història L’Hospital de Pobres de després de la guerra de Successió (1715-1720) Josep M. Grau i Pujol

Els registres hospitalaris són un bon 1715, 1718 i 1720, per aquest ordre. altre percentatge similar. El Bages (1) indicador dels moviments migratoris Sallent: 1. en èpoques de crisi. Al Camp de Cronologia dels forasters morts a Origen geogràfic dels forasters morts El Pla de Barcelona (3) s’han conservat els llibres l’Hospital de Reus després de la guerra a l’Hospital de Reus després de la Barcelona: 3. de defuncions de l’hospital de Reus de de Successió (1715-1720) guerra de Successió (1715-1720) El Berguedà (1) final del 1600 fins tot el segle següent. El total de forasters morts a Catalunya (52) Sant Jaume de Frontanyà: 1. En el període de la guerra de Successió l’Hospital de Reus després de la guerra El Camp de Tarragona (14) El Solsonès (1) (1705-1714) s’enterren al fossar 106 de Successió (1715-1720) és de 68, L’Albiol: 1; : 1; Cabra Solsona: 1. forasters que havien estat ingressats la qual cosa dóna una mitjana anual del Camp: 3; Constantí: 1; el El Pallars Sobirà (11) a la institució benèfica, dels quals un d’11,3. En el quadre següent es veuen Pont d’Armentera: 1; Rodonyà: Escaló: 1; Estaon: 1; Montardit: 1; 77% són homes i un 23%, dones, entre les dades concretes any per any. 1; : 1; : 1; Vilanova Rialp: 1; Roni: 6, i Tírvia: 1. les quals n’hi havia una de de d’Escornalbou: 1; : 2, i El Ripollès (1) nom Anna, el 1706. 1715 1716 1717 1718 1719 1720 Vinyols: 1. Ripoll: 1. Després de la derrota austriacista, 19 15 11 18 5 10 La Conca de Barberà (5) La Cerdanya (1) l’ocupació militar borbònica Rojals: 1; Santa Coloma de Guils: 1. perjudicà la població civil, no sols Els nouvinguts procedeixen Queralt: 1; Sarral: 1; Segura: 1, i L’Empordà (1) per la repressió política1 sinó per majoritàriament de Catalunya i destaca Vallespinosa: 1. Roses: 1. les obligacions de manteniment de en primer lloc el Camp de Tarragona, El Priorat (4) La Garrotxa (1) l’exèrcit (bagatges i proveïments), a després les comarques properes Cabacés: 1; Cornudella del Sant Feliu de Pallerols: 1, i no més de la instauració de nous impostos de la Conca de Barberà i el Priorat, Monsant: 1, i : 2. consta: 2. com el del Cadastre. i segueixen en volum les contrades La (2) Illes balears (1) Entre 1715 i 1720 moren a l’Hospital pirinenques (Pallars Sobirà, Cerdanya i Bot: 1, i el Prat de Comte: 1. Menorca: 1. de Reus un total de 68 persones de fora Ripollès). Ara bé, la representació de la El Baix Ebre (1) Regne de Nàpols (1) la ciutat, amb una mitjana anual d’onze resta del Principat és bastant extensa : 1 Espanya (7) òbits. Els anys amb un major número arreu. També localitzem naturals Les Garrigues (1) Aragó: 4; Castella: 1; Galícia: 1, i de defuncions són els més immediats de les Terres de l’Ebre i Barcelona L’Espluga Calba: 1. no consta: 1. a la guerra de Sucessió (1715-1718) capital, una de les més perjudicades La Segarra (1) Estranger (7) amb una punta el 1720. Segons Jordi pel llarg setge que patí. Els membres Mas de Bondia: 1. Estats Pontificis: 1; França: 1; Andreu2, la mortalitat més elevada a dels territoris de la corona castellana L’Urgell (1) Imperi alemany: 3, i no consta: 2. Capella de la Mare de Déu de Gràcia i Hospital de Pobres, al carrer Major, de Riudoms, segons un dibuix de Víctor A. Baiges (1983). Reus en aquesta etapa fou en els anys representen un 10% i de l’estranger un Sant Martí de Maldà: 1. Total: 68. Font: arxiu CERAP.

22 23 Dels trenta homes dels quals se’n 2. Andreu, Jordi. 1986. Població i Llorenç, pagès de Vinyols. Joan 1718. Josep Florejat, del Mas de quinquellaire, de Guils. Jaume Tarragó, de Joan, de Constantí. Josep Bausme, consigna la professió, la majoritària vida quotidiana a Reus durant la crisi Naudet, d’Estaon. Joan Mesa, del Bondia, casat amb Francesca, de Reus. pagès de . Benet soldat de cavalleria del Regiment és l’agrària (53% de pagesos), molts de l’Antic Règim (1700-1850), p. 103. castell de Sant Felip (Maó). Joana, Joan Pau, soldat de nació alemanya, Moncosí, vidu de Rojals. Elisabet, d’Alcàntara. Isidre Canturri, pagès, casat nascuts a l’Alt i Baix Camp, la Baixa Aquest excel·lent historiador reusenc vídua de Vilanova, de Roni. Maria del Regiment de Pavia. Pere Balcens, muller d’Amador Tortunyer, de Vilanova amb Elisabet, de Sant Feliu de Pallerols. Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà, també estudia la naturalesa dels Vilanova, de Roni. Antoni Manipalo, pagès de Belchite, marit de Gertrudis, d’Escornalbou. Pere, fuseller de la Un home desconegut de seixanta anys. la Garrotxa i l’Aragó. Un 20% dels malalts de l’hospital de Reus entre del Regne de Nàpols. de Vilanova d’Escornalbou. Àngela Companyia de Josep II, del batalló de Florentina, muller de Josep Boada, de forasters són artesans de llocs 1783-1791. Gomis, gitana, de Rodonyà, filla de Francesc Estruc. Cornudella del Montsant. Magdalena, diversos: un sastre de Tortosa, un 1716. Isidre Vilanova, de Roni. Diego. Vicenç Borrell, pagès de Sallent. de l’Albiol, muller de Manuel de clavater de Ripoll, i dos serradors, Apèndix documental Agnès Caritó, de Santa Coloma Josep Cases, fadrí serrador, de Sant 1720. Joan Bester, dit Briton, soldat Barberà, de Reus. l’un francès i l’altre del Berguedà. Forasters morts a l’Hospital de Reus de Queralt. Jaume Jacob, sabater Jaume de Frontanyà. Josep Jornet, d’infanteria. Marià Mariner, pagès de L’únic comerciant documentat és un (1715-1720) alemany. Gertrudis, muller de fadrí pagès, de Segura. Maria, muller Vilaplana. Josep Alberola, vidu pagès Font: Arxiu Comarcal del Baix Camp quincallaire de la Cerdanya. Finalment 1715. Jeroni Obac, de Solsona. Francesc Manasanc. Antoni Mercader, de Joan Ros, forner, de Prat de Comte. de Sant Martí de Maldà. Joan Figuerola, (ACBC), Fons Municipal de Reus (FMR), cal destacar set soldats destinats a Francesc Ganalda, sastre de Tortosa. fadrí clavater, de Ripoll. Josep Palari, pagès, marit de Francesca Carrera, tots Registre d’òbits de l’Hospital de Reus controlar els catalans, en gran part fadrí pagès, del Pont d’Armentera. 1719. Isidre Esteve Bastida, fadrí de Porrera. Maria Fortuny, donzella, filla (1692-1738), sig. 581. estrangers, si bé també en trobem un «En el període de la Fèlix Vallès, de Roses, marit de Maria d’aragonès i un de gallec. guerra de Successió Anna Ventosa, casat a Banyeres. Pere L’afluència de nouvinguts a Reus Jaume, d’Escaló. Manel Malló, fadrí (1705-1714) s’enterren L’Hospital de Pobres de Reus, segons un gravat anglès de cap a 1824 de la plaça de la Sang, de Reus. és un bon indicatiu del dinamisme pagès, de Rialp. Miquel Roca, pagès Font: Arxiu Històric Municipal de Reus. econòmic de la ciutat, sobretot per al fossar 106 forasters de Tírvia. Teresa Mallafrè, muller de la seva especialització professional. Francesc Trilla, pastor de Vallfogona En l’apèndix adjuntem tots els noms que havien estat de Riucorb i filla de Joan, de la i cognoms per si es volen fer altres ingressats a la Secuita. Una minyoneta filla d’uns estudis des dels pobles d’origen. pelegrins alemanys. Miquel Balcells, institució benèfica, de l’Espluga Calba. Maria, muller de Professió coneguda dels homes dels quals un 77% Jaume Balanyà, de Cabra del Camp. forasters morts a l’Hospital de Reus Joaquim Robert, pagès de Vilaplana. després de la guerra de Successió són homes i un 23%, (1715-1720) 1717. Magdalena Molner, donzella Sector primari (16). Pagès: 16. dones, entre les quals d’Alcover. Salvador Pei, fadrí pagès Sector secundari (6). Clavater: n’hi havia una de Roni. Josep Ensai, fadrí pagès 1; corder: 1; sabater: 1; sastre: 1; i de Montardit. Francesc Angelats, de serrador: 2. de Riudoms» Barcelona. Maria-Jerònima Ventura, Sector terciari (8). Quincallaire: 1, i Benita Oliana, del Regne d’Aragó. gitana, de Barcelona. Josep Mulet, soldat: 7. Magdalena Tous, donzella, de Cabra de Bot. Sebastià Terrada, soldat de Total: 30. del Camp. Maria, vídua d’un home la ciutat de Roma. Josepa, muller de cognom Valladolid, veïna de de Mateu Biarnau, de Porrera. Juan Valls. Jaume Mateu, vidu pagès, de de Tormo, corder, del Bisbat de Notes Vallespinosa. Paula Coca, de Barcelona. Toledo, casat amb Antònia Pàmies, 1. A més de la confiscació dels Jacinto Ollova, soldat, del Regne de de Reus. Maria Vidal, donzella de béns dels contraris, es dictaren penes Galícia. Maria Lamarge, de Roni. Mateo Cabacés, filla de Joan i Francesca, de de mort i presó. Altres austriacistes Calbo, d’Osca. Francesc Balcells, de Falset. Juan Rondan, fadrí aragonès, optaren per l’exili a Viena. Un exemple Sarral. Antoni Fontando, vidu serrador, soldat del Regiment de Castella, del a Riudoms el tenim en el cas dels d’Ally (Bisbat de Clarmont d’Alvèrnia). segon Batalló de la Companyia de germans Nebot i Font. Pere-Joan Perelló, de Roni. Esteve Bartolomé Martínez.

24 25