4d7db852018baf9927036675c296717d17033

SEGRE Diumenge, 19 d’agost del 2018 ÉS NOTÍCIA 3 El sector turístic és un dels principals motors econòmics de les comarques de . Mostra d’aquest fet són els gairebé vuit mil llocs de treball que genera cada any. Almenys dos mil estan relacionats amb les temporades altes en l’hostaleria, mentre que les estacions d’esquí i els esports d’aventura representen uns 4.000 contractes cada any.

TURISME LLOCS DE TREBALL ➜ El turisme crea gairebé vuit mil llocs de treball directes a Lleida al llarg de l’any El sector representa un 13% del PIB i genera un impacte de 1.000 milions d’euros

X. RODRÍGUEZ / M.M.B. / R.R. ELS CONTRACTES, PER SECTORS ❘ LLEIDA ❘ El turisme és un dels principals actius de les comar- ques de Lleida. Mostra d’aquest fet és el rècord de visitants que es va establir l’any passat, amb 2.000 2.150 1.939 1.610 més d’un milió, i l’impacte eco- A L’HOSTALERIA A LES ESTACIONS D’ESQUÍ ALS ESPORTS D’AVENTURA ALS HOTELS nòmic, que es calcula en 1.000 milions d’euros, un 13% del PIB Els restaurants, cafeteries i bars Les onze estacions d’esquí de El sector dels esports d’aventura Els hotels són els allotjaments que de la demarcació. Un altre in- de Lleida guanyen dos mil emple- la demarcació suposen prop de al Pirineu va generar l’any passat generen més llocs de treball, amb dicador del pes d’aquest sector ats en temporada alta i passen de 2.150 contractes, entre personal fins a un total de 1.939 llocs de 1.610. El segueixen el turisme rural en l’economia de Lleida és que 8.000 a 10.000. fix i de temporada. treball. amb 610 i els càmpings, amb 109. genera prop de vuit mil llocs de treball al llarg de l’any, segons MAGDALENA ALTISENT dades de la Federació d’Hosta- leria i de l’INE. Almenys dos mil corresponen a l’hostaleria. A les temporades altes d’estiu i de neu, el nombre de treballa- dors passa de 8.000 a 10.000. Pel que fa a l’esquí, es calcula que cada hivern genera prop de 2.150 llocs de treball, entre el personal fix i el de temporada. En aquesta xifra s’inclouen tots els treballadors dels onze domi- nis esquiables que hi ha a Lleida. Però a la demarcació no tot és neu, perquè a l’estiu el ràf- ting i el barranquisme prenen el relleu de l’esquí. Els esports d’aventura van donar feina l’any passat a 1.939 persones, de les quals 816 van treballar a jorna- da completa. Tot seguit vindrien els hotels, que lideren la llista quant a allotjaments. Entre els mesos de gener i juny del 2018, aproximadament 1.610 perso- nes han treballat en algun dels més de 400 hotels que hi ha a la província. Per la seua banda, les cases de turisme rural lleidatanes van generar 610 llocs de tre- ball durant el mateix període; els càmpings, un total de 109, i els apartaments turístics, 82. En total sumen un mínim de 7.699 Una cambrera serveix les taules d’una terrassa plena de clients a Sort. contractes directes en empre- ses del sector turístic. A aquesta LES DADES xifra s’haurien d’afegir també aquelles persones aque tenen PATRONAT DE TURISME DE LA VALL DE BOÍ una activitat que es relaciona Impacte econòmic Contractes que genera Apartaments i càmpings de forma indirecta amb l’aflu- z El turisme genera un impacte z El sector genera prop de vuit mil z Segons assenyalen les dades de ència de turistes. Treballadors econòmic a les comarques de Llei- contractes a la demarcació entre l’INE, als apartaments turístics que en supermercats, gasolineres da que està xifrat en 1.000 mili- hostaleria en temporada alta, esta- hi ha a la província treballen unes o botigues que durant els me- ons d’euros i representa un 13 per cions d’esquí, allotjaments turístics vuitanta persones, i per la seua sos d’estiu i hivern registren un cent del PIB, segons el Patronat de i esports d’aventura. part els càmpings generen un cen- volum més elevat de clients (en Turisme. tenrar de contractes. part, turistes) contracten més BAQUEIRA Altres llocs de treball personal. z A aquests s’haurien de sumar els Oficina de turisme de Boí. Fixar la població El director del Patronat de que estan indirectament vinculats z El director del Patronat de Tu- Turisme, Juli Alegre, va expli- l’afluència de turistes, com per Esquí i esports d’aventura risme, Juli Alegre, defensa que car que tot aquest personal “no exemple els treballadors de super- z L’esquí i els esports d’aventura els llocs de treball que genera està comptabilitzat”, tot i que mercats i botigues que es troben són dos dels sectors que generen aquest sector a Lleida ajuden a “fi- va assegurar que “el turisme en municipis que reben nombro- més llocs de treball. Es calcula que xar la població al territori” i treba- genera uns fluxos laborals que sos visitants. Aquest és el cas de més de 4.000 persones treballen a llen per tal de “créixer en qualitat provoquen que hi hagi establi- Vielha i de diferents localitats del les estacions o de monitors de ràf- i que hi hagi un flux constant de ments que necessitin contractar Esquiadors a Baqueira. Pallars. ting o barranquisme. visitants”. més treballadors”. SEGRE 4 ÉS NOTÍCIA Diumenge, 19 d’agost del 2018

TURISME TESTIMONIS

La declaració del Geoparc Conca de Montsec i la Hotels i bungalous a les comarques del Pirineu destinació Starlight per a Aigüestortes se sumen enguany han penjat el cartell de complet la setmana de a les distincions de les destinacions turístiques lleidatanes la Mare de Déu d’Agost, el moment àlgid de i s’espera que augmentin l’interès dels visitants. la temporada turística d’estiu a Lleida.

«La formació és necessària C.SANS per donar més prestigi i qualitat a aquest sector»

al que necessita el client”, va- José Fernando Osorio lora Osorio. Afegeix que, si bé CAMBRER A L’HOTEL NICE DE LA SEU és cert que l’experiència també ajuda, una formació específica per exercir el treball és també n José Fernando Osorio és necessària, i cita com a exem- originari de Portugal i ha es- ple la conveniència d’aprendre tat vint-i-vuit anys treballant idiomes. a Andorra. Ara fa un any que Després de gairebé tres dèca- és cambrer a l’hotel Nice de la des treballant al Principat d’An- Seu d’Urgell, ciutat en la qual dorra, ha notat una considerable resideix. Dedicar-se a l’hosta- millora en les condicions labo- leria li ve de família, explica, i rals durant el primer any com sempre ha treballat en el sector a cambrer a l’Alt Urgell. turístic i hoteler. Està satisfet Malgrat que assegura estar amb això, assenyala, perquè li “acostumat” a treballar la majo- agrada “el tracte amb el client”. ria de caps de setmana, ara que Va estudiar un grau d’hostale- és a la Seu d’Urgell valora molt «Treballar a la Pallaresa i ria, una formació que considera positivament el fet de tenir-ne “totalment necessària” per tal un de lliure al mes i comptar d’“aportar més qualitat i pres- amb un horari fix. “En altres coordinar activitats és des tigi” al sector. I és que Osorio llocs de treball a Andorra sabies lamenta que hi hagi gent que quan entraves, però mai sabies de petit la meua vocació» es pensi que “ser cambrer si- quan en sorties i tampoc et re- gui només saber portar plats a compensaven en aquest sentit”, taula”. apunta. En canvi, en la seua ac- que considero que és una feina “Darrere d’això hi ha molt tual ocupació, “si faig més hores Xavier Serra ben remunerada”. Tanmateix, més, sobretot la capacitat de sa- tinc un plus econòmic”, informa MONITOR DE RÀFTING “s’ha de tenir en compte que ber anticipar-se en tot moment C. Sans. és estacional i que molts de C. SANS nosaltres estem ocupats des n Xavi Serra Oliva és cap de del març fins a l’octubre, que monitors i coordinador d’ac- és el que dura la temporada. tivitats de riu a l’empresa La resta dels mesos els passem Rubber-River, que opera a la formant-nos, ja que els esports Noguera Pallaresa. Nascut a d’aventura requereixen una Cornellà, viu des de fa tretze gran responsabilitat tenint en anys a Sort encara que en fa compte que tens persones a dinous que treballa al sector. càrrec i has de vetllar per la “Des de petit he participat en seua seguretat, alhora que ga- colònies esportives, primer rantir-los una bona estona que fent piragüisme en aigües bra- els faci repetir l’experiència. ves i des de jove he estat moni- Es tracta de fidelitzar clients, tor de ràfting, primer ajudant ja que aquest sector turístic és i posteriorment dirigint”. Per un dels motors del territori. aquest jove de trenta-sis anys, La meua feina és controlar els quan una afició és vocacional riscos i minimitzar-los, donar satisfa totes les teues aspira- la millor qualitat i servei. El cions de manera que “si pots ràfting s’ha convertit en un treballar en això, la resta de esport estrella que cada dia coses són secundàries, encara atreu més gent”.

PATRONAL ADMINISTRACIÓ

SEGRE amb els clients”. Pel que fa a “L’estacionalitat és un repte per les condicions dels treballa- dors, Castellarnau va indicar a l’estabilitat dels treballadors” que es tracta d’una qüestió que afecta cada empresa, “malgrat n Un dels principals proble- més atractives, fet que reper- que considera que l’activitat mes de l’hostaleria i la res- cutiria en la qualitat “que ja, està prou reglamentada per- tauració a Lleida a l’hora de ara, està garantida, però tot què les condicions de treball contractar personal és que es es pot millorar”. Aquest és siguin òptimes”. tracta d’una feina temporal un dels principals reptes del Quant a la competència amb que es concentra a l’estiu i a sector, la desestacionalització, el turisme de platja, va asse- l’hivern. Segons el president que repercutiria en empreses nyalar que les persones que de la Federació d’Hostaleria i treballadors. D’altra banda, es decanten per la muntanya de Lleida, Josep Castellarnau, al concentrar-se tota la feina són una mena de client dife- si l’activitat fos més lineal i en unes dates, “fa que el dia a rent amb un altre tipus de pre- no es concentrés tota en deu dia sigui difícil de portar per- tensions que el personal que o quinze dies, la problemàti- què és una activitat que re- treballa al sector ha de satisfer, ca seria menor, els contractes quereix controlar l’estrès per des de cambrers fins a guies i oferirien millors condicions i tal que no afecti en el tracte Josep Castellarnau. monitors. Juli Alegre, en un acte amb tècnics de turisme. SEGRE Diumenge, 19 d’agost del 2018 LLEIDA 11

REPORTATGE MEDICINA Teràpies complementàries El Col·legi de Metges de Lleida rebutja l’ús de tractaments que reemplacin la medicina convencional i només accepta els que la suplementen || A l’Estat espanyol, el 23 per cent de la població els utilitza, però els metges destaquen que no s’ha d’abandonar mai el tractament principal

ITMAR FABREGAT MARIA MARQUÈS l Col·legi de Metges de Llei- da ha rebutjat recentment El’ús de les teràpies alterna- tives, aquelles pràctiques no convencionals que s’utilitzen per reemplaçar la medicina convencional. Tanmateix, sí que accepta l’ús de les teràpies complementàries, les que s’uti- litzen juntament amb la medi- cina convencional, sempre que s’apliquin segons els principis aprovats pel consell de Col·legis de Metges de Catalunya. A Espanya, el 23 per cent de la població utilitza mètodes d’atenció a la salut desenvolu- pats fora de la medicina tradi- cional, mentre que als Estats Units la xifra s’eleva al 30 per cent en els adults i en nens se si- tua en el 12 per cent, segons da- des proporcionades pel Col·legi de Metges lleidatà. El president, Ramon Mur, va assenyalar que de la mateixa manera que rebut- gen l’ús de teràpies alternatives, també fan el mateix amb els di- agnòstics no realitzats per met- ges, “ja que poden portar greus conseqüències per a la salut”. En aquest sentit, el consell dels Col·legis de Metges de Ca- talunya va elaborar un docu- ment en el qual defensa la titula- ció acadèmica “oficial del llicen- ciat en Medicina”, ja que “ante- posa els seus criteris científics al de les teràpies alternatives, que aparenten la mateixa garantia que el grau de Medicina”. Afir- ma que “tots els tractaments El doctor Park Chae Sun, amb un pacient al qual aplica acupuntura, medicina oriental de fa més de 2.000 anys.

ANNA ALEMAN / IOGA SHIVAFUSIÓ EXEMPLES ELS DEFENSORS Els metges avalen l’osteopatia o l’acupuntura Anna Aleman Park Chae Sun per complementar el PROFESSORA DE IOGA DOCTOR D’ACUPUNTURA tractament principal «El ioga alleuja «L’acupuntura el dolor de la cura moltes que no tenen prou validació ci- entífica s’hauran de planificar fibromiàlgia» patologies» de manera complementària”. Sobre aquesta qüestió, Mur va n Anna Aleman, professo- n El doctor d’Acupuntu- apuntar que “les propostes amb ra de ioga acreditada per ra Park Chae Sun té un base orientada a la millora del l’Associació Espanyola de centre a Lleida des de fa benestar del pacient, i que evitin Practicants de Ioga, im- vint-i-quatre anys i asse- inferències i efectes secundaris parteix classes a gura que al llarg d’aquest indesitjats, si s’utilitzen com un i a Tremp i explica que ha temps “he curat tota mena tractament complementari són tingut alumnes malalts de de malalties, com l’asma, la perfectament assumibles”. fibromiàlgia i que aques- lumbàlgia, hèrnies discals i Per això, va assenyalar que Alumnes de ioga practicant a Llimiana. ta pràctica “els ha ajudat a la bronquitis”. Afirma que “un malalt pot combinar la alleujar el dolor i a supor- la majoria dels seus paci- quimioteràpia amb el ioga o la l’acupuntura, la meditació o la emocionals), ja que indueixen tar-lo”. En aquest sentit, ents van a la consulta com meditació per al seu benestar” teràpia neural. a l’abandonament dels tracta- va assenyalar que el ioga a teràpia alternativa i que i va remarcar en aquest sentit Així mateix, el Col·legi de ments. Mur va explicar que al “aporta tranquil·litat per acaben deixant la medici- que “sempre es recomanarà al Metges rebutja de ple la Nova Col·legi hi ha la secció col·legial sentir-te millor i t’ajuda a na convencional. Explica pacient no abandonar mai el Medicina Germànica (critica la de metges acupuntors, home- desconnectar de la vida que depenent de la consti- tractament i que les teràpies medicina basada en evidències òpates i medicina naturista i que diària estressant que por- tució del pacient aplica un complementàries, com l’acu- i promet un molt elevat percen- preveuen canviar l’esmentada tem”. Va apuntar que ha de mètode o un altre, “ja que puntura, no poden ocupar un tatge d’èxit en la cura del càn- denominació. “Es troba en fase combinar-se amb una bona tots som diferents”. També paper principal ni exclusiu en cer) i la Bioneuroemoció (nega de transformació per adaptar-se alimentació i que “és la mi- afirma que ajuda en la re- el maneig de cap patologia”. Al- l’origen biològic de les malalti- al nou marc de principis i usos llor manera d’estar per tu i cuperació de pacients amb guns exemples de teràpies com- es i assegura que la cura pas- mèdics de les teràpies comple- conèixer-te”. càncer. plementàries són l’osteopatia, sa per resoldre els conflictes mentàries”, va assenyalar. 4d7db852018baf9927036675c296717d17033

SEGRE 16 COMARQUES Diumenge, 19 d’agost del 2018

JUSTÍCIA TRIBUNALS INCENDIS Es cremen palets Acusen d’assassinat l’home que en va d’un magatzem a Bell-lloc ❘ BELL-LLOC ❘ Els Bombers de apunyalar un altre de mort a Alfarràs la Generalitat van sufocar dissabte a la nit en Bell-lloc L’Audiència fixa el judici amb jurat popular per al mes de novembre || Prorroguen d’Urgell un incendi que va calcinar palets, tubs de plàs- la presó provisional, que vencia al maig al complir-se dos anys del crim tic i altres residus a l’altura SEGRE del quilòmetre 471 de la car- A. GUERRERO retera A-2, prop d’un magat- ❘ ALFARRÀS ❘ Un jurat popular jut- zem. L’avís d’emergència es jarà a mitjans del mes de no- va rebre a les 22.59 hores de vembre a l’Audiència de Lleida la nit i fins al lloc dels fets Josep Sopena Guasch, el veí es van desplaçar tres dota- d’Alfarràs de 36 anys que el 19 cions dels bombers que van de maig de l’any 2016 va con- treballar per apagar el foc fessar haver assassinat un home durant prop d’una hora, fins de 56 anys, Aquilino Rubio, i va a les 23.46 hores de la nit. ferir greument la filla d’aquest, L’incendi es va saldar sense María, de 35. La Fiscalia consi- danys personals. dera que és autor d’un delicte d’assassinat i un delicte de temp- tativa d’homicidi al presentar-se l’eximent completa d’anomalia TRÀNSIT psíquica. Ho determina així des- prés que els forenses de l’Institut de Medicina Legal van establir Perd el control que l’acusat té “totalment anul· lades les seues capacitats”, per del cotxe al la qual cosa és inimputable i no se li podrà imposar cap pena de Pont de Suert presó encara que sí d’interna- ment psiquiàtric penitenciari. ❘ ❘ Un conduc- En canvi, l’acusació particular, tor va perdre el control i va representada pel lletrat Xavier sortir de la via ahir al matí Prats, de Prats Advocats, asse- al Pont de Suert, al quilòme- gura que és autor d’un delicte La filla de la víctima, que va resultar greument ferida, va sortir al balcó per demanar auxili. tre 5 de l’L-500. Els Bom- d’assassinat i una temptativa bers de la Generalitat van d’assassinat. Per la seua part, l’autor confés. El 22 de maig ex- trucar a la porta, i sense inter- tot i que Sopena li va clavar fins rebre l’avís d’emergència a la defensa de Sopena reclama pirava el límit de dos anys que canviar cap paraula, va comen- a 24 ganivetades. les 11.59 hores i fins al lloc que sigui considerat autor dels preveu la llei per la qual cosa çar a apunyalar l’home, que li Podria enfrontar-se a una pe- es va traslladar una dotació delictes d’homicidi i lesions amb Sopena hauria pogut quedar en va obrir. La seua filla va sentir na d’uns trenta anys de presó. que, després de comprovar l’eximent d’alteració psíquica i llibertat. Tant la Fiscalia com les els crits i, a l’anar a veure què Aquesta és la petició que plan- que el conductor havia re- els atenuants de drogoaddicció víctimes van sol·licitar mante- passava, va rebre diverses ga- teja el lletrat Xavier Prats. La sultat il·lès, va desconnectar i confessió. nir-lo a la presó i així ho va es- nivetades, encara que va poder família considera que l’acusat la bateria del cotxe. Segons El judici se celebrarà dos anys tablir tant un jutjat de escapar al balcó i demanar au- podria ser culpable d’un delicte la DGT, prop del 70 per cent i mig després que tingués lloc el com l’Audiència de Lleida. xili. L’home va morir després de d’assassinat consumat i un altre dels accidents són sortides de crim, cosa que ha obligat a pror- El crim va tenir lloc quan So- rebre quaranta punyalades. La per un delicte d’assassinat en via en les quals només hi ha rogar la presó provisional per a pena va anar a l’habitatge, va filla va aconseguir sobreviure grau de temptativa. un vehicle implicat.

RURALS FAUNA EMERGÈNCIES BOMBERS Evacuen una excursionista Traslladen 4 gossos a la gossera ferida a i una de Tremp al morir la propietària senderista perduda a la Pobla AGENTS RURALS REDACCIÓ REDACCIÓ guereta cap a les 16.54 hores. ❘ TREMP ❘ Els Agents Rurals i l’ajun- ❘ LLEIDA ❘ Un helicòpter dels La dona estava fent una ruta tament de Tremp han traslladat Bombers de la Generalitat i es va desorientar. Bombers aquesta setmana fins a la gos- va evacuar ahir a la tarda a i afectada van mantenir con- sera municipal quatre gossos l’hospital de Vielha una excur- tacte telefònic, la qual cosa que des de finals del mes de ju- sionista ferida a Naut Aran. va permetre que poguessin liol havien quedat confinats en A les 16.39 hores de la tarda, trobar-se poc després. Els una casa de Claramunt, nucli de els Bombers van rebre l’avís Tremp, després de la mort de la de l’emergència des del refugi HELICÒPTER seua propietària. Una vegada Restanca, situat a 2.010 me- l’ajuntament de la capital del tres d’altura al costat del llac La dona ferida, de 51 anys, Pallars Jussà ha tingut lloc a la del mateix nom. Una excursio- va ser traslladada des del gossera, que estava plena, s’ha nista havia patit una lesió a un procedit al trasllat dels animals, turmell i no podia continuar refugi de Restanca fins a que esperen adopció. amb la ruta. Fins al lloc es va l’hospital de Vielha L’ajuntament va anunciar a desplaçar un helicòpter amb finals de juliol que buscava fa- un equip dels GRAE que va mílies d’acollida per a un total traslladar la dona, de 51 anys, Bombers van acompanyar la de set gossos i dos gats de Clara- L’ajuntament busca famílies d’acollida per als gossos. a l’hospital de Vielha. dona fins al seu vehicle, que munt que es van quedar sense D’altra banda, els Bombers tenia estacionat en una zona llar després que la seua propie- diària dels animals però no van d’animals continua necessitant també van localitzar una sen- pròxima. En aquests últims tària, que vivia sola, morís dies poder traslladar-los a la gosse- supervisió per part dels Agents derista perduda a la Pobla de anys, moltes recerques s’han abans. ra per falta d’espai. Tres de les Rurals, que els subministren Segur. Un equip dels Bom- pogut solucionar gràcies a la El consistori i els Agents Ru- mascotes van trobar una nova menjar i aigua diàriament a la bers es va desplaçar fins als geolocalització que tenen els rals es van fer càrrec de la cura residència, encara que la resta masia. voltants de la Font de la Fi- telèfons mòbils. SEGRE 36 GUIA SOCIETAT Diumenge, 19 d’agost del 2018

LLEIDA, DE FESTA

AJUNTAMENT DE BOSSÒST AJUNTAMENT DE AGENDA PER AVUI

Sta. Maria de Montmagastrell z 18.00 h: Festa de l’escuma. z 20.00 h: Ball amb l’Orquestra Cocktail. Llardecans z A partir de les 12.00 h: Parc aquàtic a les piscines. z 23.00 h: Espectacle de carrer Hats, de Jam. z 11.00 h: Sardanes a la plaça Doctor Vidal Sivilla, amb Carlos & Adela. z 12.00 h: Vermut popular. Bossòst. La coral Margalida va omplir de música l’església Purificació. Maials. Una cursa de bicicletes va fer les delícies dels més petits. Segueix la festa a Ponent, amb jocs populars i música Últims actes de la Mare de Déu d’Agost a les localitats lleidatanes || Animació infantil i concerts, entre les propostes

M. CABELLO de la seua joventut, quan va de- ❘ LLEIDA ❘ , Maials, Bos- cidir que les muntanyes d’aques- sòst, Llardecans, , la ta localitat eren idònies per al Donzell, Llimiana o són seu vi. D’altra banda, els grans algunes de les localitats lleida- protagonistes de la festa major tanes que aquests dies celebren de Linyola van ser ahir els joves, El Vilosell. L’enòleg Tomàs Cusiné va inaugurar divendres les celebracions d’aquesta localitat de les Garrigues. la festa major coincidint amb que s’ho van passar d’allò més J. GÓMEZ els últims rastres de la Mare de bé amb una festa de l’escuma Una festa Holi Déu d’Agost, el dia àlgid en les i una Holi de colors a la plaça posa color celebracions de l’estiu. Els veïns Països Catalans. Així mateix, de totes aquestes localitats par- la companyia Alea Teatre te- a Linyola ticipen aquest cap de setmana nia previst fer les delícies de La plaça Països en multitud d’activitats, amb la canalla amb l’espectacle Un Catalans de les revetlles musicals i la tradi- dia genial. Més musical va ser Linyola es va ció com a principals reclams. Al el programa d’activitats de la omplir ahir de Vilosell, l’enòleg Tomàs Cusiné, Donzell, que va posar a ballar color amb la propietari del celler homònim els veïns amb la festa Forever festa Holi, en la en aquesta localitzeu de les Gar- Young, amb cançons dels anys qual van parti- rigues, així com del grup Castell noranta a càrrec del discjòquei cipar desenes del Remei, va ser l’encarregat Bep. de joves. Poc d’inaugurar divendres els actes També a Bossòst, a la Val després també festius amb la lectura del pregó d’Aran, la coral Margalida va tenia previst a la plaça de l’Ajuntament, on ser l’encarregada de tancar la celebrar-se una desenes de veïns van ballar al jornada festiva amb un recital festa de l’escu- costat dels gegants. Al discurs, a l’església de Nostra Senyora ma de colors. Cusiné va rememorar moments de la Purificació. 17033 Diari SEGRE SLU. Carrer del Riu, 6. 25007. Lleida. Tel. 973 248 000. “Club del Subscriptor”: 973 248 008. Fax Redacció: 973 246 031. Fax Publicitat: 973 229 076. Fax Administració: 973 224 688. Apt. de Correus: 543. Correu electrònic: [email protected] • Impressió. C-13, km 11. 25660. . Tel. 973 196 600. Fax: 973 197 001. TOTS ELS DRETS RESERVATS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓ TOTAL O PARCIAL SENSE AUTORITZACIÓ EXPRESSA DE L’EMPRESA EDITORA. www.segre.com

VIDAL VIDAL || DIA DE REG Diumenge, 19 d’agost del 2018 privat l’ascensor Farinetes La platja de Lleida ditada en català la novel·la Fa- en qüestions alienes a les belles lletres, Que Cambrils és un riña, de Nacho Carretero, sobre però el cas és que tendeixo a fixar-me en dels llocs d’estiueig el narcotràfic a les costes de Galí- els vocables, de l’idioma que sigui, que més populars entre cia i les seves implicacions polí- em criden l’atenció per la seva eufonia els lleidatans va que- Roque Oriol Etiques. Fariña en gallec significa farina, poc corrent. Com ara l’adjectiu torticera dar de nou patent però no pas en l’accepció més comuna, emprat sovint pel fantasiós jutge Llarena ahir als homenatges a Viudo d’Ana María com a ingredient principal dels productes als autes de processament dels presos les víctimes del 17-A, Suárez, la dona que a la venda en forns o fleques, sinó al·lusi- polítics, en relació a la seva actitud o vo- ja que hi havia tants va morir a l’atemptat va a una pols estupefaent que la recorda luntat (res a veure, per tant, amb truites alcaldes i polítics de de Cambrils del 17-A, per color i textura: no tant referida al pa, ni amb les senyores que en fan). Altres Tarragona com de en qui personifiquem doncs, com a la coca. mots en la llengua de Sergio Ramos que Lleida. L’alcaldessa en el nostre homenatge Me la penso llegir, perquè em va des- em tenen el cor robat: chascarrillo, pi- funcions de la capital, a totes les víctimes. vetllar curiositat pel tema una altra crea- Tendeixo a fixar-me zpireta, dicharachero, ensimismado, l’ambaixador espa- ció literària recent, a cavall dels gèneres zascandil, marisabidillo... nyol a Andorra, el pri- assagístic i narratiu, l’Operación Bucé- en els vocables, de Dies enrere parlava aquí del “marisa- mer edil de Balaguer, falo del nostre Juan Cal, un text força l’idioma que sigui, bidillo de Valdemorillo” per referir-me , Bellvís, documentat i escrit en un castellà àgil i que em criden a Pepe Borrell, actual veí d’aquell muni- Vilanova de l’Aguda, de bon passar, ric en matisos i trufat amb cipi madrileny, on per cert abunden els ... i paraules que m’han fet aturar uns segons l’atenció per la seva topònims acabats amb el sufix reductor. un llarg etcètera, a la lectura per subratllar-les. Per exemple, eufonia poc corrent S’hi arriba per carretera després de tra- més de centenars de Miquel Travé en una mateixa ratlla, al final del segon muntar el Puertecillo, diverses urbanit- veïns. paràgraf de la pàgina 43, leguleyos i ve- zacions del seu terme porten noms com Nou or per a l’ex- ricuetos. Que podríem traduir com picaplets i viaranys. Montemorillo, Mojadillas o Las Charquillas, i algunes Vi per al pedició piragüista Potser es tracta d’una deformació, en el meu cas localitats dels voltants son Paradilla, Fresnedillas, Vi- de la Seu d’Urgell a extra-professional, perquè per desgràcia he de gua- llanueva del Pardillo o Villafranca del Castillo (ja sé pregoner l’Europeu d’aigües braves de Bratislava. nyar-me les garrofes (és un parlar, atès que no consu- que no és cap diminutiu, però rima). En fi, que el senyor El Vilosell regala En aquest cas, en ca- meixo garrofes ni farina de garrofes, ni tampoc farina ministre no sembla nascut a la Pobla sinó a la Pobleta... habitualment vins tegoria K-1 júnior. d’aquella il·legal que s’acostuma a ingerir pel nas) ocupat De Bellveí, sense anar més lluny. de Tomàs Cusiné als pregoners, ja que té cellers en aquest AMADO FORROLLA municipi. El problema per a l’alcalde és que aquest any el pre- goner era el mateix Tomàs Cusiné, de ma- nera que el va canviar A mador Marqués a una auca del vi de Alcalde de Bossòst, ceràmica. que aconsegueix un acord de propietaris perquè el municipi torni a tenir un camp la imatge de golf com el que es del dia va endur una riuada. La pedra s’acarnissa a l’Horta lleidatana Les primeres inspeccions a les finques de partides de l’Horta de Lleida afec- tades per la tempesta Dieter Zetsche de granís de divendres Directiu del fabri- apunten a danys entre cant automobilístic un 60 i un 75% de peres alemany Daimler, i pomes en centenars que ha de revisar d’hectàrees, encara pen- un milió de vehicles dents de concretar. Mercedes per emis- sió de gasos nocius.