Dossier

La comarca del i l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Ramon Vilar i Herms

L’Obra del Cançoner Popular de rie S (fons de Rossend Serra i Pagès). Catalunya (OCPC)1 és el projecte ar- Per una altra banda, per entendre en- xivístic més gran que s’ha dut a ter- cara més l’abast de l’OCPC, cal tenir me als Països Catalans, quant a la re- present les Cèdules font: un amplís- col·lecció de cançons tradicionals i sim conjunt de fitxes bibliogràfiques música instrumental popular. Fou la que pretén recollir tota la documen- culminació de moltes de les empre- tació possible sobre la cançó popular ses de recol·lecció d’aquest patrimo- que existia –tant editada com inèdi- ni musical que s’havien dut a terme ta– fins l’acabament d’aquest projec- a tot l’àmbit del domini lingüístic de te, és a dir, fins 1939. Aquesta do- la llengua catalana des de 1841.2 cumentació està detallada cançó per L’OCPC pretengué ser l’arxiu de re- cançó. ferència del cançoner popular català Davant d’aquest panorama, la pre- i, no només emprengué una gran ac- gunta que ens mena a aquest article tivitat de recerca de camp (les “mis- és evident: quina és la presència dels sions etnomusicològiques”) amb es- pobles de la comarca del Bages en pecialistes molt ben preparats, sinó aquest arxiu? Quins materials de mú- que també es va voler que altres ar- sica popular s’hi van aportar? Propo- Marià Aguiló i Fuster (1825-1897) xius ja existents en formessin part. so fer un recorregut a través de les Aquest és el cas d’una bona part dels quatre parts en que està dividit l’ar- materials recollits per Marià Aguiló i xiu de l’Obra del Cançoner Popular de Fuster (Palma de Mallorca 1825 – Catalunya. d’aquest impuls hi havia l’ideal ro- , 1897)3 que s’integraren a màntic de la recuperació del Volkgeist l’OCPC gràcies a l’acció dels patroci- (“l’esperit o geni del poble”) i dels nadors de l’Obra del Cançoner envers Materials recollits Stimmen der Völker in Liedern (“Les els seus descendents4. De la mateixa per Marià Aguiló7 veus dels pobles en les seves manera va passar amb el fons de do- cançons”) de J. Gottfried Herder cuments etnològics i etnomusicolò- La passió recol·lectora de cançons (1744-1803). Va recollir les lletres gics de Rossend Serra i Pagès (1863- populars que acompanyà des de ben de les cançons i no pas les melodies, 1929)5. jove la vida de Marià Aguiló, el con- de la qual cosa es penedí més enda- L’arxiu de l’OCPC, per tant, està duí a visitar personalment una gran vant8. dividit en 4 parts: la sèrie A (fons M. part dels països de parla catalana. El Es va proposar “visitar encontrada Aguiló), les sèries B i C (documents menava un objectiu literari: recuperar per encontrada tots los territoris musicals recollits pels “missioners” o la saviesa oral del poble expressada a ahont se parla nostra llengua”9. recol·lectors, i els reculls de cançons través de les seves cançons. Era una Aquestes “visites” s’anomenen “els i de música instrumental presentats altra veu que s’afegia a la creació li- viatges folklòrics de Marià Aguiló”. als premis de les Festes de la Músi- terària del moment, i a més, s’oferia Primer –segons diu ell mateix– els va ca Catalana6 i dels convocats per l’O- com a lloc d’inspiració i com a deu començar a fer durant les vacances bra del Cançoner), i finalment la sè- inesgotable de vocabulari. Darrere d’estiu, el mes d’agost, però molt

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 13 aviat no es limità a aquest període gatana el qual assolí una alta gra- –tal com el mateix Aguiló les defi- anual. duació, tot i que després la va dei- neix–, d’anar a la font etc. 5 Tenim poques notícies del seu pas xar en no reconèixer el govern i es cançons amb contingut religiós, al- per la comarca del Bages. Una va ser dedicà a fer de fuster. El tal fill diu guna de Nadal (com l’Alegria de en un viatge de l’any 1857: que “estava ocupat o empleat a Sant Josep) i oracions. 3 cançons “...li explicà el projecte que tenia de Avinyó”. Informa de la cançó que per escarnir i insultar i 1 cançó in- tornar-hi, acompanyat fins a Cardona comença “El Pairot té gran com- fantil.20 per Bartomeu Muntaner. L’itinerari panyia / de soldats aquartelats”. Es : 1 informació comprenia Montserrat, , Car- tracta d’una variant de la cançó del que –segons classifica el mateix dona, Solsona fins a Caldes de Boí”.10 Pairot. Si el pare era d’un poble de Aguiló– és una Oració.21 la província de Lleida és molt pos- Montserrat: en general hi ha molta in- Una altra ocasió és el 1860: sible que aquesta cançó hagués formació sobre les cançons popu- “Del 28 al 29 de juliol, Aguiló tornà a viatjat vers altres indrets. La cançó lars vinculades a Montserrat: El ro- Montserrat, juntament amb el seu arriba des de Carpentràs (França) meu i la romeva; La llàntia del rei amic Clarós. El 28 anaren amb tren, enviada per Climent Barber que moro; Despedida de Montserrat, des de Barcelona, fins a Monistrol i deu ser el fill del carlí, d’aquí que etc.22 passaren la nit i una part de l’endemà el nom d’Avinyó fa dubtar si es re- Mura: 1 informació indirecta que dó- al monestir. El 29 mateix retornaren a fereix al del Bages o al del Roine na a conèixer la presència d’aquest Barcelona via Monistrol. Durant aquest (França). Però com que no està topònim en el següent inici de viatge, Aguiló pagà sis quartos por go- clar ni una cosa ni l’altra, en dei- cançó: “Una cançó vull cantar / no zos, etc.”11 xem constància aquí.15 hi ha molt que treta n’és / n’és tre- Balsareny: 2 informacions indirectes ta d’una minyona / filla de Mura Vers 1861, Aguiló torna a Montser- on apareix Lo castell de Balsareny: n’és”.23 rat on, a més, puja a Sant Jeroni. I el “Una cançó vull cantar / jo l’he Pla de Bages: Sota aquesta denomi- 1865 trobem documentada una nova dictada. / No se n’és dictada a nació genèrica de territori s’hi pujada a Montserrat en la que una do- / ni a la Plana, / al Castell de Bal- agrupen sis documents provinents na de Collbató li dictà una cançó de sareny / la n’he dictada”. És una bàsicament de dos informants: en “costums moderns” a l’ermita de versió recollida a de Jo- Vallès de Manresa i Fco. Comas. 4 Sant Jeroni de Montserrat.12 an Blancafort.16 d’aquestes cançons són llargues o També tenim un altre testimoni de Cardona: 12 informacions de les baladístiques com “El rei tenia tres la presència d’Aguiló al Bages. Es quals 8 són cançons llargues bala- filles” (amb la temàtica de l’in- tracta d’una carta personal escrita el dístiques (3 amoroses, 2 de temà- cest), “Les dues Dianes o el fals 26 de juny de 1889, des de tica religiosa i 3 de temàtica histò- testimoni”, “Les nines de Castell- –com veurem més endavant 13. rica: la Guerra de la Independèn- terçol” i una altra relacionada Malgrat les poques notícies que te- cia, La Revolució francesa de “amb els soldats que corren ara”. nim sobre l’estada d’Aguiló al Bages, 1790 i La cançó del “Sarra sarra” 2 cançons són de temàtica nada- en canvi, en el seu arxiu, hi trobem que “en llengua morisca vol dir lle- lenca, una és una corranda: “La una quantitat respectable de mate- var lo cap” als traïdors de la pà- Mare de Déu plorava”, i l’altra és rials provinents d’aquesta comarca. tria), 4 formuletes de joc i una co- més extensa: “L’entrada de Be- Com li van arribar? És molt possible rranda satírica.17 tlem”.24 que a través d’informants particulars Manresa: 31 informacions les quals Rajadell: No ens consta que hagués dels quals també en parlaré. En defi- podem classificar com a cançons recollit res en aquesta població. nitiva, hem de comptar amb la docu- llargues amb temàtiques com l’a- Només hi ha el testimoni d’una mentació que s’hi troba sense voler morosa, la feudal cavalleresca, la carta escrita des d’aquesta pobla- anar més enllà, per ara, i descriure religiosa, la mort..., llegendes com ció en la que hi transcriu una sintèticament poble per poble els ma- la del Pare Jordi...18 cançó recollida a la Segarra: “Ma- terials aportats: : 2 informacions, una sobre tinet me’n llevo jo / matinet a pun- la temàtica d’El Frare enamorat, i ta d’alba / poso la sella al cavall / Artés: 2 informacions indirectes que l’altre és una informació indirecta, les pistoles a la faixa”.25 tenen a veure amb aquest topònim és a dir, la presència del nom del : 7 informacions de les quals i provenen d’altres indrets: “Los poble en la cançó que comença: 3 són cançons llargues (de temà- tres fadrins d’Artés” i “El primer “Oh, poble de Marganell! / qui no tica amorosa, de lladres i bando- diumenge de setembre que a Artés voleu que tremoli / varen matar el lers i llegendària); 2 són de con- tan gran festa fan”.14 Rector / i se’n portaren lo glovo”.19 tingut religiós: una oració i una in- Avinyó: Hi ha una referència del ma- Monistrol de : 22 informa- vocació a Santa Bàrbara per a de- teix Aguiló que explica que va re- cions, de les quals 13 són cançons fensar-se del mal temps; un joc bre una cançó de part d’un fill d’un llargues amb temàtica amorosa, pi- d’infants propi de Sallent: “tapa, carlí de Lleida casat amb una vi- caresca, de “costums moderns” tapa, general / una fulla d’espinal”,

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 14 etc., i la rondalla anomenada “L’Agneta de Sallent”.26 : 34 informa- cions. És la població del Bages amb més documents dins l’arxiu Aguiló. Aquests documents bàsi- cament són cançons llargues: 9 són de temàtica amorosa, 6 cançons religioses, 4 de “costums moderns” tal com les anomena el mateix Aguiló, 3 de romancesques (també segons nomenclatura del recol·lector), 2 de llegendàries, 2 de temàtica històrica (Guerra dels Carlins i Guerra del Francès), 1 de lladres i bandolers, 1 de Nadal, 1 cançó tràgica i 3 de temàtica di- versa. També hi ha una cançó que Materials. Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol. II, pàg.101 es pot ballar (“Peu polidor”) d’ús habitual en una extensa franja d’e- dat.27 : Finalment, d’aquesta po- blació bagenca hi ha 2 documents a l’Arxiu Aguiló de l’OCPC. Una En aquests dos apartats la presèn- tercer és una cançó amb el tema cançó llarga de temàtica de lladres cia de materials recollits o arribats de de La nit de Sant Joan.33 i bandolers on s’explica la mort del la comarca del Bages és força dis- De la sèrie C només hi ha un docu- Pare Jordi (ermità de Montserrat) i creta. Només hi ha una missió de re- ment, una cançó de Nadal “tra- una altra de tema històric: Els Mi- cerca que es fa en una part de la co- mesa a l’Obra del Cançoner Popu- quelets de l’any 1808.28 marca, concretament la zona del Car- lar de Catalunya mitjanceria del Sr. doner.31 Va ser duta a terme per en Rafael Patxot el dia 17 de maig de Josep Barberà i en Pere Bohigas, els 1933”, per Pere Ruiz de Les sèries B i C de l’Obra quals varen recórrer “l’Alta Segarra, el Manresa, el qual “l’oí cantar de pe- del Cançoner Popular Cardoner i la Ribera del Segre” l’any tit a la meva bona mare (qu.a.c. de Catalunya 1923. De la comarca del Bages no- s.)”.34 més visitaren Cardona durant dos dies Moià. De la sèrie B hi ha tres docu- Aquests dos apartats inclouen els on entrevistaren 6 informants –cinc ments dos dels quals són una do- materials més específics de l’Obra del dones i un home– dels quals n’obtin- ble cita d’un mateix treball. Es Cançoner Popular de Catalunya. La gueren 67 cançons.32 tracta del recull: Ballets de Moià, sèrie B conté els materials que es va- De Cardona també hi ha un docu- de Morella i d’Olot que Josep Tei- ren quedar a Barcelona –d’aquí la lle- ment a la sèrie C-215, XIII, d‘un tal xidor, prevere escolapi, va presen- tra capital que la identifica. Comprèn Jaume Sancristòfol que “conté un so- tar al Concurs de l’Obra del Canço- “alguna missió i romanalles d’alguna bre, enviat des de Cardona a l’Arxiu ner de l’any 1922. La segona ci- altra, obres premiades als Concursos d’Etnografia i Folklore de Catalunya, tació d’aquest document consisteix de l’Obra del Cançoner, obres pre- amb 3 números: hi ha dues versions en presentar-ne un element: el Ball sentades als concursos del Llegenda- d’Els tres estudiants de Tortosa i una dels “Garrofins”. L’altre document ri Popular Català, donacions variades de La cançó dels fusellers”. prové d’Anton Casallachs de Moià a l’Obra del Cançoner i en algun cas el qual és un carboner d’alzina de adquisicions.29 La sèrie C (sigla que Manresa. Hi ha tres documents de la les muntanyes de la Garriga on re- deu correspondre a “Carpeta”), són sèrie B. El primer és un recull de sideix, però “les cançons les porta els materials que provenen de Suïs- cançons de diferents poblacions, totes de Moià sabent-ne la majoria sa. Consta de 243 volums “els quals entre elles Manresa, que porta per de la seva mare”.35 contenen les cançons recollides a les títol Petit recull de cançons de la De la sèrie C hi ha un treball amb dos diverses missions de l’Obra o proce- terra de Montserrat Civil. El segon plecs de cançons recollides a Moià deixen dels concursos que va convo- és un recull de Llegendes de l’he- (unes 28) per Amadeu Oller, i pre- car diversos anys, o són material més roi d’Oristà recollides pel manresà sentat al concurs de 1922 del o menys unitari cedit en algun mo- Lluís Soler Terol el qual fou pre- Cançoner Popular de Catalunya ment pels col·lectors o pels seus des- miat al 2n concurs del Llegendari amb el lema: “Jo no sé si pot ha- cendents”.30 Popular Català de l’any 1927. I el ver-hi al món un goig més gran i

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 15 Materials. Obra del Cançoner Popular de Catalunya, vol.II, pàg.146

més pur que el sentir plenament Concurs IXè. Any 1921-22” amb la i Sala i Rossend Serra i Pagès una cançó de la terra”. Joan Llon- el títol: Recull de cançons populars sobre la convocatòria del segon gueres.36 catalanes i amb el lema: Espigo- concurs de Llegendes populars ca- . Dins la sèrie B hi ha dues lant. Consta de 94 fulls amb mú- talanes. cançons procedents d’aquesta po- siques i lletres de cançons recolli- blació: “A la vila de Prades / si des per ell. No esmenta la pro- n’hi ha un xicot / n’és fill de bon cedència de les cançons.42 Els materials de la Sèrie S pare / bona mare i tot”. I l’altra: També cal assenyalar un grup de “El dia de Sant Joan / com és ma- cançons procedents de Sallent que Entre l’any 1929 i 1930 arribaren tinada fresca / se’n varen a anar a es troben en el recull que Josep Mª a l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Po- la font / a beure de l’aigua fres- Castellà Roger, Pvre. de Reus va pular de Catalunya una quantitat im- ca”.37 enviar al concurs de 1921-22. portant dels materials folklòrics reco- Per una altra banda, a la sèrie C, Aquesta documentació es troba a llits per Rossend Serra i Pagès (1863- en el recull que Amadeu Oller de la sèrie C.43 1929) al llarg de la seva vida. Sobre Moià va fer per al Concurs del Sant Benet de Bages: Només s’ha de com varen arribar aquests materials a Cançoner Popular de l’any 1922, consignar que hi ha dues notetes dels quatre plecs de que consta, folklòriques sobre aquest monestir en el segon hi ha un grup de vuit en un document vinculat a la vila cançons recollides a Navarcles.38 de Santpedor. Vegeu més avall en Pla de Bages. Amb aquesta denomi- el lloc reservat a aquesta pobla- nació, el recull d’Amadeu Oller de ció.44 Moià citat anteriorment, fa referèn- . Un plec de pa- cia a una grup de cançons del pri- per pautat de dos fulls sense nu- mer dels quatre plecs de que merar, titulat: Ball de cascavells. consta, recollides “al Ripollès, a la Harmonitzat per Josep Bonastre Plana de Vic i al Pla de Bages”.39 Vilà.45 Rajadell. Ball de la Coca que es “ba- Santpedor. Llegendes inèdites de la lla lo dia de Sant Sebastià al po- vila de Santpedor i comarca. Pre- ble de Rajadell”, recollit per Josep sentat amb el lema “Petit recull”, Pomés de Santa Coloma de Queralt 22 fulls mecanografiats, fet per el 1922. Hi ha adjunta una nota de Mossèn Antoni Vila i Sala. Premi Josep Pomés sobre aquest ball.40 del 7è concurs de l’any 1927. El Sallent. Cal destacar aquí, dins la sè- recull consta de 13 llegendes i de rie B, el recull que va fer Mossèn dues notetes Folklòriques sobre el Josep Potellas i Casals, Pvre. , de monestir de Sant Benet de ba- Sallent41,que va presentar a la ges.46 També hi ha una corres- “Festa de la Música Catalana / pondència entre Mossèn Antoni Vi- Rossend Serra i Pagès (1863-1929)

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 16 la seu de l’Obra del Cançoner és una Paper amb la indicació “Els Pas- història complexa que no ve al cas47 tors (lletra i tonada)” i la nota i en canvi si que ens interessa con- “Butlletí Manresa n. 26, pl. 133”. signar que “Serra i Pagès proposava Retall imprès amb una nadala de uns treballs científics de gran abast Manresa, La pastora, música i lle- prenent com a unitats estructurals les tra (comença: “Déu vos guard Jo- comarques del Bages i del Ripo- sep / i la vostra esposa / m’han dit llès”.48 Els seus coneixements i con- que ha parit / un noi que no plo- tactes personals li auguraven uns re- ra”). sultats òptims. Així va ser. Els docu- Paper amb el començament: “Te’n ments de les terres del Bages varen recordes tu Roseta / d’un diumen- ser obtinguts i estudiats en dues eta- ge al dematí” publicat al Butlletí pes per folkloristes varis, i publicats de Manresa, núm.21, pl. 56. al Butlletí del Centre Excursionista de Resum de la “Conferència en el la Comarca de Bages sota la respon- Centre Excursionista de la Comar- sabilitat de Blai Padró (1906-1930) ca de Bages per en Rossend Serra la primera, i Joaquim Pecanins (1917 i Pagès”, a El Pla de Bages núm. -1918) la darrera.49 505 (27 de novembre de 1905).55 Els documents relacionats amb la Monistrol de Montserrat. Una cançó comarca del Bages en els materials que comença així: “A l’hostal de de Serra i Pagès no fan un gran gruix, La Llàntia / un cas n’ha succeït: / però ens aporten una informació re- un pobret, un pobret de Jesu- marcable. crist”.56 Artés. Hi trobem un bon exemple de Pla de Bages, El. Hi ha l’exemplar del les “Invectives, Perico”: “Ai Perico número 687 d’”El Pla de Bages” Rossend Serra i Pagès, amb la nas de mico / t’has begut l’enteni- (Manresa, 12 de juliol de 1906) col·laboració del senyor Masó i ment / has tirat la dona a l’olla / per amb un article sobre la Sessió co- Goula i la seva muller.57 dos quartos d’aiguardent”.50 Tam- mentada de cansonística popular Pont de Vilomara, El. Hi ha una can- bé s’hi va recollir “Plou i fa sol / les catalana al Centre Excursionista de çoneta que comença: “Qui juga a bruixes es pentinen. / Plou i fa sol la Comarca de Bages, a cura de dar plets? Tres, sis, n’eren”.58 / les bruixes van al dol”. La variant, pròpia d’Artés, es troba en aques- ta darrera estrofa.51 D’aquesta població hi ha, tanma- teix, una versió d’A la font del gat Localitat Sèrie A Sèrie B Sèrie C Sèrie S Total on hi ha al·lusions locals com “a (Marià Aguiló) Caldanyes de Moià” i on s’al·ludeix a la bona alimentació que rebrà qui Artés 2 - - 3 5 es casi amb “un pobre pasticer”.52 Avinyó 1 - - - 1 Cardona. D’aquesta població en Balsareny 2 - - - 2 aquests materials hi ha una pape- Cardona 12 67 1 1 81 Estany, L’ - - - 1 1 reta amb la indicació “Ponts del Manresa 31 3 1 6 41 diable i St. Joan a Cardona” de Moià - 3 28 - 31 Serra i Vilaró, Mn.J. al Butlletí del Marganell 2 - - - 2 CEC 1905).53 22 - - - 22 L’Estany. Uns goigs en honor dels Monistrol de Montserrat 1 - - 1 2 sants màrtirs: “Victorino, Teodora Montserrat x - - - / Bonifaci, Valentina / de l’Estany Mura 1 - - - 1 Justa divina: / socorreu a qui us Navarcles - 2 8 - 10 54 implora”. Pla de Bages 6 - x - 6 Manresa. Hi ha les “Invectives. Igna- Pont de Vilomara, El 1 - - 1 2 si” de Manresa: “Nasi, patasi /cul Rajadell 1 1 - - 2 de simbomba / cresta de gall / pu- Sallent 7 94 41 - 142 ja’m a cavall!”. Sant Benet de Bages - 2 - - 2 Retall de la Revista Ilustrada Jor- Sant Feliu Sasserra 34 - - - 34 ba de Manresa, núm. 217, octubre Sant Mateu de Bages - 1 - - 1 1927 amb un article sense signar Santpedor 2 22 - - 24 titulat: “José Ventura – Pep”. TOTAL 412

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 17 Informants i recol·lectors Casals pvre. i Mn. Josep M. Castellà tírica, d’escarni i de burla, o les “in- Roger pvre. (tots dos de Sallent); en vectives” que, amb aquesta denomi- Darrera d’aquestes informacions hi Josep Bonastre Vilà que recull el Ball nació, hem trobat al Bages, a Artés i ha persones concretes que les han re- de cascavells de Sant Mateu de Ba- Manresa respectivament. També s’hi collit i d’altres que n’han estat infor- ges i Mn. Antoni Vila i Sala que fa un recullen cançons infantils i formule- mants, és a dir, que han aportat els important recull de Llegendes algu- tes de joc, un repertori cada cop més seus coneixements directes sobre les nes de les quals situades a Santpe- valorat i tingut en compte. Tampoc no matèries que se’ls hi ha demanat. No dor. hi manquen les cançons llargues tenim, però, un coneixement exhaus- De la sèrie S hi ha, d’entrada, po- amb contingut religiós –amb una tiu d’aquest apartat ja que el conjunt ca o nul·la informació sobre els re- presència especial de les vinculades dels materials que hem analitzat és col·lectors i informants. Lògicament al Santuari de Montserrat– com així una mica deficitari en aquest sentit. el mateix Rossend Serra i Pagès és ja mateix les cançons de Nadal o nada- Reconec, per una altra banda, que la per ell sol un gran recol·lector de do- les. Els Goigs, en canvi, hi són pre- informació que s’aporta en aquest ar- cumentació, però també sabem que sents de manera molt escassa i per ticle és una mica ràpida –si fos ex- ell havia creat escola i que moltes re- una altra banda es comencen a reco- haustiva faria més feixuga la lectura cerques dels seus i de les seves dei- llir Oracions pietoses de protecció i ara no es tracta d’això. Ben segur xebles nodrien també el fons docu- que presenten el seu interès pels es- que un capbussament en tots els do- mental. quemes rítmics i literaris de base. Cri- cuments citats pot aportar un conei- da l’atenció la presència rara i ex- xement més exacte. De tota manera, cepcional de la cançó d’El Pairot, prò- la prospecció feta em permet, si més Comentari final pia de les comarques pirinenques de no, aportar els següents informadors la província de Lleida. És una de- i recol·lectors que trobem en les di- Tal com s’indica al títol d’aquest mostració de com volen les cançons ferents sèries. dossier –“La recerca del cançoner a a causa de les circumstàncies més di- De la sèrie A, per tant, a part de la comarca del Bages”– l’objectiu verses. De tota manera, és una pre- que M. Aguiló és el principal recol- principal dels recercadors vinculats al sència testimonial i totalment aliena lector, hi ha materials arribats de Mn. magne projecte de l’Obra del Canço- a la pràctica cançonística de la co- Jacint Verdaguer, de Joan Blancafort ner Popular de Catalunya era la marca. de La Garriga (amb documents sobre cançó, entesa en un sentit molt am- També s’han tingut en compte en Balsareny), de Joan Grau (que viu a pli. Quant al Bages, a la manera de aquest recull de materials, diverses Barcelona i aporta materials de Car- síntesi, ens podríem preguntar: quins cançons en les que hi figuren topò- dona), “d’en Vallès de Manresa” –no repertoris de cançó s’hi van recollir? nims concrets de la comarca del Ba- sabem a qui es refereix d’aquesta ciu- Una visió crítica dels materials reco- ges, malgrat que hagin estat recolli- tat però va ser un informador impor- llits ens assenyala la cançó llarga lí- des en indrets que no hi tinguin res tant per les vegades que el cita-, d’en rico-narrativa com el gènere canço- a veure. Són cançons que donen fe de Francisco Comes de St. Hipòlit del nístic més recol·lectat. L’alta valora- l’existència d’aquests pobles tot i que Pla de Bages... També d’informants ció estètica i literària d’aquest reper- moltes vegades hi són posats per ne- com Climent Barber d’Avinyó i perso- tori durant la Renaixença fa que Ma- cessitats de la rima. nes anònimes: “una noia de 22 rià Aguiló només es fixi en el contin- A més de cançons també es recu- anys”, “una dona de Collbató”, “la gut literari enfront de la música que llen, de la comarca del Bages, ballets sogra d’en Josep Serra i Marsal”, do- l’acompanya. Les cançons llargues o com Els Garrofins de Moià, el Ball de nes anònimes... “romanços” són una font important la coca de Rajadell i el Ball de cas- De les sèries B i C ens trobem que d’aportació de lèxic literari. De tota cavells de Sant Mateu entre altres a Cardona en Josep Barberà i en Pe- manera, a l’Obra del Cançoner Popu- melodies ballables d’àmbit general. re Bohigas enquesten a 6 informants, lar de Catalunya, també hi són pre- Tampoc no hi manquen les ronda- 5 dones (Francisca Casafont, Cecília sents altres gèneres o repertoris la lles i les llegendes ja que recercadors Codina, Filomena Moneny, Dolors qual cosa indica la diferència de cri- comarcals havien participat a les con- Quer i Cecília Torrenteller) i 1 home teri que ja hi havia entre M. Aguiló vocatòries de recerca del Llegendari (Anton Bajona, fill de Sant Llorenç de (1825-1897) i els etnòlegs com R. Popular Català. Morunys). Però també hem de res- Serra i Pagès (1863-1929) i els re- Per una altra banda, més enllà de senyar els següents recol·lectors i re- cercadors de cançons d’aquest pro- la recerca concreta del cançoner, tro- col·lectores: Montserrat Civil, Lluís jecte (1922-1936) els quals empra- bem dins d’aquests materials els re- Soler Terol i Pere Jorba Ruiz (tots tres ren uns criteris metodològics més es- sums de dues conferències pronun- de Manresa); en Josep Teixidor, es- pecialitzats. ciades a Manresa per Rossend Serra colapi i Amadeu Oller (de Moià); en Veiem, doncs, que es comencen a i Pagès. En elles ens mostren els cri- Josep Pomés de Santa Coloma de valorar les cançons curtes o corrandes teris científics que ell va aplicar en Queralt, el qual recull el Ball de la Co- que es construeixen a partir de la im- les seves recerques etnològiques i, ca de Rajadell; Mn. Josep Potellas i provisació, amb les seves vessants sa- molt concretament, ens ofereix un

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 18 quadre classificatori dels diferents 2. Per a més informació vegeu: AA.VV. El una caixa de ferros vells, rovellats, ama- gèneres de cançons fruit del seu co- cançoner popular català (1841-1936), gats en una agolfa mitx ensorrada”, que catàleg de l’exposició del mateix nom, comença “Matinet me’n llevo jo / mati- neixement directe i del de les recer- Barcelona: Departament de Cultura de la net a punta d’alba. / Poso la sella al ca- ques dels seus deixebles, el qual és , 2005. vall / les pistoles a la faixa”. Aguiló hi il·lustratiu dels paràmetres meto- 3. Una altra part dels materials de M. Agui- anota: “Recullida a la Segarra enviada a dològics emprats en aquells mo- ló es troben a l’Arxiu Municipal d’Histò- Moss Cinto pel Catedràtic de Retorica ria de Barcelona (Casa de l’Ardiaca) i a Vich”. Materials, Inventari de l’Arxiu de ments. la Biblioteca de Catalunya. l’Obra del Cançoner Popular de Catalu- El conjunt d’informacions que so- 4. Vegeu, Josep Massot i Muntaner, “In- nya, vol.IV, Fascicle I, a cura de Josep bre la comarca del Bages ens aporten troducció” a Joan Puntí i Collell, Ideari Massot i Muntaner, Barcelona: Publica- els materials de l’Obra del Cançoner cançonístic Aguiló, Barcelona: Publica- cions de l’Abadia de Montserrat, 1993, cions de l’Abadia de Montserrat, 1993, p.203. Popular de Catalunya és força impor- pp. 5-11. 14. Ibidem. A-9, LXXIV i A-18, XII, 5 tant. De tota manera no podem dei- 5. Crivillé i Bargalló, Josep, “Rossend Ser- (aquesta darrera, recollida a ). xar de preguntar-nos perquè hi ha tan ra i Pagès i la seva escola” a El canço- 15. Ibidem. A-14, XXXVII, 2. poc material recollit per les missions ner popular català (1841-1936), catàleg 16. Ibidem. A-3, XXI i A-18, VIII, 19. d’exposició, Barcelona: Departament de 17. Ibidem. A-13, XIX / A-9, LXI / A-10, VI etnomusicològiques de l’Obra? No- Cultura de la Generalitat de Catalunya, / A-11, VII / A-14, XXIII / A-14, XXXV, 8 més hi ha el corresponent a Cardona 2005, pàg. 64-71. / A-14, XXXVII, 17 / A-17, I, 15 / A-17, recollit per Josep Barberà i Pere Bohi- 6. L’any 1904 l’Orfeó Català va convocar el I, 23 / A-18, XI, 21 / A-25, XXVII. gas. Perquè, doncs, no s’hi van fer primer concurs de reculls de música po- 18. Ibidem. A-1, V / A-4, XII / A-6, VI / A-6, pular dins les Festes de la Música Cata- XVII / A-7, XXXIV / A-8, XX / A-9, VI / A- més recerques sistemàtiques? No ho lana, els quals es varen realitzar, de ma- 9, LXI / A-11, XLI, 7 / A-14, XXXVIII / A- sabem. Com a hipòtesi es pot inter- nera regular tot i que no contínua, fins 15, XXXII / A-17, XLI, 9 / A-17, XLI, 12 pretar que l’objectiu primer dels res- el 1922, any en que l’Obra del Canço- / A-17, XLI, 15 / A-17, XLI, 28 / A-18, ponsables i recol·lectors de l’OCPC ner Popular de Catalunya pren el relleu II, 6 / A-18, IV, 5 / A-18, VIII, 13 / A- de la convocatòria d’aquests premis i 18, VIII,26 / A-23, XIV, 7 / A-25, XIII / era recollir primer a les zones i co- concursos. Vegeu, Crivillé i Bargalló, Jo- A-27, IV, 145 / A-27, V, 92 / A-27, V, marques més allunyades de Barcelo- sep, “L’Orfeó Català i les Festes de la 121 / A-27, V, 159 / A-27, V, 159 / A- na i de la seva àrea més immediata Música Catalana” a El cançoner popular 27, V, 160 / A-28, V / A-28, VIII / A-28, d’influència i, en canvi, deixar les co- català (1841-1936), Barcelona: Depar- IX, 32 / A-29, III, 14 / A-29, V, 22 . tament de Cultura de la Generalitat de 19. Ibidem. A-9, XXI / A-18, X, 14. marques més properes per a una se- Catalunya, 2005, pàg. 52-63. 20. Ibidem. A-3, XX / A-4, XXX / A-5, XXXVI gona fase ja que la facilitat de co- 7. Com a qüestió prèvia voldria dir que / A-6, XIX / A-7, XIII / A-7, XVII / A-7, municació així ho permetia... No po- aquest article és una aproximació a la re- XXV / A-8, XIV / A-9, XII / A-9, XIV / A- dem confirmar aquesta hipòtesi ja col·lecció del cançoner en el Bages. No 10, XII / A-11, III / A-11, XII / A-11, XX- es descriu tot el contingut de cada do- XIX , 14 / A-11, XXXIX, 31 / A-15, XXII que, de fet, es feu recerca de camp cument. Només es cita alguns comen- / A-17, XLI, 18 / A-18, XI, 28 / A-18, XII, al Vallès i al Baix , però, sí çaments de cançons i , especialment, es 29 / A-18, 12, 34 / A-25, XIX / A-28, II, que, malauradament, les circumstàn- descriu la tipologia dels materials musi- 59. cies de la Guerra Civil, van estroncar cals recercats per l’OCPC. Una trans- 21. Ibidem. A-11, XXXIX, 35. cripció de cada document seria exhaus- 22. Ibidem. A-6, X. aquesta possibilitat. tiva i impròpia d’aquest article. 23. Ibidem. A-7, XVII. 8. Diu Marià Aguiló: “La recolección de ro- 24. Ibidem. A.2, 1 / A-25, V / A-26, 50-144 mances sin la música me hace el efec- / A-27, V, 121 / A-27, V, 172 / A-28, X. NOTES to de uno que al ver una magnífica rosa, 25. Ibidem. A-18, XIV, 35. alarga la mano y al desgajarla del tallo 26. Ibidem. A-2, XV / A-11, XXX / A-11, XX- saltan todos los pétalos y se queda con XIX, 11 / A-15, XXI / A-18, XIII, 16 / A- 1. Aquest projecte es va iniciar a Barcelo- el cáliz o botón sin colores ni perfume. 27, V, 99 / A-29, n. 45. na l’octubre de 1921, mercès al mece- Así queda el romance en el papel des- 27. Ibidem. A-2, VI / A-2, X / A-2, XXIV / A- natge de Rafael Patxot i Jubert el qual provisto del fondo principal de poesía” 3, 1 / A-3, VII / A-3, XVII / A-3, XIX / A- ja havia patrocinat múltiples empreses (30, XLIX,19). I també: “La dona que 4, VIII / A-4, XV / A-4, XXXI / A-5, I / A- culturals a Catalunya, i es va donar ofi- m’ha dit més cançons (a Ripoll) no com- 5, VI / A-5, XXI / A-6, III / A-6, XI / A-6, cialmentr per acabat l’any 1938 a cau- prenia quin interès podien tenir per a mi XXIV / A-7, XVIII / A-8, LII / A-9, XXII / sa de la guerra civil, tot i que algunes ini- les cançons, si no’n sabia les tonades”. A-9, XXXI / A-9, LXXIV / A-11, XXIII / A- ciatives individuals van durar fins els pri- Joan Puntí i Collell, Ideari cançonístic 11, XXIV / A-11, XXXI / A-11, XXXII / A- mers anys quaranta. L’àmbit geogràfic Aguiló, a cura de Josep Massot i Munta- 11, XXXV / A-11, XXXIX, 32 / A-14, II / d’acció d’aquesta empresa de recol·lec- ner, Barcelona: Publicacions de l’Abadia A-15, XXI / A-18, III / A-23, XV / A-26, ció va abastar totes les terres de parla de Montserrat, 1993. 27 / A-27, V, 167 / A-28, II, 50. catalana, des del Rosselló fins Alacant, 9. Massot i Muntaner, Josep, Els viatges 28. Ibidem. A-13, VI, 6 / A-14, XXXVII, 10. passant pel Principat de Catalunya, l’Al- folklòrics de Marià Aguiló, Barcelona: 29. Massot i Muntaner, Josep, Materials, In- guer (illa de Cerdenya) i Les Illes Bale- Reial Acadèmia de Bones Lletres de Bar- ventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner ars. Els materials de que consta aquest celona, 2002, p.14. Popular de Catalunya, volum IV, fascicle arxiu procedeixen de tres fonts: els coo- 10. Ibidem, p.24-25. I, Barcelona: Publicacions de l’Abadia peradors, els concursos i les missions de 11. Ibidem, p.28. de Montserrat, 1993, p.325. camp; el conjunt de tots ells constituei- 12. Ibidem, p.35. 30. Ibidem, volum IV, fascicle II, p.429. xen un corpus de 158.000 documents 13. A-18, XIV, 35: “Carta en vers adreçada 31. Materials, Inventari de l’Arxiu de l’Obra que, després de sofrir moltes vicissituds a mossèn Ramon Corbella, des de Raja- del Cançoner Popular de Catalunya, –entre elles l’estada de prop de 40 anys dell, el 26 de juny de 1889, per “J. Als vol.IV, fascicle II, a cura de Josep Mas- a Suïssa–, varen tornar a Catalunya l’any P.R.”. Conté una còpia d’una tradicio sot i Muntaner, Barcelona: Publicacions 1991 i foren dipositats en el monestir de Lloberolesca-Montapaulina, trobada en de l’Abadia de Montserrat, 1993. C-13. Montserrat.

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 19 32. Materials, Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Pel que em va dir, la pro- del Cançoner Popular de Catalunya , Bar- Catalunya, volum II, Memòries de mis- cedència del repertori era de Sallent i celona: Publicacions de l’Abadia de sions de recerca, estudis monogràfics, del seu terme municipal, concretament Montserrat, 1994. S-2, 18. És curiós crònica, Barcelona: Fundació Concepció em parlà d’un mosso que hi havia al Mas constatar que vers l’any 1996 varem po- Rabell i Cibils, vídua Romaguera, 1928, de Cornet el qual li havia cantat moltes der comprovar en un treball de camp dut p.92-94 cançons. a terme per Josep Crivillé i per mi ma- 33. Materials, Inventari de l’Arxiu de l’Obra 43. Ibidem. vol. IV, fascicle II: C-183. teix a Artés (Bages), que les “Invectives del Cançoner Popular de Catalunya, Vo- 44. Ibidem. vol.IV, fascicle I: B-79, XIV. Perico” estaven ben vives a la manera de lum IV, Fascicle I, a cura de Josep Mas- 45. Ibidem. vol.IV, fascicle I: B-130, 26. corrandes amb una improvisació cons- sot i Muntaner, Barcelona: Publicacions 46. Ibidem. vol. IV, fascicle I: B-79, XIV / B- tant. de l’Abadia de Montserrat, 1993. B-25 86, II, 9. 51. Ibidem. vol.IV, fascicle II: S-2, 30. / B-83 / B-121, XX. 47. Massot i Muntaner, Josep, Obra del 52. Ibidem. vol.IV, fascicle II: S-2, 305, 34. Ibidem, volum IV, fascicle II, C-238, III. Cançoner Popular de Catalunya, Mate- (321). 35. Ibidem, volum IV, fascicle I: B-54 / B- rials, vol .IV, fascicle II, Inventari de l’Ar- 53. Ibidem. vol.IV, fascicle II: S-20, 112. 134, II, 17 / B-138, d). xiu de l’Obra del Cançoner Popular de 54. Ibidem. vol.IV, fascicle II: S-10, 20. 36. Ibidem. volum IV, fascicle II: C-175, II. Catalunya, Barcelona: Publicacions de 55. Ibidem. vol.IV, fascicle II: S-2, 74 / S- 37. Ibidem. volum IV, fascilce I: B-19, I l’Abadia de Montserrat, 1994, p.505. 6, 56 / S-11, 48 / S-11, 65 / S-17, 1 / 38. Ibidem. vol.IV, fascicle II: C-175, II. 48. Crivillé i Bargalló, Josep, “Rossend Ser- S-37, 32 / S-37, 52. 39. Ibidem. ra i Pagès i la seva escola” a El canço- 56. Ibidem, vol.IV, fascicle II:S-15, 236. 40. Ibidem. vol.IV, fascicle I: B-139, IV. ner popular català (1841-1936), Catà- 57. Ibidem. vol.IV, fascicle II: S-37, 32. 41. Ibidem. vol.IV, fascicle I: B-69. leg de l’exposició del mateix nom, Bar- 58. Ibidem. vol.IV, fascicle II: S-2, 123. 42. Vaig fer coneixença de Mn. Potelles quan celona: Departament de Cultura de la jo era petit ja que va ser un dels meus Generalitat de Catalunya, 2005, p.64. mestres de música. I ja de gran, en la 49. Aquest tema serà molt més ampliat i es- darrera etapa de la seva vida, vaig tenir tudiat per Glòria Ballús en aquest mateix ocasió de retrobar-me amb ell i, entre al- dossier. tres coses, varem parlar de les cançons 50. Massot i Muntaner, Josep, Obra del Ramon Vilar i Herms populars que havia recollit i que havia Cançoner Popular de Catalunya, vol.IV, Etnomusicòleg, Tècnic de la Fonoteca enviat a l’Obra del Cançoner Popular de fascicle II, Inventari de l’Arxiu de l’Obra de Música tradicional Catalana

Dossiers o articles destacats:

Núm. 66: Visions sobre les armes Núm. 79: Estudis locals i comarcals a la Catalunya central Núm. 67: Arqueologia a la Catalunya central Núm. 80-81: Sant Benet de Bages i la seva baronia Núm. 68: El retaule major de Sant Benet de Bages durant la Guerra del Francès Núm. 69: Patrimoni industrial Núm. 82: Indústria i ciutat: De la història al patrimoni Núm. 70: Arquitectura a la Catalunya central Núm. 83-84: La construcció antiga a Cardona. Núm. 71: El nostre gòtic Picapedrers i mestres de cases cardonins (segles XIII-XVIII) Núm. 72: L’imaginari del Barroc Núm. 85-86: Víctimes de l’horror Núm. 73: Aigües de la Catalunya central Núm. 87: Rehabilitació del nucli antic de Manresa Núm. 74: Joves i Republicans. La República a Manresa Núm. 88-89: Acte de reconeixement històric als soldats que foren (1931-1936) inhumats a la fossa militar del Cementiri de Manresa Núm. 75: La construcció de l’Institut Lluís de Peguera Núm. 90: Jaume Serra Húnter. Un oblidat de la història de Manresa Núm. 91: L’Arxiu Històric Comarcal i el patrimoni documental Núm. 76: Les inscultures als Tres Tossals Núm. 92: Evolució demogràfica, crisis de mortalitat i estacionalitat Núm. 77: Redescobrir Cardona: La casa Rovira del Mercat a la Catalunya Central (segles XVIII-XIX) (segles XVI-XVII) Núm. 93: L’empremta andalusina al tram montserratí del Llobregat Núm. 78: La preservació del patrimoni en pedra seca Núm. 94: La fotografia històrica al Bages als Països Catalans

Subscripcions i comandes de números endarrerits: Apartat 377 - 08241 Manresa - Tel.: 93 873 65 25

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 20