Àgora De Les Ciutats Ágora De Las Ciudades Agora Of

El Ágora de las Ciudades es un espacio de intercambio para alcaldes, cargos electos, sociedad civil y sector privado vinculados a la gestión de las ciudades, con el objetivo de fomentar el debate perma- nente y el intercambio de conocimientos sobre la gobernabilidad local para afrontar retos globales. ÁGORA DE LAS CIUDADES El espacio nace en 2013 con el objetivo de fomentar el debate político y el intercambio en torno a la gobernabilidad local y a la acción de los gobiernos locales y celebra, en 2015, su tercera edición. El siglo XXI, el siglo de las ciudades Bajo el título El siglo XXI, el siglo de las Ciudades, el Ágora de las Ciudades 2015 quiere generar una reflexión compartida sobre dos aspectos de la política local llamados a tener cada vez una mayor relevancia: por un lado, el papel que juegan los gobiernos locales en la gobernanza mundial, y, por otro lado, la construcción de políticas públicas locales de relaciones internacionales.

La presente publicación recoge las intervenciones de los diferentes representantes de gobiernos loca- ÁGORA DE LAS CIUDADES les y regionales de Europa, América Latina y el área del Mediterráneo que participaron en el encuentro, ÀGORA DE LES CIUTATS así como la sesión inaugural de la mano del director de la City Leadership Initiative de la University El segle XXI, el segle de les ciutats College London, una de las iniciativas académicas más pioneras en la investigación sobre el nuevo liderazgo de las ciudades a nivel global.

L’Àgora de les Ciutats és un espai de trobada i d’intercanvi entre alcaldes, càrrecs electes, societat civil i sector privat vinculats a la gestió de les ciutats, amb l’objectiu de fomentar el debat permanent i l’intercanvi de coneixements sobre la governabilitat local per tal de fer front als reptes globals. L’espai AGORA OF CITIES neix el 2013 amb l’objectiu de fomentar el debat polític i l’intercanvi entorn a la governabilitat local i a l’acció dels govern locals i celebra, el 2015, la seva tercera edició. ÀGORA DE LES CIUTATS The XXI Century, the century of cities Sota el títol El segle XXI, el segle de les Ciutats, l’Àgora de les Ciutats 2015 vol generar una reflexió compartida sobre dos aspectes de la política local cridats a tenir cada cop major rellevància: per una banda, el paper que juguen els governs locals en la governança mundial i, per altra banda, la construcció de polítiques públiques locals de relacions internacionals. La present edició recull les intervencions dels diferents representants de governs locals i regionals d’Europa, Amèrica Llatina i l’àrea del Mediterrani que van participar en la trobada, així com la sessió inaugural de la mà del director de la City Leadership Initiative de la University College London, una de les OF CITIES AGORA iniciatives acadèmiques més pioneres en la recerca sobre el nou lideratge de les ciutats a nivell global.

The Agora of Cities is a setting for mayors, elected officials, civil society and the private sector involved in city management to meet and exchange ideas with the object of fostering permanent debate and exchange of knowledge on local governance in the face of global challenges. The event began life in 2013 with the object of fostering political debate and exchange centring on local governance and the work of local governments. It is holding its third edition in 2015. Under the title ‘The 21st century, the century of Cities’, the Agora of Cities 2015 hopes to generate shared reflection on two aspects of local politics that are likely to be more and more central. One is the role of local governments in world governance and the other is the construction of local public policies Barcelona for international relations. 2015 The present edition includes contributions by the different representatives of local and regional governments in Europe, Latin America and the Mediterranean area taking part in the encounter, as well as an opening session with the Director of the ‘City Leadership Initiative’ of University College London, a pioneering academic research initiative on the new leadership in cities on a global level. Créditos Crèdits Credits

Coordinación de contenidos y edición: Coordinació de continguts i edició: Content coordination and editing: Dirección de Relaciones Internacionales de la Direcció de Relacions Internacionals de la Directorate of International Relations of Diputación de Barcelona Diputació de Barcelona the Barcelona Provincial Council

Maquetación e impresión: Maquetació i impressió: Layout and printing: ITD (www.e-itd.com) ITD (www.i-itd.com) ITD (www.e-itd.com)

© Ilustración portada: makutienegato © Il·lustració de portada: makutienegato © Cover illustration: makutienegato © Fotografías: Eva Guillamet © Fotografies: Eva Guillamet © Photographs: Eva Guillamet Traducción al inglés: TAU Traduccions Traducció a l’anglès: TAU Traduccions English translation: Tau Traduccions

GOBERNA CIUDAD es una iniciativa de GOBERNA CIUDAD és una iniciativa de: GOBERNA Ciudad is an initiative of Diputación de Barcelona Diputació de Barcelona Barcelona Provincial Council Fundación Ortega-Marañón Fundació Ortega-Marañón Ortega-Marañón Foundation

ÍNDICE

Presentación 7

Bienvenida Institucional Salvador Esteve 8 José Varela 10 Xavier Trias 12

Ponencia Inaugural: El poder de la diplomacia de las ciudades Michele Acuto 14

Cuando la política local se convierte en política internacional Introducción: Marc Guerrero 18 Bas Verkerk 20 Carolina Martínez 22 Jordi Martí 24 Reuven Ladijanski 26

Impacto territorial de la acción internacional Introducción: Jordi Castells 30 Filippo Barberis 32 Jaime Salinas 34 Mercè Conesa 36 Mohamed Idaomar 38

Las redes de ciudades en la proyección internacional local Introducción: Josep Roig 42 Amylkar Acosta 44 Christophe Chaillou 46 Marc Pifarré 48

Clausura Roger Albinyana 52 Joan Carles Garcia 54 ÍNDEX

Presentació 59

Benvinguda Institucional Salvador Esteve 60 José Varela 62 Xavier Trias 64

Ponencia Inaugural: El poder de la diplomàcia de les ciutats Michele Acuto 66

Quan la política local es converteix en política internacional Introducció: Marc Guerrero 70 Bas Verkerk 72 Carolina Martínez 74 Jordi Martí 76 Reuven Ladijanski 78

Impacte territorial de l’acció internacional Introducció: Jordi Castells 82 Filippo Barberis 84 Jaime Salinas 86 Mercè Conesa 88 Mohamed Idaomar 90

Les xarxes de ciutats en la projecció internacional local Introducció: Josep Roig 94 Amylkar Acosta 96 Christophe Chaillou 98 Marc Pifarré 100

Cloenda Roger Albinyana 104 Joan Carles Garcia 106 TABLE OF CONTENTS

Introduction 111

Institutional opening Salvador Esteve 112 José Varela 114 Xavier Trias 116

Opening Speech: The power of City Diplomacy Michele Acuto 118

When local politics becomes international politics Introduction: Marc Guerrero 122 Bas Verkerk 124 Carolina Martínez 126 Jordi Martí 128 Reuven Ladijanski 130

The regional impact of international action Introduction: Jordi Castells 134 Filippo Barberis 136 Jaime Salinas 138 Mercè Conesa 140 Mohamed Idaomar 142

Networks of cities and local international outreach Introduction: Josep Roig 146 Amylkar Acosta 148 Christophe Chaillou 150 Marc Pifarré 152

Closing ceremony Roger Albinyana 156 Joan Carles Garcia 158 ÁGORA DE LAS CIUDADES El siglo XXI, el siglo de las ciudades

castellano

Presentación

Mientras que la primera edición del Ágora de las Ciudades se celebró el año 2013 abordando los “Retos estratégicos de la gobernabilidad local” como tema central, en 2014 el eje conductor fue el “Liderazgo político para ciudades globales”. El Ágora de las Ciudades 2015 quiere generar una reflexión compartida sobre dos aspectos de la política local llamados atener cada vez una mayor relevancia: por un lado, el papel que juegan los gobiernos locales en la gobernanza mundial, y, por otro lado, la construcción de políticas públicas locales de relaciones internacionales.

En los últimos años hemos asistido a una multiplicación de los vínculos municipales con actores de todo el mundo, así como a un aumento de redes transnacionales de ciudades, tanto en número como en diversidad temática y capacidad de incidencia política. Paralelamente, las metrópolis han suscitado el interés de organismos internacionales como las Naciones Unidas, la Unión Europea y el Banco Mundial, mientras ciudades medianas reclaman y se esfuerzan para conseguir un espacio propio, situando las cuestiones urbanas en la agenda de estos organismos.

La acción internacional de las ciudades está transformando la escena internacional, a la vez que impacta en las políticas públicas locales, en la gestión del territorio y en sus actores. Este escenario abre un abanico de oportunidades para que ciudades y gobiernos locales tomen conciencia del nuevo entorno, sepan adaptarse a los cambios y, sobretodo, trazar alianzas estratégicas para hacer activamente frente a los nuevos retos.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 7 Bienvenida institucional

SALVADOR ESTEVE Salvador Esteve es presidente de la Diputación de Barcelona desde 2011 y alcalde de Martorell entre 1987 y 2003 y de 2007 a la actualidad. También fue miembro del Consejo Comarcal del Baix Llobregat y vicepresidente del mismo de 1991 a 1995. Diputado en el Parlamento de Cataluña durante 3 legislaturas (1992-2003) y presidente de la Asociación Catalana de Municipios (2007-2011).

El Ágora de las Ciudades es un espacio de debate sobre diferentes aspectos relacionados con la gobernabilidad de las ciudades. Y precisamente por eso, creo que resulta muy significativo fijarnos en las personas que participamos en el Ágora de las Ciudades: representantes de gobiernos locales, de entidades como la Diputación de Barcelona, un ente supramunicipal, del gobierno de la Generalitat de Cataluña, de entidades que son fruto de colaboraciones entre el sector público y el privado, entidades provenientes del tejido social, académico y del sector privado. Es importante fijarnos porque el gobierno de las ciudades ya no recae únicamente sobre las instituciones públicas. Del mismo modo que la sociedad cambia, lo tienen que hacer los gobiernos. Debemos integrar a la diversidad de actores que representan la sociedad, manteniendo el papel central de las administraciones. Nos encontramos, por un lado, con demandas de una sociedad con una complejidad creciente, y por otro lado, con una capacidad más limitada de las administraciones. En este contexto, únicamente si los representantes políticos somos capaces de posicionar a las administraciones como actores centrales de los nuevos modelos de gobernanza, seremos capaces de seguir ofreciendo respuestas adecuadas a los retos que se nos presentan. No es una tarea sencilla: la resistencia al cambio es alta, las administraciones públicas son rígidas y cambiar estructuras y maneras de hacer genera tensiones políticas y sociales.

En esta necesidad de posicionar a la administración pública en un rol central, articulador de los diferentes actores implicados en la gobernanza, las ciudades se perfilan como actores des- tacados. Son las administraciones más cercanas a los ciudadanos, y por lo tanto, aquellas que de forma más directa conocen la realidad y a los actores que allí desarrollan sus actividades. Las ciudades son los espacios donde nacen las oportunidades, pero también donde se generan las desigualdades. Por eso tenemos que reivindicar a los gobiernos locales como herra-

8 ÁGORA DE LAS CIUDADES mientas imprescindibles para articular los cambios necesarios para afrontar el futuro de nuestros pueblos y ciudades con garantías. Hace falta disponer de instrumentos para dar respuestas adecuadas, basadas en la realidad de cada lugar. Nos hacen falta competencias y recursos adecuados. En definitiva, hace falta que exijamos en nuestros Estados que se tomen seriamente el que es uno de los principios fundamentales de la Unión Europea: el principio de subsidiariedad.

Aun así, la complejidad en la gobernanza de las ciudades no es una cuestión que se limite al nivel de los propios estados. Las dinámicas económicas globales, caracterizadas por una gran interdependencia económica y por un crecimiento importantísimo de los flujos de información, hacen que los estados tradicionales y sus fronteras pierdan sentido, en pro de dinámicas adecuadas a realidades territoriales diferentes, donde ciudades y regiones –a menudo a caballo entre varios estados– emergen como actores de primer orden. Estas dinámicas implican que las ciudades interactúen entre ellas, colaboren y compitan para garantizarse un encaje en la economía global. Todo ello para poder generar riqueza al servicio del bienestar de sus ciudadanos. De la mano del proceso transformador que viven las ciudades, los territorios que las rodean se articulan para responder a las nuevas necesidades metropolitanas. En definitiva, el binomio ciudad-región crea una nueva realidad territorial que exige una gobernanza eficiente y coordinada entre las diversas administraciones que actúan.

En este contexto es donde nace el Ágora “El binomio ciudad- de las Ciudades. Un espacio de referencia para la discusión no sólo entre alcaldes y región crea una nueva cargos electos de ciudades de diferentes realidad territorial que regiones y continentes, sino también para exige una gobernanza todos los agentes que están implicados en su gobernanza. Si en las dos últimas edi- eficiente y coordinada ciones abordamos como afectaba el factor entre las diversas global en el liderazgo de las ciudades, este administraciones que año planteamos un programa que propone una serie de reflexiones en torno el papel actúan” de las ciudades en cuanto actores internacionales.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 9 JOSÉ VARELA José Varela es presidente de la Fundación Ortega y Gasset – Gregorio Marañón. Es doctor en Historia Contemporánea por la Universidad Complutense de Madrid. Ha sido nombrado Fellow de St. Antony’s College, Oxford, profesor agregado en la Universidad de Santiago y catedrático de la Universidad de Valladolid y de la Universidad Rey Juan Carlos.

El ágora era donde se reunía el pueblo en ciudades mediterráneas pequeñas. Las ciudades son un invento clásico que coincide con la democracia, la democracia masiva y participativa, de partidos de masas, que es algo muy reciente en la historia europea. Si nos fijamos por ejemplo en un país como el Reino Unido, veremos que en 1917 de 10 hombres adultos, 4 no tenían derecho a voto, y ninguna mujer. Esta era la situación habitual en casi todo el mundo occidental, con algunas excepciones. La democracia que ahora reconocemos es posterior a la I Guerra Mundial y en gran parte es consecuencia de la misma. Un adelanto tan determinante para la democracia como lo es el voto femenino tiene que ver con que los hombres estaban en el frente y las mujeres empezaban a trabajar en las fábricas. Esto provocó que se independi- zaran económicamente. Y con la conquista de los derechos económicos y civiles, la conquista de los derechos políticos fue el siguiente paso.

La fundación que represento no nació en España, se creó en Inglaterra, y con presencia de muchos latinoamericanos. La presencia mexicana ha sido fundamental desde el principio, así como la argentina, colombiana y peruana. Cuando a finales de los años 70 fuimos a Amé- rica Latina a abrir un centro de debate, docencia e investigación en español, no era nuestra idea tratar temas sobre administración públi- ca. Pero tal como un amigo francés nos dijo, “La seguridad jurídica la seguridad jurídica es fundamental para que es fundamental cualquier sociedad funcione, así que empeza- mos a dedicar nuestro tiempo a temas de la para que cualquier administración pública en América Latina, en- sociedad funcione” tendiendo que esta era una pieza fundamental para el desarrollo normal de todo el resto.

10 ÁGORA DE LAS CIUDADES En este sentido, Goberna nació con la idea de que los líderes públicos expresaran y compro- baran sus problemas, ideas y experiencias junto con el mundo académico. Esto es lo que estamos haciendo, un debate libre, académico, de muchos lugares diferentes, con experiencias muy diferentes. Desarrollar la potente idea de un mundo mediterráneo que pasa al Pacífico a través del Atlántico.

Finalmente, tenemos que agradecer a Barcelona la gran vocación internacional que siempre ha tenido, convirtiéndose en una ciudad potente e imaginativa, así como a la Diputación de Barcelona, que representa en buena parte la conurbación que supone la región de Barcelona, con problemas muy variados, no sólo los propios de la ciudad de Barcelona, sino de los municipios con otras dimensiones.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 11 XAVIER TRIAS Xavier Trias es el alcalde de Barcelona desde 2011. Es licenciado en Medicina y Cirugía por la Universidad de Barcelona. Ejerció como director general del Instituto Catalán de la Salud (ICS) hasta su nombramiento como Consejero de Sanidad en 1988 y posteriormente Consejero de la Presidencia. Durante el periodo 2000-2004 fue diputado en el Congreso de los Diputados.

Desde la primera edición del Ágora de las Ciudades, en 2013, este acontecimiento se ha convertido en un foro de referencia por el debate en profundidad de temas muy importantes para el presente y el futuro de nuestras ciudades, contando siempre con profesionales de primera línea y acercando a alcaldes y representantes institucionales de Europa y América Latina.

No es casual que Barcelona, la capital de Ca- “Barcelona tiene taluña, sea el espacio que acoge el Ágora de vocación internacional las Ciudades. Barcelona tiene vocación inter- y actúa siempre nacional y actúa siempre buscando la mayor colaboración con todas las ciudades y pue- buscando la mayor blos del mundo. colaboración con todas las ciudades y pueblos Cuando hablamos de espacios internaciona- del mundo” les, hablamos de ciudades. Por eso hablar del siglo XXI como el siglo de las ciudades es un gran acierto. Las ciudades y las áreas metropolitanas ganan cada día más importancia y solo hay que fijarse en los datos que nos ofrece Naciones Unidas sobre su peso creciente a nivel demográfico.

Barcelona y su entorno no es ajena a este proceso y trabajamos para adaptarnos a las nuevas circunstancias. Hace cuatro años creamos por ley el Área Metropolitana de Barcelona, que incluye 36 municipios. Barcelona tiene 1,6 millones de habitantes y con toda el Área Metropolitana formamos una conurbación de 3,2 millones de habitantes. En ese sentido, debemos ser capaces de no comernos las ciudades de los alrededores, sino de trabajar en colaboración con estas.

12 ÁGORA DE LAS CIUDADES Actualmente vivimos momentos difíciles. Los cuatro años del presente mandato han coincidi- do con una gran crisis económica, social e institucional. En España esta crisis ha sido también de modelo de estado. También tenemos una crisis de Europa, la Europa de los Estados, que en muchos casos se han olvidado de las regiones y de las ciudades. Actualmente, sin embargo, se está haciendo un replanteamiento sobre el futuro de Europa. Es un debate que se debe hacer con rigor y seriedad porque Europa necesita más fuerza política y no ser solamente un mercado económico. Europa debe ser social, de las personas y para las personas. Esto implica estar al lado de las ciudades.

Las ciudades vivimos retos importantes. Aquí, en Barcelona, nuestro planteamiento de ciudad ha sido la credibilidad, que en situación de crisis se ha basado en no generar más déficit, asumir compromisos como pagar a nuestros proveedores en 30 días o generar una capacidad de inversión para seguir transformando la ciudad, entre otros.

Esta ciudad tiene una larga historia, siempre ha sido una ciudad de comercio. Una ciudad que a mitad del siglo XVIII lideró la Revolución Industrial en el sur de Europa. Una ciudad que, durante la década de los ochenta del siglo pasado, sufrió una transformación espectacular con la excusa de los Juegos Olímpicos de 1992. Ejemplo de esta transformación es que anteriormente todo el litoral de la ciudad eran fábricas y barracas y ahora es un espacio que abre la ciudad al mar.

Durante los años 90 hubo un crecimiento económico muy importante, y en los últimos 15 años el crecimiento ha sido también demográfico: solo en este periodo 1,5 millón de personas han venido a vivir Cataluña.

La segunda gran apuesta de la ciudad ha sido crear actividad económica. Somos una ciudad diversificada, con una industria importante, con comercio, servicios, turismo y con una gran actividad logística.

Al mismo tiempo, estamos haciendo una apuesta de futuro muy clara: la revolución del siglo XXI, que no solo es la revolución de las nuevas tecnologías, sino de las nuevas tecnologías al servicio de las personas. Hemos hecho una apuesta para ser la Capital Mundial del Móvil y para ser referencia como smart city. Una apuesta para generar oportunidades de futuro y no dejar a nadie atrás.

Todas las ciudades queremos conseguir este gran objetivo: trabajar para las personas y con las personas. Esto, sin embargo, las ciudades no pueden hacerlo en solitario. Lo tienen que hacer trabajando conjuntamente. Por eso debemos apostar al máximo por la internacionaliza- ción, por estar abiertos al mundo, por la colaboración y cooperación entre ciudades.

Estoy convencido que únicamente trabajando juntos avanzaremos más rápidamente para mejorar el bienestar y la calidad de vida de nuestros ciudadanos.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 13 El poder de la diplomacia de las ciudades

MICHELE ACUTO Michele Acuto es director de Investigación y profesor en Global Networks & Diplo- macy de la University College London. Fue también profesor asociado en el Instituto por la Ciencia, la Innovación y Sociedad de la Universidad de Oxford. Actualmente es el investigador principal del proyecto Urban Connections y City Leadership Ini- tiative.

Las ciudades tienen un gran potencial para abordar retos importantes. Retos como el cambio climático, las pandemias o la desigualdad tienen profundas consecuencias en entornos urbanos en un mundo cada vez más urbanizado, pero a la vez vemos cómo las ciudades se implican más en iniciativas globales para afrontarlos. Partiendo de esta base, la City Leadership Initiative (CLI) –una iniciativa conjunta de la University College London, UN Habitat y el Banco Mundial– quiere obtener una evidencia sistemática sobre cómo las ciudades hacen efectivo su potencial en la resolución de estos retos y cómo podemos ayudarlas a desarrollar una agenda urbana que sea verdaderamente transformadora.

La CLI ha analizado 202 ciudades repartidas en 101 países y unas 180 redes de ciudades buscando retos comunes, tendencias y cambios cruciales que se hayan producido en estas ciudades y en sus liderazgos. Nueva York, Londres, París o Barcelona son ejemplos paradigmáticos, pero también debemos prestar atención a ciudades de otras dimensiones en la geografía urbana local, ya que pequeño no implica menos importante: todos los entornos urbanos son relevantes.

¿Por qué las ciudades poseen este potencial global, más allá de su capacidad de emprender acciones de ámbito local? Las ciudades, contrariamente a muchos puntos de vista que las consideran simplemente espacios, tienen poder y pueden intervenir en asuntos globales. Las ciudades tienen diversos poderes, que podemos reconocer en tres dimensiones centrales: poder sobre, poder para y poder con. Podemos argumentar que tienen poder sobre su ámbito geográfico, ya que tienen la capacidad real de implementar y ejecutar políticas públicas con una afectación muy directa sobre la ciudadanía. El poder sobre es a menudo la parte más visible de la acción de las ciudades: es lo que sabemos que las ciudades pueden hacer y

14 ÁGORA DE LAS CIUDADES que, de hecho, hacen. Esta capacidad normalmente reconocida les da también poder para implementar acciones: esta es una forma de poder “potencial”, tal como la capacidad para legislar, recaudar impuestos o desarrollar planes urbanos.

Las ciudades también tienen capacidad para influir más allá de sus propios ámbitos, a nivel regional o, incluso, a nivel global y en colaboración con otros actores. Raramente reconocemos esta fuente de influencia, pero, de hecho, las ciudades ejercen una mayor influenciacon otras ciudades, empresas u organismos multilaterales. Las ciudades tienen poder por el hecho de trabajar de forma coordinada con los diferentes agentes de la misma ciudad, capacidad que permite a los gobiernos tratar cuestiones que van más allá de los ámbitos naturales de la Administración. El poder con es a menudo menos tangible que la fuerte influencia del poder sobre y del poder para, pero constituye una gran parte del poder que las ciudades ejercen hoy en día.

Así pues, ¿qué hacen las redes? De entrada, hay que destacar que a pesar de la impresión de que las redes de ciudades son patrimonio de grandes ciudades, las ciudades medianas y pequeñas también tienen redes que las conectan con su entorno de acuerdo con su ámbito de influencia. Podríamos definir el producto que generan las redes de ciudades como una parte de lo que más generalmente se conoce como diplomacia de ciudad. Más allá de las habituales cumbres anuales y de los informes, lo más relevante del rol de una red de ciudades es la implantación de políticas públicas y el desarrollo de acciones coordinadas sobre el terreno. Los encuentros y los informes no sirven de nada si no tienen un impacto real; pero, por otro lado, la diplomacia de ciudad puede tener un efecto enorme enlazando acciones de ámbito global y transnacional para alcanzar su implantación real en las calles, los parques y los hogares de la mayoría de las ciudades del planeta.

Las redes de ciudades también tienen el reto de innovar en su actividad. Tenemos buenos ejemplos, como el intercambio y la formación de trabajadores especializados de gobiernos municipales para propósitos muy específicos, así como la capacidad de intercambiar, comparar e incluso coproducir políticas públicas que las redes ofrecen a las ciudades. El horizonte de posibilidades que las redes de ciudades ofrecen en las ciudades es inmenso. Es necesario seguir muy de cerca cómo cambian las responsabilidades de las ciudades para entender cómo deben adaptarse a este cambio. La diplomacia de ciudad es una herramienta que sirve para alcanzar este gran potencial de cara a realizar una acción urbana global, y las redes de ciudades son un instrumento fundamental con una larga trayectoria y una importante influencia que también deben evolucionar al mismo ritmo.

Por último, para darse cuenta realmente del potencial del poder de la red, hay que centrarse en la mejora de la capacidad diplomática de la ciudad, más allá de la figura del alcalde o del gobernador y poner énfasis en la formación de trabajadores públicos que pueden desarrollar las competencias diplomáticas necesarias en sus ámbitos respectivos. Urbanistas, técnicos de medio ambiente o sanidad, expertos en comunicación o economistas que trabajan en el Gobierno municipal, todos requieren altas habilidades en negociación y en acción internacional en una época caracterizada por la cada vez más habitual diplomacia de ciudad.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 15 16 ÁGORA DE LAS CIUDADES Cuando la política local se convierte en política internacional

Las ciudades están asumiendo un papel cada vez más relevante como actores a nivel global, y las redes que conforman producen nuevas sinergias entre ellas y con otros actores a nivel internacional. ¿Cómo articulan las ciudades su presencia global, y qué papel juegan las redes de ciudades en este proceso? ¿Cómo se integra la política internacional del mundo local con la regional y la nacional?

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 17 Introducción

MARC GUERRERO Marc Guerrero es el director del Recinto Modernista de Sant Pau de Barcelona y profesor de la European University Barcelona. Es Doctor Cum Laude en Ciencias So- ciales, licenciado en Administración y Dirección de Empresas por la Universidad de Barcelona y posgrado en liderazgo por ESADE. También ha estudiado en las universidades internacionales de Reading, London School of Economics y en la Universi- dad de California (Berkeley).

Las ciudades han sido siempre los puntos de encuentro donde se han producido con más intensidad las relaciones humanas. Son espacios donde nace la cultura, donde se hace la política, donde se cierran los negocios y se deciden inversiones. Son escenarios de grandes acontecimientos internacionales, ya sean deportivos, de negocios, culturales. Son entornos donde nacen nuevos movimientos sociales y en los que se generan nuevas tendencias que se esparcen por todas partes.

Las ciudades, también, viven un proceso de transformación sin precedentes fruto de la conver- gencia de dos factores: una tendencia demográfica constante de la población mundial a vivir en zonas urbanas y un proceso de globalización económica y social. Las tendencias demográficas actuales han reforzado todavía más a las ciudades como grandes centros de actividad humana. Actualmente, una gran parte de la población mundial vive en aglomeraciones urbanas; según UN Habitat, de seguir esta tendencia en 2030 la proporción de población urbana llegará al 70% del total. El proceso de globalización provoca, entre otros, que el factor geográfico pierda fuerza, y que por lo tanto las ciudades se relacionen, pero también compitan, de forma global.

El hecho de que las ciudades ganen cada vez más relevancia hace que su gobernanza requie- ra de profundas reflexiones y reacciones, puesto que las proporciones del cambio que viven las ciudades plantean retos absolutamente nuevos por nuestra sociedad. Sólo haciendo una reflexión profunda y actuando con determinación se hará posible que el crecimiento económi- co esté al servicio del desarrollo humano.

Las ciudades ya se mueven en este nuevo contexto, y a pesar de no tener todas las herramientas que necesitan, dan pasos para adaptarse. Alcaldes, regidores, gestores públicos, son cada

18 ÁGORA DE LAS CIUDADES vez más proactivos en el espacio internacional, conscientes de la trascendencia que supone esta nueva dinámica. Así, las ciudades, en tanto que actores globales, estable- cen espacios de colaboración con otras ciudades, donde trabajan, comparten y se relacionan para alinear objetivos y estrategias y así afrontar los retos que viven de forma global, siempre con particularidades locales.

Un ejemplo de esta apuesta internacional de las ciudades es Barcelona. Su proyección es ampliamente conocida, pero cabe destacar que no se trata sólo del acierto en la gestión puntual de algunos grandes acontecimientos, sino que ha sido un trabajo constante y coordinado entre administraciones, sector privado y sociedad civil lo que ha forjado el modelo de éxito de Barcelona.

En este contexto de innovación constante, cabe mencionar el proyecto que estamos lle- “Nuestra apuesta vando a cabo al Recinto Modernista de Sant va más allá de Pau. Se trata de un espacio abierto y flexible, querer atraer sedes que ponemos a disposición de entidades in- de organismos ternacionales que se quieran establecer en la ciudad de Barcelona. Nuestra apuesta va más internacionales: les allá de querer atraer sedes de organismos in- ofrecemos un espacio ternacionales: les ofrecemos un espacio pro- propio en un entorno pio en un entorno común, donde además de realizar sus propias tareas, se facilita el con- común” tacto y trabajo en red, no solo entre las diversas entidades que se encuentran presentes allí sino también con la ciudad de Barcelona. Así creemos que es la mejor manera de que maximicen su potencial, y sobre todo, de que la ciudad les pueda ofrecer el máximo y, viceversa, que la ciudad también saque el máximo provecho.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 19 BAS VERKERK Bas Verkerk es alcalde de la ciudad neerlandesa de Delft desde el año 2004. Estu- dió Derecho con una especialización en Derecho Público y obtuvo su doctorado en Derecho y Planificación. Es desde 2012 presidente del grupo de la Alianza de los Li- berales y Demócratas por Europa en el Comité de las Regiones de la Unión Europea, donde actualmente es el relator para una Agenda Urbana Integrada de la UE.

El Comité de las Regiones es un órgano consultivo de la Comisión Europea, del Parlamento Europeo y del Consejo de Ministros. Desde el Comité de las Regiones elaboramos informes para la redacción de políticas de carácter europeo. El 50% de la normativa vigente en Europa la implementan las ciudades y las regiones, así que si la Unión Europea quiere asegurar su buen funcionamiento, habrá que asegurarse que las ciudades también lo hagan. La UE tiene que ofrecer una posición de influencia mucho más grande a las ciudades, y en esto consiste la Agenda Urbana. Europa necesita a las ciudades porque estamos evolucionando hacia una economía basada en el conocimiento que se desarrolla en las ciudades y en las zonas metropolitanas.

La Agenda Urbana debería surgir en coopera- “La cooperación entre ción con las ciudades y sus representantes, para que asegure la integración de dos desa- ciudades pequeñas, rrollos recientes en la elaboración de políticas medianas y grandes es europeas. En primer lugar, la creación de re- esencial” giones funcionales. Europa tiene una estructura policéntrica única, basada en las ciudades pequeñas y medianas. Así, la cooperación entre ciudades pequeñas, medianas y grandes es esencial, tienen que saber aprovechar las instalaciones y puntos fuertes que tienen las otras ciudades, conectándose entre ellas como una única unidad. Aun así, la UE todavía no ha respondido elaborando una agenda municipal y es una lástima que ni ella, ni los estados miembros, ni los europarlamentarios comprendan este mensaje. En segundo lugar, existe un cambio en la relación entre el gobierno y la ciudad. Gracias a la digitalización todo el mundo habla de “Big Data”, de la informatización, de la

20 ÁGORA DE LAS CIUDADES comunicación y de la globalización. Por ejemplo, lo que está pasando en Siria o en Marruecos se notifica inmediatamente, llega a todas partes en el mismo momento. Por lo tanto, quienes están en mi ciudad saben lo que está pasando en otros lugares, así pueden responder y reaccionar de una manera inmediata. Para nosotros, es una cosa muy innovadora que los acontecimientos mundiales tengan una consecuencia inmediata en nuestras ciudades, y en esto tenemos que trabajar a escala local y regional.

También, gracias a las TIC los ciudadanos cada vez son más exigentes, pero también se au- toorganizan cada vez más. Tienen más poder, más autonomía y esto provoca que el sector empresarial cada vez esté más preocupado por su responsabilidad social. Esto quiere decir más consumidores, más marketing y saben que tienen que estar al día de aquello que pasa en sus ciudades. Aparte, las ciudades trabajan conjuntamente a través de la llamada cuádruple héli- ce: el sector empresarial y de mercado, la ciencia y la educación, el gobierno local y regional, y las organizaciones de la sociedad civil. Esto significa que el gobierno de las ciudades no es tan fuerte como solía ser, y ello se debe a los nuevos adelantos y a los cambios ya mencionados. Por lo tanto, es mucho más complejo gestionar una “Es mucho más ciudad ahora que hace 10 años, hoy en día se complejo gestionar una necesitan otras habilidades, otras maneras de organizarnos y de comunicarnos. ciudad ahora que hace 10 años” Todo esto Europa lo debe comprender, y es por este motivo que se necesita un Libro Blanco de la Comisión Europea para poder plantear todos estos temas. Y si además reconocemos que las ciudades son importantes para el desarrollo económico, tendríamos que tener una posi- ción mucho más clara sobre las ciudades en los fondos europeos, porque son las naciones las que los distribuyen y generalmente lo realizan por razones políticas. Estos elementos se tienen que redactar y consagrarse en el Libro Blanco, para después pasar a la elaboración de las políticas.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 21 CAROLINA MARTÍNEZ Carolina Martínez es concejala del Gobierno Autónomo del Cantón de Cuenca, Ecua- dor, desde mayo de 2014. Previamente a su nombramiento trabajó a nivel público como coordinadora regional de la Secretaria de Gestión Política del gobierno, coordinadora de la Asociación de Municipalidades de Ecuador y coordinadora regional del Ministerio de Inclusión Económica y Social.

Cuenca se conoce como “Santa Ana de los cuatro ríos”, puesto que tenemos cuatro ríos que cruzan nuestra ciudad. Estamos ubicados en el suroeste del Ecuador, tenemos 3.000 km2 y una población de 500.000 habitantes. Cuenca siempre se ha caracterizado por ser el Atenas de Ecuador, muy progresista en temas culturales, ambientales y sociales. Nos consideramos una ciudad con visión internacional, pero manteniendo nuestra identidad local.

A partir de 2007 Ecuador ha cambiado fruto de una apuesta del gobierno para empezar a trabajar desde abajo hacia arriba. En este sentido se trabajó con el “Plan Nacional de Descen- tralización” que nos sirvió como hoja de ruta para la nueva agenda pública en temas locales.

La acción de Ecuador en cuanto a des- “La acción de Ecuador en centralización está orientada a la aten- cuanto a descentralización ción a los gobiernos locales, con un fuerte enfoque a la participación ciudadana. está orientada a la Esto nos permitió la transferencia de atención a los gobiernos competencias del gobierno central hacia locales, con un fuerte los gobiernos locales, como por ejemplo enfoque a la participación servicios básicos, infraestructuras, trans- portes o la gestión de la cooperación, ciudadana” cosa que nos facilitó tener un equilibrio social en cada uno de los territorios.

Todo aquello que se realiza a nivel local tiene que tener el enfoque transversal de la partici- pación ciudadana. Algunos de los mecanismos que lo hacen posible son las asambleas can-

22 ÁGORA DE LAS CIUDADES tonales, donde se debaten los presupuestos antes de su aprobación por el consejo. Además, se hace un acompañamiento continuo de estos presupuestos participativos. Hasta ahora, en Cuenca hemos conseguido que estos presupuestos tengan un enfoque particular, ya que hemos planteado que al menos el 10% de estos presupuestos vayan a proyectos sociales. Tam- bién tenemos un mecanismo denominado “La Silla Vacía”, que permite que un representante ciudadano que represente alguna organización asista a las reuniones del consejo, con voz y voto. Además, existen las comisiones generales, que permiten escuchar varios temas pendien- tes o singulares. Estamos avanzando en el tema de gobiernos electrónicos, tendremos un espacio virtual por temas de transparencia, y estamos trabajando en la propuesta “El Gobierno en tu barrio” que permite tener consejos itinerantes para dialogar sobre las necesidades de los ciudadanos.

Cuenca se caracteriza porque siempre ha tenido servicios de calidad, de educación, de salud y sobre todo, se ha mantenido a la punta –a nivel local, regional y nacional– de algunos servicios como el de agua potable, del cual hemos tenido varios reconocimientos. Tenemos 9 empresas municipales con autonomía administrativa. En el área económica, Cuenca destaca por tener el mayor parque industrial del país, con empresas locales, lo que le da un plus especial a la emprendeduría. En época de crisis, quienes salieron adelante fueron quienes trabajaron bajo la lógica de la economía popular y solidaria. Hoy tenemos políticas locales y nacionales para trabajar con esta gente.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 23 JORDI MARTÍ Jordi Martí es concejal de Territorio y Presidencia del Ayuntamiento de Barcelona, así como concejal del distrito de Sants-Montjuïc, desde 2011. Es Licenciado en Derecho y diplomado en Función Gerencial de las Adminstraciones Públicas por ESADE y en Comunidades Europeas por el Patronat Català Pro Europa y el Ministerio de Asuntos Exteriores de España.

En el libro “Si los alcaldes gobernaran el mundo” de Benjamin Barber, se resume cuáles son las estrategias de internacionalización de Barcelona. Para él, decir que los alcaldes tendrían que gobernar el mundo, es lo mismo que decir que los ciudadanos tendrían que gobernar el mundo.

En un fragmento del libro dice “El actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias, nacido en Barcelo- na y elegido en 2011 en plena crisis financiera y económica europea, siendo médico pediatra, y habiendo ejercido el cargo de Consejero de Sanidad, no es de extrañar que el alcalde Trias se haya centrado en el bienestar y la justicia social”.

Para nuestro alcalde es esencial que la ciudad se gestione rigurosamente y que promocione el ahorro neto sin recurrir a la deuda. Esto nos permite solvencia, pagar a 30 días a todos nuestros proveedores y dar servicios de calidad universales en una situación de crisis, no sólo en el Estado español, sino en buena parte de Europa y del mundo.

Desde el equipo de gobierno nos hemos impli- cado en un proceso que tiene por objetivo es- “El área metropolitana tablecer un parlamento mundial de alcaldes, es una oportunidad de para el cual se ha programado una sesión pi- potenciar todavía más loto para finales del 2015 en Londres. la capacidad de la Barcelona es sede de algunos secretariados ciudad” de algunas redes internacionales, pero no es suficiente con eso, también tenemos que par-

24 ÁGORA DE LAS CIUDADES ticipar en nuestros entornos más cercanos. Por eso, el área metropolitana es una oportunidad de potenciar todavía más la capacidad de la ciudad. Una ciudad se multiplica y se puede promocionar mucho más si trabaja conjuntamente con su sector metropolitano, y en Barcelona, como capital metropolitana, queremos continuar en esta línea.

Por otro lado, Barcelona quiere continuar siendo una ciudad business friendly, es decir, que sea capaz de atraer capital y talento a través de iniciativas de emprendeduría.

Otro de los ejes estratégicos de Barcelona son los partenariados público-privados, que son ya una tradición de esta ciudad desde los gobiernos anteriores, y que queremos impulsar todavía más. Un ejemplo sería el Barcelona Global, Barcelona Turismo o el Mobile World Congress. No sólo queremos ser la sede de este último acontecimiento una vez el año, sino que aspiramos a tener en Barcelona las sedes de las empresas que forman parte de la Fundación del GSMA, y que son las principales compañías de talento en el ámbito de la telefonía mundial.

Finalmente, no sólo somos protagonistas de estas redes de ciudades, sino que como capi- “Como capital tal debemos implicarnos en un proceso político debemos implicarnos más generalista que está llevando a cabo nuestro país, para conseguir ganar soberanía, poder en un proceso político político y la libertad de un territorio como es Ca- más generalista que taluña para llegar a ser un país independiente. está llevando a cabo nuestro país”

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 25 REUVEN LADIJANSKI Reuven Ladijanski es miembro del Consejo Municipal de Tel Aviv desde 2008, como responsable de Relaciones Institucionales e Infraestructuras. Es Presidente de la Di- visión de la Revolución Verde en la Municipalidad de Tel Aviv-Yafo. Su actividad públi- ca se centra en la calidad de vida, el medio ambiente y los derechos de los animales. Es abogado desde 2005 y tiene un máster en derecho.

Israel es un país pequeño, con tan sólo 8 millones de habitantes, 20.000 km2, y en ese sentido, somos bastante similares a Cataluña. Los dos países compartimos un idioma y una cultura histórica distinta, así como la mentalidad mediterránea. Tel Aviv sólo tiene 52 km2 y 420.000 habitantes, pero su área metropolitana acoge la mitad de la población de todo el país.

Tel Aviv es considerada una de las tres ciuda- “Tel Aviv es considerada des más innovadoras del mundo por el Wall Street Journal. Tenemos 800 start-ups, lo una de las tres ciudades que representa la densidad más elevada del más innovadoras del mundo. El Ayuntamiento cada vez proporciona mundo” más plataformas para los jóvenes creadores, por ejemplo, cobertura wi-fi gratuita en todos los espacios públicos de la ciudad y en la pla- ya, ayuda a establecer espacios de coworking para emprendedores, o la apertura de nuestra base de datos municipal para crear aplicaciones urbanas. Tel Aviv es una pequeña ciudad con servicios online de alta calidad. Una de las actividades que realizamos es la Semana Anual de la Innovación. También estamos trabajando en un visado para start-ups que permitirá que los emprendedores de todo el mundo vengan a establecerse a Tel Aviv a trabajar con los mejores cerebros del sector.

En los últimos 50 años hemos creado y renovado 15 megaproyectos que representan mil millones de dólares para renovar la escena cultural (museos, salas de conciertos, etc.). A Tel Aviv se le conoce internacionalmente como la ciudad que nunca duerme, como ejemplo tenemos 1.748 establecimientos de ocio. Somos una ciudad multitemática y con su variedad de cultu-

26 ÁGORA DE LAS CIUDADES ras y minorías, proporcionamos servicios a todos los grupos poblacionales de Israel (familias monoparentales, la comunidad LGTB, personas con necesidades especiales, etc.). También es una ciudad que atrae a los jóvenes de todo el país, hecho que la convierte en una de las ciudades más jóvenes del mundo: una tercera parte de nuestros residentes tienen entre 18 y 35 años. Somos una ciudad totalmente multicultural, acogemos a judíos, árabes, musulmanes, cristianos, así como a otras religiones y estilos de vida. Tenemos muchos grupos inmigrantes de todo el mundo que enriquecen nuestra cultura. También acogemos a muchos refugiados, tanto legales como ilegales, que buscan un hogar huyendo de la persecución y un futuro eco- nómico mejor. Tel Aviv también acepta los animales como sujetos de la vida urbana, tenemos miles de perros y gatos registrados, 62 parques cerrados para perros y 3 playas exclusivas para estos animales.

Israel utiliza Tel Aviv y sus activos como parte “Tel Aviv es un faro de sus esfuerzos de diplomacia pública. El país para la nación, a través invierte grandes fondos en la promoción internacional, y el gobierno nacional ve la capital como del cual queremos una manera de conseguir la empatía del resto dar la mano en señal del mundo. Tel Aviv es un faro para la nación, a de amistad a todo el través del cual queremos dar la mano en señal de amistad a todo el mundo. mundo”

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 27 RECINTO MODERNISTA DE SANT PAU

Después de acoger durante un siglo las instalaciones del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo, a raíz del traslado de la actividad sanitaria al nuevo hospital, un ambicioso proceso de rehabilitación ha permitido recuperar el valor patrimonial y artístico del Recinto Modernista de Sant Pau, obra del arqui- tecto Lluís Domènech i Montaner. Gracias a esta transformación, el Recinto Modernista se ha convertido en un nuevo espacio de referencia de la ciudad de Barcelona en el cual conviven la historia y la innovación.

Sant Pau acoge un centro de conocimiento formado por instituciones líderes en los ámbitos de la sostenibilidad, la salud y la educación, entre otros. Estas organizaciones desarrollan sus propios programas y proyectos en el Recinto Modernista, y también emprenden iniciativas conjuntas con el objetivo de aportar respuestas a los retos de la sociedad del siglo XXI.

Actualmente, Sant Pau acoge siete instituciones internacionales: la Casa Asia, el Instituto Forestal Europeo, la Global University Network for Innovation, la Global Water Operators’ Partnerships Alliance, la Oficina para el Fortaleci- miento de los Sistemas de Salud, el City Resilience Profiling Programme y el Instituto sobre Globalización, Cultura y Movilidad (UNU-GCM) de la Universi- dad de las Naciones Unidas.

Para más información: www.santpaubarcelona.org

28 ÁGORA DE LAS CIUDADES Impacto territorial de la acción internacional

La política local es la que tiene un impacto más directo en el entorno de los ciudadanos. El posicionamiento internacional de las ciudades afecta la gestión de las ciudades, y, por lo tanto, el bienestar de su ciudadanía. ¿Qué beneficios obtienen las ciudades de su posicionamiento internacional? ¿Cuáles son los riesgos de no estar bien ubicadas en la arena internacional?

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 29 Introducción

JORDI CASTELLS Jordi Castells es el director de Relaciones Internacionales de la Diputación de Barce- lona desde 2012. Es politólogo especializado en gestión pública. A nivel profesional ha sido secretario de ayuntamiento entre 1998 y 2003, gerente de consejo comarcal entre 2003 y 2008 y, entre 2008 y 2012, ha trabajado para la Dirección General de la Administración Local de la Generalitat de Cataluña en la gestión de fondos estruc- turales y de cooperación.

Las ciudades están asumiendo un rol cada vez más relevante como actores a nivel internacional. La globalización y la tendencia mundial de urbanización son dos procesos estrechamente relacionados que avanzan de forma paralela, poniendo de relieve que la ciudad es una unidad política con un potencial emergente. En este sentido, las ciudades articulan estrategias para garantizarse una posición en la nueva economía global que les permita asegurar el bienestar de sus ciudadanos. Esta acción internacional afecta, en última instancia, a la realidad local de las ciudades, y, por tanto, tiene consecuencias en el bienestar de la ciudadanía y de los agentes sociales y empresariales.

El hecho de que las ciudades se conviertan en actores globales supone un gran reto para sus gobiernos. Como consecuencia de un cambio que desde un punto de vista histórico está siendo vertiginoso, los gobiernos de las ciudades han debido adaptarse a un entorno comple- tamente nuevo que afecta la propia definición de la ciudad en dos flancos.

El primero, de abajo hacia arriba. La globalización altera “Uno de los la sociedad per se: las personas viven de forma distinta, grandes aciertos se relacionan de nuevas maneras. No solo cambian las de Barcelona ha formas de trabajar sino que desaparecen y aparecen ofi- cios nuevos cada día. Las tendencias culturales nacen sido entender que y se propagan por canales tanto instantáneos como es- la relación con su pontáneos. Todo esto significa que los gobiernos deben entorno inmediato adaptarse a necesidades de base distintas mientras que hay nuevas potencialidades por aprovechar y nue- es fundamental” vas amenazas a las que se debe dar respuesta.

30 ÁGORA DE LAS CIUDADES En segundo lugar, la globalización afecta el cómo las ciudades se relacionan con el mundo. Si hasta hace unos años los estados eran prácticamente los únicos actores a nivel internacional y las ciudades eran actores secundarios, esto ha cambiado. Las ciudades en sí mismas son actores a nivel internacional y deben relacionarse en este entorno, muchas sin tener ni la experiencia ni las herramientas necesarias.

Nos encontramos en un territorio que está liderado por una ciudad, Barcelona, que ha sabido hacer muy bien el trabajo de adaptarse a este nuevo entorno. Sin siquiera ser capital de Estado, y a menudo sin la complicidad del mismo, Barcelona ha sabido proyectarse a nivel internacional a base de un trabajo que ha requerido una innovación constante en la manera de hacer las cosas. Ha sabido identificar bien cuáles eran sus potencialidades y las ha trabajado transversalmente como ciudad. No es un gobierno el que ha hecho el trabajo, sino todos los actores implicados en la gobernanza de Barcelona. Esto sí, gracias a gobiernos que han sabido hacer una lectura correcta de las exigencias de su rol: convertirse en articuladores de esta nueva gobernanza de la ciudad.

Uno de los grandes aciertos de Barcelona ha sido entender que la relación con su entorno inmediato es fundamental. Este hecho ha permitido a la ciudad sumar activos que no le eran propios en su concepción tradicional –entre el río Besos y el río Llobregat, entre el Tibidabo y el mar–. Pero a la vez, ha permitido que el entorno de Barcelona haya podido aprovechar el gran impulso global para dinamizar su economía, y, al “Somos la fin y al cabo, viabilizar su futuro. Incluso, aunque puede parecer paradojal, la gran metrópolis em- herramienta que pieza a ser la garantía de que entornos rurales, articula los territorios de otra forma condenados a desaparecer, vuel- que rodean Barcelona van a tener futuro. para que estos sean Es aquí donde la Diputación de Barcelona hace parte del éxito global una apuesta potente e innovadora a la vez. So- de la ciudad” mos la herramienta que articula los territorios que rodean Barcelona para que estos sean parte del éxito global de la ciudad. Pero a la vez trabajamos para que este éxito global de Barcelona esté al servicio del desarrollo económico y social de los territorios de la demarcación, ya que, al fin y al cabo, son parte fundamental del mismo.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 31 FILIPPO BARBERIS Filippo Barberis es líder del partido mayoritario del Consejo Metropolitano de Milán, expresidente del Comité de Políticas de Empleo, Desarrollo económico, Universida- des e Investigación y concejal municipal desde 2011. En 2014 finalizó su doctorado, centrado en la investigación sobre la evolución de la noción de subcontratación en las leyes italianas.

Los tiempos que estamos viviendo son muy especiales para la ciudad de Milán, puesto que se encuentra inmersa en una fase de transformación muy profunda que influirá en la situación de la ciudad en el panorama internacional, por el hecho que acogeremos la Exposición Inter- nacional que girará en torno a la alimentación.

A su vez, estamos viviendo el primer año de una nueva institución que se ocupará de nuestra zona metropolitana, la llamada Ciudad Metropolitana, que ha sustituido al gobierno de la provincia de Milán y que introducirá muchos cambios en la manera de gobernar nuestro territorio.

Milán se ha caracterizado los últimos 100 años por dos aspectos específicos: un espí- ritu empresarial muy potente que ha hecho “Milán resulta un área que la ciudad haya sido la líder de todas las de gran relevancia recuperaciones económicas de Italia; y a la para el país y por eso vez ha sido la ciudad que más se ha preocu- queremos transformar pado por el bienestar social y la asistencia a sus ciudadanos. nuestro gobierno y convertirlo en uno de los Milán y la zona que la rodea representan mayores experimentos más del 20% del PIB italiano, el 25% de las exportaciones del país, cuenta con más de de gobierno del país” 180.000 estudiantes, 12 universidades y 80 centros de investigación públicos y privados. Por lo tanto, Milán resulta un área de gran

32 ÁGORA DE LAS CIUDADES relevancia para el país y por eso queremos transformar nuestro gobierno y convertirlo en uno de los mayores experimentos de gobierno del país. Esto lo queremos hacer inspirándonos en las mejores experiencias que podamos recoger de todo el mundo. Por eso Milán tiene que mantener los ojos muy abiertos respecto a cuáles han sido las prácticas más interesantes en otras zonas urbanas para intentar aprovechar estos conocimientos y mejorar la gobernanza.

Sabemos que la nueva zona metropolitana de Milán se regirá por la integración de servicios, es decir, habrá que ver qué podemos hacer de manera conjunta los 134 municipios de la zona metropolitana y qué es mejor hacer individualmente. Será una administración con sentido: necesitamos una estrategia común, además de simplificar todos los procesos burocráticos, los procesos internos de la administración y las relaciones entre la administración y los ciudadanos. Queremos mejorar el funcionamiento de la zona metropolitana, relacionándolo con la planificación estratégica, la planificación urbana, las infraestructuras de transporte ola integración de servicios públicos, entre otros.

Este proceso de planificación estratégica ya ha comenzado, y es imprescindible contar con la participación de todos los grupos de interés y sociedad civil en este proyecto tan profundo que nos permitirá avanzar en los próximos años. Este proyecto define hacia dónde queremos ir y cómo queremos transformar las características de nuestra administración.

¿Qué legado nos dejará la Exposición Internacional? Es un evento que no puede extinguirse al cabo de seis meses, así que estamos pensando en dos tipos de legado: el legado material, en el que la Universidad Científica de Milán y una incubadora de nuevas empresas se trasladarán a la zona donde se celebrará la Exposición, creando así un polo de innovación; y el legado in- material, que es la Carta de Milán sobre la política alimentaria. Aquí es donde tendremos que demostrar qué podemos hacer las ciudades juntas, intercambiando experiencias y buenas prácticas, en este caso sobre cuestiones relacionadas con la alimentación.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 33 JAIME SALINAS Jaime Salinas es Regidor Metropolitano y Presidente de la Comisión de Cooperación y Relaciones Internacionales de Lima. Su actividad política se remonta a 1995 cuando vuelve del exilio y funda el Partido Justicia Nacional siendo Candidato a la Alcaldía de Lima en 2002 y a la Presidencia de la República del Perú en 2006. Estudió Economía y obtuvo un MBA en la Universidad de Maryland, EEUU.

Lima es una ciudad que se fundó en 1535, y en los últimos quinientos años ha evolucionado de una forma bastante desordenada. Actualmente, tenemos casi 10 millones de habitantes y, en este contexto, Lima no se ha posicionado como una marca global, es decir, no ha habido una política de estado local que hiciera de Lima una marca internacional. No ha habido, previamente a la actual gestión, una visión global y actualmente estamos trabajando en el reto de internacionalizar la ciudad.

Tenemos una posición estratégica en el corazón de América del Sur, que constituye un puente de intereses, tanto del Pacífico hacia el continente, como del continente hacia las regiones o del país hacia otros países sudamericanos. Esto nos sitúa como punto de estratégico muy importante. Lima también cuenta con importantes vías de comunicación que nos unen con el resto del país. En este sentido, nuestro objetivo para el futuro es fomentar el ingreso de Lima en los foros internacionales y promover su internacionalización.

La ciudad ha entendido la importancia de la internacionalización y ha creado por primera vez en la historia una concejalía dedicada a las relaciones internacionales y a la cooperación. Lima tiene que hacer frente a deficiencias muy marcadas a nivel local: tenemos un índice de inseguridad muy alto debido al crecimiento desordenado, un caos importante, problemas de infraestructura, pero lo que más nos preocupa son las carencias sociales. En Lima tenemos sectores económicos muy potentes que crecen con una pésima redistribución de la riqueza, y amplios sectores de base muy pobre, casi marginal. Aquí recaen nuestros esfuerzos para la cooperación y para la internacionalización de la ciudad. El hecho de no disponer de canales internacionales provoca que la cooperación no llegue.

34 ÁGORA DE LAS CIUDADES En Lima, que ha sido una de las ciudades de mayor crecimiento de la región, las diferen- cias socioeconómicas son muy marcadas. Por otro lado, hemos crecido económicamen- te como país de forma constante durante los últimos 20 años, pero esto ha generado que el Perú se fijara en las zonas que más turismo producen, como Cuzco, Machu Picchu o Puno mientras que Lima se ha quedado al margen de esta promoción. Pro- moción que tenemos que pensar más allá del turismo. Lima tiene que ser el centro de la internacionalización del país también en cuanto a la atracción de inversiones, de ferias y acontecimientos internacionales. Este es el gran reto que afrontamos. “Lima tiene que Por lo tanto, nuestro desafío globalizador pasa ser el centro de la por convertir Lima en una ciudad puente del internacionalización Pacífico, tiene que ser el hub latinoamericano, del país también puesto que es una ciudad que geográficamente está bien ubicada en el mapa sudamericano. en cuanto a la Así, aprovecharíamos los aspectos positivos de atracción de la globalización y nos beneficiaría enormemente inversiones, de ferias el dedicarnos a esto. Si no lo hacemos, seguire- mos en esta especie de subdesarrollo interna- y acontecimientos cional que afecta principalmente a los más ne- internacionales” cesitados que, en el caso de Lima, corresponde al 60% de la población.

Así pues, posicionando Lima en el mundo, reforzaremos la marca de la capital y podremos así enfrentarnos a los problemas locales con mejores argumentos y con nuevos aliados de quienes podremos aprender. Tendremos, pues, la oportunidad de convertirnos en una autén- tica ciudad global, abierta al mundo, plenamente internacionalizada, conectada con los cinco continentes y generadora de valor y oportunidades para sus habitantes. Por eso, necesitamos el apoyo de todo el mundo. No tenemos que volver a inventar la rueda. Barcelona, por ejemplo, es una ciudad que ha sabido internacionalizarse y potenciar esta característica y ser lo que es hoy en día. Así pues, tenemos que aprender de ciudades como Barcelona, Buenos Aires o Bogotá, entre muchas otras.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 35 MERCÈ CONESA Mercè Conesa es alcaldesa de Sant Cugat del Vallès desde 2011 y vicepresidenta segunda de la Diputación de Barcelona y delegada del Área de Atención a las Perso- nas. Fue profesora de Derecho en la Universidad Autónoma de Barcelona y jefa de Servicios Legales de la Asociación Catalana de Municipios. Es licenciada en Derecho por la Universidad de Barcelona y tiene el Máster en Derecho y Gestión Pública de la Universidad Pompeu Fabra.

Hay tres conceptos claves que explican la evolución de Sant Cugat del Vallès, una ciudad con solo 87.000 habitantes que en 1999 tenía 40.000. Una ciudad, pues, que ha hecho una evo- lución muy rápida en crecimiento de población.

El detonante de este crecimiento de pobla- “Se cambiaron las ción han sido las buenas comunicaciones. Sant Cugat es una ciudad muy bien conecta- estructuras municipales da con las autopistas principales que cruzan y se pasó a una gestión Cataluña y el Estado español. También en las más profesionalizada líneas ferroviarias y con la conectividad con Barcelona: desde que a finales de los años separando la gestión 80 se conectó con un túnel directamente con política de la gestión Barcelona, nos encontramos a 7 minutos en profesional” coche privado del centro de Barcelona, o a 20 minutos en metro. Esto hizo que nuestra ciudad, en aquel momento, desplegara un desarrollo urbanístico y una atracción de personas muy importante. Todo ello representó un reto a la hora de prestar servicios, como escuelas, equipos sanitarios y equipos deportivos, y por lo tanto, una necesidad de profesionalizar la estructura de una ciudad que pasaba de ser pequeña a una ciudad con un posicionamiento determinado en un área metropolitana que to- maba bastante fuerza. En aquel momento se cambiaron las estructuras municipales y se pasó a una gestión más profesionalizada separando la gestión política de la gestión profesional. Por lo tanto, eran las diferentes áreas las que, dirigidas por directivos públicos, tomaban las decisiones bajo criterios políticos.

36 ÁGORA DE LAS CIUDADES A partir de entonces el equipo de gobierno, conjuntamente con el equipo directivo, se planteó la visión y la misión de la ciudad, lo que incluyó a la internacionalización como necesidad para que la ciudad de Sant Cugat no se convirtiera en una ciudad dor- mitorio, sino que fuera una ciudad con calidad de vida. Esto ha comportado, a lo largo de los años, poder presentar un ecosistema donde han ido llegando empresas multinacionales e internacionales que han permitido que hayamos creado más de 50.000 puestos de trabajo. Esto también se ve reflejado en los datos del paro, con un 8,2% de desocupación, en un contexto español mucho más desfavorable.

Este objetivo de internacionalización nos hizo ir a buscar una de las escuelas de negocios más importantes de Barcelona y de Europa, ESADE, que vino a instalarse a nuestra ciudad. Así, el hecho de posicionarnos como ciudad universitaria hace que tengamos 17.000 estudiantes anualmente, generando una movilidad de personas de diversas nacionalidades. De hecho, el 10% de nuestros habitantes provienen otros países de Europa.

Otra de las características de la visión que nos marcamos fue convertir Sant Cugat en una ciudad universitaria que se internacionaliza buscando empresas de alta tecnología, de far- macia y de servicios financieros. Por ejemplo, HP instaló en Sant Cugat el Centro Mundial de Impresión en 3D.

Esto ha ido acompañado de un ayuntamiento facilitador y business friendly, así como de la calidad urbana para que los directivos de estas empresas encontrasen el lugar adecuado para instalarse. En este sentido, hemos incrementado las zonas verdes y los espacios abiertos, garantizando la seguridad ciudadana. Tenemos más de 70 cámaras de videovigilancia de trán- sito y una baja incidencia de la criminalidad. Además en la ciudad los directivos de grandes empresas pueden encontrar una excelente oferta escolar.

Esta evolución de la ciudad nos ha llevado a la situación actual, y en estos últimos cuatro años hemos tenido que hacer frente a una importante crisis económica. El hecho de haber tenido esta visión internacional, ha hecho que en el balance de los últimos cuatro años en Sant Cugat se hayan creado más puestos de trabajo de los que se han perdido. Seguimos trabajando, pues, en la resiliencia y en la smart city, como ciudad social e inteligente.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 37 MOHAMED IDAOMAR Mohamed Idaomar es alcalde de Tetuán desde 2009 y diputado en el Parlamento de Marruecos. Es biólogo y profesor en la Universidad Abdelmalek Saadi de Tetuán. También es presidente de Medcités, de la Red de Ciudades Estratégicas, de la Fe- deración ANMAR (Andalucía-Marruecos) y de la Asociación de Tetuán de Desarrollo Local. También es miembro del Comité Nacional del Partido de Justicia y Desarrollo.

La internacionalización de las ciudades es un hecho positivo, pero a menudo asociado a algunos desafíos que se deben superar. La ciudad de Tetuán tiene dos características fundamentales que hacen que tenga un dinamismo propio en la internacionalización urbana.

Primero, su situación geográfica, al norte Marruecos, y su proximidad con la frontera con Es- paña. Esto provoca que no solo sea una puerta de entrada para la mayoría de las personas de Marruecos que van a Europa, sino que además, las personas que vienen de Europa y quieren ir a Marruecos, también tienen la ocasión de cruzar la ciudad de Tetuán.

Su otra característica fundamental es la posición histórica de la ciudad, puesto que Tetuán es un cruce de civilizaciones, y esto hace que la ciudad sea realmente un espacio de acogida de diferentes culturas y maneras de hacer.

Estos distintivos hacen que la ciudad de Te- “Un reto de Tetuán tuán tenga que hacer frente a cuatro retos bá- sicos. En primer lugar, tenemos que hablar de como ciudad la población estudiantil, procedente de varias internacional es que zonas del norte del país y de África Oriental y nos encontramos ante que representan el 10% de la población per- una ciudad de paso manente de la ciudad. Esto provoca que au- menten las necesidades de servicios relativos de los africanos hacia a esta población, como por ejemplo el trans- Europa” porte, las actividades educativas y culturales y de trabajo ocasional.

38 ÁGORA DE LAS CIUDADES Un segundo reto de Tetuán como ciudad internacional es que nos encontramos ante una ciudad de paso de los africanos hacia Europa. Normalmente, estas personas viven en Tetuán durante meses o incluso años, esperando que llegue el momento de volver a sus países de origen o de llegar a Europa. También tenemos que hacer frente a los servicios particulares relativos a este tipo de población, que suponen una importante carga para la ciudad.

El tercer reto es que Tetuán está en la frontera y esta posición reactiva el desarrollo económi- co y local vinculado a economías informales. Otro punto importante es que una buena parte de los habitantes de Tetuán trabajan en Ceuta y a menudo tienen una residencia en ambas ciudades. Esto provoca que la ciudad se vea obligada a mejorar sus servicios, pero también es positivo puesto que existe un dinamismo económico y cultural muy fuerte entre los habitantes de Tetuán y de Ceuta.

El cuarto reto de Tetuán es que, por su posi- ción geográfica e histórica, es la primera opción en el turismo nacional. Así, durante el mes de “Existe un dinamismo agosto, los habitantes de Tetuán se multiplican económico y cultural por cinco. Por lo tanto, el consumo de agua y muy fuerte entre los energía también se tiene que multiplicar por cinco, así como el sistema de transporte pú- habitantes de Tetuán blico, con todos los problemas de tránsito que y de Ceuta” comporta. Así pues, a nivel estratégico se debe considerar este periodo de verano para ampliar nuestra programación.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 39 CIUDAD METROPOLITANA DE MILÁN

Desde el inicio de 2015 ha entrado en vigor el funcionamiento de una nueva unidad territorial en Italia, la Cità Metropolitana. Las ciudades metropolitanas dotan de las competencias que tienen las provincias a las áreas metropolitanas de 14 ciudades italianas. El principal objetivo es dotar a la áreas metropolitanas de una estructura administrativa acorde con su realidad territorial, permitiendo así que la administración sea más eficaz en la prestación de servicios públicos.

La Ciudad Metropolitana de Milán está formada por un total de 134 municipios que suman poco más de tres millones de habitantes. Está regida por un Consejo Metropolitano, integrado por un total de 24 concejales metropolita- nos y el alcalde de la Ciudad Metropolitana de Milán, que lo es también de la ciudad de Milán.

La vocación innovadora y internacional de este nuevo ente queda bien re- flejada en sus estatutos, aprobados el 22 de diciembre de 2014. Ya en el preámbulo se establece la Ciudad Metropolitana de Milán como un ente “en el contexto del espacio europeo y estratégico más importante para toda la na- ción, capaz de generar crecimiento y atraer recursos en la dimensión internacional. Una área que se ha comprometido a crecer en base a la innovación y la sostenibilidad del medio ambiente, cuidando la participación democrática y la calidad de vida de sus ciudadanos”.

Para más información: www.milanocittametropolitana.org

40 ÁGORA DE LAS CIUDADES Las redes de ciudades en la proyección internacional local

La acción internacional de los gobiernos locales presenta retos, fruto de las limitaciones que tienen en diversos sentidos: capacidades técnicas, económicas o competenciales. En este sentido, el papel de las redes de ciudades cobra una especial relevancia como herramienta de acción global para el ámbito local. ¿Cómo contribuyen las redes de ciudades en la acción internacional de los gobiernos locales? ¿Qué beneficios aporta a un gobierno local la pertenencia a una red de ciudades? ¿Qué retos afrontan las redes en un entorno internacional en constante cambio?

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 41 Introducción

JOSEP ROIG Josep Roig es Secretario General de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) desde 2011. Fue Secretario de Barcelona Quality Network hasta 1997, Coordinador de Calidad del Plan Estratégico de Barcelona 2000 y trabajó en Barcelona Metro- politan Corporation. Fue Director General de la Universidad de Barcelona de 1990 a 1994 y de 1977 a 1985 profesor de Planificación Urbana y Regional en la misma universidad.

Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) es una organización global de gobiernos locales y regionales. La estructura de CGLU está dividida por continentes y, además, tiene dos seccio- nes temáticas. La primera es METROPOLIS, que trata específicamente sobre cuestiones relacionadas con las grandes metrópolis y la otra, ORU-FOGAR, para las autoridades regionales, en la que el Gobierno de Cataluña juega un papel clave.

¿Cuáles son las principales funciones “Hoy en día las relaciones de CGLU? Las podemos dividir el tres grupos: ejercer la representatividad de internacionales funcionan los gobiernos locales a nivel global, fo- por una infinidad de mentar el intercambio de conocimiento canales que nadie puede y, finalmente, hacer posibles mejoras reales en la gobernanza local, apoyando limitar ni patrimonializar” la implementación de políticas públicas por parte de las ciudades.

En primer lugar, CGLU ostenta la representatividad de los gobiernos locales a nivel global. A pesar de las dificultades, esta organización quiere influir en los grandes temas que se discuten a nivel global y que afectan a los gobiernos locales. Entre estos temas, destacan el cambio climático, la Agenda de Desarrollo post 2015 y la agenda HABITAT III. El caso de HABITAT III es, posiblemente, la cuestión más importante para los gobiernos locales, ya que afronta la agenda sobre la urbanización y el futuro de las ciudades. Finalmente, una cuestión fundamental, recu- rrente y en la que a menudo los gobiernos locales no tienen demasiado éxito: la financiación. Hay que seguir insistiendo si queremos alcanzar un desarrollo del mundo más equilibrado.

42 ÁGORA DE LAS CIUDADES El segundo papel que juega CGLU es el de intercambio de conocimiento y de experiencias. CGLU es una red de redes y lo que quiere es que haya comunicación, intercambio y aprendiza- je. En este campo, no hablamos de mejores prácticas sino de buenas prácticas. Trabajamos para fomentar este intercambio, y también para contribuir a que cada ciudad pueda adaptar y apropiarse de iniciativas de otros lugares que puedan resultar útiles.

La otra gran función, quizás la más importante, es la de tener una incidencia política. CGLU apoya a los alcaldes para que puedan llevar a cabo los cambios que las ciudades demandan de forma real, para que las reflexiones que generamos y compartimos puedan convertirse en realidades mediante la implementación de políticas públicas. Es necesario que la globalización sea positiva para todos, cosa que ahora mismo no pasa, y una gran parte de nuestros esfuerzos pasan por cambiar esto.

CGLU es una organización que, como tal, debe adaptarse a los cambios del entorno global. ¿A qué cambios, particularmente? Los profundos cambios geopolíticos que vive el mundo y los cambios tecnológicos que revolucionan la forma de comunicarnos. CGLU es una organización de alcaldes y gobiernos locales, por lo tanto, aparte de ser global, también es política. Así pues, los cambios geopolíticos le afectan profundamente y hay que saber reaccionar frente a ellos. El otro reto son los cambios tecnológicos. Hay que adaptar unas estructuras muy jerár- quicas –a veces centralizadas, a veces descentralitzadas– hacia un modelo de organización diferente. Una organización distribuida, en la que se asuma el hecho de que hoy en día las relaciones internacionales funcionan por una infinidad de canales que nadie puede limitar ni patrimonializar. El potencial de los gobiernos locales a nivel internacional cambia la forma de organizarnos.

En este sentido, CGLU impulsa la idea de que es una red de redes: no se puede pensar en “CGLU es una red una organización única mundial, sino que esta debe ser la suma de redes de ámbitos e de redes: no se intereses diferentes donde el papel de CGLU puede pensar en una es recoger y acompañar este movimiento de organización única redes con las que compartimos cosas muy básicas. Hay que adaptarse a estos cambios, mundial, sino que esta que a menudo son muy complejos. La res- debe ser la suma de puesta que damos a esta complejidad, sin redes de ámbitos e embargo, la buscamos siempre volviendo a nuestros principios más básicos: la demo- intereses diferentes” cracia local, la proximidad al ciudadano y la rendición de cuentas.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 43 AMYLKAR ACOSTA Amylkar Acosta es director ejecutivo de la Federación Nacional de Departamentos de Colombia desde 2014. Economista por la Universidad de Antioquía (Medellín), actualmente es profesor de las Universidad Externado de Colombia. Su carrera política empezó a nivel municipal y regional, hasta que en 1991 fue elegido Senador hasta 2002, periodo en el cual presidió el Congreso (1998-1999). Entre 2013 y 2014 fue ministro de Minas y Energía.

La globalización es una realidad incontrastable. No obstante, no todos los países y regiones entran en este contexto de globalización en las mismas circunstancias y condiciones. Parti- cularmente, en el plano económico y comercial se podría decir que hay países globalizantes y países globalizados. Globalizantes son aquellos países que sacan provecho de la globalización, y globalizados aquellos que sufren las consecuencias de la globalización. En este contexto, en un país como Colombia, que es un país de regiones claramente diferenciadas y caracterizadas, se ha impuesto progresivamente el concepto de ciudad-región y el de áreas metropolitanas como formas de afirmación de este carácter de regiones que tiene el país, entre las cuales hay enormes grietas interregionales, pero también intrarregionales. Así, el Plan de Desarrollo se propone trabajar para cerrar estas grietas. Aun así, si en algo ha contribuido la globalización es en hacer más efectivos los derechos fundamentales que los ciudadanos ejercen cotidianamente. Evidentemente, consideramos muy importante que las políticas públicas se basen en las realidades concretas de cada país o región. Cuando hablamos de aspectos como la salud, el medio “La identificación ambiente, la seguridad ciudadana o la transpa- de intereses que se rencia de las administraciones, es muy importante poder compartir esfuerzos y articular políticas. hace a través de las En este sentido, hay países y regiones que se van redes de ciudades constituyendo en referentes, y a partir de estos se hace una aportación generan unos paradigmas de los cuales se tienen muy significativa a la que extraer las lecciones aprendidas. toma de decisiones” Las redes de ciudades contribuyen a una mayor y mejor integración a nivel económico, social y

44 ÁGORA DE LAS CIUDADES cultural, así como también en aspectos académicos y gubernamentales. La mayor eficien- cia de esta aportación se fundamenta en el seguimiento y la evaluación de los cambios en la calidad de vida de las comunidades, que es la razón de ser de las políticas públicas. En este sentido, estos aspectos nos permitirán establecer las contribuciones en la mejora del bienestar de las comunidades de las cuales son responsables los ejecutores de las políticas públicas a través de los planes de desarrollo. Por lo tanto, la identificación de intereses que se hace a través de las redes de ciudades hace una aportación muy significativa a la toma de decisiones de los actores que están comprometidos.

La Federación de Departamentos de Colombia tiene el papel de articular e integrar las acciones de las administraciones conocidas como intermedias, en nuestro caso los departamentos, que son la instancia entre la nación y las ciudades o áreas metropolitanas. Desde esta perspectiva, hemos considerado como clave la interacción que hemos conseguido a través de la Federación con la Organización Latinoamericana de Gobiernos Intermedios, una interacción de cooperación muy estrecha, y esto ha contribuido a ganar en competitividad, que es el reto que tenemos para poder insertarnos de la mejor manera en la globalización.

La posición internacional de Colombia y de sus ciudades va muy ligada a su realidad interna. Y por eso, es de gran trascendencia la evolución del que posiblemente es el principal conflicto de Estado que sufrimos. Por primera vez en más de 50 años de conflicto armado interno, se está avanzando en un proceso de negociación en la búsqueda de una salida política a este conflicto, y podemos afirmar que nunca se había llegado tan lejos en un proceso de diálogo y negociación con los actores armados. Nunca habíamos estado tan cerca de llegar a un acuerdo. Hemos llegado a un punto de no retorno. Esto se pone de manifiesto en dos decisiones: el cese del fuego unilateral y de carácter indefinido, y la contribución al desminamiento, es decir, a eliminar las minas antipersonas. Esto, sin duda, supondrá un antes y un después en la vida de Colombia y de su relación con el mundo.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 45 CHRISTOPHE CHAILLOU Christophe Chaillou se encuentra en su tercer mandato como alcalde de la localidad francesa de Saint-Jean-de-la-Ruelle. Además, es el Director General del Secretariado de la Asociación Francesa del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (AFC- CRE). Chaillou es diplomado en Derecho Público y en Gestión de Administraciones Territoriales por la Universidad de Orleáns. Realizó un Máster en Desarrollo Territorial.

La tarea de las redes de ciudades ha precedido a la tarea que han hecho los estados. Estas redes no son una invención reciente, a pesar de que es una especificidad muy europea. Es un movimiento que se ha acelerado mucho durante el siglo XX en Europa con la creación, en muchos países europeos, de asociaciones municipales muy fuertes, que se han profesionalizado durante la segunda mitad de siglo. En aquel momento, en Europa había un movimiento muy importante de ciudades que se organizaban en redes. El punto de partida para muchas de estas ciudades eran convicciones y valores muy potentes, que se encontraban en la base del trabajo en común. Esto se puso de manifiesto en Europa, por ejemplo, en la batalla en pro de la autonomía local y financiera, sobre todo respecto a los estados, en la batalla por la democracia local y en la batalla para la construcción europea, porque las primeras redes europeas de ciudades se construyeron también con la convicción que, en paralelo, se necesitaba un proyecto muy sólido para poder gestionar conjuntamente el continente. Es decir, a partir de 1980 hubo en Europa un movimiento muy fuerte de desarrollo de las redes municipales, fomentado por las instituciones europeas, puesto que la Unión Europea necesitaba ciertos relevos para poder actuar a nivel local y para que los valores europeos sólidos funcionaran.

Hay redes que se han profesionalizado gracias a intercambios de experiencias que han ido dando lugar a programas financiados por la Unión Europea, que después han generado organizaciones muy estructuradas en la cooperación transfronteriza, la cooperación interterritorial e internacional.

Este movimiento no hubiera existido sin representantes municipales, regidores y alcaldes que, de manera voluntaria, decidieron implicarse en este ámbito internacional porque consideraron que esto encajaba con sus valores y que era una dimensión natural de la actuación territorial,

46 ÁGORA DE LAS CIUDADES y que el desarrollo y el crecimiento de su territorio necesitaban un enfoque internacional y una tarea en red. Esto no era, de entrada, natural, puesto que en aquella época había estados que no se manifestaban de forma favorable.

Este dinamismo de los alcaldes fue necesario para afirmar la necesidad de llevar a cabo un trabajo en red, de cooperación y de inversión importante a nivel europeo e internacional, y para reivindicar un papel en un sistema de gobernanza en el que las instituciones internacionales y los estados llevaban a cabo políticas que necesitaban la implicación de las instituciones locales, sobre todo en el ámbito del clima, de la integración, de la cohesión, etc.

Actualmente, en la Unión Europea hay muchos programas que permiten financiar el territorio, y ello se debe al papel activo de muchos alcaldes. Esto ha permitido también la creación de órganos consultivos europeos, como el Comité de las Regiones. En paralelo a este desarrollo europeo, también ha habido un desarrollo mundial, puesto que los alcaldes tuvieron en cuenta desafíos cada vez más globalizados, y decidieron que tenían que desarrollar su papel y tener su espacio, y para ello necesitaban un instrumento que uniera energías en una institución capaz de ejercer influencia a nivel mundial en nombre de todos.

Tenemos que seguir trabajando en red: a parte de los beneficios que supone compartir experiencias, desde un punto de vista de incidencia somos más fuertes de forma coor- “Tenemos que seguir dinada que no por separado. Los estados trabajando en red: prefieren habitualmente tener distintos inter- somos más fuertes de locutores antes que uno solo, de esta forma forma coordinada que no tienen más capacidad de negociación. Si lo que queremos desde el mundo local es tener por separado” incidencia, pues, debemos trabajar unidos en redes capaces de canalizar las necesidades de nuestros socios.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 47 MARC PIFARRÉ Marc Pifarré es el secretario del Consejo de Gobiernos Locales de Cataluña y secretario general de la Asociación Catalana de Municipios. Es ingeniero industrial y Mas- ter MBA, y ha compaginado su actividad laboral en el sector privado y público. Fue consejero municipal del distrito del Eixample de Barcelona del 2003 hasta el 2011.

El Consejo de Gobiernos Locales de Cataluña es un órgano de reciente creación que recoge el Estado de Autonomía de Cataluña. Es el interlocutor del mundo local con la Generalitat de Cataluña, el gobierno de Cataluña. Está constituido por alcaldes y alcaldesas que representan la diversidad del mundo local catalán, por lo tanto, es una radiografía muy exacta del mundo local. Se basa en las entidades municipalistas, que en Cataluña son dos: la Federación de Municipios de Cataluña, que agrupa unos 650 entes locales, y la Asociación Catalana de Mu- nicipios, con 918 ayuntamientos. Más allá del hecho que haya dos entidades municipalistas, también convivimos con un conjunto de otras entidades, como las redes de ciudades y municipios. Por ejemplo, la Asociación de Municipios por la Independencia o la Red de Ciudades para la Sostenibilidad, entre otros.

En Cataluña tenemos un conjunto de redes que quieren servir de apoyo a los entes locales. No- sotros visualizamos un país con 947 puntos y es exactamente igual el punto del ayuntamiento más pequeño que el del ayuntamiento más grande. Siempre intentamos pensar en todos ellos, priorizando los pequeños para que sigan la inercia que los grandes ya marcan.

Cataluña es un país con vocación internacional, comercial e industrial, y esto significa que las exportaciones e importaciones forman parte del ADN del país. Esta vocación internacional también es la vocación internacional de los entes locales que lo constituyen. Pensamos en un país glocal, desde el mundo local somos globales y somos globales porque participamos desde el mundo local. En este proceso de ser un paraguas, intentamos ofrecer elementos de apoyo para el desarrollo de los entes locales, y lo hacemos estando a su lado en el ámbito de la formación, acompañándolos en su día a día, poniendo en marcha una central de compras para obtener mejores precios y servicios, y creando un consorcio que permita agrupar ayun-

48 ÁGORA DE LAS CIUDADES tamientos para participar en proyectos internacionales. En este sentido, la Unión Europea ha promovido el hecho de trabajar en red, no sólo dentro del país, sino a nivel internacional.

Hablar de internacionalización no puede hacerse sin hablar de Barcelona, que es conocida en todo el mundo. El Ayuntamiento de Barcelona y la Diputación de Barcelona son dos actores que trabajan conjuntamente y de manera coordinada con las redes de ciudades de Cataluña en todo aquello que concierne lo internacional. Un ayuntamiento de un país de la ribera del Mediterráneo con 15.000 habitantes no se puede comparar con Barcelona, son realidades muy dispares. Entonces, nuestro trabajo es ser capaces de encontrar aquel municipio en Cataluña similar al municipio que tiene interés en saber cómo se desarrollan las cosas aquí.

A nivel del Estado español existen tres niveles de administraciones: la estatal, la autonómica y la regional o local. En el ámbito catalán, además se incluye la provincia, la comarca y el ayuntamiento. En este sentido, uno de los papeles más relevantes de las redes de municipios es el de fomentar la colaboración entre estos varios niveles de administración.

Somos un territorio fronterizo, y el desarrollo de proyectos internacionales “Somos un territorio en el mundo local es especialmente fronterizo, y el desarrollo de importante. Por ejemplo, el Hospital transfronterizo de Puigcerdá, un muni- proyectos internacionales cipio muy cercano al sur de Francia, que en el mundo local es brinda servicios a los habitantes de la especialmente importante” Cerdaña catalana y de la Cerdaña francesa. Estos son proyectos impulsados desde el ámbito local, donde las redes de ciudades hemos incidido ejerciendo presión. Otro ejemplo sería el Aeropuerto de la Seu d’Urgell, que conecta con Andorra, puesto que por sus características geográficas Andorra no puede tener un aeropuerto dentro de su territorio.

Finalmente, el proceso de recentralización del Estado español contra los gobiernos locales es un problema que muchos ayuntamientos han llevado al Tribunal Constitucional. Además, hay un proyecto de ley de acción exterior, que pretende limitar la acción exterior de los entes locales, y nosotros nos imponemos. Como gobiernos locales actuamos en contra de estas limitaciones que se imponen poco a poco, y las redes de gobiernos son las herramientas idóneas para articular las acciones coordinadas, que de otra manera tendrían el riesgo de no ser lo bastante alineadas y quedar desatendidas.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 49 FEDERACIÓN NACIONAL DE DEPARTAMENTOS

La Federación Nacional de Departamentos, creada en 1994, es la agremia- ción que integra los 32 Departamentos de Colombia. Su principal misión es la consolidación de la autonomía territorial de los departamentos como estrategia para el desarrollo nacional, a partir de la riqueza y la diversidad de las regiones.

El escenario político y administrativo del país, caracterizado especialmente por el proceso de descentralización, así como los cambios impulsados por la Constitución de 1991, dieron el impulso necesario para la creación de una entidad que representara a los Departamentos con el objetivo de trabajar en la defensa y el fortalecimiento de las entidades territoriales como piezas estratégicas y esenciales del desarrollo nacional.

La Federación contribuye a la gestión eficaz de los gobiernos regionales, mientras que, al mismo tiempo, facilita la adecuada articulación de los departamentos con el Gobierno Nacional, el Congreso y otros órganos del Esta- do, a fin de trabajar por metas comunes.

La Federación considera que el desarrollo del país se genera en regiones específicas, caracterizadas de manera particular por su población, su territorio, su economía y cultura. Bajo esta perspectiva, la Federación trabaja para avanzar hacia un país con mayores niveles de autonomía regional y suficiencia fiscal, bajo la premisa de que los habitantes de los territorios y sus instituciones son los principales agentes de su propio desarrollo.

Para más información: www.fnd.org.co

50 ÁGORA DE LAS CIUDADES Clausura

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 51 ROGER ALBINYANA Roger Albinyana es secretario de Asuntos Exteriores y de la Unión Europea de la Ge- neralitat de Cataluña desde el año 2013. Entre 2004 y 2008 fue presidente de la Juventud Liberal Europea y entre 2008 y 2010 director de la fundación privada Círcu- lo de Estudios Soberanistas. Fue director del programa de soporte a la Unión por el Mediterráneo de la Generalitat de Cataluña desde 2010 hasta 2013.

Según ONU-Habitat es un hecho, probablemente gracias a los ciudadanos chinos que representan un 20% de la población mundial, que la mayor parte de la población del planeta ya vive en zonas urbanas, a diferencia de hace unas décadas. De hecho, se estima que para el 2030 el 60% de la población mundial vivirá en zonas urbanas, y que para el 2050 este porcentaje aumentará hasta el 70%. Por lo tanto, existe una tendencia a la urbanización y, en algunos casos, a la masificación.

Esta tendencia creciente tiene sus efectos positivos, puesto que la concentración de la “Este proceso de población permite ser más eficientes, sobre urbanización tiene que todo a los gobiernos locales y regionales que son los que ofrecen los servicios de más proxi- ir acompañado de un midad a la ciudadanía. Por el contrario, tam- proceso en el cual los bién produce y genera riesgos y retos que hay ciudadanos puedan que tener en cuenta. Por ejemplo, se pueden generar bolsas importantes de pobreza endé- acceder a los servicios mica a las cuales los gobiernos locales, regio- más esenciales y más nales y estatales pueden no ser capaces de básicos” hacer frente por su elevado número de habitantes. Por lo tanto, este proceso de urbaniza- ción tiene que ir acompañado de un proceso en el cual los ciudadanos puedan acceder a los servicios más esenciales y más básicos, sino no seremos capaces de conservar y mantener la cohesión social y la convivencia entre las personas.

52 ÁGORA DE LAS CIUDADES Este año 2015 es un año significativo desde el punto de vista de retos globales: en septiem- bre se celebrará la cumbre para adoptar la agenda de desarrollo post-2015 y los objetivos de desarrollo sostenible, y en diciembre tendrá lugar la cumbre COP21, en la cual se pretende alcanzar un acuerdo mundial para hacer frente al cambio climático. CGLU, ORU-FOGAR y otras redes, además del gobierno de la Generalitat de Cataluña, jugarán un papel muy importante, puesto que es muy importante que aquellos entes que no tenemos, todavía, subjetividad internacional y que no somos parte de los actores que finalmente tomarán las decisiones, tengamos la capacidad de incidir en estas agendas. Al final, somos los entes subestatales los que tendremos que implementar el resultado de estas cumbres, puesto que nosotros tenemos a la ciudadanía muy cerca.

Los cargos electos municipales son personas que están muy expuestas a la valoración de los ciudadanos, por lo tanto, la capacidad de poder incidir en las agendas que se plantean a nivel global es absolutamente fundamental para una completa implementación. Sobre todo, cuando somos capaces de pasar del concepto abstracto y teórico a las medidas prácticas, como pueden ser el desarrollo sostenible o las medidas contra el cambio climático, que influyen claramente en los procesos de urbanización y que los gobiernos locales deben tener presentes.

Finalmente, quiero anunciar que el gobierno de Cataluña ha impulsado la creación de un grupo de trabajo sobre la Agenda Post 2015 en el seno de ORU/FOGAR, que es una red de gobiernos regionales que trabajan conjuntamente con CGLU. Además, también participamos en el global taskforce de gobiernos locales y regionales para la Agenda 2015 y hacia Hábitat III.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 53 JOAN CARLES GARCIA Joan Carles García es alcalde de Tordera desde 1995 y diputado adjunto de la Presi- dencia de la Diputación de Barcelona desde 2011. Fue diputado portavoz a la Diputa- ción de Barcelona el periodo 2007-2011, consejero comarcal en el Consejo Comarcal del Maresme entre 1991 y 2007 y ha formado parte de comisiones de competencias locales y territoriales de diferentes entidades municipalistas.

El espacio donde se celebra esta edición del Ágora de las Ciudades se llama Francesca Bonne- maison, que fue una mujer pedagoga, impulsora de la formación de las mujeres, que trabajó por el voto de las mujeres a finales de los años 20, y que vale la pena recordar. Además, Fran- cesca Bonnemaison fue candidata a unas elecciones municipales el 1934. Aprovechando la reciente celebración del Día Internacional de las Mujeres, quiero hacer un reconocimiento a la figura de las mujeres en la política local, alcaldesas y regidoras, que en tan pocos años han conseguido situarse en este mundo local.

Las ciudades son el lugar desde donde se ha hecho política desde siempre. Barcelona existe desde la “Las ciudades época de los romanos, por esta ciudad han pasado son el lugar muchas culturas, diferentes estados y hemos forma- desde donde se do parte de diferentes estructuras estatales y políti- cas, pero la ciudad es siempre la misma, está en el ha hecho política mismo lugar donde existía la ciudad romana. Esto desde siempre” demuestra que las ciudades y sus políticas de proximidad son la política que realmente tiene futuro.

En esta jornada se ha ido viendo cómo se podían ir trabajando las políticas de internacio- nalización, de qué manera somos capaces de proyectar nuestras ciudades hacia el mundo, y no sólo proyectarlas, sino sacar un beneficio para las personas que viven en ellas, y esto es una de las cosas más complicadas que tienen que hacer las ciudades que se proyectan internacionalmente, especialmente las turísticas. La ciudad de Barcelona es un ejemplo muy evidente, que busca el beneficio para sus ciudadanos a través de una actividad económica

54 ÁGORA DE LAS CIUDADES de proyección hacia el mundo, y compagina el hecho de proyectarse y que vengan personas de diferentes lugares del planeta, con la realidad diaria de la ciudad, y esto es muy complicado.

En Tordera, el municipio del cual soy alcalde, que tiene unos 17.000 habitantes, decidi- mos después de los primeros cuatro años que hacía falta esta aproximación a otras ciudades. Es muy evidente que cada ciudad y cada municipio tiene características diferentes. Internacio- nalizar un municipio no significa cambiar sus características, sino todo lo contrario, significa potenciarlas para sea posible vivir y convivir con otras realidades y conseguir demostrar que el mundo no es homogéneo.

Según Einstein, existen dos cosas infinitas, el universo y la estupidez humana, y estos días hemos visto como la ciudad de Hatra, en Irak, ha sido destruida. Esto nos demuestra la importancia de que nuestras ciudades se conozcan, que estén internacionalizadas y que tengan también capacidad de respuesta global. En casos como estos, el mundo y las ciudades ten- dríamos que ser capaces de reaccionar para que no se pierda una joya arquitectónica, que ya no es patrimonio solo de la ciudad, sino del mundo.

Sócrates se paseaba por la Grecia antigua clásica y simulaba que no entendía nada, y cuando hablaba con los ciudadanos se hacía pasar por ignorante. Sócrates nunca escribió un libro, todo lo que sabemos de él es gracias a sus discípulos. Él, básicamente, se dedicó a hacer esta política local tan importante, salir a la calle, hablar con la gente e interrogarlos haciéndose pasar por ignorante y conseguir que los gestores públicos “Tenemos que dar trabajaran en aquello que la gente necesitaba. Así importancia a la pues, en política local es muy importante escuchar mucho y hablar poco. Esto no significa que acción que repercute hayamos de despreciar las políticas de los esta- directamente en los dos ni de las naciones, pero tenemos que dar im- ciudadanos” portancia a la acción que repercute directamente en los ciudadanos, la política de proximidad.

El siglo XXI, el siglo de las ciudades 55

ÀGORA DE LES CIUTATS

El segle XXI, el segle de les ciutats català

El segle XXI, el segle de les ciutats 57

Presentació

Mentre que la primera edició de l’Àgora de les Ciutats es va celebrar l’any 2013 abordant els “Reptes estratègics de la governabilitat local” com a tema central, l’any 2014 l’eix conductor va ser el “Lideratge polític per a ciutats globals”. L’Àgora de les Ciutats 2015 vol generar una reflexió compartida sobre dos aspectes de la política local cridats a tenir cada cop major rellevància: per una banda, el paper que juguen els governs locals en la governança mundial i, per altra banda, la construcció de polítiques públi- ques locals de relacions internacionals.

En els darrers anys hem assistit a una multiplicació dels vincles municipals amb actors d’arreu del món i les xarxes transnacionals de ciutats han augmentat en nombre, en diversitat temàtica i en capacitat d’incidència política. Paral·lelament, les metròpolis han suscitat l’inte- rès d’organismes internacionals com les Nacions Unides, la Unió Europea i el Banc Mundial, mentre que les ciutats mitjanes reclamen i s’esforcen per aconseguir un espai propi, situant les qüestions urbanes a l’agenda d’aquests organismes.

L’acció internacional de les ciutats està transformant l’escena internacional, alhora que impacta en les polítiques públiques locals, en la gestió del territori i en els seus actors. Aquest escenari obre un ventall d’oportunitats per aquelles ciutats i aquells governs locals que prenguin consciència del nou entorn, que sàpiguen adaptar-se als canvis i, sobretot, que tinguin l’habilitat de traçar aliances estratègiques per fer activament front als nous reptes.

El segle XXI, el segle de les ciutats 59 Benvinguda institucional

SALVADOR ESTEVE Salvador Esteve és president de la Diputació de Barcelona des de 2011 i alcalde de Martorell entre 1987 i 2003 i de 2007 fins l’actualitat. També va ser membre del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vicepresident del mateix de 1991 a 1995. Diputat al Parlament de Catalunya durant 3 legislatures (1992-2003) i president de l’Associació Catalana de Municipis (2007-2011).

L’Àgora de les Ciutats és un espai de debat sobre diferents aspectes relacionats amb la governabilitat de les ciutats. I precisament per això, crec que és molt significatiu fixar-nos en les persones que participem a l’Àgora de les Ciutats: representants de governs locals, d’entitats com la Diputació de Barcelona, un ens supramunicipal, del govern de la Generalitat de Cata- lunya, d’entitats que són fruit de col·laboracions entre sector públic i privat, d’entitats del teixit social, acadèmic i del sector privat. És important fixar-nos-hi perquè el govern de les ciutats ja no recau únicament sobre les institucions públiques. De la mateixa manera que la societat canvia, ho han de fer els governs. Hem d’integrar la diversitat dels actors que representen la societat, mantenint el paper central de les administracions. Ens trobem, per una banda, amb demandes d’una societat amb complexitat creixent, i per altra banda, amb una capacitat més limitada de les administracions. En aquest context, només si els representants polítics som capaços de posicionar les administracions com a actors centrals dels nous models de gover- nança serem capaços de seguir oferint respostes adients als reptes que se’ns presenten. No és una tasca senzilla: la resistència al canvi és alta, les administracions públiques són rígides i canviar estructures i maneres de fer genera tensions polítiques i socials.

En aquesta necessitat de posicionar l’administració pública en un rol central, articulador dels diferents actors implicats en la governança, les ciutats apareixen com a actors destacats. Són les administracions més properes als ciutadans, i per tant, aquelles que de forma més directa en coneixen la realitat i els actors que hi desenvolupen les seves activitats. Les ciutats són els espais on neixen les oportunitats, però també on es generen les desigualtats. Per això hem de reivindicar els governs locals com a eines imprescindibles per articular els canvis necessaris per afrontar el futur dels nostres pobles i ciutats amb garanties. Cal que disposem d’instruments per donar respostes adequades, basades en la realitat de cada indret. Ens calen com-

60 ÀGORA DE LES CIUTATS petències i recursos adients. En definitiva, cal que exigim als nostres Estats que es prenguin seriosament el que és un dels principis fonamentals de la Unió Europea: el principi de subsidiarietat.

Tot i això, la complexitat en la governança de les ciutats no és una qüestió que es limiti a nivell dels propis estats. Les dinàmiques econòmiques globals, caracteritzades per una gran interdependència econòmica i per un creixement importantíssim dels flu- xos de la informació, fan que els estats tradicionals i les seves fronteres perdin sentit, en pro d’unes dinàmiques adequades a realitats territorials diferents, on ciutats i regions - sovint a cavall entre diversos estats- emergeixen com a actors de primer ordre. Aquestes dinàmiques impliquen que les ciutats interactuïn entre elles, col·laborin i competeixin per garantir-se una posició en l’economia global. Tot plegat per poder generar riquesa al servei del benestar dels seus ciutadans. De la mà del procés transformador que viuen les ciutats, els territoris que les envolten s’articulen per respondre a noves necessitats metropolitanes. En definitiva, el binomi ciutat-regió crea una nova realitat territorial que exigeix una governança eficient i coordinada entre les diverses administracions que hi actuen.

“El binomi ciutat-regió En aquest context és on neix l’Àgora de les Ciu- crea una nova realitat tats. Un espai de referència per la discussió territorial que exigeix no només entre alcaldes i càrrecs electes de una governança ciutats de diferents regions i continents, sinó també per a tots els agents que estan impli- eficient i coordinada cats en la seva governança. Si en les dues entre les diverses darreres edicions vam abordar com afectava administracions que el factor global en el lideratge de les ciutats, aquest any plantegem un programa que pro- hi actuen” posa una sèrie de reflexions entorn el paper de les ciutats en tant que actors internacionals.

El segle XXI, el segle de les ciutats 61 JOSÉ VARELA José Varela és president de la Fundació Ortega y Gasset – Gregorio Marañón. És doctor en Història Contemporània per la Universidad Complutense de Madrid. Ha estat nombrat Fellow de St. Antony’s College, Oxford, professor agregat a la Universidad de Santiago i catedràtic de la Universidad de Valladolid i de la Universidad Rey Juan Carlos.

L’àgora era on es reunia el poble en ciutats mediterrànies petites. Les ciutats són un invent clàssic que coincideix amb la democràcia, la democràcia massiva i participativa, de partits de masses, que és quelcom molt recent en la història europea. Si ens fixem per exemple en un país com el Regne Unit veurem que l’any 1917, de 10 homes adults 4 no tenien dret a vot, i cap dona. Aquesta era una situació habitual a quasi tot el món occidental, amb algunes excepci- ons. La democràcia que ara reconeixem és posterior a la I Guerra Mundial i en molt bona part n’és conseqüència. Un avenç tant determinant per la democràcia com ara el vot femení té a veure amb que els homes estaven al front i les dones començaven a treballar a les fàbriques. Això va provocar que s’independitzessin econòmicament. I amb la conquesta de drets econò- mics i civils, la conquesta pels drets polítics va ser el següent pas.

La fundació que represento no va néixer a Espanya, es va crear a Anglaterra, i amb presència de molts llatinoamericans. La presència mexicana ha estat fonamental des del principi, així com l’argentina, la colombiana i la peruana. Quan a finals dels anys 70 vam anar a Amèrica Llatina a obrir un centre de debat, docència i investigació en espanyol, no era la nostra idea fer coses sobre administració pública. Però tal com un amic francès ens va dir, la segu- “La seguretat jurídica retat jurídica és fonamental perquè qualsevol és fonamental perquè societat funcioni, així que ens vam començar a dedicar a temes d’administració pública a qualsevol societat Amèrica Llatina, entenent que era una peça funcioni” fonamental per al normal desenvolupament de tota la resta.

62 ÀGORA DE LES CIUTATS En aquest sentit, Goberna va néixer amb la idea de que els líders públics expressessin i comprovessin els seus problemes, idees i experiències juntament amb el món aca- dèmic. Això és el que estem fent, un debat lliure, acadèmic, de molts llocs diferents, amb experiències molt diferents. Desenvolupar la potent idea d’un món mediterrani que passa al Pacífic a través de l’Atlàntic.

Finalment, hem d’agrair a Barcelona la gran vocació internacional que sempre ha tingut, es- devenint una ciutat potent i imaginativa, així com la Diputació de Barcelona, que representa en bona part la conurbació que suposa la regió de Barcelona, amb problemes molt variats, no només els propis de la ciutat de Barcelona, sinó de municipis d’altres dimensions.

El segle XXI, el segle de les ciutats 63 XAVIER TRIAS Xavier Trias és l’alcalde de Barcelona des de 2011. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Va exercir com a director de l’Institut Català de la Salut (ICS) fins la seva designació com a Conseller de Sanitat el 1988 i posteriorment Conseller de la Presidència. Durant el període 2000-2004 va ser diputat al Congrés dels Diputats.

Des de la primera edició de l’Àgora de les Ciutats, l’any 2013, aquest esdeveniment s’ha convertit en un fòrum de referència per debatre en profunditat temes molt importants per al present i el futur de les nostres ciutats, comptant sempre amb professionals de primera línia i apropant alcaldes i representants institucionals d’Europa i Amèrica Llatina.

No és fruit de la casualitat que Barcelona, la “Barcelona té vocació capital de Catalunya, sigui l’espai que acull l’Àgora de les Ciutats. Barcelona té vocació in- internacional i actua ternacional i actua sempre buscant la major sempre buscant la col·laboració amb totes les ciutats i pobles del major col·laboració món.

amb totes les ciutats i Quan parlem d’espais internacionals, parlem pobles del món” de ciutats. Per això, parlar del segle XXI com del segle de les ciutats és un gran encert. Les ciutats i les àrees metropolitanes guanyen cada dia més importància i només cal fixar-se en les dades que ens ofereix Nacions Unides sobre el seu pes creixent a nivell demogràfic.

Barcelona i el seu entorn no és aliè a aquest procés i treballem per adaptar-nos a les noves cir- cumstàncies. Fa quatre anys vam crear per llei l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que inclou 36 municipis. Barcelona té 1,6 milions d’habitants i amb tota l’Àrea Metropolitana formem una conurbació de 3,2 milions d’habitants. En aquest sentit, cal ser capaços de no menjar-nos les ciutats dels voltants, sinó de treballar-hi en col·laboració.

64 ÀGORA DE LES CIUTATS Actualment vivim uns moments difícils. Els quatre anys del present mandat han coincidit amb una gran crisi econòmica, social i institucional. A Espanya aquesta crisi ha estat també de model d’estat. També tenim una crisi d’Europa, l’Europa dels estats, que en molts casos s’han oblidat de les regions i de les ciutats. Actualment, però, s’està fent un replantejament sobre el futur d’Europa. És un debat que cal fer amb rigor i seriositat perquè a Europa li cal més força política i no només ser un mercat econòmic. Europa ha de ser social, de les persones i per a les persones. Això implica estar al costat de les ciutats.

Les ciutats vivim reptes importants. Aquí, a Barcelona, el nostre plantejament de ciutat ha estat la credibilitat, que en situació de crisi s’ha basat en no generar més dèficit, assumir compromisos com pagar els nostres proveïdors en 30 dies o generar una capacitat d’inversió per seguir transformant la ciutat, entre d’altres.

Aquesta ciutat té una llarga història. Sempre ha estat una ciutat lligada al comerç. Una ciutat que a meitat del segle XVIII va liderar la Revolució Industrial al Sud d’Europa. Una ciutat que, a la dècada dels vuitanta, al segle passat, va fer una transformació espectacular amb l’excusa que anàvem a celebrar els Jocs Olímpics de 1992. Exem- ple d’aquesta transformació és que abans tot el litoral de la ciutat eren fàbriques i barraques i ara és un espai que obre la ciutat al mar.

Durant els anys 90 hi va haver un creixement econòmic molt important, i en els últims 15 anys també ho ha estat el creixement demogràfic: només en aquest període, un milió i mig de persones han vingut a viure a Catalunya.

La segona gran aposta de Barcelona ha estat crear activitat econòmica. Som una ciutat amb una economia diversificada, amb una indústria important, amb comerç, serveis, turisme i una gran activitat logística.

Al mateix temps, estem fent una aposta de futur molt clara: la revolució del segle XXI, que no és només la revolució de les noves tecnologies, sinó de les noves tecnologies al servei de les persones. Hem fet una aposta per ser la Capital Mundial del Mòbil i per ser referents com a smart city. Una aposta per generar oportunitats de futur i no deixar ningú enrere.

Totes les ciutats volem aconseguir aquest gran objectiu: treballar per a les persones i amb les persones. Això, però, les ciutats no ho poden fer soles. Ho han de fer treballant conjuntament. Per això hem d’apostar al màxim per la internacionalització, per estar oberts al món, per la col·laboració i cooperació entre ciutats.

Estic convençut que únicament treballant junts avançarem més ràpidament per millorar el benestar i la qualitat de vida dels nostres ciutadans.

El segle XXI, el segle de les ciutats 65 El poder de la diplomàcia de les ciutats

MICHELE ACUTO Michele Acuto és director d’Investigació i professor a Global Networks & Diplo- macy de la University College London. Va ser també professor associat a l’Institut per la Ciència, la Innovació i Societat de la Universitat d’Oxford. Actualment és l’investigador principal del projecte Urban Connections i City Leadership Initiative.

Les ciutats tenen un gran potencial per abordar reptes globals. Reptes com el canvi climàtic, les pandèmies o la desigualtat social tenen profundes conseqüències en entorns urbans en un món cada cop més urbanitzat, però alhora veiem com les ciutats s’impliquen cada vegada més en iniciatives globals per afrontar-los. Partint d’aquesta base, la City Leadership Initiative (CLI) —una iniciativa conjunta de la University College London, ONU-Habitat i el Banc Mundial— vol obtenir una evidència sistemàtica sobre com les ciutats fan efectiu aquest potencial i com les podem ajudar a desenvolupar una agenda urbana que sigui verdaderament transformadora.

La CLI ha analitzat 202 ciutats repartides en 101 països i unes 180 xarxes de ciutats, a la recerca de reptes comuns, tendències i canvis crucials produïts en aquestes ciutats i en els seus lideratges. Nova York, Londres, París i Barcelona en són exemples paradigmàtics, però també ens hem de fixar en ciutats d’altres dimensions en la geografia urbana global, ja que petit no implica menys important: tots els entorns urbans són rellevants.

Per què les ciutats posseeixen aquest potencial global, més enllà de la seva capacitat per em- prendre accions d’àmbit local? Les ciutats, contràriament a molts punts de vista que les con- sideren simplement espais, tenen poder i poden intervenir en afers globals. Les ciutats tenen diversos poders, els quals podem reconèixer en tres dimensions centrals: poder sobre, poder per i poder amb. Es pot afirmar que tenen poder sobre el seu àmbit geogràfic, ja que tenen la capacitat real d’implementar i executar polítiques públiques amb una afectació directa sobre la ciutadania. El poder sobre és sovint la part més visible de l’acció de les ciutats: és el que sabem que les ciutats poden fer i que, de fet, fan. Aquesta capacitat normalment reconeguda els dóna també poder per implementar accions: és una forma de poder “potencial”, tal com la capacitat de les ciutats per legislar, recaptar impostos o desenvolupar plans urbans.

66 ÀGORA DE LES CIUTATS Les ciutats també tenen la capacitat d’influir més enllà dels seus propis àmbits, a escala regional o, fins i tot, global i en col·laboració amb d’altres actors. Rarament ens adonem d’aquesta font d’influència, però de fet les ciutats exerceixen una major influència amb altres ciutats, empreses o organismes multilaterals. Les ciutats tenen poder perquè treballen de forma coor- El poder de la diplomàcia de les ciutats dinada amb altres actors, capacitat que permet als governs de tractar qüestions que van més enllà dels àmbits naturals de l’Administració. El poder amb és sovint menys tangible que la forta influència del poder sobre i del poder per, però constitueix una part molt significativa del poder que les ciutats exerceixen avui dia.

Així doncs, què fan les xarxes? D’entrada, cal destacar que malgrat la impressió que les xarxes de ciutats són patrimoni de les grans ciutats, les ciutats mitjanes i petites també tenen xarxes que les connecten amb el seu entorn d’acord amb el seu àmbit d’influència. Podríem definir el producte que generen les xarxes de ciutats com una part del que més generalment es coneix com a diplomàcia de ciutats. Més enllà de les cimeres anuals i dels informes corresponents, el més rellevant del rol d’una xarxa de ciutats és la implantació de polítiques públiques i el desenvolupament d’accions coordinades sobre el terreny. Les trobades i els informes no serveixen per a res si no tenen un impacte real; però, d’altra banda, la diplomàcia de ciutats pot tenir un efecte enorme enllaçant accions d’àmbit global i transnacional per assolir la seva implantació real als carrers, els parcs i les llars de la majoria de les ciutats de tot el món.

Les xarxes de ciutats també tenen el repte d’innovar en la manera com duen a terme la seva activitat. En tenim bons exemples, com ara l’intercanvi i la formació de treballadors especia- litzats de governs municipals per a realitzar tasques molt específiques, així com la capacitat d’intercanviar, comparar i fins i tot coproduir polítiques públiques que les xarxes ofereixen a les ciutats. L’horitzó de possibilitats que les xarxes de ciutats ofereixen a les ciutats és molt ampli. Cal seguir molt de prop com les responsabilitats de les ciutats canvien per tal d’entendre com s’han d’adaptar a aquest canvi. La diplomàcia de ciutats és una eina que serveix per a assolir aquest gran potencial de cara a realitzar una acció urbana global, i les xarxes de ciutats en són un instrument fonamental amb una llarga trajectòria i una important influència que també han d’evolucionar al mateix ritme.

Finalment, per adonar-se realment del potencial del poder de la xarxa, cal centrar-se en la millora de la capacitat diplomàtica de la ciutat, més enllà de la figura de l’alcalde o del go- vernador i posar l’èmfasi en la formació de treballadors públics que poden desenvolupar les competències diplomàtiques necessàries en els seus àmbits respectius. Urbanistes, tècnics de medi ambient o sanitat, experts en comunicació o economistes que treballen al Govern municipal, tots requereixen altes habilitats en negociació i en acció internacional en una època caracteritzada cada cop més per la diplomàcia de ciutats.

El segle XXI, el segle de les ciutats 67 68 ÀGORA DE LES CIUTATS Quan la política local es converteix en política internacional

Les ciutats estan assumint un paper cada cop més rellevant com actors a nivell global, i les xarxes que conformen produeixen noves sinèrgies entre elles i altres actors a nivell internacional. Com articulen les ciutats la seva presència global, i quin paper juguen les xarxes de ciutats en aquest procés? Com s’integra la política internacional del món local amb la regional i nacional?

El segle XXI, el segle de les ciutats 69 Introducció

MARC GUERRERO Marc Guerrero és el director del Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona i professor de la European University Barcelona. És Doctor Cum Laude en Ciències So- cials, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona i postgrau en lideratge per ESADE. També ha estudiat en les universitats internacionals de Reading, London School of Economics i a la Universitat Califòrnia (Berkley).

Les ciutats han estat sempre els punts de trobada on s’han produït amb més intensitat les relacions humanes. Són espais on neix la cultura, on es fa la política, on es tanquen els negocis i s’hi decideixen inversions. Són escenaris de grans esdeveniments internacionals, ja siguin esportius, de negocis, culturals. Són entorns on neixen nous moviments socials i en els que es generen noves tendències que s’escampen arreu.

Les ciutats, però, viuen un procés de transformació sense precedents fruit de la convergència de dos factors: una tendència demogràfica constant de la població mundial a viure en zones urbanes, i un procés de globalització econòmica i social. Les tendències demogràfiques actu- als han reforçat encara més les ciutats com a grans centres d’activitat humana. Avui dia ja viu en aglomeracions urbanes una gran part de la població mundial, però d’acord amb UN Habitat, de seguir aquesta tendència l’any 2020 la proporció de població urbana arribarà al 70% del total. El procés de globalització provoca, entre d’altres, que el factor geogràfic perdi força, i que per tant, les ciutats es relacionin, però també competeixin, de forma global.

El fet que les ciutats guanyin cada vegada més rellevància fa que la seva governança reque- reixi de profundes reflexions i reaccions, ja que les proporcions del canvi que viuen les ciutats planteja reptes absolutament nous per la nostra societat. Només fent una reflexió profunda i actuant amb determinació farà possible que el creixement econòmic estigui al servei del desenvolupament humà.

Les ciutats ja es mouen en aquest nou context, i malgrat no tenen totes les eines que necessiten, fan passos per adaptar-s’hi. Alcaldes, regidors, gestors públics, són cada vegada més proactius en l’espai internacional, conscients de la transcendència que suposa aquesta nova

70 ÀGORA DE LES CIUTATS dinàmica. Així les ciutats, com a actors globals, estableixen espais de col·laboració amb altres ciutats, on treballen, comparteixen i es relacionen per tal d’alinear objectius i estratègies per afrontar els reptes que viuen de forma global, sempre amb particularitats locals.

Un exemple d’aquesta aposta internacional de les ciutats és Barcelona. La seva projecció és àmpliament coneguda, però val a dir que no es tracta només de l’encert en la gestió puntual d’alguns grans esdeveniments, sinó que ha estat una feina constant i coordinada entre administracions, sector privat i societat civil la que ha forjat el model d’èxit de Barcelona.

En aquest context d’innovació constant, cal mencionar el projecte que estem duent a terme al Recinte Modernista de Sant Pau. És un espai obert i flexible, que posem a disposició d’entitats internacionals que es vulguin establir a la ciutat de Barcelona. La nostra aposta va més en- “La nostra aposta llà de voler atraure seus d’organismes interna- va més enllà de cionals: els oferim un espai propi en un entorn comú, on a més de realitzar la seva pròpia tas- voler atraure seus ca, es facilita el contacte i el treball en xarxa, d’organismes no només entre les diverses entitats que s’hi internacionals: els troben sinó també amb la ciutat de Barcelo- na. Així creiem que és la millor manera de que oferim un espai propi maximitzin el seu potencial, i sobretot, de que en un entorn comú” la ciutat els pugui oferir el màxim i, viceversa, que la ciutat també en tregui el màxim profit.

El segle XXI, el segle de les ciutats 71 BAS VERKERK Bas Verkerk és alcalde de la ciutat neerlandesa de Delft des de l’any 2004. Va estudiar Dret amb especialització en Dret Públic i va obtenir el doctorat en Dret i Planifi- cació. És des del 2012 president del grup de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa al Comitè de les Regions de la Unió Europea, on actualment és el relator del CdR per a una Agenda Urbana Integrada de la UE.

El Comitè de les Regions és un òrgan consultiu de la Comissió Europea, del Parlament Europeu i del Consell de Ministres. Des del Comitè de les Regions elaborem informes per a la redacció de polítiques de caràcter europeu. El 50% de la normativa vigent a Europa la implementen les ciutats i les regions, així que si la Unió Europea vol assegurar-se el seu bon funcionament, caldrà assegurar-se que les ciutats també ho facin. La UE ha d’oferir una posició d’influència molt més gran a les ciutats, i en això consisteix l’Agenda Urbana. Europa necessita les ciutats perquè estem evolucionant cap a una economia basada en el coneixement que es desenvolupa a les ciutats i a les zones metropolitanes.

L’Agenda Urbana hauria de sorgir en coopera- “La cooperació entre ció amb les ciutats i els seus representants, ciutats petites, per tal que assegurés la integració de dos desenvolupaments recents en l’elaboració de mitjanes i grans és polítiques europees. En primer lloc, la creació essencial” de regions funcionals. Europa té una estructura policèntrica única, basada en les ciutats petites i mitjanes. Així, la cooperació entre ciutats petites, mitjanes i grans és essencial, han de saber aprofitar les instal·lacions i punts forts que tenen les altres ciutats, connectant-se entre elles com una única unitat. Tot i això, la UE encara no ha respost elaborant una agenda municipal i és una llàstima que ni ella, ni els estats mem- bres, ni els europarlamentaris comprenguin aquest missatge. En segon lloc, existeix un canvi en la relació entre el govern i la ciutat. Gràcies a la digitalització tothom parla de “Big Data”, de la informatització, de la comunicació i de la globalització. Per exemple, el que està passant a Síria o al Marroc es notifica immediatament, arriba a tot arreu en el mateix moment. Per

72 ÀGORA DE LES CIUTATS tant, els que estan a la meva ciutat saben què està passant als altres llocs, així poden respondre i reaccionar d’una manera immediata. Per a nosaltres, és una cosa molt innovadora que els esdeveniments mundials tinguin una conseqüència immediata a les nostres ciutats, i en això hi hem de treballar a escala local i regional.

També, gràcies a les TIC els ciutadans cada vegada són més exigents, però també s’auto- organitzen cada vegada més. Tenen més poder, més autonomia i això provoca que el sector empresarial cada vegada estigui més preocupat per la seva responsabilitat social. Això vol dir més consumidors, més màrqueting i saben que han d’estar al dia d’allò que passa a les seves ciutats. A part, les ciutats treballen conjuntament a través de l’anomenada quàdruple hèlice: el sector empresarial i de mercat, la ciència i l’educació, el govern local i regional, i les organitzacions de la societat civil. Això significa que el govern de les ciutats no és tan fort com solia ser, i això es deu als nous avenços i als canvis ja “És molt més complex mencionats. Per tant, és molt més complex ges- gestionar una ciutat tionar una ciutat ara que fa 10 anys, avui en dia es necessiten altres habilitats, altres maneres ara que fa 10 anys” d’organitzar-nos i de comunicar-nos.

Tot això Europa ho ha de comprendre, i és per aquest motiu que es necessita un Llibre Blanc de la Comissió Europea per poder plantejar tots aquests temes. I si a més reconeixem que les ciutats són importants per al desenvolupament econòmic, hauríem de tenir una posició molt més clara sobre les ciutats en els fons europeus, perquè són les nacions les que els distribu- eixen, i generalment es realitza per raons polítiques. Aquests elements s’han de redactar i consagrar-se en el Llibre Blanc, per després passar a l’elaboració de les polítiques.

El segle XXI, el segle de les ciutats 73 CAROLINA MARTÍNEZ Carolina Martínez és regidora del Govern Autònom del Cantó de Cuenca, Equador, des de maig de 2014. Prèviament al seu nomenament va treballar a nivell públic com a coordinadora regional de la Secretaria de Gestió Política del govern, coordinadora de l’Associació de Municipalitats d’Equador i coordinadora regional del Ministeri d’Inclusió Econòmica i Social.

Cuenca es denomina “Santa Ana de los cuatro ríos”, ja que tenim quatre rius que creuen la nostra ciutat. Estem ubicats al sud-oest de l’Equador, tenim 3.000 km2 i una població de 500.000 habitants. Cuenca sempre s’ha caracteritzat per ser l’Atenes de l’Equador, molt pro- gressista en temes culturals, ambientals i socials. Ens considerem una ciutat amb visió internacional, però mantenint-nos amb la nostra identitat local.

A partir del 2007 l’Equador ha canviat fruit d’una aposta del govern per començar a treballar des de baix cap a dalt. En aquest sentit es va treballar amb el “Plan Nacional de Descentra- lización” que ens va servir com a full de ruta per a la nova agenda pública en temes locals.

L’acció de l’Equador pel que fa a descentra- “L’acció de l’Equador lització està orientada a l’atenció als governs locals, amb un fort enfocament a la participa- pel que fa a ció ciutadana. Això ens va permetre la trans- descentralització està ferència de competències del govern central orientada a l’atenció cap als governs locals, com ara serveis bàsics, als governs locals, amb infraestructures, transports o la gestió de la cooperació, cosa que ens va facilitar tenir un un fort enfocament a la equilibri social en cadascun dels territoris. participació ciutadana” Tot allò que es realitza a nivell local ha de tenir l’enfocament transversal de la participació ciutadana. Alguns dels mecanismes que ho fan possible són les assemblees cantonals, on es debaten els pressupostos abans de la seva aprovació pel consell. A més, es fa un acompanya-

74 ÀGORA DE LES CIUTATS ment continuat d’aquests pressupostos participatius. Fins ara, a Cuenca hem aconseguit que aquests pressupostos tinguin un enfocament particular, ja que hem plan- tejat que almenys el 10% d’aquests pressupostos vagin a projectes socials. També tenim un mecanisme anomenat “La Silla Vacía”, que permet que un representant ciutadà que representi alguna organització assisteixi a les reunions del consell, amb veu i vot. A més, existeixen les comissions generals, que permeten escoltar diversos temes pen- dents o singulars. Estem avançant en el tema de governs electrònics, tindrem un espai virtual per temes de transparència, i estem treballant en la proposta “El Gobierno en tu barrio” que permet tenir consells itinerants per dialogar sobre les necessitats dels ciutadans.

Cuenca es caracteritza perquè sempre ha tingut serveis de qualitat, d’educació, de salut i sobretot, s’ha mantingut a la punta –a nivell local, regional i nacional– d’alguns serveis com el d’aigua potable, del qual hem tingut diversos reconeixements. Tenim 9 empreses municipals amb autonomia administrativa. En l’àrea econòmica, Cuenca destaca per tenir el major parc industrial del país, amb empreses locals, que li dóna un plus especial a l’emprenedoria. En època de crisi, qui va tirar endavant el país va ser l’economia popular i solidària. Avui tenim polítiques locals i nacionals per treballar amb aquesta gent.

El segle XXI, el segle de les ciutats 75 JORDI MARTÍ Jordi Martí és regidor de Territori i Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, així com regidor del districte de Sants-Montjuïc, des de 2011. És llicenciat en Dret i diplomat en Funció Gerencial de les Administracions Públiques per ESADE i en Comunitats Europees per el Patronat Català Pro Europa i pel Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya.

En el llibre “Si els alcaldes governessin el món” de Benjamin Barber, es resumeixen quines són les estratègies d’internacionalització de Barcelona. Per a ell, dir que els alcaldes haurien de governar el món, és el mateix que dir que els ciutadans haurien de governar el món.

En un fragment del llibre diu “L’actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias, nascut a Barcelona i escollit el 2011 en plena crisi financera i econòmica europea, sent metge pediatre, i que va exercir el càrrec de Conseller de Sanitat, no és d’estranyar que l’alcalde Trias s’hagi centrat en el benestar i la justícia social”.

Per al nostre alcalde és essencial que la ciutat es gestioni rigorosament i que promocioni l’es- talvi net sense recórrer al deute. Això ens permet solvència, pagar a 30 dies a tots els nostres proveïdors i donar serveis de qualitat universals en una situació de crisi, no només a l’Estat espanyol, sinó a una bona part d’Europa i del món.

Des de l’equip de govern ens hem implicat en un procés que té per objectiu establir un parlament “L’àrea metropolitana mundial d’alcaldes, pel qual s’ha programat una és una oportunitat sessió pilot per finals del 2015 a Londres.

de potenciar encara Barcelona és seu d’alguns secretariats d’algu- més la capacitat de nes xarxes internacionals, però no és suficient la ciutat ” amb això, també hem de participar en els nostres entorns més propers. Per això, l’àrea metropolitana és una oportunitat de potenciar encara

76 ÀGORA DE LES CIUTATS més la capacitat de la ciutat. Una ciutat es multiplica i es pot promocionar molt més si treballa conjuntament amb el seu sector metropolità, i a Barcelona, com a capital metropolitana, volem continuar en aquesta línia.

Per altra banda, Barcelona vol continuar sent una ciutat business friendly, és a dir, que sigui capaç d’atraure capital i talent a través d’iniciatives d’emprenedoria.

Un altre dels eixos estratègics de Barcelona és el partenariat públic-privat, que a més, és una tradició d’aquesta ciutat des dels anteriors governs, i que volem impulsar encara més. Algun exemple seria Barcelona Global, Barcelona Turisme o el Mobile World Congress. No només volem ser la seu d’aquest darrer esdeveniment una vegada l’any, sinó que aspirem a tenir a Barcelona les seus de les empreses que formen part de la Fundació del GSMA, i que són les principals companyies de talent en l’àmbit de la telefonia mundial.

Finalment, no només som protagonistes d’aquestes xarxes de ciutats, sinó que com a “Com a capital ens capital ens hem d’implicar en un procés polític més generalista que està portant a terme el hem d’implicar en un nostre país, per aconseguir guanyar sobirania, procés polític més poder polític i la llibertat d’un país com és Ca- generalista que està talunya per a ser un país independent. portant a terme el nostre país”

El segle XXI, el segle de les ciutats 77 REUVEN LADIJANSKI Reuven Ladijanski és membre del Consell Municipal de Tel Aviv des de 2008, com a responsable de Relacions Institucionals i Infraestructures. És President de la Divisió de la Revolució Verda a la Municipalitat de Tel Aviv-Yafo. La seva activitat pública se centra en la qualitat de vida, el medi ambient i els drets dels animals. És advocat des de 2005 i té un màster en dret.

Israel és un país petit, amb només 8 milions d’habitants, 20.000 km2, i en aquest sentit, som bastant similars a Catalunya. Els dos països compartim un idioma i una cultura històrica dis- tintiva, així com la mentalitat mediterrània. Tel Aviv només te 52 km2 i 420.000 habitants, però la seva àrea metropolitana acull la meitat de la població de tot el país.

Tel Aviv és considerada una de les tres ciutats “Tel Aviv és més innovadores del món pel Wall Street Jour- nal. Tenim 800 start-ups, el que representa la considerada una de densitat més elevada del món. L’Ajuntament les tres ciutats més cada vegada proporciona més plataformes per innovadores del món” als joves creadors, per exemple, cobertura wi-fi gratuïta a tots els espais públics de la ciutat i a la platja, ajuda a establir espais de coworking per a emprenedors, o l’obertura de la nostra base de dades municipal per tal de crear aplica- cions urbanes. Tel Aviv és una petita ciutat amb uns serveis online de gran qualitat. Una de les activitats que realitzem és la Setmana Anual de la Innovació. També estem treballant en un visat per a start-ups que permetrà que els emprenedors de tot el món vinguin a establir-se a Tel Aviv a treballar amb els millors cervells del sector.

En els últims 50 anys hem creat i renovat 15 megaprojectes que representen mil milions de dòlars per renovar l’escena cultural (museus, sales de concerts, etc.). A Tel Aviv se la coneix internacionalment com la ciutat que mai dorm, a tall d’exemple tenim 1.748 establiments d’oci. Som una ciutat multiesdeveniment i amb varietat de cultures i minories i proporcionem serveis a tots els grups poblacionals d’Israel (famílies monoparentals, la comunitat LGTB, persones

78 ÀGORA DE LES CIUTATS amb necessitats especials, etc.). També és una ciutat que atrau els joves de tot el país, fet que la converteix en una de les ciutats més joves del món, ja que una tercera part dels nostres residents tenen entre 18 i 35 anys. Som una ciutat totalment multicultural, acollim jueus, àrabs, musulmans, cristians i altres religions i estils de vida. Tenim molts grups d’immigrants de tot el món que enriqueixen la nostra cultura. També acollim a molts refugiats, tant legals com il·legals, que busquen una llar fugint de la persecució i un futur econòmic millor. Tel Aviv també accepta els animals com a subjectes de la vida urbana: tenim milers de gossos i gats registrats, 62 parcs tancats per a gossos i 3 platges exclusives per a aquests animals.

Israel utilitza Tel Aviv i els seus actius com a part dels seus esforços de diplomàcia pública. “Tel Aviv és un far per El país inverteix grans fons en la promoció inter- a la nació, a través del nacional, i el govern nacional veu la capital com qual volem donar la mà una manera d’aconseguir l’empatia de la resta en senyal d’amistat a del món. Tel Aviv és un far per a la nació, a través del qual volem donar la mà en senyal d’amistat tot el món” a tot el món.

El segle XXI, el segle de les ciutats 79 RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU

Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou hospital, un ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i artístic del Recinte Modernista de Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domè- nech i Montaner. Gràcies a aquesta transformació, el Recinte Modernista s’ha convertit en un nou espai de referència de la ciutat de Barcelona en el qual hi conviuen la història i la innovació.

Sant Pau acull un centre de coneixement format per institucions capdavan- teres en els àmbits de la sostenibilitat, la salut i l’educació, entre d’altres. Aquestes organitzacions desenvolupen al Recinte Modernista els seus propis programes i projectes, i també emprenen iniciatives conjuntes amb l’objectiu d’aportar respostes als reptes de la societat del segle XXI.

Avui, Sant Pau acull set institucions internacionals: la Casa Àsia, l’Institut Fo- restal Europeu, la Global University Network for Innovation, la Global Water Operators’ Partnerships Alliance, l’Oficina per a l’Enfortiment dels Sistemes de Salut, el City Resilience Profiling Programme i l’Institut sobre Globalització, Cultura i Mobilitat (UNU-GCM) de la Universitat de les Nacions Unides.

Per a més informació: www.santpaubarcelona.org

80 ÀGORA DE LES CIUTATS Impacte territorial de l’acció internacional

La política local és la que té un impacte més directe en l’entorn dels ciutadans. El posicionament internacional de les ciutats afecta la gestió de les ciutats, i, per tant, el benestar de la ciutadania. Quins beneficis obtenen les ciutats del seu posicionament internacional? Quins són els riscos de no estar ben ubicades en l’espai internacional?

El segle XXI, el segle de les ciutats 81 Introducció

JORDI CASTELLS Jordi Castells és el director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona des de 2012. És politòleg especialitzat en gestió pública. A nivell professional ha estat secretari d’ajuntament entre 1998 i 2003, gerent de consell comarcal entre 2003 i 2008 i, entre 2008 i 2012, ha treballat per la Direcció General de la Administració Local de la Generalitat de Catalunya en la gestió de fons estructurals i de cooperació.

Les ciutats estan assumint un paper cada cop més rellevant com actors a nivell internacional. La globalització i la tendència mundial d’urbanització són dos processos estretament relacionats que avancen de forma paral·lela, posant de manifest que la ciutat és una unitat política amb un potencial emergent. En aquest sentit, les ciutats articulen estratègies per garantir-se una posició en la nova economia global que els hi permeti assegurar el benestar dels seus ciutadans. Aquesta acció internacional afecta, en darrera instància, a la realitat local de les ciutats, i, per tant, té conseqüències en el benestar de la ciutadania i dels agents socials i empresarials.

El fet de que les ciutats esdevinguin actors globals suposa un gran repte per als seus governs. Com a conseqüència d’un canvi que des d’un punt de vista històric està sent vertiginós, els governs de les ciutats han hagut d’adaptar-se a un entorn completament nou que afecta la pròpia definició de la ciutat en dos flancs.

El primer, de baix cap a dalt. La globalització altera la societat per se: les persones viuen de for- “Un dels grans encerts ma diferent, es relacionen de noves maneres. No de Barcelona ha només canvien les formes de treballar sinó que desapareixen i apareixen oficis nous cada dia. estat entendre que Les tendències culturals neixen i es propaguen la relació amb el seu per canals tant instantanis com espontanis. Tot entorn immediat és plegat vol dir que els governs han d’adaptar-se a fonamental” necessitats de base diferents mentre que hi ha noves potencialitats per aprofitar i noves ame- naces a les que cal donar resposta.

82 ÀGORA DE LES CIUTATS En segon lloc, la globalització afecta com les ciutats es relacionen amb el món. Si fins fa uns anys els estats eren pràcticament els únics actors a nivell internacional i les ciutats n’eren tan sols actors secundàris, això ha canviat. Les ciutats en si mateixes són actors a nivell internacional i han de relacionar-se en aquest entorn, moltes vegades sense tenir ni l’experiència ni les eines necessàries.

Ens trobem a un territori que està liderat per una ciutat, Barcelona, que ha sabut fer molt bé la feina d’adaptar-se a aquest nou entorn. Sense tan sols ser capital d’Estat, i sovint sense la complicitat d’aquest, Barcelona ha sabut projectar-se a nivell internacional a base d’una feina que ha requerit una innovació constant en la manera de fer. Ha sabut identificar bé quines eren les seves potencialitats i les ha treballat transver- salment com a ciutat. No és un govern el que ha fet la feina, sinó tots els actors implicats en la governança de Barcelona. Això si, gràcies a governs que han sabut fer una lectura correcta de les exigències del seu rol: esdevenir articuladors d’aquesta nova governança de la ciutat.

Un dels grans encerts de Barcelona ha estat entendre que la relació amb el seu entorn immediat és fonamental. Aquest fet ha permès a la ciutat sumar actius que no li eren propis en la seva concepció tradicional –entre el Riu Besòs i el Riu Llobregat, entre el Tibidabo i el mar–. Però alhora, ha permès que l’entorn de Barcelona hagi pogut aprofitar el gran impuls global per dinamitzar la seva economia i, al cap i a la fi, viabilitzar-ne el futur. Fins i tot, el que pot semblar paradoxal, la gran metropolis està començant a ser la garantia de que entorns rurals altrament condemnats a la desaparició tornin a tenir futur.

És aquí on la Diputació de Barcelona fa una “Som l’eina que aposta potent i alhora innovadora. Som l’eina articula els territoris que articula els territoris que envolten Barcelona que envolten Barcelona perquè aquests siguin part de l’èxit global de la ciutat. Però alhora treballem perquè aquest perquè aquests siguin èxit global de Barcelona estigui al servei del part de l’èxit global de desenvolupament econòmic i social dels la ciutat” territoris de la demarcació, ja que, al cap i a la fi, en són part fonamental.

El segle XXI, el segle de les ciutats 83 FILIPPO BARBERIS Filippo Barberis és líder del partit majoritari del Consell Metropolità de Milà, expresi- dent del Comitè de Polítiques d’ocupació, Desenvolupament econòmic, Universitats i Recerca i regidor municipal des de 2011. L’any 2014 va finalitzar el seu doctorat, centrat en la recerca sobre l’evolució de la noció de subcontractació a les lleis italianes.

Els temps que estem vivint són molt especials per la ciutat de Milà, ja que es troba immersa en una fase de transformació molt profunda que influirà en la seva situació en el panorama internacional pel fet que acollirem l’Exposició Internacional que girarà entorn de l’alimentació.

A la vegada però, estem vivint el primer any d’una nova institució que s’ocuparà de la nostra zona metropolitana, l’anomenada Cità Metropolitana, que ha substituït el govern de la provín- cia de Milà i que introduirà molts canvis en la manera de governar el nostre territori.

Milà ha estat caracteritzada els últims 100 anys per dos aspectes específics: un esperit empresarial molt potent que ha fet que la ciutat hagi estat la líder de totes les recuperacions econòmiques d’Itàlia; i a la vegada ha estat la ciutat que més s’ha preocupat pel benestar “Milà resulta una àrea social i l’assistència als nostres ciutadans. de gran rellevància pel Milà i la zona que la rodeja representen més país i per això volem del 20% del PIB italià, el 25% de les exporta- transformar el nostre cions del país, compta amb més de 180.000 estudiants, 12 universitats i 80 centres de re- govern i convertir- cerca públics i privats. Per tant, Milà resulta lo en un dels majors una àrea de gran rellevància pel país i per això experiments de govern volem transformar el nostre govern i conver- del país” tir-lo en un dels majors experiments de govern del país. Això ho volem fer inspirant-nos en les millors experiències que podem recollir d’ar-

84 ÀGORA DE LES CIUTATS reu del món. Per això Milà ha de mantenir els ulls molt oberts respecte a quines han estat les pràctiques més interessants en altres zones urbanes per intentar aprofitar aquests coneixements i millorar-ne la governança.

Sabem que la nova zona metropolitana de Milà es regirà per la integració de serveis, és a dir, per veure què podem fer junts els 134 municipis de la zona metropolitana i què és millor fer individualment. Serà una administració amb sentit: necessitem una estratègia comuna, a més de simplificar tots els processos burocràtics, els processos interns de l’administració i les relacions entre l’administració i els ciutadans. Volem millorar el funcionament de la zona metropolitana, relacionant-lo amb la planificació estratègica, la planificació urbana, les infraestructures de transport o la integració de serveis públics entre d’altres.

Aquest procés de planificació estratègica ja ha començat, i és imprescindible comptar amb la participació de tots els grups d’interès i societat civil en aquest projecte tan profund que ens permetrà avançar en els propers anys. Aquest projecte defineix cap a on volem anar i com volem transformar les característiques de la nostra administració.

Quin llegat ens deixarà l’Exposició Internacional? És una cosa que no pot morir després de sis mesos, així que estem pensant en dos tipus de llegats: el llegat material, en què la Universitat Científica de Milà i una incubadora de noves empreses es traslladaran a la zona on se cele- brarà l’Exposició, creant així un pol d’innovació; i el llegat immaterial, que és la Carta de Milà sobre la política alimentària. Aquí és on haurem de demostrar què podem fer les ciutats juntes, intercanviant experiències i bones pràctiques, en aquest cas sobre qüestions relacionades amb l’alimentació.

El segle XXI, el segle de les ciutats 85 JAIME SALINAS Jaime Salinas és Regidor Metropolità i President de la Comissió de Cooperació i Re- lacions Internacionals de Lima. La seva activitat política es remunta al 1995 quan va tornar de l’exili i va fundar el Partit Justícia Nacional sent candidat a l’Alcaldia de Lima el 2002 i a la Presidència de la República del Perú el 2006. Va estudiar Economia i va obtenir un MBA a la Universitat de Maryland, EEUU.

Lima és una ciutat que es va fundar el 1535, i en els últims cinc-cents anys ha evolucionat d’una forma bastant desordenada. Actualment, tenim quasi 10 milions d’habitants i, en aquest context, Lima no s’ha posicionat com una marca global, és a dir, no hi ha hagut una política d’estat local que fes de Lima una marca internacional. No hi ha hagut, prèviament a l’actual gestió, una visió global i actualment estem treballant en el repte d’internacionalitzar la ciutat.

Tenim una posició estratègica en el cor d’Amèrica del Sud, que constitueix un pont d’interessos, tant del Pacífic cap al continent, com del continent cap a les regions o del país cap a d’altres països sud-americans. Això ens situa com a punt estratègic molt important. Lima també compta amb importants vies de comunicació que ens uneixen amb la resta del país. En aquest sentit, el nostre objectiu pel futur és fomentar l’ingrés de Lima en els fòrums internacionals i promoure la seva internacionalització.

La ciutat ha entès la importància de la internacionalització i ha creat per primera vegada a la història una regidoria dedicada a les relacions internacionals i a la cooperació. Lima ha de fer front a deficiències molt marcades a nivell local: tenim un molt alt índex d’inseguretat degut al creixement desordenat, un caos important, problemes d’infraestructura, però el que més ens preocupa són les carències socials. A Lima tenim sectors econòmics molt potents que creixen amb una pèssima redistribució de la riquesa, i amplis sectors de base molt pobres, quasi marginals. Aquí recauen els nostres esforços per a la cooperació i la internacionalització de la ciutat. El fet de no disposar de canals internacionals provoca que la cooperació no arribi.

A Lima doncs, que ha estat una de les ciutats de major creixement de la regió, les diferències socioeconòmiques són molt marcades. Per altra banda, com a país hem crescut econòmica-

86 ÀGORA DE LES CIUTATS ment de forma constant en els darrers 20 anys, però això ha generat que el Perú es fixés en les zones que més turisme produeixen, com Cusco, Machu Picchu o Puno mentre que Lima s’ha quedat al marge d’aquesta promoció. Promoció que hem de pensar més enllà del turisme. Lima ha de ser el centre de la internacionalització del país també “Lima ha de ser pel que fa a l’atracció d’inversions, de el centre de la fires i esdeveniments internacionals. internacionalització Aquest és el gran repte que afrontem. del país també pel Per tant, el nostre desafiament globalitzador que fa a l’atracció passa per convertir Lima en una ciutat pont del Pacífic, ha de ser el hub llatinoamericà, ja que d’inversions, de fires és una ciutat que geogràficament està ben ubi- i esdeveniments cada en el mapa sud-americà. Així, aprofitaríem internacionals” els aspectes positius de la globalització i ens beneficiaríem enormement si ens dediquem a això. Si no ho fem, seguirem en aquesta espècie de subdesenvolupament internacional que afecta principalment els més necessitats, que en el cas de Lima correspon al 60% de la població.

Així doncs, posicionant Lima al món, reforçarem la marca de la capital i podrem enfrontar-nos als problemes locals amb millors arguments i amb nous aliats de qui podrem aprendre. Tin- drem, doncs, l’oportunitat de convertir-nos en una autèntica ciutat global, oberta al món, plenament internacionalitzada, connectada amb els cinc continents i generadora de valor i oportunitats pels seus habitants. Per això, necessitem el suport de tothom. No hem de tornar a inventar la roda. Barcelona, per exemple, és una ciutat que ha sabut internacionalitzar-se i potenciar aquesta característica i ser el que és avui en dia. Així doncs, hem d’aprendre de ciutats com Barcelona, Buenos Aires o Bogotà, entre moltes d’altres.

El segle XXI, el segle de les ciutats 87 MERCÈ CONESA Mercè Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès des de 2011 i vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona i delegada de l’Àrea d’Atenció a les Persones. Va ser professora de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i cap dels serveis legals de l’Associació Catalana de Municipis. És llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i té el Màster en Dret i Gestió Pública de la Universitat Pompeu Fabra.

Hi ha tres conceptes claus que expliquen l’evolució de Sant Cugat del Vallès, una ciutat amb només 87.000 habitants que l’any 1999 en tenia 40.000. Una ciutat, doncs, que ha fet una evolució molt ràpida en creixement de població.

El detonant d’aquest creixement de po- “Es van canviar les blació han estat les bones comunicaci- estructures municipals i ons. Sant Cugat és una ciutat molt ben connectada amb les autopistes principals es va passar a una gestió que creuen Catalunya i l’Estat espanyol. més professionalitzada També en les línies ferroviàries i amb la a través de la separació connectivitat amb Barcelona: des de que a finals dels anys 80 es va connectar amb del que era la gestió un túnel directament amb Barcelona, ens política de la gestió trobem a 7 minuts en cotxe privat al cen- professional” tre de Barcelona, o a 20 minuts en metro. Això va fer que la nostra ciutat, en aquell moment, desplegués un desenvolupament urbanístic i una atracció de persones molt important. Això va representar un repte a l’hora de prestar serveis, com escoles, equips sanitaris i equips esportius, i per tant, una necessitat de professionalitzar l’estructura d’una ciutat que passava de ser petita a una ciutat amb un posicionament determinat en una àrea metropolitana que prenia força. En aquell moment es van canviar les estructures municipals i es va passar a una gestió més professionalitzada a través de la separació del que era la gestió política de la gestió professional. Per tant, eren les diferents àrees que, dirigides per directius públics, prenien les decisions sota criteris polítics.

88 ÀGORA DE LES CIUTATS A partir de llavors, l’equip de govern, conjuntament amb l’equip directiu, es va plantejar la visió i la missió de la ciutat, i això va incloure la internacionalització com a necessitat perquè la ciutat de Sant Cugat no es convertís en una ciutat dormitori, sinó que fos una ciutat amb qualitat de vida. Això ens ha comportat, al llarg dels anys, poder presentar un ecosistema on han anat arribant empreses multinacionals i internacionals que han permès que haguem creat més de 50.000 llocs de treball. Això també es veu en les dades de l’atur, amb un 8,2% de desocupació, en un context espanyol molt més desfavorable.

Aquest objectiu d’internacionalització ens va fer anar a buscar una de les escoles de negocis més importants de Barcelona i d’Europa, ESADE, que va venir a instal·lar-se a la nostra ciutat. Així, el fet de posicionar-nos com a ciutat universitària fa que tinguem 17.000 estudiants anualment, generant una mobilitat de persones de nacionalitat diversa. De fet, el 10% dels nostres habitants provenen d’altres països d’Europa.

Una altra de les característiques de la visió que vam marcar va ser convertir Sant Cugat en una ciutat universitària que s’internacionalitza buscant empreses d’alta tecnologia, de farmàcia i de serveis financers. Per exemple, HP va instal·lar a Sant Cugat el Centre Mundial d’Impressió en 3D.

Això ha anat acompanyat d’un ajuntament facilitador i business friendly, així com de la qualitat urbana perquè els directius d’aquestes empreses trobessin el lloc adequat per instal·lar-se. En aquest sentit, hem incrementat les zones verdes i els espais oberts, garantint la seguretat ciutadana. Tenim més de 70 càmeres de videovigilància de trànsit i una baixa incidència de la criminalitat. A més, a la ciutat els directius de grans empreses poden trobar una excel·lent oferta escolar.

Aquesta evolució de la ciutat ens ha portat a la situació actual, i en aquests últims quatre anys hem hagut de fer front a una important crisi econòmica. El fet d’haver tingut aquesta visió internacional, però, ha fet que en el balanç dels últims quatre anys a Sant Cugat s’hagin creat més llocs de treball dels que s’han perdut. Seguim treballant, doncs, en la resiliència i en l’smart city, com a ciutat social i intel·ligent.

El segle XXI, el segle de les ciutats 89 MOHAMED IDAOMAR Mohamed Idaomar és alcalde de Tetuan des del 2009 i diputat al Parlament del Marroc. És biòleg i professor a la Universitat Abdelmalek Saadi de Tetuan. També és president de Medcités, de la Xarxa de Ciutats Estratègiques, de la Federació ANMAR (Andalusia-Marroc) i de l’Associació de Tetuan de Desenvolupament Local. També és membre del Comitè Nacional del Partit de Justícia i Desenvolupament.

La internacionalització de les ciutats és un fet positiu, però sovint associat a alguns desafiaments que s’han de superar. La ciutat de Tetuan té dos trets fonamentals que fan que tingui un dinamisme propi en la internacionalització urbana.

Primer, la seva situació geogràfica, al nord el Marroc, i la seva proximitat amb la frontera amb Espanya. Això provoca que no només sigui una porta d’entrada per a la majoria de les persones del Marroc que van a Europa, sinó que a més, les persones que vénen d’Europa i volen anar al Marroc, també tenen l’ocasió de creuar la ciutat de Tetuan.

L’altre tret fonamental és la posició històrica de la ciutat, ja que Tetuan és una cruïlla de civilitzacions, i això fa que la ciutat sigui realment un espai d’acollida de diferents cultures i maneres de fer.

“Un repte de Aquests trets característics fan que la ciutat de Tetuan com a ciutat Tetuan hagi de fer front a quatre reptes bàsics. En primer lloc, hem de parlar de la població es- internacional és que tudiantil, procedent de diverses zones del nord ens trobem davant del país i de l’Àfrica Oriental i que representen el d’una ciutat de pas 10% de la població permanent de la ciutat. Això provoca que augmentin les necessitats de ser- dels africans cap a veis relatius a aquesta població, com ara trans- Europa” port, activitats educatives i culturals i de treball ocasional.

90 ÀGORA DE LES CIUTATS Un segon repte de Tetuan com a ciutat internacional és que ens trobem davant d’una ciutat de pas dels africans cap a Europa. Normalment, aquestes persones viuen a Te- tuan durant mesos o fins i tot anys, esperant que arribi el moment de tornar als seus països autòctons o d’arribar a Europa. També hem de fer front als serveis particulars relatius a aquest tipus de població, que suposen una important càrrega per a la ciutat.

El tercer repte és que Tetuan està a la frontera i aquesta posició reactiva el desenvolupament econòmic i local vinculat a economies informals. “Existeix un Un altre punt important és que una bona part dinamisme econòmic i dels habitants de Tetuan treballen a Ceuta i sovint tenen una residència a ambdues ciutats. cultural molt fort entre Això provoca que la ciutat es vegi obligada a els habitants de Tetuan millorar els seus serveis, però també és positiu i de Ceuta” ja que existeix un dinamisme econòmic i cultural molt fort entre els habitants de Tetuan i de Ceuta.

El quart repte de Tetuan és que per la seva posició geogràfica i històrica és la primera opció en el turisme nacional. Així, durant el mes d’agost, els habitants de Tetuan es multipliquen per cinc. Per tant, el consum d’aigua i energia també s’ha de multiplicar per cinc, així com el sistema de transport públic, amb tots els problemes de trànsit que comporta. Així doncs, a nivell estratègic cal considerar aquest període d’estiu per ampliar la nostra programació.

El segle XXI, el segle de les ciutats 91 CIUTAT METROPOLITANA DE MILÀ

Des de l’inici de 2015 ha entrat en vigor el funcionament d’una nova unitat territorial a Itàlia, la Cità Metropolitana. Les ciutats metropolitanes doten de les competències que tenen les províncies a les àrees metropolitanes de 14 ciutats italianes. El principal objectiu és dotar a les àrees metropolitanes d’una estructura administrativa d’acord amb la seva realitat territorial, per- metent així que la administració sigui més eficaç en la prestació de serveis públics.

La Ciutat Metropolitana de Milà està formada per un total de 134 municipis que sumen poc més de tres milions d’habitants. Està regida per un Consell Metropolità, integrat per un total 24 regidors metropolitans i l’alcalde de la Ciutat Metropolitana de Milà, que també ho és de la ciutat de Milà.

La vocació innovadora i internacional d’aquest nou ens queda ben reflectida en el seus estatuts, aprovats el 22 de desembre de 2014. Ja al preàmbul s’estableix la ciutat metropolitana de Milà com un ens “en el context de l’espai europeu i estratègic més important per tota la nació, capaç de generar creixement i atraure recursos en la dimensió internacional. Una àrea que s’ha compromès a créixer a base de la innovació i la sostenibilitat del medi ambient, cuidant la participació democràtica i la qualitat de vida dels seus ciutadans”.

Per a més informació: www.milanocittametropolitana.org

92 ÀGORA DE LES CIUTATS Les xarxes de ciutats en la projecció internacional local

L’acció internacional dels governs locals presenta reptes, fruit de les limitacions que tenen en diversos sentits: capacitats tècniques, econòmiques o competencials. Així doncs, el paper de les xarxes de ciutats cobra una especial rellevància com a eina d’acció global per a l’àmbit local. Com contribueixen les xarxes de ciutats en l’acció internacional dels governs locals? Quins beneficis aporta a un govern local la pertinença a una xarxa de ciutats? Quins reptes afronten les xarxes en un entorn internacional en constant canvi?

El segle XXI, el segle de les ciutats 93 Introducció

JOSEP ROIG Josep Roig és secretari general de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) des de 2011. Va ser secretari de Barcelona Quality Network fins 1997, coordinador de qualitat del Pla Estratègic Barcelona 2000 i va treballar a la Barcelona Metropolitan Corporation. Va ser director general de la Universitat de Barcelona de 1990 a 1994 i professor de Planificació Urbana i Regional entre 1977 i 1985 a la mateixa universitat.

Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) és una or- ganització global de governs locals i regionals. “Avui les relacions L’estructura de CGLU està dividida per continents internacionals i, a més, té dues seccions temàtiques. La prime- funcionen per una ra és METROPOLIS, que tracta específicament sobre qüestions relacionades amb les grans me- infinitat de canals tròpolis i l’altra, ORU-FORGAR, per les autoritats que ningú pot limitar regionals, en la que el Govern de Catalunya juga ni patrimonialitzar” un paper clau.

Quines són les principals funcions de CGLU? Les podem dividir el tres grups: exercir la representativitat dels governs locals a nivell global, fomentar l’intercanvi de coneixement i, finalment, fer possibles millores reals en la governança local, donant suport a la implementació de polítiques públiques per part de les ciutats.

En primer lloc, CGLU ostenta la representativitat dels governs locals a nivell global. Malgrat les dificultats, aquesta organització vol influir en els grans temes que es discuteixen a nivell global i que tenen una afectació en els governs locals. Entre aquests temes, destaquen el canvi climàtic, l’Agenda de Desenvolupament post 2015 i l’agenda HÀBITAT III. El cas d’HABITAT III és, possiblement, la qüestió més important pels governs locals, ja que afronta l’agenda sobre la urbanització i el futur de les ciutats. Finalment, una qüestió fonamental, recurrent i en la que sovint els governs locals no tenen massa èxit: el finançament. Cal seguir insistint si volem arribar a un desenvolupament del món més equilibrat.

94 ÀGORA DE LES CIUTATS El segon paper que juga CGLU és el d’intercanvi de coneixement i d’experiències. CGLU és una xarxa de xarxes i el que vol és que hi hagi comunicació, intercanvi i aprenentatge. En aquest camp, no parlem de millors pràctiques sinó de bones pràctiques. Treballem per fomentar aquest intercanvi, i també per contribuir a que cada ciutat pugui adaptar i fer seves aquelles iniciatives d’altres indrets.

L’altra gran funció, potser la més important, és la de tenir una incidència política. CGLU dóna suport als alcaldes per a que puguin dur a terme els canvis que les ciutats demanden de forma real, per a que les reflexions que generem i compartim puguin esdevenir realitats mit- jançant la implementació de polítiques públiques. Cal que la globalització sigui positiva per a tothom, cosa que ara mateix no passa, i una gran part dels nostres esforços passen per canviar això.

CGLU és una organització que, com a tal, s’ha d’adaptar als canvis de l’entorn global. A quins canvis, particularment? Als profunds canvis geopolítics que viu el món i als canvis tecnològics que revolucionen la forma de comunicar-nos. CGLU és una organitza- ció d’alcaldes i governs locals, per tant, a banda de ser global, també és política. Així doncs, els canvis geopolítics l’afecten profundament i cal saber-hi reaccionar. L’altre repte són els canvis tecnològics. Cal adaptar unes estructures molt jeràrquiques –de vegades centralitzades, de vegades descentralitzades– cap a un model d’organització diferent. Una organització distribuïda, en la que s’assumeixi el fet que avui per avui les relacions internacionals funcionen per una infinitat de canals que ningú pot limitar ni patrimonialitzar. El potencial dels governs locals a nivell internacional canvia la forma d’organitzar-nos.

En aquest sentit, CGLU impulsa la idea que és una xarxa de xarxes: no es pot pensar en una organització única mundial, sinó que “CGLU és una xarxa de aquesta ha de ser la suma de xarxes d’àmbits i interessos diferents, on el paper de CGLU xarxes: no es pot pensar és recollir i acompanyar aquest moviment de en una organització xarxes amb les que compartim coses molt única mundial, sinó que bàsiques. Cal adaptar-nos a aquests canvis, que sovint són molt complexos. La resposta aquesta ha de ser la que donem a aquesta complexitat, però, la suma de xarxes d’àmbits busquem sempre tornant als nostres princi- i interessos diferents” pis més bàsics: la democràcia local, la proximitat al ciutadà i la rendició de comptes.

El segle XXI, el segle de les ciutats 95 AMYLKAR ACOSTA Amylkar Acosta és director executiu de la Federació Nacional de Departaments de Colòmbia des de 2014. Economista per la Universitat de Antioquia (Medellín), actualment és professor a la Universitat Externado de Colòmbia. La seva carrera política va començar a nivell local i regional, fins que el 1991 va ser escollir senador fins 2002, període en el qual va presidir el Congrés (1998-1999). Entre 2013 i 2014 va ser Ministre de Mines i Energia.

La globalització és una realitat incontrastable. No obstant, no tots els països i regions entren en aquest context de globalització en les mateixes circumstàncies i condicions. Particular- ment, en el pla econòmic i comercial, es podria dir que hi ha països globalitzants i països globalitzats. Globalitzants són aquells països que treuen profit de la globalització, i globalitzats aquells que pateixen les conseqüències de la globalització. En aquest context, en un país com Colòmbia, que és un país de regions clarament diferenciades i caracteritzades, s’ha imposat progressivament el concepte de ciutat-regió i el d’àrees metropolitanes com a formes d’afir- mació d’aquest caràcter de regions que té el país, entre les quals hi ha enormes escletxes interregionals, però també intraregionals. Així, el Pla de Desenvolupament es proposa treballar per tancar aquestes escletxes. Tot i això, si en alguna cosa ha contribuït la globalització és en fer més efectius els drets fonamentals que els ciutadans exerceixen quotidianament. Evident- ment, considerem molt important que les polítiques públiques es basin en les realitats concre- tes de cada país o regió. Quan parlem d’aspectes com la salut, el medi ambient, la seguretat ciuta- “La identificació dana o la transparència de les administracions, d’interessos que es és molt important poder compartir esforços i articular polítiques. En aquest sentit, hi ha països fa a través de les i regions que es van constituint en referents, i a xarxes de ciutats fa partir d’aquests es generen uns paradigmes dels una aportació molt quals se n’han d’extreure les lliçons apreses.

significativa a la Les xarxes de ciutats contribueixen a una ma- presa de decisions” jor i millor integració a nivell econòmic, social i cultural, i també en aspectes acadèmics i go-

96 ÀGORA DE LES CIUTATS vernamentals. La major eficiència d’aquesta aportació es fonamenta en el seguiment i l’avaluació dels canvis en la qualitat de vida de les comunitats, que és la raó de ser de les polítiques públiques. En aquest sentit, aquests aspectes ens permetran establir les contribucions a la millora del benestar de les comunitats de les quals en són responsables els executors de les polítiques públiques a través dels plans de desenvolupament. Per tant, la identificació d’interessos que es fa a través de les xarxes de ciutats fa una aportació molt significativa a la presa de decisions dels actors que hi estan compromesos.

La Federació de Departaments de Colòmbia té el paper d’articular i integrar les accions de les administracions conegudes com a intermèdies, en el nostre cas els departaments, que són la instància entre la nació i les ciutats o àrees metropolitanes. Des d’aquesta perspectiva, hem considerat com a clau la interacció que hem aconseguit a través de la Federació amb l’Orga- nització Llatinoamericana de Governs Intermedis, una interacció de cooperació molt estreta, i això ha contribuït a guanyar en competitivitat, que és el repte que tenim per poder inserir-nos de la millor manera en la globalització.

La posició internacional de Colòmbia i de les seves ciutats va molt lligada a la seva realitat interna. I per això, és de gran transcendència l’evolució del que possiblement és el principal conflicte d’Estat que patim. Per primera vegada en més de 50 anys de conflicte armat intern, s’està avançant en un procés de negociació en la recerca d’una sortida política a aquest conflicte, i podem afirmar que mai s’havia arribat tan lluny en un procés de diàleg i negociació amb els actors armats. Mai havíem estat tan a prop d’arribar a un acord. Hem arribat a un punt de no retorn. Això es posa de manifest en dues decisions: el cessament del foc unilateralment i de caràcter indefinit, i la contribució al desminament, és a dir, eliminar les mines antipersones. Això, sens dubte, suposarà un abans i un després en la vida de Colòmbia i de la seva relació amb el món.

El segle XXI, el segle de les ciutats 97 CHRISTOPHE CHAILLOU Christophe Chaillou es troba en el seu tercer mandat com alcalde de la localitat francesa de Saint-Jean-de-la-Ruelle. A més, és el Director General del Secretariat de l’Associació Francesa del Consell de Municipis i Regions d’Europa (AFCCRE). Chaillou és diplomat en Dret Públic i en Gestió d’Administracions Territorials a la Universitat d’Orleans. Va fer un Màster en Desenvolupament Territorial.

La tasca de les xarxes de ciutats ha precedit a la tasca que han fet els estats. Aquestes xarxes no són una invenció recent, tot i que és una especificitat molt europea. És un moviment que s’ha accelerat molt en el segle XX a Europa, amb la creació, en molts països europeus, d’asso- ciacions municipals molt fortes, que s’han professionalitzat durant la segona meitat de segle. En aquell moment, a Europa, hi havia un moviment molt important de ciutats que s’organit- zaven en xarxes. El punt de partida per a moltes d’aquestes ciutats eren conviccions i valors molt potents, que es trobaven en la base del treball en comú. Això es va posar de manifest, per exemple, a Europa, en la batalla en pro de l’autonomia local i financera, sobretot respecte els estats, en la batalla per la democràcia local i en la batalla per a la construcció europea, perquè les primeres xarxes europees de ciutats es van construir també amb la convicció que, en paral·lel, es necessitava un projecte molt sòlid per a poder gestionar conjuntament el continent. És a dir, a partir de 1980 hi va haver a Europa un moviment molt fort de desenvolupament de les xarxes municipals, fomentat per les institucions europees, ja que la Unió Europea necessitava uns certs relleus per poder actuar a nivell local i perquè els valors europeus sòlids funcionessin.

Hi ha xarxes que s’han professionalitzat gràcies a intercanvis d’experiències que han anat donant lloc a programes finançats per la Unió Europea, que després han donat lloc a organitzacions molt estructurades en la cooperació transfronterera, la cooperació interterritorial i internacional.

Aquest moviment no hagués existit sense representants municipals, regidors i alcaldes que, de manera voluntària, van decidir implicar-se en aquest àmbit internacional perquè van considerar que això encaixava amb els seus valors i que era una dimensió natural de l’actuació ter-

98 ÀGORA DE LES CIUTATS ritorial, i que el desenvolupament i el creixement del seu territori necessitava un enfocament internacional i una tasca en xarxa. Això no era, d’entrada, natural, ja que en aquella època hi havia estats que no es manifestaven de forma favorable.

Aquest dinamisme dels alcaldes va ser necessari per afirmar la necessitat de portar a terme un treball en xarxa, de cooperació i d’inversió important a nivell europeu i internacional, i per reivindicar un paper en un sistema de governança en el que les institucions internacionals i els estats portaven a terme polítiques que necessitaven la implicació de les institucions locals, sobretot en l’àmbit del clima, de la integració, de la cohesió, etc.

Actualment, a la Unió Europea hi ha molts programes que permeten finançar el territori, i es deuen al paper actiu de molts alcaldes. Això ha permès també la creació d’òrgans consultius europeus, com el Comitè de les Regions. En paral·lel a aquest desenvolupament europeu, també hi va haver un desenvolupament mundial, ja que els alcaldes van tenir en compte el desafiaments cada vegada més globalitzats, i van decidir que havien de desenvolupar el seu paper i tenir el seu espai, i per això necessitaven un instrument que unís energies en una ins- titució capaç d’exercir influència a nivell mundial en nom de tots.

Hem de seguir treballant en xarxa: a banda dels beneficis que suposa compartir experi- ències, des d’un punt de vista d’incidència “Hem de seguir som més forts de forma coordinada que no treballant en xarxa: pas per separat. Els estats habitualment pre- som més forts de forma fereixen tenir diversos interlocutors a un de sol, d’aquesta manera tenen més capacitat coordinada que no pas de negociació. Si el que volem des del món per separat” local és tenir incidència, doncs, hem de treballar units en xarxes capaces de canalitzar les necessitats dels nostres socis.

El segle XXI, el segle de les ciutats 99 MARC PIFARRÉ Marc Pifarré és el secretari del Consell de Governs Locals de Catalunya i secretari general de l’Associació Catalana de Municipis. És enginyer industrial i Màster MBA, i ha compaginat la seva activitat laboral al sector privat i al públic. Va ser conseller municipal del districte de l’Eixample de Barcelona del 2003 al 2011.

El Consell de Governs Locals de Catalunya és un òrgan de recent creació que recull l’Estat d’Auto- nomia de Catalunya. És l’interlocutor del món local amb la Generalitat de Catalunya, el govern de Catalunya. Està constituït per alcaldes i alcaldesses que representen la diversitat del món local català, per tant, és una radiografia molt exacta del món local. Es basa en les entitats municipalistes, que a Catalunya són dues: la Federació de Municipis de Catalunya, que agrupa uns 650 ens locals, i l’Associació Catalana de Municipis, amb 918 ajuntaments. Més enllà del fet que hi hagi dues entitats municipalistes, també convivim amb un conjunt d’altres entitats, com ara les xarxes de ciutats i municipis. Per exemple, l’Associació de Municipis per la Independència o la Xarxa de Ciutats per la Sostenibilitat, entre d’altres.

A Catalunya tenim un conjunt de xarxes que volen servir de suport als ens locals. Nosaltres visualitzem un país amb 947 punts i és exactament igual el punt de l’ajuntament més petit que el de l’ajuntament més gran. Sempre intentem pensar en tots ells, prioritzant els petits perquè segueixin la inèrcia que els grans ja marquen.

Catalunya és un país amb vocació internacional, comercial i industrial, i això significa que les exportacions i importacions formen part de l’ADN del país. Aquesta vocació internacional del país també és la vocació internacional dels ens locals que el constitueixen. Pensem en un país glocal, des del món local som globals i som globals perquè participem des del món local. En aquest pro- cés de ser un paraigua, intentem oferir elements de suport pel desenvolupament dels ens locals, i ho fem estant al seu costat en l’àmbit de la formació, acompanyant-los en el seu dia a dia, posant en marxa una central de compres per obtenir millors preus i serveis, i creant un consorci que permeti agrupar ajuntaments per participar en projectes internacionals. En aquest sentit, la Unió Eu- ropea ha promogut el fet de treballar en xarxa, no només dins del país, sinó a nivell internacional.

100 ÀGORA DE LES CIUTATS Parlar d’internacionalització no pot fer-se sense parlar de Barcelona, que és coneguda arreu del món. L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona són dos actors que treballen conjuntament i de manera coordinada amb les xarxes de ciutats de Catalunya en tot allò internacional. Un ajuntament d’un país de la ribera del Mediterrani amb 15.000 habitants no es pot comparar amb Barcelona, són realitats molt dispars. Llavors, la nostra feina és ser capaços de trobar aquell municipi a Catalunya similar al municipi que té interès en saber com es desenvolupen les coses aquí.

A nivell de l’Estat espanyol existeixen tres nivells d’administracions: l’estatal, l’autonò- mic i el regional o local. En l’àmbit català, a més inclou la província, la comarca i l’ajuntament. En aquest sentit, un dels papers més rellevants de les xarxes de municipis és del de fomentar la col·laboració entre aquests diversos nivells d’administració.

Som un territori fronterer, i el desenvolupament de projectes internacionals en el món local és especialment important. Per exemple, l’Hospital transfronterer de Puigcerdà, un municipi molt proper al sud de França i que brinda serveis als habitants de la Cerdanya catalana i de la Cerdanya francesa. Aquests són projectes impulsats des de l’àmbit local, on les xarxes de ciutats hem exercit pressió. Un altre exemple seria l’Aeroport de la Seu d’Urgell, que connecta amb Andorra, ja que per les seves característiques geogràfiques “Som un territori fronterer, Andorra no pot tenir un aeroport dins el i el desenvolupament de seu territori. projectes internacionals

Finalment, el procés de recentralització en el món local és de l’Estat espanyol contra els governs especialment important” locals és un problema que molts ajuntaments han portat al Tribunal Constitu- cional. A més, hi ha un projecte de llei d’acció exterior, que pretén limitar l’acció exterior dels ens locals, i nosaltres ens plantem. Com a governs locals actuem en contra d’aquestes limitacions que s’imposen poc a poc, i les xarxes de governs són les eines idònies per articular les accions coordinades, que d’altra manera tindrien el risc de no ser prou alineades i quedar desateses.

El segle XXI, el segle de les ciutats 101 FEDERACIÓ NACIONAL DE DEPARTAMENTS

La Federació Nacional de Departaments, creada l’any 1994, és la agremiació que integra als 32 Departaments de Colòmbia. La seva principal missió és la consolidació de l’autonomia territorial dels departaments com a estratègia per al desenvolupament nacional, a partir de la riquesa i la diversitat de les regions.

L’escenari polític i administratiu del país, caracteritzat especialment per el procés de descentralització, així com els canvis impulsats per la Constitució de 1991, van donar l’impuls necessari per a la creació d’una entitat que representés als Departaments amb l’objectiu de treballar en la defensa i l’enfortiment de les entitats territorials com a peces estratègiques i essencials del desenvolupament nacional.

La Federació contribueix a la gestió eficaç dels governs regionals, mentre que alhora facilita l’adequada articulació dels departaments amb el Govern Nacional, el Congrés i altres òrgans de l’Estat, per tal de treballar per a metes comunes.

La Federació considera que el desenvolupament del país es genera en regions específiques, caracteritzades de manera particular per la seva pobla- ció, el seu territori, la seva economia i cultura. Sota aquesta perspectiva, la Federació treballa per avançar cap a un país amb majors nivells d’autonomia regional i suficiència fiscal, sota la premissa que els habitants dels territoris i les seves institucions són els principals agents del seu propi desenvolupament.

Per a més informació: www.fnd.org.co

102 ÀGORA DE LES CIUTATS Cloenda

El segle XXI, el segle de les ciutats 103 ROGER ALBINYANA Roger Albinyana és secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2013. Entre 2004 i 2008 va ser president de la Joventut Liberal Europea i entre 2008 i 2010 director de la fundació privada Cercle d’Estudis Sobiranistes. Va ser director del programa de suport a la Unió pel Mediterrani de la Generalitat de Catalunya de 2010 fins a 2013.

Segons ONU-Habitat, ja és un fet, probablement gràcies als ciutadans xinesos, que representen un 20% de la població mundial, que la major part de la població del planeta viu a les ciutats, a diferència de fa unes dècades. De fet, s’estima que l’any 2030 el 60% de la població mundial es concentrarà en zones urbanes, i el 2050 aquest percentatge augmentarà fins al 70%. Per tant, hi ha una tendència a la urbanització i, en alguns casos, a la massificació.

Aquesta tendència creixent té els seus efectes positius, ja que la concentració de la població permet ser més eficients, sobretot als governs locals i regionals, que són els que ofereixen els serveis de més proximitat a la ciutadania. Per contra, també produeix i genera riscos i reptes que cal tenir en compte. Per exemple, es poden generar bosses importants de pobresa endèmica a les quals els governs locals, regionals i estatals poden no ser capaços de fer front pel seu elevat nombre d’habitants. Per tant, aquest procés d’urbanització ha d’anar acompanyat d’un procés en el qual “Aquest procés la ciutadania pugui accedir als serveis més d’urbanització ha d’anar essencials i més bàsics, sinó no serem acompanyat d’un procés capaços de conservar la cohesió social i la en el qual la ciutadania convivència entre les persones. pugui accedir als Aquest any 2015 és un any significatiu des serveis més essencials i del punt de vista dels reptes globals: al més bàsics” setembre hi haurà la cimera per adoptar l’agenda de desenvolupament post-2015 i els objectius de desenvolupament sosteni-

104 ÀGORA DE LES CIUTATS ble, i al desembre tindrà lloc la cimera COP21, en la qual es pretén assolir un acord mundial per fer front al canvi climàtic. CGLU, ORU-FOGAR i altres xarxes, a més del govern de la Generalitat de Catalunya, hi jugaran un paper important, ja que és absolutament fonamental que aquells ens que no tenim, encara, subjectivitat internacional i que no som part dels actors que finalment prendran les decisions, tinguem la capacitat d’incidir en aquestes agendes. Al final, som els ens subestatals els que haurem d’implementar el resultat d’aquestes cimeres, ja que nosaltres tenim la ciutadania molt a prop.

Els càrrecs electes municipals són persones que estan molt exposades a la valoració dels ciutadans, per tant, la capacitat de poder incidir en les agendes que es plantegen a nivell global és absolutament fonamental per a una completa implementació. Sobretot, quan som capaços de passar del concepte abstracte i teòric a les mesures pràctiques, com poden ser el desenvolupament sostenible o les mesures contra el canvi climàtic, que influeixen clarament en els processos d’urbanització i que els governs locals han de tenir present.

Finalment, vull anunciar que el govern de Catalunya ha impulsat la creació d’un grup de treball sobre l’Agenda post-2015 en el si d’ORU/FOGAR, que és una xarxa de governs regionals que treballen conjuntament amb CGLU. A més, també participem en el global taskforce de governs locals i regionals per a l’Agenda post-2015 i cap a Hàbitat III.

El segle XXI, el segle de les ciutats 105 JOAN CARLES GARCIA Joan Carles Garcia és alcalde de Tordera des de 1995 i diputat adjunt de Presidència de la Diputació de Barcelona des de 2011. Va ser diputat portaveu a la Diputació de Barcelona el període 2007-2011, conseller comarcal al Consell Comarcal del Ma- resme entre 1991 i 2007 i ha format part de comissions de competències locals i territorials de diferents entitats municipalistes.

L’espai on se celebra aquesta edició de l’Àgora de les Ciutats es diu Francesca Bonnemaison, que va ser una dona pedagoga, impulsora de la formació de les dones, que va treballar pel vot de les dones a finals dels anys 20, i que val la pena recordar. A més, Francesca Bonnemaison va ser candidata a unes eleccions municipals el 1934. Aprofitant la recent celebració del Dia Internacional de les Dones, vull fer un reconeixement a la figura de les dones en la política local, alcaldesses i regidores, que en tan pocs anys han aconseguit situar-se en aquest món local.

Les ciutats són el lloc des d’on s’ha fet política des de sempre. Barcelona existeix des de l’època dels “Les ciutats són romans, per aquesta ciutat han passat moltes cultu- el lloc des d’on res, diferents estats i hem format part de diferents estructures estatals i polítiques, però la ciutat és s’ha fet política sempre la mateixa, està en el mateix lloc on existia des de sempre” la ciutat romana. Això demostra que les ciutats i la seva política de proximitat són la política que realment té futur.

En aquesta jornada s’ha anat veient com es podien anar treballant les polítiques d’internaci- onalització, de quina manera som capaços de projectar les nostres ciutats cap al món, i no només projectar-les, sinó treure’n un benefici per a les persones que hi viuen, i això és una de les coses més complicades que han de fer les ciutats que es projecten internacionalment, especialment les turístiques. La ciutat de Barcelona n’és un exemple molt evident, que busca el benefici per als seus ciutadans a través d’una activitat econòmica de projecció cap al món,

106 ÀGORA DE LES CIUTATS i compagina el fet de projectar-se i que vinguin persones de diferents llocs del planeta, amb la realitat diària de la ciutat, i això és molt complicat.

A Tordera, el municipi del qual sóc alcalde, que té uns 17.000 habitants, vam decidir des- prés dels primers quatre anys que feia falta aquesta aproximació a altres ciutats. És molt evident que cada ciutat i cada municipi té característiques diferents. Internacionalitzar un municipi no significa canviar aquestes característiques, sinó tot el contrari, significa potenciar-les perquè sigui possible viure i conviure amb altres realitats i aconseguir demostrar que el món no és homogeni.

Segons Einstein, existeixen dues coses infinites, l’univers i l’estupidesa humana, i aquests dies hem vist com la ciutat de Hatra, a l’Iraq, ha estat destruïda. Això ens demostra la impor- tància de que les nostres ciutats es coneguin, que estiguin internacionalitzades i que tinguin també capacitat de resposta global. En casos com aquests, el món i les ciutats hauríem de ser capaços de reaccionar perquè no es perdi una joia arquitectònica, que ja no és patrimoni només de la ciutat, sinó del món.

Sòcrates es passejava per la Grècia antiga clàssi- ca i feia veure que no entenia res, i quan parlava amb els ciutadans es feia passar per ignorant. “Hem de donar Sòcrates mai va escriure un llibre, tot el que sa- importància a l’acció bem d’ell és gràcies als seus deixebles. Ell, bàsi- que repercuteix cament, es va dedicar a fer aquesta política local tan important, sortir al carrer, parlar amb la gent directament als i interrogar-los fent-se passar per ignorant i acon- ciutadans” seguir que els gestors públics treballessin en allò que la gent necessitava. Així doncs, en política local és molt important escoltar i parlar poc. Això no significa que haguem de menysprear les polítiques dels estats ni de les nacions, però hem de donar importància a l’acció que repercuteix directament als ciutadans, la política de proximitat.

El segle XXI, el segle de les ciutats 107

AGORA OF CITIES The XXI Century, the century of cities

english

The XXI Century, the century of cities 109

Introduction

The Agora of Cities is a meeting-place and point of exchange between mayors, elected officials, civil society and the private sector involved in managing cities, with the aim of encouraging ongoing debate and the exchange of knowledge in local governability in the face of global challenges.

Whereas the first edition of the Agora of Cities held in 2013 looked at ‘Strategic challenges in local governability’ as its central theme, in 2014 the connecting thread was ‘Political leadership for global cities’. The 2015 Agora of Cities hopes to generate shared reflection on two aspects of local politics that are destined to have an ever more central role: first, the part played by local governments in world governance, and, secondly, the construction of local public policies for international relations.

In the last few years we have seen how municipal links to actors all over the world and transnational networks of cities have multiplied in number, in diversity of subject matter and in political influence. At the same time, metropolises have drawn the attention of international bodies such as the United Nations, the European Union and the World Bank, while medium cities demand and strive to achieve a space of their own, putting urban issues on these bodies’ agendas.

International action by cities is changing the international outlook, at the same time as it impacts local public policies in regional management and in its actors. This scenario opens a range of opportunities for those cities and those local governments who are aware of the new setting, who can adapt to change and, especially, who are able to design strategic alliances to actively face the new challenges.

The XXI Century, the century of cities 111 Institutional opening

SALVADOR ESTEVE Salvador Esteve has been President of the Barcelona Provincial Corporation since 2011 and Mayor of Martorell from 1987 to 2003 and from 2007 until today. He has also been a member of the Baix Llobregat Regional Council and was its Vice-Presi- dent from 1991 to 1995. A Member of the Parliament of Catalonia for three terms of office (1992-2003) and President of the Catalan Association of Municipalities (2007-2011).

The Agora of Cities is a space for debate on different aspects relating to the governability of cities. Precisely because of this, I think it’s very significant to look closely at the people taking part in the Agora of Cities: representatives of local governments, of bodies like the Barcelona Provincial Corporation – a supra-municipal body –, of the government of the Generalitat of Catalonia, of bodies that are the result of public-private partnerships, of bodies forming the social fabric and from the private sector. It’s important to look closely at them because the government of cities is no longer just the business of public institutions. Just as society changes, governments must do the same. We must integrate the diversity of actors representing society, maintaining the central role of the administration. We find ourselves faced, on one hand, by the demands of an increasingly complex society, and, on the other, by an administration with more limited power. In this context, only if our political representatives are able to make the administration a central actor in the new models of governance will we be able to go on offer- ing suitable answers to the challenges facing us. This is no easy task: resistance to change is strong, public administration is rigid and changing structures and habits creates political and social tension.

With this need to give the public administration a central role as the articulator of the different actors involved in governance, cities emerge as key actors. They are the form of administration closest to citizens and therefore the one most directly in touch with the facts and with the actors who carry on their activity there. Cities are where opportunities arise, but also where inequalities are generated. We must therefore defend local government as an essential tool for putting together the changes needed to face the future of our towns and cities with some guarantee. We must have instruments available for giving the right answers, based on the facts in each place. We need the right powers and resources. In short, we must demand that our states

112 AGORA OF CITIES take one of the fundamental principles of the European Union, the principle of subsidiarity, with the seriousness it deserves.

Even so, the issue of complexity in the governance of cities is not limited on the level of the actual states. Global economic dynamics, characterised by a high level of economic interde- pendence and very considerable growth in information flows, mean that traditional states and their borders no longer make sense and are yielding to dynamics suited to different regional realities in which cities and regions –often cutting across several states– emerge as front- line actors. These dynamics imply that cities interact among themselves, collaborating or competing in order to guarantee themselves a place in the global economy. All to be able to generate wealth at the service of their citizens’ well-being. Hand in hand with the transformation cities are going through, the regions surrounding them are joining forces to respond to new metropolitan needs. In short, the city-region binomial creates a new regional reality that calls for efficient governance coordinated among the different administrations acting on it.

It was in this context that the Agora of Cities was born. It provides ‘The city-region binomial an essential space for debate not just creates a new regional among mayors and elected posts in cit- reality that calls for ies in different regions and on different efficient governance continents, but also for all stakeholders involved in their governance. While in the coordinated among the last two editions we looked at how the different administrations global factor affected leadership in cities, acting on it’ this year we are considering a programme that proposes a series of reflections on the role of cities as international actors.

The XXI Century, the century of cities 113 JOSÉ VARELA José Varela is President of the Fundación Ortega y Gasset – Gregorio Marañón. He has a Doctorate in Contemporary History from the Complutense University of Madrid. He was appointed Fellow of St. Antony’s College, Oxford, and Associate Lecturer at the University of Santiago and Professor at the University of Valladolid and the King Juan Carlos University.

The agora is where the people met in small Mediterranean cities. Cities are a classical invention that coincides with democracy, with participatory mass democracy, with parties for the masses, which is something very recent in European history. If we look, for example, at a country like the United Kingdom, we shall see that in 1917 only six out of ten adult men and no women had the right to vote. This was a common situation in almost all the western world, with some exceptions. Democracy as we know it today is subsequent to the First World War and to a large extent a consequence of it. The decisive breakthrough for democracy of votes for women is connected with the fact that the men were at the front and women were beginning to work in the factories. This made them economically independent. With the conquest of economic and civil rights, the conquest of political rights was the next step.

The foundation I represent did not start life in Spain; it was set up in Britain and with the presence of many Latin-Americans. The presence of Mexicans has been fundamental from the word go, as well as that of Argentinians, Colombians and Peruvians. When we went to Latin America at the end of the 1970s to open a centre for debate, teaching and research in Spanish, our intention was not to do things about public administration. But, as a French friend ‘Legal security is pointed out to us, legal security is fundamental fundamental for for any society to work properly, so we began to work on issues to do with public administration in any society to work Latin America, which we understood to be a fun- properly’ damental element for the normal development of all the rest.

114 AGORA OF CITIES In this respect, Goberna started life with the idea that public leaders would express and test their problems, ideas and experience jointly with the academic world. This is what we are doing, an open, academic debate, from many different places, with very different experiences. Developing the potent idea of a Mediterranean world that reaches the Pacific across the Atlantic.

Finally, we must thank Barcelona for the great international vocation it has always shown, making it a potent and imaginative city, and the Barcelona Provincial Corpora- tion, which represents a large part of the conurbation of the Barcelona region, with a variety of problems, not only those of the city of Barcelona, but of municipalities of different sizes.

The XXI Century, the century of cities 115 XAVIER TRIAS Xavier Trias has been Mayor of Barcelona since 2011. He has a degree in Medi- cine and Surgery from the University of Barcelona. He was Director of the Catalan Institute of Health (Institut Català de la Salut, ICS) until his appointment as Catalan Minister of Health in 1988 and subsequently Catalan Minister of the Presidency. From 200 to 2004 he was a Member of the Congress of Deputies in Madrid.

Following the first edition of the Agora of Cities in 2013, this event has become a key forum for in-depth debate on topics of real importance for the present and future of our cities, always with the presence of leading professionals and bringing together mayors and institutional representatives from Europe and Latin America.

It is not by chance that Barcelona, the capital of ‘Barcelona has Catalonia, is home to the Agora of Cities. Barce- lona has an international vocation and in all it an international does it aims at maximum collaboration with all vocation and in the towns and cities in the world. all it does it aims When we speak of international settings, we are at maximum speaking about cities. It is therefore accurate to collaboration with all speak of the 21st century as the century of cities. the towns and cities Cities and metropolitan areas are gaining in importance day by day and we need only look at the in the world’ figures released by the United Nations about their growing importance at the demographic level.

Barcelona and its surroundings is not alien to this process and we are working to adapt to the new circumstances. Four years ago we formed the Barcelona Metropolitan Area by law, with the 36 municipalities making it up. Barcelona has 1.6 million inhabitants and, with the whole of the Metropolitan Area, forms a conurbation of 3.2 million inhabitants. In this respect, we must be able to able to work in partnership with the towns around us, rather than ‘swallowing them up’.

116 AGORA OF CITIES At present we are living in hard times. The four years of the current term of office have coincid- ed with a severe economic, social and institutional crisis. In Spain this crisis has also affected the model of the state. We also have a crisis in Europe, the Europe of states, which in many cases has forgotten about the regions and cities. Today, though, the future of Europe is being reconsidered. This must be a rigorous and serious debate because Europe needs more political strength and should not be just an economic market. Europe must be social, of and for the people. This involves taking the side of cities.

Our cities are seeing important challenges. Here in Barcelona our approach to the city has been credibility, which in this crisis situation has been based on not generating more deficit, taking on commitments such as paying suppliers within 30 days or generating a capacity for investment to carry on the city’s transformation, etc.

This city has a long history. It has always been a city linked to trade. A city which in the mid- 18th century led the Industrial Revolution in southern Europe. A city which in the 1980s made a spectacular transformation with the excuse that we were going to hold the 1992 Olympic Games. One example of this transformation is that the whole of the coast of the city used to be factories and shanties and is now a space that opens the city to the sea.

During the 1990s there was very considerable economic growth and in the last 15 years there has also been very considerable demographic growth. In this period alone, one and a half million people have come to live in Catalonia.

Barcelona’s second great wager has been the creation of economic activity. We are a city with a diversified economy, with considerable industry, with trade, services, tourism and a lot of logistics activity.

At the same time, we are making a clear wager for the future: the revolution of the 21st century, which is not just the revolution of new technologies but of new technologies at the service of people. We have made a wager to be the World Mobile Capital and to be a point of reference as a ‘smart city’. A wager to generate future opportunities and ensure no-one is left behind.

Every city wants to achieve this great goal: to work for people and with people. But cities can’t do this by themselves. They need to work together to do it. This is why we must stake everything on internationalisation, on being open to the world, on collaboration and cooperation between cities.

I am convinced that only if we work together can we make more progress to improve the welfare and life quality of our citizens.

The XXI Century, the century of cities 117 The power of City Diplomacy

MICHELE ACUTO Michele Acuto is Research Director and Senior Lecturer in Global Networks & Diplo- macy at University College London. He was also Fellow of the Institute for Science, Innovation and Society at Oxford University. He is currently principal investigator for the Urban Connections project and the City Leadership Initiative.

Cities have a great potential to address global challenges. Challenges such as climate change, pandemics or inequality all present us with profound urban consequences in an increasingly urbanised world, but equally we see today a widening participation by cities in global initiatives to address them. Starting from this assumption, the City Leadership Initiative (CLI) –a joint initiative by University College London, the World Bank and UN-Habitat– aims to provide sys- tematic evidence as to how cities are realising this potential and how to best support them in developing a truly transformative urban agenda.

CLI has analysed 202 cities distributed across 101 countries, and over 180 city networks, searching for common challenges, activity trends and critical shifts in the forms and land- scapes of city leadership. New York, London, Paris and Barcelona are paradigmatic examples, but we also have to pay attention to other tier cities in a diversified global urban geography, where ‘smaller’ but by all means not less important urban contexts are equally critical.

Why do cities have this ability to realise a global potential, not just take localised actions? Cities, contrary to many viewpoints that treat them as mere ‘places’, do have power and can act in world affairs. Cities have a variety of powers, and we should acknowledge this breadth of capacities across all its three core dimensions: power over, power to, and power with. We can argue that cities have power over their geographical scope due to the actual capacity to implement and enforce public policies with a direct impact over the citizenry. Power over is often the most common referent point of the action of cities: it is what we know cities can do, indeed, cities do. This commonly recognised capacity also gives cities the power to implement actions: this is a form of ‘potential’ power, as with those cities that can legislate, levy taxes and develop plans.

118 AGORA OF CITIES Yet cities also have the ability to gain influence beyond their own boundaries, at a regional or even global level, and in collaboration with other actors. We rarely recognise this source of The power of City Diplomacy influence, but in fact cities have an increasingly influential power with other cities, business partners and multilateral bodies. Cities have power because they work coordinated with other actors, a capacity that allows governments to deal with issues that fall outside the natural boundaries of the public administration. Power with is often less tangible than the ‘hard’ influence of powers over and to, but constitutes a vast amount of what cities do today.

So, what do networks do? Firstly, it is important to highlight that although there is the impres- sion that city networks are only a patrimony of big cities, medium and small cities also have networks connecting them to their environment accordingly to each area of influence. We could define networks’ product as a part of what it is generally called city diplomacy. Beyond the usual annual summits and their classic conference reports, the most relevant issue about the role of city networks is the implementation of public policies and the development of real coordinated action on the ground. Neither meetings nor reports are useful if they do not have an actual impact, but on the other hand city diplomacy can have tremendous effects by linking global and transnational action to real implementation in the streets, parks and homes of most cities on the planet.

City networks also have the challenge of innovation in the way they perform their activity. We have good examples of this innovation. For instance, the provision of specialist exchange and training offered by a network to a local government for very specific purposes, but also the capacity to exchange, compare and even co-produce policies that networks offer to cities. The horizon of possibilities that city networks offer to cities is immense. It is necessary to follow closely how responsibilities of the cities change in order to understand how they have to adapt to this change. City diplomacy is a tool that serves to realise this great potential for an urban global action, and city networks are a critical instrument with a long lineage and substantial influence, which have to evolve at the same rhythm.

Yet to truly realise the potential of this network power, it is necessary to now focus on the improvement of the diplomatic capacity of the city, beyond the front figure of the ‘mayor’ and ‘governor’, focusing on the (cost effective) formation of local civil servants that can deploy the necessary diplomatic competences in their specialist fields. Urban planners, environmental and sanitation officers, communication experts and economists working in municipal government, all require an upskilling in negotiation and international action in an age increasingly characterised by city diplomacy.

The XXI Century, the century of cities 119 120 AGORA OF CITIES When local politics becomes international politics

Cities are taking on a more and more central role as actors on a global level, and the networks they form produce new synergies between them and other actors at the international level. How do cities coordinate their presence in the world and what part is played by city networks in this process? How are international politics in the local world integrated in regional and national politics?

The XXI Century, the century of cities 121 Introduction

MARC GUERRERO Marc Guerrero is Director of the Sant Pau Art Nouveau Site and a Lecturer at the European University Barcelona. He has a cum laude Doctorate in Social Sciences, a degree in Business Administration and Management from the University of Bar- celona and a postgraduate degree in Leadership from ESADE. He also studied at the international universities of Reading, the London School of Economics and the University of California (Berkeley).

Cities have always been the meeting-points where human relations have been most intense. They are places where culture is born, where politics happens, where business deals are closed and investments decided. They are the site of big international events, whether in sport, business or culture. They are settings where new social movements are born and in which new trends arise that then spread everywhere.

But cities are going through an unprecedented transformation process as a result of two con- verging factors: a constant demographic trend in the world population towards living in urban areas and a process of economic and social globalisation. Current demographic trends have further reinforced cities as large centres for human activity. Nowadays, a large part of the world’s population lives in urban agglomerations, but according to UN Habitat, if this trend continues, in 2020 the proportion of urban population will reach 70% of the total. Among other things, globalisation means that the geographic factor becomes less important and cities therefore relate, but also compete, globally.

The fact that cities are becoming more and more central means that their governance raises entirely new challenges for our society. Only profound reflection and decisive action will make it possible to put economic growth at the service of human development.

Cities already find themselves in this new context and although they haven’t yet got all the tools they need, they are taking steps to adapt. Mayors, councillors and public managers are more and more proactive in the international arena, aware of the transcendence of this new dynamic. As global actors, then, cities establish spaces for collaboration with other cities, in which

122 AGORA OF CITIES they work, share and relate in order to align aims and strategies for facing the challenges that affect them globally, with local particularities in each case.

One example of this international wager by cities is Barcelona. Its outreach is well-known, but it’s not just a question of successfully running a few big events; it’s been the constant coordinated work between administrations, private and public sectors and civil society that has forged Barcelona’s model of success.

In this context of constant innovation, I ought to mention the project we are working on in the Sant Pau Art Nouveau Site, an open and flexible space we make available to international bodies wanting to establish themselves in the city of Barcelona. Our wager goes beyond wanting to attract the headquarters of in- ‘Our wager goes beyond ternational bodies; we offer them a space wanting to attract of their own in shared surroundings where, as well as doing their own work, contacts the headquarters of and networking are facilitated, not just be- international bodies; tween the various bodies there but also we offer them a space with the city of Barcelona. We feel this is the best way for them to maximise their poten- of their own in shared tial and, above all, for them to get the most surroundings’ out of the city and, vice versa, for the city to reap the greatest benefits too.

The XXI Century, the century of cities 123 BAS VERKERK Bas Verkerk has been Mayor of the Dutch city of Delft since 2004. He studied Law specialising in Public Law and obtained a Doctorate in Law and Planning. Since 2012 he has been President of the Alliance of Liberals and Democrats for Europe on the Committee of the Regions of the European Union, where he is currently CoR rapporteur on the EU Integrated Urban Agenda.

The Committee of the Regions is an advisory body of the European commission, the European Parliament and the Council of Ministers. In the Committee of the Regions, we draw up reports for drafting European policies. Fifty percent of the rules in force in Europe are implemented by cities and regions, so if the European Union wants to ensure it works properly, it will have to make sure cities do so too. The EU must give cities a position of much more influence, and this is what the Urban Agenda consists of. Europe needs cities because we are evolving towards an economy based on the knowledge developed in cities and in metropolitan areas.

The Urban Agenda ought to emerge in cooperation ‘Cooperation with cities and their representatives, in order to ensure the integration of two recent developments in between small, the drafting of European policies. First of all, the medium and large creation of functional regions. Europe has a unique cities is essential’ polycentric structure based on small and medium cities. Cooperation between small, medium and large cities is therefore essential; they must be able to take advantage of the facilities and strong points other cities have, connecting up like a single unit. Even so, the EU has still not replied with the drafting of a municipal agenda and it’s a shame that neither it nor the member states nor the Europarlamentarians have grasped this message. Secondly, there is a change in relations between the government and the city. Thanks to digitalisation, everyone talks about Big Data, computerisation, communication and globalisation. For example, what’s happening in Syria or Morocco is reported immediately and reaches everywhere in a moment. This means that people in my city know what’s happening in other places and can answer and react immediately. For us, it’s something very new that world

124 AGORA OF CITIES events should have immediate consequences in our cities and we need to work on this at a local and regional level.

Also, thanks to ICT, citizens are more and more demanding, but they are also more and more self-organised. They have more power, more autonomy, and this means that the business sector is more and more concerned for its social responsibility. This means more consumers, more marketing and they know they need to keep abreast of what’s happening in their cities. Apart from this, cities work together through what’s known as the Quadruple Helix: the business and market sector, science and education, local and regional government, and civil society organisations. This means that city government isn’t as strong as it used to be and this is due to new advances and to the changes mentioned above. Therefore, it’s much more difficult to run a city now than it was ten years ago; we need different skills today and different ways of organising and communicating.

Europe needs to understand all this and for ‘It’s much more difficult this reason we need a European Commission White Paper to be able to approach all these to run a city now than it issues. And if in addition we acknowledge that was ten years ago’ cities are important for economic development, we ought to have a much clearer position on cities in European funds, because these are distributed by the nations and generally based on political reasons. These elements must be written up and consecrated in the White Paper, before we start drafting policies.

The XXI Century, the century of cities 125 CAROLINA MARTÍNEZ Carolina Martínez has been a councillor for the Autonomous Government of the canton of Cuenca, Ecuador since May 2014. Previous to her appointment she worked in the public sphere as regional coordinator of the government’s Political Management Office, coordinator of the Association of Municipalities of Ecuador and regional coordinator of the Ministry of Economic and Social Inclusion.

Cuenca is known as ‘Saint Anne of the Four Rivers’, because there are four rivers that cross our city. We’re located in south-west Ecuador, have a surface area of 3,000 km2 and a population of 500,000 inhabitants. Cuenca has always been characterised as being the Athens of Ecua- dor, very progressive in cultural, environmental and social issues. We see ourselves as a city with an international outlook, but at the same time holding onto our local identity.

Since 2007 Ecuador has changed thanks to the government’s decision to start working from the bottom up. In this respect, work began on the ‘Plan Nacional de Descentralización’ (Nation- al Decentralisation Plan) with which we established the roadmap for the new political agenda in local issues.

Ecuador’s steps to decentralisation ‘Ecuador’s steps to are oriented towards attention to local decentralisation are governments, with a powerful focus on citizen participation. This meant we oriented towards attention could transfer powers from the central to local governments, with government to the local governments, a powerful focus on citizen such as basic services, infrastructures, transport and cooperation manage- participation’ ment, something that helped us reach social equilibrium in each region.

Everything that gets done at a local level has to have the cross-cutting focus of citizen participation. Among the mechanisms that make this possible are the cantonal assemblies, where

126 AGORA OF CITIES the budget is debated before being approved by the council. In addition, this budget is contin- uously monitored. So far, in Cuenca we have managed to give this budget a private focus and have proposed that at least 10% of the budget should go to community projects. We also have a mechanism called ‘La Silla Vacía’ (The Empty Chair), by which a citizen representing some organisation can attend the council meetings to have their say and vote. There are also the general commissions, where various pending or special issues can be heard. We’re making headway in the question of electronic government, we’ll have a virtual space for transparency issues and we’re working on the proposal for ‘The Government in your neighbourhood’, which includes travelling councils to talk about the needs of citizens.

Cuenca has always been characterised by the quality of its services, in education and health, and especially it has always been a spearhead –at local, regional and national level– in some services such as drinking water, for which we have had recognition. We have nine municipal companies that are administratively autonomous. In the economic field, Cuenca stands out for having the country’s largest industrial park, with local businesses, which is a special bonus for entrepreneurship. In times of crisis, it was the popular, solidarity-based economy that pulled the country through and today we have local and national policies to work with these people.

The XXI Century, the century of cities 127 JORDI MARTÍ Jordi Martí has been Councilor for Territory and Presidency at Barcelona City Coun- cil, as well as Councillor for the Sants-Montjuïc District, since 2011. He has a Law degree and a Diploma in Managerial Function in Public Administrations from ESADE and in European Communities from the Patronat Català Pro Europa and from the Spanish Ministry of Foreign Affairs.

Benjamin Barber’s book If Mayors Ruled the World sums up Barcelona’s strategies for internationalisation. For Barber, saying that mayors ought to rule the world is the same as saying that citizens ought to rule the world.

At one point in the book he says ‘The present Mayor of Barcelona, Xavier Trias, was born in Barcelona and elected in 2011 at the height of Europe’s financial and economic crisis. As a paediatric physician who held the post of Catalan Minister of Health, it’s not surprising that Mayor Xavier Trias should have centred on welfare and social justice’.

For our mayor it’s essential that the city should be managed rigorously and that it should promote net savings without resorting to borrowing. This makes us solvent and means we can pay all our suppliers within 30 days and provide universal, quality services in a situation of crisis affecting not only Spain but much of Europe and the rest of the world.

We in the government team have involved our- ‘The metropolitan selves in a process which aims to establish a world parliament of mayors, for which a pilot area is a chance to session is planned for late 2015 in London. promote the city’s potential even more’ Barcelona is home to the secretariats of some international networks, but this isn’t enough, we must also take part in our more immediate surroundings. For this, the metropolitan area is a chance to promote the city’s potential even more. A city is multiplied and it can be promoted much more if it works in partnership with its

128 AGORA OF CITIES metropolitan sector, and in Barcelona, as the metropolitan capital, we want to carry on in this direction.

At the same time, Barcelona wants to go on being a business-friendly city – that is, one that can attract capital and talent through entrepreneurial initiatives.

Another of Barcelona’s main strategic planks is public-private partnership, which fur- thermore is a tradition in this city since earlier governments and which we want to encourage even more. Examples of this are Barcelona Global, Barcelona Turisme or the Mobile World Congress. Not only do we want to be home to this event once a year, Barcelona also aspires to housing the headquarters of the companies belonging to the GSMA Foundation, which are the main talent companies in the field of world telephony.

Finally, not only are we protagonists of these networks of cities, as a capital we ‘As a capital we must must also involve ourselves in a more gen- also involve ourselves eralist political process our country is car- in a more generalist rying out, to be able to achieve sovereignty, political power and the freedom of a coun- political process our try like Catalonia to become independent. country is carrying out’

The XXI Century, the century of cities 129 REUVEN LADIJANSKI Reuven Ladijanski has been a member of the Tel Aviv Municipal Council since 2008, where he was responsible for Institutional Relations and Infrastructures. Ladijanski is Chairman of the Green Revolution Division of the municipality of Tel Aviv-Jaffa. His public activity centres on life quality, the environment and animals’ rights. He has been a lawyer since 2005 and has a Master’s Degree in Law.

Israel is a small country with just 8 million inhabitants and a surface area of 20,000 km2. In this respect, we are not unlike Catalonia. Both countries have a language and a historical culture of their own and share the Mediterranean mentality. Tel Aviv has a surface area of just 52 km2 and 420,000 inhabitants, but its metropolitan area is home to half the country’s population.

Tel Aviv is considered one of the three most ‘Tel Aviv is considered innovative cities in the world by the Wall Street Journal. We have 800 start-ups, the highest one of the three most proportion in the world. The City Council pro- innovative cities in the vides more and more platforms for young cre- world’ ators; for example, free Wi-Fi access in all the city’s public spaces and on the beach, help in setting up coworking spaces for entrepreneurs, opening of our municipal database for the creation of urban applications. Tel Aviv is a small city with high-quality online services. One of the events we put on is Annual Innovation Week. We are also working on a visa for start-ups that will allow entrepreneurs from all over the world to come and settle in Tel Aviv to work with the best minds in the sector.

In the last fifty years we have set up and renewed 15 mega-projects, which represents 1,000 million dollars to refresh the cultural scene (museums, concert halls, etc.). Tel Aviv is known internationally as the city that never sleeps; by way of example, we have 1,748 leisure venues. We are a multi-event city with a range of cultures and minorities and we provide services to all of Israel’s population groups (single-parent families, the LGTB Community, people with special needs, etc.). It is also a city that attracts young people from all over the country, something

130 AGORA OF CITIES that makes it one of the youngest cities in the world, as one third of our residents are between 18 and 35. We are a totally multicultural city home to Jews, Arabs, Muslims, Christians and other religions and ways of life. We have many groups of immigrants from all over the world who enrich our culture. We also house many refugees, both legal and illegal, in search of a home free from persecution and with a better economic outlook. Tel Aviv also accepts animals as subjects of urban life: we have thousands of cats and dogs registered, 62 closed parks for dogs and 3 beaches exclusively for them.

Israel uses Tel Aviv and its assets ‘Tel Aviv is a beacon as part of its work in public diplomacy. The country invests large for the nation, a hand amounts in international promo- held out in a sign of tion and the national government friendship to the rest sees the capital as a way of gaining the sympathy of the rest of the world. Tel Aviv is of the world’ a beacon for the nation, a hand held out in a sign of friendship to the rest of the world.

The XXI Century, the century of cities 131 SANT PAU ART NOUVEAU SITE

Having housed the facilities of the Santa Creu i Sant Pau Hospital and following the relocation of its medical activity to the new hospital, an ambitious restoration process has recovered the patrimonial and artistic value of the Sant Pau Art Nouveau site, the work of the architect Lluís Domènech i Mon- taner. Thanks to this transformation, the Art Nouveau site has become a new point of reference in the city of Barcelona in which history and innovation go hand in hand.

Sant Pau houses a knowledge centre made up of leading institutions in the fields of sustainability, health, education, etc. These organisations present their own programmes and projects in the Art Nouveau site and also under- take joint initiatives with the object of contributing answers to the challenges of 21st-century society.

Today, Sant Pau is home to seven international institutions: Asia House, the European Forest Institute, the Global University Network for Innovation, the Global Water Operators’ Partnerships Alliance, the Office for Health Systems Strengthening, the City Resilience Profiling Programme and the Institute on Globalisation, Culture and Mobility (UNU-GCM) of the University of the United Nations.

For more information: www.santpaubarcelona.org

132 AGORA OF CITIES The regional impact of international action

Local politics are the politics with the most direct impact on citizens’ surroundings. The international positioning of cities affects the management of those cities and therefore the well-being of their citizens. What benefits do cities obtain from their international positioning? What are the dangers of not having a place in the international sphere?

The XXI Century, the century of cities 133 Introduction

JORDI CASTELLS Jordi Castells has been Director of International Relations of Barcelona Provincial Corporation since 2012. He is a political expert specialising in public management. On a professional level, he was Council Secretary between 1998 and 2003, Region- al Council Manager from 2003 to 2008 and between 2008 and 2012 he worked for the General Directorate of Local Administration of the Generalitat of Catalonia managing structural and cooperation funds.

Cities are taking on a more and more central role as actors on the international level. Globali- sation and the trend towards worldwide development are two closely related processes that progress in parallel, showing that the city is a political unit with an emerging potential. In this respect, cities put together strategies to ensure a place in the new global economy thanks to which they will be able to guarantee the well-being of their citizens. This international action ultimately affects the local reality of cities and, subsequently, the well-being of citizens, social agents and business people.

The fact that cities are becoming global actors involves a great challenge for their governments. As a consequence of what from a historical point of view is a dizzying rate of change, city governments have had to adapt to completely new surroundings that affect the very defini- tion of the city on two flanks.

First, from the bottom up. Globalisation al- ters society per se: people live differently, ‘One of Barcelona’s great they relate in new ways. Not only do ways successes has been its of working change, new job descriptions understanding that the appear and disappear every day. Cultural trends are born and spread via channels relationship with its that are as instantaneous as they are spon- immediate surroundings taneous. All of this means that governments is fundamental’ have to adapt to different basic needs while there are new potentials to take advantage of and new threats that have to be answered.

134 AGORA OF CITIES Secondly, globalisation affects the way cities relate to the world. Whereas until a few years ago states were practically the only actors on the international level and cities just had bit parts, this has now changed. Cities themselves are actors on an international level and have to relate to these surroundings, very often without either the experience or the tools they need.

We find ourselves in a region led by one city, Barcelona, that has managed the task of adapting to these new surroundings very well. Without even being a state capital, and often without the support of the state, Barcelona has managed to reach out internationally on the basis of work requiring constant innovation. It has been able to identify its potential and has worked on them transversally as a city. This work has not been done by a government, but by all the actors involved in governance in Barcelona – and thanks to governments that have managed to cor- rectly read the demands of their role, to become the constructors of this new city governance.

One of Barcelona’s great successes has been its understanding that the relationship with its immediate surroundings is fundamental. This has allowed the city to factor in assets that were not part of it in its traditional conception – between the River Besòs and the River Llobregat, between Tibidabo and the sea. At the same time, though, it has meant that Barcelona’s surroundings could benefit from the great global impulse to dyna- mise its economy and, in the long term, to make its future a viable one. Paradoxically, it might seem, the great metropolis is even becoming a guarantee that rural settings that were otherwise doomed to disappear once again have a future.

This is where the Barcelona Provincial Corporation makes a powerful and at the same time innovative wager. We are the tool that holds together the re- ‘We are the tool that gions surrounding Barcelona so as to holds together the regions make them part of the city’s global suc- surrounding Barcelona so cess. But at the same time we are working to place Barcelona’s global success as to make them part of at the service of economic and social the city’s global success’ development in the region, since in the final instance they are a fundamental part of it.

The XXI Century, the century of cities 135 FILIPPO BARBERIS Filippo Barberis is leader of the majority party of the Metropolitan Council of Milan, former Chairman of the Committee for Employment Policies, Economic Develop- ment, Universities and Research and has been a municipal councillor since 2011. In 2014 he completed his Doctorate, which centred on research into the evolution of the notion of subcontracting in Italian law.

The present moment is a very special one for the city of Milan. It is immersed in a profound transformation that will have an influence on its situation on the international scene as we are hosting the International Exposition, which hinges on food.

At the same time, though, we are seeing the first year of life of a new institution that will be taking responsibility for our metropolitan area. This institution, known as the Cità Metropolitana, replaces the Milan provincial government and will be making a lot of changes in the way our region is governed.

Over the last 100 years Milan has been ‘Milan is a very important characterised by two specific aspects: a very potent entrepreneurial spirit that has part of the country made the city the leader of all of Italy’s and this is why we economic recoveries and, at the same want to transform our time, the fact that no other city has paid government and turn it so much attention to social welfare and to services to our citizens. into one of the country’s biggest experiments in Milan and its surrounding area represent government’ more than 20% of the Italian GDP, and 25% of the country’s exports; we have more than 180,000 students and twelve universities and 80 public and private research centres. It is therefore a very important part of the country and this is why we want to transform our government and turn it into one of the

136 AGORA OF CITIES country’s biggest experiments in government. In doing so, we want to look for inspiration in the best experiences we can gather from all over the world. For this reason, Milan must keep its eyes wide open for the most interesting practices in other urban areas and try to take advantage of this knowledge and improve governance.

We know Milan’s new metropolitan area will be governed by the integration of services – that is, by seeing what the 134 municipalities in the metropolitan area can do together and what is best done individually. It will be an administration that makes sense: we need a common strategy, as well as simplifying all the bureaucracy, internal processes in the administration and relations between the administration and the public. We want to improve the way the metropolitan area works, relating it to strategic planning, town planning, transport infrastructures, integration of public services, etc.

This process of strategic planning has already begun and it is essential for all stakeholders and civil society to take part in this far-reaching project which will allow us to make progress over the coming years. This project defines what direction we want to go in and how we want to change the characteristics of our administration.

What legacy will the International Exposition leave us? It is something that can not die after six months, so we are thinking about two types of legacy: the material legacy, in which the Scientif- ic University of Milan and an incubator for new businesses will be moved to the area where the Expo will be held to create an innovation pole, and the immaterial legacy, which is the Charter of Milan on food policy. This is where we will have to show what cities can do together, exchanging experiences and good practices, in this case in issues to do with food.

The XXI Century, the century of cities 137 JAIME SALINAS Jaime Salinas is a Metropolitan Councillor and President of the Lima Commission for Cooperation and International Relations. His political activity goes back to 1995, when he returned from exile and founded the National Justice Party and stood for Mayor of Lima in 2002 and for President of the Republic of Peru in 2006. He studied Economics and received an MBA from the University of Maryland, USA.

Lima is a city that was founded in 1535, and in the last 500 years it has evolved in a rather disorderly fashion. We currently have almost 10 million inhabitants. In this context, Lima has not positioned itself as a world brand – that is, there has been no local state policy to make Lima an international brand. Before the present management there was no global vision and we are currently working on the challenge of internationalising the city.

We have a strategic position in the heart of South America which bridges interests, between the Pacific and the continent as well as between the continent and the regions or between the country and other South-American countries. This makes us a strategic point of great importance. Lima also has important communications routes that connect us with the rest of the country. In this respect, our aim for the future is to encourage Lima’s entry into international forums and promote its internationalisation.

The city has understood the importance of internationalisation and for the first time ever has set up a department that is responsible for international relations and for cooperation. Lima must deal with marked shortcomings on a local level; we have a high level of insecurity due to disorderly growth, considerable chaos and problems with infrastructures, but what most con- cerns us are social issues. In Lima we have very powerful economic sectors that are growing with a disastrous distribution of wealth, and large and very poor, almost marginal basic sectors. This is where we are concentrating our efforts for cooperation and for internationalising the city. The fact that we lack international channels means that cooperation does not get through.

Lima has been one of the region’s fastest-growing cities, and socio-economic differences are therefore very marked. On the other hand, the country’s economy has grown steadily in the last

138 AGORA OF CITIES 20 years, but this means that Peru has paid attention to the areas producing most tourism, like Cuzco, Machu Picchu or Puno, while Lima has been left out of this promotion, a promotion we think should go beyond just tourism. Lima also needs to be at the heart of the country’s internationalisation as regards attracting investment, trade fairs and international events. This is the great challenge facing us.

Therefore, our job of internationalisation involves turning Lima into a bridge city for the ‘Lima also needs Pacific, it must be Latin-America’s hub, as to be at the heart it is a city that is geographically well po- of the country’s sitioned on the map of South America. Therefore, taking advantage of the pos- internationalisation itive aspects of globalisation, we will as regards attracting benefit enormously if we devote our- investment, trade selves to this. If we don’t, we shall fairs and international continue in this sort of international underdevelopment which affects events’ mainly those most in need, which in the case of Lima means 60% of the population.

By positioning Lima in the world we will strengthen the capital’s brand name and can confront local issues with better arguments and new allies we can learn from. We shall have the chance to become a truly global city, one open to the world, fully internationalised, in touch with the five continents and a generator of value and opportunities for its inhabitants. For this we need everyone’s support. We don’t need to reinvent the wheel. Barcelona, for example, is a city that has managed to internationalise itself and strengthen this characteristic and become what it is today. We must therefore learn from cities like Barcelona, Buenos Aires or Bogotá, to name just a few.

The XXI Century, the century of cities 139 MERCÈ CONESA Mercè Conesa has been Mayor of Sant Cugat del Vallès since 2011 and is Sec- ond Vice-President of the Barcelona Provincial Corporation and Delegate of the Department for Attention to People. She was a Lecturer in Law at the Autonomous University of Barcelona and head of legal services of the Catalan Association of Municipalities. She has a Degree in Law from the University of Barcelona and a Master’s Degree in Law and Public Management from the Pompeu Fabra University.

Three key concepts explain the growth of Sant Cugat del Vallès, a town of just 87,000 inhabitants which in 1999 had 40,000. In other words, a town that has seen rapid evolution in population growth.

What triggered this population growth was ‘Municipal structures good communications. Sant Cugat is a town were changing and well connected to the main motorways cross- ing Catalonia and Spain, as well as to railway management became lines and to Barcelona. Since it was connect- more professionalised ed directly to Barcelona via a tunnel in the late by separating 1980s, we are seven minutes from the centre of Barcelona by private car and 20 minutes by political management metro. Because of this, at that moment Sant from professional Cugat began to grow considerably as a town management’ and to attract people. It was a challenge when it came to providing services, such as schools, health facilities and sports facilities, and it was therefore necessary to professionalise the structure of a town that was going from being small to being a large town with a decisive position in a metropolitan area that was taking off. At that time, municipal structures were changing and management became more professionalised by separating political management from professional management. It was therefore the different departments, directed by public managers, who took decisions according to political criteria.

140 AGORA OF CITIES Since then, the government team, along with the management team, considered the vision and the mission of the city, including the need for internationalisation to prevent Sant Cugat from becoming a dormitory town, rather than a city with life quality. Over the years, this has meant we could present an ecosystem where multinational and international companies have been arriving, giving rise to more than 50,000 new jobs. This can also be seen in the unemploy- ment figure of 8.2% in a Spanish context that is much more unfavourable.

This objective of internationalisation led us to search out one of the most important business schools in Barcelona and Europe, ESADE, which became established in our town. This position as a university town means we get 17,000 students a year, generating a movement of people of different nationalities. In fact, 10% of our inhabitants come from other European countries.

Another characteristic of the vision we set ourselves was to make Sant Cugat a university town that is becoming internationalised as it searches out high-tech, phar- macy and financial services companies. By way of example, HP has established its World 3-D Printing Centre in Sant Cugat.

This has been helped by a supportive, business-friendly town council and by the urban quality for managers of these companies to find the right spot to get established. In this respect, we have increased green zones and open spaces, guaranteeing citizens’ security. We have more than 70 traffic surveillance cameras and a low crime rate and managers of large companies also have a fine offer in schools.

This growth has brought the town to the present situation and in the last four years we have had to face a severe economic crisis. The fact that we had this international outlook, though, means that on the balance sheet for the last four years more jobs have been created than lost. We are therefore continuing work on resilience and on building a smart, socially integrative city.

The XXI Century, the century of cities 141 MOHAMED IDAOMAR Mohamed Idaomar has been Mayor of Tetouan since 2009 and is a Member of the Parliament of Morocco. He is a biologist and a lecturer at the Abdelmalek Saadi University in Tetouan. He is also President of Medcities, of the Network of Strategic Cities, of the ANMAR Federation (Andalusia-Morocco) and of the Tetouan Associa- tion for Local Development. He is also a member of the National Committee of the Justice and Development Party.

Internationalising cities is a good thing, but it often has associated challenges that need to be overcome. The city of Tetouan has two fundamental features that give it a dynamism of its own in urban internationalisation.

The first is its geographical location, in the north of Morocco, and its proximity to the border with Spain. This means that it is not only a gateway for the majority of Moroccans travelling to Europe, but, what’s more, people coming from Europe who want to go to Morocco also get to cross the city of Tetouan.

The other fundamental feature is the city’s place in history, as Tetouan is a crossroads of civili- sations and this really makes the city a home for different cultures and customs.

These characteristic features mean that the city of Tetouan has four basic challenges facing it. First of all, we need to mention the student population, which comes from different parts of the north of the country and West Africa and which represents 10% of the stable population of the ‘One of Tetouan’s city. This causes an increase in the need for challenges as an services for this population, such as transport, international city is the educational and cultural activities and tempo- rary employment. fact that it lies on the route taken by Africans One of Tetouan’s challenges as an internation- heading for Europe’ al city is the fact that it lies on the route taken by Africans heading for Europe. Normally, these

142 AGORA OF CITIES people spend months or even years living in Tetouan, waiting for the moment to return to their country of origin or to enter Europe. We also have to deal with private services relating to this type of population, which are a considerable burden on the city.

The third challenge is that Tetouan is on the border and this location re-activates economic and local development linked to informal economies. Another important point is that a large part of the population of Tetouan works in Ceuta and often has homes in both cities. This means that the city is forced to improve services, but it is also positive because there is already a very strong economic and culture dynamic between the inhabitants of Tetouan and Ceuta.

Tetouan’s fourth challenge is that be- ‘There is a very cause of its geographical and historical position it is the first choice for national tourism. strong economic During August, the population of Tetouan is mul- and culture tiplied by five. As a result, water and energy con- dynamic between sumption also have to be multiplied by five, the same as the public transport system, with all the the inhabitants of traffic problems this involves. At a strategic level, Tetouan and Ceuta’ therefore, the summer period must be considered for extending our programmes.

The XXI Century, the century of cities 143 METROPOLITAN CITY OF MILAN

At the beginning of 2015 a new territorial division came into force in Italy, the Cità Metropolitana. Metropolitan cities give the metropolitan areas of 14 Italian cities the same powers as the provinces have. The main object is to endow metropolitan areas with an administrative structure in keeping with their territorial reality, so that the administration can provide more efficient public services.

The Metropolitan City of Milan is made up of a total of 134 municipalities that amount to just over three million inhabitants. It is run by a Metropolitan Council consisting of a total of 24 Metropolitan Councillors and the Mayor of the Metropolitan City of Milan, who is also Mayor of Milan.

The innovative, international vocation of this new body is clearly reflected in its statutes, approved on 22 December 2014. The preamble establishes that the Metropolitan City of Milan is a body ‘in the context of the most important European strategic space for the whole nation, capable of generating growth and attracting resources in the international dimension. An area that has un- dertaken to grow on the basis of innovation and environmental sustainability, assuring democratic participation and the life quality of its citizens’.

For more information: www.milanocittametropolitana.org

144 AGORA OF CITIES Networks of cities and local international outreach

International action by local governments presents challenges because of the limitations they face in technical and economical aspects and in their powers. The role of networks of cities therefore takes on special importance as a tool for global action in the local sphere. How do networks of cities contribute to international action by local governments? How does belonging to a network of cities benefit local government? What are the challenges facing these networks in a constantly changing international setting?

The XXI Century, the century of cities 145 Introduction

JOSEP ROIG Josep Roig has been General Secretary of United Cities and Local Governments (CGLU) since 2011. He was secretary of Barcelona Quality Network until 1997, coordinator of quality of the Barcelona 2000 Strategic Plan and worked for the Barcelona Metropolitan Corporation. He was General Director of the University of Barcelona from 1990 to 1994 and Lecturer in Urban and Regional Planning at the same university between 1977 and 1985.

United Local Cities and Governments (UCLG) is a ‘Nowadays global organisation of local and regional govern- international relations ments. Its structure is organised in continents and it also has two thematic sections. One of take place through these is METROPOLIS, which deals specifically countless channels with issues concerning the large metropolises, that no-one can limit or and the other is ORU-FOGAR, for regional au- patrimonialise’ thorities, in which the Government of Catalonia plays a key role.

What are the main functions of UCLG? These can be divided into three groups: to represent local governments at a global level, foster the exchange of knowledge and finally to make real improvements possible in local governance, giving support to the implementation of public policies by cities.

First of all, the UCLG represents local governments at global level. Despite the difficulties, this organisation sets out to influence the main issues being discussed at global level and affecting local governments. Among these issues, some that stand out are climate change, the Post- 2015 Development Agenda and the HABITAT III agenda. The case of HABITAT III is possibly the most important for local governments as it deals with the agenda for urbanisation and the future of cities. Finally, one fundamental, recurrent question in which local governments don’t often have much luck: funding. We must keep insisting if we hope to achieve more balanced development in the world.

146 AGORA OF CITIES The second role played by UCLG is for exchanging information and experiences. UCLG is a network of networks and the idea is that there should be communication, exchange and learning. In this field, we are not talking about best practices but good practices. We are working to encourage this exchange, as well as to help each city to be able to adapt and adopt initiatives from other places.

The other main function, possibly the most important one, is to have an influence in politics. UCLG gives its support to mayors so that they can make the changes really demanded by cities, so that the reflections we generate and share can become fact through the implementation of public policies. Globalisation must be positive for everyone, which is not currently the case, and a large part of our efforts are directed at changing this.

UCLG is an organisation which, as such, must adapt to changes in the global surroundings. To what changes, exactly? To the profound geopolitical changes taking place in the world and to the technological changes that are revolutionising our communications. UCLG is an organisation of mayors and local governments. Therefore, as well as being global, it’s also political. This means that geopolitical changes have a far-reaching effect on it and we need to know how to react. The other challenge is technological change. We need to adapt highly hier- archical structures – sometimes centralised, sometimes decentralised – to a different organisational model. A distributed organisation which accepts the fact that nowadays international relations take place through countless channels that no-one can limit or patrimonialise. The potential of local governments at an international level changes the way we organise.

In this respect, UCLG promotes the idea that it is a network of net- ‘UCLG is a network works: we cannot think in terms of of networks: we a single global organisation, it must be the cannot think in terms sum of networks of different areas and interests, where the role of UCLG is to gather and of a single global accompany this movement of networks with organisation, it must which we share very basic things. We must be the sum of networks adapt to these changes, which are often very complex. But in looking for an answer to this of different areas and complexity, we always return to our most ba- interests’ sic principles: local democracy, proximity to the citizen and accountability.

The XXI Century, the century of cities 147 AMYLKAR ACOSTA Amylkar Acosta has been Executive Director of the National Federation of Depart- ments of Colombia since 2014. An economist from the University of Antioquía (Me- dellín), he is currently a Lecturer at the Externado University of Colombia. He began his political career at the local and regional level, until in 1991 he was elected Senator until 2002, during which period he presided the Congress (1998-1999). Between 2013 and 2014 he was Minister of Mines and Energy.

Globalisation is an indisputable fact. Nevertheless, not all countries and regions enter this context of globalisation in the same circumstances and conditions. In particular, on the economic and commercial level, you might say there are globalising countries and globalised countries. Globalising countries are those that benefit from globalisation and globalised countries are those that suffer the consequences of globalisation. In this context, in a country like Colombia, a country with clearly differentiated and characterised regions, the concepts of city-regions and of metropolitan areas have gradually become established as a way of stating this character of regions the country has, between which there are enormous interregional gaps but also intraregional ones. The Development Plan sets out to close these gaps. Even so, if there is one thing we can thank globalisation for, this is its contribution to making the fundamental rights that citizens exercise every day more effective. Obviously, we think it is very important that public policies should be based on the concrete realities of each country or region. When we speak of aspects such as health, the environment, public security and ‘The identification transparency in the administration, it is very of interests that important to be able to work together and build policies. In this respect, some countries takes place through and regions are becoming points of reference networks of cities and on this basis paradigms are generated makes a very from which there are lessons to be learnt.

significant contribution Networks of cities contribute to greater and to decision-making’ better integration at the economic, social and cultural levels, as well as in academic and

148 AGORA OF CITIES governmental aspects. The greater efficiency in this contribution is based on the monitoring and assessment of variations in the life quality of communities, which is the whole point of public policies. In this respect, these aspects will allow us to establish contributions to improve the well-being of communities for which those who execute public policies are responsible through development plans. Therefore, the identification of interests that takes place through networks of cities makes a very significant contribution to decision-making by the actors involved.

The role of the Federation of Departments of Colombia is to coordinate and integrate the actions of those administrations known as intermediate, in our case the departments, which are the level between the nation and the cities or the metropolitan areas. From this perspective, we have considered that a key element is the interaction the Federation has achieved with the Latin-American Organisation of Intermediate Governments, a very close relationship of cooperation, and this has helped to increase competitiveness, which is the challenge facing us if we are to join globalisation on the best terms.

Colombia’s international position and that of its cities is closely tied to its internal reality. Because of this, developments in what is possibly the main state conflict affecting us are of enormous significance. For the first time in more than 50 years of internal armed confrontation, talks are making progress in the search for a political way out of this conflict, and it would be true to say that we had never got so far in a process of talks and negotiation with armed actors. Never before have we been so close to reaching an agreement. There is now no turning back. This can be seen in two decisions: the unilateral indefinite ceasefire and the contribution to de- mining, the process of eliminating anti-personnel mines. This will undoubtedly mark a before and after in the life of Colombia and in its relations with the rest of the world.

The XXI Century, the century of cities 149 CHRISTOPHE CHAILLOU Christophe Chaillou is in his third term of office as Mayor of the French town of Saint-Jean-de-la-Ruelle. In addition, he is General Director of the Office of the French Association of the Council of European Municipalities and Regions. Chaillou has a Diploma in Public Law and in Management of Regional Administrations at the University of Orleans. He took a Master’s in Regional Development.

The work of the networks of cities has preceded the work done by states. These networks are not a recent invention, although they are a very European feature. They form a movement that really took off in Europe in the 20th century, with the creation in many European countries of very strong municipal forces that became professionalised during the second half of the century. At that time, there was a very important movement in Europe of cities organised in networks. The starting point for many of these cities were very powerful convictions and values that lay at the basis of working together. This was made clear, for example, in Europe, in the battle for local and financial autonomy, especially as regards the state, in the battle for local democracy and in the battle for the construction of Europe, because the first European networks of cities were built up with the conviction that, at the same time, a very sturdy project was needed to be able to manage the continent together. In other words, as from 1980, there was a very strong movement in Europe for the development of municipal networks, encouraged by the European institutions, as the European Union needed some relief to be able to act at a local level and for solid European values to work.

Some networks have been professionalised thanks to the exchange of experiences that have gradually led on to programmes funded by the European Union, which have then given rise to highly structured organisations for cross-border cooperation, inter-territorial and international cooperation.

This movement would never have existed were it not for municipal representatives, councillors and mayors who voluntarily decided to get involved in this international sphere because they felt it matched their values and was a natural dimension of regional action and that the devel-

150 AGORA OF CITIES opment and growth of their region needed an international, networking approach. This was not initially natural, as at that time there were states that did not come out in favour of it.

This dynamism on the part of mayors was necessary to state the need for a networked job of cooperation and considerable investment at a European and international level, and to claim a role in a system of governance in which international institutions and states implemented policies calling for the involvement of local institutions, especially in the field of climate, integration, cohesion, etc.

There are currently many programmes in the European Union that allow regional funding and these we owe to the active participation by many mayors. This has also allowed the creation of European advisory bodies like the Committee of the Regions. Alongside this European development, there was also global development, as mayors took into account increasingly globalised challenges and decided that they had to develop their role and take their place, and they therefore needed an instrument that would combine forces in an institution that could exert its influence on a world level on everyone’s behalf.

We must continue networking. Apart from the benefits involved in sharing experiences, from the point of view of influence we are stronger ‘We must continue coordinated than separate. States usually prefer networking: we are having various interlocutors rather than just one; in this way they have more room for negotiation. stronger coordinated If what we in the local world want is to have an in- than separate’ fluence, therefore, we must work together in networks able to channel the needs of our members.

The XXI Century, the century of cities 151 MARC PIFARRÉ Marc Pifarré is Secretary of the Council of Local Governments of Catalonia and General Secretary of the Catalan Association of Municipalities. He is an industrial engineer and has combined his professional activities in both the private and public sectors. He was municipal councillor of Barcelona’s Eixample District from 2003 to 2011.

The Council of Local Governments of Catalonia is a recently created body foreseen in Catalo- nia’s Statute of Autonomy. It is the local world’s interlocutor with the Generalitat of Catalonia, the Catalan government. It is made up of mayors and mayoresses representing the diversity of the local world in Catalonia and therefore gives a very precise inside picture of the local world. It is based on the municipalist bodies, of which there are two in Catalonia: the Federació de Municipis de Catalunya (Federation of Municipalities of Catalonia), which encompasses some 650 local bodies, and the Associació Catalana de Municipis (Association of Municipalities of Catalonia), with 918 town councils. Apart from the fact that there are two municipalist bodies, we also live with a series of other bodies, such as the networks of cities and municipalities. For example, the Associació de Municipis per la Independència (Association of Municipalities for Independence) and the Xarxa de Ciutats per la Sostenibilitat (Network of Cities for Sustaina- bility), among others.

In Catalonia we have a series of networks that want to serve as support for local bodies. We envisage a country with 947 dots and the dot for the smallest town council is exactly the same as the one for the biggest city council. We always try to keep them all in mind, prioritising the small ones so that they can keep up with the big ones.

Catalonia is a country with an international, commercial and industrial vocation and this means that exports and imports are in the country’s DNA. This international vocation of the country is also the international vocation of the local bodies forming part of it. We think in terms of a glocal country; through the local world we are global and we are global because we take part through the local world. In this umbrella process, we are trying to provide elements of support for the development of local bodies and to do so we back them in the field of education, ac-

152 AGORA OF CITIES company them on a daily basis, launching a buying centre to get better prices and services and setting up a consortium that brings local councils together to take part in international projects. In this respect, the European Union has promoted networking not just in our country but on an international level.

There can be no talk of internationalisation without talk of Barcelona, which is known around the world. Barcelona City Council and the Barcelona Provincial Corporation are two actors who work together and in coordination with networks of cities in Catalonia in everything that is international. A town council with 15,000 inhabitants in a country on the Mediterranean shoreline can’t compare with Barcelona; they are two very different things. Our work, then, is to be able to find a municipality in Catalonia similar to the municipality interested in finding out how things are developing here.

Spain has three levels of administration: state, autonomies and regional or local. In Catalonia, there is also the province, the comarca and the town or city council. In this respect, one of the central roles of the networks of municipalities is to foster collaboration between these different levels of administration.

We are a border region, and the development of international projects in the local world is especially important. For example, the trans-border hospital in Puigcerdà, a municipality very close to the south of France that provides services for the inhabitants of the Cat- alan and French Cerdanya. These projects are powered from the local sphere, where networks of cities have brought pressure to bear. Another example is the airport at La Seu d’Urgell, which connects with Andorra, a country whose geographical characteristics do not allow for having an airport on its own territory.

Finally, the process of recentralisation of the Spanish state against local governments is a problem many town councils have taken to the Constitutional Court. There is also a planned law on foreign action, which sets out to limit the foreign action of local bodies and here we are putting our foot down. As local governments, we are ‘We are a border region, taking action against these limitations and the development of that are gradually being imposed and international projects in networks of governments are the ideal the local world is especially tool for coordinating this action, which otherwise runs the risk of becoming dis- important’ jointed and being ignored.

The XXI Century, the century of cities 153 NATIONAL FEDERATION OF DEPARTMENTS

The National Federation of Departments, set up in 1994, is the organisation encompassing Colombia’s 32 Departments. Its chief mission is to consolidate the regional autonomy of the departments as a strategy for national development, on the basis of the regions’ wealth and diversity.

The country’s political and administrative scenario, characterised especially by the process of decentralisation, and the changes arising from the Constitution of 1991, provided the necessary impulse for the creation of a body to represent the Departments with the object of working on the protection and strengthening of regional bodies as essential, strategic pieces in the nation’s development.

The Federation contributes to efficient management by the regional governments, while at the same time it provides effective coordination between the Departments and the National Government, Congress and other state bodies, so that they can work towards common targets.

The Federation considers that a country’s development is generated in specific regions, particularly characterised by their populations, territories, economies and cultures. From this perspective, the Federation is working towards a country with higher levels of regional autonomy and tax sufficiency, on the premise that the inhabitants of the regions and their institutions are the chief agents of their own development.

For more information: www.fnd.org.co

154 AGORA OF CITIES Closing ceremony

The XXI Century, the century of cities 155 ROGER ALBINYANA Roger Albinyana has been Secretary for Foreign and European Union Affairs of the Generalitat of Catalonia (Catalan Government) since 2013. From 2004 to 2008 he was President of European Liberal Youth and from 2008 to 2010 Director of the private foundation Circle for Souverainist Studies. He was Director of the support programme for the Union for the Mediterranean of the Generalitat of Catalonia from 2010 to 2013.

According to UN-Habitat it’s already a fact, probably thanks to the Chinese citizens who make up 20% of the world population, that most of the planet’s population now lives in urban areas, unlike a few decades ago. In fact, it’s estimated that by the year 2030 60% of the world’s population will be living in urban areas and by 2050 this proportion will have risen to 70%. There is therefore a trend toward urbanisation and, in some cases, to overcrowding.

This growing trend has its positive side, as grouping people together allows greater efficiency, especially in local and regional governments, who are the service providers that are closest to the general public. On the other hand, it also produces and generates risks and challenges that need to be taken into account. For example, large pockets of endemic poverty could be created which local, regional or state governments would not be able to cope with because of the large number of inhabitants. This urbanisation must therefore go hand in hand with a process in which citizens could have access to the most basic, essential services, ‘This urbanisation must otherwise we will not be able to preserve therefore go hand in social cohesion and harmonious cohabita- tion between people. hand with a process in which citizens could This year, 2015, is a significant year from have access to the the point of view of global challenges: in September there will be a summit to adopt most basic, essential the Post-2015 Development Agenda and services’ the sustainable development aims and in December the COP21 summit will be tak-

156 AGORA OF CITIES ing place, when it is hoped that an international agreement can be reached to combat climate change. UCLG, ORU-FOGAR and other networks, as well as the government of the Generalitat of Catalonia, will be having an important part to play there as it’s absolutely essential that those bodies that do not yet have international subjectivity and are not among the actors that will ultimately be making the decisions should have the capacity to influence these agendas. In the end, the sub-state bodies are the ones that will have to implement the result of these summits as we are very close to the general public.

Elected municipal posts are people who are very exposed to valuation by the public. Therefore, the power to influence the agendas put forward on a global level is absolutely fundamental for complete implementation. Above all, when we are able to go from the abstract, theoretical concept to practical measures such as sustainable development or measures against climate change, which have an obvious influence on urbanisation processes and which local governments need to take into account.

Finally, I would like to announce that the Government of Catalonia has moved to set up a working party on the Post-2015 Agenda within ORU-FOGAR, which is a network of regional governments that work in partnership with UCLG. In addition, we are also taking part in the global task force of local and regional governments for the Agenda 2015 and towards Habitat III.

The XXI Century, the century of cities 157 JOAN CARLES GARCIA Mayor of Tordera since 1995 and associate deputy to the Presidency of the Barcelo- na Provincial Corporation since 2011. He was spokesman at the Barcelona Provin- cial Corporation during the period 2007-2011, regional councillor on the Maresme regional Council from 1001 to 2007 and has been on local and regional powers commissions of different municipal bodies.

The venue for this edition of the Agora of Cities is named after Francesca Bonnemaison, a female educationalist who promoted women’s education and worked for votes for women in the late 1920s, and deserves to be remembered. What is more, Francesca Bonnemaison was a candidate at the municipal elections of 1934. Taking advantage of the recent celebrations for International Women’s Day, I would like to pay tribute to women in local politics, mayors and councillors, who in such a short time have managed to find a place in this local world. ‘Politics has Politics has always happened in cities. Barcelona has always happened existed since Roman times; many cultures and differ- in cities’ ent states have set foot in this city and we have been part of different state and political structures, but the city is always the same one, it is on the same spot where the Roman city once stood. This shows that cities and their proximity politics are the real politics of the future.

It has been seen at this event how we can work with internationalisation policies, how our cities can reach out to the world, and not just reach out, but also find benefits for the people living in them, and this is one of the most complicated things that cities reaching out to the world have to do, especially tourist cities. Barcelona is a very obvious example, which aims to benefit its citizens through economic activity that reaches out to the world, and combines this outreach and the fact that people come here from different parts of the planet with the daily life of the city, and this is very complicated.

158 AGORA OF CITIES In Tordera, where I am mayor, a town with some 17,000 inhabitants, we decided after the first four years that we needed this approach to other towns. It’s very obvious that each town and each municipality has different characteristics. Internationalising a municipality doesn’t mean changing these characteristics, but, on the contrary, it means bolstering them to make it possible to live alongside other realities and be able to demonstrate that the world is not a uniform place.

According to Einstein, two things are infinite: the universe and human stupidity. These days we have seen how the city of Hatra, in Iraq, has been destroyed. This shows how important it is for our cities to get to know each other, to be internationalised and also to have the ability to respond globally. In cases like these, the cities and the world should be able to react to protect an architectural gem that is not just the heritage of the city but of the world.

Socrates went around Classical Ancient Greece claiming that he knew nothing and when he spoke to citizens he pretended to be ignorant. Socrates never wrote a book and everything we know about him we know thanks to his pupils. Basically, he devoted himself to this important local politics, going out in the streets, speaking with people and asking them questions pretending to be ignorant and getting public administrators to work at the things people needed. In local politics, therefore, it’s very impor- ‘We must focus on tant to listen and not to talk much. That doesn’t measures that have mean we have to look down on state or national politics, but we must focus on measures that have direct effects for the direct effects for the public, proximity politics. public’

The XXI Century, the century of cities 159

Créditos Crèdits Credits

Maquetación e impresión: Maquetació i impressió: Layout and printing: ITD (www.e-itd.com) ITD (www.i-itd.com) ITD (www.e-itd.com)

Vostè és lliure de copiar, distribuir, exhibir i comunicar You are free to copy, distribute, display and communicate the contents of this work under the Usted es libre de copiar, distribuir, exhibir y comunicar els continguts d’aquesta edició sota les condicions de conditions of recognition and credit to the original los contenidos de esta edición bajo las condiciones de reconeixement i crèdit dels autors originals. Els continguts authors. The contents or the publication can not be reconocimiento y crédito de los autores originales. Los o l’edició no poden ser utilitzades amb finalitats used for commercial purposes. contenidos o la edición no pueden ser usadas con fines comercials. comerciales. Avís d’exempció de responsabilitat: Disclaimer notice: Aviso de exención de responsabilidad: Les visions i opinions expressades en aquesta publicació The views and opinions expressed in this publication Las visiones y opiniones expresadas en esta publicación són les dels ponents de la trobada Àgora de les Ciutats, are those of the speakers at the Agora of Cities son aquellas de los ponentes del encuentro Ágora de las i no reflecteixen necessàriament la posició de GOBERNA meeting, and do not necessarily reflect the position of Ciudades, y no reflejan necesariamente la posición de CIUDAD, ni de les institucions que la protegeixen. GOBERNA Ciudad or the institutions that support it. GOBERNA CIUDAD, ni de las instituciones que la respaldan. Dipòsit Legal: B 11368-2015 Legal Deposit: B 11368-2015 Depósito Legal: B 11368-2015 El Ágora de las Ciudades es un espacio de intercambio para alcaldes, cargos electos, sociedad civil y sector privado vinculados a la gestión de las ciudades, con el objetivo de fomentar el debate perma- nente y el intercambio de conocimientos sobre la gobernabilidad local para afrontar retos globales. ÁGORA DE LAS CIUDADES El espacio nace en 2013 con el objetivo de fomentar el debate político y el intercambio en torno a la gobernabilidad local y a la acción de los gobiernos locales y celebra, en 2015, su tercera edición. El siglo XXI, el siglo de las ciudades Bajo el título El siglo XXI, el siglo de las Ciudades, el Ágora de las Ciudades 2015 quiere generar una reflexión compartida sobre dos aspectos de la política local llamados a tener cada vez una mayor relevancia: por un lado, el papel que juegan los gobiernos locales en la gobernanza mundial, y, por otro lado, la construcción de políticas públicas locales de relaciones internacionales.