•• TANNHAUSER • pro mUSICa �

XXV TEMPORADA MUSICAL

"- III FESTIV AL D'OPERA

. 438, 440 i 441 sessions

•• TANNHAUSER de Richard Wagner

Fllnció de Gala

DIMECRES, 1 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.

DIVENDRES, 3 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.

DILLUNS, 6 DE JUNY DE 1983, A LES 20 H.

GRAN TEATRE DEL LICEU * BARCELONA CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA

AJUNTAMENT DE BARCELONA

SOCIETAT DEL GRAN TEATRE'DEL LICEU

PATRONAT DEL CONSORCI

PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol

VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual Maragall

GERENT: Sr. Lluís Portabella

VOCALS: Antoni Sàbat (Generalitat, de Catalunya) Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya)

Rafael Pradas (Ajuntament de Barcelona) Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona) R. Martínez Callén (Ajuntament de Barcelona)

Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu)

Fèlix M." Millet (Societat del G. T. . del Liceu) Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu)

SECRETARI: Adrià Alvarez

A la portada: Dep. Legal B. 556 - 1980 "Tannhâuser", Miniatura del "Mtnnesânger" de Heidelberg

LLORET, INDUSTRIAS GAAFICAS - BADALONA ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Miguel Ortega Aldo Tarchetti Lolita Poveda APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA I RELACIONS PÚBLIQUES:

Adelita Rocha

CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell CAP D'ADMINISTRACIÓ: Joan Antich

SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt María José García CAP DE MAQUINISTES: Constancio Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PERRUQUERIA: «Damaret» SABATERIA: «Vall deperas» Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos PUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo

NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà permesa l'entrada a la sala, així com verificar enregistraments, fotografies o filmar escenes de qualsevol tipus. Les funcions començaran puntualment a l'hora indicada. El Patronat Pro Música, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anun­ ciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del 1er. pis i el vestíbul de l'entrada. ó, Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis PArrRONArr "PRO MÚSICA" DE BARCELONA

JUNTA DIRECTlY A

PRESIDENT Don Luis Portabella Ráfols VICE-PRESIDENT Don Ramón Negra Valls SECRETARI Don Juan Pujadas Obradors TRESORER Don Francisco Samaranch Torelló VOCAL Don Pedro Mir Amorós VOCAL Don Carlos Mir Amorós VOCAL Doña Montserrat Mombrú de Balañá VOCAL Don Esteban Molist Pol VOCAL Don Rogelio Roca Salamanca

SOCIS ADHERITS

LIGNE JUVENILE y OLVIDESE DE SU PIEL SECA. Doña Carmen Aguilera de Daurella Don Juan Esquirol Pedragosa Excmo. Sr. Marqués de Alella Don Jacinto Esteva Vendrell Don Carlos Andreu Batlló Doña Nuria Fábregas de Sarrias Don Jordi Argenté i Giralt Doña Magdalena Ferrer Dalmau veces en que a una mujer epidermis o con impedir que se LIGNE JUVENILE: Don Daniel Argimón Llofriu Doña M.' Antonia Ferrer de Thomas Don Jordi Balañá Albiñá Excma. Sra. Vda. le gustaría poder cambiar de evapore. MUCHO MAS UNA Condesa, de Fígols Hay QUE Profesor D. Joaquín Barraquer Moner Doña Joaquina Fina, Vda. de Rosa En el sentido la Pero en no es suficiente. piel. propio de realidad, LINEA HIDRATANTE. Don José Bel Font Don Santiago Fisas Mulleras palabra. Y es muy comprensible, Por eso, la Ligne Juvénile de La Ligne Juvénile de Lancaster Don Santiago Belloch Don Antonio Folcrá Folcrá Doña Irene A., Vda. de Bertrán Sra. Maria Font de Carulla pues se trata de un deseo que nace Lancaster aporta algo más. es un sistema de tratamientos Doña Flora Bertrand Mata, Vda. de Rosal Don Antoni Forrellad i Solà de la sensación de un sistema de tratamientos sencillos desagradable Aporta y rápidos, que propor­ Don Eusebio Bertrand Mata Doña Herminia Froutchman de Ochoa todos los Bertrand tener la piel deshidratada. Un para problemas de la cionan una mayor protección a su Don Manuel Vergés Don Buenaventura Garriga Brutau Don Jorge Blanch Cubiñé Excmo. Sr. Conde de Godó problema que se manifiesta bajo deshidratación, sea cual sea su piel. La belleza y la suavidad reen­ Don José Botey Serra Don Jaume Graell Massana distintas el clima edad. contradas en una formas, según y sensaciónde bien­ Don Emilio Brillas Saguer Don Joan A. Grau Cuadrada La está la fragilidad de la epidermis. Ligne Juvénile destina­ estar.A partir de ahora, ya puede Don Alejo Buxeres Pons Don Hans Hartmann Doña Maria Josefa Casacuberta, Don A. ¿QUE NECESITA LA PIEL da a las pieles secas, muy usted olvidarse de su piel seca. Wolfgang Hartmann Vda. de Soler Mauri Doña Petra Vda. de Vila secas sensibles. Es un Huarte, DESHIDRATADA? y conjunto Por muy sensible sea. Don que Joaquín Castella Mandos Doña Pilar Jaraiz Franco, Vda. de Lago El fenómeno de la deshidra­ de tratamientos cuyo objetivo Don Agustín Catalán Baulenas Don Alexander Konta tación es aparentemente sencillo: principal es hidratar la piel, no sólo Don Luis Clavera Monjonell Excmo. Sr. Conde de Lacambra Don José Colomer Ametller Don Lerín el abandona la de la de Miguel Seguí agua superficie compensando pérdida agua, Doña María Soledad Córdoba Gabaraín Don .Félix Llonch Salas la epidermis más deprisa de lo que sino también ayudando a su Don Enrique Corominas Vila Doña Elvira Madroñero Don llega desde las capas profundas. propio metabolismo natural. Marcelli Curell i Suñol Don Manuel Malagrida Pons LANCASTU, Doña Josefina Cusí Fortunet Don Axel Malowan Tejeira Por tanto, la solución parece Cremas y nutritivas, que ligeras Don Ricardo Defarges Ibáñez Doña Ginette Manry Bernaille sencilla: basta con restablecen la suavidad frescor jt'VENILF Don José igualmente y SKIN Descartín Don Enrique Mañosas Barrera

------aportar continuamente agua a la incluso de las pieles más sensibles. Don José Ensesa Montsalvatge Don Joan A. Maragall Noble Doña M.' Teresa Marca de Salvat Doña Gloria Sacrest Recolons Don Juan March Delgado Don José Sala Ama t Doña Francisca Marcet, Vda. de Torrederner Don Juan Salvat Don José M.' Mas Casals Don Manuel Salva t Don Jaime Mercadé Bertran Don Eusebio Sans CoU Don Jorge Miarnau Banús Doña Verónica Santalla Blavi Don Joan Millà Francolí Don Francisco A. Sensat Alemany Don Félix M.' Millet Tusell Don Gerardo Sensat Estrada Don Jesús Mir Amorós Don José Serra Roca Don Horacia Miras Giner Don Jesús Serra Santamans Don Federico Mitjans Martínez Don Antoni Serra Santamans Don Joaquín Monzó Lasala Doña M.' Teresa Serra, Vda. de Soler-Cabot Don Antonio Negre Villavecchia Don José Soldevila Armenteras Don Sebastián Noguera Vives Doña María Soldevila, Vda. de Gamis Don Gaspar Núñez Simón Excmo. Sr. José Suñer Martínez Don Antonio Olmos Miró Don José Ildefonso Suñol Soler Doña M.' Teresa Orellana, Vda. de Bricall Don Geza Tolnay Don Antonio Paricio Don Salvador Torrents Don Gabriel Paricio Larrea Doña María Dolores Torres de Andreu Don Raimon Patau Iglesias Don Antoni Torres Alvarez Don Joan del Peso Don Rodolfo Tovar Faja Don Mateo Pla Elías Don Joan Trias i Bertran Don Jorge Pla Martí Don Juan Uriach Tey Don José Pons Cardoner Doña Asunción Valls de Pi Figueras Don Antonio Pons Llibre Don Joan Vallvé Creus Don Javier Portabella Córdoba Excmo. Sr. Marqués de la Vega Inclán Don Luis Portabella Córdoba Don Ignacio Ventosa Despujol Doña M.' Teresa Puig de Riera Don Domingo Vernis Bonet Don Pedro Puig Massana Don Salvador Vidal Nunell Doña Carmen Puig de Viladomiu Don Ignacio Vila Basté Don Jordi Pujadas Hostench Don Santiago de Villalonga Gusta Don Andreu Pujol i Mir Doña Marta O. de Villavecchia Doña Teresa Ráfols, Vda. de Jover Don Wolf Zan top Don Rafael Rifá Puget Orfeó Català Don Leopoldo Rodés Castañé Fòrum Musical Doña Elvira Rosell de Santigosa Joventuts Musicals de Barcelona Don Martín Rossell Barbé Jorquera Hnos., pianos Don Francesc Rubiralta Vilaseca Radio Ambiente Musical, S. A. DOlla M.' Josefa Rusiñol, Vda. de Valls Taberner

ADMINISTRADOR ARTíSTIC DEL III FESTIVAL D'òPERA Don Carles Caballé Folch

A Ja Secretaria de «Pro Música» (Balmes, 26, Leo', 1.', Tel. 3186208) continua oberta la llista d'inscripció per a tots els qui desitgin adherir-se al Patronat. RICHARD CASSILLY

Nasqué a Maryland; començà els estudis a l'escola local i els continuà al Peabody Conservatory of Music de Baltimore. L'any 1955, i quan formava part del cor de la Companyia de Gian-Carlo Menotti de Broadway que representava «The Saint of Bleeker Street», tingué la seva oportunitat en ser escollit per al paper de tenor prota­ gonista. La seva actuació fou rebuda com un autèntic esdeveniment ar­ tístic i immediatament fou invitat a formar part de la companyia d'ò­ pera de Nova York, amb la qual col·laborà durant onze anys, adquirí una valuosa experiència i aconseguí grans èxits amb una àmplia varie­ tat de papers (des del Don Joan d'«Èdip rei» i el Sergio de «Katerina Ismailova. fins al de Peter Quint de «The turn of the Screw»), Durant aquest període adquirí una gran popularitat entre la majoria de les companyies d'òpera d'Amèrica del Nord, en interpretar reitera­ dament el seu repertori habitual en papers com Radamés, Manrico i Cavaradossi; en una mateixa temporada interpretà deu versions de «Carmen» en deu ciutats diferents. El 1965 debutà a Europa a la ciutat de Ginebra, amb una obra dirigida pel Dr. Herbert Graf; l'èxit assolit en aquesta representació li valgué contractes per actuar a la Deutsche Oper de Berlín i a la Staatsoper d'Hamburg, teatres en els quals interpretà el paper de Radamés. Actualment, i des del seu debut l'any 1955, compta amb més de cin­ quanta papers protagonistes, i en el seu repertori, entre moltes altres obres, figuren «Tannhâuser», «L'holandès errant», «Els mestres can­ taires», «La Walkyria», «Lohengrin», «Orello». «Aida», «Tosca», «Turan­ dab, «Jenufa», «Fidelia», «Peter Grimes», «Sanson et Dalila», «Salomé», «Carmen», «Moises i Aaron», «La visita de la veil a dama», etc. Les seves actuacions l'han dut a actuar als principals centres musicals del món: Covent Garden i Albert Hall de Londres, Edimburg, Bayreuth, Berlín, Munie, Hamburg, Düsseldorf, Milà, Torí, Viena, París, Bordeus, Copenhaguen, Nova York, Filadèlfia, San Francisco, Pittsburg, Mil­ waukee, Toronto, etc., i ha col·laborat amb grans directors com Kubelik, Solti, Klemperer, Leinsdorf, Prête, Bohm, etc. Des del 1966 ha estat membre resident de la Staatsoper d'Hamburg, així com de la Deutsche Oper de Berlín, i de la Deutsche Oper am Rhein. Richard Cassilly compta amb una nombrosa discografía, i ha realitzat, també, diverses gravacions per a les principals cadenes de televisió europees. GUNDULA JANO\VITZ

D'origen austríac, nasqué a Berlín, i féu els estudis musicals al Conser­ vatori de Graz a Àustria. L'any 1959 fou contractada per Herbert van Karajan per actuar a la Staatsoper de Viena de la qual és encara membre. El 1966 s'incorporà també a J'Opera de Berlín, i ha estat invitada per tots els grans teatres d'òpera del món: Metropolitan de Nova York, la Scala de Milà, Tre-atre Colón de Buenos Aires, Covent Garden de Londres, Opera de París, etc; i també als més importants festivals: Bayreuth, Salzburg, Glynde­ bourne, Ais de Provença, Orange, Edimburg, etc. És considerada com una de les grans intèrprets de Mozart i Strauss; el lieder és una de les seves grans passions, i des del 1970 ha donat més de dos-cents recitals als més prestigiosos centres musicals del món. L'any .1969 fou nomenada Kammersangerin d'Àustria, i el 1974 ho fou de Berlín. Des de 1981 consta com un dels més joves membres d'honor de la Staatsoper de Viena. El seu nom figura en nombroses gravacions d'òpera i de concerts i sota la direcció dels més famosos directors del nostre temps: Bohm, Kara­ jan, Klemperer, Szell, Bernstein, etc. Els seus enregistraments de lieder de Schubert li han proporcionat en dues ocasions el primer premi del disc alemany. KLARA TAKACS

Des de l'any 1973 la mezzo Klara Takacs és membre de la Staatsoper de Budapest, on entrà desprès d'haver acabat els estudis a l'Acadèmia de Música de Budapest amb el premi «Ferenc Liszt». El 1975 obtingué a Budapest el premi internacional Erkel. Klara Takacs ha actuat de manera continuada tant en coneert com en representacions d'òpera, per tot Hongria i també als més importants eentres lírics i sales de coneerts d'Europa. Ha fet més de vint gravacions, tres de les quals han estat guardonades amb el Gran Premi de l'Acadèmia del Disc de París. Com a reconeixement de la seva extraordinària tasca a favor de la cul­ tura i de la música hongaresa, tant a dins com a fora d'Hongria, li ha estat atorgat el Premi Liszt. BERND WEIKL

Nasqué a Viena el 29 de juliol de 1942, i cursà els estudis de música, teatre i econòmiques a Hannover. L'any 1970 debutà a Düsseldorf en el paper del Tsar d'«EI Tsar i Zim­ mermann». Ha cantat als teatres més importants del món: el Metropo­ litan (on cantà el paper de Wolfram, de «Tannhâuser»), el Covent Gar­ den (interpretant Johanaan, de «Salomé»), l'any 1981 a Bayreuth (on cantà el paper de Sachs, d'«Els mestres cantaires», a Viena (Posa, de «Don Carlo»), a la Scala (s Falstaff»), etc. Ha efectuat també nombrosos recitals de lieder. WOLFGANG BRENDEL

' Féu els estudis preliminars de musica al Conservatori de Wiesbaden. L'any 1968 guanyà el primer premi de l'Escala de Música i del Conser­ vatori de Mannheim. l el 1971 obtingué el seu primer contracte. Des del 1971 forma part de la Bayerishen Staatsoper de Munie, des d'on fou contractat per a cantar al Metropolitan Opera «Les noces de Figaro», i com a artista invitat a Viena, Hamburg, Opera de Berlín i Edimburg. El 1976 fou nomenat Kammersanger i d'aleshores ençà la seva carrera ha estat realment brillant, amb concerts al Festival de Sta. Cecília de Roma, una nova producció de «Don Carla» a San Francisco, «Eugene Onegin» a Zuric, «Don Giovanni» al Holland Festival d'Amsterdam. Més tard, i també a San Francisco, actuà en una nova producció de «Samson et Dalila», i amb la Staatsoper de Munie interpretà Figaro de «Les naces de Figaro». Ha enregistrat per a EMI «La flauta màgica. També té gravada una producció de «L'incoronazione di Poppea» a San Francisco. THOMAS THOMASCI-IKE

Nasqué a prop de Dresden, cuitat on féu els estudis de música i cant amb el mestre Chwickardi. L'any 1970 guanyà el premi Txaikovski de Moscou. Als 23 anys començà la seva carrera escènica a Friburg treballant amb el regista Joachim Herz i després treballà durant sis anys a I'Opera de Leipzig. Des del 1977 pertany al conjunt de l'Opera de Colònia on canta els primers papers de baix; també actua com a invitat a Munie, Stuttgart, Frankfurt, Amsterdam, Zuric, etc. El 1974 debutà a la Scala de Milà interpretant el paper de Hunding de «La Walkyria » sota la direcció de Sawallisch; aquell mateix any, i a l'edat de trenta-un anys, fou nomenat Kammersanger. Actualment Thomas Thomaschke interpreta els papers de baix de ca­ ràcter (Sarastro, Don Alfonso, Rocco, Mephisto, Gaspar, etc.); gràcies a la seva flexibilitat i a la seva veu ben timbrada, ha pogut interpretar, també, parts de baix baríton (Figaro, Don Giovanni, Giulio Cesare). Thomas Thomaschke ha donat nombrosos concerts a diferents parts del món; és també un gran intèrpret de lieder, i no fa gaire actuà al Festtagen de Viena sota la direcció de Giulini. Té enregistrats diferents discs d'òpera i concerts. GUDRUN SIEBER

Nasqué a Duisburg. Cursà els estudis de música a Düsseldorf, en acabar-los fou contractada per la Deutsche Oper am Rhein. Poc temps després s'incorporà a l'Opera de Berlín, de la qual forma part en l'ac­ tualitat. Ha estat artista invitada de la Staatsoper de Viena i de la Deutsche Oper am Rhein. Ha participat al Festival de Salzburg, i ha actuat per a les televisions i ràdios austríaques i alemanyes. Les seves interpretacions més importants sobre l'escena són amb papers mozartians (Zerline, Bespina, Susanna, etc.); també té un repertori ale­ many escollit. Com a concertista és una gran especialista en Haendel, Haydn i Mozart. ROBERT SCI-IUNK

Nasqué a Neu-Isenburg l'any 1948. Durant el període de 1966 a 1973 estudià música al Conservatori de Frankfurt on tingué com a professor Martin Gründler. De 1973 a 1975 tingué els seus primers contractes amb la Badisches Staatstheater de Karlsruhe. De 1975 a 1977 cantà a Bonn, i de 1977 a 1979 a Dortmund. Des de 1979 és contractat per actuar a diferents teatres d'òpera: Munie, Berlín, Zuric, Ginebra, etc. Des de 1977 forma part del Festival de Bayreuth. J!_ �.... � [

. ..

t ... '.

,

-;.).:'I'I. 2. .t;

KURT SPANIER GEORG IONESCU

•

ALFRED BURGSTALLER ..

Primera pàgina del manuscrit literari de Tannhâuser ROMANO GANDOLFl

Nasqué a Medesano i féu els estudis musicals al Conservatori de Parma, on obtingué el Diploma de piano i composició. Ha col·laborat amb Roberto Benaglio, juntament amb el qual entrà a la Scala de Milà. L'any 1966 fou reclamat pel Teatre Colón de Buenos Aires, i l'any 1970 fou nomenat mestre del Cor de la Scala; i des del propassat any, ho és també del del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Ha dirigit orquestres a Parma, la Scala, Tôkyô, Rio de Janeiro, Lenin­ grad, Berlín, Boston i Barcelona, dirigint tant òpera clàssica com nou­ centista. Per al segell discogràfic Cetra ha enregistrat la «Petite Messe Solen­ nelle» de Rossini amb L. Pavarotti, i per al Deustche Gramophone, tota la producció del Teatre de la Scala dels darrers deu anys. VITTORIO SIeURI

Inicià els seus estudis musicals a Parma i Milà. Fa deu anys entrà a formar part de la Scala de Milà, on durant tres anys ha exercitat la seva activitat com a mestre coHaborador, treballant amb els mestres registes G. Strehler, F. Zeffirelli, E. de Filippo, J. P. Ponnelle, L. Ron­ coni, etc. Fa set anys començà a coHaborar amb Romano Gandolfi, primer com a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i en els darrers anys com a mestre de Cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals, «Don­ nerstagans licht» de Stockhausen) i ha dirigit en diverses ocasions la Corale Scaligero. Des del propassat any comparteix juntament amb Romano Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu en qualitat de director adjunt. EDGAR

Nasqué a Siebenbürgen, Romania. Estudià a Viena, i en acabar els es­ tudis fou actor i director de teatre a aquesta ciutat i també a altres d'Àustria i Alemanya. El llançà a la fama l'èxit assolit amb la «Vídua alegré» al Festival de Viena, i d'aleshores ençà, i durant més de vint anys, ha posat en escena òperes i operetes; ha estat director invitat a diferents països (Espanya, Àustria, Alemanya, Bèlgica i Amèrica). Des de l'any 1962 viu a Suïssa i és Director del Stadtheater de Bema. HEINRICl-I HOLLREISER

Nasqué el 24 de juny de 1913 a Munie, i fou en aquesta mateixa ciutat on cursà els estudis. Els seus primers contractes foren a Wiesbaden (on als vint anys, dirigí «Carrnen»), Darmstadt i Duisburg. L'any 1944 féu el servei militar a Munie, i dirigí l'estrena d'vEro der Schelm» de Gotovac i «Schalkhafte Witwe» de Wolf Ferrari, de les quals la Deutsche Gramophon féu l'enregistrament. De 1945 al 1952 fou Director Musical, i suplent de l'administrador ge­ neral de l'Opera de Düsseldorf. Durant aquest període féu molts con­ certs i efectuà l'estrena de diverses òperes, entre els qauls cal esmentar «Mathis der Maler» i la primera representació de «Wozzeck». També donà nombrosos concerts com a director invitat a diferents ciutats americanes. El 1952 dirigí nombroses vegades l'Orquestra Simfònica de Bamberg així com la Simfònica de Viena, orquestres amb les quals féu enregis traments per a Vox America. De 1952 a 1961 Heinrich Hollreiser fou primer Kappellmeister de la Staatsoper de Viena on dirigí moltes estrenes i concerts amb la Sim­ fònica de Berlín i la de Viena. De 1961 al 1964 fou director de la Deuts­ chen Oper de Berlín i participà en la seva inauguració el 1961. De 1964 fins avui ha dirigit les Staatsoper de Viena, Berlín i de Munie, així com l'Opera de Berlín a Montreal, Moscou, Tokyo, Londres, Esto­ colm, Mèxic. L'any 1973 i el 1974 dirigí a Bayreuth «Tannhauser. i el 1975 els «Mes­ tres cantaires». Està en possesió de diverses condecoracions austríaques. TANNHAUSER

Opera romàntica en 3 actes Llibret i música de Richard Wagner

REPARTIMENT

HERMANN, LANDGRAVE DE TURÍNGIA: Thomas Tomaschke TANNHAUSER: Richard Cassilly WOLFRAlVl VON ESCHENBACH: Bernd Weikl (1) Roland Hermann (3) Wolfgang Brendel (6) WALTHER VON DER VOGELWEIDE: Robert Schunk

BITEROLF : Georg Ionescu HEINRICH, EL CRONISTA: Kurt Spanier REINMAR VON ZWETER: Alfred Burgstaller ELISABETH, NEBODA DEL LANDGRAVE: Gundula Janowitz

VENUS: Klara Takacs

UN PASTOR: Gudrun Sieber

PATGES: Marta Rivas Àngels Prats M," Rosa Soler (1, 6) Anna Velando Georgina Pujol (3)

DIRECTOR D'ORQUESTRA: Heinrich Hollreiser DIRECTOR D'ESCENA: Edgar Kelling ASSISTENT DE DIRECCIÓ: Klaus Froboese

- DIRECTOR DEL COR: Romano Gandolfi

DIRECTOR ADJUNT DEL COR: Vittorio Sicuri

VIOLÍ CONCERTINO: Jaume Francesch PRODUCCIÓ: Staatsoper Viena.

ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU .. TANNHAUSER EN L'OBRA DE RICHARD WAGNER

Enguany que se celebra a tot el món el centenari de la mort de Wagner, Patronat el Pro Música ens proposa la representació de dues obres eminentment significatives dins de la seva producció, la primera de les quals és Tannhduser, En realitat, si bé ho mirem, haurem de concloure totes les que gairebé obres de Wagner són representatives de la seva manera de compondre, d'entendre el teatre musical i de reflectir, en definitiva, el món tal com ell el veia. Però el drama de Tannhduser és especialment interessant perquè re­ presenta l'arribada de Wagner a la plenitud de la seva inventiva i de la creació del món heroica-mític que inicià ja en l'òpera anterior, L'holandès errant, però que completarà ara en incorporar-hi l'element místic i re­ ligiós que fins a cert punt mancava encara en aquella. En aquest sentit, doncs, Tannhiiuser és la quinta essència del drama romàntic que ens mostra clarament com Wagner enfoca les idees i els valors posats en circulació pel moviment romàntic que tan fortament havia d'influir en la cultura europea. El món civilitzat acabava de sortir, a l'alba del segle XIX, d'un llarguís­ sim període consagrat a la valoració i admiració, repetició i imitació del món clàssic, que sota diverses formes havia anat sobrevivint des del Renaixement ençà, ja fos mig ocult sota la fullaraca del Barroc, ja fos polint i austeritzant en un grau màxim les seves estructures, amb el Neoclassicisme que encara alenava a l'època napoleònica i més enllà. El món, finalment, s'havia fatigat del classicisme i la revolució llarga­ ment gestada d'un nou esperit germinaria amb l'explosió romàntica dels volts del 1830 creant, per fi, un nou esquema de valors més en con­ sonància amb els canvis polítics i socials que hi havia hagut d'ençà de la Revolució Francesa. Apareix aleshores un art que, en tots els terrenys de l'activitat humana, tant el literari com el pictòric i també el musical, propugnarà una sèrie de nous dogmes que seran fidelment seguits per tots els artistes que vulguin vincular-se al nou moviment. Aquests són, principalment, i so­ vint per oposició al que havia predominat fins aleshores, els següents: El període històric glorificat deixarà d'ésser el del món clàssic i esdevindrà a partir d'ara el de l'edat mitjana, el període abans despectivament anomenat «gòtic» pels classicistes. En aquest període històric trobaran molts pobles i moltes nacions l'arrel de la seva història, sovint més gloriosa que la que estaven vi­ Tannhâuser en un dibuix d' Aubrey Beardsley vint, i per això el romanticisme serà la font que alimentarà els nacionalismes, tant en el camp artístic com en el polític. L'heroi deixarà d'ésser una persona de comportament cívic, ètic, i alhora dissimulador dels seus propis sentiments sota la capa de les convencions socials, per esdevenir a partir d'ara el pros­ crit, l'home fora de la llei, el trencador de totes les normes de convivència i comportament. D'aquí derivarà l'aparició de tants herois que són pirates, bandolers, gent que ha estat marginada (o auto-marginada, com en Tonnhduser ho serà el protagonista) de les normes i exigències socials. Si els sentiments amorosos havien estat, en tots temps, el prin­ cipal motor artístic de l'home, el romanticisme afegeix una es­ pecial intensitat a aquest aspecte de la passió humana, i si a l'è­ poca clàssica el sentiment amorós explicava el momentani tren­ cament de l'ordre social, per tornar-hi tot seguit amb un final feliç a almenys tranquiHitzador, amb el romanticisme l'amor és vist des d'una òptica totalment diferent: el sentiment amorós és tan sublim que la seva consecució no és d'aquest món; per tant l'amor romàntic serà sempre inassolible, inabastable, i con­ duirà a la mort els seus protagonistes. La lluita dels personat­ ges per arribar'hi no serà, per això menys dura, sinó tot el con­ trari; serà motiu per esquinçar sense miraments tot el que s'o­ posi a l'ideal que, de tota manera, restarà per a sempre impos­ sible. Com a coronació d'aquests principis, hi haurà elements secundaris però .�. .

' or •• també molt importants en l'obra d'art romàntica: la localització dels o" fets descrits, ja sigui literàriament o d'una altra forma, en un ambient de naturalesa viva, feréstega o tenebrosa (cementiris, boscs, coves, mun­ tanyes escarpades, etc.) o directament vinculada a l'època medieval (cas­ tells, claustres d'un monestir, sinistres presons, També té etc.). impor­ ' · tància -i com a reforç del sentiment nacionalista- la recerca d'ele­ ments que tinguin alguna relació amb l'art a el folklore local de l'in­ dret on succeeixen els fets. La major part dels elements aquí descrits podem trobar-los integrats en el drama musical que comentem. Efectivament, Tannhauser és un heroi anticonvencional (una barreja del Tannhauser més o menys lle­ gendari i d'Enric d'Ofterdingen) que s'automargina de la cort del Land­ grave de Turíngia, i viu un amor carnal, totalment rebutjable segons les normes de vida dels cavallers medievals (idealitzades, d'altra banda, com a sublims) en els braços de la deessa Venus. L'amor ideal el sen­ tirà per Elisabet, i és aquest el que no podrà assolir mai, i costarà la vida a ambdós personatges. Dit sigui de passada que el generós Wol­ fram tampoc no l'assolirà, com queda ben palès en l'òpera. El món medieval, amb la cort del Landgrave de Turíngia, i la celebra­ ció de ta famosa Tençó dels Minnesinger (un equivalent germànic dels trobadors, a «cantaires de l'amor», i dels Jocs Florals de tradició pro­ vençal) queda ben clararnent reflectit amb prou referències nacionals per als espectadors de cultura germànica que veien en escena un es­ pectacle tan «nostrat» com si nosaltres haguessim vist una cerimònia semblant situada a la cort de Joan I de Catalunya-Aragó.

La música de \Vagner

A tots aquests elements i d'altres que podríem assenyalar (no hi falta ni la comitiva funerària, al darrer acte, igual com a la Lucia di Lammer­ moor o a La favorita) cal afegir un element nou, que és el sistema mu­ sical que Wagner havia començat a crear i que en aquesta òpera porta ja a un nivell molt alt d'imbricació en el text -que, com és sabut, fou també obra del propi Wagner, com en totes les seves òperes-. Es trac­ ta del sistema dels leitmotive, o motius musicals breus i fàcilment iden­ tificables que en la partitura quedaran adscrits a una determinada situació escènica, a una idea, un objecte a un personatge. En el Tannhiiuser, Wagner encara no fa servir els leitmotive amb la intensitat i la plenitud que serà típica de les seves obres posteriors, però el sistema ja té una entitat prou destacada per a què sigui carac­ terística sobresortint de la relació entre la música i les situacions que ens presenta el drama, especialment en el primer acte de l'obra i, fins a cert punt, en el tercer; el segon, més conformat a les tradicions de

Retrat de Richard Wagner per Jager l'òpera italiana i meyerbeeriana, també té, però, prou vinculacions amb aquest sistema de referències musicals. El sistema dels leitmotive posat en primer terme per Wagner no era, de fet, una invenció seva: ja des d'èpoques molt més reculades alguns compositors havien utilitzat un tema musical per suggerir en l'auditori la referència a un moment anterior d'una obra simfònica a operística. Wagner es limità a construir les seves obres amb un nombre molt més gran de referències musicals, que no suposen la utilització d'unes fór­ mules rígides, sempre igualment repetides: el tema pot ésser present en la música de mil formes diferents, començant per l'orquestració, la seva integració a no en el cant dels personatges, la seva modificació a desenvolupament i la combinació amb altres leitmotive, a més de la seva dissolució per passar a un altre tema a a un passatge de transició que no tingui significat propi. Aquest sistema tenia i té, a més, avantatges considerables pel fet de permetre a l'espectador atent de compenetrar-se molt més amb l'espec­ tacle, facilitant la comprensió no sols del que diu literalment el text de l'obra, sinó amb els sentiments dels personatges que sovint no s'ex­ pressen tan subtilment amb el text com amb un esment temàtic que ens recordi, com només una evocació espiritual pot fer-ho, la situació viscuda amb anterioritat. Té, en canvi, l'inconvenient, per a l'espectador novell, d'ésser indesxi­ frable en una primera audició: l'obertura ens presenta unes idees me-

Cartell per la primera representació de Tannhâuser en l'Òpera de Paris

THEATRE IMPERIAL DE L'OPE

Débllts de M. KŒMA" PIIEMl'ERE REPRESENTATIOM

El tenor Joseph Tichtschek (1807-1886) a la primera representació de Tannhâuser

Iòdiques que no sempre recordarem a la perfecció quan les sentim nova­ ment, possiblement després de molts minuts, potser hores d'audició, i ," T'tHI.., .If·ln .\ I HI .t.- Ü¡,,·I";>' ,I (JI ¡,,,"t':HU na.. BJCUARD WAGN'D. només la reiterada atenció a les obres de Wagner permeten d'anar es­ (><'.r .• .-�· .... · •. f�Tt,. .... "'··"••. IiIUII-.t'ItIOfI 00lIS1'1.� �.,.f,I_ � tablint les connexions oportunes per tal de comprendre l'obra en tota 0..._ ... JWr MUlE-SAS.. la seva riquesa de suggeriments i detalls. Aquesta és la raó per la qual -..... la música de Wagner fou, en general, tan mal rebuda pel públic deci­ M. M. .. COULOft. Mom.l.l I ÒÁiÂUX. I monònic, acostumat a gronxar-se més a menys cadenciosament amb me­ \llt. \HiLs. KOl::."'ilG. nU:I\f:T. \I¡� 'U;'B.(H;� des .'.�...... ""8OL'" ...... lodies molt ben trobades, generalment, però totalment gratuïtes íntima a La música de • ..1 '.\" � del punt de vista de la vinculació l'espectacle. ti"" ftnCSst.\ c. TI\OfS� \u J:TS. snHKn"f. AU"\I:. �Hi U:ff:HH. '¡n.un Tannhiiuser fou apreciada només pel fet que permet de «gronxar-se» en determinats moments (la famosa ària a Cant de l'estel, per exemple), però només un coneixement complet dels secrets de la partitura així construïda per Wagner pot donar-ne la clau completa, i això els espec­ tadors del segle XIX -que no tenien la facilitat de reproducció del so que tenim actualment- no podien fer-ho fàcilment. EL CONTINGUT MUSICAL DE TANNIIAuSER

Tannhiiuser, la segona de les obres que podem considerar ja de madu­ resa dins de la producció de Wagner, és una òpera encara no plenament articulada segons el sistema de temes a motius musicals (els leitmotive) que més endavant formaran sòlidament l'entrellat i la base de les par­ titures de les obres a de posteriors, partir Lohengrin (1850) i , sobretot, de Tristany i Isolda. Es cert que aquest sistema de referències musicals ja funéiona en l'ò­ pera que avui ens ocupa, i que ja hi és força desenvolupat, però també és cert que encara hi abunden els passatges de caire convencional, reci­ tatius a més menys disfressats i melodies que, encara que tenen un contingut identificable com a tema, no tenen una funció real dins de la partitura i no responen al propòsit de coherència total que presidí la construcció dels drames musicals wagnerians posteriors. Cal advertir que, precisament per això, els temes que sí que figuren ja amb personalitat pròpia al Tannhiiuser han estat sovint objecte d'in­ terpretacions diverses, perquè com que Wagner els empra una intenció encara vacillant i alguns cops fins i tot contradictòria, han estat difícils de situar en llur funció exacta.

Un cas molt concret el tenim en l'edició de Tannhiiuser realitzada per Joaquim Pena (Ia darrera edició data del 1929). Joaquim Pena volia tant que Wagner es mostrés coherent i madur ja des del primer moment, que tractà de cobrir tot el text d'aquesta òpera de leitrnotive, als quals dóna sovint una interpretació exageradament important. En realitat, en el Tannhiiuser hi ha moltes llacunes per cobrir, musicalment par­ lant, i alguns dels temes aparents en realitat no fan cap funció especí­ fica de descripció del drama. Per això, en el comentari següent s'esmenten només aquells temes més clars i dotats indubtablement d'una funció important dins de l'obra, deixant els secundaris, i els que no ho són pròpiament, al marge.

L'obertura

Si hom vol comprendre l'estructura musical del Tannhiiuser, cal fer força atenció al contingut temàtic de l'obertura, on hi ha algunes de les idees a leitmotive essencials. Ens cenyirem als més importants. El primer de tots resultarà familiar als que hagin sentit cop el Eugène Delacroix: Tannhâuser i Venus ja algun cor de pelegrins d'aquesta òpera. Es un tema solemne i trist, tocat pels clarinets, els fagots i les trompes, i íntimament lligat a la idea de la re­ a a la els i també

dempció gràcia espiritual . qual aspiraran pelegrins

Tannhauser. . Acabat aquest primer tema en�ra ara la corda de l'orquestra en acci� i sentim un nou tema en una regió més elevada de l'espectre sonor, 1 que correspon a la contrició a dolor dels pecats i petició de perdó que caracteritzarà els mateixos personatges. Quan queda tancat aquest se­ Per això aparegueren les guies -com les que modèlicament publicà a gon tema n'apareix un tercer, de notes lentament ascendents i sonoritat Catalunya l'Associació Wagneriana, encara relativament fàcils de tro­ en crescendo i que pot considerar-se més a menys com l'adoració de bar- que posaven el públic en antecedents del que anaven a sentir Déu que motiva els. dos sentiments abans indicats. S'hi uneixen la des del punt de vista musical, a més de l'argumental. Cal, però, fugir corda, la fusta i el metall fins acabar aquesta introducció. de pensar en les òperes de Wagner com a sèries de signes musicals que Tornen a aparèixer els dos primers temes, ornamentats a vegades amb hom pot desxifrar amb un «diccionari». Si la música del compositor escales descendents dels violins, i una darrera vegada el primer tema; que avui commemorem fos només això, faria temps que hauria quedat aleshores comença la segona part de l'obertura, més agitada: enmig arraconada al museu de les curiositats i ningú no en faria ja cap es­ de diverses idees sense especial importància sentirem una escala as­ ment. No és així, i la mera audició de les belleses de la instrumentació, cendent del clarinet que podem associar amb la luxúria de Tannhauser. de la conjunció de les veus amb l'orquestra (o, més exactament, la in­ Finalment l'orquestra ens duu a l'altre gran tema de l'obertura: el de tegració de les veus dins de l'orquestra, modificant les relacions tra­ Venus (Joaquim Pena diu «Himne a Venus»), tema fàcilment dicionals entre aquesta i l'element humà i, per conseqüent, l'estil i la reconeix�­ dar pel seu caràcter rítmic i solemne, semblant a una tècnica del cant), i de tot l'espectacle, suggestiu i evocador d'un món mar�a: D�spres de diverses idees secundàries i citacions del tema de la luxúria, lober- romàntic ja desaparegut, segueix exercint la seva fascinació damunt dels melòmans del món sencer. a tornar amb el i els seus Landgrave amics, sentirem un altre tema força important, molt i i joiós descendent, que podem associar a Eli­ sabet i seu el amor per Tannhâuser.

ACTE II

El segon acte presenta extensíssimes llacunes en el sistema dels leit­ com motive, veurem. S'inicia amb un preludi en el qual la idea prin­ cipal és un tema i serà joiós agitat que repetit després per Elisabet en la primera escena de l'acte, però que gairebé no té valor de tema. En entrar Tannhâuser (amb Wolfram, que queda al marge). l'escena es converteix en un duo en el no hi qual ha tampoc temes característics, fet que no la manca suposa d'idees, ja que amb les primeres paraules a d'Elisabet Tannhauser un apareixerà deliciós passatge per a clarinet, i el encara duo, que es desenvoluparà com els duos tradicionals d'altres òperes, també té passatges amb força personalitat. L'entrada del inicia Landgrave una altra escena buida de tot significat temàtic. A estones recitatiu, s'anima cap a la fi i esdevé vistós i deixa pas a la cèlebre marxa dels invitats, de gran bellesa i efecte. En iniciar-se el concurs de cant (la tençó, en termes arcaics) Wolfram canta un tema que només apareix vagament i que és el del seu cant él l'estel del darrer només acte, apuntat. La resta del seu cant és noble i elevada, però de tema pràcticament lliure. Se succeeixen .les de Joseph Aigner, Tannhâuser en el Venusberg amb la deessa de l'amor. (Pintura mural del castell de Neuschwánstaín, 1881) respostes Tannhauser, intercalades amb altres in­ tervencions de Walther, Biterolf i el Wolfram propi (aquest segon cop amb un tema de gran bellesa, el de l'amor espiritual) i Tannhauser, el darrer abandona cop, els temes anodins per cantar el de Venus d'una manera clara i contundent.

La resta de l'acte una és extensa escena a l'estil de l'òpera tradicional, acaba en un tura que ampli concertant amb intervencions a tots els torna novament al tema de Venus i passar directament per pre­ d'aquí pot sents. Hi ha alguns temes menors sense solidesa i finalment al ballet que Wagner escriví per a les representacions de París (1861), gaire acaba l'escena amb la marxa de encara es Tannhâuser cap a curiosament sense que sovint toca la versió completa de l'obertura, que com­ Roma, allusió clara al la cap tema del principi de l'obertura. porta repetició dels temes inicials fins acabar vigorosament la peça.

ACTE I

El ballet del Venusberg és una pagma forçada que Wagner escriví de mala gana, i es basa principalment en els petits temes i idees musicals Joseph Intervenció de en Aigner: Tannhâuser el concurs de cançons (Mural del castell de poc concrets que apareixen al voltant del tema de la luxúria, que tam­ Neuschwánstein. 1881) bé hi reapareix. De sobte, sentim el cant llunyà i evocador de les sirenes que comen­ cen la part cantada. Venus fa retrets a Tannhauser i aquest, per tres cops, cantarà les lloances de la deessa amb el tema d'aquesta. Només el fa servir fins a mig discurs; amb una altra melodia cantarà tot allò que enyora de la terra i demana permís per anar-se'n. El segon cop, Venus respon amb un petit tema secundari que podem considerar unit a la seducció i figurava ja a la obertura, entre els temes més impor­ tants. Tannhauser invoca la Mare de Déu, finalment, i es troba de sobte en­ mig d'una vall, a l'aire lliure. Sentim un pastor que s'acompanya amb una cornamusa (a l'orquestra, el corn anglès) i quan l'infant ha acabat la breu pàgina, el corn anglès segueix tocant fins que empalma amb el càntic dels pelegrins, que aquí canten només el segon dels tres te­ mes del principi de l'obertura: el que hem considerat associat a la C011- trició, cosa lògica, per tant. En arribar el Landgrave i els seus amics, apareixen diverses idees mu­ sicals, alguna molt reeixida, com la salutació de Wolfram. De fet, més que un tema, aquí Wagner s'esforça a dotar Wolfram d'una persona­ litat noble i elevada, donant-li música d'una gran bellesa' i serenitat. Wolfram cantarà constantment aquesta mena de música, l'ària de l'es­ tel del darrer acte no farà més que confirmar-nos-ho. Quan finalment Tannhauser, atret per l'esment d'Elisabet, es disposi ACTE III

Un preludi trist, amb una participació majoritària dels instruments de vent ens descriu ara el pelegrinatge de Tannhauser a Roma. El tema inicial deixa al tema de la pas contrició que hem vist en segon lloc al de l'obertura. una principi Després segueix amalgama de temes que en tindran una funció alguns cops secundària, com el del perdó, que es fàcilment perceptible pel fet d'estar confiat només al metall de l'or­ questra. Sense interrupció comença l'acte amb una mena d'ària per a Wolfram, com es tracta que sempre que d'aquest personatge, és d'una gran belle­ sa i serenitat. Les últimes notes del seu cant coincideixen amb el prin­ del cor de cipi gran pelegrins, que ara sentirem complet. Primer sen­ tirem el primer tema de l'obertura i després de la interrupció causada les de per intervencions Wolfram i Elisabet, sentirem els dos temes res­ tants (el tercer molt de passada). Acabat el cor, Elisabet té la seva darrera escena, tristament acompa­ metall i nyada pel la fusta de l'orquestra. És també una mena d'ària, només superficialment relacionada amb idees musicals presents en al­ tres indrets, però sense gaire personalitat. Quan Elisabet se'n va, acompanyada per evocadores frases de la fusta, en la qual es destaca la flauta, Wolfram resta sol i després d'un recita­ tiu bastants extens canta la peça més cèlebre d'aquesta òpera: El cant a l' estel, pàgina d'inspiració que cal situar entre els millors moments de Wagner. A partir d'aquest moment, amb l'entrada de Tannhauser aparentment damnat, reapareixen alguns dels temes fonamentals de la partitura. Tan­ nhâuser explica el seu pelegrinatge en un extens recitatiu. Quan final­ ment declara la seva intenció de tornar al Venusberg apareixen els mo­ tius de la luxúria i menors altres vinculats a la seva estada en aquell al de lloc, principi l'òpera i més vigorosament encara quan Venus s'apa­ reix a Tannhâuser a l'escena següent. La darrera escena és la presentació de la comitiva funerària d'Elisabet, davant de la qual mor Tannhâuser i el tema de la redempció interpre­ tat al final de ens per l'orquestra l'òpera confirma la salvació del pro­ La natura és l' de totes les coses bones. tagonista. origen

Richard Wagner per Joaquim Torres-Garda

Yoghourts, flam, cremes, formatges ... -aliments frescos i naturals- Opel Kadètt

- - - 3 versiones: de Luxe Berlina - SR - 3 transmisiones: 4 vel. 5 vel. Automático - 3 motores: 1.3 S (75 cv) - 1.6 S (90 cv) - 1.6 D Diesel \ (54 cv) - 2 carrocerías: 3 puertas y 5 puertas.

Opel Ascona 4 puertas

Tracción delantera - Motor OHC transversal - 2 versiones: Luxus -

Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. - Automático - 3 motores: 1.6 S (90 cv) - 1.8 E (Inyección 115 cv) - 1.6 D Diesel (54 cv).

Opel Ascona 5 puertas

- - Tracción delantera Motor OHC transversal 2 versiones: Luxus -

Berlina - 3 transmisiones: 4 vel. - 5 vel. - Automático - 3 motores: 1.6 S (90 cv) - 1.8 E (Inyección 115 cv) - 1.6 D Diesel (54 cv).

Opel Rekord 3 motores: 2.0 S (100 cv) - 2.0 E (Inyección 110 cv) - 2.3 D Diesel (65 cv) - 2 versiones: De luxe y Berlina - Caja cambios: 4 vel. - 4 vel. con Overdrive - Automático - También Opel Rekord Caravan.

Plínzer. Tannhâuser i Elisabeth en els figurins per le primera representació de "Tennhâuser" a Dresden Opel Monza Motor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 215 km/h. - 5 velocidades

a - Aire - - Automático acondicionado Dirección asistida Elevalunas 00 eléctrico y muchos otros extras. TANNHAUSER Hesum Argumental Opel Senator Motor 6 cil. Inyección 31. 180 cv. Din. 2lO km/h. - 5 velocidades

- ,o Automático - Aire acondicionado - Dirección asistida Elevalunas El cavaller Heinrich Tannhâuser es troba, en començar ajegut eléctrico y muchos otros extras. l'òpera, al costat de la deessa Venus, la qual li ha concedit els seus favors tot i tractar-se d'un home mortal. La deessa es troba ara en l'interior de la muntanya que duu el seu nom (Venusberg), ajaguda en una immensa

Manta - - - i voltada de nimfes i bacants Opel Coupé deportivo Motor Inyección 2.0 E (110 cv) 5 velocidades petxina plena d'espuma sirenes, que ju­

- - Encendido electrónico - Llantas aleación Faros halógenos guen en la proximitat d'un llac format per un riu subterrani; de tant en Asientos Recara - Parabrisas laminado - Cristales tintados - Spoilers tant sentirem els cants de les sirenes atraient els a la ri­ - - - cap traseros y laterales Opciones: Aire acondicionado Pintura metalizada passants Grupo trasero antiblocante - Techo solar. bera. Una dansa té lloc entre els habitants d'aquelles regions. Enmig d'aquest quadre estrany, però tanmateix idíllic, Tannhauser no ha trobat la plena felicitat: un somni agitat el desvetlla i per les pa- , en de raules que li fugen de la boca el despertar, la deessa s'assabenta les seves inquietuds i li'n pregunta la causa. Tannháuser explica que OpelCorsa tancat en el cor de la muntanya, enyora el so de les campanes, el cel blau i la llum del sol, el cant del rossinyol i les flors que fa sorgir el mes de maig. Venus no accepta les queixes de Tannhauser i li demana que toqui alguna melodia amb l'arpa que té al costat, cosa que aquest

Todos los modelos Opel tienen I año de Garantía sin limitación de kilometraje y una sola revisión anual a cada 15.000 Km. obeeix, però després de cantar la generositat de Venus envers d'ell, simple mortal, acaba reclamant a la deessa que el deixi marxar. Venus se sent primerament ferida per aquesta petició, però Tannhauser, tot i reconeixent les bondats de la deessa, insisteix en demanar permís per marxar cap a l'aire lliure. Venus l'acusa de traïdoria i l'amenaça; tot i això, Tannhâuser, per tercer cop canta les seves bondats i acaba demanant que el deixi marxar. Venus, furiosa, li concedeix el que vol, però li adverteix que tal vegada quan vulgui tornar no podrà fer-ho. Tannhauser no sinmuta: no tornarà mai més, ja que pensa dur des d'ara una vida de penitència que l'alliberi; quan Venus li recorda que li serà impossible d'obtenir el perdó, Tannhâuser invoca Maria, la Mare de Déu, i a l'instant Venus i tots els que la volten desapareixen com per art de màgia. Tannhauser es troba de sobte en una vall agradable i riallera: el cel es blau i el sol llueix amb força. A prop seu hi ha un pastoret que canta una cançó en la qual saluda la primavera: ha arribat el mes de maig. No gaire lluny d'allí se sent passar un grup de pelegrins que, invocant el nom de Jesús, es disposen a traslladar-se a Roma per assistir al Jubileu i guanyar el perdó de llurs pecats. Les invocacions dels pelegrins impressionen fondament Tannhauser, el qual les repeteix agenollat. 'Ets pelegrins s'allunyen i en aquell moment arriben el Landgrave de Turín­ gia i un grup de cavallers. Tannhauser, que havia pertangut a la cort del Landgrave i n'havia marxat a conseqüència d'unes disputes, és reco­ negut immediatament pel Landgrave i saludat en so de pau. Alguns dels cavallers dubten de les bones intencions de Tannhauser, però aquest els tranquiHitza: no ha vingut a renovar antigues querelles, però vol seguir el seu camí. El Landgrave i els cavallers insisteixen perquè es quedi; un d'ells, Wol­ fram von Eschenbach, que coneix bé Tannhauser, li insinua que si es queda podrà veure Elisabet, la filla del Landgrave de la qual Tan­ nhauser Ci el propi Wolfram) estigué enamorat en altres temps. Wolfram sap que en deturar Tannhauser perd tota possibilitat d'ésser estimat algun dia per Elisabet, però el seu caràcter noble li impedeix de deixar Wolfram von Eschenbach que Tannhauser s'allunyi d'allí sense dir-li-ho, perquè sap que Elisabet Plínzer. Els figurins per els personatges del Landgrave i el poeta estima el cavaller. I, efectivament, Tannhauser, atret pel record d'Elisabet, decideix de quedar-se en la companyia del Landgrave i els seus antics amics els Aquest agafa l'arpa i després de meditar uns instants fa una descrip­ quals es proposen de celebrar el seu retorn amb una gran festa que in­ ció summament de l'amor, del cal mantenir apartat el clourà un dels tradicionals concursos de cant. espiritual qual desig impur, per tal de no enterbolir-ne les aigües pures. Els assistents el cant de to Tannhauser sense ACTE II aplaudeixen Wolfram, peró seguit s'alça esperar el seu torn i tot convenint amb Wolfram que l'amor és compa­ rable a una font d'aigua pura, afirma que el que cal és beure'n sempre A la sala dels cantaires del castell de la Wartburg, on regna el Land­ i sense deturar-se. Aquesta és, segons ell, l'essència de l'amor. grave Hermann, té lloc l'entrevista entre Elisabet i Tannhauser, en pre­ Les de Tannhauser causen estranyesa entre el públic, i Eli­ sència de l'entristit però honrat Wolfram. Elisabet confessa al cavaller paraules sabet, que esperava aplaudir er seu cant, es detura, cohibida. S'alça que des que ell se n'anà, ja no li han interessat els torneigs de cant aleshores Walter von der Vogelweide, el qual reprèn l'argument de la que s'han celebrat a la sala del castell, i havia deixat d'assistir-hi. Però font però insisteix que, com diu Wolfram, cal que el llavi de l'home no el seu retorn li ha fet recobrar l'antiga il·lusió. Mentre el diàleg entre n'enterboleixi les aigües, ja que en això resideix la virtut. Elisabet i Tannhauser s'esdevé cada cop més encès, Wolfram, al fons, L'auditori aplaudeix les paraules de Walter, però Tannhauser, tornant­ es lamenta en secret pel seu amor sense esperança. Tannhauser, que ig­ se insisteix en [a seva opinió: l'amor és per a ésser gaudit plena­ nora el seu dolor, abraça l'amic i abandona la sala. Entra a continuació alçar, ment. Això subleva un altre cantaire, Biterolf, el qual ataca els plaers el Landgrave, que sospita l'amor que Elisabet sent per Tannhauser i Tannhauser com a Tannhauser amb insults de fins de la festa. Se sent que exalça indignes. respon l'aprova, però postposa parlar-ne després Wol­ a Biterolf. Tots s'acaloren, però el Landgrave imposa pau, mentre l'arribada dels invitats, dames i cavallers de la cort, que entren a la ·fram torna a cantar les lloances de l'amor pur. Tannhauser, excitat sala en formació solemne, als acords d'una vigorosa marxa. seus records respon insistint en l'elogi de l'amor sensual i acaba El Landgrave els saluda i s'adreça tot seguit als cavallers poetes per pels a de la confessant que ha viscut l'amor de Venus l'interior muntanya oferir-los el tema del concurs que s'ha de celebrar. Caldrà que cada la de la deessa, cosa que causa l'espant de les dames, que abandonen un dels participants s'esforci a descriure quina és la naturalesa de l'a­ llevat d'Elisabet. Els amb el Landgrave al cap­ mor. de l'entusiasme dels fan saber sala, cavallers, indignats, Enmig espectadors, quatre patges' infinitament davant, es a castigar Tannháuser quan Elisabet, el nom del primer participant: Wolfram von Eschenbach. disposen Decorat de Philippe Chaperon per a la tercera escena del segon acte de "Tannhâuser", a l'Òpera de París (1861)

capvespre que recorda a Wolfram un cop més el seu amor perdut. De­ mana, en una bellíssima invocació, que l'estel saludi de part seva Eli­ sabet quan la seva ànima passi, cap al cel, cosa que Wolfram tem que es produeixi aviat. En aquell moment un darrer pelegrí ressagat s'apropa, i Wolfram hi reconeix amb dificultat els trets fatigats del seu amic Tannhauser. De moment sospita que no ha anat a Roma, però Tannhauser li acaba expli­ cant el seu pelegrinatge, com extremà les penitències durant el llarg trajecte, endurint amb tota mena de dolors el recorregut. Però en arri­ bar a Roma, el Papa només tingué paraules dures per als seus pecats, que no meresqueren l'absolució. De la mateixa manera com el bàcul que duu a les mans no pot florir, en la seva ànima pecadora no pot

, florir la gràcia divina. Tannhauser expressa aleshores el seu desig de tornar al Venusberg; ja que no ha obtingut la gràcia ha decidit de tornar a gaudir dels plaers sensuals. Wolfram intenta treure-li-ho del cap, però davant les invoca­ cions desesperades de Tannhauser no triga a aparèixer la pròpia Venus disposada a acollir novament el cavaller, tot i la seva traïció anterior. " LLIBRES DEL MALL / SERIE üBER T A

:J. Man Llibres del Sèrie Oberta

EDUARD MORIKE EL SEU MOZART, EN A PRAGA

VIATGE oan VaHs e J Traducci.o'cl

El Palau Vendramin de Venècia, on visqué Wagner del setembre de 1882 fins a la seva mort en 1883

Wolfram, desesperat, tracta de contrarestar la influència de Venus i re­ corda de cop a Tannhâuser que Elisabet ha pregat per ell tot aquell Mozart deixant madurar en ell Don Giovanni, camí de Praga on i aviat ho farà des del cel. Se senten els càntics dels trans­ temps qui l'estrenà. Una bellíssima narració romàntica que Schumann de­ porten el cadàver d'Elisabet i Tannhauser reacciona. Venus, veient per­ fensà com l'arquitecturització de l'essència del músic vienès. duda l'oportunitat d'atreure el cavaller, desapareix. En veure el cadàver d'Elisabet transportat per la comitiva, Tannhauser invoca el seu nom com a santa perquè intercedeixi per a ell. Cau mort; car seu el cavaller, però, s'ha salvat, el bàcul ha florit miraculosament. , Tots els presents es feliciten que Tannhauser hagi assolit finalment el perdó diví. ALTRES TITüLS

ROGER ALIER SALVADOR ESPRIU, Les roques i el mar, el blau / JOAN RENDÉ, Llibre de Figuracions / KAREL CAPEK, Contes d'una butxaca / E.T.A. HOFF­ MANN, Tres contes fantàstics / ARANTXA URRETAVIZCAYA, Zergatik panpox? / LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA, (Qu)eixalades / VALERIÀ PUJOL, Mantis i altres transformacions / JOSEP PALAU I FABRE, Contes despullats / JORDI COCA, Les coses febles / CHARLES BAUDELAIRE, Petits poemes en prosa. I I I XXV TEMPORADA MUSICAI_j

'- PROXIMS CONCERTS

2 juny 1983 ELENA OBRAZTSOVA, mezzo-soprano EN.A(JUESTAHORA 21 h. SILVAYNE BILLlER, piano Obres de Txaikovski, Rachmaninov, Massenet, Saint-Saëns, Bizet, Puccini, Mascagni, Cilea.

DE BARCELONA Aquest recital substitueix el al dia 28 de a càrrec de previst per març Teresa Berganza. ÉS�ÚNICA Seran vàlids els abonaments i entrades adquirits.

8 juny 1983 PHILHARMONIA ORCHESTRA CAIXAOBERT.A. 21 h. AlíCIA DE LARROCHA, piano LOVRO VON MATACIC, director

Servei Caixa de Barcelona MOZART: - Amb el Caixa Oberta, Simfonia núm. 25, K. 183. SCHUMANN: Concert per a piano i - no tanca les seves portes durant les 24 hores del dia. orquestra, op. 54. BEETHOVEN: Simfonia núm. 5, op. 67. Perquè yostè pugui operar amb Caixa de Barcelona a qualsevol hora de la tarda. De la nit. O de la matinada. a prop. O a de la ciutat. Aquí qualsevol punt 9 juny 1983 PHILHARMONIA ORCHESTRA de Servei Caixa Oberta de Caixa Barcelona. Ja ho sap. 21 h. LOVRO VON MATACIC, director Quan vulgui i on vulgui. Vostè mana. MSTISLAV ROSTROPOVITX, violoncel El - WAGNER: vaixell fantasma (obertura). DVORÁK: Concert per a vio­ loncel i orquestra, op. 104. - BEETHOVEN: Simfonia núm. 7, op. 92.

10 juny 1983 GALINA VISNEVSKAIA, soprano 21 h. MSTISLAV ROSTROPOVITX, piano Obres de Txaikovski, Mussorgsky i Glinka. Precisión. Habilidad. Control. Rolex.

"- ]11 FESTIVAL D'OPERA

PRÒXIMES FUNCIONS PARSIFAL Richard Wagner

SPAS WENKOFF En el mundo del ciertas características Polo, hay que distinguen DUNJA VEJZOVIC a los auténticos campeones. HANS SOTIN Son las cualidades hacen destacar a jos del resto. que mejores SIMON ESTES Precisión. Habilidad. Dominio del tiempo. JOSZEF DENE Características por cada uno de los Rolex Oyster. compartidas VICTOR VAN HALEN Por esta razón, no es de extrañar que tantos líderes del deporte, DEBORAH COOK confíen a los expertos el control perfecto del tiempo. HELGA THIEME Un Rolex Oyster. Adquiéralo únicamente en el Concesionario Oficial Rolex. 11V CAROL RICHARDSON ROLEX GABRIELE FONTANA GERTRUD OTTENTHAL a/Geneva ANNA GONDA WALTER RICHARDS ALFRED BURGSTALLER KURT SPANIER HELMUT BOEHM

Director d'orquestra: FRANZ PAUL DECKER Director d'escena: ELMAR VON OTTENTHAL

Director del cor: ROMANO GANDOLFI Director adjunt del cor: VITTORIO SICURI Decoracions: UWE RIECKHOF - STAAT SOPER (HAMBURG) Producció i Vestuari: STAATSOPER (HAMBURG) Rolex Day-Dare. Cronometro. En oro de /8 quilates con brazalete a juego. Cor de nois del Col.legi Balmes E. P. Director: Antoni Coll

Funció de Gala

Dijous, 16 de juny de 1983, a les 20 h., funció núm. 13, torn A

19 de de a les 20 núm. torn - Diumenge, juny 1983, h., funció 14, C Joyero - Paseo de Gracia, 18 - BARCELONA-7 Dimecres, 22 de juny de 1983, a les 20 h., funció núm. lS, torn B [30lUJltiiqlUJ� Diagonal, 580- BARCELONA - 21 WAGNER JOAN JOSEP THARRATS I PICASSO CATALUNYA I ELS ARTISTES CATALANS EN EL BALLET Antologia de textos i gràfics sobre la influència wagneriana a la nostra cultura

EDICIONS DEL COTAl SA

DUES NOVETATS EDITORIALS DUES APORTACIONS BÀSIQUES A LA CULTURA CATALANA

Edicions del Catal, S. A. - Praga, 50 - Telèf. 219 57 46 - Barcelona-24 Calaf, 52 . T. 2092546 . Barna. 21

. rm división organos rruSICO I SAD�

• pro mUSICa �

Asistencia técnica del división pianos. Palau de la Música Catalana

Av. Francisco Cambó (Av. Catedral), 10 Te/s. 3196096 . 3106912 Barna, 3

u ¡