GRAN TEATRE �9), uiz, DEL

Temporada 1986/87

nT nA nC nB

nC n B CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU on T Generalitat de nA Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu

.lMBA adaptació de la novel-la homònima de Prosper Mérimée (}pera en 4 actes Llibret de H. Meilhac i L. Halévy CASA Música de SMllA

Buenas ideas en artículos para el hogar, la mujer y el recién nacido.

Diumenge, 21 de desembre, a les 17 h., funció núm. 22, torn T Funció de de Gala

23 de a EN BARCELONA DELEGACION EN ZARAGOZA Dimarts, desembre, les 21 h., funció núm. -23, torn A GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 Dissabte, 27 de desembre, a les 21 h., funció núm. 24, torn e TELEFONO 318 24 98 d06pe. Dilluns, 29 de a les 21 funció núm. torn B 08007 BARCELONA ZURITA, 8 TEL. (976) 23 74 54 desembre, h., 25, CARMEN

Producciá Gran Teatre del Liceu

Decorats Ferruccio Villagrossi Vestuari Atrezzo Fiore (Milà) Rancati

Don José Josep Carreras Escamilla Bodo Brinkmann (dia 29) Franz Grundheber (dies 21-23-27) Zúñiga Franco Federici Morales Ismael Pons Carmen Agnes Baltsa Micaela Joana Borowska Frasquita M� Àngels Sarroca Mercedes Rosa M� Ysàs Dancairo Vicenç Esteve Remendado Josep Ruiz

Director d'Orquestra Ralf Weikert Director d'Escena Antonello Madau-Diaz Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Mestre ajudant del Cor Miquel Ortega Coreografia José de Udaeta Violins concertinos Jaume Francesch Josep M� Alpiste

Cor de nois de l'Escola Pia Balmes Director: Antoni Coll i Cruells

Ballet Español de Madrid - Giad Director Artístic: Goyo Montero

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Contingut argumental

Lloc de l'acció: Sevilla i el camp andalús. Època: al voltant de l'any 1820.

Acte L La Fàbrica de Tabacs

Resum: Plaça on es troben una caserna i la Fàbrica de Tabacs. Hi ha molta gent al carrer. Canvi de guàr­ dia i arribada del brigadier Don José. Les cigarreres surten de la fàbrica. Carmen ho fa després de les seves companyes; és molt atractiva i coqueteja amb tothom, però es fixa en Don José, al quaillença una flor abans que totes tornin a la feina. Micaela porta a Don José el record de la mare llunyana. Hi ha soroll a la fàbrica. Els soldats posen fi a una forta baralla i Don José porta detinguda Carmen. Quan resten sols, Carmen aconsegueix de convèncer Don José perquè la deixi escapolir-se. El brigadier és arrestat.

Uns soldats, davant el cos de guàrdia d'una caserna, veuen com la gent va i ve per la plaça. Micaela cerca Don José, però Morales li diu que encara no ha arribat. Poc després, i envol­ tada per la canalla, entra una nova guàrdia amb Don José per fer la rellevada corresponent. Després del tràmit militar, Mora­ les diu a Don José que ha vist Micaela, i el lloctinent Zúñiga li pregunta sobre les cigarreres de la fàbrica propera, tot i que Don José només pensa en Micaela, la seva amiga des de la infantesa. Sona la campana de la fàbrica i les cigarreres surten a la plaça per fruir d'un breu esbarjo, i es veuen encerclades pels seus admiradors. Finalment tots posen els ulls en l'atrac­ tiva Carmen, que coqueteja amb tothom i fa avinent allò que per a ella és l'amor (<

M. Pérez Cabrera, 4 Tel. 201 3300 Barcelona-08021 (junta Turó Pork) decideix que Carmen sigui portada a la presó per Don José. Tots dos resten sols uns moments i Carmen, lligada de mans, engalipa Don José amb les seves cosoneries, fins al punt de convèncer-lo que la deixi escapolir, tot prometent correspon­ dre el desig que ha sabut fer néixer (<

Acte II. La Taverna de Lillas Pastia

Resum: Hi ha força animació a la Taverna de Lilias Pastia. Hom balla i canta fins a l'entrada d'Esca­ milla, torero famós, que fa una breu visita als amics i posa els seus ulls en Carmen. Aquesta i els seus companys parlen de plans contrabandistes. Carmen resta sola. Arriba Don José, ben enamorat de Car­ men. Quan hom sent de lluny la retreta, Don José vol tornar a la caserna, malgrat els desigs contraris de Carmen. Es presenta eilloctinent Zúñiga. Don José s'insubordina amb l'oficial, es veu forçat a la deserció i s'uneix als contrabandistes.

Després d'un bon àpat, hom balla i canta a la Taverna de Lilias Pastia, que també és un niu de negocis contrabandistes. Car­ men, a més, canta la «chanson bohémienne» (el.es tringles des sistres tintaient»), poc abans de la triomfal arribada d'Esca­ milla, torero famós, que es veu envoltat pels seus admiradors mentre parla de la tauromàquia, els seus riscs i l'ambient de les «corridas» (<

r vertader, la segueixi a la muntanya amb els contrabandistes. .r= Don José dubta i quan es disposa a retornar a la caserna es I �UROS amb un cert Don presenta Zúñiga, que, menyspreu, pretén que abriendo caminos , Porque José el deixi tranquil amb Carmen. L'ex-brigadier s'insubor­ creamos maestras en su dina amb l'oficial, i desembeina el seu sabre. Carmen demana piezas género. ajut i els seus amics immobilitzen i desarmen Zúñiga. Don José I no té més remei que desertar i unir-se als contrabandistes.

Acte III. Els contrabandistes ,

Resum: El grup de contrabandistes travessa la I muntanya. Carmen està deixant d'amar un Don Porque siguiendo el ritmo de los tiempos José gelós i amb remordiments. Les cartes anun­ descubrimos formas que cubren cualquier riesgo. cien la mort de Carmen. Quan tothom s'allunya arriba Micaela, cercant Don José. Aquest, que està I vigilant l'indret, dispara sobre l'ombra d'Escami­ lla, que confessa el seu amor per Carmen. Duel sense entre els dos rivals, conseqüències fatals, J degut a l'arribada de Carmen i els seus companys. Hom descobreix Micaela, que aconsegueix que Don José a dir l'últim adéu a la seva mare. nuestras ideas sirven vagi , Porque para asegurar los pasos de todos. En un intrincat camí per on els contrabandistes intenten dur a terme el seu Carmen veu com s'està apagant el foc negoci, \ del seu amor per Don José, un Don José gelós i també amb remordiments per haver deixat d'ésser un home honest i com­ , plidor del deure. En un moment de repòs, Frasquita i Merce­ des tiren les cartes, que els prometen un esdevenidor feliç i I sense problemes. Carmen vol saber també, per aquest mitjà, desde 1879 nuestro quin és el seu futur, però les cartes li anuncien la mort. Men­ Porque trabajo tre les dones van a distreure els duaners, els contrabandistes es inspirar confianza y seguridad. intentaran passar les mercaderies i Don José vigilarà l'indret. I És el moment en el quall'escena resta buida i apareix Micaela, cercant Don José (xJe dis que rien ne m'épouvante»); s'amaga a poc després, car ha sentit el tret que Don José ha disparat una ombra. Aquesta ombra és la d'Escamillo, que confessa a Don José el seu amor per Carmen, tot provocant la gelosia de l'ex-brigadier; es produeix un duel entre els dos rivals, un a-I�R a Esca­ duel amb navalles, que no té conseqüències fatals per milla, gràcies a la intervenció de Carmen i els seus amics, esve­ tot­ 1B7B rats pel tret que han sentit. Escamilla s'acomiada, invitant hom a la seva propera «corrida» a Sevilla i quan diu «et qui SECURas m'aime y viendra» fa créixer la gelosia de Don José. Tot seguit Creamos seguridad.

Diagonal, 431 bis - 08036 Barcelona és descoberta Micaela, la qual prega Don José perquè la segueixi, car la seva mare està a punt de morir i reclama la presència del fill. Carmen menysprea Don José i li diu que se'n vagi, cosa que finalment fa en un estat de gran excitació ��7�• i dient a Carmen, en un to d'amenaça, que es tomaran a veure.

Acte IV. La Plaça de braus Costura Resum: Moments de gran animació davant la Boutique Plaça de braus de Sevilla, pocs moments abans de començar la cursa en què pren part Escamillo. Arribada d'espectadors, autoritats i quadrilles. Carmen entra amb Escamilla. Frasquita i Merce­ des diuen a Carmen que han vist Don José. Aquest apareix i troba Carmen, tota sola, esperant-lo i dis­ posada a enfrontar-se amb el seu destí. Menyspreu, insults, precs, llàgrimes, gemecs i, finalment, Don José apunyala Carmen.

Davant la Plaça de braus de la Maestranza, a Sevilla, es viuen els moments de gran animació que precedeixen l'inici de la cursa en què pren part Escamilla. Venedors, espectadors i escorniflaires veuen l'arribada dels convidats, les autoritats i les quadrilles de toreros i picadors. Carmen i Escamilla, abans que aquest entri a la plaça, es declaren el seu amor. Malgrat que Frasquita i Mercedes aconsellen la seva amiga que entri a la plaça amb elles, perquè han vist Don José pels voltants, Carmen decideix d'esperar-lo tota sola, disposada a enfrontar­ se amb el seu destí. Don José, desesperat i encara pres en les xarxes del seu amor, suplica Carmen per tal que vulgui comen­ çar amb ell una nova vida. Carmen respon amb brusquedat: «Non, je ne t'aime plus». Se senten les ovacions a Escamillo i Carmen vol entrar a la plaça, però Don José ho impedeix. Noves súpliques de Don José i afirmació per part de Carmen del seu amor per Escamilla. La gota que fa vessar el vas es produeix quan Carmen llença l'anell que li havia regalat Don José. Aquest apunyala Carmen i es lliura a les autoritats sense renegar del seu amor per Carmen i plorant sobre el seu cos.

«Em podeu arrestar ... sóc jo qui l'ha matada. Ah! Carmen! la meva Carmen adorada!»,

Casanova, 270 . 08021 Barcelona Reflexions, encara, entorn de Carmen

Fer un comentari sobre l'òpera Carmen és tasca força arris­ cada, més, potser, que fer-ho sobre qualsevol altra. La raó em sembla òbvia: si no tot, quasi tot ha estat ja dit al voltant de la criatura de Bizet (sense oblidar el seu creador, Mérimée, i amb el permís de Meilhac i Halévy). La seva popularitat li ha conferit un èxit tan gran que tothom, àdhuc fora del camp de la música, coneix el mite: pel·lícules, ballets, versions (Car­ men negra, Carmen gitana, ... ) i paròdies l'han portada a tot arreu. I com a conseqüència, no tan sols l'essencial de l'argu­ ment, sinó que també les melodies de Bizet són conegudes de quasi tothom. Causes? N'hi ha per tots els gustos, d'opinions al respecte, i no creiem possible, com ja dèiem al principi, encertar amb res de nou. Evidentment, l'impacte de Carmen sobre les mas­ ses es fonamenta en dos tipus de raons, les unes degudes a l'argument, a l'acció; les altres, a la força de la música bize­ tiana. Entre les primeres és principal el fet que sigui un cant a la lli­ bertat, sobretot a la llibertat femenina, però, en un sentit general, a la humana. Aquesta dona de tarannà capriciós, dotada de tremenda força vital, capaç de violències esgarrifo-: ses, però també de tendreses apassionades, amb un poder de seducció fora del comú i una femineïtat acusada, ha estat sem­ pre pol d'atracció de tots, i no solament d'homes, com seria lògic pensar; en efecte, les seves qualitats s'atansen tant a l'ele­ ment popular i la seva humanitat és tan intensa, que la fan un personatge comprès i fins i tot estimat, en general, per tot­ hom. És una mica allò que passa en certes novel-les o films quan la figura del «dolent» cau tan bé, que tothom està espe­ rant que no li passi res, que s'escapi del malaurat final que, �n bona justícia, li espera. Es clar que m'estic referint a l'heroïna dels llibretistes, no a la de Mérimée, l'original en el conte que va fonamentar l'òpera, posteriorment. Meilhac i Halévy van suavitzar consi­ derablement el caràcter de la protagonista, que, a la novel-la, és lladre, prostituta, instigadora-còmplice de l'assassinat del marit, García, i molt més incontrolada que no pas la de RABAT JOyena TIFFANY'S Joyefia FERMIN Joyena MANACOR És sabut el Frances Laytel. 112 Rema Solla. 26 Amargura. 5 l'òpera. que tipus de públic tradicional-burgès que BADALONA (BARCELONA) PUERTO DEL CARMEN LANZAROTE (CANARIAS) �ssistia a l'Opéra-Comique de l'època va retenir força els ZAPATA MARBELLA Joyero GUINOT ULLDEMOLINS Francisco ���N�:g��ANO. ManCln.20 svoe O Je.me. 62 dels Rey _ Impulsos llibretistes de reflectir més directament 08022 /BARCELONA) \200\ ,_M_ALAG_A_' aquest ¡CASTELLON) VALMtJl1 JOSE ANTONIO SALVADO realisme tan DURANGO Joyena de la novel-la amb el ZAPATA Joyero AVCla CIe la Rápita, 14 psicològic propi francesa, PreçlaClOS 19 26013 (MADRID) Buenos Alfes. 60 AMPOSTA (TARRAGONA) 08036 (BARCELONA) FERNANDO Joyefla Arenal. \ 260\3 (MADRID) REUS S.A. Jayalla PERDDRI Pza de Pnm. 2· \ REUS Joyedl'l JDYERIA re. acecenere. \1 (TARRAGONA) 48005 (BILBAO) VelazQuel. 30 26001 (MADRID) POTENTE, S.A. Joyt!na GORDILLO Joyena YANES Joyefla Fuente DorCKIa. 14 San Francisco. 33. 11005 (CADIZ) Goya Zl 28001 (MADRID) 47001 (VAllADOLID) ® seu pregon sentit de la força de les passions, i que tant hauria escandalitzat els habituals ocupants, en famíla, de les llotges de la Salle Favart. Aquest reflexiu i mesurat arqueòleg, Prosper de Mérimée, hauria conegut, segons ell, ben viu el personatge durant les seves estades professionals a Espanya. Sortint al pas d'aquells que posteriorment han volgut veure en Carmen el tipus racial de la dona espanyola, o de l'andalusa, o fins i tot -s'ha escrit- de la que porta mescla de sang mora, ell diu que era «une bohémienne» (o sigui, en el sentit que li donaven primà­ riament a l'època, gitana) i la descriu amb una admiració que traspua un sentit per sobre del natural: «El seu cutis, per bé que molt fi, tenia un matís pròxim al de l'aram; els seus llavis, un xic gruixuts però ben dibuixats, deixaven veure unes dents més blanques que les ametlles sense pell; el seu cabell, potser una mica bast, era negre com les ales d'un corb, llarg i lluent; els seus ulls, admirablement esbelle­ gats, posseïen una expressió alhora voluptuosa i ferotge ... Era la més bonica de totes les andaluses que he vist.» La descripció, pròpia d'aquell realisme literari a què ens refe­ rim, no té preu: el quadre és viu i lluminós, dins d'una atmos­ fera meridional, de parets emblanquinades il-luminades per un sol d'esclat; un sol que estimula ensems la voluptuositat i la I feror que el poeta veia dins la mirada de la seva heroïna. no pas la de la ficció, sinó la inspiradora, viva i actuant davant seu. I qui sap quantes de les coses que va aplegar en l'argu­ ment no serien tretes de la pròpia vida, del que va veure, sen­ tir o saber en els seus viatges per terres espanyoles! De tota manera, i com citàvem abans, Meilhac i Halévy van suavitzar-la molt, aquesta ferotge gitana, amb poc èxit al principi, perquè, així i tot, era massa per a allò que s'estava habituat a veure llavors; però, amb el pas del temps i amb la maduresa dels públics, aquests inconvenients inicials van Car­ desaparèixer poc a poc. Estem ben lluny del temps en què valho, l'empresari de l'Opéra-Comique, no volia, en fer la reposició de Carmen, que la protagonista fos qui la va estre­ nar, Célestine Galli-Marié, perquè jutjava la seva interpreta­ ció massa realista. També els llibretistes dibuixaren un Don José menys responsable, bon minyó, en realitat, amb un pas­ sat immaculat (amb aquesta promesa, Micaela, per ells inven­ vio­ tada, i que no és a l'original) i, això sí, amb la necessària de la lència de caràcter com per no poder resistir ladefugida dona obsessionant fins a l'extrem de matar-la, estimant-la tant -aquest corprenedor final que ens fa tremolar sempre i sem­ servei d'una facilitat d'invenció melòdica esparveradora. pre, com si fos nou, una de les claus de la pervivència del mite. I una altra de les facetes de la música de Carmen és la seva I subratllar i donar a les vivències escèni­ t�bé Escamilla, un «toreador» d'opereta, més operístic que capacitat per suport el i a la de cada Com a exem­ picador Lucas, de Mérimée, més adient per inspirar el nou ques psicologia pròpia personatge. caprici de la voluble cigarrera. ple, de vegades oblidat pel que té de «menor», tenim l'acom­ a la tirada de cartes de la a l'acte A més, i tret dels ?en dibuixats i de vegades interessants per­ panyament protagonista, sonatges secundans, el quartet protagonista subministra cohe­ tercer, quan la sortida de la Mort, sempre la Mort!, esgarrifa rència a l'acció escènica i li dóna una versemblança humana, pel caràcter fosc, tenebrós de la música que reflecteix el fata­ en una veritable anticipació temporal del posterior naturalisme lisme de la protagonista. Un fragment digne de l'esperit d'un Gluck demanava la música ha de ser la més exacta i fins i tot del verisme que, en òpera, trigaria vint anys, a més, quan que a fer-se palès. dibuixadora de l'acció dramàtica. I així ens trobem: els i de nou Carmen és entre I parlem ara de l'altra raó per la pervivència de l'obra: la força anys passen nosaltres a renovar els tal de la música de Bizet. Considerada al principi com la clàssica per nostres sentiments, per que un més de les sensacions comunica «españolada», ben poc en té, d'això. No res, diria jo. L'autor puguem gaudir cop que el mite de la versàtil i el d' el clàs­ no va estar mai a Espanya, però participava d'un cert gust cigarrera dragó Alcalà; mite, sic com els i de l'amor i la vio­ per la música d'aquí, molt estès a França, palesat en obres d'Èsquil Eurípides, possessiu lència, de de la vida i la mort en no compositors, com Chabrier, com posteriorment Ravel, l'antagonisme que, poder ?'altres es exclusió. 1 que anys després seria moda dins dels nacionalismes musi­ coexistir, complementen per I música viva i ens commourà de nou. cals, i no sols centrat al país ibèric, sinó en el fet de compon­ aquesta apassionada a la nostra llar molts més! dre obres basades en melodies més a menys pròpies del folk­ Benvinguda sigui espiritual anys lore a de l'element popular d'un determinat poble, en general J. García-Pérez aliè al del compositor. S'han buscat antecedents als temes de l'havanera, de les seguidilles i altres, i se n'han trobat alguns de bastant evidents. Es natural, i és igual, per entendre'ns. En la Carmen de Bizet no hi ha espanyolada, ni folklorisme; hi ha, és veritat, element popular, però aquest és un element posi­ tiu per a la pervivència, per a la projecció universal de l'obra; no pas un defecte. I si hi ha temes manllevats, estan reel abo­ rats de tal manera que passen a constituir patrimoni del com­ positor. El mateix tema de les seguidilles, amb el seu cromatisme i les atrevides modulacions, representa una estilització i una subli­ mació de la música popular espanyola que no s'hi pot donar, de cap manera, en el seu estat més pur; és mèrit exclusiu de Bizet. I no parlem de l'entreacte tercer, amb aquells dibuixos ascendents de la corda en tutti i les persistències dels violins sobre la nota més alta a cada gir, semblants en caràcter a les usuals en la música barroca, tant, que, quan no eren escrites a la partitura, els propis executants les feien, i que semblen justificar en l'esperit de l'aidar una bona part de les peculia­ ritats racials en què es fonamenta l'acció de la tragèdia. Tot plegat dins d'una paleta orquestral rica com no la torna­ rem a trobar fins a les composicions de Ravel a Strauss, al «Carmen» - Estructura musical

GEN�VE Compto que, atesa la popularitat de Carmen en els darrers anys, és de tots conegut que es tracta d'una òpera pintoresca, cen­ això trada en el suposat folklore musical hispànic, i expressiva; i músics suposa un esforç suplementari de part dels cantants la facin comu­ per proveir llur treball d'aquells ingredients que nicativa, intensa, vibrant i que aportin elegància als nombro­ sos passatges pintorescos que poden esdevenir tòpics si no es presenten amb subtilesa.

PRELUDI: ÉS format per tres temes bàsics: el tema de la corrida, el tema del toréador i el tema de la jatalitat de Car­ men. Els wagneristes -curiosament-consideraven Carmen com una òpera avantguardista precisament pel valor simbòlic dels temes musicals.

ACTEI: Cor «Sur la place»: de caràcter transparent i mediterrani. Cor de marrecs: imitació de referència militars. Cor de cigarreres: presenta el món femení, tan important en l'òpera. CHavanera de Carmen, el primer número destacable, ha d'ésser sobretot seductora pel cromatisme i el timbre de mezzoso­ prano. Duo de Micaela i Don José: descripció dels caràcters dels pro­ tagonistes: Micaela, ingènua com a dona del nord; Don José, sensible a la voluntat de la seva mare. Caire melangiós. Cor femení: conflicte destacat per l'agitació de l'orquestra. Seguidilla: «Près des remparts de Séville», Color local aguitar­ rat; caire seductor de Carmen.

ACTE II: ENTREACTE: els fagots i els violins presenten el tema del Dragón de Alcalá. Cançó gitana: «Les triangles des sistres tintaient» nova inter­ venció de Carmen, suggerent, evocadora; color local afran­ cesat. del toréador: de l'home valent ídol de les ROSA BISBE ART/DISSENY Cançó arquetipus masses. Tema que ha aparegut i reapareixerà. Popular però GANDUXER, 20 no banal. TELEFONO 201 65 90 Quintet de contrabandistes: variat i episòdic. RBLA. CATALUNYA, 121 Cançó de Don José Dragón de Alcalá, cantat «in crescendo» "GALERIAS LA AVENIDA" BARCELONA pel protagonista que s'acosta a la taverna. --NUEVO-­ Duo de Carmen i Don José: primer, dansa, després col-loqui amorós. Romança de la flor: declaració d'amor de Don José, barreja SURACTIF PLUS de sentiment apassionat i tragèdia. Suractif Plus elimina las señales de en- Segona part del duo, més agitat a causa de la sol-licitud de Car­ vejecimiento, sequedad excesiva, relaja- men al seu estimat. miento de los tejidos, aspecto apagado de la Final. La decisió d'abandonar l'exèrcit ve provocada per la gelo­

sia de Zúñiga. piel y, por supuesto, las arrugas.

Esta eficacia está garantizada por un ACTE III: activo único: El Retinol Hidroso- ENTREACTE: les arpes i la flauta, primer, i clarinets i corda, principio després, contribueixen a la descripció pintoresca de la pla­ luhle, revolucionario agente de regeneración cidesa en què viu l'amor de Don José. A continuació apa­ cutánea y componente principal del Nuevo reix el tema dels contrabandistes. Su ractif Plus.· Sextet de contrabandistes: segueix en el mateix marc del tema anterior. Ahora que ha alcanzado una edad ma­ Trio de cartes: el destí entra en joc creant un clima agitat i pre­ LAARRUGA ravillosa, que ha alcanzado la plenitud, dis­ sagiós en el qual domina el fa menor. PUEDE ESPERAR Aria de Micaela: novament la ingenuïtat domina l'escena. Irute de su belleza. La arruga puede esperar. La el Duo de Don José i Escamilla: la tensió entre els dos rivals amo­ arruga puede esperar, tiempo

rosos es tradueix en un duo convencional. que haga falta. Final: es barregen els temes de la melangia provocada per la Porque su piel no necesita arrugas. Lo crida de la mare, el del destí tràgic, el d'Escamillo, conju­ gant un final especialment brillant. para mantener su belleza, esa be- IV: ACTE lIeza tan especial que se alcanza ENTREACTE: Nou episodi instrumental de caràcter meridio­ cuando se está cerca de los nal provocat pel protagonisme de la pandereta i la fusta sobre muy un pizzicato obstinat. 40 años. Cor frenètic de la «fiesta». Lancaster le presenta el Paseillo: compost sobre tres temes, el de la corida present a Nuevo Suractif una l'obertura, un nou tema a càrrec del cor d'homes i el Plus, nueva solución d'Escamillo. Tots tres de caire apoteòsic. creada para proporcionar Duetto: Escamilla deixa uns el per instants posat vigorós per a su piel un resultado inmediata- deixar-se endur pellirisme en un tema en re major de gran bellesa. mente visible. Duo i cor final: Consumació del drama; els temes més signifi­ catius de l'òpera es conjuguen ara per aportar el clímax final: l'amor voluble i fatal de la protagonista. Xosé Aviñoa La Carmen d'Udaeta amb el Ballet Español de Madrid

La carismàtica i misteriosa personalitat de la figura de Carmen ja no té gaires secrets per a José de Udaeta. A11� pels anys cinquanta, Udaeta ja va estrenar al teatre Carré d' Amsterdam CAN la seva creació La Balada de Carmen y don José que aleshores interpretava amb la seva parella Susana. L'èxit d'aquesta BORRELL coreografia i els seus profunds coneixements de la dansa espa­ RESTAURANT + HOTEL nyola han convertit Udaeta en l'assessor predilecte de nom­ broses companyies de tot el món sempre que es tractava de realitzar a de reposar alguna Carmen. Així, no és res més que RESTAURANT CUINA CATALANA un acte de justícia el fet que el nostre Gran Teatre hagi pensat HABITACIONS (8) DISTINGIDA en José de Udaeta a l'hora d'encarregar una coreografia per AMBPREMIS ._ MERANGES NACIONALS a Carmen. LACERDANYA I INTERNACIONALS La col-laboració d'Udaeta amb el Ballet Español de Madrid ve de l'any passat quan, convidat per Herbert van Karajan per a participar a la seva producció de Carmen per al Salz­ burg Festival, el nostre coreògraf va voler comptar amb la companyia que aleshores dirigia José Granero. A la produc­ ció de van els esteltars corrien a càrrec també Vosaltres sou persones sensibles Karajan, papers d'Agnes Baltsa i Josep Carreras. i estimeu l'art La versió de Carmen que ofereix el Liceu compta amb una nova coreografia. Aquí també dominarà el concepte contem­ Nosaltres també. porani de la dansa espanyola del coreògraf, i que tan fidel­ ment interpreta el Ballet Español de Madrid, actualment dirigit per Goya Montero, una agrupació que figura a l'avantguarda Us oferim el nostre petit món, de la dansa espanyola des del 1982. En efecte, aquell any és

. pensat per a vosaltres. quan, com a conseqüència del cessament d'Antonio Gades com a director del Ballet Nacional Español, la meitat de la com­ panyia el segueix formant el Grupo Independiente de la Danza, convertit avui en aquesta nova cooperativa de ballarins de Madrid. La línia d'aquesta agrupació ha estat caracteritzada des de bon principi per l'afany de renovació, encara que sense CURSETS DE CUINA perdre mai de vista les arrels ni l'autenticitat del riquíssim folk­ lore (Primavera i tardor) espanyol. No anem doncs a veure l'«españolada» tradicional, sinó que, CAPS DE SETMANA al contrari, tindrem l'oportunitat de gaudir amb el bon tre­ ball d'Udaeta, l'exceJ.lent nivell interpretatiu del Ballet Espa­ FESTES NADALENQUES ñol de Madrid i amb la contemplació d'una Agnes Baltsa en soleà.

Marjolijn Van der Meer RESERVES MOLT ANTICIPADES Tel. (972) 88 00 33

Apuntes a la coreografía

La idea de incorporar un auténtico «Cuadro Flamenco» al principio del segundo acto después del aria de Carmen es válida y motivada por la realidad del hecho en la época en que Bizet escribió esta ópera, ya que fue precisamente en las tascas y ventas como la de Lillas Pastia donde el baile flamenco tuvo I su origen mediado el siglo XIX. Al principio de su intervención y para evitar roces musicales el flamenco está tratado sólo con ritmos de pies, palmas y anti­ guas panderetas de oscuro sonido, dando luego paso con toda su fuerza a las guitarras cuando Carmen se levanta de su silla y se arranca por soleares. Momento, éste, único, según creo, en la historia de la ópera en el que se ve a una diva bailar fla­ menco auténtico. El Ballet Español de Madrid y su director Goyo Montero me han ofrecido su entusiasmo y su valioso apoyo para realizar la coreografía deseada. José de Udaeta

FUNDADA EL 1908

TOT PER VESTIR A L'HOME

Avgda. Portal de I'Àngel, 32 PI. Universitat, 7 Tel. 3178082 Tel. 31791 86 - 317 91 90

Via Augusta - Travessera Gran de Sant Andreu, 257 Tel. 2378558 Tel. 34501 56 Georges Bizet - «Carmen»

Georges Bizet va néixer a París el 25 d'octubre de 1838 al si d'una família ben musical: el seu pare era professor de cant, la seva mare pianista i el seu oncle cantant. Lògicament, els seus pares volgueren que Georges es dediqués a la música i el1847 començà els estudis al Conservatori, on aconseguí, fins l'any 1854, primers premis de solfeig, piano (1852), fuga i orgue. E11853, quan ja era un bon pianista, entrà a la classe de composició de Jacques F. Halévy, el famós autor de La Juive. L'any 1854 Bizet escriu les primeres obres: el Gran Vals de Concert i el Nocturn en fa major, mentre que el 1855 és l'any de la molt coneguda enguany Simfonia en do, la primera audició de la qual, però, no tingué lloc fins l'any 1935. Bizet aconsegueix l' any 1857, després de les representacions de l'opereta Docteur Miracle a París, el cobejat Gran Premi de Roma amb la cantata Clovis et Clotilde. A Roma, a la Villa Medici, esdevé popular i gaudeix de fama com a poc confor­ mista, com ho demostra el fet que allò primer que envia a França, després d'haver escrit un Te Deum, és una òpera bufa en estil italià (Don Procopio) per comptes d'una missa, que és allò que hom acostumava a fer. De tornada a París, l'any 1860, fa un viatge a Venècia amb Ernest Guiraud, que com­ pondria més tard els recitatius per a Carmen. Amb una excepció (1862, viatge amb Gounod a Baden-Baden per a la inauguració d'un nou teatre amb el Benvenuto Cellini de Berlioz) Bizet esdevé molt casolà i pràcticament no es mourà mai més de París i les seves rodalies. L'any 1863 veu l'estrena d'una de les seves tres obres més populars, Les Pêcheurs de perles, un tribut a l'exotisme, però amb un perfum molt francès i encara lluny de la força dramàtica de Carmen. La primera acollida no fou gaire favorable, amb l'excepció de la crítica feta per Berlioz, però l'obra acabà formant part del repertori. 1867 és l'any de l'estrena de Lajo/iefille de Perth, obra recent­ ment enregistrada en discs i 1869 el del matrimoni amb Gene­ viève Halévy, filla del seu mestre. El 1870, durant el setge de París, Bizet s'enrola en la Guàrdia Nacional i el1871 estrena Jeux d'enfants (dotze peces per a piano, orquestrades més tard per ell mateix). El 1872 neix el seu fill Jacques (mort l'any 1922) i estrena a l'Opéra Comique, sense gaire èxit, Djami/eh i també una de les seves millors obres: la música d'escena per aL 'Ar/esienne d'Alphonse Daudet, una partitura meravellosa que ja pot fer pensar en algunes coses de Carmen. Bizet al 1873 la de la seva obra comença composició mestra, papers principals per Lissin Fraudin, Emilia Corsi, Dante del la Carmen que esdevindria un dels cims de la història de Papa i Manuel Carbonell. L'historialliceista de Carmen és ben l'òpera. Una obra absolutament personal i que no es pot repe­ important i per resumir-lo hom podria fer esment d'alguns tir, car tot i que hom pugui parlar de melodisme llatí, nacio­ noms que l'han cantat al nostre escenari, com els de Conxita nalismes, exotisme, fibra verdiana i àdhuc d'un anunci del Supervia, Concepció Callao, Maria Gay, Aurora Buades, Giu­ verisme, la veritat és que Carmen no pot ser inclosa dins d'esco­ seppina Zinetti, Elena Nicolai, Gianna Pederzini, Giulietta les i estils massa concrets. Simionato, Fiorenza Cossotto, Grace Bumbry i Elena Obrast­ Els assaigs començen el 1874 (el mes d'octubre, després de ) sova entre les Carmen, mentre també es podrien destacar com l'estrena al febrer de Patrie per l'Orquestra Pasdeloup). Final­ a intèrprets de Don José els noms de Bernardo de Muro, Luis ment, l'estrena de Carmen té lloc el 3 de març de l'any 1875. Canalda, Giovanni Zenatello, Antonin Trantoul, Miguel Fleta, A finals del mateix mes Bizet es troba malalt de gravetat. Es Hipòlit Lázaro, John Sullivan, Josep Palet, Cristóbal Altube, recupera poc a poc, però té una recaiguda i mor d'una crisi Francesco Merli, Pedro Lavirgen, Richard Tucker, Plácido cardíaca el 3 de juny a Bougival, quan Carmen portava ja Domingo, Guy Chauvet i Josep Carreras. Tanmateix és curiós trenta-una representacions. Les seves despulles es troben al recordar que l'any 1914, quan Carmen s'estrenà a l'Arena de cementiri de Père-Lachaise, a París. Verona hi prengué part el cos de ball del nostre Gran Teatre L'estrena de Carmen fou a París, a l'Opéra Comique, diri­ del Liceu. gint Deloffre i essent intèrprets principals Célestine Galli­ Altres arts s'han servit també de la gran popularitat de la Car­ Marié, Marguerite Chapuy, Paul Lhérie i Jacques Bouhy, amb men de Bizet. En el ballet, per exemple, s'han ocupat del tema una posta en escena de Charles Ponchard i decoracions i ves­ coreògrafs com Ruth Page, Roland Petit (amb Zizi Jeanmaire), tuari de Detaille i Georges Clairin. No és veritat que aquesta Alberto Alonso (amb Maia Plisetskaia i Alicia Alonso), John estrena fos un fracàs, tot i que les peculiaritats de l'obra Cranko i Antonio Gades, mentre en el cinema trobem, entre poguessin sorprendre bona part del públic, un públic «bien­ d'altres, realitzacions sobre Carmen degudes a Cecil B. de Mille pensant» que anava als espectacles de l'Opéra Comique. Molts (1915, amb Geraldine Farrar), Walsh (1915, amb Theda Bara), crítics, com de Banville, feren grans elogis i bastants compo­ Charles Chaplin (1915, amb Edna Purviance i el mateix Cha­ sitors, com Vincent d'Indy, foren del mateix parer. Poc des­ plin), Lubitsch (1918, amb Pola Negri), Jacques Feyder (1926, prés Carmen era lloada també per personalitats com Wagner, amb Raquel Meller), Christian Jaque (1944, amb Vivienne Brahms i Txaikovski. Romance) i Otto Preminger (1954, amb Dorothy Dandridge). El mateix any 1875 Carmen s'estrenava a Viena, però en una Més recentment també han destacat la revisió teatral de Peter Brook i les traducció a l'alemany feta per Hopp i per primera vegada amb versions per al cinema degudes a Carlos Saura (amb els recitatius d'Ernest Guiraud. El1876 s'estrena a Brusselles, Laura del Sol), Jean-Luc Godard (amb Marutschka Detmers) Anvers i Budapest (en hongarès) i el1878 a San Peterburg (en i Francesco Rosi (amb Julia Migènes-Johnson), italià), Estocolm (en suec), Londres, Dublín, Nova York i Fila­ Tot demostra que la popularitat de Carmen no ha minvat amb el dèlfia (sempre en italià). L'obra es representà arreu en poc temps, ans al contrari. A l'Opéra Comique de París, quan 1959 temps, encetant una carrera continuada d'èxits sorollosos que l'any passà al repertori del Palais Garnier, portava ni més ni encara no ha finit, essent probablement l'òpera que s'ha tra­ menys que dues mil vuit-centes noranta-nou represen­ a tacions i duït a més idiomes diferents (l'any 1935 ja s'havia traduït fa molts pocs anys s'ha estrenat a Pequín en xinès vint-i-tres llengües). i per cantants xinesos. Al nostre Gran Carmen arribà a Barcelona, al Teatre Líric, el 2 d'agost del Teatre s'ha fet cent noranta-cinc vegades, havent estat la 1881 amb la mateixa protagonista de l'estrena mundial a Paris, darrera, abans de les d'enguany, la del 13 de novembre de 1983. Célestine Galli-Marié. El1883 es representà a Mèxic en caste­ llà, el 1884 es donà per primera vegada al Metropolitan de Pau Nadal Nova York i el1885 a la Scala de Milà. Al Liceu arribà l'any 1888, eI26 de gener, dirigida per Joan Goula i cantada en els

Ralf Weikert (Director d'orquestra) Romano Gandolfi (Director del Cor) r Neix a Saint-Florian a (Àustria). Estudis Nasqué a Medesano i féu els estudis mu­ Linz i a Viena (amb Swarowsky). L'any sicals al Conservatori de Parma, on ob­ 1 %5 guanya el primer premi al Concurs tingué el Diploma de piano i composició. Internacional Nicolai Maiko de Copen­ Ha coHaborat amb Roberto Benaglio, haguen. L'any següent és primer direc­ juntament amb el qual entrà a la Scala tor a Bonn. El 1975 rep el premi Karl de Milà. L'any 1966 fou reclamat pel Tea­ Bohm a Viena. De 1977 a 1981 és el tre Colón de Buenos Aires, i l'any 1970 director musical adjunt de l'Òpera de fou nomenat mestre del Cor de la Scala Frankfurt. El1981 és nomenat director titular de l'Orquestra del Mozarteum i des de la temporada 1982-83 ho és del Gran Teatre del Liceu. Ha dirigit or­ de Salzburg i des de 1984 és el «generalmusikdírektor» a l'Òpera de Zuric. questres a Parma, la Scala, Tokyo, Rio de Janeiro, Leningrad, Berlín, Boston, És invitat regularment per a dirigir a Copenhaguen, Òpera de Viena, Ham­ Barcelona, Madrid, València, Roma, Bolonya i Nàpols, dirigint tant òpera clàs­ burg i Berlín i també ha dirigit concerts a Alemanya, Àustria, Escandinàvia, sica com noucentista i també concerts. Per al segell discogràfic Cetra ha enre­ Itàlia, França, Estats Units i Japó. També ha pres part als Festivals de Salzburg, gistrat la «Petite Messe Solennelle» de Rossini, que el proper mes de juny di­ Ais de Provença (òpera i concerts), Orange, Bregenz i Lucerna. Al nostre Gran rigirà al Palau de la Música Catalana amb el Cor del Liceu i per a Deutsche Teatre ha dirigit Giulio Cesare, Falstaff, Fidelia i Capuleti e Montecchi. Grammophon tota la producció del Teatre de la Scala dels darrers dotze anys.

Antonello Madau-Díaz (Director d'escena) Vittorio Sicuri (Director del Cor)

Neix a Perusa. Estudis de direcció d'es­ 1 nicià els seus estudis musicals a Parma cena a Florència i primera realització a i a Milà. Fa dotze anys entrà a formar part Gènova amb Hansel und Gretel. De 1954 de la Scala de Milà, on durant tres anys a 1956 col·labora amb el Maggio Musi­ exercí la seva activitat com a mestre col­ cale Fiorentino. L'any 1%2 és nomenat laborador, treballant amb els mestres re­ regista estable de la Scala de Milà i el1975 gistes Strehler, Zeffirelli, De Filippo, Pon­ director de producció del mateix teatre. nelle, Ronconi, etc. Fa deu anys començà A la Scala han destacat les seves produc­ a col·laborar amb Romano Gandolfi, pri­ cions de Madama Butterfly, Falstaff, Maria di Rohan i el ballet L 'ocell de foc. mer com a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i en els darrers com Ha dirigit també a tots els teatres importants d'itàlia i als Estats Units, Unió anys a mestre de Cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes Soviètica i Japó. Ha estat professor en els cursos de direcció als conservatoris (entre les quals «Donnerstagaus Licht» de Stockhausen) i ha dirigit en diver­ de Brera i Perusa. Al nostre Gran Teatre ha dirigit II Vortice, Tosca, II Taba­ ses ocasions el Corale Scaligero. Des de la temporada 1982-83 comparteix jun­ lament amb rra, Pagliacci, Don Carlo, II Trovatore, Carmen, i Turandot. Romano Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu, que aquest any ha aconseguit un gran èxit en la seva primera sortida a l'estranger (<

Nascut a Barcelona l'any 1920, comença Josep Carreras (Tenor: Don José) els estudis de dansa amb Joan Magrinyà després d' abandonar la carrera de Medi­ Va néixer a Barcelona, on féu els seus cina, que el distreia de la seva afició prin­ estudis amb el mestre Jaume Francisco cipal. Per problemes d'edat, es decideix i Puig. Com a infant cantà al nostre Gran en favor de la dansa espanyola com a r_ Teatre El retablo de Maese Pedro (dirigit mitjà per a la seva expressió i rep classes per Iturbi) i Amunt. La seva presentació \ de flamenc i dansa espanyola de Francisca com a tenor tingué lloc la temporada la Luisa Pericet i el Cojo. González, Quica, Estampío, Regla Ortega, Enrique 1969-70, d'antuvi amb el Flavio de Segueixen després cursos de dansa acadèmica amb Volinine, Preobajenska Norma i després amb l'Ismaele de Na­ i Kniaseff. El 1947 forma amb Susana Audeoud, amb la qual arriba buceo. parella La temporada següent ja cantà el protagonista masculí de Lucrezia a constituir una de les parelles més populars de tot Europa. En I' actualitat, amb Borgia Montserrat Caballé i la 1971-72 Rigoletto i Luisa Miller, quedant seva a a nom­ comparteix la dedicació l'ensenyament de la dansa espanyola Ja com consagrat un dels artistes predilectes del nostre públic. De seguida, broses acadèmies d'Europa amb la de coreògraf i de concertista de castanyo­ Nova York Londres, i Milà li obriren les portes de la gran carrera internacio- les, faceta en la qual han destacat els acompanyaments a Montserrat Caballé. nal. Seguiren èxits continuats arreu del món, amb els més grans directors i Franz Grundheber (Baríton: Escamilla) els millors cantants. Ha enregistrat també moltes òperes i àdhuc ha interpre­ (dies 21, 23 i 27) tat recentment per al cinema el paper de Julián Gayarre en el film Romanza final. Ei seu Don José és un dels més importants dels darrers anys, havent-lo Neix a Trier (Alemanya) i realitza els seus enregistrat recentment amb Agnes Baltsa i Herbert van Karajan i havent-lo estudis a Hamburg i Bloomington (EUA). cantat ja al Liceu com a inauguració de la temporada 1983-84. Al nostre Gran Fa vint anys que pertany com a mem- .. Teatre ha pres part en un total de vuitanta-una representacions, abans de les bre estable al famós Teatre de l'Òpera d'enguany. d'Hamburg, on ha cantat un repertori molt extens i variat, havent destacat, entre d'alires, en obres com II Trovatore Die Soldaten, L espagnole, Kabale und Liebe, Manon Lescaut, Albert Agnes Baltsa (Mezzo soprano: Carmen) 'hEfUre He'mng, Les Cantes d Hoffmann, Das Rheingold, Don GIOvanni, Der Freischütz, Boris Godunov, Lohengrin, Le Cid, Die Frau ohne Schatten, Palestrina, La Traviata Va néixer a Lefcas (Grècia) i féu els estu­ I aquest mateix any 1986 en Carmen i Wozzeck. Ha actuat també com a invi­ dis musicals a Atenes, Munic i Frankfurt. tat, als principals teatres alemanys i entre els seus èxits internacionals hom Als 19 anys guanyà un premi al concurs pot destacar moltes obres a de Das i Enesco de Bucarest i el 1968 féu el debut l'Òpera Viena, Rheingold Gotterddmme­ rung alMaggio Musicale amb Zubin Mehta, Die amb operístic, a Frankfurt, amb el Cherubino Fiorentino Zauberflote Karl Bohm I Arabella a l'Opera de París, Wozzeck i La Bohème a de Les noces de Fígaro. Fins e11972 formà Brussel·les, Carmen al Comunale de Florència i Capriccio als Festivals de de 1985 part de de Frankfurt. El 1970 Salzburg l'Òpera I 1986. Aquest any ha cantat Carmen i i fa debutà a de Viena amb l'Octa­ Wozzeck_a Hamburg també, pocs l'Opera el dies, protagorusta de l'obra d'Alban Berg a l'Opera de París. Entre els seus vià de El Cavaller de la Rosa. Tot seguit formà part de la companyia de la destaca el fet al darrer estiu del de Arabella amb Deutsche de Berlín i es al Covent Garden, al Festival de Salz­ e�reglstraments Mandryka Oper presentà Km Te Kanawa i la direcció de Tate. actua per cop a de París, a la Scala de Milà, al de Nova York, Jeffrey Enguany primer burg, l'Òpera Metropolitan a Barcelona. etc. La seva presència s'ha fet imprescindible en tots els grans teatres i festi­ vals, en una de les més brillants carreres operístiques dels darrers anys. Actual­ ment és la Carmen de moda, car l'ha interpretat fa poc a la Scala, al Covent Garden, a l'Òpera de Viena, al Festival de Salzburg i l'ha enregistrat en disc sota la direcció de Van Karajan. Al nostre Gran Teatre ha cantat Le nozze Joanna Borowska (Soprano: Micaela) di Figaro (1971-72), (1982-83) i Capuleti e Montecchi (1984-85). Neix a Varsòvia, on fa els estudis de música i cant, i aconsegueix el diploma Bodo Brinkmann (Baríton: Escamilla) corresponent l'any 1980. Durant els estu­ (dia 29) dis canta ja en molts concerts (les grans obres del repertori) a Polònia i també al seu a Suïssa i Neix a Hannover i fa els seus estudis de òperes país, Alemanya. Des de 1982 forma de la com- música i cant a l'Escola Superior de l'any part seu Música de Berlín amb el professor Loh­ . panyia de l'Òpera de Viena. En el repertorí trobem papers d'obres de Mozart mann. La seva carrera comença del1971 (Pamina, Fiordiligi, Comtessa, Iha, Handel al 1975 al Pfalztheater de Kaiserslautern. Konstanze), (Romilda, Cleopatra), Gounod (Marguerite), Bizet Puccini De 1975 a 1978 forma part del Teatre S�etana (Marie), (Marta), (Lauretta, ue, Mimí, Bellini �nzel Nacional de Mannheim i des de 1978 és �ICaela),usetta), (Amina), Rossini (ROSilla), essent també una excel'lent intèrpret del «lied». La temporada 1985-86 va ser Micaelade Carmen a de Viena cantant estable a l'Òpera de Munic, apareixent també amb regularitat com l'Opera i Agnes Baltsa, Carreras i Ralf Weikert. Al nostre Gran Teatre debutà a invitat als teatres Dortmund, Viena Josep d'Hamburg, Stuttgart, Düsseldorf, a rbtemporada 1982-83 com a Gerhilde de La Walkiria. també a França, Itàlia, Polònia i Xina. El seu repertori inclou, entre d'altres, papers a La Bohème, Simon Boccanegra, Adriana Lecouvreur, II Trovatore, L'Or Le nozze di Figaro, Tannhiiuser, Parsifal, Tristany i Isolda, Lohengrin, del Rin, Carmen i Wozzeck. L'any 1987 cantarà el paper de Gunther en una nova edició de la Tetralogia a Munic. En aquestes representacions de Carmen actua per primera vegada al nostre Gran Teatre. crralitió Cosmetita. Franco Federici Ismael Pons dt¿YifitO i cPeipmtriíV

Vicenç Esteve Rosa M� Ysàs

Josep Ruiz

PERFUMERIES

passeig de çràcta, 39 - leis. 216 01 21 ·216 O muntaner, 242 . telèlon 20063 48 mestre pérez cabrero, 6 . tel. 201 1990 sentare. 60 . telèfon 200 59 42

- diagonal, 678 . tels. 204 78 65 BARCELONA Contenido argumental

Lugar de la acción: Sevilla y campo andaluz. Época: alrededor del año 1820.

Acto I. La Fábrica de Tabacos Resumen: Plaza donde se encuentran un cuartel y la Fábrica de Tabacos. Hay mucha gente en la calle. Cambio de guardia y llegada del brigadier Don José. Las cigarreras salen de la fábrica. Carmen lo hace después de sus compañeras; es muy atractiva y coquetea con todo el mundo, pero se fija en Don José, a quien arroja una flor antes de que todas vuelvan al trabajo. Micaela trae a Don José el recuerdo de la madre lejana. Hay ruido en la fábrica. Los soldados ponen fin a una fuerte pelea y Don José trae detenida a Carmen. Cuando quedan solos, Carmen consigue convencer a Don José para que la deje escabullirse. El brigadier es arrestado. Unos soldados, delante del cuerpo de guardia de un cuartel, ven cómo la gente va y viene por la plaza. Micaela busca a Don José, pero Morales le dice que todavía no ha llegado. Poco después, y rodeada por la chiquillería, entra una nueva guardia con Don José para hacer el relevo correspondiente. Después del trámite militar, Morales dice a Don José que ha visto a Micaela y ellugarteniente Zúñiga le pregunta sobre las cigarreras de la cercana fábrica, aunque Don José tan sólo piensa en Micaela, su amiga desde la infancia. Suena la cam­ de pana la fábrica y las cigarreras salen a la plaza para gozar de un breve descanso, viéndose rodeadas por sus admirado­ res. Finalmente todos ponen sus ojos en la atractiva Carmen, que coquetea con todo el mundo y manifiesta lo que es el amor para ella (<

Acto II. La Taberna de Lillas Pastia Acto III. Los contrabandistas Resumen: mucha animación en la Taberna de Hay Resumen: El grupo de contrabandistas atraviesa Lillas Pastia. Se baila se canta hasta la entrada y la montaña. Carmen está dejando de amar a un de famoso torero, hace una breve Escamillo, que Don José celoso y con remordimientos. Las cartas visita a los sus en Carmen. Ésta amigos y pone ojos anuncian la muerte de Carmen. Cuando se aleja sus hablan de contrabandis­ y compañeros planes todo el mundo llega Micaela, buscando a Don tas. Carmen sola. Don queda Llega José, muyena­ José. Éste, que está vigilando ellugar, dispara a morado de Carmen. Cuando se a lo la oye lejos la sombra de Escamillo, quien confiesa su amor retreta, Don José volver al a quiere cuartel, pesar por Carmen. Duelo entre los dos rivales, sin con­ de los deseos contrarios de Carmen. Se el presenta secuencias fatales debido a la llegada de Carmen Don José se insubordina con lugarteniente Zúñiga. y sus compañeros. Descubren a Micaela, que con­ el oficial se ve forzado a la uniéndose y deserción, sigue que Don José vaya a dar el último adiós a a los contrabandistas. su madre. de una buena cena se baila se canta en la Taberna Después y En un intrincado camino por donde los contrabandistas inten­ de Lillas también es un nido de contra­ Pastia, que negocios tan llevar a cabo su negocio, Carmen ve cómo se está apa­ bandistas. canta la «chanson bohémienne» Carmen, además, gando el fuego de su amor por Don José, un Don José celoso des sistres antes de la triunfal (<

Acto IV. La Plaza de toros Resumen: Momentos de gran animación ante la Plaza de toros de Sevilla, pocos momentos antes de empezar la corrida en la que toma parte Esca­ millo. Llegada de espectadores, autoridades y cua­ drillas. Carmen entra con Escamilla. Frasquita y Mercedes dicen a Carmen que han visto a Don José. Éste aparece y encuentra a Carmen, sola, des­ esperándole y dispuesta a enfrentarse con su tino. Desprecio, insultos, ruegos, lágrimas, gemi­ dos y, finalmente, Don José apuñala a Carmen. Ante la Plaza de toros de la Maestranza de Sevilla se viven los momentos de gran animación que preceden el inicio de la corrida en que toma parte Escamilla. Vendedores, espectadores y curiosos ven la llegada de invitados, autoridades y cuadri­ llas de toreros y picadores. Carmen y Escamilla, antes de que éste entre en la plaza, se declaran su amor. A pesar de que Frasquita y Mercedes aconsejan a su amiga que entre en la plaza con ellas, porque han visto a Don José por los alrede­ dores, Carmen decide esperarle sola, dispuesta a enfrentarse con su destino. Don José, desesperado y todavía preso en las redes de su amor, suplica a Carmen que quiera comenzar con él una nueva vida. Carmen responde con brusquedad: «Non, je ne t'aime plus». Se oyen las ovaciones a Escamilla y Car­ men quiere entrar en la plaza, pero Don José se lo impide. Nuevas súplicas de Don José y afirmación por parte de Car­ men de su amor por Escamilla. La gota que colma el vaso se produce cuando Carmen arroja el anillo que le había rega­ l�do Don José. Éste apuñala a Carmen y se entrega a las auto­ ndades sin renegar de su amor por Carmen y llorando sobre su cuerpo.

«Me podéis arrestar. .. soy yo quien la ha matado. ¡Ah! [Carmen! mi Carmen adorada». Georges Bizet - «Carmen»

Georges Bizet nació en París el 25 de octubre de 1838 en el seno de una familia muy musical: su padre era profesor de canto, su madre pianista y su tío cantante. Lógicamente, sus padres quisieron que Georges se dedicase a la música y en 1847 empezó los estudios en el Conservatorio, consiguiendo hasta el año 1854 primeros premios de solfeo, piano (1852), fuga y órgano. En 1853, cuando ya era un buen pianista, entró en la clase de composición de Jacques F. Halévy, el famoso autor de La Juive. El año 1854 Bizet escribe sus primeras obras: el Gran Vals de Concierto y el Nocturno en fa mayor, mientras que 1855 es el año de la ahora muy conocida Sinfonía en do, cuya primera audición, no obstante, no tuvo lugar hasta el año 1935. Bizet consigue el año 1857, después de las representaciones de la opereta Docteur Miracle en París, el codiciado Gran Pre­ mio de Roma con la cantata Clovis et Clotilde. En Roma, en la Villa a ser de fama como Vidosa sabe mucho de ese Medici, llega popular y goza poco como lo de lo mundo en donde se dan cita conformista, demuestra el hecho que primero que envía a escrito un Te la sensibilidad y la intimidad. Francia, después de haber Deum, es una ópera bufa al estilo italiano en VIDOSA crea nuevas dimensiones (Don Procopio) lugar de una misa, que es lo que se acostumbraba a hacer. De vuelta a París, el año 1860, hace un viaje a Venecia con Ernest Gui­ raud, que compondría más tarde los recitativos para Carmen. Con una excepción (1862, viaje con Gounod a Baden-Baden

Balmes, 341-343 - 08006 BARCELONA

D/STR/BU/DOR OF/C/AL SONY ® para la inauguración de un nuevo teatro con el Benvenuto Cellini de Berlioz) Bizet se vuelve muy casero y prácticamente no se moverá nunca más de París y sus cercanías. 1863 ve el estreno de una de sus tres obras más populares, Les Pêcheurs de perles, un tributo al exotismo, pero con un perfume muy Carmen. La francés y todavía lejos de la fuerza dramática de no fue demasiado favorable, con la excep­ primera acogida t ción de la crítica hecha por Berlioz, pero la obra acabó for. mando parte del repertorio. 1867 es e! año del estreno de Lajoliefille de Perth, obra recien­ temente grabada en discos y 1869 el del matrimonio con Gene­ viève Halévy, hija de su maestro. En 1870, durante e! asedio de París, Bizet se enrola en la Guardia Nacional y en 1871 estrena Jeux d'enfants (doce piezas para piano, orquestadas más tarde por él mismo). En 1872 nace su hijo Jacques (muerto mucho en 1922) y estrena en la Opéra Comique, sin éxito, Dja­ de escena mi/eh y también una de sus mejores obras: la música una maravillosa para L 'Arlesienne de Alphonse Daudet, par­ en cosas de Carmen. titura que ya puede hacer pensar algunas la Bizet empieza en 1873 la composición de su obra maestra, mundo la a ser una de las cimas de la historia de �I de ópera Carmen que llegará en nacionales la ópera. Una obra absolutamente personal y que no se puede grabaciones yextranjeras. se hablar de me!odismo latino, Un repetir, porque aunque pueda repertorio inigualable anun­ nacionalismos, exotismo, fibra verdiana y hasta de un con los ser incluida mejores cio del verismo, la verdad es que Carmen no puede intérpretes. dentro de escuelas y estilos demasiado concretos. del Los ensayos empiezan en 1874 (el mes de octubre, después Final estreno en febrero de Patrie por la Orquesta Pasde!oup). marzo de 1875. mente, e! estreno de Carmen tiene lugar e! 3 de A finales del mismo mes Bizet se encuentra enfermo de gra­ una recaída y vedad. Se recupera poco a poco, pero tiene muere de una crisis cardíaca el 3 de junio en Bougival, cuando restos Carmen llevaba ya treinta y una representaciones. Sus en mortales se encuentran en el cementerio de Père-Lachaise, París .. diri· El estreno de Carmen fue en Paris, en la Opéra Comique, Célestine giendo De!offre y siendo sus principales intérpretes Galli-Marié, Marguerite Chapuy, Paul Lhérie y Jacques Ponchard deco, Bouhy, con una puesta en escena de Charles y Claírin. No es verdad . rados y vestuario de Detaille y Georges las que este estreno fuese un fracaso, aunque peculiaridades de la obra pudiesen sorprender a una buena parte de! público, de a los un público «bien-pensant» que acudía espectáculos algueró discos Balmes,199.Tel.21746 26-08006 Barcelona ®

la Opéra Comique. Muchos críticos, como de Banville, hicie­ ron grandes elogios y bastantes compositores, como Vincent d'Indy, fueron de la misma opinión. Poco después Carmen era alabada también por personalidades como Wagner, Brahms y Tchaikovsky. En el mismo año 1875 Carmen se estrenaba en Viena, pero en una traducción al alemán hecha por Hopp y por vez pri­ mera con los recitativos de Ernest Guiraud. En 1876 se estrena en Bruselas, Amberes y Budapest (en húngaro) yen 1878 en San Petersburgo (en italiano), Estocolmo (en sueco), Londres, Dublín, Nueva York y Filadelfia (siempre en italiano). La obra se representó en todas partes en poco tiempo, comenzando una carrera continuada de éxitos ruidosos que todavía no ha acabado, siendo probablemente la ópera que se ha traducido a más idiomas diferentes (en 1935 ya se había traducido a vein­ titrés lenguas). Carmen llegó a Barcelona, al Teatro Lírico, el 2 de agosto de 1881 con la misma protagonista del estreno mundial en París, Célestine Galli-Marié. En 1883 se representó en Méjico en cas­ tellano, en 1884 se dio por vez primera en el Metropolitan de Nueva York y en 1885 en la Scala de Milán. Al Liceu llegó el año 1888, el 26 de enero, dirigida por Joan Goula y can­ tada en los principales papeles por Lissin Fraudin, Emilia Corsi, Dante del Papa y Manuel Carbonell. El historialliceísta de Carmen es muy importante y para resumirlo se podrían citar algunos nombres que la han cantado en nuestro escenario, como los de Conchita Supervía, Concepción Callao, Maria Gay, Aurora Buades, Giuseppina Zinetti, Elena Nicolai, Gianna Pederzini, Giulietta Simionato, Fiorenza Cossotto, Grace Bumbry y Elena Obrastsova entre las Carmen. Mien­ tras también se podrían destacar como intérpretes de Don José los nombres de Bernardo de Muro, Luis Canalda, Giovanni Zenatello, Antonin Trantoul, Miguel Fleta, Hipòlit Lázaro, John Sullivan, Josep Palet, Cristóbal Altube, Francesco Merli, � Pedro Lavirgen, Richard Tucker, Plácido Domingo, Guy Chauvet i Josep Carreras. Asimismo es curioso recordar que en el año 1914, cuando Carmen se estrenó en la Arena de Verona tomó parte el cuerpo de baile de nuestro Gran Teatre del Liceu. MarcandoGALERLt\Sesll1o. Otras artes se han servido también de la de gran popularidad la Carmen de Bizet. En el ballet, por ejemplo, se han ocupado BARCELONA. Puerta del MADRID. Callao. del AngeL Diagonal Goya. Arapiles. Vaguada .S;�t como Ruth Roland Petit Zizi • • • coreógrafos (con PALMA DE MALLORCA VALENCIA ALICANTE MURCIA' ALBACETE I Y ALBpu"�( tem� Page, ZARAGOZA' OVIEDO' VALLADOLID' VITORIA • BILBAO' BURGOS' EIBAR • LAS p��� Jeanma¡re), Alberto Alonso (con Maya Plisetskaya y Alicia SANTA CRUZ DE TENERIFE' SEVILLA' CORDOBA' GRANADA' JAEN • CADIZ' BALJi'o"" DON BENITO. Alonso), John Cranko y Antonio Gades, mientras en el cine encontramos, entre otras, realizaciones sobre Carmen debi­ das a Cecil B. de Mille (1915, can Geraldine Farrar), Walsh (1915, can Theda Bara), Charles Chaplin (1915, can Edna Pur­ viance y el mismo Chaplin), Lubitsch (1918, con Pala Negri), Jacques Feyder (1926, con Raquel Meller), Christian Jaque (1944, can Vivienne Romance) y Otto Preminger (1954, con Dorothy Dandridge). Más recientemente también han desta­ cado la revisión teatral de Peter Brook y las versiones para el cine debidas a Carlos Saura (con Laura del Sol), Jean-Lue Godard (con Marutschka Detmers) y Francesco Rosi (con Julia Migènes-Johnson). Todo demuestra que la popularidad de Carmen no ha dismi­ nuido con el tiempo, sino todo lo contrario. En la Opéra Comi­ que de Paris, cuando en 1959 pasó al repertorio del Palais Gar­ nier llevaba nada menos que dos mil ochocientas noventa y nueve representaciones y hace muy pocos años se ha estrenado en Pekín en chino y por cantantes chinos. En nuestro Gran Teatre se ha dado ciento noventa y cinco veces, habiendo sido la última, antes de las actuales, la del 13 de noviembre de 1983. Bflk'-AuE no LASOSTRAS Carmen Une place à Sevilla. Des dragons contemplent les allées et LESENTARAN venues de la foule sur la place. Survient Micaela, qui cherche Don José. Morales lui répond que Don José n'est pas là. La DEPERLAS. garde montante vient relever la garde descendante. Les ciga­ rrières sortent de la Seleccionadas, manufacture. Très entourée, Carmen presentadas chante une habanera et Don José ne jette sur elle qu'un regard sobre un lecho de hielo picado; distrait, mais elle lui lance une fIeur. Don José reste seul et ¡qué buen aspecto tienen Micaela revient. Elle donne à Don José des nouvelles de sa mère et las ostras de Brasserie Flo! s'eloigne pendant que Don José lit la lettre ou sa mère lui conseille d'épouser la jeune fille. Grand tumulte dans la fresco ¡Y qué sabor! manufacture. On amène Carmen devant Zúñiga qui l'interroge Hasta su precio es cautivador. et décide de la faire conduire en prison. Carmen reste seule Diviértase avec Don José et séduit le jeune homme, qui lui délie les mains. probándolas: La prisonnière et ses gardiens se mettent en marche. Carmen le sentarán de perlas. bouscule les soldats et échappe. Danses de gitans chez Lillas Pastia. Carmen chante la chan­ "BRASSERIE"! son ¡QUE bohème et puis elle apprend que Don José, emprisonné LA BRASSERIE FlO... OH LA LA!. à cause d'elle, est maintenant libre. Arrive alors le torero Esca­ millo, qui remarque Carmen. Une fois Escamillo sorti, entrent deux contrebandiers qui recrutent des complices et font appel aux talents de Carmen et ses deux arnies. Carmen reste seule et arrive Don José. Carmen danse pour lui et Don José dit qu'il doit rentrer au quartier pour l'appel. Don José chante son amour et Carmen réplique que s'il l'aimait vraiment il déserterait pour l'accompagner dans la montagne. Quand Don José veut partir apparait Zúñiga et Don José, fou de jalousie, se précípíte sur l'officier. Les contrebándiers interviennent et désarment Zúñiga. II ne reste plus à Don José qu'à déserter et à suivre Carmen et ses compagnons. Entrée des contrebandiers dans un site sauvage dans la mon­ tagne. Carmen s'irrite: puisque le métier de còntrabandier ne lui vaut rien, que Don José aille done retrouver sa mère. II dans ya le regard de Don José une menace. Pour Carmen, les cartes n'ont qu'une seule réponse: la mort. C'est Don José qui restera au camp tandis que les trois bohémiennes iront dis- traire les douaniers et que les autres passeront les marchandi­ 10 ses, Jonqueres, Micaela cherche Don José. Puis elle le voit le voit ajuster l Son BARCELONA fusil et tirer. Elle se cache et Escamillo s'approche et apprend à Don Reservas Tel. 31'1 80 3'1 José qu'il aime Carmen. Les deux rivaux se et Abierto todos los días, battent Don José va frapper, lorsque domingos survient y festivos inclusive, Carmen qui arrête son bras. Escamillo se retire. Micaela, découverte, supplie Don José de se rendre au chevet enfin de sa mère mourante. Don José crie et menace, mais consent à suivre Micaela. On entend dans la coulisse la voix d'Escamillo, Ie nouvel amant de Carmen. Devant les arènes de Séville, la foule attend le début de la ES POSIBLE RECUPERAR corrida. Puis vient le défilé. Escamillo a auprès de lui Car­ Mercedes LO men, qu'il quitte à l'entrée des arènes. Frasquita et IRREPETIBLE avertissent qui ant aperçu Don José caché dans la foule Car­ Don seuls. men, mais c'est en vain. Carmen et José restent Don José ne menace pas, il implore. Carmen ne cède pas et arrache de son doigt un anneau et le lance à la volée, c'est la bague que Don José l'avait donnée. Don José se jette sur Carmen et la frappe de son couteau. Elle tombe et Don José, éperdu, s'agenouille auprès d'elle.

COMPACT DISC SONY Carmen

A in square Seville: on one side a cigarette factory, on the other a military guardhouse. Micaela is looking for her sweetheart Don José, bringing a message from his mother. The soldiers' scares her off. flirting The cigarette girls come out for a break. The guard changes, to the taunting of small boys. José learns that Micaela is looking for him. Carmen, a gipsy, enters, sings the Habanera, dismisses numerous suitors and incited by José's indifference to her, gives him a flower. Carmen leaves, and then is involved in a fight; Zúñiga, officer of the guard, has her arrested and put in Corporal José's charge. She taunts him, singing the Seguidilla; he allows her to escape. He is sent to prison for that. The tavern of Lillas Pastia. Carmen and gypsies are present. Zúñiga is flirting. Enter Escamillo, the bullfighter, with his «Toreador's Song». All are fascinated, especially Carmen. But the smugglers want the soldiers distracted while they carry out a and job ask Carmen, Frasquita and Mercedes to go with them to the mountains. Don José comes in, his one-month sentence completed. Carmen has agreed to get José to join the smugglers, and entices him with gypsy song and dance. But the bugle sounds, recalling him to his post. He sings the «Flower Song» and is about to go when Zúñiga enters. José fights him, the smugglers return, hold Zúñiga at gunpoint. Don José has assaulted an officer and has no choice but to go with them. The smuggler's camp in the mountains. José, realising the fickleness of Carmen, is morose. Carmen and two gypsy friends are playing cards. Carmen turns up the death card. The smugglers leave José on guard. Micaela comes looking for him, doesn't find him and sings her song of love. Escami­ Ilo enters, in quest of Carmen. He and José fight, until the gypsies separate them. Escamillo invites them all to his next bullfight. Micaela is discovered in hiding. José reluctantly agrees to go with her when he learns his mother is dying. Outside the bullring in Seville. During the bullfight proceso sion, Escamillo is with Carmen. She is warned that José is near, with a knife. The shouts of the crowds and cheers for Esca­ millo sound from inside the bullring. Carmen and José meet: despite his pleadings she refuses to go with him. He stabs her, and the crowd pouring out find José standing over Carmen's body. AGNES BALTSA y JOSE CARRERAS en discos

Discografia de «Carmen»

La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres a partir de 1950. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Carmen, Micaela, Don José i Escamillo. A continuació el cor, l' orquestra i el director.

1950 COWMBlA, FCX 10113. Plaisir Musical, PM 35020/22. Solange Michel, Martha Angelici, Raoul Jobin, Michel Dens. Cor i Orquestra de l'Opéra Comique de París. Dir.: André Cluytens.

1951 RCA, LM 6102. HMV, ALP 1115/17. Rise Stevens, Licia Albanese, Jan Peerce, Robert Merrill. Coral Robert Shaw i Orquestra de la RCA. Dir.: Fritz Reiner.

1952 MEZHDUNARODNAJA KNIGA, D 01508/15 (en rus). Veronika Borisenko, Elizaveta Sumskaia, Georg Nelepp, Aleksandr Ivanov. Dir.: Cor i Orquestra del Bolshoi de Moscou. Vasilij 3LP 2741025 Digital Neboldin. 3eD 4100882 Digital Import

1955 CETRA LIVE OPERA, LO 48 (3). Giulietta Sirnionato, Rosanna Carteri, Giuseppe Di Ste Michel Raux. fano, Otras grabaciones de van AGNES BALTSA Otras grabaciones de Cor i Orquestra de la Scala de Milà. Dir.: Herbert JOSE CARRERAS R. Karajan. STRAUSS: El Caballero de la Rosa FALLA: la Vida Breve " M�II, Perry, Hornik, Cole Berganza, Naté, Pons, Yepes 1957 DOCUMENTS, Doc 45. ���owa.Sintow,y Orq. FllarmOOica Viena. Karajan Coro y Orq. Sint. Londres. G.' Navarro Rise Stevens, Lucine Arnara, Mario Del Monaco, Frank 4LP 4131631 DigitaL 2LP 2707108 . Import Guarrera. 3MC 4131634 DigitaL Import. Cor i del de Nova York. Dir.: 4CD 4131632 Orquestra Metropolitan DigitaL Import. PUCCINI: Tosca Dimitri Mitropoulos. VERDI: Ricciarelli, Raimondi, Carena Coro y Orq. Filarmónica Berlin. Karajan 1959 ORPHEUS, SMS 2184. Carreras, Van Dam oro 2LP 2707121 Import. Pierrette Simoneau, �omowa.Sintow,y ürq. Filarmónica Viena. Consuela Rubio, Alarie, Léopold Karajan 2MC 3370033 2LP 4150911 Import. Heinz Rehfuss. DigitaL 2CD 2MC Import. 4138152 Import. del Conservatori de Paris. Dir.: Pierre' 4150914 DigitaL Cor i Orquestra 2CD Import. 4150912 DigitaL Michel Le Cante. Import. VERDI: Simon Boccanegra Cappuccilli, Ghiaurov, Freni, Van Dam Coro y Orq Scala Milán. Abbado 3LP 2740169 Import. 2CD 4156922 Import 1959 HMV, QALP 1027012, ASDQ 5254 i EMIIC 183/10680/82. Victoria de los Ángeles, Jeanine Micheau, Nicolai Gedda, Ernest Blanc. Cor i Orquestra de la Ràdio-Televisió Francesa. Dir.: Thomas Beecham.

1961 COLUMBIA, C i STC 91176/78 (en alemany). Christa Ludwig, Melitta Muszely, Rudolf Schock, Her­ mann Prey. Cor i Orquestra Simfònica de Berlin. Dir.: Horst Stein.

1963 MELODIYA, 0298333/38. cm, OP 8003/05 (en rus i italià). r Irina Arkipova, Leokadia Maslennikova, Mario Del Monaco, Pavel Lisitsian. Cor i Orquestra del Bolshoi de Moscou. Dir.: Alek­ sandr Melik-Pasaev.

1963 DECCA, SET/MET 256/8. Regina Resnik, Joan Sutherland, Mario Del Monaco, Tom Krause. Cor del Gran Teatre de Ginebra i Orquestra de la Suisse Romande. Dir.: Thomas Schippers.

1964 RCA, LM/LSC 6164. Leontyne Price, Mirella Freni, Franco Corelli, Robert Merrill. Cor de l'Òpera de Viena i Orquestra Filharmònica de Viena. Dir.: .

1964 EMI ANGEL, AN/SAN 14012. , Andréa Guiot, Nicolai Gedda, Robert Massard. Cor René Duclos i Orquestra de l'Òpera de París. Dir.: Georges Prêtre.

1970 EMI, C 165-02072/74. Grace Bumbry, Mirella Freni, Jon Vickers, Kostas Pas­ kalis. Cor i Orquestra de l'Òpera de París. Dir.: Rafael Früh­ beck de Burgos. 1972 DGG, 2740101. Notes importants: En atenció als artistes i al públic en Marilyn Horne, Adriana Maliponte, James Mcf'rac­ general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (sen­ ken, Tom Krause. yors: americana i corbata), i es prega la màxima puntua­ Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova York. Dir.: litat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada Leonard Bernstein. la representació, ni verificar enregistraments, fotografies o filmar escenes de cap mena. 1973 CETRA, LPS 3276. Eurodisc. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàn­ Anna Moffo, Helen Donath, Franco Corelli, Piera cies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes Cappuccilli. o els intèrprets anunciats en aquest programa. Cor i Orquestra de l'Òpera de Berlín. Dir.: Lorin En compliment d'allò que disposa l' Article 92 del Regla­ Maazel. ment d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el vestíbul de 1974 ERATO, STU 70900/02. l'entrada.

Jeannette Gilbert José Van . Régine Crespin, Pilou, Py, Accés pel carrer Sant Pau, núm. l, bis, d'ús exclusiu Dam. (� (). per a minusvàlids. Cor de l'Òpera del Rin i Orquestra Filharmònica d'Estrasburg. Dir.: Alain Lombard.

Comentaris: Joan Xosé 1976 DECCA, 01103 i 6799033 (Compact Disc 414489-2). Roger Alier, Arnau, Aviñoa, Pau Van der Meer. Tatiana Troyanos, Kiri Te Kanawa, Plácido Domingo, Nadal, Marjolijn Coordinador Pau Nadal. José Van Dam. d'aquest programa: Cor John Alldis i London Philharmonic Orchestra. Programes: Publi-Tempo Dir.: Georg Solti.

1978 2740192 i 27098083. DGG, Portada: Musa de la de Venanci Música, . Vallmitjana (Escala Teresa Berganza, Ileana Cotrubas, Plácido Domingo, principal, Gran Teatre del Liceu) Sherrill Milnes. Cor Ambrosian Singers i Orquestra Simfònica de Lon­ dres. Dir.: Claudio Abbado.

1983 DGG, 2741025.2, Digital (Compact Disc 413322-2). Agnes Baltsa, Katia Ricciarelli, Josep Carreras, José Van Dam. Cor i Orquestra Filharmònica de Berlín. Dir.: Herbert von Karajan.

1984 ERATO, 751133, Digital (Compact Disc ECO 880373). Julia Migènes-Johnson, Faith Esham, Plácido Do­ mingo, Ruggero Raimondi. Cor de Radio France i Orquestra Nacional de França. Dir.: Lorin Maazel. F.X.M.B. PRÒXIMES FUNCIONS

AIDA G. Verdi

Maria Chiara, Fiorenza Cossotto, Lando Bartolini, Cornell MacNeil, Franco de Grandis, Iva Vinca, Conrad Gaspà

Director d'Orquestra: Romano Gandolfi Director d'Escena: Dídac Monjo Producció: Gran Teatre del Liceu Director del Cor: Vittorio Sicuri

Funció de Gala torn e Dilluns, 5 de gener, a les 21 h., funció núm. 26, torn B Dijous, 8 de gener, a les 21 h., funció núm. 27, T Diumenge, 11 de gener, a les 17 h., funció núm. 28, torn A Dimarts, 13 de gener, a les 21 h., funció núm. 29, torn d'abonament Dijous, 15 de gener, a les 21 h., funció fora

LA SONNAMBULA V. Bellini

I Enedina Lloris, Rockwell Blake, Francesco Ellero D'Artegna, Mabel Perelstein, M� Carme Hernández, Alfredo Heilbrón.

Director d'Orquestra: Armando Gatto Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri

Funció de Gala: torn B Dijous, 22 de gener, 21 h., funció núm. 30, torn T Diumenge, 25 de gener, 17 h., funció núm. 31, A Dimarts, 27 de gener, 21 h., funció núm. 32, torn e Dijous, 29 de gener, 21 h., funció núm. 33, torn

SALlMíiA Iapvb�\'lIrnp'UI Olp. Legal B. 36.522-1966·