16. TAGAÞ1ANENT

01/236 Sant Martí de Tagamanent 02/237 Sant Cebrià de la l'1óra 03/238 Sant N'icolau 04/239 Sant Isidre de la Figera o de la l'lóra 05/240 Santa Marja de Tagamanent 06/241 Yallforners 07/242 La tlila 08/243 Bellver 09/244 El Bel I i t i0l245 L'Agustí 11l246 El Soler 12/247 La Fìguera 13/248 E1 Clot 141249 Puìg-Agut 15/250 Els Fondrats 16/251 La Caseta 17/252 La Perera 18/253 La Jaça deì Bellit 19/254 Can Codina 201255 Castel I seguer 211256 Estela de la Calma o La Sitja del Lìop INVENTAR] DEL PATRIlvloNI ARQUITECTÒNIC, PARC NATURAL DEL , TAGAMANENT i6l0l/MON. 236

DENOI'IINACIÓ: SANT MARTf DE TAGAMANENT

LOCALITZACI0 GEOGRÀFICAT Aì peu de la falda del Turó de Tagamanent. S'hi pot arrìbar per diverses pjstes, ìa més planera és la que surt de coìl Formic'i travessa tot el Pla de la Calma.

l|luNICIPI: Tagamanent.

ÈPOCA: Documentada al 1009, sembla que es va reed'ifjcar al 1098, ì que al s. XVI ja havia estat abandonada-

TIP0L0GIA: Esglésìa parroquiai.

DESCRIPCIÓ: Restes de I'esglésìa que consisteixen en un llenç de rn.lr, d'uns 7 m, del costat de migd'ia, que assoleìx una aìçada màxinn de 4 m i a un gruìx de g5 cm, junt amb un terç de I'absjs amb el començarent de la volta de quart d'esfera j l;arc triomfal on ha quedat un àbac, visjble des de I'interjor. A I'exterior encara s.'entreveu una part de les finestnes cegues que decoraven 1a part superior del mur abs'idjal. Enmig de ìa vegetac'ió es poden observar encara les bases dels murs amb el perírnetre_cornplet, que medeix, a la nau, 7 m de ìlargada per 4,10 d'anpìada. L'apareìl és ben col'locat amb petìts carreus de pedra sorrenca vernella amb junts de nrorter de calç amb menudalls.

CONTEXT: s'ituada al costat de1 viarany que puja a Santa Maria, en un tram amb escales de pedra i murets perimetraìs, envoltada d'alzjnes. A la dreta de les nestes hj ha un tauler amb un mapa del parc.

ESTAT DE OONSERVACI0: Ruina, en procés de deterioranent. caldlia consolidar-la.

VALORACIÓ: Restes històriques d'un edjfici deì segìe XI.

EVOLUCIÓ D'USOS: 0rigìnal: Esgìésia parroquial i capeììa. Actual: en desús.

DOCUI.IENTACIO BI BLIOGRÀFI CA I - AADD.: Els castells catalans. 1969 - AADD.: Catalunya romànica Vol. XVIII, Vallès 0rìental. 1991. - AADD.: Gran Geoqrafja Comarcal de Catalunya. Vol 6, El Vallès. 1991 - Gavín, J.Mc.: Inventarj d'esglésies Vol. 23 Vallès 0rjental. i990. - Vall, R.; Masvidal, A.: El romånic al Vallès. 1983. - Fotografia a l'SPAL, de 1980.

DIPUTACIÓ DE . SERVEIS ARQUITEcTÒNIC DEL PATRIt'lONI LOcAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRII'ION] ARQU]TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT T6/02/MON, 237

DENOII1IliACIÓI SANT CEBRIÀ DE LA lllÓRA

L0cALiTzAcIÓ GE06RÀFI0Ar Indret de La l'lóra. s'hj arrjba per una pista que surt a ì'esquerra de col'l Formjc i que va fins al pla de la calma.'rot ¡ust arrjbant-hi, cal agafar un trencal I a la dreta que baixa f j ns a la lllóra.

|\IUNICIPI: Tagamanent.

ÈPocA: Documentada al 1099, I'edifici actual data deì segìe xII. Al 1580 s,hi afegìren les dues capeììes laterals; a1 LTZZ es va construir la f,or"talada de ponent i al 1Zg9 es va ajxecar el canpanar. Al 1952 fou restaurada j s'enderrocaren del tot les restes de la rectoria annexa.

TIP0L0GIA¡ Església parroquiaì .

PROPIETAT: Bisbat de Barcelona.

DESCRIPCId: Esglés'ia amb planta de creu llatjna, amb canpanar adossat als peus ì petita sagristia adossada a I'absjs semicjrcular. A I'j tei'ior presenta una sola nau coberta amb volta de canó seguit, acabada en I'absis cobert amb volta d; qr;;t d'esfera. A banda'i banda deì iegon tram de la nau trobem rengl"s capelles laterals cobertes-amb volta apuntada. Els nurs d'època romàn'ica són de carreus ben tallats i þen col'locats, de mides diverses. A ìa façana principal tnobem la portalada, molt adovellada; al costat tenjm el campanar, de omú i grans cantoneres, amb espit1Ieres .i de mìg punt, sota una de ìes quals trobem nta una petìta fìnestra d'arc de mìg punt, e no arriba a la teulada. Als costats de stia, d'aparell nrolt ìrreguìar, presenten es cobreix amb teulades a doble vessant, es cobreix a quatre vessants. Cal destacar ftica al lloc d'unjó del canpanar amb la

CONTEXT: Situada per sota del Pla de la Calnn a g50 m d'altitud en una vessant de la nuntanya.que.baixa cap a ]a riera de I'Avencó, prop de la masia el clot. Davant de |'esgrèsia hi ha una placeta de forma rectangular, tancada per un rur, amb tres alzjnes a-ì'esquerra. A la dreta trobem ìes restes de la rectorìa. Cap a l;est trobem un bosc d'alzines.

ESTAT DE C0NSERVACIÓl Restaurada al 1952. Caldria ì'eparar-ne 1es cobertes, actuaìment envaides per la vegetacìó. vAL0RACIó: Església romànica que ha arribat ben conservada als nostres djes.

EVOLUCIO D'USOS: 0rìginal : Esgìésìa parroquiaì Actual: Ermita rural.

RÈGIil DE PROTECCIÓ: N.S.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIr'tONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PAR6S NATURALS. 1,997 INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

t)OCUf'lEllTACIô BI BLIOGRÀFICA : - AADD.: - AADD.: - Castel l - Gavln, ,.r¡ .; 1994 - Pladevall, A.: cas sobre la oarroouiaparroquìa de Sants¡nf Cebniàtcl_ de la Móra', a Ausa ns V. Vjc: 1967, pp. 16l-Ill. ValI, R.; Masvidal, A.: El romànic al Vallès. 1983.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL I,IONTSENY. TAGAlllANENT 16/03/MON. Z38

DEN0tllNACIóI SANT NrCOLAU

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: AI PIA dC IA Calma. Prendre el camí de Collformic Tagamanent, a uns 2,4 Km prendre a tnencail a la dreta ì avançar 1,5 Km nes. Es troba a uns 350 metres de la masia El Bellit. ¡IUliICIPI I Tagamanent.

ÈPoCA¡ Rl.ta_¡dat M.itjana, potser segle XII. Fou desmuntada al 1830 per capelìa de la masja El Belljt. a edìfìcar la TIP0LOGIAT Cape|a.

DESCRIPCIó: Restes de murs d'una ermita de pìanta rectanguìar de dirnensions t:^1,,T.-.r'îlilli p_resenrava unu nuu r¡iica am¡ å!:":li"r"ïtnés estret, seguint ;"-ì;*i;r" ;; i;;;"üiir:i'";:'tËi;;ii:J'':"b;ì;";;;;..nguìar una mica , deì s' XII.'estructurã Les restes a"lururånt presenten .ur."ìireguìars de petìt tamany, trebaìlats

CONTEXT: Turó limitat al nord-est per Sot del llorìnot bosc ì ar sud-oest per camí d,accés i d'alzines' A I'oest hi ha una area-de suau pendent de roca superficiaì. sense vegetació amb estrats

ESTAT DE C0NSERVACIó: Ruina.

VAL.RACId: Restes de la zona des de l,Atta Exerple de la poca "r"sensibilitat l::liTolìen_l'ocupació Edat Mìtjana. ieì p.trí*ïinredieval a ìa primera meitat del s. xIX. EVOLUCId D'USOS: 0niginaì: enmita. Actual: ruïnes.

DOCUÈIENTACId BIBLIOGRÀFICA : - Gavín. J.M.: Inventari d'esglésies. Vol. 23 Vallès 0rjental. 1990.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL , ,, ,*,, -A"-ALT 1 997 INVENTARI DEL PATRII4ONI ARQUITECTÒNIC, PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT 16/04/MON. 239

DENOiIINACIO: SANT ISIDRE DE LA FIGUERA O DE LA MÓRA.

L00ALITzAcIo GEOGRÀFIcAr sortint del nuclì urbà d'Aiguafreda per la pista paral .1 eì a a la riera de I'Avencó. Agafar la pìsta a la dretJ abans dìarribar al pont de ìa Bisbaì que condueix al nucli format per st. Isidre de la Mora, ìa Fìguera i la Perera.

[llUNICIPI: Tagamanent

Èpoc¡: rozs

TIP0L0GIA: Capel la

PR0PIETAT¡ Bisbat de

DESCRIPCI0: Petita ermita de pìanta rectanguìar amb afegìt a I'oest. L'edìf.ic.i es cobreix a dues aigües i presenta espadanya. Els rrurs són dË paredat conrj, arrebossat, amb grans pedres cantoneres, de pedra sorrenca vermella. La façana princìpal, amb els nurs arrebossats i estucats en color, presenta l'accés, rectangllar. amb grans carreus i llinda ermotllurada. A ìa façana est tenjm una espitllera de-dobìe esqueixada, així com a I'afegit, on és monolltica. cal destacar una taula de pedra, ernmotllurada a un costat de principal. la façana

OONTEXT: Situada en una vessant de la rruntanya, envoltada per antics terrenys de conreu amb pocs arbres, ara utiljtzats com a pastures.

ESTAT DE C0NSERVACI0t Dolent. S'ha previst una restauració. "a vALORACI0: senzilla enmita, d'jnterès per la fjnestra de caràcter monolltic.

EVOLUCIÓ D'USOSI \ OrigÍna1: Capella de la Figuera #*ffi Actual: Sense culte.

RÈGIü DE PROTECCIÓ¡ N.S.

DOCUITEI'¡TACIO BI BLIOGRÀFI CA : - AADD.: Vol. 6 El Vallès. 1991. - Gavfn, allès 0riental. 1990.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRTMONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIllloNI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL lt,lONTSENY. TAGAMANENT 16/05/MON. 240

DENOIIIINACIÓ: SANTA MARIA DE TAGAMANENT

LOCALITZACI0 GEOGRÀFICAt Cim del Turó de Tagamanent. S'hì pot arribar per diverses pistes, la nés planera és ìa que surt de Coll Formjc j travessa tot el Pla de la Calma.

l\lUNICIPI: Tagamanent

ÈPOCA: fsglésia citada al 993, tot ì que I'edìficì actual és originarì de1 segle XIV, aprofìtant com a fonanents una part de la nuralla de I'antic castelì de Tagamanent, ara completanent desaparegut. Reformada als segles XVI-XVII afegint-h'i les dues naus laterals, transformant conpletament la zona de I'absis, i substitu'int-ìo per 'l'acabament actual i reformant les cobertes, convertint 1a primitìva espadanya en campanar. Al 1736 es va construir la casa rectoral annexa. A rnitjans deì segìe XVIII s'afegeìxen els dos cossos laterals que flanquegen el carìpanar. A partir d'aqul va entran en una l1arga decadència que culminà amb la profanacjó de 1936. Al 1957 fou adquirìda per un part'icular, el ll'ibreter Josep Porter, qui va corençar a restaurar- la. però desistl a causa de les destrosses ocasìonades pel brètoìs. Al 1974 fou adquìr'ida per'la Diputació de Barcelona.

TIPOL0GIA: Església parroquial .

PROPIETAT: Diputació de Barcelona.

DESCRIPCIó: Conjunt format per 1'esg1ésia parroquial de Santa trlaria de Tagamanent, restaurada, j ìa rectoria i d'altres construccions annexes, en ruines, sjtuat al lloc on hj havia hagut l'antic castelì de Tagamanent del qual queden pocs rastres. L'esg1ésìa de nau centraì, coberta amb volta de canó seguìt, apuntada ì reforçada amb arcs torals, i dues naus laterals, afegides, que no arriben fins als peus, cobertes amb voltes de creueria , i connectades a la nau central mitjançant arcs de rnig punt que descansen sobre pilars hexagonals. A 1a capçalera ha desaparegut l'abs'is semic'ircular que fou substituit per un de quadrangular. A I'exterior, els ûurs presenten dos tipus d'apareì1, el d'orlgen medjeval, de carreus ben tallats, l1ìgats amb morter de caìç, i el dels afegìts posteriors, de paredat comÍ, destacant les grans pedres cantoneres dels dos cossos afegits a banda 'i banda del carpanar. Als peus, sota el campanar, destaca la portaìada d'arc de mig punt, esqueixada, amb quatre arquivoltes motllurades, i amb brancals i dovelles de carreus ben tallats. A sobre trobem un òcul, també esqueìxat, i al capdanunt els dos grans arcs de mìg punt del canpanar, cobert amb terrat pìa. A banda i banda, als dos cossos afegits, trobem diferents tìpus d'obertures, quadrangulars, circulars i amb arc de mìg punt, de d'iferents tamanys, totes elles ernnrcades amb brancals, llindes i àtnpits de pedra de carreus de pedra ben tallats. Al cos de I'esquerra destaca un tros de pedra calcària, neaprofìtat, d'orlgen romànic, amb decoració esculpida, consistent en una motllura còncava a 1a part posterior j un fris de cercles amb elements vegetals inscrits a la part superior. A 1a part posterior de ì'esgìésìa destaca el volum corresponent a 1a capçaìera, amb una petita finestra amb enrnarcaments de pedra, cobert a dues aigües, j sostingut sobre dos arcs de mìg punt que recoìzen en dues ìlargues pilastres que salven el desnivell del terreny. A ìa dreta trobem les restes d'una capella latenal, amb un tros de mur amb una petìta finestra, errnarcada, i I'arrancament d'una volta, anterior a les refornes del XVII.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'|ONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I OE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARIDELPATRIt,10NIARQUITECTÒNIc.PARCNATURALDELMoNTSENY. un de Les restes de la rectoria cons'isteixen en dos cossos d'edificació, 1'esslésia' quuo.ungrlu., adossat a ia-dreta de I li flti:^?"t:::]Îii-l :' part al dãvant de I'anierior al costat dret, paral'lel a la d,aìlargassat, adossat deì primer de 1'esgìésìa, formant a'ixí una mena de patì' De les restes davantera de calç, on trobem cos destaca el mur davlåt"r, J. paredat comú rejuniat amb morter carreus dels brancals una gran portalada a'"rä-ãå'riS þunt, amb grans dovelles i a la clau; 'i ben tallats, amb ru intã.ìp.ió""1736;, sotá un escut heràldic' de-ãifbrents tamanys, totes rectangulars i enunarcades per d.iverses obertures, cos, que llinda npnolítica, brancats i anpit de carreus ben tallats. De I'altre amb totxo i obertures *¿r r"niiIles', amb IIinda nicnolítica i brancals pr"r"ntu que cobria, paredat comú, destac., ã-li.int"rior, I'arrencament de la volta el possiblement de canó seguit. Tagamanent, en una zona de matolls' C0NTEXT¡ El coniunt se situa dalt del Turó de des d'on es divisen tots el s Pi cs cì rcurndants ' per Diputacìó de Barcelona entre ESTAT DE C9NSERVACI6: L'església fou restaurada la annexes foren 1gg4_g5, i les restes J"-iã,".toria i de les construccions una campanya ããnroiiåuA"r durant el mateìx perlode. Al 1987 s'hì dugué a terme d'excavació arqueològica' de Coniunt emblemàtjc, de gran valor històric, record de I'existèncìa VALSRACIfl: una fìta l,antjc castell oe raga;nãnt, ben-restaurat, que s'ha esdevjngut excursioni sta obl igada.

EVOLUCIO D'USOSI 0riglnaì : Església Parroquial. Actual : Fita excursionista' com a BIC' RÈGI||I DE PR0TECCIó: N.S', pendent de qualificació

DOCUI'IENTACIÓ BI BLIOGRÀFI CA : allès 0riental ' 1991'

1994

e Tagannnent. A Monografies del Montseny nn 3. Viladrau: 1988. PP. 61-74 - Vull, R.; l'lasvidal, À.: El romànic al Vallès' 1983' - F'i txa IPCE - Fotografies a I'SPAL, de 1913, 1915, 1925 i 1980'

1997 ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRiI'IONl INVENTARI DEL PATR]IIONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL F.IONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1 997 INVENTARI DEL PATRIll|ONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL |'|ONTSENY.

Ê

1997 D]PUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIt'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. INVENTARI DEL PATRIIIONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL tl|ONTSTNY.

199 i DTPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl|lONl ARQUITTCTÒN1C LOCAL I DE PARCS NATURALS. INVENTARI DEL PATRIlllONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL T DE PARCS NATURALS. t997 INVENTARI DEL PATRIt'lONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT 16/06/MON. 241

DENOltlINACIÓ: VALLFORNERS

L0CALITZACIô GE0GRÀFICA: Per accedir-hi cal prendre la pìsta que porta des del centre de Cànoves, passantper Can Congost al pantà de Vallforners j al Pla de la Calma. S'hi arriba després de 7 Km. aprox. Amb tot, abans d'arribar al pantà hi ha una cadena i cal pujar a peu o demanar permís als propietaris per pujar amb cotxe.

|TUNICIPI l Tagamanent.

ÈPOCAI Documentada al 1009, fou renovada entre finals del segle XVI i princìpis del XVII, i al 1915 s'hì construl I'actual tanca, modernista.

TIPOLOGIA: Antiga torre forta, reconvertida en masìa amb capella annexa.

PR0M0T0R: El Senyor de I'antic castell de Tagamanent.

PROPIETAT: Sr. Jorge de Pujg Girona.

DESCRIPCIô: Grup d'edificacions adossades conpost, d'esquerra a dreta, per 1'habitatge dels masovers, la masìa. I'antiga torre forta, i I'antiga capelìa, formant un conjunt molt aììargassat'i prìm, de planta sensiblenent rectangular, amb la torre i I'esglésìa més estretes que 1a resta. La masoverìa presenta planta baixa ì un pis i està construïda amb murs de paredat conr.i, deixant ìa pedna vista, i coberta a doble vessant amb ràfec d'una teula girada. Les obertures es distribueixen negularment j hi destaca 1a gran portalada d'arc de mig punt, de grans dovelles, situada a I'extrem dret, vora la nnsia; a I'esquerra hi ha una altra porta. nrés npdesta d'arc rebaixat amb brancals ì carcanyols de totxo. Les fjnestres són rectangulars i presenten llinda de fusta i brancals i ànpit de totxo, arrebossats ì emblanquinats. La nnsia presenta planta bajxa i dos pisos i apareìì de paredat comj, de pedres més petites que I'anterìor, parciaìment arrebossat amb arganassa, amb pedres cantoneres que separen clarament ìa part central del cos afegit a I'esquerra ì de l'antìga torre forta; i coberta a una sola vessant. Quan a obertures, que es distribueixen sinÈtricanent, són moìt senzilles, amb una porta rectanguìar amb llinda monolítica i brancals de carreus ben tallats i marxapeu de pedra, una finestra a1 costat de la porta, també enrnarcada, dos balcons al primer pis, el de ì'esquerra rectangular i e1 de la dreta, sobre la porta amb arc rebaixat, fruit de I'arplìac'ió d'una antiga finestra, j ambdós amb el nntejx tractarnent que la porta; ì dues pet'ites finestres al segon pìs amb lljnda de fusta, brancals de carreus irreguìars i lleìxa lleugeranent enrnotllurada. L'antiga torre forta, integrada conpositivament a la masia, té la mateixa aìçada que aquesta'i presenta un aparell de pedres més petites, amb cantoneres a la dreta. Presenta cinc pet'ites finestres, quasi espitì1eres, les unes sobre les altres, ermarcades per carreus de pedra. L'antiga capella està mig enrunada i fa les funcions de corral; se'n conserven els mlrs de la nau i I'absis, però només està coberta la nau, mentre que ì'absìs funcjona de patì del corral. L'apareìl també és molt irregular, i de I'antiga porta d'accés nonÉs en queden els brancals, de carreus ben tallats, entre els quals s'ha configurat la nova porta, més estreta d'arc de mig punt i brancals de totxo vist. El més interessant de la capella és una làpida de nnrbre on es pot llegìr eì següent:

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

"Dalmacjus de Rocabarti Domjnus castri de Tagannnent et de'la Vall Fornes quat en us est s'ita in termjno castri de Tagamanent ex familia comjtum petra ìate et vìe comjtum de Rocabarti ob ore regis Philipi testjj Hispanìarum et indìarum regìs hec edjficia a parte suo a fundamentjs erecta anrplìavit et decoravit anno 1610". Sembla ser que aquesta ìàpida, que ens informa de la restauracjó de la casa al 1610, havìa estat sobre ìa porta prìncipal de la casa, car hi porta I'escut dels Rocabertí, aleshores senyors de la casa.

CONTEXT: Davant de la casa trobem una gran , sobre un rnur de maçoneria carejada, formant talús, amb tanca composta per nuret acabat amb carreus en pendent ì pedres, poc treballades, djsposades vertjcalrent. S'hi accedejx tnavessant una porta amb reixa, ljmitada per dos pilars de forma cìlíndrica acabats amb elenents ornarnentals d'inspiració vegetal, construïda al 1915. Als angles de ì'espìanada s'hi han situat sengles guaìtadores. Davant de la porta hj ha una avinguda que baixa cap a dos planells, un situat a mig camí, de forma cjrcular tancat amb muret de pedra, i un segon, a I'extrem, sobre un esperó, de forma rectangular amb els vèrtexs arrodonjts, sobre m¡r de contenció de nnçonerìa ordinàr'ja amb contraforts 'interiors. Des d'aquí hì ha nngnífiques vistes sobre la riera, un forn de vjdre, en ruines, sjtuat nÉs avall, j el Sot del Avellanens. A banda i banda d'aquests planeì ls trobem terres de conreu esgìaonades.

ESTAT DE C0NSERVACIÓt L'habitatge dels masovers es va cremar fa quatre anys ì I'jnterior ha estat neconstruit totalment amb nous materjals. La masia fa anys que està deshabitada, i caldria restaurar-la, ajxí com la capella i la tanca.

VAL0RACI0: Conjunt excepc'ional, d'origen molt antic, reformat en diferents èpoques fìns als nostres dìes.

EVOLUCIO D'USOS: 0rigìnal: Antiga torre forta, nnsja ì capelìa. Actual: ltlasia.

RÈGIl'l DE PRoTECCIÓ: N.S. Pendent de quaìifjcació com a BIC.

DOCUI'IENTACIÓ B I BLIOCRÀFI CA I - AADD.: Vol 6, El Vallès. 199i - Àngeì d dias al Montseny. I de á Sant Segimon" a La veu del Valìés. Setmanarj. Portanveu de la comaça.nn 300, : 14 de set. de 1902, pp. 1-3 - Gavín, J.l',l.: Inventarj d'esglés'ies. Vol. 23 Vallès 0r'iental. 1990. - Fotos a I'SPAL de 1980.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIc LOCAL I DE PARCS NATURALS. r997 iNVENTARI DEL PATRII'IONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIl'4ONI ARQUlTECTÒNIC. PARC NATURAL DEL t'lONTSENY. TAGAMANENT 16/07 /I4ON. 242

DENOl'lINACIÓ: LA VILA

LOCALITZACId GEOGRÀFICAI S'hi arri ba a través d'un trencal I d'un carrer de la urbanització "La Pedralba" amb i nd'icacions "Turó de Tagamanent", caì avançar uns 3,2 Km.

ltluNICIPI: Tagamanent.

ÈpOCR: I'lasia del s. XVII; la torre podria ser orìgìnàrìa del s. XV.

TIP0L0GIA: l'lasia amb torre de gua'ita.

PROPIETAT: Sr. Ramon Fondevila Cunillera.

DESCRIPCIó: Ruines d'una masja constnuida al voltant d'una antìga torre de guaìta o de comun'icacions. De la masìa només en queden troços de mur que ens indìquen que tìndlia planta rectangular amb reculada al cantó sud de la torre. Aquests rrurs són de paredat comú, amb cantoneres poc tneballades, i d'obertures nonÉs ens queda la portaìada d'arc de mìg punt adovellada, sjtuada al costat de la torre. La torre es conserva sencera i presenta cinc plantes d'alçada, amb murs de paredat comú arrebossat ì cantoneres de carreus ben tallats. Les obertures se sìtuen arrengìerades les unes sobre les altres, i consjsteìxen en finestres rectangulans de tamanys similars, a la j façana'ìleixa oest, amb lljnda monolítica brancals de carreus de pedra ben tallats amb ermotllurada; les altres fìnestres són més petìtes i estan emmarcades amb carreus. La torre es cobrejx a quatre vessants sobre ràfec amb jmbricacìons de rajol pla, teula gìrada j un altre rajol. A I'jnterior de la torre cal destacar el soterranì amb volta de canó feta amb argamassa ì pedra; I'estructura dels forjats formats per bìguetes de fusta, llates i rajols (al prirner pis s'han trobat restes de guìxos entre bigues amb decoracjó de grutesc) i I'estructura de la coberta amb bìgues de fusta i encanyì ssat.

CONTEXTI Envoltada per feixes de conreu al sud i a I'oest i bosc d'alzines al nord. Des de la torre es poden veure els pìrìneus i el rnedjterranj.

ESTAT [)t C0NSERVACIó: f'lasia en runes. La torre conserva I'estructura externa, però jnternament està molt malmesa pels brètoìs. VALORACIÓ: Coniunt jnteressant sobretot per 1a presènc'ia de la torre. ß EVOLUCIO D'USOS: Origìnal: ltlasja i torre de guaita o comunjcacions. Actual: Abandonada, sembla ser que aviat serà restaurada.

RÈGIl'l DE PROTECCIO: N.S.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQU]TECTÒN]C LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIl|1ONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL I\{ONTSENY.

'\:\ DOCUlilENTACIO BIBLIOGRÀFICA! - AADD.: 1996 - AADD.: Gran Geografja Comarcal de Catalunya. Vol 6, El Vallès. 1991 - Castellanos, J.: "Uns altres patrinnnis" a Tagamanent. ns 23. Tagamanent: 1gg0. - Dnaper, J.lt1!.:"De Ayguafreda á Viladrau per Tagarnanent y Coìlfurmjch" a La Veu de.l Vallés; Portantveu de la comarca. ns 305. Sant Celon'i: Lg02, pp. 1-3. - Llobet, S.: El medj i la v'ida al Montseny. 1990 - Fotos a I'SPAL de 1980 i de 1930.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIc LOCAL I DE PARCS NATURALS, 1,997 INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT L6/08/I¡iON. 243 DENOIIINACId: EL BELLIT

LOCALITZACI0 pla GE0GRÀFICA: Al de la Calma. prendre el camí de Collformic Tagamanent, a a uns 7,4 Km prendre trencall a la dreta i avançar 1,5 Km més. ÎllUNICIPI : Tagamanent.

ÈpoCA: S.xvtI-XVIii amb 1a capeìla afegìda al 1830.

TIP0LOGIA: Þlasia.

PR0PIETAT: Srs. Bellavista-parera de .

DESCRIPCIÓ: conjunt d'edifjcacjons, aììargassat i esglaonat, adaptat aì pendent deì terreny, amb juxtaposats, tres cossos principaìs de planta rectanqular. ì barrj amh coberts 'i annexos. Els tres cossos cantoneres, cobrint-se els nrés gr teulada a una sola vessant. El cos dedica a pa1ìen, i I'jnferior a capella, distingir djverses etapes constructives. paììer, la façana, amb pìanta baìxa i pìs terreny, presenta una dìsposició simètrjca de les obertures, amb una portalada d'arc carpanelì, amb brancals de carreus ben tallats. La resta d'obertures presenten llindes rectes i brancals també de destinada ;i p;; ¿'ãii*l', iltl; segona fase, situada a I'es i la filera de pedres cantoneres un eix d'obertures, similars a les anteri tercena iPi: hj destaca ì'enpremta d'un arc rebaixat de totxo d'una rosca, ìa presència dei qual força 1a dìsposició irregular de les obertufgs. ìa capella, afegìda per.:osep Marja l Bellit al 1830, segons indica una inscrìpcìó a la llinäa, destaca l'òcul sobre 1a porta, aixl com ìa gaìeria coberta del lateral,

C()NTEXTI Env-oltada per terres de pastura i conreu cap al sud, amb fort pendent cap a I'oest cap al torrent de Valldossena. Al nord hj trobem bosc i el torrent del Molinot.

ESTAT DE C0NSERVACIó¡ Acceptabìe.

VALORACIÓ: El Bellit és una de les rnsies rnés inportants de1 Pla de la Calma, formant un conjunt molt conplert amb habitatge, gran pa'ller, barrì, capeìla ì pou.

EVOLUCIO D'USOS: 0rìgìnal: Masia Actual: l'lasia

RÈGIü DE PRI)TECCIÓ: N.S.

DOCUIIEI{TACIO BIBLIOGRÀFI CA : - AADD.: 1996 - castel I - Draper, tl:i 305. Sant Celoni: 1902, pp, 1-3. Vol. 23 Vallès 0riental. 1990.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PARcS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIl'lON] ARQU]TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL l'l0NTSENY. TAGAMANENT ].6/09/I4ON. 244

DEN0ltllNACI0: BELLVER

LoCALITZACIÓ GEoGRÀFICA: Prop de Turó de Tagamanent. S'hj accedeix per ìa pìsta que des de Coll Formic creua el Pla de la Calma 'i segueix en direcció al turó. La masja es troba a uns 9,5 km de Coll Formic i a 500 m de I'Aqustí. l'lUNICIPI : Tagamanent.

ÈpocA: s. xvII-xvIII.

TIP0L0GIAT l'lasia.

PROPIETAT: Dìputació de Barcelona

DESCRIPCIÓ: flasja de planta rectangular amb cossos afegìts a cada costat, tapant els extrems de 1a façana, formant una "U" i creant un barrj tancat amb mur ì portalada d'accés. A la vora hì ha un antic paì1er, que va servjr d'habitatge dels darrers rnasovers, i els corrals. Els rnlrs són de paredat corni reiuntat amb morter, amb grans contrafonts a ìes façanes nord-est j sud-oest, i es cobrejx a dues aìgües, sobre ràfec de llosa de pedra sorrenca, en volad'iu. L'accés al conjunt s'efectua per 1a portalada del barri, amb llìnda monolít'ica, amb la data 1778, i brancals de carreus poc tr.eballats, alguns de reposicìó; al damunt hj ha una petìta teuladeta a dues aigües, amb el carener paral.lel al mur. La resta del rrur de tancament del banri es cobreìx amb teules i presenta un petìt finestró quadrat. Als extnems del mur hì ha els testers dels dos cossos laterals, amb façanes de paredat comú amb pedres carejades ì rejuntat amb argannssa (ìes parts restaurades s'han rejuntat amb cìment acoìorìt)' El cos de la dreta es cobreìx a una sola vessant, i hi destaquen dues finestretes al tester, la superior emmarcada amb pedna'i la inferion sense emmarcafi€nts; a la façana que dóna a l'interjor deì pati trobem dues arcades d'arc rebajxat de diverses fìlades de totxo, amb pìlar central ì capìtells toscans. El cos de la dreta es cobreix a dues vessants i també té dues petites finestres al tester, 1a superior amb lljnda monolítica, brancals de carreus j Ilejxa enmotllurada; la façana que dóna al patì presenta una fjnestra amb 'llinda monolítica, brancals de carreus de pedra amb les arestes bisellades j lleixa enmotllurada. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior del conjunt, peì costat nord-est, on destaca una porta i tres finestres superposades sobre eì matejx eix, amb un tractament sjm'ilar a les anteliors. La façana principal, al fons del patì, presenta una portalada d'arc de mìg punt, adove.ìlada, amb carreus i pedres ben tallades, amb un petit finestró a 1'esquerra; a sobre trobem dues fjnestres nÉs, de tamany més gran la que hl ha damunt de ìa porta, amb lljnda monolítica, bnancals de carreus ben tallats, amb les arestes bisellades, j lleixa em¡notllurada (la de 1'esquerra amb bitllets sota la lleixa). A ìa façana posterìor trobem cinc finestres nes, distribuïdes amb certa reguìaritat j de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental, i les de ìa pìanta bajxa amb reixa; a la dreta sobresurt el volum del forn.

CQNTEXT: Davant de I'edjfici hj ha una terrassa de forma rectangular amb pav'iment de pedra natural i muret baix de tanca de panedat carejat. Més enllà trobem fe'ixes de conreu al nord-est i al sud. A la vora hi ha una petìta estacìó metereològica i una font de mjna i safareig. La masìa gaudeix de vistes del Pla del Vallès Oriental de la Garrìga a Granollers.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRII{ONI ARQU]TECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DTL PATRI|'IONI ARQU1TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

ESTAT DE C0NSERVACIól Actualnent la 0iputació de Barcelona està restaurant I'edjfici per a insta'l.lar-hi un centre de servejs i d'atencjó als vis'itants del Turó de Tagannnent. Això ha corportat 1'afegit al costat nord-oest d'un cos per a les instal.lacions centralitzades, i la col.locació de panells de plaques fotovoì tài ques

VALORACIÓ: Gran masia d'alta muntanya, amb barri, que s'ha nnntìngut fjns als nostres dies.

EVOLUCIO D'USOS: 0riginaì: l'lasia. Actual: En procés de rehabilitacjó.

RÈGIl|t DE PROTECCIó: N.S.

DOCU||IENTACIÓ BIBLIOGRÀFI CA : - Castellanos, J.: "Uns altres patrimonjs" a Tagamanent. ns 23. Tagannnent: 1gg0. drau per Tagamanent y Coììfurmich" a La Veu n'g 305. Sant Celoni: 1902, pp. 1-3. - Llobet, S.: El rcdi i la vida al Montseny. 1990

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIlílONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL |'iONTSENY. TAGAMANENT 16/10/l'10N. 245

DENOÌ'IINACIÓ: L'AGUSTf

LOCALITZACIÓ GEQGRÀFICA¡ Pnop deì Turó de lagamanent. S'hì pot arrjbar per la pista que surt de Coll Formic i travessa tot el Pla de la Calma.

l'luNICIPI: Tagamanent

ÈpOCA: s.Xvtl, anpliada i reformada al XVIIL

TIP0L0GIA: Masia.

PROPIETAT: Al 1902, Ramon Pareras. Actualment, Diputacìó de Barcelona.

DESCRIPCIÓ: Gran masja de tipus II, orjentada al sud-oest, de planta sensiblement rectangular, amb un cos afegit a la dreta, 'i un altre cos i un forn, al darrera. Els murs són de paredat comi, amb aìgunes pedres carejades ì rejuntat de morter'; j la coberta és a dues aìgües, sobre ràfec de llosa de pedra sorrenca. A la façana principal destaquen dues fileres de pedres cantoneres, una sota eì carener, i I'altre abans de ìa gaìerìa de la façana sud-oest, que ens ìndiquen les djferents fases de construccjó. Al centre trobem 1a portalada amb llinda recta monolítjca j brancals de carreus de pedra trebalìats; a banda j banda, sengìes espitììeres amb marc de pedra, actualment tapìades. A la primera planta trobem quatre finestres, disposades reguìarment ì de tamanys simiìars amb llinda monolltica i bnancals de carreus de pedra ben tallats j lleixa enrnotllurada; entre les dues centrals hi ha un tram de rur de carreus ben tallats, sota un arc de mjg punt, de carreus nÉs petits; aquest tram de tntlr correspon a una font, amb fornícula que hi ha a l'interior, que desguassava per una gàrgo1a, ara trencada, situada a ì'esquerra de la llinda de 1a portaìada d'accés. Aì segon pìs trobem finestnes de diferents tamanys, amb un tractament sjmilar a les anteniors. Tres petites finestres, sjtuades a difenent nivell, cornpìeten el coniunt d'obertures d'aquesta façana, la quaì també presenta les restes d'un rellotge de soì, situat a ì'alçada de 1a prìmera planta a 1'esquerra de ìa portalada. La galeria situada a I'esquerra abarca dues plantes; els pilars ì murs que ìa composen són de carreus treballats, excepte a sobre de les arcades del prìmer pis on trobem paredat coml arnebossat. La testera, corresponent a la façana princìpaì, presenta un gran arc de mig punt a ìa pìanta baixa, recolzat al costat dret a les cantoneres mìtjançant un encastament; a I'altra costat es recolza sobre carreus Íìenys treballats. Al primer pìs hi ha un altre arc de mig punt sobre dues pilastres adossades, de poca alçada, amb basa ì cap'iteìl toscà. La part frontal de 1a galerìa presenta mur a la planta baixa amb dues obertures geminades d'arc de mig punt, format per carreus ben tallats; al primer pìs trobem quatre arcs de mìg punt sobne petìts pììars amb base i cap'itell toscà; ì aì segon p'is trobem obertures allargassades amb p'i1ars ì bigues de fusta. A I'esquerra de la galerìa hi ha un cos afegit, amb murs de paredat comú arrebossat i pintat, 'i cantoneres, amb una petita fìnestra a ìa planta baixa j dues finestres de tamany mitjà a sobre, les dues amb emmarcaments de pedra ì I I ei xa enrnotl I urada.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIllloNI ARQU]TECTÒN]C LOCAL I DE PARCS NATURALS. I 997 INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL I|{ONTSENY.

tl c.os afegit a la dreta de ]a façana prìncipal és de planta rectangulali es cobreix a dues vessants, una molt cunta, a1 costat obert, ì una més llarga a la resta. El rrur de la testera presenta un contrafort ataìussat, a 1'esquerra, i una portalada d'arc carpanell amb carreus treballats, ajxí com 1'enprerpta d'una altra porta i dues finestres. El costat obert, formant galeria, es co[posa per un pilar central amb carreus de pedra i dos sostres de bigues de fusta; e1 primer amb lloses pedra de'llinda sorrenca formant pavìment, i el segon amb bigues de fusta i teules. A la de ìa porta que comlnica la planta baìxa de la galeria amb I'interior de l'edifici figura ìa data "1754". Davant de l'edifici hi ha una era amb un rrur de contenció a cada costat; el situat a la dreta és de forma còncava i presenta una escala amb graons de pedra erpotrats al mur. A 1a part superìor del mur de I'esquerra hi ha una peça d'acabament amb forma de "L", per evìtar la caiguda de gra. Davant de I'era hi ha un paller amb les inscripcions "1736" i "Dionisi Agustl" i "Pere Agustf". A I'interior destaca la volta de rajola que cobreix la sala-vestlbul de la pìanta baixa; ì'escala amb graons de pedra, d'una sola peça; i la gran canpana a ìa sala d'estar-cuina.

C0NTEXT: Prop deì turó de Tagamanent, envoltada de canps i feixes de conreus, amb bosc d'alzines al nord-est.

ESTAT DE C0NSERVACIór Actualnrent s'està restaurant per a adaptar-la a rruseu del món rural català.

VALORACI0: Una de les masies més grans del Parc Natunal, que conserva força bé la seva estructura original.

EVOLUCIO D'USOS: Original: Masia. Actual: En procés de conversió en equipanent cultural.

RÈGI!I DE PROTECCIdI N.S.

DOCUIi|ENTACIO BI BLIOGRÀFI CA I - Danés, J.: "Estudi de la Masia Catalana" a Butlletl del Centre Excursionista de Catalun.ya ng XLIII. Barcelona: 1933. - Llobet, S.: El nredi i la vida aì Montsery. 1990 - Castellaños, J.: "Uns altres patrimonis" a EggIqEÉ. ne 23. Tagamanent: 1990. - Draper, J.Me.:"De Ayguafneda á Viladrau per Tagamanent y Co'llfurmich" a La Veu del Vallés; Portantveu de'la comarca. nc 305. Sant Celoni: 1902, pp. 1-3.

DIPUTACIó DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARcs NATURALS. 1997 INVENTARl DEL PATRIl'lONI ARQUITTCTÒNIC. PARC NATURAL DEL I'IONTSENY.

1,997 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. TAGAI'{ANENT 16/1l/lll0N. 246 INVENTARI DEL PATRIlfoNI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL ll|ONTSENY.

DEN0ltlINACI6T EL S0LER

LocALITzAcl0 GEoGRÀFIcA: Prop de la Baga de Can Carles. Per accedìr-hi cal pujar des d'Aiguafreda pel sender de Gran Recorrègut GR-S i tombar a la dreta per un camí que hi ha pasòat el Puig-Agut. l'lUNICIPI : Tagamanent.

ÈpocA: s. xvII-xvIII.

TIP0L0GIA: Masia.

PR0PIETATT Sr. Fondev'i la'

amb de DESCRIPCIÓ: ¡1asia de tìpus i, orientada a llevant amb planta rectangular, m'¡rs paredat comú reiuntat amb argamassa amb algunes pedres-c-arejades ì, pedres cantoneres (a ben tallades, i teulada a dob-le vessant sobre ràfec de llosa de pedra sorrenca les iuçun"t de ljevant ì de ponent), i de teula gìrada (a la façana sud)' A ìa façana est deåtaca la portaìada d'arc de mìg punt, adovellada, amb marxapeu de pedra; a banda i banda trobem tres petìtes finestiés (una a I'esquerra.i dues a la dreta) emnarcades tamany amb pedra, una de ies quaìs sense el marc. A sobre trobem quatre finestnes de mitjà amb llinda monolítìca (que en una fìnestra presenta 1a_ ìnscrìpció "Josep Soler, 173i" i brancals de carreuÀ de pedra ben tallats amb lleixa enunotllurada. A la cantonada sud-oest destaquen dues finestres enlìaçades amb carreus treballats, substituint e1 paredat cornj del nur. coNTEXTI Davant de ìa façana sud trobem una zona aixecada amb roques ì I'era amb pavìrnent de lloses de pedra, limitada per un frur de pedra.ì per una gran roca en voladìu. A llevant i ponent trobem feixes de conreu abandonades; al nord-est hi ha un bosc d'alzines, i al sud-oest el Turó de Tagamanent' però hì ESTAT DE C0NSERVACIÓl Acceptabìe-do.lent. Presenta la coberta restaurada, no ha tancarnents a les finesties i les heures cobreixen parcialment ìa façana de ponent' caldrja tancar les fìnestres per evitar-ne un major deteriorament.

VALSRACIÓl Senzilla nasia que conserva la seva estructura originaì, amb elements arquìtectòn'ics interessants com 1a gnan portaìada i les grans cantoneres. s EVOLUCIó D'USOS: Or'ig ina l : l'ilasi a. Actual: Deshabitada.

DOCUî'IENTACIÓ BI BLIOGRÀFI CA : - AADD.: Vol ' 6 El Vallès' 1991' - Danés, Butlletí del Centre Excursìonjsta de Catalunya ns XLIIl. Barcelona: 1933' - D..p"r1 J.l,,le.:"De Ayguafreda á vjladrau per Tagamanent y collfurmich" a La veu del Vallés; Þortantveu da la comarca. nn 305. Sant Celonj: 1902, pp' 1-3'

1997 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. sERvEIS DEL PATRIi'4ONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. INVENTARI DEL PATRIll10NI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL lll0NTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVINTARI DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAI'IANENT T6/ IZ|NON. 247

DEN0t'llNACI0: LA FIGUERA.

LoCALITZACI0 6E0GRÀFICA: Sortint dei nucli urbà d'Aìguafreda per ìa pista para1.le1a a la riera de I'Avencó. Agafar la pista a la dreta abans d'arribar al pont de la Bìsbal que condueix al nuclj format per St. Isidre de Ia l'lora, ìa Fìguera i la Perera.

llUNICIPI : Tagamanent.

Èpoc¡: s. xvlI, anpì iada al xvlII.

TIP0L0GIA: ltlasia.

PROPIETAIT Sr. Francesc Grau

DESCRIPCIô: Conjunt format per tres ed'ificac'ions adossades, art'iculades a través d'un patì interìor. La construcció principal, més aìta, pnesenta planta baìxa, dos pisos i golfes i presenta coberta a doble vessant amb ia de I'esquerra més 11arga. La façana pnesenta els rurs de pedra, estucats, amb pedres cantoneres, 'i una tronera a ì'angle de la dreta, just sota la teulada. A ìa planta baixa trobem dues portes, una amb arc de mìg punt, adovellada, i I'altra amb arc carpanell, que dóna accés a les quadres. Sobre la porta d'arc de mig punt hi ha un balcó i a la resta finestres, en una de les quals trobem la data "1796", tot emnrcat per ìììndes ì carreus de pedra. Sota la teulada trobem imbrjcacions. A I'jnterior destaca la solució dels forjats conformats per bigues de fusta amb lloses de pedra al damunt. La construcció situada a la pant posterìor, nÉs baixa, és segurament més antìga. Presenta planta rectangular i coberta a dues vessants, tot ì que només té planta baìxa i pis, amb goìfes. Els nurs són de paredat connÍ, amb pedres cantoneres, i les obertures, disposades regularnent. són rectangulars amb llindes i brancals de pedra. Cal destacar la presencìa de pednes cantoneres, entre dues de les finestres del prìmer pis, testimonì d'alguna anplìació de I'edifici. A I'jnterior destaquen dues arcades de pedra, suportant eì prìmer pìs. La tercera construcció uneix les dues anteriors peì costat oest. En destaca 1a disposició molt ìrreguìar de les obertures.

CONTEXT: Situada en una vessant de la rruntanya, envoltada per antìcs terrenys de conreus amb pocs arbres, ara utiljtzats com a pastures.

ESTAT DE C0NSERVACIÓl En procés de reformes per a adaptar-la a habìtatge, sense respectar l'estructura interior, car s'estan substituint els antics forjats, moìt intenessants, per sostres amb bigues de formìgó.

VAL0RACI0: Conjunt d'edifjcjs, exenpìe de gran expiotacìó ranndera, transformada al segle XIX en fonda que estatjà, v'iatgers il'lustres, com ara el poeta Joan Maragall.

EVOLUCIO D'USOS: 0riginal: lllasia Actual: Masia, que en part s'està adequant com a segona residència. t)OCUl\lENTACIÓ BI BLIOGRÀFI CA : - AADD.: De la balnn a la nnsia. L'hàbitat nedieval i modern al Vallès Oniental. 1996 - Castellanos, J.: "Uns altres patrimonis" a Tagamanent. n'g23. Tagamanent: 1990, s/p. - Draper, J.Me.:"De Ayguafreda á Viladrau per Tagannnent y Coìlfurmjch" a La Veu dei Vallés; Portantveu de la comarca. nn 305. Sant Celoni, 1902: pp. 1-3. - Llobet, S.: El medj i la vida al Montseny. 1990

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DTL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIl',lONI ARQU]TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSINY. TAGAMANENT L6/13/I4ON. 248

DENOl'1INACiÓ: EL cL0T

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: Indret de La Ì'1óra. S'hi arriba per una pista que surt a I'esquerra de Coll Formic i que va fins al Pla de la Calma. Tot just arribant-hì, cal agafar un trencall a la dreta que baixa fins a Sant Cebrià i continua fins el Clot. ltluNICIPI: Tagamanent.

ÈPoc¡: s. xvrrr.

TIP0L0GIA: t'lasia.

DESCRiPCIÓ: Edjfjci de planta sensiblenent nectanguìar amb un cos allargassat afegit perpendicuìarment a 1'esquerra formant una mena de "1", amb murs de paredat comú, arrebossat amb morter de calç deixant les cantoneres vjstes, ì coberta a dues vessants, amb carener paral.lel a 1a façana a I'edjfjci oniginaì, ì perpendìcular al cos afegit, sobre ràfec d'obra. A la façana del cos prlncipal destaca ìa portalada d'arc de mig punt de grans dovelles de pedra sorrenca vermella i brancals de carreus del mateix matelial. Envoltant la porta, per dalt ì pels costats, hj ha cinc finestres de tamanys desìguaìs, distrìbuïdes amb certa regularitat, amb ll'inda monolítica j brancals de carreus de pedra ben tallats, amb les arestes bisellades ì àmpit d'un carreu. Més a ì'esquerra, a la vora del cos afegit, destaca una baìconena, vertjcalment entre dues finestretes, amb un tractament similar, però més tosc. El cos de 1'esquerra, amb un gnan desnìvell a la teulada, és més senzjll: a ìa planta baixa trobem tres pontes, la central i la de 1'esquerra amb brancals j llinda de pedra sorrenca, molt tosca, 'i la de la dreta amb ll inda de fusta. Les finestres, distribuïdes amb certa regularìtat, presenten també enmarcaments poc trebaììats, m'ig tapats per I'arrebossat. Davant del cos prìncìpa1 trobem un paller i un corral, coberts a una vessant, eì segon amb teulada de fibrociment, seguint el pendent de1 terreny. Davant del cos de I'esquerra trobem I'era, amb pavìment de Iloses, j, més avall, un pou, de pìanta cìrcular, amb murs i coberta de paredat comú.

CONTEXT: Situat en un esperó a uns 200 m més avall de I'església de Sant Cebrià de la Móra. Envoltada per carps de conreu que baixen cap al Sot del Rìó'i cap a un bosc d'alzjnes. Té vistes sobre Ia Serra de I'Arca i les runtanyes d'Osona.

ESTAT DE C0NSERVACiÓl Acceptable tot ì que caldria restaurar els arrebossats de les façanes i eliminar alguns elements molestos com la xemeneia que surt per unð fjnestra i el baixant de la façana prjncipal. t, .la cæeù VALORACIÓ: Masia d'alta muntanya que ha conservat la seva fesomja fjns als nostres di es.

EVOTUCIO D'USOS: 0rlginal: l'lasìa. Actual : ltlasia.

RÈGI¡1 DE PROTECCIÓ: N.S. t)OCUl|lENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AADD.: Gnan Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès. 1991.

DlPUTAC]Ó DE BARCELONA. SERVE]S DEL PATR]I1ONI ARQUiTECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. ),997 INVENTARI DEL PATRIl'1ONI ARQUITECIÒNiC. PARC NATURAL DEL l'1ONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIl'4ONI ARQUITECTÒNIC, PARC NATURAL DEL i'|ONTSENY. TAGAMANENT 16/ T4/I4ON. 249

DENO|TINACIÓ: PUIG-AGUT.

LOCALITZACI0 0EOGRÀFICAT Sota el Turó de Tagamanent. S'hì pot arribar peì sender de Gran Recorregut G.R.-5 que surt d'Aiguafreda, a la vora de la riera de I'Avencó.

ÌfUNICIPI : Tagamanent.

ÈpocR: s. xvtu

TIP0L0GIA: t'lasia.

PROPIETATT Sr. Fondevila.

DESCRIPCIÓ: Restes d'una masia mìg construida, en un recinte de planta rectangular, sobre el que només queda ìa part esquerra deì que havja de ser una nnsia tipus II, ì parts del mur que tancava eì patì de la dreta, on nonÉs hi havja un cobert i on s'havìa de construir la resta de la casa, com dóna a entendre ìa gran portalada d'arc de mìg punt, adovellada, amb dovelles i carreus ben talìats que dóna accés al patì, 'i de la qual només queden els brancals ì les dovelles més properes a aquests. L'edificì pròpiarnent dìt està construit amb murs de paredat conú, amb grans cantoneres i es cobrejx a una vessant sobre ràfec de teula gìrada. Cal assenyaìar que a ìa cantonada de la dreta, sobre I'arc, no hi ha cantoneres, sinó carreus més petits, alguns dels quals sobresurten en voladju, deixant segurarnent per lligar-1os amb la hipotètìca cont'inuació de 1a façana; en aquest sentit, j djns del pati, es van deixar els orifjcis per a futures bìgues de fusta que cobrirìen aqueìla zona. Pel que fa a les obertures, les que donen a I'exterjor, com dues finestres, a la vora de I'arc, presenten lljnda r¡nnolftjca j brancals de carreus de pedra ben tallats, aixl com llejxa enrnotllurada; les que donen a l''interior del patì no tenen cap enrnarcament, nonÉs la llìnda de fusta, car posterìorment havien de quedar djns de la casa.

CONTEXT: Envoltada per terres de conreu que baìxen cap aì Torrent l'lal, al sud; al fons es dìstingeix el Turó de Tagamanent. q¡ìia ESTAT [)E C0NSERVACI0: Enrunada, caldria consolidar-ne les restes.

VAL0RACIÓ: Interessant exenple d'un ed'ifjcì que es va quedat'a mìg fer.

EVOLUCIÓ D'USOS: 0riginal: ltlasia. Actual : Abandonada.

DOCUITEI{TACIÓ BI BLIOGRÀFI CA I - AADD.: Gran Geografja Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès. 1991. - Draper, J.M'g.:"De Ayguafreda á Vjladrau per Tagamanent y Collfurmjch" a La Veu del Vallés; Portantveq d€ la comarca. nq 305. Sant Celoni, 1.902: pp. 1-3.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIlilONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS, 1997 INVENTAR] DEL PATRIl'l0NI ARQUIIECTÒNIc. PARc NATURAL o¡L ¡IoIis¡T,,v.

oIpuTRcIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIc LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1,997 INVENTARI DEL PATRIllONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL IIIONTSENY. TAGAMANENT 16/1s/MON. 250

DEtlOI¡|I I{ACI0: ELS FONDRATS

LocALITzAclo GEoGRÀFICA| pla de la calma, a uns 500 m. de El Bellit, on s'hi arriba a través d'un camí que hì puja des de I'Avencó (Aìguafreda).

lTUliICIPI : Tagamanent.

ÈPocRr s. xvlr.

TIP0L0GIA: t'4asia.

PROPIETAT: Sr. Francesc Grau

DESCRIPCI0: conjunt enrunat de planta rectanguìar esglaonada. L'edif.ici principal, de pìanta quadrada, presenta murs de panedat comú pres amb fang arrebossat, aìguns conservant ì'a1çada orìgìnal, i part de la coberta a dues vessants amb ràfecJ de lloses de pedra. D'altres construccions auxiliars conserven la coberta, una al costat nord, on aquesta és de lloses de pedra, i una altra aì sud, que serveix de corral, que es cobreix en teules recolzades en llates i bigues de fusta. De les poques obertuies que en queden, la majoria amb brancals de pedra j llinda de fusta, destaca una a la façana nord, situada al prirer pis, amb llinda i brancals de pedra calìssa gris d'anestes bisellades amb la data 1650.

C0NTEXTT Resguardada amb zona de bosc d'alzjnes a'l Nord, cap al Sot del Molinot, presenta terrenys de conreu ì pastures a la resta, amb suau pendent a l'est, nÉs pronunciat a I'oest, on baixa cap al Torrent dels Fondrats.

ESTAT DE C0lr|SERVACI0: Enrunada

VALORACIó¡ l'|asia que forrn part de la mateixa propietat que la Figuera, ì que presenta un sistema de cobertes simjlar al d'aquesta, amb lloses de pedra.

EVOLUCIO D'USOS: 0nigìnal: ltlasja Actual: Parcialr¡pnt utiIitzada com a corral.

RËCI|T DE PROTECCIÓ: N.S.

DOCUI.IENTACIO BI BLIOGRÀFI CA : - Draper, J.Me.:"De Ayguafreda á viladrau per Tagannnent y collfurmich" a La veu del ne 305. Sant Ceìonì: 1902. pp. 1-3. tl nedj i la vida al Montseny. 1990

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PARcS NATURALS. r997 INVENTARI DEL PATRIl\'l0NI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL l'1ONTSENY. TAGAMANENT 16/16/MON. 251

DENOl4INACIÓI LA CASETA

LOCALITZACIÖ GE0GRÀFICAT Indret de La Móra. S'hì arriba per una pìsta que surt a l'esquerra de Coll Formjc i que va fins al pla de la Calma. Tot just arri bant-h'i , cai agafar un trencall a la dreta que baìxa fins a Sant Cebrjà; la masia es troba abans d'arribar a I'esglésìa.

t'lUNICIPI : Tagamanent.

ÈPocnr s. xvrrt.

TIP0LOGIA: Masia.

DESCRIPCI0: i'lasia de tìpus Il, de pìanta rectanguìar, amb murs de paredat comti, rejuntat amb morter de calç dejxant algunes pedres vjstes, amb cantoneres poc treballades de pedra sorrenca verrnella, j cobenta a dues aìgües, sobre ràfec de rajol a punta de diamant j teula girada. La conrposicìó de façana és conpletament harnoniõsa amb l-a_ gnan_portalada al mig, amb llinda i brancals de carreus de pedra sorrenca verneìla, moìt irregulars, j cinc finestres, una a sobre ìa porta i duËs als costats, amb llinda, brancals i ànpits d'un sol carreu de pedra moit ìrregular. A la dreta destaca un paìler mìg enrunat, en eì qual s'ha trobat una antiga llj-nda fent de pilar; en aquesta lljnda es llegeìx ìa inscripcìó: "Manuel clot - Any 156g", la quaì cosa ens fa pensar que podrìa haver estat tneta de la masia "El Clot;.

O0NTEXT: Edifici envoltat de camps de conreu abandonats, amb una noguera davant la

ESTAT DE C0NSERVACIó: Bo. Els corrals ì els pallers annexos són en ruines.

VAL0RACIÓ: Senzilla mas'ia tlp'ica que conserva una bella volumetria.

EVOLUCIO t)'USOS: 0niginaì: lvlasia. Actual : Segona residèncìa.

I)OCUIIEI{TACIÓ BI BLIOGRÀFICA : - AADD.: - Danés, Catalunya ns XLiII. Barcelona: 1933.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIc LOcAL I DE PARcs NATURALS. l9s7 INVENTARI DEL PATRIt'l0NI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT 16/ 17 /I4ON. 252

DEN0ltll NACIÓ: LA PERERA.

L0CALITZACI0 GEoGRÀFICA: Sortint del nucli urbà d'Aìguafreda per 1a pìsta paral.lela a la rjera de l'Avencó. Agafar la pìsta a la dreta abans d'arribar aì pont de ìa Bisbal que condueix al nucli format per St. Isidre de la l'lora, ìa Figuera j la Perera.

ItIUNICIPi : Tagamanent.

ÈPOCA¡ Presenta elernents originarìs del segìe XIV, tot i ser refeta al XVIII.

TIP0L0GIA: l'lasia.

PROPIETAT: Sra. Vila

DESCRIPCIdT Antjc mas-torre, convertit en masia tipus II de planta rectangular, amb façana de panedat comú, amb pedres cantoneres, que presenta la pedra vìsta, tot i que s'observen restes d'arrebossat. La façana principaì pnesenta portaìada amb arc de mig punt adovellat, amb I'inscripció "REat. 1778" a la clau. D'entre les altres obertures disposades reguìarment destaquen les finestres ermnncades amb carreus enmotllurats de pedra, una de les quals presenta imbricacions a la part infenior, a'ixl com una finestra coronella d'un sol arc. A I'esquerra de I'accès princìpal s'observa un contnafort, mentre que a la dreta sota una fjnestra cegada trobem una gàrgola sobre una pica de pedra. A la resta de façanes trobem fjnestres quadranguìars ìa majoria enrnarcades en pedra. Al costat nord tnobem una aresta al mjg de ìa façana que podria ser test'imoni de la transformació d'un antìc "mas-torre" en l'actual masìa. A la vora hi ha un pou amb pedres treballades de forma cìrcular.

CONTEXT: Situada en una vessant de la runtanya que baìxa des del Pla de la Calma cap a la Riera del Pujoì, envoltada per antìcs terrenys de conreus amb pocs arbres, ara utilìtzats com a pastures.

ESTAT DE C0NSERVACIÓ: Regular, amb la coberta restaurada recentment. Cal destacar I'obertura d'un pati jnterjor que no ex'istja originàriament. Hi ha ruïnes de construccions auxiliars a I'est i l'oest.

VALORACIÉ¡ Exenrple de mas-torre d'orìgen med'ieval, convertida en masia a1 segìe XVIIL

EVOLUCIO D'USOS: 0rì gi nal : ftlas'i a. Actual: Tancada.

DOCUI'IENTACIO BI BL IOGRÀFI CA : - AADD.: De la balma a la masia. L'hàbìtat medieval 'i modern al Vallès 0rìental. 1996 - Danés, J.: "Estudi de la l'lasia Catalana" a Butlletí del Centre Excurs'ionista de Catalunva n'g XLIIL Barcelona: 1933.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRII'tONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1,997 INVENTARI DEL PATRIT'IONI ARQUITECTÒNIC, PARC NATURAL DEL MONTSENY, TAGAMANENT 16/18/MON. 253

DENOi4Il,lACIÓ: LA JAçA DEL BELLIT

Lo0ALITzAcl0 GEoGRÀFIcAr Al pla de la calma. prendre el camf de collformìc a Ïagamanent, a uns 7,4 Km prendre trencall a la dreta i avançar 1,5 Km rnés. Es troba al costat de jes runes de 1a capeìla de sant Njcolau, a uns 350 m de El Belljt.

ltluNICIPI: Tagamanent Èpoc¡: s. xvrr-xvrri

TIP0L0GIAr Corral

PR0PIETAT: Srs. Bellavista-Parera, de Granollers

DESCRIPCI0: Construcció de planta rectangular, cobert a dues vessants, de paredat comrf amb restes d'arrebossat, i pedres cantonenes. Porta d'accés amb llinda i brancals de carreus ben treballats, amb una petìta finestra al damunt, quadrada de llinda j carreus de pedra. Tan a la façana prìncìpal, com a la resta de façanes podem observar diverses espitlleres, amb llinda, brancals i ànpit de pedra. cal destacar les lloses de pedra dels ràfecs, que podrien ser un ìndìcì que anterjorment la coberta no presentés teula àrab, sjnó ìloses de pedra. També és interessant la solucìó de pìlars jnteriors, de pedra fìns a mitja alçada, amb una suprestructura de fusta en forma de triangle jnvertit, sobre la quaì descansa la coberta.

CONTEXTI Al davant del corral el terrenypresenta un suau pendent amb poca vegetació. A la resta trobem zona de bosc, amb les restes de I'ermita de Sant N'icolau, i el pendent cap al sot del Molinot.

ESTAT DE C0NSERVACIdT Acceptable.

VAL0RACIÓ: Edificj eminentment ut'ilitari però construit amb gran dìgnitat, destacant ì'orìgìna1 solució de suports, tal j com corresponia a ìa inportància de la mas.ia de què depèn.

EVOLUCIó D'USOS: 0nìginaì: corral Actual: corral

DOCUiIE¡ITACIO BIBLI()GRÀFI CA : - AADD.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès. 1991.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIÞlONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PARcS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIl|l0NI ARQU]TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL IfONTSENY. TAGAlllANENT 16/1g/MON. 254

DENOltllNACIÖ: cAN C0DINA

ToCALITZACIÓ cEoGRÀFICAT Sortìnt del nucti urbà d'Aiguafreda per ìa pista paral'1eìa a la riena de I'Avencó. Agafar la pìsta a la dreta abans d'arribar al pont de ìa Bisbaì que condueix al nucli de Ia l'lóra. La casa és abans d'arribar a Sant Isidre de la l'lóra. l{UliICIPI: Tagamanent

ÈpocRr s. XVII o XVrrI.

ïlP0L0GIA: þ1asia.

PR0PIETAT: Sr". Xuclà.

DESCRIPCIÓ: Restes d'una gran masja, orientada al sud-oest, adaptada als desnjvells del terreny. La pìanta està formada per una agrupacìó de rectang'les, i els murs són de paredat comú, amb cantoneres. Quan a obertures, el cos del nord-est, amb aparelì de carreus ben tallats de diferents tamanys, presenta espitlìeres a diferents aìçades, pen la qual cosa podria tractar-se d'una estructura defensiva. La resta d'obertures també són petìtes i estan emmarcades per carreus de pedra i lleìxa; al mur sud-oest destaca una finestna amb trencaaigües, sobre un element decoratìu en fonma de volutes, i brancals enrmotllurats, sobne lìeìxa plana. A les cobertes s'han emprat teules ì I I oses de pedra.

C0NTEXT: Sjtuada en mìg d'un planell amb terres de conreu, envoltades per bosc d'alzines.

ESTAT [)E CONSERVACIÓ: Ja estava enrunada al 1902. La major part de la teulada ha caìgut per'ò es mantenen la majoria dels murs. El propìetari té projectada ìa restaurac'ió de la masia.

VALORACIÓr Important masja amb murs de gran a1çada, amb una possibìe torre forta.

EVOLUCIÓ D'USOS: 0rìgìnal: l'lasia i possìbìe torre forta. Actual: Enrunada.

DOCUI'IENTACIÓ BI BLIOGRÀFI CA I - AADD.: De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. 1996 - AADD.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès. 1991. - Draper, J.l'le.:"De Ayguafreda á V'iladr"au per Tagamanent y Coìlfurmich" a La Veu del Vallés; Portantveu de la comarca. n'g 305. Sant Celonj, L902: pp. 1-3.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'loNI ARQUITECTÒNIc LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIÞiONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSEt.JY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl|lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL DE PARCS I NATURALS, 1997 TAGAMANENT 16/20/I4ON, 255 INVENTARI DEL PATRIl'l|ONl ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL lll|ONTSENY.

DENOI'IINACIÓ : CASTELLSEGUER urbanitzacìó "La LOCALITZACIó GEoGRÀFICA: S'hi arriba a través del carrer de la que porta cap'a-Cãn Èere Torn. Abans d'arribar-h'i s'agafa un trencall a Pedralba" la l,esquerra que porta u'unu pista sense asfaltar que mena a la masia, a un km. de u rban i tzac'i ó .

llluNICIPI i Tagamanent. 1970 reconstruida ÈPOCA: Originàrja del segle XV, reformada al XVIII, abandonada al i al 1986.

TIP0L0GIA: ltlasia.

PR0PIETAT: Sr. Jesús Ruìz Kaiser

amb accés DESCRIPCIfl: Edifici de planta en fornn de "L" situada sobre una terrassa, a través d'una esca la 'edific'i presenta rrurs de paredat comú, rejun cal algunes pedres carejades' permet veure dues anb cantoneres ben ura pal ens fases d'ed'if icac'ió, ect principal ' i el sector més nou,al'esquerra.desortalada'rectanguìaramb lljnda monoiítjca i brancals de carreus de pedra sorrenca. A sobre, trobem una fìnestra, de tannny mig, amb ll'inda monolítjca'i brancals de carreus de pedra ben destaca una tallats, amb les arest; b'isellades, i lleixa enrnotllurada. A la dreta, trobem una altra altra finestra amb perfìl conopìaì a la llinda. Al cos de I'esquerra, iinestra, com la que hi ha sobre ìa porta, amb la data "1775" a la llìnda. Al damunt de pedra dues balconeres d'arc de miq punt, adovellats, amb brancals de carreus trobem que ben tallada i barana dË totxo. Dárrera d'aquestes balconeres, ì dels nlrs 1es envolten, no hi ha cos d'edificació sinó un terrat cobert' gran pìane11. A l',esquerra C0NTEXT: Davant de la casa trobem grans pìns davant d'un hi ha feixes de conreu i a la dreta bosc d'alzines'

ESTAT DE C0NSERVACIÓ¡ Bo. Restaurada al 1986'

VALoRACIó: |llasìa de gran antìguìtat, reconstruida amb un bon criterj.

EVOLUCIO D'USOS: 0rìginal: ltlasia. Actual : S'i ntenta retornan-'ìa a les tasques agrícoìes.

DOCUI'4ENTACIó BI BLIOGRÀFI CA I d'Amics - "Rehabi l itació de la nasia de Castellseguer" a la Revista de I'Assocìació de Tagannnent. Tagannnent: 1993. pp. 9-10

1997 DE PARCS NATURALS. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'l0Nl ARQUITECTÒNIC LOCAL I il

INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSTNY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITE0TÒNIc LOCAL I DE PAROS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIÎIONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT 1.6/21/I4ON. ?56

DENOi'1INACIO: ESTTLA DE LA CALMA o LA SITJA DEL LLOP.

L0CALIIZACI0 GEOGRÀFICA: Dins de I'anomenada "Barraca d'en Ranron" , al Pla de la Calrn, sobre el Turó del Poliol. S'hj arriba per 1a pista que parteix de Coll Formic i va fins al Turó de Tagamanent. Cal desviar-se a l'esquerra abans de de'ixar el Pla, a uns 5,8 km de Coll Formjc.

IIUNICIPI : Tagannnent,

EPOCA: Element prehìstòric de cronologia inprecìsa; hi ha quì cons'idera que és de l'època megal.lltìca i el situa entre el 2?00 i ei 1800 a.C. durant la fase canpanìforme j el bronze antic; mentre hì ha qui considera que 1a pedra és d'orìgen celta i per tant se situalia entre el 800 j el 700 aC.

TIP0L0GIA: Estela prehistòrica.

DESCRIPCId: Gran pedra sorrenca de 1,85 m d'aìçada per uns 1,30 m d'anplada i uns 40 cm de gruix, que fornn part de les parets d'una cabana de pastor de pìanta sensjblement rectangulan, construida amb pedra vìsta col.locada en sec, j coberta amb lloses de pedra i rolls de fusta. La pedra presenta motius ornanentals en baix reìleu, consistents en incisions que dibujxen formes de cercles concèntrics j cercles, aixl com algun semicercle, resultat del trencament de la pedra.

CONTEXTT La barraca se sìtua dait d'un petit turó, envoltat de terres de pastura amb gjnebrons, en una crui'lla de camjns cap a Coll Formìc, el Turó de lagamanent i Cànoves.

ESTAT DE COl1SERVACIO: Bo.

VALORACIÓ: Elenent prehistòr'ic que docunenta 1'antiqulssima presència humana en el nnssls del Montseny.

EVOLUCIó D'USOS¡ 0rìginal: Imprecís, potser era un nrenhir. Actual: Eìernent arquitectònìc i joia arqueològìca.

DOCUÌ'IENTACIó BI BLIOGRÀFICA I - Alñacambra, P.J.: "E1 negaì.1'itisme a La Calma (Montseny). a Tagannnent nq 23. Tagamanent: juny 1990. - Arxé, J.: "L'arqueologia a l'àrea del Montseny" a Monografies del Montseny. nq 5. Viladrau: 1990. pp. 145-169. - Vjla, Ll.: "L'estela del Pla de la Calma" a La Sitja del Llop. ne 1. Juliol de 1991. pp.2-3. - Vjlardell, J. Castells, J.: "Ha1lazgo de una estela decorada en el Pla de la Calma" a Pvrenae. n! 12. Barcelona: 1976. pp. 181-182.

DlPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'tONI ARQUiTECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997 INVENTARI DEL PATRIl|l0N] ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

DIPUTACIÓ DE EARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997