Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de (1601-1631)

Xavier Montal Roura Arquitecte i investigador

Quaderns de la , 31 (2019) 149-169 150 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

Garí Carles Bosch havia nascut a Osor pels volts de 1565, a la casa d’en Carles, possiblement situada al carrer de Munt de la població. Era un dels fills de Jaume Carles Bosch i de Margarida, teixidors de lli. Se’n desconeix la formació eclesiàstica inicial, si bé el 1592 ja se’l troba anomenat com a clergue d’Osor i el 1601 com a vicari de Sant Pere d’Osor. El que sí que es troba àmpliament documentat és el seu pas com a rector de l’església parroquial de Sant Vicenç de Susqueda, des del seu ingrés el 1601 fins a la seva defunció, ocorreguda el 1631. I aquest rastre resulta evident gràcies a la preservació dels llibres sagramentals, d’administració i notarials d’aquell període, duts amb mestria pel mateix Garí Carles Bosch. En aquests llibres, a més de l’estricta anotació dels sagraments administrats, hi va incloure tot de notes al marge referents a fenòmens naturals o esdeveniments rellevants, accidents, obres realitzades a la parròquia, consuetuds... Així doncs, Garí va voler deixar testimoni d’uns fets transcendents que pos- siblement cap ànima més del terme de Susqueda podia immortalitzar. En efecte, era comú en aquells temps que la població fos majoritàriament analfabeta i, doncs, l’escriptura restava en mans d’escrivents i notaris, o dels clergues, amb formació suficient i que sovint feien també aquesta funció notarial, de fedataris públics. Garí Carles Bosch va redactar les seves anotacions, fetes a l’inici del segle xvii, majoritàriament en català, bé que alguns encapçalaments i finals formularis eren en llatí. Firma majoritàriament com a “Garí Carles Bosch, rector”, però també el podem trobar com a “Garí Carles, rector”, “Carles, rector” o “Garí Benet Carles Bosch” i, en menor mesura, com a “Garí Bosch Carles, rector”. El seu germà Antoni Carles Bosch l’acompanyà més tard en el seu petit movi- ment de la vall d’Osor a la vall de Susqueda. Així consta com ja el 1624 dit Antoni figurava com a teixidor de lli (l’ofici de llur pare) de la sagrera de Susqueda, junt amb la seva esposa Segimona i almenys sis fills de tots dos. D’altres germans i germanes van romandre a Osor: Jaume, també teixidor de lli, esposat amb Violant Vila; Magdalena, esposada amb el sabater Francesc Monsegur; i almenys una altra germana, esposada amb el carnisser Guillem Sabatés. El nostre personatge morí i també acabà el seu ministeri el darrer dia d’agost de 1631 a Susqueda. Abans, però, testà en dues ocasions: pels volts de 1603-04 a la mateixa parròquia de Susqueda que regentava, fent hereva universal la seva mare Margarida, i finalment el 1626 a la veïna parròquia de Sant Joan de Fàbregues, fent finalment hereu universal el seu germà Antoni, com hem dit, teixidor de lli de Susqueda. Estranyament no feu hereu universal «Déu Nostre Senyor», com era habitual en els testaments dels preveres. Pel que fa a Susqueda, val a dir que el poble es troba assentat als marges del riu Ter al seu pas pel llarg congost que parteix les i que això el vincula estretament a aquest riu. El formaven un grup de cases al voltant de l’església (la sagrera), un petit barri prop del pont sobre el Ter (el Ramadal) i un bon nombre de masos dispersos per les fondalades de la vall aprofitant tots les terres fèrtils. La resta del terme són boscos i roquissars. El 1626 tenia 164 habitants. Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 151

El rerepaís on es troba, anomenat senzillament «la muntanya» des de la plana, fou en el seu dia un territori feréstec i aïllat, però això també el protegia de certes malvestats (pirates, guerres). Els inicis del segle xvii la contrada fou escenari del cèlebre bandolerisme pel fet mateix de ser un lloc on hom podia amagar-s’hi fàcilment en coves i avencs. Als límits entre Osona i era un territori allunyat, per bé i per mal, del progrés de les ciutats (, Girona). Tot i que avui administrativament gironí, sempre ha estat lligat eclesiàsticament al bisbat de Vic, i antigament sota el control del casal de Barcelona, dels Cabrera i dels Montcada.

El seu testimoniatge

Els trenta anys que Garí Carles Bosch va ser rector de la parròquia de Sus- queda (1601-1630) i la seva constància en les anotacions als llibres parroquials el converteixen en una mena de cronista de la seva generació a la vall, un testimoni rellevant (i inesperat per a nosaltres) dels fets que s’hi esdevingueren. Pel que fa a les citacions extretes de les seves anotacions als llibres parroquials, les hem distribuït en una sèrie de blocs temàtics, el primer dels quals es dedica a fets diversos succeïts en aquell període, el segon a l’episodi de l’aiguat del 1617 i a la posterior reconstrucció del pont sobre el Ter, el tercer a les obres endegades pel rector, el quart als costums i cerimonials establerts, mentre que el cinquè recull els testaments i l’acta de defunció del rector. El primer bloc recull, doncs, la crònica de les vicissituds, esdeveniments i cala- mitats d’aquella època. S’inicia amb una bellíssima descripció d’un eclipsi de sol ocorregut el 12 d’octubre de 1605, prossegueix amb l’anotació de grans onades de fred i de calor i altres inclemències meteorològiques, de diverses plagues, de fets memorables i dels problemes amb moriscos i també amb bandolers. No és estrany 152 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura això darrer ja que li va tocar de viure a prop dels escenaris del bandolerisme, tan estès per aquelles contrades a l’inici del segle xvii, amb les accions que protago- nitzaren el cèlebre Serrallonga (1594-1634), però també d’altres, i que sens dubte degueren tenir un paper actiu en la seva vida. El segon bloc, vinculat a la forta ploguda del 3 de novembre de 1607 que enderrocà el pont del Ter, tracta sobre aquest fet catastròfic i sobre el gran esforç per poder reconstruir aquest nexe d’unió entre el poble de Susqueda i el Ramadal amb la zona del Marquès i Rocasalva i amb el camí cap al Coll i Osor. El tercer bloc explica les condicions de l’establiment a Francesc Bell-lloch per construir una casa a l’hort de darrera la rectoria i a Narcís Cortés per edificar a tramuntana de l’església, tracta sobre la construcció de la volta grassa de la nau de l’església parroquial de Susqueda, amb gran definició contractual a Antoni Robert, mestre de cases, l’encàrrec del retaule major de l’església parroquial a Bernat Roca, mestre de retaules de Girona, amb una acurada descripció de com havia de ser aquest, i evidencia la construcció de la cisterna i les fonts baptismals de l’església. El quart bloc recull el llibre de la consueta1 amb els drets de terratge, núpcies i baptisme, les misses anuals principals, les benediccions, les processons, els cants, les celebracions de Pasqua i Nadal. Clou el recull el testament que atorgà a Susqueda pels volts de 1603-1604; el seu darrer testament de 7 de març de 1626, recollit a la parròquia de Sant Joan de Fàbregues en unes condicions de conservació que no fan possible la seva lectura íntegra; i la nota necrològica al llibre d’òbits de Susqueda. S’ha conservat en tot la llengua escrita del segle xvii. S’han desfet abreviatures, això sí, i s’han introduït signes de puntuació per a fer el relat més entenedor. S’ha assenyalat unions actuals amb apòstrof, únicament les que avui no es fan s’indiquen amb punt volat. També s’ha accentuat i s’ha fet ús de majúscules i minúscules segons la norma actual.2

Temps i successos

[D/1; 12-10-1605] Memòria sia com vuy als dotse de octubre 1605 y dimecres, casi a les dos hores passat mitdia, lo sol se és eclipsat casi tot lo cos solar, y és tornat lo dia casi [h]avent perduda tota la claror, y prest [h]a tornat a cobrar la claror. No se han vistas estelas perquè estava tot núvol, que si [h]aguera estat serè sens dubte les demés esteles del cel se foren vistes. Tant enfosquit estava lo món, nunca jo he vist tant tuït3 lo dia. Ha durat mitg quart.

1 Llibre on consten les cerimònies i consuetuds litúrgiques d’una església o monestir [Oferim algunes definicions de mots que poden quedar lluny del lector actual, per a les quals ens servim del Diccionari Català-.Valencià-Balear (Alcover-Moll)]. 2 Agraïm les facilitats donades pels responsables de l’Arxiu Episcopal de Vic en l’accés als originals. El text transcrit ha estat revisat per Narcís Figueras Capdevila. 3 Potser [a]tuït, participi d’atuir, rendir, privar de les forces físiques o morals, aquí aplicat al dia. Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 153

[D/1] Memòria sia com des del any 1610 fins al Nadal de 1617 s’és fet lo redrés4 de la moneda, pus ara va a pes. Se son trets los moriscots des de Castella, Aragó y Catalunya.

[I/1] ...fórem deslliurats de una plaga de llagostas lo any 1613 que casi tots los aulets de Susqueda devoraren la fulla. Feren 1 prosessó, y la matexa semmana se conagué remey dins quatre dias.

[D/1] Lo any 1613, gran penúria de blat y gran abundantia y mercat.

[A-C-E-H/1] Don Francesc de la Cueva, duc de Arburquerque, virrey de Barcelona5 tràuen los bandolés y lladras de tota Catalunya, en lo mes de maig y juny 1616.

[D/1] Lo any 1616 la terra plena de bandolés; y entre lo mes de abril, maig y juny, entre presos, morts y fugits, no se’n sabia palla ni pols. 1616.

[D/1; 26-8-1618] Als 26 de agost any mil sis-sents y desavuyt, dia de diumenge, se negaren un home dit Vilageriu, brasser, y una sua germana en la barca de Carós, quant se’n tornaven de missa, y dit Vilageriu, al cap dels vuyt dies, fonc trobat lo seu cos mort en la parròchia de Susqueda, y de voluntat del rector de Carós fonc soterrat en lo sementiri de Susqueda. Pus en la Coresma prop passada confessà y combregà.

[D/1] La primavera de 1620, gran pobresa de blat.

[D/1] Lo any 1621 sa morí Paulo 5 papa en janer, y lo Rey Felip terser en mars 1621. Dit any foren moltes rates y feren gran dany.

[D/1] Lo mes de maig, juny y juliol 1621 la major part plujós y molt tempestuós, y les rates [h] an fet molt mal en los blats, y moltas artigas6 que no sia segat blat. Pobre anyada 1621.

[A-C-E-H/1; 12-1-1624] Als 1, 2 de janer gran neu per tota la terra. 8 dias abans de Nadal fins pasat tot fabrer, totas estas montanyas gran neu y los camins plens de glas.

4 Redreç. Acció i efecte de redreçar; reforma per a millorar alguna cosa. 5 El castellà Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva (1575-1637), duc d’Alburquerque, fou lloctinent de Cata- lunya entre 1616 i 1619. En ser nomenat, va encapçalar dues companyies de cavalleria amb el propòsit d’eradicar el fenomen del bandolerisme, fet que va aixecar protestes de les institucions i dirigents catalans, com ara l’arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada, ja que es consideraven tropes estrangeres. Va organitzar sometents generals, va fer penjar amb rapidesa els bandolers que capturava i destruir les cases i possessions d’aquests i de les seves famílies, actitud expeditiva que li va procurar enfrontaments amb la la Generalitat, que el va denunciar al rei, mentre que les autoritats locals ho trobaven bé, ja que posava fi a un clima general d’inseguretat. 6 Tros de terra arrabassat profundament i amb l’arbúcia cremada, en preparació per esser sembrat de bell nou. 154 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

[H/1] En lo any 1624 fonc bona anyada de pa, vi. No oli ni glans. De Sant Miquel de setembre fins al dia de Sancta Llúcia no plogué. La gent sembrà molt tart a causa del gran exut. Lo dia de Sant Joan de Nadal y la octava7 de Sant Esteve als 2 de janer 1625 prou aygua, y fins a dit dia no ha fet a penas nengun fret, pareixia per festas de Nadal fóssem de maig. En novembre passat féu alguna semmana de gelada y no més. Scrit als 3 de janer 1625. La cullita del oli del any 1624, molt bona. Lo forment8 an Gerona mor[?] 14 y 15 reals la cortera,9 la sègol10 1 lliura cortera. Per St. Matia, gran fret y glas.

[H/1; ?-3-1626] En lo mes de març del present any de mil sis-cents vint y sis és vingut lo rei Filip 4 en Barcelona y se son tingudas Corts Reals en Lleyda,11 y any de cativeri per alguns y de poc fret. En janer y fabrer, ponsellas de rosas.

[D/1; 15-3-1626] Diumenge, als 15 de mars 1626, arriba lo veguer de Gerona en Susqueda per a sercar sis hòmens que En Serrallonga de Carós ab sa quadrilla se n’aportaren de Canet Adri y Moncal prop Gerona per a composar-los. Ab dit vaguer anaven los síndichs de la vegueria, éran de companyia sinc-sents hòmens de armas, 500 armats. Se aposentaren en la Església, rectoria y casas del Marquès, Trias y Rocasalva.12 Nos donaren gran dany y poc profit. Arribaren lo dissapte de baxa hora. Se n’anaren lo diumenge a la una hora. Déu vulla que may pus tornen. Garí Carles, rector. 1626. Lo present mes de mars sa té nova serta de la vinguda del Rey a Barcelona, Fhilipo 4.

[C-E/1; 28-2-1627] Compte de les teules, los qui·n perd[é]ran als 28 de fabrer 1627: En Colobran, teules 1 miller Gaspar Suy 1 miller En Sabater 1 miller En Pera Soquet 1 En Gravelosa 2 sentas Cosme Suy 2 sentas En Marques 1 miler Miquel Suy 1 miler Pere Suy 5 sentas

7 Vuitada. Espai de vuit dies durant els quals l’Església celebra una festa solemne la diada de la qual s’escau el primer dels dits vuit dies. 8 Blat de la millor casta. 9 Mesura d’àrids, de capacitat variable segons les comarques, però aproximada a 70 litres (a Girona 72,32 litres). 10 Gramínia semblant al blat, però de qualitat inferior. 11 Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d’Aragó, qui va venir acompanyat del seu valido, el comte- duc d’Olivares, que considerava que l’autoritat i la reputació de la monarquia s’havia deteriorat i, per tant, proposava un pla de reformes encaminades a reforçar el poder reial i la unitat dels territoris sobre els quals regnava, amb vistes a un millor aprofitament dels recursos al servei de la política exterior. Després de vint-i-set anys sense corts, la repressió dels virreis a costa de la persecució del bandolerisme havia estat intensa i alguns dels nobles presents a les corts havien perdut el seu castell enderrocat per ordre d’Alburquerque o Alcalà. Aquestes corts i la seva interrupció varen generar una conflictivitat en les relacions entre la monarquia i Catalunya que originà el fracàs els propòsits que les havien inspirat. 12 Totes tres cases situades al costat dret del riu Ter, més enllà del Ramadal, avui negades. Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 155

Pere Soler 1 miler En Codina 1 miler En Quer 6 sentas En Planiques 1 miler Puig de Rajol 5 sentas

[A/1; ?-12-1629] Lo Nadal de 1629 sense nengun fret, y dias abans y aprés. Y la primavera y estiu, molt plujós, y any de poc blat y de pocas castanyas foren fumadas, y pochs rahims casi pertot.

[D/1] La cullita del blat del any 1630 fonc molt pobra per tota Catalunya. Les castanyes se veneren dit any a vint sous y ducat la quartera casi totom arreu. La primavera del any següent de 1631 a cada lloc secrestaren lo blat, no se’n trobava. En mars, abril, maig, juny patí molta gent de fam, no·s trobava pa ni blat. La lliura del pa pertot a set, vuyt, nou, deu dine[r]s y un sou. Ni se’n podia trobar ni en siutat ni fora siutat. Lo preu del blat se aserca ha tres lliures y deu sous la quartera, y com no se’n trobava, de blat se’n pagava quatre lliures la quartera ne paguí jo y molts altres, y a sinc lliures la quartera ne pagà en Gravelosa, pagès de assí, a la plana de Vic, y alguns dèyan ne pagaven 6 y set lliures, de manera que cavallers, capellans, pagesos, menestrals, totom [h]a menjat lo pa ab mida y poc. Los pobres [h]an patit. Lo any 1631 prou blat, prou sireras, pomas, prunas, rahims, olivas, glans, y tot bé, llohat sia sempre Déu Nostre Senyor, y la Sua Santíssima Mare, y tots los sancts de paradís. La dita primavera la sivada ha vint reals y dobla13 la quartera. Vi, oli, sal, tot molt car. Any ple de afany per pobres y richs fins al blat novell. Garí Carles, rector, natural de la vila de Osor, en edat de 66 anys.

L’aiguat del 1617 i la reconstrucció del pont de Ter

[A-C-E-H/1; 3-11-1617] Memoria sia com divendres als 3 de novembre de 1617 fonc tant gran ayguada que derrocà lo pont de Susqueda del riu de Ter. Féren-se grans llavissadas, se derrocà part del pont de Amer, gran part del pont de Roda, tot lo pont de Carós, les vores del pont de Sellent. Garí Carles Bosc, rector de Susqueda, natural de la vila de Osor.

[D/1; 3-11-1617] Lo gran diluvi lo qual derrocà lo bell pont de Ter fonc fet divendres en la nit a 3 de novembre 1617.

[D/1; 3-11-1617] Lo gran diluvi qui se n’aportà lo pont de Ter fonc fet divendres en la nit a 3 de novembre any 1617.

13 Moneda antiga, d’or o de plata, que tenia diferents valors segons les èpoques i regions. 156 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

[G-K/1; llibre posterior a Garí Carles Bosch] Jesús, Maria, Josep, Amen, y del Gloriós St. Antoni de Pàdua. Segons trobo notat en los llibres de cura de esta rectoria de Susqueda per lo Rnt. Garí Carles Bosch, rector, en lo any 1617 a 3 de novembra [h]ay [h]agué tant gran diluvi que se n’aportà lo pont de Ter, al capvespra, a la entrada de la nit de dit dia tres.

[R/3; 3-2-1619] Procura que fa la comunitat de Susqueda per edificar lo pont novament en lo riu de Ter. Lo últim fonc derrocat per un diluvy fet a tres de novembre y divendres al vespre del any Mil sis-sents y desasset. Jo, Garí Carles Bosc, rector de Susqueda y natural de la vila de Osor, fas la present de ma mia. In nomine Sanctissime Trinitatis. Cum esset convocata multitudo populi agricolarum et habitatorum parrochie Sancti Vincentii de Susqueda, diocesis Vicensis, presente Joanne Vinyas, bajulo terminorum de Rupit et de Fornils, tractaverunt edificare pontem in flu- mine Ticeris, sive de Ter, et Anticus Quer, operarii anno presenti ecclesie de Susqueda; Benedictus Marquès, regens domum del Marquès; Joanne Jacintus Marquès, [h]eres domus del Marquès; Joannes Puig, alias Sabater; Antonius Sabater, ejus socer; Antonius Rocasalva; Petrus Puig de Rajol; Franciscus Pujol et Codina; Gabriel Pandís, als. Trias; Estefanus Suy; Anticus Colobran; Joannes Rajol, alias Terrats; Sagismundus Sarsaneda et Salvius Verneda, alias Planiques, agricole omnes; Jacobus Colobran, ostalerius, Joannes Damunt, Franciscus Bell-lloc, brasserii sacrarie de Susqueda. Qui nos omnes gratis etc. constituimus, facimus et ordinamus sindicos et procuratores nostros certos et speciales etc. vos Benedictum Marquès, Joannem Puig als Sabater, Sagismundum Gravelosa, agricolas de Susqueda, et Antonium Corriol et Sala, agricolam parrochie Sancti Joannis de Fabricis absentem, videlicet hoc modo: que vosaltres quatre sobre anomenats tingau lo càrrech y offici de fer edificar lo pont en lo riu anomenat Ter y que aquell pugau donar a fer /o/ a preu fet o a jornals, fer coure cals, fer serrar fusta, fer aparellar cantons per les piles, llogar mestres, manobres y també a desllogar. Ítem que pugau demanar, rebre, collir y llevar totas y qualsevols caritats promesas a la hobra de dit pont, y, si menester serà, fer executar totas y sengles personas qui [h]auran promès a la hobra de dit pont y seran estats negligents en pagar, y que pugau convenir tots los qui deuran Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 157

devant de quasevol jutge etc. Item fer y fermar àpogas, albarans, fins y deffinitions, etc. Fiat largo modo etc. Cum posse constituendi etc. Actum in simiterio Sancti Vin- centii de Susqueda die tertio mensis Februarii et die Dominico anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo nono. Firmauit bajulus et omnes supradicti. Testes sunt Antonius Sabater et Antonius Rocasalva, agricole de Susqueda. Testes firme Antonii Corriol qui firmavit die decima tertia mensis Februarii anno ut supra, sunt Joannes Jacintus Marquès, parroquie de Susqueda; Joannes Alou, agricola de Prohit. Ítem los matexos procuradors prometen de donar rahó y compte del que [h]auran rebut y pagat cada any una vegada durant la hobra del pont, y lo dit compte donaran devant del rector, y hobrés, y de la major part del poble de Susqueda.

[A-C-E-H/1; 30-4-1619] Fonch comensat lo pont nou lo Dissapte Sant als 30 de abril 1619.

[A-C-E-H/1; 1-8-1619] Lo dia present fonc comensada de paredar la segona pila del pont de Ter, de la part de Susqueda. Déu nos dó bona sort en tot, primer de agost 1619.

[H/1; 3-10-1619] Lo present any de 1619 se son fetas tres pilas del pont de Ter. Lo Sant Esperit enca- mine tant sancta hobra. Amén. Estaran a tot gasto casi a sinquanta ducats cada una. De octubre als 3 de 1619. Carles, rector.

[R/3; 10-8-1629] Als deu de agost del any mil sis-sents vint y nou Antoni Rocasalva, pagès de Sus- queda, té promès de pagar tres lliures y sis sous barcelonesos a la hobra del pont de Susqueda, per haver lo dit Rocasalva comprat un pedrenyal a dit Joan Bosc per dit preu. Y las ditas tres lliures y sis sous barcelonesos pertanyen a la pia hobra del pont per ser la dita vaca14 o lo preu de aquella de dita hobra del pont, lo restant deu lo dit Bosc a dita hobra.

[A-C-E-H/1; anotació posterior a Garí Carles Bosch] L’any 1671 fonc tornat edificar lo pont en lo lloch hont ja estaven edificades las pillas, una pilla vella que era restada del aygat 1617, y las dos eren comensadas de temps de Garí Carles, rector d’esta parròchia; y axís, gratias ne fas a Déu Nostre Senyor, s’és tornat en temps de mi, Jauma Banchs, prevere y rector de dita parròchia; y ab tres anys son fetes tres arcadas, so hés, una cada any, en los mesos de agost y setembra, los quals anys tinchgueren bonas cullitas, lo derrer any ja fou feta.

14 Fer vaca. Fer companyia amb un altre, en el joc o en altres negocis, a base de repartir-se el guany per parts iguals. En castellà, vaca, “dinero que juegan en común dos o más personas” [RAE]. 158 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

Les obres parroquials

[R/1; 1605] Jo, Garinus Carles Bosch, rector parrochialis Ecclesie Sancti Vincentii de Susqueda, diocesi Vicensis, gratis, etc. assenso sive stabilio vobis, Francisco Bell·lloch, laboratori gallo et vestris etc., quendam ortulum retro rectoriam de Susqueda situm ad constru- endum domum et terminatur a parte orientis in alio honore dicte rectorie, a meridie cum domo de la rectoria, ab occidente in quodam ortulo del padró qui etiam de jure pertinet ad dictam rectoriam nam ut multi asserunt domus d’en Padró fuit edificata absque licentia rectoris et nullam interveniens Instrussito et terra in qua fedet est rectorie et hor ab Antiquo, a circio in via publica. Et hoc stabilimentum promitto vobis et vestris facere, habere, tenere sub bonorum meorum obligatione cum pactis et rettentionibus sequentis: En esta manera: que vós, dit Francesc, pugau fer y edificar casa ab un sol vessant tirant a part del camí y tant alta com vullau, però no fent finestra a la part de la rectoria, y es pacte perquè, com sia la terra de la rectoria y jo no volent dissipar aquella per mos successós, vull que si algun rector d’esta rectoria volrrà la dita casa la se puga pendra ab tal que [h]age de pagar lo valor de la dita casa, conforme serà estimat per quatre persones, dos de cada part, com són les parets, bigas, teulas, portas y altres obres útils per lo edifici de dita casa, y [h]avent-vos pagat lo preu vós y los vostres siau obligat a buydar la dita casa. Més es pacte que en la dita casa no pugau tenir ni posseyr ni los arbres ni sermens ni tampoch lo ort qui és devant de la casa y costat de la església sinó tan solament la casa ab sola la entrada de dita casa y exida y no altra cosa més. Més es pacte que lo dit Francesc y los seus [h]age de pagar dos sous quiscun any (de censos a la festa de Nadal) al rector de Susqueda tot lo temps que durarà lo dit stabliment ab tots los pactes. Prometen la una part y l’altra de fer valer y tenir, y no contradir en nenguna cosa de les sobraditas ab obligatió de llurs bens etc. Quod fuit actum per me, Petrus Almar, presbiterio et vicarius ecclesie de Osorio et Beata Maria de Colle, die vigesima mensis Agusti anno [a] nativitate Domini milesimo sexcentesimo quinto. Eodem die dictus Franciscus acceptat dicto stablimentum et signa dicti Garini Bosch, rectoris, et Francisci Bell·lloch. Testes sunt Petrus Sarcenedas et Gabriel Padró, laboratores de Susqueda.

[R/1; 12-4-1609] Concòrdia sobre lo edificar la casa de Narcis Cortés en lo casal del mas Asbert, a la part de tremontana de la església de Susqueda, junt a la de Cosme Suy, y dita casa emprèn de fer Antoni Robert, mestre de cases de la vila de Osor. Primerament, lo dit Robert [h]a de fer tres parets en dita casa y juntada ab la casa de dit Cosme Suy y de aquella alsada, y tot a son gasto y despesas, y tenir-se manobres, y cobrir la casa, y fer en dita casa un forn, y una ayguera, y un portal fora rodon, y una finestra, y una escala tot de pedra borda afeysonada15 en la part més convenient de dita casa. Y dit Cortés li [h]a de aportar pedra, si n’[h]i faltarà, cals, y lo call16 [que] serà menester, per fer les parets, fusta, y teulas, y claus, y [h]age de donar y

15 Afaiçonar. Obrar (un material). 16 Call. Bocí de ferro que es posa a manera de tascó entre el mànec i el ferro d’una aixada o d’altra eina semblant, per fer forta la unió de les dues peces. Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 159

Susqueda, 1935.

pagar lo dit Cortés al dit Robert vint-y-sinch lliures barceloneses ab tres pagues. so és: en comensant dita casa sinch corteres de blat de sègol per lo preu vint-y-quatre sous la cortera, que seran sis lliures; y [h]avent posades les bigues del sostre li [h] age de donar y pagar nou lliures barceloneses; y les deu lliures barceloneses restants [h]avent acabada dita casa; y assò promet y iura ab obligatió de tots y sengles béns seus, etc. Ítem, lo dit Robert promet y iura de fer dita hobra ab lo moda sobredit, y promet de donar acabada dita casa del dia de Pasqua primer vinent a un any ab obligatió de tots sos bens, y per major claríssia se’n fa lo present acte fet, fermat y jurat per totes les parts. Fet en la rectoria de Susqueda, vuy als dotze de abril, any mil sis-sens y nou. Signa[turae] Narcisii Cortes et Antonii Robert, firmantium et jurantium. Ítem, lo mateix dia lo sobredit Robert confessa [h]aver [h]agudes y rebudes quatre corteres de sègol del dit Cortés per lo preu de un ducat la quartera, y ne ferma la present àpoga de rebuda, etc. Testimonis són: mestre Gaspar Banchs, fuster de la vila de Osor, y Antoni Baró, àlias Sabater, pagès de Susqueda.

[R/2] En lo mes de maig del any del naximent de Nostre Senyor mil sis-sens y nou se féu la volta grassa de la present església de St. Viscens de Susqueda, essent rector jo, Garí Carles Bosc, prevere, natural de la vila de Osor. Costa de mans de mestre sinquanta lliures y catorse quarteres de blat. Sens la cals, clavó,17 ni fusta, ni despesa.

17 Clavó, clavaó o clavasó. Conjunt dels claus clavats en una cosa (vaixell, fustam de construcció, etc.). 160 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

[R/1; 18-1-1609] Concòrdia feta sobre lo fer la volta grassa18 de la església de St. Vissens de Susqueda, comensada dita hobra en lo mes de abril del any mil sis-sens y nou 1609. Ab consell y voluntat de tota la parròquia de Susqueda fonc determinat de fer la volta grassa de dita església, perquè solament estaven fetes les parets de gran temps ensà, y pens que per la pobresa no pogueren donar fi a dita hobra. Per tant, a honra y glòria de Jesucrist Nostre Senyor, a consell y voluntat de tot lo poble y de mi, Garí Carles, prevere, natural de la vila de Osor y rector de dita església, se [h]a donat a fer dita volta grassa a mestre Antoni Robert, mestre de cases de la vila de Osor, lo qual se emprèn de fer dita volta grassa a tot son gasto y despesas, y se [h]a de fer manobre y despesa, y la parròchia li [h]a de donar y pagar sinquanta lliures barceloneses y catorse quarteres de blat, y un fuster sis dies, y aportar-li la fusta, y cals y sorra a peu de hobra. Y, si se gastava dita obra per culpa sua, promet de tornar a fer a son gasto y de donar feta dita hobra lo dia de Nostra Senyora de Agost primer vinent, ab obligatió de tots y sengles béns seus, y per ço Antoni Baró, àlias Sabater, Gervasi Terrats, hobrés lo any present, Andreu Colobran, Anna Marquesa viuda, Antoni Rocasalva, Francesc Codina, Joan Gravelosa, Pere Puig de Rajol, Steve Suy, pagesos, Montserrat Serras, Jaume Colobran, [h]ostalés, Narcis Cortés, Gabriel Padró, brassés, tots de la present parròquia, júran y prometen de donar y pagar ditas sinquanta lliures barceloneses y les catorse quarteres de blat, so és, cada pagès una quartera y axí se’n fa la present acte. Firmat y llohat per totes les parts vuy, als divuyt de janer any del mil sis-sens y nou. Testimonis son m[ossèn] Antoni Bac, subdiaca parròchia de St. Andreu de Bancells, y Damià Sobirà, parròchia de Santa Creu de Orta, bisbat de Vich. Fonc feta y acabada dita hobra lo dia de Tots los Sants en lo any sobredit de 1609, y lo mestre acabat de pagar de tot lo sobredit blat y dine[r]s. Garí Carles Bosc. Rectoria. Ítem fonc fet lo rexat de la part de mitgdia. Lo bax escrit Antoni Robert, mestre de casas de la vila de Osor, co[n]fessa [h]aver [h] agudes y rebudes les bax scrites vint-y-sinch lliures barceloneses del bax scrit Narcís Cortés y per més claríssia se’n fa lo present albarà de voluntat de tots. Per mi, Garí Carles Bosc, prevere y rector de Susqueda, als dos de abril de mil sis-sens y deu.

[R/1; 20-7-1614] Concòrdia feta sobra lo fer lo retaule del altar major de la present església de Sant Viscens de Susqueda, del bisbat de Vic, lo qual se dona a fer a mestre Bernat Roca, entallador y mestre de retaules de la siutat de Gerona; y primerament lo dit mestre Roca promet de fer bé y decentment lo dit retaule a tots sos gastos y despesas, y bestraure tota la fusta necessària per dit retaule de bon arbre blanch, y bona, y no pollada19 ni gastada, ab dos portas rodones a la sagrestia llisas, quatre sòcols obrats, la polsera20 [h]a de arribar fins bax a terra fins al enpedrat y tocar ab la paret del àmbit de la paret hont està lo retaule vell, lo cortal qui està sobre la cornisa junt a

18 Volta grassa. Volta feta amb pedra i morter o amb pedra i ciment. 19 Pollar-se. Corcar-se la fusta. 20 Polsera. Ventalles o vores inclinades, generalment amb pintures, que serveixen per a defensar contra la pols un retaule. Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 161

las columnas més altas ab talla vogint21 dita volta, la qual volta [h]a de ésser plena de dit retaule. Les dos columnes més altas, lo tèrtio ab talla; les dos columnes del mitg, lo tèrtio entallat; lo demés, entorxats;22 lo demés, en lo lloc de la primera ystòria o endana,23 tres pasteres;24 les dos del costat, un poc més baxas que no la del mig. Sobre cada pastera, al costat alt lo pilastre, de la pastera del mig, entallats; de desota la cornisa, un entaforat. En les dos pasteres del costat, de sobre la cornisa, dos frontispicis obrats, no [h]y [h]a de [h]aver sacrari en les tres pasteres. Dit mestre no [h]a de fer les figures dels sants, los de Susqueda [h]an de aportar dit retaule a llur gasto. Lo presi és sent lliures barceloneses pagadores en la forma següent: promet lo dit mestre Bernat Roca de vuy al dia de Nadal primer vinent, la primera bancada de dit retaule, y si lo dia de Nadal serà feta dita primera bancada li [h]agen de donar sinquanta lliures barceloneses; més promet dit mestre de tenir acabat dit retaule del dia de Nadal a un any primer vinent, y en ser acabat dit retaule li [h]agen de pagar les altres sinquanta lliures restants a compliment de ditas sent lliures, y promet en donar acabat lo dit retaule a tots sos gastos com dit és ab obligatió de tots y sengles béns seus y ab jurament. Ítem Francesc Codina y Miquel Sarsenedas, pagesos obrés lo any present, prometen de donar y pagar las ditas sent lliures, com dit és, per la hobra de dit retaule y ne obliga tots los johells de la església, fermant-ne acte tant bastant com sia necessari ab totes y sengles clàusules necessàries y ab jurament. Actum in ecclesia de Susqueda die vigesima mensis Julii anno a nativitate Domini milles- simo sexcentesimo decimo quarto. Testimonis lo pnt. mº Esteve Vila, diaca, natural de Osor y beneficiat en la seu de Gerona, mestre Esteve Fuster, de la Sellera de Anglès. Són presents Joan Sabater, Benet Marquès, Joan Gravelosa, Gabriel Trias.

[H/1; ?-7-1618] Fonc feta la sisterna de la rectoria de Susqueda, a la part de tremuntana, en lo mes de juliol any 1618. Per mi, Garí Carles, rector, natural de la vila de Osor. 1618.

[A-C-E-H/1; 7-3-1619] Foren mudadas les fonts baptismals prop lo portal de la església, als 7 de maig de 1619, de voluntat del senyor visitador, qui era lo senyor rector de Corcó.

Consuetuds i costums

[I/1; consueta] Sglésia de Sanct Viscens de Susqueda, lo any 1618.

21 Vogir. Retallar, llevar amb un instrument de tall el contorn d’una cosa; especialment, retallar amb una serra prima un objecte fent que el seu contorn formi dibuixos més o menys complicats. 22 Entorxar. Entorcillar, retòrcer; especialment, cobrir un fil o corda, tot al voltant, amb un altre d’or o d’argent, per donar-li més consistència i ornat. 23 Andana. Filera de taules o d’altres peces anàlogues de construcció. 24 Pastera. Cavitat poc profunda practicada a un retaule o a una paret per a situar-hi una imatge. 162 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

En nom de Nostre Senyor Déu Jesucrist y de la Purissima y Humil Verge Maria, mare sua. Amén. Lo orde que·s guarda en la església present de Sanct Viscens de Susqueda, del bisbat de Vic, y los càrrechs del rector, conforme sa guàrdan, vuy dia present, essent rector jo, Garí Benet Carles Bosc, natural de la vila de Sant Pere de Osor, any 1618. Tinguen[t] esta església lo any 1601. Primo lo dia de Nadal acostuma de dir matinas, so és, en la mitjanit. Després diu la missa matinal o del alba. Y a la [h]ora, la missa major. Ítem lo dia de Nostra Senyora Candelera fer la benedictió de candelas, y lo sacristà [h]a de donar una candela a cada persona. Ítem lo primer dia de Coresma benehir la cendra. Ítem lo Diumenge de Ram fer la benedictió. La Semmana Santa donar la salpassa25 per les cases, y los obrers acostúman comprar la palma y aportar-la a·lla iglésia. Ítem fer lo moniment26 y aportar la crisma27 y lo bací,28 e la hobra paga lo pont y lo fet de dit moniment. Dissapte benehir les fon[t]s baptismals y siri pasqual. Ítem lo dia de Pasqua dir vespres, després donar mitg vuytà29 de avellanas a la gent, un puny cada un. I després a beure. Axí m’[h]o he trobat. Ítem, quant [h]y ha monjo o sacristà, [h]an de fer lo moniment, o quant no, lo rector lo acostuma de fer al altar de la Mare de Déu del Roser. Ítem lo Dissapte Sant benehir les fon[t]s. Ítem és consuetut vella que lo dia de Pasqua lo rector diga vespres cantades; després de dites vespres lo rector [h]a de donar mitg vuytà de avellanes a la gent, so és, tres mesurons, un puny a cada hu, y després donar a beure a la gent. Assò és, diuen, perquè los pagesos recullen lo blat del delma30 y primícia31 en llurs cases essent ventat, vi una quartarola.32 Ítem és consuetut en dita parròchia y cada any se usa que los qui tenen arrendat lo delme de dita parròchia [h]an de donar una bóta de vi bo y rebedor al poble de Susqueda lo Diumenge de Passió, y portat a·llurs gastos a la porta de la església, y los hobrés parteixen dit vi a la gent, o si los apar lo done a la hobra ab co[n]sell de tots. Ítem acostúman los dimar[t]s de Pasqua quiscun any de anar a la Mare de Déu del Coll33 ab prosessó.

25 Salpassa. Aigua salada per a beneir. 26 Per monument. 27 Crisma. Oli consagrat per a la unció, especialment en l’administració de certs sagraments. 28 Bací. Plat fondo o altre recipient per recollir diners en acapta. 29 Vuità. Mesura de grans equivalent a un quart de quartera (). 30 Delme. Desena part de la collita o d’altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l’Església o al rei i altres senyors. 31 Primícia. Fruits primerencs; oferta de fruits primerencs o de bestiar, que es feia a l’Església o als temples. 32 Quarterola. Mesura antiga d’oli i de vi de capacitat indeterminada, oscil·lant entre cinc i vuit quartins. 33 Santuari situat just entre les valls d’Osor i de Susqueda, precisament sobre la línia de terme, prop del coll de Nafrè a mig camí de culminar el pic de Sant Benet. Temple d’una sola nau amb absis semicircular, amb esvelt campanar d’espadanya de doble nivell. Malgrat que en consta l’existència ja al s. XII com a priorat benedictí depenent de l’abadia Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 163

Ítem lo segon diumenge passat Pasqua se acostuma de anar, aprés de la missa mati- nal, a Sanct Miquel de Mayfrè34 y allí dir la missa major. Lo Evangeli del dia: «Ego sum pastor bonus». Íte[m] lo dia de les Lledànies35 se acostuma de anar ab prosessó a la Mare de Déu de Mon[t]doys.36 Íte[m], lo dia de la Assentió o altre diumenge més acomodat se acostuma de anar ab prosessó a Sant Gregori37, en la parròchia de Osor, la qual capella fonc benehida als 18 de fabrer any 1607, mil sis-sents y set, y edificada per les caritat[s] de tot lo poble. Ítem altre diumenge en lo mes de maig o juny se acostuma de anar ab prosessó a la capella de Nostra Senyora del Part38 en lo camí de Osor. Fórem deslliurats de una plaga de llagostas lo any 1613, que casi tots los aulets39 de Susqueda devoraren la fulla, feren 1 prosessó, y la matexa semmana se conagué remey dins quatre dias. Ítem lo dia de St. Miquel de maig se va ab prosessó a la capella de St. Miquel de Mayfrè, y lo diumenge de «Ego sum pastor bonus» se dóna caritat a la porta de la església. Ítem lo dia de Sancta Creu de maig se fa prossessó per lo entorn de la església y se diuen los Evangelis al Padró. Íte[m] dita prosessó se fa cada diumenge fins a Sancta Creu de Setembre abans de comensar la missa matinal, y cadal dia en dit temps se diu la passió de Sant Joan. Les pageses dónan al rector per lo treball, cada una un formatge.

d’Amer, a causa dels terratrèmols, guerres, incendis i abandonaments, el temple que ens ha arribat té un estil originari romànic però bastant retocat. Fins ben entrat el s. XX ha estat lloc de devoció, invocació i peregrinació per als golluts i altres malalts del coll i gorja de les comarques veïnes demanant a Santa Maria la seva ràpida curació. 34 Antiga església parroquial situada just al marge esquerre del Ter, sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Susqueda malgrat estar situada en terme d’Osor, pocs metres aigües avall del poble de Susqueda (actualment molt propera a la presa del pantà). Petit temple d’una sola nau amb absis semicircular, interior i exterior austers, i campanar d’espadanya. La llinda principal duu data del 1616 (fruit d’una reforma important) i el rector Garí Carles Bosc la cita al 1618, tot i que se’n té constància des del s. xi., anteriorment anomenada Sant Daniel de Sorerols o Solerols (no s’ha de confondre amb Sant Miquel de Sorerols al terme de Tavertet). D’origen romànic, després de moltes renovacions, el 1946 es va restaurar intensament i el 1963 s’hi va traslladar l’altar de l’església de Susqueda davant l’imminent embassament del poble. 35 Lledània. Cadascuna de les processons que es fan els tres dies abans de l’Ascensió, i en les quals es canten les lletanies dels Sants. 36 Santuari marià situat en l’antic terme i parròquia de Sant Joan de Fàbregues (avui ) just al límit de l’altiplà del Pendís o de Montdois abans aquest no caigui bruscament cap a la vall de Susqueda en direcció a llevant, per sobre els estreps dels assentaments de Puigderrajols, de la Muntada i del Sabaters. La seva posició enlairada i la vista del gros volum des de molts indrets llunyans l’han fet sovint anomenar la catedral de les Guilleries. Malgrat sigui ja esmentat el 966, actualment el conforma sols una església de la fi del s. xviii, d’una gran nau amb creuer i capelles laterals, d’un volum més que considerable, i d’un aparença més de gran casa pairal que d’església, havent perdut recentment tots els seus annexos -sagristia i altres dependències- arruïnats al seu lateral sud. 37 Petita capella pública situada just al cim homònim, també anomenat del Turonal o popularment “muntanya rodona”, a 1075 m. d’alçada, dominant la vall d’Osor i molt a prop del veïnat de Plantadís (la Cellera). Està conformada per atri, nau i absis semicircular amb campanar d’espadanya. Tot i trobar-se citada en la data extrema de 1632, en el nostre text el rector Garí Carles Bosch estableix la seva benedicció ja al 18 de febrer de 1607. Fou restaurada al 1940 mercès a l’il·lustre metge cellerenc doctor Ramon Vinyes i Triadó. 38 Petit santuari situat al camí ral que enllaçava Osor amb Susqueda pel Coll de Nafrè conformat per una capella d’una sola nau rectangular, sense culte i avui lamentablement en estat ruïnós. Se’n té constància ja al s. xiv malgrat la factura actual és del s. xix. 39 Aulet. Alzineda tendra (Arbúcies, Cassà de la Selva, Malgrat, Osor, Rupit, Sant Joan de Fàbregues, ). 164 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

Íte[m] als 11 de juliol se celebra la Traslatió de Sant Benet, abat, dia de Sant Pio, papa. Dit dia se acostuma de anar ab prosesso a la montanya de Sant Benet,40 se diu missa a la Mare de Déu del Coll, y després de dinar se va a Sant Benet y se diuen los Evangelis o benedictió de terme. Prech als rectors que vindran no tíngan peresa en tant sanctas obras, que si [h]u fan seran guardats de molts afanys41 y tempestats. Lo dia de Sant Dàmaso, papa, qui és als onse de desembre, quiscun any se celebra la festa de la consecratió d’esta església de manament y ab octavas per[què] tal dia fonc consegrada. Acostuma de dir lo rector cada diumenge dos missas; per la missa matinal rep un censal42 de quoranta-y-vuyt sous sobre la casa del Sabater, los vint-y-sis reals restants paga lo bací de les ànimes; rep entre tot lo rector de caritat per dita missa matinal sinc lliures y quatre sous. Rep lo rector en dita parròquia, per la part de sos drets de nou parts les sinc. És pràtica que paguen de deu quarteres de gra una, restan[t] les nou quarteres franques al pagès. En fi, quant [h]y ha nou quarteres (de drets) o vuytans o mesurons, lo rector per sa part pren les sinc y lo delme les quatra tant de gra, rahims, cànem, carnalatges.43 Reb lo rector de cada casa de pagès un vuytà de forment per los menjàs y ell [h]a de dir una missa per aquells qui fan dits menjars, diuen-se en juliol /o/ agost. Lo acte se [h]a de mirar que me apar no·n parla. Cada primer diumenge de mes se fa la prosessó de Nostra Senyora del Roser y goigs, y aprés una absolta44 per los confrares. Cada diumenge, acabada la missa matinal o major, se fan tres absoltes cantadas al fossar ab creu alsada. Reb lo rector per lo dret de terratge dels cossos grans sinch sous, y per los albats un real o una polla. Reb per dret de babtisme y capida45 dos sous; per la extremaunctió, si moren, un sou. Reb lo rector per dret de núbtias, tant per part de home com de la dona, per quiscú qui·s casa, tant en la parròchia com si va fora d’ella, un vuytà de forment, si són naturals de la parròchia. Lo sacristà, mitja lliura de cera. Reb delma de carnalatges de porcells, cabrits; per vadell, una polla; per vadella, un pollastre. Jo ho partex ab lo delme, tant un com altre, per ser cosa poca. De nou cabrits y de nou porsells cada casa qui·n té, paga un 5 per lo rector. Íte[m], jo per ma devotió acostum a dir cada dissapte a vespre una Salve Regina cantada devant lo altar de la Mare de Déu del Roser y després una absolta per les

40 Muntanya de les Guilleries, entre la vall de Susqueda i la vall d’Osor, culminada per una creu (1.147 m.). Prop del seu cim es troba el santuari de la Mare de Déu del Coll. 41 Afany. Tribulació, pena. 42 Censal. Pensió anual redimible que paguen una persona i els seus successors en virtut d’un capital rebut del qui cobra la dita pensió. 43 Carnalatge. Conjunt de carn que ha de servir per a aliment. 44 Absolta. Respons resat o cantat, en sufragi d’un difunt. 45 Capida. Vel blanc que posen al cap del minyó després de batejar-lo. Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 165

ànimes y després los goigs del Roser; los qui volran pagà la demanaran y rebran del bací de la confraria del Roser. Segueix-se llavador dels aniversaris de dita iglésia de Susqueda.

[D/1] És consuetut de rebre lo rector de Susqueda sinch sous per lo terratge dels cossos grans. Ítem reb per los minyons un real o una polla.

[H/1] Pàgan per dret de núbties al rector los qui·s casen, que sian naturals d’esta parròchia de Susqueda, un vuytà de forment garbellat al rector, y diuen mitja lliura de cera a la mongia. Axí /[h]o/ rep jo, Garí Carles Bosc, rector, natural de la vila de Osor.

Testament i mort

[R-1 (Susqueda); 1603-04; primer testament] En nom de Nostre Senyor Jesucrist y de la Purissima y Humil Verge Maria, mare sua, y de tots los sancts y sanctas de Paradís. Amén. Com no sia nengú en carn posat qui puga fugir ni evitar la mort corporal per hont nos ensenya lo Apòstol que estigam aparellats, per sò jo, Garí Bosc Carles, prevere, natural de la vila de Sanct Pere de Osor, de la casa d’en Carles, beneficiat de la isglésia de Osor y vuy rector de Sanct Vicens de Susqueda, bisbat de Vic, estant per gràtia de Déu Nostre Senyor bo y sens nenguna malaltia corporal, però per a preparar-me per lo dia de la mia mort y per servey de Nostre Senyor y salut de la mia ànima, fas y ordeno aquest mon testament y última voluntat mia, en la qual pose y elegesc per manifessors y de aquest mon darrer testament executors, és a saber, lo reverent rector de la isglésia de Sanct Pere de Osor o son vicari qui vuy son o lo dia de la mia mort sera[n]; Margarida Bosca, mare mia; Anthoni Carles Bosc, germà meu, texidor; Francesc Monsegur, sabater; Guillem Sabatés, carnicer, cunyats meus, tots de la vila de Sanct Pere de Osor, bisbat de Vic, als quals tots sinc juntament, quatre, tres, dos o hu, o llurs hereus en defecte dels altres, done y conferesc ple y llíbero poder aprés ma fi, y no abans, de exegir y donar fi en aquest meu testament y disposar de mos béns segons per mi trobaran baix ordenat, fent-los procura tant llarga y bastant quant per semblan[t]s actes se n’acostuma de donar, ab totes clàusules nessessàries y oportunes, etc., y que púgan rebra y llevar, demanar en juý46 y fora juý, fer y fermar àpogas47 o albarans, fins definitions,48 etc. y púgan vendra de mos béns ab encant49 o sens encant per donar fi en aquest meu testament, etc. Primerament y ans de totas cosas coman la mia ànima al Altíssim Creador de tot lo món, qui aquella de no res la·m [h]a criada, la·m fassa salva per los mèrits de la sua s[an]ta mort y passió. Vull que totas les mias injúrias sian satisfetas y tots mos

46 Juí. Coneixement d’una causa en el qual el jutge ha de pronunciar la sentència. 47 Àpoca. Document que acredita haver-se cobrat un deute. 48 Definició. Acte de tenir fi o de posar fi. Cancel·lació, esborrament (de culpa, deute, etc.). 49 Encant. Venda en què es cedeix la mercaderia a qui en dona més, subhasta. 166 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

deutes sian pagats de bé y de pla a qualsevols llochs o personas se mostrarà o se sabrà jo sia tingut y obligat llargament. Ítem deix a mon senyor bisbe per son dret un morabatí50, valent tretze sous y quatre, o tot allò que li pertanga de son dret per dret de senyoria, lo qual acostuma de rebre de altres testamen[t]s (pregant-lo [h]y pose son acostumat decret, etc.). Ítem elegesc la sepultura al meu cos fahedora en lo cementiri de Sanct Pere de Osor en lo lloc on aparexerà a mos manifessors, en la qual vull y man entrevinguen dotze preveres y sia-los donada la caritat aparexerà a mos manifessors. Ítem vull y man en la dita església de Osor sian celebrats per ànima mia dos cantars vulgarment dits novenal y cap d’any, y en quiscun dia entrevinguen dotze preveres qui misses celebren per ànima mia y dels que jo seré tingut y obligat de pregar, més vull me sia celebrat un trentenari51 del orde de Sanct Amador. Ítem una novena de Àngels, so és, nou misses pregant-lo[s] acompanyen la mia ànima devant lo meu creador y intercedesquen per ànima mia, més set missas de repòs en memòria de les 7 dolors de la Mare de Déu, y més sinc missas a honra de les sinc nafres que patís mon Déu y Senyor en la Creu, més tres missas a honra de la Sancta Trinitat. Ítem perquè sia en servey de Nostre Senyor y remey de ma ànima y dels que jo sia obligat de pregar, instituesc, vull y man que de mos béns sian presas y esmersades vuyt lliures barceloneses en lloc tuto52 y segur a for53 de censal, y los vuyt sous que proceyran de dit esmers54 vull y man sian donats per la caritat de duas misas quiscún any celebradores en la capella del gloriós Sanct Gregori edificada en la parrochia de Osor, y ditas duas missas sian celebradas la una en lo mes de maig y la altra en lo mes de juny o totes en un dia, si·s podrà fer, la una a honra de Nostre Senyora y la altra de tots los sancts pregant per los qui jo sia obligat, y sian ditas per lo rector de Osor y son vicari o altre en llur lloc, y per quiscuna missa tíngan per caritat quatre sous y no púgan pendra per aquella missa altra caritat. Ítem en cas y lloc no volguesen dir ditas missas en dita capella de Sanct Gregori, en tal cas y lloc, vull y man y donc plena facultat que lo capellà qui servirà lo Priorat de la Verge Maria del Coll puga pendra dit esmers y diga les dites dues missas en la isglesia de la Verge Maria del Coll pregant a Déu per totas ànimas jo sia obligat, però dient-se quiscun any al dit Sanct Gregori no se [h]agen de dir a la Verge Maria del Coll, encomanant al hereu de la casa d’en Carles de la vila de Osor tinga compte en semblant obra. Ítem vull y man que aquells sis sous annuals que jo tinc comprats ab carta de gràtia55 del hereu Rajol, lo qual rep sobre lo mas del mas de Osor, servesquen

50 Morabatí. Diner o moneda d’or dels almoràvits i la del mateix valor encunyada per Alfons VIII de Castella. El seu valor oscil·lava entre vuit sous i 11 sous. 51 Trentenari. Sèrie de trenta dies dedicats a una cosa, i principalment sèrie de misses celebrades en trenta dies seguits en sufragi d’algun difunt o difunts. 52 Tut. Segur, exempt de perill. 53 For. Taxa, preu. 54 Esmerç. Acte d’esmerçar; inversió, despesa (de diners, de mercaderies, de forces, etc.). 55 Carta de gràcia. Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa. Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 167

per dit effecte esmersant quoranta sous de mos béns, y en tot cas de lluïssió56 sian esmersats en atra part per lo rector de Osor y lo hereu de la casa d’en Carles, y las ditas servesquen per la caritat de les dites dos misses. Y esta és la mia última y darrera voluntat, la qual llohe, aprove y rattifique, y vull que vàlega per via de testament, o de codicil,57 o de qualsevol manera que millor de dret valer puga. Ítem de tots mos béns presens y esdevenido[r]s, mobles e immobles, fas y elegesc heretera mia universal a Margarida Bosca, viuda, mare mia, de la vila de Osor, si lo dia de la mia fi viurà, y si no viurà, ho [h]eretera mia ésser no volrrà, en tal cas y lloc, fas hereu meu universal a Anthoni Carles, texidor, de la vila de Osor, germà meu, o en defecte seu, fas hereter lo hereu de la casa d’en Carles de dita vila de Osor; y esta és ma voluntat la qual llohe com dalt està dit llargamet. Fonc fet y fermat lo present testament en la rectoria de Susqueda.

[T-1 (Sant Joan de Fàbregues); posteriorment, el 7 de març de 1626 féu de nou tes- tament a la rectoria de Susqueda, disposat dins els llibres sagramentals de la veïna parròquia de Sant Joan de Fàbregues, en mal estat de conservació, ja que es troba gastada i esborrada la part central dels fulls. Hi elegeix per hereu universal son germà Antoni Carles, suposant la mort anterior de llur mare Margarida, i disposa la seva sepultura dins l’església de Susqueda en lloc del cementiri d’Osor.] Die septima mensis Martii in pa[rrochia] S[anc]ti Vincentii de Susqueda, Vicen[sis] dioc[esis] Anno Dominii MDCXXVI En nom de [...] [Je]sucrist sia y de la Purissima Verge [...] jo, Garí Benet Carles Bosc, p[revere] [...] Bosc y de Margarida, de aquell [muller] [...] de Sanct Pere de Osor del bis[bat de Vic] [...] de Déu ab bona sanitat [...]posar dels béns que Nostre [...] den aquest meu darrer [testament] [...] voluntat mia en la q[...] manifessors y de aquest meu testament executors los venerables Miquel Corriol, prevere, rector de Sant Joan de Fàbregas y Ropit; lo Rnt. Pere Noguer, rector de [...]; Antoni Carles, texidor, mon germà; Guillem Sabatés, carnicer; Francesc Monsegur, sabater, tots tres de la vila de Osor, als quals a la major part done y [...] aprés de ma fi y no abans de [...] en aquest meu testament co[...] dexat y scrit firmant [...] com sia necessari y conforme [...] volent que per lo [...] present testament totes [...] menester perquè lo present tes- tament tinga la forsa y valor convenient y vull que los sobredits manifessors púgan demanar rebre y llevar tot lo que a mi serà [...] de qualsevol personas y convenir [...] deutors devant qualsevo- [...] nitions y tot allò que serà [...] Dex a mon senyor bisbe de [...] mia fi serà o, an aquell qui [...] aquell qui tocarà dit dret un morabatí valent [...] sous y quatre, o tot aquell dret que li [...] fet present testament suplicant-lo [...]. Primerament y ans de y abans de tota cosa encoman la mia ànima [a] Déu qui aquella ha criada, la·m fasse salva. Vull y man que tots mos deutas sian pagats de bé y [...] les injúrias y agravis que io hauré fetas sian plenàriament satisfetas y recompensadas, etc.

56 Lluïció. Acte de lluir (redimir) un cens, pagar-ne el capital. 57 Codicil. Clàusula addicional que completa, modifica o revoca un testament. 168 • Quaderns de la Selva, 31 (2019) Xavier Montal Roura

Elegesc la mia sepultura al meu cos fahedora dins la església de Sanct Vicens de Susqueda pregat a la mare de Déu [...] església preguen a Déu per la ànima mia que sia salva. Vull que entrevinguen deu preveres [...] [à]nima mia sian celebrats nou [...] cap d’any en [...] cadal dia deu preveres y [...] donada la caritat de vuyt sous a cada hu y cada dia [...] y cap d’any una caritat de [...] església als pobres de Jesucrist, y nou missas de Àngels. Ítem deix al [h]ospital de Barcelona dos sous. Ítem a tots los bacins de la església de Susqueda, dos sous. Ítem vull y man que per fer mon bé y complir mon testament sian [...] vint-y-sinch lliures barceloneses de mos béns. Ítem vull y man que sian donadas deu lliures barceloneses a Magdalena, germana mia, muller de Francesc Monsegur, si viurà lo dia de la mia fi, si no serà viua, sian donadas a les filles suas que no seran casadas, o si son casadas sian donadas a son hereu; aquesta és la mia voluntat. De tots los altres béns meus a mi restants o pertanyen[t]s lo dia de la mia fi fas y elegesch hereter meu universal a Antoni Carles, teixidor; si lo dia de la mia fi no viurà fas hereter a son hereu, a totas sas pròpias y llíberas voluntats compli[n]t lo que dalt he mensionat, lo qual testament llohe, aprove, ratifich y vull que valga per via de testament, o de codicil, o de aquella manera que millor de dret puga valer y tenir. Lo qual testament fonc fet, llohat y firmat en la rectoria de Sant Vicens de Susqueda, dia avuy demunt dit.

[D/1; 31-8-1631, òbit] Die XXXI et ultima mensis Augusti anno a nat[ivitat]e D[omi]ni millesimo sexcente- simo trigesimo primo obiit vener[abilis] Garinus Carolus Bosch, p[res]b[yte]r et rector huius p[rese]ntis eccl[esi]e p[arrochia]lis s[anc]ti Vincentii de Susqueda, dioc[esis] Vicen[si]s, receptis eccles[ie] sacramentis sicutque condidit test[amentu]m in posse R[everen]di Michaelis Corriol, p[res]b[yte]r et rectoris eccl[esi]e p[arrochia]lis s[anc]ti Joannis de Fabri[ci]s, dicte Vicen[si]s dioc[esi]s, die et anno in ipso contentis, eius vero corpus sive cadaver postridie fuit sepultu[m] in cemeterio dicta eccl[esi]e de Susqueda.

Codis de llibres parroquials

A/: baptismes C/: matrimonis D/: defuncions E/: vària: compliment pasqual, comunions, etc G/: llibre de l’obra H/: visita pastoral i documents episcopals I/: consueta K/: comptes i factures R/: manuals notarials Les anotacions de Garí Carles Bosch, rector de Susqueda (1601-1631) Quaderns de la Selva, 31 (2019) • 169

Arxiu consultat

Arxiu Episcopal de Vic

Bibliografia

Figueras Capdevila, Narcís, i Joan Llinàs Pol, Homes i dones de la Selva. Diccionari biogràfic. : Consell Comarcal de la Selva, 2012. Pladevall i Font, Antoni, i Eva Viñolas i Marín, Susqueda. La història submergida. Susqueda: Ajuntament de Susqueda, 2009. Viñolas, Eva, i Antoni Pladevall, Susqueda. Girona: Diputació de Girona / “la caixa” (Quaderns de la Revista de Girona, 172), 2014.