UNIVERSITAT DELS MAJORS - GUIA DOCENT DE L’ASSIGNATURA: ...... Història...... Curs 2019 - 20

1. DADES BÀSIQUES 1 Professor/a Correu ELADI MAINAR CABANES [email protected] 2

Horari de classes i dates de les sessions

TEORIA PRÀCTICA

15 novembre 22 Novembre

17 gener 24 gener

14 febrer 21 febrer

13 març 27 març

3 abril 24 abril

8 maig 15 maig

Teoria 2 h 9:30-11:30....20h

Pràctica 6h 9:00 a 15.30...40h

1

2.- RESUM/BREU DESCRIPCIÓ/JUSTIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

Valencià UN RECORREGUT PER LA , HISTÒRIA I CULTURA En aquesta assignatura farem un recorregut històric, econòmic i cultural pels indrets més importants i icònics de la nostra comarca tant per donar-los a conèixer, com per estudiar-los i comprendre millor el devenir històric, cultural i econòmic de la comarca.

El conjunt de l’assignatura tindrà un còmput total de 60 hores, que es repartiran en 20 hores d’eixides per aquestos indrets de la comarca i les altres 40 hores seran de contingut didàctic per endinsar-nos en els llocs emblemàtics de la Safor.

Castellano UN RECORRIDO POR LA SAFOR, HISTORIA Y CULTURA En esta asignatura haremos un recorrido histórico, económico y cultural por los lugares más importantes e icónicos de nuestra comarca, tanto para darlos a conocer, como para estudiarlos y comprender mayor el devenir histórico, cultural, y económico de la comarca.

El conjunto de la asignatura tendrá un computo total de 60 horas, que se repartirán en 20 horas de salidas por estos lugares de la comarca y las otras 40 horas serán de contenido didáctico para adentrarnos en los lugares emblemáticos de la Safor.

2

3.- CONTINGUTS

Valencià El continguts a tractar seran els següents:

1- La cova del Parpalló i la cova del Bolomor. 2- La Nevera de i l’Avenc de la Donzella. 3- El Monestir de Santa Maria de Valldigna i la Mesquita de la Xara. 4- El port de Gandia i el tren a Alcoi. 5- La ciutat de Gandia i el seu devenir al llarg de la Història. 6- i el seu marjal.

Destreses i habilitats a adquirir

Els objectius a assolir en aquestos recorreguts fan referència tant a la història, com a la geografia, cultura i economia de la Safor. En tots ells podrem entendre el procés tant històric i econòmic que han conformat el nostre territori, per això, tindrem com a objectius generals:

- Fomentar la participació dels estudiants mitjançant les classes practiques i la discussió sobre els continguts que es proporcionaran durant el curs sobre cadascun dels temes.

- La capacitat de comparació entre processos similars d’escenaris diferents.

- Argumentar mitjançant l’exposició oral i escrita, la síntesi i contextualització dels problemes històrics.

- La comprensió, interiorització i utilització adequada dels instruments i mètodes del treball històric.

3

Castellano Los contenidos a tratar seran los siguientes:

1- La cova del Parpalló i la cova del Bolomor. 2- La Nevera de Barx i l’Avenc de la Donzella. 3- El Monasteri de Santa Maria de Valldigna i la Mesquita de la Xara. 4- El port de Gandia i el tren a Alcoi. 5- La ciutat de Gandia i el seu devenir al llarg de la Història. 6- Oliva i el seu marjal.

Destreses i habilitats a adquirir:

Els objectius a assolir en aquests recorreguts fan referència tant a la història, com a la geografia, cultura i economia de la Safor. En tots ells podrem entendre el procés tant històric i econòmic que han conformat el nostre territori, i per això, tindrem com a objectius generals:

- Fomentar la participació dels estudiants mitjançant les classes pràctiques i la discussió sobre els continguts que es proporcionaran durant el curs sobre cadascun dels temes.

- Fomentar la capacitat de comparació entre processos similars en escenaris diferents.

- Argumentar mitjançant l'exposició oral i escrita, la síntesi i contextualització dels problemes històrics.

- Comprensió, interiorització i utilització adequada dels instruments i mètodes del treball històric.

4

4- DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS

TEMA 1- La cova del Parpalló i la cova del Bolomor. Cova del Parpalló, jaciment prehistòric del Paleolític Superior. Bé d’ Interés Cultural. Habitada per Homo Sapiens. Importància a nivell mundial. Cova del Bolomor, jaciment prehistòric també del Paleolític. Comparació i estudi dels dos jaciments. Interconnexió. Habitat i entorn. TEMA 2- La Nevera de Barx i l’Avenc de la Donzella. Datació, construcció i utilització. Estudi del comerç de la neu a la nostra comunitat. Estudi comparatiu amb altres neveres del nostre entorn. Avenc de la Donzella, Sumidor natural del vall de Barx. Sortida aigües zona sur de la Valldigna. Formació de diverses fonts (Font Gran, Fontarda, Clot de la Font, etc.). Vegetació, microclima i Llegendes. TEMA 3- Monestir de Santa Maria de Valldigna i la Mesquita de la Xara a Simat de la Valldigna. Fundació. Relació amb els monestirs de i Poblet. Estudi històric anterior i posterior a l’arribada dels monjos. Estudi del senoyoriu valldignenc. Importància històrica dintre la Corona d’Aragó. Desamortització i posterior venda, desfeta i recuperació. Mesquita de la Xara, població musulmana. Costums i vida de dita població. Domini dels cristians. Revoltes. Fugida i despoblació. Abandonament i recuperació. TEMA 4- El port de Gandia i el tren a Alcoi. Necessitat de construcció. Inicis del desenvolupament industrial saforenc. Necessitat urgent per exportació taronja. Port d’arribada carbó indústries Alcoi. Concessió a una companyia britànica. Desenvolupament port i línia ferroviària. Manca d’expectatives. Guerra Civil, bombardejos i destrucció. Nacionalització i supressió línia ferroviària. Plantejament de futur. TEMA 5- La ciutat de Gandia i el seu devenir al llarg de la Història. Primers poblaments. Evolució històrica. Importància del Ducat de Gandia i la família Borja. Relacions amb altres senyorius. Conflictes.

5

Trànsit de població de l’Antic Règim a ciutat moderna. Adaptació al món actual. Perspectives de futur. TEMA 6- Oliva i el seu marjal. Historia d’Oliva com a poble. Incorporació al Ducat de Gandia. De l’Edat Moderna a la Contemporània. Entorn geogràfic. La marjal com a punt de referència territorial, agrícola i natural. La marjal com a Parc Natural, conflictes territorials i ecològics.

5- VOLUM DE TREBALL

ACTIVITATS A REALITZAR Hores Assistència a classes 22 Assistència activitats externes 44 TOTAL 66

6- METODOLOGIA DOCENT

Valencià

Les classes presencials seran importants dintre del marc teòric de l’assignatura, però el gran pes, serà el treball i estudi in situ dels elements i continguts assolits a les classes teòriques. Per tant, serà la combinació d’aquestos dos vessants, la teòrica, amb classes presencials, i la visita als indrets marcats al principi, els que ens donaran una visió conjunta i actual dels continguts establerts en aquesta programació. Així mateix, els alumnes, participaran en els debats científics que es donaran al llarg de les classes teòriques, mitjançant la participació oral, propostes, debats, etc., amb un objectiu fonamental, la transmissió dels continguts teòrics als alumnes. A més a més, es proporcionarà als estudiants una necessària bibliografia per millorar les seues destreses competencials i teòriques. No obstant això, es podran suggerir materials complementaris, literaris, cinematogràfics, televisius, i com no, la utilització d’Internet.

Castellano

6

Las clases presenciales serán importantes dentro del marco teórico de la asignatura, pero el gran peso, será el trabajo y el estudio in situ de los elementos y contenidos alcanzados en las clases teóricas. Por tanto, será la combinación de estas dos vertientes, la teórica, con las clases presenciales, y la visita a los lugares marcados al principio, los que nos darán una visión conjunta y actual de los contenidos establecidos en esta programación. Así mismo, los alumnos participarán en los debates científicos que se celebrarán a lo largo de las clases teóricas, mediante la participación oral, propuestas, debates, etc, con un objetivo fundamental, la transmisión de los contenidos teóricos a los alumnos. Además, se proporcionará a los alumnos una necesaria bibliografía para mejorar sus habilidades competenciales y teóricas. No obstante, se podrán sugerir materiales complementarios, literarios, cinematográficos, televisivos, y como no, la utilización de Internet.

7.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Referència ALONSO, Jesús E. Història de la Safor. La Xara Edicions, 1 Simat de la Valldigna, 1988. Referència NOVELL, N. i MUÑOZ, J. El llibre de la Safor, Palacios, Sueca, 2 1983 Referència ROSELLÓ VERCHERCHER, V. i BANYULS, J. Esbós 3 geogràfic de la Safor, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 1986 Referència LA SAFOR A TRAVÉS DE LA HISTORIA, Cultura i 4 patrimoni, Mancomunitat de Municipis de la Safor, Gandia, 2005 Referència CAMARENA MAHIQUES, J. La Safor del segle VIII al XVII. 5 Instituto Duque Real, Alfonso el Viejo, Gandia, 1984. Referència BELENGUER, R. Et al. La Safor en xifres (edició digital) CEIC 6 Alfons el Vell, Gandia, 2003 Referència FERRARIRÓ, J.M. et al. On el verd acarona el blau. El medi 7 natural a la Valldigna, La Xara Edicions, Simat de la Valldigna, 2002

7

Referència GRUPO COMANDO, L’Avenc de la Donzella, Història, 8 exploració i descripció de l’Avenc, i estudi hidrològic de les seues aigües, dins L’AVENC, Revista d’Investigació i assaig de la Valldigna, 2, Simat de la Valldigna, 1996. pp. 7-20 Referència MARTINEZ, J.M. i MAINAR, E. La Font Gran de Simat, dins 9 de la Revista de la Safor, 2, Gandia, 2010. pp. 137-146 Referència BANYLS, J. Desenvolupament i urbanisme a Gandia, CEIC 10 Alfons el Vell, Gandia, 1986. Referència CAMBRILS, CAMARENA, J.C. Gandia, destinació turística 11 mediterrània, CEIC Alfons el Vell, Gandia 2004. Referència CASIMIRO, J.C. i SANSALONI, E. Estudi demogràfic de la 12 comarca de la Safor per a compendre el nostre món (segles XVII al XX). Germans Aparisi, , 1985. Referència APARICIO PÉREZ, J. Investigaciones arqueológicas en Gandia 13 i la Safor desde 1978 a 1980. Separata de la Revista de GANDIA, Gandia, 1980. Referència BLAZQUEZ MARTÍNEZ, J.M. La cueva del Parpalló, vista 14 por trers grandes arqueologos espanyoles del siglo XX, dins sèrie prehistórico, 30, Real Academia de Cultura Valenciana, , 2002, pp. 75-78. Referència FERNÁNDEZ, J i GUILLEM, P. Cova del Bolomor, primeros 15 habitantes de tierras valencianas, Diputació de València, València, 1997. Referència CARDONA J. I ESCRIVÁ, J.V. Una vila enmurallada, dins de 16 Gandia Pedra sobre Pedra, un recorregut per la Gandia monumental. Referència GARCIA OLIVER, F. L’esplendor del segle XV. Ajuntament 17 de Gandia, Gandia, 1990 Referència CISCAR PALLARES, E. Vida cotidiana en la Valldigna, La 18 Xara Edicions, Simat de la Valldigna, 1998. Referència GARCIA HERNÁN, E. Francisco de Borja, Grande de 19 España, CEIC, Alfons el Magnanim, Gandia, 1999. Referència LAPARRA, LÓPEZ, S. Documents per a una història de la 20 Safor, dins de l’ULLAL, 5, Gandia, 1984.. pp. 91-96. Referència LAPARRA, LÓPEZ, S. El Ducado de Gandia en el siglo XVI. 21 Tesis doctoral inèdita. Universitat de València, 1990. Referència BRINES BLASCO, J. La desamortitzación del monasterio de 22 Valldigna, Revista Hispania, Madrid 1975, pp. 487-520. Referència PONS A. Els ferrocarrils a la Safor, vies i mercat en el segle 23 XIX, Ajuntament de Gandia, 1993.

8

Referència MAINAR CABANES, E. Et al. Gandia i el seu port, març de 24 1939. CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2010. Referència CALZADO ALDARIA, A.i MARTI, B. Guerra i Revolució a 25 Gandia, 1936-1939. La Xara Edicions, Simat de la Valldigna, 2017. Referència ALMELA, J.M. (2017). La Marjal de Pego-Oliva. En el parany 26 de la història. DAUALDEU, La Marjal de Pego-Oliva (12), 35- 38

Referència BALLESTER POTENCIANO, A., DÍES JAMBRINO, B., 27 HERNÁNDEZ, MUÑOZ, J.A., LAGUNA LUMBRERAS, E., OLTRA MARTÍNEZ, C., PALOP GUILLEM, S.F. y URIOS PARDO G. (2003). Parque Natural de la Marjal de Pego-Oliva. En Lunwerg (Ed.), Parques Naturales de la Comunidad Valenciana (pp 24 – 26). Barcelona, España

Referència LIMIÑANA, R., URIOS, V. y MENARGUES, A. (2017). La 28 biodiversitat de la Marjal de Pego-Oliva i la seua conservació mitjançant la ramaderia. DAUALDEU 12, La Marjal de Pego- Oliva, 31-34

Referència URIOS MOLINER, V., DONAT TORRES, P. y VIÑALS 29 BLASCO, M.J. (1993). La Marjal de Pego-Oliva : El Medi Natural de la Marjal de Pego-Oliva i el seu entorn. Valencia, España. Institut d'Estudis Comarcals de la . 231 pp

Referència GARAY, P. (2017). El parc natural de la Marjal de Pego-Oliva. 30 DAUALDEU 12, La Marjal de Pego-Oliva , pp 20-23

9