Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Cambio Climático y Desarrollo Rural

RESOLUCIÓ de 18 d’abril de 2018, de la Direcció Gene- RESOLUCIÓN de 18 de abril de 2018, de la Dirección ral de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental, s’ordena la publicació de la declaració d’impacte ambien- por la cual se ordena la publicación de la declaración de tal corresponent a l’expedient 26/02-AIA, Ares del Maes- impacto ambiental correspondiente al expediente 26/02- trat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, AIA, Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Rossell, Vallibona, la Salzadella, les Coves de Vinromà, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Vallibona, La Salzadella, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert i Santa Les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Magdalena de Pulpis. [2018/4015] Alcalà de Xivert y Santa Magdalena de Pulpis. [2018/4015]

De conformitat amb l’article 28 del Decret 162/1990, de 15 d’oc- De conformidad con el artículo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de tubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se aprueba Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Gene- Impacto Ambiental, el cual establece la publicación en el Diari Oficial ralitat Valenciana de la declaració d’impacte ambiental, resolc: de la Generalitat Valenciana de la declaración de impacto ambiental, resuelvo:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declara- Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- ció d’impacte ambiental corresponent a l’expedient 26/02-AIA Ares del ración de impacto ambiental correspondiente al expediente 26/02-AIA Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Vallibona, la Salzadella, les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Rossell, Vallibona, La Salzadella, Les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Maestre, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Pulpis. Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert y Santa Magdalena de Pulpis.

«Declaració d’impacte ambiental «Declaración de impacto ambiental Expedient: 26/02-AIA. Expediente: 26/02-AIA. Promotor: Enerfín Sociedad de Energía, SL (per transmissió de Promotor: Enerfín Sociedad de Energía, SL (por transmisión del l’adjudicatari Guadalaviar Consorcio Eólico Alabe-Enerfín, segons la adjudicatario Guadalaviar Consorcio Eólico Alabe-Enerfín, según Reso- Resolució del conseller d’Infraestructures i Transport de 30.03.2007). lución del conseller de Infraestructuras y Transporte de 30.03.2007). Autoritat substantiva: Direcció General d’Energia. Conselleria Autoridad sustantiva: Dirección General de Energía. Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç. Conselleria d’Infraestructures, Terri- de Economía, Industria y Comercio. Conselleria de Infraestructuras, tori i Medi Ambient. Territorio y Medio Ambiente. Objecte del projecte: instal·lacions eòliques de la zona 4 del Pla Objeto del proyecto: instalaciones eólicas de la zona 4 del Plan eóli- eòlic de la Comunitat Valenciana. co de la Comunitat Valenciana. Localització: inclou totalment o parcialment els termes municipals Localización: incluye total o parcialmente los términos municipales d’Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo de Ares del Maestrat, Morella, Catí, Albocàsser, Tírig, Xert, Canet lo Roig, Rossell, Vallibona, la Salzadella, les Coves de Vinromà, Sant Roig, Rossell, Vallibona, La Salzadella, Les Coves de Vinromà, Sant Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Mateu, Cervera del Maestre, Alcalà de Xivert y Santa Magdalena de Pulpis. Pulpis.

Descripció del projecte Descripción del proyecto Antecedents Antecedentes L’oferta de desenvolupament de la zona 4 de l’empresa promotora, La oferta de desarrollo de la zona 4 de la empresa promotora, pre- presentada i seleccionada en la convocatòria pública d’adjudicació de sentada y seleccionada en la convocatoria pública de adjudicación de las les zones eòliques (Guadalaviar, Consorcio Eólico Alabe-Enerfín) al zonas eólicas (Guadalaviar, Consorcio Eólico Alabe-Enerfín) en enero gener de 2002, difereix en diversos aspectes de l’exposada a informació de 2002, difiere en varios aspectos de la expuesta a información pública. pública. La propuesta consistía en la instalación de 94 aerogeneradores de La proposta consistia en la instal·lació de 94 aerogeneradors de 2 2 MW de potencia unitaria, lo que representan un total de 186 MW MW de potència unitària, el que representen un total de 186 MW distri- distribuidos en 5 parques eólicos: buïts en 5 parcs eòlics: – Mola de Xert (15 aerogeneradores). – Mola de Xert (15 aerogeneradors). – Catí (14 aerogeneradores). – Catí (14 aerogeneradors). – Puig Cabrer (19 aerogeneradores). – Puig Cabrer (19 aerogeneradors). – Nevera (20 aerogeneradores). – Nevera (20 aerogeneradors). – Piedrafita (25 aerogeneradores). – Pedrafita (25 aerogeneradors). Dimensiones de las turbinas son: 70 m de rotor, 65 m de altura de Dimensions de les turbines són: 70 m de rotor, 65 m d’alçària de torre. Dimensiones de la obra civil: torre. Dimensions de l’obra civil: – Zapatas de 15 x 15 x 1,8 m. – Sabates de 15 x 15 x 1,8 m. – Plataformas de 30 x 35 m junto a camino y 50 x 22 m fondo – Plataformes de 30 x 35 m al costat del camí i 50 x 22 m fons camí. camino. – Camí: – Camino: Amplària mínima 4,5 m + 0,5 m de rasa a cada costat. Anchura mínima 4,5 m + 0,5 m de zanja a cada lado. Pendent màxim 12 %. Pendiente máxima 12 %. Radi de curvatura mínim 25 m. Radio curvatura mínimo 25 m. L’evacuació de l’energia es preveia a una subestació denomina- La evacuación de la energía se preveía a una subestación denomi- da Maestrat II, d’ubicació indeterminada, a construir sobre la línia de nada Maestrazgo II, de ubicación indeterminada, a construir sobre la LAT 400 kV Vandellós-la Plana per a l’evacuació de l’energia generada línea de LAT 400 kV Vandellós-La Plana para la evacuación de la ener- pel desenvolupament de les zones 4 i 5 del Pla eòlic de la Comunitat gía generada por el desarrollo de las zonas 4 y 5 del Plan eólico de la Valenciana. Comunitat Valenciana. Proposta de desenvolupament tramitada Propuesta de desarrollo tramitada D’acord amb la documentació exposada a informació pública, les De acuerdo con la documentación expuesta a información pública, instal·lacions projectades per a la zona 4 tenen les característiques las instalaciones proyectadas para la zona 4 tienen las siguientes carac- següents. terísticas. Es projecta la instal·lació de 83 aerogeneradors, que suposen una Se proyecta la instalación de 83 aerogeneradores, que suponen una potència de 166 MW, agrupats en 4 parcs eòlics: Nevera I, Nevera II, potencia de 166 MW, agrupados en 4 parques eólicos: Nevera I, Neve- Nevera III i Pedrafita. L’energia produïda pels parcs s’evacua en 30 kV ra II, Nevera III y Piedrafita. La energía producida por los parques se subterràniament a tres subestacions situades en els parcs de Nevera I, evacua en 30 kV subterráneamente a tres subestaciones situadas en los Nevera III i Pedrafita, on es transforma a 132 kV. Les línies aèries de parques de Nevera I, Nevera III y Piedrafita, donde se trasforma a 132 132 kV parteixen de cada subestació i convergeixen en una línia que kV. Las líneas aéreas de 132 kV parten de cada subestación y convergen discorre per la vall de Catí fins a la CV-15, on modifica el traçat cap en una línea que discurre por el valle de Catí hasta la CV-15, donde a l’est i unifica el traçat amb la línia d’evacuació de la zona 5 fins a modifica el trazado hacia el este y unifica el trazado con la línea de la subestació 132/400 kV Maestrat II que se situa sobre la LAT 400 evacuación de la zona 5 hasta la subestación 132/400 kV Maestrazgo II Vandellós-la Plana. que se sitúa sobre la LAT 400 Vandellós-La Plana. El traçat de la línia elèctrica d’evacuació no està definit, i s’analit- El trazado de la línea eléctrica de evacuación no se encuentra defini- zarà un corredor en el corresponent capítol d’alternatives d’evacuació. do, analizando un pasillo en el correspondiente capítulo de alternativas de evacuación. El model d’aerogenerador seleccionat té una potència unitària de 2 El modelo de aerogenerador seleccionado tiene una potencia uni- MW (Enercon model E66/2.0) amb una alçària de torre de tipus tubular taria de 2 MW (Enercon modelo E66/2.0) con una altura de torre de troncocòniques d’acer soldat, de 64 m d’alçària, amb un diàmetre de tipo tubular troncocónicas de acero soldado, de 64 m de altura, con un 4,23 m en la base i de 2,18 m en la part superior. El rotor compost de diámetro de 4,23 m en la base y de 2,18 m en la parte superior. El rotor tres pales té un diàmetre de 70 metres. compuesto de tres palas tiene un diámetro de 70 metros. Les dimensions de l’obra civil per a la instal·lació de les infraestruc- Las dimensiones de la obra civil para la instalación de las infraes- tures eòliques descrites són: tructuras eólicas descritas son: Vials. Es projecten 3 tipus de vials: els accessos principals, els Viales. Se proyectan 3 tipos de viales: los accesos principales, los accessos secundaris i els vials interiors. accesos secundarios y los viales interiores. La longitud de camins existents a condicionar s’ha estimat en La longitud de caminos existentes a acondicionar se ha estimado en 19.805 metres i la dels camins de nova planta en 16.840 m. 19.805 metros y la de los caminos de nueva planta en 16.840 m. Els accessos principals són els camins pels quals circulen la maqui- Los accesos principales son los caminos por los que circulan la nària d’obra, les grues de muntatge i els transports especials fins a la maquinaria de obra, grúas de montaje y trasportes especiales hasta su seua ubicació definitiva, la qual cosa requereix les característiques ubicación definitiva, lo que requiere las siguientes características: següents: – Secció tipus: 20 cm de tot-u artificial compactat. – Sección tipo: 20 cm de zahorra artificial compactada. – Radi mínim: 25 m de radi exterior. – Radio mínimo: 25 m de radio exterior. – Pendent màxim: 12 %. – Pendiente máxima: 12 %. – Amplària calçada: 4,50 m. – Ancho calzada: 4.50 m. – Berma: 0,6 m de sòl compactat. – Berma: 0.6 m de suelo compactado. – Amplària plataforma en terraplé: 5,70 m. – Ancho plataforma en terraplén: 5.70 m. – Amplària plataforma en desmunt: 5,10 m. – Ancho plataforma en desmonte: 5.10 m. – Bombament: 2 %. – Bombeo: 2 %. – Cunetes en desmunt: triangulars de 0,50 d’amplària i 0.25 m de – Cunetas en desmonte: triangulares de 0.50 de ancho y 0.25 m de profunditat, en terra per a pendents inferiors al 6 % i revestides de for- profundidad, en tierra para pendientes inferiores al 6 % y revestidas de migó per a pendents superiors. hormigón para pendientes superiores. – Gàlib 6 metres. – Galibo 6 metros. Els accessos principals es fan per la A-7 fins a Borriol on es pren la Los accesos principales se efectúan por la A-7 hasta Borriol donde CV-10 en direcció a Vall d’Alba, Albocàsser i Ares del Maestrat fins a se toma la CV-10 en dirección Vall d’Alba, Albocàsser y Ares del Maes- arribar al PK 42, encreuament amb la CV-128. trat hasta llegar al PK-42, cruce con la CV-128. Des d’aquest punt la maquinària que transporta els aerogenera- Desde este punto la maquinaria que transporta los aerogeneradores dors pot arribar a l’accés principal a cada parc de la zona de la manera puede alcanzar el acceso principal a cada parque de la zona del siguiente següent: modo: – Per a accedir al parc eòlic Nevera III, se segueix per la CV-15 fins – Para acceder al parque eólico Nevera III, se sigue por la CV-15 al PK 45, on es pren en direcció nord el camí de terra que discorre a hasta el PK 45, donde se toma en dirección norte el camino de tierra que través del Barranc dels Horts fins al cim. discurre a través del barranco de Els Horts hasta la cumbrera. – Per a accedir als parcs eòlics Nevera fase I i Nevera II, es pren – Para acceder a los parques eólicos Nevera fase I y Nevera II, la CV-128 cap al nord prenent en el PK 3+500 el camí de terra que en se toma la CV-128 hacia el norte tomando en el PK 3+500 el cami- direcció nord-oest discorre paral·lel al riu Belluga - Barranc de l’Em- no de tierra que en dirección noroeste discurre paralelo al rio Belluga priu, arriba al cim pel camí de la masia Torre Picó. - Barranco de l’Empriu, alcanzando la cumbrera por el camino de la masía Torre Picó. – Per a accedir al parc eòlic Pedrafita, se segueix per la CV-128 fins – Para acceder al parque eólico Piedrafita, se sigue por la CV-128 al PK 9+500, on naix en direcció est el primer tram de l’accés principal hasta el PK 9+500 donde nace en dirección este el primer tramo del a les instal·lacions a partir del Mas de l’Ombrieta el camí és novament acceso principal a las instalaciones a partir del Mas de l’Ombrieta el traçat. camino es de nuevo trazado. Les carreteres CV-10 i CV-128 tenen bon ferm i el traçat, en planta i Las carreteras CV-10 y CV-128 tienen buen firme y el trazado, en alçat, no presenta grans dificultats per al pas de transports especials. No planta y alzado, no presenta grandes dificultades para el paso de trans- obstant això, la CV-15 té alguns punts conflictius. Als voltants de Vall portes especiales. Sin embargo la CV-15 ostenta algunos puntos conflic- d’Alba i la Pobla Tornesa hi ha unes quantes rotondes que possiblement tivos. En las inmediaciones de Vall d’Alba y La Pobla Tornesa existen s’han de condicionar per a permetre el pas dels transports especials. varias rotondas que posiblemente haya que acondicionar para permitir el paso de los transportes especiales. Els accessos secundaris per a obra són camins existents en cada Los accesos secundarios para obra son caminos existentes en cada zona que seran utilitzats per a l’accés a l’obra de vehicles lleugers i zona que serán utilizados para el acceso a obra de vehículos ligeros y maquinària de xicotet tonatge i gàlib i no necessitaran cap tipus d’ade- maquinaria de pequeño tonelaje y gálibo y no necesitarán ningún tipo quació. de adecuación. Es proposen com a accés secundari en els parcs de Nevera I i Neve- Se proponen como acceso secundario en los parques de Nevera I y ra II en el tram entre la masia Torre Picó i el cim el camí existent entre Nevera II en el tramo entre la masía Torre Picó y la cumbrera el camino aquesta i el Mas de la Moleta. existente entre esta y la masía de la Moleta. El parc eòlic Nevera III no té accessos secundaris. El parque eólico Nevera III no tiene accesos secundarios. El parc eòlic de Pedrafita proposa com a accés secundari el camí El parque eólico de Piedrafita propone como acceso secundario el de l’ermita de la Mare de Déu del Pilar i la masia de les Navarres, al camino de la ermita de la Mare de Déu del Pilar y la masía de Navarres, sud del parc. al sur del parque. Els vials interiors són els camins entre aerogeneradors una vegada Los viales interiores son los caminos entre aerogeneradores una vez abandonats els camins principals i/o secundaris i donen pas a la maqui- abandonados los caminos principales y/o secundarios dando paso a la nària i grues de muntatge i transports especials. El seu condicionament maquinaria y grúas de montaje y transportes especiales. Su acondicio- es realitzarà amb idèntiques característiques als dels accessos principals. namiento se realizará con idénticas características a las de los accesos principales. Rases. L’energia generada per cada turbina s’evacua en subterra- Zanjas. La energía generada por cada turbina se evacua en subterrá- ni fins a la corresponent subestació, la qual cosa comporta l’execució neo hasta la correspondiente subestación, lo que conlleva la ejecución d’una rasa de 0,6 m d’amplària i 1,20 metres de profunditat, que gene- de una zanja de 0,6 m de anchura y 1,20 metros de profundidad, que ralment discorre adossada als vials interiors del parc. generalmente discurre adosada a los viales interiores del parque. Sabates. L’àrea ocupada pels fonaments de la torre de l’aerogenera- Zapatas. El área ocupada para la cimentación de la torre del aeroge- dor és de 225 m² (15x15 metres). nerador es de 225 m² (15x15 metros). Plataforma de muntatge. El muntatge de cada aerogenerador neces- Plataforma de montaje. El montaje de cada aerogenerador precisa la sita l’explanació d’una plataforma de maniobra les dimensions de la explanación de una plataforma de maniobra cuyas dimensiones son de qual són de 30 x 35 m (1.050 m²) o de 50 x 22 m (1.100 m²) depenent 30 x 35 m (1.050 m²) o de 50 x 22 m (1.100 m²) dependiendo de que el que l’aerogenerador s’ubique al final o al mig de l’alineació. aerogenerador se ubique al final o en medio de la alineación. Els 83 aerogeneradors a instal·lar tenen una potència unitària de 2 Los 83 aerogeneradores a instalar tienen una potencia unitaria de 2 MW i es distribueixen de la manera següent: MW y se distribuyen del siguiente modo: Parc eòlic Nevera I (40 MW) amb 20 aerogeneradors. La superfície Parque eólico Nevera I (40 MW) con 20 aerogeneradores. La super- afectada estimada (a falta de la necessària per al gir de camions, del parc ficie afectada estimada (a falta de la necesaria para el giro de camiones, de maquinària i dels accessos, suports i carrers per a la instal·lació de del parque de maquinaria y de los accesos, apoyos y calles para la insta- la línia aèria d’evacuació) és de 111.924 m², i a cada element de l’obra lación de la línea aérea de evacuación) es de 111.924 m² correspondien- civil correspon: do a cada elemento de la obra civil: – Vials. Afecten un total de 79.920 m² dels quals 14.040 m², són – Viales afectan a un total de 79.920 m² de los que 14.040 m² son camins nous i 65.880 m² es veuran afectats per les condicions dels caminos nuevos y 65.880 m² se verán afectados por el acondicionamien- camins existents. to de caminos existentes. – Rases. Es projecten un total de 5.840 metres de rasa el que suposa – Zanjas. Se proyectan un total de 5.840 metros de zanja lo que una afectació superficial de 3.504 m². supone una afección superficial de 3.504 m². – Sabates. Comprenen una superfície de 4.500 m². – Zapatas. Abarcan una superficie de 4.500 m². – Plataformes de muntatge ocuparan un total de 21.900 m². – Plataformas de montaje ocuparán un total de 21.900 m². – Subestació. Ocupa 2.100 m² i inclou dos transformadors correspo- – Subestación. Ocupa 2.100 m² e incluye dos trasformadores corres- nents als parcs de Nevera I i Nevera II. pondientes a los parques de Nevera I y Nevera II. Parc eòlic Nevera II (36 MW) amb 18 aerogeneradors. La superfície Parque eólico Nevera II (36 MW) con 18 aerogeneradores. La afectada estimada (a falta de l’ocupada per a les sabates per als fona- superficie afectada estimada (a falta de la ocupada para las zapatas para ments de l’aerogenerador, la necessària per al gir de camions, del parc la cimentación del aerogenerador la necesaria para el giro de camiones, de maquinària i dels accessos, suports i neteja de carrers per a la instal· del parque de maquinaria y de los accesos, apoyos y limpieza de calles lació de la línia aèria d’evacuació) és de 65.459 m² i a cada element de para la instalación de la línea aérea de evacuación) es de 65.459 m² l’obra civil corresponen: correspondiendo a cada elemento de la obra civil: – Vials. Afecten un total de 38.880 m² que es corresponen amb – Viales. Afectan a un total de 38.880 m² que se corresponden con l’obertura de 4.860 m de camins nous. la apertura de 4.860 m. de caminos nuevos. – Rases. S’obriran un total de 4.715 m de rasa el que implica l’afec- – Zanjas. Se abrirán un total de 4.715 m de zanja lo que implica la tació de 2.829 m². afección de 2.829 m². – Sabates. Comprenen un total de 4.050 m². – Zapatas. Abarcan un total de 4.050 m². – Plataforma aerogenerador: ocuparan un total de 19.700 m². – Plataforma aerogenerador: Ocuparán un total de 19.700 m². Parc eòlic Nevera III (40 MW) amb 20 aerogeneradors. La superfí- Parque eólico Nevera III (40 MW) con 20 aerogeneradores. La cie afectada estimada (a falta de la necessària per al gir de camions, del superficie afectada estimada (a falta de la necesaria para el giro de parc de maquinària i dels accessos, suports i carrers per a la instal·lació camiones, del parque de maquinaria y de los accesos, apoyos y calles de la línia aèria d’evacuació) és de 127.054 m² i a cada element de para la instalación de la línea aérea de evacuación) es de 127.054 m² l’obra civil correspon: correspondiendo a cada elemento de la obra civil: – Vials. Afecten un total de 95.200 m² dels quals 19.840 m² són – Viales. Afectan a un total de 95.200 m² de los que 19840 m² generats per l’obertura de 2.480 metres de camins nous i 75.360 m² són son generados por la apertura de 2.480 metros de caminos nuevos y afectacions derivades del condicionament de camins existents. 75.360 m² son afecciones derivadas del acondicionamiento de caminos existentes. – Rases. Es preveu l’obertura de 5.840 metres lineals de rasa que – Zanjas. Se prevé la apertura de 5.840 metros lineales de zanja que afectaran 3.504 m². afectarán a 3.504 m². – Sabates. La superfície afectada pels fonaments ascendeix a un – Zapatas. Las superficies afectadas por las cimentaciones asciende total de 4.500 m². a un total de 4.500 m². – Plataforma aerogenerador. Ocuparan un total de 21.750 m². – Plataforma aerogenerador: ocuparán un total de 21.750 m². – Subestació. Ocuparan un total de 2.100 m². – Subestación. Ocuparán un total de 2100 m². Parc eòlic Pedrafita (50 MW) amb 25 aerogeneradors. La superfície Parque eólico Piedrafita (50 MW) con 25 aerogeneradores. La afectada estimada (a falta de la necessària per al gir de camions, del parc superficie afectada estimada (a falta de la necesaria para el giro de de maquinària i dels accessos, suports i carrers per a la instal·lació de camiones, del parque de maquinaria y de los accesos, apoyos y calles la línia aèria d’evacuació) és de 119.372 m² i a cada element de l’obra para la instalación de la línea aérea de evacuación) es de 119.372 m² civil correspon: correspondiendo a cada elemento de la obra civil: – Vials. Es preveu una afectació de 79.920 m² dels quals 61.960 m² – Viales. Se prevé una afección de 79.920 m² de los que 61.960 m² corresponen a 7.745 m de camí de nou traçat i 17.200 m² es generen pel corresponden a 7.745 m de camino de nuevo trazado y 17.200 m² se gene- condicionament de 2.150 metres de camins existents. ran por el acondicionamiento de 2.150 metros de caminos existentes. – Rases. Es projecten un total de 6.584 metres de rasa que suposen – Zanjas. Se proyectan un total de 6.584 metros de zanja que supo- una afectació superficial de 3.950 m². nen una afección superficial de 3.950 m². – Sabates. L’ocupació total és de 5.625 m². – Zapatas. La ocupación total es de 5.625 m². – Plataforma aerogenerador. Ocuparan un total de 27.300 m². – Plataforma aerogenerador: Ocuparán un total de 27.300 m². – Subestació. Afectarà una superfície de 3.337 m². – Subestación. Afectará a una superficie de 3.337 m².

Sistema d’evacuació Sistema de evacuación L’estudi d’impacte ambiental tramitat planteja els corredors alterna- El estudio de impacto ambiental tramitado plantea los pasillos tius per al traçat per a l’evacuació a la subestació denominada Maestrat alternativos de trazado para la evacuación a la subestación denominada II a construir sobre la línia LAT 400 Vandellós-la Plana la ubicació de la Maestrazgo II a construir sobre la línea LAT 400 Vandellós-La Plana qual no estava decidida en el moment de l’elaboració de l’estudi d’im- cuya ubicación no estaba decidida en el momento de la elaboración del pacte ambiental de les infraestructures eòliques de la zona 4 i que es estudio de impacto ambiental de las infraestructuras eólicas de la zona diferencia a més en dos trams: l’exclusiu de la zona 4 i el tram conjunt 4 y que se diferencia además en dos tramos: el exclusivo de la zona 4 y amb la zona 5. La solució adoptada per al sistema d’evacuació és la el tramo conjunto con la zona 5. La solución adoptada para el sistema corresponent a l’alternativa I, de 31,2 km de longitud total, i resulta de de evacuación es la correspóndete a la alternativa I, de 31,2 km de lon- la suma dels corredors 1, 5, 2, 6, 3 i 4 les característiques de la qual es gitud total, resultante de la suma de los pasillos 1, 5, 2, 6, 3 y 4 cuyas descriuen en l’apartat d’estudi d’alternatives. características se describen en el apartado de estudio de alternativas. El sistema d’evacuació queda conformat per quatre línies principals El sistema de evacuación queda conformado por cuatro líneas prin- d’evacuació: cipales de evacuación: Línia col·lectora I 132 kV. Línea colectora I 132 kV. La línia començarà en la subestació dels parcs eòlics Nevera I i II, i La línea comenzará en la subestación de los parques eólicos Neve- finalitzarà a l’altura del PK 7 de la carretera CV-128 en l’entroncament ra I y II, y finalizará a la altura del PK 7 de la carretera CV 128 en amb la línia corresponent a l’evacuació del parc Nevera III. el entronque con la línea correspondiente a la evacuación del parque Nevera III. La línia col·lectora evacuarà l’energia produïda en els parcs eòlics La línea colectora evacuará la energía producida en los parques eóli- Nevera I i Nevera II, tindrà suports preparats per a doble circuit en tot cos Nevera I y Nevera II, tendrá apoyos preparados para doble circuito el seu traçat encara que únicament tindrà instal·lat un circuit i serà de en todo su trazado aunque únicamente tendrá tendido un circuito siendo simple circuit tipus LA-280 en un primer tram de 4,4 km i de simple de simple circuito tipo LA-280 en un primer tramo de 4,4 km y de sim- circuit dúplex LA-280 en un segon tram de 3,7 km. La traça de la línia ple circuito dúplex LA-280 en un segundo tramo de 3,7 km. La traza de discorrerà pels corredors d’evacuació 1 i 2. la línea discurrirá por los pasillos de evacuación 1 y 2. Línia col·lectora II 132 kV. Línea colectora II 132 kV. Està composta per les línies de connexió dels parcs de Pedrafita i Esta compuesta por las líneas de conexión de los parques de Piedra- Nevera III a la línia I de 132 kV. fita y Nevera III a la línea I de 132 kV. La línia de connexió del parc de Pedrafita és de simple circuit i La línea de conexión del parque de Piedrafita es de simple circuito y conductor tipus LA-180 i discorre pel corredor 5 i té una longitud apro- conductor tipo LA-180 discurriendo por el pasillo 5 y tiene una longitud ximada d’1,5 km. aproximada de 1, 5 km. El parc eòlic de Nevera III es connectarà a la línia col·lectora I, amb El parque eólico de Nevera III se conectará a la línea colectora I, una longitud aproximada de 3 km ajustada al corredor 6. Les caracterís- con una longitud aproximada de 3 km ajustada al pasillo 6. Las carac- tiques són segons el text de simple circuit i conductor LA-180 i segons terísticas son según el texto de simple circuito y conductor LA-180 y la taula resum una línia de doble circuit i tipus de conductor LA-280. según la tabla resumen una línea de doble circuito y tipo de conductor LA-280. Línia de transport de l’energia de tots els parcs de la zona 4. Línea de transporte de la energía de todos los parques de la zona 4. Aquesta línia permetrà el transport de l’energia de tots els parcs de Esta línea permitirá el transporte de la energía de todos los parques la zona 4 fins a la línia col·lectora d’energia de les zones 4 i 5. de la zona 4 hasta la línea colectora de energía de las zonas 4 y 5. La línia començarà en el punt de connexió del parc eòlic Nevera La línea comenzará en el punto de conexión del parque eólico III als voltants de la Rambla de Belluga. La línia serà doble circuit i Nevera III en las inmediaciones de la Rambla de Belluga. La línea será conductor dúplex tipus LA-280. doble circuito y conductor dúplex tipo LA-280. La longitud aproximada de la línia és de 5,4 km i la traça discorre La longitud aproximada de la línea es de 5,4 km discurriendo la pel corredor 3. traza por el pasillo 3. Línia col·lectora de les zones 4 i 5. Línea colectora de las zonas 4 y 5. L’evacuació conjunta de les zones 4 i 5 a la LAT 400 kV Vande- La evacuación conjunta de las zonas 4 y 5 a la LAT 400 kV Vande- llós-la Plana requereix la construcció d’una subestació 400/132 kV per llós-La Plana requiere la construcción de una subestación 400/132 kV a elevació de tensió i seccionament de línia. L’emplaçament d’aquesta para elevación de tensión y seccionamiento de línea. El emplazamiento subestació s’ha triat centrat respecte a les dues zones. de esta subestación se ha elegido centrado respecto a las dos zonas. L’emplaçament de la subestació condiciona l’evacuació de les dues El emplazamiento de la subestación condiciona la evacuación de las zones, per la qual cosa s’ha previst, amb vista a no duplicar línies, el dos zonas, por lo que se ha previsto, con vistas a no duplicar líneas, el traçat d’una línia amb capacitat suficient per a transportar l’energia de trazado de una línea con capacidad suficiente para transportar la energía les dues zones fins a la subestació Maestrat II. de las dos zonas hasta la subestación Maestrazgo II. La línia començarà a 2 km al nord-oest d’Albocàsser, al sud del La línea comenzará a 2 km al noroeste de Albocàsser, al sur de Barranc Fondo, i finalitzarà a l’altura del PK 2 de la CV-129, encara que Barranco Hondo, y finalizará a la altura del PK 2 de la CV129, aunque el punt final no està definit. el punto final no esta definido. La línia evacuarà l’energia de tots els parcs de la zona 4 en un cir- La línea evacuará la energía de todos los parques de la zona 4 en un cuit i de la zona 5 en un altre circuit. circuito y de la zona 5 en otro circuito. La línia serà doble circuit, conductor dúplex, tipus LA-280 i finalit- La línea será doble circuito, conductor dúplex, tipo LA-280 y fina- zarà les barres 132 kV de la subestació 400/132 kV Maestrat II. lizará las barras 132 kV de la subestación 400/132 kV Maestrazgo II. La traça de la línia, amb una longitud aproximada de 9,5 km, discor- La traza de la línea, con una longitud aproximada de 9,5 km, discu- rerà pel corredor d’evacuació 4. rrirá por el pasillo de evacuación 4. En els corresponents estudis d’impacte de cada un dels parcs es rea- En los correspondientes estudios de impacto de cada uno de los par- litza una descripció succinta del traçat de la línia associada a cada parc ques se realiza una descripción sucinta del trazado de la línea asociada i s’indicarà, com a única valoració de la possible afectació, que per a la a cada parque indicando, como única valoración de la posible afección, instal·lació serà necessària l’obertura d’una faixa tallafocs com a mínim que para su tendido será necesaria la apertura de una faja cortafuegos de 20 metres d’amplària, en els quals serà necessari el desbrossament de al menos 20 metros de anchura, en los que será necesario el desbroce de la vegetació existent. de la vegetación existente.

Alternatives estudiades per a la selecció de l’oferta de desenvolu- Alternativas estudiadas para la selección de la oferta de desarrollo pament a) Alternatives d’emplaçaments de parcs eòlics. a) Alternativas de emplazamientos de parques eólicos. D’acord amb allò que s’ha indicat en l’estudi d’impacte ambiental De acuerdo con lo indicado en el estudio de impacto ambiental los els emplaçaments analitzats s’ubiquen en dos grans unitats geomor- emplazamientos analizados se ubican en dos grandes unidades geomor- fològiques de relleu característic: sobre la unitat tabular del Maestrat, fológicas de relieve característico: sobre la unidad tabular del Maestrat, se situen les alternatives de Mola de Xert, l’Avellà i Nevera I, Nevera se sitúan las alternativas de Mola de Xert, L’Avellà y Nevera I, Nevera II i Nevera III, en la part occidental de la zona eòlica, i sobre la unitat II y Nevera III, en la parte occidental de la zona eólica, y sobre la uni- de serres prelitorals, en la part oriental, es localitzen els parcs de Catí, dad de sierras prelitorales, en la parte oriental, se localizan los parques Pedrafita, Puig Cabrer, Serra de la Creu, Serra del Molló, Salzadella I de Catí, Piedrafita, Puig Cabrer, Sierra de la Creu, Sierra del Molló, i Salzadella II. Salzadella I y Salzadella II. La selecció d’alternatives es va abordar per mitjà d’una anàli- La selección de alternativas se abordó mediante un análisis de las si d’aquestes des de dos punts de vista: viabilitat tecnicoeconòmica i mismas desde dos puntos de vista: viabilidad técnico-económica e impacte ambiental. impacto ambiental. Primerament, i a partir de les dades obtingudes en la primera cam- Primeramente, y a partir de los datos obtenidos en la primera cam- panya de mesurament es va elaborar un estudi del potencial eòlic per a paña de medición se elaboró un estudio del potencial eólico para la la totalitat de la zona 4, a fi de determinar quins emplaçaments presen- totalidad de la zona 4, con objeto de determinar qué emplazamien- taven un nivell de recurs i unes característiques del terreny adequades tos presentaban un nivel de recurso y unas características del terreno per a la seua explotació eòlica. Després d’avaluar les condicions de vent adecuadas para su explotación eólica. Tras evaluar las condiciones de existents, i a fi d’optimitzar l’aprofitament eòlic de la totalitat de la zona viento existentes, y con objeto de optimizar el aprovechamiento eólico 4, es va dur a terme una primera selecció d’emplaçaments, tenint en de la totalidad de la zona 4, se llevó a cabo una primera selección de compte fonamentalment les seues característiques orogràfiques. emplazamientos, teniendo en cuenta fundamentalmente sus caracterís- ticas orográficas. Finalment, per mitjà dels mesuraments de vent duts a terme pel Finalmente, mediante las mediciones de viento llevadas a cabo por promotor a través de la instal·lació de torres anemomètriques, així com el promotor a través de la instalación de torres anemométricas, así como amb registres de vent d’estacions de referència pertanyents a l’Institut con registros de viento de estaciones de referencia pertenecientes al Nacional de Meteorologia, es va efectuar una modelització del flux de instituto nacional de meteorología, se efectuó una modelización del vent en els diferents emplaçaments, i es va determinar d’aquesta mane- flujo de viento en los diferentes emplazamientos, determinando de este ra la generació d’energia en diversos punts de referència de cada un modo la generación de energía en diversos puntos de referencia de cada dels emplaçaments. Els resultats evidencien que els emplaçaments de uno de los emplazamientos. Los resultados evidencian que los emplaza- Serra de la Creu, Serra del Molló, Salzadella I i Salzadella II mostren mientos de Sierra de la Creu, Sierra del Molló, Salzadella I y Salzadella un nivell de recurs eòlic molt inferior al necessari per a assegurar la II muestran un nivel de recurso eólico muy inferior al necesario para rendibilitat econòmica dels dits projectes. Per això es descarten com a asegurar la rentabilidad económica de dichos proyectos. Por ello se des- alternatives tècnicament viables. cartan como alternativas técnicamente viables. No obstant això, i atés que l’estudi d’alternatives es va realitzar ini- No obstante, y dado que el estudio de alternativas se realizó inicial- cialment de forma paral·lela als estudis de vent i sense coneixement dels mente de forma paralela a los estudios de viento y sin conocimiento de resultats d’aquests, s’han valorat també les diferents variables ambien- los resultados de estos, se han valorado también las diferentes variables tals per a aquestes alternatives. ambientales para estas alternativas. Eliminats els emplaçaments de Serra de la Creu, Serra del Molló, Eliminados los emplazamientos de Sierra de la Creu, Sierra del Salzadella I i Salzadella II per insuficiència de recurs eòlic, s’analitza Molló, Salzadella I y Salzadella II por insuficiencia de recurso eólico, se la capacitat de la resta dels emplaçaments i la infraestructura de línies analiza la capacidad del resto de los emplazamientos y la infraestructura que seria necessària per a evacuar l’energia generada per aquests i es de líneas que sería necesaria para evacuar la energía generada por los conclou que els emplaçaments de Mola de Xert i Puig Cabrer, al tro- mismos concluyendo que los emplazamientos de Mola de Xert y Puig bar-se més allunyats del punt d’evacuació, requereixen una longitud Cabrer, al encontrarse más alejado del punto de evacuación, requieren major de línies i major impacte que la resta d’emplaçaments, i resulta una longitud mayor de líneas y mayor impacto que los restantes empla- tant econòmicament com ambientalment molt més problemàtica la seua zamientos, resultando tanto económica como ambientalmente mucho construcció. más problemática su construcción. Els emplaçaments finalment seleccionats són els de Nevera (fase Los emplazamientos finalmente seleccionados son los de Nevera I, fase II i fase III) i Pedrafita, i s’observen els següent criteris per a la (fase I, fase II y fase III) y Piedrafita, observando los siguiente criterios desestimació dels emplaçaments restants: para la desestimación de los emplazamientos restantes: – Mola de Xert: – Mola de Xert: Necessitat d’important infraestructura d’evacuació. Necesidad de importante infraestructura de evacuación. Emplaçament amb poca capacitat. Emplazamiento con poca capacidad. Nidificació en els tallats de xoriguer. Nidificación en los cortados de cernícalo vulgar. Incompatibilitat durant la fase d’obres amb altres activitats: extrac- Incompatibilidad durante la fase de obras con otras actividades: ció d’àrids i aprofitament cinegètic de caça major. extracción de áridos y aprovechamiento cinegético de caza mayor. – Catí: – Catí: Emplaçament amb poca capacitat. Emplazamiento con poca capacidad. – Puig Cabrer: – Puig Cabrer: Necessitat d’important infraestructura d’evacuació. Necesidad de importante infraestructura de evacuación. – L’Avellà: – L’Avellà: Incompatibilitat amb planejament urbanístic (situat a menys d’1 Incompatibilidad con planeamiento urbanístico (situado a menos de quilòmetre de sòl urbanitzat). 1 kilómetro de suelo urbanizado). – Serra de la Creu i Serra del Molló. – Sierra de la Creu y Sierra del Molló. Insuficient de recurs eòlic. Insuficiente de recurso eólico. Emplaçaments amb poca capacitat. Emplazamientos con poca capacidad. Municipi amb important representació d’abrics amb pintures rupes- Municipio con importante representación de abrigos con pinturas tres. rupestres. – Salzadella I i Salzadella II. – Salzadella I y Salzadella II. Insuficient de recurs eòlic. Insuficiente de recurso eólico. Afectació d’una gran extensió de matoll de garriga, amb una eleva- Afección de una gran extensión de matorral de garriga, con una da diversitat biològica. elevada diversidad biológica. Afectació a unes quantes forests propietat de la Generalitat Valen- Afección a varios montes propiedad de la Generalitat Valenciana. ciana. Proximitat a una important ruta migratòria. Proximidad a una importante ruta migratoria. Presència d’arpellot cendrós (nidificant i sedentari), pilot i milà Presencia de aguilucho cenizo (nidificante y sedentario), halcón negre. abejero y milano negro. b) Alternatives d’accessos b) Alternativas de accesos. En primer terme s’ha estudiat per a l’accés general a la zona una En primer término se ha estudiado para el acceso general a la zona possible alternativa pel nord d’acord amb el trajecte següent: una posible alternativa por el norte de acuerdo con el siguiente trayecto: Des de la nacional N-340 es pren la desviació cap a Benicarló, a Desde la nacional N-340 se toma el desvío hacia Benicarló, a la l’altura del PK 365 de la A-7. Travessar Benicarló fins a arribar a Vina- altura del PK 365 de la A-7. Atravesar Benicarló hasta llegar a Vinaròs, ròs, on deixem la N-340 en el PK 105 per a prendre la carretera nacional donde dejamos la N-340 en su PK 105 para tomar la carretera nacional N-232 en direcció a Morella fins al PK 40 on es pren la desviació cap N-232 en dirección a Morella hasta el PK-40 donde se toma el desvió al sud de la carretera CV– 128 fins a arribar a l’accés principal de cada hacia el sur de la carretera CV-128 hasta llegar al acceso principal de parc. cada parque. Les carreteres A-7 i CV-232 tenen bon ferm i el traçat, en planta i Las carreteras A-7 y CV-232 tienen buen firme y el trazado, en plan- alçat, no presenta grans dificultats per al pas de transports especials. No ta y alzado, no presenta grandes dificultades para el paso de transportes obstant això, la CV-128 al seu pas pel municipi de Catí estreta la seua especiales. Sin embargo la CV-128 a su paso por el municipio de Catí plataforma i l’espai lliure disponible per al pas de vehicles. Seria neces- estrecha su plataforma y el espacio despejado disponible para el paso de sari per tant d’evitar el pas de la maquinària pel nucli urbà, i utilitzar vehículos. Sería necesario por tanto evitar el paso de la maquinaria por per a això camins de terra que permeten el pas dels camions d’un costat el casco urbano, utilizando para ello caminos de tierra que permitan el a l’altre del poble. paso de los camiones de un lado al otro del pueblo. Per aquest motiu, i per a evitar possibles molèsties provocades pel Por este motivo, y para evitar posibles molestias provocadas por el pas de la maquinària de gran tonatge pels voltants de Catí, s’ha descartat paso de la maquinaria de gran tonelaje por las inmediaciones de Catí, se aquesta alterativa per a accedir a la zona. ha descartado esta alterativa para acceder a la zona. El criteri principal a l’hora de definir els accessos a cada parc és El criterio principal a la hora de definir los accesos a cada parque l’aprofitament màxim de la xarxa de camins existent; amb això s’acon- es el aprovechamiento máximo de la red de caminos existente; con ello segueix el doble objectiu d’abaratir costos i produir una mínima afec- se consigue el doble objetivo de abaratar costes y producir una mínima tació al medi. afección al medio. Per un altre costat es contribueix a millorar la xarxa de camins Por otro lado se contribuye a mejorar la red de caminos rurales que rurals que estan certament deteriorats, ja que les activitats agrícoles i se encuentran ciertamente deteriorados, ya que las actividades agrícolas ramaderes estan en franc retrocés. y ganaderas están en franco retroceso. En relació amb els accessos principals als parcs: En relación con los accesos principales a los parques: – Alternativa a l’accés dels parcs Nevera I i II. – Alternativa al acceso de los parques Nevera I y II. S’ha considerat com a alternativa l’accés pel nord fins a la masia Se ha considerado como alternativa el acceso por el norte hasta la Torre Picó a través d’un camí que parteix el PK 18+500 de la CV-128 masía de Torre Picó a través de un camino que parte el PC 18+500 que discorre uns 15,5 km i recorre els barrancs de Salvassòria i Gival- de la CV 128 que discurre unos 15,5 km recorriendo los barrancos de colla i passa al costat de les masies de Lossano, Givalcolla i Bellmunt. Salvassòria y Givalcolla y pasando junto a las masías de Lozano, Gival- Es descarta aquesta alternativa davant de la triada per la seua major colla y Bellmunt. Se descarta esta alternativa frente a la escogida por su longitud, pitjor estat i perquè el seu condicionament generaria major mayor longitud, peor estado y porque su acondicionamiento generaría impacte sobre l’entorn. mayor impacto sobre el entorno. Com a alternativa per al tram entre la masia Torre Picó i el cim s’ha Como alternativa para el tramo entre la masía de Torre Picó y la considerat un camí existent que condueix al mas de la Moleta Redo- cumbrera se ha considerado un camino existente que conduce al más de na, masia abandonada que se situa al sud de la carrerada, al costat de la Moleta Redona, masía abandonada que se sitúa al sur de la cuerda, l’emplaçament de l’aerogenerador NE-1. No obstant això, s’ha rebutjat junto al emplazamiento del aerogenerador NE-1. Sin embargo se ha aquest tram com a accés principal al parc de les grues de muntatge i desechado este tramo como acceso principal al parque de las grúas de transport dels aerogeneradors atés que rehabilitar-lo amb aquest fi supo- montaje y transporte de los aerogeneradores dado que rehabilitarlo con saria realitzar grans moviments de terres per a disminuir l’elevat pen- tal fin supondría realizar grandes movimientos de tierras para disminuir dent superior en alguns casos al 15 %. El tram a rehabilitar en aquesta su elevada pendiente superior en algunos casos al 15 %. El tramo a alternativa posseeix a més tres corbes molt tancades que produirien rehabilitar en esta alternativa posee además tres curvas muy cerradas major volum de terraplé i de desmunts que l’anterior opció, i provocari- que producirían mayor volumen de terraplén y de desmontes que la en per tant major impacte paisatgístic que la primera. La seua longitud anterior opción, provocando por tanto mayor impacto paisajístico que fins a enllaçar amb l’alineació sud és aproximadament de 2 km. La dita la primera. Su longitud hasta enlazar con la alineación sur es de apro- alternativa s’utilitzaria només com a accés secundari. ximadamente 2 km. Dicha alternativa se utilizaría solo como acceso secundario. – Alternatives d’accés al parc eòlic Nevera III. – Alternativas de acceso al parque eólico Nevera III. Com a alternativa de possible accés principal al parc s’ha estudiat Como alternativa de posible acceso principal al parque se ha estu- un camí de terra que naix en el PK 50 de la carretera CV-15 en direcció diado un camino de tierra que nace en el PK 50 de la carretera CV-15 en nord cap al mas de Llorenç, i ascendeix pel barranc de Bogues. dirección norte hacia la masía de Llorenç, ascendiendo por el barranco de Bogues. Després de 5.700 metres de difícil ascens arriba a la dita masia, i Tras 5.700 metros de difícil ascenso llega a dicha masía, y conti- continuant 2.000 metres més a través d’una xicoteta senda arriba fins nuando otros 2000 metros a través de una pequeña senda llega hasta la a la bassa de l’Hedra, en el tossal de la Marina, on finalitza. A partir balsa de Yedra, en el Tossal de la Marina, donde finaliza. A partir de ese d’aquest punt es faria necessari traçar un camí nou que descendisca fins punto se haría necesario trazar un camino nuevo que descienda hasta la al mas de Belladona, on ja connectaria amb els vials interiors del parc. masía de Belladona, donde ya conectaría con los viales interiores del La longitud estimada del nou tram és de 3 km. parque. La longitud estimada de nuevo tramo es de 3 km. Les raons del seu descart davant de l’alternativa triada són: major Las razones de su descarte frente a la alternativa escogida son: longitud, la rehabilitació dels tres trams descrits provocaria un major mayor longitud, la rehabilitación de los tres tramos descritos provocaría moviment de terres, donada la dificultat per a ascendir fins al Mas de un mayor movimiento de tierras, dada la dificultad para ascender hasta Llorenç, el mal estat de la connexió d’aquesta amb el Tossal de la Mari- la masía de Llorenç, el mal estado de la conexión de esta con el Tossal na i la baixada a través d’un camí de nova planta fins a l’emplaçament de la Marina y la bajada a través de un camino de nueva planta hasta el del parc des del Tossal. emplazamiento del parque desde el Tossal. Tampoc es preveu la utilització d’aquesta alternativa com a accés Tampoco se contempla la utilización de esta alternativa como acce- secundari ja que es requereix l’obertura d’un tram de nova construcció. so secundario ya que se requiere la apertura de un tramo de nueva cons- trucción. – Alternativa d’accés al parc eòlic de Pedrafita. – Alternativa de acceso al parque eólico de Piedrafita. Com a alternativa de possible accés principal al parc s’ha estudiat Como alternativa de posible acceso principal al parque se ha estu- un camí de terra d’uns 2,5 m d’amplària que naix en les proximitats del diado un camino de tierra de unos 2,5 m de anchura que nace en las pas de la CV-128 pel municipi de Catí, concretament en el PK 5 cap proximidades del paso de la CV-128 por el municipio de Catí, concre- a l’est en direcció a l’ermita de la Mare Déu del Pilar. El primer tram tamente en el pk-5 hacia el este en dirección a la ermita Mare Déu del fins a l’ermita, aproximadament d’1 km de longitud està en bon estat, Pilar. El primer tramo hasta la ermita, de aproximadamente 1 km de lon- i al llarg de la resta de l’accés, es faria necessària la seua rehabilitació gitud se encuentra en buen estado, y a lo largo del resto del acceso, se per a condicionar-lo a l’amplària necessària per al pas de les grues de haría necesaria su rehabilitación para acondicionarlo al ancho necesario muntatge i transport dels aerogeneradors. Entorn al PK 1600 hi ha 2 para el paso de las grúas de montaje y transporte de los aerogeneradores. revoltes molt tancades el radi de les quals caldrà rectificar fins a 25 m. Entorno al PK 1600 existen 2 curvas muy cerradas cuyo radio habrá que rectificar hasta 25 m. També caldria desviar uns metres el camí al seu pas per davant de la También habría que desviar unos metros el camino a su paso por masia de les Navarres en el PK 1850 per a obtindre un espai aclarit de delante de la masía de Navarres en el PK 1850 para obtener un espacio 5,5 m necessari per al pas dels camions que transportaran els aerogene- despejado de 5,5 m necesario para el paso de los camiones que trans- radors, i així evitar també el pas continuat per les zones poblades de la portarán los aerogeneradores, evitando también así el paso continuado maquinària durant la fase de construcció del parc. Aquest tram corona por las zonas pobladas de la maquinaria durante la fase de construcción la carrerada fins a trobar-se amb una bifurcació en què naix el tram PF del parque. Este tramo corona la cuerda hasta encontrarse con una bifur- 1-2 i el PF 2-5, camins de servei de les alineacions 1 i 2. cación en la que nace el tramo PF-1-2 y el 2-5, caminos de servicio de las alineaciones 1 y 2. c) Alternatives de disseny dels parcs c) Alternativas de diseño de los parques. – Parc eòlic Nevera I. – Parque eólico Nevera I. L’alternativa inicial de disseny per al parc de Nevera I, disposava de La alternativa inicial de diseño para el parque de Nevera I, con- 24 aerogeneradors i es redueix finalment el nombre d’aerogeneradors a taba con 24 aerogeneradores reduciéndose finalmente el número de 20 i la longitud de l’alineació per les condicions següents: aerogeneradores a 20 y la longitud de la alineación por los siguientes condicionantes: Dificultat d’accés als aerogeneradors núm. 1 – núm. 4 de l’alterna- Dificultad de acceso a los aerogeneradores núm. 1-núm. 4 de la tiva inicial. alternativa inicial. Zona no apta en la part occidental, que afectava els aerogeneradors Zona no apta en la parte occidental, que afectaba a los aerogenera- núm. 14 – núm. 24 de l’emplaçament antic. dores núm. 14-núm. 24 del emplazamiento antiguo. Existència de vegetació d’interés. Existencia de vegetación de interés. – Parc eòlic Nevera II. – Parque eólico Nevera II. L’alternativa inicial de disseny per al parc de Nevera Fase II, dis- La alternativa inicial de diseño para el parque de Nevera fase II, posava de 20 aerogeneradors, i es redueix el nombre a 18 per les con- contaba con 20 aerogeneradores, reduciéndose el número a 18 por los dicions següents: siguientes condicionantes: 1. Constatada l’existència del jaciment Tossal de la Nevera, pel que 1. Constatada la existencia del yacimiento «Pico de la Nevera», por es va procedir a eliminar l’aerogenerador núm. 1. lo que se procedió a eliminar el aerogenerador núm. 1. 2. Es va consultar al Servei de Biodiversitat, de la Conselleria de 2. Se consultó al Servicio de Biodiversidad de la Conselleria de Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, sobre els punts de major Medio Ambiente de la Comunitat Valenciana sobre los puntos de mayor interés florístic dins de les zones aptes o aptes amb compliment de pres- interés florístico dentro de las zonas aptas o aptas con cumplimiento cripcions. Segons les dades facilitades, la zona del Tossal de la Nevera de prescripciones. Según los datos facilitados, la zona del Tossal de la correspon a un lapiaz amb interessant vegetació endèmica, i en el qual Nevera corresponde a un lapiaz con interesante vegetación endémica, y es poden trobar a més espècies molt rares en la resta de la Comunitat en el que se pueden encontrar además especies muy raras en el resto de Valenciana, com ara el teix (Taxus baccata), el grèvol (Ilex aquifolium) la Comunitat Valenciana, como el tejo (Taxus baccata), el acebo (Ilex i l’oma (Ulmus glabra). Per aquesta raó es va procedir finalment a eli- aquifolium) y el olmo de montaña (Ulmus glabra). Por esta razón se minar els aerogeneradors núm. 1 i núm. 2. procedió finalmente a eliminar los aerogeneradores núm. 1 y núm. 2. – Parc eòlic Nevera III. – Parque eólico Nevera III. L’alternativa inicial de disseny per al parc de Nevera fase III, dis- La alternativa inicial de diseño para el parque de Nevera fase III, posava de 25 aerogeneradors. Aquesta distribució ha sigut modificada i contaba con 25 aerogeneradores. Esta distribución ha sido modificada s’ha reduït el nombre d’aerogeneradors (cinc aerogeneradors del núm. reduciendo el número de aerogeneradores (cinco aerogeneradores del 1 al 5) i s’ha augmentat la distància entre turbines per a un màxim núm. 1 al 5) y aumentando la distancia entre turbinas para un máximo aprofitament eòlic. Una altra raó per la qual s’han eliminat aerogenera- aprovechamiento eólico. Otra razón por la que se han eliminado aeroge- dors és per a poder guardar la distància que cal mantindre amb el punt neradores es para poder guardar la distancia que hay que mantener con geodèsic Orenga. el punto geodésico Orenga. – Parc eòlic Pedrafita. – Parque eólico Piedrafita. L’alternativa inicial de disseny per al parc de Pedrafita disposava de La alternativa inicial de diseño para el parque de Piedrafita conta- 28 aerogeneradors. El nombre d’aerogeneradors es va reduir a 25 i la ba con 28 aerogeneradores. El número de aerogeneradores se redujo a seua distribució es va veure modificada lleugerament pels condicionants 25 y su distribución se vio modificada ligeramente por los siguientes següents: condicionantes: 1. Existència de dos jaciments arqueològics la Llacunassa i els 1. Existencia de dos yacimientos arqueológicos La Llacunassa y Povets, el que suposava desplaçar les posicions núm. 3, núm. 4 i núm. Povets, lo que suponía desplazar las posiciones núm. 3, núm. 4 y núm. 14 de l’antiga implantació. 14 de la antigua implantación. 2. Existència de camí ramader. 2. Existencia de vía pecuaria. La cima sobre la qual se situen les alineacions del parc de Pedrafita La cordada sobre la que se sitúan las alineaciones del parque de és recorreguda per un camí ramader, denominat carrerada del Cap del Piedrafita es recorrida por una vía pecuaria, denominada cordel del Cap Terme, motiu pel qual, es van desplaçar uns metres cap a l’oest les del Terme, motivo por el cuál, se procedió a desplazar unos metros hacia posicions núm. 14 – núm. 28. el oeste las posiciones núm. 14-núm. 28. 3. Infraestructura d’accés. 3. Infraestructura de acceso. La necessitat de realitzar camins de servei amb excessiu pendent i La necesidad de realizar caminos de servicio con excesiva pendiente gran moviments de terres, amb el consegüent impacte ambiental (espe- y grandes movimientos de tierras, con el consiguiente impacto ambien- cialment sobre geomorfologia, sòl i vegetació) va motivar l’eliminació tal (especialmente sobre geomorfología, suelo y vegetación) motivo la de les posicions núm. 3 i núm. 4 de la implantació inicial, que van ser eliminación de las posiciones núm. 3 y núm. 4 de la implantación ini- substituïdes per altres més pròximes al camí d’accés encara que a menor cial, que fueron sustituidas por otras más próximas al camino de acceso cota (amb la consegüent pèrdua de potencial). aunque a menor cota (con la consiguiente pérdida de potencial). Per aquest mateix motiu es van eliminar les posicions núm. 27 i Por este mismo motivo se eliminaron las posiciones núm. 27 y núm. núm. 28. 28. Finalment, l’existència del camí ramader i el jaciment dels Povets, Finalmente, la existencia de la vía pecuaria y el yacimiento de desplaçava la posició núm. 14 a una zona prou abrupta, per la qual cosa Povets, desplazaba la posición núm. 14 a una zona bastante abrupta, es va optar per eliminar-la, i aconseguir així una menor sensació de por lo que se optó por eliminarla, consiguiendo una menor sensación de saturació paisatgística a l’estar els aerogeneradors més distanciats, el saturación paisajística al estar los aerogeneradores más distanciados lo que redueix a més el possible risc de col·lisió de l’avifauna. que reduce además el posible riesgo de colisión de la avifauna. d) Alternatives d’evacuació. d) Alternativas de evacuación. Tal com s’ha indicat amb anterioritat en el moment de redacció de Tal y como se ha indicado con anterioridad en el momento de redac- l’estudi d’impacte ambiental es desconeixia el punt exacte d’ubicació de ción del estudio de impacto ambiental se desconocía el punto exacto la subestació sobre la línia de 400 kV Vandellós-la Plana. de ubicación de la subestación sobre la línea de 400 kV Vandellós-La Plana. S’han plantejat dues alternatives, que resulten de la combinació dels Se han planteado dos alternativas, que resultan de la combinación 7 corredors de 100 metres d’amplària que es descriuen a continuació: de los 7 pasillos de 100 metros de anchura que se describen a conti- nuación: Corredor 1. Pasillo 1. El corredor 1, de 4,5 km, comença a la subestació comuna per als El pasillo 1, de 4,5 km, comienza en la subestación común para los parcs de Nevera I i Nevera II, segueix en direcció sud-est paral·lel al parques de Nevera I y Nevera II, sigue en dirección sureste paralelo al Barranc de la Font de Moltó, el qual creua. Una vegada arriba a la vall Barranco de la Fuente de Molló, al que cruza. Una vez alcanzado el continua en direcció est i creua la carretera CV-128 a l’altura del PK 8, valle sigue en dirección este y cruza la carretera CV-128 a la altura del i finalitza en l’inici del corredor 2. PK 8, finalizando en el inicio del pasillo 2. Corredor 2. Pasillo 2. El corredor 2, de 3,7 km comença a l’altura del PK 7 de la CV-128, El pasillo 2, de 3,7 km comienza a la altura del PK 7 de la CV-128, i és la continuació del corredor 1, continua en direcció sud-est, paral· y es la continuación del pasillo 1, continúa en dirección sureste, paralelo lel a la carretera CV-128, I finalitza a l’altura del PK 3 de la carretera a la carretera CV-128, finalizando a la altura del pk 3 de la carretera CV-128. CV-128. Corredor 3. Pasillo 3. El corredor 3, de 5,4 km, és la continuació del corredor 2 i comen- El pasillo 3, de 5,4 km, es la continuación del pasillo 2 y comienza a ça a l’altura del PK 3 de la carretera CV-128. Una vegada s’arriba a la altura del pk 3 de la carretera CV-128. Una vez alcanzada la Rambla la Rambla de la Belluga es dirigeix en direcció sud fins al PK 6 de de la Belluga se dirige en dirección sur hasta el PK 6 de la CV-15, sigue la CV-15, continua paral·lel en direcció Albocàsser fins al PK 4, on paralelo en dirección Albocàsser hasta el pk 4, donde se une a la línea s’uneix a la línia de la zona 5, i finalitza el corredor. de la zona 5, finalizando el pasillo. Corredor 4. Pasillo 4. El corredor 4, de 12,5 km, és la continuació del corredor 3, i comen- El pasillo 4, de 12,5 km, es la continuación del pasillo 3, y comienza ça a l’altura del PK 4, continua paral·lel a la carretera que es dirigeix a la altura del PK 4, continúa paralelo a la carretera que se dirige a Albo- a Albocàsser en direcció est i es desvia lleugerament cap al nord per càsser en dirección este desviándose ligeramente hacia el norte para a evitar el nucli urbà d’Albocàsser. Travessa la carretera CV-154, que evitar el núcleo urbano de Albocàsser. Atraviesa la carretera CV-154, uneix Albocàsser amb Tírig i continua en direcció est i després de creuar que une Albocàsser con Tírig y continúa en dirección este y tras cruzar la carretera CV-154, es dirigeixen en direcció est paral·lel a la carretera la carretera CV-154, se dirigen en dirección este paralelo a la carretera CV-129 fins al PK 2. El corredor finalitza en aquest punt perquè es des- CV-129 hasta el PK 2. El pasillo finaliza en ese punto pues se desconoce coneix l’emplaçament exacte de la subestació Maestrat II. el emplazamiento exacto de la subestación Maestrazgo II. Corredor 5. Pasillo 5. El corredor 5, amb una longitud aproximada d’1,5 km, comença El pasillo 5, con una longitud aproximada de 1,5 km, comienza en en la subestació del parc eòlic Pedrafita. Es dirigeix en direcció est cap la subestación del parque eólico Piedrafita. Se dirige en dirección este al corredor 1 entre mas d’en Bono i maset de Safondo, i finalitza en el hacia el pasillo 1 entre mas d’en Bono y maset de Safondo, finalizando corredor 1. en el pasillo 1. Corredor 6. Pasillo 6. El corredor 6, d’una longitud aproximada de 3 km, comença a la El pasillo 6, de una longitud aproximada de 3 km, comienza en la subestació del parc eòlic Nevera III. Es dirigeix en direcció sud-est i subestación del parque eólico Nevera III. Se dirige en dirección sureste descendeix de la carrerada prop del Racó d’en Gil. Una vegada arriba a descendiendo de la cuerda cerca del Racó d’en Gil. Una vez alcanzado la vall, prop del Mas del Pla, travessa la carretera CV-128 a l’altura del el valle, cerca de mas del Pla, atraviesa la carretera CV-128 a la altura PK 3,2 i finalitza en el corredor 1, descrit anteriorment. del PK 3,2 y finaliza en el pasillo 1, descrito anteriormente. Corredor 7. Pasillo 7. El corredor 7, de 5,8 km comença en la subestació del parc eòlic El pasillo 7, de 5,8 km comienza en la subestación del parque eólico Pedrafita. Es dirigeix en direcció sud-est entre el Barranc d’en Cabrera Piedrafita. Se dirige en dirección sureste entre el Barranco d’en Cabrera i el Barranc de Sant Miquel, i canvia a direcció sud i travessa el Barranc y el Barranco de San Miguel, cambiando a dirección sur y atravesando d’en Cabrera, i discorre paral·lel a la carretera que uneix Albocàsser el Barranco d’en Cabrera, discurriendo paralelo a la carretera que une amb Catí. Albocàsser con Catí. El corredor finalitza en arribar al corredor 4 a l’altura de la Planeta. El pasillo finaliza al alcanzar el pasillo 4 a la altura de la Planeta. La descripció de l’alternativa I seleccionada (resultant de la com- La descripción de la alternativa I seleccionada (resultante de la com- binació dels corredors 1, 2, 5, 6 i 4) ha sigut detallada en l’apartat de la binación de los pasillos 1, 2, 5, 6 y 4) ha sido detallada en el apartado de proposta tramitada, per la qual cosa ens remetem a aquest. la propuesta tramitada, por lo que nos remitimos al mismo. L’alternativa II (descartada) es correspon amb el conjunt dels corre- La alternativa II (descartada) se corresponde con el conjunto de dors 1, 2, 5, 6, 7 i 4 que conformen cinc línies principals d’evacuació: los pasillos 1, 2, 5, 6, 7 y 4 que conforman cinco líneas principales de evacuación: – Línia col·lectora I per als parcs Nevera fase II i Nevera fase III. – Línea colectora I para los parques Nevera fase II y Nevera fase III. – Línia col·lectora II per al parc de Nevera fase III. – Línea colectora II para el parque de Nevera fase III. – Línia de transport de l’energia de tots els parcs de la zona 4. – Línea de transporte de la energía de todos los parques de la zona 4. – Línia col·lectora parcs zones 4 i 5. – Línea colectora parques zonas 4 y 5. – Entrada-eixida de la línia 400 kV Vandellós-la Plana. – Entrada-salida de la línea 400 kV Vandellós-La Plana.

Línia col·lectora I 132 kV Línea colectora I 132 kV. La línia evacuarà l’energia produïda en els parcs eòlics Nevera I La línea evacuará la energía producida en los parques eólicos Neve- i Nevera II. La traça de la línia, de 4,5 km que discorrerà íntegrament ra I y Nevera II. La traza de la línea, de 4,5 km que discurrirá ínte- pel corredor d’evacuació 1, comença en la subestació situada en el parc gramente por el pasillo de evacuación 1, comienza en la subestación Nevera I, creua la carretera CV-128 a l’altura del PK 9 de la carretera situada en el parque Nevera I, cruza la carretera CV-128 a la altura del CV-128 i finalitza a l’altura del PK 7 de la carretera CV-128. PK 9 de la carretera CV-128 y finaliza a la altura del PK 7 de la carre- tera CV-128. La línia col·lectora tindrà suports preparats per a doble circuit en La línea colectora tendrá apoyos preparados para doble circuito en tot el seu traçat encara que únicament tindrà instal·lat un circuit. El todo su trazado aunque únicamente tendrá tendido un circuito. El con- conductor de la línia serà tipus LA-280. ductor de la línea será tipo LA-280.

Línia col·lectora II 132 kV Línea colectora II 132 kV Evacuarà l’energia del parc eòlic Nevera III. La traça, de 6,7 km Evacuará la energía del parque eólico Nevera III. La traza, de 6,7 que discorre pel corredor d’evacuació 6 i 2, comença en la subestació km que discurre por el pasillo de evacuación 6 y 2, comienza en la sub- del parc eòlic Nevera III i finalitzarà a l’altura del PK 7 de la carretera estación del parque eólico Nevera III y finalizará a la altura del PK 7 de CV-128. La línia col·lectora serà simple circuit, amb suports preparats la carretera CV-128. La línea colectora será simple circuito, con apoyos per a doble circuit, amb conductor tipus LA-180. preparados para doble circuito, con conductor tipo LA-180.

Línia de transport de l’energia de tots els parcs de la zona 4 Línea de transporte de la energía de todos los parques de la zona 4 Aquesta línia de doble circuit permetrà el transport de l’energia de Esta línea de doble circuito permitirá el transporte de la energía de tots els parcs de la zona 4 fins a la línia col·lectora d’energia de les todos los parques de la zona 4 hasta la línea colectora de energía de las zones 4 i 5. zonas 4 y 5. La línia, de 7,3 km, començarà en el punt on finalitzen els corredors La línea, de 7,3 km, comenzará en el punto donde finalizan los pasi- 1 i 2, discorrerà pels corredors d’evacuació 5 i 7 i finalitzarà en el punt llos 1 y 2, discurrirá por los pasillos de evacuación 5 y 7 y finalizará de trobada dels corredors 4 i 7 a uns 2 quilòmetres al nord-oest del nucli en el punto de encuentro de los pasillos 4 y 7 a unos 2 kilómetros al urbà d’Albocàsser. Al pas per la subestació de Pedrafita es produeix la noroeste del núcleo urbano de Albocàsser. Al paso por la subestación de connexió del parc eòlic. Piedrafita se produce la conexión del parque eólico. La línia serà doble circuit i conductor tipus LA-280. Un circuit eva- La línea será doble circuito y conductor tipo LA-280. Un circuito cuarà l’energia dels parcs Nevera fase I i II i un altre l’energia dels parcs evacuará la energía de los parques Nevera fase I y II y otro la energía de Nevera fase III i Pedrafita. los parques Nevera fase III y Piedrafita.

Línia col·lectora de les zones 4 i 5 Línea colectora de las zonas 4 y 5 La traça de la línia discorrerà pel corredor d’evacuació 4. Amb una La traza de la línea discurrirá por el pasillo de evacuación 4. Con longitud de 9,5 km evacua conjuntament les zones 4 i 5 a la LAT 400 una longitud de 9,5 km evacua conjuntamente las zonas 4 y 5 a la LAT kV Vandellós-la Plana. 400 kV Vandellós-La Plana. La línia començarà a 2 km al nord-oest d’Albocàsser, al sud del La línea comenzará a 2 km al noroeste de Albocàsser, al sur de barranc Fondo, i finalitzarà a l’altura del PK 2 de la CV-129, encara que barranco Hondo, y finalizará a la altura del PK 2 de la CV-129, aunque el punt final no està definit. el punto final no esta definido. La línia serà doble circuit (un circuit per a la zona 4 i un altre per a La línea será doble circuito (un circuito para la zona 4 y otro para la la zona 5), conductor dúplex, tipus LA-280 i finalitzarà les barres 132 zona 5), conductor dúplex, tipo LA-280 y finalizará las barras 132 kV kV de la subestació 400/132 kV Maestrat II. de la subestación 400/132 kV Maestrazgo II. Els motius que han decantat la balança en favor de l’alternativa Los motivos que han decantado la balanza en favor de la alternativa I són fonamentalment la dificultat constructiva del tram a l’est de la I son fundamentalmente la dificultad constructiva del tramo al este de subestació de Pedrafita per l’orografia escarpada i la major afectació la subestación de Piedrafita por la orografía escarpada y la mayor afec- sobre la vegetació del tram corresponent al corredor 7 (línia d’evacuació ción sobre la vegetación del tramo correspondiente al pasillo 7 (línea de de tots els parcs de la zona 4) al ser de doble circuit. evacuación de todos los parques de la zona 4) al ser de doble circuito.

Documentació complementària Documentación complementaria 1. Document de justificació de la modificació del Pla eòlic de la 1. Documento de justificación de la modificación del Plan eólico de Comunitat Valenciana. Estudis de detall. la Comunitat Valenciana. Estudios de detalle. Aquest document es presenta a la Conselleria de Medi Ambient a fi Este documento se presenta a la Conselleria de Medio Ambiente con d’aportar les anàlisis necessàries per a justificar, de forma rigorosa, que objeto de aportar los análisis necesarios para justificar, de forma rigu- la configuració final de l’aprofitament eòlic en la zona 4 s’ha dissenyat rosa, que la configuración final del aprovechamiento eólico en la zona respectant totes les condicions i limitacions ambientals considerades 4 se ha diseñado respetando todos los condicionantes y limitaciones en el PECV. ambientales considerados en el PECV. El document inclou un primer apartat d’antecedents, en què s’in- El documento incluye un primer apartado de antecedentes en el que dica: se indica: «(...) Des de la presentació de la proposta inicial d’aprofitament de «(...) Desde la presentación de la propuesta inicial de aprove- la zona 4 al novembre de 2001 (convocatòria pública 07.2001) fins a chamiento de la zona 4 en noviembre de 2001 (convocatoria publica l’arribada dels informes d’esmena en juliol de 2002, la definició d’una 07.2001) hasta la llegada de los informes de subsanación en julio de sèrie de distints aspectes del projecte van motivar una revisió dels 2002, la definición de una serie distintos aspectos del proyecto moti- emplaçaments que configuraven l’aprofitament d’aquesta zona: varon una revisión de los emplazamientos que configuraban el aprove- chamiento de esta zona: – Els nous resultats de la campanya de mesura de vent van posar de – Los nuevos resultados de la campaña de medida de viento pusie- manifest la insuficiència de recurs eòlic en alguns dels emplaçaments ron de manifiesto la insuficiencia de recurso eólico en algunos de los considerats inicialment. emplazamientos considerados inicialmente. – La ubicació definitiva de la subestació Maestrat II, a la qual eva- – La ubicación definitiva de la subestación Maestrazgo II, a la que cuaran conjuntament les zones 4 i 5, en un punt més o menys equi- evacuarán conjuntamente las zonas 4 y 5, en un punto más o menos distant d’ambdós requeria una infraestructura d’evacuació que amb el equidistante de ambas requería de una infraestructura de evacuación que recurs eòlic existent, feia inviable el desenvolupament eòlic de la zona con el recurso eólico existente, hacía inviable el desarrollo eólico de la amb la seua configuració inicial. zona con su configuración inicial. – La construcció d’una nova subestació en la xarxa de transport com – La construcción de una nueva subestación en la red de trasporte és la de Maestrat II requereix d’una potència mínima a evacuar per al como es la de Maestrazgo II requiere de una potencia mínima a evacuar conjunt de les zones 4 i 5 de 250 MW, i està condicionat el desenvolu- para el conjunto de las zonas 4 y 5 de 250 MW, estando condicionado pament eòlic de cada zona al de la contigua. el desarrollo eólico de cada zona al de la contigua. – A causa de la complicada orografia i a la infraestructura d’evacu- – Debido a la complicada orografía y a la infraestructura de eva- ació requerida per a garantir la viabilitat econòmica de l’aprofitament cuación requerida para garantizar la viabilidad económica del aprove- eòlic de la zona 4 s’estima necessari la instal·lació d’una potència no chamiento eólico de la zona 4 se estima necesario la instalación de una inferior als 150 MW amb uns mínims de producció energètica no infe- potencia no inferior a los 150 MW con unos mínimos de producción riors a les 2000 hores equivalents. energética no inferiores a las 2000 horas equivalentes. De conformitat amb l’anterior es va dur a terme un nou estudi d’al- De conformidad con lo anterior se llevó a cabo un nuevo estudio ternativa en què es van analitzar emplaçaments inicialment descartats de alternativa en las que se analizaron emplazamientos inicialmente per trobar-se en el límit amb zones declarades en el pla eòlic com no descartados por encontrarse en el límite con zonas declaradas en el plan aptes i en els quals s’ha posat de manifest, després de la campanya eólico como no aptas y en los que se ha puesto de manifiesto, tras la de vent realitzada l’existència d’un recurs eòlic adequat per a la seua campaña de viento realizada la existencia de un recurso eólico adecuado explotació. para su explotación. A fi de verificar la idoneïtat d’aquestes àrees des d’un punt de vista Al objeto de verificar la idoneidad de estas áreas desde un punto de mediambiental s’ha dut a terme una profunda revisió de l’estudi d’im- vista medioambiental se ha llevado a cabo una profunda revisión del pacte ambiental, justificada pels motius següents: estudio de impacto ambiental, justificada por los siguientes motivos: – Al ser el PECV un document d’àmbit territorial tan ampli l’es- – Al ser el PECV un documento de ámbito territorial tan amplio la cala a què va ser elaborat 1:100000 impedeix determinar amb precisió escala a la que fue elaborado 1:100000 impide determinar con precisión el límit de les zones no aptes i és necessari descendir a una escala de el límite de las zonas no aptas siendo necesario descender a una escala major detall per a identificar si les zones afectades per les instal·lacions de mayor detalle para identificar si las zonas afectadas por las insta- eòliques realment s’ajusten o no a algun dels criteris d’exclusió establit laciones eólicas realmente se ajustan o no a alguno de los criterios de pel PECV. exclusión establecido por el PECV. – Particularment en el límit occidental de la zona 4 els exhaustius – Particularmente en el limite occidental de la zona 4 los exhausti- treballs de camp realitzats per Guadalaviar van posar de manifest que vos trabajos de campo realizados por Guadalaviar pusieron de manifies- els valors naturals dels nous emplaçaments analitzats, que segons s’intu- to que los valores naturales de los nuevos emplazamientos analizados, eixen en la cartografia del PECV podrien afectar zones no aptes, en cap que según se intuyen en la cartografia del PECV podrían afectar a zonas cas difereixen dels observats en les zones contigües que figuren com a no aptas, en ningún caso difieren de los observados en las zonas conti- aptes amb prescripcions. guas que figuran como aptas con prescripciones. De conformitat amb l’anterior i a fi d’obtindre un millor aprofita- De conformidad con lo anterior y con el fin de obtener un mejor ment energètic de la dita zona compatible amb les condicions mediam- aprovechamiento energético de dicha zona compatible con los condi- bientals s’ha realitzat la configuració final de la zona 4 constituïda pels cionantes medioambientales se ha realizado la configuración final de la parcs següents zona 4 constituida por los siguientes parques

Aprofitament zona 4 oct 02 Aprovechamiento zona 4 oct 02 PARC POT (MW) Parque Pot. (MW) Pedrafita 50 Piedrafita 50 Nevera I 40 Nevera I 40 Nevera II 36 Nevera II 36 Nevera III 40 Nevera III 40 Total 166 MW Total 166 MW

Resulta evident i significatiu que el disseny final de l’aprofitament Resulta evidente y significativo que el diseño final del aprovecha- eòlic que es proposa realitzar Guadalaviar en la zona 4 suposa, respecte miento eólico que se propone realizar Guadalaviar en la zona 4 supone, al plantejat inicialment o a qualsevol altre que es pretenga desenvolupar con respecto al planteado inicialmente o a cualquier otro que se preten- per a una potència semblant, una reducció considerable de l’impacte da desarrollar para una potencia similar, una reducción considerable del ambiental associat a la construcció de parcs ja que: impacto ambiental asociado a la construcción de parques puesto que: – Elimina bona part de la infraestructures d’evacuació i dels acces- – Elimina buena parte de la infraestructuras de evacuación y accesos sos necessaris. necesarios. – Concentra al màxim l’aprofitament eòlic i preserva de qualsevol – Concentra al máximo el aprovechamiento eólico preservando de actuació més de les tres quartes parts de la superfície de la zona eòlica. cualquier actuación más de las tres cuartas partes de la superficie de la zona eólica. Atés que alguns aerogeneradors de la nova configuració de la zona Dado que algunos aerogeneradores de la nueva configuración de la 4 situats en el límit occidental de la zona 4, s’ubiquen en zona conside- zona 4 situados en el límite occidental de la zona 4, se ubican en zona rada no apta en el PECV, Guadalaviar ha realitzat dins dels instruments considerada no apta en el PECV, Guadalaviar ha realizado dentro de de desenvolupament del pla eòlic: pla energètic, pla especial i estudi los instrumentos de desarrollo del plan eólico: plan energético, plan d’impacte ambiental, estudis detallats que permeten comprovar la com- especial y estudio de impacto ambiental, estudios pormenorizados que patibilitat de les instal·lacions eòliques projectades amb els objectius del permiten comprobar la compatibilidad de las instalaciones eólicas pro- PECV i amb les seues limitacions de caràcter mediambiental, així com yectadas con los objetivos del PECV y con sus limitaciones de carácter la viabilitat de l’aprofitament. medioambiental, así como la viabilidad del aprovechamiento. Al justificar amb els dits estudis la ubicació d’aerogeneradors en Al justificar con dichos estudios la ubicación de aerogeneradores en zona no apta, es considera la necessitat de modificació del PECV pel zona no apta, se considera la necesidad de modificación del PECV en que fa al límit occidental de la zona 4 a través del procediment establit lo referente al límite occidental de la zona 4 a través del procedimiento en l’article 19.2 del PECV (…). establecidos en el artículo 19.2 del PECV (…). La modificació del PECV té el seu origen en els estudis detallats La modificación del PECV tiene su origen en los estudios pormeno- realitzats dins dels instruments de desplegament i execució del PECV i rizados realizados dentro de los instrumentos de desarrollo y ejecución en particular dins del pla d’ordenació i de l’estudi d’impacte ambiental del PECV y en particular dentro del plan de ordenación y del estudio de (apartat 4.1) corresponent a la zona eòlica 4 aquest supòsit s’enquadra impacto ambiental (apartado 4.1) correspondiente a la zona eólica 4 este perfectament en l’apartat 2 de l’article 18 del Pla eòlic de la Comunitat supuesto se encuadra perfectamente en el apartado 2 del artículo 18 del Valenciana (...)». Plan eólico de la Comunitat Valenciana (...)». El promotor descriu les consideracions del pla eòlic per a la selecció El promotor describe las consideraciones del plan eólico para la d’emplaçaments i a continuació la problemàtica existent en la zona 4 selección de emplazamientos y a continuación la problemática existente en els termes següents: en la zona 4 en los siguientes términos: (…) La zona 4 definida pel Pla eòlic de la Comunitat Valenciana (…) La zona 4 definida por el Plan eólico de la Comunitat Valen- queda localitzada en la part interior nord de la província de Castelló. ciana queda localizada en la parte interior norte de la provincia de Cas- tellón. Està dividida en dues zones físicament separades corresponents a Se encuentra dividida en dos zonas físicamente separadas corres- dues àrees eòliques diferents: àrea del Maestrat en la part occidental de pondientes a dos áreas eólicas diferentes: área del Maestrat en la parte la zona 4 i àrea de Serres Orientals d’ara en avant zona 4 M i zona 4 SO. occidental de la zona 4 y área de Sierras Orientales en adelante zona 4 M y zona 4 SO. En l’apartat 6.2.1.3. del PECV es justifica l’aplicació dels criteris En el apartado 6.2.1.3. del PECV se justifica la aplicación de los d’exclusió establits en el PECV per a la consideració de les zones no criterios de exclusión establecidos en el PECV para la consideración de aptes basant-se en un doble vessant: las zonas no aptas en base a una doble vertiente: – Els espais exclosos per raó de la seua pertinença a àrees naturals – Los espacios excluidos por razón de su pertenencia a áreas natu- dotades de figures específiques de protecció, àrees catalogades com a rales dotadas de figuras específicas de protección áreas catalogadas ZEPA, àrees humides, zones boscoses de vegetació singular o reserves como ZEPA, áreas húmedas, zonas boscosas de vegetación singular nacionals de caça, tenen la raó de la seua justificació en la pròpia consi- o reservas nacionales de caza, tienen la razón de su justificación en la deració de criteri excloent que el pla formula per a aquestes situacions, propia consideración de criterio excluyente que el plan formula para quant als seus especials valors naturals. En conseqüència, tots aquests estas situaciones, en razón de sus especiales valores naturales. En conse- espais queden directament declarats com a no aptes per a la ubicació cuencia, todos estos espacios quedan directamente declarados como no sobre aquests d’instal·lacions d’aprofitament eòlic. aptos para la ubicación sobre ellos de instalaciones de aprovechamiento eólico. – Els espais exclosos per consideracions territorials de caràcter – Los espacios excluidos por consideraciones territoriales de carác- global en relació amb l’activitat de l’aprofitament eòlic. L’aplicació ter global en relación a la actividad del aprovechamiento eólico. La d’aquest criteri és la que defineix la delimitació final de les àrees eòli- aplicación de este criterio es la que define la delimitación final de las ques i la seua consideració respon a la concurrència de diverses cir- áreas eólicas y su consideración responde a la concurrencia de diver- cumstàncies i no tenen per què ser estrictament coincident en tots els sas circunstancias y no tienen por qué ser estrictamente coincidente en casos. todos los casos. Atenent als criteris i a les limitacions ambientals exposades ante- Atendiendo a los criterios y limitaciones ambientales expuestas riorment es van designar com a zones no aptes dins de l’àrea del Maes- anteriormente se designaron como zonas no aptas dentro del área del trat les ZEPA de la Tinença de Benifassà, al NE de l’àrea i Penyagolosa Maestrat las ZEPAs de Tinença de Benifassà, al NE del área y Penya- al SO, així com les taques de vegetació que atenent el criteri núm. 5 golosa al SO, así como las manchas de vegetación que atendiendo al han de ser preservades. En la zona 4 les dites taques corresponen prin- criterio núm. 5 deben ser preservadas. En la zona 4 dichas manchas cipalment a alzinars o carrascars i es localitzen a l’est del nucli de Catí, corresponden principalmente a encinares o carrascales y se localizan al en ambdós vessants de la serra de l’Avellà i en gran part del vessant este del núcleo de Catí, en ambas vertientes de la sierra de L’Avellà y en occidental de les Serres de Catí. gran parte de la vertiente occidental de las sierras de Catí. Atenent a consideracions de tipus territorial i d’acord amb el que Atendiendo a consideraciones de tipo territorial y conforme a lo estableix el criteri d’exclusió núm. 6 del pla eòlic es va crear a més un establecido en el criterio de exclusión núm. 6 del plan eólico se creó corredor que uneix aquestes zones no aptes que havia de complir una además un corredor uniendo estas zonas no aptas que debía cumplir triple funció: una triple función: – Crear un gran arc d’unió entre els dos espais catalogats com a – Crear un gran arco de unión entre los dos espacios catalogados ZEPA per la gran importància que d’això es deriva per a l’avifauna. como ZEPA por la gran importancia que de ello se deriva para la avi- fauna. – Dotar espais tan significatius en el conjunt d’àrees naturals de la – Dotar a espacios tan significativos en el conjunto de áreas natura- Comunitat Valenciana com les dos ZEPA d’entorns lliures d’instal·laci- les de la Comunitat Valenciana como las dos ZEPAs de entornos libres ons eòliques, i propiciar per mitjà de la continuïtat la formalització de de instalaciones eólicas, propiciando mediante la continuidad la forma- grans àrees de valor ambiental. lización de grandes áreas de valor ambiental. – Concentrar les instal·lacions eòliques en zones concretes del ter- – Concentrar las instalaciones eólicas en zonas concretas del territo- ritori i deixar tot el nucli central de l’àrea del Maestrat, en la qual està rio dejando todo el núcleo central del área del Maestrat en la que existe el recurs eòlic, lliure d’instal·lacions. el recurso eólico libre de instalaciones. Aquest corredor divideix l’àrea del Maestrat per la seua banda cen- Este corredor divide el área del Maestrat por su parte central en dos tral en dues zones aptes situades al nord-est i sud-est de l’àrea. zonas aptas situadas al noreste y sureste del área. El corredor ambiental creat entre aquestes dues ZEPA representa el El corredor ambiental creado entre estas dos ZEPAS representa el límit occidental de la zona 4. A l’hora de reflectir el dit límit sobre plans límite occidental de la zona 4. A la hora de reflejar dicho límite sobre o sobre el terreny es presenta la problemàtica següent: planos o sobre el terreno se presenta la siguiente problemática: – L’escala a què va ser elaborat el pla eòlic (E:1/100.000) adequada – La escala a la que fue elaborado el plan eólico (E:1/100.000) ade- per als objectius i l’àmbit territorial d’aquest no permet definir amb cuada para los objetivos y el ámbito territorial del mismo no permite precisió els límits de les zones aptes i no aptes a l’escala de treball dels definir con precisión los límites de las zonas aptas y no aptas a la escala documents de desenvolupament del pla eòlic (E 1:10.000). Per l’anterior de trabajo de los documentos de desarrollo del plan eólico (E 1:10.000). en la zona 4, a l’estar ubicats els aerogeneradors d’alguns emplaçaments Por lo anterior en la zona 4, al estar ubicados los aerogeneradores de en el límit d’aquesta, es produeix una indeterminació i són necessaris algunos emplazamientos en el límite de la misma, se produce una inde- estudis detallats per a comprovar el compliment dels criteris d’exclusió terminación siendo necesarios estudios pormenorizados para comprobar de caràcter urbanístic i ambiental del PECV. el cumplimiento de los criterios de exclusión de carácter urbanístico y ambiental del PECV. – La delimitació del corredor respon principalment a consideracions – La delimitación del corredor responde principalmente a consi- de caràcter territorial i no a criteris d’exclusió directa. deraciones de carácter territorial y no a criterios de exclusión directa. Així a diferència del que ocorre amb la resta de criteris d’exclusió Así a diferencia de lo que ocurre con los restantes criterios de exclu- (espais naturals protegits, zones humides, ZEPA, reserves nacionals de sión (espacios naturales protegidos, zonas húmedas, ZEPAS reservas caça o masses arbòries d’interés) per als quals hi ha cartografia digita- nacionales de caza o masas arbóreas de interés) para los que existe car- litzada o és possible la delimitació directa sobre el terreny, en el cas del tografía digitalizada o es posible la delimitación directa sobre el terreno, corredor no és possible la delimitació exacta. en el caso del corredor no es posible la delimitación exacta. Així en l’apartat 6.2.1.3 del pla eòlic, en relació amb el corredor de Así en el apartado 6.2.1.3 del plan eólico, en relación al corredor del l’àrea del Maestrat se cita que per a la delimitació d’aquests corredors área del Maestrat se cita que para la delimitación de estos pasillos de d’exclusió s’ha tingut en compte la presència de nombrosos enclava- exclusión se ha tenido en cuenta la presencia de numerosos enclaves de ments d’exclusió per raons de vegetació – entre els quals destaca la pre- exclusión por razones de vegetación-entre los que destaca la presencia sència d’alzina, carrasca i roure valencià– i s’hi han format envolupants de encina, carrasca y quejigo-habiéndose formado envolventes territo- territorials d’aquestes. riales de las mismas. De tot això es deriva una situació que des de l’òptica ambiental i De todo ello se deriva una situación que desde la óptica ambiental territorial no deixa de ser paradoxal ja que segons s’intueix en la carto- y territorial no deja de ser paradójica puesto que según se intuye en la grafia 1:100.000 del pla eòlic. El límit de la zona no apta en la zona 4 cartografía 1:100.000 del plan eólico. El límite de la zona no apta en la discorre alternativament pels vessants occidental i oriental de les serres zona 4 discurre alternativamente por las vertientes occidental y oriental de Catí. de las sierras de Catí. Així resulta que la divisòria de vessants de les serres de Catí, que Así resulta que la divisoria de vertientes de las sierras de Catí, que seria en principi susceptible d’aprofitament eòlic, apareix prevista alter- sería en principio susceptible de aprovechamiento eólico, aparece con- nativament com a zona apta amb prescripcions o zona no apta en la templada alternativamente como zona apta con prescripciones o zona no cartografia del pla eòlic sense que s’haja detectat cap diferència quant apta en la cartografía del plan eólico sin que se haya detectado diferen- als valors ambientals que alberga. cia alguna en cuanto a los valores ambientales que alberga. De conformitat amb l’anterior i davant de la impossibilitat de definir De conformidad con lo anterior y ante la imposibilidad de definir amb precisió el límit del corredor a l’escala de treball del pla eòlic es con precisión el límite del corredor a la escala de trabajo del plan eólico considera en principi la totalitat dels emplaçaments de Nevera com a se considera en principio la totalidad de los emplazamientos de Nevera alternatives per a l’aprofitament eòlic i s’ha de determinar, basant-se en como alternativas para el aprovechamiento eólico debiendo determinar, estudis de detall, si les característiques dels dits emplaçaments responen en base a estudios de detalle, si las características de dichos emplaza- o no a algun dels criteris d’exclusió en el pla eòlic. mientos responden o no a alguno de los criterios de exclusión en el plan eólico.

2. Estudis preoperacionals d’avifauna 2. Estudios preoperacionales de avifauna L’estudi preoperacional d’avifauna dut a terme entre desembre de El estudio preoperacional de avifauna llevado a cabo entre diciem- 2007 i desembre de 2008 (d’acord amb la documentació tant escrita bre de 2007 y diciembre de 2008 (de acuerdo con la documentación com gràfica presentada), s’ha realitzat sobre un total de 79 aerogene- tanto escrita como gráfica presentada), se ha realizado sobre un total radors i un sistema d’evacuació que presenta variacions significatives de 79 aerogeneradores y un sistema de evacuación que presenta varia- en relació amb el disseny considerat en el pla especial, pla energètic i ciones significativas en relación con el diseño considerado en el plan estudi d’impacte ambiental tramitats. La distribució considerada és la especial, plan energético y estudio de impacto ambiental tramitados. La següent. distribución considerada es la siguiente. – El parc de Nevera I està format per una alineació, de 5,3 km, – El parque de Nevera I está formado por una alineación, de 5,3 composta per 16 aerogeneradors. Aquesta alineació comença a l’oest km, compuesta por 16 aerogeneradores. Esta alineación comienza al de la carretera CV-128, al seu pas pel Tossal de la Nevera. Es dirigeix oeste de la carretera CV-128, a su paso por el Cerro Nevera. Se dirige en direcció sud-oest cap a la font de Moltó, entre els termes municipals en dirección suroeste hacia la fuente del Moltó, entre los términos muni- de Catí i Morella. cipales de Catí y Morella. – El parc de Nevera II està format per una alineació que suma un – El parque de Nevera II está formado por una alineación que suma total de 18 aerogeneradors (3,85 km) entre els termes municipals de un total de 18 aerogeneradores (3,85 km) entre los términos munici- Catí i Morella. Aquesta alineació s’inicia a continuació de l’alineació pales de Catí y Morella. Esta alineación se inicia a continuación de la de Nevera I en la cresta del Tossal de la Nevera, i continua en direcció alineación de Nevera I en la cresta del Cerro Nevera, continuando en nord-est cap a l’Avellà. dirección noreste hacia L’Avellà. – El parc de Nevera III es localitza al sud-oest de la carretera – El parque de Nevera III se localiza al suroeste de la carretera CV-128 i té 20 aerogeneradors repartits en una alineació de 5,8 km. El CV-128 y tiene 20 aerogeneradores repartidos en una alineación de 5.8 parc eòlic de Nevera III se situa al terme municipal d’Ares del Maes- km. El parque eólico de Nevera III se sitúa en el término municipal de trat. L’alineació s’inicia a l’est del mas de Belladona, per a continuar Ares del Maestrat. La alineación se inicia al este del mas de Belladona, en direcció sud-oest cap al tossal d’Orenga, i deixa a l’oest el barranc para continuar en dirección suroeste hacia el Cerro Orenga, y deja al dels Horts. oeste el barranco de Els Horts. – El parc de Pedrafita es localitza a l’est de la carretera CV-128 i – El parque de Piedrafita se localiza al este de la carretera CV-128 y suma un total de 25 aerogeneradors (6,5 km) entre els termes municipals suma un total de 25 aerogeneradores (6.5 km) entre los términos muni- de Catí i Albocàsser. Aquesta alineació es disposa en direcció sud-oest cipales de Catí y Albocàsser. Esta alineación se dispone en dirección - nord-est des del mas de Brusca fins als voltants del mas d’en Borrós. suroeste-noreste desde el Mas de Brusca hasta las inmediaciones del Mas de Borrós. L’evacuació d’aquestes zones està prevista per mitjà de 4 línies, La evacuación de estas zonas está prevista mediante 4 líneas, todas totes altres aèries, amb les característiques i longituds següents: ellas aéreas, con las siguientes características y longitudes: Nevera I i II – Connexió línia zona 5 (tensió: 132 kV; longitud: Nevera I y II – Conexión línea zona 5 (tensión: 132 kV; longitud: 13,6 km). 13,6 km). Pedrafita – Línia 1 (tensió: 132 kV; longitud: 1,5 km). Piedrafita – Línea 1 (tensión: 132 kV; longitud: 1,5 km). Nevera III – Línia 1 (tensió: 132 kV; longitud: 3 km). Nevera III – Línea 1 (tensión: 132 kV; longitud: 3 km). Connexió línia zona 5 – SE Maestrat II (tensió: 132 kV; longitud: Conexión línea zona 5 – SE Maestrazgo II (tensión: 132 kV; lon- 12,5 km). gitud: 12,5 km). La longitud total de la instal·lació elèctrica d’evacuació és de 30,6 La longitud total del tendido eléctrico de evacuación es de 30,6 km, km, i els municipis afectats són Catí, Albocàsser, les Coves de Vinromà siendo los municipios afectados Catí, Albocàsser, les Coves de Vinromà i Ares del Maestrat. y Ares del Maestrat. Així mateix cal indicar que les dimensions de l’aerogenerador con- Asimismo hay que indicar que las dimensiones del aerogenerador siderades en l’estudi d’avifauna, tenint en compte les altures de vol ana- consideradas en el estudio de avifauna, teniendo en cuenta las alturas de litzades, incrementen l’altura de la torre a 85 metres és a dir 20 metres vuelo analizadas, incrementan la altura de la torre a 85 metros es decir més que la considerada per a la valoració dels impactes de l’obra civil. 20 metros más que la considerada para la valoración de los impactos de la obra civil. Les conclusions de l’estudi d’avifauna són: Las conclusiones del estudio de avifauna son: 1. Comunitat ornítica 1. Comunidad ornítica. S’han detectat un total de 107 espècies d’aus en els censos i pros- Se han detectado un total de 107 especies de aves en los censos y peccions realitzats en les alineacions i àrea d’influència de la zona prospecciones realizados en las alineaciones y área de influencia de la eòlica 4. El grup d’espècies de major interés el constitueix la comu- zona eólica 4. El grupo de especies de mayor interés lo constituye la nitat d’aus rapaces integrada pel voltor comú (Gyps fulvus), la miloca comunidad de aves rapaces integrada por el buitre leonado (Gyps ful- (Neophron percnopterus), l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’àguila vus), el alimoche común (Neophron percnopterus), el águila real (Aqui- serpera (Circaetus gallicus), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), la chrysaetos), la culebrera europea (Circaetus gallicus), el aguililla l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), el milà negre (Milvus calzada (Hieraaetus pennatus), el águila-azor perdicera (Hieraaetus fas- migrans), l’arpella de marjal (Circus aeruginosus), l’arpella pàl·lida ciatus), el milano negro (Milvus migrans), el Aguilucho Lagunero (Cir- (Circus cyaneus), l’esparver cendrós (Circus pygargus), l’aligot (Buteo cus aeruginosus), el aguilucho pálido (Circus cyaneus), el Aguilucho buteo), el pilot (Pernis apivorus), l’esparver vulgar (Accipiter nisus), Cenizo (Circus pygargus), el busardo ratonero (Buteo buteo), el abejero l’astor (Accipiter gentilis), el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó europeo (Pernis apivorus), el gavilán común (Accipiter nisus), el azor cama-roig (Falco vespertinus), el falconet (Falco subbuteo) i el falcó común (Accipiter gentilis), el cernícalo vulgar (Falco tinnunculus), el pelegrí (Falco peregrinus). cernícalo patirrojo (Falco vespertinus), el alcotán (Falco subbuteo) y el halcón peregrino (Falco peregrinus). Entre aquestes destaquen la miloca (Neophron percnopterus) i Entre estas destacan el alimoche común (Neophron percnopterus) l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), espècies que tenen el y el águila-azor-perdicera (Hieraaetus fasciatus), especies que cuentan major grau de protecció (incloses en els catàlegs nacional i valencià con el mayor grado de protección (incluidas en los catálogos nacional d’espècies amenaçades com a vulnerables, així com en l’annex I de la y valenciano de especies amenazadas como vulnerables, así como en directiva d’aus. A més, estan catalogades en perill en el llibre roig de el anexo I de la directiva de aves. Además, se encuentran catalogadas les aus d’Espanya). como en peligro en el libro rojo de las aves de España). Durant el període d’estudi considerat s’han obtingut 2 observacions Durante el periodo de estudio considerado se han obtenido 2 obser- d’àguila panxa blanca al parc Nevera I i una altra en les proximitats de vaciones de Águila-azor en el parque Nevera I y otra en las proximida- la línia d’evacuació. des de la línea de evacuación. De miloca (Neophron percnopterus) s’han obtingut 8 registres que De alimoche común (Neophron percnopterus) se han obtenido 8 impliquen 12 individus, un en Nevera I, un altre en Nevera III, 8 en registros que implican a 12 individuos, uno en Nevera I, otro en Nevera Pedrafita i 2 en les proximitats de la instal·lació elèctrica. III, 8 en Piedrafita y 2 en las proximidades del tendido eléctrico. Dues espècies, l’esparver cendrós (Circus pygargus) i la xurra (Pte- Dos especies, el aguilucho cenizo (Circus pygargus) y la ganga rocles orientalis), estan catalogades tant en el catàleg valencià com en ortega (Pterocles orientalis), están catalogadas tanto en el catálogo el llibre roig de les aus d’Espanya com a vulnerables; a més, l’esparver valenciano como en el libro rojo de las aves de España como vulne- cendrós s’inclou com a vulnerable en el catàleg nacional. rables; además, el aguilucho cenizo se incluye como vulnerable en el catálogo nacional. L’esparver cendrós ha sigut registrat en 72 ocasions en la zona eòli- El aguilucho cenizo ha sido registrado en 72 ocasiones en la zona ca 4. La major part de les observacions s’han produït en el fons de les eólica 4. La mayor parte de las observaciones se han producido en el valls, en les màquies mediterrànies que cobreixen els vessants de les fondo de los valles, en las maquias mediterráneas que cubren las laderas forests on es projecten els parcs eòlics i, especialment, al llarg del traçat de los montes donde se proyectan los parques eólicos y, especialmente, de la línia elèctrica d’evacuació. a lo largo del trazado de la línea eléctrica de evacuación. De la xurra (Pterocles orientalis) es va obtindre una única observa- De la ganga ortega (Pterocles orientalis) se obtuvo una única obser- ció d’un individu en el parc eòlic de Pedrafita, si bé cal considerar-ho vación de un individuo en el parque eólico de Piedrafita, si bien hay que un registre accidental, possiblement d’una au en dispersió, perquè no es considerarlo un registro accidental, posiblemente de un ave en disper- reprodueix en la zona. sión, pues no se reproduce en la zona. Altres 6 espècies mantenen un estat de conservació desfavorable Otras 6 especies mantienen un estado de conservación desfavora- milà negre (Milvus migrans), àguila reial (Aquila chrysaetos), còlit ros ble milano negro (Milvus migrans), águila real (Aquila chrysaetos), (Oenanthe hispànica), botxí meridional (Lanius meridionalis), capsot collalba rubia (Oenanthe hispánica), alcaudón real (Lanius meridiona- (Lanius senator) i gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax). lis), alcaudón común (Lanius senator) y chova piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Dues espècies més estan catalogades com a vulnerables en el llibre Dos especies más se encuentran catalogados como vulnerables en el roig de les aus d’Espanya: el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i la tórtora libro rojo de las aves de España: el halcón peregrino (Falco peregrinus) (Streptopelia turtur). y la tórtola común (Streptopelia turtur). 2. Territoris de nidificació 2. Territorios de nidificación. S’han detectat 8 territoris de nidificació d’aus rapaces rupícoles, Se han detectado 8 territorios de nidificación de aves rapaces rupí- dels quals dos pertanyen a àguila reial (Aquila chrysaetos), dos a milo- colas, de los cuales dos pertenecen a águila real (Aquila chrysaetos), dos ca (Neophron percnopterus), altres dos a falcó pelegrí (Falco peregri- a alimoche común (Neophron percnopterus), otros dos a halcón pere- nus), un a àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) i, finalment, grino (Falco peregrinus), uno a águila-azor perdicera (Hieraaetus fas- un a voltor comú (Gyps fulvus). Els territoris de nidificació d’àguila ciatus) y, por último, uno a buitre leonado (Gyps fulvus). Los territorios reial (Aquila chrysaetos) disten 1.400 i 6.500 m, respectivament, de les de nidificación de águila real (Aquila chrysaetos) distan 1.400 y 6.500 alineacions més pròximes (NIII.17-NIII.20 i PF.14-PF.25); per a miloca m, respectivamente, de las alineaciones más cercanas (NIII.17-NIII.20 (Neophron percnopterus) aquestes distàncies són de 250 m i 1.500 m y PF.14-PF.25); para el alimoche común (Neophron percnopterus) estas (mínim), respectivament, a les alineacions més pròximes (PF.01-PF.04 distancias son de 250 m y 1.500 m (mínimo), respectivamente, a las i NII.01-NII.18); en el cas de l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fas- alineaciones más próximas (PF.01-PF.04 y NII.01-NII.18); en el caso ciatus), el territori de nidificació es localitza a 7.100 m de l’alineació del águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el territorio de nidifi- PF.01-PF.09; la distància entre el territori de cria de voltor comú (Gyps cación se localiza a 7.100 m de la alineación PF.01-PF.09; la distancia fulvus) i PF.14-PF.25 -alineació més pròxima-, és de 1.400 m; finalment, entre el territorio de cría de buitre leonado (Gyps fulvus) y PF.14-PF.25 les distàncies dels nius de falcó pelegrí (Falco peregrinus) a les aline- -alineación más próxima-, es de 1.400 m; por último, las distancias de acions més pròximes (PF.14-PF.25 i NIII.01-NIII.04) són de 1.400 m i los nidos de halcón peregrino (Falco peregrinus) a las alineaciones más 500 m, respectivament. cercanas (PF.14-PF.25 y NIII.01-NIII.04) son de 1.400 m y 500 m, res- pectivamente. 3. Ús de l’espai 3. Uso del espacio. De mode general, les dades oferides per les diferents espècies que De modo general, los datos ofrecidos por las diferentes especies que fan ús de l’espai dels parcs eòlics de la zona 4 indiquen unes taxes hacen uso del espacio de los parques eólicos de la zona 4 indican unas d’encreuament elevades. tasas de cruce elevadas. Cal destacar l’elevat nombre de línies de vol de voltor comú (Gyps Cabe destacar el elevado número de líneas de vuelo de buitre leo- fulvus) registrades per al període d’estudi: 367 registres que impli- nado (Gyps fulvus) registradas para el periodo de estudio: 367 registros quen un total de 1.075 individus. El nombre més gran d’observacions que implican un total de 1075 individuos. El mayor número de obser- d’aquesta espècie es va registrar en els parcs eòlics de Nevera I (160 vaciones de esta especie se registró en los parques eólicos de Nevera registres, 491 exemplars) i Nevera III (85 registres, 270 exemplars). I (160 registros, 491 ejemplares) y Nevera III (85 registros, 270 ejem- Aquestes observacions estan relacionades amb els moviments de cam- plares). Estas observaciones están relacionadas con los movimientos de peig d’aquestes aus carronyeres des de les colònies de cria (nius de campeo de estas aves carroñeras desde las colonias de cría (buitreras) a voltors) a les zones d’aliment (granges, abocadors, etc.) i viceversa, i las zonas de alimento (granjas, muladares, etc.) y viceversa, y que son que són tan característics en aquesta espècie. tan característicos en esta especie. Per al PE de Nevera I, les espècies amb major taxa d’encreuament Para el P.E. de Nevera I, las especies con mayor tasa de cruce para per al conjunt de l’any van ser el voltor comú (Gyps fulvus), el titeta el conjunto del año fueron el buitre leonado (Gyps fulvus), el bisbita (Anthus pratensis), l’abellerol (Merops apiaster), el corb (Corvus corax) común (Anthus pratensis), el abejaruco común (Merops apiaster), el i l’oroneta cuablanca (Delichon urbica), amb valors de 54.66, 28.28, cuervo (Corvus corax) y el avión común (Delichon urbicum), con valo- 5.31, 5.27 i 5.11 aus/hora, respectivament. res de 54.66, 28.28, 5.31, 5.27 y 5.11 aves/hora, respectivamente. Per al PE de Nevera II, les espècies que van presentar major taxa Para el P.E. de Nevera II, las especies que presentaron mayor tasa d’encreuament van ser el voltor comú (Gyps fulvus), el durbec (Coc- de cruce fueron el buitre leonado (Gyps fulvus), el picogordo (Cocco- cothraustes coccothraustes), l’oroneta (Hirundo rustica), el passerell thraustes coccothraustes), la golondrina común (Hirundo rustica), el (Carduelis cannabina) i falcia (Apus apus), amb valors de 64.41, 12.5, pardillo común (Carduelis cannabina) y vencejo común (Apus apus), 11.63, 9.9 i 6.76 aus/hora, respectivament. con valores de 64.41, 12.5, 11.63, 9.9 y 6.76 aves/hora, respectivamente. En el PE de Nevera III les taxes d’encreuament més elevades cor- En el P.E. de Nevera III las tasas de cruce más elevadas corres- responen a les espècies següents: voltor comú (Gyps fulvus), titeta (Ant- ponden a las siguientes especies: buitre leonado (Gyps fulvus), bisbita hus pratensis), falcia (Apus apus), passerell (Carduelis cannabina) i común (Anthus pratensis), vencejo común (Apus apus), pardillo común titeta d’estiu (Anthus campestris), amb valors de 38.13, 28.8, 4.07, 3.32 (Carduelis cannabina) y bisbita campestre (Anthus campestris), con i 3.29 aus/hora. valores de 38.13, 28.8, 4.07, 3.32 y 3.29 aves/hora. Per al PE de Pedrafita les espècies que van presentar taxes d’en- Para el P.E. de Piedrafita las especies que presentaron tasas de cruce creuament més elevades a nivell global van ser el voltor comú (Gyps más elevadas a nivel global fueron el buitre leonado (Gyps fulvus), el fulvus), la titeta (Anthus pratensis), la falcia (Apus apus), la cadernera bisbita común (Anthus pratensis), el vencejo común (Apus apus), el (Carduelis carduelis) i el corb (Corvus corax), amb valors de 24.98, jilguero (Carduelis carduelis) y el Cuervo (Corvus corax), con valores 18.15, 11.64, 10.7 i 7.21 aus/hora, respectivament. de 24.98, 18.15, 11.64, 10.7 y 7.21 aves/hora, respectivamente. En la instal·lació elèctrica, les majors taxes d’encreuament cor- En el tendido eléctrico, las mayores tasas de cruce corresponden a responen a les espècies següents: estornell vulgar (Sturnus vulgaris), las especies siguientes: estornino pinto (Sturnus vulgaris), golondrina oroneta (Hirundo rustica), titeta (Anthus pratensis), abellerol (Merops común (Hirundo rustica), bisbita común (Anthus pratensis), abejaruco apiaster) i pinsà comú (Fringilla coelebs) amb valors de 13.86, 9.55, común (Merops apiaster) y pinzón vulgar (Fringilla coelebs) con valo- 8.93, 6.65 i 6.28 aus/hora, respectivament. res de 13.86, 9.55, 8.93, 6.65 y 6.28 aves/hora, respectivamente. Quant al grup de les aus rapaces, de totes les espècies registrades en En cuanto al grupo de las aves rapaces, de todas las especies regis- les alineacions i línia d’evacuació, l’espècie que major taxa d’encreua- tradas en las alineaciones y línea de evacuación, la especie que mayor ment va presentar va ser el voltor comú (Gyps fulvus) amb una taxa de tasa de cruce presentó fue el buitre leonado (Gyps fulvus) con una tasa 64.41 aus/hora per a Nevera II, valor màxim. Les espècies amb majors de 64.41 aves/hora para Nevera II, valor máximo. Las especies con taxes globals d’encreuament per al conjunt de parcs eòlics i línia d’eva- mayores tasas globales de cruce para el conjunto de parques eólicos y cuació són el xoriguer, amb un valor màxim de 4.73 aus/hora i l’àguila línea de evacuación son el cernícalo vulgar, con un valor máximo de serpera (Circaetus gallicus), amb 1.61 aus/hora. 4.73 aves/hora y la culebrera europea (Circaetus gallicus), con 1.61 aves/hora. Cal destacar les freqüències d’encreuament obtingudes per a espè- Cabe destacar las frecuencias de cruce obtenidas para especies sin- cies singulars com l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) i gulares como el águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus) y el águila l’àguila reial (Aquila chrysaetos), amb valors que es consideren baixos, real (Aquila chrysaetos), con valores que se consideran bajos, 0.28 y 0,28 i 0,49 aus/hora, respectivament. 0.49 aves/hora, respectivamente. Cal destacar també per presentar un alt grau de protecció (vulne- Cabe destacar también por presentar un alto grado de protección rable, en el catàleg valencià, en el llibre roig de les aus d’Espanya i en (vulnerable, en el catálogo valenciano, en el libro rojo de las aves de el catàleg nacional) l’arpellot cendrós (Circus pygargus), amb un valor España y en el catálogo nacional) al aguilucho cenizo (Circus pygar- màxim de taxa d’encreuament de 0,81 aus/hora. gus), con un valor máximo de tasa de cruce de 0.81 aves/hora. Es van observar diferències significatives en el nombre d’aus que Se observaron diferencias significativas en el número de aves que creuen entre diferents grups d’altures, i els encreuaments entre 50-120 cruzan entre diferentes grupos de alturas, siendo los cruces entre 50-120 m (considerada com a altura de risc) són els més freqüents degut en m (considerada como altura de riesgo) los más frecuentes debido en general al gran nombre de rapaces presents en la zona, i en particular general al gran número de rapaces presentes en la zona, y en particular als encreuaments de voltor comú (Gyps fulvus). a los cruces de buitre leonado (Gyps fulvus). Per a totes les espècies considerades, els aerogeneradors que van Para todas las especies consideradas, los aerogeneradores que regis- registrar un nombre més gran d’encreuaments van ser NI.13 i NI.01 en traron un mayor número de cruces fueron NI.13 y NI.01 en el P.E. de el PE de Nevera I, amb 99 i 93 aus, respectivament; en el PE de Nevera Nevera I, con 99 y 93 aves, respectivamente; en el P.E. de Nevera II, los II, els aerogeneradors NII.01 i NII.11, amb 91 i 44 aus, respectivament; aerogeneradores NII.01 y NII.11, con 91 y 44 aves, respectivamente; en el PE de Nevera III, els aerogeneradors NIII.11 i NIII.01, amb 51 i en el P.E. de Nevera III, los aerogeneradores NIII.11 y NIII.01, con 48 aus, respectivament; finalment, en el PE de Pedrafita, els aerogene- 51 y 48 aves, respectivamente; por último, en el P.E. de Piedrafita, los radors que van registrar el nombre més gran d’encreuaments van ser aerogeneradores que registraron mayor número de cruces fueron PF.07 PF.07 i PF.03, amb 47 i 34 aus, respectivament. y PF.03, con 47 y 34 aves, respectivamente. En el cas particular del voltor comú (Gyps fulvus), els aerogene- En el caso particular del buitre leonado (Gyps fulvus), los aeroge- radors que van registrar un nombre més gran d’encreuaments van ser neradores que registraron un mayor número de cruces fueron NI.13 y NI.13 i NI.01 en el PE de Nevera I, amb de 90 i 67 aus, respectiva- NI.01 en el P.E. de Nevera I, con de 90 y 67 aves, respectivamente; en ment; en el PE de Nevera II, els aerogeneradors NII.01 i NII.11, amb el P.E. de Nevera II, los aerogeneradores NII.01 y NII.11, con 79 y 40 79 i 40 aus, respectivament; en el PE de Nevera III, els aerogeneradors aves, respectivamente; en el P.E. de Nevera III, los aerogeneradores NIII.01 i NIII.06, amb 38 i 23 aus, respectivament; finalment, en el PE NIII.01 y NIII.06, con 38 y 23 aves, respectivamente; por último, en el de Pedrafita, els aerogeneradors que van registrar nombre més gran P.E. de Piedrafita, los aerogeneradores que registraron mayor número de d’encreuaments van ser PF.13 i PF.11, amb 27 i 11 aus, respectivament. cruces fueron PF.13 y PF.11, con 27 y 11 aves, respectivamente. 4. Migració 4. Migración. Una conclusió important consisteix en l’escassa rellevància que Una conclusión importante estriba en la escasa relevancia que ha ha representat la zona eòlica 4 per a la migració d’aus rapaces durant representado la zona eólica 4 para la migración de aves rapaces durante el període d’estudi considerat, ja que a penes es van registrar uns pocs el periodo de estudio considerado, puesto que apenas se registraron unos exemplars d’algunes espècies. Això fa que el balanç global de registres pocos ejemplares de algunas especies. Ello hace que el balance global migratoris per a la zona eòlica 4 siga molt poc significatiu. de registros migratorios para la zona eólica 4 sea muy poco significa- tivo. Durant el període migratori s’han comptabilitzat en migració activa Durante el periodo migratorio se han contabilizado en migración un total de 94 individus de 5 espècies diferents. L’espècie més abun- activa un total de 94 individuos de 5 especies diferentes. La especie más dant en migració va ser l’esparver (Accipiter nisus), amb 6 exemplars, abundante en migración fue el gavilán común (Accipiter nisus), con 6 seguida del milà negre (Milvus migrans), amb 4 individus. La resta ejemplares, seguida del milano negro (Milvus migrans), con 4 indivi- d’espècies amb registres migratoris van ser el falcó cama-roig (Falco duos. El resto de especies con registros migratorios fueron el cernícalo vespertinus), amb 3 individus; la grua (Grus grus), amb 2 individus; i patirrojo (Falco vespertinus), con 3 individuos; la grulla común (Grus amb 1 individu, el pilot (Pernis apivorus), el falconet (Falco subbuteo) grus), con 2 individuos; y con 1 individuo, el abejero europeo (Pernis i l’arpella de marjal (Circus aeruginosus). L’escàs nombre de registres apivorus), el alcotán europeo (Falco subbuteo) y el aguilucho lagunero obtinguts durant el període migratori no permet extraure conclusions (Circus aeruginosus). El escaso número de registros obtenidos durante sobre espècies amb majors freqüències d’encreuament o punts conflic- el periodo migratorio no permite extraer conclusiones sobre especies tius per al pas d’aquestes. con mayores frecuencias de cruce o puntos conflictivos para el paso de las mismas. Del total d’individus d’aus rapaces en migració activa (N=11), el Del total de individuos de aves rapaces en migración activa (N=11), 45,45 % (N=5) va creuar a altura de vol 3, mentre que percentatges sem- el 45.45 % (N=5) cruzó a altura de vuelo 3, mientras que porcentajes blants del 27,27 % (N=3) van creuar a altura de vol 1 i 2 (altura de risc). similares del 27.27 % (N=3) cruzaron a altura de vuelo 1 y 2 (altura de riesgo). 5. Valoració d’afectacions 5. Valoración de afecciones. Per al voltor comú (Gyps fulvus) es preveu una afectació alta sobre Para el buitre leonado (Gyps fulvus) se prevé una afección alta sobre el territori de cria localitzat als voltants del PE de Pedrafita (voltor comú el territorio de cría localizado en las inmediaciones del P.E. de Piedrafita 01). D’altra banda, l’afectació sobre les àrees de campeig es preveu (buitre leonado 01). Por otro lado, la afección sobre las áreas de campeo molt alta com a conseqüència de l’elevat nombre d’encreuaments regis- se prevé muy alta como consecuencia del elevado número de cruces trats en tota la zona eòlica. registrados en toda la zona eólica. Per a la miloca (Neophron percnopterus) es preveu una afectació Para el alimoche común (Neophron percnopterus) se prevé una molt alta sobre el territori de cria localitzat en el PE de Pedrafita (miloca afección muy alta sobre el territorio de cría localizado en del P.E. de 01), com a conseqüència de la pròxima ubicació d’un niu a l’alineació Piedrafita (alimoche común 01), como consecuencia de la cercana ubi- PF.01-PF.04 del parc. cación de un nido a la alineación PF.01-PF.04 del parque. D’altra banda, l’afectació sobre les àrees de campeig es preveu molt Por otro lado, la afección sobre las áreas de campeo se prevé muy alta en Pedrafita i alta en Nevera II com a conseqüència de l’encreua- alta en Piedrafita y alta en Nevera II como consecuencia del cruce de las ment de les alineacions d’aerogeneradors per part d’individus d’aquesta alineaciones de aerogeneradores por parte de individuos de esta especie. espècie. Per a l’arpellot cendrós (Circus pygargus) es preveu una afectació Para el aguilucho cenizo (Circus pygargus) se prevé una afección molt alta sobre els territoris de cria i àrees de campeig en el PE de muy alta sobre los territorios de cría y áreas de campeo en el P.E. de Pedrafita i en el traçat de la instal·lació elèctrica. D’altra banda, l’afec- Piedrafita y en el trazado del tendido eléctrico. Por otro lado, la afección tació sobre les àrees de campeig es preveu alta en Nevera I i Nevera III sobre las áreas de campeo se prevé alta en Nevera I y Nevera III como com a conseqüència de l’encreuament de les alineacions d’aerogenera- consecuencia del cruce de las alineaciones de aerogeneradores por parte dors per part d’individus d’aquesta espècie. de individuos de esta especie. Per al falcó pelegrí (Falco peregrinus) es preveu una afectació molt Para el halcón peregrino (Falco peregrinus) se prevé una afección alta sobre el territori de cria localitzat en el PE de Nevera III (falcó muy alta sobre el territorio de cría localizado en del P.E. de Nevera III pelegrí 02), com a conseqüència de la pròxima ubicació d’un niu a (halcón peregrino 02), como consecuencia de la cercana ubicación de l’alineació NIII.01-NIII.04 del parc, mentre que l’afectació és alta per un nido a la alineación NIII.01-NIII.04 del parque, mientras que la afec- al territori de cria localitzat en el PE de Pedrafita pròxim a l’alineació ción es alta para el territorio de cría localizado en del P.E. de Piedrafita PF.14-PF25. próximo a la alineación PF.14-PF25. Per a l’àguila reial (Aquila chrysaetos) es preveu una afectació molt Para el Águila Real (Aquila chrysaetos) se prevé una afección muy alta sobre l’àrea de campeig i territori de cria localitzat en el PE de alta sobre el área de campeo y territorio de cría localizado en el P.E. de Nevera III (àguila reial 01) pròxim a l’alineació NIII.17-NIII.20. Nevera III (Águila Real 01) próximo a la alineación NIII.17-NIII.20. Per a l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) es preveu una Para el águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus) se prevé una afectació mitjana sobre les àrees de campeig en el PE de Nevera I i afección media sobre las áreas de campeo en el P.E. de Nevera I y media mitjana sobre les àrees de campeig i territori de nidificació (àguila de sobre las áreas de campeo y territorio de nidificación (águila-azor per- panxa blanca 01) localitzat en l’àrea d’influència del traçat de la instal· dicera 01) localizado en el área de influencia del trazado del tendido lació elèctrica. eléctrico. A pesar de no tractar-se d’una rapaç, cal destacar una altra espècie A pesar de no tratarse de una rapaz, cabe destacar otra especie que que posseeix una afectació de grau alt sobre les seues àrees de campeig posee una afección de grado alto sobre sus áreas de campeo en los cua- en els quatre parcs i la instal·lació com és el corb (Corvus corax). tro parques y el tendido como es el cuervo (Corvus corax). Finalment, es preveu una afectació de grau mitjà sobre les àrees de Por último, se prevé una afección de grado medio sobre las áreas campeig per a l’àguila serpera (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco de campeo para la culebrera europea (Circaetus gallicus) y el cernícalo tinnunculus) en tots els parcs eòlics i la instal·lació; l’esparver vulgar vulgar (Falco tinnunculus) en todos los parques eólicos y el tendido; (Accipiter nisus) en Nevera II; i la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyr- el gavilán común (Accipiter nisus) en Nevera II; y la chova piquirroja rhocorax) en Nevera III. (Pyrrhocorax pyrrhocorax) en Nevera III. Es detecten afectacions considerades baixes o molt baixes en el Se detectan afecciones consideradas bajas o muy bajas en el paso pas migratori de diverses espècies com ara l’esparver vulgar (Accipi- migratorio de varias especies como el gavilán común (Accipiter nisus), ter nisus), el milà negre (Milvus migrans) i l’arpella de marjal (Circus el milano negro (Milvus migrans) y el aguilucho lagunero (Circus aeru- aeruginosus), entre altres. ginosus), entre otras. A fi de disminuir l’impacte sobre l’avifauna dels parcs eòlics de la Con el fin de disminuir el impacto sobre la avifauna de los parques zona 4, així com de la instal·lació elèctrica d’evacuació, s’aconsellen eólicos de la zona 4, así como del tendido eléctrico de evacuación, se una sèrie de mesures correctores. Durant la fase de construcció, aquestes aconsejan una serie de medidas correctoras. Durante la fase de construc- mesures es refereixen al període adequat per a l’execució de l’obra, al ción, estas medidas se refieren al periodo adecuado para la ejecución de seguiment ambiental de les obres quant a la seua afectació sobre l’avi- la obra, al seguimiento ambiental de las obras en cuanto a su afección fauna i al control de la nidificació de les espècies de major interés. sobre la avifauna y al control de la nidificación de las especies de mayor interés.

Tramitació administrativa Tramitación administrativa L’expedient va ser incoat el 24 de gener de 2002, amb la remissió El expediente fue incoado el 24 de enero de 2002, con la remisión des de la Direcció General d’Indústria i Energia, de la Conselleria d’In- desde la Dirección General de Industria y Energía, de la Conselleria de novació i Competitivitat, de l’estudi d’impacte ambiental presentat per Innovación y Competitividad, del estudio de impacto ambiental presen- l’empresa preadjudicatària, compost per 7 toms, sobre el qual es van tado por la empresa preadjudicataria, compuesto por 7 tomos, sobre el emetre sengles informes d’esmena de deficiències els dies 14 de juny i que se emitieron sendos informes de subsanación de deficiencias los 11 de juliol de 2002. días 14 de junio y 11 de julio de 2002. El 5 de novembre de 2002, la Direcció General d’Indústria i Ener- El 5 de noviembre de 2002, la Dirección General de Industria y gia, de la Conselleria d’Innovació i Competitivitat, remet 6 toms corres- Energía de la Conselleria de Innovación y Competitividad remite 6 ponents a l’estudi d’impacte ambiental de la zona 4. tomos correspondientes al estudio de impacto ambiental de la zona 4. El 10 de desembre de 2003, la Direcció Territorial de Medi Ambient El 10 de diciembre de 2003 la Dirección Territorial de Medio de Castelló, remet 4 informes d’afectació de camins ramaders corres- Ambiente de Castellón remite 4 informes de afección de vías pecuarias ponents als avantprojectes dels parcs Pedrafita; Nevera I, Nevera II i correspondientes a los anteproyectos de los parques Piedrafita; Nevera Nevera III. I, Nevera II y Nevera III. El 27 de gener de 2006 es remet a l’Àrea d’Energia, de la Conse- El 27 de enero de 2006 se remite al Área de Energía de la Conselle- lleria d’Infraestructures i Transport, el protocol per a la realització dels ria de Infraestructuras y Transporte, el protocolo para la realización de estudis l’avifauna preoperacional i postoperacional en els parcs eòlics. los estudios la avifauna pre y post-operacionales en los parques eólicos. L’11 d’abril de 2006 l’Àrea d’Energia, de la Conselleria d’Infraes- El 11 de abril de 2006 el Área de Energía, de la Conselleria de tructures i Transport, remet una còpia del pla especial, la Resolució, del Infraestructuras y Transporte, remite copia del plan especial, Resolu- conseller d’Infraestructures i Transport, de 7 d’abril de 2006, relativa ción del conseller de Infraestructuras y Transporte, de 7 de abril de a la seua aprovació provisional i l’informe tècnic sobre les al·legaci- 2006, relativa a su aprobación provisional e informe técnico sobre las ons o suggeriment de particulars i modificacions introduïdes en el pla alegaciones o sugerencia de particulares y modificaciones introducidas especial. en el plan especial. El 19 de juny de 2006 el Servei Territorial d’Energia remet docu- El 19 de junio de 2006 el Servicio Territorial de Energía remite mentació administrativa (còpia de les publicacions de la resolució de documentación administrativa (copia de las publicaciones de la reso- sotmetiment a informació pública conjunta i còpia de les al·legacions lución de sometimiento a información pública conjunta y copia de las presentades) i de la resta de la documentació tècnica de la zona 4, és a alegaciones presentadas) y del resto de la documentación técnica de la dir, del pla energètic (avantprojectes de parcs eòlics) i de l’estudi d’im- zona 4 es decir del plan energético (anteproyectos de parques eólicos) y pacte ambiental. del estudio de impacto ambiental. El 25 d’octubre de 2006 es rep l’informe de l’Àrea de Recursos El 25 de octubre de 2006 se recibe informe del Área de Recursos Forestals sobre l’informe genèric de mesures de prevenció d’incendis Forestales sobre informe genérico de medidas de prevención de incen- forestals en els parcs eòlics. dios forestales en los parques eólicos. Els dies 14 i 29 de maig de 2007 es reben de l’Àrea de Conservació Los días 14 y 29 de mayo de 2007 se reciben del Área de Conser- d’Espais Naturals i de la Direcció Territorial de Medi Ambient de Valèn- vación de Espacios Naturales y de la Dirección Territorial de Medio cia còpia de l’escrit de Víctor M. Olmos de León en representació de Ambiente de Valencia copia del escrito de Víctor M. Olmos de León en la plataforma per al desenvolupament eòlic sostenible en què presenta representación de la plataforma para el desarrollo eólico sostenible en el al·legacions a les zones eòliques pendents d’autorització entre les quals que presenta alegaciones a las zonas eólicas pendientes de autorización es trobava la zona 4. entre las que se encontraba la zona 4. El 20 de desembre de 2007 se sol·licita al promotor l’ampliació de El 20 de diciembre de 2007 se solicita al promotor la ampliación l’estudi d’estudi d’impacte ambiental quant a l’afectació a l’avifauna, i del estudio de estudio de impacto ambiental en lo relativo a la afección es requereix concretament l’aportació de l’estudi d’avifauna preoperaci- a la avifauna, requiriendo concretamente la aportación del estudio de onal de la totalitat de les zones aptes de la zona 4 del pla eòlic en la zona avifauna preoperacional de la totalidad de las zonas aptas de la zona 4 elaborat d’acord amb el protocol comunicat al gener de 2006. El 7 de 4 del plan eólico en la zona 4 elaborado de acuerdo con el protocolo gener de 2008 es va traslladar a la Direcció General d’Energia la sol·li- comunicado en enero de 2006. El 7 de enero de 2008 se dio traslado a citud efectuada al promotor sobre l’estudi preoperacional d’avifauna. la Dirección General de Energía de la solicitud efectuada al promotor sobre el estudio preoperacional de avifauna. El 16 de juny de 2008, el gabinet del conseller de Medi Ambient El 16 de junio de 2008 el gabinete del conseller de Medio Ambiente va traslladar a la Direcció General del Medi Natural l’escrit remés pel trasladó a la Dirección General del Medio Natural el escrito remitido representant de la Fundació Bancaixa en relació amb les infraestructures por el representante de la Fundación Bancaja en relación con las infraes- eòliques de la zona 4. tructuras eólicas de la zona 4. El 13 de març de 2009 Enerfín, Sociedad de Energía, SA, va comu- El 13 de marzo de 2009 Enerfín, Sociedad de Energía, SA, comuni- nicar la transmissió, d’acord amb la Resolució de 30 de març de 2007, có la trasmisión, de acuerdo con la Resolución de 30 de marzo de 2007, del conseller d’Infraestructures i Transportes, a favor de la dita societat del conseller de Infraestructuras y Trasportes, a favor de dicha sociedad dels drets de la zona 4 que tenia Guadalaviar Consorcio Eólico Ala- de los derechos de la zona 4 que ostentaba Guadalaviar Consorcio Eóli- be-Enerfín per la Resolució de 25 de febrer de 2003, del conseller d’In- co Alabe-Enerfín por la Resolución de 25 de febrero de 2003, del conse- dústria, Comerç i Energia. S’adjuntava a l’escrit l’estudi preoperacional ller de Industria, Comercio y Energía. Se adjuntaba al escrito el estudio d’avifauna anual realitzat en el període desembre de 2007-desembre de preoperacional de avifauna anual realizado en el periodo diciembre de 2008 com a contestació a la sol·licitud efectuada d’ampliació de l’estudi 2007-diciembre de 2008 como contestación a la solicitud efectuada de d’impacte ambiental de la zona 4. ampliación del estudio de impacto ambiental de la zona 4. El 23 de març de 2009 se sol·licita còpia en format digital de la El 23 de marzo de 2009 se solicito copia en formato digital de la documentació a avaluar (estudi preoperacional d’avifauna, pla especial, documentación a evaluar (estudio preoperacional de avifauna, plan pla energètic i estudi d’impacte ambiental a fi de facilitar les consultes especial, plan energético y estudio de Impacto ambiental con objeto de a les administracions afectades. facilitar las consultas a las administraciones afectadas. El 25 de març de 2009 es va rebre documentació en suport digital El 25 de marzo de 2009 se recibió documentación en soporte digi- únicament i exclusivament de la documentació ambiental (estudi d’im- tal única y exclusivamente de la documentación ambiental (estudio de pacte ambiental i estudi preoperacional d’avifauna) i es fan les consultes impacto ambiental y estudio preoperacional de avifauna) procediendo a a les administracions afectades següents: efectuar las consultas a las siguientes administraciones afectadas: – El 15 d’abril de 2009 al Servei de Biodiversitat. – El 15 de abril de 2009 al Servicio de Biodiversidad. – El 5 de maig de 2009 es van tramitar les consultes a la Direcció – El 5 de mayo de 2009 se tramitaron las consultas a la Dirección General de Patrimoni Cultural, de la Conselleria de Cultura i Esport, i General de Patrimonio Cultural de la Conselleria de Cultura y Deporte, als ajuntaments de Canet lo Roig, Catí, Tírig, Ares del Maestrat, Albo- y a los ayuntamientos de Canet lo Roig, Catí, Tírig, Ares del Maestrat, càsser, les Coves de Vinromà, la Salzadella, Morella, Xert, Sant Mateu, Albocàsser, Les Coves de Vinromà, la Salzadella, Morella, Xert, Sant Cervera del Maestre i Alcalà de Xivert. Mateu, Cervera del Maestre y Alcalà de Xivert. – El 8 de maig de 2009 es va remetre consulta a l’Àrea d’Espais – El 8 de mayo de 2009 se remitió consulta al Área de Espacios Naturals. Naturales. El 2 de juny de 2009 de va rebre informe de l’Ajuntament d’Alcalà El 2 de junio de 2009 de recibió informe del Ayuntamiento de de Xivert. Alcalà de Xivert. El 14 de juliol i 29 de setembre de 2009 es van rebre informes de El 14 de julio y 29 de septiembre de 2009 se recibieron informes del l’Àrea d’Espais Naturals corresponents als serveis d’Ordenació Soste- Área de Espacios Naturales correspondientes a los servicios de Ordena- nible del Medi i Biodiversitat respectivament. ción Sostenible del Medio y Biodiversidad respectivamente. El 23 de novembre de 2009 es comuniquen al promotor les defi- El 23 de noviembre de 2009 se comunican al promotor las defi- ciències detectades en l’estudi preoperacional d’avifauna, posada de ciencias detectadas en el estudio preoperacional de avifauna, puesta de manifest en l’informe del Servei de Biodiversitat i s’adverteix de la manifiesto en el informe del Servicio de Biodiversidad advirtiendo de la insuficiència de les dades aportades per a una correcta valoració tant de insuficiencia de los datos aportados para una correcta valoración tanto la solució de desenvolupament adoptada com de possibles alternatives. de la solución de desarrollo adoptada como de posibles alternativas. El 14 de gener i 20 de setembre de 2010 es va reiterar la consulta a El 14 de enero y 20 de septiembre de 2010 se reiteró la consulta a la la Direcció General de Patrimoni Cultural. Dirección General de Patrimonio Cultural. El 8 de novembre de 2010 i el 8 de febrer de 2011 es van rebre El 8 de noviembre de 2010 y el 8 de febrero de 2011 se recibieron informes de la Direcció de Patrimoni sobre una proposta de desenvolu- informes de la Dirección de Patrimonio sobre una propuesta de desarro- pament diferent de la tramitada, per la qual cosa el 29 de juny de 2011 llo diferente a la tramitada, por lo que el 29 de junio de 2011 reiteró el va reiterar l’informe sobre la proposta objecte d’avaluació i es va rebre informe acerca de la propuesta objeto de evaluación recibiendo el citado l’esmentat informe el 19 de juliol de 2011. informe el 19 de julio de 2011. El 10 d’octubre de 2011 la societat Enerfín Sociedad de Energía, El 10 de octubre de 2011 la sociedad Enerfín Sociedad de Energía, SL, sol·licita la còpia dels informes emesos pels diferents organismes SL, solicita copia de los informes emitidos por los diferentes organis- afectats. mos afectados.

Modificacions al projecte introduïdes en l’aprovació provisional Modificaciones al proyecto introducidas en la aprobación provi- del pla especial de la zona 4 del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana. sional del plan especial de la zona 4 del Plan eólico de la Comunitat Valenciana. Modificacions plantejades pel promotor: Modificaciones planteadas por el promotor: El promotor proposa en el pla especial de la zona 4, en virtut del El promotor propone en el plan especial de la zona 4, en virtud del procediment establit en els articles 18.2 i 19.2 de la normativa del pla procedimiento establecido en los artículos 18.2 y 19.2 de la normati- eòlic, la modificació del límit occidental de la zona 4 i la justifica en va del plan eólico, la modificación del límite occidental de la zona 4 els estudis detallats realitzats dins dels instruments de desplegament i justificándola en los estudios pormenorizados realizados dentro de los d’execució del PECV i en particular dins del pla d’ordenació i de l’es- instrumentos de desarrollo y ejecución del PECV y en particular dentro tudi d’impacte ambiental. del plan de ordenación y del estudio de impacto ambiental. Modificacions i rectificacions proposades per la Direcció General Modificaciones y rectificaciones propuestas por la Dirección Gene- d’Energia. ral de Energía. Es refereix al pla especial de la zona 4 en el seu conjunt i concreta- Se refiere al plan especial de la zona 4 en su conjunto y concre- ment per a la part de documents amb eficàcia normativa, normes urba- tamente para la parte de documentos con eficacia normativa, normas nístiques. Es proposa nova redacció per als articles: 3, 4, 5, 6, 13 i 15 urbanísticas. Se propone nueva redacción para los artículos: 3, 4, 5, 6, amb el fi d’eliminar normes urbanístiques i interpretacions que excedei- 13 y 15 con el fin eliminar normas urbanísticas e interpretaciones que xen allò que s’ha indicat en les normes del pla eòlic així com l’adaptació exceden lo indicado en las normas del plan eólico así como la adap- a la Resolució, del conseller de Territori i Habitatge, de 19 d’octubre de tación a la Resolución del conseller de Territorio y Vivienda de 19 de 2004, pel qual es va modificar l’article 25 de les normes del pla eòlic. octubre de 2004 por el que se modificó el artículo 25 de las normas del plan eólico.

Resum de les al·legacions presentades durant el procés d’informa- Resumen de las alegaciones presentadas durante el proceso de infor- ció pública. mación pública. La informació pública del pla especial, pla energètic i estudi d’im- La información pública del plan especial, plan energético y estu- pacte ambiental de la zona 4, d’acord amb la resolució d’aprovació pro- dio de impacto ambiental de la zona 4, de acuerdo con la resolución visional, es va efectuar per mitjà d’anunci publicat en el DOGV número de aprobación provisional, se efectuó mediante anuncio publicado en 4634, de 20 de novembre de 2003, en el BOP de Castelló número 144, el DOGV número 4634, de 20 de noviembre de 2003, en el BOP de de 27 de novembre de 2003, i en el diari Mediterráneo del dia 30 de Castellón número 144, de 27 de noviembre de 2003, y en el diari Medi- novembre de 2003, registrant-se en el període establit es van presentar terráneo del día 30 de noviembre de 2003, registrándose en el periodo 67 escrits entre al·legacions de particulars, informes d’organismes i establecido se presentaron 67 escritos entre alegaciones de particulares, empreses de servei públic o de serveis d’interés general i dictàmens informes de organismos y empresas de servicio público o de servicios d’ajuntaments, i són de caràcter ambiental parcialment o totalment. de interés general y dictámenes de ayuntamientos, siendo de carácter ambiental parcial o totalmente. Un total de 50 escrits són al·legacions amb caràcter, parcialment Un total de 50 escritos son alegaciones con carácter, parcial o total- o totalment, ambiental presentades fonamentalment per particulars i mente, ambiental presentadas fundamentalmente por particulares y aso- associacions i per alguns ajuntaments. Versen sobre l’elevada qualitat ciaciones y por algunos ayuntamientos. Versan sobre la elevada calidad ambiental, paisatgista i patrimonial dels enclavaments en què es projec- ambiental, paisajista y patrimonial de los enclaves en los que se proyec- ten els parcs eòlics de Nevera I, Nevera II i Nevera III, amb especial tan los parques eólicos de Nevera I, Nevera II y Nevera III, con especial èmfasi en els impactes generats per l’accés al parc Nevera III que dis- énfasis en los impactos generados por el acceso al parque Nevera III que corre pel Barranc dels Horts-Mas Vell, paratge forestal que té un valor discurre por el del barranco de Els Horts-Mas Vell, paraje forestal que monumental, ecològic i científic elevat. tiene un valor monumental, ecológico y científico elevado. També s’al·lega reiteradament sobre la ubicació dels parcs Nevera También se alega reiteradamente sobre la ubicación de los parques I, Nevera II i Nevera III en zones no aptes corresponents al corredor Nevera I, Nevera II y Nevera III en zonas no aptas correspondientes ecològic entre les ZEPA de la Tinença de Benifassà i de Penyagolosa. al corredor ecológico entre las ZEPAs de la Tinença de Benifassà y de Penyagolosa. S’apunten a més múltiples deficiències en l’estudi d’impacte ambi- Se apuntan además múltiples deficiencias en el estudio de impacto ental: en l’inventari ambiental (fonamentalment en la descripció i valo- ambiental: en el inventario ambiental (fundamentalmente en la descrip- ració de la vegetació, de la fauna, del paisatge, del patrimoni cultural), ción y valoración de la vegetación, de la fauna, del paisaje, del patri- en l’examen d’alternatives, en la incompatibilitat amb l’activitat rama- monio cultural), en el examen de alternativas, en la incompatibilidad dera extensiva i semiintensiva, amb l’ús forestal amb les activitats recre- con la actividad ganadera extensiva y semiintensiva, con el uso forestal atives que es practiquen en la zona, amb camins i/o elements ramaders con las actividades recreativas que se practican en la zona, con vías y/o classificats, amb el turisme rural, amb els objectius i els valors que han elementos pecuarios clasificados, con el turismo rural, con los objeti- motivat la declaració de Parc Cultural Valltorta Gassulla. vos y los valores que han motivado la declaración de Parque Cultural Valltorta Gasulla.

Informes sectorials Informes sectoriales 1. Direcció Territorial de Medi Ambient de Castelló. 1. Direccion Territorial de Medio Ambiente de Castellón. Remet informes sobre afectació a camins ramaders dels quatre Remite informes sobre afección a vías pecuarias de los cuatro par- parcs projectats en la zona 4 (es corresponen amb els escrits 17 a 20 de ques proyectados en al zona 4 (se corresponden con los escritos 17 a l’informe tècnic adjunt a la resolució d’aprovació provisional del pla 20 del informe técnico adjunto a la resolución de aprobación provisio- especial). En tots els informes s’adverteix que qualsevol actuació que nal del plan especial). En todos los informes se advierte que cualquier es pretenga realitzar sobre un camí ramader està subjecta a la normativa actuación que se pretenda realizar sobre una vía pecuaria está sujeta a que els regula i a l’obtenció amb caràcter previ de les autoritzacions la normativa que las regula y a la obtención con carácter previo de las pertinents de la Conselleria de Territori i Habitatge. autorizaciones pertinentes de a la Conselleria de Territorio y Vivienda. a) Parc eòlic de Pedrafita. a) Parque eólico de Piedrafita. Que els aspectes relatius a camins ramaders més destacables que es Que los aspectos relativos a vías pecuarias más destacables que se desprenen de la separata de l’avantprojecte del parc eòlic Pedrafita zona desprenden de la separata del anteproyecto del parque eólico Piedrafita 4 i de les investigacions pròpies són: zona 4 y de las investigaciones propias son: – Descansador VIII de la Mola de la Llacunassa entre Catí i Albo- – Descansadero VIII de la Lloma Llacunassa entre Catí y Albo- càsser. càsser. S’omet en l’avantprojecte l’existència d’aquest descansador de Se omite en el anteproyecto la existencia de este descansadero de 45.000 metres quadrats. En aquest descansador hi ha projectades dife- 45.000 metros cuadrados. En este descansadero hay proyectadas dife- rents actuacions que, si es duen a terme suposaran ocupacions perma- rentes actuaciones que, de llevarse a cabo van a suponer ocupaciones nents i temporals d’aquest bé de domini públic, a saber: permanentes y temporales de este bien de dominio público a saber: Ubicació dels aerogeneradors núm. 1 i núm. 2 projectats en aquest Ubicación de los aerogeneradores núm. 1 y núm. 2 proyectados en parc. este parque. Construcció d’un camí nou d’accés al parc eòlic. Construcción de un camino nuevo de acceso al parque eólico. Construcció d’una rasa per a l’evacuació d’energia i cablejat. Construcción de una zanja para la evacuación de energía y cableado. – Camí ramader: carrerada del Cap de Terme, a Catí i Albocàsser. – Vía pecuaria: colada del Cap de Terme, en Catí y Albocàsser. L’amplària d’aquest camí ramader és variable entre 20 i 37,5 metres La anchura de esta vía pecuaria es variable entre 20 y 37,5 metros i s’adapta als obstacles del terreny. adaptándose a los obstáculos del terreno. Aquest camí es veu afectat per diversos encreuaments i trams coin- Esta vía se ve afectada por diversos cruzamientos y tramos coinci- cidents amb un camí de nova construcció i amb la rasa d’evacuació dentes con un camino de nueva construcción y con la zanja de evacua- d’energia i cablejat. ción de energía y cableado. L’afectació consistirà en la construcció del camí i la rasa i en el La afección consistirá en la construcción del camino y la zanja y pas dels camions i de la maquinària a la zona d’obres del parc eòlic de en el paso de los camiones y maquinaria a la zona de obras del parque Pedrafita. eólico de Piedrafita. Els aerogeneradors 3, 4, 14, 16, 17, 18, 21, 22 i 23 es projecten molt Los aerogeneradores 3, 4, 14, 16, 17, 18, 21, 22 y 23 se proyectan pròxims a aquest camí ramader o fins i tot ocupant una part d’aquesta. muy próximos a esta vía pecuaria o incluso ocupando parte de la misma. S’han d’evitar aquestes afectacions perquè suposarien una afectació Se deben evitar estas afecciones porque supondrían una afección per- permanent d’aquest camí ramader amb el perjuí consegüent per als usos manente de esta vía pecuaria con el perjuicio consiguiente para los usos tradicionals i complementaris reflectits en la Llei 3/1995, de 23 de març, tradicionales y complementarios reflejados en la Ley 3/1995, de 23 de de camins ramaders. marzo, de vías pecuarias. – Camí ramader núm. 19; carrerada de la Font del Mas de Brusca, – Vía pecuaria núm. 19; colada de la Font del Mas de Brusca, en a Catí. Catí. L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 27 metres i s’adapta La anchura legal de esta vía pecuaria es de 27 metros adaptándose als obstacles del terreny. a los obstáculos del terreno. L’afectació consistirà en l’encreuament d’aquest camí ramader per La afección consistirá en el cruce de esta vía pecuaria por un cami- un camí de nova construcció prop de l’aerogenerador núm. 3 projectat, no de nueva construcción cerca del aerogenerador núm. 3 proyectado, així com el pas de camions i maquinària a la zona d’obres del parc eòlic así como el paso de camiones y maquinaria a la zona de obras de parque de Pedrafita. eólico e Piedrafita. També creuarà aquest camí ramader en aquest mateix lloc una rasa También cruzará esta vía pecuaria en este mismo lugar una zanja pel que aquesta rasa una vegada finalitzada no alterarà les funcions por lo que esta zanja una vez finalizada no alterará las funciones de la d’aquesta. misma. L’aerogenerador núm. 3 projectat està pròxim a aquest camí rama- El aerogenerador núm. 3 proyectado se encuentra próximo a esta vía der. La ubicació definitiva no ha d’afectar aquest camí ramader ja que pecuaria. La ubicación definitiva no debe afectar a esta vía pecuaria ya açò suposaria una ocupació permanent. que esto supondría una ocupación permanente. – Camí ramader 37 carrerada del Maset de Safondo, a Albocàsser. – Vía pecuaria 37 colada del Maset de Safondo, en Albocàsser. L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 10 metres, i s’adapta La anchura legal de esta vía pecuaria es de 10 metros. Adaptándose als obstacles del terreny. a los obstáculos del terreno. És creuada pel camí d’accés d’una nova construcció i rasa per a Es cruzada por el camino de acceso de una nueva construcción y l’evacuació i cablejat al terme municipal d’Albocàsser. zanja para la evacuación y cableado en el término municipal de Albo- càsser. – Camí ramader 34: carrerada del Mas de l’Ombrieta a Catí. – Vía pecuaria 34: Colada del Mas de l’Ombrieta en Catí. L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 15 metres i s’adapta La anchura legal de esta vía pecuaria es de 15 metros adaptándose als obstacles del terreny. a los obstáculos del terreno. És creuada en dos ocasions pel camí de l’accés de nova construcció Es cruzada en dos ocasiones por el camino del acceso de nueva que donarà servei al parc eòlic de Pedrafita. El primer encreuament a construcción que va a dar servicio al parque eólico de Piedrafita. El pri- 300 metres de l’aerogenerador núm. 25 projectat direcció nord nord- mer cruce a 300 metros del aerogenerador núm. 25 proyectado dirección oest i el segon a l’altura del Mas de l’Ombrieta. Ambdós encreuaments norte noroeste y el segundo a la altura del Mas de l’Ombrieta. Ambos al terme municipal de Catí. cruces en el término municipal de Catí. – Camí ramader 8: carrerada del Mas de Segarra a Catí. – Vía pecuaria 8: colada del Mas de Segarra en Catí. L’amplària legal d’aquest camí ramader és variable entre 25 i 10 La anchura legal de esta vía pecuaria es variable entre 25 y 10 metres i s’adapta als obstacles del terreny. metros adaptándose a los obstáculos del terreno. Hi ha un tram de camí existent que serà coincident amb aquest camí Existe un tramo de camino existente que va a ser coincidente con ramader al llarg d’uns 120 metres aproximadament molt prop del Des- esta vía pecuaria a lo largo de unos 120 metros aproximadamente muy cansador del Comú de l’Ombria. cerca del Descansadero de Comunes de la Umbría. b) Parc eòlic Nevera II. b) Parque eólico nevera II. – Camí ramader 15: carrerada del Barranc de la Canaleta a Catí. – Vía pecuaria 15: colada del Barranco de la Canaleta en Catí. L’amplària legal d’aquest camí ramader és variable entre 40 i 8 La anchura legal de esta vía pecuaria es variable entre 40 y 8 metros. metres. L’afectació consistirà en l’encreuament d’aquest camí ramader per La afección consistirá en el cruce de esta vía pecuaria por una cami- una camí de nova construcció entre els aerogeneradors núm. 3 i núm. 4 no de nueva construcción entre los aerogeneradores núm. 3 y núm. 4 projectats. Així com el pas dels camions i maquinària a la zona d’obres proyectados. Así como el paso de los camiones y maquinaria a la zona del parc eòlic de la Nevera fase II. de obras del parque eólico de la Nevera fase II. També creuarà aquest camí ramader en aquest mateix lloc i una También cruzará esta vía pecuaria en este mismo lugar y una zanja rasa per a l’evacuació d’energia i cables. Serà imprescindible adoptar para la evacuación de energía y cables. Será imprescindible adoptar las les mesures necessàries perquè aquesta rasa una vegada finalitzades no medidas necesarias para que esta zanja una vez finalizadas no altere las altere les funcions d’aquesta. funciones de la misma. La circulació i el pas de camions i maquinària a la zona d’obres La circulación y el paso de camiones y maquinaria a la zona de del parc eòlic de la Nevera en fase II són considerats com a afectaci- obras del parque eólico de la Nevera en fase II son considerados como ons temporals. També es considera afectació temporal la construcció afecciones temporales. También se considera afección temporal la cons- i finalització de la rasa per tot això l’empresa adjudicatària haurà de trucción y finalización de la zanja por todo ello la empresa adjudicataria sol·licitar la pertinent ocupació temporal davant de la Conselleria de deberá solicitar la pertinente ocupación temporal ante la Conselleria de Territori i Habitatge. Territorio y Vivienda. c) Parc eòlic Nevera III. c) Parque eólico Nevera III. – Camí ramader 15: carrerada de la Font del Barranc dels Horts a – Vía pecuaria 15: Colada de la Font del Barranc dels Horts en Ares Ares del Maestrat. del Maestre. Adaptant-se als obstacles del terreny el camí que s’utilitzarà per a Adaptándose a los obstáculos del terreno el camino que se va a utili- accedir al parc ja existeix, aquest creua i coincideix en dos trams amb zar para acceder al parque ya existe, este cruza y coincide en dos tramos aquest camí ramader al llarg de 60 i 25 metres. con esta vía pecuaria a lo largo de 60 y 25 metros. Aproximadament. L’afectació consistirà previsiblement en la millo- Aproximadamente. La afección consistirá previsiblemente en la ra del camí i en el pas de camions i màquines a la zona d’obres del parc mejora del camino y en el paso de camiones y máquinas a la zona de eòlic de la Nevera fase III. obras del parque eólico de la Nevera fase III. – Camí ramader núm. 4: carrerada de la Forest d’Orenga a Ares del – Vía pecuaria núm. 4: cordel del Monte Orenga en Ares del Maes- Maestrat. trat. L’amplària legal d’aquest camí ramader és variable entre 22 i 12 La anchura legal de esta vía pecuaria es variable entre 22 y 12 metres i s’adapta als obstacles del terreny. metros adaptándose a los obstáculos del terreno. El camí que s’utilitzarà per a accedir al parc ja existeix i creua El camino que se va a utilizar para acceder al parque ya existe y aquest camí ramader en dos ocasions entre els aerogeneradors núm. 9 i cruza esta vía pecuaria en dos ocasiones entre los aerogeneradores núm. núm. 10 projectats i a l’altura del núm. 7. 9 y núm. 10 proyectados y a la altura del núm. 7. L’afectació consistirà previsiblement en la millora del camí existent La afección consistirá previsiblemente en la mejora del camino i en el pas dels camions i màquines a la zona d’obres del parc eòlic de existente y en el paso de los camiones y máquinas a la zona de obras del la Nevera fase III. parque eólico de la Nevera fase III. – Camí ramader núm. 23: carrerassa de la forest Blanca a la Buitrera – Vía pecuaria núm. 23: colada del Monte Blanco a la Buitrera en a Ares del Maestrat. Ares del Maestre. L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 18 metres i s’adapta La anchura legal de esta vía pecuaria es de 18 metros adaptándose als obstacles del terreny. a los obstáculos del terreno. L’aerogenerador núm. 5 d’aquest parc eòlic està projectat molt prop El aerogenerador núm. 5 de este parque eólico está proyectado muy d’aquest camí ramader. L’empresa adjudicatària haurà de consultar i cerca de esta vía pecuaria. La empresa adjudicataria deberá consultar demanar autorització oportuna a la Conselleria de Territori i Habitatge y pedir autorización oportuna a la Conselleria de Territorio y Vivienda per a realitzar la ubicació definitiva d’aquest aerogenerador a fi d’evitar para realizar la ubicación definitiva de este aerogenerador al objeto de una ocupació permanent d’aquest camí ramader. evitar una ocupación permanente de esta vía pecuaria. – Camí ramader 19: carrerassa de la Belladona a Ares del Maestrat. – Vía pecuaria 19: colada de la Belladona en Ares del Maestrat. L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 12 metres i s’adapta La anchura legal de esta vía pecuaria es de 12 metros adaptándose als obstacles del terreny. a los obstáculos del terreno. L’afectació consistirà en l’encreuament d’aquest camí ramader per La afección consistirá en el cruce de esta vía pecuaria por un cami- un camí de nova construcció entre els aerogeneradors núm. 15 i núm. no de nueva construcción entre los aerogeneradores núm. 15 y núm. 16 16 projectats així com el pas dels camions i de les màquines a la zona proyectados así como el paso de los camiones y máquinas a la zona de d’obres del parc eòlic de la Nevera fase III. obras del parque eólico de la Nevera fase III. També creuarà aquest camí ramader en aquest mateix lloc una rasa También cruzará esta vía pecuaria en este mismo lugar una zanja de 1,35 metres de profunditat i 0,80 metres d’amplària per a l’evacuació de 1,35 metros de profundidad y 0,80 metros de anchura para la eva- d’energia i cables, serà imprescindible adoptar les mesures necessàri- cuación de energía y cables, será imprescindible adoptar las medidas es perquè aquesta rasa una vegada finalitzada no altere les funcions necesarias para que esta zanja una vez finalizada no altere las funciones d’aquesta. de la misma. d) Parc eòlic Nevera I. d) Parque eólico Nevera I. – Camí ramader 1: carrerassa de l’Empriu a Ares del Maestrat, – Vía pecuaria 1: colada de L’Empriu en Ares del Maestrat, Morella Morella i Catí. y Catí. L’amplària legal d’aquest camí ramader és de 75 metres. La anchura legal de esta vía pecuaria es de 75 metros. Aquest camí ramader discorre pels termes municipals d’Ares del Esta vía pecuaria discurre por los términos municipales de Ares del Maestrat, Morella i Catí en tots tres es produiran afectacions. Maestrat, Morella y Catí en todos ellos se van a producir afecciones. El camí que s’utilitzarà per a accedir al parc ja existeix i creua i El camino que se va a utilizar para acceder al parque ya existe este coincideix diverses vegades amb aquest camí ramader al llarg de 4.200 cruza y coincide en diversas ocasiones con esta vía pecuaria a lo largo metres aproximadament. L’afectació consistirà previsiblement en la de 4.200 metros aproximadamente. La afección consistirá previsible- millora del camí existent i en el pas dels camions i màquina a la zona mente en la mejora del camino existente y en el paso de los camiones y d’obres del parc eòlic de la Nevera fase I. máquina a la zona de obras del parque eólico de la Nevera fase I. – Camí ramader 7: carrerassa de la vall a Catí. – Vía pecuaria 7: colada de la Vall en Catí. L’amplària legal d’aquest camí ramader és variable entre 8 i 20 La anchura legal de esta vía pecuaria es variable entre 8 y 20 metros. metres. El camí que s’utilitzarà per a accedir al parc ja existeix i creua El camino que se va a utilizar para acceder al parque ya existe y aquest camí ramader a uns 200 metres, direcció sud de la divisòria dels cruza esta vía pecuaria a unos 200 metros, dirección sur de la divisoria termes municipals d’Ares, Morella i Catí. L’afectació consistirà pre- de los términos municipales de Ares, Morella y Catí. La afección con- visiblement en la millora del camí existent i en el pas dels camions i sistirá previsiblemente en la mejora del camino existente y en el paso de màquina d’obres del parc eòlic de la Nevera fase I. los camiones y máquina de obras del parque eólico de la Nevera fase I.

2. Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. 2. Servicio de Prevención de Incendios Forestales. 2.1. Informe de 17 de juny de 2008. 2.1. Informe de 17 de junio de 2008. Dins del projecte d’execució de les instal·lacions eòliques es poden Dentro del proyecto de ejecución de las instalaciones eólicas se diferenciar dos tipus d’impacte en funció principalment de les fases de pueden diferenciar dos tipos de impacto en función principalmente de construcció i posteriorment de les fases d’explotació durant el període las fases de construcción y posteriormente de las fases de explotación de vigència, per tant analitzarem els aspectes que afecten la prevenció i durante el período de vigencia, por tanto analizaremos los aspectos que extinció d’incendis forestals en cada una de les fases. afectan a la prevención y extinción de incendios forestales en cada una de las fases. Possibles impactes negatius. Posibles impactos negativos. Els possibles impactes negatius derivats dels plans especials de Los posibles impactos negativos derivados de los planes especiales desenvolupament de les zones eòliques es poden agrupar en: de desarrollo de las zonas eólicas se pueden agrupar en: – Impactes en la fase d’execució. – Impactos en la fase de ejecución. – Impactes en la fase d’explotació, propis de la instal·lació. – Impactos en la fase de explotación, propios de la instalación. Els possibles impactes, propis de la fase d’execució, podrien con- Los posibles impactos, propios de la fase de ejecución, podrían con- cretar-se en la producció d’incendis forestals com a conseqüència de la cretarse en la producción de incendios forestales como consecuencia de utilització de maquinària i equips sense prendre les adequades mesures la utilización de maquinaria y equipos sin tomar las adecuadas medidas de prevenció, així com en l’entorpiment de les operacions d’extinció de prevención, así como en el entorpecimiento de las operaciones de com a conseqüència de talls en camins i pistes forestals. extinción como consecuencia de cortes en caminos y pistas forestales. Els impactes en la fase d’explotació, propis de la instal·lació, són Los impactos en la fase de explotación, propios de la instalación, conseqüència directa de l’elecció d’emplaçament dels aerogeneradors. son consecuencia directa de la elección de emplazamiento de los aero- La instal·lació d’agrupacions lineals d’aerogeneradors en els cims alts generadores. La instalación de agrupaciones lineales de aerogeneradores de les muntanyes ocasiona impactes negatius, tant en les labors de pre- en las cumbreras de las cuerdas montañosas ocasiona impactos nega- venció d’incendis forestals com en les d’extinció. tivos, tanto en las labores de prevención de incendios forestales como en las de extinción. Amb caràcter general aquests impactes podrien concretar-se en: Con carácter general estos impactos podrían concretarse en: – Es redueix el camp visual dels observatoris forestals de prevenció – Se reduce el campo visual de los observatorios forestales de pre- d’incendis. vención de incendios. – Es limita la utilització de mitjans aeris en labors d’extinció en els – Se limita la utilización de medios aéreos en labores de extinción parcs eòlics i en el seu entorn immediat. Aquesta limitació es va poder en los parques eólicos y en su entorno inmediato. Esta limitación se concretar en la disminució de la utilitat dels depòsits d’aigua per a presa pude concretar en la disminución de la utilidad de los depósitos de agua d’helicòpters situats als voltants dels parcs, així com en la dràstica dis- para toma de helicópteros situados en las inmediaciones de los parques, minució de l’operativitat dels mitjans aeris d’extinció als voltants dels así como en la drástica disminución de la operatividad de los medios aerogeneradors. aéreos de extinción en las inmediaciones de los aerogeneradores. Respecte al segon punt, és necessari ressaltar que a la Comunitat Respecto al segundo punto, es necesario resaltar que en la Comu- Valenciana l’extinció d’incendis forestals es fonamenta en gran manera nitat Valenciana la extinción de incendios forestales se fundamenta en en els mitjans aeris, per la qual cosa, en aquells llocs amb limitacions gran medida en los medios aéreos, por lo que, en aquellos lugares con d’ús, es fa necessari reforçar les infraestructures de suport als mitjans limitaciones de uso, se hace necesario reforzar las infraestructuras de terrestres. apoyo a los medios terrestres.

Proposta de mesures correctores Propuesta de medidas correctoras En la fase d’execució: En la fase de ejecución: – En totes les actuacions que es realitzen en terreny forestal o en una – En todas las actuaciones que se realicen en terreno forestal o en franja de seguretat de 500 metres al voltant d’aquest, caldrà ajustar-se al un franja de seguridad 500 metros alrededor del mismo, se estará a que estableix el manual de normes de seguretat en prevenció d’incendis lo establecido en el manual de normas de seguridad en prevención de forestals en execució d’obres i treballs realitzats en terrenys forestals incendios forestales en ejecución de obras y trabajos realizados en terre- o en els seus voltants, aprovat pel Decret 7/2004, de 23 de gener, del nos forestales o en sus inmediaciones, aprobado por Decreto 7/2004, de Consell de la Generalitat Valenciana. Per a un adequat compliment de 23 de enero, del Consell de la Generalitat Valenciana. Para un adecuado l’esmentat manual la formació i conscienciació dels operaris que treba- cumplimiento del citado manual la formación y concienciación de los llaran en l’execució dels treball es considera peça clau. operarios que van a trabajar en la ejecución de los trabajo se considera pieza clave. – Per a un adequat compliment de les mesures de seguretat, en – Para un adecuado cumplimiento de las medidas de seguridad, en les diferents zones de treball, i en lloc visible, es col·locaran cartells las diferentes zonas de trabajo, y en lugar visible, se colocarán carteles informatius dels nivells de risc d’incendi diaris establits per la Direcció informativos de los niveles de riesgo de incendio diarios establecidos General d’Interior en compliment del pla especial davant del risc d’in- por la Dirección General de Interior en cumplimiento del plan especial cendis forestals de la Comunitat Valenciana. frente al riesgo de incendios forestales de la Comunitat Valenciana. – En tot moment es mantindran en bon estat de conservació i lliures – En todo momento se mantendrán en buen estado de conservación d’obstacles els camins i les pistes forestals afectades pels treballs, de y libres de obstáculos los caminos y pistas forestales afectadas por los tal manera que no s’interrompa el funcionament normal dels mitjans de trabajos, de tal manera que no se interrumpa el normal funcionamiento prevenció i extinció d’incendis forestals. de los medios de prevención y extinción de incendios forestales.

En la fase d’explotació: En la fase de explotación: Com s’ha indicat en l’apartat anterior, la instal·lació d’aerogene- Como se ha indicado en el apartado anterior, la instalación de aero- radors en terrenys forestals genera una disminució en l’eficàcia dels generadores en terrenos forestales genera una disminución en la eficacia mitjans de prevenció aeris d’extinció en l’entorn d’aquests, al tractar-se de los medios de prevención aéreos de extinción en el entorno de los d’obstacles de gran envergadura que, en cas d’incendi, poden estar mismos, al tratarse de obstáculos de gran envergadura que, en caso de ocults pel fum. Pel que les mesures correctores han d’anar dirigides incendio, pueden estar ocultos por el humo. Por lo que las medidas fonamentalment al reforç d’aquests mitjans terrestres, de tal manera que correctoras han de ir dirigidas fundamentalmente a refuerzo de estos es compense aquesta disminució d’efectivitat. Així en els parcs: medios terrestres, de tal manera que se compense esa disminución de efectividad. Así en los parques: – S’evitarà la instal·lació d’aerogeneradors en l’entorn d’observato- – Se evitará la instalación de aerogeneradores en el entorno de ris forestals que puguen entorpir el camp visual d’aquests. observatorios forestales que puedan entorpecer el campo visual de los mismos. – Es reforçarà la vigilància en la zona d’influència, bé per mitjà – Se reforzará la vigilancia en la zona de influencia, bien mediante de sistemes automàtics de detecció d’incendis forestals o per mitjà de sistemas automáticos de detección de incendios forestales o mediante patrulles de vigilància. S’evitarà la instal·lació d’aerogeneradors en patrullas de vigilancia Se evitará la instalación de aerogeneradores en el l’entorn de depòsits d’aigua amb possibilitat de càrrega d’helicòpters. entorno de depósitos de agua con posibilidad de carga de helicópteros. – Es primarà la concentració d’aerogeneradors, i s’evitaran dispersi- – Se primará la concentración de aerogeneradores, evitando disper- ons que dificulten encara més les labors dels mitjans d’extinció. siones que dificulten aún más las labores de los medios de extinción. – Es disposarà d’un sistema de vigilància i alerta d’incendis integrat – Se dispondrá de un sistema de vigilancia y alerta de incendios en un sistema que permeta, en cas d’incendi, la parada dels aerogenera- integrado en un sistema que permita, en caso de incendio, la parada de dors i la seua orientació més adequada en funció de les característiques los aerogeneradores y su orientación más adecuada en función de las i la localització de l’incendi. Així mateix, els aerogeneradors disposaran características y localización del incendio. Asimismo, los aerogenera- de senyals i abalisaments que faciliten la seua detecció pels mitjans dores dispondrán de señales y balizamientos que faciliten su detección aeris. por los medios aéreos. – Els vials que comuniquen les diferents torres de cada agrupació – Los viales que comunican las diferentes torres de cada agrupación d’aerogeneradors disposaran, en el cas de no estar executades, d’àre- de aerogeneradores dispondrán, en el caso de no estar ejecutadas, de es contrafocs de suport per als mitjans d’extinció terrestres. Les àrees áreas contrafuegos de apoyo para los medios de extinción terrestres. tallafocs de suport tindran amb caràcter general una amplària igual a Las áreas cortafuegos de apoyo tendrán con carácter general una anchu- 10 vegades l’alçària mitjana de la vegetació circumdant. En tot cas, ra igual a 10 veces la altura media de la vegetación circundante. En la seua amplària no podrà sobrepassar els 60 metres. La dita amplària cualquier caso, su anchura no podrá sobrepasar los 60 metros. Dicha es dividirà en 5 bandes: una central decapada coincident amb el vial, anchura se dividirá en 5 bandas: una central decapada coincidente con el dos bandes laterals a l’anterior en què es practicarà un desbrossament vial, dos bandas laterales a la anterior en que se practicará un desbroce total i, si és el cas, l’eliminació de l’arbratge, i finalment dos bandes total y en su caso la eliminación del arbolado, y por último dos bandas exteriors a les anteriors en les quals es practicarà un desbrossament exteriores a las anteriores en las que se practicará un desbroce parcial parcial i, si és el cas, adevesar i podar l’arbratge. En tàlvegs i encreua- y en su caso el adehesamiento y poda del arbolado. En vaguadas y cru- ments de camins s’incrementaran les amplàries establides en un 25 %. ces de caminos se incrementarán las anchuras establecidas en un 25 %. En les bandes exteriors o de desbrossament parcial, adevesar l’arbratge En las bandas exteriores o de desbroce parcial, el adehesamiento del i el desbrossament del matoll es realitzarà amb una intensitat tal que arbolado y el desbroce del matorral se realizará con una intensidad tal resulte una superfície total coberta de l’ordre del 20 %. Aquestes àrees que resulte una superficie total cubierta del orden del 20 %. Estas áreas tallafocs hauran de mantindre’s periòdicament perquè conserven la seua cortafuegos habrán de mantenerse periódicamente para que conserven efectivitat. su efectividad. – En cada un dels parcs d’aerogeneradors a raó de cada un quilòme- – En cada uno de los parques de aerogeneradores a razón de un cada tre s’habilitaran zones desbrossades faltades d’arbratge, fora de la zona kilómetro se habilitarán zonas desbrozadas carentes de arbolado, fuera d’influència dels aerogeneradors, per a l’embarcament i desembarca- de la zona de influencia de los aerogeneradores, para el embarque y ment de brigades helitransportades. desembarque de brigadas helitransportadas. – Tant els accessos als parcs com els vials de comunicació entre els – Tanto los accesos a los parques como los viales de comunicación aerogeneradors es mantindrien en bon estat de conservació, i es perme- entre los aerogeneradores se mantendrían en buen estado de conser- trà la circulació dels vehicles de prevenció i extinció d’incendis fores- vación, permitiendo la circulación de los vehículos de prevención y tals, i les seues cunetes es mantindran netes de vegetació. extinción de incendios forestales, y sus cunetas se mantendrán limpias de vegetación. – En les alineacions d’aerogeneradors i com a suport a les àrees – En las alineaciones de aerogeneradores y como apoyo a las áreas tallafocs s’instal·laran un sistema de proveïment d’aigua i hidrants, de cortafuegos se instalarán un sistema de abastecimiento de agua e hidran- manera que els hidrants estiguen ubicats a una distància no superior a tes, de forma que los hidrantes estén ubicados a una distancia no supe- 200 metres entre aquests i que el sistema de proveïment d’aigua garan- rior a 200 metros entre ellos y que el sistema de abastecimiento de agua tisca el funcionament de dos hidrants consecutius al mateix temps amb garantice el funcionamiento de dos hidrantes consecutivos a la vez con un cabal de 500 l/min durant una hora amb una pressió mínima de 3 un caudal de 500 l/min durante una hora con una presión mínima de kg/cm² per a cada quilòmetre (mínim 5 hidrants) d’instal·lació. L’ante- 3 kg/cm² para cada kilómetro (mínimo 5 hidrantes) de instalación. Lo rior implica una reserva d’aigua com a mínim de 60 m³ cada quilòme- anterior implica una reserva de agua de al menos 60 m³ cada kilómetro. tre. Aquest sistema d’hidrants s’efectuarà sota els criteris constructius Este sistema de hidrantes de efectuará bajo los criterios constructivos habituals d’instal·lacions contra incendis, amb sistemes redundants de habituales de instalaciones contra incendios, con sistemas redundantes bombament, disposició d’anell, etc. que garantisca al màxim el seu fun- de bombeo, disposición de anillo, etc. que garantice al máximo su fun- cionament. Així mateix en la fase d’explotació s’haurà d’efectuar el cionamiento. Asimismo en la fase de explotación se deberá efectuar el manteniment adequat de les instal·lacions i vigilar el nivell d’ompliment mantenimiento adecuado de las instalaciones y vigilar el nivel de llena- de les reserves d’aigua, i es mantindran els mínims exigits. Atés que no do de las reservas de agua, manteniéndolas con los mínimos exigidos. és descarten les gelades en zones de muntanyes, els hidrants seran del Dado que no es descarte las heladas en zonas de montañas, los hidrantes tipus columna seca. será del tipo columna seca. – Una alternativa als hidrants referits en el punt anterior podrà ser – Una alternativa a los hidrantes referidos en el punto anterior una xarxa de depòsits soterrats o semisoterrats, de 20.000 a 30.000 litres podrá ser una red de depósitos enterrados o semienterrados, de 20.000 de capacitat, situats al llarg dels camins que enllacen les diferents torres, a 30.000 litros de capacidad, situados a lo largo de los caminos que dotats de sistema de càrrega ràpida d’autobombes. I amb una capacitat enlazan las diferentes torres, dotados de sistema de carga rápida de total equivalent del conjunt dels depòsits de 60 m³ per quilòmetre de autobombas. Y con una capacidad total equivalente del conjunto de los camí. Els depòsits es repartiran amb una certa homogeneïtat al llarg depósitos de 60 m³ por kilómetro de camino. Los depósitos se reparti- dels camins a una distància entre aquests compresa entre els 300 i 500 rán con cierta homogeneidad a lo largo de los caminos a una distancia metres. Així mateix en la fase d’explotació s’haurà d’efectuar un man- entre ellos comprendida entre los 300 y 500 metros. Asimismo en la teniment adequat de les instal·lacions i vigilar el nivell d’ompliment de fase de explotación se deberá efectuar un mantenimiento adecuado de les reserves d’aigua i es mantindran els mínims exigits. las instalaciones y vigilar el nivel de llenado de las reservas de agua manteniéndolas con los mínimos exigidos. – Encara que no resulta imprescindible es pot millorar la instal·lació – Aunque no resulta imprescindible se pude mejorar la instalación anterior i disposar cada quilòmetre com a mínim d’un armari equipat anterior disponiendo cada kilómetro de al menos un armario equipado amb mànegues i llances així com una reserva de retardant del tipus con mangueras y lanzas así como una reserva de retardante del tipo escumògens. espumógeno. – Totes les mesures preventives referides, hauran d’estar executades – Todas las medidas preventivas referidas, habrán de estar ejecuta- prèviament a la instal·lació de les torres dels aerogeneradors. das previamente a la instalación de las torres de los aerogeneradores.

Sistema d’evacuació Sistema de evacuación Respecte al sistema d’evacuació i pel que fa al seu traçat, aquest Con respecto al sistema de evacuación y en los que se refiere a su s’haurà de realitzar-se preferiblement en zones agrícoles o en línies trazado, este se deberá realizar preferiblemente en zonas agrícolas o en paral·leles a traçats de carreteres i camins per a evitar d’aquesta manera, líneas paralelas a trazados de carreteras y caminos para de esta forma en la mesura que es puga, l’eliminació innecessària de la vegetació, tal evitar en lo posible la eliminación innecesaria de la vegetación, tal y com s’indica en el reglament de línies elèctriques. como se indica en el reglamento de líneas eléctricas. En el cas que per motiu justificat de construcció, el traçat de les En caso de que por motivo justificado de construcción, el trazado de línies elèctriques d’evacuació hagen de passar per terrenys forestals las líneas eléctricas de evacuación deban pasar por terrenos forestales se s’haurà de complir tant el reglament de línies elèctriques pel que fa a deberá cumplir tanto el reglamento de líneas eléctricas en lo referente l’amplària de neteja dels carrers en la projecció de la instal·lació, així a la anchura de limpieza de las calles en la proyección del tendido, así com en el moment de la realització de les obres d’instal·lació de les como en el momento de la realización de las obras de instalación de las torres, el Decret 7/2004, de 23 de gener, sobre normes de seguretat en torres, el Decreto 7/2004, de 23 de enero sobre normas de seguridad en prevenció d’incendis forestals en l’execució d’obres i treballs realitzats prevención de incendios forestales en la ejecución de obras y trabajos en terrenys forestals o voltants. Així mateix hauran de complir allò que realizados en terrenos forestales o inmediaciones. Asimismo deberán s’ha estipulat en l’article 153 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del cumplir lo estipulado en el artículo 153 del Decreto 98/1995, de 16 de Govern Valencià, pel qual s’aprova el reglament de la Llei 3/1993, de mayo, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el reglamento de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, en el qual s’indica la Ley 3/1993, de 9 de diciembre, forestal de la Comunitat Valenciana, el següent: en el que se indica lo siguiente: «Els titulars de línies aèries de conducció elèctrica hauran de man- «Los titulares de líneas aéreas de conducción eléctrica habrán de tindre netes de vegetació les zones de projecció dels conductors, d’acord mantener limpias de vegetación las zonas de proyección de los conduc- amb el que estableix la normativa vigent sobre aquesta matèria. En cas tores, de acuerdo con lo que establece la normativa vigente sobre esta d’instal·lacions elèctriques de provada seguretat la Conselleria podrà materia. En caso de tendidos eléctricos de probada seguridad la Conse- establir unes altres mesures preventives alternatives». lleria podrá establecer otra medias preventivas alternativas». A aquest efecte es poden definir com a línies de provada seguretat A tal efecto se pueden definir como líneas de probadas seguridad aquelles línies que compleixen els requisits següents: aquellas líneas que cumplen los siguientes requisitos: a) Garantir la detecció de ruptura de conductor i falta d’alta impe- a) Garantizar la detección de rotura de conductor y falta de alta dància. impedancia. b) Assegurar la localització de la falta d’un rang de 500 metres amb b) Asegurar la localización de la falta de un rango de 500 metros un temps màxim de 5 minuts des de l’instant de detecció de la falta. con un tiempo máximo de 5 minutos desde el instante de detección de la falta. c) Disposar d’un sistema que permeta comunicar amb el 112 (telè- c) Disponer de un sistema que permita comunicar con del 112 (telé- fon d’emergència) en un temps inferior a 5 minuts des de l’instant de la fono de emergencia) en un tiempo inferior a 5 minutos desde el instante localització de la falta per a la seua posterior gestió. de la localización de la falta para su posterior gestión. d) No es permetran reenganxaments automàtics quan la línia ha d) No se permitirán reenganches automáticos cuando la línea ha sigut desconnectada per una falta possiblement perillosa per al medi sido desconectada por una falta posiblemente peligrosa para el medio forestal. forestal. e) El compliment d’aquestes característiques que asseguren una pro- e) El cumplimiento de estas características que aseguran una protec- tecció especialment segura estarà garantit per un projecte tècnic aprovat ción especialmente segura estará garantizado por un proyecto técnico per la conselleria competent en matèria d’energia que garantisca que el aprobado por la conselleria competente en materia de energía que garan- sistema de protecció compleix les característiques exposades. tice que el sistema de protección cumple las características expuestas. La utilització de proteccions especials que conferisquen a la línia El empleo de protecciones especiales que confieran a la línea de característiques de provada seguretat, tal com s’arrepleguen en el parà- características de probadas seguridad, tal y como se recogen en el párra- graf anterior, permetrà que aquestes estiguen exemptes de l’actuació fo anterior, permitirá que estas queden exentas de la actuación preven- preventiva sobre matolls i arbustos a fi de mantindre neta l’amplària del tiva sobre matorrales y arbustos con el fin de mantener limpio el ancho carrer, així com delimitar la inflamabilitat i combustibilitat d’aquestes. de las calle, así como acotar la inflamabilidad y combustibilidad de las Sí que seran necessàries aquelles tasques correctores que siguen opor- mismas. Sí serán necesarias aquellas tareas correctoras que sean opor- tunes si s’observa que s’incompleixen les distàncies de seguretat durant tunas si se observa que se incumplen las distancias de seguridad durante alguna revisió o manteniment. alguna revisión o mantenimiento. 2.2. Informe de 29 de maig de 2009. 2.2. Informe de 29 de mayo de 2009. Informe relatiu al concepte de provada seguretat en línies elèctri- Informe relativo al concepto de probada seguridad en líneas eléctri- ques d’evacuació d’energia en parcs eòlics. cas de evacuación de energía en parques eólicos. Vist l’article 153 del Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Visto el artículo 153 del Reglamento de la Ley 3/1993, forestal de Comunitat Valenciana, que estableix que, en el cas d’instal·lacions elèc- la Comunitat Valenciana, que establece que, en el caso de tendidos eléc- triques de provada seguretat, la Conselleria de Medi Ambient podrà tricos de probada seguridad, la Conselleria de Medio Ambiente podrá establir altres mesures alternatives. establecer otras medidas alternativas. Considerant que la Direcció General de Gestió del Medi Natural, Considerando que la Dirección General de Gestión del Medio Natu- amb data 30 de gener de 2009, ha remés a la Secretaria General Admi- ral, con fecha 30 de enero de 2009, ha remitido a la Secretaría General nistrativa per a la seua tramitació un projecte de decret pel qual es modi- Administrativa para su tramitación un proyecto de decreto por el que fica l’article 153 del reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, se modifica el artículo 153 del Reglamento de la Ley 3/1993, de 9 de forestal de la Comunitat Valenciana, i s’aprova la instrucció tècnica per diciembre, forestal de la Comunitat Valenciana, y se aprueba la instruc- al maneig de la vegetació en la zona de protecció de les línies aèries de ción técnica para el manejo de la vegetación en la zona de protección distribució i transport d’energia elèctrica amb conductors nu al seu pas de las líneas aéreas de distribución y transporte de energía eléctrica con per terrenys forestals IT-MVLAT, en el qual s’arreplega: «No obstant conductores desnudo a su paso por terrenos forestales IT-MVLAT, en el això, en aquelles línies que complisquen les prescripcions especials que se recoge «No obstante lo anterior, en aquellas líneas que cumplan a), b) i d), relatives a càrrega de ruptura de conductors, suports, eines i las prescripciones especiales a), b) y d), relativas a carga de rotura de aïlladors, de les arreplegades en el punt 5.3 de la ITC-LAT 07, no seran conductores, apoyos, herrajes y aisladores, de las recogidas en el punto preceptius els tractaments sobre la vegetació dirigits a minimitzar els 5.3 de la ITC-LAT 07, no serán preceptivos los tratamientos sobre la efectes que pogueren derivar-se de la ruptura o caiguda a terra dels con- vegetación dirigidos a minimizar los efectos que pudieran derivarse de ductors, és a dir, no serà necessari actuar sobre la vegetació del carrer la rotura o caída a tierra de los conductores, esto es, no será necesario no afectada per les restriccions derivades de la distància de seguretat actuar sobre la vegetación de la calle no afectada por las restricciones davant de descàrregues disruptives entre conductors i vegetació.» derivadas de la distancia de seguridad frente a descargas disruptivas entre conductores y vegetación.» A la vista de l’anterior, aquest servei entén que seria oportú modi- A la vista de lo anterior, este servicio entiende que sería oportuno ficar el concepte de provada seguretat, incorporat en els informes ela- modificar el concepto de probada seguridad, incorporado en los infor- borats amb anterioritat sobre línies elèctriques d’evacuació d’energia mes elaborados con anterioridad sobre líneas eléctricas de evacuación en parcs eòlics, pel següent: Als efectes del que preveu l’article 153 de energía en parques eólicos, por el siguiente: A los efectos de lo pre- del Reglament de la Llei 3/1993, forestal de la Comunitat Valenciana, visto en el artículo 153 del Reglamento de la Ley 3/1993, forestal de es consideraran línies elèctriques de provada seguretat aquelles que la Comunitat Valenciana, se considerarán líneas eléctricas de probada complisquen les prescripcions especials a), b) i d), relatives a càrrega seguridad aquellas que cumplan las prescripciones especiales a), b) y d), de ruptura de conductors, suports, eines i aïlladors, de les arreplegades relativas a carga de rotura de conductores, apoyos, herrajes y aisladores, en el punt 5.3 de la ITC-LAT 07, aprovada pel Reial decret 223/2008, de de las recogidas en el punto 5.3 de la ITC-LAT 07, aprobada por Real 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre condicions tècniques decreto 223/2008, de 15 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les seues sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09. de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09.

3. Ordenació sostenible del medi. 3. Ordenación sostenible del medio. Documentació presentada. Estudi d’impacte ambiental de les instal· Documentación presentada. Estudio de impacto ambiental de las lacions eòliques de la zona IV. Estudi d’avifauna preoperacional, capes instalaciones eólicas de la zona IV. Estudio de avifauna preoperacional, d’infraestructures eòliques. capas de infraestructuras eólicas. I. Antecedents. El Servei d’Avaluació d’Impacte Ambiental està I. Antecedentes. El Servicio de Evaluación de Impacto Ambien- tramitant l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental relatiu al Pla tal está tramitando el expediente de evaluación de impacto ambiental especial de la zona eòlica 4. Es remet a aquest servei la documentació relativo al Plan especial de la zona eólica 4. Se remite a este servicio la anteriorment citada. documentación anteriormente citada. II. Descripció del projecte i afectació a la Xarxa Natura 2000. L’arti- II. Descripción del proyecto y afección a la Red Natura 2000. El cle 29 de l’Acord de 26 de juliol de 2001, del Govern Valencià, pel qual artículo 29 del Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Gobierno Valen- s’aprova el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, estableix per a la zona ciano, por el que se aprueba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana, 4 una potència de referència de 75 MW (valor orientatiu de la potència establece para la zona 4 una potencia de referencia de 75 MW (valor a instal·lar en la zona) i un nombre màxim d’aerogeneradors de 120. orientativo de la potencia a instalar en la zona) y un núm. máximo de aerogeneradores de 120. (...) Els termes municipals afectats per la zona 4 són Rossell, Canet (...) Los términos municipales afectados por la zona 4 son Rossell, lo Roig, Xert, Catí, Tírig, Sant Mateu, la Salzadella, Albocàsser, Ares Canet lo Roig, Xert, Catí, Tírig, Sant Mateu, la Salzadella, Albocàsser, del Maestrat, Alcalà de Xivert, les Coves de Vinromà i Santa Magdalena Ares del Maestrat, Alcalà de Xivert, Les Coves de Vinromà y Santa de Pulpis, en total la zona 4 inclou 4 parcs eòlics (Pedrafita, Nevera I, Magdalena de Pulpis, en total la zona 4 incluye 4 parques eólicos (Pie- Nevera II i Nevera III) dels quals els citats a continuació afecten territo- drafita, Nevera I, Nevera II y Nevera III) de los cuales los citados a rialment els següents espais pertanyents a la Xarxa Natura 2000: continuación afectan territorialmente a los siguientes espacios pertene- cientes a la Red Natura 2000: – PE Nevera I. Lloc d’importància comunitària, LIC, l’Alt Maestrat, – PE. Nevera I. Lugar de importancia comunitaria, LIC, L’Alt també presenta alguns aerogeneradors en el límit de la zona d’especial Maestrat, también presenta algunos aerogeneradores en el límite de la conservació per a les aus ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, zona de especial conservación para la aves ZEPA L’Alt Maestrat, La el Turmell i Vallivana. Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana. – PE Nevera II: parcialment afecta el lloc d’importància comunità- – P.E. Nevera II: parcialmente afecta al lugar de importancia comu- ria LIC l’Alt Maestrat, i està en el límit de la ZEPA l’Alt Maestrat, la nitaria LIC L’Alt Maestrat, encontrándose en el límite de la ZEPA L’Alt Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana. Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana. – PE Nevera III: lloc d’importància comunitària LIC l’Alt Maestrat – P.E. Nevera III: lugar de Importancia comunitaria LIC L’Alt i Zona d’Especial Conservació per a les Aus ZEPA, l’Alt Maestrat, la Maestrat y Zona de Especial Conservación para las Aves ZEPA L’Alt Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana. Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell yVallivana. Els aerogeneradors presenten una potència unitària de 2.000 KW Los aerogeneradores presentan una potencia unitaria de 2.000 KW que suma una potència total de 166 MW i supera en 91 MW la potència que suma una potencia total de 166 MW superando en 91 MW la poten- de referència. cia de referencia. Es preveu la construcció de 3 subestacions transformadores de Se prevé la construcción de 3 subestaciones trasformadores de 132/12 kV, que s’encarregaran d’elevar a 132 kV tota l’energia de la 132/12 kV, que se encargarán de elevar a 132 kV toda la energía de la zona eòlica 4. zona eólica 4. A part dels elements anteriors, els parcs eòlics integren altres ele- Aparte de los elementos anteriores, los parques eólicos integran ments susceptibles de generar impactes i que en termes generals són: otros elementos susceptibles de generar impactos y que en términos generales son: – Sabates per a l’ancoratge dels aerogeneradors. – Zapatas para el anclaje de los aerogeneradores. – Camins. – Caminos. – Instal·lació elèctrica. – Tendido eléctrico. – Rases. – Zanjas. Factors ambientals rellevants del LIC l’Alt Maestrat (ES 5223002). Factores ambientales relevantes del LIC L’Alt Maestrat (ES El lloc d’importància comunitària l’Alt Maestrat es caracteritza per 5223002). El lugar de importancia comunitaria L’Alt Maestrat se carac- constituir una àrea muntanyosa de gran qualitat paisatgística en què des- teriza por constituir un área montañosa de gran calidad paisajística en taquen els nombrosos barrancs en què, en boscos mixtos, troben refugi la que destacan los numerosos barrancos en los que, en bosques mix- espècies singulars en el mediterrani pròpies de la regió eurosiberiana. tos, hallan refugio especies singulares en el mediterráneo propias de la región eurosiberiana. Alternant amb els barrancs, destaquen els erms amb savines pròpies Alternando con los barrancos, destacan las parameras con sabinas de les altes muntanyes del Maestrat. A més es localitzen en l’interior dos propias de las altas montañas maestracenses. Además se localizan en su refugis importants per a rates penades. Els hàbitats d’interés comunitari interior dos refugios importantes para murciélagos. Los hábitats de inte- i/o prioritari que estan en la zona d’estudi d’acord amb la nostra carto- rés comunitario y/o prioritario que se encuentran en la zona de estudio grafia temàtica són els següents: de acuerdo con nuestra cartografía temática son los siguientes: – Matolls arborescents de Juniperus spp. (5210), format per matolls – Matorrales arborescentes de Juniperus spp. (5210), formado oberts dominats per espècies del gènere Juniperus, resultants de la por matorrales abiertos dominados por especies del género Juniperus, degradació de boscos climàcics o que actuen com a comunitats perma- resultantes de la degradación de bosques climácicos o que actúan como nents en substrats o condicions desfavorables. comunidades permanentes en sustratos o condiciones desfavorables. – Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia (9340) format per – Bosques de Quercus ilex y Quercus rotundifolia (9340) formado boscos esclerofil·les mediterranis dominats per la carrasca (Quercus por bosques esclerófilos mediterráneos dominados por la encina (Quer- rotundifolia), en clima continental i més o menys sec. cus rotundifolia), en clima continental y más o menos seco. – Quant a les espècies es destaca la presència d’àguila serpera – En cuanto a las especies se destaca la presencia de águila culebre- (Circaetus gallicus), àguila reial (Aquila chrysaetos), àguila calçada ra (Circaetus gallicus), águila real (Aquila chrysaetos), águila calzada (Hieraaetus pennatus), voltor comú (Gyps fulvus) i falcó pelegrí (Falco (Hieraaetus pennatus), buitre leonado (Gyps fulvus) y halcón peregrino peregrinus). (Falco peregrinus). Respecte a la zona especial per a la conservació de les aus l’Alt Respecto a la zona especial para la conservación de las aves L’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana es caracterit- Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana se caracteri- za per albergar poblacions nidificants de 22 espècies d’aus incloses za por albergar poblaciones nidificantes de 22 especies de aves inclui- en l’annex I de la Directiva 79/409/CEE. No obstant això, la zona és das en el anexo I de la Directiva 79/409/CEE. No obstante la zona es d’especial importància per a la conservació de les rapaces rupícoles. de especial importancia para la conservación de las rapaces rupícolas. Alberga el 61,5 % dels efectius regionals de voltor comú i el 46,6 % de Alberga el 61,5 % de los efectivos regionales de buitre leonado y el la població de miloca. Posseeix fins a nou territoris diferents d’àguila 46,6 % de la población de alimoche común. Posee hasta nueve terri- reial i dos d’àguila de panxa blanca a més de poblacions importants de torios diferentes de águila real y dos de águila-azor perdicera además falcó pelegrí i duc. També és notable la presència en aquests hàbitats de poblaciones importantes de halcón peregrino y búho real. También rupícoles de còlit negre i gralla de bec roig. es notable la presencia en estos hábitats rupícolas de collalba negra y chova piquirroja. L’elevada cobertura de boscos afavoreix la presència de nombroses La elevada cobertura de bosques favorece la presencia de numero- parelles d’àguila serpera i d’àguila calçada. També nidifiquen algunes sas parejas de culebrera europea y aguililla calzada. También nidifican parelles de milà negre. algunas parejas de milano negro. En el límit sud-est de la ZEPA (termes municipals de Catí, Albo- En el límite sureste de la ZEPA (términos municipales de Catí, càsser, Ares del Maestrat i Culla) hi ha tres àrees de matoll mediterrani Albocàsser, Ares del Maestrat y Culla) existen tres áreas de matorral d’importància per a la nidificació de l’arpellot cendrós que alberga el mediterráneo de importancia para la nidificación de aguilucho cenizo 14,4 % dels efectius regionals de l’espècie. que alberga el 14,4 % de los efectivos regionales de la especie. III. Anàlisi de l’afectació a espais pertanyents a la Xarxa Natura III. Análisis de la afección a espacios pertenecientes a la Red Natura 2000. Tal com s’ha mencionat en els apartats anteriors, l’article 29 de 2000. Tal y como se ha mencionado en los aparatados anteriores, el l’Acord de 26 de juny de 2001, del Govern Valencià, pel qual s’aprova artículo 29 del Acuerdo de 26 de junio de 2001, del Gobierno Valen- el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, estableix per a la zona 4 una ciano, por el que se aprueba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana potència de referència de 75 MW. En aquest sentit la potència finalment establece para la zona 4 una potencia de referencia de 75 MW. En ese proposada pel promotor és de 166 MW, i supera àmpliament l’establida sentido la potencia finalmente propuesta por el promotor es de 166 MW, per l’esmentat Acord de 26 de juliol, exactament en 91 MW. superando ampliamente la establecida por el citado Acuerdo de 26 de julio exactamente en 91 MW. Del conjunt dels 4 parcs eòlics de la zona 4, únicament el de Pedra- Del conjunto de los 4 parques eólicos de la zona 4, únicamente el fita amb 50 MW no afecta territorialment cap espai pertanyent a la de Piedrafita con 50 MW no afecta territorialmente a ningún espacio Xarxa Natura 2000, quant a la resta afecten totalment o parcialment el perteneciente a la Red Natura 2000, en cuanto al resto afectan total o LIC i la ZEPA citat anteriorment (…). parcialmente al LIC y ZEPA citado anteriormente (…). Els dits parcs Nevera I, Nevera II i Nevera III presenten en conjunt Dichos parques Nevera I, Nevera II y Nevera III presentan en con- una potència de 106 MW. junto una potencia de 106 MW. No obstant això, aquesta anàlisi es realitzarà per a la potència pro- No obstante el presente análisis se va a realizar para la potencia posada pel promotor considerant allò que s’ha exposat anteriorment per propuesta por el promotor considerando lo expuesto anteriormente para a les conclusions finals. las conclusiones finales.

Estudi d’alternatives. Selecció d’emplaçaments Estudio de alternativas. Selección de emplazamientos La selecció d’alternatives es va abordar per mitjà d’una anàli- La selección de alternativas se abordó mediante un análisis de las si d’aquestes des de dos punts de vista: viabilitat tecnicoeconòmica i mismas desde dos puntos de vista: viabilidad técnico-económica e impacte ambiental. impacto ambiental. Primerament i a partir de les dades obtingudes en la campanya de Primeramente y a partir de los datos obtenidos en la campaña de mesurament que el promotor ha realitzat, es va elaborar un estudi del medición que el promotor ha realizado, se elaboró un estudio del poten- potencial eòlic per a la totalitat de la zona 4, a fi de determinar quins cial eólico para la totalidad de la zona 4, con objeto de determinar que emplaçaments presentaven un nivell de recurs i unes característiques del emplazamientos presentaban un nivel de recurso y unas características terreny adequades per a l’explotació eòlica. del terreno adecuadas para su explotación eólica. Així doncs després d’avaluar les condicions del vent i a fi d’optimit- Así pues tras evaluar las condiciones de viento y con objeto de opti- zar l’aprofitament eòlic de la totalitat de la zona 4 es va dur a terme una mizar el aprovechamiento eólico de la totalidad de la zona 4 se llevo primera selecció d’emplaçaments tenint en compte fonamentalment les a cabo una primera selección de emplazamientos teniendo en cuenta seues característiques orogràfiques. fundamentalmente sus características orográficas. Des del punt de vista ambiental per a la selecció de les alternatives Desde el punto de vista ambiental para la selección de las alternati- de menor impacte es van analitzar els paràmetres següents: vas de menor impacto se analizaron los siguientes parámetros: – Vegetació: formacions vegetals afectades en cada alternativa d’im- – Vegetación: formaciones vegetales afectadas en cada alternativa plantació. de implantación. – Avifauna: espècies d’interés que es poden veure afectades. – Avifauna: especies de interés que se pueden ver afectadas. – Espais d’interés ambiental. – Espacios de interés ambiental. – Sistema territorial i altres activitats: afectació al planejament – Sistema territorial y otras actividades: afección al planeamiento urbanístic forests catalogades o altres elements del sistema territorial i urbanístico montes catalogados u otros elementos del sistema territorial afectació a altres activitats. y afección a otras actividades. – Patrimoni cultural: existència d’elements arqueològics, etnològics, – Patrimonio cultural: existencia de elementos arqueológicos, etno- o paleontològics d’importància. lógicos, o paleontológicos de importancia. – Necessitat d’infraestructura associada: possibilitat de concentrar – Necesidad de infraestructura asociada: posibilidad de concentrar al màxim les actuacions i evitar la dispersió d’impactes. al máximo las actuaciones evitando la dispersión de impactos. En aquest sentit, en la informació aportada, s’han descartat empla- En este sentido en la información aportada, se han descartado çaments que per motius de rendibilitat no es considerava oportú ins- emplazamientos que por motivos de rentabilidad no se consideraba tal·lar un parc eòlic, com és el cas dels parcs de la Mola de Xert, Catí oportuno instalar un parque eólico como es el caso de los parques de la i Puig Cabrer. Mola de Xert, Catí y Puig Cabrer. Selecció d’aerogeneradors. Selección de aerogeneradores. Els aerogeneradors a instal·lar en els parcs eòlics de la zona 4 seran Los aerogeneradores a instalar en los parques eólicos de la zona 4 marca Enercon amb una potència nominal de 2.000 KW. serán marca Enercon con una potencia nominal de 2.000 KW. L’aerogenerador tindrà un diàmetre de pala de 70 m, amb una alçà- El aerogenerador tendrá un diámetro de pala de 70 m, con una altura ria de boixa de 65 m. Seran del tipus tripala, rotor horitzontal i orienta- de buje de 65 m. Serán del tipo tripala, rotor horizontal y orientación a ció a sobrevent amb control de pas de pala i velocitat variable. barlovento con control de paso de pala y velocidad variable.

Anàlisi de l’afectació. Análisis de la afección. L’Acord de 26 de juliol de 2001, del Govern Valencià, pel qual El acuerdo de 26 de julio de 2001, del Gobierno Valenciano por el s’aprova el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, estableix en l’article que se aprueba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana establece en 21 que no es consideren aptes per a ser suport d’instal·lacions eòliques su artículo 21 que no se consideran aptas para ser soporte de instalacio- aquelles que figuren com a espais catalogats com a ZEPA en aquest nes eólicas aquellas que figuran como espacios catalogados como ZEPA sentit l’Acord de 26 de juliol de 2001, no permet la implantació del parc en ese sentido el propio Acuerdo de 26 de julio de 2001 no permite la eòlic Nevera III a l’ubicar-se en la seua totalitat en l’àmbit de la ZEPA implantación del parque eólico Nevera III al ubicarse en su totalidad l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, El Turmell i Vallivana. en el ámbito de la ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana. Sobre la base de l’anterior la resta de parcs eòlics (Nevera I i Nevera Sobre la base de lo anterior el resto de parques eólicos (Nevera I y II) s’assenten en el límit de la citada ZEPA, així com parcialment sobre Nevera II) se asientan en el límite de la citada ZEPA, así como parcial- el LIC l’Alt Maestrat (Nevera I) en aquest sentit els esmentats parcs mente sobre el LIC L’Alt Maestrat (Nevera I) en ese sentido los citados poden afectar tant directament com indirectament els següents hàbitats parques pueden afectar tanto directa como indirectamente a los siguien- d’interés comunitari i/o espècies prioritàries tes hábitats de interés comunitario y/o especies prioritarias – Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia (9340). – Bosques de Quercus ilex y Quercus rotundifolia (9340). – Matolls arborescents de Juniperus spp. (5210). – Matorrales arborescentes de Juniperus spp. (5210). Respecte a l’avifauna associada als dits hàbitats i presents a la Respecto a la avifauna asociada a dichos hábitats y presentes de la zona d’acord amb la base cartogràfica d’aquesta conselleria (resolució zona de acuerdo con la base cartográfica de esta conselleria (resolución 10x10) es destaquen les següents: 10x10) se destacan las siguientes: – Arpellot cendrós (Circus pygargus). – Aguilucho cenizo (Circus pygargus). – Àguila reial (Aquila chrysaetos). – Águila real (Aquila chrysaetos). – Àguila calçada (Hieraaetus pennatus). – Aguililla calzada (Hieraaetus pennatus). – Duc (Bubo bubo). – Búho real (Bubo bubo). Per un altre costat l’estudi d’avifauna presentat pel promotor ha Por otro lado el estudio de avifauna presentado por el promotor ha detectat un total de 107 espècies d’aus en els censos i en les prospec- detectado un total de 107 especies de aves en los censos y prospecciones cions realitzats en les alineacions i àrea d’influència de la zona eòlica realizados en las alineaciones y área de influencia de la zona eólica 4. 4. El grup d’espècies de major interés el constitueix la comunitat d’aus El grupo de especies de mayor interés lo constituye la comunidad de rapaces integrada pel voltor comú (Gyps fulvus), la miloca (Neophron aves rapaces integrada por el buitre leonado (Gyps fulvus), el alimoche pernopterus), l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’àguila serpera (Cir- común (Neophron pernopterus), el águila real (Aquila chrysaetos), la caetus gallicus), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus), l’àguila de culebrera europea (Circaetus gallicus), el aguililla calzada (Hieraaetus panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), el milà negre (Milvus migrans), pennatus), el águila azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el milano l’arpella de marjal (Circus aeroginosus), l’arpella pàl·lida (Circus cya- negro (Milvus migrans), el aguilucho lagunero (Circus aeroginosus), el neus), l’arpellot cendrós (Circus pygargus), l’aligot (Buteo buteo), el aguilucho pálido (Circus cyaneus), el aguilucho cenizo (Circus pygar- pilot (Pernis apivorus), l’esparver vulgar (Accipiter nissus), l’astor gus), el busardo ratonero (Buteo buteo), el abejero europeo (Pernis api- (Accipiter gentilis), el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó cama- vorus), el gavilán común (Accipiter nissus), el azor común (Accipiter roig (Falco vespertinus), el falconet (Falco subbuteo) i el falcó pelegrí gentilis), el cernícalo vulgar (Falco tinnunculus), el cernícalo patirrojo (Falco peregrinus). (Falco vespertinus), el alcotán (Falco subbuteo) y el halcón peregrino (Falco peregrinus). Es preveuen les afectacions següents en espais pertanyents a Xarxa Previendo las siguientes afecciones en espacios pertenecientes a Natura 2000. Red Natura 2000. – Voltor comú (Gyps fulvus) l’afectació sobre les àrees de campeig – Buitre leonado (Gyps Fulvus) la afección sobre las áreas de cam- es preveu molt alta com a conseqüència de l’elevat nombre d’encreua- peo se prevé muy alta como consecuencia del elevado número de cruces ments registrats en tota la zona eòlica. registrados en toda la zona eólica. – La miloca (Neophron pernopterus) l’afectació sobre les àrees de – Alimoche común (Neophron pernopterus) la afección sobre las campeig es preveu molt alta en Pedrafita i alta en Nevera II com a con- áreas de campeo se prevé muy alta en Piedrafita y alta en Nevera II seqüència de l’encreuament de les alineacions d’aerogeneradors per part como consecuencia del cruce de las alineaciones de aerogeneradores d’individus d’aquesta espècie. por parte de individuos de esta especie. – Arpellot cendrós (Circus pygargus) es preveu una afectació alta – Aguilucho cenizo (Circus pygargus) se prevé una afección alta en en Nevera I i Nevera III com a conseqüència de l’encreuament de les Nevera I y Nevera III como consecuencia del cruce de las alienaciones alienacions per part d’individus d’aquesta espècie. por parte de individuos de esta especie. – Falcó pelegrí (Falco peregrinus) es preveu una afectació molt alta – Halcón peregrino (Falco Peregrinus) se prevé una afección muy sobre el territori de cria localitzat en el PE de Nevera III en l’alineació alta sobre el territorito de cría localizado en el PE de Nevera III en la NIII 01-NIII 04 del parc. alineación NIII 01-NIII 04 del parque. – Àguila reial (Aquila Chrysaetos) es preveu una afectació molt alta – Águila real (Aquila Chrysaetos) se prevé una afección muy alta sobre l’àrea de campeig i territori de cria localitzat en el PE de Nevera sobre el área de campeo y territorio de cría localizado en el PE de Neve- III (àguila reial 01) pròxim a l’alineació N III 17 a NIII 20. ra III (águila real 01) próximo a la alineación N III 17 a NIII 20. – Àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus) es preveu una afec- – Águila azor perdicera (Hieraaetus fasciatus) se prevé una afec- tació mitjana sobre les àrees de campeig en el PE de Nevera I i mitjana ción media sobre las áreas de campeo en el PE de Nevera I y media sobre les àrees de campeig i territori de nidificació (àguila de panxa sobre las áreas de campeo y territorio de nidificación (águila azor per- blanca 01) localitzat en l’àrea d’influència del traçat de la instal·lació dicera 01) localizado en el área de influencia del trazado del tendido elèctrica. eléctrico. A pesar de no tractar-se d’una rapaç cal destacar una altra espècie A pesar de no tratarse de una rapaz cabe destacar otra especie que que posseeix una afectació de grau alt sobre la seua àrea de campeig en posee una afección de grado alto sobre sus área de campeo en los cuatro els quatre parcs i la instal·lació com és el corb (Corvus corax). parques y el tendido como es el cuervo (Corvus corax). Per acabar es preveu una afectació de grau mitjà sobre les àrees de Por ultimo se prevé una afección de grado medio sobre las áreas campeig per a l’àguila serpera (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco de campeo para la culebrera europea (Circaetus gallicus) y el cernícalo tinnunculus) en tots els parcs eòlics i la instal·lació, l’esparver vulgar vulgar (Falco tinnunculus) en todos los parques eólicos y el tendido, (Accipiter nissus) en Nevera II i la gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyr- el gavilán común (Accipiter nissus) en Nevera II y la chova piquirroja rhocorax) en Nevera III. (Pyrrhocorax pyrrhocorax) en Nevera III. A fi de disminuir l’impacte sobre l’avifauna dels parcs eòlics de la Con el fin de disminuir el impacto sobre la avifauna de los par- zona 4, el document presenta una sèrie de mesures correctores. Durant ques eólicos de la zona 4, el documento presenta una serie de medias les fase de construcció aquestes mesures es refereixen al període ade- correctoras. Durante las fase de construcción estas medidas se refie- quat per a l’execució de les obres, al seguiment ambiental de les obres ren al periodo adecuado para la ejecución de las obras, al seguimiento quant a la seua afectació sobre l’avifauna i al control de la nidificació ambiental de las obras en cuanto a su afección sobre la avifauna y al de les espècies de major interés. control de la nidificación de las especies de mayor interés. Vistes les característiques anteriors, la zona objecte d’aquest infor- Vistas las características anteriores, la zona objeto de este infor- me presenta una gran riquesa d’avifauna, formada entre altres espècies me presenta una gran riqueza de avifauna, formada entre otras espe- prioritàries, que d’acord amb la recent Llei 42/2007, de 13 de desembre, cies prioritarias, que de acuerdo con la reciente Ley 42/2007, de 13 de patrimoni natural i biodiversitat seran objecte de mesures de conser- de diciembre, de patrimonio natural y biodiversidad serán objeto de vació especials quant al seu hàbitat, a fi d’assegurar la seua supervivèn- medidas de conservación especiales en cuanto a su hábitat, con el fin de cia i la seua reproducció en la seua àrea de distribució. asegurar su supervivencia y su reproducción en su área de distribución. En el seu conjunt el desenvolupament dels diferents parcs eòlics En su conjunto el desarrollo de los diferentes parques eólicos con- comportarà una afectació directa sobre els diferents hàbitats d’interés llevará una afección directa sobre los diferentes hábitats de interés comunitari. Així mateix la creació de nous vials i/o l’adaptació dels comunitario. Asimismo la creación de nuevos viales y/o la adaptación camins existents a les necessitats que es requereixen per al transport de los caminos existentes a las necesidades que se requieren para el tras- dels aerogeneradors portarà associada una afectació important sobre els porte de los aerogeneradores llevará asociada una afección importante hàbitats presents en la zona, així com a la seua fauna associada. sobre los hábitats presentes en la zona, así como a su fauna asociada. Respecte a l’avifauna és molt probable l’efecte negatiu de la instal· Respecto a la avifauna es muy probable el efecto negativo de la lació dels parcs eòlics, aquests poden anar des de l’augment del risc de instalación de los parques eólicos, estos pueden ir desde el aumento del col·lisió amb els aerogeneradors principalment de l’avifauna local, fins riesgo de colisión con los aerogeneradores principalmente de la avi- a l’abandó de la zona per part d’aquestes tant com a àrea de reproducció, fauna local, hasta el abandono de la zonas por parte de las misma tanto com a zona d’alimentació, i comportaria una disminució de la supervi- como área de reproducción como zona de alimentación conllevando vència i de la reproducció de l’àrea de distribució d’aquestes espècies. una disminución de la supervivencia y de la reproducción del área de Per un altre costat la implantació de la línia d’evacuació incrementarà distribución de estas especies. Por otro lado la implantación de la línea el risc de col·lisió però també d’electrocució de l’esmentada avifauna. de evacuación incrementará el riesgo de colisión pero también de elec- trocución de la citada avifauna. En visita realitzada a la zona s’ha constatat la presència dels esmen- En visita realizada a la zona se ha constatado la presencia de los tats hàbitats d’interés comunitari. D’altra banda, molts dels camins citados hábitats de interés comunitario. Por otro lado, muchos de los necessaris per a accedir a la zona necessitaran una ampliació amb la caminos necesarios para acceder a la zona necesitarán una ampliación consegüent afectació directa a la vegetació i possible ús posterior de la con la consiguiente afección directa a la vegetación y posible uso pos- població i comportaria una degradació. terior de la población conllevando una degradación. Per un altre costat la major part de la xarxa de camins que creuen Por otro lado la mayor parte red de caminos que cruzan la zona la zona objecte de l’informe requeriran ampliar la seua amplària per a objeto del informe requerirán ampliar su anchura para permitir el tras- permetre el transport dels aerogeneradors i es podrà afectar sinèrgica- porte de los aerogeneradores pudiendo sinérgicamente afectar de mane- ment de manera negativa l’estat de conservació dels hàbitats naturals. ra negativa al estado de conservación de los hábitats naturales. Respecte a l’afectació d’hàbitats fora de la xarxa natura, d’acord Respecto a la afección de hábitats fuera de la red natura, de acuerdo amb la citada Llei 42/2007, els òrgans competents hauran d’adoptar con la citad Ley 42/2007 los órganos competentes deberán adoptar las les mesures necessàries per a evitar el deteriorament o la contaminació medidas necesarias para evitar el deterioro o la contaminación de los dels esmentats hàbitats en aquest sentit el mateix EIA del parc eòlic de citados hábitats en ese sentido el propio EIA del parque eólico de Pie- Pedrafita destaca la riquesa d’avifauna present en el lloc. drafita destaca la riqueza de avifauna presente en el lugar.

Conclusions Conclusiones 1. L’Acord de 26 de juliol de 2001, del Govern Valencià, pel qual 1. El Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Gobierno Valenciano, s’aprova el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, estableix en l’article por el que se aprueba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana, esta- 21 que no es consideren aptes per a ser suport d’instal·lacions eòliques blece en su artículo 21 que no se consideran aptas para ser soporte de aquelles que figuren com a espais catalogats com a ZEPA, en aquest instalaciones eólicas aquellas que figuran como espacios catalogados sentit l’Acord de 26 de juliol de 2001, no permet la implantació del parc como ZEPA, en ese sentido el propio Acuerdo de 26 de julio de 2001 no eòlic Nevera III a l’ubicar-se en la seua totalitat en l’àmbit territorial de permite la implantación del parque eólico Nevera III al ubicarse en su la ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana. totalidad en el ámbito territorial de la ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana. 2. Per un altre costat respecte als parcs eòlics Nevera I i Nevera II 2. Por otro lado respecto a los parques eólicos Nevera I y Nevera II s’assenten en el límit de l’esmentat espai pertanyent a la Xarxa Natura se asientan en el límite del citado espacio perteneciente a la Red Natura 2000 i poden generar un significatiu impacte ambiental negatiu sobre 2000 pudiendo generar un significativo impacto ambiental negativo els hàbitats i les espècies d’interés comunitari europeu protegits tant en sobre los hábitats y especies de interés comunitario europeo protegidos el LIC l’Alt Maestrat (ES 5223002) com en la ZEPA l’Alt Maestrat, tanto en el LIC L’Alt Maestrat (ES 5223002) como en la ZEPA L’Alt la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana, principalment quant Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell y Vallivana, principal- a l’avifauna del lloc tal com es disposa en l’informe anual d’avifauna. mente en lo relativo a la avifauna del lugar tal y como se dispone en el propio informe anual de avifauna. 3. En aquest sentit si es té en compte que el pla eòlic va ser aprovat 3. En este sentido si se tienen en cuenta que el plan eólico fue apro- pel Consell amb naturalesa de pla d’acció territorial de caràcter sectorial bado por el Consell con naturaleza de plan de acción territorial de carác- (article 1 de les seues normes) mitjançant un Acord de 26 de juliol de ter sectorial (art. 1 de sus normas) mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 31 2001, publicado en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 31 de juliol de 2001, es pot acceptar que en el projecte concorren raons de julio de 2001, se puede aceptar que en el proyecto concurren razones imperioses d’interés de primer ordre i en conseqüència permetre una imperiosas de interés de primer orden y en consecuencia permitir cierta certa afectació territorial al LIC sempre que puguen complir-se totes afección territorial al LIC siempre que puedan cumplirse todas las con- les condicions derivades de l’article 45 de la Llei 42/2007, de 13 de diciones derivadas del artículo 45 de la Ley 42/2007, de 13 de diciem- desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, el qual incorpora a bre, del patrimonio natural y de la biodiversidad, el qual incorpora al l’ordenament jurídic espanyol l’article 6 de la Directiva 93/43/CEE del ordenamiento jurídico español el artículo 6 de la Directiva 93/43/CEE Consell (directives d’hàbitats). del Consejo (directivas de hábitats). 4. Sobre la base de l’anterior es considera necessari que el promotor 4. Sobre la base de lo anterior se considera necesario que el promo- en el marc del procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projec- tor en el marco del procedimiento de evaluación de impacto ambiental te del pla especial de la zona eòlica 4 aporte la següent documentació del proyecto del plan especial de la zona eólica 4 aporte la siguiente addicional en un únic document d’afectació a Xarxa Natura 2.000. documentación adicional en un único documento de afección a Red Natura 2.000. A) Justificació de l’absència d’alternatives de manera que quede A) Justificación de la ausencia de alternativas de manera que quede raonablement clara la necessitat d’ocupar terrenys de la Xarxa Natura razonablemente clara la necesidad de ocupar terrenos de la Red Natura 2000. 2000. B) Justificació per part del pla especial de la zona 4 de la seua ade- B) Justificación por parte del plan especial de la zona 4 de su ade- quació al Pla eòlic de la Comunitat Valenciana, atés que l’article 29 cuación al Plan eólico de la Comunitat Valenciana dado que el artículo de la normativa del pla eòlic assigna per a la zona 4 una potència de 29 de la normativa del plan eólico asigna para la zona 4 una potencia referència de 75 MW mentre que el projecte informat preveu 166 MW. de referencia de 75 MW mientras que el proyecto informado prevé 166 MW. Aquesta desviació es considera irrellevant als efectes i a la inci- Esta desviación se considera irrelevante a los efectos e incidencia dència directa sobre els sòls i les formacions i espècies vegetals ja que directa sobre los suelos y las formaciones y especies vegetales ya que no implica en principi una major ocupació física de terreny però pot no implica en principio una mayor ocupación física de terreno pero ser molt significativa per a l’avifauna ja que les dimensions i el nom- pueden ser muy significativa para la avifauna ya que las dimensiones bre dels aerogeneradors s’incrementen notablement. Aquesta afectació y el número de los aerogeneradores se incrementan notablemente. Esta sobre l’avifauna ha de ser adequadament valorada en l’estudi d’impacte afección sobre la avifauna debe ser adecuadamente valorada en el estu- ambiental en relació amb les previsions originals del pla eòlic. dio de impacto ambiental en relación con las previsiones originales del plan eólico. En relació amb l’anterior, donada l’esmentada discrepància, pareix En relación con lo anterior, dada la citada discrepancia, parece ade- adequat que el projecte de pla especial de la zona eòlica 4 continga una cuado que el proyecto de plan especial de la zona eólica 4 contenga una justificació de la seua adequació al Pla eòlic de la Comunitat Valenciana justificación de su adecuación al Plan eólico de la Comunitat Valencia- quant a potència instal·lada i nombre d’aerogeneradors. Aquesta justi- na en cuanto a potencia instalada y número de aerogeneradores. Esta ficació pot ser rellevant per a una adequada justificació dels interessos justificación puede ser relevante para una adecuada justificación del públics de l’actuació als efectes de l’article 45.5 de l’esmentada Llei intereses públicos de la actuación a efectos del artículo 45.5 de la cita 42/2007. Ley 42/2007. C) Anàlisi específica d’afectació del projecte a la Xarxa Natura C) Análisis específico de afección del proyecto a la Red Natura 2000 que analitze l’afectació als hàbitats d’interés comunitari presents, 2000 que analice la afección a los hábitats de interés comunitario pre- però principalment centrat en l’avifauna, donada l’existència d’espècies sentes, pero principalmente centrado en la avifauna, dada la existencia incloses en l’annex I de la directiva d’hàbitats. La dita anàlisi haurà de de especies incluidas en el anexo I de la directiva de hábitats. Dicho considerar l’efecte sinèrgic de tots els parcs eòlics i les infraestructures análisis deberá considerar el efecto sinérgico de todos los parques eóli- associades. cos e infraestructura asociadas. D) Sobre la base de l’esmentat estudi d’afectació es conclourà si D) Sobre la base del citado estudio de afección se concluirá si existe hi ha un risc d’incidència negativa del pla sobre el LIC on s’assenten un riesgo de incidencia negativa del plan sobre el LIC donde se asientan els esmentats parcs. Així com en la ZEPA contigua a aquests. El dit los citados parques. Así como en la ZEPA colindante a los mismos. estudi aplicarà les mesures correctores necessàries, com ara la reduc- Dicho estudio aplicará las medidas correctoras necesarias, tales como ció del nombre d’aerogeneradors, crear corredors lliures per al pas de reducción del número de aerogeneradores crear pasillos libres para el l’avifauna, mesures que eviten l’electrocució i col·lisió amb la línia paso de la avifauna, medidas que eviten la electrocución y colisión con d’evacuació, etc. la línea de evacuación etc. E) Si a pesar de les mesures correctores es continua incidint nega- E) Si a pesar de las medidas correctoras se continúa incidiendo tivament i significativament sobre les espècies prioritàries presents en negativa y significativamente sobre las especies prioritarias presentes al zona aquest pla haurà de presentar un projecte específic de mesures en al zona el presente plan deberá presentar un proyecto especifico de compensatòries per a garantir la coherència global de la Xarxa Natura medidas compensatorias para garantizar la coherencia global de la Red 2000, que serà independent del projecte del Pla especial de la zona eòli- Natura 2000, que será independiente del proyecto del Plan especial de la ca 4 i que haurà d’incorporar-se al procediment d’avaluació d’impacte zona eólica 4 y que deberá incorporarse al procedimiento de evaluación ambiental d’aquest últim. En aquest sentit el contingut del programa de de impacto ambiental de este ultimo. En este último sentido el contenido mesures compensatòries haurà de constar de: del programa de medidas compensatorias deberá constar de: – Memòria en què figure una descripció detallada del disseny de – Memoria en la que figure una descripción detallada del diseño les mesures compensatòries i de la legislació aplicable, cronograma o de las medidas compensatorias y legislación aplicable, cronograma o pla de les actuacions necessàries, i pla de vigilància de l’execució i del plan de las actuaciones necesarias, y plan de vigilancia de su ejecución seguiment. y seguimiento. – Plec de prescripcions tècniques per a l’execució del programa. – Pliego de prescripciones técnicas para ejecución del programa. – Pressupost d’execució vigilància i seguiment de les mesures com- – Presupuesto de ejecución vigilancia y seguimiento de las medidas pensatòries. compensatorias. – Plans on s’arreplegarà cartogràficament la ubicació de les actua- – Planos donde se recogerá cartográficamente la ubicación de las cions a escala apropiada i s’inclouran els detalls de l’actuació quan es actuaciones a escala apropiada y se incluirán los detalles de la actuación realcen restauracions, regeneracions, etc. cuando se realcen restauraciones, regeneraciones, etc. – El projecte de mesures compensatòries haurà de ser consultat prè- – El proyecto de medidas compensatorias deberá ser consultado viament amb l’àrea d’espais naturals, que informarà específicament previamente con el área de espacios naturales, quien informará especí- sobre la seua adequació o no als objectius de consecució de la Xarxa ficamente sobre su adecuación o no a los objetivos de consecución de Natura 2000. la Red Natura 2000. – Finalment s’informa que abans de la seua aprovació les mesures – Por último se informa que antes de su aprobación las medidas compensatòries hauran de ser sotmeses a informació pública perquè els compensatorias deberán ser sometidas a información pública para que grups o les persones interessades puguen expressar qualsevol al·legació los grupos o personas interesadas puedan expresar cualquier alegación que consideren oportuna. que consideren oportuna. – El dit projecte de mesures compensatòries haurà d’aportar aque- – Dicho proyecto de medias compensatorias deberá aportar aquellas lles mesures que permeten un estat de conservació favorable de les medidas que permitan un estado de conservación favorable de las espe- espècies d’interés comunitari presents en al zona, entenent-se com a cies de interés comunitario presentes en al zona, entendiéndose como favorable l’aplicació d’aquelles actuacions que eviten que l’àrea de dis- favorable la aplicación de aquellas actuaciones que eviten que el área tribució natural de l’espècie s’estiga reduint o es veja amenaçada de de distribución natural de la especie se esté reduciendo o se vea amena- reduir-se en un futur previsible així com que garantisquen que hi haja zado con reducirse en un futuro previsible así como que garanticen que un hàbitat d’extensió suficient per a mantindre les seues poblacions a exista un hábitat de extensión suficiente para mantener sus poblaciones llarg termini. a largo plazo. – Les mesures compensatòries d’altra banda hauran de ser comu- – Las medidas compensatorias por otra parte deberán ser comuni- nicades a la Comissió Europea a través del Ministeri de Medi Ambient cadas a la Comisión Europea a través del Ministerio de Medio Ambien- per la Direcció General de Territori i Paisatge, Àrea d’Espais Naturals. te por la Dirección General de Territorio y Paisaje, Área de Espacios Naturales.

4. Informe del Servei de Biodiversitat 4. Informe del Servicio de Biodiversidad 4.1. Informe de 29 de setembre de 2009. 4.1. Informe de 29 de septiembre de 2009. Examinada la documentació presentada pel promotor, el banc de Examinada la documentación presentada por el promotor, el banco dades de biodiversitat, l’informe sol·licitat a l’Institut Mediterrani d’Es- de datos de biodiversidad, el informe solicitado al Instituto Mediterrá- tudis Avançats (IMEDEA-CSIC) sobre l’ús de l’espai per part de les aus nea d’Estudis Avanzas (IMEDEA-CSIC) sobre el uso el espacio por en situació preoperacional i una altra documentació en poder d’aquest parte de las aves en situación pre-operacional y otra documentación en servei s’informa el següent: poder de este servicio se informa lo siguiente: 1. Espècies prioritàries presents en la zona d’actuació. 1. Especies prioritarias presentes en la zona de actuación. Consultat el BDB les espècies prioritàries detectades en l’entorn del Consultado el BDB las especies prioritarias detectadas en el entorno parc eòlic (a excepció de les aus rapaces que s’analitzen en el següent del parque eólico (con excepción de las aves rapaces que se analizan en apartat) són: el siguiente apartado) son: – Rates penades. – Murciélagos. El refugi de rates penades important més pròxim és la cova Can- El refugio de murciélagos importante más próximo es la Cova Can- tallops, on s’han localitzat Myotis myotis, Rhinolophus euryale, Rh. fer- tallops, donde se han localizado Myotis myotis, Rhinolophus euryale, rumequinum, Rh. hipposideros i Miniopterus sechreiersii. La distància a Rh. ferrumequinum, Rh. hipposideros y Miniopterus sechreiersii. La la cova dels aerogeneradors més pròxims (a 5 km) no fa previsible una distancia a la cueva de los aerogeneradores más próximos (a 5 km) no afectació directa a aquestes espècies. hace previsible una afección directa a estas especies. – Altres espècies prioritàries. – Otras especies prioritarias. Consultat el BDB apareixen en zones relativament pròximes Consultado el BDB aparecen en zonas relativamente próximas algu- algunes localitats d’ofegabous (Pleurorodeles waltl) i de til·ler (Tilia nas localidades de gallipato (Pleurorodels waltl) y de Tilo (Tilia pla- platyphyllos) encara que cap directament afectada per les instal·lacions. typhyllos) aunque ninguna directamente afectada por las instalaciones. 2. Aus rapaces nidificants. 2. Aves rapaces nidificantes. El promotor aporta abundant informació sobre aus rapaces en les El promotor aporta abundante información sobre aves rapaces en proximitats del parc que ha sigut confrontada amb les dades existents las proximidades de los parque que ha sido cotejada con los datos exis- en el BDB. tentes en el BDB. Cal dir que l’estudi assenyala afectacions molt altes per a la nidifi- Hay que señalar que el estudio señala afecciones muy altas para la cació de la miloca (en Pedrafita), per a l’àguila reial (en Nevera III) per nidificación del alimoche (en Piedrafita), para el águila real (en Nevera a l’arpellot cendrós (en Pedrafita i en la línia d’evacuació) i per al falcó III) para el aguilucho cenizo (en Piedrafita y en la línea de evacuación) pelegrí (en Nevera III). Igualment indica afectació molt alta per a les y para el halcón peregrino (en Nevera III). Igualmente indica afección àrees de campeig del voltor comú (en tots els parcs) per a la miloca (en muy alta para las áreas de campeo del buitre leonado (en todos los par- Pedrafita) per a l’àguila reial (en Nevera III) i per a l’arpellot cendrós ques) para el alimoche (en Piedrafita) para el águila real (en Nevera III) (línia d’evacuació). y para el aguilucho cenizo (línea de evacuación). L’afectació a llocs de nidificació es resumeix a continuació. La afección a lugares de nidificación se resume a continuación. – Miloca. – Alimoche. L’estudi menciona un niu possible d’aquesta espècie amenaçada als El estudio menciona un nido posible de esta especie amenazada en voltants del parc de Pedrafita en 2008. La reproducció de l’espècie no las inmediaciones del parque de Piedrafita en 2008. La reproducción de ha sigut comprovada en aquesta zona en els anys 2008 i 2009. la especie no ha sido comprobada en esta zona en los años 2008 y 2009. Respecte a la possible nidificació de les espècies en Nevera II (Sal- Respecto a la posible nidificación de las especies en Nevera II (Sal- vassòria, Morella) no s’ha comprovat la seua nidificació ni en 2008 ni vasoria Morella) no se ha comprobado su nidificación ni en 2008 ni en en 2009. 2009. – Voltor comú. – Buitre leonado. El promotor assenyala l’existència d’una zona de nidificació al El promotor señala la existencia de una zona de nidificación al N N del parc de Pedrafita. En aquest lloc (Mas de Montfort-Catí) s’ha del parque de Piedrafita. En este lugar (Mas de Montfort-Catí) se ha comprovat la nidificació d’1 parella en els anys 2008 i 2009 a uns 970 comprobado la nidificación de 1 pareja en los años 2008 y 2009 a unos metres de l’aerogenerador més pròxim. 970 metros del aerogenerador más próximo. No assenyala l’informe l’existència d’un altre punt de nidificació No señala el informe la existencia de otro punto de nidificación recent localitzat molt pròxim al parc Nevera III. En aquest lloc (puntal reciente localizado muy próximo al parque Nevera III. En este lugar d’Orenga, Ares) s’ha comprovat la nidificació d’1 parella l’any 2008 i (puntal de Orenga, Ares) se ha comprobado la nidificación de 1 pareja 3 en 2009 a uns 480 m de l’aerogenerador més pròxim. el año 2008 y 3 en 2009 a unos 480 m del aerogenerador más próximo. – Arpellot cendrós. – Aguilucho cenizo. Es localitzen unes quantes zones de nidificació en les proximitats Se localizan varias zonas de nidificación en las proximidades de dels parcs de Nevera II (3,8 km), Pedrafita (2,1 km) i Nevera III (1,5 los parques de Nevera II (3,8 km), Piedrafita (2,1 km) y Nevera III (1,5 km). Donada la distància a les instal·lacions i el tipus de vol d’aquesta km). Dada la distancia a las instalaciones y el tipo de vuelo de esta ave, au, no cal suposar afectació directa pel funcionament dels aerogene- no cabe suponer afección directa por el funcionamiento de los aeroge- radors si que preveu una afectació per la línia d’evacuació encara que neradores si que prevé una afección por la línea de evacuación aunque donades les característiques d’aquest tipus d’instal·lacions resulta de dadas las características de este tipo de tendidos resulta de bajo riesgo baix risc per a l’espècie. para la especie. – Àguila de panxa blanca i àguila reial. – Águila perdicera y águila real. Les àguiles de panxa blanca més pròximes es localitzen relativa- Las águilas perdiceras más próximas se localizan relativamente ale- ment allunyades de les alineacions (> 6 km) pel que no cal suposar jadas de las alineaciones (> 6 km) por lo que no cabe suponer afección afectació directa. Respecte a l’àguila reial el lloc de nidificació més directa. Respecto al águila real el lugar de nidificación más próximo se pròxim es localitza a 1,4 km del parc de Nevera III. localiza a 1,4 km del parque de Nevera III. – Altres rapaces. – Otras rapaces. S’han localitzat zones de reproducció relativament pròximes de duc Se han localizado zonas de reproducción relativamente próximas de >1,5 km) i de falcó pelegrí. D’aquesta última espècie una (Mas d’Eva- Búho real (>1,5 km) y de halcón peregrino. De esta última especie una rist) se situa a uns 500 m de l’aerogenerador més pròxim i l’altra (Mas (Mas de Evaristo) se sitúa a unos 500 m del aerogenerador más próximo d’en Borrós) se situa a uns 1.400 m, de l’aerogenerador més pròxim. y la otra (Mas de Borrons) se sitúa a unos 1.400 m, del aerogenerador más cercano. L’estudi d’impacte menciona també la presència de parelles pròxi- El estudio de impacto menciona también la presencia de parejas mes d’esparver i xoriguer. próximas de gavilán y cernícalo común. 3. Flux d’aus. 3. Flujo de aves. Examinades les dades facilitades pel promotor i vist l’informe ela- Examinados los datos facilitados por el promotor y visto el informe borat per IMEDEA s’assenyalen les observacions següents: elaborado por IMEDEA se señalan las siguientes observaciones: L’espècie més sovint observada creuant les alineacions proposades La especie más frecuentemente observada cruzando las alineaciones va ser el voltor comú que va representar el 50 % dels encreuaments i propuestas fue el buitre leonado que representó el 50 % de los cruces exemplars de totes les aus observades. Totes les alineacions són molt y ejemplares de todas las aves observadas. Todas la alineaciones son freqüentades pels voltors a l’estar situades en punts geogràfics que l’es- muy frecuentadas por los buitres al estar situadas en puntos geográficos pècie utilitza en molts casos per a agafar altura el que fa als aerogene- que la especie utiliza en muchos casos para coger altura lo que hace a radors especialment perillosos. Les taxes d’encreuament (estimades en los aerogeneradores especialmente peligrosos. Las tasas de cruce (esti- voltors/hora) van ser molt altes en alguns parcs, inclús superiors a les madas en buitres/hora) fueron muy altas en algunos parques, incluso registrades en algunes alineacions de parcs eòlics pròxims del Maestrat superiores a las registradas en algunas alineaciones de parques eólicos on s’ha registrat important mortalitat de l’espècie. Donades aquestes próximos del Maestrazgo donde se ha registrado importante mortalidad circumstàncies l’avaluació del risc per a les aus en vol es realitza només de la especie. Dadas estas circunstancias la evaluación del riesgo para sobre aquesta espècie. las aves en vuelo se realiza solo sobre esta especie. No obstant això, cal assenyalar que l’època de major mortalitat per No obstante hay que señalar que la época de mayor mortalidad para al voltor al volar a altures més baixes és l’hivern, època per a la qual el buitre al volar a alturas más bajas es el invierno, época para la que no s’ha realitzat prou esforç de prospecció en els parcs de Nevera II no se ha realizado suficiente esfuerzo de prospección en los parques de i Pedrafita. A més per a aquest últim parc no s’aporten dades de flux Nevera II y Piedrafita. Además para este último parque no se aportan d’aus en les posicions 20 a 25. datos de flujo de aves en las posiciones 20 a 25. 4. Conclusions de les dades analitzades, es dedueixen els resultats 4. Conclusiones. següents. De los datos analizados se deducen los siguientes resultados. 4.1. Carència de dades suficients. 4.1. Carencia de datos suficientes. Per a valorar correctament el possible impacte cal realitzar prospec- Para valorar correctamente el posible impacto hay que realizar pros- cions a l’hivern en els parcs de Nevera II i Pedrafita. pecciones en invierno en los parques de Nevera II y Piedrafita. No es poden valorar els possibles impactes dels aerogeneradors 20 No se pueden valorar los posibles impactos de los aerogeneradores a 25 de Pedrafita al no haver-se aportat dades de flux d’aus. D’altra 20 a 25 de Piedrafita al no haberse aportado datos de flujo de aves. Por banda aquests aerogeneradors estan molt pròxims a zona de nidificació otra parte estos aerogeneradores están muy próximos a zona de nidifi- de voltor i falcó pelegrí. cación de buitre y halcón peregrino. 4.2. Afectació directa a zones de nidificació. 4.2. Afección directa a zonas de nidificación. Es considera greu l’afectació per la instal·lació dels aerogeneradors Se considera grave la afección por la instalación de los aerogenera- 1 al 4 de Nevera III a l’estar molt pròxims a zones de nidificació de dores 1 al 4 de Nevera III al estar muy próximos a zonas de nidificación voltor i falcó pelegrí. de buitre y halcón peregrino. 4.3. Afectació a voltors en zones d’alta freqüentació. 4.3. Afección a buitres en zonas de alta frecuentación. Per a facilitar el pas segur dels voltors en zones d’alta freqüentació, Para facilitar el paso seguro de los buitres en zonas de alta frecuen- ha d’establir-se corredors entre aerogeneradors. Entre aquests s’asse- tación, debe establecerse pasillos entre aerogeneradores. Entre estos se nyalen els següents: señalan los siguientes: – Parc Pedrafita: s’establirà un corredor sense aerogeneradors en el – Parque Piedrafita: se establecerá un pasillo sin aerogeneradores en tossal on s’ubica l’aerogenerador 13. el collado donde se ubica el aerogenerador 13. – Parc de Nevera I: s’establirà un corredor entre els aerogeneradors – Parque de Nevera I: se establecerá un pasillo entre los aerogene- 6 a l’11. radores 6 al 11. – Parc Nevera III: s’establirà un corredor entre els aerogeneradors – Parque Nevera III: Se establecerá un pasillo entre los aerogene- 5 al 8. radores 5 al 8. – Parc de Nevera III: s’establirà un corredor entre els aerogenera- – Parque de Nevera III: se establecerá un pasillo entre los aeroge- dors 13 a 16. neradores 13 a 16. 4.2. Informe del Servei de Biodiversitat de febrer de 2011. 4.2. Informe del Servicio de Biodiversidad de febrero de 2011. L’objecte de l’informe és determinar si hi ha patrons territorials de El objeto del informe es determinar si existen patrones territoriales fluxos d’aus i comparar els índexs de risc entre zones una vegada con- de flujos de aves y comparar los índices de riesgo entre zonas una vez closos els estudis previstos d’11 de les 15 zones eòliques. concluidos los estudios previsto de 11 de las 15 zonas eólicas. Les conclusions d’aquest són: Las conclusiones del mismo son: – Durant els estudis preoperacionals es van registrar en els censos – Durante los estudios pre-operacionales se registraron en los cen- de corredors 8.375 observacions d’aus transitant per l’espai aeri de les sos de pasillos 8.375 observaciones de aves transitando por el espacio 11 zones eòliques. Les rapaces van constituir el 79 % de les aus albira- aéreo de las 11 zonas eólicas. Las rapaces constituyeron el 79 % de las des, els còrvids el 15 % i altres aus el 6 %. L’espècie més sovint obser- aves avistadas, los córvidos el 15 % y otras aves el 6 %. La especie vada va ser el voltor comú, que va representar el 71,5 % dels exemplars más frecuentemente observada fue el buitre leonado, que representó registrats, seguida del xoriguer (6,6 %), l’abeller europeu (5,9 %) i el 71,5 % de los ejemplares registrados, seguida del cernícalo vulgar l’àguila serpera (4,3 %). (6,6 %), el abejero europeo (5,9 %) y el águila culebrera (4,3 %). – Les taxes de flux van canviar molt entre parcs, seguint un patró – Las tasas de flujo cambiaron mucho entre parques, siguiendo un aproximat de descens de nord a sud a la Comunitat Valenciana, explica- patrón aproximado de descenso de norte a sur en la Comunitat Valen- ble per la concentració de voltors reproductors en l’interior de Castelló. ciana, explicable por la concentración de buitres reproductores en el interior de Castellón. – En els parcs del Maestrat, on van poder comparar-se els fluxos – En los parques del Maestrazgo, donde pudieron compararse los preoperatoris i postoperatoris, es va observar un fort canvi entre els flujos pre-operatorios y post-operatorios, se observó un fuerte cambio distints períodes a resultes del canvi en la ubicació de les fonts d’ali- entre los distintos periodos a resultas del cambio en la ubicación de las ment per als voltors. No obstant això, les ubicacions d’aerogeneradors fuentes de alimento para los buitres. No obstante, las ubicaciones de més freqüentades dins d’un parc van seguir sent-ho a pesar del descens aerogeneradores más frecuentadas dentro de un parque siguieron sién- generalitzat del flux. dolo a pesar del descenso generalizado del flujo. El voltor comú va ser l’espècie que va patir major mortalitat, i El buitre leonado fue la especie que sufrió mayor mortalidad, estan- aquesta està relacionada amb la seua freqüència de pas per l’altura de do esta relacionada con su frecuencia de paso por la altura de mayor major risc. riesgo.

5. Direcció General de Patrimoni Cultural. 5. Dirección General de Patrimonio Cultural. 5.1. Informe sobre zona 4 del patrimoni cultural (18.07.2011). 5.1. Informe sobre zona 4 del patrimonio cultural (18.07.2011). Informa desfavorablement al situar-se en l’epicentre de l’art rupes- Informa desfavorablemente al situarse en el epicentro del arte rupes- tre llevantí entre la Valltorta i els conjunts de la Gassulla que són mani- tre levantino entre la Valltorta y los conjuntos de la Gasulla que son festació artística pròpia de l’arc mediterrani de la península ibèrica l’ori- manifestación artística propia del arco mediterráneo de la península ginalitat, el paisatge i la dimensió narrativa dels quals va ser fonamental ibérica cuya originalidad paisaje y dimensión narrativa fue fundamental perquè la UNESCO el declarara Patrimoni de la Humanitat, tal com para que la UNESCO lo declarase Patrimonio de la Humanidad, tal y s’ha tingut en compte. S’adjunta l’informe tècnic sobre documentació como se tuvo en cuenta. Se adjunta informe técnico sobre documenta- remesa el 4 de març de 2009 per l’empresa promotora corresponent a ción remitida el 4 de marzo de 2009 por la empresa promotora corres- l’estudi arqueològic de la zona 4 del pla eòlic amb el contingut següent: pondiente al estudio arqueológico de la zona 4 del plan eólico con el siguiente contenido: La unitat d’inspecció de patrimoni històric artístic de la Direcció La unidad de inspección de patrimonio histórico artístico de la Territorial de Cultura de Castelló, emet l’informe tècnic següent. Dirección Territorial de Cultura de Castellón, emite el siguiente infor- me técnico. L’empresa promotora Enerfín Sociedad de Energía, SA, ha con- La empresa promotora Enerfín Sociedad de Energía, SA, ha contra- tractat l’estudi arqueològic previ de la zona 4 del Pla eòlic valencià tado el estudio previo arqueológico de la zona 4 del Plan eólico valen- a la província de Castelló a la consultora Auditores Mediambientales ciano en la provincia de Castellón a la consultora Auditores Medioam- Natura, SL. bientales Natura, SL. L’estudi arqueològic previ està motivat pel projecte que preveu El estudio arqueológico previo está motivado por el proyecto que l’execució i la construcció de la zona eòlica 4 del pla eòlic valencià a contempla la ejecución y construcción de la zona eólica 4 del Plan la província de Castelló i s’aplica l’article 62 de la Llei 5/2007, de 9 de eólico valenciano en la provincia de Castellón siendo de aplicación el febrer, del patrimoni cultural valencià. artículo 62 de la Ley 5/2007, de 9 de febrero del patrimonio cultural valenciano. Per a la realització d’obres o un altre i tipus d’intervencions o acti- Para la realización de obras u otro y tipo de intervenciones o acti- vitats que impliquen remoció de terres, siguen públiques o privades, vidades que impliquen remoción de tierras, sean públicas o privadas, en zones, espais de protecció i àrees de vigilància arqueològiques o en zonas, espacios de protección y áreas de vigilancia arqueológicas o paleontològiques, així com en absència de catàleg aprovat segons els paleontológicas, así como en ausencia de catálogo aprobado según los requisits d’aquesta llei, en tots aquells àmbits en què es conega o pre- requisitos de la presente ley, en todos aquellos ámbitos en los que se sumisca fonamentalment l’existència de restes arqueològiques o pale- conozca o presuma fundamentalmente la existencia de restos arqueoló- ontològics d’interés rellevant, el promotor haurà d’aportar davant de la gicos o paleontológicos de interés relevante, el promotor deberá aportar conselleria competent en matèria de cultura un estudi previ subscrit per ante la conselleria competente en materia de cultura un estudio previo tècnic competent sobre els efectes que aquestes pogueren causar en les suscrito por técnico competente sobre los efectos que las mismas pudie- restes d’aquesta naturalesa. ran causar en los restos de esta naturaleza. Instal·lacions eòliques de la zona 4. Instalaciones eólicas de la zona 4. – Parc eòlic Nevera I – Parque eólico Nevera I – Parc eòlic Nevera II. – Parque eólico Nevera II. – Parc eòlic Nevera III. – Parque eólico Nevera III. – Parc eòlic de Pedrafita. – Parque eólico de Piedrafita. – SET de la Salzadella. – SET de Salzadella. – Línies elèctriques d’evacuació. – Líneas eléctricas de evacuación. La zona eòlica se situa en l’interior nord de la província de Castelló, La zona eólica se sitúa en el interior norte de la provincia de Caste- fonamentalment en municipis de l’Alt Maestrat, però també s’estén pels llón, fundamentalmente en municipios de L’Alt Maestrat, pero también Ports, el Baix Maestrat i la Plana Alta. Els parcs eòlics se situaran en les se extiende por Els Ports, El Baix Maestrat y La Plana Alta. Los parques crestes muntanyoses que emmarquen la vall de Catí, enclavament d’alt eólicos se situarán en las crestas montañosa que enmarcan el valle de valor cultural situat entre la Valltorta i el conjunt de Gassulla Remí- Catí, enclave de alto valor cultural situado entre la Valltorta y el conjun- gia on s’ubica la més fidedigna representació de l’art rupestre llevantí to de Gassulla Remígia donde se ubica la más fidedigna representación declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998. Des dels del arte rupestre levantino declarado Patrimonio de la Humanidad por parcs partirà una línia elèctrica d’evacuació que discorrerà pels voltants la UNESCO en 1998. Desde los parques partirá una línea eléctrica de d’Albocàsser, creuarà el barranc de la Valltorta i acabarà en la subesta- evacuación que discurrirá por las inmediaciones de Albocàsser, cruzará ció elèctrica de la Salzadella. el barranco de la Valltorta y terminará en la subestación eléctrica de la Salzadella. Afectacions. S’especifiquen els jaciments afectats directament o Afecciones. Se especifican los yacimientos afectados directa o indi- indirectament per cada un dels parcs i pel sistema d’evacuació: rectamente por cada uno de los parques y por el sistema de evacuación: Parc Nevera I. Parque Nevera I. – Afectació directa per l’aerogenerador NE I 16 sobre el jaciment – Afección directa por el aerogenerador NE I 16 sobre el yacimiento de la Mola Redona. de la Mola Redona. Parc Nevera III. Parque Nevera III. – Afectació indirecta sobre el jaciment del barranc dels Horts pels – Afección indirecta sobre el yacimiento barranco de Els Horts por aerogeneradors NE II.1, NE II.8 i Ne III.9. los aerogeneradores NE II.1, NE II.8 y Ne III.9. – Afectació indirecta sobre l’abric V del barranc dels Horts per l’ae- – Afección indirecta sobre el abric V del barranco de Els Horts por rogenerador Ne III 1. el aerogenerador Ne III 1. – Afectació directa i indirecta sobre el jaciment Cingle del Puig per – Afección directa e indirecta sobre el yacimiento Cingle del Puig l’aerogenerador Ne III.1. por el aerogenerador Ne III.1. – Afectació indirecta sobre el jaciment barranc de la Belladona per – Afección indirecta sobre el yacimiento barranco de la Belladona l’aerogenerador Ne III.18. por el aerogenerador Ne III.18. – Afectació indirecta sobre els jaciments Belluga I i Belluga II pels – Afección indirecta sobre los yacimientos Beluga I y Beluga II por aerogeneradors Ne III 19 i 20 respectivament. los aerogeneradores Ne III 19 y 20 respectivamente. Parc eòlic de Pedrafita. Parque eólico de Piedrafita. – Afectació directa al jaciment Ibèric els Povets pels aerogeneradors – Afección directa al yacimiento Ibérico Povets por los aerogene- PF.13 i PF.14. radores PF.13 y PF.14. – Afectació directa del camí principal de l’obra en el tram de l’ae- – Afección directa del camino principal de la obra en el tramo del rogenerador PF.13 a la Cova de Centelles. aerogenerador PF.13 a la Cova Centelles. – Afectació directa a la Cova d’en Cabrera per l’aerogenerador PF.7. – Afección directa a la Cova d’en Cabrera por el aerogenerador PF.7. – Afectació indirecta al jaciment Mas d’en Brusca pels aerogene- – Afección indirecta al yacimiento Mas d’en Brusca por los aeroge- radors PF. 4 i PF.7. neradores PF. 4 y PF.7. – Afectació indirecta als jaciments Mas de Mostela, Abric del Mas – Afección indirecta a los yacimientos Mas de Mostela, Abric del de Martí i Mas Vell de la Piga per l’aerogenerador PF.13. Mas de Martí y Mas Vell de la Piga por el aerogenerador PF.13. – Afectació indirecta a l’Abric de la Mostela per l’aerogenerador – Afección indirecta al Abric de la Mostela por el aerogenerador PF 15. PF 15. – Afectació indirecta al jaciment Mas d’en Selma per l’aeorogene- – Afección indirecta al yacimiento Mas d’en Selma por el aeoroge- rador PF.20. nerador PF.20. Aspectes normatius relacionats amb els béns d’interés cultural i els Aspectos normativos relacionados con los bienes de interés cultural seus entorns. y sus entornos. – La conferència general de la UNESCO celebrada a París entre el – La conferencia general de la UNESCO celebrada en París entre el 15 d’octubre i el 20 de novembre de 1968 va establir la Recomanació 15 de octubre y el 20 de noviembre de 1968 estableció la Recomenda- sobre la conservació dels béns culturals que l’execució d’obres públi- ción sobre la conservación de los bienes culturales que la ejecución de ques o privades puga posar en perill, en aquest text es defineix el bé obras públicas o privadas pueda poner en peligro en este texto se define d’interés cultural associat al seu entorn: el bien de interés cultural asociado a su entorno: «Immobles com els llocs arqueològics, històrics, o científics, els «Inmuebles como los sitios arqueológicos, históricos, o científicos, edificis o altres construccions de valor històric, científic artístic o arqui- los edificios u otras construcciones de valor histórico, científico artístico tectònic, religiós o seculars, fins i tot, els conjunts d’edificis tradicio- o arquitectónico, religioso o seculares, incluso los conjuntos de edificios nals, els barris històrics de zones urbanes i rurals urbanitzades, i els tradicionales, los barrios históricos de zonas urbanas y rurales urbaniza- vestigis de cultures pretèrites que tinguen valor etnològics s’aplicarà das, y los vestigios de culturas pretéritas que tengan valor etnológicos se tant als immobles del mateix caràcter que constituïsquen ruïnes sobre aplicará tanto a los inmuebles del mismo carácter que constituyan ruinas el nivell del sòl com als vestigis arqueològics o històrics que estan sota sobre el nivel del suelo como a los vestigios arqueológicos o históricos la superfície de la terra. El terme «béns culturals» també inclou el marc que se encuentren bajo la superficie de la tierra. El término «bienes circumdant dels dits béns». culturales» también incluye el marco circundante de dichos bienes». – L’esperit d’aquesta recomanació és arreplegat en la legislació – El espíritu de esta recomendación es recogido en la legislación espanyola. Així l’article 18 de la Llei 16/1985, del patrimoni històric española. Así el artículo 18 de la Ley 16/1985, del patrimonio histórico espanyol diu textualment: «Un immoble declarat bé d’interés cultu- español dice textualmente: «Un inmueble declarado bien de interés cul- ral és inseparable del seu entorn (…)». Menys clara és la referència tual es inseparable de su entorno (…)». Menos clara es la referencia al a l’entorn de l’article 17 de l’esmentada llei, ja que aquest es refereix entorno del artículo 17 de la citada ley, por cuanto este se refiere exclu- exclusivament al conjunt històric, encara que en aquesta definició bé sivamente al conjunto histórico, aunque en tal definición bien podrían podrien entrar llocs com la Valltorta al tractar-se «d’una agrupació de entrar lugares como la Valltorta al tratarse de «una agrupación de bienes béns immobles que formen una unitat d’assentament contínua o disper- inmuebles que forman una unidad de asentamiento continua o dispersa sa condicionada per una estructura física representativa de l’evolució condicionada por una estructura física representativa de la evolución de d’una comunitat humana (article 15.3)». una comunidad humana (art. 15.3)». La Comunitat Valenciana té plenes competències en matèria de La Comunitat Valenciana tiene plenas competencias en materia de patrimoni cultural des de la publicació de la Llei orgànica 5/1982, d’1 patrimonio cultural desde la publicación de la Ley orgánica 5/1982, de de juliol, Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que en l’ar- 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comuniat Valenciana, que en ticle 31.5 estableix com a exclusiva la dita competència. La Llei orgà- su artículo 31.5 establece como exclusiva dicha competencia. La Ley nica 1/2006, reforma de l’Estatut es reafirma en la qüestió en l’article orgánica 1/2006 reforma del Estatuto se reafirma en la cuestión en su 49.5. artículo 49.5. – La Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, i la seua modifi- – La Ley 4/1998, del patrimonio cultural valenciano, y su modifi- cació posterior Llei 5/2007, van desplegar plenament les competències cación posterior Ley 5/2007 desarrollaron plenamente las competencias abans al·ludides en el marc que la legislació espanyola i els convenis antes aludidas en el marco que la legislación española y los convenios i les recomanacions internacionals establien com a novetats i en qual- y recomendaciones internacionales establecían como novedades y en sevol cas relacionades amb l’assumpte que ens ocupa, la Llei 5/2007, cualquier caso relacionadas con el asunto que nos ocupa, la Ley 5/2007 estableix la figura de parc cultural com una nova categoria de bé immo- establece la figura de parque cultural como una nueva categoría de ble d’interés cultural que defineix de la manera següent: «És l’espai que bien inmueble de interés cultural que define del siguiente modo: «Es el contenen elements significatius del patrimoni cultural integrats en un espacio que contienen elementos significativos del patrimonio cultural medi físic rellevant pels seus valors paisatgístics i ecològics» (article integrados en un medio físico relevante por sus valores paisajísticos y 26). «Posteriorment l’establiment d’entorns que en el cas dels situats ecológicos» (art. 26). «Posteriormente el establecimiento de entornos en àmbit rural inclouran els àmbits contigus que conformen el seu pai- que en el caso de los situados en ámbito rural incluirán los ámbitos satge consubstancial» (article 39.3.b.2), «no es podrà alterar el caràcter colindantes que conformen su paisaje consustancial» (art. 39.3.b.2), arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del «no se podrá alterar el carácter arquitectónico y paisajístico de la zona bé [...] (article 39.3.e. «En àmbits rurals, el pla vetlarà perquè el tracta- ni perturbar la contemplación del bien [...] (art. 39.3.e). «En ámbitos ment de la geomorfològica i l’orografia del terrenys estiga d’acord amb rurales, el plan velará porque el tratamiento de la geomorfológica y oro- la contextualització historicoartística del bé, i es prohibeix qualsevol grafía del terrenos resulte acorde con la contextualización histórico-ar- moviment de terres que puga afectar la caracterització pròpia del lloc tística del bien, prohibiendo cualquier movimiento de tierras que pueda així com qualsevol classe d’abocament» (article 39.3.g). «Atés que la afectar a la caracterización de propia del lugar así como cualquier clase major part de béns d’interés cultural no tenen entorn i pla especial de de vertido» (art. 39.3.g). «Dado que la mayor parte de bienes de interés protecció, el legislador va incloure la disposició transitòria primera de cultural carecen de entorno y plan especial de protección, el legislador la Llei 5/2007, en la qual s’estableix els entorns mínims de protecció incluyó la disposición transitoria Primera de la ley 5/2007 en la que se per a immobles fins que no es formalitze la seua delimitació a través establece los entornos mínimos de protección para inmuebles en tanto del procediment establit en l’article 39 excepcionalment per mitjà de no se formalice su delimitación a través del procedimiento establecido la complementació prevista en la disposició transitòria primera de la en el artículo 39 excepcionalmente mediante la complementación con- Llei 4/1998, el patrimoni cultural valencià situats en àmbits no urbans: templada en al disposición transitoria primera de la Ley 4/1998 el Patri- l’espai comprés en una distància de 200 metres a comptar del contorn monio Cultural valenciano situados en ámbitos no urbanos: el espacio extern del bé o dels seus hipotètics vestigis». comprendido en una distancia 200 metros a contar desde el contorno externo del bien o de sus hipotéticos vestigios». – El Decret 106/2004, de 25 de juny, del Consell, pel qual s’apro- – El Decreto 106/2004, de 25 de junio, del Consell, por el que se va el Pla general d’ordenació forestal de la Comunitat Valenciana, en aprueba el Plan general de ordenación forestal de la Comunitat Valen- l’article 34.g estableix un entorn de 500 metres per als béns d’interés ciana, en su artículo 34.g establece un entorno de 500 metros para los cultural en terrenys forestals, ara bé aquest decret està anul·lat pel Tri- bienes de interés cultural en terrenos forestales, ahora bien este decre- bunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. to está anulado por el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. – L’article 40.2 de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol, – El artículo 40.2 de la Ley 16/1985, del patrimonio histórico español, declara bé d’interés cultural per ministeri de la llei les coves, abrics i declara bien de interés cultural por ministerio de la ley las cuevas, abrigos llocs que continguen manifestacions d’art rupestre, rang que reconeix la y lugares que contengan manifestaciones de arte rupestre, rango que reco- disposició addicional primera de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural noce la disposición adicional primera de la Ley 4/1998 del patrimonio valencià, i es manté en la Llei 5/2007 citada anteriorment. cultural valenciano, y se mantiene en la Ley 5/2007 citada anteriormente.

Aspectes relacionats amb el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana. Aspectos relacionados con el Plan eólico de la Comunitat Valen- ciana. El 31 de juliol de 2001 el Diari Oficial de la Generalitat Valencia- El 31 de julio de 2001 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana na publicava l’Acord del Consell, de 26 de juliol, pel qual s’aprovava publicaba el Acuerdo del Consell, de 26 de julio, por el que se aproba- el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana. Un dia abans es va emetre la ba el Plan eólico de la Comunitat Valenciana. Un día antes se emitió declaració d’impacte ambiental favorable després d’haver sigut exposat declaración de impacto ambiental favorable tras haber sido expuesto al al públic i emés els informes sectorials corresponents. público y emitido los informes sectoriales correspondientes. Cada concessionari haurà de presentar per a la seua aprovació el Cada concesionario deberá presentar para su aprobación el plan pla especial i l’estudi d’impacte ambiental per a cada parc al qual opta. especial y el estudio de impacto ambiental para cada parque al que opta. D’acord amb la Llei 2/1989, d’impacte ambiental, aquest document De acuerdo con la Ley 2/1989, de impacto ambiental, este documen- contindrà els efectes directes, indirectes que l’obra puga causar sobre to contendrá los efectos directos, indirectos que la obra pueda causar el patrimoni i inclourà tots els jaciments inventariats (article 13.7). De sobre el patrimonio incluyendo todos los yacimientos inventariados forma més específica el text diu textualment «en cas d’afectació d’ele- (art. 13.7). De forma más específica el texto dice textualmente «en caso ments patrimonials (jaciments arqueològics, paleontològics, elements de afección de elementos patrimoniales (yacimientos arqueológicos, etnològics o arquitectònics) s’inclourà en l’estudi d’impacte ambiental paleontológicos, elementos etnológicos o arquitectónicos) se incluirá l’informe respecte d’això elaborat per la Direcció General de Promoció en el estudio de impacto ambiental informe al respecto elaborado por Cultural i Patrimoni Artístic.» la Dirección General de Promoción Cultural y Patrimonio Artístico.»

Valoració Valoración La zona eòlica 4 se situa en l’epicentre de l’art rupestre llevantí La zona eólica 4 se sitúa en el epicentro del arte rupestre levantino entre la Valltorta i els conjunts de la Gassulla. entre la Valltorta y los conjuntos de la Gassulla. L’art llevantí és una manifestació artística pròpia de l’arc mediterra- El arte levantino es una manifestación artística propia del arco ni de la península ibèrica l’originalitat, paisatge i dimensió narrativa del mediterráneo de la península ibérica cuya originalidad, paisaje y dimen- qual va ser fonamental perquè la UNESCO el declarara Patrimoni de la sión narrativa fue fundamental para que la UNESCO lo declarase Patri- Humanitat. En els panells pintats trobem escenes de la vida domèstica monio de la Humanidad. En los paneles pintados encontramos escenas d’aquestes societats com ara la caça, la recol·lecció i, fins i tot, les més de la vida doméstica de esas sociedades como la caza, la recolección antigues representacions de guerres i execucions. La figura humana és e incluso las más antiguas representaciones de guerras y ejecuciones. fonamental i mostra també una gran part dels seus aixovars personals La figura humana es fundamental mostrando también gran parte de sus i armes. ajuares personales y armas. Junt amb l’art llevantí trobem en aquestes zones escasses represen- Junto al arte levantino encontramos en estas zonas escasas repre- tacions d’art esquemàtic i recentment s’han descobert uns quants abrics sentaciones de arte esquemático y recientemente se han descubierto amb figures zoomorfes i signes incisos de clara filiació paleolítica i de varios abrigos con figuras zoomorfas y signos incisos de clara filiación cronologia probablement epipaleolítica úniques en el context artístic paleolítica y de cronología probablemente epipaleolítica únicas en el mundial. contexto artístico mundial. L’avaluació de l’expert ICOMOS diu textualment: «L’art rupestre La evaluación del experto ICOMOS dice textualmente: «El arte de l’est d’Espanya és de qualitat excepcional, ens mostra vívides evi- rupestre del este de España es de cualidad excepcional, nos muestra dències de la vida humana en el Mediterrani occidental des del final del vívidas evidencias de la vida humana en el Mediterráneo occidental paleolític fins al neolític recent. És a més l’únic gran grup d’art rupestre desde el final del paleolítico hasta el neolítico reciente. Es además el que ha sobreviscut d’Europa». único gran grupo de arte rupestre que ha sobrevivido de Europa». A pesar que l’acord del Consell que aprova el Pla eòlic valencià A pesar de que el acuerdo del Consell que aprueba el Plan eólico així ho indica i que la legislació mediambiental i cultural ho ordenen, a valenciano así lo indica y que la legislación medioambiental y cultural aquesta direcció territorial no ha entrat cap estudi d’impacte ambiental lo ordenan, a esta dirección territorial no ha entrado ningún estudio de de cap parc eòlic, tampoc el de la zona 4 que ara informem. Tampoc impacto ambiental de ningún parque eólico, tampoco el de la zona 4 s’ha informat com és preceptiu cap dels plans especials que s’han apro- que ahora informamos. Tampoco se ha informado como es preceptivo vat. ninguno de los planes especiales que se han aprobado. A falta d’una prospecció arqueològica detallada de les zones afec- A falta de una prospección arqueológica detallada de las zonas afec- tades per parcs i línies d’evacuació hi ha poques afectacions directes a tadas por parques y líneas de evacuación hay pocas afecciones directas jaciments coneguts que hagueren pogut esmenar-se amb mesures cor- a yacimientos conocidos que hubieran podido subsanarse con medidas rectores prèvies, no obstant això, l’afectació visual produirà una intole- correctoras previas, sin embargo la afección visual producirá una into- rable alteració de l’entorn físic que és part fonamental del bé d’interés lerable alteración del entorno físico que es parte fundamental del bien cultural i que en aquest cas és part inherent a l’art rupestre de l’arc de interés cultural y que en este caso es parte inherente al arte rupestre mediterrani inclòs per la UNESCO en la llista de Patrimoni de la Huma- del arco mediterráneo incluido por la UNESCO en la lista de Patrimonio nitat. de la Humanidad. 5.2. Informe de patrimoni remés el 14 de febrer de 2011. 5.2. Informe de patrimonio remitido el 14 de febrero de 2011. Es trasllada un informe elaborat a una proposta de desenvolupament Dan traslado de un informe elaborado a una propuesta de desarrollo alternativa a la tramitada en el qual s’indiquen els aspectes que haurien alternativa a la tramitada en el que se indican los aspectos que deberían de ser analitzats detalladament en el corresponent estudi d’afectació del ser analizados detalladamente en el correspondiente estudio de afección patrimoni cultural. del patrimonio cultural.

6. Informes dels ajuntaments 6. Informes de los ayuntamientos Dels informes sol·licitats es va rebre resposta únicament de l’Ajun- De los informes solicitados se recibió respuesta únicamente del tament d’Alcalà de Xivert que considera que l’impacte sobre el seu Ayuntamiento de Alcalá de Xivert que considera que el impacto sobre terme municipal és baix o pràcticament nul. su término municipal es bajo o practicamente nulo.

Afectacions legals i/o ambientals Afecciones legales y/o ambientales – Xarxa Natura 2000. Les espècies i els hàbitats que justifiquen la – Red Natura 2000. Las especies y hábitats que justifican la decla- declaració de la Xarxa Natura 2000 han sigut detallats en els informes ración de la Red Natura 2000 han sido detallados en los informes secto- sectorials emesos per la qual cosa ens referim a aquests. riales emitidos por los que nos referimos a ellos. LIC. La zona 4 comprén parcialment l’àmbit del LIC Alt Maestrat LICs. La zona 4 abarca parcialmente el ámbito del LIC Alt Maestrat aprovat pel Decret de 16 de febrer de 2007, del Govern Valencià. A més, aprobado por Decreto de 16 de febrero de 2007, del Gobierno Valencia- uns 4 km del corredor triat com a alternativa de traçat de la línia elèctri- no. Además, unos 4 km del pasillo elegido como alternativa de trazado ca d’evacuació creua el LIC Serra d’en Galceran aprovat pel Decret de de la línea eléctrica de evacuación cruza el LIC Serra d’Engarcerán 16 de febrer de 2007, del Govern Valencià. aprobado por Decreto de 16 de febrero de 2007, del Gobierno Valen- ciano. ZEPA. La Zepa Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell ZEPA. La Zepa Alt Maestrat, La Tinença de Benifassà, El Turmell i Vallibana, aprovada pel Decret 75/2009, de 5 de juny, del Consell, y Vallibana, aprobado por Decreto 75/2009, de 5 de junio, del Consell inclou en el seu àmbit l’àrea de la zona 4 delimitada aproximadament incluye en su ámbito el área de la zona 4 delimitada aproximadamente pel barranc de l’Empriu i la Rambla Carbonera i coincideix aproxima- por el barranco de L’Empriu y la Rambla Carbonera y coincide aproxi- dament amb el límit occidental de la zona 4 oest. madamente con el limite occidental de la zona 4 oeste. – Coves. En l’àmbit de la zona 4 i en l’entorn pròxim del corredor – Cuevas. En el ámbito de la zona 4 y en el entorno próximo del d’evacuació estan catalogades les següents cavitats. pasillo de evacuación se encuentran catalogadas las siguientes cavida- des. Cova del Molinar (terme de Xert). El relatiu desenvolupament del Cova del Molinar (término de Xert). El relativo desarrollo del con- conducte freàtic ha motivat la seua inclusió com a mostra representativa ducto freático ha motivado su inclusión como muestra representativa de de la geodiversitat de les coves del karst valencià. la geodiversidad de las cuevas del karst valenciano. Cova del Mas de l’Abat i Cova d’Encenalls situada als termes de Cueva del Mas del Abat y Cova d’Encenalls situada en los términos les Coves de Vinromà i Sant Mateu respectivament per albergar fauna de Les Coves de Vinromà y Sant Mateu respectivamente por albergar troglòbia. La primera se situa en les proximitats del traçat de la línia fauna troglobia. La primera se sitúa en las proximidades del trazado de elèctrica d’evacuació, i la segona en l’àrea geogràfica de la zona 4 de la línea eléctrica de evacuación, y la segunda en el área geográfica de la les serra litorals. zona 4 de las sierra litorales. – Microreserves: en l’entorn pròxim de l’accés projectat al parc – Microrreservas: En el entorno próximo del acceso proyectado al Nevera III es van declarar per mitjà de l’Ordre, de 6 de novembre de parque Nevera III se declararon mediante la Orden,de 6 de noviembre 2000, de la Conselleria de Medi Ambient les microreserves de flora de 2000, de la Conselleria de Medio Ambiente las siguientes microrre- següents: servas de flora: Font dels Horts. Fuente del Horts. Barranc dels Horts. Barranco de Els Horts. Mas Vell. Mas Vell. – Reserva de fauna. L’Ordre de 22 d’octubre de 2004, de la Con- – Reserva de fauna. La Orden de 22 de octubre de 2004, de la Con- selleria de Territori i Habitatge, declara la Bassa del Barranc de Sant selleria de Territorio y Vivienda, declaran la Balsa del Barranco de San Miquel, situada al terme d’Albocàsser, com a reserves de fauna a la Miguel, sita en el termino de Albocàsser, como reservas de fauna en Comunitat Valenciana, com a règim de protecció específic de l’hàbitat la Comunitat Valenciana, como régimen de protección específico del de l’espècie prioritària Pleurodeles waltl (ofegabous). hábitat de la especie prioritaria Pleurodeles waltl (gallipato). – Camins ramaders. – Vías pecuarias. La zona 4 està solcada per una àmplia xarxa de camins i elements La zona 4 se está surcada por una amplia red de vías y elementos ramaders (abeuradors i descansadors), tal com es desprén la classifica- pecuarios (abrevaderos y descansaderos), tal y como se desprende la ció d’aquestes dels diferents municipis que la integren. clasificación de las mismas de los diferentes municipios que la integran. A continuació s’enumeren els camins i els elements ramaders dels A continuación se enumeran las vías y elementos pecuarios de los municipis afectats per la proposta de desenvolupament tramitada: municipios afectados por la propuesta de desarrollo tramitada: Terme municipal de Catí, discorren un total de 38 camins ramaders Término municipal de Catí, discurren un total de 38 vías pecuarias classificats: 1 canyada real, 4 carrerades, 1 vereda i 31 carrerasses. Hi ha clasificadas: 1 cañada real, 4 cordeles, 1 vereda y 31 coladas. Existen a més un total de 28 abeuradors i 12 descansadors per al bestiar. además un total de 28 abrevaderos y 12 descansaderos para el ganado. Terme municipi de Morella, és travessat per un total de 36 camins Término municipio de Morella, es atravesado por un total de 36 ramaders: 2 canyades, 1 carrerada, 5 veredes i 28 carrerasses. A més 2 vías pecuarias: 2 cañadas, 1 cordel, 5 veredas y 28 coladas. Además 2 descansadors i 10 abeuradors per al bestiar. descansaderos y 10 abrevaderos para el ganado. Terme municipal d’Ares del Maestrat, discorren un total de 56 Término municipal de Ares del Maestrat, discurren un total de 56 camins ramaders classificats: 1 canyada real, 4 carrerades, 2 veredes i vías pecuarias clasificadas: 1 cañada real, 4 cordeles, 2 veredas y 49 49 carrerasses, a més de 28 abeuradors i 6 descansadors. coladas, además de 28 abrevaderos y 6 descansaderos. Terme municipal d’Albocàsser, és travessat per un total de 42 Término municipal de Albocàsser, es atravesado por un total de 42 camins ramaders: 7 carrerades, 5 carrerasses i 30 veredes. Hi ha a més vías pecuarias: 7 cordeles, 5 coladas y 30 veredas. Existen además un un total de 13 descansadors per al bestiar. total de 13 descansaderos para el ganado. Terme municipal de les Coves de Vinromà. L’ordre de classificació Termino municipal de Les Coves de Vinromà. La orden de clasifica- inclou 6 camins ramaders: 2 canyades reals, i 4 veredes. ción incluye 6 vías pecuarias: 2 cañadas reales, y 4 veredas. Terme municipal de la Salzadella. Estan classificats un total de 8 Termino municipal de la Salzadella. Se encuentran clasificadas un camins ramaders: 1 carrerades i 7 carrerasses. total de 8 vías pecuarias: 1 cordel y 7 coladas. L’afectació permanent o temporal de les infraestructures de cada un La afección permanente o temporal de las infraestructuras cada uno dels parcs ha sigut detallada en els informes de la Direcció Territorial de los parques ha sido detallada en los informes de la Dirección Territo- de Castelló, per la qual cosa ens remetem a aquests. rial de Castellón, por lo que nos remitidos a ellos. No menys important podria ser l’afectació derivada del sistema No menos importante podría ser la afección derivada del sistema d’evacuació ja que el corredor seleccionat per al traçat de la línia elèc- de evacuación ya que el pasillo seleccionado para el trazado de la línea trica travessa a més, d’oest a est, el terme d’Albocàsser, que posseeix eléctrica atraviesa además, de oeste a este, el término de Albocàsser, una densitat molt elevada de camins i elements ramaders classificats. que posee una densidad muy elevada de vías y elementos pecuarios clasificados. – Terrenys forestals i forests d’utilitat pública. – Terrenos forestales y montes de utilidad pública. La pràctica totalitat dels terrenys inclosos en l’àmbit de la zona 4 La práctica totalidad de los terrenos incluidos en el ámbito de la són terrenys forestals, i la major part són de propietat i gestió particu- zona 4 son terrenos forestales, siendo la mayor parte de propiedad y ges- lar. Les forests gestionades per la Conselleria que té la competència en tión particular. Los montes gestionados por la Conselleria que ostenta la matèria de gestió forestal són: competencia en materia de gestión forestal son: CS 116. Cs 1022. Forest Pla de Catalina, catalogat d’utilitat pública. CS 116.Cs 1022. Monte Pla de Catalina, catalogado de utilidad pública. CS 3081. Forest Mas d’en Groc. CS 3081. Monte Mas de Groc. CS 3026. Forest comuna. CS 3026. Monte comunes. CS 3023. CS 3023. CS 3065. Forest el Molinar. CS 3065. Monte el Molinar. CS109 CS.1023. Forest Mas del Rei catalogada d’utilitat publica. CS109 CS.1023. Monte Mas del Rey catalogado de utilidad publica. Cs 096. Forest Devesa catalogada d’utilitat pública. Cs 096. Monte Dehesa catalogado de utilidad pública. Cs-3044. Cs-3044. CS 3025. Forest Bovalar. CS 3025. Monte Boalar. CS079CS 3030. Forest Bovalar catalogat d’utilitat pública. CS079CS 3030. Monte Boalar catalogado de utilidad pública. CS 097 Cs 1046. Forest Termenera catalogat d’utilitat pública. CS 097 Cs 1046. Monte Termenera catalogado de utilidad pública. CS 107 Cs 1049. Forest Mas d’en Costa catalogat d’utilitat pública. CS 107 Cs 1049. Monte Mas d’en Costa catalogado de utilidad pública. CS 099 CS 1025. Forest Mas d’Ascle catalogat d’utilitat pública. CS 099 CS 1025. Monte Mas d’Ascle catalogado de utilidad pública. – Patrimoni cultural. L’àrea occidental de la zona 4 i el corredor – Patrimonio cultural. El área occidental de la zona 4 y el pasillo seleccionat per al sistema d’evacuació estan inclosos en la delimitació seleccionado para el sistema de evacuación están incluidos en la deli- del projecte del Parc Cultural de Valltorta Gassulla, que engloba el con- mitación del proyecto del Parque Cultural de Valltorta Gassulla, que junt més important de l’art rupestre llevantí, declarat per la UNESCO engloba el conjunto mas importante del arte rupestre levantino, decla- com a patrimoni de la humanitat. Es coneixen un centenar d’abrics pin- rado por al UNESCO como patrimonio de la humanidad. Se conocen tats entre els quals destaquem l’Abric o Cova de Centelles en el qual un centenar de abrigos pintados entre los que destacamos el Abric o hi ha unes 200 figures en diversos conjunts que es caracteritzen per Cova Centelles en el que hay unas 200 figuras en varios conjuntos que l’absència d’escenes de caça i la predominança de figures humanes. se caracterizan por la ausencia de escenas de caza y la predominancia de figuras humanas. El projecte de parc cultural atén a més a l’existència d’un elevat El proyecto de parque cultural atiende además a la existencia de un nombre de jaciments arqueològics, en molts casos associats clarament elevado número de yacimientos arqueológicos, en muchos casos asocia- als conjunts pintats i a les construccions en pedra seca (casetes de volta, dos claramente a los conjuntos pintados y a las construcciones en pie- assagadors, pous, sénies, neveres, corrals, pletes, etc.) lligades a la uti- dra seca (casetas de volta, azagadores, pozos, cenias, neveras, corrales, lització tradicional del territori: població dispersa (masies) dedicada als apriscos, etc.) ligadas a la utilización tradicional del territorio: población aprofitaments agropecuaris. dispersa (masías) dedicada a los aprovechamientos agropecuarios. – Riscos naturals. – Riesgos naturales. Risc d’inundació. Riesgo de inundación. La vall de Catí entre el PK-5 i PK-9 de la CV-128 hi ha risc d’inun- El valle de Catí entre el PK-5 y PK-9 de la CV-128 existe riesgo de dació 6, d’acord amb la cartografia de risc 1:25.000 i de la cartografia inundación 6, de acuerdo con la cartografia de riesgo 1:25.000 y de la temàtica de la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transport cartografía temática de la Conselleria de Obras públicas Urbanismo y (any 1998). Trasporte (año 1998). Risc de lliscaments i despreniment. D’acord amb la cartografia Riesgo de deslizamientos y desprendimiento. De acuerdo con la temàtica de la COPUT hi ha risc de lliscaments baix en el vessant ori- cartografía temática de la COPUT existen riesgo de deslizamientos bajo ental de la serra d’en Seller, en la capçalera del barranc de l’Empriu, en en la ladera oriental de la sierra d’en Seller, en la cabecera del barranco ambdós vessants del barranc dels Horts, en el vessant oriental del Tossal de L’Empriu, en ambas laderas del barranco de Els Horts, en la ladera d’Orenga i en el vessant oriental de Pedrafita-Tossal de Navarres. oriental del Tossal d’Orenga y en ladera oriental de Piedrafita-Tossal de Navarres. Hi ha risc de lliscament mitjà en l’entorn de l’Avellà. Existe riesgo de deslizamiento medio en el entorno de L’Avellà. Hi ha riscos de despreniments en les cotes superiors del barranc de Existen riesgos de desprendimientos en las cotas superiores del l’Empriu, del barranc dels Horts i en el vessant oriental dels Campa- barranco de L’Empriu, del barranco de Els Horts y en la vertiente orien- nerets. tal dels Campanerets. – Domini públic hidràulic. El drenatge de la zona 4 es divideix entre – Dominio publico hidráulico. El drenaje de la zona 4 se divide la Rambla Carbonera, que voreja la zona 4 pel sud, el riu de les Coves o entre la Rambla Carbonera, que bordea la zona 4 por el sur, el río de les de Sant Miquel i la Rambla Cervera o Riu Sec. Els llits més destacables Coves o de Sant Miquel y la Rambla Cervera o Riu Sec. Los cauces más de la zona 4 són el barranc dels Horts i el barranc de l’Empriu o riu destacables de la zona 4 son el barranco de Els Horts y el barranco de Belluga tributaris de la Rambla Carbonera, els barrancs de Givalcolla, l’Empriu o Riu Belluga tributarios de la Rambla Carbonera, los barran- Salvassòria i Ombrietes, que drenen a la Rambla Cervera, i el barranc cos de Givalcolla, Salvassòria y Ombrietes, que drenan a la Rambla de Sant Miquel, barranc Fondo i barranc de la Valltorta en la conca de Cervera, y el barranco de Sant Miquel, Barranc Fondo y barranco de la Riu de les Coves. Valltorta en la cuenca del Riu de les Coves. – Classificació i qualificació urbanística. El Pla eòlic de la Comuni- – Clasificación y calificación urbanística. El Plan eólico de la tat Valenciana, que té caràcter de pla d’acció territorial sectorial, aprovat Comunitat Valenciana, que tiene carácter de plan de acción territorial mitjançant l’Acord de 26 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat sectorial, aprobado mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Con- Valenciana, estableix en principi les possibles àrees de compatibilitat de sell de la Generalitat Valenciana, establece en principio las posibles l’ús eòlic amb el preexistent, i és, no obstant això, el pla especial el que áreas de compatibilidad del uso eólico con el preexistente, siendo no fixa definitivament l’àmbit d’aquest i per tant les àrees en què resultarà obstante el plan especial el que fija definitivamente el ámbito del mismo compatible l’ús eòlic. y por tanto las áreas en las que resultará compatible el uso eólico. És necessari observar les limitacions de caràcter urbanístic per la Es necesario observar las limitaciones de carácter urbanístico por la proximitat a sòl urbà i/o urbanitzable, generades pels nuclis urbans proximidad a suelo urbano y/o urbanizable, generadas por los núcleos inclosos o pròxims a les àrees susceptibles d’aprofitament eòlic: l’Ave- urbanos incluidos o próximos a las áreas susceptibles de aprovecha- llà, Tírig, Xert, Catí i Salzadella. miento eólico: L’Avellà, Tírig, Xert, Catí y la Salzadella.

Consideracions ambientals Consideraciones ambientales La determinació de l’aptitud del territori per a albergar instal·laci- La determinación de la aptitud del territorio para albergar instalacio- ons eòliques en el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana es va realitzar nes eólicas en el Plan eólico de la Comunitat Valenciana se realizó en en aplicació de 6 criteris d’exclusió i 5 criteris de prescripció establits aplicación de 6 criterios de exclusión y 5 criterios de prescripción esta- en funció de la significació de l’impacte a l’escala del pla. blecidos en función de la significación del impacto a la escala del plan. L’escala i l’àmbit del pla eòlic oferia un marc idoni per a l’avaluació La escala y ámbito del plan eólico ofrecía un marco idóneo para la i la contenció de l’impacte acumulatiu sobre el paisatge a nivells que evaluación y contención del impacto acumulativo sobre el paisaje a nive- no sobrepassen la capacitat de càrrega del territori, resultant d’això una les que no sobrepasaran la capacidad de carga del territorio, resultando de determinació prescriptiva consistent en la limitació del nombre d’aero- ello una determinación prescriptiva consistente en la limitación del núme- generadors en cada una de les zones les 15 zones delimitades com una ro de aerogeneradores, en cada una de las 15 zonas delimitadas como una de les estratègies del pla eòlic per a assolir els objectius fixats en aquest de las estrategias del plan eólico para alcanzar los objetivos fijados en el i per tant vinculant per a qualsevol oferta de desenvolupament. mismo y por tanto vinculante para cualquier oferta de desarrollo. Els paràmetres de capacitat establits per a la zona 4, en l’escenari Los parámetros de capacidad establecidos para la zona 4, en el esce- avaluat en el pla eòlic van ser un màxim de 120 aerogeneradors i una nario evaluado en el plan eólico fueron un máximo de 120 aerogenera- potència de referència de 75 MW. dores y una potencia de referencia de 75 MW. No obstant això, des de l’aprovació del pla eòlic s’ha produït un No obstante lo anterior desde la aprobación del plan eólico se ha notable avanç tecnològic en la fabricació dels aerogeneradors que fa producido un notable avance tecnológico en la fabricación de los aero- necessari equipar el paràmetre «nombre màxim d’aerogeneradors» al generadores que hace necesario equipara el parámetro «número máximo nou escenari a fi de comprovar que l’oferta de desenvolupament de la de aerogeneradores» al nuevo escenario con objeto de comprobar que zona 4 no sobrepassa el llindar superior establit en el pla eòlic. la oferta de desarrollo de la zona 4 no rebasa el umbral superior estable- cido en el plan eólico. El nombre d’aerogeneradors que té cabuda en un determinat El número de aerogeneradores que tiene cabida en un determinado emplaçament està relacionat amb la grandària del rotor, i es redueix emplazamiento esta relacionado con el tamaño del rotor, reduciéndose amb caràcter general en la mateixa proporció en què s’incrementa el con carácter general en la misma proporción en la que se incrementa el diàmetre del rotor. És possible, per tant, equiparar el nombre màxim diámetro del rotor. Es posible, por tanto, equiparar el número máximo d’aerogeneradors establit en el pla eòlic en cada una de les zones, divi- de aerogeneradores establecido en el plan eólico en cada una de las dint el nombre màxim d’aerogeneradors per la relació obtinguda entre zonas, dividiendo el número máximo de aerogeneradores por la relación la grandària del rotor seleccionat i la grandària del rotor de l’aerogene- obtenida entre el tamaño del rotor seleccionado y el tamaño del rotor del rador inicial (47 metres en el pla eòlic). aerogenerador inicial (47 metros en el plan eólico). Així el factor convertidor (resultant de la relació entre la grandària Así el factor conversor (resultante de la relación entre el tamaño de dels rotors final i inicial 70/47) és d’1,49 i en conseqüència el nombre los rotores final e inicial 70/47) es de 1,49 y en consecuencia el numero d’aerogeneradors per a la zona 4 serà de 120/1,49= 80,5 aerogeneradors. de aerogeneradores para la zona 4 será de 120/1,49= 80,5 aerogenera- dores. La proposta de desenvolupament preveu la instal·lació de 83 aero- La propuesta de desarrollo prevé la instalación de 83 aerogenera- generadors sobrepassa lleugerament el llindar superior prescriptiu esta- dores rebasa ligeramente el umbral superior prescriptivo establecido blit per a la zona 4 en el pla eòlic com a estratègia per a evitar la inci- para la zona 4 en el plan eólico como estrategia para evitar la incidencia dència paisatgística en el conjunt de la Comunitat Valenciana (impacte paisajística en el conjunto de la Comunitat Valenciana (impacto acu- acumulatiu). mulativo). El procediment seguit per a l’autorització de les instal·lacions eòli- El procedimiento seguido para la autorización de las instalaciones ques en l’àmbit de la Comunitat Valenciana s’ajusta des del punt de eólicas en el ámbito de la Comunitat Valenciana se ajusta desde el punto vista de l’avaluació ambiental al que es coneix com a «avaluació en de vista de la evaluación ambiental a lo que se conoce como «evalua- cascada», és a dir, a la realització d’avaluacions successives en cada ción en cascada», es decir, a la realización de evaluaciones sucesivas en moment del procés, cada una amb un abast diferent, identificant en cada cada momento del proceso, cada una con un alcance diferente, identifi- fase tant el grau d’incertesa i/o les dificultats dels aspectes avaluats així cando en cada fase tanto el grado de incertidumbre y/o las dificultades com els aspectes que han de ser avaluats en les següents. de los aspectos evaluados así como los aspectos que deben ser evalua- dos en las siguientes. Procedim per tant, en primer lloc, a recordar alguns aspectes rela- Procedemos por tanto, en primer lugar, a recordar algunos aspectos cionats amb els seus objectius, criteris i estratègies així com amb el relacionados con sus objetivos, criterios y estrategias así como con el contingut i l’abast de l’avaluació efectuada en el pla eòlic. contenido y alcance de la evaluación efectuada en el plan eólico. En primer terme el Pla eòlic de la Comunitat Valenciana va efectuar En primer término el Plan eólico de la Comunitat Valenciana efec- l’anàlisi d’aptitud per a albergar instal·lacions eòliques sobre un total de tuó el análisis de aptitud para albergar instalaciones eólicas sobre un 16 àrees en què potencialment existia recurs aprofitable tal com queda total 16 áreas en las que potencialmente existía recurso aprovechable exposat en l’apartat 2.2 del seu estudi d’impacte ambiental relatiu a la tal y como queda expuesto en el apartado 2.2 de su estudio de impacto definició de zones susceptibles d’albergar instal·lacions eòliques: ambiental relativo a la definición de zonas susceptibles de albergar ins- talaciones eólicas: «El Pla eòlic de la Comunitat Valenciana es configura com un pla «El Plan eólico de la Comunitat Valenciana se configura como un d’acció territorial l’àmbit d’aplicació del qual se circumscriu a la totali- plan de acción territorial cuyo ámbito de aplicación se circunscribe a la tat de la superfície de la Comunitat Valenciana. No obstant això, les ins- totalidad de la superficie de la Comunitat Valenciana. Sin embargo, las tal·lacions d’aprofitament eòlic únicament poden situar-se en aquelles instalaciones de aprovechamiento eólico únicamente pueden situarse zones en les quals hi ha el recurs eòlic, centrant-se en aquestes zones en aquellas zonas en las cuales existe el recurso eólico, centrándose en l’anàlisi de les limitacions mediambientals. estas zonas el análisis de las limitaciones medioambientales. D’una manera global la Comunitat Valenciana té un potencial eòlic De una manera global la Comunitat Valenciana tiene un potencial que cal catalogar com de tipus mitjà, però aquest potencial es distribu- eólico que cabe catalogar como de tipo medio, pero este potencial se eix de manera que en les planes costaneres i en els espais prelitorals el distribuye de forma que en las llanuras costeras y en los espacios pre- vent no és susceptible d’aprofitament significatiu com a font d’energia litorales el viento no es susceptible de aprovechamiento significativo alternativa, mentre que en les alineacions muntanyoses de l’interior hi como fuente de energía alternativa, mientras que en las alineaciones ha àmplies zones en les quals es fa viable la instal·lació de parcs eòlics. montañosas del interior existen amplias zonas en las cuales se hace via- ble la instalación de parques eólicos. Són aquestes últimes zones les que s’han pres com a punt de partida Son estas últimas zonas las que se han tomado como punto de par- per al procés de selecció de les zones aptes per a albergar instal·laci- tida para el proceso de selección de las zonas aptas para albergar ins- ons d’aprofitament eòlic, i són un total de setze, una vegada afegides talaciones de aprovechamiento eólico, siendo un total de dieciséis, una les quatre àrees incorporades després del procés d’anàlisi de les al·le- vez añadidas las cuatro áreas incorporadas tras el proceso de análisis gacions formulades durant el període d’exposició pública del pla. En de las alegaciones formuladas durante el período de exposición pública total, les setze àrees sobre les quals el recurs eòlic és potencialment del plan. En total, las dieciséis áreas sobre las cuales el recurso eólico aprofitable, sumen una superfície de 6.573,82 km², la qual cosa suposa es potencialmente aprovechable, suman una superficie de 6.573,82 km², el 28,3 % de la superfície de la Comunitat Valenciana. Cal especificar lo cual supone el 28,3 % de la superficie de la Comunitat Valenciana. que aquestes àrees es determinen per mitjà d’envolupants geogràfiques Cabe especificar que estas áreas se determinan mediante envolventes que, amb criteris d’homogeneïtat territorial, engloben els espais sobre geográficas que, con criterios de homogeneidad territorial, engloban a els quals hi ha realment el recurs, és a dir, que les àrees estrictes sobre los espacios sobre los cuales existe realmente el recurso, es decir, que les quals el recurs existeix de forma aprofitable són molt inferiors a la las áreas estrictas sobre las cuales el recurso existe de forma aprovecha- proporció territorial abans apuntada, ja que se circumscriuen sempre als ble son muy inferiores a la proporción territorial antes apuntada, ya que cims de determinades alineacions muntanyoses». se circunscriben siempre a las cumbreras de determinadas alineaciones montañosas». En segon terme l’anàlisi d’aptitud efectuat sobre les àrees amb En segundo término el análisis de aptitud efectuado sobre las áreas potencial eòlic es va basar en 6 criteris d’exclusió i 5 criteris de pres- con potencial eólico se basó en 6 criterios de exclusión y 5 criterios de cripció que diferenciaven les àrees potencials en tres zones d’aptitud: prescripción que diferenciaban las áreas potenciales en tres zonas de aptitud:

Zona 1: Zones no aptes o d’exclusió. Zona 1: Zonas no aptas o de exclusión. Són totes aquelles zones que a causa de la seua incompatibilitat Son todas aquellas zonas que debido a su incompatibilidad ambien- ambiental davant de l’activitat d’aprofitament eòlic, queden excloses tal frente a la actividad de aprovechamiento eólico, quedan excluidas de la possibilitat d’implantació d’instal·lacions eòliques. Criteris d’ex- de la posibilidad de implantación de instalaciones eólicas. Criterios de clusió d’àrees: seran aquells la incidència dels quals sobre un espai con- exclusión de áreas: serán aquellos cuya incidencia sobre un espacio cret de les àrees de potencial aprofitament eòlic, suposarà l’exclusió concreto de las áreas de potencial aprovechamiento eólico, supondrá la d’aquest com a espai apte per a ser suport d’instal·lacions eòliques. exclusión del mismo como espacio apto para ser soporte de instalacio- Aquests criteris són els següents: nes eólicas. Estos criterios son los siguientes: – Criteri núm. 1: àrees que estan incloses en espais naturals dotats – Criterio núm. 1: áreas que se encuentren incluidas en espacios de figures de protecció específica regulades per la Generalitat Valenci- naturales dotados de figuras de protección específica reguladas por la ana (parcs naturals, paratges, etc.). Generalitat Valenciana (parques naturales, parajes, etc.). – Criteri núm. 2: àrees que formen part d’espais catalogats com a – Criterio núm. 2: áreas que formen parte de espacios catalogados ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus). como ZEPA (zona de especial protección para las aves). – Criteri núm. 3: zones humides, tant les arreplegades en el conve- – Criterio núm. 3: zonas húmedas, tanto las recogidas en el conve- ni RAMSAR, com les incloses en el Catàleg de Zones Humides de la nio RAMSAR, como las incluidas en el Catálogo de Humedales de la Comunitat Valenciana. Comunitat Valenciana. – Criteri núm. 4: àrees que formen part de reserves nacionals de – Criterio núm. 4: áreas que formen parte de reservas nacionales caça. de caza. – Criteri núm. 5: àrees cobertes per masses boscoses d’espècies – Criterio núm. 5: áreas cubiertas por masas boscosas de especies arbòries rellevants a la Comunitat Valenciana, o en les que aquestes, arbóreas relevantes en la Comunitat Valenciana, o en las que estas, sin sense ser dominants, estan presents. Les espècies susceptibles de formar ser dominantes, se encuentren presentes. Las especies susceptibles masses boscoses considerades com a rellevants són: alzina carrasca de formar masas boscosas consideradas como relevantes son: encina (Quercus rotundifolia), alzina comuna (Quercus ilex), roure valencià carrasca (Quercus rotundifolia), encina común (Quercus ilex), quejigo (Quercus faginea), surera (Quercus suber), sabina turífera (Juniperus (Quercus faginea), alcornoque (Quercus suber), sabina albar (Junipe- thurifera) i pi silvestre (Pinus sylvestris). La consideració de rellevància rus thurifera) y pino silvestre (Pinus sylvestris). La consideración de s’estén a la presència d’altres espècies d’acompanyament menys comú, relevancia se extiende a la presencia de otras especies de acompaña- com ara fleixos de flor, aurons o moixeres, per exemple. miento menos comunes, tales como fresnos de flor, arces o mostajos, por ejemplo. – Criteri núm. 6: àrees que, sense tindre cap de les característiques – Criterio núm. 6: áreas que, sin reunir ninguna de las caracterís- concretes dels criteris anteriors, hagen de quedar excloses per conside- ticas concretas de los criterios anteriores, deban quedar excluidas por racions territorials de caràcter global en relació amb l’activitat de l’apro- consideraciones territoriales de carácter global en relación a la actividad fitament eòlic. Aquestes consideracions de caràcter global s’orienten del aprovechamiento eólico. Estas consideraciones de carácter global se segons les prescripcions bàsiques següents: orientan según las siguientes prescripciones básicas: Distribució territorial equilibrada de l’activitat eòlica, propiciar la Distribución territorial equilibrada de la actividad eólica, propician- concentració de parcs eòlics en zones aptes i evitar en la mesura que es do la concentración de parques eólicos en zonas aptas y evitando en lo puga la seua dispersió territorial. posible su dispersión territorial. Formació de corredors ambientals que puguen enllaçar, dins d’una Formación de corredores ambientales que puedan enlazar, dentro mateixa zona eòlica, àrees catalogades de reconegut valor i que hagen de una misma zona eólica, áreas catalogadas de reconocido valor y que quedat preservades quant als criteris anteriors. hayan quedado preservadas en razón de los criterios anteriores. Espais significatius pel seu caràcter referencial i les seues caracte- Espacios significativos por su carácter referencial y sus caracterís- rístiques morfològiques. ticas morfológicas.

Zona 2: zones aptes amb compliment de prescripcions. Zona 2: Zonas aptas con cumplimiento de prescripciones. La delimitació d’aquestes zones respon a l’aplicació d’uns criteris, La delimitación de estas zonas responde a la aplicación de unos denominats «d’observança de prescripcions», que impliquen la inclu- criterios, denominados «de observancia de prescripciones», que impli- sió de l’àrea afectada en el conjunt de zones aptes per a les activitats cando la inclusión del área afectada en el conjunto de zonas aptas para d’aprofitament eòlic, identifiquen per a aquesta valors destacables de las actividades de aprovechamiento eólico, identifican para la misma qualitat ambiental. Aquests criteris són: valores destacables de calidad ambiental. Estos criterios son: – Criteri núm. 7: àrees proposades com a LIC (lloc d’interés comu- Criterio núm. 7: áreas propuestas como LIC (lugar de interés comu- nitari) per a la Xarxa Natura 2000. Atés que la proposta d’àrees LIC nitario) para la Red Natura-2000. Dado que la propuesta de áreas LIC no està consolidada ni té caràcter definitiu, sinó que, al contrari, serà no se encuentra consolidada ni tiene carácter definitivo, sino que, al objecte d’importants modificacions en els pròxims anys i, atés que no contrario, va a ser objeto de importantes modificaciones en los próxi- hi ha cap incompatibilitat real ni normativa per a la implantació de l’ac- mos años y, dado que no existe ninguna incompatibilidad real ni nor- tivitat eòlica en aquests espais, no tenia raó de ser la seua consideració mativa para la implantación de la actividad eólica en estos espacios, no com a excloent. tenía razón de ser su consideración como excluyente. No obstant això, el seu reconegut interés natural exigirà un detallat Sin embargo, su reconocido interés natural exigirá un detallado estudi d’impacte ambiental que acredite que no s’afecta flora, fauna, ni estudio de impacto ambiental que acredite que no se afecta flora, fauna, la resta de valors naturals. ni el resto de valores naturales. – Criteri núm. 8: àrees catalogades en aquest estudi d’impacte ambi- Criterio núm. 8: áreas catalogadas en el presente estudio de impacto ental com de valor paisatgístic «molt alt» o «alt». L’anàlisi del paisatge ambiental como de valor paisajístico «muy alto» o «alto». El análisis realitzat és l’apropiat a l’escala de treball del pla, 1:100.000, per la qual del paisaje realizado es el apropiado a la escala de trabajo del plan, cosa tampoc té sentit que d’aquest es derive la condició d’excloent per 1:100.000, por lo cual tampoco tiene sentido que del mismo se derive la a cap espai. Per això és necessari descendir al grau de detall següent condición de excluyente para ningún espacio. Por ello es necesario des- i exigir, en els estudis d’impacte ambiental de les implantacions eòli- cender al grado de detalle siguiente y exigir, en los estudios de impacto ques concretes la consideració de l’impacte paisatgístic i l’aplicació de ambiental de las implantaciones eólicas concretas la consideración del mesures correctores. impacto paisajístico y la aplicación de medidas correctoras. – Criteri núm. 9: qualificació d’un espai, pel planejament municipal, Criterio núm. 9: calificación de un espacio, por el planeamiento com a sòl no urbanitzable protegit, amb protecció específica de caràcter municipal, como suelo no urbanizable protegido, con protección espe- paisatgístic. Valen les consideracions efectuades per al criteri núm. 8. cífica de carácter paisajístico. Valen las consideraciones efectuadas para el criterio núm. 8. – Criteri núm. 10: existència d’espais compresos en el catàleg de Criterio núm. 10: existencia de espacios comprendidos en el catá- forests d’utilitat pública. L’aprofitament de l’energia eòlica també és logo de montes de utilidad pública. El aprovechamiento de la energía una activitat declarada com d’utilitat pública, per la qual cosa el caràcter eólica también es una actividad declarada como de utilidad pública, por excloent per raó de pertinença d’un espai al dit catàleg, no pertoca. En lo cual el carácter excluyente por razón de pertenencia de un espacio els estudis d’impacte ambiental de les implantacions eòliques concretes a dicho catálogo, no ha lugar. En los estudios de impacto ambiental de s’acreditarà la compatibilitat mediambiental de l’activitat en aquests las implantaciones eólicas concretas se acreditará la compatibilidad espais. medioambiental de la actividad en estos espacios. – Criteri núm. 11: territoris la vegetació dels quals està constituï- Criterio núm. 11: territorios cuya vegetación está constituida por da per formacions boscoses de pinedes de pi blanc, pinassa i pi roig i formaciones boscosas de pinares de carrasco, laricio y rodeno y mato- matolls amb arbratge clar. Aquest tipus de vegetació no s’ha considerat rrales con arbolado claro. Este tipo de vegetación no se ha considera- com excloent a causa de la seua relativa abundància sobre el territori do como excluyente debido a su relativa abundancia sobre el territorio valencià; constitueixen moltes vegades etapes de substitució. valenciano; constituyen muchas veces etapas de sustitución.

Zona 3: zones aptes. Zona 3: Zonas aptas. Són aquelles zones que no incorren en cap dels criteris d’exclusió Son aquellas zonas que no incurren en ninguno de los criterios de ni d’observança de prescripcions. exclusión ni de observancia de prescripciones. En relació amb la determinació resulta no obstant això, transcendent En relación con la determinación resulta no obstante trascendente lo el que indica al principi i final de l’apartat 4.4.4 de l’estudi d’impacte indicado al principio y final del apartado 4.4.4 del estudio de impacto ambiental ja que recalca l’abast de la valoració i el reflex de la incertesa ambiental ya que recalca el alcance de la valoración y el reflejo de la en la valoració dels impactes en el pla eòlic a tindre en compte en la fase incertidumbre en la valoración de los impactos en el plan eólico a tener de desenvolupament d’aquest. en cuenta en la fase de desarrollo del mismo. Així en l’inici del capítol s’indica sobre la importància del criteri Asi en el inicio del capítulo se indica acerca de la importancia del núm. 6: criterio núm. 6: «La delimitació de les zones aptes queda determinada per l’aplica- «La delimitación de las zonas aptas queda determinada por la apli- ció del conjunt de criteris establits a aquest efecte. En aquesta confi- cación del conjunto de criterios establecidos al efecto. En esta confi- guració definitiva juga un paper fonamental el criteri d’exclusió núm. guración definitiva juega un papel fundamental el criterio de exclusión 6, que s’entén fonamental ja que que aporta unes bases globals a la núm. 6, que se entiende fundamental por cuanto que aporta unas bases resolució del problema i facilita l’aplicació pràctica del pla». globales a la resolución del problema y facilita la aplicación práctica del plan». I al final d’aquest es diu: Y al final del mismo se dice: (…) En la sèrie de plans aptitud del territori per a l’aprofitament (…) En la serie de planos aptitud del territorio para el aprovecha- eòlic, s’arreplega el resultat final d’aquest procés. miento eólico, se recoge el resultado final de este proceso. L’anàlisi, del qual s’han obtingut les conclusions anteriorment rela- El análisis del cual se han obtenido las conclusiones anteriormente cionades, s’ha realitzat a partir de la cartografia del pla eòlic relativa als relacionadas se ha realizado a partir de la cartografía del plan eólico plans d’aptitud del territori per a l’aprofitament eòlic, contrastada amb relativa a los planos de aptitud del territorio para aprovechamiento eóli- plans de vegetació, amb la documentació disponible en la Conselleria de co, contrastada con planos de vegetación, con la documentación dispo- Medi Ambient, integrada per fotografia aèria de 1997 i Mapes de Cultiu nible en la propia Conselleria de Medio Ambiente, integrada por foto- (escales 1:50.000), per mitjà del coneixement del territori adquirit a grafía aérea de 1997 y Mapas de Cultivo (escalas 1: 50.000), mediante través de la resolució d’expedients d’avaluació de l’impacte ambiental el conocimiento del territorio adquirido a través de la resolución de de tota la Comunitat Valenciana, per mitjà de la consulta amb diversos expedientes de evaluación del impacto ambiental de toda la Comunitat tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, i amb la visita de camp a Valenciana, mediante la consulta con diversos técnicos de la Conselleria determinades àrees. El contrast d’informació i l’anàlisi subsegüent s’han de Medio Ambiente, y con la visita de campo a determinadas áreas. realitzat aplicant els criteris definits pel pla eòlic. S’ha determinat, a El contraste de información y el análisis subsiguiente se han realizado més, dins de les zones aptes amb prescripcions, la consideració d’espe- aplicando los criterios definidos por el propio plan eólico. Se ha deter- cial sensibilitat per a aquells espais que presenten característiques molt minado, además, dentro de las zonas aptas con prescripciones, la consi- pròximes a les definides amb criteris d’exclusió, a fi de recalcar el valor deración de especial sensibilidad para aquellos espacios que presentan d’aquests. Aquests espais apareixen grafiats en una sèrie específica de características muy próximas a las definidas con criterios de exclusión, plans de l’estudi d’impacte ambiental (escala 1:20000).» con el fin de recalcar el valor de los mismos. Estos espacios apare- cen grafiados en una serie específica de planos del estudio de impacto ambiental (escala 1:20000).» En el pla 1 de la sèrie de plans es grafien com a zones d’especial En el plano 1 de la serie de planos se grafían como zonas de especial sensibilitat de la zona 4 tres àrees: sensibilidad de la zona 4 tres áreas: – L’àrea compresa entre la zona no apta delimitada d’acord amb el – El área comprendida entre la zona no apta delimitada de acuerdo criteri núm. 6 que constitueix el límit occidental de la zona 4 i la vall con el criterio núm. 6 que constituye el limite occidental de la zona 4 y de Catí. el valle de Catí. – Els relleus situats entre la vall de Catí i el barranc de Sant Miquel – Los relieves situados entre el valle de Catí y el barranco de San a Albocàsser. Miguel en Albocàsser. – Les àrees situades entre els termes de Xert, Catí, Sant Mateu i la – Las áreas situadas entre los términos de Xert, Catí, Sant Mateu y Salzadella (Puig Cabrer i Mola del Buitre). Salzadella (Puig Cabrer y Muela del Buitre). L’adjudicatari de la zona 4 estableix una diferenciació dels criteris El adjudicatario de la zona 4 establece una diferenciación de los d’exclusió, considerant els criteris d’exclusió directa (criteris de l’1 al criterios de exclusión, considerando los criterios de exclusión directa 5) per als quals hi ha una cartografia digitalitzada o és possible la deli- (criterios de 1 a 5) para los que existe una cartografía digitalizada o es mitació directa sobre el terreny, mentre que la delimitació exacta del posible la delimitación directa sobre el terreno, mientras que la deli- corredor que respon al criteri 6 no és possible intuint que el límit entre mitación exacta del corredor que responde al criterio 6 no es posible la zona apta i no apta discorre alternativament pels vessants occidental intuyendo que el límite entre la zona apta y no apta discurre alternati- i oriental de les serres de Catí. Interpretant que la divisòria de vessant vamente por las vertientes occidental y oriental de las sierras de Catí. de Catí (susceptible d’aprofitament eòlic) no presenta diferències en els Interpretando que la divisoria de vertiente de Catí (susceptible de apro- valors ambientals es considera en principi la totalitat dels emplaçaments vechamiento eólico) no presenta diferencias en los valores ambientales de Nevera com a alternatives per a l’aprofitament eòlic havent d’estu- se considera en principio la totalidad de los emplazamientos de Nevera diar a base d’estudis de detall si les característiques dels dits emplaça- como alternativas para el aprovechamiento eólico debiendo estudiar a ments responen o no a algun dels criteris d’exclusió del pla eòlic. base de estudios de detalle si las características de dichos emplazamien- tos responden o no a alguno de los criterios de exclusión del plan eólico. En relació amb aquesta argumentació cal indicar que la Direcció En relación con esta argumentación hay que indicar que la Direc- General d’Energia va remetre després de l’aprovació del Pla eòlic de ción General de Energía remitió tras la aprobación del Plan eólico de la la Comunitat Valenciana, mitjançant l’Acord de 26 de juliol de 2001, Comunitat Valenciana, mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001 copia una còpia en format pdf dels documents del pla eòlic així com les capes en formato pdf de los documentos del plan eólico así como las capas georeferenciades de la cartografia generada en aquest. georreferenciadas de la cartografía generada en el mismo. Superposant les capes georeferenciades del pla eòlic amb les capes Superponiendo las capas georreferenciadas del plan eólico con las georeferenciades de les infraestructures eòliques aportades pel promotor capas georreferenciadas de las infraestructuras eólicas aportadas por el es pot observar que la major part dels aerogeneradors i infraestructura promotor se puede observar que la mayor parte de los aerogeneradores associada dels parcs Nevera I, Nevera II i Nevera III s’ubiquen en zona e infraestructura asociada de los parques Nevera I, Nevera II y Nevera no apta i la resta contigua o molt pròxima a aquesta. III se ubican en zona no apta y el resto colindante o muy próximo a ella. Tenint en compte la geomorfologia de la zona (relleus de taules i Teniendo en cuenta la geomorfología de la zona (relieves de mesas costes solcat per una xarxa fluvial molt encaixada), el criteri aplicat en y cuestas surcado por una red fluvial muy encajada), el criterio aplica- el pla eòlic per a la delimitació del corredor entre les ZEPA, no deixen do en el plan eólico para la delimitación del corredor entre ZEPAS, no lloc a una altra interpretació que no siga la de deixar lliure d’infraestruc- dejan lugar a otra interpretación que no sea la de dejar libre de infraes- tures eòliques les zones altes de les moles per considerar que hi ha un tructuras eólicas las zonas altas de las muelas por considerar que existe moviment significatiu d’avifauna entre les dues zones d’especial protec- un movimiento significativo de avifauna entre las dos zonas de especial ció considerant a més que, en l’àmbit de la unitat tabular del Maestrat, protección considerando además que, en el ámbito de la unidad tabular les moles constitueixen illes entre unitats cobertes amb vegetació que del Maestrat, las muelas constituyen islas entre unidades cubiertas con respon al criteri núm. 5 d’exclusió. vegetación que responde al criterio núm. 5 de exclusión. No obstant això, i a fi de l’eliminació de qualsevol subjectivitat No obstante lo anterior y en aras a la eliminación de cualquier sub- que poguera ser al·legada en la interpretació exposada en el paràgraf jetividad que pudiera ser alegada en la interpretación expuesta en el anterior s’ha procedit a l’anàlisi detallada de la proposta de desen- párrafo anterior se ha procedido al análisis detallado de la propuesta volupament tramitada basant-se en els estudis de detall existents, les de desarrollo tramitada en base a los estudios de detalle existentes, las característiques i el valor ambiental de l’àrea afectada pel conjunt de les características y valor ambiental del área afectada por el conjunto de las infraestructures de la zona 4 contrastat sobre el terreny. infraestructuras de la zona 4 contrastado sobre el terreno. En aquest sentit el primer estudi de detall que cal tindre en compte En este sentido el primer estudio de detalle que hay que tener en és l’estudi preoperacional d’avifauna realitzat entre desembre de 2007 i cuenta es el estudio preoperacional de avifauna realizado entre diciem- desembre de 2008 per l’empresa adjudicatària. bre de 2007 y diciembre de 2008 por la propia empresa adjudicataria. Les dades demanades per l’estudi preoperacional d’avifauna eviden- Los datos recabados por el estudio preoperacional de avifauna cien una elevada taxa d’encreuaments per les alineacions on es projec- evidencian una elevada tasa de cruces por las alineaciones donde se ten parcs eòlics, així com l’existència de punts de nidificació pròxims proyectan parques eólicos, así como la existencia de puntos de nidi- a aquestes. L’anàlisi realitzada pel Servei de Biodiversitat proposa, a la ficación próximas a las mismas. El análisis realizado por el Servicio vista de les dades obtingudes en l’estudi preoperacional d’avifauna per de Biodiversidad propone, a la vista de los datos obtenido en el estu- a la zona eòlica 4 i l’experiència adquirida per a altres zones eòliques dio preoperacional de avifauna para la zona eólica 4 y la experiencia en fase postoperacional, la necessitat d’adoptar mesures correctores adquirida para otras zonas eólicas en fase postoperacional, la necesidad per a evitar o almenys minimitzar els efectes negatius sobre l’avifauna. de adoptar medidas correctoras para evitar o al menos minimizar los efectos negativos sobre la avifauna. Tenint en compte que l’extensió dels corredors proposats, o les Teniendo en cuenta que la extensión de los pasillos propuestos, o las àrees de proximitat a punts de nidificació es referisca a la distribució áreas de proximidad a puntos de nidificación se refiera a la distribución de l’estudi d’avifauna, les infraestructures eòliques equivalents del pla del estudio de avifauna, las infraestructuras eólicas equivalentes del especial, pla energètic i l’estudi d’impacte ambiental que es veurien plan especial, plan energético y estudio de impacto ambiental que se afectats per les dites mesures correctores serien: verían afectados por dicha medida correctoras serían: – Parc eòlic Nevera I: – Parque eólico Nevera I: Tram dels aerogeneradors 6 a 11 d’estudi d’avifauna que afecta les Tramo de los aerogeneradores 6 a 11 de estudio de avifauna que posicions 9 a 16, subestació i línia elèctrica d’evacuació del pla especial. afecta a los posiciones 9 a 16, subestación y línea eléctrica de evacua- ción del plan especial. – Parc eòlic Nevera III: – Parque eólico Nevera III: Tram comprés entre els aerogeneradors 5 a 8 de l’estudi d’avifauna Tramo comprendido entre los aerogeneradores 5 a 8 del estudio de que afecta segons el disseny del pla especial a les posicions 8 a 10 i avifauna que afecta según el diseño del plan especial a las posiciones aproximadament el tram situat 300 metres al sud de la posició 8. 8 a 10 y aproximadamente el tramo situado 300 metros al sur de la posición 8. Tram comprés entre els aerogeneradors 13 a 16 de l’estudi d’avifau- Tramo comprendido entre los aerogeneradores 13 a 16 del estudio na que afecta segons el disseny del pla especial a les posicions 13 a 15 de avifauna que afecta según el diseño del plan especial a las posiciones i tram fins al camí ramader situat al nord d’aquestes. 13 a 15 y tramo hasta la vía pecuaria situada al norte de las mismas. Alineació d’aerogeneradors 1 a 4 de l’estudi d’avifauna pròxims a Alineación de aerogeneradores 1 a 4 del estudio de avifauna próxi- àrees de nidificació de voltor comú i falcó pelegrí, que es corresponen mos a áreas de nidificación de buitre leonado y halcón peregrino, que amb el tram comprés entre els aerogeneradors 1 a 5 del pla especial. se corresponden con el tramo comprendido entre los aerogeneradores 1 a 5 del plan especial. – Parc de Pedrafita. – Parque de Piedrafita. Aerogenerador 13 de l’estudi d’avifauna que coincideix amb la dis- Aerogenerador 13 del estudio de avifauna que coincide con la dis- tribució del pla especial. tribución del plan especial. A això cal afegir en relació amb la possible afectació a l’avifauna: A ello hay que añadir en relación con la posible afección a la avi- fauna: – Que en els trams compresos entre els aerogeneradors 11 a 18 del – Que en los tramos comprendidos entre los aerogeneradores 11 a parc Nevera I i del 20 al 25 del parc de Pedrafita l’afectació a l’avifauna 18 del parque Nevera I y del 20 al 25 del parque de Piedrafita la afec- té un grau d’incertesa elevat ja que en el primer cas no hi ha dades en ción a la avifauna tiene un grado de incertidumbre elevado puesto que l’època hivernal i en el segon la prospecció no s’ha dut a terme per la en el primer caso no existen datos en la época invernal y en el segundo impossibilitat d’accés. la prospección no se ha llevado a cabo por la imposibilidad de acceso. – Que en el cas del parc eòlic Pedrafita, no obstant això, l’afecta- – Que en el caso del parque eólico Piedrafita, no obstante lo ante- ció es preveu elevada per la proximitat a punts de nidificació de voltor rior, la afección se prevé elevada por la proximidad a puntos de nidifi- comú. cación de buitre leonado. – Que així mateix hi ha un cert grau d’incertesa respecte de les – Que asimismo existe un cierto grado de incertidumbre respecto de següents alineacions i/o posicions del pla especial a causa de les dife- las siguientes alineaciones y/o posiciones del plan especial debido a las rències amb el disseny de l’estudi d’avifauna: diferencias con el diseño del estudio de avifauna: Posicions 6, 7, 9 i 10 del parc Nevera III ja que se situen en posici- Posiciones 6, 7, 9 y 10 del parque Nevera III ya que se sitúan en ons inexistents en el disseny de l’estudi d’avifauna. posiciones inexistentes en el diseño del estudio de avifauna. Posicions 1 a 8 i posicions 17 a 20 del parc Nevera I es concentren Posiciones 1 a 8 y posiciones 17 a 20 del parque Nevera I se con- en el tram ocupat per les posicions 1 a 5 i 12 a 13 de l’estudi d’avifauna centran en el tamo ocupado por las posiciones 1 a 5 y 12 a 13 del estu- respectivament, és a dir s’ha reduït substancialment la distància entre dio de avifauna respectivamente, es decir se ha reducido sustancialmen- aerogeneradors. te la distancia entre aerogeneradores. – Que donada la dispersió del voltor comú cap al sud de Castelló les – Que dada la dispersión del buitre leonado hacia el sur de Castellón dades de flux actuals podrien ser significativament majors que les evi- los datos de flujo actuales podrían ser significativamente mayores que denciades per l’estudi d’avifauna, considerant l’informe de biodiversitat los evidenciados por el estudio de avifauna, considerando del informe sobre patrons de l’ús de l’espai (febrer de 2011). de biodiversidad sobre patrones del uso del espacio (febrero de 2011). Per tot l’anterior la delimitació de zona no apta en la zona 4 hauria Por todo lo anterior la delimitación de zona no apta en la zona 4 d’incloure, com a mínim, la superfície del cim corresponent als cor- debería incluir, como mínimo, la superficie de cumbrera correspon- redors d’avifauna proposats com a mesura correctora així com a les diente a los pasillos de avifauna propuestos como medida correctora alineacions pròximes a àrees de nidificació de voltor comú. así como a las alineaciones próximas a áreas de nidificación de buitre leonado. En segon lloc analitzarem la vegetació existent en les àrees afecta- En segundo lugar analizaremos la vegetación existente en las áreas des per la proposta de desenrvolupament, entenent com a tal el conjunt afectadas por la propuesta de desarrollo, entendiendo como tal el con- de les infraestructures necessàries per a la posada en funcionament de junto de las infraestructuras necesarias para la puesta en funcionamiento les instal·lacions eòliques de la zona 4 (aerogeneradors, rases per a les de las instalaciones eólicas de la zona 4 (aerogeneradores, zanjas para línies elèctriques interiors, accessos interiors i exteriors, subestacions, las líneas eléctricas interiores, accesos interiores y exteriores, subesta- línies elèctriques aèries d’evacuació de l’energia generada, i la resta ciones, líneas eléctricas aéreas de evacuación de la energía generada, y d’obra civil associada). demás obra civil asociada). La descripció de la vegetació en la documentació aportada pel La descripción de la vegetación en la documentación aportada por promotor transmet en tot cas la idea que la vegetació de la zona està el promotor transmite en todo caso la idea de que la vegetación de la dominada per les sèries de degradació de la vegetació climàcica que en zona se encuentra dominada por las series de degradación de la vegeta- aquest cas són boscos esclerofil·les mediterranis dominats per l’alzina ción climácica que en este caso son bosques esclerófilos mediterráneos i la carrasca (Quercus ilex i Quercus rotundifolia) i que la presència de dominados por la encina y la carrasca (Quercus ilex y Quercus rotundi- la vegetació potencial és residual. folia) y que la presencia de la vegetación potencial es residual. No obstant això, sobre el terreny es pot constatar que la presèn- Sin embargo sobre el terreno se puede constatar que la presencia cia de l’alzina no sols no és residual sinó que predomina clarament el de la encina no solo no es residual sino que predomina claramente el paisatge i està acompanyada per espècies com el roure valencià i la paisaje siendo acompañada por especies como el quejigo y la sabina savina negral que en alguns enclavaments constitueixen les espècies negral que en algunos enclaves constituyen las especies dominantes, lo dominants, la qual cosa ratifica la delimitació de l’emplaçament que el que viene a ratificar la delimitación del emplazamiento que el promotor promotor denomina Serres de Catí com a zona d’especial sensibilitat en denomina Sierras de Catí como zona de especial sensibilidad en el estu- l’estudi d’impacte ambiental del pla eòlic. dio de impacto ambiental del plan eólico. Cal assenyalar a més que l’evolució de la vegetació en aquesta zona Hay que señalar además que la evolución de la vegetación en esta no és regressiva sinó tot al contrari. De la comparació del mapa d’apro- zona no es regresiva sino todo lo contrario. De la comparación del fitament i cultius a escala 1:50.000 publicat en el moment d’aprovació mapa de aprovechamiento y cultivos a escala 1:50.000 publicado en del pla eòlic (1980-1990) amb l’actual (2000-2010) es desprén no sols el momento de aprobación del plan eólico (1980-1990) con el actual la dominància de l’alzinar sinó un increment significatiu tant de les (2000-2010) se desprende no solo la dominancia del encinar sino un superfícies com dels percentatges d’ocupació com una evolució de l’es- incremento significativo tanto de las superficies como de los porcentajes tat de l’alzina. de ocupación como una evolución del estado de la encina. A fi d’aportar dades objectives sobre l’extensió i l’ocupació de Con el fin de aportar datos objetivos acerca de la extensión y la la vegetació de la zona s’ha recorregut al mapa forestal d’Espanya ocupación de la vegetación de la zona se ha recurrido al mapa forestal 1:50.000 Comunitat Autònoma Valenciana, els treballs de camp del qual de España 1:50.000 Comunitat Autónoma Valenciana, cuyos trabajos van ser realitzats l’any 2005 amb suport digital procedent del SIGPAC. de campo fueron realizados en el año 2005 con soporte digital proce- A fi de completar les dades en relació amb la composició del matoll dente del SIGPAC. Con el fin de completar los datos en relación a la s’ha consultat les dades del mapa d’aprofitament i cultius del Ministeri composición del matorral se ha consultado los datos del mapa de apro- d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. vechamiento y cultivos del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. S’ha analitzat la superfície corresponent a la unitat de relleu Ser- Se ha analizado la superficie correspondiente a la unidad de relieve res de Catí (segons denominació del document justificació del PECV Sierras de Catí (según denominación del documento justificación del presentat pel promotor) on s’assenten els emplaçaments de Nevera I, PECV presentado por el promotor) donde se asientan los emplazamien- Nevera II i Nevera III. i l’emplaçament on s’assenta el parc de Pedrafita tos de Nevera I, Nevera II y Nevera III. y el emplazamiento donde se (unitat de relleu Serres de la Creu). asienta el parque de Piedrafita (unidad de relieve Sierras de la Creu). Grosso modo es dedueix: A groso modo se deduce: – Que la unitat de relleu Serres de Catí delimitada pels barrancs de – Que la unidad de relieve Sierras de Catí delimitada por los barran- Givalcolla i dels Horts a l’oest i per la vall de Catí a l’est, està consti- cos de Givalcolla y de Els Horts al oeste y por el valle de Catí al este, tuïda per dos subunitats d’altiplà geogràficament separades pel barranc está constituida por dos subunidades de altiplanicie geográficamente de l’Empriu allargades i amb una amplària variable que es corresponen separadas por el barranco de L’Empriu alargadas y con una anchura amb els paratges Campanerets-Tossal de la Nevera i Cap del Llop al variable que se corresponden con los parajes Campanerets-Pico Nevera nord i amb la costanera Emlloca i el puntal d’Orenga al sud, cobertes y Cap del Llop al norte y con la costera Emlloca y el puntal d’Orenga al pel tipus estructural pastiu-matoll. sur, cubiertas por el tipo estructural pastizal-matorral. El vessant occidental d’ambdues subunitats està ocupat pel tipus La vertiente occidental de ambas subunidades está ocupada por el estructural de bosc, mentre que en el vessant oriental el tipus estructural tipo estructural de bosque, mientras que en la vertiente oriental el tipo de bosc ocupa la meitat superior del vessant i en la meitat inferior pre- estructural de bosque ocupa la mitad superior de la ladera y en la mitad domina el matoll encara que també hi ha alguna unitat de pastiu-matoll. inferior predomina el matorral aunque también hay alguna unidad de pastizal-matorral. – Que el relleu sobre el qual s’assenta l’emplaçament de Pedrafita – Que el relieve sobre el que se asienta el emplazamiento de Piedra- està ocupat majoritàriament pel tipus estructural de matoll, encara que fita está ocupado mayoritariamente por el tipo estructural de matorral, en el vessant occidental hi ha unitats d’extensió considerable de bosc, aunque en la vertiente occidental se encuentran unidades de extensión de pastiu i en menor grau de pastiu i cultius. considerable de bosque, de pastizal y en menor medida de pastizal y cultivos. A continuació s’inclouen les dades quantitatives corresponents a la A continuación se incluyen los datos cuantitativos correspondientes unitat de relleu Serres de Catí. a la unidad de relieve Sierras de Catí. En la taula núm. 1 s’inclouen les unitats de pastiu matoll distingint En la tabla núm. 1 se incluyen las unidades de pastizal matorral si estan en el cim o en el vessant i en segon lloc la superfície de matoll distinguiendo si son en cumbrera o en ladera y en segundo lugar la que està en la seua totalitat en el vessant oriental i sud. superficie de matorral que se encuentra en su totalidad en la vertiente oriental y sur. El mapa forestal no especifica per a les unitats de matoll la densitat El mapa forestal no especifica para las unidades de matorral la frac- de recobriment ni les espècies presents, ja que es consigna com a tal ción de cabida cubierta ni las especies presentes, ya que se consigna «l’Agrupació vegetal definida per la seua estructura o pel seu aspecte, como tal la «Agrupación vegetal definida por su estructura o por su conferits pel fet que el seu estrat superior o el més alt amb espessor aspecto, conferidos por el hecho de que su estrato superior o el más alto estan caracteritzats pel predomini de mates (espècies llenyoses relativa- con espesura están caracterizados por el predominio de matas (especies ment baixes i ramificades des de la seua base)». No obstant això, sobre leñosas relativamente bajas y ramificadas desde su base)». No obstante el terreny es pot constatar la presència d’alzina acompanyant el coscoll lo anterior sobre el terreno se puede constatar la presencia de encina en les cotes inferiors, corresponent en els mapes d’aprofitament i cultius acompañando a la coscoja en las cotas inferiores, correspondiendo en 2000-2010 (1:50.000) de la cartografia del Ministeri d’Agricultura i los mapas de aprovechamiento y cultivos 2000-2010 (1:50.000) de la Medi Ambient àrees de matoll amb un estrat arbori de frondoses (alzina) cartografía del Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente áreas de en percentatges que oscil·len entre un 5 i un 15 %. matorral con un estrato arbóreo de frondosas (encina) en porcentajes que oscilan entre un 5 y un 15 %. En la taula núm. 2 s’especifiquen les dades relatives a les unitats de En la tabla núm. 2 se especifican los datos relativos a las unidades bosc del mapa forestal: densitat de recobriment, espècie dominant, tipus de bosque del mapa forestal: fracción de cabida cubierta, especie domi- de distribució i superfície. nante, tipo de distribución y superficie.

Tipus estructural Ubicació Superfície (ha) Tipo estructural Ubicación Superficie (ha) Pastiu-matollar Cim Serra d’en Seller 211,32 Pastizal-matorral Cumbrera Serra d’en Seller 211,32 Pastiu matoll Cim Orenga 214,95 Pastizal matorral Cumbrera Orenga 214,95 Pastiu matoll Vessant oriental Serra d’en Seller 160,81 Pastizal matorral Vertiente oriental Serra d’en Seller 160,81 Matoll Vessants orientals i sud de cims 1335,53 Matorral Vertientes oriental y sur de cumbreras 1335,53

Taula núm. 1. Unitat de relleu Serra de Catí. Superfícies i situació de les unitats Tabla núm. 1. Unidad de relieve Sierra de Catí. Superficies y situación de las uni- de pastiu-matoll i matoll segons dades mapa forestal MFE50 1:50.000 Comunitat dades de pastizal-matorral y matorral según datos mapa forestal MFE50 1:50.000 Valenciana (2005). Comunitat Valenciana (2005).

Fracción Fracció Distribució/superfície (ha) Distribución/superficie (ha) Tipus Espècie Tipo cabida Especie cabuda estructural dominant Peus estructural cubierta Dominante Pies coberta (%) Discontinu Uniforme Discontínuo Uniforme aïllats (%) aislados Bosc 30 Savina negral 64,70 Bosque 30 Sabina negral 64,70 Bosc 35 Alzina 86,80 Bosque 35 Encina 86,80 Bosc 40 Alzina 46,40 10,20 70,70 Bosque 40 Encina 46,40 10,20 70,70 Bosc 45 Savina negral 52,40 Bosque 45 Sabina negral 52,40 Bosc 45 Alzina 32,70 14,90 69,57 Bosque 45 Encina 32,70 14,90 69,57 Bosc 50 Alzina 141,40 Bosque 50 Encina 141,40 Bosc 55 Alzina 5,00 168,31 Bosque 55 Encina 5,00 168,31 Bosc 60 Alzina 205,50 Bosque 60 Encina 205,50 Bosc 65 Roure valencià 16,80 Bosque 65 Quejigo 16,80 Bosc 65 Alzina 280,33 Bosque 65 Encina 280,33 Bosc 70 Roure valencià 6,10 Bosque 70 Quejigo 6,10 Bosc 70 Alzina 232,76 Bosque 70 Encina 232,76 Bosc 75 Roure valencià 66,20 Bosque 75 Quejigo 66,20 Bosc 75 Alzina 117,55 Bosque 75 Encina 117,55 Bosc 80 Alzina 316,42 Bosque 80 Encina 316,42 Bosc 85 Alzina 870,30 Bosque 85 Encina 870,30 Bosc 90 Alzina 30,60 Bosque 90 Encina 30,60 Total 148,30 392,90 2.499,04 Total 148,30 392,90 2.499,04

Taula núm. 2. Unitat de relleu Serra de Catí. Unitats de bosc segons dades mapa Tabla núm. 2. Unidad de relieve Sierra de Catí. Unidades de bosque según datos forestal MFE501:50.000 Comunitat Valenciana (2005). mapa forestal MFE501:50.000 Comunitat Valenciana (2005).

És evident que la unitat relleus de les Serres de Catí és un paisatge Es evidente que la unidad relieves de las Sierras de Catí es un pai- eminentment forestal amb predomini de la carrasca en diversos estats saje eminentemente forestal con predominio de la carrasca en diver- de desenvolupament i presència de roure valencià i savina negral en els sos estados de desarrollo y presencia de quejigo y sabina negral en las vessants que de vegades voregen els cims i inclús els ocupen com és laderas que en ocasiones bordean las cumbreras e incluso las ocupan el cas del tram entre els aerogeneradors 11 a 17 del parc Nevera II, del como es el caso del tramo entre los aerogeneradores 11 a 17 del parque tram comprés entre els aerogeneradors 1 a 9 del parc Nevera I així com Nevera II, del tramo comprendido entre los aerogeneradores 1 a 9 del en el tram d’alineació situat al sud de l’accés principal del parc Nevera parque Nevera I así como en el tramo de alineación situado al sur del III. En les unitats de matoll, sobretot en les cotes més baixes hi ha una acceso principal del parque Nevera III. En las unidades de matorral, presència important de coscoll (Quercus coccifera). sobre todo en las cotas más bajas existe una presencia importante de coscoja (Quercus coocifera). En aquest sentit cal ressaltar allò que s’ha assenyalat en l’informe En este sentido hay que resaltar lo señalado en el informe de orde- d’ordenació sostenible del medi sobre la confirmació de l’existència nación sostenible del medio sobre la confirmación de la existencia de dels hàbitats que motiven la declaració com a LIC d’una part de la zona, los hábitats que motivan la declaración como LIC de parte de la zona, tenint en compte que tant els alzinars com els savinars són formacions teniendo en cuenta que tanto los encinares como los sabinares son for- que responen al criteri d’exclusió núm. 5 del pla eòlic. maciones que responden al criterio de exclusión núm. 5 del plan eólico. A això cal afegir l’existència d’espècies d’interés per la seua raresa, A ello hay que añadir la existencia de especies de interés por su singularitat i escassetat com el Tossal de Nevera que el promotor ha rareza, singularidad y escasez como el Tossal de Nevera que el promo- eliminat com a emplaçament apte per a aerogeneradors per l’existència tor ha eliminado como emplazamiento apto para aerogeneradores por la de teix (Taxus baccata), Oma (Ulmus glabra) i grèvol (Ilex aquifolium). existencia de tejo (Taxus baccata), Olmo de montaña (Ulmus glabra) y acebo (Ilex aquifolium). La qualitat ambiental dels emplaçaments proposats d’acord amb La calidad ambiental de los emplazamientos propuestos de acuerdo les anàlisis de l’avifauna i la vegetació realitzades anteriorment es veu con los análisis de la avifauna y la vegetación realizados anteriormente incrementada per l’existència de les espècies d’interés que, d’acord amb se ve incrementada por la existencia de las especies de interés que, de les dades del banc de dades de la biodiversitat hi ha en l’entorn pròxim: acuerdo con los datos del banco de datos de la biodiversidad existen en el entorno próximo: – Auró (Acer opalus ssp. granatense). – Arce de hoja pequeña (Acer opalus ssp. granatense). – Biscutela stenophylla. – Biscutela stenophylla. – Cephalanthera damsonium. – Cephalanthera damsonium. – Crataegus monogyna. – Crataegus monogyna. – Limodorum trabutianum. – Limodorum trabutianum. – Pinassa Pinus nigra ssp salzmannii. – Pino negro Pinus nigra ssp salzmannii. – Til·ler (Tilia platyphyllos)*. – Tilo (Tilia platyphylios)*. – Tòtil (Alytess obstetricans). – Sapo partero (Alytess obstetricans). – Cabra salvatge (Capra pirinenca). – Cabra montés (Capra pirenaica). – Eriçó comú (Erinaceus europeus). – Erizo común (Erinaceus europeus). – Geneta (Genetta genetta). – Gineta (Genetta genetta). – Serp verda (Malpolon monspessulanus). – Culebra bastarda (Malpolon monspessulanus). – Serp d’aigua (Natrix maura). – Culebra viperina (Natrix maura). – Fagina (Martes foina). – Garduña (Martes foina). – Teixó (Meles meles). – Tejón (Meles meles). – Ofegabous (Pleurodeles waltl)*. – Gallipato (Pleurodeles waltl)*. – Colom tudó (Columba palumbus). – Paloma torcaz (Columba palumbus). – Còlit roquer (Oenanthe oenanthe). – Collalba gris (Oenenthe oenenthe). – Palput (Upupa epops). – Abubilla (Upupa epops). – Granota verda (Rana perezi). – Rana común (Rana perezi). (*) Espècie prioritària. (*) Especie prioritaria. Un altre aspecte transcendent en la viabilitat de la proposta de Otro aspecto trascendente en la viabilidad de la propuesta de desa- desenvolupament de la zona 4, posat ja de manifest en la tramitació rrollo de la zona 4, puesto ya de manifiesto en la tramitación del plan del pla eòlic, és l’afectació al patrimoni cultural. Tal com es desprén eólico, es la afección al patrimonio cultural. Tal y como se desprende de l’informe de la Direcció Territorial de Castelló l’àrea presenta una del informe de la Dirección Territorial de Castellón el área presenta una gran riquesa d’elements patrimonials d’interés i destaquen els conjunts gran riqueza de elementos patrimoniales de interés destacando los con- d’art rupestre pintats coneguts entre el barranc de la Gassulla i la Vall- juntos de arte rupestre pintados conocidos entre el barranco de la Gas- torta, així com de jaciments arqueològics associats a aquests i elements sulla y la Valltorta, así como de yacimientos arqueológicos asociados a etnològics lligats al tipus de poblament i a la utilització tradicional del los mismos y elementos etnológicos ligados al tipo de poblamiento y a territori. la utilización tradicional del territorio. A més dels elements d’interés enumerats en l’informe remés per la Además de los elementos de interés enumerados en el informe remi- Direcció General de Patrimoni Cultural, s’ha identificat, en l’àmbit del tido por la Dirección General de Patrimonio cultural, se ha identificado, parc eòlic Nevera II el jaciment Campanerets, ubicat en el relleu del en el ámbito del parque eólico Nevera II el yacimiento Campanerets, mateix nom. ubicado en el relieve del mismo nombre. La densitat de conjunts pintats situats en un entorn amb elevat valor La densidad de conjuntos pintados situados en un entorno con ecològic i cultural va impulsar la declaració d’aquesta àrea com a parc elevado valor ecológico y cultural impulsó la declaración de esta área cultural. como parque cultural. Encara que la dita declaració no s’ha materialitzat, l’afectació direc- Aunque dicha declaración no se ha materializado, la afección direc- ta i/o indirecta als elements d’interés d’existents en els parcs o el seu ta y/o indirecta a los elementos de interés de existentes en los parques entorn ha sigut considerada incompatible amb la figura de bé d’interés o su entorno ha sido considerada incompatible con la figura de bien de cultural. interés cultural. La proposta efectuada és, tal com s’assenyala en els informes eme- La propuesta efectuada es, tal y como se señala en los informes sos per la Direcció Territorial de Medi Ambient de Castelló, parcialment emitidos por la Dirección Territorial de Medio Ambiente de Castellón, incompatible amb camins ramaders i/o elements ramaders classificats parcialmente incompatible con vías pecuarias y/o elementos pecuarios ja que es produiria la seua ocupació per infraestructures eòliques per- clasificados ya que se produciría su ocupación por infraestructuras eóli- manents. Les infraestructures que són o poden ser incompatibles són: cas permanentes. Las infraestructuras que son o pueden ser incompa- tibles son: Parc eòlic de Pedrafita: Parque eólico de Piedrafita: – Afectació al descansador de la Llacunassa pels aerogeneradors – Afección al descansadero de la Llacunassa por los aerogenera- 1 i 2. dores 1 y 2. – Possible afectació al camí ramader assagador de Cap de Terme – Posible afección a la vía pecuaria colada de Cap de Terme por los pels aerogeneradors 3, 4, 16 a 18 i 21 a 23. aerogeneradores 3, 4, 16 a 18 y 21 a 23. – Possible afectació de la carrerassa de la Font de Brusca per l’ae- – Posible afección de la colada de la Font de la Brusca por el aero- rogenerador 13. generador 13. Parc eòlic Nevera III. Parque eólico Nevera III. Possible afectació al camí ramader carrerassa de la Forest Blanca a Posible afección a la vía pecuaria colada del Monte Blanco a la la Buitrera per l’aerogenerador núm. 5. Buitrera por el aerogenerador núm. 5. Finalment l’objecte d’avaluació ambiental d’aquesta fase (pla espe- Por último el objeto de evaluación ambiental de esta fase (plan cial i pla energètic) és la valoració dels impactes derivats del conjunt de especial y plan energético) es la valoración de los impactos derivados les infraestructures eòliques sobre la totalitat dels aspectes que han de del conjunto de las infraestructuras eólicas sobre la totalidad de los ser considerats d’acord amb el que estableix l’article 13 de la normativa aspectos que deben ser considerados de acuerdo a lo establecido en el del pla eòlic. artículo 13 de la normativa del plan eólico. És per això que és necessari identificar i valorar els efectes tant de Es por ello que es necesario identificar y valorar los efectos tanto de les infraestructures principals com de les accions i infraestructures per las infraestructuras principales como de las acciones e infraestructuras a la posada en funcionament dels parcs eòlics. En aquest sentit resulta para la puesta en funcionamiento de los parques eólicos. En este sentido absolutament imprescindible valorar els impactes derivats de l’obra resulta absolutamente imprescindible valorar los impactos derivados de civil: accessos principals, línies elèctriques del sistema d’evacuació la obra civil: accesos principales, líneas eléctricas del sistema de eva- subterrànies i aèries, accessos interiors i elements associats a la ins- cuación subterráneas y aéreas, accesos interiores y elementos asociados tal·lació de cada aerogenerador (sabata i plataforma de muntatge). Per a la instalación de cada aerogenerador (zapata y plataforma de montaje). a una correcta valoració dels impactes derivats de l’obra civil resulta Para una correcta valoración de los impactos derivados de la obra civil forçós tindre en compte tant la fisiografia de la zona com la topografia resulta forzoso tener en cuenta tanto la fisiografía de la zona como la a escala de projecte. topografía a escala de proyecto. Els parcs de Nevera I, Nevera II i Nevera III es projecten sobre la Los parques de Nevera I, Nevera II y Nevera era III se proyec- zona tabular del Maestrat definida en el pla eòlic com a «relleus de tau- tan sobre la zona tabular del Maestrat definida en el plan eólico como les i costes, solcades per una xarxa fluvial molt encaixada que origina «relieves de mesas y cuestas, surcadas por una red fluvial muy encajada moles de gran bellesa paisatgística». que origina muelas de gran belleza paisajística». La diferència altitudinal que ha de salvar-se per a accedir als empla- La diferencia altitudinal que debe salvarse para acceder a los empla- çaments concrets dels parcs considerant la cota inferior dels relleus des zamientos concretos de los parques considerando la cota inferior de los d’on parteixen els accessos principals i la del punt on el camí arriba relieves desde donde parten los accesos principales y la del punto donde al cim es xifra en el cas de l’accés principal comú dels parcs Nevera I el camino alcanza la cumbre se cifra en el caso del acceso principal i Nevera II aproximadament en 400 m i en el cas del parc Nevera III común de los parques Nevera I y Nevera II aproximadamente en 400 aproximadament en uns 340 metres. m y en el caso del parque Nevera III aproximadamente en unos 340 metros. El desnivell existent entre les subestacions projectades (parc de El desnivel existente entre las subestaciones proyectadas (parque de Nevera I i Nevera III) entre la ubicació del la subestació i la vall de Catí. Nevera I y Nevera III) entre la ubicación del la subestación y el valle de Catí. Ambdós infraestructures associades al parc discorren per vessants Ambas infraestructuras asociadas al parque discurren por laderas amb pendent entre 30 i 40 % coberts per carrascars, carrascars rouredes con pendientes ente 30 y 40 % cubiertas por carrascales, carrascales i/o savinars negrals més o menys densos que responen al tipus estructu- quejigares y/o sabinares negrales más o menos densos que responden ral de bosc o de matoll. En aquest sentit cal assenyalar que d’acord amb al tipo estructural de bosque o de matorral. En este sentido hay que els càlculs realitzats pel promotor la superfície afectada per l’obra civil señalar que de acuerdo con los cálculos realizados por el promotor la es correspon majoritàriament als camins d’accés que en el cas dels parcs superficie afectada por la obra civil se corresponden mayoritariamente Nevera I i II i Nevera III discorren per àrees amb vegetació que respon a los caminos de acceso que en el caso de los parques Nevera I y II y al criteri 5 tal com ha quedat àmpliament exposat. No obstant això, del Nevera III discurren por áreas con vegetación que responde al criterio 5 dit càlcul s’han exclòs la superfície necessària per al gir de camions, per tal y como ha quedado ampliamente expuesto. No obstante lo anterior al parc de maquinària i els accessos, suports i carrers per a la instal·lació de dicho cálculo se han excluido la superficie necesaria para el giro de de la línia elèctrica. camiones, para el parque de maquinaria y los accesos, apoyos y calles para la instalación de la línea eléctrica. El condicionament dels camins d’accés principal així com l’obertu- El acondicionamiento de los caminos de acceso principal así como ra de nous accessos per al muntatge dels suports de les línies elèctriques la apertura de nuevos accesos para el montaje de los apoyos de las líneas requereixen importants moviments de terra. Considerant els pendents eléctricas requieren importantes movimientos de tierra. Consideran- dels vessants pels quals discorren els camins, l’afectació sobre el terreny do las pendientes de las laderas por las que discurren los caminos, la excedeix considerablement l’amplària de la plataforma i les cunetes de afección sobre el terreno excede considerablemente la anchura de la manera que els impactes residuals sobre el relleu, la vegetació i per tant plataforma y las cunetas de forma que los impactos residuales sobre el sobre el paisatge es consideren crítics. relieve, la vegetación y por ende sobre el paisaje se consideran críticos. En el cas del parc eòlic de Pedrafita la diferència altitudinal és molt En el caso del parque eólico de Piedrafita la diferencia altitudinal menys acusada, encara que el camí és de nova obertura i discorre per un es mucho menos acusada, aunque el camino es de nueva apertura y vessant amb elevada visibilitat. discurre por una ladera con elevada visibilidad. En el document de justificació de modificació del pla eòlic presentat En el documento de justificación de modificación del plan eólico pel promotor, en relació amb l’impacte relacionat amb les infraestruc- presentado por el promotor, en relación al impacto relacionado con las tures associades s’indica «La infraestructura d’evacuació d’energia i infraestructuras asociadas se indica «La infraestructura de evacuación l’obertura d’accessos són sens dubte les actuacions que major impacte de energía y la apertura de accesos son sin duda las actuaciones que ambiental produeixen de totes les associades a la construcció d’un parc mayor impacto ambiental producen de todas las asociadas a la construc- eòlic (...). La realització d’aquestes infraestructures requereix per a la ción de un parque eólico (…). La realización de estas infraestructuras seua justificació una potència mínima a instal·lar a fi que l’afectació a requiere para su justificación una potencia mínima a instalar al obje- l’entorn quede compensada pels beneficis associats a la instal·lació del to de que la afección al entorno quede compensada por los beneficios parc eòlic i es rendibilitze a més la inversió feta». asociados a la instalación del parque eólico y se rentabilice además la inversión acometida». D’altra banda els emplaçaments corresponents a la unitat denomi- Por otra parte los emplazamientos correspondientes a la unidad nada Serres de Catí on s’ubiquen els aerogeneradors i les infraestructu- denominada Sierras de Catí donde se ubican los aerogeneradores e res associades (plataformes, fonaments, rases, etc.) presenten un relleu infraestructuras asociadas (plataformas, cimentaciones, zanjas, etc.) irregular que es complica localment i dona lloc a cims molt reduïts, presentan un relieve irregular que se complica localmente dando lugar inexistents o amb molts alts i baixos de vegades amb un marcat mode- a cumbreras muy reducidas, inexistentes o con muchos altibajos en oca- latge càrstic en forma de lapiaz, vessants accentuats o molt accentuats siones con un marcado modelado kárstico en forma de lapiaz, laderas coronats sovint per parets subverticals. El parc de Pedrafita presenta acentuadas o muy acentuadas coronadas frecuentemente por paredes també una elevada complexitat local determinada per la seua situació subverticales. El parque de Piedrafita también presenta también una en la zona estructural de Catí que compresa entre les falles de Catí i elevada complejidad local determinada por su situación en la zona Tírig es caracteritza per presentar falles llargues i d’important salt amb estructural de Catí que comprendida entre las fallas de Catí y Tírig se directrius catalanes i una freqüent sèrie de falles menys importants de caracteriza por presentar fallas largas y de importante salto con direc- direcció E-O. trices catalanas y una frecuente serie de fallas menos importantes de dirección E-O. L’escala dels plans de l’avantprojecte i del pla especial no reflecteix La escala de los planos del anteproyecto y del plan especial no refle- la intricada i abrupta topografia que s’observa en el terreny en una part ja la intrincada y abrupta topografía que se observa en el terreno en una important de les alineacions. parte importante de las alineaciones. Les alineacions que presenten més dificultats constructives són: Las alineaciones que presentan mayores dificultades constructivas son: – Des del Tossal de la Nevera inclòs cap al nord, és a dir, la totalitat – Desde el Tossal de la Nevera incluido hacia el norte es decir la del parc Nevera II. totalidad del parque Nevera II. – L’alineació situada al sud del final del camí d’accés principal als – La alineación situada al sur del final del camino de acceso prin- parcs Nevera I i II, és a dir, els aerogeneradors 1 a 8 del parc Nevera I. cipal a los parques Nevera I y II es decir los aerogeneradores 1 a 8 del parque Nevera I. – El puntal d’Orenga en el parc eòlic de Nevera III que inclou el – El puntal de Orenga en el parque eólico de Nevera III que incluye tram d’aerogeneradors 1 a 5. el tramo de aerogeneradores 1 a 5. – El tram d’alineació entre els aerogeneradors 11 a 25 del parc eòlic – El tramo de alineación entre los aerogeneradores 11 a 25 del par- de Pedrafita. que eólico de Piedrafita. La dificultat constructiva, des del punt de vista ambiental, no es La dificultad constructiva, desde el punto de vista ambiental, no se refereix evidentment a la possibilitat o no d’execució de l’obra, sinó refiere evidentemente a la posibilidad o no de ejecución de la obra, sino a la idoneïtat topogràfica de les àrees afectades per a albergar l’obra a la idoneidad topográfica de las áreas afectadas para albergar la obra civil amb caràcter general, de manera que l’alteració de la morfologia civil con carácter general, de forma que la alteración de la morfología de la zona no siga substancial i la integració de l’obra en l’entorn no de la zona no sea sustancial y la integración de la obra en el entorno no requerisquen l’adopció de mesures correctores de caràcter extraordinari requieran la adopción de medidas correctoras de carácter extraordinario encara que, atés que l’aprofitament eòlic està conformat per un conjunt aunque, dado que el aprovechamiento eólico está conformado por un d’infraestructures lineals, aquestes pogueren ser aplicades amb caràcter conjunto de infraestructuras lineales, estas pudieran ser aplicadas con puntual. carácter puntual. De tot l’anteriorment exposat es conclou que els estudis de detall De todo lo anteriormente expuesto se concluye que los estudios de han posat de manifest que la proposta de desenvolupament de la zona 4 detalle han puesto de manifiesto que la propuesta de desarrollo de la no resulta compatible amb els valors ambientals de les àrees on s’ubi- zona 4 no resulta compatible con los valores ambientales de las áreas quen, i confirma per tant la correcció del límit de la zona no apta esta- donde se ubican, confirmando por tanto la corrección del límite de la blida en el pla eòlic així com els valors ambientals de les zones gra- zona no apta establecida en el plan eólico así como los valores ambien- fiades en l’estudi d’impacte ambiental d’aquest com a zones especial tales de las zonas grafiadas en el estudio de impacto ambiental del sensibilitat. mismo como zonas especial sensibilidad. A tot l’anteriorment exposat cal afegir que el Decret 75/2009, de 5 A todo lo anteriormente expuesto hay que añadir que el Decreto de juny del Consell, d’ampliació de la xarxa de zones d’especial protec- 75/2009, de 5 de junio del Consell de ampliación de la red de zonas de ció per a les aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana, inclou en l’àmbit especial protección para las aves (ZEPA) de la Comunitat Valenciana, de la ZEPA l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Valli- incluye en el ámbito de la ZEPA L’Alt Maestrat, La Tinença de Beni- bana, no sols el corredor delimitat com a criteri d’exclusió territorial fassà, El Turmell y Vallibana no solo el pasillo delimitado como criterio entre les ZEPA declarades l’any 2001, sinó a més una part de la zona 4 de exclusión territorial entre las ZEPAS declaradas en el año 2001, sino considerada com a zona apta amb prescripcions d’especial sensibilitat además parte de la zona 4 considerada como zona apta con prescripcio- en el pla eòlic. Això reafirma la validesa del criteri territorial adoptat nes de especial sensibilidad en el plan eólico. Ello reafirma la validez en el pla eòlic, la importància de la zona per a l’avifauna i per tant les del criterio territorial adoptado en el plan eólico, la importancia de la afectacions significatives que sobre aquesta generarien tant les infra- zona para la avifauna y por tanto las afecciones significativas que sobre estructures ubicades en l’interior del límit de la ZEPA com en el seu la misma generarían tanto las infraestructuras ubicadas en el interior del entorn immediat, tal com ha quedat especificat en l’informe del Servei limite de la ZEPA como en su entorno inmediato, tal y como ha quedado d’Ordenació Sostenible del Medi. especificado en el informe del Servicio de Ordenación Sostenible del Medio.

Consideracions jurídiques Consideraciones jurídicas – El projecte examinat agrupa, d’acord amb el que preveuen diver- – El proyecto examinado agrupa, de acuerdo con lo previsto por sos epígrafs de l’annex I del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual diversos epígrafes del anexo I del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 2/1989, d’impacte ambiental, diversos supòsits fàctics en què resulta preceptiva de 3 de marzo, de impacto ambiental, varios supuestos fácticos en los la formulació d’una declaració d’impacte ambiental, prèvia a la reso- que resulta preceptiva la formulación de una declaración de impacto lució administrativa que s’adopte per a l’aprovació definitiva d’aquell, ambiental, previa a la resolución administrativa que se adopte para la segons es desprén de l’article 5é de la Llei d’impacte ambiental i con- aprobación definitiva de aquel, según se desprende del artículo 5.º de la cordants del seu reglament. Ley de impacto ambiental y concordantes de su reglamento. – En l’expedient s’han observat els tràmits previstos en el Decret – En el expediente se han observado los trámites previstos en el 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, d’impac- Valenciana por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de te ambiental, així com els tràmits previstos en la normativa del Pla eòlic la Ley 2/1989, de impacto ambiental, así como los trámites previstos de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l’Acord de 26 de juliol en la normativa del Plan eólico de la Comunitat Valenciana, aprobado de 2001, del Consell de la Generalitat Valenciana. mediante Acuerdo de 26 de julio de 2001, del Consell de la Generalitat Valenciana. – L’article 5 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, atribueix a l’òr- – El artículo 5 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, atribuye al gan ambiental la competència per a la formulació de les declaracions i órgano ambiental la competencia para la formulación de las declaracio- estimacions d’impacte ambiental dels projectes a què s’aplique la Llei nes y estimaciones de impacto ambiental de los proyectos a los que se 2/1989, d’impacte ambiental. aplique la Ley 2/1989, de impacto ambiental. – L’article 16 del Decret 192/2012, de 21 de desembre, del Consell, – El artículo 16 del Decreto 192/2012, de 21 de diciembre, del Con- pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de sell, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, atribueix a Conselleria de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio la Direcció General d’Avaluació Ambiental i Territorial la competència Ambiente atribuye a la Dirección General de Evaluación Ambiental y sobre avaluació ambiental estratègica i de projectes. Territorial la competencia sobre evaluación ambiental estratégica y de proyectos. Per tot això i fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes Por todo ello y en uso de las facultades que tengo legalmente atri- formule la següent: buidas formulo la siguiente: Declaració d’impacte ambiental Declaración de impacto ambiental

Primer Primero Estimar no acceptable, des del punt de vista ambiental, les infraes- Estimar no aceptable, desde el punto de vista ambiental, las infraes- tructures eòliques proposades com l’oferta al desenvolupament de la tructuras eólicas propuestas como la oferta al desarrollo de la zona 4 del zona 4 del Pla eòlic de la Comunitat Valenciana promogut per Ener- Plan eólico de la Comunitat Valenciana promovido por Enerfín Socie- fín Sociedad de Energía, SL, per considerar-les incompatibles amb els dad de Energía, SL, por considerarlas incompatibles con los valores valors ambientals de les àrees afectades directament o indirectament ambientales de las áreas afectadas directa o indirectamente por las mis- per aquestes. La dita proposta inclou 83 aerogeneradors de 2 MW de mas. Dicha propuesta incluye 83 aerogeneradores de 2 MW de poten- potència unitària i la corresponent infraestructura associada (camins cia unitaria y la correspondiente infraestructura asociada (caminos de d’accés, rases, plataformes de muntatges, fonaments, sistema d’evacua- acceso, zanjas, plataformas de montajes, cimentaciones, sistema de eva- ció) distribuïts en els parcs de Nevera I, Nevera II, Nevera III i Pedrafita cuación) distribuidos en los parques de Nevera I, Nevera II, Nevera III i el sistema d’evacuació corresponent, tramitats en els pla especial, pla y Piedrafita y el correspondiente sistema de evacuación, tramitados en energètic i estudi d’impacte ambiental corresponents de la zona 4. los correspondientes plan especial, plan energético y estudio de impacto ambiental de la zona 4.

Segon Segundo Notificar a les persones interessades que contra aquesta resolució, Notificar a las personas interesadas que contra la presente resolu- atés que no és un acte definitiu en via administrativa, no es pot inter- ción, por no ser un acto definitivo en vía administrativa, no cabe recur- posar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen uti- so alguno; lo cual no es inconveniente para que puedan utilizarse los litzar-se els mitjans que en defensa del seu dret consideren pertinents. medios que en defensa de su derecho estimen pertinentes.

Tercer Tercero Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la presente declaració d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa l’article declaración de impacto ambiental, de acuerdo a lo dispuesto en el artí- 28 del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat culo 28 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Gene- Valenciana, pel qual s’aprova el reglament d’execució de la Llei 2/1989, ralitat Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento de ejecución de de 3 març, d’impacte ambiental. la Ley 2/1989, de 3 marzo, de impacto ambiental.

València, 27 de desembre de 2012.– El director general d’Avaluació València, 27 de diciembre de 2012.– El director general de Evalua- Ambiental i Territorial: Juan Giner Corell.» ción Ambiental y Territorial: Juan Giner Corell.»

València, 18 d’abril de 2018.– El director general de Medi Natural València, 18 de abril de 2018.– El director general de Medio Natural i d’Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor. y de Evaluación Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.