Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà durant el període (1857-1975)

Per ROSA M. MORET GUILLAMET

ENSENYAMENT AIEE, , 30(1997), p. 385-417

AL PEU DE LA SERRA DE L’ALBERA

l terme de Rabós d’Empordà es troba situat al peu de la serra de l’Albera i ocupa bona part dels seus vessants més meridionals. L’Orlina, jun- tament amb el seu afluent que és la riera de St. Quirze o Reguerada, Etravessa el municipi. El territori de Rabós és muntanyós i un dels més extensos de la comarca de l’Alt Empordà (45,1 km2). Al nord-est, la serra de la Balmeta divideix els termes de Rabós i Colera, a llevant limita amb els municipis de i . A migdia i al sud-oest topa amb i i a ponent amb el terme municipal d’Espolla. (1) En l’actualitat, Rabós conserva encara part de l’encant dels pobles de finals del segle passat quan la falálera per desdibuixar la forma original de les cases no havia fet malbé les vetustes pedres amb les quals havien estat cons- truïts la majoria dels pobles de l’Empordà. Els carrers estrets i costeruts ser- pentegen tot enfilant-se pel petit turonet en el qual està aglevat el poble fins arribar a l’església de Sant Julià i Sta. Basilissa, edifici romànic d’una sola nau edificat a inicis del segle XIV. El riu Orlina passa per un fondal a la part baixa del nucli i durant moltes centúries va regar els horts que a banda i banda d’aquest han anat desapareixent amb l’èxode que han patit la majoria dels pobles de pagès. L’abundant vegetació que omple el paisatge en aquest indret dóna la imatge d’un pessebre entremig de suaus muntanyes on ara aquí, ara allà, despunta alguna masia dispersa mig amagada i malauradament avui desha- bitada. La vinya i l’olivera varen ser durant molts anys el conreu principal i el mitjà de subsistència dels rabosencs. Arran de l’entrada de la fil·loxera, el setembre de 1879, precisament pel terme d’aquest municipi, l’extensió que havien ocupat les vinyes mai no va tornar a ser la mateixa. Els terrenys con-

1. Per més informació podeu consultar BADIA I HOMS, Joan (1978). L’Arquitectura medieval de l’Empordà. Volum II (-Viloví) Alt Empordà. Diputació de , Girona. pp. 149-155, on fa un estudi detallat sobre el municipi en general, els accidents geogràfics, els seus monuments més emblemàtics...

Rosa M. Moret 387 reables que s’havien anat guanyant a la muntanya amb l’esforç dels veïns tot aixecant parets de pedra seca es varen veure abocats a una extinció sense pos- sibilitat de recomençar. L’entrada d’aquest insecte destructor dels ceps fou un desastre per l’agricultura vitícola en general. Mai més no es tornarien a con- rear tantes vessanes de vinya com fins aleshores. Avui en dia pocs són els hereus que han pogut aguantar l’herència familiar i poques són, per tant. les vinyes que queden. Malgrat tot, el cicle vital d’aquest conreu encara marca el ritme reposat dels vilatans i el setembre continua essent el mes més feiner pel municipi. La Cooperativa del poble dedicada a Sant Julià i inaugurada l’any 1961 veu com el pas inexorable del temps minva el volum de raïm entrat cada any i com els socis cada vegada són menys. Quan hom parla de Rabós és inevitable parlar de Sant Quirze de Colera. L’impressionant monument medieval s’aixeca a la vall alta del riu Orlina, a cinc kms al nord-est del cap del municipi, en un paratge totalment desert, de vegades només interromput el silenci pels ramats de vaques que seguint la tra- dició de les estacions de l’any baixen de les valls altes del Ripollès per anar a pasturar en aquest indret. El cenobi, en l’actualitat en vies de restauració, con- figura juntament amb Sant Pere de Rodes un dels conjunts medievals d’art romànic més importants de Catalunya. Rabós també compta amb Delfià, un petit veïnat que s’estén pel sector de migdia amb església pròpia on s’hi celebra cada any pel 9 d’agost la missa dedicada a Sant Romà, diada de la seva festa major. Un bon nombre de masies actualment deshabitades completen el municipi.

DE LA LLEI MOYANO A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

El 9 de setembre de 1857 es va promulgar la Llei General d’Instrucció Pública coneguda com la Llei Moyano. Aquesta Llei venia a presentar els esquemes bàsics que haurien de regir l’ensenyança a partir d’aquell moment. Es tractava de la llei més àmplia i important sorgida en el camp de l’educació fins al segle XIX. Dita Llei contemplava àmpliament tots els aspectes referents tant a l’esco- la primària com a la secundària. A més marcava les pautes que havien de seguir els mestres, les assignatures, el sou a percebre... De tots aquests punts n’hem seleccionat els més rellevants que fan referència a l’estat de l’escola de poble o també rural en la qual es troba immersa la de Rabós. Vegem-ne uns quants: La Llei feia obligatòria l’escolaritat primària: “La primera enseñanza ele- mental es obligatoria para todos los españoles. Los padres o tutores o encar- gados enviaran a las escuelas públicas a sus hijos y pupilos des de la edad de seis años hasta la de nueve (...). Los que no cumplieren con este deber, habien- do escuela en el pueblo o a distancia tal que puedan los niños concurrir a ella cómodamente, seran amonestados y compelidos por la Autoridad y castigados en su caso con la multa de 2 hasta 20 reales”. (Art. 7-8) En la segona secció de la Llei quedaven degudament establerts tots els criteris que havien de regir els establiments públics així com els barems d’es-

388 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà coles lligades al nombre d’habitants del municipi. D’aquesta manera, es podien desglossar les escoles amb el següent criteri: ¥ Una escola pública de nens i una de nenes (tot i que no sigui completa) per al poble que arribi a 500 habitants. Aquest cas és el de Rabós que en aquells moments tenia una població de 558 habitants. (2) ¥ Pels municipis de 2.000 habitants podran gaudir de dues escoles de nens i dues de nenes. ¥ Per a 4.000 habitants 3 escoles de nens i 3 de nenes. Cal destacar també l’article 103 en el qual es deixa constància que en les escoles incompletes es permetrà que nens i nenes comparteixin el mateix edi- fici escolar tot i que no el mateix espai. Aquest cas correspondria a Rabós, ja que tot i ser un municipi amb les característiques per tenir una escola de nens i una altra de nenes, a mitjans dels segle XIX, tenia un únic edifici escolar on anaven la mainada d’ambdós sexes (amb preferència els nens) i compartien un mateix espai a causa de la manca de pressupost per part de l’Ajuntament per tal d’habilitar un segon edifici. Per tal de poder exercir de mestre a l’escola pública calia reunir les següents condicions: ¥ tenir complerts els 20 anys, (en el cas de primària) ¥ tenir el títol corresponent, ¥ ser espanyol, ¥ justificar bona conducta moral i religiosa, ¥ no tenir cap malaltia ni defecte físic que impossibilités l’ensenyament, ¥ no haver estat condemnat per la justícia (...) Quant als sous, el barem queda estipulat en 2.500 rals pels mestres de pobles de 500 a 1.000 hab., 3.300 rals en els pobles de 1.000 a 3.000 hab., de 4.400 rals en els de 3.000 a 10.000 hab., 5.500 rals cobraran els mestres de pobles de 10.000 a 20.000 hab., 6.600 rals pels de 20.000 a 40.000 hab., 8.000 rals en els pobles de 40.000 o més hab. i 9.000 rals els mestres que exercei- xen a Madrid. Aquestes diferències de categories i sous fan que els mestres dels pobles com Rabós hagin de viure en situacions precàries i que fins i tot hagin de desenvolupar altres tasques per tal de poder completar la seva economia.(3) No és d’estranyar, doncs, que molts mestres renunciessin a les places que s’oferien en pobles petits. Aquest fet provocava una mobilitat constant de mestres interins que, en molts casos, varen tenir unes conseqüències altament negatives per l’escola del poble. (4)

2. La xifra correspon al buidatge que vaig efectuar del Padró General de Veïns corresponent a l’any 1857. (A.H.C.F). 3. Informació facilitada pel veí de Rabós Joan Llonch Illa a través de la conversa mantinguda l’any 1992. Segons Llonch, els mestres podien exercir de secretaris de l’Ajuntament en alguns casos a més de donar classes particulars als vespres. 4. Per més informació podeu consultar a SUBIRATS, Marina (1983). L’escola rural a Catlunya. Rosa Sensat/Edicions 62, Barcelona.

Rosa M. Moret 389 L’any 1857, Rabós tenia un cens de gairebé sis-cents habitants però només disposava d’una escola d’instrucció pública on hi assistien nens. (5) S’ha d’assenyalar que ni en les actes municipals de l’Ajuntament ni en cap altre document guardat fins avui sobre el poble, apareix cap referència de l’es- cola de nenes abans de la penúltima dècada del segle XIX. Això fa suposar que en un principi les nenes no anaven a escola. O, si més no, només assis- tien a classes particulars de les quals no s’ha deixat constància escrita. Els motius podrien ser diversos. La societat de finals del segle passat era tradi- cional i es basava en l’estructura familiar regida pel cap de família que era l’home. Pensem que la majoria de mainada que assistia a les escoles eren nens, els únics que tenien alguna possibilitat d’ocupar un càrrec social en el futur o, si més no, saber de lletra per tal de portar el negoci familiar. Les nenes estaven destinades a ocupar el lloc de la mestressa de casa, sense cap possibilitat d’accedir a cap paper rellevant de la societat i molt menys en un poble petit com Rabós i de ruralia. El local destinat a l’escola dels nens es trobava situat al carrer de l’es- glésia, número 16. Aquest local es coneix des de principis de segle com a Can Daunis. En aquells moments era propietat de la veïna Josefa Heras la qual també llogava l’habitació del mestre. L’Ajuntament era l’encarregat de pagar el lloguer a la Sra. Heras així com de la remuneració del mestre de forma exclusiva. (6) El local on estava ubicada l’escola de les nenes estava emplaçat al carrer d’Espolla s/n. La casa era coneguda entre els veïns com “Ca la Mestra” nom amb el qual encara avui es coneix el solar que ha quedat com a única mostra evident que en aquell lloc hi havia hagut un habitatge. Es tractava d’una casa particular a penes habilitada com a lloc d’instrucció, llogada per l’Ajuntament. Aquest edifici va ser derruït a principis del segle XX a causa del mal estat que presentava. Actualment, només es conserven un parell de murs de l’alçada d’un metre aproximadament, i part de les rajoles de l’aula. Els matolls tapen els fonaments de l’antic local. A partir del llibre més antic que es conserva de l’escola de nens, que correspon al Llibre d’Inspecció dels anys 1868-1912 podem anar desgranant part de la realitat escolar i dels mestres que van passar-hi. El vint-i-vuit d’abril de 1868 l’inspector d’instrucció pública va visitar l’escola de nens. Tenim constància que l’ensenyança que impartia el Sr. Simon Nadal, mestre de 1868 fins a 1879 (7) (com a mínim), no era del tot satisfactòria. L’inspector incidia que dit mestre havia de millorar l’ensen- yança quant als principis d’aritmètica, l’inici de l’aprenentatge de les frac- cions decimals, les reduccions i l’explicació del sistema mètric molt descui-

5. Segons MADOZ, Pascual (1885). Diccionario Geográfico. Edit. Curial, Barcelona, a Rabós exis- tia “una escuela de instrucción primaria”, però no ens facilita dades per saber si era de nens o de nenes. 6. A.H.C.F. Fons Municipal de l’Ajuntament de Rabós. Secció: Administració General. Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament de l’any 1887, sig. top. 2-6V. 7. A.P.R. Llibre del Cumplimiento Pascual des de 1884 a 1925.

390 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà dat fins aleshores. (8) El nivell d’instrucció que presentaven els nens no era del tot satisfactori i l’inspector va manar posar més èmfasi per part del professor en la seva tasca com a docent. Cal remarcar que, en aquells moments, el poble veí d’Espolla gaudia d’un dels millors mestres i pioners de la renovació pedagògica de Catalunya, el Sr. Antoni Balmaña i Ros (9) i no podem pas dir que la proximitat de les escoles animés al Sr. Nadal a millorar la seva tasca docent. En la següent visita efectuada per part de l’inspector, els nens que es tro- baven a càrrec del Sr. Nadal gairebé no havien experimentat cap milloria en relació amb l’última visita, per la qual cosa l’inspector va advertir seriosa- ment el mestre tot acordant els següents punts: “(...)- Pondrá mucho cuidado en hacer que se observe siempre una rigurosa disciplina, tanto en la parte educativa como en la marcha de la enseñanza. ÐLas lecciones de aritmética serán más completas y se les enseñará con alguna más extensión (...) ÐEn la asignatura de gramática debe hacer cada sección la práctica que se requie- re al mejor conocimiento de esta materia (...)”.(10) Durant aquell període i concretament el setembre de 1879 va entrar precisa- ment pel terme de Rabós la temuda filáloxera. La plaga d’aquest insecte es va estendre ràpidament arreu provocant la mort de gairebé tots els ceps vells i l’ex- tinció de bona part de les vinyes que envoltaven el poble. Recordem que els rabo- sencs vivien gairebé exclusivament del conreu de la vinya i de l’olivera. Els més vells del poble encara recorden com els seus pares i avis havien de comprar a la botiga una ampolla de vi els diumenges en una terra vitícola de tota la vida! (11) Tot i que en un principi va semblar que aquest desastre no repercutiria en la demografia del poble (1880, Rabós té 612 habitants, el 1888 en té 585, el 1894, 532) a poc a poc es va fent palès el descens que sofrirà la població i que ja no es tornarà a recuperar mai més. Amb l’entrada de Tomàs Puig Soler, mestre interí a principis dels anys vuitanta, l’escola de nens va anar recuperant el nivell que esperava la Junta d’Instrucció Pública del moment per una escola de poble. Però gairebé tots els mestres que varen anar desfilant per l’escola eren advertits del baix nivell ins- tructiu que patien els nens; Salvi Canadell (1885-1886), Ramon Llosa Trinch (finals dels anys vuitanta-principis dels noranta),... fins arribar a D. Joaquim Julià el 1895 que estava al front d’una vintena de nens, (12) del qual l’inspector destaca “(...) el buen estado de instrucción en todas las asignaturas, (...) El

8. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Registre de Visites d’Inspecció dels anys 1868-1912, sig. top. 1. 9. PUJOL I FABRELLAS, David (1992). El mestre Antoni Balmaña i Ros. Un iniciador a la reno- vació pedagògica a Catalunya. Ajuntament d’Espolla, Diputació de Girona, Girona. 10. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Registre de Visites d’Inspecció dels anys 1868-1912, sig. top. 1. 11. Informació facilitada pel veí de Rabós Joan Llonch Illa a través de la conversa mantinguda el maig de 1997. 12. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Registre de Visites d’Inspecció dels anys 1868-1912, sig. top. 1.

Rosa M. Moret 391 Fotografia corresponent a una vista general del poble de finals del segle passat. La fotografia és cedida per la Sra. Empar Gironella. L’aspecte actual del poble no ha variat gairebé en res en la seva infraestructura d’edificis i carrers. régimen, método y disciplina son buenos, los procedimientos adecuados; tiene celo y cumple con sus deberes”.(13) La constant mobilitat dels mestres interins que exerceixen en pobles petits com Rabós dificultava la bona instrucció que havien de rebre els nens. D’altra banda cal destacar els miserables sous que cobraven els mestres en aquells moments. L’Ajuntament tancava cada any amb un dèficit que calia recuperar en el decurs de l’any econòmic que s’encetava. El principal recurs que disposava la Casa Consistorial per engrossir el seu haver era a través del cobrament de les quotes municipals. Aquestes quotes quedaven estipulades segons uns barems prèviament establerts per l’Ajuntament i en funció del nivell econòmic i el volum de propietats de cada família. El gener de 1887, els mestres del poble varen presentar una instància contra el repartiment de les quotes acordat conjuntament per l’Ajuntament i la Junta Municipal d’Administració per tal de cobrir el dèficit de l’any econò- mic anterior alálegant que no disposaven de mitjans suficients per pagar la quantitat que s’havia establert, motiu pel qual l’Ajuntamanet va demanar a la Diputació de Girona que els concedís una pròrroga en el pagament. (14) El pro-

13. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Registre de Visites d’Inspecció dels anys 1868-1912, sig. top. 1. 14. A.H.C.F. Fons Municipal de l’Ajuntament de Rabós. Secció: Administració General. Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament de l’any 1887, sig. top. 1.

392 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà blema però no es va solucionar i els mestres varen tornar a presentar una altra instància el juny del mateix any. Aquesta vegada l’Ajuntament va posar sobre la taula el deute dels dos mestres i els va advertir que si no pagaven en el decurs d’un temps estipulat es procediria contra ells per via executiva. (15) L’Ajuntament es feia càrrec del pressupost de les dues escoles quant al material i el lloguer dels dos edificis. A les actes municipals trobem esporà- diques referències del cost que ocasionava el material destinat a l’ensenya- ment i del rigorós control dels rebuts que havia de presentar el mestre per jus- tificar les comandes. L’estat del material dedicat a l’ensenyament no era gaire més satisfacto- ri que el que presentaven els edificis escolars. A finals del s. XIX, els pocs mitjans de què disposava l’escola es veien augmentats, en algunes ocasions, per la creativitat del mestre i el seu enginy. El dèficit dels recursos pedagò- gics per part de les escoles estava sumament desatès. És per aquest motiu, que qualsevol errada en la presentació dels rebuts podia ocasionar més d’un mal de cap al mestre. Així ho confirma una acta que va tenir lloc l’agost de 1888 i en la qual el mestre D. Ramon Llosa Trinch va haver d’explicar amb pèls i senyals què n’havia fet de tretze pessetes i catorze cèntims que havien quedat sense justificar. (16) Sortosament l’Ajuntament va acceptar les raons alálegades pel mestre, però en el pitjor dels casos, aquest havia de pagar l’import que fal- tava de la seva pròpia butxaca. Després de D. Joaquim Julià, varen passar per l’escola de nens el Sr. Domingo Nadal i Soler (1896-1897) i el Sr. Lluís Alsina, mestre interí que més tard fou traslladat al municipi de l’Escala (1897-1903 aprox.). Seguint el camí marcat pels anteriors, aquests professors tampoc varen aconseguir resul- tats brillants en la instrucció dels alumnes. Sembla ser que els aires de reno- vació pedagògica que ja es començaven a deixar sentir arreu de Catalunya no havien arribat encara a aquest petit poble de l’Empordà.

DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX ALS ANYS VINT

Aires de renovació que no acaben d’arribar

El 1900 és una data que cal assenyalar amb lletres majúscules en el camp de l’educació. El començament de segle comportarà tota una sèrie de canvis que d’alguna manera milloraran el món escolar tant a primària com a secundària. Aquests canvis aniran arribant a poc a poc i en llocs com el poble de Rabós tardaran anys abans no es comenci a notar alguna millora en l’edu- cació dels alumnes. També cal remarcar la creació del ministeri d’instrucció pública i belles arts que va tenir lloc precisament el 1900.

15.A.H.C.F. Fons Municipal de l’Ajuntament de Rabós. Secció: Administració General. Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament de l’any 1887, sig. top. 1. 16. Ibidem.

Rosa M. Moret 393 El canvi de segle va suposar un pas endavant quant a l’organització dels mestres, la renovació pedagògica i la millora general de les escoles públiques. L’Estat va aconseguir el control de l’escola pública i passava a fer-se càrrec dels sous dels mestres: el salari es fixava en funció del nombre d’habitants de cada població i s’establia una escala de sous que perjudicava clarament els enseyants d’àmbit rural. (17) Un pas decisiu seria l’aplicació de la reforma educativa iniciada pel minis- tre d’Instrucció Pública, el Sr. Romanones. Aquesta reforma establia l’obliga- torietat de l’ensenyament fins als dotze anys, exigia el títol de mestre i s’havien d’organitzar les Juntes provincials i locals d’ensenyament. (18) A Rabós cal des- tacar l’entrada de mestres amb més empenta que els que hi havia hagut fins aleshores i la construcció del nou edifici escolar durant aquest període. Tot i els aires de renovació i millora que semblava viure el país, la manca de recursos econòmics encara originava una colla de problemes que afecta- ven, essencialment, l’equipament escolar i la consideració econòmica i social del personal ensenyant del primer nivell. Segons Jordi Monés “el sou del mestre es mantenia a un nivell baixíssim, a vegades inferior al dels manobres de la construcció”. No és d’estranyar doncs aquella dita popular que diu: Passa més gana que un mestre d’escola. De fet els problemes pel que fa al món educatiu no havien acabat i menys en els pobles rurals com Rabós. Els rabosencs seguien vivint del treball de la vinya i l’olivera i uns quants es dedi- caven a fer de peons tot construint i arranjant els camins cap als pobles veïns. La població de Rabós l’any 1900 estava xifrada en quatre-cents setanta- un habitants, gairebé un centenar menys que l’última dècada del segle XIX. Els estralls de l’arribada de la filáloxera començaven a fer efecte. Les escoles es mantenien ubicades als mateixos llocs que el segle XIX, però notablement més deteriorades pel pas del temps i a causa de poques reformes que s’hi havien realitzat. Tot i aquest deteriorament, els edificis-escola reunien les condicions sanitàries mínimes establertes per la Real Ordre del 13 de juliol de 1901 dictada sobre el sanejament dels edificis públics de cada municipi. (19) Durant aquests primers anys, va ser encomiable la tasca docent portada a terme per la mestra de l’escola de nenes, la Sra. Esperança Lagresa Roig (finals del segle XIX, 1903) que va lluitar per aconseguir un nivell d’instruc- ció millor i reduir la taxa d’absentisme escolar entre les nenes del municipi. La instrucció que rebien les alumnes en aquella època es distruibuïa en lectu- ra i escriptura als matins, mentre que les tardes estaven reservades a l’apre- nentatge de la costura. (20)

17. MONÉS, Jordi (1984). El pensament escolar i la Renovació Pedagògica a Catalunya (1833- 1938). Edicions La Magrana, Barcelona. 18. BUSQUETS, Joan; MOLERO, Josep (1993). L’ensenyament a . Ajuntament de Palafrugell, Diputació de Girona, Girona. pp. 63. 19. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Registre de Visites d’Inspecció dels anys 1868-1912, sig. top. 1. 20. Informació obtinguda a partir de la conversa mantinguda amb la veïna de Rabós, la Sra. Anna Callís Lagresa a principis de juliol de 1997.

394 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà El 19 d’octubre de 1902 va quedar constituïda la Junta Local de Primera Ensenyança formada per l’alcalde, el Sr. Miquel Rosa Vergés, el síndic, el Sr. Josep Daunis Donairá, el capellà del municipi, el Sr. Josep Costa Massot i el jutge municipal, el Sr. Josep Casas Casanovas. Els vocals dels pares de família eren el Sr. Joan Padern Fàbrega i el Sr. Salvador Casanovas Puig. Una vegada designats els càrrecs, aquesta relació es va trametre a la Junta Provincial. (21)

El nou edifici escolar El tretze de setembre de 1903, trobem el primer indici de construcció d’un nou edifici escolar per tal d’ubicar les dues escoles del poble en un nou emplaça- ment. El 4 de setembre havia arribat una circular provinent de la Junta d’Instrucció Pública sobre la construcció de locals habilitats degudament com a escoles i la necessitat de portar a terme el projecte en la major brevetat possible. (22) L’onze de novembre de 1903, varen prendre possessió del càrrec com a docents el Sr. Joan Ribas Reixach quant a l’escola de nens, del qual l’inspec- tor en destaca “(...) muy recomendables aptitudes pedagógicas y que en la visita ha acreditado tener gran laboriosidad y un buen sentido en el empleo de procedimientos prácticos y educativos”(23) i la Sra. Lluïsa Cantó Girbán quant a l’escola de nenes. En el contracte signat a l’Ajuntament es deixava clar que l’ensenyança seria gratuïta tant pels nens com per les nenes d’edats compreses entre els cinc i catorze anys. D’altra banda, els Srs. mestres podien exigir als pares una pesseta mensual per cada alumne més petit de cinc anys i una pesseta amb cinquanta cèntims pels majors de catorze anys. D’aquesta manera els nens que es trobaven fora de la franja d’escolarització obligatòria podien accedir al món escolar pagant. Així mateix, el sou que percebrien els mestres en qüestió seria de tres-centes pessetes per cada trimestre vençut. Ens adonem, doncs, que l’Estat encara no s’havia fet càrrec del sou dels docents tot i haver estat promulgada la llei el 1900. La idea de construir un local digne per a les escoles seguia el seu curs i el 17 de desembre de 1904 es va pagar al Sr. Josep Viñas la quantitat de vint- i-cinc pessetes pels plànols i el pressupost d’obres del local. (24) El 1908 prenen el càrrec de mestres el Sr. Josep Sau Pagès i la Sra. Elisa Fullà Roig, mestra propietària (Juny de 1908-Agost de 1913) que més tard es traslladaria a . En ambdós casos el sou a percebre era de quatre- centes vint pessetes per trimestre vençut. Del Sr. Sau se’n conserva la foto- grafia més vella que ha arribat a les nostres mans i que correspon a la promo-

21. A.H.C.F. Fons Municipal de l’Ajuntament de Rabós. Secció: Administració General. Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament de l’any 1901-1902, sig. top. 2-6V. 22. A.H.C.F. Fons Municipal de l’Ajuntament de Rabós. Secció: Administració General. Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament de l’any 1903, sig. top. 2-6V. 23. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Registre de Visites d’Inspecció dels anys 1868-1912, sig. top. 1. 24. A.H.C.F. Fons Municipal de l’Ajuntament de Rabós. Secció: Administració General. Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament de l’any 1904, sig. top. 1.

Rosa M. Moret 395 ció del curs escolar 1908-1909 amb una quarantena d’alumnes matriculats. Destacà per la seva excelálent tasca educativa exercida entre l’alumnat. Els nens llegien i escrivien amb correcció i mostraven els nivells educatius mínims esta- blerts en les altres matèries. El 30 de maig de 1909 va prendre possessió del càrrec com a mestre inte- rí el Sr. Miquel Serra Tomàs. El local on estava ubicada l’escola de nois encara continuava a Can Daunis. El pas del temps i dels alumnes havien anat deterio- rant el local per la qual cosa l’inspector citava l’esmentat indret com a “(...) local de pésimas condiciones (...)”.(25) Calia doncs, habilitar un altre edifici en poc temps. Durant aquest període i davant de la urgència de trasllat de l’escola de nens, es va habilitar provisionalment una casa del carrer Església, anomena- da Can Capafons per tal d’esperar la finalització de les obres del nou local esco- lar. (26) L’ensenyança s’impartia en el menjador de la casa on les característiques principals eren la poca ventilació i l’escassa lluminària de l’estància. L’Ajuntament es va apressar a fer les gestions necessàries per comprar la casa anomenada “El Mas d’en ”, propietat dels Srs. Narcís de Pablo

Aquesta és la primera fotografia que es conserva de l’escola de nens. El professor és el Sr. Josep Sau Pagès durant el curs escolar 1908-1909 aprox. L’escola en aquell moment estava ubicada a Can Daunis. La fotografia és cedida pel Sr. Sol Bros.

25. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Registre de Visites d’Inspecció dels anys 1868-1912, sig. top. 1. 26. Informació facilitada a través de la conversa mantinguda amb el veí de Rabós el Sr. Joan Llonch Illa l’any 1993.

396 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà i Joaquim Camps Duran per la modesta quantitat de quatre mil pesse- tes. (27) L’edifici allotjaria, a més de les dues escoles, la Casa Consistorial, les habitacions dels dos mestres i el Jutjat Municipal. Finalment, el dia 10 de setembre de 1909 i per ordre del senyor alcalde, el Sr. Salvador Puig Palé, les escoles varen ser traslladades al nou edifici esco- lar situat al carrer La Plaça, número 14. Varen estrenar l’edifici el Sr. Francesc Font Baró (1909-1912), mestre propietari que es traslladarà més tard a Torroella de Montgrí, i la Sra. Elisa Fullà Roig. La inauguració d’aquesta adquisició i arranjament per part de l’Ajuntament es va inaugurar anys més tard quan les obres varen finalitzar. L’espai dedicat a l’escola dels nens ocupava la part superior de l’edifici i estava format per una sola nau de dimensions considerables amb finestres, ben iláluminada i airejada, condicions indispensables per aconseguir un bon rendiment escolar. L’àmbit dedicat a l’hora de l’esbarjo corresponia a la zona de davant de l’escola sense tenir uns límits concrets, la qual cosa de vegades ocasionava algun problema amb alguns dels veïns més propers per la disbau- xa que arribava a les seves cases. L’escola de nenes ocupava la part inferior de l’edifici. També gaudia d’una bona ventilació així com d’una lluminària adequada pel treball escolar. Una porta lateral donava accés al pati i als serveis. Tres pissarres colálocades estratègicament formaven part de la decoració de l’aula conjuntament amb diferents mapes geogràfics i les regles ortogràfiques que calia recordar. Una tarima a la part frontal de l’aula enlairava relativament la taula de la mestra. Les alumnes més petites s’asseien, al capdavant, en bancs sense cap taula per poder escriure ni llegir, ja que es considerava que accedirien als pupitres més endavant. Les alumnes més grans s’asseien en pupitres i les més avantatjades ajudaven la mestra en l’ensenyament de les més joves. (28) Aquest fet es dona- va també a l’escola dels nois i és conegut com el mètode mutu o Lancasterian sistem, on els alumnes de més edat ensenyaven als més joves o els que pre- sentaven més dificultats a l’hora de realitzar un aprenentatge. (29) Els habitatges destinats als mestres estaven ubicats en aquest mateix edi- fici. La casa del mestre a una banda i la de la mestra a l’altra separats només per una petita terrassa estreta que anys més tard, quan el nombre d’alumnes hagi disminuït considerablement, servirà de pati escolar.

Metodologia i assignatures La metodologia de principis de segle no havia variat gairebé gens res- pecte a la de finals del s. XIX. Es continuaven impartint les classes dedicades

27. A.H.C.F. Fons Municipal de l’Ajuntament de Rabós. Secció: Administració General. Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament dels anys 1909-1910, sig. top. 7V-15V. 28. Informació obtinguda a través de la conversa mantinguda amb la Sra. Anna Callís Lagresa a prin- cipis del juliol de 1997. 29. PUJOL I FABRELLAS, David (1992). El mestre Antoni Balmaña i Ros. Un iniciador de la reno- vació pedagògica a Catalunya. Ajuntament d’Espolla, Diputació de Girona, Girona. pp. 16.

Rosa M. Moret 397 a la lectura i l’escriptura al matí i les tardes estaven dedicades a l’aprenentat- ge de les labors en el cas de les nenes i dels treballs manuals en el cas dels nens. L’ensenyament era en castellà així com els libres de text que s’utilitza- ven tot i que els mestres es dirigien en català als alumnes. Els dissabtes esta- ven dedicats al repàs setmanal i a l’aprenentatge del català mitjançant la lec- tura compartida entre els alumnes d’algun llibre indicat. (30) Les principals matèries que s’impartien a l’aula eren referents a gramàti- ca, el càlcul mental, l’aprenentatge del sistema decimal, les relacions de pesos i mesures, de l’escriptura i caligrafia per tal d’aconseguir una lletra polida i clara, l’estudi de la història i la geografia universal... Segons el registre de matrícula de nois comprès entre els anys 1911- 1930, les assignatures impartides eren les següents:

Ð Llengua castellana : a) lectura b) escriptura c) gramàtica Ð Doctrina Sagrada i Història Sagrada Ð Geografia i Història Ð Dret Ð Geometria Ð Ciències químiques, físiques i naturals Ð Higiene i Filosofia Humana Ð Dibuix Ð Cant Ð Treballs Manuals Ð Exercicis Corporals Hem seleccionat alguns dels llibres més significatius utilitzats a l’aula durant aquest període que a continuació us detallem: Ð BALMAÑA ROS, Antoni. Primer libro de lectura manuscrita para uso de las escuelas elementales y de párvulos, Barcelona, Edició 28a., 1912. Ð DALMAU CARLES, Josep. El primer Manuscrito. Método completo de lectura, Gerona, Dalmau Carles Pla & Comp., 1921. Ð DALMAU CARLES, Josep. El segundo Manuscrito. Método comple- to de lectura, Gerona, Dalmau Carles Pla & Comp., 1916. Ð DALMAU CARLES, Josep. Caligrafía Moderna, Gerona, Dalmau Carles Pla & Comp., 1906. Ð Almanach de la Esquella de la Torratxa, Barcelona, Antoni López Editor, 1900. Aquest és un dels pocs llibres en català dedicat a la lectura i comprensió de textos que s’utilitzava a l’aula i preferentment els dissabtes. Ð JIMÉNEZ AROCA, Mateo. Método de lectura conforme con la inteli- gencia de los niños, Barcelona, 1883.

30. Informació facilitada a través de les converses amb els veïns de Rabós Joan Daunis Padern i Joan Llonch Illa el maig de 1997.

398 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà Primera plana del llibre Primer Libro de lecturas manuscrito para uso de las escuelas elementales y de párvulos, d’Antoni Balmanya i Ros.

Ð Frases y cuentos para niños, Madrid, Saturnino Calleja Fernández Editor. Ð CODINA, Juan, Pbro., Fragmentos de Literatura Española, Barcelona, 1897. Ð PALUZIÉ, Esteban, Geografía para niños. (2o Grado). Demostrada y adornada, Barcelona, Hijos de Paluzié Editores, 1907. Ð V.V.A.A Nueva Enciclopedia Escolar, Barcelona, Hijos de Santiago Rodríguez Editores. Gairebé tots aquests llibres contenen ilálustracions, gràfics i dibuixos que expliciten de forma entenedora el text adjunt. Molts d’ells servien per més d’un curs escolar i s’havien de guardar per a les futures generacions. La memorització de les lliçons i la caligrafia diària completaven tota l’e- ducació que podien aspirar els nens. Durant molts anys el sistema per fer dir la lliçó va ser la filera on els alumnes més avantatjats anaven davant de tot. Les preguntes formulades pel professor havien de ser respostes amb agilitat per tal que el company no et passés al davant. Les millors notes, evidentment, eren pels primers, mentre que els darrers quedaven amb clar desavantatge. (31)

31. Informació facilitada a través de la conversa mantinguda amb la sra. Anna Callís Lagresa a prin- cipis de juliol de 1997.

Rosa M. Moret 399 Un exemple de lliçó, una de les moltes que els alumnes havien de memoritzar i treballar després a l’aula.

La metodologia activa tan promulgada a principis de segle no va arrelar a l’escola de Rabós. Les classes es feien per norma general i diàriament dins de l’aula. Poques eren les excursions que es feien per tal de prendre contacte directe amb la natura i realitzar aprenentatges a través de la geografia del terme o l’estudi de la seva flora. Les esporàdiques sortides es feien a la tarda i s’arribava a l’ermita de Sant Quirze o a la Font Rovellada on després es berenava. Alguns nens no hi assistien ja que els pares els obligaven a anar a treballar perquè ho consideraven com una pèrdua de temps. En aquest temps, l’escolarització dels nens de Rabós era gairebé total, però encara n’hi havia un percentatge que no acabaven a l’edat de tretze o catorze anys, sinó abans a causa de la precarietat econòmica que vivia la família. El nen a l’escola no produïa res, en canvi a casa podia ajudar a les feines del camp o, en el millor dels casos, aportar algun jornal. (32) Cal afegir també que el règim d’escolarització diürn es veia completat amb classes nocturnes de repàs o també anomenades conferències pels nens que ho desitjaven. Els encarregats d’aquestes lliçons extres eren els mateixos mestres que impartien les classes a l’escola o bé a casa seva particularment.

32. Informació facilitada a través de la conversa mantinguda amb la sra. Anna Callís Lagresa a prin- cipis de juliol de 1997.

400 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà Els nens més endarrerits, o els que no podien assistir amb regularitat durant el dia, tenien l’opció de rebre l’ensenyament a hores no laborables. De vega- des eren els mateixos pares els que demanaven un reforç educatiu “(...) acto seguido se presentó la profesora D» Maria Auguet Ribas manifestando que a instancia de varios padres de familia deseaba dar clase de noche si el Ayuntamiento tuviera a bien facilitarle la luz necesaria para la cual solicita- ba la debida autorización de todo lo expuesto (...)”.(33) Els mestres es valien dels càstigs quan aquests es feien necessaris a l’ho- ra d’imposar una certa disciplina. Les penes més comuns eren picar els dits o qualsevol altra part del cos amb un regle llarg, fer posar a l’alumne de genolls sobre sorra amb els braços en creu tot carregant-lo de feixucs llibres, copiar interminablement frases, no poder sortir al pati... La manca de material i recursos didàctics seguien essent un problema per tal de realitzar un bon aprenentatge. Observem el pobre inventari de l’escola de nens corresponent al curs escolar 1908-1909:

Designación de los objetos

6 mesas para escribir los niños (1 de nueva y 5 de deterioradas) 1 mesa para el profesor (deteriorada) 20 tinteros (todos deteriorados) 1 pupitre (de buen uso) 1 reloj de pared (inservible) mapas correspondientes a los cinco continentes (los cinco deteriorados) 3 cuadros de zoología (de buen uso los tres) 4 láminas de Historia Sagrada (de buen uso todas) 5 encerados (de buen uso todos) 1 cuadro de pesas y medidas (deteriorado) 1 crucifijo con dosel (deteriorado) 1 colección de carteles de lectura (deteriorada) 1 tablero contador (deteriorado) 1 compás de madera (deteriorado) 1 semicírculo graduado (deteriorado) 1 cartabon (inservible) 5 punteros (deteriorados) 1 plumero (deteriorado) 1 colección de pesas i medidas (de buen uso) 5 sillas (una de buen uso y cuatro deterioradas) 1 lámpara (inservible) 1 libro de registro de asistencia (de buen uso)

33. A.H.C.F. Fons Municipal de l’Ajuntament de Rabós. Secció: Administració General. Llibre d’Actes del Ple de l’Ajuntament dels anys 1913-1914, sig. top. 7V-15V.

Rosa M. Moret 401 1 libro de visitas de inspección (de buen uso) 1 libro de matrículas (de buen uso) 1 libro de contabilidad (de buen uso) 1 Diccionario de la R. A. (deteriorado) 1 cuadro de S. M el Rei 1 botella con tinta (deteriorada) 1 caja de ieso (deteriorada) 2 bancos (deteriorados) 4 libros de lectura (dos deteriorados i dos inservibles) Rabós de Ampurdán, 5 de mayo de 1908 El Profesor: José Sau Davant d’aquest esquema ens adonem de la precarietat en la qual el mes- tre havia d’impartir les lliçons. Només alguns dels alumnes podien gaudir d’una taula per escriure. Els altres havien de seure en bancs o bé escriure a peu dret davant de les pissarres, això explicaria el gran nombre d’aquestes a l’aula. Molts mestres, tant homes com dones, varen desfilar durant aquests vint anys per l’escola de Rabós. Un vaivé de mestres constant dels quals alguns són recordats per la seva dedicació i brillant afer educatiu com el Sr. Font, (34) d’altres varen passar sense pena ni glòria i d’altres seran recordats sempre com a mestres que no varen ensenyar gaire res als rabosencs. El Sr. Narcís Subils Jou, mestre propietari, va exercir la seva tasca docent només durant dos anys a causa de la seva mort (1912-1914). Durant aquest període fou mestra de l’escola de nenes la Sra. Maria Auguet Ribas, interina, (1913-1914). Els seguiren el Sr. Josep Riera Garriga, mestre interí, que exercirà només durant un mes (juny 1914-setembre del mateix any) i la Sra. M. del Carme Rius Juan (1914-1915). El sou que va quedar estipulat fou de cent cinc pes- setes per cada trimestre vençut, la mateixa quantitat que havien percebut els seus antecessors. A Catalunya, i durant aquest període (1914-1923), la Mancomunitat es preocupava per temes com la cultura o l’ensenyament. D’aquesta etapa s’ha de destacar el paper que va exercir l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana que tenia com a objectiu principal fer possible una escola en català que es pogués desenvolupar en tots els sentits, ilálusió que es veurà estronca- da amb l’entrada de la Dictadura de Primo de Rivera. El Sr. Antoni Badia Miró, mestre interí, impartirà docència durant un curs escolar (1914-1915). El substituirà el Sr. Alfred Alguacil Burgis, mestre pro- pietari durant dos anys (1915-1917). Seguidament passarà el Sr. Cosme Pujol Galceran, mestre interí que va exercir durant un any (1917-1918) substituït pel Sr. Camilo Auguera Auguera, mestre propietari, que durant cinc anys va ser el mestre de Rabós (1918-1921).

34. Vegeu l’Annex número 1.

402 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà És en aquest període quan entra a l’escola de nenes la Sra. Gregoria Marcos Derch, que havia obtingut la plaça en propietat a Rabós el maig de 1915. Semblava, doncs, que l’escola de nenes gaudiria a partir d’aquell moment d’una mateixa mestra per molts anys i d’aquesta manera desaparei- xeria el vaivé constant de mestres substitutes que no ajudava gens a la for- mació de les alumnes.

DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA A LA REPÚBLICA (1923-1936)

Després d’uns quants anys lluitant per introduir l’ensenyament en català, la Dictadura de Primo de Rivera ho va engegar tot a rodar. Varen ser elimina- des ben aviat l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i l’Escola d’Estiu. Es va prohibir utilitzar la llengua catalana a l’escola i es va imposar la castellana. D’aquesta manera, l’escola catalana va sofrir un considerable retrocés quant a les fites aconseguides fins aleshores en pro del català. Amb l’entrada en vigor de l’anomenat Estatuto Provincial va desaparèixer la Mancomunitat. (35) ARabós, aquest període vindrà caracteritzat per un problema que es per- llongarà durant molts anys. La mestra propietària de l’escola de nenes renun- ciarà a la seva plaça en propietat l’agost de 1918, motiu pel qual la desfilada de substitutes ocasionarà greus mancances en l’educació de les nenes arribant fins i tot a períodes en què l’escola romandrà tancada. La metodologia que se seguia a l’aula no havia variat gairebé gens res- pecte a la del període anterior. La fita més important fou que s’introduí el català a l’escola com a mínim durant dos dies a la setmana. (36) A part d’aquesta dada, la rutina en el transcurs dels anys trenta fou la característica principal del petit poble de Rabós. No hi va haver fets decisius o importants que desta- quessin. Les feines del camp, de la vinya i la precarietat de l’economia entre els veïns seguien essent els trets principals. El 1929, Rabós comptava amb quatre-cents disset veïns, xifra que es mantindrà fins a l’acabament del perí- ode republicà. La Sra. Gregoria Marcos va exercir docència durant tres anys, després dels quals va alálegar una baixa per motius personals. La realitat fou que les desavinences polítiques entre el seu marit i diversos veïns del poble obligaren el matrimoni a traslladar-se de domicili. (37) En substitució d’aquesta es pre- sentà la Sra. Concepció Punset Gironella que només hi restaria durant un curs escolar (1918-1919).

35. BUSQUETS, Joan; MOLERO, Josep (1993). L’ensenyament a Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell, Diputació de Girona, Girona. pp. 89. 36. Informació facilitada a través de la conversa mantinguda amb els Srs. Joan Daunis i Aurora Vicente el maig de 1997. 37. Informació facilitada per la veïna de Rabós la Sra. Clementina Casanovas Tarragó l’abril de 1997.

Rosa M. Moret 403 El problema constant de la mobilitat estava estretament lligat als sous. A partir del Libro de Movimientos de Maestros corresponent a l’apartat de pro- fessors, una mestra propietària a principis de segle cobrava unes cinc-centes cinquanta pessetes anuals, mentre que una interina en cobrava només cinc- centes. Aquestes quantitats es varen anar duplicant, però en el cas de les subs- titutes la diferència amb les propietàries cada vegada es féu major. Així doncs, a l’agost de 1919 la Sra. Gregoria Marcos cobrava 1.500 pessetes anuals, mentre que la substituta només tenia dret a 450 pessetes. Aquesta desorbitada diferència era el motiu principal pel qual les mestres només duraven un any com a màxim. L’any 1919 tornà per poc temps la mestra propietària en qüestió (de l’a- gost al desembre d’aquell mateix any), però ràpidament tornà a demanar la baixa i es presentà la Sra. Teresa Serra Batlle la qual exercí durant cinc anys (1920-1925). Durant aquest període l’escola de nenes comptava amb una trentena d’alumnes. En l’apartat de l’escola dels nens va entrar com a mestre nacional el Sr. Narcís Busquets Porcioles, mestre propietari, durant nou anys (1921-1930), recordat amb afecte entre els seus alumnes per la seva laboriositat i encert en el treball educatiu. L’abril de 1928, a partir del Llibre d’Actes de la Junta Local, l’inspector destacava una instrucció sòlida i satisfactòria a l’escola dels nens, però demanava la colálaboració de les autoritats i dels pares per tal de millorar l’educació infantil. L’assistència dels nens s’anà normalitzant i es féu en general contínua i obligatòria. Ja no quedava cap nen sense escolaritzar. Tot i això, encara hi havia alumnes que havien de deixar l’escola durant perí- odes per tal d’ajudar en les feines del camp.

Les excursions eren l’únic acte extraescolar que es realitzava a principis de segle. La font de Sant Quirze corresponent a la fotografia era un dels llocs assidus per les sortides. La fotografia és cedida per la Sra. Rossita Lagresa i correspon al curs escolar 1928-1929 aprox.

404 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà Fotografia de l’escola de nenes a càrrec de la Sra. Felicitat Llauró durant el curs escolar 1929-1930 aprox. L’exagerada mobilitat de mestres que sofrí l’escola de nenes ocasionà un retrocés en la instrucció d’aquestes. La fotografia és cedida per la Sra. Pepita Padern.

L’any 1925 entrà la Sra. Felicitat Llauró Armangué, mestra substituta (1925-1930) a l’escola de nenes i fou substituïda per la Sra. Maria Roger Grau, mestra també substituta, durant els dos anys següents (1930-1932), la qual demanà la dimissió voluntària. La inspecció, a cada visita, deixava constància del greu problema que supo- sava canviar de mestra tan sovint. El retrocés en l’ensenyament a l’escola de nenes aviat es va deixar sentir. Havien passat tretze anys i la mestra en propietat no havia dit res. Se sabia, com tota xafarderia de poble, que la mestra en qüestió estava exercint com a tal en una escola privada prop de Barcelona, tenint així enganyat el Ministeri d’Instrucció Pública com a baixa laboral. Els inspectors demanaven una revisió de l’expedient, ja que les substitutes no s’avenien a per- cebre el miserable sou de 1.500 pessetes enfront a les 3.000 que cobrava una interina. (38) Fins i tot l’Alcaldia del poble va enviar una carta a Girona demanant que es posés remei en la major brevetat possible a aquest cas.(39) D. Amadeu Nadal Burrelló, mestre interí i deixeble del molt honorat Sr. Santaló, va substituir el Sr. Busquests el novembre de 1930. La seva estada

38. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Ensenyament. Registre de visi- tes d’Inspecció a partir de l’any 1912 (incomplet), sig. top. 6V. 39. Vegeu l’Annex número 2.

Rosa M. Moret 405 però, va ser curta perquè fou traslladat a França el febrer de 1931. D’aquest fet en tenim constància gràcies a una de les poques cartes que s’han conser- vat, en la qual el Sr. Nadal escriu al veí del poble, el Sr. Joan Padern, sobre la bona impressió que li causà aquest indret, així com la recança d’haver-lo de deixar tan prompte. (40) A partir d’aquest moment, l’escola de nens va restar a càrrec de la Sra. Maria Roger Grau per un període de quatre mesos a l’espera que els enviessin un nou professor. La plaça fou coberta pel Sr. Josep Mena Gálvez, mestre interí, que només va exercir-hi uns quants mesos (juny de 1931-novembre del mateix any). L’exagerada mobilitat a l’escola de nenes seguia essent la tònica dominant a Rabós. Després de la dimissió de la Sra. Roger, va entrar com a mestra substi- tuta la Sra. Francisca Pumarada Gayaes per un curs escolar (1932-1933). Seguidament entrà la Sra. Nieves Rivas Iglesias per uns quants mesos (juny de 1933-setembre del mateix any). La substituí la Sra. Victoria Gil Negueruela per uns quants mesos més (setembre de 1933-octubre del mateix any) fins arribar a un punt crític en el qual l’escola va quedar sense mestra i va haver de tancar durant uns quants mesos. El febrer de 1934, l’inspector que va visitar les escoles reflectí en el llibre d’actes que l’escola no tenia mestra i subratllà que aquest fet ocasionaria greus deficiències en l’ensenyança de les nenes. (41) L’escola de nens, en canvi, gaudia d’una envejada instrucció escolar a mans del Sr. Joaquim Callís Batlle, mestre interí, molt apreciat pels alumnes que exercí docència a Rabós del novembre de 1931 fins al gener de 1936, anys preludi de la guerra civil espanyola que canviaria substancialment el panorama escolar català així com la vida en general dels catalans. En temps del Sr. Callís, el juny de 1935, es fundà a l’escola la biblioteca. La biblioteca comptava amb 437 volums que la Generalitat havia anat enviant adaptats a la mentalitat i la moral de l’època. D’altra banda, cal destacar també tota una colálecció d’aparells com el microscopi, el baròmetre, la llanterna projeccio- nal... encaminats a una ensenyança per descobriment, per observació. Un ensenyament de caire notablement actiu. Les sortides que es feien eren per examinar les roques o les plantes. La mestra Sra. M. Clara Sicars, mestra substituta, impartí docència de l’any 1934 fins a l’esclat de la guerra el 1936.

EL DIFêCIL PERêODE DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

El 18 de juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil. D’aquí endavant la societat catalana sofriria un canvi radical en molts aspectes. Els beneficis aconseguits en pro de l’escola catalana durant el temps de la República es varen veure ràpidament estroncats.

40. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Administració i Control, Correspondència (només un ofici),sig. top. 1. 41. A.H.C.F. Fons d’Institucions. Secció: Escola Pública de Rabós. Ensenyament. Registre de Visites d’Inspecció a partir de l’any 1912 (incomplet), sig. top. 6V.

406 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà Malgrat tot, durant els primers mesos, la política de la Generalitat es va encaminar cap a l’Escola Unificada. El 27 d’aquell mateix mes es va crear per decret el Consell de l’Escola Nova Unificada, conegut popularment com el C.E.N.U. Tot i la guerra, es volia crear una escola basada en la igualtat per a tots els infants, la catalanitat, laïcitat i gratuïtat de l’ensenyament. Amb l’aca- bament de la guerra també es varen acabar molts somnis d’escola amb aques- tes característiques. ARabós, la Junta de Primera Ensenyança va obligar a tornar a la mestra Marcos durant els anys en què va durar la guerra (juny de 1936-1939). El Sr. Cosme Casas Camps, mestre interí, ocupà l’escola de nens durant aquest con- flictiu període (gener de 1936-agost de 1939). Malauradament, i com a gaire- bé arreu del país, les escoles varen ser tancades per culpa del període cese rojo nulo. Els mestres varen ser cessats. La Orden Ministerial promulgada el 28 de gener de 1939 dictava, entre d’altres, el següent decret : Artículo 1¡: Quedan suspensos provisionalmente de empleo y sueldo todos los funcionarios de la enseñanza. Va començar llavors una exhaustiva depuració del cos de mestres i dels llibres de text amb l’objectiu de censurar qualsevol indici que pogués anar contra el nou règim. Segons el professor Salomó Marquès, el règim franquista volgué deturar de manera decidida la política educativa que s’havia dut a terme durant la II República espanyola i es proposà la recuperació d’aquells valors que consi- derava genuïnament espanyols. El franquisme maldà per crear un nou tipus de mestre, i per això actuà directament en els programes de formació dels futurs mestres i en la seva selecció, així com en la reorientació dels que ja n’eren. (42) Resulta difícil xifrar actualment el nombre de mestres que varen ser sepa- rats del cos d’ensenyament i que acabada la guerra es varen veure en la neces- sitat de buscar-se un altre tipus de feina o els mestres que varen ser traslladats forçosament fora de província. (43) A Rabós en veurem algun exemple concret més endavant. Les places vacants que deixaren els mestres sancionats per la Comissió Depuradora van ser ocupades per nous mestres, escollits amb criteris, més polítics que pedagògics. Així doncs podem trobar excombatents, alferes pro- visionals, mutilats, excaptius, orfes o vídues de militars... (44) Amb tot aquest panorama, la majoria dels mestres que havien treballat de valent durant el període republicà, quedaren exclosos del sistema educatiu. La qualitat de l’ensenyament, a partir d’aquell moment, es mesurà a través de la fide- litat a la dictadura establerta pel general Franco, l’amor a la Pàtria i l’ensenya- ment confessional. Començava una etapa fosca i d’humiliació pels catalans sota el rigorós control franquista la qual tardaria més de quaranta anys a desaparèixer.

42. MARQUéS I SUREDA, Salomó (1995). L’exili dels mestres (1939-1975). Universitat de Girona, Llibres del Segle, Girona. 43. Ibidem. 44. LÓPEZ MARCOS, Manuela (1994). “ Estudi de la mobilitat dels mestres a la comarca de l’Alt Empordà des de 1939 a 1949” a Annals. Institut d’Estudis Empordanesos, volum 27, Figueres. pp. 229-251.

Rosa M. Moret 407 Aquesta és una de les poques fotografies inèdites que es conserven al poble en relació als actes de la Falange Española. Els alumnes juntament amb altres membres militars desfilaven els diumenges de l’església a la plaça del poble tot cantant i recitant les consignes de la Falange. La fotografia correspon als anys quaranta i és cedida per la Sra. Carolina Lagresa.

Els desgavells socials durant aquells anys varen ser constants. A Rabós es recorda especialment el desmantellament de l’església tirant les imatges de dalt a baix del pont, fent caure la campana des del campanar, la crema de lli- bres, l’èxode d’alguns republicans a través de la frontera, l’abandó de camions carregats amb les pertinences de qui sap quin camí de l’exili... Fets inversemblants que només poden ser explicats a través d’una guerra. El poble acollí unes colònies de nens provinents de Barcelona que es repartiren entre Can Castelló i l’ermita de Sant Quirze.(45) Tot i el tancament de les escoles es recorden tres dones que s’allotjaren al poble durant uns mesos amb la finali- tat d’ensenyar de costura a les nenes. Eren monges Dominiques provinents probablement de Girona refugiades al poble. (46) En el cas de l’escola de nens, l’octubre de 1936, la Sección Admi- nistrativa de primera Enseñanza de Gerona va nomenar, amb caràcter interí, el Sr. Narcís Daunis Parvorell com a provisional mestre de Rabós. Aquesta dada ens fa suposar que el Sr. Cosme Casas deixà el seu càrrec de mestre de Rabós per un temps, però el motiu el desconeixem.

45. Informació facilitada per la Sra. Palmira Feliu Matas, veïna de Rabós. 46. Informació facilitada per la Sra. Clementina Casanovas Tarragó, veïna de Rabós.

408 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà Al’hora de concretar quins mestres varen passar per les dues escoles durant aquest període, ens refiem de la memòria popular, ja que no es guar- den documents relacionats amb el tema d’ensenyament. Es recorda el senyor Muntada que exercia com un mestre sense títol essent un barber de Figueres. Ell mateix, en més d’una ocasió, havia dit als seus alumnes que no sabia el que els havia d’ensenyar. (47)

DE L’ÈPOCA FRANQUISTA AL TANCAMENT DE L’ESCOLA DE RABÓS ( 1940-1975) La nova política que va entrar en vigor a partir de la victòria de les tro- pes franquistes va capgirar els ideals pedagògics que s’havien intentat fomen- tar en els anys previs a l’esclat de la guerra. Es volia un home nou, una socie- tat nova i una nova educació. Es va aplicar una educació nacional-catòlica basada en els ideals polítics de la Falange i en el dogma religiós. L’educació era confessional i s’estructurava en tres punts bàsics: Ð Un ensenyament d’acord amb el dogma religiós (el catòlic), l’únic acceptat per l’estat. Ð L’ensenyament de la religió tant a les escoles públiques com a les pri- vades. Ð Tant l’església com l’estat es disputarien el domini de l’escola. La política nacional-catòlica va emprendre dues tasques fonamentals per fer complir les regles del nou règim: A) Eliminar totes les influències i idees de la República mitjançant les Comissions de Depuració. Ð Prohibició de la coeducació i l’ensenyament de la llengua materna. Ð Tot l’ensenyament se centralitzaria a Madrid i, per tant, desapareixeria tota l’ensenyança que s’impartia des de la Generalitat. B) La formació dels mestres que ja exercien, a través d’un curs de reci- clatge a Pamplona on se’ls donà les noves pautes de la nova España. ARabós prengué possessió del càrrec a l’escola de nens el Sr. Joan Valls Teixidor, mestre interí, que només exercí un any (1940-1941). A l’escola de nenes tornà, obligada pel Ministerio de Instrucción Pública, la Sra. Marcos (juny 1936- desembre 1941), la qual dimití del seu càrrec i deixà l’escola qua- tre mesos en mans del professor de l’escola dels nens. Seguidament entrà la Sra. Maria Puig Mas, mestra substituta (maig 1942- gener 1943). El mestre que substituí el Sr. Valls fou el Sr. Francisco Vigué Puig, mes- tre propietari i traslladat forçosament des de Sta. Coloma de Farners al poble de Rabós com a represàlia imposada pel nou règim polític. (48) Amés del tras- llat forçós dins de la província, el Sr. Vigué també va ser sancionat amb la pèr-

47. Informació facilitada pel veí de Rabós el Sr. Joan Daunis Padern. 48. GONZÁLEZ-AGÁPITO, Josep; MARQUéS, Salomó (1996). La repressió del professorat a Catalunya sota el Franquisme (1939-1943). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgina 213.

Rosa M. Moret 409 dua dels havers deixats de percebre abans de la guerra. A Rabós hi impartí només un curs escolar a causa de la seva inesperada mort (març 1941- agost 1942). El Sr. Vigué va ser un excelálent mestre per boca dels seus alumnes de Rabós. L’Ernest Costa Savoia, també un exalumne, en parla així: “(...) El mes- tre era el senyor Vigué, un home jove, polit, afable i educat. Duia un vestit gris clar que tenia els sécs dels pantalons i els llocs de més fregadís deslluïts per l’ús. Els dissabtes el senyor Vigué abandonava la seva taula aïllada i s’asseia junt amb els nois formant rotlle. Si era a l’hivern ens posàvem al vol- tant d’una estufa que els que vivíem a bosc o a pagès ajudàvem a alimentar portant un feixet de llenya sota el braç. Aviat es feia el silenci i el senyor Vigué es disposava a explicar-nos un conte. No puc dir si el senyor Vigué tenia o no tenia traça explicant contes, però el miracle es produïa. Enfilava un conte i ho feia amb les mateixes paraules que gastàvem al carrer i a casa. I hi sortien personatges i situacions que ens eren propers. L’atenció ja no defallia. Les paraules, la proximitat física, compartir l’escalfor de la matei- xa estufa o la frescor de l’ombra, la confraternització de calces apedaçades i un “trajo” que anava de mal borràs, feia que s’obrés el prodigi (...)”.(49)

Curs escolar corresponent a l’any 1941. El Sr. Vigué com molts d’altres mestres fou castigat i traslladat a Rabós acabada la guerra civil espanyola. Malauradament morí al cap d’un any. Les seves despulles resposen al cementiri de Rabós. La fotografia és cedida per la Sra. Ëngela Mach.

49. COSTA I SAVOIA, Ernest (1997). “ L’escola que estimo” a Quan jo anava a estudi. Antologia de textos, pàgina 62, Colálegi Públic El Serrat de Siurana d’Empordà, Girona.

410 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà A continuació, l’escola de nens passà a mans de la Sra. Carme Llansa, mestra interina durant el curs escolar (1942-1943). Seguidament arribà el Sr. Francisco Massanas Avellana, mestre interí (1943-1944). La Sra. Matilde Martorell Oliveda ocupà la plaça vacant a l’escola de les nenes per uns quants mesos (febrer de 1944-desembre del mateix any). Cal dir que durant un perí- ode, el qual no ens ha estat possible determinar, l’escola de nenes va ser sus- pesa ja que les dependències que servien d’aula de les nenes varen ser ocu- pades pels militars. Segons els documents i l’ajuda dels veïns, hem de creure que durant aquest període s’unificaren l’escola de nois i la de noies, tot i que no es guar- da cap escrit que constati la data exacta d’aquesta unificació. El nombre d’a- lumnes matriculats tant a una escola com a l’altra havia disminuït considera- blement en els últims anys. L’any 1941 Rabós tenia una població de 393 habi- tants. Aquesta xifra augmentà lleugerament en el decurs dels anys quaranta i cinquanta a causa de l’arribada de diverses famílies de militars. L’escola de Rabós va passar a ser en aquells moments una escola mixta, amb un sol local, un sol professor i una mateixa docència tant per a nois com per a noies, un fet paradoxal si tenim en compte que es portà a terme durant el primer període de l’etapa franquista. D. Josep Simon Compte, mestre interí, passà a ser el professor de l’esco- la mixta durant l’any escolar 1944-1945. Aquest professor havia estat desti- tuït el novembre de 1940 del cos d’ensenyants per l’aplicació de l’art. 171 de la Llei Moyano. La sanció imposada fou del grup dels ensenyants que havien de deixar d’exercir definitivament. (50) Malgrat tot, el curs escolar impartit a l’escola de Rabós ens fa pensar que potser en alguns casos no es compliren al cent per cent totes les represàlies imposades. Durant aquesta etapa d’unificació escolar, enviaren dues mestres per tal d’ajudar el mestre de l’escola mixta. Fou el cas de la Sra. Dolores Martínez Ros (març 1945-abril 1945) i la Sra. Encarnación Joher Subirós (maig 1945- setembre 1945). A partir d’aquell moment, enviarien sempre més un sol pro- fessor. L’aula escolar mixta va quedar instalálada en la que havia estat pròpia- ment dels nens. L’espai que havia estat l’escola de nenes passà amb el temps a utilitzar-se com a lloc recreatiu del jovent a finals dels anys seixanta. Durant els anys cinquanta, l’Ajuntament va intentar comprar un tros de terreny situat entre l’església, l’escola i la rectoria del poble. A més es volia que els nens i les nenes juguessin per separat. El projecte, però, no es dugué a terme a causa de la perillositat que presentava el terreny en qüestió. Recordem que els nens seguien utilitzant com a pati els carrers més propers a l’escola sense tenir uns límits concrets. La propera mestra fóu la M. Angeles Espuña que s’hi establí per cinc anys (1945-1950) i seguidament el Sr. Damià Alsina i Ferrer per cinc anys

50. GONZÁLEZ-AGÁPITO, Josep; MARQUéS, Salomó (1996). La repressió del professorat a Catalunya sota el Franquisme (1939-1943). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pàgina 205.

Rosa M. Moret 411 Fotografia corresponent als anys cinquanta. Malgrat el pas dels anys, Rabós seguia vivint del treball de la vinya, l’olivera i el bestiar. La fotografia és cedida per la Sra. Consuelo Tainera. més (octubre 1950-1955). El proper mestre fou el Sr. Joan Cañigueral Colls, mestre propietari, que es féu càrrec de l’escola durant els propers deu anys (octubre 1955-1966). Per tal de fer una aproximació de la realitat escolar d’aquell període ens remetem a la conversa mantinguda amb el Sr. Cañigueral l’abril de 1993. Vegem-ne alguns fragments: “Tenia uns 25 anys quan vaig arribar a Rabós. Era la meva primera escola. M’estrenava en la meva tasca com a docent i arribava amb un munt d’ilálusions. La primera impressió, però, fou de penedir-me d’haver aprovat les opo- sicions per fer de mestre en un poble com Rabós. L’escola era unitària, les edats dels alumnes anaven dels quatre anys als catorze i n’hi havia una trentena. Calia, doncs, treballar molt.

412 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà El material didàctic no era suficient. El pressupost arribava just per pagar les despeses. Em vaig instalálar a la casa de davant de l’escola, prop de l’església. Aviat però, em vaig començar a familiaritzar amb la gent del poble. La metodologia emprada a l’aula no va variar gaire en els deu anys que hi vaig ser. Normalment seguia un llibre de text i consultava a l’enciclopèdia si feia falta. En aquest llibre s’hi trobaven gairebé totes les matèries (llengua, matemàtiques, religió, ciències, física,...). Feia l’explicació davant de la pissarra amb grups reduïts segons les edats i el curs escolar. Els més petits treballaven bàsicament amb caligrafies i aprenien a llegir a partir de lletres que estaven representades per sobre de dibuixos. D’aquesta manera els era més fàcil aprendre les grafies. A una banda hi havia la grafia esquematitzada i a l’altra la grafia en cursiva. Al’hora d’aprendre el so, sempre intentava fer una mica de comèdia (vocalitzar amb exageració), d’aquesta manera semblava que els alumnes paressin més atenció i aprenguessin amb més rapidesa. Com que hi havia molts cursos en una mateixa aula, el grup d’alum- nes més grans ensenyaven als més petits (un alumne gran per cada un de petit). Gairebé totes les explicacions que donava a l’aula les feia en castellà. S’ha de tenir en compte que hi havia un nombre considerable d’alumnes que eren fills de militars castellans. A més, en aquella època estàvem obligats pel sistema de govern. Recordo que havíem de confeccionar uns quaderns ano- menats de Rotación on l’alumne havia d’explicar alguna consigna, marca o pauta, com per exemple España es una Patria, La virtud es la única nobleza, Sirve siempre con alegría..., que normalment havíem de tenir en compte durant tota la setmana. (...) (51) Després del Sr. Cañigueral, arribà la Sra. Enriqueta Vidal Pagès, mes- tra interina, que exercí només durant un curs escolar (curs 1966). La Sra. Dolors Gardella Bagué, mestra interina, hi restà dos anys (1966-1968). La Sra. Pilar Cañada Illa ocupà el càrrec durant dos anys més (1968-1970), després dels quals fou traslladada a una escola de la comarca de la Garrotxa. La substituí la Sra. Dolors Causa Corcoll (1970-1971). L’última mestra fou la Sra. Roser Giné Diumenge (1972-1975), traslladada a l’escola comarcal de Vilajuïga. L’escola es tancà l’any 1975. L’últim curs escolar hi havia matriculats dotze alumnes d’edats compreses entre els tres i tretze anys. Amb la concen- tració de les escoles, molts pobles com el de Rabós es quedaren sense un dels edificis i constructes socials més emblemàtics de tot municipi. Els nens de Rabós, a partir d’aquell moment, haurien d’agafar l’autocar cada matí per traslladar-se a Vilajuïga. La història de l’escola s’havia acabat.

51. Fragment de la conversa mantinguda amb el Sr. Joan Cañigueral Colls l’any 1993.

Rosa M. Moret 413 BIBLIOGRAFIA I FONTS D’INFORMACIÓ

ANTICÓ I COMPTA, Salvador (1986). Historial de Garriguella. Gràfiques Montserrat, Figueres. BADIA I HOMS, Joan (1978). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Volum II. (Pont de Molins-Viloví), Alt Empordà. Diputació de Girona, Girona. BUSQUETS, Joan; MOLERO, Josep (1993). L’ensenyament a Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell, Diputació de Girona, Girona. CASANOVAS I TARRAGÓ, Clementina (1995). “Les escoles de Rabós”, dins L’Orlina, Revista d’informació de Rabós, número 22, Rabós. CLARË, Josep; CORNELLË, Pere i altres (1983). La renovació pedagògica a l’Ensenyament Primari (1900-1936). L’aportació dels mestres gironins. Antologia de textos. Diputació de Girona, Girona. CLARË, Josep; CORNELLË, Pere i altres (1983). Els mestres gironins i l’es- tudi del medi (1900-1936). Serveis Territorials d’Ensenyament i Moviment de Mestres per a una Escola de Catalunya, Girona. COLLELLDEMONT, Josep (1991). Cap de Creus l’Albera, Girona: El Punt COSTA I SAVOIA, Ernest (1997). “L’escola que estimo” dins de Quan jo anava a estudi. Antologia de textos. pp. 62, Colálegi Públic El Serrat de Siurana d’Empordà, Girona. GONZÁLEZ-AGÁPITO, Josep; MARQUéS, Salomó (1996). La repressió del professorat a Catalunya sota el Franquisme (1939-1943). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. LÓPEZ MARCOS, Manuela (1994). “Estudi de la mobilitat dels mestres a la comarca de l’Alt Empordà des de 1939 a 1949 “dins dels Annals. Institut d’Estudis Empordanesos. Volum 27, Figueres. MADOZ, Pascual (1885). Diccionario Geográfico. Edit. Curial, Barcelona. MARQUéS I SUREDA, Salomó (1993). L’escola pública durant el franquisme. La província de Girona (1939-1955). Barcelona, PPU. MARQUéS I SUREDA, Salomó (1995). L’exili dels mestres (1939-1975). Universitat de Girona, Llibres del Segle, Girona. MONÉS, Jordi (1984). El pensament escolar i la Renovació Pedagògica a Catalunya (1833-1938). Edicions La Magrana, Barcelona. PADROSA I GORGOT, Inés (1996). Bibliografia Interdisciplinària de l’Alt Empordà. Volum I/II, pp. 394-397. PADROSA I GORGOT, Inés (1990). La Principal de Peralada. Alzamora Artgràfica, S.A., . PUELLES BENêTEZ, Manuel de (1986). Educación e ideología en la España contemporánea. Editorial Labor, Barcelona. PUIGBERT, Joan (1994). La Normal de Girona i el Magisteri Públic (1914- 1936). Edició commemorativa del 150è aniversari dels Estudis de magisteri a Girona, Universitat de Girona, Girona. PUJOL I FABRELLAS, David (1990). Aproximació a la Història escolar de Siurana d’Empordà. Escola pública de Siurana d’Empordà, Diputació de Girona, Girona. PUJOL I FABRELLAS, David (1992). El mestre Antoni Balmaña i Ros. Un ini- ciador de la renovació pedagògica a Catalunya. Ajuntament d’Espolla, Diputació de Girona. Palahí Arts gràfiques, Girona. SUBIRATS, Marina (1983). L’escola rural a Catalunya. Rosa Sensat/Edicions 62, Barcelona.

414 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà V.V.A.A, (1988): El mestre Blanch i el seu temps. Ajuntament de Castelló d’Empúries, Girona.

FONTS D’INFORMACIÓ

HEMEROTECA Ð Biblioteca Barri Vell de la Facultat de Lletres: Libro de Movimientos de Maestros.

ARXIUS I BIBLIOTEQUES Ð Biblioteca i Arxiu del Castell de Peralada Ð Arxiu Històric Comarcal de Figueres Ð Arxiu Municipal de Figueres Ð Biblioteca Municipal de Figueres Ð Arxiu Municipal de Rabós d’Empordà Ð Arxiu Parroquial de Rabós d’Empordà

COLáLABORACIÓ ESPECIAL Sol Bros Anna Callís Joan Cañigueral Clementina Casanovas Joan Daunis Palmira Feliu Empar Gironella Carolina Lagresa Rossita Lagresa Joan Llonch Ramon Llonch Ëngela Mach Aurora Vicente I a totes aquelles persones que d’una manera o altra han ajudat aportant dades per realitzar aquest article. A tots ells moltes gràcies.

ANNEX 1

A Rabós el dia 21 de maig de 1911 va tenir lloc la visita del president i la impres- sió que li causà el poble i l’escola en general fou la següent:

(...) Seguidamente el señor Presidente manifestó que había recogido muy bue- nas impresiones de todos los vecinos de este pueblo y concurrentes forasteros que se hallaron en este los días 15 y 16 del actual, con motivo de celebrarse la fiesta mayor

Rosa M. Moret 415 y haber visitado la exposición de los trabajos realizados por los alumnos que asistí- an a la Escuela Pública de niños dirigido por el celoso e inteligente profesor D. Francisco Font Baró, manifestando los concurrentes que la meritada exposición era la nota más brillante de la fiesta nunca vista en esta población. Como es sabido, los trabajos puestos de manifiesto se componían de escritura, dibujo y otros de suma importancia por los que fué calurosamente felicitado el Sr. Profesor, por muchas personas de reconocida e indiscutible cultura, máxime cuando hace sólo un año que el Sr. Font se encargó de la dirección de la Escuela dando en ello prueba de un gran celo, constancia y laboriosidad en el honroso cargo que desempeña. Con Maestros como el sr. Font pronto desaparecería la ignorancia, causa del mal estar social. Dice además el Sr. Presidente que se siente orgulloso de que durante su paso por la Alcaldía se haya realizado el acto más brillante que puede haberse visto en esta población por lo que respeto a la Instrucción de los niños, haciendo votos para que el muy digno profesor D. Francisco Font, continue por largos años al frente de la Escuela y recomiendo a los Sres. Concejales, a la vez que confío con su compañe- rismo, que si el pueblo por su parte ha felicitado al muy digno Profesor, el Ayuntamiento sabrá honrarle como su laboriosidad merece. El Ayuntamiento oída la manifestación del Sr. Presidente, después de discutir brevemente el asunto acordó por unanimidad hacer constar felicitar al Sr. Alcalde por la noble y desinteresada manifestación que acababa de hacer en favor de la ense- ñanza, y acordó además conceder un amplio y expresivo voto de gracias al muy digno profesor D. Francisco Font Baró por los trabajos realizados por sus discípu- los puestos de manifiesto en la exposición de que ha hecho mérito al Sr. Presidente con cuyos trabajos no sólo se ha honrado al Sr. Font sino que ha honrado a todo el pueblo y que se le entregue copia certificada de la presente acta a fin de que pueda acreditarlo donde le convenga (...)

ANNEX 2

El 25 de setembre de 1931, l’Ajuntament del poble va enviar la següent carta al senyor Albert Quintana i de León per tal de solucionar l’etern problema de substitu- tes que patia l’escola de nenes.

Distingit senyor meu; Quan la vinguda a eixa ciutat del Ministre d’Instrucció Pública senyor Marcelálí Domingo, convinguérem, ja que llavors no hi havia temps per a exposar-ho de parau- la, que escriuríem a vostè sobre un fet relatiu a l’ensenyament en aquest poble i que a vostè curaria de trametre al senyor Domingo les nostres noves. Doncs bé. Se tracta de que a últims de l’any 1917 ó a principis de 1918 va ésser substituïda per enfermetat la Mestressa d’aquest poble Na Gregoria Marcos Derch, la qual, per pertànyer a la llista de “drets limitats”, venia cobrant el sou anyal de 2.000 pessetes. Des de llavors l’escola de nenes ha estat regentada per Mestresses substitutes, les quals han vingut cobrant la miseria de 1.000 pessetes l’any. Ja sabem que els canvis de Mestres van sempre en perjudici dels alumnes; en el cas nostre ja gairebé hem perdut el compte de les Mestresses substitutes que hem tin- gut. A part d’això - i sense voler dir que aqueste Mestresses s’hagin portat malament ens preguntem si una persona que cobra un sou que, per a ella, més que un sou per

416 Aproximació a la realitat escolar de Rabós d’Empordà atendre les seves necessitats pot considerar-se una burla que se li fa, pot dedicar-se amb gust a l’ensenyament o bé si per a guanyar-se çó que li és indispensable per a subsistir, ha de dedicar-se a altres quefers deixant abandonada la seva obligació, ja que l’Estat ha deixat primer abandonada la seva subsistència. Davant d’això, ens interessa que l’escola de nenes estigui regentada per una Mestressa propietària. Més, com creiem que el nostre desitg, per ara, no pot surar per ésser substituïda oficialment la senyora Marcos, li prego ens instrueixin per a saber els tràmits que hem de seguir a l’objecte de que sia revisat l’expedient d’a- quella substitució, ja que la mateixa va fonamentar-se amb l’enfermetat de la pro- fessora, i particularment tenim notícia que aquesta senyora es dedica a l’ensenya- ment en una escola particular que una filla seva té establerta a Barcelona. Consti que el nostre propòsit no és el de perjudicar a un tercer. Voldríem només que les nenes no hagin de sofrir les conseqüències d’unes disposicions de Governs que han procurat reduir en un 50% la paga dels Mestres substituts, sense tenir en compte que per altres institucions, totalment innecessàries, hi han abocat els milions a granel. Per a estimular els Mestres substituts a treballar com cal, li preguem que a l’en- sems que trameti aquestes dades al senyor Domingo, li interessi proposi al Consell, l’acord que els Mestres substituts percebin els mateixos sous que els dels interins, creiem que això, a part de ser de justícia, ha de ressonar en benefici dels coneixe- ments i cultura dels nens d’avui, que són els homes del demà.(...)

Rosa M. Moret 417