Gestió de residus a la Costa Brava
Cercle d’Infraestructures 19 d’octubre de 2012 Gestió de residus a la Costa Brava
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA
1.1. Generació 1.2. Recollida selectiva 1.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la FORM
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.1. Generació i recollida selectiva 2.2. Principals infraestructures existents 2.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la FORM
3.- PERSPECTIVES DE FUTUR SITUACIÓ A CATALUNYA 1.1. Generació de residus
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.1. Generació de residus
V L’any 2011 es van generar a Catalunya 4.046.439 tones de residus municipals, xifra que suposa un 3,39% menys que l’any anterior, tot i que la població va augmentar un 0,36%.
V La ràtio de generació per càpita de residus per persona i dia el 2011 continua davallant.
V El 2011 la generació de residus municipals se situa a 1,48 kg/h./dia , dins de l’objectiu per a l’any 2012. SITUACIÓ A CATALUNYA 1.1. Generació de residus
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.1. Generació de residus
Evolució generació i gestió de residus municipals (en milers de tones)
5000
4500
4000
3500
3000
2500 1000 t 1000 2000
1500
1000
500
0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Generació Recollida Selectiva Bruta Fracció Resta
4 SITUACIÓ A CATALUNYA 1.1. Generació de residus
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.1. Generació de residus
V El 2011 la generació de residus municipals se situa a 1,48 kg/h./dia , dins de l’objectiu per a l’any 2012. 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
V L’any 2011 a Catalunya s’han recollit selectivament 1.643.698 tones brutes de residus
V Unes 55.000 tones menys que l’any 2010
V L’índex de recollida selectiva bruta se situa en el 40,62% del total de residus generats, que suposa un increment de 0,1 punts respecte a l’any anterior.
6 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva V La tendència de la recollida selectiva de residus continua moderadament a l’alça, alhora que la generació total dels residus municipals ha baixat considerablement
La recollida selectiva bruta representa el 40,62 % dels residus municipals totals, un augment de 0,1 punts respecte al rati de l’any 2010 (40,53 %) 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva La recollida selectiva bruta de la matèria orgànica La recollida selectiva bruta de la matèria orgànica (restes de menjar i restes vegetals de mida petita) s’ha incrementat un 0,43% respecte de l’any anterior . Al 2011 s’han recollit 411.757 tones de matèria orgànica i 724 municipis presten el servei de recollida separada d’aquesta fracció dels residus. EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM
900000
800000 712.000 700000
600000
500000 411.757 410.011 400000 340.674 315.804 302.157
300000 256.077 205.000 178.073 200000 176.066 105.530
100000 62.131 32.303 13.725 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Orgànica FORM Objectiu recollida FORM
Objectiu de recollida a 2012 calculat a partir de: composició de residus segons bossa tipus, població igual a la de 2010 i generació de 1,476 kg/hab./dia 8 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva La recollida selectiva bruta de paper i cartró La recollida selectiva del paper i cartró ha disminuït un 10,0 % respecte de l’any anterior. S’han recollit 408.531 tones.
Objectiu de recollida a 2012 calculat a partir de: composició de residus segons bossa tipus, població igual a la de 2010 i generació de 1,476 kg/hab./dia 9 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva La recollida selectiva bruta del vidre
La quantitat total de vidre recollit l’any 2011 és de 180.710 tones, dada que suposa respecte de l’any anterior una disminució del 3,05 %. 212.000
Objectiu de recollida a 2012 calculat a partir de: composició de residus segons bossa tipus, població igual a la de 2010 i generació de 1,476 kg/hab./dia 10 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva La recollida selectiva bruta dels envasos lleugers
La recollida selectiva bruta d’envasos lleugers ha augmentat un 0,78 % respecte de l’any anterior. S’han recollit 137.039 tones. 120.000
Objectiu de recollida a 2012 calculat a partir de: composició de residus segons bossa tipus, població igual a la de 2010 i generació de 1,476 kg/hab./dia
11 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT
A l’any 2011 no destaca cap fracció per un gran augment de la recollida selectiva. Fins i tot es consten notables disminucions en algunes fraccions, com el paper i els residus voluminosos. Aquesta tendència és pot atribuir, per una banda a una retracció del consum, i per l’altra a furts de materials valuosos que es produeixen sobre tot a les grans ciutats.
12 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT
No obstant això, en relació amb la generació total de residus municipals, que ha disminuït un 3,39%, la recollida selectiva segueix la tendència a l’alça, tot i que més suaument. 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.2. Recollida selectiva
A l’any 2011 es van gestionar 2.402.740 tones de fracció resta, un 3,5 % menys que l’any anterior. La gestió de la fracció resta segueix la tendència cap al tractament en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre a l’any 2010 el 21,4 % de la fracció resta es destinava al tractament, al 2011 ja va ser el 35,7 %.
14 1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la FORM
1.- SITUACIÓ A CATALUNYA 1.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica La recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) està consolidada a Catalunya i el nombre de municipis amb aquesta implantació ha continuat augmentant, de manera que a finals del 2011 un total de 724 municipis tenen implantada la recollida selectiva de la FORM.
Implantació de la Recollida Selectiva de la FORM 2011 Nº municipis Implantació total 656 Implantació parcial 68 Municipis sense implantació 222
15 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.1. Generació i recollida selectiva
CASUÍSTICA ESPECÍFICA
V Elevat nombre de segones residències
V Elevat nombre d’establiments de restauració
V Increment de la població en caps de setmana i durant la temporada d’estiu (en alguns casos x 4 la població censada) 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA Comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l’Estany i Selva
DADES DE LA GENERACIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS, ANY 2011 Recollida Selectiva Bruta Gestió de la Fracció Resta Generació total
Fracció Resta directa a RESIDUS BIODEGRADABLES disposició final RESIDUS Altres Fracció VOLUM. + MEDICA- ESPECIALS Hab. VIDRE ENVASOS RAEE PILES TÈXTIL RUNA Residus % RS / Resta (FR) Total Fracció Kg / hab/ Comarca FUSTA MENTS en petites Total RS %FR / RM Total RM (2011) MATÈRIA PAPER I (total) (total) (total) (total) (total) (total) DEIXALLE RM a Resta dia PODA (total) (total) quantitats Dipòsit ORGÀNICA CARTRÓ RIES (total) Tractament Incineració (total) (total) controlat (total) (total)
Alt Empordà 140.428 1.937,10 9.467,65 5.844,62 5.472,53 2.070,98 8.898,87 156,43 10,25 8,81 114,75 5.446,41 55,17 328,29 39.811,86 33,81 77.952,22 77.952,22 66,19 117.764,08 2,30
Baix Empordà 133.116 8.410,13 4.702,57 4.629,75 5.396,20 3.064,06 4.323,95 218,63 11,38 7,65 96,08 2.758,58 88,73 764,97 34.472,68 32,71 70.902,85 70.902,85 67,29 105.375,53 2,17
Gironès 182.916 9.455,34 1.702,83 5.849,50 3.398,31 3.604,94 3.018,97 226,27 9,54 10,95 284,05 2.236,10 54,33 263,14 30.114,27 38,50 32.896,93 15.200,42 48.097,35 61,50 78.211,62 1,17
Pla de l'Estany 31.169 1.368,04 1.242,64 1.188,34 662,61 592,05 332,67 87,56 3,53 1,13 84,54 326,74 6,44 167,16 6.063,45 38,80 9.564,41 9.564,41 61,20 15.627,86 1,37
Selva 172.280 9.540,11 3.018,07 5.769,77 3.991,33 2.701,25 4.674,76 292,69 10,85 11,90 137,56 4.177,09 59,21 1.008,79 35.393,38 30,44 80.863,85 80.863,85 69,56 116.257,23 1,85
TOTAL COMARQUES 659.909 30.710,72 20.133,76 23.281,98 18.920,98 12.033,28 21.249,22 981,58 45,55 40,44 716,98 14.944,92 263,88 2.532,35 145.855,64 33,67 0,00 32.896,93 254.483,75 287.380,68 66,33 433.236,32 1,80 RS/RM % 7,09 4,65 5,37 4,37 2,78 4,90 0,23 0,01 0,01 0,17 3,45 0,06 0,58 33,67 66,33 100,00
Total de residus municipals a Catalunya Total Catalunya 7.539.618 411.757,35 105.625,00 408.531,21 180.709,60 137.038,87 185.840,09 24.897,72 598,55 715,32 10.216,63 136.206,70 1.956,91 39.603,84 1.643.697,79 2.402.740,96 4.046.438,75 40,62 59,38 1,47 RS TOTAL/RM % 10,18 2,61 10,10 4,47 3,39 4,59 0,62 0,01 0,02 0,25 3,37 0,05 0,98 40,62 59,38 100,00
Variació 11/10 0,43 -0,96 -10,01 -3,05 0,78 -6,82 26,12 9,70 1,10 15,14 -3,22 -3,52 -3,39 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.1. Generació i recollida selectiva
‹ Les comarques que generen més residus per càpita són l’Alt Empordà (2,30 kg/hab/dia), el Baix Empordà (2,17 kg/hab/dia) i la Selva (1,85 kg/hab/dia) degut al marcat caràcter turístic d’aquest territori
‹ Tres comarques de la Costa Brava superen la mitjana de Catalunya que es situa en 1,48 kg/hab/dia (Alt Empordà, Baix Empordà, Selva)
‹ Aquestes mateixes superen també la mitjana de la demarcació de Girona (1,77 kg/hab/dia)
‹ La comarca que genera menys residus per càpita és el Gironès (1,17 kg/h/dia) 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.1. Generació i recollida selectiva
‹ La comarca amb el percentatge més alt de recollida selectiva neta és el Pla de l’Estany , que ha assolit el 33,51 %.
‹ La comarca amb el percentatge més baix de recollida selectiva neta és la Selva , amb el 24,56%
‹ Dos comarques de la Costa Brava superen la mitjana de la demarcació de recollida selectiva neta que es situa en 28,3 %, i que són el Pla d’Estany i el Gironès. 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica Nombre de municipis amb implantació de la recollida selectiva de la FORM per demarcació : El 56,5 dels municipis de la Costa Brava tenen implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica 95 municipis de 168.
Nombre de municipis Demarcació amb implantació de RS de FORM Alt Empordà 8 Baix Empordà 36 (totalitat) Gironès 18 Pla de l’Estany 11 Selva 22 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica TOTAL MUNICIPIS IMPLANTACIÓ RS FORM comarques Costa Brava: 168
Alt Empordà: 8 municipis
AVINYONET DE PUIGVENTÓS BOADELLA I LES ESCAULES CASTELLÓ D'EMPÚRIES ESCALA FIGUERES NAVATA ROSES VILAJUÏGA 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica Baix Empordà: 36 municipis
ALBONS BEGUR PARLAVÀ BELLCAIRE D'EMPORDÀ PERA BISBAL D'EMPORDÀ REGENCÓS CALONGE RUPIÀ CASTELL-PLATJA D'ARO SANT FELIU DE GUÍXOLS COLOMERS SANTA CRISTINA D'ARO CORÇÀ SERRA DE DARÓ CRUÏLLES, MONELLS I S.SADURNÍ DE L'HEURA TALLADA D'EMPORDÀ FOIXÀ TORRENT FONTANILLES TORROELLA DE MONTGRÍ FORALLAC ULTRAMORT GARRIGOLES ULLÀ GUALTA ULLASTRET JAFRE VALL-LLOBREGA MONT-RAS VERGES PALAFRUGELL VILOPRIU PALAMÓS PALAU-SATOR PALS PARLAVÀ 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica
Gironès: 18 municipis
AIGUAVIVA BESCANÓ BORDILS CAMPLLONG CASSÀ DE LA SELVA CELRÀ FLAÇÀ FORNELLS DE LA SELVA GIRONA LLAGOSTERA LLAMBILLES QUART SALT SANT GREGORI SANT JULIÀ DE RAMIS SANT MARTÍ VELL SARRIÀ DE TER VILABLAREIX 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica
Pla de l’Estany: 11 municipis
BANYOLES CAMÓS CORNELLÀ DEL TERRI CRESPIÀ ESPONELLÀ FONTCOBERTA PALOL DE REVARDIT PORQUERES SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR SERINYÀ VILADEMULS 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.3. Estat d’implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica
Selva: 22 municipis
FOGARS DE LA SELVA AMER ANGLÈS ARBÚCIES BLANES BREDA CALDES DE MALAVELLA CELLERA DE TER HOSTALRIC LLORET DE MAR MAÇANET DE LA SELVA RIELLS I VIABREA RIUDARENES RIUDELLOTS DE LA SELVA SANT FELIU DE BUIXALLEU SANT HILARI SACALM SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ SANTA COLOMA DE FARNERS SILS TOSSA DE MAR VIDRERES VILOBÍ D'ONYAR 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.2.Principals infraestructures existents
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.2.Principals infraestructures existents
Alt Empordà DEIXALLERIA DE CADAQUÉS DEIXALLERIA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES (I) DEIXALLERIA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES (II) DEIXALLERIA DE FIGUERES S DEIXALLERIA DE L'ESCALA (II) DEIXALLERIA DE LA JONQUERA DEIXALLERIA DE LLANÇÀ DEIXALLERIA DE NAVATA DEIXALLERIA DE PEDRET I MARZÀ PEDRET I MARZÀ DEIXALLERIA DE ROSES DEIXALLERIA DE VILAFANT DIPÒSIT CONTROLAT DE PEDRET I MARZÀ PLANTA DE COMPOSTATGE DE BOADELLA I LES ESCAULES PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE CABANES PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.2.Principals infraestructures existents
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.2.Principals infraestructures existents
Baix Empordà
DEIXALLERIA DE BEGUR DEIXALLERIA DE CALONGE DEIXALLERIA DE CASTELL-PLATJA D'ARO DEIXALLERIA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ DEIXALLERIA DE PALAFRUGELL DEIXALLERIA DE PALAMÓS DEIXALLERIA DE PALS DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS DEIXALLERIA DE SANTA CRISTINA D'ARO DEIXALLERIA DE TORROELLA DE MONTGRÍ PLANTA DE TRANSVASAMENT DE FORALLAC 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.2.Principals infraestructures existents
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.2.Principals infraestructures existents
Gironès
DEIXALLERIA DE CASSÀ DE LA SELVA DEIXALLERIA DE CELRÀ DEIXALLERIA DE GIRONA DEIXALLERIA DE LLAGOSTERA DEIXALLERIA DE SALT DEIXALLERIA DE SANT GREGORI DEIXALLERIA DE SANT JORDI DESVALLS DEIXALLERIA DE SARRIÀ DE TER DIPÒSIT CONTROLAT DE LLAGOSTERA (SOLIUS) INCINERADORA DE GIRONA PLANTA DE COMPOSTATGE DE LLAGOSTERA PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CELRÀ PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE LLAGOSTERA 2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.2.Principals infraestructures existents
2.- SITUACIÓ A LA COSTA BRAVA 2.2.Principals infraestructures existents Pla de l’Estany DEIXALLERIA DE BANYOLES DIPÒSIT CONTROLAT DE BANYOLES (PUIGPALTER) Selva DEIXALLERIA D'ANGLÈS DEIXALLERIA D'ARBÚCIES DEIXALLERIA D'HOSTALRIC-MASSANES DEIXALLERIA DE BLANES DEIXALLERIA DE BREDA DEIXALLERIA DE CALDES DE MALAVELLA DEIXALLERIA DE FOGARS DE LA SELVA DEIXALLERIA DE LA CELLERA DE TER DEIXALLERIA DE LLORET DE MAR (II) DEIXALLERIA DE MAÇANET DE LA SELVA DEIXALLERIA DE RIUDELLOTS DEIXALLERIA DE SANT HILARI SACALM DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS (I) DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS (II) DEIXALLERIA DE TOSSA DE MAR DEIXALLERIA DE VIDRERES DEIXALLERIA DE VILOBÍ D'ONYAR DIPÒSIT CONTROLAT DE LLORET DE MAR PLANTA DE COMPOSTATGE DE SANTA COLOMA DE FARNERS 3.- PERSPECTIVES DE FUTUR
A Catalunya estem en la fase de redacció del Programa General de Gestió de Residus de Catalunya, que serà una peça clau per reformar les polítiques de gestió de residus, però per sobre de tot, desenvolupar polítiques de prevenció i gestió de residus, per assolir un millor resultat ambiental global, no hem d’oblidar la jerarquia de residus:
a) Prevenció b) Preparació per a la reutilització c) Reciclatge d) Valorització energètica e) Eliminació o disposició final; en aquest sentit 3.- PERSPECTIVES DE FUTUR
Es fonamental: Promoure una economia eficient dels recursos, la qual cosa significa:
V Minimització de la generació de residus
V Maximitzar la separació en origen de residus per tancar el cicle de matèries primeres >> residus (recursos) >> segones matèries primeres amb l’objectiu de promoure una societat del reciclat.
V Incrementar la qualitat dels residus recollits separadament
V Redefinir les necessitats de les infraestructures en l’actual escenari econòmic
V Incrementar la valorització dels residus dins una estratègia de mitigació dels efectes del canvi climàtic. 3.- PERSPECTIVES DE FUTUR
Ens encaminem cap a una economia verda :
° Nou paradigma econòmic
° Transició de col·laboració entre líders mundials, societat civil i empreses
° Assoliment del desenvolupament sostenible a nivell mundial
° Desacoblar la generació de residus del creixement econòmic 3.- PERSPECTIVES DE FUTUR el món necessita
que reflexionem
Quin món deixem a les futures generacions? Els residus tenen valor i poden ser veritables tresors 3.- PERSPECTIVES DE FUTUR
Moltes gràcies