20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 2
Inventari Patrimoni Cultural
de Figaró-Montmany
Memòria tècnica
Redacció
Anna Gómez Bach
Ajuntament de Figaró-Montmany
Dsembre 2005 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
FIGARÓ-MONTMANY (VALLÈS ORIENTAL) INVENTARI DE PATRIMONI OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL
Anna Gómez Bach
0 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
SUMARI
0. Sumari 1
1. INTRODUCCIÓ 3 1.1 Encàrrec ...... 3 1.2 Agraïments ...... 4
1.3 Dates de realització ...... 5
2. MARC DE TREBALL 6
2.1 Marc territorial ...... 7
2.2 Medi físic ...... 9
2.3 Marc geològic ...... 13
2.4 Nuclis de Poblament ...... 15
Sant Pau de Montmany
Sant Pere de Vallcàrquera
Sant Cristòfol de Monteugues
2.5 Introducció toponímica...... 20
2.6 Evolució històrica del poblament ...... 23
Introducció històrica
Nucli del Figaró
2.7 Realitat cultural...... 30
2.8 Recursos econòmics...... 31
2.8.1 Activitat agrícola ...... 32
2.8.2 Activitat ramadera ...... 34
2.8.3 Mineria...... 34
2.8.2 Explotació del bosc...... 35
2.8.3 La producció de calç...... 36
2.9 Estat legal de protecció...... 38 2.10 Equipaments patrimonials existents ...... 41
3. CRITERIS D’INTERVENCIÓ 43
1 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
3.1 Fonts consultades ...... 44 3.2 Processos de treball o pautes seguides...... 48 3.3 Fitxes de ‘inventari ...... 51
4. CRITERIS DE SELECCIÓ ...... 57
4.1 Elements fitxats...... 59
4.2 Elements no fitxats ...... 68
5. INDEX ELEMENTS FITXATS ...... 83
6. Bibliografia ...... 83
2 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
1. INTRODUCCIÓ
1.1. ENCÀRREC
L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona1, dins el seu programa de suport al patrimoni cultural dels municipis, manté de forma sistemàtica una política d’assessorament i cooperació en matèria d’inventaris de patrimoni cultural.
Aquesta Oficina està desenvolupant des de 1998 un programa de col·laboració que porta a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural dels municipis que ho sol·liciten i la seva valoració, permetent així l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social. L’ajuntament de Figaró-Montmany està interessat en desenvolupar un programa d’actuació global per tal de disposar d’una eina de coneixement dels elements patrimonials que es troben en el seu terme municipal. Les dues institucions, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Figaró-Montmany, van signar el 2004 un conveni per tal d’inventariar aquest patrimoni i facilitar la seva gestió i conservació; la difusió als ciutadans, la presa de decisions en el planejament urbanístic, l’establiment de rutes didàctiques i turístiques, la planificació de la senyalització, etc.
La redacció del projecte ha anat a càrrec d’Anna Gómez Bach, sota la supervisió tècnica de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a través del seus serveis tècnics.
1 Text del conveni entre l’Il·lm. Sr. Joan Francesc Marco i Conchillo, President delegat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, assistit pel Secretari de la Corporació, i la il·lma. Sra. Gemma Sánchez Garcia, Alcaldessa de l’Ajuntament de Figaró-Montmany.
3 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
1.2. AGRAÏMENTS
Primer de tot, en un apartat sobre agraïments hi hauria de constar tota la gent que s’ha interessant per Figaró-Montmany i n’ha volgut saber alguna cosa més; i també tota aquella gent que hi ha dedicat part del seu temps i de la seva vida: els habitants i els residents de cap de setmana, el grup APRÈN i autors com Jaume Oliver; amb la seva obra: Oliver, J: Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament, 2000. Oliver, J: Història de Figaró-Montmany. Vol. 2: Èpoques moderna i contemporània (en premsa).
Així, faria un primer sincer agraïment a l’alcaldessa Gemma Sánchez i a tot l’Ajuntament per la informació, la paciència i la bona voluntat, sobretot la Carme Vila, la Victòria González i els vigilants municipals. Per a la realització de l’inventari s’ha comptat amb la col·laboració de diverses persones, que des dels seus coneixements i experiències han facilitat la seva documentació i redacció.
Vull esmentar de nou a Jaume Oliver tècnic de patrimoni cultural de l’Ajuntament del Figaró-Montmany que ens posà en contacte amb diverses persones i va coordinar els primers contactes amb la gent de Figaró: el Sr. Xavier Vila, el Sr. Josep Tordera, el Sr. Godayol, el Sr. Josep Maria Espelta, mossèn Jordi, el Sr. Antoni Sala, el Sr. Rafael Catafaul, la Sra. M. Carme Canet i la Sra Àngela Sanz. Així com als veïns de Vallcàrquera (la família Rodríguez, els de cal Gil, cal Puig, els masovers de Can Xicola, i molts d’altres), a l’Israel Molinero (APRÈN) i al Felip Boix. A totes les institucions que han permès accedir als seus fons documentals per completar l’estudi (Bisbat de Vic, Diputació de Barcelona, Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, la Generalitat de Catalunya ...). Sense oblidar l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que ha fet possible aquest inventari.
A banda de les persones abans esmentades, caldria fer extensiu l’agraïment a totes les persones amb les que, al llarg d’aquests mesos, hem compartit converses i coneixements tant del municipi com de la seva experiència. A totes elles, i sobretot a l’Iris Rodriguez i al Jordi Vila, el més sincer agraïment.
4 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
1.3. DATES DE REALITZACIÓ
La realització del present inventari es va iniciar el mes de juny de 2005, quan hi va haver la primera reunió amb l’ajuntament de Figaró-Montmany, fins al mes de desembre de 2005, moment del lliurament del primer esborrany de la present memòria.
En el decurs de la seva realització, a continuació detallada, cal assenyalar la dificultat d’accés i localització d’alguns dels elements inventariats que es trobem ubicats en zones boscoses. El municipi de Figaró-Montmany era essencialment agrícola i ramader, els camps de pastures i explotacions forestals eren accessibles des d’una xarxa de camins rurals enorme i sovint estaven condicionats per l’orografia pròpia del terreny. Aquest fet fa que l’actual documentació i localització d’alguns elements esdevingui força costosa. A aquesta dificultat s’uneix el desconeixement que té bona part de la població del Figaró-Montmany del seu territori, tant a nivell espacial com estructural.
Els espais d’interès natural fora del Parc Natural del Montseny2 també es troben parcialment oblidats, aquests es concentren a l’entorn de torrents i rieres excavats en valls profundes i sots feréstecs on creix abundant vegetació de ribera. Es tracta d’un territori que sovint es troba perdut o cobert de vegetació; i aquesta sol impedir l’accés directe al curs d’aigua i a l’entorn més immediat de les fonts. Respecte els recs, rieres i torrents s’ha respectat la nomenclatura emprada, ja que els cursos d’aigua depenen sempre del règim pluvial i poques vegades es veu l’aigua i, molt sovint, la riera o el torrent es pot identificar per l’entorn i la vegetació que hi ha a la riba.
Amb tot, la informació més costosa ha estat l‘obtinguda de les dades orals facilitades pels informadors del municipi. Tant per les seves experiències i la seva relació amb l’entorn que els envolta com per les relacions que mantenen amb els seus veïns. La gent de tota la vida del Figaró-Montmany ha anat abandonant el seus oficis familiars i només algunes petites explotacions agràries sobreviuen, i fins i tot moltes d’aquestes no són habitades.
2 Forma part del Parc Natural la vessant est de Vallcàrquera i la zona de Sant Cristòfol de Monteugues.
5 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
2. MARC DE TREBALL
Aquest inventari ha estat realitzat per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a petició i en col·laboració amb l'Ajuntament de Figaró- Montmany, per a realitzar un recull del patrimoni local d’aquest municipi. L’origen del treball es troba en l'interès del poble, manifestat per les seves institucions, per donar a conèixer i potenciar el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural d’aquest terme municipal del Vallès Oriental.
L'inventari del Patrimoni Local de Figaró-Montmany ha consistit en documentar i en donar alta a tots els elements d’interès patrimonial compresos dins el terme municipal de Figaró-Montmany, seguint els criteris establerts per la citada Oficina. Aquests elements han estat agrupats per ens patrimonials i, dins dels mateixos, ordenats en grups tipològics en base un treball previ de documentació existent sobre el municipi, un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet.
La base documental ha estat tractada informàticament i presentada en CD per facilitar el seu posterior tractament i manipulació, tenint en compte que una de les funcions principals de l’inventari és la de permetre una gestió àgil i actualitzada de les dades patrimonials del municipi tractat. L’objectiu és, doncs, el d’obtenir un coneixement ampli del patrimoni de Figaró-Montmany, realitzar una valoració de la seva situació actual i la seva futura gestió tenint com a base un inventari dels elements patrimonials de caire local totalment actualitzat i utilitzable.
Aquest estudi s’ha d’entendre com una font d’informació bàsica per permetre la recollida sistemàtica d’aquells elements que s’han preservat del passat o s’han incorporat recentment, i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannà i el territori d’una comunitat. Així, no tan sols es recullen aquells béns patrimonials immobles (edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics o jaciments arqueològics) o mobles (elements urbans, objectes, col·leccions) o del patrimoni documental (fons d’imatges, fonts documentals i fons bibliogràfics) o del natural (zones d’interès natural i espècimens botànics singulars) que conformen un municipi, sinó que
6 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. també s’han inclòs tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral i música i dansa), més subjectes a les variacions culturals.
El treball, doncs, ha de permetre la identificació, la classificació i la descripció dels elements que existeixen i caracteritzen un territori i la seva gent; recordem: de 14,70 km2 i d’uns 993 habitats. La funció principal de l’inventari és el de ser una eina bàsica de treball tant municipal com més general, que pot ser ampliada i utilitzada com a base per a nous estudis. Una plataforma tant per poder realitzar tasques d’investigació i protecció (històrica, etnològica, natural...) com per la gestió, difusió i informació del patrimoni local, essent sobretot una font de coneixement de gran abast.
2.1. MARC TERRITORIAL3
Cap del municipi de Figaró-Montmany. Província: Barcelona Comarca: Vallès Oriental Altitud: 315 m el Figaró 1002 m Roca Centella Superfície: 14,70 km2 Habitants: 993 (2004). Àrea comercial: Granollers-Barcelona Mercat secundari: Vic Activitat econòmica: sector terciari Entitats de Poblament: Santa Pere de Vallcàrquera Sant Cristòfol de Monteugues Sant Pau de Montmany (Puiggraciós i Castell de Montmany) Important conjunt de Masies disperses
3Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/municipis/munview.asp?Ine=08134&Vista=1
7 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Plànol topogràfic del terme municipal de Figaró-Montmany. Font: Atlas Electrònic de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Comarques escala 1:50.000.
8 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
2.2- MEDI FÍSIC
Figaró-Montmany és un municipi del Vallès Oriental que es troba situat entre la vessant occidental del Montseny, ocupant la vall del Congost i la vessant oriental dels Cingles de Bertí. El terreny està format per una depressió originada en l'era terciària que es troba rodejada per falles, com a conseqüència d'un enfonsament de l’escorça terrestre; aquestes característiques han donat lloc a un terreny abrupte, amb escasses zones planes que se situen o bé en punts concrets de la Vall del Congost, o bé dalt el Turó de Puiggraciós, Montmany o Sant Cristòfol i Roca Centella.
En aquesta depressió tectònica i en les elevacions que l’emmarquen hi modulen el terreny les diverses aigües fluvials. El curs fluvial més important del municipi el forma el riu Congost, al qual aflueixen diversos recursos hídrics. A la vessant est destaca la Riera de Vallcàrquera (formada pel Torrent de can Basi, el Sot de les Escamargues, el Sot de Can Bosc, el Sot del Bosc Negre i el Sot del Socau). Al mateix Sot del Socau hi desguassa el Sot de Ca l’Hoste, el Sot de la Font dels Pastors, el Sot del Moro i el Sot de la Bruga. Més avall i al mateix nucli del Figaró-Montmany hi ha el Sot de les Pomeretes i el Sot de la Font d’en Llanes; mentre que a Sant Cristòfol de Monteugues hi neixen el Torrent de l’Hortell, el Torrent de Can Valls i el Torrent de la Font de Rupit.
A la vessant oest, d’altra banda, hi ha el Sot del Bac i el Torrent del Bosc Negre, el torrent del Cementiri o Can Cabona i el Torrent de Maries (format per la Font Vera, la Font de l’Estalviada i el Torrent de Can Pèl-Roig), i més avall, vers el sud, el torrent de Can Boget i els seus afluents.
Com es pot apreciar, en aquest marc hidrològic té un rellevant paper la pluviositat. En general, la pluviositat del Montseny pot arribar als 1.200 mil·lilitres anuals; mentre que les temperatures mitjanes se situen als 14'5ºC, arribant als 60 dies de glaçada a l'any; amb unes màximes d'estiu de més de 29ºC.
9 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
La vall del Congost4 és un territori de caràcter mediterrani humit on la vegetació és bàsicament d’alzinar litoral i muntanyenc. La major part del terme és poblada de bosc, especialment pi blanc, pel seu ràpid creixement. Antigament entre les cotes 330 i 350 del terme i en algunes solanes a més alçada, es conreava vinya, olivera i ametller, que encara compta amb alguns petits sectors d’explotació. La resta de terrenys conreables es dediquen al cereal i altres produccions com els farratges, llegums, blat de moro i patates. I especialment a la ramaderia. Hi ha també algun petit sector d’horta i regadiu al Pla del Congost i de les rieres de Montmany i Vallcàrquera. Tot i això, l’accentuat relleu i la diversitat geològica del municipi, junt als diversos cursos d’aigua permanents han fet de Figaró un dels municipis amb una diversitat de comunitats vegetals més remarcables del Vallès. Aquest fet ha motivat que encara que l’alzina sigui un dels arbres més abundants del municipi hi hagi una llarga llista d’espècies arbòries amb una forta presència al terme. Degut a la intensa explotació forestal, a l’antic conreu de la vinya i als repetits incendis forestals, les comunitats secundàries i de retruc l’abundància de les espècies colonitzadores que les conformen com ara els pins, han pres una major rellevància.
Per fer-nos una idea de la diversitat arbòria apuntarem que més d’un 60% de les espècies d’arbres autòctons dels Països Catalans hi són presents. A Figaró-Montmany el 93,68% és avui sòl forestal (boscos i matolls) i només un 4,41% és terreny agrícola i un 1,92% terreny urbanitzat. Aquesta realitat només es comparable a altres municipis del Parc Natural del Montseny.
Al municipi hi ha alguns fragments de boscos notables per tractar-se d’ecosistemes madurs, com alguna de les avellanoses i gatelledes de la capçalera dels torrents de Vallcàrquera o la sureda de Sant Cristòfol. Per sobre d’aquests cal destacar la verneda de la part baixa de Vallcàrquera que és un dels fragments més notables d’una comunitat amenaçada a la conca del Congost. No podem deixar de senyalar també tres zones de bosc que destaquen per l’elevada diversitat: l’alzinar amb roures de l’obaga del sot del Bac, el bosc mixt de caducifolis de Montmany i l’alzinar litoral de l’obaga de la vall dels Tremolencs.
4 MOLINERO, I. (2004). El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. Catàleg d’arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès- Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.
10 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Capítol a part mereixen els petits rodals de castanyers que podem trobar en diversos punts de Vallcàrquera. Fruit d’un moment històric on l’activitat forestal fou molt intensa, al municipi tenim avui molts peus de castanyer rebrotat de soca en un estat de semi abandonament. L’interès d’aquests conreus forestals és que segurament es tracta dels més ponentins i continentals de Catalunya i uns dels més meridionals.
Un dels factors que van minvar la riquesa forestal del municipi va ser l’important incendi forestal de 1994, que va reduir en quasi una quarta part la superfície arbrada. Tot i que aquest no és l’únic incendi en la memòria dels figaronencs, possiblement va ser el que afectà una major superfície del municipi.
Plànol fotogràfic del terme municipal de Figaró-Montmany. Font: Atlas Electrònic de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Comarques escala 1:50.000.
La reduïda activitat agrícola del municipi ha fet que no trobem molts exemplars d’arbres que de forma tradicional han estat vinculats a les activitats del camp en altres indrets del Vallès Oriental. Seria el cas dels lledoners, oliveres, ametllers, figueres o nogueres. Tanmateix a Vallcàrquera, a ca n’Oliveres i al propi nucli del Figaró tampoc són rars, i en molts casos la vinculació de la gent amb aquests arbres és força important. Tot i això, l’extensió dels conreus arbrats es pot titllar de simbòlica si es compara amb municipis
11 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. veïns com la Garriga o Cànoves i Samalús, on els camps d’oliveres i ametllers són encara abundants.
Les riuades i l’artificialització de la ribera del Congost han disminuït la presència d’arbres de ribera que afortunadament encara és prou important en el conjunt del terme gràcies a la verneda de Vallcàrquera i, en menor mesura, als bosquetons de ribera del torrent del sot del Bac, de la riera dels Sots Feréstecs i de petites torrenteres del municipi. Així i tot, el tram del riu Congost a l’alçada de Gallicant presenta encara una important presència d’arbres que, tot i tractar-se de peus que rebroten després dels aiguats de 1994, comença a tenir un cert interès per tractar-se d’un dels darrers trams d’aquest riu amb verns, freixes i altres arbres de ribera característics de les vernedes.
L’estiueig a les primeries del segle XX ha enriquit el patrimoni arbori del municipi, ja que avui dia podem trobar al nucli del Figaró jardins particulars amb notables exemplars de coníferes ornamentals. Cedres, pícees, xiprers i avets són avui part important del paisatge urbà encara que de forma menys destacada que als municipis veïns com La Garriga. Per contra, trobem a faltar places i parcs públics arbrats al nucli del Figaró, però queda compensat per la proximitat al casc urbà d’alguns paratges naturals que tenen un ús social com la Riereta, la part baixa del sot del Bac o el camí de les Caramelles.
Vista de la vall de Vallcàrquera des de la Font del Pastor.
12 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
2.3. ENTORN GEOLÒGIC5
A nivell geològic el municipi de Figaró-Montmany es troba distribuït entre el massís del Montseny i els Cingles de Bertí. El conjunt més meridional, format pel Montseny, es troba ben diferenciat: d'una banda, un sòcol, compost pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per roques ígnies i metamòrfiques; i d’altra banda, la cobertura, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, és a dir, des de fa uns 300 milions d’anys fins a l’actualitat.
Les roques sedimentàries que contenen els fòssils d’aquesta era s’estenen més enllà dels límits del parc. Cap a l'oest es poden trobar en una franja entre Seva i Montmany i, sobretot, a Centelles, on s’han fet abundants troballes de cargols marins, equinoderms i crancs, entre moltes altres espècies.
Per altra banda, a la zona de ponent, i als peus dels cingles de Bertí hi afloren roques metamòrfiques i ígnies hipabissals així com roques sedimentàries. Hi trobem una sèrie estratigràfica formada per un sòcol paleozoic i una cobertura de materials triàsics i terciaris. Els materials triàsics són discordants sobre els paleozoics i presenten molt poca deformació dins la geozona. Els materials més antics, els corresponents a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, són, la majoria, d’origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure’s afectats pel plegament hercinià, això vol dir que possiblement van formar una serralada que, durant l’era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres paleozoiques.
Durant el secundari, la mar va inundar bona part del territori oriental peninsular. Els sediments marins d’aquesta època van ser enlairats durant el plegament alpí i n’han quedat restes del període triàsic. Són terres vermelloses, com les de la Vall Roja. Aquestes capes són formades per roques calcàries i de materials descompostos (detritus,
5 ÁLVAREZ, A. (1979). Figaró. Itineraris Geològics. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.
13 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. conglomerats, gresos i graves) i formen la part baixa dels Cingles de Bertí. En aquestes zones apareixen calcàries i dolomies del Muschelkalk, formant en alguns casos curioses figures. Les graderies del Puiggraciós, del turó d’en Cuspinera i de la zona de Castellar són d’aquesta època.
L’època geològica més important per a la cinglera és la terciària, que és quan va originar-se(la cinglera, suposo) i la podem dividir en dues etapes. A l’inici d’aquest període (paleocè, eocè) la mar va tornar a inundar la nostra terra, pujant des les terres de l’Ebre fins a la Catalunya interior, el que va originar noves sedimentacions marines. Un nou plegament alpí, en una primera etapa en la qual les forces laterals de l’escorça es contraposaven i causaren la ruptura del sòcol granític per la zona de Bigues, va enlairar aquests nous materials fins a les posicions que coneixem actualment, formant els Cingles de Bertí. Així doncs, es tracta de capes calcàries, conglomerats, margues i altres materials descompostos. En una segona etapa, unes forces de distensió (pressió del centre cap a les vores) van ocasionar l’ensorrament del granit al fons de l’actual depressió del Vallès.
Els materials de l’eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l’eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulits. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, coralls i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l’agricultura, pels seus components i perquè l’erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l’aigua, formen la terra vermella, com pot veure’s clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l’eocè superior.
En conjunt es tracta d’una zona amb molt bones condicions per a l’ensenyament de geologia a tots els nivells i òptima per a la iniciació. A més, existeix una topografia i uns accessos favorables que faciliten l’observació i estudi d’aquests materials, tant a nivell de paisatge com a nivell d’afloraments.
14 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
2.4. NUCLIS DE POBLAMENT
El municipi del Figaró-Montmany, denominat fins a èpoques ben recents (1981) Montmany de Puiggraciós, ha pres aquest nom perquè el centre demogràfic i administratiu del terme es troba a la població del Figaró, situat en un dels indrets més estrets del Congost entre les muntanyes que enllacen la Plana de Vic amb el Vallès Oriental.
El terme està format per dues antigues parròquies: Sant Pau de Montmany, que centra tot el sector oest i sud-oest del terme i la de Sant Pere de Vallcàrquera a l’est del municipi i desplaçada en temps moderns al poble del Figaró. A la part més ponentina d’aquest segon sector radica també l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues unida a Vallcàrquera en qualitat de sufragània. La seva demarcació muntanyosa i trencada, té uns 7 km de llargada d’est a oest, de Roca-sentella (1002 m) fins al peu dels cingles de Bertí (700 m) i només poc més d’1 km d’amplada en direcció NS vers Figaró. En aquest indret passa la C-17 de Barcelona a Puigcerdà i la línia del ferrocarril de Barcelona a la Tour de Querol.
El nucli urbà del Figaró: el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d’aquests territoris el factor que explica l’aparició d’una nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants (hostal, ferreria, etc.).
Aquesta petita població nascuda entorn d’un hostal i ferreria del camí ral, esdevingué al principi del segle XX, un centre viu d’estiueig, amb notables torres residencials i el seu casino. Amb una petita indústria inicialment centrada en els teixits i ara diversificada en mobles de cuina, industria de plàstics, metal·lúrgia, alguna fusteria i serraria.
El mas i hostal del Figaró es documenten des del 1399. Prop d’aquest hostal es va erigir una capella dedicada a Sant Rafael i Santa Anna, que surt documentada des del 1413 i que és la base de l’actual parròquia. L’antiga església, ara convertida en casa, es
15 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. conserva encara, molt transformada, al carrer per on passava l’antic camí ral. Fins al principi del segle XVII la dinastia dels Figueró, anomenats gairebé tots Rafael, exercia l’ofici de pagès i d’hostaler, fins que un d’ells passà a Manlleu a exercir de paraire vers el 1630. El fill d’aquest, Rafael Figueró, passà a viure a Barcelona on exercí des del 1647 l’ofici d’impressor, ofici que continuà exercint el seu fill Rafael Figueró i Jolis i un nét, també anomenat Rafael, documentat des del 1717. Ells formaren la dinastia dels impressors reials Figueró, autors de moltes obres importants al seu temps. Pel seu trasllat a Barcelona, els Figueró vengueren part del seu mas i terres als amos del Mas antic del Figueró. Ara bé, es reservaren l’antic hostal i el patronat de la capella de Sant Rafael; hi renunciaren el 1751 a favor del rector de Vallcàrquera.
Entre els anys 1673 i 1709 s’establiren al Figaró 11 famílies, algunes de les quals són recordades per les antigues llindes del poble (entre elles, tres feien de ferrers i dues d’hostalers). Aquests cens baixà a 8 famílies el 1823, a causa de la guerra, però al 1860 el poble ja tenia 72 famílies. Aquest creixement portà a la construcció de la nova església de Sant Rafael, a la part alta del poble, entre 1834 i 1845, i a que s’hi traslladés la parroquialitat de Vallcàrquera des del 1870. El 1970 el poble tenia 744 habitants, i arribà a un estancament. El 1900 Figaró tenia 402 habitants, el 1930 en tenia 463, el 1960 en tenia 579 i el 1970 en tenia 739; i al 2004 hi ha censades 993 persones.
Vista general de Figaró-Montmany des de la Cuspinera.
Sant Pau de Montmany: edifici situat en un dels graons estructurals situats a l’angle entre Puiggraciós i la Cinglera de Bertí, abocada a la vall i sobre el mas Ullar. Va abandonar-se el 1910 i el rector i els cultes es traslladaren al santuari de Puiggraciós. És
16 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. un edifici gòtic tardà 1600 i 1606, sense voltes i amb portals tapiats, i la rectoria encara és habitada temporalment.
Sobre aquesta església, en un collet, a 701 m hi ha la torre de telègraf òptic i de base prismàtica, de dos pisos, construïda el 1845 i Puiggraciós, on es troba el poblat ibèric (807 m) hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, residència des del 1973 d’una comunitat de benedictins filial a Sant Pere de les Puelles. El santuari fou erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons la tradició, s’havia trobat la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV i que es venerava a Sant Pau. Des del segle XV se celebrava una processó des de l’església parroquial, fins que es va optar per la construcció del santuari, ampliat més tard amb un cambril i una casa per als ermitans, que fou també rectoria entre 1920 i 1936 i ara convent i lloc de recés. Als peus de la torre del telègraf hi ha un petit edifici, abans capella, que recordava el lloc on la tradició diu que es trobà la imatge de Maria. És lloc de molta devoció ara vinculat a la parròquia de l’Ametlla.
El sector de Montmany comprèn, a més de la vall de Montmany, un sector que per ponent s’aboca vers la plana vallesana a l’altra banda de Puiggraciós (807 m) i que arriba fins a un parell de quilòmetres al nord de l’Ametlla i un altre petit sector que al nord de la serra presidida pel castell de Montmany aboca a la riera de l’Obac. Aquest sector és el més ampli conegut i a la vegada despoblat del terme. Està format pels Sots Feréstecs, nom que li ha donat la novel·la de Raimon Casellas, publicada el 1901 i que situa la seva acció en aquests paratges presidits per la cinglera de Bertí. Una petita carenada porta al castell de Montmany, també conegut com Castell dels Moros, de la Rovira o del Prat. A la part nord del terme hi ha la vall del Bac, lloc on practiquen les escoles d’escalada dels clubs excursionistes barcelonins.
Vista de Montmany des de Puigraciós.
17 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Sant Pere de Vallcàrquera: antiga església parroquial que es troba en una vall tancada, vall carcera segons els antics documents, que s’obre entre els contraforts del turó de Tagamanent i el de Monteugues, solcada per la riera de Vallcàrquera que neix a Tagamanent i conflueix amb el Congost.
L’església és un edifici romànic tardà amb volta apuntada, ampliada amb un presbiteri, a manera de gran absis tardà, per a allargar la nau i amb una espècie de segona nau formada per capelles afegides unides per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d’aquestes modificacions i l’esvelt campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el nou portal de ponent. El 1961 es comença una restauració que no va continuar. Guarda antics retaules amb pintures del segle XVII i alguns elements d’escultura notables. El 1870 la parroquialitat es traslladà al Figaró.
L’antiga rectoria és a uns 10 minuts més amunt de l’església en un indret assolellat. És un gran casal, ara masia que té annexa una capella dedicada abans a Sant Pere, erigida el 1750, on el rector celebrava els dies entre setmana. Aquesta vall presenta un poblament dispers organitzat en masies (Can Puig, Can Dosrius, Can Gil, Can Grau) i petites explotacions agrícoles (Can Tarrers, can Matamoros, Can Vileta, Can Geroni), junt a una important estructura hidràulica conformada per sèquies, recs i molins.
A la part alta de la Vall hi ha alguns jaciments de baritina, explotats periòdicament, al llarg dels segles XIX i XX, amb conjunts miners tant destacats com les mines del Socau.
Vista de la zona de Vallcàrquera.
18 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Sant Cristòfol de Monteugues: antiga església parroquial d’origen romànic que es troba aixecada en un collet entre els dos grans masos dels Plans i Valls, que foren des del segle XIV la seva única feligresia, en el moment (1363) que deixà de ser parròquia per a convertir-se en sufragània.
Segons una llegenda basada en la inscripció de la campanya “Carlous Magnus me facit”, feta pel fonedor Carles Many al segle XV, indica que va ser fundada per l’emperador Carlemany després de vèncer els sarraïns al veí Pla de la Batalla, i que la campana es va perdre al 1936. Al 1021 tenia categoria parroquial, al 1139 va ser cedida al monestir de l'Estany, al 1363 va passar a ser sufragània de Vallcàrquera i, des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic. Actualment només es conserven dempeus dos dels masos que formaven part d’aquesta parròquia, tot i que, com esmenta la documentació, n’eren molts més.
A tot el municipi es documenten masies tan notables com el mas Oliveres, Can Plans, el mas Valls, Can Boget, Can Miquel, Can Badia, Ca l’Antic, Can Xicola, l’Ullar, el Prat, Dosrius, el Puig o la casa de l’Obac o del Bac.
Vista de L’església de Sant Cristòfol de Monteugues.
19 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
2.5. INTRODUCCIÓ TOPONÍMICA
L'origen sobre el mot Figaró-Montmany ha estat motiu de discussió per a molts lingüistes i experts.6 Respecte a Figaró, tot i que la seva derivació del mot llatí ficus és acceptada per tothom, alguns autors li atribueixen una doble normalització lingüística en Figaró o Figueró. Segons Coromines7, aquesta discussió no té resolució possible ja que manca documentació antiga. Depèn de si és derivat de figa i figuera per la via natural del diminutiu figuer-figuera. Tot i que assenyala que no es pot descartar que vingui del mot figar, un col·lectiu format directament sobre el llatí ficus que significa figuera. Això, segons l’autor, és excessivament hipotètic. Ni Alcover-Moll ni Coromines tenen documentat cap testimoni de l’existència d’aquest mot i li resta probabilitat en alt grau, el fet que ficus ni en català, ni en occità ni en francès no ha deixat continuació ni en el sentit de “figuera” ni en el de “figa”; sinó tan sols en el “tumor” (vergonyós o d’animal). Si el nom és repetís força en toponímia, seria menys inversemblant, però de fet només hi ha notícia de paral·lels en el nom d’unes mines a Sant Martí de Sesgueioles, a l’Anoia.
Per raons històriques i lingüístiques, i a partir de la documentació antiga, sembla més correcta la forma Figueró8, ja que el canvi de “gue” per “ga” respon més aviat a una errònia representació gràfica de la vocal neutra catalana. El segle XVIII, per exemple, els impressors barcelonins Figueró, de la família originària del nostre poble, feien constar així el seu cognom als seus llibres en castellà, llengua que no té vocals neutres [Diario y verídica relación de las operaciones y sucessos del sitio de la ciudad de Barcelona, desde el dia 31 de março de 1706 hasta la retirada del enemigo, Barcelona, 1706; Continuación de el diario de el sitio y defensa de Barcelona, publicada en esta plaça el dia 11 de septiembre de 1713, Barcelona, 1713]. Però com que la qüestió del nom és objecte de polèmica a nivell local, s’ha escollit la forma oficial, tot i que citant,
6 COROMINES, J. (1980). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Ed. Curial. Barcelona. 7 COROMINES, J. (1995). ONOMASTICON CATALONIAE. Vol IV. Curial Ed. Catalanes. Barcelona: 218. 8OLIVER, J. (2000b). Història de Figaró-Montmany. Abans de ser-ho. Ajuntament de Figaró-Montmany. p. 9.
20 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. sempre que ha estat possible, la forma que apareix als corresponents documents originals, quan s’ha de fer referència al poble; en canvi, quan es tracta de la família d’hostalers es fa servir la forma de “Figueró”. Aquest tema fou portat a referèndum municipal el 2004 i per votació popular s’optà per la forma Figaró.
Respecte el topònim Montmany9, aquest sembla derivar del mot mont (muntanya, punt elevat) i l’adjectiu llatí magnus que significa gran. A la documentació antiga apareix des del 1359 el Castell de Muntmany (odo ACA XII, 13). Els paral·lels més propers d'aquest topònim els tenim en fussimanya, munmayt, monmany, etc.
Altres topònims que fan referència a accidents geogràfics els trobem en els diferents soleies, obaga, sots, plans i serrats. Sempre vinculats a un mas o construcció propera com per exemple: la soleia de Can Xicola, el Sot del Prat, les planes de Can Miquel, el Serrat de l’Ocata, etc. Un altre exemple són els topònims com els Esgraons o la Foradada, que fan referència específica a la formació geogràfica. També es troben altres topònims, no molts, associats a activitats antròpiques com és el dels Amorriadors. Segons informadors orals era l’espai on tancaven les vaques en zones isolades de muntanya. Altres topònims documentats són: el Socau, el Pla de la Batalla, el Pla de Maries, etc.
Molts dels altres topònims del municipi tindran un origen més clar. Els derivats naturals associats a espais naturals o punts geogràfics com Puiggraciós, el Bac, el Prat, els Plans i can Valls, la Riereta; altres patronímics com ca l’Andreu, Cal Pere Mestre, etc. i altres d’origen vegetal com el Romaní, Oliveres i Figaró mateix entre molts altres.
La realització d’un estudi toponímic, és a dir, un estudi exhaustiu dels noms de lloc, permetria acostar-se a la significació dels noms de lloc partint d’una sèrie de categories com són el territori i la filologia. La toponímia presenta una relació essencial amb la geografia (els noms de lloc en són el vocabulari propi) i amb la història (en la mesura que els noms esdevenen el testimoni, enllà del temps, d'una determinada relació home- lloc).
9 COROMINES, J. (1995). ONOMASTICON CATALONIAE. Vol V. Curial Ed. Catalanes. Barcelona: 179-180.
21 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
L’escut del municipi també és un element significatiu i esdevé un signe d’identitat clau per a la població. Aquest està format per un motiu zoomorf, un peix disposat verticalment, de perfil i amb el cap amunt situat al centre de la composició. La bandera apaïsada té unes proporcions de dos d’alt per tres de llarg, verda amb el peix groc de l'escut al centre.10
Va ser publicat al DOGC el 19 de juny de 1996.
El peix representa sant Rafael. Sant Rafael, “aquell que cura”, és un arcàngel enviat als homes per sanar i alleugerir el dolor. La llegenda àuria explica l’alliberament de Sara de l’opressió del diable, la curació de la ceguesa de Tobies i la protecció del seu fill durant el trajecte cap al seu casament. És tradició que Rafael s’hauria enfrontat al dimoni, amagat sota l’aparença de peix, que finalment matà donant-lo de menjar als seus protegits per a curar-los les ferides. A partir d’aquest moment, Rafael seria protector de malalts i viatgers.
La capella de Sant Rafael, pròpia del mas Figueró, es documenta per primera vegada l’any 1413. L’advocació de la capella es devia a la seva vinculació amb un hostal que ja existia l’any 1399 i era freqüentat per comerciants, traginers i altres passavolants que feien el camí del Congost i que tenien Sant Rafael com a patró. El peix ja devia acompanyar aleshores la representació del sant a la capella de l'hostal.
Documentada regularment entre els segles XVI i XVIII, la capella de Sant Rafael passà a propietat municipal per disposició dels marmessors del testament de Rafael Figueró el 21 de maig de l’any 1751. A partir del traspàs de la propietat de la capella al poble, el peix inicià el camí de la seva vinculació amb el municipi fins que, en el marc de la constitució dels municipis liberals (1835-1850), passà a formar part de l’escut municipal, on es troba per primera vegada en un esborrany d’acta del ple de l’any 1856, en temps de l’alcalde Isidre Bellavista.
10 Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Figaró-Montmany"
22 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
2.6. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL POBLAMENT
Introducció Històrica11
L'actual municipi de Figaró-Montmany es va anomenar fins a l'any 1981 Montmany de Puiggraciós. El nom actual reflecteix, més que l'anterior, que el centre demogràfic i administratiu del terme es troba a la població del Figaró, situada al fons de la vall del Congost. Històricament es troba situat en els límits tradicionals de les demarcacions civils i eclesiàstiques de Barcelona i de Vic, fet que, avui en dia, encara es conserva.
Els límits del terme municipal reprodueixen a grans trets els de l'antic territori jurisdiccional del castell de Montmany o, si es vol, les terres de les tres parròquies que aquell englobava: Sant Pau de Montmany, Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues. Si atenem als antics territoris eclesiàstics, només cal dir que l'actual parròquia de Figaró ha perdut el sector de Puiggraciós, que corresponia a la parròquia de Montmany i que s'uní després de la darrera guerra civil a la de l'Ametlla del Vallès.
El terme del Figaró fou poblat des d’èpoques molt remotes, com revelen les troballes del neolític i durant la protohistòria, especialment a l’indret del mas Oliveres. Es coneix l’existència d’un poblat ibèric proper a Puiggraciós, descobert el 1940 i excavat poc després que mostra l’existència de dos recintes sobreposats i emmurallats, excepte la part que mira la cinglera. Les troballes de ceràmica i les monedes indiquen una ocupació al llarg del segle III aC i que fou abandonat en l’etapa de romanització del país.
Les restes romanes més importants cal cercar-les a les vies de comunicació que van utilitzar, i que la majoria d’elles segueixen sent vigents en l’actualitat. La més antiga documentada és la via que anava d’Ausa (Vic) a Aquae Calidae (Caldes de Montbui) per Tona i els Cingles, on encara hi ha algun tros empedrat i que, bàsicament, actualment correspondria a la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines (C-1413).
11 OLIVER, J. (2000b). Història de Figaró-Montmany. Abans de ser-ho. Ajuntament de Figaró- Montmany.
23 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
L’altra via important que van construir va ser la d’Ausa a Barcino (Barcelona) per Semproniana (Granollers) aprofitant la vall del Congost, actualment encara és la via de comunicació més important entre aquestes poblacions, coneguda com a C-17 i com a N- 152 fins fa un temps. Altres evidències al municipi són la troballa de ceràmica romana i ibèrica de forma aïllada i el forn de les Planes.
Després d'un nou silenci de les fonts i de la inexistència de restes arqueològiques corresponents al període visigòtic, se sap que al segle IX el Congost va esdevenir escenari principal de l'anomenada "revolta d'Aissó", pel nom del cabdill que, amb el suport del l'emirat de Còrdova, posà en entredit el domini franc sobre els territoris cerdà, osonenc i vallesà durant els anys 826/827. Segons els no gens imparcials cronistes francs, durant aquests anys aquests territoris foren objecte quotidià d'incendis i rapinyes, i cal pensar que, com a eix de comunicació entre Osona i el Vallès, el Congost es trobava en primera línia de la revolta i, també, de la posterior "pacificació" franca.
No és gens casual que el final de la revolta d'Aissó i la victòria franca coincideixin amb els primers documents escrits conservats relatius a la zona del Montseny i, a més, que en aquests documents apareguin els senyors locals protagonistes de la primerenca feudalització, les primeres esglésies i els primers castells.
En el context no llunyà dels segles IX o X, es crearen les tres parròquies de Sant Pau de Montmany, Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Cristofol de Monteugues, que foren supeditades a l’església de Sant Esteve de la Garriga. Són esmentades de manera genèrica al 966 quan el comte Miró va unir l’església de la Garriga a la seu de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, i de manera explícita quan el 1139 el bisbe de Barcelona va unir l’església de la Garriga i les seves filials al monestir de l’Estany. Diversos documents, un de 1020 fa referència a Sant Cristòfol de Monte Eguas, el 1074 a Sant Pere de Vall Carcera.
A banda de les esglésies parroquials, a l'Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella del castell de Montmany, documentada l'any 1247 i dedicada a Sant Miquel, i la capella de Santa
24 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Anna i Sant Rafael, esmentada per primera vegada l'any 1508. De l'any 1413 data la primera notícia de la mare de Déu trobada de Puiggraciós, la qual, tot i que des del principi es va venerar a la parròquia de Montmany, donà origen a una rudimentària capella a l'indret de la troballa i, al segle XVII, a l'actual santuari de Puiggraciós.
Una de les cares de la Contrarreforma del XVI fou la renovació material de les esglésies. En fou exemple la construcció del nou temple de Sant Pau de Montmany que va substituir l'església romànica consagrada a finals del segle XII. Les obres es van iniciar l'any 1586 i es van allargar com a mínim fins al 1609, quan es van beneir les capelles de Sant Llorenç i del Roser. Cal dir que mentrestant, també es van fer obres de reforma a l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, a la capella de Sant Rafael del Figaró (any 1581) i a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues (any 1586).
En l’aspecte civil, el terme depenia del castell de Montmany, de domini comtal, entre els segles XII i XIV que era defensat i estava sota la cura dels cavallers de Santa Eugènia. Des del 1319 consten com a feudataris majors els Centelles, que el 1357 van comprar a Pere III el domini total i la jurisdicció d’aquest terme i el de Gallifa per 7000 sous. D’aquest moment en endavant el terme de Montmany es considera integrant de la baronia de Centelles. El municipi fou així indestriable de la història del castell termenat, sobretot a partir de la venda i posterior recuperació per part de la Corona del domini jurisdiccional del castell, entre els anys 1357 i 1550. El 27 de març de 1550, el terme de Montmany va reincorporar-se definitivament al domini reial. El desenvolupament dels nuclis urbans va donar-se simultàniament al procés de reocupació dels masos rònecs que havien estat desocupats des de la Baixa Edat Mitjana, així com al de la recolonització dels espais agraris abandonats. La viticultura arribà a la major part de les terres conreables del terme, va resultar greument afectada per la plaga d'oïdium que va assolar les vinyes del Vallès a mitjan segle XIX i després per la fil·loxera, que va arribar al terme del Figaró l'any 1895.
El segle XIX es caracteritza pels conflictes bèl·lics de la Independència i, a Catalunya, de la Guerra del Francès (1808-1814). La guerra va afectar el terme des del principi. Així, el juny de 1808 passà pel camí del Congost el baró de Maldà, un dels molts
25 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. barcelonins que abandonaren la capital després de la derrota francesa al Bruc. El baró deixà, per cert, una descripció ben trista del nucli del Figaró. Fou els anys 1809 i 1812, però, que la veritable guerra arribà al terme, degut al pas de columnes franceses pel Congost, els atacs que aquestes rebien de les guerrilles, les represàlies sobre la població civil local i la presència de nombrosos refugiats arribats des d'Osona i, sobretot, de les terres del Vallès i Barcelona. Aquest conflicte s’embolicà amb les tres guerres carlines.
A la primera guerra carlina al Congost també hi va haver enfrontaments. Documentem el primer al Diario de Barcelona de l'11 de novembre de 1835, que informava com "el benemérito comandante de armas de Granollers, Don Felipe Coll, el dia 4 de los corrientes, atacó y batió, con una columna de urbanos, a la facción de Puigoriol, en la rectoría de Montmany, hiriendo algunos y persiguiéndoles en su dispersión por las montañas del Congost, rescatando del poder de los facciosos al benemérito cura párroco de la Garriga". El mateix passà amb la segona guerra carlina (1846-1849), on la documentació esmenta que "en el día 12 de los corrientes dieron, en la plaza mayor del presente pueblo, de 15 a 25 palos muy fuertes a Francisco Garriga, bagagero de Montmany" (Maurí, 1954, p. 181). El maig de 1849, els carlins encara rondaven per les muntanyes del Congost i bona part del Montseny. És en aquest moment que s’edifica la torre de senyals o telegrafia òptica de Puiggraciós.
En aquest context i segons Madoz12, ”las 100 casas que consta la poblacion se hallan diseminadas, por entre montes, valles i barrancos. Tiene una iglésia parroquial San Pablo en Monmany y San Pedro en Vallcarcara; y otra aneja en San Cristobal de Monteguas y Plans, antiquisima y desierta cuya campana dicen que lleva inscrito el nombre de Carlo Magno, se halla cerca de dos casas solares nombradas Valle de Monteguas y Plans. El termino limita con Valldeneu y Tagamanent, Canovas y Samalus i la Garriga y l’Ametlla i Bigas i Berti. En él se comprende la aldea o casa de Figuero o Figaró, varias casas de campo y una ermita dedicada a la virgen de Puiggracias,
12 MADOZ, p. 524: Cuadra en la diocesi de Barcelona, partido de Granollers. Ayuntamiento de Monmanes. MADOZ, p. 149: Compuesto de estas dos parroquias que unidas forman un ayuntamiento cuya cabeza es Monmany, en la diocesi de Barcelona, partido judicial de Granollers.
26 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. colocada a un quarto de hora de la parroquia de Monmany. El terreno es monuoso, en general, contiene bosques arbolados y de maleza, plantaciones de viñedo y olivar, y poca parte llana de sembriado. La fertiliza la riera del Congost que cruza el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente,. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas.”
A l’època contemporània és dóna la definitiva embranzida a les millores de les comunicacions. A principis del segle XIX, el baró de Maldà s'havia referit al camí del Congost dient que havia "a estonas mitg a tambullons las mulas en tot aquell camí de pujadas, baxadas y graonadas, dit lo Congost, de allò ben infama...que encara que lo donassen mil lliuras no hi tornaria a passar". La construcció de la nova carretera es va iniciar l'any 1846 i va acabar el 1851. L'obra de la carretera va dur aparellada la construcció d'un nou pont sobre la riera del Congost, que l'any 1831 ja es considerava molt beneficiós per "a los particulares para el cultivo de sus tierras y recolección de frutos...al correo para no causarle detención en tiempos de las frecuentes avenidas...y a toda clase de gentes que en tiempo de llubias quedan impedidas en su tránsito". El pont ja estava acabat el 1849.
La carretera del segle XIX fou substituïda després com a principal via de comunicació del terme per la nova N-152 (actual C-17), inaugurada entre els anys 1986-1987. I trenta anys després de la construcció de la primera carretera del Congost arribà el ferrocarril. El projecte per a la construcció d'un ferrocarril des de Barcelona a Camprodon ja s’havia presentat a Madrid l'any 1844 i el 1859 ho havia estat el projecte específic de la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. La línia entre la Garriga i Vic es va inaugurar el 1875 i va arribar a Sant Joan el 1880. La construcció de la línia de ferrocarril també va comportar la construcció de tres importants viaductes entre la Garriga i el Figaró.
27 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
En aquest context es desenvolupa el fenomen de l’estiueig relacionat amb el marc històric i socio-econòmic general de Catalunya, on al llarg del segle XVIII, i sobretot del XIX, apareix una nova classe hegemònica: la burgesia. Durant la segona meitat del segle XIX es defineixen centres econòmics tan importants com Sabadell, Terrassa o Barcelona, però la industrialització no arribarà com a fenomen generalitzat fins a partir dels anys 50 del segle XX. Fins aquest moment l’economia del Figaró es continuarà basant en l’agricultura i l’explotació del bosc, malgrat que la crisi del camp s’havia iniciat molt abans.
L’entorn natural del municipi i la seva ubicació clau en el pas d’accés a la plana de Vic van afavorir que el Figaró es convertís en un poble de carretera. El ferrocarril, que va facilitar el transport de persones i productes, tindrà molta incidència en el futur del municipi. La presència d'estiuejants va anar augmentant i, així, l'any 1912 es deia que a la població autòctona calia "agregar en verano gran número de vecinos de temporada que en el presente año han pasado de 80 familias. El vecindario de la temporada de verano va aumentando contínuamente cada año, pues en 1904 lo formaban sólo unas 30 familias, y esto es debido a que no sólo se construyen nuevas viviendas en terrenos aún no edificados sinó también otras nuevas y se restauran y embellecen otras, que enseguida pasan a ser ocupadas por forasteros".
En el decurs de la guerra civil espanyola es van saquejar i cremar les diverses esglésies parroquials i el santuari de Puiggraciós. També va haver-hi represàlies i algun assassinat. Un dels problemes principals amb què es va enfrontar el municipi, després del conflicte, fou la presència de nombrosos refugiats procedents de diversos llocs d'Espanya. La guerra va tenir com a conseqüència, l'any 1946, la definitiva vinculació dels afers parroquials que es feien a Puiggraciós a la parròquia de l'Ametlla, mentre no es restablís el culte a la de Montmany, fet que no va succeir mai.
El nucli del Figaró
L'any 1313 es documenta per primera vegada el lloc "a Figero", on vivia la concubina del rector de Monteugues. El nom del lloc fa referència a la presència dels arbres fruiters que hi havia als horts del vessant de ponent del Montseny i de la riba del Congost, i que donaren nom al veïnat del Figaró. El mas Figueró es documenta per primera vegada l'any 1371 i el 1557 ja apareix configurat el primerenc "vicionatus” del
28 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Figaró. La vitalitat demogràfica a partir de 1500, a causa de la forta immigració francesa va afavorir l'inici d'una embranzida constructora que acabaria donant una nova fesomia al terme. En gran part, la construcció de noves cases fou resultat dels establiments per fer casa i hort, realitzats pels pagesos i hostalers Figueró; en algun cas, els establiments afectaren fins i tot parts de l'antic mas Figueró, com aquella "torrassa vella del mas Figaró" establerta a en Xicola a mitjan segle XVI.
El nucli del Figaró es va desenvolupar mentre els altres veïnats que ja existien a finals de l'època medieval també s'anaven poblant, tot i que a un ritme menor. El veïnat de Faramelles, al voltant de Can Boget, ja estava constituït cap a l'any 1520 i fou un lloc preferent d'assentament d'immigrants francesos. El 1628, l'aglomeració ja rebia el nom inequívoc de "veïnat de Faramellas" i, el 1680, l'esment com a "raval de Fermellas" delatava la continuació del creixement. A la parròquia de Vallcàrquera, a finals del segle XVII, les cases noves també es feien a "los bachs del sot de Vallcàrcara", en terres del mas Dosrius, i al "soley del sot de Vallcarca".
El desenvolupament del nucli del Figaró, contrapunt de la marginació de les valls laterals del Congost, va dur aparellada la millora dels accessos al terme tant per carretera com per l’arribada del tren.
Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava "en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir", o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Un testimoni de l'estiueig és el Casino del Figaró, inaugurat definitivament per a la temporada de 1935.
Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès i que, en aquest cas, constitueixen el contrapunt ideal per a una visita a la vall de Montmany, on s'ambientà la novel·la igualment modernista de Raimon Casellas.
29 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
2.7. LA REALITAT CULTURAL
Durant la segona meitat del segle XX es van produir transformacions profundes que expliquen el Figaró-Montmany d’avui. La dinàmica poblacional indica actualment una tendència al creixement del nucli vinculat a l’assentament definitiu de persones procedents del centre de la Regió Metropolitana de Barcelona. Però aquest assentament no necessàriament coincideix amb la localització dels llocs de treball de les persones establertes, cosa que planteja altres nous reptes a l’administració i l’economia locals.
Entre els canvis més significatius, cal destacar l’arribada d’immigrants des de l’estat espanyol, primer, i d’altres indrets després; l’arraconament progressiu de l’agricultura per la industrialització i els serveis; i l’adscripció del terme a les dinàmiques generals (culturals, econòmiques, urbanístiques fins i tot) que afecten tots els països occidentals avançats actualment.
L’arribada a Figaró-Montmany d’immigrants procedents de l'Estat espanyol després de la Guerra Civil es va produir, en una primera fase, no per l’atracció exercida per l’economia catalana -molt tocada per la guerra- sinó pels efectes immediats de la contrareforma agrària franquista a les àrees de latifundisme, que generava l’expulsió d’amplis contingents de pagesos sense terra, i per les dificultats per sobreviure en general. La majoria d’aquests immigrants es van establir al municipi. Els darrers 15-20 anys, el municipi també ha vist l’arribada d’una nova immigració provinent de tot el món, especialment de l'Amèrica Llatina, del Magrib i l'Europa de l'Est.
Cal tornar a fer esment de que en els darrers 30 anys, les superfícies agrícoles útils i treballades han estat arraconades per la industrialització, la urbanització i els serveis. Per aquest motiu, partides senceres de terra, sovint conreades contínuament des de l'Edat Mitjana ja no hi són, mentre que masies igualment antigues o bé s'han abandonat i es troben en un estat de ruïna o bé s'han convertit en habitatges secundaris; en pocs casos s'han deixat en mans de masovers i continuen més o menys l'activitat tradicional.
30 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
El repte es troba actualment en establir els mecanismes per fer efectiva l’articulació entre el desenvolupament econòmic local i la preservació de l’entorn i de la qualitat de vida. La disponibilitat d’institucions, instruments legals (Planejament General, plans especials, figures de protecció especial del patrimoni, etc.) i mecanismes de control i participació democràtics, així com una més general conscienciació sobre la importància del desenvolupament sostenible, haurien de fer-ho possible.
2.8. ECONOMIA
El concepte de patrimoni com a reflex de la vida d'una comunitat ens porta a tenir presents una sèrie d’activitats econòmiques que han pervingut al llarg del temps i que són un testimoni necessari per tal de recuperar el conjunt d'activitats humanes, que han deixat traces, més o menys visibles, en un territori.
Per la seva singularitat no s'han inventariat extensament dins les fitxes patrimonials del municipi, però sí que s'han inclòs dins l'estudi, per ser una herència, més o menys viva de les activitats d’una comunitat.
Les principals activitats econòmiques del municipi de Figaró-Montmany s’agrupen entorn els sectors productius bàsics: el sector agrari, el sector industrial, el sector constructiu i el sector serveis.
Al terme de Figaró-Montmany la principal activitat econòmica documentada està destinada al sector industrial amb un 31% seguit del sector serveis amb un 66%, mentre que el sector agrari està representat amb un 3%. Dins el sector industrial, la construcció és l’activitat més present, tot i que a finals del segle XX es pot parlar d’un cert estancament de l’activitat empresarial.
Taula d'activitats econòmiques
Agrícola indústria Serveis
31 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Les activitats econòmiques relacionades amb el patrimoni i documentades al municipi de Figaró-Montmany es poden agrupar de la forma següent:
• Diverses activitats ramaderes i en menor mesura el pastoreig d’ovi-càprids i bòvids fent esment a les evidències arquitectòniques relacionades amb aquestes tasques: barraques de pastor, tancats de bestiar, corts i estables, camins ramaders...
• Activitats agrícoles dedicades al treball del camp que permeten fer una aproximació als diversos conreus i comprendre sistemes constructius com les feixes, canals d’irrigació, els amuntegaments de pedres fruit de despedrar els camps... i cultius abandonats com el de la vinya i l’olivera que ocuparen un lloc destacat, sobretot a la part del Congost.
• Activitats relacionades amb l'explotació del bosc. És el medi que ha ofert més recursos a l'home donant oficis com el de carboner, piler o llenyataire... i que es manifesta de forma residual a través de les diverses places carboneres.
• Les activitats relacionades amb la manipulació dels elements, la fabricació de teules o calç per a la construcció, tant d’ús domèstic com industrial, són un clar referent de l’activitat humana.
2.8.1. ACTIVITATS AGRÍCOLES
Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentren a les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà. Des de l'edat mitjana fins a finals del XIX, un dels conreus més importants que es va portar a terme a les feixes del municipi de Figaró-Montmany fou el de la vinya, produint-se una mitjana de 300 càrregues de vi anuals13. La fabricació i producció massiva d'oli i vi es pot emmarcar dins del creixement econòmic i augment demogràfic
13 PARELLA, M. (1989). “Aproximació històrica al cultiu de la vinya a la vall del Congost”. a Monografies del Montseny, 4.
32 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. dels segles XVIII i XIX, evidenciat a tot el territori català. Aquest creixement ja arrencava del segle XVI, quan després dels greus danys causats per la pesta i la guerra contra Joan II s'inicià una progressiva recuperació. Una data important fou la de 1599 quan un privilegi reial autoritzà l'exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió marcà l'inici d'un important impuls econòmic que girà entorn del conreu de la vinya i l'obertura de nous mercats per a aquests productes. L’augment de la viticultura farà que es redueixin les terres destinades al conreu de cereals, i que es cultivin espais fins aleshores considerats erms, canviant de forma significativa el model d’explotació tradicional.14
El segle XVIII és considerat com el segle del gran impuls comercial, i sobretot la primera meitat destacà per l’esplendor agrari i el ja esmentat increment demogràfic. Però al segle XIX la crisi ocasionada per la fil·loxera i la consolidació de la industrialització farà que molts d’aquests conreus es deixin de cultivar i s’abandonin de forma definitiva.
Seran diverses les eines utilitzades per a realitzar aquestes tasques, tot i que en destaquen les premses d’oli i de vi i els molins fariners o drapers. Tant de molins com de premses per a vi i oli se’n coneixen de diversos tipus des de l’antiguitat. Tot i això, és difícil establir una cronologia precisa ja que les diverses tècniques i processos utilitzats sovint han coexistit en el temps. D'aquestes instal·lacions es conserven estructures molt precàries, i seria important pel seu coneixement, mecanisme i la seva classificació conèixer diversos aspectes com la seva disposició en planta, les zones de decantació o els espais pròpiament dedicats a les diverses fases d’elaboració.
Una altra referència esmenta que tota la Soleia (el bosc sobre Santa Eugènia) era vinya, com també ho eren els terrenys expropiats per a la construcció de la via del tren el 1890. La vinya apareix, doncs, lligada a les terres marginals i menys productives i als petits propietaris, en un marc fonamentalment familiar. Al 1278 es documenten oliveres en uns horts del mas Santa Eugènia situat entre el camí de Barcelona a Vic i el riu Congost
14 SARRI, A. (1996). Masia Can Cabanes. Documentació Arqueològica. Memòria del Servei d'Arqueologia de Catalunya (inèdit).
33 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
"cum olivarias et cum alios arbores diversorum generum".
Al municipi també es documenten illes, o espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents i que es regien per les inundacions periòdiques. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s’associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s’hi practica una agricultura de regadiu. Aquestes petites hortes, estaven a la ribera del riu Congost i actualment encara són visibles a la riera de Vallcàrquera. Serà a la part baixa d’aquesta riera on encara s’hi documenta, de forma residual, aquesta pràctica agrícola.
2.8.2. ACTIVITATS RAMADERES
Les evidències patrimonials relacionades amb les activitats ramaderes han desaparegut pràcticament del municipi. Les explotacions ramaderes en funcionament al terme de Figaró-Montmany són un total de cinc. Moltes d’aquestes explotacions combinen la criança de bestiar menor sobretot conills i aviram amb la de bovins i èquids.
No resten evidències de pastoreig a la zona procedent de bestiar estabulat en el municipi i no es pot parlar d’activitat transhumant ni de gran activitat ramadera. L’aprofitament d’aquest bestiar serà divers, a causa de la varietat d’animals estabulats i no trobem una especialització segons el tipus de bestiar, sinó que se sol complementar. El consum és principalment d’aportació càrnica i làctica destinat a un mercat domèstic i esporàdicament local i comarcal, a excepció de la cria d’èquids, molt més especialitzada.
2.8.3. MINERIA
L'explotació dels recursos naturals associats a l'explotació de pedreres i a la mineria es documenta des d'antic, com demostra la gran presència de masies, que utilitzen aquesta pedra treballada, amb dates gravades a les llindes dels segles XV-XVI. Aquest tipus de pedra sorrenca i vermellosa, era molt utilitzada per a embellir les llindes, portals, cantoneres, ampits i altres parts arquitectòniques de les construccions locals. També se'n feien pedres d'esmolar i diversos objectes: abeuradors, piques, etc. I, a partir del segle
34 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
XX, per a fer revestiments de sòls, escales, enllosats...15
La primera activitat del lloser consistia en treure la coberta vegetal, acció coneguda com escorxar. Després començava a tallar lloses de mida variable de pedra sorrenca, amb martell pic i cisell, seguint les diferents vetes. Aquestes lloses eren transportades al taller on es tallaven i es polien segons la demanda. Més endavant s’utilitzà el sistema de barrinades, amb dinamita; i actualment fan servir una serra per trencar els blocs.
La pràctica minera, tot i que documentada per èpoques molt més recents, també va ser molt important a la zona de Figaró-Montmany, on destaquen unes mines de barita sota can Coll (terme municipal de Tagamanent) i les del Socau. No s’ha pogut documentar el moment inicial d’aquesta explotació, ben documentada a principis de segle XX, que tancaria cap als anys 70. Però en la tradició oral de la gent del poble es recorda quan en van baixar els rails i les vagonetes, juntament amb moltes de les eines utilitzades, i dels miners que s’hostatjaven a la Fonda Petit Fornós. Aquests eren tots de procedència forània i el contacte amb la gent del municipi, tot i ser cordial, era força esporàdic. Aquest fet ha contribuït a l’oblit i desconeixement, sobretot per part dels joves, d’aquesta activitat.
2.8.4. EXPLOTACIÓ DEL BOSC
Una de les activitats complementàries més practicada a la zona ha estat l’explotació dels recursos del bosc. L'activitat de transformar la fusta en carbó, l’obtenció de fruits com els bolets, les pinyes o les tòfones, la desforestació i l’obtenció de fusta, etc..
La pràctica del carboneig al municipi de Figaró-Montmany es troba escassament documentada a nivell material, tot i que a través de la tradició oral, la gent gran del poble recorda moltes places carboneres, avui desaparegudes16.
Aquest ofici de caire temporal el trobem documentat a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles i altres activitats estacionals. A causa de les
15 IPEC-Montseny (1998). 16 Informador oral: Felip Boix.
35 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. llargues temporades que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions de poca entitat, d’estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboner, però també per la presència d’ altres elements que deixaren evidències palpables en el territori: una xarxa de comunicacions d’abast local important i diverses places carboneres. Aquesta plaça consisteix en un gran espai obert on s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Es caracteritzen per la presència d'una capa més o menys cendrosa o restes de rubefacció.
Molts dels pagesos o camperols del municipi de Figaró-Montmany anaven a treballar de jornalers amb els carboners del Montseny, sobretot cap a la zona més propera a Tagamanent.17 El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari, que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava les eines i els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners, es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també a coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió, se seleccionava el carbó, segons la seva qualitat, i es destinava per al seu ús domèstic o per a la comercialització.
Una possible plaça carbonera més o menys conservada es troba a la zona del Socau, davant les mines. La seva atribució és dubtosa ja que si bé alguns informadors orals recorden diverses places en aquesta zona, aquest espai també va ser utilitzat per a netejar les vagonetes de les mateixes mines i el seu origen és dubtós.
2.8.5. LA PRODUCCIÓ DE CALÇ
L'ús de la calç, barrejada amb sorra i aigua o sola, es coneix des d’antic com a element constructiu. La fabricació d’enlluïts, paredats... es documenta a tota la zona de la Mediterrània des de la protohistòria. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera i l’existència d’aquesta a la zona propera de
17 Informació oral: Sr. Martí Febrer de Can Borla.
36 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. producció. A Figaró-Montmany es documenten diverses pedreres18 d’extracció de calç, tot i que de difícil ubicació i diversos forns de calç.
Les evidències patrimonials d’aquesta activitat la constitueixen els forns de calç i les eines utilitzades per a aquesta tasca. La construcció del forn se solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu, i principalment la càrrega i buidatge de l'estructura. La boca del forn normalment es troba a la part inferior del pendent des d'on és més fàcil l’accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com per l’alimentació del forn i el posterior transport de la calç.
El procés s’iniciava amb l’extracció de la pedra que, un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci, a una temperatura de 900º o 1000 º C. Quan aquesta substància surt del forn es coneix com a calç viva o calç de terrós. La seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci. Per a l’elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinu o intermitent, que ha perdurat fins avui en dia, i el forn de tipus continu o forn de raig. Al mateix punt on es produïa la calç es realitzava la seva venda.
Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas dels forns documentats al municipi de Figaró-Montmany i responen a un ús temporal i de caire esporàdic en relació amb la reforma o la remodelació d'una masia. Aquest és el cas del forn de calç de Ca n’Oliveres (fitxa 88), del forn de calç de la Font del Pontet (fitxa 89), del forn de guix a Montmany, del forn de calç a la Cuspinera (fitxa 92), del forn de calç al camí de la Rovira (fitxa 159) o del forn de calç sota el Castell de Montmany (fitxa 161).
Un caràcter més industrial podria haver tingut el Forn de calç de la Font del Pontet19, que en època contemporània abastia de calç un mercat de caire més comarcal. La calç
18 Vegeu Fitxa n. 38. 19 Segons inventari IPEC: 927. AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.
37 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. que es fabricava es carregava a l’estació i es transportava als diferents punts de demanda. La manca d’elements materials visibles fa que sigui molt difícil la datació d‘aquests forns, però per criteris generals se'ls ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjan segle XX.
2.9. ESTAT LEGAL DE PROTECCIÓ
El municipi de Figaró-Montmany té alguns dels seus béns protegits per la legislació vigent.
• En el terme estan declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) pel Decret de Castells del 22 d’abril de 1949:
• El Castell de Montmany (BIC/M/ R-I-5-5554)
• En l’antic Pla de Planejament Urbanístic Municipal de Figaró-Montmany de Centelles del 1990 es tenien en compte una sèrie de masos històrics que poden ser assimilats a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local): - Torre de Puigraciós - Casa Plaça Major, 2 - Casa C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 7 - Casa C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 5 - Casa Carrer Major, 1 - Hotel Congost - Casa Carretera de Ribes, 36 - Casa Carretera de Ribes, 38 - Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós - Sant Pau de Montmany - Parròquia de Sant Rafael i Santa Anna - L’Ullar - Sant Pere de Vallcàrquera - La Rectoria de Vallcàrquera
38 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
- Can Puig - Can Xicola - Can Dosrius
L’actual Pla d’Ordenació es troba pendent d’aprovació i contempla els mateixos elements que el pla anterior. Més recentment s’han iniciat els tràmits per la declaració de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) l’església de Sant Pere de Vallcàrquera.
• Una part del municipi forma part d’un Parc Natural, es tracta de Vallcàrquera i part de Sant Cristòfol de Monteugues, que resta protegit per la normativa general del Parc Natural del Montseny. I el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya contempla com a zones de gran interès natural: el conjunt dels Cingles de Bertí (Sant Quirze de Safaja, Vallès Oriental) i la part corresponent al Figaró-Montmany (zona dels Sots Feréstecs).
• No hi ha cap espècimen botànic inclòs dins els arbres monumentals declarats del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Tot i això, l’ajuntament ha declarat BCIL els espècimens següents:
AILANT DEL CASTELL ÀLBER DE MONTMANY ALZINA DE CAN PUIG ALZINA DE CAN VALLS
AMETLLER DE CAN BERTRAN CASTANYER DE CAN GIL CASTANYER DEL CIMENT
CASTANYER DEL SOT DEL BOSC NEGRE
CEDRE DE CAN BERTRAN FREIXE DE CAN BOSC GATELL DEL SOCAU
LLEDONER DE CA N'OLIVERES
39 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
LLEDONER DE DOSRIUS
PI BLANC DEL CARRER DE LA GARRIGA PI PINYER DE CAN ZIDRÓ
PI PINYER DE LA FONT DELS CASTANYERS O DEL CASTANYER
PI PINYER DEL SOT DEL BAC PLÀTAN DE CA L'ANDREU
PLÀTAN DE LA FONT DELS ENAMORATS
POLLANCRE DE LA FONT DELS GITANOS I
POLLANCRE DE LA FONT DELS GITANOS II
ROBÍNIA DE LA FONT D'EN LLANES
ROURE DE CAN PARRAUBIS ROURE DE GALLICANT
ROURE DE TRES BESSES DEL SOCAU
SALZE BLANC DEL CONGOST
SAPINA DE LA CARENA DE LA VINYA D'EN ROCA
SERVERA DE LA FONT DE SANTA MARIA SURERA DE CAN GRAU
TIL·LER DE SANT CRISTÒFOL
VERN DEL GORG DELS HORTS D'EN GENÍS XIPRER DEL CASTELL
40 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
• No hi ha cap element de patrimoni immaterial que hagi estat declarat d’interès per la Generalitat.
2.10. EQUIPAMENTS PATRIMONIALS EXISTENTS
El municipi de Figaró-Montmany compta, fins al moment, amb un reduït nombre d’equipaments patrimonials existents. D’aquests destaca l’Arxiu Municipal (amb l’arxiu Cuspinera) i l’Arxiu Parroquial com a infraestructura relacionada amb arxivística i documentació.
El nou Ajuntament també té diverses sales de reunions per a fer actes reduïts amb l’objectiu d’actuar com a centre cultural i element de cohesió social. I amb l’inici de les obres a l’Antic Casino,20 amb una finalització prevista pel 2007, es pretén que el municipi gaudeixi d’un Centre Cívic. Per iniciativa municipal, el març de 2005 es van adjudicar les obres corresponents a la primera fase de rehabilitació del Casino; aquesta fase afecta la sala del teatre i els seus accessos. Actualment s’està refent, amb la col·laboració de l’Oficina Tècnica de la Diputació de Barcelona tot el Projecte Bàsic de rehabilitació del Casino per tal d’adequar la construcció als temps actuals i, sobretot, per a poder incloure les modificacions dels usos que es van establir en el Consell de Poble i que convertiran l’edifici en un Centre Cívic i Hotel d’Entitats. En general es preveu que les obres durin uns 3 anys i que el casino s’obri al públic el 2007.
El municipi no està dotat de cap museu ni cap sala d’exposicions permanent ni temporal. Des d’aquest any gaudeix d’una biblioteca municipal (fins ara els habitants del poble eren usuaris de la biblioteca d’Aiguafreda o utilitzen el Servei del Bibliobus de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona). Amb tot el passat 23 d’abril de 2005 va quedar inaugurada la biblioteca que s’ha instal·lat al primer pis de l’edifici de l’antiga escola. Aquest equipament actualment funciona com a Punt de Lectura i es preveu que el seu fons bibliogràfic i de materials audiovisuals es vagi ampliant i
20 AADD. (2005): Full Informatiu Municipal. Edició trimestral abril de 2005. n. 18. Ajuntament de Figaró-Montmany.
41 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. completant progressivament, de manera que serveixi de base per a constituir la Biblioteca Municipal definitiva que s’ubicarà al futur Centre Cívic del Casino. Des del juliol de 2005, el Punt de Lectura té connexió a internet i pretén convertir-se en un espai de foment de la lectura. A més de l’accés a les obres existents, ofereix la possibilitat de lectura de premsa escrita. I també s’utilitza aquest espai com a Aula d’Adults21.
Recentment, a partir del 2005 té lloc d’aprovació dels Pressupostos participatius, a través dels quals s’elaboren, es consensuen i es voten una sèrie de propostes de gran interès i participació ciutadana. A més l’ajuntament, a través del seu tècnic en patrimoni gestiona les diverses subvencions aconseguides en el marc del Pla de Desenvolupament Local i provinents dels diversos ens institucionals.
21 ADD. (2005): Full Informatiu Municipal. Edició trimestral juliol de 2005. n. 19. Ajuntament de Figaró- Montmany.
42 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
3. CRITERIS D'INTERVENCIÓ
A l’hora de realitzar aquest estudi s’han intentat establir unes pautes de funcionament a seguir que es basen en la constitució d’un criteri d’inclusió d’elements. S'ha partit de l'ampli ventall dels elements escollits per ser inventariats i de l’exhaustivitat de la informació recollida. També s’ha seguit un criteri d’individualització de cada element que s'ha considerat rellevant pel seu valor material, col·lectiu o natural. En l’aspecte cronològic, s’ha evitat valorar els elements per la seva antiguitat, tenint en compte altres aspectes més específics i individuals. Alhora que s’han tingut en compte tots aquells elements que són testimoni de l’ocupació humana d’un territori, tant per obtenir un panorama complert de l’assentament rural al municipi, com per permetre una aproximació a la realitat patrimonial del poble.
Com a materials inventariables, en primer lloc, tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els següents organismes:
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Elements urbans i mobles. Generalitat de Catalunya. - Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Generalitat de Catalunya. - Fitxes d'elements de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Generalitat de Catalunya.(Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya, Montseny, 1998).Ubicat al museu de La Gabella (Arbúcies). - Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural del Montseny. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
En el cas del municipi de Figaró-Montmany, el treball de camp ha estat molt important per a poder identificar molts dels elements patrimonials, no sempre esmentats en la documentació, i que han permès documentar certes pràctiques econòmiques de caire bàsicament agrícola poc esmentades fins el moment.
43 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
3.1. FONTS CONSULTADES
Bibliografia: La recerca bibliogràfica s’ha centrat en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona, els fons d’història local de la biblioteca de la Garriga, Aiguafreda, Vic i Granollers. Així com el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. Cal assenyalar que el llibre de referència per al municipi és el de Jaume Oliver, Figaró-Montmany, la història del Figaró, abans de ser- ho. Ajuntament del Figaró, 2000. També es van obtenir algunes referències isolades de la història local de la zona. Per al patrimoni religiós es va utilitzar la bibliografia específica de la Catalunya Romànica i la bibliografia complementària.
- Biblioteca de Catalunya.
- Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres.
- Biblioteca de la Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
- Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya.
- Biblioteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Centres i institucions consultades:
- Centre Excursionista de Barcelona
- Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. (Generalitat).
- Consell Comarcal del Vallès Oriental.
- Institut d'Antropologia (CSIC).
- Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Museus d'Arts, Indústries i Tradicions Populars del Poble Espanyol de Barcelona.
- Museu Etnològic del Montseny-La Gabella (Arbúcies). Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny.
- Museu Episcopal de Vic.
44 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
- Museu de Granollers-Ciències Naturals (La Tela). Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny.
- Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- Àrea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya (Barcelona).
- Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
- Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Arxius: Per a la realització de les fitxes de l’inventari de patrimoni cultural es va consultar la documentació dels diversos arxius documentals del municipi i altres d’associats.
Arxiu municipal: Aquest arxiu22 va ser inventariat el 2000 per l’arxivera itinerant Núria Faig, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dins els plans de suport als arxius municipals (http://www.diba.es/opc/arxius.asp) i aquest es troba situat a les instal·lacions municipals. Ajuntament de Figaró-Montmany. Ctra. de Ribes, 34. Figaró-Montmany 08590. Es descriuen 23 unitats d’instal·lacions i està classificat en les seccions: òrgans de govern, administració general, serveis econòmics, serveis públics, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis a l’estat, població, eleccions, instrucció pública, cultura i serveis agropecuaris i medi natural. Els documents més antics corresponen al segle XVI.
Arxiu Episcopal de Vic: Conserva la documentació dels arxius parroquials de Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Pau de Montmany. L’arxiu parroquial propietat del bisbat de Vic és al carrer de Santa Maria, 1 de Vic. Se’n conserven diversos toms amb una cronologia que va del segle XII al XX, tot i que la majoria de documentació és d’època
22 FAIG VILA, N. 2000. Inventari de l'Arxiu Municipal. Abril- agost de 2000. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Figaró-Montmany. 2003. Arxiu Municipal de Figaró- Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.
45 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. moderna i contemporània. La classificació es reparteix entre llibres sacramentals, baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions i un apartat de vària; administració (visita pastoral i documents episcopals, inventaris parroquials, aniversaris i celebracions, llibre de l’obra, comptes i factures, llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta i vària; i els llibres notarials amb els capítols matrimonials, testaments, processos i un apartat de vària. http://www.diba.es/opc/vic/projectevic.asp
Arxiu Cuspinera: Aquest arxiu apareix citat a les fitxes de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, redactat per Carme Comas i Suriñach el 1987.
Inventaris: - Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya - Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya - Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya - Altres: arbres monumentals, inventari de patrimoni natural, espais naturals, etc. - Espais naturals (PEIN, Refugi de Fauna Salvatge i Hàbitats d’Interès Comunitari).
Arxius fotogràfics: - Fons documental. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. SPAL. - Arxiu del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM). - Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartoteca. Arxiu Cuyàs. CTC Fons Gaspar. - Biblioteca de Catalunya. Arxiu de Fotografia Estereoscòpica de Josep Salvany i Blanch. Fons Editorial Martín. Consultat el fons corresponent a la província de Barcelona: 2 caixes (649-10-116 i 10-117-10.302). - Arxiu fotogràfic de Catalunya. Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. - Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. - Arxiu Mas. Institut Ametller d’Art Hispànic.
46 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
I la col·laboració de les persones següents: - Sr. Felip Boix - Sra. M. Carme Canet - Sr. Rafael Catafaul - Sr. Josep Maria Espelta - Sr. Jaume Godayol - Sra. Victòria Gonzàlez - Sr. Israel Molinero (APRÈN) - Sr. Jaume Oliver - Sra. Iris Rodríguez - Sr. Antoni Sala - Sra. Gemma Hernández - Sra. Àngela Sanz - Sr. Josep Tordera - Sra. Carme Vila - Sr. Xavier Vila
Planimetria:
- BRUGUÉS, S. 1924. Mapa del Terme municipal de Montmany-Figaró.
- Mapa militar d'Espanya 1:50.000. 2a Ed. Madrid. Servicio Geográfico del Ejército.
- Mapa topogràfic de Catalunya 1:50.000. Barcelona. Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Mapa del Parc Natural del Montseny 1:25.000.000. Barcelona. Diputació de Barcelona. 1995.
- Mapa de Figaró-Montmany. Catalunya 1:50.000.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Hipermapa, suport web.
- Documentació adjunta a la certificació de la línia de delimitació entre el terme de Tagamanent i Figaró-Montmany. Fites F1 a F8. Institut Cartogràfic de Catalunya. 21 setembre de 2005.
El mapa militar d'Espanya i el mapa topografiat de Catalunya han estat utilitzats per omplir el registre de coordenades (longitud i latitud). Mentre que el Mapa del Parc Natural del Montseny ha estat escanejat i introduït com a referent gràfic.
47 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
3.2. PROCESSOS DE TREBALL O PAUTES SEGUIDES
L’odre de les fases de treball recomanat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona consistia en el buidat bibliogràfic, seguit del treball de camp i, finalment, l’elaboració de fitxes i la redacció de l’informe. En el moment d’iniciar el treball, però, es va fer una primera avaluació de les complicacions que es podien presentar en cadascuna de les fases. Vist el poc volum de fons bibliogràfic i les dificultats inherents al treball de camp (edificis tancats, dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per anar intercalant les tres fases per a poder avançar.
a) Buidat bibliogràfic Els fons bibliogràfics referents al Figaró-Montmany són escassos i dispersos. Es van consultar les dades dels fons continguts a les bases de dades de la xarxa de biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona i de la Biblioteca de Catalunya; també es va consultar el fons del Catàleg col·lectiu de les Universitats Catalanes; i el fons de la Biblioteca Episcopal de Vic. Un cop feta la consulta es va procedir al recull de la bibliografia que podia ser útil per a la realització de l’inventari.
b) Treball de camp, recollida de dades La recollida de dades va passar per diverses fases d’interacció. Després d’una primera reunió amb un grup de voluntaris i afeccionats a la història local de poble i al patrimoni natural, convocats per l’ajuntament, de la mà de Jaume Oliver, i diverses reunions de caire més personal, varen servir per establir les bases del que havia de ser la recerca. En reunions posteriors es va delimitar l’interès de certs elements, quins d’ells podien ser inventariats i quins no.
Es va dividir el terme en diferents zones a partir de les vies de comunicació i les rutes d’accés i es va procedir a fer una prospecció exhaustiva de tots els elements situats fora del nucli urbà; ja bé d’edificis, com forns, ponts, etc. En molt poques ocasions es va poder aprofitar aquesta visita per a obtenir dades de les altres tipologies. A partir de les reunions prèvies i la informació d’aquest primer escombrat es va poder fer una llista
48 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. exhaustiva del patrimoni del terme. Seguidament es van fer les visites que havien estat infructuoses a la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de béns.
c) Treball de gabinet, elaboració de fitxes i de l’informe El treball de gabinet es va intercalar amb el treball de camp. S’anaven omplint les fitxes a mesura que es tenien dades i paral·lelament es feia la cerca amb temes relacionats amb legislació, protecció legal, dades econòmiques i socials del municipi, plans estratègics i de sostenibilitat, boscos, biodiversitat, cartografia. Així com l’elaboració de la cartografia digital que apareix a la base de dades.
A l’hora d’elaborar aquest inventari, s’ha seguit un criteri documental concret i que s’exemplifica en els següents passos:
- Consulta de la informació bibliogràfica i d'obres de caire general (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Catalunya Romànica, Gran Enciclopèdia Catalana...).
- Consulta de centres de documentació i informació. Ex. Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya; Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya; Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
- Reunió amb els responsables de l’ajuntament. Amb l’aportació de noves fonts d’informació (Les Monografies del Montseny; els Temes Aiguafredencs; els programes de Festa Major i altres articles).
- Estudi de la planimetria. Per a permetre un primer acostament geogràfic al municipi.
- Treball de camp. Aquest consisteix en una primera elaboració dels elements fitxables; la visita a tots els elements i el seu registre fotogràfic.
- Consulta als informants especialitzats (tant per tractar aspectes de situació geogràfica, com suport fotogràfic i aspectes més etnològics).
- Procés de consultes personals.
- Processament de la informació. Treball de gabinet.
- Nova lectura i ampliació de les consultes.
- Redacció de les fitxes de la base de dades; tractament i escaneig de diverses fotos i imatges juntament amb els plànols.
- Repàs de les fitxes elaborades i acabar d'omplir els espais buits (camps sobre el
49 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. propietari i adreça,...).
- Gravació del fitxer de la base de dades en un CD i l’edició de les corresponents còpies en paper.
SUPORT I PRESENTACIÓ
Aquest inventari es composa de 237 fitxes i un informe. El nombre d'elements que han estat fitxats en un moment o altre en el decurs del treball ha estat de 240 dels quals en resten 237 després del procés de valoració del mateix. La informació d'aquests ha estat integrada en altres fitxes associades. Els treballs tècnics es recullen en:
Fitxer per a registres en Microsoft Acces 2000 i presentat en CDRom i en paper.
Portada i llistat numèric i tipològic de les fitxes en Microsoft Word 97.
Informe realització del treball que inclou gràfiques en Excel i el text en Word 97.
50 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
3.3. LES FITXES DE L’INVENTARI
La redacció de les fitxes de l’inventari es fa d’acord amb la base de dades facilitada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Totes les fitxes s’inicien amb el codi corresponent: 1- Patrimoni Immoble: 1.1.- Edificis 1.2.- Conjunts arquitectònics 1.3.- Elements arquitectònics 1.4.- Jaciments arqueològics 1.5.- Obra civil
2- Patrimoni moble: 2.1.- Elements urbans 2.2- Objectes 2.3.- Col·leccions
3- Patrimoni documental: 3.1.- Fons d’imatges 3.2.- Fons documentals 3.3.- Fons bibliogràfics
4- Patrimoni immaterial: 4.1.- Manifestacions festives 4.2.- Tècniques artesanals 4.3.- Tradició oral 4.4.- Música i dansa 4.5.- Costumari
5- Patrimoni natural: 5.1.- Zones d’interès natural 5.2.- Espècimens botànics singulars.
51 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
A continuació del codi hi ha el número de fitxa; aquest número respon a l’ordre de redacció de les fitxes i és totalment aleatori, serveix per a la seva localització a partir dels índexs tipològics, onomàstics, etc. Seguidament s’indica l’àmbit al qual correspon la fitxa (patrimoni immoble, moble, documental, immaterial o natural).
Per a la denominació de cadascun dels elements inventariats s’ha optat, en els casos dubtosos, per donar-li el nom acceptat habitualment per la gent del lloc. On hi ha hagut més problemes ha estat en els noms de les cases del nucli urbà. És normal que les cases de pagès siguin conegudes amb un nom (que pot haver canviat amb el pas dels anys) però les cases que es troben dins el nucli urbà han anat perdent, sovint, aquesta denominació popular; es pot entendre pel fet que acostumaven a prendre un àlies referent a la família que hi està vivint, mentre que les cases de pagès sovint el mantenen malgrat el canvi de masovers, llogaters, o fins i tot de propietaris. Per a les cases del nucli urbà, doncs, s’ha demanat el nom a la gent que hi viu i als seus veïns i s’ha optat per anotar el darrer nom pel que es coneix cadascuna de les cases; al mateix temps, s’ha anotat a les fitxes l’adreça d’aquestes cases, molt més objectiva. El problema que poden tenir els investigadors al fer una cerca històrica és que a la documentació no hi consti el nom actual, sinó un altre que ja estigui oblidat a la memòria popular. Per tant, és fonamental l’apartat següent d’ubicació on apareix l’adreça.
Per als elements situats fora del nucli urbà s’ha intentat definir diverses zones que puguin ser reconegudes (antigues parròquies, etc.) amb la finalitat de fer més localitzables els diferents elements; tot i així, al Figaró, a part dels tres nuclis històrics no hi ha “barriades” o zones prou definides fora la denominació de cadascun dels masos del terme.
Respecte la propietat cal recordar que en el cas dels camins sovint es confon la titularitat pública o privada, i que aquests, malgrat ser privats, la majoria són d’ús públic. El mateix passa amb les fonts i les rieres. L’apartat de tipologia fa referència al codi de l’encapçalament.
L’ús actual respon a la funcionalitat de cadascun dels edificis. Cal fer esment de la diferència entre els termes “llogaters” i “masoveria”. Per motius de distribució de la població, mots diferents de l’època de creixement i de formació històrica dels masos, es
52 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. dóna el cas força conegut de les persones o famílies que habiten en un mas, però que no tenen cap mena de relació amb les terres d’aquest. Usen el mas com a habitatge, igual que els masovers, però aquests darrers, a més, conreen les terres o les utilitzen com a pastures. Així mateix es dóna el cas dels masos que s’han abandonat, però que encara s’utilitzen les seves dependències, o part d’aquestes, com a granja o corral. Totes aquestes variants han estat reflectides a l’apartat d’ús actual.
A continuació es fa la descripció de l’element inventariat, on es detallen les seves característiques físiques. Per als edificis del patrimoni immoble s’intenta fer una descripció acurada, ressaltant aquells elements que poden ser definitoris d’un estil o d’una època i, alhora, s’intenta explicar l’evolució que ha pogut tenir l’edifici al llarg de la seva història. Per als elements de patrimoni moble es fa una breu descripció del conjunt. Per al patrimoni documental s’intenta explicar el contingut dels diversos fons inventariats. Pel que fa al patrimoni immaterial es donen el màxim de dades obtingudes, ja sigui el text d’una llegenda o les referències orals transmeses. En darrer terme, per al patrimoni natural es vol donar una visió del conjunt en el cas de les zones d’interès natural i un seguit de “dades objectives” en els espècimens singulars. A la descripció, doncs, és on es dóna el màxim d’informació de cadascun dels elements.
Les observacions recullen el text complementari a la descripció, ja sigui perquè se situa l’element en un context més ampli, fora dels límits del municipi o bé es justifica la seva inclusió a les fitxes. També s’hi poden trobar altres aspectes que no queden prou reflectits en altres camps. Es fa referència a la cartografia utilitzada a l’apartat mapa.
La base de dades permet qualificar l’estat de conservació de bo, regular o dolent, per la qual cosa quan s’ha de fer alguna anotació específica o matisar el seu estat s’utilitza el camp que apareix a continuació, on hi ha les notes de conservació. Aquí es fa constar si hi ha hagut alguna restauració, les patologies que es poden observar, i alhora fer unes breus recomanacions de cara a millorar o mantenir la seva conservació.
El camp de l’autor generalment queda buit ja que es desconeix l’autor de la gran majoria d’elements inventariats; es fa esment al mestre d’obres en el cas de l’església parroquial o de la talla de Mare de Déu de Puiggraciós. L’any és una altra de les dades complexes; en alguns casos es cita la data que consta incisa en alguna llinda d’un bé
53 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. immoble o en les esglésies, la data de consagració quan es coneix, en el ben entès que ni una ni l’altra són necessàriament les dates d’acabament de la construcció esmentada però, en tot cas, segurament en són molt properes. A l’estil i època s’ha optat, en la majoria de casos, per unes fórmules determinades “època moderna”, “època contemporània”, “baix medieval”, on les precisions cronològiques queden precisades a l’apartat segle.
A l’emplaçament es descriu física i geogràficament el lloc on està situat el bé, o en el seu defecte com arribar-hi, indicant les carreteres, punts quilomètrics, distàncies. En els elements situats al nucli urbà aquest camp queda buit, ja que a l’apartat d’ubicació hi consta l’adreça. Pel que fa als masos i al patrimoni natural s’ha intentat donar el màxim d’informació que permetia l’espai reservat a la fitxa. Cal assenyalar la necessitat de que les cases de pagès estiguin totes indicades a peu de carretera per uns rètols; aquestes estan parcialment indicades per un rètols posats per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
Els camps longitud i latitud s’han omplert en base les dades obtingudes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que dóna 6 dígits per les distàncies est-oest (x) i 7 dígits per la distància nord-sud (y). L’altitud s’ha calculat per les corbes de nivell del mapa del Figaró-Montmany de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Editorial Alpina; l’escala utilitzada és de 1:40.000.
Les opcions del camp accés són 5: fàcil, difícil, obert, restringit i sense accés. A l’apartat d’observacions s’ha intentat, quan així semblava necessari, matisar l’opció escollida. Cal tenir en compte que aquestes opcions fan referència a la possibilitat d’arribar a l’element inventariat i no, per exemple en el cas de les cases, a que es pugui entrar al seu interior.
El camp número de negatiu, està sempre en blanc, ja que les imatges provenen d’una càmera digital.
Les fitxes associades relacionen diferents elements entre ells, ja sigui per proximitat física o que formin part d’un mateix conjunt (en aquest apartat cal destacar els conjunts d’elements inventariats de Sant Pere de Vallcàrquera, Puiggraciós, Ca n’Oliveres, etc.).
54 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
A l’apartat d’història s’ha intentat recuperar tota mena d’informació relacionada amb l’estructura, els antics propietaris, els orígens i història del bé, les diverses cites documentals, cronologia. En aquest camp cal assenyalar l’important aportació del llibre de Jaume Oliver, citat nombroses vegades, i la necessitat de la publicació de la segona part, centrada en les èpoques moderna i contemporània.
A la bibliografia hi figuren les referències bibliogràfiques emprades en la redacció de les fitxes (s’ha utilitzat en sistema americà en el text dels camps) i en alguns casos s’han inclòs adreces electròniques.
Si bé l’element està inclòs dins els inventaris de la Generalitat de Catalunya s’especifica de forma abreviada a l’inventari on està inclòs i el número que té en aquest inventari (Núm. Inv. Generalitat) i amb un “sí” la inclusió del bé en alguns d’aquests inventaris. Cal tenir present que aquests inventaris estan organitzats per comarques i per municipis, per tant “IPA01” fa referència a la fitxa número 1 del municipi de Figaró-Montmany a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Les abreviatures proposades per l’Oficina de Patrimoni Cultural són les següents: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya IPAC Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Carta Arqueològica) CA Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya IPEC Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya IPIC Altres (arbres monumentals, inventari patrimoni natural, espais naturals...) A especificar.
L’apartat de protecció està format per dos quadres. En el primer l’Oficina de Patrimoni Cultural recomana que s’utilitzi alguna de les fórmules següents: Legal (protegit per algun tipus de mecanismes jurídic o administratiu), físic (quan el bé està protegit mitjançant algun sistema de seguretat: alarma, vigilància jurada...), legal i físic (quan reuneix els dos tipus de protecció alhora) o bé inexistent.
En el segon quadre s’especifica, en cada cas, el tipus de protecció existent; si és legal es posarà la referència de la normativa, el reglament, la Llei, el Pla Especial, etc. que
55 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. s’escaigui. En els casos de protecció física, el tipus de protecció (alarma, vigilància...).
Pel que fa a la protecció legal dels béns del patrimoni immoble s’ha de fer una precisió, pel sol fet d’estar inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya no significa que tinguin cap mena de protecció legal. Aquest inventari es va fer els anys 1983-1984, i la seva actualització és necessària.
El mateix passa amb els jaciments, inclosos posteriorment pel Servei d’Arqueologia a la Carta Arqueològica de Catalunya (Inventari Patrimoni Arqueològic). Tot i així, es va recomanar als ajuntaments que, en el moment de redactar les normes subsidiàries dels municipis i en la redacció del Pla General, es fessin constar aquells elements patrimonials que consideressin rellevant dins el terme per tal de protegir-los (en el marc del planejament urbanístic) i assimilar-los com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).
En l’apartat següent figura l’autor de la fitxa, el professional responsable de la seva redacció i la data en que es va registrar cadascun dels béns inventariats (data reg.). S’ha guardat un camp per quan es realitzin modificacions de la fitxa (data mod.) en una data posterior al lliurament de l’Inventari a l’ajuntament; s’haurà de fer constar aquesta data. Al mapa s’ha procurat que hi haguessin referències de la ubicació de l’element respecte el nucli urbà. Quan això no ha estat possible, s’ha inclòs alguna carretera o algun altre element que pogués ser pres com a referència. També s’ha indicat la ubicació del bé.
L’elecció de les fotografies, fins un màxim de 3, ha seguit el criteri de mostrar el bé inventariat en el seu estat actual, mostrant aquelles parts que han semblat més interessants, des del punt de vista de les patologies, constructiu o, simplement, descriptiu. Les imatges que es presenten són arxius amb extensió .jpeg, el volum de cadascuna de les imatges està entre 40 i 80 Kb. Les referències de els imatges que no han estat fetes per l’autor de les fitxes consten a l’apartat d’observacions.
56 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
4. CRITERIS DE SELECCIÓ
Criteris general d’intervenció i selecció emprats a l’hora de fitxar o descartar els elements detectats.
S’ha seguit diversos criteris a l’hora de seleccionar els béns que haurien de formar part d’aquest recull de l’inventari del patrimoni cultural de Figaró-Montmany. Hi havia alguns béns que s’havien de fitxar sense cap mena de dubte. Es tracta d’aquells elements que en el moment d’iniciar el recull ja estaven protegits, catalogats o inventariats per la Generalitat de Catalunya o per alguna altra administració. De fet, tot i tractar-se de bastants elements, aquests eren força dispersos i en el cas concret del patrimoni immoble, la selecció era molt incompleta. Una dificultat afegida va raure en el canvi del nomenclàtor dels carrers que recentment va fer l’ajuntament de Figaró- Montmany i que no coincidia amb les fitxes inventariades pels diversos organismes oficials.
A l’inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) hi ha documentats 24 elements patrimonials. 1— ACCN: 1205. CASTELL DE MONTMANY 2— ACCN: 1206. TORRE DE PUIGGRACIÓS 3— ACCN: 1206. TORRE DE PUIGGRACIÓS 4—ACCN: 29125 . CASA PLAÇA MAJOR, 2 5—ACCN: 29126. CASA C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 7 6—ACCN: 29127. CASA C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 5 7—ACCN: 29128. PARRÒQUIA DE SANT RAFAEL I SANTA ANNA 8—ACCN: 29129. CASES CARRETERA N-152. 9—ACCN: 29130. CASA UNIFAMILIAR carrer Major, 1 10—ACCN: 29131. HOTEL CONGOST 11—ACCN: 29132. CASA CARRETERA DE RIBES, 36 11—ACCN: 29133. CASA CARRETERA DE RIBES, 38 13—ACCN: 29134. MONTMANY 14. ACCN: 29135. SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE PUIGGRACIÓS 15. ACCN: 29136. IMATGE DE LA MARE DE DEU DE PUIGGRACIÓS
57 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
16. ACCN: 29137. SANT PAU DE MONTMANY 17. ACCN: 29138. L’ULLAR 18. ACCN: 29139. SANT PERE DE VALLCÀRQUERA 19. ACCN: 29140. LLOSA SEPULCRAL DE SANT PERE VALLCÀRQUERA 20. ACCN: 29142. LA RECTORIA 21. ACCN: 29143. CAN PUIG 22. ACCN: 29144. CAN XICOLA 23. ACCN: 29145. CAN DOSRIUS 24. ACCN: 29146. AQÜEDUCTE O PONT DE DOSRIUS
Aquests elements són bàsicament béns immobles (esglésies, masies i cases del centre urbà), un parell de fitxes de conjunt (Montmany i les cases de la N-152), el Castell de Montmany; i dos béns mobles (Imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós i la Llosa sepulcral de Sant Pere de Vallcàrquera).
Per a la selecció de la resta de béns del patrimoni immoble s’ha intentat, per una banda, completar la llista inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic tant pels elements rurals com edificis del nucli urbà. S’ha intentat incloure totes les cases construïdes fins al segle XIX que formaven part dels dos eixos de creixement del nucli urbà, així com totes aquelles construccions que pel seu interès arquitectònic (edificis modernistes i noucentistes) es cregués oportú esmentar. Així doncs, els béns del patrimoni immoble han estat seleccionats en valor del seu interès pel patrimoni local, per ser determinants en la formació de l’actual nucli urbà, i els masos com a referents d’una vida rural basada en una economia agrícola.
Quan es van establir els criteris de selecció va semblar adequat relativitzar la importància de cadascun dels béns dins el context local. En el moment d’incloure un arbre, per exemple, es va seguir un doble criteri: per un costat la monumentalitat de l’exemplar respecte el conjunt del municipi i el fet de que es tractés d’un referent per a la gent del municipi, ja fos per tradició, per toponímia o per altres condicionants de tipus social o històric.
El fons documental conservat és escàs i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar. Com passa amb tots els fons, però, és possible que existeixi documentació
58 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. històrica i imatges fotogràfiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi i/o sense classificar en diversos arxius, sovint ben allunyats del poble.
4.1. ELEMENTS FITXATS
Al fer una introducció estadística sobre els elements del municipi de Figaró-Montmany, i prenent per base les 240 fitxes inventariades, ens trobem amb una gran diversitat de categories. En els grans conjunts establerts (patrimoni immoble, patrimoni moble, patrimoni documental, patrimoni immaterial i patrimoni natural) observem una preeminència dels elements immobles sobre la resta. Aquest fet pot semblar una incongruència ja que la major part del municipi és espai natural i la població censada no arriba a les 1000 persones; però la llarga ocupació de la zona i l'auge constructiu, documentat en certs moments històrics, sobretot a l'edat mitjana i en època moderna, han contribuït a ampliar l'inventari dels elements immobles del municipi. Aquesta dada, però, s’ha de llegir en termes relatius al tractar-se d’un municipi eminentment rural, on el medi natural predomina sobre el medi urbà. A l’inventari s’ha volgut individualitzar aquells elements que destaquen per sobre la resta, per exemple en els elements del medi natural s’han posat de relleu aquelles zones o espècimens documentats per l’ajuntament, però també aquells que poden servir de referència per a la resta del conjunt, per la qual cosa el nombre de fitxes de patrimoni immoble serà superior a l’estar aquests individualitzats.
El gràfic que segueix reflecteix doncs els àmbits recollits a l’inventari en percentatges i en base les 5 categories establertes per l’Oficina de Patrimoni Cultural:
Patrimoni cultural de Figaró-Montmany. Classificació per àmbits
3% 5% 23% Patrimoni documental 3% Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni moble 66% Patrimoni natural
Així amb un 66% el patrimoni immoble es seguit del patrimoni natural amb un 23% i
59 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. del immaterial amb un 5%, mentre que el patrimoni moble i el patrimoni documental seran els menys representats, arribant escassament al 3%. Hem de recordar que el patrimoni immoble comprèn des dels conjunts arquitectònics a altres grups com els edificis, els elements arquitectònics i els jaciments arqueològics, per això el volum d’aquest cos esdevé més significatiu.
Patrimoni cultural de Figaró-Montmany: Classificació tipològica.
100 90 80
70 60 50 40 30
20 10 0
Edifici Objecte Jaciment Obra civil Obra Trad. oral Fons doc. E. botànicsE. Z. d'interes Z. Conjunt arq.Conjunt Element arq. Element
urbà Element Fons imatges Man. festives Tec. artesanals Al seguir un criteri d’atribució general sobre els elements tipològics més representats, els resultats no ens són gens sorprenents: l’element més vegades referenciat és l'edifici (40%), seguit de l’element arquitectònic (11%), mentre que per l'altra banda només s'han diferenciat quatre conjunts arquitectònics, que suposen un 3% de la mostra (Sant Pere de Vallcàrquera, Sant Cristòfol de Monteugues, Sant Pau de Montmany i el Castell de Montmany). En aquest apartat no s’ha tingut en compte l’estat de conservació d’aquests edificis, la inclusió dels quals ha vingut donada per la seva rellevància històrica o arquitectònica. Aquesta preeminència s’entén al contextualitzar els resultats de la gràfica amb la realitat del municipi de Figaró-Montmany.
La gran activitat de la zona, malgrat l'escàs nombre d’habitants, documentada en una geografia tan àmplia ha fet que el nombre d’elements arquitectònics com els pous, les fonts, les barraques o els forns esdevinguin molt significatius. Aquest fet també permet documentar una important activitat econòmica per aquesta zona que tindrà la màxima
60 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. expressió en l’explotació dels recursos forestals o en activitats de caire industrial com el comerç dels productes del bosc o de la calç.
La resta d’elements tipològics seguirà uns patrons més relacionats amb la dinàmica poblacional i demogràfica de la zona: un 2 % seran objectes, un 2 % fons documentals, un 1 % elements urbans i 1 % de tradició oral. Cal destacar la rellevància dels jaciments arqueològics (un 3% de la mostra) en aquesta classificació, per altra banda ben desconeguts pels habitants de Figaró-Montmany, i que comprèn un conjunt de cronologia variada que va des del neolític fins a l’època contemporània. Pel que fa al patrimoni natural aquest també permet evidenciar la naturalesa del municipi: un 14 % seran espècimens botànics i un 9 % zones d’interès, i la seva representativitat es vincula a l’espai del Parc Natural del Montseny comprès dins el terme de Figaró-Montmany i a la realització de l’inventari d’espècimens singulars del municipi23.
Patrimoni immoble
La distribució per tipologies del patrimoni immoble mostra, com es pot veure a la gràfica, una preeminència dels edificis. De fet, exceptuant els 4 jaciments arqueològics documentats a l’IPAC, els 26 elements arquitectònics i 28 elements d’obra civil la resta, 97 elements són edificis ja siguin aïllats, formant un conjunt o enderrocats. En aquest apartat s’han inventariat les masies i altres explotacions de caire agrícola, les esglésies i, dins el nucli urbà els edificis d’interès històric, arquitectònic o artístic, sobretot aquells que van donar forma a l’actual carrer de Vic i carrer Major, marcant les pautes d’urbanisme del poble, i aquest és susceptible de ser ampliat. Els camins antics (considerats com a obra civil dins l’àmbit del patrimoni immoble) i la major part del sender de gran recorregut GR-3, i els de petit recorregut.
23 MOLINERO, I. (2004). El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. Catàleg d’arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.
61 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Patrimoni immoble. Tipologies.
28; 18% 4; 3% Conjunt arq. 5; 3% Edifici
Element arq. 26; 16% Jaciment 97; 60% Obra civil
Així doncs, el 75% del patrimoni immoble inventariat es troba disseminat pel terme: les antigues esglésies parroquials de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol, tots els masos històrics, els conjunts formats pels forns de calç, teuleries i pedreres i mines. Mentre que el 25 % dels elements estan dins el nucli urbà.
Aquesta situació queda plasmada en la següent gràfica i s’ha de posar en relació amb les condicions 60; 25% geogràfiques del mateix municipi. zona rural zona urbana
177; 75%
Patrimoni moble Els béns mobles inclosos en aquest inventari són escassos. Es traca de les fonts situades dins zona urbana com la Font de ca l’Andreu, la Font de la Plaça Major, la font de ca l’Antic, la Font dels Gitanos i la Font d’en Llanes; així com les tres creus documentades al terme (Creu de la Cuspinera, Creu de Pomeretes o del Rector i la Creu de Can Plans). Respecte als objectes i a les col·leccions cal pensar que n’hi ha més de les que s’han inventariat. D’una banda, perquè no s’ha pogut accedir a l’interior de moltes cases, i en algunes es va demanar que no es fes esment de les pertinences que hi tenien; i per altra banda, en moltes els propietaris ho tenen en un estat d’abandó i desús.
62 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Patrimoni moble. Tipologia.
Element urbà Objecte Col·leccions
Patrimoni documental
El patrimoni documental inventariat respon als fons documentals dels diversos arxius religiosos i laics. Aquest fet facilita la seva consulta. Per un costat hi ha l’arxiu municipal, conservat a l’ajuntament i, per altra banda, hi ha els arxius parroquials de Sant Rafael i Santa Anna, Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Pau de Montmany.
Malgrat que algunes famílies del municipi han guardat part de la documentació de la seva residència o la seva família, una de les grans dificultats a Figaró-Montmany rau en el canvi de la propietat. Aquest fet ha ocasionat que un mateix edifici hagi canviat molt sovint de propietaris i que la documentació s’hagi anat fragmentat i perdent pel camí. Així, molts propietaris actuals, interessats en la documentació antiga de les seves finques i masos, es troben amb uns fons que han minvat notablement o que ja han desaparegut. Respecte a les famílies que han mantingut el seu fons, aquests presenten problemes de conservació a causa del desconeixement de les tasques de manteniment d’un fons. Per altra banda, també hi ha propietaris que han mantingut i cuidat el seu fons com és el cas de ca n’Oliveres.
Patrimoni documental. Tipologia.
17%
Fons doc. Fons imatges 83%
63 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Patrimoni immaterial
El contingut i quantitat del patrimoni immaterial és difícil de valorar, ja que aquest pot ser d’origen dubtós. S’han recollit 6 manifestacions festives, les quals corresponen a les diverses festivitats locals (la Festa del Pi, la Festa del Fanalet, la Processó dels Sants Patrons i l’Aplec i Festa Major de Puiggraciós). Tots aquests elements inclouen llegendes i costums antigues que bé la població no recorda o bé sorgeixen d’un moment concret del romanticisme i noucentisme a mans d’uns afeccionats locals i que no per això no arriben al poble. Algunes tradicions com els geganters o les fires són relativament modernes i moltes d’altres són compartides en el costumari català (llegendes, sardanes, cançons, etc.) per la qual cosa no s’han inventariat, tot i que consten a l’apartat d’elements no inventariats.
S’han inventariat dos elements de tradició oral com és la Llegenda del Salt de la Núvia i la Llegenda de la Campana de Sant Cristòfol de Monteugues, però també s’han inclòs a l’apartat d’observacions altres reculls de tradició oral associats a punts concrets com és el cas de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Puiggraciós, etc. Finalment i dins aquest conjunt també s’han recollit dues tècniques artesanals (les botifarres del Figaró i els Panetons de Puiggraciós).
Sigui l’opció que sigui, al Figaró-Montmany queda una tasca pendent de recuperació de la memòria històrica que ha estat ben endegada per l’ajuntament amb la creació dels gegants i la promoció d’altres elements culturals.
Patrimoni immaterial. Tipologia.
6
5 4 3 2
1 0
Man. dansa Tec. festives i Música Trad. oral Trad. oral Costumari artesanals 64 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Patrimoni natural
Cal recordar que el terme municipal de Figaró-Montmany és un terme bàsicament muntanyós i amb abundants espais verds, entre els quals consta part del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Tot i això, també són nombrosos els elements d’interès natural que es troben en el nucli de Figaró, com és el cas dels Horts del Colomer i els Horts del Molí de Dalt o Can Toni.
Aquest bast patrimoni s’agrupa en zones d’interès local i espècimens botànics singulars. Cal assenyalar que els resultats aportats per la gràfica, a continuació detallada, mostren un predomini dels espècimens botànics respecte la resta, i aquest fet s’ha de relacionar amb la gran tasca de documentació que ha portat a terme l’ajuntament a partir de l’elaboració de l’inventari d’espècimens singulars24. De nou aquests han estat individualitzats, mentre que les zones d’interès comprenen grans espais amb abundants elements a considerar. Així doncs, s’han inclòs els espècimens botànics declarats Béns d’Interès Local per l’ajuntament de Figaró-Montmany i s’han considerat com a no fitxats la resta, tot i que aquests són susceptibles d’inventariar-se. Per altra banda, s’ha englobat sota el terme de “zones d’interès natural” diversos espais (arbredes, fonts, zones de ribera i conjunts geogràfics concrets) que, a més del seu interès intrínsec, tenen un gran valor social i cultural. Aquest és el cas de les fonts situades fora zona urbana com la Font de la Noguera Punxeguda, la Font de Ferreres, Font del Pastor, Font del Castanyer, Font de Can Valls, Font dels Enamorats, Font de can Sous i la Font del Molí. Conjunts com els Jardins de Ca n’Oliveres, que es podrien incloure com a jardins històrics i recollits a la Llei del Patrimoni Cultural Català. I formacions geològiques com el Tap de Xampany, el Salt del Prat, les Dues Germanes, la Roca de Gallicant, la Bauma al Sot del Bac o la Cova del Carme. I finalment, punts geogràfics d’abast més ampli com el Sot del Bac o el Sots Feréstecs i el Mirador de l’Ullà.
24 MOLINERO, I. (2004): El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. Catàleg d’arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.
65 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Patrimoni natural. Tipologia.
41% Z. d'interes E. botànics 59%
Una altra observació a realitzar és la cronologia dels elements inventariats; aquesta ens permet fer un balanç històric sobre les restes conservades i documentades del municipi.
CLASSIFICACIÓ CRONOLÒGICA
MODERN MEDIEVAL CONTEMP IBÈRIC ROMÀ PALEONTOLOGIA PREHISTÒRIA INDETERMINAT
Trobem en primer terme una important ocupació assentada per la zona de Figaró- Montmany i datada, bàsicament, en època moderna (73 %). Aquesta engloba sobretot els edificis i altres elements arquitectònics. L’esmentat auge modern haurà tingut un important antecedent medieval que també quedarà palès a l'inventari amb un 24%. La resta d’estructures s’adscriuran a èpoques diverses, sobretot les que fan referència als jaciments arqueològics, mostrant com ja hem assenyalat, un ampli ventall cronològic i suposant un 3 % de la mostra.
Les evidències documentades en el terme de Figaró-Montmany i anteriors a l'edat mitjana també seran força parques: menys d’un 1 % és atribuïble al període prehistòric, mentre que no arribarà a un 2 % la cronologia associada al període ibèric i romà.
66 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
El món contemporani quedarà representat amb un 23 %, seguit d'un 2 % d'elements als quals no s'ha pogut atribuir un marc cronològic específic per desconeixement del mateix. Cal assenyalar que aquestes gràfiques són orientatives i que només fan referència als elements inventariats.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
Bo Regular Dolent
Un darrer element a tenir en compte és l'estat de conservació dels elements fitxats. En aquest apartat ens trobem amb un important nombre d'elements (un 50 %) que, a l’estar abandonats, han patit un important grau de degradació que fa perillar la seva conservació. Aquest ve seguit per un important nombre d'elements als que s'atribueix la categoria de regular, un 35 %. L'ambigüitat d'aquesta categoria fa que en aquest punt s'hi trobin tant elements arquitectònics que estan total o parcialment coberts per la vegetació, com edificis sense teulada però amb una presència arquitectònica significativa en d’altres elements.
A part del seu estat de conservació, cal tenir en compte la seva protecció legal i física. Al terme municipal de Figaró-Montmany, es troben sota protecció legal un 24% dels elements inventariats, mentre que l’alt percentatge del 76% resta pendent de protecció. Aquest element esdevé cabdal alhora de traçar un pla de protecció del patrimoni del municipi, que té com a Béns Culturals declarats d’Interès Nacional el Castell de Montmany, segons Decret de Castells de 1949, però amb un alt percentatge de béns immobles pendents de protecció.
24% Element protegits
Elements sense protecció 76%
67 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
4.2. ELEMENTS NO FITXATS
Per a exposar els elements no fitxats, el criteri seguit s'ha basat en l'omissió de certs elements aquí detallats i que s'han ordenat seguint el mateix criteri d'inclusió dins l'inventari. Per definició es considera element no fitxable aquell que no presenta les característiques de presència, conservació, particularitat i significació suficients per omplir els camps bàsics de l'inventari.
Cal assenyalar que el nombre de fitxes inventariades (237 elements) amb el temps són subjectes d’ampliació i modificació. Els criteris de selecció han estat relatius, els diferents béns inventariats s’han seleccionat a partir del conjunt de béns existents al municipi i de l’interès que aquests poden tenir com a béns locals. La història i evolució del municipi ha influït en gran mesura en la selecció de diversos elements del patrimoni immoble, intentant reflectir el pas d’un municipi disseminat i agrícola a un nucli organitzat al voltant d’una via de comunicació. Els elements del patrimoni natural seleccionats també pretenien ser un recull de les característiques del municipi, tot i que de ben segur alguns no s’han inclòs.
També cal remarcar el perill de que molts dels elements recollits a les fitxes acabin desapareixent, fet que ja ha succeït en altres municipis veïns.
4.2.1- PATRIMONI IMMOBLE
4.2.1.1- Edificis No s'ha realitzat fitxa dels elements de patrimoni immoble corresponents a estructures o edificis que actualment no existeixen o que la seva presència es tan escassa que no permet fer una descripció detallada; ja bé hagin estat enderrocats a causa de processos antròpics voluntaris o involuntaris (construcció d'obres públiques, anivellaments de terreny, etc.) o per causes naturals (aiguats, terratrèmols o altres catàstrofes).
• Aquest seria el cas del gran nombre d’edificis que es trobaven situats al costat de la carretera de Ribes (antiga N-152 i actual C-17) i que modificacions anteriors i per a la
68 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural. seva ampliació al 1994 van ser enderrocats, desapareixent en la seva totalitat.
El molí de Baix: la construcció de la moderna autovia al seu pas pel Figaró féu desaparèixer el Molí de Baix. Es conserven fotografies25 antigues del molí, tot l’edifici sencer i el carcabà. Fins i tot a l’inventari de Patrimoni Etnològic del Montseny hi ha una fitxa oberta:
MOLÍ DE BAIX N.917. Situat al peu del riu Congost X: 439.600 Y:4618.880 Z:320 La construcció de la moderna autovia al seu pas pel Figaró féu desaparèixer el Molí de Baix. Cronologia: segles XVII-XVIII. Estat: desaparegut. Segons Madoz, P: "La fertiliza la riera del Congost que cruca el valle intermedio de las dos parroquias por el Figaró, cerca del cuál tiene un puente en el camino real de Barcelona a Vic. También discurren por él varios torrentes y arroyos. Además de los caminos vecindales hay la carretera que conduce a Vic y todos estan intransitables. El correo se recibe de este ultimo punto y de la cabeza de partido por medio de balijero diariamente. Produción de trigo, legumbres, vino, aceite, patatas, cria ganado cabrio y cerda, caza de conejo, liebre y perdiz. Dos molinos de harina, dos prensas para extraer vino y aceite. Población de 85 vecinos, 427 almas".
AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny; MADOZ, P. 1846. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona. Ed. Abaco. Madrid. 1983 p. 149; OLIVER, J. 2000. Història de Figaró- Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. IPEC:917.
Bassa del Molí de Baix: Estructura rectangular, bassa o dipòsit que funcionaria com a bassa del Molí de Baix. Es troba en estat desaparegut. Només recuperable a través d’una intervenció arqueològica. No està inclòs a cap dels inventaris consultats.
• Alguns elements que a causa del creixement urbà del nucli del Figaró actualment han desaparegut, però que són recuperables a través de la documentació i d’algunes
25 OLIVER, J. (2004): Figaró-Montmany. Imatges i records n. 136. Viena Edicions. Barcelona.
69 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
imatges antigues.
Algunes de les Casetes de la carretera de Ribes: d’aquest grup d’edificacions construïdes al llarg del segle XVI, unes foren totalment remodelades, mentre un altre petit conjunt es troba desaparegut a causa de les successives ampliacions del camí i les noves edificacions.
• Alguns elements que, amb més o menys modificacions, continuen dempeus i que no tenen prou entitat arquitectònica per estar a l’inventari.
Algunes de les Cases del carrer de Vic i carrer Major: aquestes, per la seva morfologia, semblen formar part de les primeres construccions situades al peu del carrer Major i antic camí ral i via romana. Aquestes no s’han inclòs dins l’inventari per la seva homogeneïtat i la poca entitat de la façana, tot i que la seva existència ha quedat palesa. Sí que és necessari elaborar un estudi en conjunt d’aquests habitatges a nivell arquitectònic, documental, històric i social.
• Alguns elements que per la seva inaccessibilitat o el seu mal estat de conservació o pràcticament de desaparició no s'han inventariat, però que serien meritoris d'un estudi més complet.
El conjunt de les cases de la parròquia de Sant Pau de Montmany. Aquest grup de construccions en força mal estat de conservació o ja desaparegudes es troba ubicat en un punt molt emboscat. Aquestes cases apareixen a la documentació moderna de mitjan segle XVI. Mas Albudeca: no s'ha localitzat l'emplaçament d'aquesta construcció de la que només en resta el topònim a la zona de Ca n’Oliveres. Mas Coders: d’aquest mas només apareix el topònim, també a la zona de Ca n’Oliveres. Mas Martí: edifici situat al veïnat de “Feramelles”, no localitzat ni conegut pels habitants de la zona. Mas Canyelles: construcció situada al veïnat de “Feramelles”, prop del mas Vidal i Galdiró. Mas Teixidor: mas també situat al veïnat de “Feramelles”, només es conserva el topònim.
70 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Conjunt de masos rònecs no situats: Arnau, Castelló, Desclovenchs, Floguera, Llorenç, Roca, Roure, Rovirola i Sadura. Així com les cases del voltant de Can Olivers.
Can Cancel.
Alguns dels masos de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrquera: d'aquest grup d’edificacions ben documentades al llarg del segle XVI, unes foren totalment remodelades, mentre un altre petit conjunt es troba desaparegut o sense ubicació. És molt possible que encara resti la construcció, però hagi canviat el nom. Mas Figueres: situat a la zona de can Bosc. Mas Pereres de Dalt (amb mig mas Trullol): casa relacionada amb el mas Pereres de Baix. Mas Altella (amb mig mas Trullol): situada al marge esquerra de la riera de Vallcàrquera, abans d’arribar a Sant Pere de Vallcàrquera. Mas Araponchs: només conserva el topònim, estaria sobre la rectoria de Vallcàrquera. Mas Riu: mas entre Sant Pere de Vallcàrquera i Dosrius, no localitzat. Mas Roca: mas prop del mas Riu. Mas Caprec: mas no localitzat entre Sant Pere de Vallcàrquera i el Puig. Mas Figueró: situat prop del camí ral, actual carrer Major i carrer de Vic del Figaró. Es desconeix la seva ubicació exacta. Situat al centre del poble, a peu de l’antic camí ral, avui carrer Major. El mas, l’hostal i les ferreries foren l’origen històric del nucli del Figaró, situat al peu d’antic camí ral26.
26 IPEC 1998: 915.
71 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Conjunt de masos de Sant Cristòfol de Monteugues: de difícil ubicació, la construcció d'aquestes cases podria ser d’origen medieval. Evidencien un important estat d'abandonament. Mas Dorria: pràcticament només resta el topònim d'aquesta construcció sobre can General Vell. Mas Rius: pràcticament només resta el topònim d'aquesta construcció sobre can General Vell. Mas Benet: es documenta aquest topònim sobre Sant Cristòfol de Monteugues, a l’altra carena del mas Font. Mas Font: es documenta aquest topònim sobre Sant Cristòfol de Monteugues, a l’altra carena del mas Benet. Mas Bertran: unit al mas Rupit de Samalús, es desconeix la seva localització. Mas Boter: situat al peu de Roca Centella entre aquesta i el Pla de la Batalla, no localitzat.
• Altres edificis que per les seves característiques i funcionalitat correspondrien a estructures annexes o a diverses construccions (molins, corrals...). El Corral de Vallivert: construcció isolada als peus de la carena de can Plans. El Molinot: inventariat per l'IPEC-Montseny, i situat prop del mas Bosc de Figaró- Montmany, no s’ha pogut localitzar. Tot i així, a Can Bosc hi ha restes d’estructures i d’una pedra de molí, de dimensions considerables que podria associar-se a aquest conjunt.
• Edificis de caire religiós: es tracta bàsicament de capelles situades dins masos als que no s’ha pogut accedir o altres edificis religiosos. Capella del mas Xicola, inclosa a la fitxa del mas. Capella particular del Mas Oliveres Capella castral de Sant Miquel, capella esmentada a la fitxa del Prat de dalt, Cal Molist o l’Alcaide. Es tracta de la capella castral del castell. L’estructura no és visible; només recuperable mitjançant una intervenció arqueològica.
• Cal assenyalar que es documenta un volum important de topònims associats a estructures constructives dels quals encara no s'ha trobat l'emplaçament original.
72 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
4.2.1.2- Elements arquitectònics Tampoc s'ha fitxat els elements arquitectònics que per la seva poca entitat o rellevància poden ser exclosos o inclosos en un altre conjunt. En molts casos poden estar associats a conjunts més amplis com ara les basses, les eres i les saleres de totes les masies; o altres construccions com les feixes dedicades als conreus de vinya i olivera, i que es documenten extensament, sobretot per la zona de la Vall del Congost, en època moderna. Basses i Safareig. Aquest tipus de construcció és un element constant de l’arquitectura rural catalana, la seva funcionalitat va lligada als recursos hidràulics i a la seva gestió. Bassa de can Plans Bassa de Dosrius Safareig de la Casanova del Parrot
Safareig públic de la Fondeta, en ple funcionament al 1910.27
Font-mina. Aquest tipus d’estructura va lligada a la capacitat d’obtenció d’aigua subterrània. Font-mina del Castell de Montmany Font-mina del Prat Font-mina de Can Miquel
Era, espai situat davant de la masia destinat a certes activitats agrícoles. Era de la Rovira Era del Romaní Era de Can Xicola Era del Bac Era de can Bosc Era de can Gil Era de can Puig
• Dels elements constructius de clara funcionalitat econòmica (pous, forns, cabanes, etc.) s'ha seguit el mateix criteri diferenciador que per la resta d'elements arquitectònics, no inventariats per desconeixement. Estructures que no tenen nom.
27 OLIVER, J. (2004): Figaró-Montmany. Imatges i records n.136. Viena Edicions. Barcelona.
73 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Estructures de combustió
Zona del Socau.
Cabanes o barraques • A una zona amb abundants recursos hidràulics, la presència de fonts i pous és una constant en tot el territori, però no tots presenten una estructura arquitectònica associada. En les fonts no inventariades cal fer esment a: Font del Gaig La font Vera La font de l’Estalviada La Font del Pi Actualment l’ajuntament i el Grup APRÈN estan portant a terme l’inventari de les fonts de Figaró-Montmany. Aquest permetrà conèixer i completar aquests afloraments aqüífers, força perduts i oblidats per la població, així com realitzar les declaracions i protecció pertinents.
• Tampoc han estat fitxats de forma individual, alguns elements arquitectònics associats a les cases com els rellotges de sol, elements arquitectònics decoratius (llindes, motllures, festejadors, etc.).
4.2.1.3- Jaciments arqueològics Els jaciments inclosos a l’inventari han estat localitzats en major o menor precisió ja que no ha estat possible recuperar el material associat. Només en el cas del jaciment del Sot del Bac es va trobar material en superfície de ceràmica comuna ibèrica i fragments de tègula que no es va recollir.
74 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Alguns veïns de la zona de Vallcàrquera esmenten la presència d’un jaciment ibèric inèdit, però que no ens ha estat indicat i per tant la seva localització i possible identificació defuig el calendari d’aquest inventari.
4.2.1.4-Obra civil Tot i que l’inventari inclou les estructures civils com ara els ponts, túnels i altres construccions públiques del segle XX, cal assenyalar que alguns d’aquests elements han estat desestimats:
Carretera de Montmany: la pista que porta de Figaró a Montmany va ser construïda a principis del segle XX i costejada pel llavors propietari de l'Uià, Salvador Font. Comença estreta i amb baixada a migjorn, paral·lela al traçat del ferrocarril i deixant a mà esquerra el castell de Robinat. Comença a pujar, gira a la dreta i creua la via per un pont. Ofereix bones vistes dels entorns del Figaró. Seguim la carretera fins al seu final, just sota l'Ullar. A mesura que anem guanyant alçada, les vistes del Puig-Graciós i dels Cingles encaixen amb la descripció que va fer-ne Raimon Casellas a la novel·la "Els Sots Feréstecs" quan mossèn Llàtzer es dirigeix cap a la parròquia de Montmany.
El Pont de pedra sobre el Riu Congost: aquest es troba totalment desaparegut per les nombroses obres realitzades posteriorment. La construcció del nou pont a inicis del XX i l’arranjament de l’actual C-17 en van fer desaparèixer la traça restant tan sols visible en alguna fotografia del 192028.
Plaça dels Cingles de Bertí: la plaça situada sobre Can Sous ha estat recentment inaugurada. La plaça, que dóna accés als paratges dels Cingles de Bertí i Puiggraciós, ha estat recuperada pels Ajuntaments de Figaró-Montmany i l'Ametlla després d’alguns actes bandàlics a la zona.
Fites i pedres termeneres: tot i que s’han documentat diverses fites, aquestes no s’han inventariat, al tractar-se d’un element molt freqüent a l‘hora de marcar els límits de les propietats. Aquestes generalment son anepígrafes i de factura moderna. Aquestes seria interessant localitzar-les, senyalitzar-les i més endavant inventariarles.
28 OLIVER, J. (2004): Figaró-Montmany. Imatges i records n. 136. Viena Edicions.
75 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Fita del Mas Ullà, on es pot llegir “UYA”
4.2.2- PATRIMONI MOBLE
Aquest comprèn elements sobre el patrimoni urbà, objectes i col·leccions. L’escàs volum de patrimoni urbà que té Figaró-Montmany fa que s’hagi contemplat pràcticament tots els elements urbans, que si no s'han tractat de forma individual han estat inclosos en altres fitxes.
Les col·leccions documentades que no tenen fitxa pròpia han estat incloses dins la fitxa pertinent del bé immoble. Com a exemple, podem citar la col·lecció d’eines agrícoles de ca n’Oliveres que s’ha especificat a l’apartat d’observacions de la fitxa de la mateixa casa. Segurament molts particulars tenen objectes dignes d'inclusió a l'inventari, però aquests no s'han pogut consultar i hauran ser inclosos en futures ampliacions de l’inventari. Malgrat tot, en el municipi hi són presents una sèrie d’elements mobles, la peservació dels quals és dubtosa.
76 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Roda de Molí. Vallcàrquera.
Premsa al Romaní.
4.2.3- PATRIMONI DOCUMENTAL
Segurament molts particulars tenen petits fons documentals sobre el municipi de Figaró- Montmany, fons d’imatges i fons bibliogràfics, però només s'han recollit en l'inventari aquells als que s'ha pogut tenir accés, considerant que són els més importants.
Fons Cuyàs: fons format per més de deu mil fotografies en blanc i negre de paisatges dels països catalans, dels fotògrafs de la família Cuyàs de Barcelona. Tot i que hi ha fotografies de les dècades de 1920-1930, la gran majoria corresponen a la segona meitat del segle XX. Es tracta d'un fons fotogràfic familiar iniciat per Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que s'establí com a fotògraf a Barcelona el 1899. Amb els anys va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions, monuments, etc., referits a l'àmbit dels països catalans. De Figaró-Montmany consten 4 imatges:
Vista general RF-8174
77 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Vista general RF-8175
Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós RF-8176
Mare de Déu de Puiggraciós RF-8177
Han estat inclosos els arxius d’institucions públiques com l'Arxiu Municipal, que ha estat ordenat recentment, i els diversos arxius parroquials29. Aquests últims, però, van ser força destruïts en el decurs de la Guerra Civil Espanyola.
4.2.4- PATRIMONI IMMATERIAL
4.2.4.1- Manifestacions festives
La major part de les festes tradicionals del municipi de Figaró-Montmany giren entorn les festes tradicionals catalanes. Concretament la Festa Major i els Reis que, tot i les seves especificitats, són comunes a totes les poblacions i no han estat inventariades ja que s'emmarquen en les festivitats comunes celebrades, en major o menor mesura, a totes les poblacions, tot i que presenten variacions30:
Dia 23 de juny. Revetlla de Sant Joan: la fadrinalla d’Aiguafreda i del Figaró pujaven al cim del Tagamanent i les noies sobretot s’havien lliurat al ball rodó al so de cançons alegres i saltadores. Aquestes danses femenines fetes als cims, similars a les pròpies dels aplecs, poden recordar les danses de les fades celebrades vora les fonts i entorn de certs arbres, en ple bosc, i els balls sabatins de les bruixes menades pel diable, a voltes sota forma de boc.
Les danses al voltant del foc havien estat tradicionals i hom en troba encara abundants restes. Totes són a base de ball rodó i gairebé sempre sense cap altra coreografia que voltar a l’entorn de la foguera, qui sap si només amb el propòsit d’abrandar-la.
29 Vegeu fitxes n. 205, 206, 235 i 236. 30 AMADES, J. (1989): Costumari Català. El curs de l’any. Salvat Editors. Barcelona. Vol. I (p.139) Vol. III (p.326 i 328) i Vol. IV
(p.159).
78 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
El ball rodó es fa en base una gran rodona alternada amb alguns exornaments coreogràfics i figures que muden segons les variants.
Dia 23 de juny: en el costumari i credencers d’aquesta nit es troben diverses costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic, espeleològic o lític. És remarcable la persistència observada fins a finals del segle XIX d’encendre grans fogueres davant les ermites o santuaris situats en llocs alterosos i encimbellats. Aquestes fogueres s’han interpretat com a darrer record d’uns cultes antics vers les forces de la natura simbolitzats per les muntanyes i per les penyes i roques que els coronaven; reduïts de llur paganisme per la Mare de Déu que en prengué el nom i en cristianitzà la devoció. Són moltes les Mare de Déu que prengueren el nom dels paratges remembrats per les fogueres de Sant Joan, com és el cas de Puiggraciós de Montmany.
25 de desembre, dia de Nadal: a Montmany, a finals del segle XIX, s’aplegaven tots els pastors de la Valldeneu per anar a adorar junts a l’església de Montmany. En acabar el cant de l’evangeli, des del carrer, fora de l’església una veu cantava les dotze i de seguida, una altra, des de dins exclamava: Jesús és nat!. Els pastors es lliuraven a mostres de gran alegria. Al peu del cancell feien un ball rodó ben repicat amb llurs esclops ferrats, tancant enmig el pobre manyac, dut pel qui feia de majoral i que no parava de belar i de fer sonar la borromba que duia penjada al coll. Tots els pastors duien els sarrons plens d’ofrenes que lliuraven al nadó a l’hora de l’ofertori. No les oferien directament, les donaven a una pastora que formava part de la colla i ella les oferia al celebrant.
29 abril, Sant Pere Màrtir: Sant Pere Màrtir era frare dominic del convent de Balaguer i havia exercit el càrrec d’inquisidor general de l’Urgell. Arran de la crema dels convents el 1835 fou trobat el seu segell d’inquisidor. Aquest era utilitzat per a encunyar unes hòsties que la gent conservava i les penjava de rams d’oliveres i d’altres arbres disposades en forma de creu enmig de la qual aplicava els segells. El dia del seu sant es beneïen els rams i la gent els anava a posar pels camps i les vinyes per tal que les guardés dels llamps i les pedregades i perquè fes la collita abundosa i plana.
79 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Així l’oració litúrgica a Sant Pere Màrtir al·ludeix la benedicció dels rams d’olivera a fi de demanar la intercessió del Sant per allunyar els mals esperits de les cases, per alliberar del mal temps a fi de no malmetre els fruits del camp. La virtut benefactora del vegetal beneït durava un any i per això calia tornar-la a fer i beneir.
Els rams beneits guardaven dels llamps, bruixes, de mals esperits i de visites de mala gent. A molts indrets de muntanya, a fi d’augmentar el valor preservatiu de les creuetes, s’hi posava enmig una goteta de cera de les candeles beneïdes per la Candelera: a Montmany, era de cera del Monument de Setmana Santa. A les parròquies se celebrava una missa matinal destinada a la benedicció dels rams que els fidels portaven. A Montmany, quan els segadors en segar trobaven una d’aquestes creus reposaven una estona de la feina.
4.2.4.2- Tradició oral
Són molts els elements culturals que fan referència a fenòmens naturals, a tresors amagats, bandolers i bruixes esmentats per tot el Montseny. Però els més específics per la zona de Figaró-Montmany ja han estat inclosos dins l'inventari o en un apartat a les fitxes corresponents.
4.2.4.3- Tècniques artesanals
A part de les dues tècniques artesanals incloses a l’inventari no s'ha documentat al terme de Figaró-Montmany cap altra tècnica artesanal específica, ni cap més manifestació de caire estrictament local. Tot i que es representen en gran mesura la majoria de tècniques artesanals de tradició rural catalana.
4.2.4.4- Música i dansa
Aquest camp no s'ha pogut incloure a l'inventari del patrimoni local de Figaró- Montmany, per manca de treballs.
80 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
4.2.5- PATRIMONI NATURAL
4.2.5.1- Zones d’interès natural
Un municipi que té més de la meitat de territori dins el Parc Natural del Montseny s'hi documenten molts espais naturals, per tant, només hem fitxat específicament aquells que contemplen paisatges naturals concrets com els llocs d'interès paisatgístic, les fonts i el seu entorn. També s’han tingut en compte aquells espais que tenen un significat per la gent del municipi ja sigui aquest històric o etnològic.
Cova de l’home mort: a 590 m. A 200 m de la creu de Can Plans, just per sota d’un revolt del camí s’endevina un corriol que ens du a la cova de l’Home Mort. Hi ha ratpenats31.
4.2.5.2- Espècimens botànics singulars
Només s'ha inclòs dins l'inventari aquells espècimens que han estat declarats Bé d'Interès Local i que consten a l’estudi d’I. Molinero, ja esmentat. La gran presència d'espais naturals fa que existeixin al municipi de Figaró-Montmany un gran nombre d'espècimens botànics pendents d'estudi i classificació.
Pi pinyer de la plaça de can Gambús Ginkgo de can Gallart
Xiprers de Sant Pere de Vallcàrquera Cedres de l’Atlas del Castell
Càdecs de can Valls Avets de la Font d’en Llanes
Alzina de la font d’en Llanes Alzines de la Cova del Carme
Alzines de Vall-de-Roses Roure del torrent del Socau
Alzines de la masoveria de ca n’Oliveres Alzina de can Cancell
Alzina a la cruïlla de ca n’Oliveres Alzina de Can Boget
Alzina de can Badia Roure del Bac i del Socau
Roure camí Castanyeda Noguera a la Punxeguda
31 AADD. (2004): Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró- Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.
81 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
Noguera de la Rectoria Noguera de Ca Gil
Àlbers a la bassa Bac Gatells de Can Puig
Vern de tres besses a la Riereta Avellaner a Dosrius
Lledoner de Gallicant Om a Sant Sebastià i Dosrius
Llorers a Pomeretes i a l’Església Llorer a can Beia
Til·ler a la font Llanes i Vallcorba Cirerer i plataner Sant Sebastià
Prunera a Dosrius Servera a Can Tòtil
Pi del solell del Pi Gros Figuera Rectoria i Can Pere Planes
Moreres a Jacint Verdaguer Bosquet a Puiggraciós
Arbres dels jardins del Casino de Gallicant.
No cal tampoc oblidar a tots aquells especímens ja desapareguts i detallats a l’estudi d’APREN.
82 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
6. BIBLIOGRAFIA
AA.DD. (1958). Goigs de Nostra Senyora de Puig Graciós, ques cantan en la sua Capella, y Hermita en lo Terme de Sant Pau de Montmany. Bisbat de Barcelona 1950- 1960. Barcelona. Torrell de Reus.
AA.DD. (1970). “La zona del Congost, La Garriga y su zona de influencia”. Dinámica y perspectiva del Vallès, vol. 6. Caja de Ahorros de Sabadell.
AA.DD. (1986). Butlletí de Puiggraciós; Santuari de Puiggraciós. L'Ametlla del Vallès: el Santuari, 1986- Santa Eulàlia de Ronçana. Irregular; a partir del 1992, 3 núms. l'any.
AA.DD. (1986). “El Montseny, història de l’ocupació humana”. Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, núm. 12, Vic.
AA.DD. (1986). El patrimoni natural del Montseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.
AA.DD. (1987). Estudi sobre la propietat forestal. Diputació de Barcelona - Parcs Naturals. Barcelona.
AA.DD. (1989). Calendari de festes de Catalunya. Andorra i la franja. Fundació Serveis de cultura popular. Barcelona. Altafulla.
AA.DD. (1990). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El Vallès. Vol. 6, pàg. 238- 241.
AA.DD. (1991). “Vallès Oriental i Vallès Occidental”. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII.
AA.DD. (1991). “Museu Episcopal de Vic i Museu Diocesà de Solsona”. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XXII.
AA.DD. (1993). La vegetació al Montseny. Ed. El Brau. Figueres.
AA.DD. (1994). Figaró viu: full informatiu de l'Associació de Veïns de Figaró- Montmany, núm. 1 (1994, 30 abr.). Montmany-Figaró.
AA.DD. (1995). Dotze paisatges catalans. Ed. El Brau.
AA.DD. (1998). “Visió de síntesis, restauracions i noves troballes. Bibliografia i índexs generals”. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XXVII.
83 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
AA.DD. (1998). Viu el Parc. Diputació de Barcelona - Parcs Naturals. Memòria. Barcelona.
AA.DD. (1999). Masies del Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona - Parcs Naturals. Barcelona.
AA.DD. (1999). “El Vallès Occidental i el Vallès Oriental”. Guies comarcals. Catalunya romànica. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. pàg. 178-181.
AA.DD. (2000). La història arrelada al territori. Homenatge a Antoni Pladevall i Font. Centre d'Estudis Socials Osona. Vic.
AADD. (2004). Pas a pas. Tres excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.
AADD. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Arquitectura Tradicional. Ed. El Brau.
ADD. (2005 i 2006): Full Informatiu Municipal. Edició trimestral. Ajuntament de Figaró-Montmany. (diversos).
AADD. (2006). Material didàctic. Els ajuntaments de Figaró-Montmany, Tagamanent i Sant Martí de Centelles (en procès d’elaboració).
ALAY, J.C. i ZAMORA, J.E. (1994). El patrimoni històric - arqueològic del parc natural del Montseny. Societat Catalana d'Arqueologia.
ALAY, JC.; ZAMORA, JE. (1999). La protecció del patrimoni històric a l'àrea del Montseny. Monografies 27, Diputació de Barcelona. ALBESA, C. (1996). Postals del Montseny/ 2. Publicació de l'Abadia de Montserrat.
ÁLVAREZ, A. (1979). Figaró. Itineraris Geològics. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.
ÁLVAREZ, A. et al. (1983). Figaró: Itinerario geológico. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona, 2a ed.
AMADES, J. (1989). Imatges de la Mare de Déu Trobades a Catalunya. Ed. Selecta- Catòlica, pàg. 398-399.
AMADES, J. (1950). Costumari Català. Vol. I. Barcelona.
AMADES, J. (1950). Costumari Català. Vol. IV. Barcelona.
AMADES, J. (1950). Costumari Català. Vol. V. Barcelona.
84 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
AJUNTAMENT DE FIGARÓ-MONTMANY (2004). Plànol d'informació municipal. Figaró-Montmany.
AJUNTAMENT DE FIGARÓ-MONTMANY (2003). Arxiu Municipal de Figaró- Montmany. Tagamanent.
ARXÉ, J. (1990). “L’arqueologia a l’àrea del Montseny. Evolució del poblament a l’antiguitat”. Monografies del Montseny, núm. 5.
AVENTÍ, M. (1996). La societat rural a Catalunya en temps feudals. Vallès Oriental XIII-XVI. Ed. Calma.
BARBEY, C., CANTARELL, C. i DANTÍ, J. (1996). De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers.
BARTOLOMÉ, J.; MILÁN, MJ.; PLAIXATS, J. (2002). Caracterització estructural de les explotacions de ramaderia extensiva al Parc Natural del Montseny. Monografies 33, Diputació de Barcelona. BELL-LLOC, M. D. (1882). Tradicions i costums del Vallès. Barcelona.
BERTRAN, J. (1995). “L'estructura geològica del Vallès Oriental. Síntesi divulgativa”. Lauro, núm. 5. Museu de Granollers.
BERTRAN, J. i TARRAGÓ, M. (1996). “Síntesis estratigràfica del Vallès Oriental”. Lauro, núm. 11. Museu de Granollers.
BELTRAN, A.; CASTELL, C. (2005). La revisió del Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural del Montseny: les edificacions dins d'un espai natural protegit. Monografies 41, Diputació de Barcelona. BOADA, M. i ROSELL, C. (1990). “Bibliografia del Montseny”. Aixa. Museu Etnològic la Gabella.
BOADA, M i LIZ, J. (1997). “El fenomen de la metropolització al massís del Montseny. El cas del turisme escolar”. Monografies del Montseny, núm. 11, pàg. 139- 156.
CALVO, L. (1990). Catàleg de materials etnogràfics de l’arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Centre d’Investigacions Científiques de Catalunya. Barcelona.
CAMPMANY, A. (1978-1982). Calendari de llegendes costums i festes tradicionals catalanes. Barcelona. Ed. Laia.
CAMPILLO, X.; ROMAGOSA, F. (2005). L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny. Monografies 41, Diputació de Barcelona.
85 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
CAMPS, J. (1959). La masia catalana. Barcelona.
CASSASSAS, J., FLORIT, J. i MUNIESA, J.(1983). “Figaró-Montmany”. Arrels, viles i pobles. Edicions Mateu. Vol 1. Barcelona.
CASTELLS, J. (1990). “Tagamanent i la Garriga”. Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, núm. 25. Vic.
DANTÍ, J. (1988). Terra i poblament al Vallès Oriental en època Moderna. Santa Eulàlia de Ronçana.
DESCLOT, M., CASTELLS, J. (1994). El Montseny. Diputació de Barcelona.
ESTRADA, F.; FONT, G.; MATEU, J.; PUJADES, S.; ROIGÉ, X.; TURA, J. (2005). Ara é una altra vida; un estudi sobre les transformacions i les continuïtats als masos del Montseny. Monografies 41, Diputació de Barcelona. FÀBREGA, À. pvre. (1954). Santuaris marians de Barcelona.
FONT, J. (1990). “Els goigs del Montseny”. Monografies del Montseny, núm. 5. Viladrau. Amics del Montseny.
FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1999). El Montseny: un exemple de relació permanent entre l’home i el medi. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny. Monografies 27, Diputació de Barcelona. FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (2002). El mas al Montseny. Mil anys d’interrelació entre l’home i el medi. Monografies 33, Diputació de Barcelona. GARCIA, R. M. (1993). “Les cases fortes del Vallès”. Lauro, núm. 5. Museu de Granollers.
GARRABAU, R., PLANAS, J. (1998). Estudio agrícola del Vallès, 1874.
GARRIGA, R. (1968). Goigs a llaor de Nostra Senyora de Puigraciós: la sagrada imatge de la qual és constantment venerada en sa pròpia Capella del terme i Parròquia de Sant Pau de Montmany. Bisbat de Barcelona. Facsímil. Barcelona: J. Vilamala, 1927. Barcelona. Torrell de Reus.
GAVÍN, J.M. (1990). Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. Barcelona.
GONZÁLEZ, A.; ISERN, J. (1985). 32 Monuments catalans. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona, pàg. 64 i ss.
GRAU, M.A. (1984). Enyorat Montseny. Barcelona.
GUTIÉRREZ, C. (1993). El carboneig al Montseny. Ed. Cyan. Barcelona.
86 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
LLOPART, D.; MONTMANY, M. (1987). Instruccions per a la recollida de materials etnogràfics. Museus Documentació. Direcció General del Patrimoni Artístic. Generalitat de Catalunya.
LÓPEZ, J. (1999). Itineraris pel Parc Natural. Abadia de Montserrat.
MADOZ, P. (1849). Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Vol. XIV.
MAS B. (1921). “Els costums nadalencs a l’antigor”. Catalunya Social, núm. 445. Barcelona.
MASGRAU, R.; FERNÀNDEZ, M. (1989). Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental.
MAURI, J. (1952). Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona.
MAYER, M. (1992). “Una vegada més sobre el camí antic i el seu pas per Aiguafreda”. Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, núm. 29. Vic.
MAYER, M.; RODÀ, I. (1996). La via romana del Congost. Monografies del Montseny, 11. Amics del Montseny. MIÑANO, S. (1926). Diccionario geográfico estadístico de España y Portugal dedicado al rey nuestro señor por el Dr. Sebastián de Miñano. Imprenta de Pierart- Peralta. Madrid. Vol II.
MOLINERO, I. (2004). El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. Catàleg d’arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.
MORGADAS, J. (1893). Catálogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vich. Vic.
OLIVER, J. (2000a). “Terrisseries i ferreries a Tagamanent a l'Edat Mitjana”. Tagamanent. Associació de Veïns i Amics de Tagamanent, núm. 47. Vic, pàg.15.
OLIVER, J. (2000b). Història de Figaró-Montmany. Abans de ser-ho. Ajuntament de Figaró-Montmany.
OLIVER, J. (2003). Entre el Congost i el Montseny, nous llibres sobre Figaró- Montmany i Tagamanent. Monografies del Montseny, núm. 18.
OLIVER, J. (2004a). Figaró-Montmany. Imatges i records. Núm. 136. Viena Edicions. Barcelona.
87 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
OLIVER, J. (2004b). La guerra del francès i el vot de poble de la parròquia de Vallcàrquera. Monografies del Montseny, núm. 19.
OLIVER, J. (2005). L’exemple de l’estiueig com a font de conflicte al Figaró i Montmany (1900-1936). Monografies del Montseny, núm. 20.
PARELLA, M. (1989). “Aproximació històrica al cultiu de la vinya a la vall del Congost”. Monografies del Montseny, núm. 4.
PLADEVALL, A. (1988). “Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca.” Monografies del Montseny, núm. 3. Viladrau. Amics del Montseny, pàg.101-150.
PLADEVALL, A. (1991). “El Montseny a l'època medieval: Dominis i jurisdiccions”. Monografies del Montseny, núm. 6. Viladrau. Amics del Montseny, pàg. 83-106.
PLADEVALL, A. (1993). “El Montseny a l'època medieval: l'organització religiosa”. Monografies del Montseny, núm. 8. Viladrau. Amics del Montseny, pàg. 101-124.
PLADEVALL, A. (1997). “El Montseny en època medieval”. La Sitja del Llop. Revista del Montseny, núm. 15. Sant Celoni.
RAMON, J. (1987). “Les finestres gòtiques XVI en masies del Vallès Oriental”. XXXIII Assamblea Intercomarcal d'Estudiosos. Granollers 1987.
ROSELLÓ, J.M. (1989). “Arriba el tren”. Temes Aiguafredencs IV. Ajuntament d'Aiguafreda.
SARDÀ, M. i SUBIRANAS, C. (1996). Memòria del seguiment arqueològic del tram la Garriga-Centelles del gasoducte La Garriga-Vic. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya, (inèdit).
SERRA, R. (1992). Comarques. Regió de Barcelona. Vallès Occidental i Vallès Oriental. Mollerussa.
SOROLLA, A. (2002). La restauració i consolidació de senders al Parc Natural del Montseny. Monografies 33, Diputació de Barcelona. TINTÓ, L. (1996). Bibliografia temàtica sobre el Vallès Oriental (I i II). Granollers.
VALL, R. (1983). “Sant Pere de Vallcàrquera”. El romànic del Vallès. Sabadell, pàg. 82.
VILA, T, i MATEU, J. (1995). Inventari i documentació dels castells, torres i cases fortes del Parc Natural del Montseny. (Sector oriental i occidental). Arbúcies.
88 ______Figaró-Montmany. Inventari Patrimoni Cultural.
VIVES, J. M. (1996). “Arbres monumentals i singulars del Montseny”. Monografies del Montseny, núm. 11, pàg. 69-92.
VULART, A. (2002). Evolució de l’arquitectura al Montseny. Monografies 33, Diputació de Barcelona.
89 20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 3