dossier maite garcia

Emboscats i xarxes de fugida al

Petita introducció: no podia controlar la revolució social i la guerra civil alhora. Es “ I es tornava a acostar l’estiu amb van crear a data 13 d´octubre de la feina que començava per sorpresa, 1936 els Tribunals Populars que però que ja no et deixava ni un instant tenien una doble missió; acabar de respir fins a darreries d’agost. Lla- amb la repressió incontrolada i vors, quatre tronades escombrarien el amb les execucions sense judici calor i només en quedaria una estona previ, i atendre aquells actes que al migdia si no hi havia cap núvol es relacionessin amb activitats tapant el sol”. contrarrevolucionàries. El període Així descrivia Maria de Barbal revolucionari va comportar per (1) els inicis de la Guerra Civil a molta gent que s´havia significat la seva novel·la Pedra de Tartera. de dretes la por a les repressàlies, el Una novel·la on la Guerra Civil saqueig, les confiscacions, les mul- arriba a tots els racons del Pallars, tes, la persecució i els assassinats. un Pallars que viurà la Guerra És en aquest context, doncs, que Civil amb un tret característic; hem de situar els fenòmens dels ser un espai de frontera. embocats i les xarxes de fugida. El 17 de juliol de 1936 les guar- nicions militars del Protectorat Emboscats i xarxes de fugi- del Marroc van revoltar-se contra da. Apreciacions generals: la legalitat republicana seguint un pla conspirador preparat per Durant els primers mesos de la grups militars amb col·laboració Revolució es dóna una persecució d´elements feixistes, carlins i que acaba en molts casos en morts d’extrema dreta. En aquell mo- arreu del Pallars. Per afrontar ment en què entre l´excèrcit de aquesta persecució tots aquells l´Àfrica s´iniciaven els primers que podíen i es veien amb cor van moviments, ningú no podia pre- emprendre un llarg camí, el pri- veure que el país estava davant mer “exili” de la Guerra Civil del d´un moviment generalitzat que qual poques vegades s´ha parlat; portaria cap a una guerra civil l´opció de fugir de la Guerra Civil. oberta de tres anys. Al Pallars, la proximitat de la Un cop fracassat el cop d´Estat frontera va accentuar que molta a Catalunya i per tant també al “Casa donde los rojos tenían repressius que constitueixen un gent veiés la fugida molt a prop i Pallars, aquestes comarques van instalados los Comites Comunistas dels fets més recordats del Perío- es decidís a emprendre camí, però entrar en l´anomenat Període en ”. Fons: Biblioteca Nacional de. La repressió es desencadenà no hem de pensar que aquest fet de Madrid Revolucionari; un curt espai de contra totes aquelles persones, és el que marca el nivell de fugida, temps entre el juliol i l´octubre grups polítics i institucions con- la proximitat de la frontera és no- de 1936 on sovint els elements siderades com a partidàries del més una garantia d´arribar al destí més radicals de cada municipi es violència. Al Juliol de 1936 es va moviment insurreccional i tam- dessitjat, però no és decisiu per van fer amos del poder local en iniciar, per tant, una situació que bé com a no addictes als ideals emprendre camí. Com veurem la figura del “Comitè”. Molts dels el passador Joan Català Bolaña esquerrans. Així com també cal més endavant trobarem, pel cas membres d´aquests comitès van va descriure com “El alzamiento citar la repressió contra actituds de Catalunya, gent que fuig des aprofitar-ho per portar a terme fascista había empezado a dar sus inmorals que comportà diversos de tots els punts de la comunitat venjances personals, en nom de frutos pero muy en contra de ellos assassinats contra violadors, cap a qualsevol punt de frontera. la lluita contra el feixisme, però mismos”(2). proxenetes i homosexuals. El Per la qual cosa veurem cóm també molts altres van lluitar Poc després del 19 de juliol es govern de la República es va veu- existien xarxes perfectament per mantenir l´ordre i aturar la desencadenaren un seguit d´actes re superat per la situació, ja que organitzades d´amagatalls, guíes

22 L’EROL i col·laboradors que facilitaven la fugida i que en molts casos els va suposar un greu problema. I és que sovint aquests guíes i col·laboradors de xarxes d´evasió acabaven topant amb el Tribunal d´Espionatge i Alta Traïció de Catalunya (3), un organisme creat en gran part per resoldre el problema dels fugitius. Pel que fa als emboscats o fu- gitius podem dir que els grups socials que fugen són els que es veuen en perill; a mode de clas- sificació podem dir que són els següents (4): • Mossèns, capellans, rectors, tots aquells relacionats amb la religió, que com hem vist és un grup molt perseguit durant el Període Revolucionari. • Propietaris, latifundistes, gent que la Revolució classifica de dretes, i,per tant, desafectes a la República. Farrera. Contrabandistes gent el més habitual era que fos Es dedicava a passar gent que • Pròfugs i desertors. A aquest a la frontera amb Andorra. condemnat a mort, o afussellat en volia fugir per la part de Sant Joan Arxiu Fotogràfic de Farrera. Ajuntament de grup li destinarem un apar- Farrera, Pallars Sobirà. el mateix moment de la detenció. de l´Erm i cap a Andorra, era un tat només per ell ja que foren Per tant, tot i que la seva causa viatge molt llarg amb la qual cosa molts els joves que cridats a no era desinteresada, tot i que es feien diversos relleus entre quintes van optar per fugir per- els motius no foren la solidari- guíes i ell en formava part què no volíen anar a la guerra parar. La gana, el cansament i la tat i el companyerisme, sí que d´aquesta xarxa que tenia com a i també foren molts els que son eren perills per afegir. hem de valorar la tasca a la qual punt de partida una borda solità- s´incorporaren a l´Exèrcit Popu- A més dels factors anteriors, s´exposaven aquestes persones, ria de Sarroca de Baén. lar per por a repressàlies, però a la fugida cal afegir el perill de pares de família en molts casos, El curiós d´aquest cas és que el que a la primera ocasió van de- la vigilància de les patrulles de que desapareixíen tres o quatre senyor Jacinto tenia un germà; sertar a França. Un cop a França control; guàrdes d´assalt, cara- dies del poble i tornaven havent Josep Batalla Jordana, l´hereu alguns van trobar feina i s´hi van biners i milicians feien guàrdies salvat la vida de propietaris, de- de la família i de tendències polí- quedar, però la gran majoria i batudes per les muntanyes per sertors i capellans. tiques totalment oposades al seu van continuar fins a Irún, on evitar aquestes evasions, i molt germà, era molts d´esquerres i fins van pressentar-se als nacionals sovint, en cas de veure un fugitiu i tot va formar part del Comitè El cas del guia Jacinto Bata- amb els quals van prestar servei el primer que feien era disparar. antifeixista de Montcortés com lla Jordana (5) a les files de l´Exèrcit Nacional. Un cop creuada la frontera, els a vocal. Doncs bé, si el senyor evadits, normalment, tenien indi- Nascut a Senuy al 1892, però casat Jacinto fou mort prop de la fron- Sovint, en un primer moment cacions de coneguts o referències a Gerri de la Sal amb una noia de tera, víctima de la guerra civil, aquesta gent quedava amaga- a on anar. A molts dels detinguts casa Puy per la qual cosa va rebre el senyor Josep Batalla també da en coves o petits amagatalls se´ls confisquen cartes i notes amb el nom de “Cinto del Puy” pel qual va morir víctima de la mateixa a l´espera dels violents esde- adreces de França o Andorra on era conegut; d´aquest matrimoni guerra civil tot i defensar unes veniments. Quan la situació poder anar. nasqueren tres fills, dos nens i idees totalment oposades a les del s´agreujava molts preníen la La figura dels guíes o passadors una nena. seu germà; el senyor Josep Batalla difícil decisió de marxar del país és imprescindible en aquestes De professió paleta, dretista, Jordana quan van entrar els naci- de forma clandestina. xarxes d´evasió. Els guíes eren va morir el 17 de maig de 1937 onals a Montcortés es va amagar Les fugides sempre es feien persones conegudes per la co- al bosc de Sant Joan amb ferides a la seva casa natal de Senuy, a de nit, acostumaven a sortir a marca i de la comarca, coneixíen d´arma de foc. La seva dona, Clo- una habitació molt fosca on s´hi mitjanit, quan la vigilància de les bé les muntanyes per les seves tilde Vidal Subira declara que “fue guardaven els cereals i es va pren- patrulles descansava, caminaven professions; pagesos, pastors, detenido por unos desconocidos dre una alta dosis de matarrates, tota la nit en un clima fred, nor- guardes forestals, caçadors, pes- en la frontera de Andorra al huir va morir enverinat per asfíxia, va malment nevat i amb boira. No- cadors o contrabandistes. Molta el 11 de mayo de 1937 y fue mu- preferir suïcidar-se abans que ser més la climatologia ja implicava gent va arribar a pagar desde erto en el lugar de la detención”. detingut pels nacionals. Va morir perills, com el de morir de fred, cinc-centes fins a mil pessetes per Es responsabilitza a Leandro Poll i el 25 d´agost de 1938 als 45 anys. desorientar-se o acabar sepultat passar la frontera acompanyat Joaquim Farré. Després de la seva Les rutes (6) emprades en per una esllavissada. Cal tenir en d´un guía. mort, l´alcalde de Gerri de la Sal; aquestes escapades foren dife- compte que l´”equip” de fugida no El guia normalment era una Francisco Farré Franch va orde- rents i variades; tot depenia de les era, normalment, l´adequat; mal persona forta, coneixedora dels nar la incautació dels mobles de preferències i dels coneixements vestits i pitjor calçats havíen de fer camins de montanya i arriscada, la casa Puy ja que el seu propietari dels guies respectius. Normal- front a moltes hores de camí sense ja que si el descobríen passant havia mort. ment, de Sort en amunt hom

L’EROL 23 tirà cap a Sant Joan de l´Erm i zona per reclutar entre la gent del i que s´havia de presentar, però cas la xarxa està directamente Andorra. Des de i la Pobla camp persones que es trobaven el noi tenia decidit que volia de- protagonitzada pel guía que es fa hom anà més aviat cap a la Vall en edad militar, als quals conduïa sertar. Davant la decisió del seu càrrec dels fugitius fins a un punt Foca, travessant la Vall d´Aran per clandestinament a França, d´on germà, Celestina el va ajudar i a proper a la frontera on l´havia Salardú i Arties, des d’on, pel pla eren traslladats a la zona naci- uns quants nois més dels voltants de rellevar un altre guía que els de Beret, atenyien França. Els de onal. Molts cops va aconseguir que també volíen desertar. Per passaria per la frontera, però no la Conca tendien a anar d´Abella reunir partides molt nombroses aquesta feina l´ajudava la senyora arribaren al seu destí; Senén cap a Bòixols i Cabó, i amunt… de desertors, i en aquest cas hi Dolores Bastida Batalla, veïna de Brufau Martí era l´encarregat, El que hem de tenir clar és ha una excepcionalitat; aquests Covet, que també acompanyava el guia, que conduïa els desertors que les rutes utilitzades durant desertors anaven armats i sovint nois que volíen desertar al punt desde Mollerusa fins a . En la guerra civil foren les mateixes es van enfrontar a les forces de de trobada; el Pont de Biscarri o la aquesta partida hi anava Fermín rutes que s´havíen utilitzat durant la República encarregades de la Font de la Llorda, també al terme Busquets Teixidó, natural i veí la Revolució francesa, durant la vigilància de la frontera, enfron- municipal de Biscarri. Els nois es de la Floresta, Jaime Greoles transhumància i el contrabandis- taments dels quals van sortir ferits reuníen a aquest punt de trobada Carulla, veí de Castellnou de me i que es continuaran utilitzant i fins i tot morts. Així va passar als i s´entrevistaven amb el guía; el Saena i Salvador Fabregat Farrer, en la Segona guerra mundial i primers dies de juny de 1937 per senyor Antonio Cases Puig, veí veí de Golmés (Lleida). El 24 de amb els maquis. Són les rutes de les muntanyes de Tossas, on un de Sallent de Montanissell (Ma- Febrer de 1938 sortíen tots cap tota la vida, que una geografia grup d´uns 150 homes armats van sia Armengol) i més conegut pel a Mollerusa, van agafar el tren tant difícil com la d´alta monta- fer front a una força de carabiners, “Tonet de l´Armengolet”; algun fins a i aquí van agafar nya pot oferir, però amb l´afegit del qual van resultar morts sis dels desertors va assegurar que un camió que els va portar a tots que aquestes rutes utilitzades desertors i dos carabiners. el guía els havía demanat 1.500 fins a on van durant l´estat de guerra teníen Des d´Isona trobem la xarxa pessetes a cadascún per passar la agafar un altre camió cap a Sort. molta vigilància per evitar la fu- protagonitzada per Celestina frontera, i que Celestina havia Arribats a Sort van deixar els gida i per tant molts cops s´havia Bertran Torres. El 1937 té 26 afegit que si trobaven més nois automòbils i van continuar a peu d´improvitzar el camí en funció anys, és soltera, veïna de Covet, que volguessin desertar s´els faria cap a Rialp. A l´entrada de Rialp, de les patrulles de control. domiliciada al carrer Benavent. un descompte en el preu. La xarxa Senén Brufau es va reunir amb un

Fugir de la guerra civil. Casos concrets: A mesura que la població civil s´anava adonant que els fets ocorreguts el 18 i el 19 de juliol s´anaven convertint en una guer- ra civil, i a cavall d´una repressió que es donà ja inicialment a totes dues parts, va començar a tot l´estat un procés de fugida, ja sigui a l´estranger, ja sigui a territoris dominats per l´altre bàndol. Marxen mossèns, cape- llans, rectors i gent d´esglèsia des del mateix juliol de 1936, també marxen propietaris, industrials, comerciants i gent de tendència conservadora al mateix temps que l´esglèsia, i finalment marxa el jovent que no vol anar al front Fugida a França per la muntanya estava ben organitzada, Celestina tal Tomás Pérez que s´encarregava d´Areu. Anaven un darrere l´altre o que deserta del front durant tot perquè hi havia molta neu (1938). els agrupava, els entrevistava amb de contactar amb altres guíes. el conflicte bèl·lic. Procedència: Victorià Jubany el guía i aquest els passava cap a Mentres s´esperaven van estar-se Areu. Propietat de l´Arxiu Històric Andorra, perquè després si volien a la Fonda per dinar i dormir una A continuació presentem al- Comarcal de Sort. poguessin passar a França. Però estona, però la mateixa nit, a les guns dels molts exemples de els organitzadors no comptaven 22 h, es va presentar el senyor xarxes d´evasió organitzades per amb la vigilància de fronteres, que Tomás Pérez amb el guía que els tota Catalunya (7): Aquesta senyora té un germà, no els deixaria passar facilment. havia trobat i van sortir de Rialp Des d´un altre punt de Cata- José Bertrán Torres, de 29 anys, El resultat de la partida fou desas- cap a la frontera. Després de lunya; Vic (Osona), trobem una solter, llaurador, natural i veí de trós, ja que foren detinguts. La se- dues hores de camí i quan es es xarxa protagonitzada per ecle- Covet. La família Bertrán és cone- nyora Celestina fou condemnada trobaven entre els pobles de Roni siàstics; l´ex vicari de Santa Eu- guda a Isona com els de casa Mi- a pressó incondicional, i el pitjor i Montenartró els va sortir al camí làlia de Riuprimer, Pedro Viñas, queló. José Bertrán va manifestar parat fou el guía, Antonio Cases la guardia d´assalt; el guia va sortir anomenat “Pere el de la Pipa” a casa seva quan la seva quinta Puig, el qual fou afussellat prop corrent i la policia va registrar els va aprofitar les caracterìstiques havia estat movilitzada, que volia de la frontera amb Andorra quan destinguts i els va conduïr a Sort, de la comarca i l´ajuda d´altres desertar a França; la família li va intentava escapar de la detenció. a tots, excepte Salvador Fabregat capellans com José Soldevila desaconsellar argumentant que Des de trobem la Farrer que en el moment de la Puig i massovers residents a la eren temps de molt compromís següent xarxa d´evasió. En aquest detenció havia intentat escapar

24 L’EROL i els guardes l´havíen afussellat a l’acte. Els detinguts foren traslla- dats a Sort i al cap de 12 dies foren portats junt amb Senén Brufau Martí (a qui havíen detingut hores després) a la pressó Model de Barcelona. El Tribunal d´Espionatje i Alta Traïció de Catalunya acusa el guia Senén Brufau amb caràcters greus, ja que per diners hauria cobrat 4.500 pessetes per au- xiliar els desertors que volíen escapar de l´obligació militar. El Tribunal acusa Jaume Greoles d´abandonament de la Repú- blica per prestar servei amb els nacionals. Tots dos acusats foren condemnats pel Tribunal a la pena de mort. Des d´un altre punt com Gra- nadella (Les Garrigues) trobem Ramón Galceran Vila, de 27 anys, natural d´aquesta vil·la, perta- nyent al reemplaçament de 1931, que fou detingut per la policia a Manresa el dia 10 de Febrer de les radios feixistes reconegueren se sacaron los ornamentos a las 1938 quan intentava prendre un Llavorsí, 1935 o 1937?. Soldats a com a vàlids. afueras del pueblo y fueron pasto de cotxe de línea fins a Solsona i casa Sarret abans de la guerra. Josep Solé Melé ingressà a la las llamas. A dalt Agustina Millat, Ciprià dirigir-se cap a la frontera fran- Ubach, Teresa Millat i Palmira Pressó Model acusat de desafecció Yo, el mismo día había mandado cesa; sabia per referències que a Torra. Procedència: Casa Sarret de i hostilitat al règim. El 23 d´Abril recuerdo al sr. Médico de Salàs Dr. Solsona es preparaven expedici- Llavorsí. Propietat de l´Arxiu Històric de 1938 fou traslladat al camp de Mir para consultarle que había que Comarcal de Sort. ons per creuar la frontera. Un cop treball n. 3 (Omells de Na Gaia). hacer y me contestó que me ausenta- registrat se li va trobar una llista Per últim, el testimoni directe ra de la parroquia puesto que como d´adreces de persones residents de mossèn Josep Subirà Figuera sacerdote peligraba, y al atardecer a França disposades a ajudar-lo. Goicolea. Aquesta xarxa sortia de a través del seu dietari ens rela- se me ofreció espontáneamente para Aquests tipus d´enfrontaments Barcelona i amb un guía anaven tarà en primera persona la dura acompañarme, Alejo Balust (Ciste- no ens han d´estranyar; a la zona cap a la Valldora (Solsonés) on experiència d´emprendre aquest ller de Toralla) i José Gaca (Jeconet). de Solsona (Solsonés) fou tant es refugiaven a la casa Sant Lleïr, camí sempre incert de la fugida; Y a las nueve y media del día 28 de alt el nivell d´emboscats que propietat d´un tal Ramonet, el julio salí de paisano en dirección a s´enfrontaven a les forces republi- qual sabia que eren desertors i els Reguard. Llegados allí sin novedad Dietario de la Revolución cans que és l´únic lloc de Catalu- deixava quedar uns dies. Al cap a la una de la madrugada, mis pari- Roja. 1936-1939 (8) nya on el general Franco, un cop de deu dies va arribar un guía a la entes pusieron resistencia a abrirnos guanyada la guerra, va manar fer casa Sant Lleïr i els va conduir cap Me sorprendió regentando la parro- la puerta puesto que aquella noche un monument en honor d´aquells a la montanya on van canviar de quia de Toralla. El día 24 de Julio debían subir los milicianos de Sente- emboscats que l´havíen ajudat a guia, marxant tots cap a la Serra tuve la primera notícia del cariz rada para quemar cuanto había en minvar les forces republicanes. del Cadí. Van arribar a reunir un que tomaban los acontecimientos y la Iglesia. Allí estuve escondido hasta I no deixant Solsona ens tro- grup molt nombrós de gent, però desmanes que comenzaron en las el día 13 de Agosto en que la horda bem amb una xarxa d´evasió en arribar al límit amb Andorra capitales el día 18, pero por conside- roja asesinó en Pobla de Segur a siete que surt de Barcelona i passa per foren detinguts per les forces dels ración a que el día 25 y 26 eran días compañeros sacerdotes. aquesta comarca. El 22 d´octubre carabiners. festivos, no abandoné la parroquia. Enterados del horripilante cri- de 1937 les Forces de Carabiners També desde Barcelona i per El domingo día 26 se me presentó men salí aquella misma noche a las del servei de Fronteres destacades Solsona passava la xarxa d´evasió después de salir de la Sta. Misa, don 12 acompañado por el pastor de la a la Seu d´Urgell van detenir, quan organitzada per Joaquin Bofalluy Emilio Nadal quien me dijo que casa, hijo de Useu y me fui a unos intentaven passar la frontera Teres, Adela Bofalluy Santamaría había sido nombrado presidente del desfiladeros a quinientos metros de la per la Seu d´Urgell, uns nois que i José Solé Melé, aquests tres Comitè y que le entregara la llave de carretera y a 10 minutos de la borda intentaven desertar de Catalu- domiciliats a Barcelona i d´acord la Iglesia; después de haber asumido de la casa de mis parientes y desde allí nya; Antonio Figueras Montfort, amb Juan Solé Cunill i Pilar Simó la resera me amonestó para que por presencié escondido todo el movimi- Ramón Macía Canals, Luís Vila Melé, residents a Sant Llorenç de órdenes superiores no me ausentara ento de autos de los de la TAM, hasta Colell, Tomas Boix Soler, Juan Morunys feien passar la frontera de casa y que hiciera entrega de la que el día 17 de septiembre salí a las Oliver Comas, Carmen Ripio a desertors que havíen de pagar escopeta. once de la noche en dirección a Espuy Noble, Maria Claustra Subirà Ser- una determinada quantitat de El día 28 a las nueve de la mañana, pasando la noche siguiente y todo el ra, Francisco Boix Betriu, Juan diners al guía Joaquin Bofalluy, derribaron los altares y vendieron la día lloviendo con el paraguas estendi- Fort Veneri, José Mascaró Sarri, això sí, el pagament s´havia de madera a José Peruchet. Así como el do en los desfiladeros de Aiguabella. Jaime Grau Batet i Alberto Díaz fer amb billets de les series que aceite destinado a la iluminación, Llegado a Espuy estuve escondido

L’EROL 25 en casa Cofia hasta el día 9 de octubre 24 de septiembre movilizado por el molt important com a opció per Notes que formamos la primera expedición ejército rojo y con un certificado del sobreviure. Els inicis de la guerra para pasar la frontera por el estanque Vicario General me presenté al CRIM civil al Pallars foren també els (1) Maria Barbal: Pedra de Tartera, La Butxaca 2009. de Peguera, y por el temporal de nieve y me destinaron a Sanidad al Cuartel inicis d´una nova situació al país, (2) Joan Català Bolaña: El eterno tuvimos que desistir y regresar por Miquel Server.” una nova situació on l´odi quedà descontento. Memorias de un luc- San Maurici. El mossèn es queda a Barcelona enganxat a les parets. hador por la libertad en la guerra El día 24 de octubre salimos nue- durant el que resta de Guerra Civil civil española y la segunda guerra vamente con M. Porta por cuatro pins i torna a Toralla el 15 de Febrer mundial. Editorial Lécera, Abril y al encontrarnos cerca de la frontera de 1939. Bibliografia 2007. nos delató un criado de casa Pubill de Veiem amb aquest escrit cóm la (3) El fons documental del Tribunal Tesina de Maria Teresa García Bor- d´Espionatge i Alta Traïció de Alós de Isil, y fuímos sorprendidos decissió de prendre la fugida no és dería: La reraguarda al Pallars. Catalunya es troba dins la Causa por los guardias de Alós que fueron una decissió pensada i meditada, Aspectes de la guerra civil 1936- General a l´arxiu Històric de Ma- enviados. Uno se llamaba Francisco sinó que és una empenta que els 1938” Programa de doctorat drid. Badia Badia a quién saqué de la obliga a fer el salt en molt poc Món Contemporani 2006-2008, (4) Classificació segons llibre de Ma- Facultat de Geografia i Història. cárcel de San Sebastián el año 1939. temps; el dia 26 de juliol va dir nel Gimeno: Revolució, guerra i Universitat de Barcelona. Fuímos conducidos a la cárcel de la última misa i el dia 28 de juliol repressió al Pallars (1936-1939). Maria Teresa García Bordería: La Publicacions de l´Abadia de Mont- Lleida el día 29 de octubr, peró de ja ha de sortir del poble vestit de Guerra Civil al Pallars: Comitès i serrat, Barcelona, 1989. paso por Tremp nos esperaban los de paisà. No havíen passat més de trinxeres al Jussà i al Sobirà, 1936- (5) Testimoni recuperat per la FAI. En la Pobla de Segur se en- deu dies desde l´Alzamiento i tot 1939, Pagès editors, 2009. l´entrevista a la senyora Dolors contraba mi madre por comodidad. anava molt ràpid. Manuel Gimeno: Revolució, guerra Jordana Baró de Bretuy i a la Estuve en la cárcel cuatro meses y i repressió al Pallars, 1936-1939 senyora Manela de Peramea. Publicacions de l´Abadia de medio y obtuve casi las firmas de la (6) Basat en l´estudi del senyor Pere A TALL DE CONCLUSIÓ: Montserrat, 1989 parroquia favorables, excepto el Co- Dalmau de La Pobla de Segur Joan Català Bolaña: El eterno des- sobre les rutes de fugida durant mitè. Una vez fuera estuve siete meses Aquest artícle pretén mostrar una contento. Memorias de un luchador la Guerra Civil. en Montcortés y el día 13 de Diciembre cara encara desconeguda de la por la libertad en la guerra civil (7 ) Informació extreta del Tribunal de 1937 marché a Barcelona y allí es- Guerra Civil cóm és l´anomenat española y la segunda guerra mun- d´Espionatge i Altra Traïció de Cata- tuve cuatro meses en las oficinas de la “Període Revolucionari” i les se- dial. Editorial Lécera, abril 2007. lunya dins la Causa General a l´Arxiu compañía de trasnsportes autobuses ves conseqüències. Els inicis de la María Barbal: Pedra de Tartera. Històric Nacional de Madrid. Editorial La Butxaca, 2009 (8) Dietari de mossèn Subirà Figuera, Rosa y en marzo de 1938 me puse a guerra civil foren un caos polític, Testimonis orals de: Marcel Na- disposición del Governador siendo social i econòmic on tothom rector de Toralla, recuperat gràcies varri, Pere Dalmau, Dolors Jor- al senyor Marcel Navarri d´Espuy encargado del Sanatorio Antituber- s´apresurà a buscar-se la vida i on dana i Manela de Peramea. culoso de San Adrián. […] El día la clandestinitat va jugar un paper Maite Garcia

26 L’EROL