PLA D’ACCIÓ CULTURAL DE BIGUES I RIELLS

1 ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3

METODOLOGIA 4

1. ANÀLISI DE CONTEXT DE BIGUES I RIELLS 6

1.1. Marc territorial 6 1.1.1. El medi físic i la morfologia urbana 6 1.1.2. Infraestructures de comunicació, transport i mobilitat 7 1.1.3. Relació amb la Comarca i la Mancomunitat de la Vall del Tenes 8 1.1.4 Idees clau 10

1.2. La població i la seva activitat 11 1.2.1. Densitat i distribució de la població 11 1.2.2. Població per grups d’edat 14 1.2.3. La població segons activitat 16 1.2.4 Idees clau 17

2. LA CULTURA A BIGUES I RIELLS 18

2.1. Introducció 18 2.2. Els agents culturals 19 2.2.1. L’Ajuntament i la Mancomunitat de la Vall del Tenes 19 2.2.2. Les entitats culturals 24 2.3. La programació cultural 27 2.4. Síntesi dels àmbits i les dinàmiques culturals 37 2.5. La comunicació i la difusió de l’activitat cultural 43 2.6. Mapa d’equipaments culturals 44 2.6.1 El mapa actual d’equipaments culturals en comparació amb el mapa del PEC 2010 44 2.6.2 Comparativa del mapa d’equipaments actual de Bigues i Riells amb els estàndards del PECCAT 45 2.6.3 Detall dels equipaments amb usos culturals 47 2.7. Idees clau 65

3. SÍNTESI DIAGNÒSTICA: PUNTS FORTS, FEBLES I PRINCIPALS REPTES A TREBALLAR 68

3.1. Síntesi dels principals aspectes claus 68 3.2. El DAFO i els principals reptes a treballar 70 3.3. Els reptes a treballar 71

4. L’ESTRATÈGIA, PROPOSTES DE FUTUR 72

EIX 1. Posar en valor el patrimoni històric, natural i cultural 74 EIX 2. Vertebrar la xarxa d’equipaments culturals 77 EIX 3. Un nou impuls a la cultura i a les arts 81

ANNEXOS 88 CRÈDITS 116

2 PRESENTACIÓ

Bigues i Riells és un municipi de dos pobles en un d’ells es troba el Castell Medieval de Montbui i en l’altre hi trobem el Monestir de Sant Miquel del Fai. Quants municipis poden tenir la sort de poder fer una presentació com aquesta, una presentació de comte?. Però els tresors de Bigues i Riells no acaben aquí, des d’una Torre Medieval, passant per molins, recloses, Fabrica Tèxtil, Central elèctrica, casetes de vinya, fonts, ermites, esglésies, rutes literàries, restauració, artistes, festivals de música, gorgs, salts d’aigua, un teatre auditori, àligues cuabarrades follets i moltes llegendes... una atractiva oferta cultural i patrimonial a tan sols 50 minuts de !.

Des de la Regidoria de Cultura som conscients de tota aquesta riquesa i apostem fortament per la cultura com a vehicle de cohesió social, de responsabilitat com a poble i com a ciutadans al conèixer el nostre patrimoni, tenir cura d’ell i passar-lo a les noves generacions com un llegat d’identitat i de coneixement.

Millorar la nostra societat des de la Cultura és una aposta ferma per la qual diàriament hi treballem; citant a Montserrat Roig (1946-1991) «La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini» i d’això n’estem segurs.

Una oferta cultural i patrimonial tan variada i de qualitat com la que tenim al municipi ens obre les portes a un canvi de marc econòmic per a Bigues i Riells. Pel nostre poble és important disposar d’una eina com el Pla d’Acció Cultural, perquè contribuirà a estructurar tota l’oferta cultural que podem oferir, donar més visibilitat al teixit associatiu, que en els últims anys ha crescut considerablement i que amb la seva força ens empeny a seguir treballant pel conjunt de la cultura de Bigues i Riells i, especialment, perquè les Rutes Culturals i Patrimonials es consolidin com una oferta turística d’interior.

Sílvia Rovira Rabinal Regidora de Cultura · Ajuntament de Bigues i Riells METODOLOGIA

3

El Pla d’Acció Cultural de Bigues i Riells analitza i ordena els recursos culturals existents i per tal cal entendre’l com un instrument de síntesi analítica que ha de servir per reforçar les polítiques culturals de present i futur. Per això es planifica a llarg termini, tot i que també es contemplen aspectes i línies de treball més tàctiques de curt i mig termini.

El Pla d’Acció Cultural de Bigues i Riells estableix tres grans objectius: - Nou impuls a la promoció de la música i el patrimoni històric i cultural del municipi. - Incorporar a la xarxa d’equipaments els nous espais culturals del municipi.

- Optimitzar la gestió cultural del municipi.

Aquest document s’estructura en dues fases: diagnòstic i propostes, tot i que en la fase exploratòria els agents culturals ja donen moltes pistes de com es visualitza el futur cultural del municipi.

En la primera fase diagnòstica o exploratòria, la finalitat ha estat conèixer i entendre quin és l’estat de la qüestió cultural actual de Bigues i Riells a partir de: - Un procés de immersió quantitatiu i qualitatiu en el seu context social i cultural. - L’exploració i aprenentatge de la seva dinàmica cultural a partir de les vivències i experiències dels seus actors, les seves relacions, els espais i equipaments disponibles així com l’anàlisi de les activitats o programacions que es duen a terme. - La detecció de les expectatives i necessitats no cobertes en matèria cultural per part de tots els agents implicats. - La realització d’un DAFO de la situació cultural actual. - La definició de reptes a assolir i el posicionament estratègic desitjat.

En aquesta fase s’ha seguit el següent procés de recerca:

4 - Consulta dels indicadors sociodemogràfics del programa Hermes i del CERC. - Treball de camp amb immersió a la realitat social i cultural de Bigues i Riells (visita als principals equipaments, jornada de treball, trobades, entrevistes, etc). - Revisió de documents i plans sectorials existents: memòries, POUM, plans directors, etc. - Articles relacionats amb la política municipal i cultural del municipi publicats a premsa local i comarcal. - Monitorització de les noticies vinculades a la política municipal i cultural del municipi publicades a les xarxes socials a través de facebook i instagram. - Accés i consulta del calendari d’activitats culturals programades per l’Ajuntament i les entitats culturals.

En la fase de propostes, es presenten les principals línies estratègiques a seguir, sorgides dels reptes definits, cadascuna d’elles, amb propostes d’actuació específiques.

5 1. ANÀLISI DE CONTEXT DE BIGUES I RIELLS

1.1. MARC TERRITORIAL

1.1.1. El medi físic i la morfologia urbana El municipi de Bigues i Riells (comarca del Vallès Oriental) està situat a la Vall de la riera del Tenes, formada pels contraforts dels Cingles de Bertí, de (Serralada Litoral) i del Turó de Montbui. El municipi, amb una superfície de 28.67 km², presenta un relleu força accidentat, sobretot en la zona nord-est. Limita amb els termes de , , El Figaró i Montmany, l’Ametlla del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana i .

Font: Visor de mapes Flash, Diputació de Barcelona http://www.diba.cat/ortofotos/08023/08023.htm

La topografia del municipi ha generat una estructura d’assentament urbà a l’entorn dels dos nuclis originaris: el Bigues i el de Riells, amb zones més densament poblades, situades a l’extrem sud del municipi, que presenta un relleu més pla, acompanyades d’una proliferació d’urbanitzacions esteses per tot el terme municipal i més o menys connectades amb els nuclis originaris.

La morfologia urbana de Bigues i Riells ve marcada pèl trànsit del que serien les característiques tradicionals d’un poble situat en un entorn rural, que a partir

6 dels anys 60 desenvolupà un procés urbanitzador provocat, sobretot, per l’augment de construcció de segones residències, que amb el pas del temps s’han anat convertint en habitatges habituals, amb les conseqüents repercussions demogràfiques pel municipi.

La qualitat del patrimoni arquitectònic i natural del poble ha afavorit aquest procés d’assentament en urbanitzacions en tot el terme municipal, amb un predomini edificacions de poca alçada i jardí al voltant de l’habitatge. Es tracta, doncs, d’una població dispersa que es veu contrarestada per una relativa densificació dels dos centres històrics originaris.

1.1.2. Infraestructures de comunicació, transports i mobilitat El relleu accidentat del que s’ha parlat, es veu reflectit a les infraestructures de comunicació i transport. Les principals vies de comunicació són, a nivell supramunicipal, l’autovia C17 o eix del Congost, la C-17, que vincula tota la zona amb la capital comarcal, , i la ciutat de Barcelona. Cal ressenyar la xarxa local de carreteres, gestionades per la Diputació de Barcelona, entre les que convé destacar la carretera BP-1432 que uneix l’Ametlla del Vallès amb Sant Feliu de Codines i fa “d’espina dorsal” del terme municipal d’est a oest, configurant-se com el principal eix viari que vertebra els sectors residencials més importants del municipi. Aquesta xarxa de carreteres es complementa amb d’altres que faciliten l’accés i la comunicació amb les urbanitzacions de Bigues i Riells.

El vehicle privat és el mitjà de transport per excel·lència. Pel que fa al transport públic l’empresa Sagalés presta el servei públic urbà i interurbà amb Barcelona i Granollers, fent les funcions de comunicació entre els nuclis de Bigues i Riells, a través de les diferents parades establertes al terme municipal.

Bigues i Riells és un municipi més residencial que generador de llocs de treball. Les dades de mobilitat del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)1 ho posaven de manifest: diàriament surten, per feina o estudis, un 24% més

1 https://www.biguesiriells.cat/data/POUM/0512080556_Memoria.pdf

7 persones que no pas entren. En aquest mateix document es feien unes estimacions per a l’any 2010 del POUM que corroboraven aquesta dinàmica.

1.1.3. Relació amb la Comarca, la Mancomunitat de la Vall del Tenes La Mancomunitat de la Vall del Tenes és un ens supramunicipal que va sorgir fa 25 anys arrel de les necessitats comuns que tenien els pobles de Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt i Lliçà de Vall. Destaca, per població, Lliçà d’Amunt, amb 14.933 habitants, la resta de poblacions es situen entre els prop de 6.400 i els 9.000 habitants (Bigues i Riells, 8.957; Santa Eulàlia de Ronçana, 7.124 i Lliçà de Vall, 6.386). Al llarg d’aquests anys s’han anat desplegant i consolidant una sèrie de serveis complementaris als que ja presten els ajuntaments i d’altres administracions, entre les que destaquen:

- L’Escola de Musica de la Vall del Tenes, escola de titularitat pública que imparteix ensenyaments de música no reglats. El seu àmbit d’actuació, tot i tenir la seva seu de referència a Lliçà d’Amunt, són els municipis que formen part de la Mancomunitat, on es desplacen els professors per impartir els diversos programes educatius. El nombre d’alumnat matriculat és de 370. - L’IES de la Vall del Tenes, situat al municipi de Santa Eulàlia de Ronçana, és un centre educatiu amb voluntat d'arrelament a l'entorn més proper: els pobles de la Vall del Tenes. L’acció educativa té present aquesta proximitat . El nombre d’alumnat matriculat es de 520, amb una presència molt remarcable d’estudiants de la mateixa població de Santa Eulàlia de Ronçana. - El Servei d’Empresa i Ocupació, té per finalitat impulsar el desenvolupament econòmic dels municipis amb l’objectiu de generar ocupació i potenciar la competitivitat de les empreses de la Vall davant els reptes de la societat actual. Té les seves oficines a Lliçà de Munt des d’on es presta serveis als diferents municipis de la Vall. - El Servei de Drogodependències, presta atenció i assessorament per atendre els dubtes que la ciutadania té en relació al consum de drogues. Tot i que la seva seu de referència és a Santa Eulàlia de Ronçana,

8 presta serveis a tots els municipis de la Vall, coordinant-se amb els àmbits educatius, sanitaris, policials i assistencials locals. - El Servei de Dones Juristes, servei legal que treballa per fer possible la igualtat entre dones i homes, la col·laboració entre les dones juristes i la prestació d’assistència i serveis jurídics a les dones. El municipi de referència és Lliçà d’Amunt. - Coordinació a nivell intermunicpal del programa ”Anem al Teatre”, programa impulsat per la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments, que ofereix espectacles d'arts escèniques i musicals als alumnes d'educació infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatiu. Participen tots els municipis de la Mancomunitat. Les actuacions es fan, sobretot, a Lliçà d’Amunt (Aliança), i a Granollers (Centre Cultural i teatre auditori) i, esporàdicament, es fa servir El Casal Socials de lliça de Vall i La Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana. El curs 2016-2017 van participar 12.995 nens i nenes. - Servei exprés.cat e7, servei públic d'autobusos que uneix les poblacions del corredor del Tenes amb Barcelona.

Per a l’any 2018 la Mancomunitat té la intenció d’impulsar una Escola d’Adults al servei dels diferents municipis de la Vall.

9 1.1.4. Idees clau marc territorial MARC TERRITORIAL IDEES CLAU  La morfologia urbana de Bigues i Riells està marcada per les característiques tradicionals d’un poble situat en un entorn rural, que a partir dels anys 60 El medi físic i la desenvolupà un procés urbanitzador. morfologia urbana  Aquest entorn i passat rural, que va quedar soterrat per a la transformació urbanística, vol rescatar-se, posar-se en valor i difondre’s.

 Bigues i Riells és un municipi més residencial que no pas generador de llocs de treball, amb una utilització Infraestructures de intensiva del vehicle particular i amb una amplia comunicació, mobilitat, tant per desplaçaments interns, com a fóra del transports i mobilitat municipi, ja sigui per raons de treball o estudis.  La mancomunitat i la comarca són un aspecte rellevant i estratègicament.  La Mancomunitat de la Vall del Tenes és un ens supramunicipal que va sorgir fa 25 anys per les Relació amb la necessitats comuns que tenien els pobles de Bigues i Comarca, la Riells del Fai, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt i Mancomunitat de la Lliçà de Vall. Vall del Tenes  Els serveis mancomunats més rellevants per a la estratègia cultural de futur són l’Escola de Música de la Vall del Tenes, el programa “Anem al Teatre” i l’IES Vall de la Vall de Tenes.

10 1.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT

1.2.1. Densitat i distribució de la població El terme municipal de Bigues i Riells té una extensió de 28,67 Km² i una població de 8.915 habitants (1.1.2016), amb una densitat de població (311hab/km²), que es pot qualificar de baixa en comparació a d’altres municipis de la mateixa franja de població (, , Cervelló, Sant Vicent de Castellet i ). Fins els anys 60 l’estructura urbanística de Bigues i Riells girà al voltant d’aquests dos nuclis històrics, als que s’hi van anar afegint nombroses urbanitzacions per tot el terme municipal, habitatges que tenien un caràcter inicial de segones residències i que, amb el pas dels anys, s’han convertir, en gran part, l’habitatge habitual.

Bigues i Riells es caracteritza per tenir una doble estructura urbanística: els dos nuclis: Bigues i Riells del Fai. En el cas de Bigues, el nucli fundacional va ser el Turó de Bigues, durant el segle XIX el centre de Bigues es va anar desplaçant al barri del Rieral, on actualment es troben la major part de serveis municipals, comercials, culturals, socials, esportius i sanitaris, amb un seguit d’urbanitzacions i entitats de població (Can Barri, Can Carreras, Can Regassol, etc), amb edificacions horitzontals de poca alçada, algunes properes dels dos nuclis referenciats i d’altres com el Regassol a uns sis kilòmetres del Rieral. Urbanitzacions que a partir dels anys 70 van experimentar un creixement progressiu, que es va convertir en intensiu durant la primera dècada del segle XXI.

D’entre les 17 entitats poblacionals que configuren el municipi de Bigues i Riells cal destacar (a part dels dos nuclis originaris), Can Barri, una de les urbanitzacions més extenses i poblades del terme municipal, situada prop del nucli de Bigues. Destacar, també, les urbanitzacions de Can Regassol i Castell- Montbui, situades a la part occidental del terme, a tocar del municipi de Caldes de Montbui.

11 Entitats de població Riells del Can El Rieral de Bigues Can Barri Castell-Montbui Fai Regassol 1.737 1.136 850 774 719 Els Saulons de'n Font Granada Can Traver El Turó Can Carreres Déu 605 550 452 410 299 Diamant del Els Manantials Font del Bou Can Febrera La Pineda Vallès 248 693 191 162 115 Vallroja i el El Racó del Bosc TOTAL Pla 80 72 9.093hb

La transició d’una població situada en el marc d’uns paràmetres “agraris o rurals”, que evolucionen cap a un municipi de “serveis”, també es reflecteix a nivell poblacional, tal i com es posa de manifest a les taules adjuntes. En aquestes es pot apreciar com el creixement demogràfic intensiu de Bigues i Riells es produeix amb l’arribada del segle XXI.

Evolució demogràfica 1920 - 2016

Bigues i Riells

10.000

9.000

8.000 7.000 6.000

5.000

4.000

3.000 2.000 1.000 0

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, (IDESCAT)

Sí l’any 2000 Bigues i Riells tenia 5.436 habitants, setze anys després s’arriba als 8.916, un creixement poblacional del 64%. Aquest fenomen és

12 conseqüència de dos aspectes fonamentals: la reconversió de les segones residències en habitatge habitual i l’arribada de nous veïns i veïnes procedents d’altres comarques. Tal i com es posa de manifest a la gràfica adjunta, un 44,6% de població prové d’altres comarques de Catalunya, percentatge molt superior respecte a la resta de territoris referència. En altres paraules, el creixement demogràfic de Bigues i Riells no es pot atribuir al saldo natural, sinó a l’arribada de nous contingents de població procedents de Catalunya, i, en una proporció molt menor, a la immigració estrangera. Aquesta última només representa el 5,75% de la població de Bigues i Riells, mentre que la resta dels diferents àmbits territorials de Catalunya (Vallès Oriental, província de Barcelona, conjunt del país), es situa entre el 12,3, 16,7 i el 17,2 %, respectivament.

Gràfic XX. Comparativa territorial. Població segons el lloc de naixement 2016

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

A Bigues i Riells ens trobem dues realitats molt marcades: gairebé un 75% de la població resideix en urbanitzacions i un 25% en el nuclis històrics de Bigues i Riells i que podrien tenir la consideració “del poble de tota la vida”.

La bicefàlia del municipi i la dispersió urbanitzacions i d’altres nuclis poblacionals, es reflecteix tant a nivell de distribució territorial com a nivell de

13 composició social i idiosincràsia, i és sens dubte, un dels aspectes més destacats i diferencials de Bigues i Riells.

1.2.2. Població per grups d’edat Aquestes oscil·lacions demogràfiques també es visualitzen en la distribució de la població per edats, tal i com es pot apreciar en les taules adjuntes i la corresponent piràmide d’edats:

 Forta presència de menors de 15 anys, especialment les edats compreses entre 5 i 15, amb percentatges superiors a la Comarca, la província i Catalunya. Aquest fet ha de tenir en compte a l’hora d’elaborar polítiques culturals locals a curt, mig i llarg termini: si es vol una ciutadania culturalment activa, els municipis han de fer apostes clares perquè els infants i joves tinguin la cultura com a una realitat propera, suggestiva, gratificant, atractiva, creadora de valors i enriquidora a nivell personal i col·lectiu.

Tram edat Àmbit territorial 2006 2011 2016 <15 anys Bigues i Riells 18,20% 19,70% 18,80% Vallès Oriental 16,30% 17,60% 17,30% Prov. Barcelona 14,20% 15,30% 15,50% Catalunya 14,30% 15,50% 15,70%

 Els joves d’entre 15 i 29 anys es situen lleugerament per sota de les altres demarcacions territorials esmentades. Aquesta petita baixada es atribuïble al fet que aquesta franja d’edat no forma part, en gran mesura, del boom dels nouvinguts del segle XXI, contràriament al que passa amb els menors de 15 anys.

Tram edat Àmbit territorial 2006 2011 2016 entre 15 i 29 anys Bigues i Riells 18,20% 14,40% 13,80% Vallès Oriental 20,40% 16,50% 14,90%

14 Prov. Barcelona 19,70% 16,50% 15,00% Catalunya 19,80% 16,60% 15,00%

 Els percentatges de la població entre 30 i 64 es situen en línia amb la Comarca, i una mica per sobre en relació a la província i Catalunya, destacant que el tram d’edat dels més joves es pot atribuir als nouvinguts dels darrers anys.

Tram edat Àmbit territorial 2006 2011 2016 entre 30 i 64 anys Bigues i Riells 53,10% 54,40% 53,10% Vallès Oriental 50,40% 52,20% 52,00% Prov. Barcelona 49,70% 51,30% 51,00% Catalunya 49,40% 51,10% 50,90%

 Els percentatges de la població major de 65 anys són una mica inferiors a la Comarca, però 4 punts per sota de la província de Barcelona i de Catalunya.

Tram edat Àmbit territorial 2006 2011 2016 > 65 anys Bigues i Riells 10,5% 11,6% 14,2% Vallès Oriental 13% 13,8% 15,8% Prov. Barcelona 16,4% 16,9% 18,5% Catalunya 16,5% 16,8% 18,3%

Bigues i Riells té un percentatge de joves significativament més elevat que la província i Catalunya, similar pel que fa a la població adulta i menor respecte a la gent gran, el conjunt d’aquestes variable dóna com a resultat una edat mitjana de 40,15 anys, menor que la de Catalunya (42,3) i de la província

15 (42,41), amb un índex d’envelliment del 71,43 enfront del 116 del conjunt de Catalunya, i del 112 de la província de Barcelona2.

1.2.3. La població segons activitat La principal activitat econòmica del municipi gira a l’entorn del sector serveis, pel que fa tant a assalariats com als autònoms (62% i 70%, respectivament), seguida del sector industrial, amb un 30% de l’ocupació en el cas dels assalariats i un 12% pel que fa als autònoms, el sector de la construcció agrupa al 7,5% dels assalariats i el 15% dels autònoms. No consta cap assalariat vinculat a l’agricultura, però sí el 3% en el cas dels autònoms. Aquestes dades estan posant de manifest la gairebé desaparició de l’activitat agrícola que, a nivell d’ocupació, havia estat fonamental per a Bigues i Riells. Malgrat això els referents rurals continuen molt presents al poble, a nivell simbòlic i identitari, per la importància i el valor del patrimoni natural i immoble (cases de pagès, barraques de vinya, de carboner, d’horta, arquitectura religiosa, etc.).

SERVEIS % INDÚSTRIA % CONSTRUCCIÓ % AGRICULTURA % ASSALARIATS AUTÒNOMS ASSALARIATS AUTÒNOMS ASSALARIATS AUTÒNOMS ASSALARIATS AUTÒNOMS BIGUES I RIELLS 62 69,7 29,9 11,8 7,5 15,4 0 3,1 PROV BCN 79,8 78,6 15,7 8,6 4,3 11,4 0,2 1,4

1.2.4 Idees clau:

LA POBLACIÓ I LA IDEES CLAU SEVA ACTIVITAT  A Bigues i Riells ens trobem dues realitats: la majoria de la població (gairebé un 75% resideix a entitats poblacionals i urbanitzacions) i la resta de gent que es considera del poble de tota la vida. Configuració urbana i  Aquesta bicefàlia del municipi, que es reflecteix tant a nivell de distribució territorial com a nivell de composició social i bicefàlia idiosincràsia, és sens dubte, un dels aspectes més destacats i diferencials de Bigues i Riells.

2 https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=285

16

 Cal destacar la forta presència de menors de 15 anys, especialment les edats compreses entre 5 i 15, respecte als

percentatges superiors a la Comarca, la província i Catalunya. Població per grups d’edats  Aquest fet ha de contemplar, necessàriament, una lectura a nivell de polítiques culturals locals a curt, mig i llarg termini.

 La principal activitat econòmica del municipi gira entorn del sector dels serveis, seguida pel sector l’industrial.

La població segons  Tot i la quasi desaparició de l’activitat agrícola, els referents activitat continuen estant molt presents al poble, tant pel que a nivell simbòlic i identitari, com per la importància i valor del patrimoni natural i immoble.

17 2. LA CULTURA A BIGUES I RIELLS

2.1. Introducció Una aproximació a la realitat cultural de Bigues i Riells, permet detectar les dinàmiques i els matisos més destacables, aportant una fotografia “viva” alhora que acurada d’aquesta realitat.

Els principals agents culturals de Bigues i Riells són l’Ajuntament i les entitats, als que cal afegir la Mancomunitat de la Vall del Tenes, així com remarcar les aportacions d’alguns agents privats (associació de comerciants) i de la ciutadania a nivell individual (artistes i creadors, agitadors culturals), entre d’altres. En aquest apartat s’exposaran les relacions que s’estableixen entre els mateixos i les noves formes de gestió en xarxa que s’estan desenvolupant.

En l’apartat de les dinàmiques culturals es mostrarà la situació i les dinàmiques dels principals àmbits culturals del municipi, quines activitats i programació cultural està vinculada amb cadascun d’ells, així com els actors i públics i aspectes relacionats amb la demanda cultural i a la comunicació i difusió.

Per últim, el mapa d’equipaments culturals de Bigues i Riells, s’analitzarà prenent com a base les recomanacions del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat)3, i s’exposaran els equipaments, tant els de caire municipal com privat, amb les seves principals característiques, posicionament, usos actuals i activitats, públics i relacions que s’estableixen entre ells.

La informació descriptiva i contrastada de les dades, s’ha completat amb l’aproximació a través de les percepcions, vivències i experiències dels seus actors, donant veu als protagonistes de l’acció i als projectes culturals de Bigues i Riells.

3 http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgpcc/subdireccio_general_de_ promocio_cultural/Equipaments/peccat_2010-2020/

18 2.2. Els agents culturals

L’Ajuntament, el teixit associatiu i la Mancomunitat de la Vall del Tenes són els principals agents culturals del municipi. Tot i que l’Ajuntament porta a terme iniciatives rellevants, sobretot, en l’àmbit de la difusió musical, com és el cas dels Festivals, la tasca del Consistori s’orienta més a impulsar, facilitar i donar suport (sobretot tècnic, logístic i econòmic) a les iniciatives del teixit associatiu que no pas a generar directament actuacions que ja es realitzen des de les entitats. A través de la inauguració de l’auditori, que es preveu acabar a finals del 2018, la intenció és reforçar més el paper de l’Ajuntament com a programador. També cal destacar les activitats dutes a terme per la Biblioteca4, que actualment, és l’equipament de referència que aglutina bona part de la vida cultural de Bigues i Riells.

2.2.1. L’Ajuntament i la Mancomunitat de la Vall del Tenes

Tradicionalment l’Ajuntament de Bigues i Riells ha centrat una gran part de la seva política cultural a l’entorn de la cultura popular i tradicional i la seva relació amb el calendari festiu. La propera posada en marxa de l’Auditori al Centre Cívic de Bigues, afegit a la voluntat dels equips de govern municipal, fa que es vulguin impulsar noves dinàmiques. Tot i que es continua tenint com a centre de gravitació la cultura popular i tradicional, l’equip municipal manté l’aposta decidida per promoure el patrimoni cultural, històric i natural del municipi, a partir d’una política cultural que integri els diferents àmbits reforçant aquells altres que han estat poc presents, com seria promoció turística.

Des de l’Ajuntament i des d’altres agents socials i culturals es considera que amb el creixement del municipi, molts dels seus valors patrimonials han quedat soterrats i cal recuperar-los, posar-los en valor, i promoure’ls tant a nivell intern com extern. És en aquesta direcció que l’Ajuntament va impulsar la realització l’any 2015, d’un Mapa de Patrimoni Cultural, amb el

4 MEMORIA_2016_Bigues_i_Riells_Biblioteca-1

19 suport de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Mapa del qual l se’n farà una revisió durant els propers mesos.

Com es detallarà posteriorment, actualment ja s’estan duent a terme moltes accions i activitats destinades a emfatitzar el valor dels aspectes vinculats al patrimoni cultural. Aquestes accions s’entrellacen amb els canvis que s’han produït i segueixen produint-se a nivell municipal, que generen noves realitats, necessitats i oportunitats que cal abordar i experimentar amb noves propostes (música, literatura, patrimoni, arts escèniques, lectura pública, comunicació, etc.), sense renunciar a allò que culturalment s’està fent i que gaudeix d’acceptació per part de la població de Bigues i Riells.

La Regidoria de Cultura, conjuntament amb d’altres regidories de l’Ajuntament (promoció econòmica, joventut, educació i turisme, etc), treballa sobre cinc grans línies d’actuació:

- El suport a la xarxa associativa cultural. - L’impuls a les programacions culturals i a la formació (cicles culturals, programacions escèniques, cursos, tallers, etc). - La recuperació i el foment de la cultura popular i tradicional. - La dotació d’eines per generar valor a partir de la simbiosi entre dinàmiques culturals, el patrimoni cultural i natural, el turisme i comerç. - El manteniment, gestió i programació dels equipaments culturals municipals (biblioteca, escola de música, centre cívics, etc.).

En aquest context, l’Ajuntament dedica especial atenció a donar suport a la xarxa associativa cultural sobretot a través de les diferents convocatòries de subvencions de l’Ajuntament. En aquestes bases es fixen els àmbits d’actuació (arts escèniques, plàstiques, cultura popular i tradicional, patrimoni cultural, formació cultural i d’altres manifestacions festives, culturals i socials) i s’estableixen els criteris i els barems pels ajuts econòmics i d’altres tipus (suport en la cessió de materials i infraestructures, en la cessió d’espais municipals i en la difusió d’activitats).

20 Destacar el suport a nivell econòmic que s’ofereix a les activitats promogudes des de les entitats que impliquin un fort impacte ciutadà, amb especial rellevància a les activitats vinculades al calendari festiu (Festes Majors, cavalcades de Reis, Carnestoltes, Sant Jordi, etc.).

La cessió d’espais per part de l’Ajuntament és especialment rellevant per a la realització d’activitats, l’ús de magatzems o les reunions de les entitats. La millora de la xarxa d’equipaments ha permès comptar amb nous espais que han significat una notable millora en relació a les mancances detectades en el Pla d’Equipaments Culturals de l’any 20105. L’Antic Parvulari i l’Antic Institut, són alguns dels espais que l’Ajuntament ha posat a disposició de les entitats, tot i que les entitats segueixen sense disposar d’espais suficients i adequats, especialment, per a les representacions escèniques. No obstant, i a través de la posada en marxa de l’Auditori, està prevista minimitzar i/o eliminar completament aquesta mancança. Actualment els espais a l’aire lliure, supleixen aquesta mancança en molts casos, però és limita a ser una solució estacional ja que no es pot realitzar adequadament durant els mesos d’hivern.

Un altre pilar de l’acció cultural municipal és la formació (cursos, tallers), que té com a objectiu el foment de les pràctiques culturals i creatives com a una de les maneres més solvents per guanyar i ampliar nous públics per a la cultura, buscant la participació tant de les persones culturalment més actives, com d’aquelles que s’hi troben més allunyades. Moltes d’aquestes activitats es realitzen a través de la cooperació de les entitats culturals i socials del poble, així com en cooperació amb la Mancomuntat Intermunicipal de la Vall del Tenes, com és el cas de l’Escola de Música.

Durant el curs 2006-2007 l’Escola de Música de la Vall del Tenes es posà en funcionament, com a projecte mancomunat per apropar l'ensenyament musical a la ciutadania de la Vall del Tenes. Aquesta depèn directament de la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall del Tenes i imparteix estudis no reglats regulats a través d’un conveni amb la Generalitat de Catalunya. Lliçà d'Amunt

5 http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=03310f69-90db-4e13-abfe- 676668944448&groupId=326398

21 és la seu i el municipi de referència de l’Escola, essent el seu àmbit d’actuació els municipis de Lliçà de Vall, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt i Bigues i Riells. En les aules de música d’aquests municipis es desplaça el professorat per impartir els diversos programes educatius, donat que, a part de les classes també es realitzen d’altres activitats com audicions a diferents equipaments com biblioteques, escoles, etc. Com a servei públic, vetlla per la promoció i difusió de la música a tota la ciutadania, duent a terme activitats adreçades al màxim nombre de persones de totes les edats.

L’Escola, per les seves característiques fundacionals (qualitat, innovació i col·laboració intermunicipal), sempre ha buscat el recer d’institucions que avalessin el seu projecte. En aquest sentit convé destacar la seva participació en els “Cercles de Comparació Intermunicipal” impulsats per la Diputació de Barcelona, en el que es treballa per definir els criteris de qualitat que ha de tenir un servei municipal de les característiques d’una escola de música. Amb aquesta mateixa institució, participa en el “Pla de Qualitat Educativa” amb l’objectiu de treballar els processos de millora de l’Escola des del punt de vista organitzatiu, de gestió i pedagògic.

En concret, a Bigues i Riells s’imparteixen algunes classe de sensibilització i aproximació a diferents instruments (guitarra, violí, trompeta, acordió, etc) a l’Escola el Turó de Bigues, i actualment, l’Escola de Música de la Vall del Tenes fa tres concerts anuals de petits intèrprets a la Biblioteca de Bigues.

L’alumnat de l’Escola de Música de la Vall del Tenes es conforma, majoritàriament, per nens i nenes d’entre 4 i 14 anys, tot i que també hi ha oferta formativa per a joves i adults. L’equip de professorat es situa entre 15 i 17 professionals i 380 alumnes (curs 2017-2018), dels quals 79 són de Bigues i Riells, és a dir un 21% de la totalitat d’alumnat.

Tot i així, en molts casos, el fet d’haver-se de traslladar a Lliçà per cursar estudis musicals, fa que es marxi a que els queda més a prop. En aquest sentit, des de l’Ajuntament, s’està negociant perquè hi hagi més

22 presència de l’Escola de Música de la Vall del Tenes, ja que la població no la sent seva.

Més enllà de l’Escola de Música l’oferta formativa abasta des de cursos de caràcter sociocultural, com tallers de manualitats, patchwork, tallers de cuina, cursos, dibuix, pintura, arts escèniques, guitarra, manualitats, idiomes, informàtica, cant coral, ball de gitanes, etc. La gran part d’aquests cursos es porten a terme al Centre Cívic i Cultural “El Rieral”, al Centre Cívic de Riells del Fai, a la Biblioteca, al Casal d’avis “El Bon Caliu” i a diferents escoles del poble, contemplant-se diferents nivells de preparació i edats. Les propostes d’activitats de manteniment físic i relacional (tai-txí, ioga, gimnàstica per gent gran, aeròbic per a joves i adults, diverses modalitats de balls, etc) es realitzen al pavelló municipal d’esports i als Centre Cívic i Cultural “El Rieral”, al Centre Cívic de Riells del Fai, com a l’espai públic.

Activitats per a joves, com tallers de fotografia, còmics, dansa, jazz, cursos de monitors de lleure, música, manualitats per a joves, tallers de “Cuina sense pares”, etc. Gran part de les activitats per a joves, es realitzen majoritàriament a l’espai jove L@ Cova..

Destacar les propostes de l’Associació Escena Educativa, que organitza tallers d’expressió dramàtica per a diferents edats, però dirigides molt especialment als joves, així com un curs de monitors de teatre

L’Ajuntament de Bigues i Riells està fent una aposta seriosa en l’àmbit de la formació perquè considera que qualsevol tipus d’activitat (formar part d’un grup de teatre o dansa; participar en tallers d’arts plàstiques; assajar en un grup de música; participar en activitats de creixement personal; incrementar la presència de la cultura i les arts a les escoles; treballar eines de comunicació i presentació; visitar una exposició, cantar en una coral; gaudir d’un taller de cuina, lectura o escriptura, etc), és una experiència que contribueix a fer més pròximes les múltiples varietats del fet cultural, generant un millor benestar personal i social, i fomentant la cohesió i la identitat entre els veïns i veïnes del poble.

23

2.2.2. Les entitats culturals

Segons la pàgina web de l’Ajuntament de Bigues i Riells6 sobre un total de 48 entitats n’hi ha 11 de culturals. És a dir el 23% del total d’entitats tenen un àmbit d’actuació cultural; dins d’aquestes hi ha una presència significativa de les entitats que desenvolupen activitats relacionades amb la cultura popular, les arts escèniques (teatre i dansa) i la música i el cant (veure taula). Hi ha entitats que tenen presència en àmbits d’actuació, com l’Associació Fem BIR, que centra les seves actuacions, sobretot en les arts escèniques i, també, el patrimoni. O l’Associació Riells Actiu (ARA), que actua en diferents àmbits i en la dinamització general de la vida cultural del poble i del seu patrimoni, o la Comissió del Correllengua, que entre d’altres s’encarrega del foment de la llengua, la cultura i les tradicions de Catalunya.

Ens trobem, doncs, amb entitats que es focalitzen molt en el seu àmbit, com seria el cas de l’Associació d’Amics dels Tres Tombs, l’Associació Pas a Pas (dansa), els Amics de Sant Bartomeu, que vetllen per la conservació i la difusió de l’ermita romànica de Sant Bartomeu, la Coral Sant Vicenç de Riells del Fai i la Societat Coral l’Amarant, les dedicades a les arts escèniques, com l’Associació de teatre la Llauna, el Cineclub Bigues i Riells, o l’entitat Ball de Diables.

La majoria de les entitats no es relacionen gaire entre elles, per la qual cosa no es generen forts vincles, ni espais de cooperació, tret de les dues comissions de festes (una a Bigues i l’altra a Riells), no existeixen altres plataformes de participació o representació conjuntes excepte el Consell de Poble de Riells del Fai, que es constitueix amb la finalitat de promoure i canalitzar una reflexió conjunta de les entitats i la ciutadania entorn els diferents assumptes que afecten a la vida quotidiana de Riells del Fai, així com gestionar aquells serveis i àmbits competencials que li delegui el Ple de l'Ajuntament de Bigues i Riells.

6 http://www.biguesiriells.cat/data/agenda/0908170902_labir2017.pdf

24 Les entitats de Bigues i Riells presenten problemes de relleu generacional, tot i que les entitats de cultura popular i tradicional estan intentant crear seccions infantils.

Es poden distingir quatre grans grups d’entitats

Llistat d’entitats culturals de Bigues i Riells Temàtica Entitat

Cultura popular i tradicional Associació Amics dels Tres Tombs

Amics de Sant Bartomeu Ball de Diables de Bigues i Riells del Fai Colla del Ball de Gitanes de

Bigues i Riells Agrupació Sardanista de Riells del Fai Formació i difusió artística i cultural Associació de Dansa Pas a Pas Teatre La Llauna Coral Sant Vicenç (Riells) Coral l’Amarant (Bigues) Cineclub Bigues i Riells Altres entitats dinamitzadores del patrimoni Fem BIR i de la cultura Riells Actiu (ARA) Comissió del Correllengua Bigues i Riells Comerç Actiu (BIRCA)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Bigues i Riells

A Bigues i Riells les corals són molt importants i tenen una presència i activitat destacada com a agents dinamitzadors del municipi. També cal destacar la tasca de l’entitat Fem BIR com a difusor del patrimoni històric i cultural del municipi, així com el paper de dinamitzador cultural de l’Associació de Comerciants Bigues i Riells Comerç Actiu (BIRCA).

Cal afegir i destacar el paper rellevant del Grup Excursionista de Bigues i Riells – Amics dels Cingles de Bertí (GEBRACB), que es fundà en memòria d’en Francesc Maspons i Anglesell, de can Maspons de Bigues (entre moltes

25 altres coses, promotor de l’excursionisme català). Aquest grup promou a través de les rutes i caminades, el coneixement i la difusió del patrimoni històric i natural, àmbit d’actuació que la regidoria de Cultura vol que tingui un paper destacat en la nova configuració transversal de la estratègica cultural de BIR.

Pel que fa a l’àmbit juvenil destaca l’Espai Jove L@ Cova7, espai de caràcter lúdic i educatiu pensat per a esdevenir un punt de referència i d’interrelació pels i les adolescents del municipi, reforçant el seu sentiment de pertinença i afavorint d’aquesta manera la cohesió social.

Les relacions entre les entitats i l’Ajuntament es canalitza principalment a través de reunions per abordar els diferents projectes i actuacions culturals i festives. Al marge de les dues Comissions de Festes (una a Bigues i l’altra a Riells), no existeix cap òrgan estable de trobada i coordinació entre les entitats (coordinadora d’entitats) o de representació (Consell de Cultura).

Al marge de les dinàmiques pròpiament associatives, tot i que moltes vegades relacionades amb elles, cal destacar les aportacions a nivell personal dels creadors (artistes plàstics, literatura) vinculats a la cultura local. En aquest sentit cal mencionar la tasca que realitza Ferran Capdevila, en la promoció del patrimoni històric i natural, i les aportacions de Joan Hernández pel que fa a les llegendes de Bigues i Riells. 2.3. La programació cultural

 Activitats vinculades amb la recuperació i difusió de la història i el patrimoni del municipi

Pel que fa a la programació cultural, destaquen de manera significativa per la seva importància estratègica, les activitats relacionades amb la recuperació i difusió de la història i el patrimoni, a partir de les “Llegendes de Bigues i Riells”8, representacions organitzades per la Associació FemBIR, amb el suport de l’Ajuntament. Es tracta de noves adaptacions de les llegendes relacionades amb el poble i el seu entorn;

7 https://www.biguesiriells.cat/public/directori/112/Espai_Jove_L@Cova/ 8 http://www.catalunya.com/llegendes-de-bigues-i-riells-1-1-559628

26 aquestes representacions s’acompanyen de conferències i rutes, com les d’enguany amb motiu de les celebracions de l’Any Maspons9. En anteriors anys, les representacions es van fer a les runes del Castell de Montbui, tot i que s’ha anant incorporant diferents localitzacions del municipi com són: Sant Miquel del Fai, l’Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras i, en les darreres edicions, les llegendes s’han realitzat a Can Maspons.

En relació a la recuperació de la memòria històrica de Bigues i Riells cal esmentar que la col·laboració entre l’Ajuntament i diverses entitats ha fet possible la realització de quatre documentals: L’evolució de dos pobles i un municipi (2009); Festes i tradicions de Bigues i Riells (2010, Bigues i Riells en temps de Guerra Civil (2013). Recentment, s’acaba de presentar un nou documental: Francesc Maspons i Anglasell. Les Mil cares d'una idea (2017), en el context de la commemoració de l’any de celebració Francesc Maspons.

Cal esmentar la importància estratègica d’aquests tipus d’activitats per l’Ajuntament i pel teixit associatiu, ja que exemplifiquen la intenció de promoure la riquesa del patrimoni històric, arquitectònic i natural del municipi a través de la cultura. En la fase de propostes, veurem com aquest eix estratègic s’impulsa a partir de la proposta de rutes culturals, patrimonials i turístiques.

 Activitats vinculades amb la cultura popular i tradicional; les festes com a escenari principal per a la cultura popular

La cultura popular i tradicional ocupa un espai important de les programacions culturals. Al marge del calendari festiu (Reis, Sant Jordi, Setmana Santa, Sant Joan, 11 de setembre, Nadal, etc.), cal destacar aspectes singulars com el concurs de Timbals Tradicionals de Diables, la Festa del Pi de Bigues i Riells, el ball de la castanya, la Festa Major de Bigues i Riells (durant el mes de juny) o la Festa Major de Sant Bartomeu (durant el mes d’agost().

9 https://www.biguesiriells.cat/public/Departaments/Cultura/Any_Maspons_1966-2016/

27

 Programació d’arts escèniques: Teatre però sobretot música

Les arts escèniques també estan presents amb l’estrena d’espectacles dels grups locals de teatre amateur. No obstant l’Ajuntament no ha pogut impulsar una veritable programació escenicomusical, que incorpori espectacles professionals, donat que no compta amb els espais i l’equipament adient. La propera posada en marxa de l’Auditori amb previsió permetrà reforçar aquest àmbit.

Pel que fa a la música, àmbit molt rellevant i amb forta presència i tradició al municipi, es conforma com uns dels principals eixos culturals i artístics impulsats des de la Regidoria de Cultura. Ho és perquè s’està dotant a les accions d’un caràcter transversal i emblemàtic, a través de tres actuacions singulars que a la vegada busquen la col·laboració intermunicipal: l’impuls a l’Escola de Música de la Vall del Tenes, el Festival Internacional de Música Clàssica, el Festival de Jazz del Castell de Montbui i les diferents actuacions que realitzen les dues corals del poble o les trobades d’acordionistes.

 El Festival Internacional de Música Clàssica

El Festival Internacional de Música Clàssica s’inscriu en el marc de les propostes d’activitats al Monestir de Sant Miquel del Fai, ubicat en els termes municipals de Bigues i Riells, Sant Quirze de Safaja i Sant Feliu de Codines. Durant els mesos de maig i juny de 2017 es va celebrar la II edició del Festival, impulsat per la Regidoria de Cultura de Bigues i Riells.

Aquest es concep com un exemple de col·laboració intermunicipal; de cooperació entre l’esfera de l’administració pública i del tercer sector: col·laboració de la Fundació Josep Carreras i del Conservatori de Música del Liceu a través del I programa educatiu i de formació professional per tal que els millors estudiants laureats amb matrícula d’honor tinguin una oportunitat professional dins del festival i la Fundació Univeristària Martí

28 l’Humà FUMH, que aporta una conferència didàctica sobre el repertori del primer concert del festival.

Aquestes iniciatives, permeten l’apropament d’apropament de la cultura al territori contribuint a la difusió del patrimoni cultural, molt especialment amb la voluntat de la Regidoria de Cultura per dotar-se d’eines que generin valor cultural a partir de la simbiosi entre el patrimoni cultural, el turisme i la projecció exterior del municipi.

El II Festival Internacional de Música Clàssica recapta diners a través de la taquilla inversa, és a dir que l’espectador és qui decideix, un cop vista l’obra, pagar el que considera oportú i just: en el cas d’aquest festival, i durant els passats mesos de maig i juny, l’Ajuntament de Bigues i Riells va aconseguir recaptar 1.102€ a favor de la Fundació Josep Carreras. Durant quatre diumenges, aficionats a la música de cambra van poder gaudir-la en diferents espais del municipi. Durant la II edició del Festival el Cuartet Casal, va actuar en qualitat d’estrelles invitades.

El juny de 2017 la Diputació de Barcelona va adquirir l’espai Natural de Sant Miquel del Fai, que restarà temporalment tancat per obres fins a l’estiu de 2018. A l’espera de poder fer ús de l’espai de Sant Miquel del Fai, els concerts es fan dispersos en diferents llocs emblemàtics de Bigues i Riells.  El Festival de Jazz del Castell de Montbui

La II edició del Festival de Jazz del Castell de Montbui, que es va celebrar el setembre del 2017, és un Festival impulsat pel municipi de Bigues i Riells que agrupa els pobles que constituïen l’antiga Baronia de Montbui: Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Lliçà d’Amunt, Sant Feliu de Codines i Santa Eulàlia de Ronçana. El Castell medieval de Montbui es troba situat al cim del Turó de Montbui a l'extrem nord-occidental del terme municipal de Bigues i Riells.

El projecte del Festival de Jazz respon a la voluntat de l’Ajuntament de Bigues i Riells, propietari des de l’any 1986 del Castell, d’aturar el procés

29 vigent de deteriorament i de dotar d’usos culturals unes restes patrimonials declarades i catalogades com a “Bé cultural d’Interès Nacional (BCIN)”. El Festival neix amb l’objectiu que la rehabilitació del Castell, per la qual s’han sol·licitat ajuts a diverses institucions públiques, vagi acompanyades d’un projecte cultural i turístic que vehiculi als antics municipis de la baronia a les tasques de recuperació del Castell amb la generació d’usos culturals, artístics i turístics (visites guiades, actes a l’aire lliure, concerts, representacions, passejades, etc).

Una gran part de les iniciatives anteriorment esmentades, s’inscriuen dins de l’eix d’actuació municipal que proposa dotar-se d’eines per generar un valor a partir de la simbiosi entre la música, el patrimoni cultural i el turisme, intentant donar més visibilitat a les potencialitats culturals i artístiques de Bigues i Riells.

El Festival Internacional de Música Clàssica i el Festival de Jazz del Castell de Montbui en són dues mostres molts clares.

 La programació de la Biblioteca; equipament cultural de referència

Un dels grans principals agents culturals de Bigues i Riells és la Biblioteca, servei públic municipal gestionat en conveni amb la Diputació de Barcelona. Va entrar en funcionament l’any 2011 per cobrir les necessitats d’informació, formació, cultura i lleure dels veïns i veïnes de Bigues i Riells, té una superfície de 1.009m², que la situa en línia amb els estàndards del mapa de Lectura Pública de Catalunya. Presenta problemes d’insonorització, provinents del Casal d’Avis i d’altres serveis del Centre Cívic de Bigues i Riells, del que la Biblioteca forma part.

L’any 2016 la Biblioteca va obrir 258 dies, amb un total de 1.462 hores de servei. El perfil d’usuari és d’un públic adult entre els 40 i els 64 anys (30%),

30 seguit dels infants (29%), els joves (16%) i els adults entre els 25 i els 39 anys (13). El 98% dels usuaris són veïns del municipi. També es van fer 169 cessions d’espais de la Biblioteca a entitats o particulars per dur realitzar activitats de caràcter sociocultural i multimèdia. La Biblioteca està present activament al Butlletí d’Informació Municipal (BIR), web municipal, facebook/twitter, You Tube, i a la cartelleria distribuïda pel municipi10.

A nivell de recursos humans l’equipament compta amb 4 persones: 1 bibliotecària, 1 tècnica auxiliar i, puntualment, el reforç de dos professionals més a través del pla d’ocupació. Desplega uns objectius i línies de treball anuals que abracen des de l’aprovació del reglament de la biblioteca, increment de fons documental, la col·laboració amb el comerç local, passant per fer-se present a les escoles i els esdeveniments culturals del poble, col·laborant amb el teixit associatiu, fins a l’organització i dinamització de tallers i hores del conte.

Durant el 2016 la biblioteca va realitzar diferents projectes i activitats de foment de la lectura:

- Musicals: fomentant l’apropament a la música clàssica i l’òpera a través de concerts en col·laboració amb l’Escola de Música de la Vall del Tenes i del Cicle Conta’m una òpera, que rep suport de l’Associació d’Amics de l’Òpera del Vallès Oriental. S’han realitzat dos concerts infantils de l’Escola de Música de la Vall del Tenes “Concerts de Petits intèrprets”, que es fan a la zona infantil de la Biblioteca. Els espectadors van de 30 a 50 pares i mares. - Cabàs de paraules: iniciativa compartida amb les famílies a través de la interacció entre els adults i els infants, els llibres i la lectura. 19 famílies han participat en aquest projecte. - Exposicions i espectacles: la Biblioteca ha acollit 3 exposicions itinerants de la Diputació de Barcelona. S’ha realitzat una representació de teatre de titelles, amb 114 assistents

10 Vegis Memòria Biblioteca Bigues i Riells, 2016

31 - Hora del conte: com a eina de foment de l’hàbit lector en nens i nenes a partir dels dos anys. S’han realitzat 8 hores del conte, amb 336 assistents. També s’han realitzat 6 sessions de contes per a nadons, amb 86 assistents. - Story Time, parteix del mateix plantejament que l’hora del conte, però en llengua anglesa. Han participat 306 persones, en 8 sessions. - Tardes d’autor i tertúlies literàries: presentacions de llibres i Tertúlies literàries, amb una assistència de 297 persones en 9 presentacions i de 134 assistents an 10 tertúlies. - Visites escolars: per tal d’apropar la Biblioteca, els llibres i la lectura a l’alumnat dels centres escolars del poble (El Colomer, El Turó, Escola Bressol La Puput i IES Maria de Bell-lloc). S’han efectuat 30 visites, amb una assistència de 779 alumnes. - Biblioecus. Destinada a descobrir el món del cavall a través de la lectura, l’escriptura i la didàctica de l’equitació a través de ponis. Es tracta d’un projecte únic a nivell estatal i que gaudeix d’un gran èxit.

Com a resum: la biblioteca és un equipament municipal de referència, malgrat el descens d’usuaris apreciat durant els darrers anys. La plantilla de professionals de la Biblioteca en línia amb la ràtio del Mapa de Lectura Pública de Catalunya. La presència i l’impacte de les activitats que s’organitzen des de la Biblioteca són significatius, tot i que caldria generar noves propostes per tal d’eixamplar els públics, sobretot el dels joves, adults i gent gran.

Biblioteca Bigues i Riells. Dades de referència 2016 i contrast amb el Mapa de Lectura Pública 2014

Mapa de Lectura Biblioteca de Biblioteques Pública Bigues i Riells Superfície de programa (m²) 1015 1009

Personal de 4 a 5 2

Fons documental (lliure accés) 21.953 18.589 Font: Mapa de Lectura Pública de Catalunya, Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

32 La Regidoria de Cultura i recursos i pressupostos

L’estructura urbana de Bigues i Riells i la voluntat municipal de prestar serveis culturals de proximitat a la ciutadania, configuren la densitat d’equipaments socioculturals i de programacions d’una gran part de l’acció cultural municipal, amb els conseqüents recursos humans i econòmics que s’hi esmercen.

La Regidoria de Cultura disposa d’un tècnic de cultura que compta amb el suport, no exclusiu, d’una administrativa que dedica un quart de jornada a cultura, dedicant la resta a l'àrea de les persones (Joventut, Educació, Serveis Socials, Esports). Els quatre professionals de la Biblioteca (direcció i auxiliar), de l’arxiu i el personal de suport als Centres Cívics completen l’equip humà que depèn directament de la Regidoria de Cultura.

Una primera aproximació del pressupost de cultura en relació al conjunt de l’Ajuntament, durant el període 2005-2015, ens mostra un alt grau d’estabilitat, amb uns percentatges que es situen entre el 7,7 i el 5%, amb dues puntes: l’increment dels anys 2009 i 2010 (que arriba al 13,6% i el 12,7% respectivament), i les baixades del 3,7% i del 3,1% els anys 2012 i 2014, motivada per la crisi econòmica. La mitjana de despesa cultural en relació al total de l’Ajuntament durant aquest període és el 7,2% del conjunt del pressupost municipal.

Pressupost Pressupost Bigues i Riells % cultura cultura Ajuntament 2005 591.309,1 € 7.710.027,7 € 7,7% 2006 673.954,8 € 8.780.868,0 € 7,7% 2007 701.044,3 € 11.165.093,8 € 6,3% 2008 571.082,5 € 9.221.397,3 € 6,2% 2009 1.505.946,9 € 11.095.885,6 € 13,6% 2010 1.441.104,9 € 11.342.080,4 € 12,7% 2011 809.672,9 € 9.552.314,1 € 8,5% 2012 273.166,8 € 8.740.500,4 € 3,1% 2013 539.950,8 € 9.664.493,9 € 5,6% 2014 367.735,9 € 10.001.946,6 € 3,7% 2015 557.763,4 € 11.219.305,4 € 5,0%

33

Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona

Si es fa una aproximació a la despesa en cultura per habitant a Bigues i Riells i la seva comparativa amb municipis de la mateixa franja de població durant el període 2008-2015, es pot apreciar com aquesta es situa, amb diferents oscil·lacions, per sota de la mitjana dels municipis de la mateix franja de població, excepte el 2009 i 2010, que correspondrien a la forta inversió en la construcció d’equipaments de caràcter sociocultural (centres cívics i biblioteca. L’anàlisi dels pressupostos de Bigues i Riells posa de manifest una estabilitat pressupostaria, fet que possibilita la consolidació d’unes línies d’actuació, però que s’hauria de completar amb un augment dels recursos destinats a la cultura, per tal de situar-la en paràmetres similars als municipis de les seves característiques.

Comparativa despesa en cultura per habitant entre Bigues ni Riells i municipis del mateix tram de població 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Municipi de 70€ 179€ 166€ 93€ 31€ 62€ 42€ 63€ Bigues i Riells Mitjana municipis de 148€ 162€ 92€ 59€ 60€ 76€ 83€ 80€ 8.000/11.000 hab prov Barcelona Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

34

Si es fa una anàlisi de les partides pressupostàries en cultura durant el període 2012-2015 (veur5e annex) s’observen tres fets destacables:

- Un augment progressiu (amb una petita davallada l’any 2014), de les despeses del capítol I (personal), degut a la dotació gradual del personal (tècnic de cultura, personal Biblioteca, suport) per fer front a la gestió de l’àmbit cultural (ja sigui dels equipaments, de les propostes d’activitats, les relaciones amb el teixit associatiu, etc), en un municipi urbanísticament complex, amb dos nuclis poblacionals molt significatius i un bon nombre de població dispersa en urbanitzacions.

- El capítol II, corresponent a despeses corrents i serveis, que engloba les despeses vinculades a la programació i el manteniment dels equipaments, no es pot desvincular amb la pròpia morfologia urbana de Bigues i Riells: la seva estructuració en diferents nuclis de població i urbanitzacions, obliga a comptar amb un parc d’equipaments que pot presentar duplicitats que no es donen en estructures urbanes molt més compactades. El capítol II presenta continuïtat en termes de despesa absoluta (vegis annex), amb petites oscil·lacions, fins l’any 2015, que presenta un augment significatiu, passant de 186.581€ (2014) a 213.149€ (2015). El capítol II significa una part importantíssima del pressupost de cultura, tractant-se de partides de molt difícil reducció amb un parc d’equipaments culturals com el que ha de menester Bigues i Riells.

- Tot i que es tracta de totals relativament modestos, convé ressenyar l’homogeneïtat de les despeses corresponents al capítol IV (transferències corrents), amb un augment significatiu l’any 2015.

- El capítol VI (inversions), presenta un comportament desigual, explicable per la pròpia naturalesa especifica i limitada en el temps de les inversions. En aquest sentit convé remarcar que a Bigues i Riells les

35 inversions fortes en equipaments es van dur a terme els anys anteriors al període aquí analitzat (2012-2015). Les inversions es situen en termes molt modestos a partir del 2014.

Com a cloenda d’aquest anàlisi dels capítol pressupostari en l’àmbit de la cultura cal ressenyar:

- L’Ajuntament de Bigues i Riells ha fet un esforç pel que fa a personal tècnic per gestionar l’àmbit de la cultura (tècnic de cultura, Biblioteca, suport). No obstant caldria reexaminar les dotacions tenint en compte la complexitat i les implicacions que en aquest sentit es generen en un municipi amb una estructura urbana dispersa, ja sigui a nivell de gestionar els equipaments, les programacions, les interlocucions amb el teixit associatiu, etc).

- Hi ha una manca important de recursos personals en l’Àrea de cultura; només hi ha un tècnic i la regidora, sovint, ha d’encarregar-se de treballs tècnics i administratius. - Pes important de les despeses corrents i de serveis, superiors als municipis de la mateixa franja de població, explicable per la morfologia urbana de Bigues i Riells, que provoca una “inflació” d’equipaments per tal de poder donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes.

- Modèstia i continuïtat, de les transferències corrents, amb un increment remarcable l’any 2015.

- Discreció, durant els darrers anys, pel que fa al capítol d’inversions, perquè tal i com s’ha dit anteriorment Bigues i Riells va dur a terme aquestes actuacions entre els anys 2009 i 2011. La construcció del nou auditori significarà variacions remarcables pel que fa aquest capítol.

36 2.4. Síntesis dels àmbits i les dinàmiques culturals L’oferta cultural del municipi, s’estructura de la següent manera per àmbits.

Música

Difusió  Els Festivals i Cicles de Música i Patrimoni Festival Internacional de Música Clàssica, Festival de Jazz del

Castell de Montbui i Cicles de Música i Patrimoni. - Destaquen per ser un dels principals eixos culturals i artístics impulsats des de la Regidoria de Cultura.

 Entitats corals: Concerts periòdics de les corals l’Amarant i Sant Vicenç. Amb forta tradició i presència al municipi.

Formació  Escola de Música de la Vall del Tenes Projecte mancomunat per apropar l'ensenyament musical a la ciutadania de la Vall del Tenes. Depèn directament de

la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall del Tenes. Des de la regidoria de Cultura es vol donar un nou impuls a la presència de l’Escola a Bigues, fent que la formació musical esdevingui un dels eixos de referència cultural del municipal.

37 Creació  Existeixen bandes juvenils, però no hi ha un conjunt d’accions a llarg termini que fomentin la creació musical.

Cultura popular i tradicional i promoció del patrimoni històric i cultura

Difusió  Projectes de recuperació de la memòria històrica i de la cultura popular: Les Llegendes de Bigues i Riells: (Maspons, Castell de Montbui, Dona de l’Aigua, etc) i els documentals que l’Ajuntament de Bigues i Riells ha impulsat sobre la història i tradicions del municipi. Està previst que els diables estrenin durant el mes de juny de 2018 un bestiari de foc (la lloba Madella) basada en una llegenda de Riells.  Rutes culturals, patrimonials i turístiques Projecte estratègic per definir, però on s’han començat a fer les primeres passes a partir de les sortides i rutes culturals i de promoció del patrimoni i del medi natural amb les escoles i els grup excursionistes.

 Festes tradicionals incloses al calendari festiu estable, com Sant Bartomeu, Santa Cecilia, Festa del Pí, etc.  Entitats (Associació Amics Tres Tombs, Ball de Diables de Bigues i Riells del Fai, Fem Bir, etc) que promouen tradicions com els timbalers, els diables, o la celebració dels Pastorets.

38 Formació  No existeixen programes formatius específics dins de l’oferta formativa de cultura popular, però si que s’està duent a terme una línia formativa en patrimoni i memòria històrica a través del PAE (Programa d’Activitats Educatives) i del programa Fem Poble que s'ofereix als centres escolars del municipi.  Es realitzen visites escolars pels principals espais patrimonials del municipi (des d'infantil fins a ESO).  Pel que fa a les entitats, no existeix una formació específica, però sí que amb la incorporació de participants joves, tot i que cal incentivar-la, aquesta es dóna de manera espontània. Aquests dos darrers anys s’ha fet formació de comptabilitat i protecció de dades a traves de tallers oferts pel Servei de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona.

Creació  Esmentar la tasca dels creadors Ferran Capdevila i Joan Pau Hernández, de promoció del patrimoni històric, cultural i del medi natural a partir de les seves

obres.

39 Teatre i Dansa

Difusió i creació  Actualment no existeix una programació estable de teatre – a la espera de la posada en marxa de l’auditori.

A través de les entitats:  Obres representades pels grups de teatre amateur: La Llauna, 08415, i Els Arreplegats.

 Promoció del patrimoni històric i cultural a través de Llegendes teatralitzades i de la representació anual dels Pastorets per part de

l’Associació Fem BIR.

Formació  En el camp de la dansa existeix la oferta de “Dansa Jazz “ destinada als joves.

 En el cas del teatre,

l’Associació Escena Educativa, organitza tallers d’expressió dramàtica adequat a diferents edats, així com un curs de monitors de teatre.

Lectura i coneixement

40

Difusió i formació  Destaca el paper divulgador de la Biblioteca i de la seva programació d’activitats destinada al públic infantil: tallers de contes, promoció de lectures, divulgació del patrimoni històric a través de les llegendes, etc.

 Per altra banda, el públic adult es convocat per xerrades i tallers de cultura general i millora de la qualitat de vida.

Arts plàstiques i visuals

Formació, creació i difusió  A nivell formatiu es realitzen diferents cursos, tallers i classes setmanals de diverses disciplines artístiques: dibuix, pintura, ceràmica, còmic, etc. de cursos impulsats des del propi Ajuntament, aplegant en

el seu conjunt a un centenar d’alumnes. L’abril de 2018, està prevista la signatura d’un conveni de col·laboració amb la Fundació Martí Humà11.

11 http://www.fumh.cat/

41  Al poble hi ha un grup reduït d’artistes plàstics (pintura, escultura, fotografia etc), que exhibeixen les seves obres en exposicions que s’organitzen des de la xarxa associativa .

2.5. La comunicació i la difusió de l’activitat cultural

Pel que fa a la difusió de la cultura al municipi, la comunicació de les activitats culturals està inclosa principalment dins de la comunicació general de l’Ajuntament de Bigues i Riells.

Les plataformes o espais de comunicació actuals són:

 La web de l’Ajuntament: la informació cultural es troba en dos apartats: la secció d’actualitat, amb l’agenda on es presenten totes les activitats organitzades per l’Ajuntament. Per altra banda en l’entrada del Departament de Cultura, també es troba informació relativa a la programació cultural, però en aquest cas, la informació no està actualitzada.  Les xarxes socials: Les pàgines o perfils de Facebook de l’Ajuntament i de la Biblioteca, i el perfil de l’Espai Jove La Cova Bir, són d’altres plataformes de comunicació cultural molt actives.

 La Guia d’Activitats de Bigues i Riells12 Es tracta d’una publicació que inclou tota la informació relativa als cursos i tallers que es programen als centres cívics i d’altres equipaments municipals com l’espai jove. La guia inclou l’agenda d’activitats trimestral i el directori d’entitats de la vila.  Els Centres Cívics de Bigues i de Riells són, també, una bona eina de comunicació de l’activitat cultural.

12 https://www.biguesiriells.cat/data/agenda/0908170902_labir2017.pdf

42  Els aparadors dels associats a BIRCA (Associació de botiguers i comerciants de Bigues i Riells): moltes de les activitats específiques de les entitats, es difonen a través dels aparadors de les botigues del poble.  Les pròpies entitats: El pertànyer a una entitat cultural o ser-ne familiar també és una altra font d’accés a la informació cultural de primera mà.

En relació a la comunicació, tant l’equip de l’Ajuntament com la mostra d’agents culturals consultats, considera que l’estratègia actual, unilateral i fragmentada, no ajuda a que la difusió cultural sigui prou notòria ni que aquesta arribi suficientment al públic general. En aquests moments, el butlletí de l’Ajuntament s’edita només dos cops a l’any i arriba a totes les cases.

És per això, que es considera important la creació d’una agenda cultural unificada que aglutini tota la informació d’activitats culturals (que ara està separada) i que es presenti d’una manera atractiva i directa als seus públics receptors.

2.6. Mapa d’equipaments culturals

2.6.1 El mapa actual d’equipaments culturals en comparació amb el mapa del PEC 2010

El Pla d’Equipaments Culturals PEC 2011-2020 de Bigues i Riells l’any 201013 (PEC), dibuixava un mapa d’equipaments format per dos centres cívics i culturals nous en fase de construcció i de definició d’usos i un conjunt d’espais (antic parvulari, antiga casa del metge, antic institut, etc), que acollien diverses activitats i entitats on fins a setembre de 2010 s’hi havien estat realitzant les activitats culturals del municipi. Amb la inauguració, l’any 2011, de la Biblioteca, el Centre Cívic i Cultural “El Rieral” i el Centre Cívic de Riells del Fai, es van culminar les obres que s’esmentaven en el PEC, Actualment la construcció del

13 http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=03310f69-90db-4e13-abfe- 676668944448&groupId=326398

43 nou espai escenicomusical, es troba en fase d’execució del projecte arquitectònic.

COMPARATIVA PLA D’EQUIPAMENTS CULTURALS (PEC) I SITUACIÓ ACTUAL EQUIPAMENT PEC 2010 SITUACIÓ 2018 Centre Cívic i Cultural de Bigues En construcció En funcionament Centre Cívic i Cultural de Riells En construcció En funcionament Biblioteca En construcció En funcionament Arxiu En funcionament Obres de millora Espai escenicomusical En fase de propòsit Execució projecte arquitectònic Mont Paradís (antic parvulari) Casal d’Avis i espai d’activitats Aula polivalent i seu d’entitats Antiga Casa del Metge Esc. Música i espai d’activitats Esc. Música i espai d’activitats Antigues escoles Espai jove Espai jove Sala ca l’Arcis Espai arts escèniques - La Rectoria Inactiu Inactiu Can Coromines Policia Local Policia Local Previsió projecte Centre d’Interpretació de Bigues i Riells i punt de partida per a les rutes culturals i patrimonials del municipi Ca l’Atzet - Projecte d’acollir l’Escola de Música i Hotel d’entitats Sant Miquel del Fai Espai natural de propietat Propietat de la Diputació de privada Barcelona

2.6.2 Comparativa del mapa d’equipaments actual de Bigues i Riells amb els estàndards del pla d’equipaments culturals de Catalunya (PECCAT)

Com es va ressenyar en el Pla d’Equipaments Culturals de Bigues i Riells, el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat), és una eina d’ordenació i planificació del sistema cultural públic d’equipaments del país, que estableix unes tipologies d’equipaments i en defineix les seves característiques, tot assignant a cada municipi un determinat volum i tipologia d’equipaments segons la seva dimensió.

Aquesta guia permet detectar els dèficits i potencialitats dels municipis, i planificar correctament les intervencions futures en aquest àmbit.

Estàndards PECCat per a poblacions entre 5.000 i 15.000 habitants Tram de municipis Equipaments De 5.000 a 10.000 habitants - Biblioteca local (BL) - Centre cultural polivalent amb espai d’arts visuals (CCP1)

44 - Espai bàsic escenicomusical (E1)

De 10.000 a 15.000 habitants - Arxiu municipal (AM) - Biblioteca local (BL) - Centre cultural polivalent amb espai d’arts visuals (CCP1) - Espai escenicomusical (E1)

Respecte al PEC del 2010, Bigues i Riells, es manté en la franja de municipis de 5.000 a 10.000 habitants. De totes maneres és interessant tenir en compte els estàndards que es marquen pels municipis de més de 10.000 habitants quan parlem de realitzar un pla d’equipaments a llarg termini, ja que les previsions de creixement de BiR són de superar el llindar dels 10.000 habitants a mig termini.

Relació d’equipaments recomanats a Bigues i Riells segons el PECCAT

 Biblioteca local (BL): Inaugurada l’11 de setembre de 2011. La nova biblioteca local de Bigues i Riells forma part del Centre Cívic i Cultural de Bigues. Els espais i serveis de la Biblioteca compleixen amb tots els estàndards que marca el Mapa de Lectura Pública de Catalunya.

 Centre Cultural Polivalent amb espai d’arts visuals (CCCP1): Els estàndards que ha de tenir un municipi de la franja de Bigues i Riells en aquesta tipologia d’equipaments, inclosos els espais expositius d’arts visuals, es compleixen sobradament si sumem els dos espais de nova creació que estan actualment en funcionament: el Centre Cívic i Cultural “El Rieral” de Bigues i el Centre Cívic i Cultural de Riells, als quals s’ha d’afegir la futura Sala Polivalent Escènica/Auditori, (veure plànols i text refós en annexa). Està previst que les obres de la Sala polivalent comencin durant el mes de maig de 2018 i es preveu que es finalitzin al setembre 2018

 ESPAI ESCENICOMUSICAL (E1A): El PECCat defineix que aquest equipament ha de tenir un mínim de 1500m² de superfície construïda i un

45 sala de volum únic de 300 espectadors. Actualment Bigues i Riells no disposa d’un espai d’aquestes característiques. L’espai que farà aquesta funció és la sala escenicomusical (auditori) del Centre Cívic de Bigues.

Aquesta recomanació d’estàndards que fa el PECCAT s’ampliaria en el cas de superar els 10.000 amb un Arxiu Municipal:

 ARXIU MUNICIPAL (AM): Obligatori a partir de municipis de més de 10.000 habitants. En el cas de Bigues i Riells existeix un Arxiu Municipal, amb una superfície de 420m², integrat a la central de serveis de la Diputació de Barcelona. Compta amb una arxivera en plantilla de l’Ajuntament.

2.6.3 Detall dels equipaments amb usos culturals

Aquest apartat inclou els equipaments actuals i els equipaments que es voldrien incloure en el futur mapa d’equipaments culturals del municipi; fent una descripció detallada per fitxa d’equipament destacant entre d’altres aspectes els seus usos i serveis, públics associats i punts forts i febles.

Els equipaments amb usos culturals, patrimonials i espais naturals actuals són:

- Centre Cívic i Cultural el Rieral de Bigues - Biblioteca - Arxiu municipal - Centre Cívic i Cultural de Riells - Local Mont Paradís - Espai Jove

46 EQUIPAMENTS CULTURALS, PATRIMONIALS I ESPAIS NATURALS

CASTELL DE MONTBUI

CENTRE CÍVIC EL RIERAL · BIBLIOTECA · ARXIU

LOCAL MONT PARADÍS

ESPAI JOVE · LA COV@

CENTRE CÍVIC RIELLS DEL FAI

ESPAI NATURAL DE SANT MIQUEL DEL FAI

Els equipaments culturals en obres o projectats:

- Auditori/espai escenicomusical en el complex del Centre Cívic i Cultural de Bigues (inici execució d’obres: maig de 2018) - Castell de Montbui (procés de rehabilitació) - Espai natural de Sant Miquel del Fai (procés de rehabilitació) - Masia Can Coromines - Masia i antigues escoles de Ca l’Atzet - Nou Espai Jove A Can Badell

47  EQUIPAMENTS CULTURALS ACTUALS

CENTRE CÍVIC I CULTURAL Ubicació: C/ d’Anna Mogas / plaça del Mercat. EL RIERAL Situat al nucli de Bigues.

Equipament cultural polivalent al centre de Bigues. Inaugurat l’11 de Setembre del 2011.

El Centre Cívic i Cultural El Rieral acull la biblioteca (que ja estava en funcionament des del mes de maig del 2011), l’hotel d’entitats, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament, l'Organisme de Recaptació i Gestió Tributària, el Jutjat de Pau i el Registre Civil i el Casal d’Avis.

En el projecte del Centre Cívic ja es contemplava que en la planta baixa de l’edifici s’ubiqués l’espai escenicomusical/auditori de Bigues i Riells, (800m²) espai que permetria acollir una programació estable en arts escèniques, així com d’altres tipus d’activitats artístiques i actes culturals (veure plànols en annex).

Horari d’obertura Centre Cívic Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de 15 a (sense incloure la Bilbioteca) 20:30 h.

Titularitat i gestió Municipal Personal 1 conserge. L’equipament consta d’un total de 1.742 m² útils, distribuïts en una planta baixa, una primera planta i un petit soterrani. En la planta baixa del Centre s’ubicarà la sala polivalent que acollirà el futur DESCRIPCIÓ DE L’EQUIPAMENT espai escènic/auditori. Els centre cívic també disposa d’un espai exterior ampli que en un futur podria utilitzar-se per activitats a l’aire lliure.

- Vestíbul: 195,20 m² - Bar: 89.20 m² - Magatzem bar: 14.60 m² - Serveis públics 70,70 m² - Despatx: 15.30 m² - Biblioteca: 364.55 m². Distribuïts en dos grans PLANTA BAIXA espais: la zona d’accés, diaris, música i fons general, i l’àrea infantil. - Casal d’Avis/Sala gran: 218 m². Amb serveis propis dels Casals d’Avis (despatxos, infermeria, perruqueria, etc, acull, també, d’altres usos de caràcter cultural i social.

PRIMERA PLANTA - Biblioteca: 464.55 m², distribuïts en un espai

48 gran de fons general despatx i tres sales/aules per formació, treball intern i espai de suport - 3 Sales polivalents: 3 espais d’uns 50 m² cadascun. La sala 2 acull provisionalment serveis socials de l'Ajuntament. La sala 1 i 3 són sales destinades a les entitats, reunions, cursos i tallers.

Biblioteca, magatzem, arxiu, màquines ascensor – SOTERRANI 43.30 m² - Biblioteca: Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Veure detall en fitxa específica per a la Biblioteca. - Casal d’Avis: Ubicat a la planta baixa. Disposen de centre de dia i serveis adreçats a aquest col·lectiu (sanitari, perruqueria, et). - Oficina d’atenció al ciutadà: atenció a USOS I SERVEIS QUE OFEREIX qualsevol consulta relativa a aspectes L’EQUIPAMENT administratius i de convivència ciutadana - Organisme de recaptació i gestió tributària: recaptació municipal d’impostos - Jutjat de Pau i registre civil: gestió de processos administratius i d’altres vinculats a les seves funcions. - Arxiu

ESTAT DE CONSERVACIÓ Molt bo Ciutadania en general. Tot i que cal especificar que el públic del Casal d’Avis està format, PÚBLICS sobretot, per gent gran i els públics de la Biblioteca són, majoritàriament públic infantil i adult. Espai ampli, polivalent, lluminós i molt ben ubicat al centre de Bigues, a prop de dues escoles i del nou IES (al voltant d’un miler d’escolars). Exerceix de punt de trobada i centre neuràlgic d’activitat ciutadana promovent la integració i convivència dels veïns i veïnes. Alhora és el centre cultural de Bigues, destacant de VALORACIÓ GENERAL manera significativa el rol de la biblioteca

Caldria plantejar-se la possibilitat d’aprofitar els espais morts (sobretot el buit de l’escala) del Centre per habilitar noves aules i espais funcionals, que es podrien situar al voltant d’entre tres o quatre.

49 BIBLIOTECA DE BIGUES I RIELLS Ubicació: Centre Cívic i Cultural El Rieral. C/ d’Anna Mogas / plaça del Mercat. Situada al nucli de Bigues.

La Biblioteca, és un dels principals agents culturals del municipi. Va entrar en funcionament l’any 2011 per cobrir les

necessitats d’informació, formació, cultura i lleure dels veïns i veïnes de Bigues i Riells. Aquest 2018 s’acabarà la decoració de la zona infantil on hi ha un piano i el racó del coneixement musical i un nou espai del

còmic destinat als joves.

Horari d’obertura Hivern: matins: dijous i dissabte de 10 a 14h. Tardes: de dilluns a divendres de 16 a 20:30h. Estiu: matins: dijous de 10 a 14h. Tardes: de dilluns a divendres de 16 a 20:30h. Dissabte tarda tancat Titularitat i gestió Municipal Personal 4 professionals: 1 bibliotecària, 1 tècnica auxiliar i, el reforç d’un professional, a través d’un pla d’ocupació Té una superfície de 1.009 m², que la situa en línia amb els estàndards del Mapa de Lectura Pública de Catalunya. Presenta problemes d’insonorització, provinents del Casal d’Avis i d’altres serveis del Centre Cívic de Bigues i Riells, del DESCRIPCIÓ DE que la Biblioteca forma part. Té un pressupost (any 2016) de L’EQUIPAMENT 136.649€, l’Ajuntament i la Diputació assumeixen aquesta despesa a raó del 50% cadascuna. Consta de dues plantes amb serveis i una tercera planta on hi ha el magatzem.

PLANTA BAIXA Serveis de préstec, lectura de premsa i revistes, ordinadors i zona infantil. PRIMERA PLANTA Zona d’adults. Presta serveis d’informació, assessorament i préstec, accés públic a internet, àrea de música, zona Wi-fi, formació de tecnologies de la informació i de la comunicació, suport a USOS I SERVEIS l’autoaprenentatge, visites guiades a la biblioteca, espai multimèdia, activitats culturals i de foment de la lectura, bústia de retorn de documents i suport a l’ensenyament reglat. ESTAT DE Molt bo. CONSERVACIÓ PÚBLICS El perfil d’usuari és d’un públic d’adults entre 40 i els 64 anys

50 (30%), seguit d’infants (29%), joves (16%) i adults entre els 25 i els 39 anys (13%). El 98% dels usuaris són veïns del municipi. Punts forts - Punts de referència de la vida cultural i social del municipi. - És un punt de connexió de la xarxa cultural del municipi; es connecta amb àrees com joventut, ensenyament i diverses entitats del municipi.

Punts febles - Durant els darrers anys s’aprecia un descens d’usuaris, que també es dóna de manera general al conjunt de ls biblioteques. VALORACIÓ GENERAL - L’edifici pateix problemes d’insonorització que provoca malestar entre els usuaris degut al Casal d’Avis que fan ball cada divendres. - La plantilla de professionals de la Biblioteca està en línia a la ràtio del Mapa de Lectura Pública de Catalunya. - Per tal de garantir la higiene de les instal·lacions, hauria d’haver-hi un servei de neteja els dissabtes al matí.

La presència i l’impacte de les activitats que s’organitzen des de la Biblioteca són significatius, tot i que caldria generar noves propostes per tal eixamplar els públics, sobretot els joves, adults i gent gran.

51 ARXIU MUNICIPAL DESCRIPCIÓ DE L’EQUIPAMENT L'Arxiu Municipal s'encarrega de l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local, tant pels usuaris interns de l’Ajuntament com pels usuaris externs que vulguin consultar la documentació. S’encarrega, especialment, de la documentació generada i rebuda pels òrgans de govern local existents al llarg de la història de Bigues i Riells.

UBICACIÓ Situat al soterrani del Centre Cívic i Cultural el Rieral, just sota de la biblioteca. C/ Ana Mogas/Plaça Mercat

PERSONAL 1 arxivera

USOS I SERVEIS QUE OFEREIX Amb una superfície de aproximadament 420m² (veure plànols en annex), ofereix els serveis de consulta de fons, reprografia, suport a la investigació i assessorament a arxius d’entitats i associacions.

Incentiva la donació de fons privats per posar-los a l’abast d’investigadors a la sala de consulta compartida amb la Biblioteca.

També és d’interès l’aportació de la ciutadania d’informació relativa al patrimoni.

L’arxiu col·labora amb els projectes relacionats amb la memòria històrica i la història local en col·laboració amb l’àrea de cultura.

52 CENTRE CÍVIC I CULTURAL DE RIELLS C/Doctor Zamenhof 38. Situat al nucli de Riells del Fai.

Equipament de caràcter sociocultural amb prestacions molt polivalents, situat al centre del nu cli de Riells. Inaugurat al juliol de 2010. Horari d’obertura Horari: de dilluns a divendres de 15 a 20 h Pista esportiva (del 26/06 a l'11/09), ambdós inclosos): de dilluns a diumenge de 10 a 22 h

Titularitat i gestió Municipal Personal 1 conserge L’equipament té un total de 970 m² distribuïts en dues plantes. DESCRIPCIÓ DE Connecta en la seva part posterior amb una pista esportiva que L’EQUIPAMENT s’utilitza, puntualment, per a la realització d’entrenaments de hockey, futbol sala, patinatge i per la Festa Major de Riells. Vestíbul: 29.45 m² Bar i magatzem bar: (no finalitzat) de 13 m², amb un porxo al costat de 54 m² que complementarà la superfície d’ús del bar. Serveis: 33,85 m² Sala gran polivalent: Sala de 222 m² diàfana, amb capacitat per a unes 400 persones (veure plànol annex). Aquest sala està oberta al pis de dalt fins al sostre. La creua una passarel·la elevada que connecta els diferents espais de la primera planta. Es tracta d’una sala molt lluminosa en la que es fan servir cortines per tal d’aïllar correctament els espais en cas d’activitats que requereixin foscor. PLANTA BAIXA No disposa però d’escenari integrat. Sales per tallers i manualitats: 38 m². Inicialment dissenyat com a consulta del metge i sales d’espera. Hi ha dues sales equipades amb piques de mans i un petit servei. Magatzem/vestidor: 25.60 m². Espai de magatzem que actualment acull equipament tècnic (equip de so, altaveus, projector, equip de música), tarima i cadires (30 cadires de braços). Integra també un petit camerino de 6 m². Vestidors esportius: 63.8 m². Amb entrada independent pròpia, aquests vestidors són pels esportistes que facin ús de la pista exterior adjunta al centre cívic.

Sala polivalent 1: 72.80 m². Espai diàfan, amb terra de parquet. Sala polivalent 2: 69.5 m² (Sala entitats 1 en el plànol). Espai diàfan. Actualment s’utilitza com a espai d’assaig de la coral, per alguns cursos de formació de la Mancomunitat de la Vall de Tenes i per A la realització de reunions i presentacions. PRIMERA PLANTA Sala de lectura i consulta: 32.90 m². (sala d’entitats 2 al plànol) Balconada de pas: passarel·la de 30 m² que creua la sala gran de la planta baixa i connecta les dues Sales de la planta superior.. Grades pista esportiva: 49.60 m²

USOS I SERVEIS Espai de trobada, reunió i activitat d’entitats, preferentment les QUE OFEREIX de Riells del Fai però amb vocació de donar serveis al conjunt del

53 L’EQUIPAMENT municipi de Bigues i Riells. Actualment hi realitzen activitats la Coral Sant Vicenç i l’Associació Riells Actiu (ARA), el grup de Dones de Riells del Fai, l’Agrupació Sardanista de Riells del Fai i La Figa Associació Juvenil, recentment creada. Espai de formació: En aquests moments s’hi fan cursos de ioga i tai txi Celebració d’actes i programació escènica: S’hi reuneix el consell de poble de Riells, així com d’altres activitats com el Correlllengua, i la Rural Trail

ESTAT DE Molt bo CONSERVACIÓ Molt variat: participants dels tallers i d’activitats programades per a totes les edats, veïns de Riells del Fai i membres d’entitats com PÚBLICS l’Associació Riells Actiu, la Coral de Sant Vicenç, els membres i assistents al Consell de Poble. En general es tracta d’un públic més adult i de gent gran que infantil. Es mantenen els punts forts i febles exposats en el pla d’equipaments del 2010.

Punts forts - Es tracta d’un equipament ampli, lluminós i estèticament atractiu, mirador de Riells i dels Cingles de Bertí. Ofereix uns espais que estan per damunt del que els estàndards d’un nucli com Riells del Fai establirien. VALORACIÓ GENERAL Punts febles - Distribució dels espais i el fet que existeixi una sala polivalent tant gran i alta, amb una acústica complicada i que s’hauria pogut dividir i utilitzar d’altre maneres. - No sempre s’està aconseguint l’assistència de públic més enllà del nucli de Riells.

54 LOCAL DE MONT PARADÍS Ubicació C. De Montparadís, 3. Situat al nucli de Bigues

Edifici de propietat municipal que actualment acull activitats i col·lectiu diversos. S’hi realitzen tallers i cursos, d’arts i danses, assaigs de la coral Amarant i d’altres entitats i grups i reunions diverses.

Està previst que s’ubiqui la policia local un cop es redefineixin els usos de Can Coromines.

Horari d’obertura No existeix un horari fix d’obertura de l’espai Titularitat i gestió Municipal Personal No hi ha personal propi de gestió o coordinació de l’espai. La coordinació de l’espai es fa a través de sol·licitud via instància L’equipament té un superfície estimada de 215 m² distribuïts en una sola planta. També disposa d’un espai exterior amb un porxo on s’hi realitzen algunes activitats a l’aire lliure

Està reformat en 2 grans sales i 2 sales més petites que fan les funcions de magatzems.

Sala A: Sala amb parquet destinada a assaigs, i activitats físiques. DESCRIPCIÓ DE Sala amb tractament acústic on assaja la Coral Amarant. L’EQUIPAMENT

Sala B: Sala enrajolada. Destinada més als tallers. També s'hi fan les sevillanes, reunions i assaigs.

Sala petita 1) Destinada a reunions i magatzem Sala petita 2) Magatzem de l’Altell i taller de manualitats

L’associació d’arts L'Altell hi té el seu magatzem i organitza els seus tallers dijous i divendres. És el local d'assaig de la coral Amarant USOS I SERVEIS S'hi fa ioga. gimnàstica de dones, i també hi ha un col·lectiu de QUE OFEREIX veïns que es troba per fer zumba, sevilalnes i meditació. L’EQUIPAMENT També s'hi fan assaigs dels grups i entitats de teatres i reunions diverses.

ESTAT DE Edifici construït al 1971 reformat al 2010. Estat de conservació: bo CONSERVACIÓ Públic d’entitats com Societat Coral l’Amarant, Bir Solidaris, etc. PÚBLICS Públic jove i adult que fa tallers i assistents a xerrades, etc. Punts forts: Espai agradable, en força bon estat. Edifici força VALORACIÓ GENERAL cèntric i de fàcil accés.

55 L’ESPAI JOVE Ubicació Av. Catalunya, 54. Situat al nucli de Bigues

Edifici que actualment conté el Punt d’Informació Juvenil (PIJ) I l’Espai de Joves La Cov@,

Horari d’obertura Punt d’Informació Juvenil (PIJ): de dimarts a divendres de 17h a 20:30h. A l’estiu es tanca de Juliol a Setembre. La Cov@: de dimarts a dijous de 17h a 21h i els divendres de 16 a 21h

Titularitat i gestió Edifici propietat de la Generalitat de Catalunya cedit parcialment a l’Ajuntament de Bigues i Riells.

Personal El PIJ compta amb dos informadors contractats per l’Ajuntament que estan coordinats pel Tècnic de Joventut i Esports. L’edifici data del 1961 i es troba distribuït en dues plantes i un espai exterior ampli que resulta un bon mirador del terme municipal. Actualment espais municipals es troben a la planta baixa. DESCRIPCIÓ DE

L’EQUIPAMENT Hi ha una “cargolera” adjacent que és el local d'assaig del Ball de Diables de Bigues i Riells del Fai

Sala 1: 60 m². Espai no utilitzat avui per l’Ajuntament. Sala 2: 60 m². Sala 3: 70 m². Sala polivalent on s’hi realitzen diferents activitats (classes d’aeròbic, dansa i jazz, tallers de dibuix manga, cursos de pintura, etc....). PLANTA BAIXA Sala 4 + Consergeria: 65 m². Espai utilitzat pel Punt d’Informació

Juvenil. Hi ha un petit despatx i una sala amb quatre ordinadors. Sala 5: 60 m². Espai on s’ubica l’espai jove La Cov@. 2 Lavabos: 18 m² Passadís: 60 m². Passadís de 20 metres de llarg per 3 d’amplada.

Aules 6 i 7: 120 m². És però potencialment utilitzable en un futur si es volguessin ampliar els usos d’aquest edifici per projectes PLANTA PIS municipals. 2 Lavabos

PIJ: Cadascun dels recursos i serveis que es poden trobar en aquest espai estan relacionats amb la informació i la formació de la gent jove. També es porta a terme el curs de pintura. A la vegada esdevé un espai de comunicació del col·lectiu. USOS I SERVEIS La Cov@ QUE OFEREIX Espai de caràcter lúdic i educatiu pensat per a esdevenir un punt de L’EQUIPAMENT referència i d’interrelació pels i les adolescents del municipi, tot reforçant el seu sentiment de pertinença i la cohesió social. S’intenten generar dinàmiques internes amb els usuaris perquè incideixin en la promoció d’hàbits saludables i, molt especialment, en

56 el foment de la participació, facilitant recursos i assessorament amb l’objectiu que siguin ells mateixos els que s’organitzin, almenys en part, les seves activitats.

També s’intenta aportar eines de creació i expressió artística i cultural als joves tant d’actuacions del dia a dia, com de propostes i projecte específics (curs de còmic manga, concurs anual de còmic, revista de L@Cova, etc).

També hi ha un espai dotat amb sis ordinadors amb connexió a internet d’alta velocitat (Punt Tic) per tal que la ciutadania disposi d’accés gratuït a internet, reduint el risc de fractura digital. Aquest espai s’aprofita també per fer cursos i diverses activitats de formació relacionades amb els ordinadors i amb les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Cursos i tallers: Coordinats des de l’àrea de Joventut però en els quals hi participen sovint també adults. Classes d’aeròbic, dansa, jazz, informàtica, cursos de dibuix i pintura (en aquest cas organitzat per la regidoria de Cultura), etc.

L’estat de conservació de l’edifici és força bo. La majoria d’aules són ESTAT DE lluminoses. Totes elles tenen calefacció però només una gaudeix CONSERVACIÓ d’aire condicionat.

PÚBLICS Fonamentalment públic jove Punts forts

Equipament en bon estat que després de la reforma i dels nous usos i serveis concentrats en el públic juvenil, és el seu equipament de referència.

VALORACIÓ Punts febles GENERAL El principal punt feble d’aquest equipament és la seva distància respecte al centre del municipi, fet que és important tenir en compte a l’hora de planificar les activitats i serveis que aquest espai pugui oferir.

 ALTRES EQUIPAMENTS I ESPAIS PROJECTATS PER A USOS CULTURALS

57

PROJECTE ESPAI ESCENICOMUSICAL Sala polivalent orientada, sobretot, a les arts escèniques i a la música. Arquitectònicament forma part del Centre Cívic i Cultural “El Rieral”,

situat al nucli de Bigues.

Projecte en execució: es disposa de plànols i recentment (22/11/2017) s’ha realitzat l’aprovació definitiva del text refós del “Projecte bàsic i executiu de la Sala Polivalent del Centre Cívic i Cultural del Rieral (Veure plànols i edicte en annexes.

Es configura a partir d’un espai polivalent de 304 m², que es pot dividir en 2 sales (de 124 m² i 180 m²), amb grades retràctils per a 397 espectadors.

CASTELL DE MONTBUI DESCRIPCIÓ DE L’EQUIPAMENT:

El Castell de Montbui és un castell medieval situat al terme municipal de Bigues i Riells, límita amb Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, a prop de la urbanització de Castell- Montbui. Al costat de llevant del Castell hi ha l'església preromànica de Sant Mateu de Montbui, edifici d’una sola nau amb un absis de planta de ferradura.

El castell és de planta poligonal, pràcticament rectangular, i té un pas perimètric que l’envolta. Es troba molt enrunat, tan sols queden restes dels murs de compartimentació interior. L’únic espai cobert és una petita cisterna, coberta amb volta de canó.

L’església es composa d’una sola nau, rectangular. Té una coberta amb volta de canó i absis semicircular. Conserva la volumetria, si bé li falta l’acabat de la teulada. A la façana d’accés hi ha dos alts pilars que

formaven part d’un gran campanar d’espadanya. L’església té adossada a la façana sud una edificació auxiliar, rectangular, formada per dos cossos de planta quadrada, dels quals se’n conserven tan sols els murs.

58

El conjunt actualment és fàcilment accessible degut a la proximitat a zones urbanitzades. És un lloc freqüentat per excursionistes, passejants, curiosos i veïns de la zona.

A causa de l’estat actual d’enrunament no es pot garantir la seguretat dels visitants ocasionals que rep el castell.

La finca on es troba el conjunt actualment és

de propietat municipal.

Veure plànols adjunts a annexa.

SITUACIÓ ACTUAL El pla director del Castell14 (veure annex), del 2014 inclou, entre d’altres, les principals necessitats i actuacions a nivell patrimonial i potencialitats com a espai per a la celebració d’actes culturals:

- Aturar l’actual procés de deteriorament del monument. - Realitzar treballs que permetin obtenir un millor coneixement (treballs d’arqueologia, etc..) - Consolidar els elements existents - Condicionar el monument per fer comprensible el conjunt i poder ser visitat i explicat - Fer difusió del conjunt monumental; mantenir la seva actual funció social, com a lloc visitable, mirador, i potenciar el lloc com a punt de celebració d’actes culturals (concerts, aplecs, o D’altres).

OBRES EN PROCÉS Les intervencions de restauració del Castell de Montbui compten amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya i treballen en dues grans direccions: - Obres de millora per tal de garantir la consolidació i conservació (inici durant el mes de novembre de 2017). Aquesta primera fase preveu la consolidació del

14 file:///C:/Users/cocavx/Downloads/Projecte%20de%20conservaci%C3%B3%20i%20restauraci%C3%B3% 20del%20Castell%20de%20Montbui.pdf

59 llenç nord del castell i està valorada en 60.000 euros. La resta de les fases preveuen aturar el procés de deteriorament del monument. - Les obres també inclouen adequar un itinerari o recorregut que permeti la visita guiada.

Per a més informació veure plànols a l’annex

DESCRIPCIÓ DE L’EQUIPAMENT CAN COROMINES Una de les masies més emblemàtiques del municipi, propietat de l’Ajuntament. Actualment s’hi ubica la Policia Local en un dels espais condicionats. La resta de l’edifici està inhabilitat. Es va realitzar una primera fase de reformes l’any 2009, en la qual es va adequar la coberta i les estructures. El projecte de rehabilitació global està fet però no està previst finalitzar-lo ni a curt ni a mig termini (Veure plànols adjunts a annex).

USOS I SERVEIS PROJECTATS La Regidoria de Cultura contempla la possibilitat que aquest edifici esdevingui el futur Centre d’Interpretació de Bigues i Riells i el punt de partida per a les rutes culturals i patrimonials del municipi.

El valor arquitectònic de la masia, el seu emplaçament, dimensions, i el fet d’haver-hi executat ja una part de la reforma, el converteixen en un espai potencial d’atracció tant pel públic del propi municipi com pels visitants.

DESCRIPCIÓ MASIA CAN MASPONS Can Maspons, de propietat privada, és una de les masies històriques del nucli de Bigues.

És una construcció que data, aproximadament del segle XVII, i que ha sofert nombroses

60 modificacions, sobretot durant el segle XX. Al costat meridional hi ha la capella de la Mare de Déu del Pilar.

La masia de Maspons, està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals editat per l'Ajuntament de Bigues i Riells.

USOS I SERVEIS ACTUALS

En el context de les celebracions de l’any Maspons, ha estat escenari de les representacions de les llegendes de Bigues i Riells.

PÚBLICS ACTUALS Ciutadanes i ciutadans,( públic familiar) del municipi amb inquietud per conèixer les llegendes, que fins al moment s’han representat dos cops.

USOS I SERVEIS PROJECTATS En la planificació de futur de rutes per donar a conèixer el patrimoni històric i cultural del municipi, es preveu dins el context de rutes literàries, la visita a la masia i la realització de representacions teatrals de les llegendes.

MASIA I ANTIGUES ESCOLES DE CA L’ATZET DESCRIPCIÓ Ca l'Atzet, actualment de propietat privada, és una de les masies històriques del veïnat de la Parròquia de Bigues, nucli primigeni del poble de Bigues. Es troba situada al costat de llevant de l'església parroquial de Sant Pere, amb la qual forma un petit

61 nucli de població que va fer, bona part del segle XIX i dels primers anys del XX, de cap del poble de Bigues. A Ca l'Atzet hi hagué la botiga del poble. Així mateix al costat de Ca l'Atzet hi ha l'edifici del que fou primer teatre, cinema, sala de ball i escola de Bigues, tancat i que es troba abandonat des dels anys setanta. La masia i l’edifici de la Sala de Ca l’Atzet estan catalogats com a element d'interès municipal per l'Ajuntament de Bigues i Riells.

USOS I SERVEIS PROJECTATS D’una banda la Regidoria de Cultura contempla que en un futur, es destini a usos relacionats amb l’Escola de Música de la Vall del Tenes.

D’altra, tant l’edifici de les escoles com el seu entorn, es projecta com un espai adequat per tal d’albergar l’hotel d’entitats i la seu dels Diables i Corals. Aquest espai conté fins i tot un antic escenari que podria servir per a l’assaig de les entitats dedicades a les arts escèniques.

DESCRIPCIÓ DE L’ESPAI ESPAI NATURAL DE SANT Temporalment tancat per obres que té previst obrir MIQUEL DEL FAI a partir de l’estiu de 2018.

El juny de 2017 la Diputació de Barcelona va adquirir aquest espai, finca d’elevat valor natural i patrimonial de 70,5 hectàrees i situada en els municipis de Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines

62 y Sant Quirze Safaja, a cavall entre les comarques del Vallès Oriental i el Moianès.

USOS I SERVEIS PROJECTATS La Diputació de Barcelona vol contribuir a la seva conservació i a posar en valor el coneixement del conjunt del seu patrimoni natural i cultural a través de la proposta d’actuació en dos grans àmbits temàtics intrínsecament relacionats: natura i patrimoni. Ambdós configuren aquest paisatge tan singular i emblemàtic

Entre les estratègies d’actuació, la Diputació defineix les següents:

- Posar en valor el patrimoni natural i cultural del complex. - L’espai té un alt valor històric i ha estat un referent de visita per al públic familiar durant molts anys. En aquests moments es voldria

convertir aquest indret en un referent cultural i patrimonial de la zona. - Ordenar l’espai per oferir una millor percepció al visitant. - Fomentar un accés sostenible des dels municipis propers, ordenant els accessos. - Fomentar l’atractiu per a tot tipus de públic a través d’una oferta variada d’activitats - Fomentar la qualitat educativa i divulgativa de l’espai - Dinamitzar activitats educatives d’acord amb l’estratègia mediambiental i de preservació patrimonial - Contribuir a que l’espai sigui un motor d’economia sostenible pel territori.

L'actual espai de Joves es troba ubicat en l'edifici que ocupaven les antigues escoles a l'avinguda NOU ESPAI JOVE Catalunya, 54. Tot i que s’han realitzat obres PARC DE CAN BADELL d’adequació, la seva ubicació, molt apartada del centre neuràlgic de Bigues, fan que s'hagi volgut apostar per un canvi de ubicació del Casal de joves i, construir un nou edifici a la zona d'equipament del Parc de Can Badell.

63 El projecte per a la construcció del Casal Jove al Parc de Can Badell està en fase de redacció en aquest moment i es té la intenció de construir l'equipament durant el 2018.

L'accés a l'equipament es realitza a través del Parc de Can Badell. Aquest parc, de grans dimensions, té l'accés a través del camí de Can Badell i a l'actualitat és un parc obert al públic les 24 hores. Amb la construcció de l'Equipament del casal de joves a l'interior del parc i, per tal de millorar l'accessibilitat i al mateix temps el control d'accés al mateix es preveuen fer un seguit d'actuacions al parc consistents en:

- Actuacions en el paviment per fer accessible el Casal des de el Camí de Can Badell. - Tancament del Parc des del Camí de Can Badell per millorar-ne la seguretat i el control d'accés. - Millora del sistema d'enllumenat en la zona d'accés a l'Equipament per tal de fer-lo més accessible.

2.7. Idees clau

Els agents culturals

 L’Ajuntament té un paper rellevant en:

 Manteniment, gestió i programació dels equipaments culturals municipals  Suport a la xarxa associativa cultural  Facilitador i impulsor de cursos de formació.  Vehicular a nivell local les actuacions de la Mancomunitat de la Vall del Tenes

La tasca que més està centrant la política cultural actual del municipi i aquella que vol desplegar, és la recuperació del patrimoni històric, cultural i natural a través de polítiques i accions transversals amb altres àrees (educació, turisme i promoció econòmica, etc.

 Les entitats culturals:

 Tenen un paper destacat en la dinamització i difusió d’activitats culturals. Destaquen aquelles entitats més actives i amb tradició (corals l’Amarant i

64 Sant Vicenç, Fem BIR, Riells Actiu, etc) que estan recuperant aspectes del patrimoni cultural com les llegendes.

 Entre aquestes hi ha una manca de relació que cal incentivar. Alhora falta promoure el relleu generacional i la creació de seccions infantils

 Els agents privats culturals:  Tenen un paper limitat i important en les dinàmiques culturals del municipi, especialment pel que fa a les arts plàstiques i visuals i la literatura.

Àmbits culturals

 Els àmbits més destacats són la música i el patrimoni històric i cultural. En aquests cal esmentar la importància estratègica dels Festivals i cicles de música així com dels projectes de recuperació de la memòria històrica i de la cultura popular.

 Protagonisme rellevant de la Biblioteca en la divulgació de la lectura i del coneixement, que en el conjunt de la seva programació, inclou activitats de foment de la lectura pel públic infantil i continguts divulgatius a través per al públic adult

Comunicació  Pel que fa a la comunicació, tant l’equip de l’Ajuntament com la mostra d’agents culturals consultats, considera que l’estratègia actual, unilateral i fragmentada, no ajuda a que la difusió cultural sigui prou notòria ni que aquesta arribi suficientment al públic general.

Els equipaments culturals  Destacar que actualment el Centres Cívic de Bigues, amb la Biblioteca, el Centre Cívic de Riells del Fai, que aglutinen el major nombre d’activitats destinades a la formació i la divulgació dirigida tan al públic infantil com adult. Es tracta de centres que ocupen espais estratègics i funcionen com a punt de trobada per a molts ciutadans i ciutadanes de la vila.  L’espai Mont Paradís i l’Espai Jove, tenen un paper rellevant en la realització d’activitats socioculturals, i de punt de trobada, especialment per a les entitats i els joves.

 Cal referenciar tots els equipaments projectats que es volen incorporar en la xarxa d’equipaments culturals i que configuren un nou mapa on l’èmfasi es posa en la promoció del valor patrimonial, natural i cultural del municipi, amb una finalitat de promoció externa de Bigues i Riells.

65

66 3. SÍNTESI DIAGNÒSTICA: PUNTS FORTS I FEBLES I PRINCIPALS REPTES A TREBALLAR

Per últim, en el present capítol, es presenta el recull sintètic dels principals aprenentatges- aspectes claus, idees més destacades-, que ens han permès definir els punts forta i febles i els reptes principals que cal treballar. Aquest diagnòstic es previ a la fase de propostes que inclourà, com a resposta dels reptes, els diferents eixos estratègics i accions que caldrà dur a terme.

3.1. Síntesi dels principals aspectes claus

ASPECTES CLAUS

 Patrimoni cultural i natural que durant molt temps ha quedat “soterrat” i que ara es vol “desenterrar” i donar a conèixer. Hi ha un entorn i passat rural, que va quedar soterrat, per la transformació urbanística. Per això vol rescatar-se, posar-se en valor i difondre.

 Municipi bicèfal, reflectit tant a nivell de distribució territorial com a nivell de composició social i d’idiosincràsia. La construcció d’un ADN cultural del municipi a partir de la posada en valor del seu patrimoni, pot minimitzar aquest bicefàlia reforçant el sentiment de pertinença col·lectiva.

 Forta presència de menors de 15 anys, especialment entre 5 i 15 anys amb percentatges superiors respecte a la comarca, la província i Catalunya.

Aquest fet ha de contemplar, necessàriament, una lectura a nivell de polítiques culturals locals a curt, mig i llarg termini i reforçar totes les accions encaminades a potenciar la cultura des d’una vessant educativa i pedagògica.

Els nens i joves de l’avui, són els ambaixadors culturals del futur.

 Les entitats culturals, tenen un paper crucial en la dinamització i difusió de les activitats culturals però els hi manquen sinèrgies entre elles i promoure el relleu generacional a través de la creació de seccions infantils.

 Els agents culturals privats, tenen un paper limitat, però destacat, en les

67 dinàmiques culturals i artístiques locals, sobretot en l’àmbit d eles arts plàstiques i visuals i la literatura (Ferran Capdevila, Pau Joan Hernández).

 La música i el patrimoni històric, natural i cultural són les peces claus que cal potenciar, en aquest sentit esmentar la importància estratègica dels Festivals i cicles de música així com dels projectes de recuperació de la memòria històrica i de la cultura popular

 Les arts escèniques també són un àmbit a impulsar i reforçar. La seva empenta definitiva vindrà donada per la posada en marxa de l’espai escenicomusical, en el que es preveu una programació en arts escèniques estable juntament amb un espai disponible per què les entitats puguin representar els seus espectacles.

 L’estratègia comunicativa actual, unilateral i fragmentada, no ajuda a que la difusió cultural sigui prou notòria ni que aquesta arribi suficientment al públic general. L’estratègia de la comunicació cultural és un repte pendent per tal d’aconseguir una comunicació més efectiva i que motivi la participació.

 Els centres cívics i culturals i la biblioteca, ocupen espais estratègics i funcionen com a punt de trobada cultural i social que cal reforçar i optimitzar.

 La incorporació dels nous equipaments i espais patrimonials serà clau en l’estratègia cultural futura.

En el nou pla estratègic de cultura, que té com un dels reptes prioritaris la promoció del valor patrimonial, cultural i del medi del municipi, la incorporació de nous equipaments culturals, com el Castell de Montbui, Sant Miquel del Fai, Can Coromines, i la Masia i Escoles de Ca l’Atzet, serà cabdal per l’estratègia de promoció externa del municipi i l’atracció de nous públics.

3.2. El DAFO i els principals reptes a treballar

68 L’anàlisi DAFO és una metodologia clàssica de planificació estratègica que ens permet diferenciar entre les amenaces i les oportunitats de l’entorn. Per la seva banda, en la valoració de punts forts i febles es consideren totes les actuacions i situacions per a potenciar o millorar.

Quadre síntesis DAFO

OPORTUNITATS AMENACES  L’entorn natural i el patrimoni històric i  Municipi dispers i bicèfal cultural  Manca de recursos econòmics i  Potencial en l’augment de la població personals infantil  No continuïtat del pla estratègic per  La tendència a treballar en projectes canvi de govern transversals que poden implicar a  La dificultat per treballar en projectes d’altres àrees de l’Ajuntament com transversal i implicar a d’altres àrees Educació, Joventut, Turisme o de l’Ajuntament com Educació, Promoció Econòmica Joventut, Turisme o Promoció econòmica

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES  Voluntat política amb estratègia clara i  Manca de recursos econòmics i de implicació ciutadana personal  Entitats culturals i teixit associatiu en  Manca de l’espai escènico-musical auge (en execució)  Àmbits culturals com la música i el  Manca de programació expositiva i patrimoni amb molt potencial d’adequació d’espais expositius  Equipaments de referència (CCC i existents. Biblioteca) molt consolidats  Manca de relleu generacional en les  Incorporació d’equipaments i espais entitats patrimonials amb molt potencial  Manca d’un treball més en xarxa per estratègic part de les entitats  Comunicació cultural poc efectiva; massa descentralitzada i fragmentada; sense estratègia

3. 3. Els reptes a treballar

69 REPTE 1: Treballar de manera transversal amb àrees com turisme, educació i promoció econòmica, per tal de dur a termes projectes i accions estratègiques encaminades a promoure el valor del patrimoni natural i cultural del municipi, molt especialment el binomi educació-cultura per consolidar el ADN cultural de BiR en les generacions futures

REPTE 2: Incorporar a la xarxa d’equipaments culturals i a les dinàmiques culturals locals, els equipaments patrimonials estratègics, com el Castell de Montbui, l’espai natural de Sant Miquel del Fai i Can Coromines, ha de permetre en un futur, tenir un actiu patrimonial clau per posar a Bigues i Riells en el mapa de municipis amb un interès patrimonial i cultural destacat.

REPTE 3: Potenciar el gran actiu de la música i el patrimoni cultural i natural

REPTE 4: Definir i planificar una estratègia de comunicació cultural

REPTE 5: Definir el pla d’usos de l’espai escenicomusical

REPTE 6: Dotació pressupostària, progressiva i esglaonada, per dur a terme aquestes reptes, tant a nivell de recursos econòmics, com de personal tècnic i de suport

70 4. L’ESTRATÈGIA: PROPOSTES DE FUTUR

Introducció

Els eixos estratègics s’elaboren a partir de la reflexió del diagnòstic, dels reptes a treballar (transversalitat, xarxa d’equipaments culturals, potenciació de la música i el patrimoni, millora en les accions comunicatives, etc) i en base als objectius compartits de la política i les dinàmiques culturals del municipi, amb la voluntat d’oferir un camí per l’acció per tal que, al llarg dels propers anys, es puguin anar treballant els objectius i les accions específiques.

Objectius que entronquen amb la voluntat dels responsables institucionals i tècnics de l’Ajuntament, per contribuir a la: - Ampliació dels públics culturals, molt especialment el públic infantil i joves, a través de l’educació. Educar per generar nous públics culturals. - Millora de la difusió de la comunicació cultural. - Incrementar progressivament la dotació de recursos econòmics, de personal tècnic i de suport. - Definició d’un pla d’usos i una programació estable per el futur auditori (espai escènic musical)

Els eixos estratègics i les línies del Pla d’Acció Cultural de Bigues i Riells són:

EIX 1. POSAR EN VALOR EL PATRIMONI HISTÒRIC, CULTURAL I NATURAL

LÍNIA 1.1. La formació i la difusió del patrimoni, eines per l’acció cultural

LÍNIA 1.2. Patrimoni, cultura i projecció exterior

EIX 2: VERTEBRAR LA XARXA D’EQUIPAMENTS CULTURALS DE BIGUES I RIELLS

LÍNIA 2.1. L’articulació territorial i comunitària dels equipaments culturals

LÍNIA 2.2. El nou espai escenicomusical

71 EIX 3: UN NOU IMPULS A LA CULTURA I LES ARTS

LÍNIA 3.1. Suport al teixit associatiu

LÍNIA 3.2. Noves iniciatives en la difusió, creació i formació de la cultura

LÍNIA 3.3. La comunicació cultural dins del municipi

LÍNIA 3.4. La comunicació fora del municipi

LÍNIA 3.5. Els equips i els recursos culturals

72 EIX 1. POSAR EN VALOR EL PATRIMONI HISTÒRIC, NATURAL I CULTURAL

Objectius - Preservar el patrimoni històric, cultural i natural de Bigues i Riells - Promocionar el municipi, donant visibilitat al patrimoni històric, cultural i natural del municipi a partir del treball transversal entre les àrees de turisme, promoció econòmic i educació. - Fer del patrimoni una eina per a la identitat i la cohesió social de Bigues i Riells.

LÍNIA 1.1. La formació i la difusió del patrimoni, eines per l’acció cultural

Propostes d’acció

1. Considerar el patrimoni natural com a bé compartir, impulsant propostes de passejades i itineraris per indrets d’especial interès per a diferents tipologies de públics: caminades familiars i populars, excursions temàtiques (com les masies, les fonts, etc), tallers de recerca (el bosc segons les estacions de l’any, observació d’aus, etc), aprofundint amb més intensitat les sinèrgies amb el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí (GEBRACB).

2. Donar un nou impuls al disseny del projecte de rutes culturals, patrimonials i turístiques que està elaborant la regidoria de Cultura, establint vinculacions amb les dinàmiques culturals del municipi.

3. Programar activitats específiques per cadascuna de les rutes creades encaminades a posar en valor alguns dels aspectes més destacats: acompanyar de lectures i actuacions, rutes d’autors o compositors musicals, etc.

4. Seguir treballant en els projectes de recuperació de la memòria històrica a partir de les llegendes narrades o teatralitzades a espais patrimonials emblemàtics, així com a través dels documentals i altres reculls de la memòria històrica.

5. Impulsar el testimoni i la difusió de la memòria oral a través d’entrevistes filmades a determinats col·lectius (gent gran, pagesos, dones, nous veïns i veïnes, etc) i xerrades al voltant de vivències

73 personals, vehiculant-lo amb els centres educatius i l’Arxiu.

6. Activar activitats monogràfiques i festives al voltant de personatges reals o ficticis de la història de Bigues i Riells. 7. Incentivar la creació d’un grup de “savis de la vida de Bigues i Riells” per recuperar la memòria històrica de la vida quotidiana del municipi.

8. Promoure sortides amb àpats populars per descobrir el medi natural i crear vincles de cohesió i identitat.

9. Fomentar l’existència d’un col·lectiu de voluntariat a l’entorn de les activitats relacionades amb el patrimoni cultural i natural.

10. Dissenyar un programa de tallers i cursos monogràfics que fomentin l’apropament als coneixements d’aspectes vinculats al patrimoni cultural i natural i que tinguin els equipaments socioculturals com a marc de referència.

11. Impulsar la realització d’activitats de divulgació amb experts per promoure el coneixement i l’apropament a la realitat cultural del patrimoni.

12. Reforçar el binomi educació-cultura, enfortint els programes culturals amb i els centres educatius, a que permetin una major familiarització dels infants amb el patrimoni i la cultura en general.

13. Continuar la tasca educativa de difusió del patrimoni a través del programa “Fem Poble” (programa a les escoles pel coneixement del medi d’una manera viviencial), com a proposta bàsica per reforçar el coneixement del patrimoni, el sentiment de pertinença i la cohesió social.

Línia 1.2. Patrimoni, cultura i projecció exterior

Propostes d’acció

14. Impulsar la figura dels “Ambaixadors culturals”, persones i col·lectius que de manera voluntària portarien a terme tasques de difusió i promoció de la cultura i el patrimoni, tant pel que fa al propi poble, com a l’exterior. Aquesta iniciativa s’hauria d’encetar amb la complicitat del teixit associatiu i la ciutadania implicada en el món de la cultura, l’educació i les arts.

15. Crear una marca paraigües de promoció turística a l’entorn de la cultura: “Bigues i Riells, patrimoni, natura i cultura”, “Descobrir Bigues i Riells”, etc. Per tal d’aglutinar les accions i activitats vinculades.

16. Enfortir els vincles entre el patrimoni cultural i natural i la creació artística.

74 17. Organitzar intercanvis i projectes culturals compartits amb altres municipis que ajudi a establir vincles a partir d’aspectes comuns per donar a conèixer el patrimoni singular i comú.

18. Seguir impulsant i recolzant la realització del Festival Internacional de Música clàssica i el Festival de Jazz del Castell de Montbui com a pols d’atracció per la promoció i el coneixement del patrimoni cultural del municipi.

19. Treballar perquè els edificis patrimonials esdevinguin espais culturals actius que actuïn com a pol d’atracció de visitants (representacions de llegendes, concerts, passejades, presentacions, visites teatralitzades, activitats vàries, etc.), convertint-se, alhora, en plataformes col·laboratives amb els municipis propers. Concretament:

 Castell: visites guiades, concerts, passejades, visites teatralitzades  Sant Miquel Fai: activitats educatives destinades al coneixement del medi i activitats de difusió artística com concerts de música clàssica. Aquestes activitats s’haurien de dur a terme amb la cooperació de la Diputació de Barcelona, actual propietària de Sant Miquel del Fai, tenitn en compte els diferents tipus de públics (familiars, adults i escoles tant de dins com de fora del municipi, etc).

75 EIX 2. VERTEBRAR LA XARXA D’EQUIPAMENTS CULTURALS

Objectius

- Desplegar la xarxa d’equipaments culturals de Bigues i Riells.

- Impulsar la definició dels usos dels equipaments, molt especialment dels programes dels dos centres cívics del municipi.

- Impulsar les eines necessàries per garantir la coordinació de les activitats i propostes dels i als equipaments culturals.

- Garantir l’accessibilitat de tots tipus als equipaments culturals del municipi, fomentant l'accés de les persones que més necessiten la cultura i a l'oci inclusiu.

LÍNIA 2.1. L’articulació territorial i comunitària dels equipaments culturals

Es proposa enfortir la vessant territorial i comunitària dels equipaments culturals del municipi. Degut a la morfologia urbana de Bigues i Riells, es considera convenient i necessari enfortir encara més les sinèrgies entre els equipaments socioculturals entre si, i d’aquests amb el teixit associatiu i la ciutadania.

La gestió i la planificació conjunta de les propostes d’activitats, proporcionarien una visió més integradora i aglutinadora de tota la comunitat, fent possible l’articulació de la xarxa dels equipaments socioculturals de Bigues i Riells.

Propostes d’acció

20. Elaborar un pla global del conjunt dels equipaments del municipi, establint els objectius i les línies d’actuació comunes, així com un pla d’actuació anual per a cadascun dels equipaments socioculturals.

21. Posar en funcionament els mecanismes de coordinació i representació adients, així com les eines organitzatives i funcionals per aconseguir una gestió àgil, transparent i sostenible.

22. Intensificar i promoure la interrelació, la comunicació i l’intercanvi de propostes d’activitats, entre les entitats, de cessió d’equipament tècnic, i d’espais, d’experiències, etc, molt especialment entre els dos grans centres socioculturals del municipi. 23. Crear, en el marc del Consell de Cultura que es proposa més endavant, ,

76 una secció especifica de programació municipal, que tingui els equipaments com un dels seus punts centrals d’atenció i actuació i participar en l’elaboració del pla global dels equipaments socioculturals. Aquesta secció proposaria les línies generals de programació, organització i gestió de les activitats que es duguin a terme als equipaments socioculturals. Formarien part d’aquesta comissió representants institucionals i tècnics relacionats amb la cultura, l’educació i les arts, les entitats i col·lectius culturals del poble, així com ciutadans vinculats a la cultura.

24. Introduir eines de gestió per a la millora del funcionament dels equipaments, que contribueixin a una major clarificació i racionalització pel que fa a la seva utilització.

25. Posar en valor el rol estratègic de la biblioteca en el conjunt dels equipaments de Bigues i Riells, com a punt d’encontre i difusor del treball en xarxa entre joventut, ensenyament, cultura i turisme.

26. Ofertar els espais disponibles de tots equipaments que siguin aptes per acollir propostes de caràcter escènic, mentre no es disposi de l’auditori, actualment a punt d’iniciar-se les obres.

27. Valorar l’oportunitat i la viabilitat tècnica de que ca l’Atzet esdevingui un veritable espai de creació, d’acollida d’iniciatives i entitats culturals, amb l’objectiu de posar en funcionament un nou espai que contribueixi a generar complicitats i implicació per part dels agents culturals actius a partir d’uns espais oberts, comuns, compartits, ben dotats tecnològicament, que connectin física i emocionalment amb el municipi, fugint de l’estructura clàssica de “despatxos” cedits a entitats, apostant perquè actuï com el catalitzador de les iniciatives del teixit associatiu, dels col·lectius formals i informals i de la ciutadania culturalment activa.

28. Impulsar noves línies d’actuacions que enforteixin el seu paper de veritable promotor de la recerca i la difusió històrica i documental, apel·lant a la col·laboració ciutadana i els diferents i serveis municipals, a través de visites a l’arxiu, exposicions, conferències, etc sobre aspectes històrics de la vila.

29. Impulsar la “Masia Can Coromines” com a Centre d’informació i promoció turística, espai expositiu i d’interpretació del patrimoni. Per la seva ubicació podria ser el punt de partida de la majoria de les rutes.

30. Redefinir els usos de les antigues escoles un cop l’espai jove es traslladi al nou edifici (espai de creació, mantenir espai d’assaig dels Diables de Bigues i Riells del Fai...).

77 LÍNIA 2.2. El nou espai escenicomusical

Degut a que el nou espai escenicomusical (o Auditori) es troba ja en fase d’execució - a principis de Març, es van adjudicar les obres que tenen la previsió de finalitzar-se a finals d’any (2018),- és un bon moment per començar a treballar sobre les característiques de la programació, la gestió i el seu paper dins de la xarxa d’equipaments culturals de Bigues i Riells.

Propostes d’acció

31. Dissenyar un pla d’usos que inclogui: model de gestió de la sala, estudi de costos, necessitats logístiques i tècniques, programació, definició i segmentació de públics, difusió i comunicació de la programació i altres usos.

Es destaquen alguns aspectes que caldria tenir en compte en relació als usos:

Vinculats a la programació  Programació de teatre, música i dansa tant de caràcter professional como amateur (donant espai a les propostes que puguin fer les entitats).  Programació que promogui a parts iguals entreteniment, reflexió, i difusió de la cultura i el patrimoni cultural tant propi com de la resta del territori.  Programació que tingui en compte els diferents públics; ja sigui públic familiar, escolar, públic general, etc. Vinculats a la formació i difusió escènica i musicals  Suport a la creació escènica i musical  Suport a grups locals emergents  Suport a les formacions amateurs  Suport a les companyies residents

Vinculats a altres funcions de l’espai  Cessió de l’espai a tercers  Actes oberts de les entitats i promotors locals  Actes privats d’empreses i entitats

Vinculats a la gestió dels públics  Accions per adreçar-se a públics promotors: promotors culturals, entitats, companyies artístiques residents i entitats i empreses que utilitzin les instal·lacions per a actes particulars.  Accions adreçades a públics receptors: segmentació de públics,

78 Vinculats a les activitats específiques  Espectacles i concerts tant professionals com amateurs  Assaig de grups amateurs i entitats locals  Activitats dins de la programació festival del municipi com balls de festa major  Visites escolars  Actes i suports d’entitats i o d’empreses  Altes activitats promogudes per l’Ajuntament

Vinculats al model de gestió  Ajuntament, Regidoria de Cultura, entitats i els ens de participació i representació ciutadana que es puguin constituir (Consell de Cultura, Coordinadora d’entitats, etc), plenament involucrades amb la programació d’activitats.

Vinculats als recursos personals  Equip tècnic responsable de la gestió, coordinació i configuració de la programació.  Personal tècnic i de manteniment  Personal de atenció al públic

79 EIX 3. UN NOU IMPULS A LA CULTURA I A LES ARTS

Un altre eix estratègic a treballar es el de seguir donant impuls a la cultura i les arts. Aquest nou impuls, es proposa a partir de les següents línies d’acció: suport a les entitats, noves iniciatives en relació a la difusió, creació i formació cultural i el reforç específic de l’àmbit de la música i el patrimoni.

LÍNIA 3.1. Suport al teixit associatiu El reforç a les entitats forma part de l’estratègia d’anar empoderant al teixit associatiu, per tal de propiciar la seva disposició en aquest nou rol a l’hora de seguir i incrementar la dinamització cultural del poble. El paper de les entitats cultuals serà cada vegada més determinant pel que fa al conjunt de les polítiques culturals.

Propostes d’acció

32. Impulsar la creació d’un Consell de Cultura per tal d’afavorir el treball conjunt per un mateix objectiu i entre tots els agents implicats (Ajuntament, entitats culturals, ciutadania i altres agents culturals). Té la funció de reflexió, debat, coordinació i, si s’escau, co-producció. En les seves dinàmiques de funcionament, es contempla la creació de comissions o taules específiques per tractar àmbits de treball o projectes concrets (comissió de programació, comissió d’educació i cultura, comissió d’equipaments, etc). El Consell de Cultura com un espai de coordinació i de posada en comú de les diferents sensibilitats i problemàtiques que puguin sorgir entre els col·lectius culturals, nuclis de població, etc.

33. Promoure la creació d’una Coordinadora d’Entitats, com espai de trobada propi, on es pugin relacionar, debatre, coordinar, etc. Aquesta és una responsabilitat del moviment associatiu, en la que el paper de l’Ajuntament és el d’impulsar i recolzar iniciatives que sorgeixin.

34. Dur a terme propostes i activitats destinades a incentivar els hàbits socials i culturals de la població més “allunyada” de la realitat cultural, que actuarien com espais per impulsar la relació i socialització cultural.

35. Promoure projectes comuns i compartits entre entitats, començant per esdeveniments festius com la Festa Major i seguint amb altres vinculats a la promoció del patrimoni cultural, projectes comuns adreçats a públics específics com l’infantil i el juvenil, etc. Propostes que pel seu caràcter transversal han de sumar esforços i hauran de comptar amb la participació activa dels centres escolars, el teixit associatiu, l’Ajuntament, etc..

80 36. Generar un programa de suport i formació per a les entitats per facilitar el funcionament intern (millora en la tramitació administrativa, presentació de projectes a les convocatòries específiques, elaboració de pressupostos, recerca de fons addicional, etc).

37. Promocionar el relleu generacional del teixit associatiu, com un aspecte fonamental per a la cohesió i el desplegament cultural de Bigues i Riells. És molt difícil que es doni aquest relleu si les entitats no tenen una presència activa entre el conjunt de la ciutadania. Recolzar les entitats, apostant per la seva transformació, és incentivar el necessari relleu generacional.

38. Enfortir les sinèrgies entre els centres educatius i les entitats perquè aquestes es donin a conèixer a partir d’activitats, tallers o mostra a les escoles i instituts.

39. Habilitar una borsa d’actius comuna entre les entitats per tal de que es puguin compartir recursos; tant de material, com tècnics i humans.

40. Realitzar fires d’entitats i jornades de portes obertes, proposar un intercanvi d’experiències entre entitats d’altres municipis.

41. Reformular els criteris de les bases de concessió d’ajuts a les entitats que contemplin una major valoració:

- D’aquelles associacions que facin propostes que siguin concordants amb els grans objectius de la política cultural del municipi i demostrin eficàcia en la gestió de les seves activitats. - Aquelles que afavoreixin programacions estables per a públics infantils i juvenils. - Aquelles que es posin d’acord per dur a terme projectes comuns

42. Crear un esdeveniment destinat a donar reconeixement a la tasca duta a terme per les entitats a partir de la creació d’un acte d’entrega de premis.

43. Posar a debat la necessitat de comptar amb espais de diàleg entre joves, entitats i administració.

44. Fomentar l’intercanvi d’experiències amb altres entitats del territori i propiciar l’elaboració de projectes comuns, molt especialment sobre els que constitueixen els principals eixos del Pla d’Acció Cultural.

LÍNIA 3.2. Noves iniciatives en la difusió, creació i formació de la cultura

81 En l’estratègia d’impulsar la cultura i les arts, es proposen un seguit d’accions pel que fa a la difusió, creació i formació cultural. Aquestes noves iniciatives contemplen les diferents tipologies de públic a les que van dirigides, així com posar de manifest la necessitat de comptar amb eines i instruments que permetin avaluar l’activitat cultural municipal de manera sistemàtica, continuada i fiable.

Propostes d’acció

45. Fer que la cultura esdevingui un dels pilars de l’acció municipal, promovent, molt especialment, la participació activa dels joves en els esdeveniments centrals del municipi.

46. Renovar l’oferta d’activitats dirigides al públic infantil i juvenil en el si del teixit associatiu.

47. Potenciar les plataformes de comunicació entre els joves a les xarxes socials.

48. Vincular la cultura amb altres àrees d’interès pels joves com esports, noves tecnologies, videojocs, etc.

49. Promoure la participació de bandes de música en concerts de festes i generar intercanvis i sinèrgies amb l’Escola de música i les bandes joves de la comarca.

50. Promoure concursos de joves talents en els àmbits de les arts visuals, escèniques, plàstiques... i donar opció a presentar públicament la feina premiada

51. Organitzar tallers per promoure el talent juvenil a partir de projectes musicals. 52. Incentivar les activitats culturals intergeneracionals, amb especial atenció aquells col·lectius més allunyats del fet cultural

53. Convocar premis que fomentin la creació de propostes d’activitats culturals i artístiques, com per exemple el premi “Creador de l’any”, com a reconeixement de la tasca feta per la ciutadania amb inquietuds creatives

54. Organitzar jornades temàtiques vinculades a aspectes relatius al patrimoni del municipi o a les arts escèniques

55. Potenciar la formació, creació i difusió específica en arts escèniques i musicals, per tal de propiciar l’existència d’un bon gruix d’actius, amb la mirada posada al nou espai escenicomusical, com per exemple: grups de teatre juvenil, Tallers, Mostra de Teatre Jove, etc. 56. Potenciar la formació a partir de tallers monogràfics vinculats a les arts escèniques, visuals, plàstiques que tinguin relació amb el patrimoni cultural i natural.

82

57. Promoure la participació ciutadana en l’àmbit de la creativitat a través d’un seguit d’accions, com impulsar la realització d’exposicions de diferents d’àmbits creatius, culturals o històrics; la creació d’un laboratori d’idees culturals que estigui oberta a tothom i impulsar una bústia de suggeriments i iniciatives creatives.

58. Potenciar a les entitats corals perquè difonguin la seva tasca a escoles i institut i centes cívics a través de tallers i puguin aconseguir relleu generacional.

59. Augmentar els recursos i millorar la difusió del Festival Internacional de Música Clàssica de Bigues i Riells i del Festival de Jazz del Castell de Montbui. 60. Vincular el Festival Internacional de Música Clàssica amb una ruta cultural per l’arquitectura eclesiàstica; ruta Ermita, Església de Sant Pere i església de Riells, i així donar a conèixer i vincular música i patrimoni.

61. Difondre el Festival internacional Música Clàssica per mitjans especialitzats tant en música clàssica com en patrimoni.

62. Aprofitar la col·laboració amb la Fundació Josep Carreras per la lluita contra la leucèmia, per realitzar accions paral·leles de caràcter solidari i vincular-ho a una diada de la solidaritat, on puguin participar entitats, escoles i ciutadania.

63. Mantenir les activitats Festival de Jazz del Castell de Montbui relacionades com la mostra gastronòmica i afegir-ne d’altres com la participació d’entitats culturals, jazz sessions de joves creadors de la comarca, etc..

64. Mantenir la difusió del binomi musica-patrimoni a través de les rutes musicals i ampliar a vàries rutes ampliant els gèneres musicals i els espais patrimonials i/o rutes.

65. Dur a terme les gestions necessàries per formar part de sistemes d’indicadors culturals per l’avaluació de les polítiques culturals municipals i l’intercanvi de bones pràctiques, impulsades per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, com el Projecte d’Indicadors Culturals per a l’Entorn Municipal (PICEM · Generalitat de Catalunya).

66. Fer un estudi sobre les programacions i els públics, amb l’objectiu de generar una oferta cultural equilibrada i complementària entre els diferents equipaments socioculturals, amb activitats planificades i segmentades en funció del públic al qual van dirigides. En el cas de Bigues i Riells amb especial atenció als públics infantils i juvenils.

LÍNIA 3.3. La comunicació cultural dins del municipi

83 Propostes d’acció

67. Canviar el format de la informació cultural de “La BiR”, creant la secció “La BiRcultural”, que no sigui únicament un recull d’activitats, sinó que inclogui reportatges de les temàtiques culturals d’interès, les vivències de la ciutadania i la vida associativa, els testimonis de la memòria històrica, opinions dels visitants, articles monogràfics, etc.

68. Fer del format digital de “La BiR” una eina interactiva a nivell de xarxes socials, amb una aplicació mòbil de notificació d’activitats i promoció de la participació.

69. Informar, a través dels mitjans convencionals, digitals i de xarxes socials, de les activitats setmanals més destacades als centres cívics.

70. Portes obertes entitats per comunicar de manera “vivencial” les activitats i la vida de les mateixes; fer assaig oberts, convidar a una xerrada, visita als espais, etc.

71. Recollida i tractament de dades per partir de la segmentació per públics, àmbits i equipaments, que permetin la millora de la comunicació.

72. Consultar a la ciutadania en relació als seus gustos i preferències culturals, a través de recull d’informació als principals equipaments: biblioteca i Centre Cívics i Culturals i/o de la realització d’una enquesta periòdica entre la ciutadania.

73. Obrir un diàleg amb els ciutadans a partir de bústia de queixes, idees i suggeriments.

74. Planificar la comunicació cultural duent a terme un pla d’acció de comunicació anual on es tinguin en compte, mitjans, públics i missatges i amb uns objectius a acomplir.

75. Creació d’una marca paraigües per a comunicar totes les activitats culturals del municipi “Engresca’t per la cultura”.

LÍNIA 3.4. La comunicació fora del municipi

Propostes d’acció

El públic objectiu interessat en la cultura i el patrimoni no només és troba entre la població local, sinó que busca atreure a persones que no viuen al poble,

84 impulsant la creació d’una marca que contribueixi a donar més visibilitat exterior a Bigues i Riells.

76. Crear un punt d’informació turística del municipi.

77. Creació d’una “marca” com a element identificatiu del municipi, que contribueixi a conèixer Bigues i Riells a nivell exterior, en col·laboració amb les àrees de turisme, promoció econòmica, etc.

78. Impulsar accions comunicatives conjuntes en el marc territorial que conforma la Mancomunitat de la Vall del Tenes.

79. Crear ambaixadors de BIR; acords amb xarxa de restauradors, de comerciants, etc. Per tal de que promoguin el municipi.

80. Treballar perquè el material de comunicació i difusió de Bigues i Riells tingui una presència significativa als espais patrimonials i naturals compartits (Sant Miquel del Fai, Castell de Montbui...)

81. Donar a conèixer el pla de rutes culturals a través de mitjans de comunicació locals, comarcals, intermunicipals nacionals (premsa, ràdio, TV local, etc.), comunicació a les xarxes socials (facebook, twitter, instagram...) i a través de l’àrea de turisme de la web de l’Ajuntament.

82. Realitzar reportatges de les rutes a publicacions i mitjans especialitzades.

83. Campanya de promoció del Festivals i esdeveniments com Llegendes, Festival Internacional de Música Clàssica, que tingui, entre altres objectius, una major presència a les publicacions especialitzades.

LÍNIA 3.5. Els equips i els recursos Tal i com s’ha mencionat en el diagnòstic els recursos humans amb que compta actualment la regidoria de cultura són molt limitats. Si es té la voluntat de dur a terme les recomanacions del Pla d’Acció Cultural de Bigues i Riells, es pot constatar la necessitat de preveure un increment i optimització tant dels equips professionals, com dels recursos econòmics i tècnics dedicats a aquesta tasca.

Propostes d’acció

84. Preveure noves necessitats i equips tècnics i de suport, necessari per dur a terme les tasques de gestió i programació culturals.

85. Estudiar els canvis organitzatius necessaris en el si de l’organització

85 municipal, derivats del fet d’endegar projectes transversals, donat que es generaran afectacions als equips de la resta d’àrees implicades (promoció econòmica, educació, joventut, turisme, comunicació, etc).

86. Propiciar acords amb la Mancomunitat de la Vall del Tenes, en aquells àmbits compartits (patrimoni, música, etc), a fi i efecte d’aconseguir millores derivades d’una gestió a escala intermunicipal.

87. Iniciar un treball de llarg recorregut que busqui acords de col·laboració amb els agents privats.

88. Aprofitament exhaustiu de l’oferta del Catàleg de Serveis de la Diputació, així com d’altres administracions:

- Ajuts i subvencions per difusió artística i Festivals artístics - Desenvolupament cultural local - Tallers i activitats formatives d'àmbit cultural - Accions innovadores per a la creació i millora de productes turístics - Polítiques locals de turisme - Actuacions singulars de promoció turística - Projectes de promoció del patrimoni cultural o natural, que tinguin per objecte la captació de visitants i turistes. - Publicacions d'àmbit local per a municipis de menys de 20.000 habitants (suport a les publicacions que tinguin un interès de recuperació històrica, com memòria, costums, tradicions, personatges, etc) - Iniciatives territorials innovadores per al desenvolupament econòmic

86

ANNEXOS

87 INDICADORS

DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES

1. Territori

Google Maps https://www.google.es/maps/place/08415+Bigas,+Barcelona/@41.67826,2.2220546,6622m/data=!3m1!1e3!4m 5!3m4!1s0x12a4c39594685d93:0x400fae021a40370!8m2!3d41.6769259!4d2.2259661

Font: Visor de mapes Flash, Diputació de Barcelona http://www.diba.cat/ortofotos/08023/08023.htm

88

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC http://www.icc.cat/vissir3/

89 2. Població

Taula 2.1. Bigues i Riells. Evolució de la població 2000-2016

Bigues i Riells Població

2000 5.436 2001 5.703 2002 6.032 2003 6.400 2004 6.636 2005 7.151 2006 7.564 2007 7.807 2008 8.191 2009 8.401 2010 8.664 2011 8.755 2012 8.781 2013 8.747 2014 8.854 2015 8.858 2016 8.915 Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Gràfic 2.1. Bigues i Riells. Evolució de la població 2001-2016

Bigues i Riells

10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Taula 2.2. Comparativa territorial. Evolució de la població 2000-2016

90

2001 2006 2011 2016

Bigues i Riells 5.703 7.564 8.755 8.915

Vallès Oriental 318.434 371.387 399.900 401.338

Prov. Barcelona 4.804.606 5.309.404 5.529.099 5.542.680

Catalunya 6.361.365 7.134.697 7.539.618 7.522.596 Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Gràfic 2.2. Comparativa territorial. Evolució de la població 2000-2016

Comparativa territorial. Creixement de la població 2001-2016

35% 32,6% 30% 25% 20% 2001-2006 15,7% 16,6% 15% 2006-2011 10,5% 12,2% 10% 7,7% 2011-2016 5% 1,8% 4,1% 5,7% 0,4% 0,2% 0% Bigues i Riells Vallès Oriental Província de Catalunya-0,2% -5% Barcelona

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Taula 2.3. Bigues i Riells. Creixement de la població 2005-2015

91

Bigues i Riells 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Població 7.151 7.564 7.807 8.191 8.401 8.664 8.755 8.781 8.747 8.854 8.858

Creixement 515 413 243 384 210 263 91 26 -34 107 4

Naixements 122 133 125 121 110 87 112 77 71 73 82

Defuncions 51 51 46 39 40 46 46 66 49 57 56

Saldo natural 71 82 79 82 70 41 66 11 22 16 26

Saldo migratori 444 331 164 302 140 222 25 15 -56 91 -22 Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT) 1975-2011: IDESCAT. Moviment natural de la població. 2012-2014: IDESCAT, a partir del Moviment Natural de la Població de l'INE.

Gràfic 2.3. Bigues i Riells. Creixement de la població 2005-2015

Bigues i Riells Evolució del creixement de la població 2005-2015 600

500

400

300

200

100

0

-100 200 200 200 200 200 201 201 201 201 201 201 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 Creixement 515 413 243 384 210 263 91 26 -34 107 4 Saldo natural 71 82 79 82 70 41 66 11 22 16 26 Saldo migratori 444 331 164 302 140 222 25 15 -56 91 -22

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Taula 2.4. Municipi, comarca, província de Barcelona i Catalunya. Distribució de la població per edats. Valors absoluts i percentatge

92 Àmbit Trams edat 2006 2011 2016 territorial Bigues i Riells 1.375 18,2% 1.721 19,7% 1.677 18,8%

Vallès Oriental 60.388 16,3% 70.262 17,6% 69.553 17,3% <15 anys Prov. Barcelona 754.445 14,2% 848.233 15,3% 860.320 15,5%

Catalunya 1.020.751 14,3% 1.167.830 15,5% 1.180.054 15,7%

Bigues i Riells 1.378 18,2% 1.258 14,4% 1.231 13,8%

Vallès Oriental 75.601 20,4% 65.908 16,5% 59.927 14,9% entre 15 i 29 anys Prov. Barcelona 1.045.805 19,7% 911.160 16,5% 829.539 15,0%

Catalunya 1.412.517 19,8% 1.254.864 16,6% 1.130.744 15,0%

Bigues i Riells 4.019 53,1% 4.762 54,4% 4.737 53,1%

Vallès Oriental 187.258 50,4% 208.654 52,2% 208.530 52,0% entre 30 i 64 anys Prov. Barcelona 2.639.181 49,7% 2.834.071 51,3% 2.828.450 51,0%

Catalunya 3.525.910 49,4% 3.851.465 51,1% 3.832.521 50,9%

Bigues i Riells 792 10,5% 1.014 11,6% 1.270 14,2%

Vallès Oriental 48.140 13,0% 55.076 13,8% 63.328 15,8% > 65 anys Prov. Barcelona 869.973 16,4% 935.635 16,9% 1.024.371 18,5%

Catalunya 1.175.519 16,5% 1.265.459 16,8% 1.379.277 18,3%

Bigues i Riells 7.564 100% 8.755 100% 8.915 100%

Vallès Oriental 371.387 100% 399.900 100% 401.338 100% Total Prov. Barcelona 5.309.404 100% 5.529.099 100% 5.542.680 100%

Catalunya 7.134.697 100% 7.539.618 100% 7.522.596 100%

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Gràfic 2.4. Comparativa territorial. Distribució de la població per edats 2016

93 Comparativa territorial. Distribució població per edats 2016

14,2% 15,8% 18,5% 18,3%

53,1% 52,0% 51,0% 50,9%

13,8% 14,9% 15,0% 15,0%

18,8% 17,3% 15,5% 15,7%

Bigues i Riells Vallès Oriental Província de Catalunya Barcelona

Menors 15 anys De 15 a 29 anys De 30 a 64 anys Majors de 65 anys

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Gràfic 2.5. Bigues i Riells. Piràmide d’edats. Comparativa 2006 i 2016

Bigues i Riells. Piràmide d'edats 2006 i 2016

De 80 a 84 anys De 70 a 74 anys De 60 a 64 anys De 50 a 54 anys De 40 a 44 anys De 30 a 34 anys De 20 a 24 anys De 10 a 14 anys De 0 a 4 anys 15% 10% 5% 0% 5% 10% 15% dones 2016 homes 2016 dones 2006 homes 2006

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Taula 2.5. Comparativa territorial. Població segons el lloc de naixement 2016

94 Mateixa Altra Resta Nascuts a Total

comarca comarca Estat l'estranger Població Bigues i Riells 3.026 3.975 1.408 506 8.915

Vallès Oriental 156.429 118.098 77.612 49.199 401.338

Prov. Barcelona 2.513.877 1.043.601 1.062.151 923.051 5.542.680

Catalunya 3.425.901 1.455.086 1.348.713 1.292.896 7.522.596 Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Gràfic 2.6. Comparativa territorial. Població segons el lloc de naixement 2016

Comparativa territorial. Població segons el lloc de naixement 2016

Catalunya 45,5% 19,3% 17,9% 17,2%

Província de 45,4% 18,8% 19,2% 16,7% Barcelona

Vallès Oriental 39,0% 29,4% 19,3% 12,3%

Bigues i Riells 33,9% 44,6% 15,8% 5,7%

Mateixa comarca Altra comarca Resta de l'Estat Nascuts a l'estranger

Font: elaboració del CERC a partir de dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya (IDESCAT)

Taula 2.6. Bigues i Riells. Origen de la població estrangera. Taxa d’estrangeria 2016

95

Població estrangera 2016 339

Variació anual -4,8%

Variació 2012-2016 1,2%

Edat mitjana 35,85

Taxa d'estrangeria 3,8% 5 principals Taxa respecte a les 5 161 nacionalitats nacionalitats

Marroc 51 31,7%

Romania 39 24,2%

França 38 23,6%

Regne Unit 18 11,2%

Xina 15 9,3%

Font: Programa HERMES - Sistema d'Informació Socioeconòmica Local, l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona http://www.diba.cat/hg2/informes/sintesi_municipal_1.asp

Bigues i Riells. Annex de població. Demografia 2016

96

Font: Programa HERMES - Sistema d'Informació Socioeconòmica Local, l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona http://www.diba.cat/hg2/informes/sintesi_municipal_1.asp

3. Dades socioeconòmiques

97

Taula 3.1. Bigues i Riells. Evolució del nombre d’assalariats per grans sectors d’activitat econòmica 2014-2016

Bigues i Riells 2014 2015 2016

Agricultura 2 0,2% 4 0,4% 4 0,4%

Indústria 380 37,5% 390 37,9% 373 33,3%

Construcció 92 9,1% 85 8,3% 86 7,7%

Serveis 540 53,3% 551 53,5% 656 58,6%

Total ocupats 1.014 100% 1.030 100% 1.119 100%

Font: elaboració del CERC a partir de dades del Programa HERMES - Sistema d'Informació Socioeconòmica Local, l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona

Gràfic 3.1. Comparativa territorial. Nombre d’assalariats per grans sectors d’activitat econòmica 2016

Comparativa territorial. Nombre d'assalariats segons activitat econòmica 2016

80,1% Serveis 61,2% 58,6%

4,0% Construcció 5,0% 7,7% Província de Barcelona

15,7% Vallès Oriental Indústria 33,6% 33,3% Bigues i Riells

0,1% Agricultura 0,2% 0,4%

0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0%

Font: elaboració del CERC a partir de dades del Programa HERMES - Sistema d'Informació Socioeconòmica Local, l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona

Taula 3.2. Bigues i Riells i província de Barcelona. Taxa d’atur comparativa 2010, 2013 i 2016

98

Total Taxa d'atur 2010 2013 2016

Bigues i Riells 15,7% 19,0% 13,3%

Província de Barcelona 15,8% 18,2% 12,6% Font: elaboració del CERC a partir de dades del Programa HERMES - Sistema d'Informació Socioeconòmica Local, l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona. Dades anuals

Gràfic 3.2. Bigues i Riells i província de Barcelona. Taxa d’atur comparativa 2010-2016

Comparativa territorial. Evolució taxa atur 2010-2016

25,0%

19,9% 19,0% 20,0% 18,4% 15,8% 16,9% 18,7% 18,2% 17,5% 15,4% Taxa 15,0% 15,7% 16,5% 13,3% d'atur 14,6% municipi 12,6% 10,0% Taxa d'atur província 5,0% BCN

0,0% 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Font: elaboració del CERC a partir de dades del Programa HERMES - Sistema d'Informació Socioeconòmica Local, l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona. Dades anuals

4. Pressupostos

99 Taula 4.1. Bigues i Riells. Pressupost municipal de cultura sobre el total de l'Ajuntament 2005-2015

Pressupost Pressupost Bigues i Riells % cultura cultura Ajuntament 2005 591.309,1 € 7.710.027,7 € 7,7% 2006 673.954,8 € 8.780.868,0 € 7,7% 2007 701.044,3 € 11.165.093,8 € 6,3% 2008 571.082,5 € 9.221.397,3 € 6,2% 2009 1.505.946,9 € 11.095.885,6 € 13,6% 2010 1.441.104,9 € 11.342.080,4 € 12,7% 2011 809.672,9 € 9.552.314,1 € 8,5% 2012 273.166,8 € 8.740.500,4 € 3,1% 2013 539.950,8 € 9.664.493,9 € 5,6% 2014 367.735,9 € 10.001.946,6 € 3,7% 2015 557.763,4 € 11.219.305,4 € 5,0% Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

Gràfic 4.1. Bigues i Riells. Evolució del pressupost de cultura 2005-2015

Bigues i Riells Evolució pressupost de cultura 2005-2015

16,0% 13,6% 14,0% 12,7% 12,0% 10,0% 7,7% 7,7% 8,5% 8,0% % cultura 5,6% 6,0% 5,0% 4,0% 6,3% 6,2% 3,7% 2,0% 3,1% 0,0%

Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

Gràfic 4.2. Bigues i Riells. Comparativa pressupost de cultura/global 2005-2015

100 Bigues i Riells. Comparativa pressupost de cultura/global Ajuntament 2005-2015

15.000.000,0 € Pressupost 10.000.000,0 € Ajuntament

Pressupost 5.000.000,0 € cultura

- € 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

Taula 4.2. Bigues i Riells. Pressupostos municipals de cultura desglossat per subfuncions (451, 452 i 453)

Bigues i Riells Total Cultura (33) Subf. 451 Subf. 452 Subf. 453 2005 591.309,1 € 265.839,4 € 325.469,7 € 0,0 € 2006 673.954,8 € 289.569,4 € 384.385,4 € 0,0 € 2007 701.044,3 € 279.286,7 € 421.757,6 € 0,0 € 2008 571.082,5 € 250.474,5 € 320.608,0 € 0,0 € 2009 1.505.946,9 € 1.307.139,0 € 198.807,9 € 0,0 € 2010 1.441.104,9 € 2011 809.672,9 € 2012 273.166,8 € 2013 539.950,8 € 2014 367.735,9 € 2015 557.763,4 € Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

Nota: a partir de l’any 2010, les despeses de Cultura s’integren en el capítol 33 que inclou les antigues subfuncions 451, 452 (oci i temps lliure) i 453 (patrimoni històric)

Taula 4.3. BiR. Municipis trams de població. Comparativa pressupostària 2012-2015

101 2012 Pressupost Pressupost Pressupost cultura/ Despesa Habitants cultura Ajuntament pressupost Cult/hab. l'Ajuntament Bigues i Riells 273.166,8 € 8.740.500,4 € 3,1% 31,1 € 8.781 Mitjana municipis de 8.000 a 11.000 541.382,3 € 8.950.448,8 € 6,0% 59,5 € 9.105 hab prov.Barcelona

2013 Pressupost Pressupost Pressupost cultura/ Despesa Habitants cultura Ajuntament pressupost Cult/hab. l'Ajuntament Bigues i Riells 539.950,8 € 9.664.493,9 € 5,6% 61,7 € 8.747 Mitjana municipis de 8.000 a 11.000 686.070,7 € 9.315.311,5 € 7,4% 75,9 € 9.036 hab prov.Barcelona

2014 Pressupost Pressupost Pressupost cultura/ Despesa Habitants cultura Ajuntament pressupost Cult/hab. l'Ajuntament Bigues i Riells 367.735,9 € 10.001.946,6 € 3,7% 41,5 € 8.854 Mitjana municipis de 8.000 a 11.000 754.429,4 € 9.032.653,1 € 8,4% 83,4 € 9.050 hab prov.Barcelona

2015 Pressupost Pressupost Pressupost cultura/ Despesa Habitants cultura Ajuntament pressupost Cult/hab. l'Ajuntament Bigues i Riells 557.763,4 € 11.219.305,4 € 5,0% 63,0 € 8.858 Mitjana municipis de 8.000 a 11.000 722.499,6 € 8.589.899,6 € 8,4% 79,7 € 9.063 hab prov.Barcelona Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

Taula 4.4. BIR Pressupostos municipals desglossats per capítols 2012-2015 2012

102 Cultura Global Ajuntament % sobre % sobre Capítols Total total Total total Capítol I 71.058,0 € 26,0% 3.332.833,1 € 38,1% Capítol II 158.256,2 € 57,9% 3.331.779,6 € 38,1% Capítol III - € 0,0% 99.425,3 € 1,1% Capítol IV 10.043,6 € 3,7% 287.444,9 € 3,3% Capítol VI 33.809,1 € 12,4% 521.525,6 € 6,0% Capítol VII - € 0,0% 10.020,2 € 0,1% Capítol VIII - € 0,0% - € 0,0% Capítol IX - € 0,0% 1.157.471,7 € 13,2% Total capítols 273.166,8 € 100,0% 8.740.500,4 € 100,0%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 239.357,7 € 87,6% 6.952.057,6 € 80,5% Despesa de capital (cap VI, VII) 33.809,1 € 12,4% 531.545,8 € 6,2% Despesa financera (caps VIII, IX) - € 0,0% 1.157.471,7 € 13,4% Total capítols 273.166,8 € 100,0% 8.641.075,1 € 100,0%

2013 Cultura Global Ajuntament % sobre % sobre Capítols Total total Total total Capítol I 190.595,5 € 35,3% 3.401.049,8 € 35,2% Capítol II 153.845,6 € 28,5% 3.379.098,1 € 35,0% Capítol III - € 0,0% 54.593,9 € 0,6% Capítol IV 10.043,5 € 1,9% 452.760,3 € 4,7% Capítol VI 185.466,2 € 34,3% 854.429,9 € 8,8% Capítol VII - € 0,0% - € 0,0% Capítol VIII - € 0,0% - € 0,0% Capítol IX - € 0,0% 1.522.561,8 € 15,8% Total capítols 539.950,8 € 100,0% 9.664.493,9 € 100,0%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 354.484,6 € 65,7% 7.232.908,2 € 75,3% Despesa de capital (cap VI, VII) 185.466,2 € 34,3% 854.429,9 € 8,9% Despesa financera (caps VIII, IX) - € 0,0% 1.522.561,8 € 15,8% Total capítols 539.950,8 € 100,0% 9.609.900,0 € 100,0% Taula 4.4. Bir. Pressupostos municipals desglossats per capítols 2012-2015 2014

103 Cultura Global Ajuntament % sobre % sobre Capítols Total total Total total Capítol I 186.581,6 € 50,7% 3.362.577,8 € 33,6% Capítol II 164.630,3 € 44,8% 3.532.308,5 € 35,3% Capítol III - € 0,0% 38.670,9 € 0,4% Capítol IV 10.043,6 € 2,7% 525.475,8 € 5,3% Capítol VI 6.480,5 € 1,8% 886.872,5 € 8,9% Capítol VII - € 0,0% 4.394,5 € 0,0% Capítol VIII - € 0,0% - € 0,0% Capítol IX - € 0,0% 1.651.646,6 € 16,5% Total capítols 367.735,9 € 100,0% 10.001.946,6 € 100,0%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 361.255,5 € 98,2% 7.420.362,1 € 74,5% Despesa de capital (cap VI, VII) 6.480,5 € 1,8% 891.266,9 € 8,9% Despesa financera (caps VIII, IX) - € 0,0% 1.651.646,6 € 16,6% Total capítols 367.735,9 € 100,0% 9.963.275,6 € 100,0%

2015 Cultura Global Ajuntament % sobre % sobre Capítols Total total Total total Capítol I 291.422,1 € 52,2% 3.620.840,5 € 32,3% Capítol II 213.149,1 € 38,2% 3.752.330,5 € 33,4% Capítol III - € 0,0% 37.248,1 € 0,3% Capítol IV 14.316,7 € 2,6% 634.906,2 € 5,7% Capítol VI 38.875,5 € 7,0% 1.319.416,2 € 11,8% Capítol VII - € 0,0% 46.107,1 € 0,4% Capítol VIII - € 0,0% - € 0,0% Capítol IX - € 0,0% 1.808.456,9 € 16,1% Total capítols 557.763,4 € 100,0% 11.219.305,4 € 100,0%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 518.887,9 € 93,0% 8.008.077,1 € 71,6% Despesa de capital (cap VI, VII) 38.875,5 € 7,0% 1.365.523,3 € 12,2% Despesa financera (caps VIII, IX) - € 0,0% 1.808.456,9 € 16,2% Total capítols 557.763,4 € 100,0% 11.182.057,3 € 100,0% Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Taula 4.5. Municipis per trams de població entre 8.000 i 11.000 habitants. Mitjanes dels pressupostos desglossats per capítols 2012-2015

104 2012_25 municipis1 Cultura Global Ajuntament % sobre % sobre Capítols Total total Total total Capítol I 154.308,6 € 28,5% 3.063.964,5 € 34,2% Capítol II 198.546,8 € 36,7% 3.368.426,4 € 37,6% Capítol III - € 0,0% 170.327,9 € 1,9% Capítol IV 58.352,5 € 10,8% 673.348,3 € 7,5% Capítol VI 108.756,3 € 20,1% 800.187,0 € 8,9% Capítol VII 20.018,0 € 3,7% 76.944,8 € 0,9% Capítol VIII 1.400,0 € 0,3% 114.898,0 € 1,3% Capítol IX - € 0,0% 682.351,9 € 7,6% Total capítols 541.382,3 € 100,0% 8.950.448,8 € 100,0%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 411.207,9 € 76,0% 7.105.739,2 € 80,9% Despesa de capital (cap VI, VII) 128.774,3 € 23,8% 877.131,8 € 10,0% Despesa financera (caps VIII, IX) 1.400,0 € 0,3% 797.249,9 € 9,1% Total capítols 541.382,3 € 100,0% 8.780.120,9 € 100,0%

2013_25 municipis Cultura Global Ajuntament % sobre % sobre Capítols Total total Total total Capítol I 164.891,9 € 24,0% 3.231.964,4 € 34,7% Capítol II 211.240,2 € 30,8% 3.573.399,0 € 38,4% Capítol III - € 0,0% 139.933,0 € 1,5% Capítol IV 60.297,2 € 8,8% 699.171,0 € 7,5% Capítol VI 219.317,4 € 32,0% 936.266,9 € 10,1% Capítol VII 30.324,0 € 4,4% 52.723,8 € 0,6% Capítol VIII - € 0,0% 8.770,7 € 0,1% Capítol IX - € 0,0% 673.082,7 € 7,2% Total capítols 686.070,7 € 100,0% 9.315.311,5 € 100,0%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 436.429,3 € 63,6% 7.504.534,4 € 81,8% Despesa de capital (cap VI, VII) 249.641,4 € 36,4% 988.990,7 € 10,8% Despesa financera (caps VIII, IX) - € 0,0% 681.853,4 € 7,4% Total capítols 686.070,7 € 100,0% 9.175.378,5 € 100,0% 1 SIEM 2012_ no consten dades pressupostàries per a Taula 4.5. Municipis per trams de població entre 8.000 i 11.000 habitants. Mitjanes dels pressupostos desglossats per capítols 2012-2015 (continuació)

105 2014_25 municipis2 Cultura Global Ajuntament % sobre % sobre Capítols Total total Total total Capítol I 170.817,3 € 22,7% 2.962.694,5 € 32,8% Capítol II 219.723,6 € 29,2% 3.405.706,3 € 37,7% Capítol III - € 0,0% 103.674,4 € 1,1% Capítol IV 43.044,2 € 5,7% 640.656,2 € 7,1% Capítol VI 188.435,7 € 25,1% 941.853,7 € 10,4% Capítol VII 130.008,7 € 17,3% 177.617,4 € 2,0% Capítol VIII - € 0,0% 6.394,0 € 0,1% Capítol IX - € 0,0% 794.056,5 € 8,8% Total capítols 752.029,4 € 100,0% 9.032.653,1 € 100,0%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 433.585,0 € 57,7% 7.009.057,0 € 78,5% Despesa capital (cap VI, VII) 318.444,4 € 42,3% 1.119.471,1 € 12,5% Despesa financ. (caps VIII, IX) - € 0,0% 800.450,5 € 9,0% Total capítols 752.029,4 € 100,0% 8.928.978,7 € 100,0%

2015_25 municipis3 Cultura Global Ajuntament % sobre % sobre Capítols Total total Total total Capítol I 176.338,1 € 24,4% 2.779.560,9 € 32,4% Capítol II 229.789,9 € 31,8% 3.177.457,1 € 37,0% Capítol III - € 0,0% 68.425,2 € 0,8% Capítol IV 54.916,0 € 7,6% 518.094,4 € 6,0% Capítol VI 196.821,1 € 27,2% 1.381.588,8 € 16,1% Capítol VII 64.634,5 € 8,9% 98.860,8 € 1,2% Capítol VIII - € 0,0% 3.210,8 € 0,0% Capítol IX - € 0,0% 562.701,6 € 6,6% Total capítols 722.499,6 € 100,0% 8.589.899,6 € 100,0%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 461.044,0 € 63,8% 6.475.112,4 € 76,0% Despesa capital (cap VI, VII) 261.455,6 € 36,2% 1.480.449,6 € 17,4% Despesa financ. (caps VIII, IX) - € 0,0% 565.912,4 € 6,6% Total capítols 722.499,6 € 100,0% 8.521.474,4 € 100,0% Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), 2 SIEM 2014_ no consten dades pressupostàries per a i . 3 SIEM 2015_ no consten dades pressupostàries per a Cervelló, Montmeló, Sant Joan Vilatorrada i Santa Coloma de Cervelló. No consten dades de cultura per a Masquefa Taula 4.6. Bigues i Riells i municipis del tram de població entre 8.000 i 11.000 habitants. Mitjana del període 2011-2014

106 Bigues i Riells Municipis del tram Total Total Cultura Ajuntament Cultura Ajut. tram Capítol I 42,5% 34,6% 24,7% 33,5% Capítol II 39,7% 35,3% 31,8% 37,7% Capítol III 0,0% 0,6% 0,0% 1,3% Capítol IV 2,6% 4,8% 8,0% 7,1% Capítol VI 15,2% 9,0% 26,4% 11,3% Capítol VII 0,0% 0,2% 9,1% 1,1% Capítol VIII 0,0% 0,0% 0,1% 0,4% Capítol IX 0,0% 15,5% 0,0% 7,6% Total capítols 100,00% 100,00% 100,00% 100,00%

Despesa corrent (caps I, II, IV) 84,78% 75,17% 64,48% 79,35% Despesa de capital (cap VI, VII) 15,22% 9,25% 35,47% 12,61% Despesa financera (caps VIII, IX) 0,00% 15,59% 0,05% 8,04% Total capítols 100,00% 100,00% 100,00% 100,00% Font: elaboració del CERC a partir de les dades publicades pel Servei d'Informació Econòmica Municipal (SIEM), Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Direcció de Serveis de Planificació Econòmica de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

1 SIEM 2012_ no consten dades pressupostàries per a Montgat 2 SIEM 2014_ no consten dades pressupostàries per a Vilassar de Dalt i Sant Joan de Vilatorrada. 3 SIEM 2015_ no consten dades pressupostàries per a Cervelló, Montmeló, Sant Joan Vilatorrada i Santa Coloma de Cervelló. No consten dades de cultura per a Masquefa

DADES CULTURALS

107 5. Associacionisme

Taula 5.1. Nombre d'entitats. Comparativa territorial

% Entitats Entitats 2016 Entitats culturals/ culturals Entitats Bigues i Riells 85 39 45,9%

Vallès Oriental 3.399 1.586 46,7%

Província Barcelona 46.289 21.191 45,8% Font: elaboració del CERC a partir de dades publicades pel Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya Actualització: juny 2017 http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/

Taula 5.2. Nombre d'entitats. Comparativa territorial per cada 1.000 habitants

Entitats Entitats Entitats 2016 Entitats /1000 h. culturals culturals/1000 h. Bigues i Riells 85 9,53 39 4,37

Vallès Oriental 3.399 8,47 1.586 3,95

Província Barcelona 46.289 8,35 21.191 3,82 Font: elaboració del CERC a partir de dades publicades pel Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya Actualització: juny 2017 http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/

Bigues i Riells. Llistat d'entitats

Entitats Culturals Associació d'amics de l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-Ras Associació EMD Riells del Fai Associació Grup Dones de Bigues i Riells Associació pessebrista de Riells del Fai Associació Riells Actiu (ARA) Comissió festa major de Bigues Coral Sant Vicenç de Riells del Fai Fundació privada de Bigues i Riells Grup de teatre La Bambolina L'Altell Societat Coral l'Amarant Societat cultural recreativa Bigues Font: elaboració del CERC a partir de dades publicades a la pàgina web de l’Ajuntament de Bigues i Riells. Actualització juny 2017 https://www.biguesiriells.cat/public/Descobrir/Entitats_i_Associacions/ Gràfic 5.1. Tipologia d’entitats municipal

108 Bigues i Riells Tipologia d'entitats 2016

Culturals 22% 45% Esportives

Educatives

Altres 26% 7%

Font: elaboració del CERC a partir de dades publicades a la pàgina web de l’Ajuntament de Bigues i Riells. Actualització juny 2017 https://www.biguesiriells.cat/public/Descobrir/Entitats_i_Associacions/

6. Biblioteques – Dades de lectura pública

Biblioteca Bigues i Riells Carrer Anna Mogas, 130 08415 Bigues i Riells a/e: [email protected] Director/a: Marta Alós Data d'inauguració: 14/05/11

Taula 6.1. Biblioteca Bigues i Riells. Dades de referència 2016 i contrast amb els estàndards del Mapa de Lectura Pública 2014 Biblioteca de Estàndards Biblioteques Bigues i Riells Municipi 20141 20162 Superfície de programa (m²) 1015 1009

Personal de 4 a 5 4

Fons documental (lliure accés) 21.953 18.589 Font: Mapa de Lectura Pública de Catalunya, Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, actualització 2014

1 Els estàndards indicats defineixen els requeriments generals mínims segons el nombre d’habitants i les característiques del municipi. Es considera superfície de programa l’espai net i aprofitable de cada àrea d’activitat, sense tenir en compte els espais de circulació ni qualsevol altra consideració arquitectònica. La superfície útil es calcula partint de la de programa més el 15%.

2 Dades 2015 facilitades per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Taula 6.2. Biblioteca Bigues i Riells. Indicadors de la lectura pública 2015-2016

DADES DE FONS 2014 2015

109 Fons documental 19.425 20.581

Ingressos durant l’any 1 0 0

% sobre el total de la col·lecció 0,0% 0,0%

DADES DELS USUARIS Població atesa per la biblioteca 8.858 8.915

Usuaris amb carnet biblioteca 2.847 3.058

% usuaris inscrits sobre població atesa 32,1% 34,0%

DADES DE SERVEI Dies de servei 260 258

Hores de servei 1.482 1.445

Visites 34.913 31.175

Ús del servei públic d’accés a Internet 5.029 4.336 o d’ofimàtica (en usuaris acumulats)

Préstecs 5.216 4.909

MITJANES PER DIA DE SERVEI Visites 134 121

Ús del servei públic d’accés a Internet 19 17 o d’ofimàtica (en usuaris acumulats)

Préstecs 20 19

Font: Gerència de Serveis de Biblioteques, Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona 1 Els ingressos es calculen respecte al fons total no respecte al de lliure accés 2 Aquest valor fa referència als Usuaris inscrits a 31/12 inscrits a les biblioteques del municipi, no als usuaris amb carnet residents al municipi (no consten aquestes dades a les estadístiques publicades al web respecte a 2015)

7. Dades de l’Oficina de Difusió Artística (ODA)

Taula 7.1. Circuit d’Espectacles de l’Oficina de Difusió Artística 2014-2015

Bigues i Riells no participa en cap programa de l’Oficina de Difusió Artística.

Taula 7.2. Dades del programa Anem al Teatre 2013-2014 i 2014-2015

Bigues i Riells no participa en cap programa de l’Oficina de Difusió Artística.

Font: Oficina de Difusió Artística, Diputació de Barcelona

110

8. Dades de l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC)

8.1. Bigues i Riells. Béns de patrimoni inventariats. Bigues i Riells Núm. Percentatge Patrimoni immoble 254 69,02% Patrimoni moble 22 5,98% Patrimoni documental 8 2,17% Patrimoni immaterial 46 12,50% Patrimoni natural 38 10,33% Total 368 100,00% Font: Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona http://www.diba.cat/web/opc/xep/08023

8.2. Xarxa de Museus Locals

Bigues i Riells no disposa de cap museu.

Font: Diputació de Barcelona. Web Xarxa de Museus http://museuslocals.diba.cat/xarxa/directori

8.3. Xarxa d’Arxius Locals

Bigues i Riells forma part de la Central de Serveis Tècnics de la qual l’objectiu és impulsar i coordinar la compartició i potenciació de recursos i serveis en matèria d’arxius municipals adreçada a aquells municipis que disposin d’Arxiu Municipal que pertanyi al Sistema d’Arxius de Catalunya.

La Central de Serveis Tècnics proposa cercar una fórmula de cooperació consistent en compartir serveis entre els diferents arxius municipals de la província de Barcelona que disposen d'un responsable tècnic.

Les línies de treball són les següents:

Font: Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona http://www.diba.cat/web/opc/actuacions_arxius

111 PROJECTE ARQUITECTÒNIC NOU ESPAI ESCENICO MUSICAL · PLANTA BAIXA

112 ESPAI ESCÈNIC · SECCIÓ LONGITUDINAL ·

113 ESPAI ESCÈNIC MODE POLIVALENT · SECCIÓ LONGITUDINAL

114 Crèdits

El Pla de Cultura de Bigues i Riells és una iniciativa de l’Ajuntament de Bigues i Riells que compta amb el suport del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, desenvolupant-se de juny de 2017 a abril de 2018.

Agrair especialment a totes les persones i entitats participants. La seva col·laboració ha estat clau en tot el desenvolupament del pla i les conclusions i recomanacions són fruit en gran part de les aportacions col·lectives. I també la bona acollida de totes les veïnes i veïns del municipi.

En el disseny del Pla hi ha participat:

Ajuntament de Bigues i Riells Coordinació, facilitació i assessorament: Silvia Rovira, Regidora de Cultura Abel Camps, Tècnic de Cultura

Agraïments per la seva participació en la sessió de diagnòstic a: Joan Galiano, Alcalde de Bigues i Riells José Gómez, Regidor de Promoció Econòmica i Turisme Marta Alós, Directora de la Biblioteca Municipal Marta González, Cap de l’Àrea de les Persones Minerva Salas, Administrativa Àrea de les Persones Ernest Oliván, Tècnic de Juventut i Esports

Ciutadania i agents culturals

Agraïments per la seva participació en la sessió d’entrevistes documentals a: Nuria Bellavista, Historiadora i especialista en Patrimoni Cultural i Històric del municipi Maite Framis, Historiadora de l’Art i membre de la Coral Amarant Jesús Cano, membre del Grup Excursionista BIR Amics Cingles i autor llibre Cingles de Bertí Pau Joan Hernández, Escriptor de narrativa infantil i juvenil, membre de l’entitat FEM BIR i autor de les Llegendes de BIR

115 Ferran Capdevila, Escultor del municipi vinculat a la vida cultural de BIR Associació de comerciants de Bigues i Riells

Mancomunitat de la Vall del Tenes

Tere Rovira, Directora general de serveis

Diputació de Barcelona Laia Gargallo, cap del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) Eugènia Argimon i Aina Roig, equip del programa d’assessorament cultural CERC María del Agua Cortés, tècnica de Patrimoni Cultural · OPC Inés Crosas, becària del Programa d’assessorament cultural als municipis

La coordinació i redacció d’aquest Pla ha estat duta a terme per Carla Montané, sociòloga i consultora independent. Coordinadora, conductora metodològica i redactora del Pla. Xavier Coca, CERC · DIPUTACIÓ DE BARCELONA, coordinació i gestió.

116