El 2004, Norman Jewison va publicar la seva autobiogra- El resultat final de El violinista a la teulada és una pel·lícula que deixa empremta a l’espec- fia, This Terrible Business Has Been Good to Em (Aquesta tador i que constitueix un musical essencial de la història del cinema. terrible professió ha sigut bona amb mi). El guaitador – Blog de cinema