SETMANARI D'INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSA «Una part dels homes actua sense pensar, i l'altra pensa sense actuar» Any XXVIII • Núm. 1.418 • 1,90 € 23 • novembre • 2006 Ugo Fóscolo Últim adéu al Les diòcesis de la Tarraconense i de Barcelona van tancar l'exercici 2005 amb un superàvit de 324.342,94 P. Llorenç Galmés Va ser precisament en el dia de Tots Sants quan moria un pare dominic que tant va fer com a postulador en diverses causes de be­ L'economia atificació i canonització: Llorenç Galmés Mas. Durant la missa exequial, celebrada a l'església conventual de Santa Caterina de Barcelona, es van recordar les seves vir­ de l'Església, tuts com a historiador, com a prevere i com a religiós de l'orde de sant Domènec. Com no podia ser d'una altra manera, un dels darrers actes públics on va ser present el P. cosa de tots Galmés va ser l'inici del procés de beatifi­ cació de la serventa de Déu Magdalena Au- Les diòcesis cata­ lina, el divendres 27 d'octubre. lanes van tancar Amb l'exercici 2005 amb r Pàg. 18 números verds i el teu amb un resultat glo­ ajcit..: bal de 324.342,94 •i» • > . - Joan Pau II, personatge de euros de superàvit. Fins i tot el nou dibuixos animats equip al capdavant de la Delegació di­ L'aula magna de la Universi­ ocesana d'Econo­ tat Abat Òliba CEU de Barcelona mia de Barcelona va acollir el 8 de novembre la pre­ ha completat el sentació d'un DVD, realitzat per seu primer any la productora Cavin Cooper Pro- amb un resultat ductions, que s'estructura en dues positiu de 419.789 parts. D'una banda, una pel·lícula euros. Amb tot, de dibuixos animats, Joan Pau II, les reniincies que l'amic de tota la humanitat, i de cal fer per tal de l'altra, un documental amb imat­ quadrar les xifres ges reals cedides pel Centre Tele­ són moltes i el visiu Vaticà, 7oa« Pau II per Joan mateix Móns. Pau II. L'acte va comptar amb la Lluís Martínez presència de Móns. Lluís Martínez Sis­ tan ric i vital». Està previst que el DVD Sistach reconei­ és còrtsti^èík 1 tach. L'arquebisbe de Barcelona va co­ es comercialitzi en més de trenta països xia que si l'exer­ mentar que «calia una pel·lícula sobre abans de Nadal. cici s'havia po­ resglé^íà ' Joan Pau II, el Gran, pel seu pontificat. Pàg.31 gut tancar a Barcelona amb superàvit era gràcies a uns donatius de caràcter pun­ conviden els fidels a fer-se correspon- Jornada sobre la situació tual i al fet de no haver construït cap sables d'una economia que, si bé no dels «sense sostre» nova església. És per això que nova­ és deficitària, encara queda lluny de ment, amb motiu de la Jornada de Ger­ r objectiu de l'autofinançament. manor i amb el lema «Amb el teu ajut Amb motiu de la celebració del Dia dels «Sense es construeix l'Església», les diòcesis Sostre», que va tenir lloc el 12 de novembre passat, Pàg. 2, 3, 4 i 5 la plataforma Feantsa Catalunya (Arrels Fundació, Càritas diocesana de Barcelona i Associació Proha- bitatge) va organitzar prèviament una jornada de re­ flexió i debat sobre la problemàtica dels ciutadans que viuen al carrer. Es demana al govern de la Gene­ Els màrtirs de Lleida, ralitat que inclogui els «sense sostre» com una de les prioritats de la legislatura, tant pel que fa a dota­ més a prop dels altors ció econòmica com en infraestructures, i que s'in­ verteixi el superàvit pressupostari en polítiques so­ La catedral de Lleida va viu­ cials. re el 5 de novembre passat Pàg.29 una jornada històrica, amb motiu de la clausura del pro­ Sumari cés diocesà de beatificació de 169 «presumptes màr­ tirs»: 138 sacerdots, 1 semi­ Eg^QI Sis mil joves es llencen a Madrid a la Missió Jove narista i 30 laics. Tots ells van lliurar la seva vida du­ f^fmwm Conclou el procés del presumpte miracle del P. Tous rant la persecució religiosa viscuda entre el 1936 i el I^^^l^orfosa: jornada saceraofaren la festa del Reservat 1939 a la diòcesi de Lleida, ara fa 70 anys. ^^^^3 Vic: inaugurada la restauració de l'església d'Artés ^ "I Pàg.20 i 21 Obres de l'orfebre Serrahima al Museu Diocesà de Barcelona 2 CATALUNYA+= CRISTIANA 23 . novembre . 2006

Editorial CATALUNYA+= CRISTIANA Director: Mn. R. Octavi Sànchez Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, .Carnne Munté, Rosa Peraire . Lingüista: IVlontserrat Pibernat Arxiu i fotografia: Eulàlia Grande Corresponsals: Consuelo Chaves, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ;

La Frase/Rogelio Garrido Montanana :

Fixeu-vos que la frase fa referència «a una part dé la humanitat, no a tota», exclusiva, o també per beneficiar generosament els qui intervindran en les meves .afortunadament; la que actua sense pensar i la que s'esforça donant voltes al que obres, plans o negocis?» De cadascú depèn pastar els nostres pensaments amb el sigui, però que no es decideix a entrar en acció. Una de les prerrogatives que ens llevat del «tot i només per a mi, i com més millor», o amb el llevat del «creixement distingeix als éssers humans és la facultat de pensar, que equival a meditar: sospesar i desenvolupament espiritual», del «viure i ajudar a viure, del tenir i compartir». ets pros i els centres abans d'actuar. Aquí hem de tenir en compte aquesta Pensar en cristià i actuar en conseqüència: heus aquí el bàlsam i remei per als mals consideració primordial: «El que pretenc fer, és per al meu benefici i riquesa que afecten la humanitat.

L A TIRA DEL P R IIVI E R PLA Per Pi la tiri'

JA HO VEUS, bEU, NOMÉS PREGAR ÉS DE FRANC! 23 • novembre • 2006 CATALUNYA^ CRISTIANA 3 en primer pla Balanç econòmic en la Jornada de Germanor • Les diòcesis catalanes van tancar l'exercici 2005 amb un superàvit de 324.342,94 euros

Ün any més, amb motiu de la Jornada de ajut es construeix l'Església» i aprofiten^per fer va ser positiu en 324.342,94 euros gràcies en Germanor, les diòcesis catalanes demaiien la balanç de l'exercici anterior. Pel que fa a l'acció bona part à una aportació dels fidels (col·lectes, col·laboració de tots els fidels en el sosteniment pastoral de les diòcesis de la Tarraconense i de donatius i subscripcions) que ajuda a engrossir econòmic de l'Església amb el lema «Amb el teu Barcelona de l'any 2005, el resultat final global els ingressos amb gairebé 44 milions d'euros. . •• • - íB^[^€[email protected]^/^__: Aturada la tendència deficitària Campanya

a arribar el 15 de novem­ possible aquesta remuntada de de premsa que «fer-se solidari de informativa bre i l'arquebisbat de l'economia diocesana es compta a les despeses de l'Església, per als Dies abans que tingués lloc la Jornada de Ger- V Barcelona va convocar la partir d'ara amb una eina impres­ cristians no és una obligació que .manor, el Secretariat Interdiocesà de Mitjans de seva roda de premsa anual amb cindible per al treball de la delega­ s'imposa dés de fora, sinó fruit Comunicació de la Conferència Episcopal Tarraco­ motiu de la Jornada de Germanor. ció. Es tracta de l'inventari de béns d'una convicció que neix i arrela nense va convidar Mn. Joaquim Fortuny, coordina­ Ha passat un any des que el nou diocesans que, després de quatre eh el cor del creient». És el que dor dels ecòhoms de la Tarraconense, a parlar equip de la Delegació diocesana anys de feina, es va enllestir el també ya dir Manuel S. Bemades sobre Finançament de l'Església. Estat de la qües• -d'Economia, format pel tàndem juliol passat, així com la seva valo­ d'una manera gràfica i fent un sí­ tió. Quedava clar que el motiu no era cap altre que Mn. Antoni Matabosch i Manuel ració. «Això ens permetrà detectar mil amb l'àmbit de l'esport: «Els parlar sobre l'acord assolit entre la Conferència S. Bemades, es va posar en marxa quins béns poden produir més in- feligresos han de sentir els colors Episcopal Espanyola i el Govern central d'elevar l'assignació tributària del 0,52% al 0,7.0% (també i sembla que l'eço- per a les entitats amb finalitats socials) i de renun­ nomiadel'àrxidi- ciar al complement que l'Església percebia a través òcesi comença a dels Pressupostos de l'Estat així com a l'exempció refíotar. D'aques­ de l'IVA. ta manera, l'exer­ Mn. Joaquim Fortuny, en la seva inlervenciò cici 2005 es va po­ davant dels mitjans de comunicació, es va mostrar der tancar amb un satisfet quel'aportació a l'Església a través de J'IRPF resultat positiu eri passi d'un 0,52% a un 0,70%, i ya recordar que ara 419.789 euros és qüestió de saber presentar a tots els contribu­ gràcies, però, a ents les necessitats de l'Església perquè «es vegi uns donatius de corn una cosa bona per la qual val la pena niarcar la creueta». Amb l'objectiu, doncs, que el conjunt caràcter puntual de là societat conegui la gran tasca que du a terme de 932.841 euros i l'Església a favor especialment dels més necessi­ al fet reconegut tats, les diòcesis catalanes tenen previst, com tam­ pel mateix Móns. bé ho farà la Conferència Episcopal Espanyola, Lluís Martínez impulsar una campanya d'informació, amb espots Sistach de no ha­ de televisió inclosos, de cara a l'any què ve, si bé no ver construït cap serà fins al 2008, en là declaració de la renda nova església. Roda de premsa a l'arquebisbat de Barcelona. corresponent a l'exercici del 2007, que es posarà en pràctica el 0,70%. Sobre això và explicar que quan và prendre pos­ gressos», va explicar el Dr. Antoni de la parròquia.» Durant la roda de premsa de l'arquebisbat de sessió com à nou arquebisbe de Matabosch, que també va apostar D'altra banda i un cop l'inven­ Barcelona també es va fer referència a aquest acord. Móns. Martínez Sistach s'hi va mostrar satis­ Barcelona el juliol del 2004, es va per cercar noves fonts de finança­ tari dels béns diocesans ha quedat fet tot i reconèixer que ell sempre havia defensat trobar amb un pressupost de 260 ment i especialment per crear un enllestit, el treball peiident encara un 0,80%. «És un sistema que ajuda a l'autofinan- milions de pessetes de dèficit que clima de corresponsabilitat que aju­ consisteix a fer-ne el repartiment çament», va dir, en el sentit que ajuda a cobrir el no li permetia d'endegar cap obra di a finançar entre tots l'Església entre les tres diòcesis germanes de 25% del pressupost anual de l'arxidiòcesi de extraordinària, tot i que hi havia a diocesana. Barcelona, Sant Feliu de Llobregat Barcelona, però «resta un 75% que cal cobrir amb la Fuensanta de Cornellà de En aquest sentit, l'equip de la i Terrassa. Un procés que Móns. l'aportació directa dels cristians». El Dr. Antoni Llobregat un terreny que l'Ajunta­ Delegació diocesana d'Economia Lluís Martínez Sistach espera dei­ Matabosch, delegat d'Economia, també va veure ment havia donat al'arquebisbat a ha celebrat un total de dotze reuni­ xar fet amb la màxima celeritat i l'acordcoma positiu però va precisartotseguitque condició que en cinc anys s'hi fes comptant amb un gran consens per «això en principi no resol res, perquè depèn de dos, ons amb els rectors i amb els con­ factors molt importants: a quina quantitat ascendi­ una església. «Faltaven només uns sells parroquials d'economia per part dels tres bisbes. Per fer-ho rà l'IVA que a partir del gener del 2007, i a diferèn­ mesos per acabar el termini esta-- tal d'informar de la situació de possible compten amb el treball cia d'ara, s'aplicarà als béris destinats ai culte, i quin blert i jo no podia fer cap nova l'economia del fons comú així com d'una comissió tècnica formada percentatge de persones marcaran la, creueta en església; el consistori ens ya per­ per rebre 'n les aportacions. Una de per un representant de cadascuna fer la declaració de la renda». En aquest moment, metre una pròrroga però ho hem de les constatacions d' aquestes reuni­ de les tres diòcesis i un moderador al conjunt de l'Estat, un 33% dels contribuents fer, perquè, si no, seríem reinci­ ons ha estat que els laics assumei­ designat per la Nunciatüra Apos­ marquen la creueta per a l'Església. dents.» xen cada dia més responsabilitats tòlica. La darrera notícia és que «Qui no coneix no estima i qui no estima no Sigui com sigui, el mateix en l'administració econòmica de l'arxidiòcesi de Barcelona ha pre­ aporta», també va recordar el Dr. Antoni Mata­ Manuel S. Bemades va dir satisfet les parròquies i, això, per a l'arxi- sentat la seva proposta i que ara és bosch, en el sentit que Ta campanya informativa que s'havia aturat la tendència de­ diòcesi és üna gran satisfacció. en màns de lés diòcesis de Sant que es durà a terme arreu de l'Estat espanyol ficitària i es va mostrar esperançat Feíiu i de Terrassa, que l'han d'es­ posarà un èriífasi especial a donar a conèixer l'acció També en el sentit de la corres­ religiosa, cultural i social de l'Església. (CM.) que en els pròxims exercicis es ponsabilitat. Móns. Lluís Martínez tudiar i comunicar el seu parer. pogués consolidar. Per tal de fer Sistach va destacar durant la roda (Carme Munté) . A% CRISTIANA en mtmefwti a 23 novembre.2006

GIRONA Robert Xifre: «Tots som UAcadèmia Mariana i la seu de responsables de l'Església » El 16 de novembre Robert Xifre, ecònom diocesà de Girona, Càritasj despeses extraordinàries va donar a conèixer ais mitjans de comunicació la Jornada de Germanor i va fer balanç de la gestió econòmica del fons a diòcesi de Lleida celebra la Jornada de 7 milions d'euros, mentre que la seu dé Càritas comú diocesà. LGermanor amb un balanç econòmic que n'ha costat 913.539. • potser qualificat d'equilibrat, amb una despesa L'ecònom diocesà, Mn. Josep Antoni Gi­ —Quin és el sentit de 6.396.373,07 euros, una mica inferior als nesta, ha manifestat que aquest balanç inclou d'aquesta Jornada? ingressos xifrats en 6.429.731,15. En ingres­ tota l'administració diocesana, és a dir, el bisbat —Com diu el missatge que sos destaquen les aportacions eco­ i també les pari-òquies, «que entre l'Església catalana adreça a nòmiques dels fidels, mitjançant totes tenen ima simia econòmica gai­ tots els fidels amb mçtiu de les col·lectes, donatius, siíbscrip- rebé tan important com la del ma­ la celebració de la Jornada cions etc, amb 2.864.346,89 eu­ teix bisbat». L'ecònom qualifica de Germanor, «tots els bate­ ros. De rendes del patrimoni els d'inferior a la d'altres anys la col- jats som responsables de l'Es­ ingressos han estat de 147.007,45, lecta del dia dé Germanor de l'any glésia, homes i dones, orde­ nats i laics, religiosos i alhora que l'aportació de la CEE 2005: «Tot i això cal dir que els religioses». És el dia en què es es xifra en 987.622,97. En l'apar­ fidels, així com les institucions de demana a totes les persones tat de despeses, un total de Lleida, han estat molt sensibles da­ de bona voluntat què pre­ 2.683.352,40 euros han estat in­ vant d'accions puntuals com ía res­ guin i col·laborin econòmica-. vertits én el funcionament i les tauració de l'Acadèmia Mariana i la ment a fi que l'Església pugui activitats diocesanes, mentre que construcció de les noves parròquies continuar fent les diferents 1.160.175,49 representa la despe­ Robert Xifre durant la roda de premsa. de Santa Teresa Jomet i de Sant tasques que porta a terme. sa de personal. En aquest capítol Antoni M. Claret.» Amb tot, Mn. —Quins són els serveis dé l'Església a la nostra societat? s'inclouen les retribucions i les Ginesta creu necessària una consci­ —Són molts: catequesi, activitats juvenils, trobades, camps de tre­ assignacions als preveres dioce­ ència més gran entre els fidels i ball, suport a la família, serveis als infants i adolescents a través de sans. Cal destacar també el capí­ també entre els mossens de la im­ l'esplai i les colònies, seminaris, acompanyament als malalts, atenció als pobres i marginats des de Càritas, ajuda al Tercer Món, participa­ tol d'ingressos extraordinaris des­ portància de l'autofinançament de tinats a la rehabilitació de Tríptic de la Jòmada de l'Església, «sobretot ara que l'Es­ ció en el món de la comunicació, conservació de temples i de Germanor a Lleida. dependències per prestar un millor servei i atenció al personal que l'Acadèmia Mariana, amb un to­ glésia i l'Estat entren en unà nova té cura de les diferents tasques diocesanes i parroquials. tal de 2.329.374,24euros, jprovinents d'aporta­ etapa d'aplicació d'aquest finançament». En —Què cal per fer possible tot això? cions fetes pels fidels i pels sacerdots, a més de aquest sentit veu rnolt important que els fidels —Doncs la participació de tots els fidels. A més, aquest és el lema de les subvencions atorgades per les institucions siguin conscients de la seva responsabilitat com la campanya d'enguany: «Amb el teu ajut es construeix l'Església.» de la ciutat. a creients quan facin la declaració de la renda. —Què van aportar els fidels a la col·lecta de Germanor de La diòcesi de Lleida ha tingut en aquest any Així mateix, el bisbe de la diòcesi. Móns. l'any passat? 2005 unes despeses de caràcter extraordinari Francesc Xavier Ciuraneta, ha escrit davant la —^Van aportar-hi 120.766,16 euros. corresponents a la rehabilitació de la seu de jomada de Germanor que una forma senzilla de -HEns pot donar dades dels ingressos i despeses de la nostra l'Acadèmia Mariana i a la construcció de la col·laborar amb l'Església és posar la creueta en diòcesi referents a l'any 2005? la casella «Església catòlica» de la declaració de —La nostra diòcesi va tenir l'any 2005 uns ingressos de 3.795.370,36 nova casa d'espirituaütat i la nova seu de euros i unes despeses de 3.748.755,59, amb un superàvit de 46.614,77 Càritas, amb un total de 2.329.374,24 euros. renda, «on s'expressa la voluntat que una part euros. (Carles Sànchez) Només l'Acadèmia Mariana i la nova casa dels nostres impostos vagin destinats a les ne­ d'espiritiialitat han tingut un cost aproximat de cessitats de l'Església». (Jordi Curcó) SANT FELIU DE LLOBREGAL Invitació a la corresponsabilitat Recursos en treballs de econòmica restauració i manteniment l primer exercici econòmic de la diò­ Feliu es preveuen dificultats en el manteni­ mb motiu de la Jomada de Germanor, en què l'Església cerca la conscien­ Ecesi deSantPeliu—el del'any 2005— ment de les despeses ordinàries de funcio­ Aciació dels laics i els fidels de cara al sosteniment econòmic de les diòcesis, es va tancar amb un petit superàvit de nament per als propers exercicis. Un dels el bisbat de Solsona ha donat a conèixer els balanços referents a l'exercici 2005. 36.000 euros. La xifra, però, no es pot reptes econòmics més important's per al Els ingressos ordinaris, que sumeii un total de 1.947.551,81 euros, es desglos­ qualificar dé sigiiificativa ja que, segons futur del bisbat serà la construcció de la sen en: l'aportació dels fidels (894.936,93), rendes delpatrimoni (168.821,84) i expliquen des del bisbat, la curta existèn­ nova seu del bisbat. Com explica Manel assignació tributària i altres subvencions (883.793^04). D'aquests ingressos cal cia de la diòcesi encara no permet fer Martínez, «es tracta d'una obra del tot deduir les despeses que arriben als 1.909.407,28 euros i que provenen de lectures prou acurades. «Els resultats actu­ necessària per al bon funcionament; cal retribucions i sous de capellans, seglars i seguretat social (856.475,95), conserva­ als d'ingressos i despeses —afirma Manel saber que l'estructura dél bisbat és una ció d'edificis, compres i activitats pastorals (715.736,04), aportacions solidàries Martínez, secretari del Consell d'Econo­ mica feixuga i que comporta molts depar­ i al fons comú dels bisbats (248.244,04) i tributs i despeses financeres (88.951,25). mia— s'han de llegir de forma provisional taments, però és del tot necessària». Coïn ha destacat l'ecònoma del bisbat de. Solsona, Almudena Caüizal, la fins que arribi el moment que el funciona­ Davant d'aquests reptes tan urgents i peculiaritat de la diòcesi de Solsona; amb un extens territori ple de parròquies i ment sigui del tot autònom; avui encara es amb motiu d}e la Canipanya de Germanor d'esglésies, fa que tot i disposar d'un important patrimoni artístic, aquest depèn d'alguns serveis que són assuinits 2006, el delegat diocesà d'Economia, Mn. absorbeixi els escasos reciusos econòmics en treballs de restauració i de mante­ des de l'arquebisbat de Barcelona.» Francesc X. Escolà, ha fet una crida als niment. No hem d'oblidar tampoc que la diòcesi de Solsona compta amb uns 125 L'any passat la diòcesi de Sant Feliu va fidels a fer-se corresponsables deia vida de sacerdots i 126.317 habitants repartits en 174 parròquies, en una superfície de ingressar poc més de 2 milions d'euros, l'Església de Sant Feliu. Api-ofitant el lema 3.536 quilòmetres quadrats. procedents sobretot de les quotes fixes de de l'objectiu pastoral 2005-2007 —«Perti­ És en l'apartat dels comptes extraordinaris on es veu el pes que suposa per a les parròquies i de l'aportació de la Confe- nença i corresponsabilitat diocesana»^, PEsglésià de Solsona els seus temples i edificis. L'any 2005 les despeses . rència Episcopal Espanyola. Les despeses Mn. Escolà ha afirmat que les activitats extraordinàries van suposar 585.975,31 euros, 442.034,26 dels quals van anar totals van ser d'1.975.670 euros. En aquest pastorals i socials de la diòcesi no es poden destinats a obres èn temples i edificis, mentre que 143.941,05 van constituir apartat destaquen el sou dels preveres i reli­ sentir com a llimyanes, «sinó que s'han de reserves per a les parròquies de cara a futures obrés i restauracions. giosos, als quals es va dedicar 1,2 milions sentir com a pròpies i hem de compartir-les Tota aquesta despesa s'ha pogut fer front gràcies a uns ingressos extraordinaris d'euros, i les despeses en serveis exteriors, com a membres del mateix Poble de Déu». (585.975,31 euros) que han-vingut de subvencions d'entitats públiques (47.627,90), que pujaven a gairebé 300.000 euros. Aques­ «La Jomada de Germanor —hà afegit— és de la venda de patrimoiú (332.537,44) i de donatius extraordinaris (205.809,97). tes despeses exteriors inclouen l'arrenda­ ima bona oportunitat per col·laborar eco­ Cafiizal ha volgut subratllar un element que es veurà reflectit als balanços del ment de la seu episcopal, amb més de 60.000 nòmicament. Per aquest motiu demanem - 2006, ja que per primera vegada la diòcesi de Solsona aportarà el 0,7% del seu euros, i els serveis d'asessoria comptable. l'aportació generosa de tots els qui ens pressupost al Tercer Món, una iniciativa queha impulsat el bisbe Móns. Jaume Tot i el superàvit de l'any 2005, des del sentim Església en la col·leta, les subscrip­ Traserra i què aquest any s'harnaterialitzat en un donatiu a Mans Unides per valor Consell d'Economia del bisbat de Sant, cions i els donatius.»fSa/7íMe/ Gutiérrez) de 6.544,15 emos. (Ramon Estany) 23 . novembre . 2006 en mimefmii a CAIALUNYA¥;ÍI!;Í^^J^.-w / 5

j/mu3^(B@MíA^ Els fidels aporten més del Reptes econòmics importants 60% dels ingressos ordinaris mb un superàvit de poc niés de 13.000 per la seva banda, han estat de 2.174.048 Aeuros va tancar la diòcesi de Terrassa euros. La partida més important ha estat la a conscienciació l'exercici econòmic de l'any 2005, el primer dedicada al sou dels preveres i religiosos que • L dels fidels de l'ar-. que presenta com a diòcesi pròpia després exerceixen el seu ministeri al bisbat, amb xidiòcesi de Tarragona de la seva desmembració de l'arquebisbat prop. d'un milió i mig d'euros. També s'han de cara el sosteniment de Barcelona. La valoració d'aquest balanç gastat més de 300.000 euros en serveis exte­ de l'Església local es per part del jove bisbat egarenc Ha estat riors d'assessoria econòmica comptable i palesa en el fet que les «positiva»,.tot i que els seus responsables l'assegurança de les parròquies. La despesa seves aportacions sig­ reconeixen que cal millorar els resultats ja d'arrendament de la seu episcopal va supo­ nifiquen el 63,33% dels què les necessitats seran cada vegada més sar l'any 2005:al voltant de 14.000 euros. ingressos ordinaris en grans. En paraules de Mn. Francesc Pardo, Tot i el superàvit de l'any 2005, l'exerci­ l'exercici econòmic del delegat episcopal per als Afers Econòmics, ci de l'any 2006 es preveu força més compli­ 2005. Aquesta partida «el resultat econòmic del 2005 ha eStat molt cat. L'obertura del nou Seminari diocesà i ha contribuït, en part, al ajustat perquè gairebé no hem gastat». I l'inici en breu de la construcció de la Cúria fet que l'Església tarra­ afegeix: «Hem dut a terme una economia de Episcopal auguren despeses importants. L'al- gonina tanqués l'any supervivència. El bisbat ha començat gaire­ tre gran repte per al futur és la construcció de. amb un superàvit de Mn. Fortuny i Jaume Saperas. bé de zero i moltes de les despeses de les noves parròquies, cada cop més necessàries, 287.181,04euros. 3.096.309,05 éuros. D'altra banda les delegacions i de la Cúria han estat sufragades als barris de ciutats importants del bisbat. Com és habitual, a lès portes de la despeses extraordinàries, per un im­ per les mateixes parròquies. En cas contrari, «Aquestes inversions demanen l'ajut generós Jornada de Germanor, l'arquebisbat port de 2.979.557,65 euros, es deueii a hauríem perdut diners.» Com a conseqüència de tothom —aíïrma Francesc Pardo—. El de Tarragona ha fet públic els seus les grans reformes d'edificis efectua­ d'aquestes limitacions, tampoc no s'ha pogut . bisbat, amb només dos anys i mig de vida, comptes, que van ser presentats per des, puix que el darrer any no va haver- invertir en noves esglésies. necessita com mai el fons comú de diners de la l'ecònom, Mn. Joaquim Fortuny, i el hi noves construccions. Entre les prin­ El bisbat de Terrassa va ingressar l'any diòcesi: per manteiiir els serveis de la Cúria, cap de comptabilitat, Jaume Saperas, cipals obres figuren les reformes i passat al voltant de 2,2 milions d'euros, la per ajudar les parròquies que no tenen recur­ en roda de premsa. Del desglossament restauracions de la Casa dels Concilis, majoria procedents de la Conferència Epis^ sos, per completar la retribució dels capellans, , de-les partides del resultat ordinari del lacasad'exercicis deia Selvadel Camp, copal Espanyola, a través dè l'IRPF, i de la per a noves parròquies, per al Seminari...» 2005 cal destacar, en el capítol d'in­ el manteniment de la catedral, l'ésglé- quota fixa de les parròquies. Les despeses. (Samuel Gutiérrez) gressos, els 4.623.489,41 euros en con­ sia de Santa Maria de Montblanc o bé cepte de les aportacions fetes pels fi­ les rectories del Vendrell i de dels, mentre que les aportacions per Torredembarra. j©mm assignació tributària i subvencions per L'ecònom diocesà va informar so­ accions corrents pugen a 1.688.036,35 bre-el nou model de finançament de euros. Per ordre d'importància, pel l'Església, en el cas que prosperi el. Objectiu: mantenir obertes les que fa al capítol de despeses ordinàri­ projecte de llei que està pendent d'apro-, es, la principal partida és la correspo­ yació al -Parlament espanyol. Amb parròquies nent al funcionament i activitats dels aquesta nova llei es posaria fi a l'acord equipaments diocesans, amb subscrit el 1979 segons el qual l'Estat l bisbat de Tortosa va 3.823.534,58 euros, seguit de l'apMlat destina una part dels pressupostos ger E convocar els mitjans de de retribucions a preveres, personal nerals al mantenimeiit de l'Èsglésia. Si comunicació amb motiu de la séglar i la seva càrrega social, amb lamesura entra en vigor,rEsglésiarebrà Jornada de Germanor el di­ .2.531.315,37 euros. com a assignació el 0,7% de l'IRPF dels jous 16 de novembre i amb la Quant als resultats obtinguts en contribuents que així ho indiquin en la voluntat d'explicar de mane­ relació amb els ingressos extraordina­ casella corresponent de la seva declara­ ra transparent què fa amb els ris, aquests procedeixen de la venda de ció però deixaria de beneficiar-se de les diners,que hi aporten els fi­ patrimoni, subvencions de capital i exempcions de l'IVA previstes fms ara. dels. La roda de premsa va d'altres, que sumen un total de (Joan Boronat) comptar amb la presència de Mn. Josep Gonell, delegat de Mitjans de Comunicació; de M^mii. Mn. Josep M. Membrado, vi­ cari episcopal d'Economia:, i El bisbat de Tortosa va convocar els mitjans el dijous Lleuger superàvit^ tot i Vesforç de Mil. Llorenç Cailau, nou 16 de novembre. ecònom diocesà. L'exercici 2005 es va tancar a Tortosa amb un superàvit 12.578.848 euros i amb unes despeses de per la millora del patrimoni de 383.020,01 euros ies va aconseguir equi­ 12.459.805. Aquest gran volurn econòmic ls pressupostos del bisbat d'Urgell mantenen l'equilibri amb uns ingressos dé librar tant el moviment econòmic ordinari, s'explica per la inversió que va fer la Gene­ E2.631.364,66 euros i unes despeses de 2.626.802,14 euros. Els resultats ja que la prioritat primera era la de mantenir ralitat de València en l'exposició Paisatges ofereixen un superàvit de 4.562,52 euros. El bisbat manté com a objectius prioritaris les 142 parròquies obertes i els 137 preveres sagrats, que ya tenir lloc a Sant Mateu, l'atenció als preveres, les activitats pastorals i assistencials, el manteniment i la que en tenen cura, com el movïnient econò­ Peníscola, Çastellfort i la Mare de Déu de la renovació d'equipahients parroqiiials i de nombrosos llocs de culte. mic extraordinari, amb uns ingressos de Font de Traiguera. (Víctor M. Cardona) S'han invertit 1.002.267,07 euros en activitats pastorals i assistencials, funcionament i conservació d'edificis. Les despeses de personal han suposat _VD€_ 1.250.767,02 euros i les aportacions per accions solidàries'268.882,84 euros. L'aportació del bisbat a la Conferencia Episcopal Espanyola i a la Conferència Episcopal Tarraconense ha estat de 91,874,13 euros,. i finalment en tributs i Superàvit^ però menys que Vany despeses financeres un total de 13.011,08 euros. El vicari episcopal per als Afers Econòmics, Mn. Josep M. Mauri, ha explicat el propòsit d'optimitzar el anterior patrimoni de la diòcesi i ha demanat el suport dels fidels i de totes les persones que vulguin col·laborar per tal de poder donar satisfacció a les necessitats de 'ecònom Joan Carles Carles Herrero va presentar dimecres dia 15 a Vic el resultat personal, pastorals, assistencials, restaiiració i conservació de temples,! mante­ L econòmic diocesà de l'any 2005 amb motiu de la Jornada Germanor. Els ingressos han niment de les cases parroquials. També ha agraí't a la Generalitat, als Ajunta­ estat d' 11.105.668 euros (un 8% més que l'any passat repartit de la manera següent: un 54% ments, a la Diputació i als.Consells Comarcals la seva col·laboració per a la aportacions de la feligresia, 26% rendes del patrimoni, 12% Conferència Episcopal i 7% restauració del patrimoni arquitectònic. subvencions). Les despeses han estat d'11.026.542 euros (un 11% més, repartits: 49% Pel que fa als ingressos, l'aportació dels fidels ha estat d' 1.281.665,53 euros, activitats pastorals, 19% sous de personal, 24% conservació edificis i 6% comunicació de la renda de béns immobles de 99.506,00 i la renda de patrimoni de 42;516,12. béns entre l'Església). Hi ha hagut, per tant, un superàvit de 79.125 euros, una reducció de L'aportació de la Conferència Episcopal Espanyola per l'assignació tributària 295.848 eqros respecte a l'any anterior. Tanmateix, el resultat net ha presentat un dèficit de ha estat de 934.442,00 euros i les aportacions de les diverses institucions rebudes 536.640 euros, que s'ha pogut cobrir amb la venda d'immobilitzats d'altres entitats. L'ecònom directament pel bisbat i destinades a la restauració d'esglésies ascendeixen a un ha destacat que la diòcesi avança cap a l'autofïnançament, només un 7% prové d'administra­ total de 273.235,01 euros. (M. C. Orduhd) cions públiques, i ha agraït la tasca dels 3.000 voluntaris i la generositat dels fidels. (X. Bisbal) |Q D'AMICS DE

CATALUNYAu a

Dissabte 11 de novembre

Amb motiu del 80è aniversari de Mn. Francesc Maigosa cófundador del setmanari Cótalunyo Cristiana Amb l'assistència del bisbe Joan Carrera i Mn. Joan Jarque

Per tal de fer la vostra reserva, demaneu informació abans del dia 3 de Novembre, al teièfon de l'entitat al 934 092 700 ^ . ^ Us hi apunteu? Si és que sí, feu-nos-ho saber ben aviat ja que ho-hem de cònfifmar al restaurant.

sí/ .

'•m^ Campanya NADAL 2006

"- .••..'•=.\· ;'•• ."V' '' , '/''.•'Í'K\\ "".-'• •••^."'. > • -• • " .-,. n .•.•^- ï.- "^~- .

.•• •• D S\ ©^QO©gÈ &sM\oM°o

Y.;'";:-^ h'^i·i^^'^í) ^cíj^aficíí·í?-J^-JXIÍ'C^ÒII

\^yvíïrfj; \\f{;ú: [ I -íM.r^í/ij- V.:;^; •-irl·íi-^rn^rw ip.\. \:'VMJ·M'..

icM\^^ /í.rÍA?Íy^ n (ílV^y Sx^'.: lüi^ ^AvG..^^ííí>-:

AMB L'ASSISTÈNCIA TECNIGA DE MERCATRAVEL S.A.

Amics de Catalunya Cristiana Per a més informació: (per telèfon, per correu o bé personalment): d Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona, Tel. 934 092 700 - Fax 934 092 701 - a/e: [email protected] 23 . novembre . 2006 CATALUNYA+= CRISTIANA 7 església en el món L.___ ESTATS UNITS El Papa denuncia la Els bisbes demanen una «transició injustícia de la fam responsable» a l'Iraq • Convida a eliminar-ne les causes estructurals BALTIMORE.—Ei presidentde CIUTAT DEL VATICÀ.—El 12 de novembre Benet XVI es va erigir en que «poden i han» d'actuar per alleugerir la la Conferència de Bisbes Catóücs dels Estats Units, Móns. William Skyls- el portaveu de més de 800 milions de persones que pateixen fam en el món, . fam al món. I els va proposar adoptar «un estil de vida i de consum compatible amb la tad, va declarar que ^

Vaticà El Congrés Eucarístic del Quebec 2008, decisiu pera tota l'Església • L'exhortació basadia en les conclusions del darrer Sínode prepararà la trobada

CIUTAT DEL VATICÀ.— Benet XVI vol que el pròxim Congrés ^VIZ· lifr t^fj Eucarístic Internacional, que se celebrarà el juny del 2008, al Quebec ^ '''" "~~ " (Canadà), r.ellanci en l'Església l'adoració de Jesús present en aquest sagrament. El Papa ha anunciat que fa preparació d'aquest esdeveniment mundial es veurà beneficiada per la publicació de l'exhortació postsinodal, dedicada al sagrament de l'Eucaristia, en.là qual ell mateix recollirà les indicacions sorgides en el darrer Sínode dels bisbes del món, celebrat al Vaticà l'octubre del 2005.

l Pontífex es va informar sobre els lebren en diferents indrets i continents — E preparatius del Congrés Eucarístic eq va exclamar el Papa en el discurs que va r^>r»mm^^à^''^''-mm^. trobar-se el 9 de novembre amb els parti­ adreçar als participants en 1 • assemblea ple­ El Papa, amb els participants en l'assemblea plenària del Comitè. cipants en l'assemblea plenària del Comi­ nària del Comitè— són sempre font de tè Pontifici per als Congressos Eucarístics renovació espiritual, motiu per donar a món"», com diu el text bàsic del pròxihi devota de la santa missa, eduquen els fi­ Internacionals. En la trobada van partici­ conèixer més bé la Santíssima Eucaristia, Congrés. En els dies de durada del Con­ dels en r adoració eucarística i en el desig par el cardenal eslovè Jozef Tomko, presi­ que és el tresor més preuat que ens va grés, va assegurar! «el món catòlic tindrà que, en preparació del Congrés Eucarístic dent del Comitè, i el cardenal Marc Oue- deixarjesús.» Aquests congressos, vaafe- els ulls del cor posats en el misteri summe Internacional, aquesta pràctica es difongui Uet, arquebisbe del Quebec, que prepara el gir, «són també un alè perquè l'Església de l'Eucaristia per experimentar un im­ cada vegada niés», va afirmar. Anunciant Congrés Intemacional. D'acord amb l'arxi- difongui i testimoniï sense embuts l'àmor puls apostòlic i missioner renovat». «Qjii- la pròxima publicació de l'exhortació post­ diòcesi del Quebec, un dels moments me­ de Crist en tots els àmbits de la societat». na necessitat té la humanitat d'avui de sinodal dedicada a l'Eucaristia amb les morables serà la cerimònia de cloenda del «Cadascun d'aquests Congressos Eu­ redescobrir en el sagrament eucarístic la conclusions del Sínode dels bisbes, va diumenge 22 de juny, que podria arribar a carístics ^va insistir— representa, per font de la seva esperança!», va continuar confessar: «Estic segur que també aquest reunir més d'un quart de milió de persones tant, una oportimitat providencial per pre­ comentant el Papa. document ajudarà l'Església a celebrar si s'hi confirma la presència del Papa. sentar a la humanitat de manera solemne «Dono gràcies al Senyor perquè moltes amb participació interior el Congrés Euca­ «Els Congressos Eucarístics que se ce­ "l'Eucaristia, do de Déu per a la vida del parròquies, juntament amb la celebració rístic. »YZe«/í^

El Papa anima a cercar la pau Resídencí^ CIUTAT DEL VATICÀ,— En rebre Corea del Nord, perquè ima interrupció el nou ambaixador del Japó davant de la eventual no comporti greus conseqüències Santa Seu, Kagefumi Ueno, el Papa va a la població civil», i va subratllar la «con­ Nostra recordar que la «violència mai no podrà ser tribució generosa» del Japó a «l'assistèn­ una resposta justa als problemes de les cia als països més pobres». «Cal —va Senyora societats», i va demanar respecte pels com­ subratílar— que els llaços d'interdepen­ promisos adoptats per assolir la desnucle- dència entre els pobles, que es desenvolu­ de Fàtimc arització de la península coreana. El Bisbe pen cada vegada més, vagin acompanyats de Roma .va convidar el país nipó a «perse­ d'un compromís decidit perquè les conse­ al guir amb decisió els seiïs esforços per qüències nefastes de les fortes disparitats contribuir a l'establiment d'una pau justa i entreels països desenvolupats i els països duradora al món, particularment a l'Ex­ en desenvolupament no s'agreugin^ sinó Tibidabo trem Orient». En el seu disciu"s, va iridicar que es transformin en una solidaritat autèn­ que «la recerca de la pau entre les nacions tica que estimuli el creixement ecoiiòmic i ha de ser avui més,que mai una prioritat en social dels països més pobres.» /Instal·lacions amb espais enjardinats i de bosc molt amjDiis. les relacions internacionals..La violència Finalmeiit, Benet XVI va expressar la /Habitacions individuals amb bany i instal·lació per a TV i telèfon. destrueix la dignitat, la vida i la llibertat de seva alegria pel «respecte de què gaudeix /Ampli menjador amb vistes panoràmiques. l'ésser humà, aquella que pretén defensar. l'Església catòlica al Japó», i va salüdar-'ne /Capella, gimnàs, etc. Per construir la pau són importants les vies els bisbes i^bts els fidels, «animant-los a d'ordre cultural, polítií; i econòmic». viure sempre més fermament eii la comu­ Equip humà de professionals: metge, assistent tècnic sanitari, assistent També va expressar el desig que «la nió de la fe, a prosseguir el seu compromís social, gabinet psicològic, podòleg, fisioterapeuta, pei-ruqueria, personal coinunitat intemacional prossegueixi i in-; a favor de la pau i de la reconciliació entre assistencial i auxiliar. tensifiqui l'ajuda humarütària a les pobla­ els pobles de la regió, i a col·laborar gene­ Últims avenços informàtics, en el control postural i la localizaciÓ de cions més vulnerables, particularment a rosament amb els seus compatriptes».|AC/) persones. COLÒMBIA Disposem d'un nombre de places benèfiques per ajudar persones amb pocs recursos econòmics. Projecte de «Lectio Divina» per a joves Aa <}ccalitat de vida cU íeii p&n/Me^ Çfna*ta. éí- ia noútfia, pfUofuteit BOGOTÀ.— El 6 de novembre es va llençar a Bogotà el Projecte Lectio.Divina pei- a Joves «Lectionautes», amb el suport de la Societat Bíblica Unida i el Centre Bíblic FUNDACIÓ B. NOSTRA Pastoral per a Amèrica Llatina, del Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM). Van SENYORA DE FÀTIMA participar-hi representants de les Conferències Episcopals de Colòmbia,.de Xile, d'Argen­ Carretera de Vallvidrera a tina i de Veneçuela. Aquest projecte té com a objectiu capacitar joves líders catòlics perquè Tibidabo, 102-104 ensenyin altres joves a llegir la Bíblia amb el mètode de pregària contempaltiva tradicional .08035 Barcelona anomenat Lecrio Divina. El Centre Bíblic Pastoral per a Amèrica Llatiiia ha elaborat lín Tel. 934 343 630 - 609 101 344 Manual de «Lectio Divina»'per a joves, «résponsabilitzant-se del contingut del mateix Fax 934 343 650 manual, perquè estigui dins de les línies catòliques de la lectura orant de la Bíblia i també e-mail: [email protected] que estigui d'acord amb les necessitats de l'Església a Amèrica Llatina, en preparació web: www.fundaclonntrasra deia V Conferència de l'Episcopat Llatinoamericà», afirma un comunicat de premsa. El fatima.òrg tema és Formar deixebles i missioners de Jesucris't. (Zenit) 23 . novembre . 2006 í^saUsif^metmon CATALUNYA% CRISTIANA 9

Espanya

Els pastors de les diòcesis madrilenyes han confiat cegamerit en els seus joves Madrid: terra de missió diocesails. Hi corifien per dur a terine aquesta missió, conscients que els joves • Els joves es comprometen a evangelitzar els seus coetanis no només són el futur de l'Església, sinó també el present. Segons Gregorio Rol­ MADRID.— «No tingueu por de parlar d'Ell, jaqué Varela, als joves el 12 de novembre passat. Amb una dàn, «hem fet una aposta molt seriosa Crist és la resposta veritable a totes les preguntes sobre missa d'enviament, el cardenal engrescava 6.000 nois i d'entregar l'evangelització dels joves als mateixos joves. Confiem molt eh ells en l'home i sobre el seu destí. Cal que vosaltres, joves, noies-a llençar-se a la Missió Jove, una iniciativa en què aquesta evangelització. Com va dir Jesús: esdevinguéu apòstols dels vostres coetanis. Sé molt bé participen els arquebisbats de Madrid i el castrense, i "Aneu arreu del món:.." Esperem molt que això no és fàcih» Amb aquestes paraules s'adreçava els bisbats d'Alcalà i Getafe, i que es perllongarà fíns a dels joves i també dels responsables I l'arquebisbe de Madrid, el cardenal Antonio M. Rouco l'any 2008. animadors que treballen en la pastoral juvenil». quest projecte ha estat ideat per l'ar­ raons mediocres. Perquè qui cerca raons Roldàn està convençut que A quebisbe de Madrid, el cardenal de sentit, ja té set. Cal sortir a la trobada «estem descobrint que els joves Rouco, i s'estructura en tres etapes: Pre- dels joves allà on sigui i en qualsevol hi són i que són cercadors de missió (entre gener i novembre del 2006), circumstància». sentit. Es una etapa preciosa de Missió (entre novembre del 2006 i abril En aquest sentit, el delegat d'Infància la seva vida i hem de fer possible del 2007) i Post-missió (entre juliol del i Joventut apunta algunes propostes: «Vo­ que tinguin un encontre amb qui 2007 i mitjans del 2008). lem obrir els temples a la nit i oferir una dóna sentit a la vida, amb el L'objectiu d'aquesta Missió Jove és trobada alternativa; intentem establir iti­ Senyor». El delegat d'Infància i «l'anunci i la proclamació de l'Evangeli neraris d'art pictòrics, escultòrics, arqui­ Joventut es mostra optimista, als joves d'avui. El repte és aconseguir tectònics, etc. A través de la contempla­ que els joves catòlics de Madrid siguiíi ció d'obres d'art els joves poden fer-se capaços'de proposar Jesucrist», explica a preguntes. També a través del cinema, ja iï missioes una Catalunya Cristiana el delegat d'Infàn­ siguin pel·lícules explícitament religio­ cia i Joventut de l'arxidiòcesi de Madrid, ses o d'espiritualitat, o amb films que experiència Gregorio Roldàn. I afegeix; «Volem que proposen valors cristians. Volem que els d'espiritualitat a Madrid es visqui la gran festa de la fe.» joves descobreixin que hi ha una aigua molt forta per a un Per aconseguir aquest objectiu, la Mis­ viva que sadolla la set.» sió Jove aposta per mètodes nous, imagi­ jove, que posarà a natius, actuals, senzills i directes que, en Missió interdiocesana prova la seva fe» moltes ocasions, portaran els joves apòs­ tols a una missió de frontera. La idea és La Missió Jove es durà a terme en tota però també realista, quím asse­ _que l'evangelització es faci de jove a jove, la província eclesiàstica de Madrid i en nyala que «nosaltres sembrem. proposant la fe que dona sentit a les seves aquesta aventura s'han involucrat els^ar- Només el Senyor sap quan hi vides. Per això, es fan servirtots els espais quebisbats de Madrid" i el castrense, i els haurà fruit. Aquests joves, quan on es mouen els joves actualment. bisbats d'Alcalà i Getafe. Pera Gregorio siguin adults, potser recordaran Roldàn, el fet que sigui una missió inter- Amb la festa de l'Almudena és va iniciar la Des de la delegació d'Infància i Joven-- Missió Jove. que el rostre amable de l'Esglé­ sia se'ls va fér proper». L'acció missionera es durà a terme fins a l'abril de l'any vi­ nent mitjançant l'actuació contí­ nua a la parròquia, a la universi­ tat, als col·legis, als moviments i associacions. Allà on hi hagi ün jove, hi haurà un altre disposat a parlar-li del tresor de la seva vida: Jesucrist. A finals de juliol del 2007 i inici de curs del 2008 es desenvoluparà la fase de la Post- missió, amb un pelegrinatge a Roma per renovar la fe dels apòs­ tols i una trobada, amb el Papa; l'avaluació i seguiment de la missió; la integració eh grups Els joves són conscients dé la responsabilitat que hi hàrï eclesials de referència i inicia­ dipositat els seus pastors. Disposats a ser missioners entre els seus companys. ció cristiana; la re-iniciació tut de l'arquebisbat de Madrid, se subrat­ diocesana suposa també un desafiament: sura preguen per aquesta Missió Jove». cristiana; la posada en marxa d'una llen quatre realitats concretes: margina­ «És un repte no només d'àmbitde coordi-: Els joves de Madrid viuran una experi­ Pastoral Juvenil renovada i el manteni­ ció (trobant noves formes de presència, nació, sinó de comunió eclesial. És una ència transforinadora; durant la qual hau­ ment de l'actitud missionera en aquesta mantenint viu l'interès i predilecció de paràbola bonica de comunió, d'unitat en ran d'afrontar situacions no sempre fàcils pastoral. l'Església pels joves que viuen aquestes un mateix objectiu: atendre la pobresa i patiran la incomprensió i, fins i tot, el A l'inici d'aquesta Missió Jove, Gre­ situacions), integració i interrelació (Pas­ espiritual dels joves madrilenys.» rebuig. Així, el delegat d'Infància i jo­ gorio Roldàn adverteix qué ens trobem en toral d'Immigrants, Pastoral Gitana i éís Tota la comunitat diocesana és cridada ventut comenta que «per a un jove parti­ un temps de gràcia que cal viure «amb el capellans), temps d'oci (espai per a la a aquesta missió, prioritàriament els jo­ cipar en una missió com aquesta, suposa cor, l'esperit i la vida oberts al Senyor. La cultura i per a l'art), i la nit (temps i lloc ves. En paraules de Roldàn, «la comunitat un gran esforç i una gran aventura. És una gent s'apunta àseguir Jesús. Realment és que els joves viuen com a propis). adulta ha d'acompanyar els joves i aju­ experiència d'espiritualitat molt forta, una un regal de Déu que els joves se sentin Gregorio Roldàn reconeix que no és dar-los. Les comunitats han de fer un experiència què posarà a prova la seva fe. "tocats" i es comprometin. L'Evangeli senzill donar aigua a qui no té set. I esforç extraordinari pel que fa a aportar Veurà quin camí ha recorregut, si la se fe sempre ha estat difícil d'anunciàr perquè aquesta és una realitat que hauran d'afron­ recursos econòmics, al fet d'acompanyar és madura. Descobrirà que la seva fe és profètic. El repte és evangelitzar aquesta tar els joves missioners. Per això, indica els joves... és important que els joves no s'enforteix quan s'ofereix; que la fe és un societat descreguda». que «tenirií l'exemple de la samaritana. se sentin sols en aquesta missió. És una regal que ha rebut gratuïtament i que l'ha de Es pot seguir el desenvolupament de la Es pot despertar la set a través del diàleg experiència rnolt bonica que ens implica donar gratuïtament. Els fmits es donaran i Missió Jove a través de ía pàgina.web que neix de la trobada'interpersonal; de­ a tots: des del bisbe, passant pels sacer­ es rebran. Aquest compromís de dur Crist a www.deleju.org/misionjoven. tectant les necessitats dels joves que s' aple­ dots, els religiosos i les religioses... és altres joves el portarà a reorganitzarl'agen- guen al voltant del botellón i que busquen maco destacar com els monestirs de clau­ da, des de la seva vida quotidiana». Rosa ^aría Jané Chueca 10 CATALUNYA^ CRISTIANA tHOfl 23 .novembre . 2006

Espanya

José M. Gil Continuació judeocristiana de la Tamayò, consultor del Pontifici Trobada Mundial de les Famílies Consell per a les Comuríicaciòns • Celebrat un acte fratern per compartir valors essencials comuns Socials

VALENCIÀ — El ressò dé la V Trobada Mundial de les Famílies el vintena d'intervencions sobre la relació BADAJOZ.— El setmanari Iglesia en juliol passat continua present en les activitats de caire religiós que amb la naciqnaUtat, l'emigració, els ritus Camino, de l'arquebisbat de Mèrida- s'organitzen a la Comunitat Valenciana. Un que, segons el president de religiosos i la transmissió de la fe, la Badajoz, informa del nomenament del sa­ l'Amistat Jüdeo Cristiana de Llevant, Francesc Fontana, hi respon relació amb la filosofia, la llibertat religi­ cerdot José M. Gil Tamayo com a consultor plenament és el XIX Simposi Hispano Israelià, que enguany es va osa, el pluralisme, l'estructura familiar i del Consell Pontifici per a les Comunicaci­ celebrar a València a fínals d'octubre sota el tema La família, estructura l'èconòmia. ons Socials, presidit per l'arquebisbe John P. Foley. Aquest Consell Pontifici s'encar­ social i transmissió de la cultura. Una de les darreres intervencions va ser la del professor de filosofia Ignacio rega de suscitar i sostenir l'acciói de l'Esglé­ questes trobades van començar el vicció que aquest esdeveniment té una Quintanilla, que va mostrar çom des de sia i dels fidels en les diferents formes.de A 1974, fins i tot abans que l'Estat . funció de tikun, és a dir, de reparació per la filosofia modema s'ha avançat en comunicació social, i que els rnitjans de espanyol estabKs relacions diplomàti­ les ferides que hi ha entre el poble jueu una concepció individualista deia per­ comunicació catòlics es corresponguin amb la funció i identitat pròpies. A més, també ques amb Israel, com un lloc de trobada i l'espanyol des de l'expulsió del 1492. sona que deixa de banda l'heteronoiiiia. afavoreix la relació amb les associacions enixe intel·lectuals de les dues cultures i I en efecte, durant tot el simposi es va Aquest concepte es refereix a les di-- catòliques que treballen al camp de les co­ mensions de fraternitat, complementa-. religions.Els organitzadors sónl'Amis- respirar un clima de bona entesa i res­ municacions socials. . . tat Judeo Cristiana, la Universitat Car­ pecte, tant en els toms de preguntes com rietat i necessitat dels altres, i va propo­ José M. Gil Tamayo és natural de Zala- denal Herrera, eí Centre d'Estudis en moments més distesos com les pàu- sar Edith Estin i Ana Haren com a vies mea de la Serena (Badajoz). Sacerdot i peri­ Judeo-Cristians i l'Institut Cultural ses-cafè, en què es va anar amb compte de reflexió integradores; de la realitat odista, és director del Secretariat de la Co­ de respectar les lleis alimentàries. familiar. A la cloenda del simposi hi Israel-Iberoamericà. En l'iderari del missió de Mitjans de Comunicació de la simposi hi ha el convenciment que El rabí Baruj Garzón, membre del van intervenir el president de la Federa­ Conferència Episcopal Espanyola. És con- «compartir coneixements per desco­ , programa S/ia/om a Israel, va començar ció, de Comunitats Jueves d'Espanya, siliari de la Unió Catòlica d'Informadors i brir valors essencials que ens uneixen el simposi amb una definició de la Jacob Israel Garzón, l'ambaixador Periodistes d'Espànya, conseller de la Ca­ és, sens dubte, un.primer pas necessari família jueva: «Un receptacle de la d'Israel, Víctor Harel, i el president de dena COPE i dè Popular TV. Així rnateix, entre les comunitats». presència divina en aquest món i un la Diputació de Valèiicia, Femanado coordina els programes religiosos de RTVE La professora de psicologia clínica instrument per a la transmissió dels Giner Giner. ' i és expert del Comitè episcopal europeu per Rina Rpsèriberg va manifestar la con­ valors ètics i morals.» Van seguir una Guillem Farré als Mitjans. (C.C.)' '

Saps què sent un missioner Benet XVI beneeix una trobada quan rep notícies de casa? familiar al Madrigal VILA-REAL—A través d'una carta del nunci apostòlic a Es­ panya, Móns. Manuel Mohteiro de Castro, Benet XVI va beneir la trobada festiva fa­ APADRINA miliar que la Delega­ ció d'Ensenyament i UN MISSIONER Catequesi deia diòce-. si de Sogorb-Castelló Amb la teva aportació, va organitzar el 28 d'octubre al'estadi del ells o elles i encara Vila-real. En el comu­ més persones llegiran nicat, el nunci anirna- va a «renovar el com­ CATALUNY/^ CRISTIANA§ Els infants són els futbolistes del «club Coratge». promís constant de ser . cada setmana fidels a les exigències d'una vida autènti­ tenia per objectiu animar les famílies a fer cament cristiana, a procurar el creixement gestos valents per donar testimoni de la continu de la fe i-a donar testimoni públic seva fe, com per exemple inscriure els fills i valent del missatge de Jesucrist en l'àm­ Marqueu amb una "x" les vostres preferències: a les classes de religió de l'escola. Sota el bit personal, familiar i social, animant les títol Ens juguem el futur comparava l'Es­ Preu d'una subscripció missionera; Amèrica i Àfrica: 197,32 € D ^ famílies, els responsables dels centres es­ glésia a un equip de futbol,:, el club Corat­ Àsia i Oceania: 26S,13 € D colars i tots els implicats en la tasca educa­ ge. El president és el bisbe de la diòcesi i Missioner [J Missionera D tiva a no descansar en el noble compromís els infants són els jugadors. La pilota és la (Es pot mantenir correspondència) de mantenir i prorhocionar amb il·lusió i seva vida, i han d'aprendré a jugar bé per Nom i cognoms !.,...' constància l'ensenyament de la religió a poder marcar el gol. Més enllà 'de les Adreça :.: l'escola». parauleS:, s'ha constituït un autèntic club Població Província :..^ C.R ,' L'acte principal, en què hi van partici­ familiar on les famílies s'inscriuen i es" par el bisbe diocesà, Móns. Casimiro Ló­ comprometen a tenir lligams de solidaritat FORMA DE PAGAMENT: pez, i l'alcalde de la ciutat, Manuel \amb les més necessitades. . : Adjunto xec nominatiu Q Domiciliació bancària Q • Vilanova, estava previst en un primer Aquest acte aprofita l'impuls rebut al juli­ moment à la ciutat esportiva del club dé ol en la V Trobada Mundial de les Famí­ Titular I . ^ : Data l_ Entitat Oficina DC Compte futbol, però la setmana abans es va haver lies, i s'inscriu dins de les activitats pre­ I I I • I- -• I li'l I- d .1 " I l'I í- I I I- de traslladar a l'estadi a causa del nombre vistes per la delegació diocesana per al d'inscrits, que va superar les 5.000 perso­ curs, com un festival musical a Marina Envieuaquesta butlleta a: CATALUNYA CRISTIANA nes. L'eix que va guiar la trobada va ser d'Or (Orpesa), una obra de teatre o un Comtes de Bell-Uoc, 67-69, 08014 Barcelona - Tel. 934 092 810 -Fax 934 092 820 una paràbola sobre la vida i el futbol, i pelegrinatge a Rotna. fCf.I 23 novembre.2006 veu ^i^Smstors CATALUNYA+= CRISTIANA 11

Lluís Martínez Sistàch Paraula i vida Arquebisbe de Barcelona Jesucríst, alfa i omega

l Símbol de la fe comença professant que Déu és el centre i el fi de tota la història humana es troben en el seu Concili Vaticà 11 ens diu: «Encara que el. progrés Ecreador de l'univers. I Pilat va preguntar à Jesús Senyor i mestre. -' terrenal s'ha de distingir acuradament de la creixença aquell dia que el va condemnar a mort en creu: «Ets tu ' L'home, creat a imatge de Déu, va rebre el inanament del regne de Déu, amb tot, en tant que pot contribuir a el rei dels jueus?» Ell li va respondre amb aquesta de sotmetre la terra amb tot elque conté i de govemar el ordenar millor la societat humana, interessa moítíssim afirmació: «La meva reialesa no és d'àquest.rhón.» món en la justícia i la santedat. Els cristians en comptes al regne de Déu aquell progrés. El regne ja és present en Jesús reconeix davant Pilat que és rei, tanmateix el seu de pensar a contraposar el poder de Déu als productes aquesta terra, en el misteri, però quan el Senyor vindrà regne no és d'aquest món; és el regne de Déu. del talent i de la capacitat de l'home i de la dona, com si serà consumat.» Déu creador va voler confiar a la humanitat l'obra de la persona humana fos rival del Creador, estan conven­ Els cristians participem pel baptisme de la reialesa de les seves mans, tal corn ho recorda el llibre del Gènesi çuts que les victòries del gènere humà són signe de la Jesucrist. Per això vivim en una situació constant de arrib aquestes paraules dirigides als nostres primers grandesa de Déu. tensió entre un més enllà definitiu i un més ençà fugisser pares: «Creixeu i multipliqueu-vos i domineu la terra.» ' Déu creador respecta 1' autonomia dels homes i de la però present, actual i viscut ara i ací. Jesús ens ha dit que El gènere humà, admirat avui dels propis descobri­ societat. Les coses creades depenen de Déu i l'home no hém de ser en el món però no ser del món. La fe ens demana ments i del seu poder, s'interroga sobre el sentit dels pot disposar-ne sense referir-les al Creador. La criatura, que orientem tota la nostra vida cap a les coses de dalt, però seus esforços individuals i col·lectius, i també sobre el sense el Creador s'esvaeix. Tots els homes, de qualsevol estimant i servint el món que Déu ens ha confiat. destí darrer de les coses i dels homes. religió, sempre han escoltat la veu i la manifestació de Com afirma el Concili Vaticà II, «el Senyor és el fi de L'Església creu que Crist dóna a l'home, mitjançant Déu en el llenguatge de les criatures. L'oblit de Déu la història humana, el punt on convergeixen les aspira­ el seu Esperit, llum i força perquè pugui respondre a la priva de llum la criatura. cions de la història i de la civilització i el centre de la seva vocació suprema. Creu igualment que la clau, el La reialesa de Crist no és d'aquest món. Tanmateix el humanitat». "

Jaume Pujol Balcells Als quatre vents Arquebisbe de Tarragona i Primat Jesucrist, Rei de tot el món

mb la solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món, que terra. Ell mateix ho va afirmar davant el góvemador «de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, A celebrem avui, conclou el cicle litúrgic anual. Situ­ romà Pilat dient: «La mevareialesa no és d'aquest món» d'amor i de pau». ada al final de l'any, després d'haver celebrat tots els (Jn 18,36). La reialesa de Crist no es fonamenta en el També l'Església, com a continuadora de la missió de misteris de la fe, aquesta festa ens mena a centrar poder sinó en la veritat: «Jo he nascut» -^-explicava Jesús Jesús a la terra, és present en èl nión «per donar testimoni l'atenció en la persona de Crist. Com diu el Concili a Pilat— «i he vingut al món per donar testimoni de la. de la veritat». En un discurs recent, el Sant Pare ensenya­ Vaticà n, l'Església «creu que la clau, el centre i el fi de veritat» (Jn 18,37). La reialesa de Jesús no s'exercita va que «l'Església no pretén ser un agent polític», però tota la història humana es troben en el seu Senyor i amb el domini sinó amb el servei. Així ho declarava als quCi «al mateix temps, té un interès profund pel bé de la Mestre» (Gaudium et spes, 10). ^ seus apòstols: «Jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui comunitat política, l'ànima de la qual és la justícia». I Jesús és rei universal perquè, oferint-se ell mateix én serveix» (Lc 22,27), i els ensenyava a fer ells igual. afegia: «Amb la seva doctrina social, argumentada a partir l'ara de la creu, ha portat a terme el misteri de la Jesús regna en els cors dels qui acullen la seva salva­ del que està en conformitat amb la naturalesa de tot ésser redempció. Amb el seu sacrifici salvador ha rétomat a la ció. Regna infonent la pau interior que ens impulsa a humà, ÜEsglésia contribueix a fer que allò que és just pugui creació l'ordre que aquesta havia perdut a causa dels treballar per difondre la pau entre els homes i els pobles ser eficaçment reconegut i que després es faci també pecats dels homes. Jesucrist és «Rei de reis i Senyor de (cf. Mt 5,9). Regna suscitant l'anhel de justícia, que es realitat» (Verona, 19 d'octubre de 2006). Que important senyors» (Ap 19,16), i els cristians hem rebut, en el manifesta en la generositat i en el respecte i defensa dels que és, doncs, que els qui som fillsd e l'Església—clergues, baptisme, el segell de la seva ciutadania: som ciutadans drets dels altres (cf. Mt 5,6). Regna amb l'amor, que ens religiosos i laics, tots— procurem ser bons ciutadans del del seu regne si vivim amb coherència la nostra fe. duu a fer-nos servidors de tots (cf. Me 9,35). Com cantem regne de Crist, donant autèntic testimoniatge de la veritat Jesús és rei, però no com ho són els poderosos de la avui a la celebració eucarística, el seu regne és un regne amb les nostres vides i fent-nos servidors de tothom.

V .1 f - , «••«-;c;tar.· ^ - 0^ .

tílÈtíSi ^^:S^J ersL de la eia , \..·-Lli

' f—

• t. ma Ués i.\ ' / anys ai^ teít c1>stat ..;^l_=-/:-: ^_. 12 CATALUNYA+= CRISTIANA 23 . novembre . 2006 Opinió

Punt de vista A propòsit de.. Josep Maria J. L. Giménez Ramos P-J Ynaraja La paciència Mones paòns. El tràfic d'espècies forànies noés^unacosa del nostre temps, ho considerem lícit o no. En a paciència és la capacitat dé poder suportar,.amb. després, donar-li la nostra aprovació o fer-li veure, educa-, I èpoques bíbliques, Salomó tenia el capritx d'impor- resignació, les desgràcies, les ofenses i els infortunis; dameiít, la nostra discrepància. L tar-les de terres llunyanes, per al gaudi personal, per virtut cristiana oposada a la ira. ' Tot, menys perdre la paciència. Encara que, en ocasi­ satisfacció de la seva vanitat. Apareix descrit a IRe Suposo que a ningú no se li escapa que avui ens manca ons, hi ha motius més que justificats perquè fugi del nostre 10,22 i repetit en 2Cr 9,21. Diuen els autors que molta dosi de paciència per tal de poder conviuré en pau costat. Un exemple. Baltasar Graciàn deia amb el seu probablement es tracta del babuí (el Papio.hama- i harmonia. El món està avalotat. Fiiïs i tot m'atreveixo a sentit de l'humor ha.bitüal: «Que els grans homes no dryas) que la cultura egípcia tenia per animal sagrat. vaticinar que li falta ben poc per anar desgolfat, encara tinguin pena d'haver nascut, que els més entesos vulguin Llegeixo als rnanuals que yivia al nord d'Àfrica. que hi ha ments «benpensants» que argüeixen que en ser coneguts, patim-los. Però que el "no-res" i el "quasi- Explica él text sagrat que les naus de Tarsis (el totes les èpoques i en totes les ge­ nò-res" vulgui semblar quelcom, i Taitessi dels arqueòlegs, segurament) importaven a neracions hi ha hagut mostres d'ai­ molt, que el "ni-treu-ni-posa" ho l'emperador animalets sefnblants als que, segons xò mateix. vulgui ser tot; que el "caramadeta" expliquen, hi ha a Gibraltar, per al gaudi i la satisfac­ s'eixampli, que el "roïnet" s'estiri, ,Lapaciència (tots en tenim, nai­ ció vanitosa dels seus habitants i del govern del que aquell que hauria d'amagar-se xem amb ella), la perdem de tant en Regne Unit. - tant.' I hi ha qui, havent-la perdut, vulgui "obrir-se-al-sol", que qui Fa anys vaig sentir què la vanitat era l'orgull en rnai no la toma a trobar, Així va el més ha de callar renegui, com hem calçotets. Recordeu la forma antiestètica d'aquesta món. Si perdem la paciència, amb de tenir paciència?» , peça aleshores. Així la definia un professor que, ella fuig també la pau. Totes.dues Sí, cal tenir força de voluntat posteriorment, va ser bisbe. Qualificada així, la se'n van de la maneta. I, per tal que per tal de poder mantenir la pacièn­ vanitat serià una característica, un defecte, fins i tot, es tomin a trobar i s'endinsin en el cia ben alta al seu pavelló. Quan si voleu, un pecat, bastant innocent. Així ho creia jo nostre «jo» cal reconèixer l'error perdem- la paciència, ni que sigui ^ sempre^ però ara he canviat d'opinió. Molts vanito­ d'haver-la perdut. per pocs minuts, i cedim a la ira, sos del nostre temps no només fan el ridíçuli s'ení- La pau no sap viure sola. No és podem perdre molt més que una petiteixen la personalitat, sinó que s'autofabriquen una virtut autònoma. És profunda­ vida. La llengua es descontrola i la una màscara qiie obstaculitza el servei que haurien ment social i humanitària. Cerca mà també; i allò que és pitjor, la de fer pels altres. És què, a més, als nostres temps i sempre les seves amigues, la paciència, la bondat, la nostra ment, on dormen els residus de la ira, apunt de éntrè nosaltres ha arribat a un extrem que la conver­ caritat, la generositat. despertar novament. ^ teixen en pecat. Recordeu allò que si una papallona Sense paciència no és gens probable que ningú visqui La paciència davant del sofriment, propi i aliè, és més belluga les ales al Japó provoca una tempesta al bé. No acceptem res que ens sigui contrari, diferent; no res que una virtut, És l'esperit de la nostra humanitat. Sense Carib. L'administració dels nostres diners no és un que no hagi sortit conforme als riostres desitjós. No aquest esperit, no ens podem anomenar éssers humans i, fet aïllat, sense transcendència exterior, sinó que admetem el contrari fòcilment, i doncs, la nostra impaci­ encara menys, fills de Déu. repercuteix en els altres. Penso en les despeses ència posa regust d'incredulitat a les seves paraules. Tots haurem de recórrer a la paciència dolça, tal com excessives dels banquets, amb'ocasió del que ano­ Però, hem de tenir paciència. És d'allò més bàsic per deia al començament. I posar-la a la safata dels nostres menen bodes. No és un fet aïllat o únic que parelles tal d'entendre'ns, per tal d'arribar a fruir d'a:cords lauda- pensaments per tal d'oferir-la als altres cada cop que que conviuen, que fins itot tenen fills, en un mónient bles i altruistes. Per tal de sentir com sent l'altre en el seu estiguem a punt de caure al parany de la inipaciència. No determinat, sense canviar d'opinió, sense modificar al·legat just i, agafant un tros de paciència, untarà-lo anib ho dubteu,'si tots fem el mateix, el 75% dels nostres els seus criteris de vida, ni d'orientació religiosa, la xocolata del nostre discerniment, comptar fins à cent i. conflictes s'acabaran. Fem la prova. ""sense comprometre's sincerament a una unió per sempre, de cop i volta, decideixen «casar-se per i'Església», com es diu vulgarment. I gasten una Saber escoltar fortuna en lacerimònia, les fotografies i el vídeo i, Joan Guiteras i Vilanova especialment, en banquets de gran luxe. Si pregun­ téssim a là parella, no ens sabria donar raons de tanta despesa. No ens explicaria que vol compartir el goig d'una vida nova i definitiva. En alguns casos, no Servir un sol amo m'ho invento, la unió ni tan sols ha arribat a durar el temps del viatge costós que han emprès després de la nze de novembre. Festa de Sant Martí de Tours. poder i el nostre goig. Les paraules de Jesús semblen cerimònia. Aquest malbaratament es produeix àmb OL'Església ha proclamat a l'eyangeh de la missa dures. Tanmateix són reals. Demanem que defugim tota el's diners aconseguits amb els tripijocs propis del aquestes paraules del Senyor: «Ningú no pot servir dos avarícia. I que el Senyor ens ensenyi a demanar-li de tenir Primer Món que aconsegueix imposaiit condicions amos: si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no senzillament una vida digna. • injustes al Tercer Món. 1 això es fa per satisfer durant en farà de l'altre. No.podeu ser servidors dé Déu i de les Aquestes reflexions les avala el gest de sant Martí de unes quantes hores la vanitat de la parella o dels riqueses.» ' , Tours. Hom llegeix en la seva història, escrita per Sulpici progenitors. Ningú no em sap donar cap altre motiu. , Aquests mots de Jesús no són pas una simple manera Sever, què sent Martí encara catecuiiien, va trobar un Una cosa semblant passa amb l'adquisició de de dir, sinó el punt neclear de la vida cristiana. Els diners pobre i li va donar la meitat de la seva capa. Aquell pobre vehicles nous. Models capaços de grans proeses que són una força de poder. I pot menar a fer coses curioses i se li aparàgué en somnis en figura de Jesús, amb el tros de només serviran per exhibir-nos davant dels veïns i abstruses. Recordo una pel·lícula on un dels protagonistes la capa. Una anècdota on ressalta que la caritat es fa companys que no han arribat al nostre rang. Grans —penso que éra un dels Beatles—llençava una quantitat sempre a Jesucrist, present en els germans i, especialment, cilindrades de motor i gran quantitat de prestacions considerable de lliures esterlines en un dipòsit ple d'ex­ en els més necessitats. Fins i tot, al Quixot, hi una escena per fer uns trasllats habituals de distàncies petites. I, crements humans. Persones de diverses classes socials, que rememora el gest del nostre sant. La dels dotze homes fins i tot, n'hi ha que s'atreveixen a anar a l'església sense pensar-s'ho dues vegades, s'hi submergien atrets que duien imatges tapades. La segona era la de sant Martí én a beneir aquests cotxes sensacionals per sant Cristò­ pels diners. Una escena hilarant, evocadora tanmateix de l'esmentada escena. Don Quixot va dir: «Este Caballero for. Pura vanitat. Vanitat injusta, que no té la inno­ l'afany de riquesa al preu que sigui. . .' tambiénfue de los aventureros cristianes, y creo quefue cència de r«orgull en calçotets», que es diu. I, a tots • La riquesa, de vegades, és adorada com una divinitat. mas liberal que valiente [és a dir, que fou molt valent,' i aquests despropòsits hi col·labora, moltes vegades, Quin error de perspectiva! Perquè, en definitva, no allibe­ més que valent, lliberal], como lo puedes echàr de ver. él clergat irresponsable. ra ningú de la mort i no és possible endur^se-la cap el més Sancho, en que està partiendo la capa con el pobre, yle Les mones de Salomó són poca cosa, comparat enllà. Les riqueses no són un bé absolut. D' absolut, només da la mitad; y sin duda debía de ser entonces invierno;. amb tot això. Però, recordeu que quan l'emperador n'és Déu. I és ric qui es deixa posseir per Aquell que ens que, si no, él se la diera toda, según era de caritativo.» va morir, a causa dels impostos injustos que havia ha creat per amor, ens ha redimit per amor i ens mena per L'evangeli, l'exemple i el Quixot valoren el fet dé establert per mantenir prestigi, el poble va patir una amor a la salvació! Déu és la nostra riquesa, el nostre compartir: ^ divisió trista i va iniciar el declivi. 23 novembre. 2006 - GATALui>fYA^= CRISTIANA 13

Finestra a la vida Signes d'avui Victòria Molins, Lluís Serra Llansana (lluis [email protected]) La temptació del desànimDèficit democràtic

na de les temptacions més grans dels sats o imposats des de l'estimació. es eleccions recents al Parlament dé Catalunya i les seves repercussions U que procurem estar al costat dels Vaig sentir el mateix quan vaig arribar Limmediates en la configuració delnou Govern evidencien un dèficit democràr exclosos és la del desànim. Aquesta paraula a casa de X. Una família marroquina da­ tic preocupant. El dret de votar i el dret d'un poble de viure el futur en llibertat ens m'ha fet pensar moltes vegades. El prefix vant de la qual lanostra impotència s'ele­ semblen relativament aconseguits, més el primer que el segon, però no sempre «des» indica despullar-se d'àlguna cosa. I va considerablement. La jove de la casa, s'han pogut exercir. Sé per l'experiència d'haver viscut en franquisme que no n'hi això de despullar-se de l'ànima o de l'ànim amb un nen de tres anys que creix seíise V ha jprou de tenir drets, sinó que aquests drets han de ser reconeguts i exercits. no ens està bé als que volem seguir vius. cap mena de" normes, ha perdut la feina Recordo les manifestacions del 1976 a Sant Boi i del 1977 a Barcelona, en les quals I dic que és una temptació perquè ens perquè «pel que paguen, no val la pena»... vaig participar per demanar «llibertat, amnistia i estatut d'autonomia». Xoca envaeix molt sovint i ens faria llençar la I ja li hem buscat unes quantes feines en advertir el contrast de la il·lusió d'aleshores per uns drets recuperats i la indiferència tovallola si no fos perquè Algú ens convi­ les quals s'ha repetit la mateixa història; el . i el desencant en el moment actual. Unes quantes observacions: da a seguir... noi, pare de la criatura, compleix condem­ Primera. Un tptal de 2.253.417 catalans amb dret de vot (el 43,23% del cens) Aquesta setmana ha estat un exemple na, la míare està malalta... I anar fent... s'ha abstingut. Sé que l'abstenció permet lectures i interpretacions múltiples des de d'això. La meva companya i jo estàvem Sortir d'un cercle de marginació no és les òptiques de partits, però democràticament es tracta d'un fet negatiu. El pletòriqües de goig pel que consideràvem fàcil. Per trencar aquest cercle que es funcionari de la política s'allunya cada vegada més del poble i de les bases que el un veritable èxit en el nostre acompanya­ repeteix de generació en generació cal que sustenten. , , ' • ment d'un noi del barri que havia acabat un membre de la família tingui la capacitat Segon. S'ha comptabilitzat un total de 60.025 vots en blanc (el setè grupaimb l'ÈSO feia dos anys. Ja crèiem que acon­ per aprofitar els recursos que se li donen. un nombre més gran de vots). Aquí, el dèficit democràtic és menor perquè són seguíem amb ell un veritable èxit. Una I sovint aquesta capacitat és una altra ciutadans i ciutadanes que han decidit participar però democràticament l'oferta o beca d'Un Sol Món, les portes d'un bon mancança. el panorama no presenten elements que els permetin definir-se amb claredat per cap col·legi que se 'ns obren, 1' alegria del noi... Aquest matí obro el diari i hi trobo una opció concreta. A aquests vots, se'n podrien afegir 620 que han anat a parar a un Tot semblava que es presentava de la fotografia molt significativa. Un grup nom­ partit denominat CenB (Ciudadanos en blanco). Amb menys d'ün terç més de vots, millor manera. Vèiem el seii futur lluny de brós d'afiicEÜis amb uns gr^ins farcells a C' s (Ciutadans. Partido por la Ciudadanía) ha aconseguit fer-se un lloc a l'hemicicle la inarginació actual. Això fa només uns l'espatlla corren fugint de la policia. Són , i hi asseurà tres diputats. ' quinze dies. «manteros». Han passat moltes angoixes Tercera. CiU ha guanyat de forma contundent, tant en vots com en escons, al Però, aquesta setmana ens ha portat de per travessar l'oceà, han arribat al «para­ PSC-CpC, que és la coalició que el segueix. La seva victòria s'ha produït en tot el nou a la realitat més punyent d'aquest dís» i ara continuen lluitant per sobreviu­ territori, en cadascuna de les quatre circumscripcions provincials i en la capital del tipus de vida... Simplement hi ha deixat re. I ho fan com poden: venent al carrer. país. Tot i això, els guanyadors no poden governar i el seu líder ha de passar a d'anar perquè «era ím rotllo» llevar7se He comparat una altra vegada la pobre­ l'oposició. Per justificar aquesta situació s'esgrimeix queéslegaVilegítirri.ihoés. cada matí, agafar el metro... és a dir, tot el sa amb la marginació, el Tercer i el Quart No obstant això, aquí entren en conflicte dos conceptes bàsics: el dret i la justícia, que fa là gent normalitzada cada dia. Món. Els pobres no escatinien feines per la llei i l'esperit democràtic. N'hi ha prou de llegir la secció de cartes dels lectors Una vegada més penso en la margina­ aconseguir viure i guanyar uns diners per d'uns quants diaris per adonar-nos que un percentatge de vots ha estat desviat de la ció i cada cop tinc més clar que no és enviar a la seva farnília. Els marginats es intenció dels que els van dipositar a les urnes. Ni PSC-CpC ni ERC van manifestar volen trobar les coses fetes, perquè no només i principalment qüestió de diners. la voluntat explícita «abans» de les eleccions de reeditar el tripartit, van jugar amb Els valoren tan poc que tant se val de tehen capacitat per sortir d'una vida que l'ambigüitat o amb una equidistància calculada, però totes les evidències deinos- gastar-los quanels tenen o quan els acon­ han après en el seu món d'exclosos; La tren que el pacte estavaprecuinat. N'hi ha prou d'haver vist per televisió els tics dels segueixen sigui al preu que sigui. No, més que van viure també els seus pares... Com seus líders lanit electoral. Democràticament, no és bo. El pacte del govern reflecteix aviat és una qüestió de manca d'hàbits, de podem trencar aquesta cadena? Que Déu més la voluntat d'enfortir els partits per com-ear els seus interessos propis que el valors, d'educació familiar, de límits po­ ens hi ajudi. respecte pels resultats obtinguts: El contracte de Shylock, personatge d'El merca­ der de Venècia de Shakespeare, ens recorda que rescabalar el préstec amb una lliura Zoom de carn de l'Antonio resulta impossible sense vessament de sang: «En aquest pagaré Eduard Brufau no se 't dóna cap gota de sang.» El dret no ho és tot en la vida. També hi ha la justícia. Defenso el principi al marge dels resultats, que podien haver estat a l'inrevés pel que fa a les sigles de partits. . . Quart. L'enteniment entre els partits que configuren el tripartit no ha sorgit del La National diàleg i del debat de programes, amb profundes contradiccions, sinó que ha estat Gallery de Londres previ. Després, en privat hi han hagut negociacions, que només són queixalades dé organitza fins al 21 poder per repartir-se el botí. Aquest procediment tampoc no és bo democràtica­ de gener ment, tot i que es-vol mantenir tot al vestuari per no repetir els sainets dél gpvém l'exposició de Maragall. \ Veldzquez, la primera gran retrospectiva que es fa al Regne Unit sobre l'obra d'un dels principals ANTON BASTE I MATEU pintors del barroc espanyol. S'hi. Ha mort cristianament a Barcelona, a l'edat de , irecuUen obres tan conegudes com ara lí .86 anys, el dia 4 de noverribre del 2006, confortat L'aiguader de amb els Sants Sagraments i la Benedicció Sevilla, Apol·lo a la Apostòlica. forja de Vulcà, Les . temptacions de sant A.C.S. Tomàs d'Aquino o La Immaculada La seva esposa. Mercè Framisi Madorell; fills, M. Mercè, M. Teresa, ~ Concepció (a la Jaume Anton i Josep M.; filis polítics, Salvaçior, Joan, Esther i Anna, fotografia), obra néts, besnéts i família tota, ho fan saber a llurs amics i coneguts i . que Velàzquez va preguen de voler-lo tenir present a les seves oracions; pintar el 1618, , La missa funeral perretern repòs de la seva ànima tindrà lloc el dia quan només tenia 27 de novembre, a les 7. de la tardd, a la parròquia Cor de Maria, 19 anys. carrerdeSant Antoni Maria Claret, 45-47, de Barcelona. ' 14 CATALUNYA+= CRISTIANA Oi mti. 23 . novembre-2006

CARTES DEL EL CONSULTORI LECTOR D Gran festa familiar l'esperit comercial dels nostres avant­ passats. I vull dir que també me n'ale­ PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE DOCTRINA I MORAL Us voldria fer partícips d'una bona gro perquè compleixen un servei a fa­ pel Dr. Joan notícia: el bateig de la nostra néta Maria, vor de la gent del barri, sobretot dels Antoni Mateo el 15 d'octubre passat; és la número 16 que no disposen d'automòbil, ni de de la nostra extensa família. Com que cepcional per aclarir el diàleg amb el , temps, per fer les compres el cap de es và donar la circumstància extraordi­ món musulmà. Seiís dubte, unes quan­ setmana en un hipermercat, i que pot-' nària que hó vam celebrar a casa dels tes raons que, tot i les hostilitats, acon­ ser no es troben en les condicions re­ Abstencionisme avis, ens hi vam reunir totes dues famí­ sellen el viatge. querides per poder pagar còmodament, i.a la botiga del barri, si cal, èls fien. -;-Darrerament sembla que està de moda lies: al voltant de quaranta persones. l'abstencionisme o el passotisme polític: Però a aquest sentiment, grat, se M'agradaria dir que el convit es va fer XUSP. MADRID, Constitució europea. Estatut català i les n'afegeix un altre que no ho és tant, amb la col·laboració generosa de la Palamós últimes autonòmiques. Després ens quei­ produït per una certa temença en rela­ seva padrina i d'uns quants dels assis­ xem. Podem considerar un pecat eludir ció amb la incertesa respecte del seu tents. un deure tan cívic com és participar en íútur: qui sap si hauran d'acabar tan- Cal destacar el fet que tot va sortir unes eleccions? Què hi diu l'Església? D Respectar el . cant, com els botiguers que han anat extraordinàriament bé, en un ambient misticisme de ^Hi ha realitats que només es valoren festiu, distès i alegre, animat per les plegant sense deixar successió, inca­ quan s'han perdut. Certament, l'abstencio­ notes de la guitarra d'un dels nostres cada cultura paços de competir amb els grans ma­ nisme què vostè comenta és alarmant i ens fills, que va cantar un alegre repertori gatzems, que gaudéixen„espec|alment ha d'obligar a tots a una reflexió seriosa. de cançons. Per als avis, el millor dels Les grans religions majoritàries d'un avantatge que ells no podran te­ Recordo persones molt conegudes que esta­ regals és haver-ho pogut compartir amb s'haurien de congregar periòdicament nir: comprar i pagar en les millors ven profundament emocionades quan es va tota la família. per relacionar èticament els fonaments 'condicions, de vegades en condicions restablir la democràcia al nostre país. Certa­ ment que també en l'abstencionisme que De vegades, no som conscients que humans d'uns amb els altres, i intentar lleonines, i tampoc d'altres, com la de comentem s'hi amaga un distanciament iri- treure'n conclusions que solidaritzin la la protecció dels poderosos, i la conni- amb pocs mitjans podem ser feliços. negable entre els polítics i el poble. Però això N'hi ha prou d'una bona diposició i comunitat mundial. vència d'alguns mitjans de comunica­ ció, si més no, amb diverses formes de nojustifica «passar» d'una cosa tan impor­ l'amor. Pel que fa a aquest comportament tant i que ens afecta a tots. Recordi que que en l'actuaUtat provoca tanta vio­ publicitat. davant de cada procés electoral, els bisbes ANA M.DEL VALLE BUENO lència, a causa de la sensibilitat mística conviden a participar-hi des d'una madura­ Terrassa de cada religió, caldria prendre una FERRAN BLASI da opció de consciència. Aquesta és l'opció decisió fraterna entre tots els pobles i Barcelona de l'Església. La fe no només il·lumina la vida religions, respectant mútuament la sen­ personal de cadascú, sinó que també projec­ • Raons per anar a sibilitat mística de cadascuna de les D Ateisme ta molta llum en les operacions legítimes del religions existents que porten la batuta cristià en el deure de col·laborar eri la cons­ Turquia trucció del bé comú. de la societat mundial. He llegit —i també comprovat— Hi ha un text que recomano molt a Llavors evitaríem aquesta proble­ que hi ha un ateisme militant que ha El Vaticà ha confirmat oficialment qualsevol persona que vulgui conèixer a fons màtica violenta que desconcerta el res­ envaït molts pobles. Ideologies que que Benet XVI farà el viatge apostòlic els ensenyaments de l'Església en aquest pecte mutu i,social entre els pobles.' van contra Déu i volen, almenys, que a Turquia. Un viatge que sens dubte té àmbit i en d'altres afins. Es tracta dèi Com­ Volem la pau per a tothom i l'hem no pensem. Hem d'augmentar la nos­ moltes raons per les quals és conveni­ pendi de Doctrina Social de l'Església. A d'aconseguir. tra fe amb la pràctica i el coneixement ent fer-lo, tot i el recel despertat en propòsit del que em pregunta recullo el de Déu, unir-nos i buscar l'ajuda de les fragment següent: «La participació és un alguns sectors radicals del món islà­ SALVADOR PANELLA LONGÀN institucions germanes nostres de les deure que tothom ha de complir conscient­ mic, intensificats arran de la polèmica Barcelona moltes que hi ha a l'Església. ment, d'una manera responsable i amb vis­ artificial generada després del discurs La presència del mal èn la història tes al bé comú. La participació no pot estar del Papa a Ratisbona i per la negativa de la humanitat augmenta de la ma­ delimitada o restringida en algun contingut del president turc de rebre'l. teixa manera que l'home i la societat ' particular de la vida social, atesa la importàn­ Entre altres raons, perquè serà un . D Uns nous adroguers s'allunyen de Déu. Ja en l'Antic Tes­ cia per ai creixement, sobretot humà, en àmbits com el món laboral i de les activitats triomf dé la llibertat sobre la por. En tament, quan les persones s'aparta­ ecoriòmiqués en les seves dinàmiques.inter- segon lloc, perquè Turquia, en ple Al voltant d'on vaig a fer una de les ven de Déu els venien els contra­ debat sobre la seva incorporació a la meves feines, en un barri popular, ha­ nes, la informació i la cultura i, molt especi­ temps. Ara podem considerar-ho alment, la vida social i política fins als nivells Unió Europea, té l'oportunitat de bitat preferentment per immigrants de igual. - ' mostrar-se com un país que pretén l'últirna generació, ben a prop del cen­ més alts... Des d'aquesta perspectiva, es fa imprescindible l'exigència d'afavorir la parti­ ser laic i no pot actuar de manera tre històric de la ciutat, s'hi han instal- JAUMEyALLS cipació, sobretot, dels més febles, així cdm fonamentalista. laten poc temps quatre botigues noves, Barberà del VaUès l'alternança dels dirigents polítics, amb la Tercer, el viatge del Papa té una regentades per noüvinguts procedents finalitat d'evitar que s'instaurin privilegis gran transcendència religiosa: aquest de l'Àsia; són les tendes que fa cent ocults; cal, a més,- una constància moral • serà el primer viatge de Benet XVI a la anys se'n deien d'ultramarins ó adro- Catalunya Cristiana agraeix les cartes dels forta, perquè la gestió de la vida pública sigui seu d'El Fanar, a Istambul, el cor del gueries. seus lectors i demana que.np superin les vint el fruit de la corresponsabilitat de cadascú patriarcat ortodox de Constantinoble, El fet m'ha agradat perquè l'he in­ línies mecanografiades. Les cartes han d'anar envers el bé comú. El govern democràtic, en firmades amb nom i cognoms i ha de cons­ efecte, es defineix a partir de l'atribució, per que representa 200 milions de cristians terpretat com una via per a lapromoció tar-hi l'adreça i el telèfon. Catalunya Cristi­ d'arreu del món. Sembrar en aquesta professional d'aquells comerciants, i ana es reserva el dret de publicar les que part del poble, de poders i funcions, que terra assegura els fruits espirituals en també perquè el vull considerar com un consideri oportunes i ho s'identifica amb s'han d'exercitaren nom seu, pel seu comp­ l'opinió dels lectors. No es mantindrà cor­ te i. a favor seu; és evident, doncs, que milions de creients i és una oportunitat signe de la seva integració al nostre respondència.ni s'atendran visites o truca­ qualsevol democràcia ha de ser participativa. excel·lent per aprofundir en el camí país, ja qüe és dediquen a una activitat des respecte dels originals no publicats. . La qual cosa comporta que els diferents ecumènic. També serà unà ocasió ex­ mercantil, en la qual semblen heretar subjectes de la comunitat civil, en qualsevol dels seus nivells, siguin informats, escoltats i implicats en l'exercici de les funcions que D La virtut de là humilitat cristianes ens serviran de ben poca cosa si no practi­ aquesta desenvolupa... Una consideració quem ia virtut de la humilitat i, pobres de nosaltres si, . acurada mereixen, en aquest sentit, totes les En aquest escrit he de parlar d'aquesta virtut... si no, quan ens presentem davant de Nostre Senyor Jesucrist postures que porten el ciutadà a formes de' participació insuficients o incorrectes, i a no estaria tranquil. per retrè-li comptes, no ens hem humiliat de tot cor. No oblidem que tots, inclosos els sants, portem a sobre l'interès difós'per tot el que concerneix l'àm- Ara que sóc gran m'he adonat que, a nosaltres, els . bit de la vida social i política.» antics membres de l'Acció Catòlica, es van proposar fer- un «feix de misèries humanes». He dit misèries, no he nos uns «perfectes cristians». I ho van aconseguir! Sí, dit pecats. El cristià ha d'anhelar la «senzillesa de còr»: perquè temps enrere, de tant en tant, se sentia dií: «Nosal- no hi ha santedat possible sense la «senzillesa de cor», que • Si voleu enviar les vostres consultes al ° tres els perfectes cristians.» L'última vegada que ho vaig vol dir desprendre's totalment de tota vanitat. Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: [email protected] , sentir dir va ser, precisament, en un article de Catalunya www.balmesiana!org Cmí/ana. Ho deia i, a més, ho recalcava. JOAN ROVIRA ARBÓS apartat de correus 121 - 25620 Tremp (Lleida). Bé, doncs, hem de tenir en cornpte que totes les virtuts Vilafranca del Penedès Cal indicar sempre «Consultori». V_ 23 . novembre • 2006 CATALUNYA^ CRISTIANA 1 5

«Dies irae»

Pere Tcflü, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

EI dia del Senyor destrucció i de ruïna. Serà un dia de fosca i de tenebra, rebem així suport a l'esperança. «Qui Mariam ab- un dia de negres nuvolades...» En realitat, una descrip­ solvisti, et latronem exaudisti, mihi quoqiie spem La celebració de les misses exequials quedava ció no tan llunyana dels discursos apocalíptics de Jesús dedisti.» marcada, fins al Missal del 1970, pel cant de la seqüèn- que llegini aquests diumenges. Potser el problema que La descripció del judici segueix fidelment la parà­ ciaDies irae. Era un text clàssic, més o menys conegut tenim és el de pensar poc en la serietat del dia del judici bola evangèlica del judici del Rei pastor, segons sant de tothom, que s'imposava per la seva melodia; La del Senyor. La trompeta del judici —«tuba mirum Mateu. Crist és el «Rex tremendae majestatis», que reformà litúrgica ha preferit treure la seqüència del spargens sonum...»— és una imatge clàssica bíblica, i tracta els homes amb la seva gràcia, de manera que la' context de les misses de difunts, i situar-la a la litúrgia Mozart, en el Rèquiem, la destaca d'una manera ben salvació mateixa és un do de Déu: «Qui salvandos de les hores, com a proposta d'himne per a la darrera brillant. salvas gratis.» El fidel demana confiadament d'ésser setmana del temps durant l'any. Això ha fet que el D/es La seqüència no està pensada per induir al terror, • situat a la dreta del Rei pastor, entre les ovelles; d'ésser irae hagi quedat com un text que s'esvaeix de la sinó per descriure amb imatges bíbliques aquest dia en cridat definitivament entre els benaurats («Voca me consciència majoritària dels cristians, encara que la què el Senyor judicarà el món segons el «llibre on hi ha cum òeAzedí'ctó»), alliberat de les flames infernals... seva situació actual sigui ben apropiada, en la setmana escrita la història» que els homes mateixos hem anat que clou el cicle litúrgic amb la perspectiva del judici fent. Enfront d'això, la seqüència suplica al Senyor la Una pregària intensa i confiada de Déu sobre la història. misericòrdia, la salvació: «Né meperdas illa die.» El El Dies irae ha estat objecte, en el ciu-s del temps, motiu és clar: la salvació és la finalitat de l'èncamació: ElD/es irae continua essent un gran text de pregària de diverses musicalitzacions, a,part de l'original gre-^ «Recordaré, lesu pie, quod sum causa tuae viae.» de l'Església^ i cada fidel pot utilitzar-lo amb profit, gòriana. Destaca la de Mozart, en el seu Rèquiem. * ó especialment en aquest temps de l'any litúrgic, i sem­ Potser.és una audició recent d'aquesta obra la que em La misericòrdia de Crist pre que vulgui contemplar la realitat de l'hoifte davant suscita aquesta reflexió, en adonar-me, a través de del judici de Déu. Potser això és precisament el que l'excel·lent adaptació de la música al text que fa Les referències evangèliques a la misericòrdia de convé fer més del que fem: treure les conseqüències de Mozart, que el Dies irae no és un text tètric, com Grist, com a motivació de perdó en el judici, són la veritat del judici sobre nosaltres i sobre la història. diuen alguns, sinó una poesia plena de fe i de confian­ abundants. El ministeri i la passió de Crist no poden La darrera paraula sobre la vida no la tenim-pas ça- ' • ; quedar sense fruit: el seu • cansament en la recerca nosaltres: el cel i la terra passaran, però la Paraula de No és «culpa» de la seqüència si el dia del judici dél d'allò que estava perdut —la samaritana, l'ovella...^- Déu no passarà mai. La manera de viure actual, plena Senyor es presenta amb tons rnés aviat dramàtics; no fa , i el sofriment de la passió i creu. La figura de la d'afanys per les coses terrenes, ens afeixuga i no siriórecolliruiitextdelprofetaSofonies, 15-16: «Aquell Magdalena i del bon lladre són evocades com a permet, sovint, que el nostre esperit s'obri al més enllà, dia serà d'indignació, dia de tràngol i d'angoixa, dia de «precedents» del pecador que som nosaltres, i que més real que el temps present.- '

f.' •?(::•; '••! í.;.' ;p -' • .. ••• •.;••• •K-·i ••••.• *MHWa»iM.A«HI!!!H.M i Per Eduard Brufau El sant de la setmana

Q Nascuda a Fain-les-Mòutiers, Borgonya, l'any 1806 Q Pagesa analfabeta que va entrar a les Germanes de la Caritat Q Va rebre nombroses visions; entre elles la de la Medalla Miraculosa G Va morir el 1876 a Enghien-Reuilly, prop de París l-l Canonitzada el 1847 per Pius XII

a nostra santa d'avtii va néixer continuar i van ser especialment en una família de pagesos C<3 nombroses l'any 1.830. En diverses Lhunüls del centre de França i ocasions santa Caterina Labouré va era la vuitena d'onze germans. Per veure com la Mare de Déu li profetit- dificultats econòmiques i familiars' . zava els aldarulls socials i polítics de .—es va quedar òrfena deinare als l'estiu i la tardor del 1830, i li ense­ vuit anys — no va poder anar a Si nyava una medalla. Aquesta medalla l'escola, de manera qüe no va tenia per una cara els cors de Jestis i aprendre mai ni a llegir ni a escriu- , Maria i per l'altra Una irnatge de la re. De jove va treballar com a cam­ Mare de Déu amb la frase «Oh Maria, brera en im cafè que un tiet seu Si sens pecat concebuda, pregueu per tenia a París, però al cap d'un nosaltres, que confiem en Vós». À temps va deixeir aquesta feina per partir d'aquesta descripció feta per entrar com a ajudant en im hospital santa Caterinai, l'any 1832 es va fer la de les Filles de la Caritat, congrega­ primera emissió de medalles, concre­ ció de la qual formava part una tament mil cinc-cents exemplars. La germana seva. medalla ràpidament es va fer popular i A l'hospital el sentiment religiós va ser coneguda com la Medalla Mira­ que des de sempre havia tingut culosa. molt viu, encara es fa més profund i Si La nostra santa va continuar terünt va tenir la seva primera visió, en la visions sense deixar mai d'estar al qual sant Vicenç de Paül li indicava costat dels desvalguts; Durant qua- que treballés intensament pels ranta-sis anys va treballar a l'hospici malalts. Poc després d'aquest fet, de malalts i pobres d'Enghíen-Reui- quan tenia 24 anys, va ingressar a Uy, en silenci i austeritat totals fins les Filles de la Caritat. Les visions, que va ser cridada a la casa del Se­ ara sobretot de la Mare de ÍDéu, van nyor quan tenia sètarita ariys. • 1 6 CATALUNYA^ CRISTIANA 23 . novembre • 2006

CALENDARI DE LA SETMANA Lectures bíbliques Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Solemnitat de Crisi Rei (Cicle litúrgic B; feríal 2) Lectura primera Dn 7,13-14 Lectura segoiia Ap 1,5-8 Temps durant l'any (Saltérí: setmana 2) La seva sobirania és eterna El sobirà dels reis de la terra... ha fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu Lectura de la profecia de Daniel: NOVEMBRE Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan: Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d'home, Jesucrist éS el testimoni fidel, el primer ressusci­ 26. Diumenge s'acostà "al vell venerable, el presentaren davant tat d'entre els morts, el sobirà dels reis de la terra. Jesucrist, Rei de tot el món (S), Blanc. Lectu- , d'ell i li fou donada la sobirania, la glòria i ïa' Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats res: Daniel 7,13-14/Salm92/Apocalipsi 1,5- reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran ! amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, 8/Joanl8,,33b-37 ! homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Silvestre,, mai, la seva reialesa no decaurà. . donada la glòria i el,poder pels segles dels segles. ab. i fund.; Lleonard de Porto Maurizio, rev.; ": Amén. Mireu, ve sobre els núvols i tothom el veurà Joan Berchmans, rel.; Sirici, p.; Conrad, b. Salm responsorial 92 amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, Festa Major: a Espunyola i Sàrit Climent i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, Sescebes. El Senyor és rei, va yestit de majestat. amén. .. Ei Senyor va vestit i cenyit de poder. , Jo sóc l'Alfa, la. primera lletra de l'alfabet, i 27. Dilluns l'Omega, que és la darrera, diu.el Senyor Déu, el qui Feria, Verd. Lectures: Apocalipsi 14,l-3.4b-5 / R. El Senyor és rei, va vestit de majestat. és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l'univers. Salm 23/Lluc 21,1-4 AÚYRES CELEBRAClOl·íS: Mare de Déu de Manté ferm fot el món, incommovible. la Medalla Miraculosa. Sants, Basileu, b. i mr.; El vostre spli es manté des del principi, Al-leluia Me 11,10 beat Ramon LluU, rel.. . vós sou des dè sempre. R. Beneït èl qui ve en nom del Senyor. 28. Dimarts El vostre pacte és irrevocable; Beneït el Regne del nostre pare David, Feria, Verd. Lectures; Apocalipsi 14,14-19 / la santedat. Senyor, escau a casa vostra que està apunt d'arribar. Salm 95/Lluc 21,5-11 . ^ al llarg de tots els temps. R. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Ruf, mr.; Mansuet; b. i mr.; Jaume de Màrchia, prev.; Evangeli Jn 18,33b-37 Santes, Caterina Labouré, rel. Teniu raó: jo sóc rei 29. Dimecres Feria, Verd. Lectures: Apocalipsi 15,1-4 / Salm Lectura de l'evangeli segons sant Joan: 97/Lluc 21,12-19 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Sadunu, En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets b. i mr.; Demetri, mr.; Santes, Il·luminada, vg. tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de FestaMajor: aMerangesiSant Sadurní d'Anoia. vós això que em pregunteu, o són d'altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: 30. Dijous «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els Sant Andreu (F), Vermell. Lectures: Romans mateixos grans sacerdots, els qui t'han en- 10,9-18 / Salm 18/Mateu 4,18-22 tregat a les meves mans. He de saber qUè has ALTRES CELEBRACIONS: Santes, Justina, . fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no vg. i mr. és cosa d'aquest món. Si fos d'aquest món Festa Major: a Borrassà, Gurb, Oristà, Sagàs, els meus homes haurien lluitat perquè jo no , Sant Andreu de la Barca i Serinyà. fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d'aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir,que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu DESEMBRE raó: jo sóc rei. La meva missió és lade ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i 1. Divendres per això he vingut al món: tots els qui són de Feria, Verd. Lectures: Apocalipsi 20,1-4.11-21,2 la veritat escolten la meva veu.»- v , /Salm 83/Lluc 21,29-33 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Eloi, b.; Edmon Campion i Robert Southwell, prev. i mr.; Naüm, prof.; Natàlia, tnr.; beats Roger Filcock, Robert Middleton i comp. mr. PUBLICITAT A:

CATALUNYA CRíSTUNA GUIA DE L'ESGLÉSIA DE 2. Dissabte .. L'ARXIDIÒCESI DE BARCELONA Feria, Verd. Lectures: Apocalipsi 22,1-7 / Salm I (EDICIÓ SETMANAL) | .94/Lluc 21,34-36 . MíV^y- BAT ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Silva, b.; '^'^^^^^' Santes, Bibiana, vg. i mr.; Elisa, vg.; beata Maria- RÀDIO ESTEL Àngeia Astorch, rel. ^ ^^^^^^.a Informeu-vos al telèfon: 934 092 810 — Fax: 934 092 820 d Comtes de Bell-lloc, 67-69 — 08014 Barcelona -^ e-mall: publicitat@catcrist;çom 23 novembre-2006 CATALUNYA^ CRISTIANA 17 diòtocests

Finalitza el procés del presumpte JOSEP TOUS I SOLER miracle del P. Josep Tous Josep Tous i Soler' (Igualada, Anoia, 1811-Barcelona, • Les actes sobre el fundador de les Caputxines de la Mare del Diví 1871). Caputxí. Va professaré! 18271 Pastor ja van cap a Roma va ser ordenat sacerdot el 1834. _ Destinat al convent de Santa Ma-' BARCELONA.— EI divendres 3 de novembre, a la Josep Tous i Soler, caputxí i fundador de la congregació drona, à la Rambla barcelonina, va haver de sortir-ne el julioldel 1835 sala noble del Palau Episcopal de Barcelona va tenir Hoc, de Caputxines de la Mare del Diví Pastor. Ara la vicepos- arran de l'exclaustracíó i dispersió sota la presidència de Móns. Lluís Martínez Sistach, tuladora de la causa, la Gna. Maria del Carmèn Aparicio, dels religiosos. Es va exilir i va tor­ l'acte de cloenda del procés diocesà sobre un presumpte és l'encarregada de presentar-los davant de la Congrega­ nar a Barcelona el 1843. Va exercir ció romana per a les Causes del Saíits. • . el ministeri parroquial a Esparre­ miracle atribuït a la intercessió del servent de Déu P. guera, el 1848 va ser adscrit a la comunitat de sacerdots de la par­ 'ha fet un pas més cap a la beatificació ròquia de Sant Francesc de Paula Sdel P. Josep Tous i Soler: la cloenda de Barcelona. Sempre sensible a les del procés diucesà sobre un presumpte necessitats socials i espirituals del miracle atribuït al fundador de la congre­ seu temps, amb tres de les seves gació de les Caputxines de la Mare del dirigides, IsabeIJubal, Marta Sufiol Diví Pastor. i Remei Palos va fundar l'any 1850 L'arquebisbe de Barcelona va desta­ l'Institut de Religioses Caputxines car, davant dels membres del Tribunal de.la Mare del Diví Pastor, destinat desigpat per a la causa i diferents religio­ La vices- a la formació cristiana de la joven­ sos i religioses vinculats a l'orde.dels postulàdora tut, i que ya orientar fructuosa- es va ment fins a la seva mort, al col·legi caputxins, el carisma que va portar el P. encarregar de la Divina Pastora de Barcelona, Tous a fundar la congregació de lés Ca­ de tancar mentre celebrava l'eucaristia. Àni­ putxines davant de les necessitats socials, lacrar les ma contemplativa, enmig de la seva culturals i espirituals que hi havia a l'arxi- actes que activitat apostòlica es caracteritza­ diòcesi del segle xix. El prelat va lloar el hauran de va per la seva bondat i per una gran Ser porta­ treball eclesial, de servei a l'educació hu­ sensibilitat i esperit de servei. des a mana i cristiana, i d'ajuda als països de . Roma. missió, que les seguidores d'aquest caris­ ma realitzen des de fa 156 anys. tach— demanant la intercessió del servent objecte del procés que avui finahtzem a acompanyant el carhí d'aquesta causa fins «Durant el procés de la causa de beati­ de Déu Josep Tous Soler en moltes ocasi­ l'arxidiòcesi; Hem de pregar i imitar les a la seva feliç conclusió». ficació les religioses i tots aquells que hi ons i d'una manera especial en els proble­ seyes virtuts. En tota causa de canonitza­ L'arquebisbe i els membres del Tribu- estem vinculats, hem intensificat la pregà­ mes materials i espirituals. Ell ha interce­ ció cal que hi hagi fama de la santedat del ' nal (el Dr. Francesc Xavier Bastida Canal, ria —va confessar Móns. Martínez Sis- dit i ho ha fet especialment en el cas que és servent de Déu i fama de devoció del com a jutge delegat; el Dr. Hoitier Val poble de Déu, aspectes que estan assegu­ Pérez, como promptor.de justícia; Mn. rats en aquesta causa.» Bernat Gimeno Capin i Josep M. Trullols De la seva banda, la vicepostuladora de Cases, com a notaris actuaris) van presen- Sis seminaristes reben i'acoiitat la causa, la Gna..María del Carmen Apa­ ' tar les actes originals del procés i dues ricio, va agrair els que van participar en el -còpies autèntiques del mateix procés. procés el seu treball i va transmetre a la. Móns. Martínez Sistach va declarar que dotzena de persones presents, entre altres eren íntegres i autèntiques tant l'originíd coses, la salutació i felicitació de Sà Emi­ coih les còpies del procés. nència el cardenal Tarcisio Bertone, se­ Acte seguit l'arquebisbe va encarregar cretari d'Estat de Sa Santedat, «que ha a la Gna. Mana del Carmen Aparicio que seguit des del principi el desenvolupa­ portés a la Congregació romana per a les ment de la causa de canonització del P. Causes dels Sants les còpies del procés i Cinc semi­ naristes de Josep Tous, i de forma particular la recer­ aquesta va fer el jurament prescrit de com­ Barcelona i ca per documentar amb cura el miracle^ plir fidelment l'encàrrec rebut. un de Sant atribuït al nostre estimat fundador. El car­ Feliu van denal manifesta el seu desig de continuar Consuelo Chaves rebre el ministeri de I'acoiitat el dia 8. Acollim i ajudem BARCELONA.— Un total de cinc seminaristes que pertanyen a l'arxidiòcesi de les futures mares é> Barcelona i im de là diòcesi de Sant Feliu van rebré, a la capella del Seminari Fundació Pro Vida amb problemes d« Cütaliniya Conciliar de Barcelona, de mans de Móns. Martínez Sistach el ministeri de l'acoUtat. Concretament, des del 8 de novembre passat, Javier Prieto, Gabriel Carrión Eduard de Ribot, Joan García de Mendoza, Joan Müfloz i Francesc Tirado, aquest darter de Nom: Sant Feliu, estan més a prop d'assolir el sacerdoci. A partir d'ara tinidrain cura del servei de l'altar, ajudaran el diaca i el capellà en les Cognoms: - .accions litíirgiques, especialment en la celebració de la missa, i distribuiran la Adreça: sagrada comunió corn a ministres extraordinaris de l'Eucaristia, entre altres coses. Per això, com a símbol de les noves responsabilitats adquirides, l'arquebisbe va Núm.: PiS: Porta: lliurar una patena a cadascun d'elles i durant l'homilia els va indicar: «Acolliu aquest ministeri amb actitud de servei a l'altar i a la comunitat cristiana. Acolliu-lo amb una Codi Postal: actitud de més intimitat amb Jesús. El Senyor us ha donat una vocació que esteu Població: preparant, però recordeu que la preparació més important és l'espiritual, el més - '• iniportant és estimar Déu i els germans. Si estimeu els germans, estimareu Déu.» El Província: prelat va acabar donant gràcies per les sis noves vocacions i va comminar els presents E-mail: a demanar per noves vocacions per «a les nostres esglésies». Igualment, va felicitar les famílies dels seminaristes per tenir al seu si aquestes vocacions sacerdotals. (C.Çh.) La informació que ens facilites serà recollida en et nostre fitxer automatitzat i confidencial. Tens el dret d'accedir-hi i rectificar- la o cancel·lar-la sí ho desitges.' • 1 8 CATALUNYA+= CRISTIANA i if^mi 23 . novembre . 2006

Barcelona Ha mort el P. Llorenç Galmés El dominic va ser pòstulador en diverses causes de canonització

BARCELONA.— Va ser precisament el dia de Tots Sants qiian moria més ha estat vinculat a la nostra un pare dominic que tant và fer com a pòstulador en diverses causes de arxidiòcesi per diverses activitats, sobretot en l'estudi dels processos beatifícació i canonització: Llorenç Galmés Mas. Com no podia ser d'una de beatificació i canonització dels altra manera, un dels darrers actes públics on va participar el P. Galmés servents de Déu. Precisament el va.ser l'inici del procés de beatificació de la serventa de Déu Magdalena divendres passat, en la seva con­ Aulina, el divendres 27 d'octubre passat. dició de pòstulador de la causa de la serventa de Déu Magdalena ascut àManacor (Balears) el 4 de ge­ sants, va ser un frare exemplar i un treba­ Aulina, es va fer present à la Sala Nner del 1925, Llorenç Galmés i Mas llador incansable. «La seva oratòria engin­ Noble del Palau, sibé la seva con­ va emetre els seus primers vots als Domi­ yosa» —com algú la va qualificar-^ om­ dició física era molt delicada. Per nics el 29 d'octubre del 1941, després plia amb-divertides idees les seves tots és coneguda la gran activitat, d'hayer cursat estudis previs al Seminari nombroses xerrades i conferències. Els del P. Llorenç Galmés, una activir Menor de Requena, Va ser ordenat de pre­ exercicis espirituals, particularment a tat aparentment silenciosa; però vere el 27 de juny del 1948. Va obtenir la monges i.religioses, van omplir les pàgi­ molt fructífera.-No es queixava llicenciatura én Filosofia i Lletres, secció nes de la seva agenda. També va partici­ rnai de l'abundància de feina. I Història, per la Universitat par en molts congressos d'això en sóc testimoni personal, Literària de València. nacionals i internacionals, perquè vaig col·laborar amb ell en Com que mai no va sa­ particularment d'història molts d'aquests processos de bea­ ber dir «no» a la voluntat dels de l'orde dominica. Se n'ha tificació. (...). Acomiadem el P^ superiors ^-en la seva acti­ anat a la Casa del Pare i ens Galmés després deia celebració de tud de disponibilitat absolu­ ha deixat una herència va- la solemnitat de Tots Sants i en el ta—, va acceptar diverses luosíssima: les seves múl­ dia de la commemoració de tots els responsabilitats: professor tiples i variades publicacio­ fidels difunts. Dues ocasions per d'Història de l'Església i de ns de llibres i articles en recordar les seves virtuts com a revistes prestigioses. historiador, com a prevere i com a Patrologia en l'estudi gene­ Dies abans de la seva mort va participar com a ral de l'orde a València; mes­ Li havia estat atorgat el pòstulador de la causa de Magdalena Aulina. religiós de l'orde de sant Domè­ tre d'estudiants (València títol doctor honoris causa nec i per encomanar-lo a la mise­ cap al 1957 i Torrent cap al de. la Facultat de Teologia Va presidir el prior provincial fra Antohio ricòrdia de Déu confiant que ja formi part 1978); prior de diferents con­ Sant Vicenç Ferrer de García Lozano, acompanyat pel prior de de l'Església de la glòria.» . vents (Cardedeu, Manacor, València i el 2 d'octubre la comunitat, fra Feliciano Paredes," i pel I en la carta que el mestre de l'orde, El P. Galmés va néixer el Sant Domènec de Barcelo­ 1925 a Manacor. passat el Ministeri de Jus­ Dr. Jaume Riera Rius en nòm de fra Carlos A. Azpiroz Costa, fia escrit al na, Saragossa); prior provin­ tícia li havia concedit la l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach, ab­ pare provincial amb motiu d'aquesta mort, cial (1971-1975); prornotor provincial de les creu senzilla de l'orde de Sant Ramon de sent de Barcelona. A més dels frares del entre altres coses hi diu: «Els éssers hu­ causes de beatificació i canonització (des del Penyafort, «en reconeixement dels seus convent, van concelebraf niolts altres pro­ mans no acaben àmb la mort. A més-del 1984 fins a la seva mort). mèrits en l'exaltació de la figura d'aquest cedents d'altres comunitats. El temple era que continua viu davant de Déu, queden Bondadós, amable i educat en els ges­ sant del Penedès». ple de gom a gom de germans i de seglars sempre petjades entre els homes, que tri­ tos, delicat i amatent én les seves paraii- Se li va. administrar la Unció dels dominics, a més dels seus familiars pro­ guen més o menys a esborrar-se. Aques^ les, enamorat de l'orde de frares predica­ -Malalts la tarda del 30 d'octubre passat. cedents de Mallorca i de nombrosos fidels, tes són paraules de fra Llorenç Galmés, dors i de la seva província de l'Antiga Va morir el matí del dia de Tots Sants. Les amics i admiradors. escrivint sobre sant Domènec.» Corona d'Aragó, coneixedor de la història exèquies es van celebrar à l'església con­ Don Jaume Riera, en acabar la rhissa, de sant Domènec de Guzmàn i de molts ventual de Santa Càtalina de Barcelona. entre altres coses va dir: «L'estimat P. Gal­ P. Alfonso Esponera, o.p.

Trobada hacional Reiiia deia Pau Celebració de les Glòries a Barcelona de Maria a Santa Coloma BARCELONA.—Aitib motiu del 25è de Gramenet aniversari de l'inici de les suposades apa­ ricions de Maria Reina de la Pau a Med- SANTA COLOMA DE GRAMENET.— La parròquia de Sant jugorje (Bòsnia Hercegovina), Barcelona Joan Baptista de Santa Coloma de Gramenet va acollir recentment acollirà del 30 de novembre al 3 de des­ la celebració de lès Glòrieà de Maria que com cada any. organitza el embre una trobada nacional dels grups de Consell General de Germandats i Confraries de l'arxidiòcesi de Bar­ pregària que a l'Estat espanyol viuen sota celona. L'acte va comptar amb una gran afluència de públic. aquesta espiritualitat. Latrobada compta­ Francisco Espinosa de los Monterps, investigador i confrare de rà amb la presència destacada com à con­ Puerto Real, va pronunciar una conferència sobre l'origen de la pie­ tosa pràctica del rés del Rosari i la importància de l'advocació ail ferenciant del religiós franciscà Jozo Zo- Rosari com a germen de confraries. Després de la conferència, el vko, rector de Medjugprje quan les rnateix Paco Espinosa va fer una semblança de la Setmana Santa de l^uposades aparicions es van iniciar, el juny Puerto Real que va ser seguida per un muntatge audiovisual realitzat del 1981. El P. Jozo, com se'l coneix en­ pel fotògraf Antonio Montesinos. Posteriorment la confrare sara- tre els seguidors d'aquest corrent gossana Sandra Colera Navàrto va oferir una xerrada sobre la tradi­ d'espiritualitat, participarà a Barcelona en ció del Rosari de Cristall a la capital aragonesa; Là ponència va anar diverses trobades de pregària, pronuncia­ acompanyada d'un vídeo que va servir de fons.a les se.ves paraules. rà conferències a sacerdots i religiosos i P. Jozo Zovko. Aquest tema va despertar molt la curiositat dels presents. A la inter­ fins i tot dirigirà les meditacions d'una venció de Sandra Colera.va seguir la del.germà major de la nova multitudinària adoració eucarística al Tibidabo. h, a la basílica barcelonina de Santa Maria del Germandat del Rosari, Francisco Zahinos, que va exercir com a També participarà en el concert «Prò-Infants or­ Mar. El P. Zovko parlarà als assistents de la pri­ amfitrió de l'acte i que và adreçar unes paraules als presents per fes P. Jozo»,xiue tindrà lloc el dijous 30'de set­ macia de Déu en la vida cristiana a través dé donar a conèixer el projecte a la resta de Germandats de l'àrxidiòcesi. embre a l'auditori de Sant Cugat del Vallès. l'Eucaristia, la confessió, la lectura de la Bíblia, Per. acabar l'acte, el president del Consell, Manuel Zamora, va L'atapeïda agenda del religiós franciscà à Bar­ el Rosari, el dejuni i l'adoració al Santíssim Sa­ convidar Jesús Sànchez Pavón.perquè presentés la revista Carrera celona tindrà com a acte central una trobada re­ grament. Més informació sobre la trobada a: Oficial. Després tots plegats van gaudir d'un refrigeri abans de cele­ cés el dissabte 2 de desembre, a partir de les 10.00 www.medjugorje.es (C.C.) brar el rés del Sant Rosari i la santa missa. (Rafael Suàrez Bazàn) 23 novembre.2006 CATALUNYA+= CRISTIANA 1 9

Terrassa Inauguració d'un Jornades de formació amb nou curs de l'Iscreb a Terrassa el bisbe Juan José Omeila TERRASSA.— El 8 de novembre passat es va inaugurar ala Sala capitular del bisbat egarenc el curs d'extensió a • El titular de Calahorra i La Calzada-Logronyo va parlar a preveres Terrassa de l'Institut Superior de Cièn­ i laics sobre rencíclica «Deus caritas est» cies Religioses de Barcelona. L'acte va ser presidit pel bisbe Josep Àngel Saiz, SANT CUGAT DEL VALLÈS.—El president de la caritas est», el bisbe de Calahorra i La Calzada-Logro­ i va comptar amb la presència de Mn. Josep Pausas, delegat de Patrimoni del comissió de Pastoral Social de la Conferència Episcopal nyo va adreçar a preveres, religiosos i laics de la diòcesi bisbat, i de Francesc Clúa, membre del Espanyola (CEE), Móns. Juan José Omeila, ha estat egarenca una llarga reflexió sobre el servei eclesial de la Secretariat de Formació Permanent. enguany l'escollit per impartir les II Jornades de For­ caritat. Les sessions, celebrades el 9 i 11 de novembre La lliçó inaugural va anar a càrrec de mació del bisbat de Terrassa. Amb el tema L'exercici de passat amb una notable assistència de públic, van tenir Mn. Salvador Pié, professor de la Pontifí­ lloc al Casal Borja de Sant Cugat del Vallès. cia Universitat Gregoriana de Roma i de la l'amor per part de l'Església, segons l'encíclica «Deus Facultat de Teologia de Catalunya. Pié va parlar sobre «Pertinença i responsabihtat mb la seva simpatia qualitat, de tecnificar ex­ en l'Església» i va centrar la seva reflexió habitual, Móns. Juan cessivament les accions o A en la constitució dogmàtica Lw/nen genti- José Omeila es va ficar a de deixar-nos dominar per . um, del Concüi Vaticà 11. El ponent va la butxaca, des del primer la «cultura de la subven­ destacar els elements que subratllen el moment, els preveres, re­ ció»... Al mateix temps va sentit de pertinença a la comunitat cristia­ ligiosos i laics assistents convidar tots els assistents na —l'afirmació de la fe, la celebració a les dues jornades de for-, —preveres, religiosos i dels sagraments i la comunió amb el mi­ mació proposades a l'ini­ laics— a afrontar el repte nisteri—iaia vegada va remarcar el sentit ci del nou curs 2006-2007 de ser «pares, mares i ger­ de corresponsabilitat de tots els batejats pel bisbat de Terrassa. Les mans dels pobres, amb en la missió de l'Església. seves xerrades sobre l'en­ l'amor de Crist, el nostre cíclica de Benet XVI Mestre, fent visible El bisbe de Terrasa, Móns. Josep Deus caritas est van ser l'amor maternal de l'Es­ Àngel Saiz, va tancar l'acte recordant molt amenes i entretingu­ glésia, que ha de vetllar i alguns aspectes de la lliçó inaugural. Va des, tot i que sense obli­ estimar especialment els insistir en la centralitat de Jesús per a un dar la profunditat d'un pobres, tal com ens va en­ cristià i en l'estimació amb què ha de document que ja ha esde­ senyar el Senyor». Com a viure la seva pertinença a l'Església. vingut de capçalera per a icona d'aquesta missió, el Actualment, l'extensió de l'Iscreb a molts. '«L'encíclica—^va bisbe de Logronyo va po­ Terrassa ofereix tres cursos amb crèdits afirmar Omeila per co­ sar la imatge del bon sa- variables. (C.C.) El bisbe Omeila va parlar sobre l'acció caritativa de l'Església. mençar— ha tingut molt marità. «En la figura del bona acollida entre els qui a l'Església ens que aquestes actituds neixin d'un «cor se­ samarità de l'Evangeli ^—va afirmar per Vida Creixent dediquem a l'acció caritativa i social. Ha duït per Crist i alimentat en la pregària, per acabar la seva ponència— tenim tot un celebra els 20 anys consolidat i valorat la nostra feina, al ma­ no caure én l'activisme o el seculafisme». programa de vida per a cadascun de no­ teix temps que ha accentuat alguns aspec­ saltres, que som cridats a ser samaritans de presència a là tes de la missió que tenim encomanada.» Perills i reptes de l'acció social dels nostres germans, a baixar de la diòcesi Móns: Omeila, que es també bisbe con- nostra cavalcadura i a agenollar-nos als seus peus per servir-los i curar-los les siliari de Mans Unides, va repassar a bas­ En la segona part de la seva xerrada, TERRASSA.— Enguany se cele­ ferides.» tament la segona part de l'encíclica de el responsable de Pastoral Social de la bren els 20 anys de la creació al bisbat de Benet XVL tot insistint que «la història CEE va analitzar alguns dels perills i rep­ Les II Jornades de Formació del bis­ Terrassa del seu primer grup de Vida de l'acció sociocaritativa de l'Església tes que es presenten avui dia en l'àmbit bat de Terrassa, que van comptar amb l'as­ Creixent. Va ser a la parròquia de Sant està curulla de pàgines maquíssimes, al­ de l'acció caritativa de l'Església, espe­ sistència d'una seixantena de preveres i Josep de Terrassa, al barri de Can Palet, gunes de les quals ens les recorda el Sant cialment pel que fa a les Caritas parro­ més d'un centenar de religiosos i laics, es on el 7 de novembre passat va tenir lloc un acte commemoratiu per celebrar l'ani­ Pare». El bisbe de Logronyo no va voler quials. Omeila va parlar del risc de cami­ van tancar amb un llarg diàleg entre els versari. Van assistir-hi Mn. Jaume Ser­ passar per alt la importància de les acti­ nar sense referències eclesials, de donar bisbes Juan José OmeUa i Josep Àngel rano, consiliari general de Vida Crei­ tuds en l'exercici de la caritat i la necessitat més importància a la quantitat que a la Saiz i els participants. (C.C.) xent, i els responsables del moviment. L'acte central de l'aniversari va ser SANT FELIU DE LLQBRgGAT la celebració d'una Eucaristia solemne presidida per Móns. Josep Àngel Saiz, i concelebrada per diversos consiliaris i El bisbat promou ranimació pastoral altres preveres de la ciutat. La missa es va tancar amb el reconeixement públic a VILAFRANCA/SANT FELIU DE LLOBRE­ totes les persones que van iniciar el grup GAT.—Impulsades pel bisbat de Sant Feliu i organit­ ara fa yint anys a la ciutat. La trobada va zades per la Delegació diocesana de Pobles i Comar­ continuar amb un berenar-sopar als lo­ ques, amb la col·laboració del Centre d'Estudis cals de la parròquia. Pastorals, es van celebrar recentemeht a les dues vi­ La creació del primer grup de Vida caries de la diòcesi les Jornades de Forrnació i Creixent a Terrassa va ser només l'inici Animació Pastoral. Les sessions, celebrades a de la presència destacada del moviment Vilafranca del 16 al 19 d'octubre i a Sant Feliu del a la resta de municipis de la diòcesi. 13 al 16 de novembre, es van agrupar sota el lema Actualment hi ha disset grups de Vida «Participar a l'Església: una aventura possible». Creixent a l'arxiprestat de Terrassa i Les jornades de formació i animació pastoral, adre­ divuit més a la resta del bisbat. El movi­ çades a totes les persones que participen en els diversos ment de Vida Creixent està adreçat a àmbits de pastoral a les parròquies i comunitats del persones grans amb l'objectiu d'ajudar­ bisbat, van abordar el tema de la participació dioce­ ies en la seva formació cristiana i acom- sana des de diverses perspectives. La primera ses­ La sala Mossèn Vinyeta va acollir les sessions de Vilafranca. panyar-les en la vivència de la fe. Orga­ sió va ser protagonitzada pel monjo de Montserrat nitzat en petits grups, un altre dels seus Hilari Raguer, a qui va prendre el relleu el periodista Jesús des es van tancar amb la intevenció de M. Teresa Pou, monja de reptes és impulsar el compromís dels Medina. També va dirigir una sessió la religiosa de la Puiggraciós, i el matrimoni format per Jaume Sala i Pilar seus membres enmig de la comunitat Sagrada Família d'Urgell Assumpta Montserrat i les jorna- Segalès. (C.C.) cristiana i de la societat. (C.C.) 20 CATALUNYA è CRISTIANA

El bisbe Ciuraneta presenta els màrtirs com a instruments de reconciliació i de pau Cloenda solemne del proc de beatificació de 169 mà

LLEIDA.— La ca­ tedral de Lleida va viu­ re el 5 de novembre passat una jornada his­ tòrica, amb motiu de la clausura del procés di­ ocesà de beatifícació de 169 «presumptes màr­ tirs»: 138 sacerdots, 1 seminarista i 30 laics. Tots ells van lliurar la seva vida durant la per­ secució religiosa viscu­ da entre el 1936 i el

1939 a la diòcesi de Una seixantena de preveres van concelebrar la missa d'acció La postuladora de la causa, en el moment de tancar i segellar les Lleida, ara fa 70 anys. de gràcies. caixes amb els documents del procés.

ombrosos fidels van omplir el pri­ Móns. Francesc Xavier Ciuraneta. El pre­ mer temple de la diòcesi per partici­ lat estava acompanyat pel jutge delegat, N par en l'Eucaristia d'acció de gràcies Mn. Jaume Montafia; el jutge delegat ad­ que va presidir el bisbe de Lleida, Móns. junt, Mn. Joan Bisart; el promotor de Jus­ Francesc Xavier Ciuraneta. La missa va ser tícia, Mn. Francesc Xavier Jauset; el nota- concelebrada pel Capítol Catedral, una sei­ ri-actuari, Mn. Joan Meda, i la notaria xantena de preveres i religiosos diocesans, actuaria adjunta, Conxita López. Van as­ i alguns altres vinguts de diverses diòcesis, sistir-hi, a més, la postuladora de la causa, com ara Solsona, la Seu d'Urgell, Vic, la doctora en Dret Canònic i advocada Tarragona, Barbastre-Montsó, Osca i Ovie­ italoargentina Silvia Mònica Corteale, que do. ho és també de la causa de canonització del La participació dels familiars dels màr­ beat Francesc Castelló, i el vicepostulador tirs va ser molt significativa en alguns i vicari general, Mn. Joan R. Ezquerta. moments de la celebració. Així, la primera Destacava també la presència signifi­ lectura va ser proclamada per Teresina cativa a la cerimònia dels membres de la Tartagona Muray, de Lleida, germana de comissió històrica del procés dels màrtirs, dos màrtirs: un de sacerdot, Mn. Daniel presidida per Mn. Francesc Martí, i forma­ Tarragona, i l'altre laic, Jaume Tarragona. da pel vicepresident i arxiver del bisbat de La segona lectura va ser llegida per una Lleida, Mn. Cinto Cotonat, i els historia­ Molts familiars dels màrtirs van assistir a la celebració. religiosa dominica, la germana MariaTeresa dors Romà Sol, Carme Torres, Jordi Curcó Calzada, missionera a l'Argentina, filla de i Joan Farré. Lluís Calzada, un laic màrtir a Aitona. Feta la invocació a l'Esperit, la postula­ L'Evangeli el vaproclamarel diacaFrancis- dora de la Causa va intervenir per explicar Història del procés co Mata, nét d'un màrtir, Francisco Mata, i la història d'aquest procés iniciat a Lleida El procés o declaració de martiri de Rafael García Segura i companys màrtirs, nebot d' un altre, Lorenzo Culleré. També les «provisionalment» l'any 2003, i oficial­ sacerdots i laics del bisbat de Lleida, víctimes de la persecució religiosa del 1936- pregàries dels fidels van ser llegides per ment el 15 de maig del 2004, en una sessió 1939, va començar el 31 de juliol del 2003, quan es va iniciar l'anomenat procés altres familiars, com ara Assumpció Besa, similar, celebrada a la mateixa catedral. «provisional», també anomenat ne pereant («perquè no es perdin les proves»). filla de Lluís Besa Cantareu; Enric Ezquerta, Tot seguit es va procedir a presentar davant No va ser, però, fins al 15 de maig del 2004 quan va ser obert oficialment el procés fill d'Enric Ezquerra Claver, i Matilde Fe­ del tribunal les actes originals i la còpia diocesà, en un acte solemne celebrat a la catedral de Lleida. En aquests gairebé dos lip, filla de David Felip. pública del procés, que van ser declarades anys i mig de treball incansable —tant del Tribunal diocesà de la causa, com també En la seva homilia el bisbe Ciuraneta es autèntiques pel bisbe Ciuraneta. El prelat de les comissions històriques i teològiques— s'ha realitzat la recerca històrica i va referir a aquests màrtirs com a «servents va procedir a nomenar el vicepostulador de documental necessària i s'han fet un total de 225 declaracionstestimonials deisfets de Déu», que van donar la vida per haver la causa, Mn. Joan R. Ezquerta, com a que es van produir en relació amb la mort dels presumptes màrtirs. estat fidels a Crist i van esdevenir testimo­ portador d'aquestes actes a la Congregació Després de la cloenda del procés celebrada el 5 de novembre passat, el pas següent és que tota la documentació recollida i la prova testimonial sigui portada nis de perdó i reconciliació. per a les Causes del Sants a Roma. Mn. Ezquerta va jurar el càrtec davant del bisbe a Roma, concretament a la Congregació per a les Causes dels Sants, on s'iniciarà l'anomenat procés romà. Comissions de juristes i teòlegs donaran el seu parer i dels fidels que van seguir amb silenci la Causa iniciada l'any 2003 sobre si la documentació i declaracions aportades proven que aquests «servents cerimònia. de Déu» van ser morts «per odi a la fe» i, per tant, han de ser considerats màrtirs. Finalitzada l'Eucaristia es va procedir a La sessió va continuar amb la lectura de La postuladora de la causa Silvia Mònica Correale ha explicat que tot aquest celebrar la solemne cloenda del procés l'acta, que posteriorment va ser col·locada procés romà serà llarg: «Ens portarà uns quants anys de treball rigorós.» diocesà dels màrtirs. La sessió va tenir lloc en una de les caixes que contenia la docu­ L'advocada reconeix que Lleida ha fet una molt bona feina per tenir-ho tot al mateix presbiteri de la catedral, on es va mentació relativa al procés. Les caixes van enllestit: «Només en declaracions i proves testimonials, s'han formalitzat més de col·locar la taula del Tribunal diocesà de la ser finalment tancades i segellades públi­ 6.000 folis.» causa, presidida pel bisbe de la diòcesi. cament. 2 3. novembre. 2006/21

«perquè van morir estimant i perdonant» és diocesà

rtirs a Lleida ^^

Fidelitat a Jesucrist a la tradició catòlica del nostre poble i a la fe plena en Crist. Ells ens recorden que L'acte, solemne i ple d'emoció, especi­ hem de mantenir encesa la torxa de la alment per als familiars dels màrtirs, es va nostra fe que hem de procurar transmetre a Mons. Ciuraneta va presidir el TríLv.i,cJ. Jiocesà de la causa en la sessió solemne de tancar amb unes paraules finals del bisbe les noves generacions. I que els màrtirs, cloenda del procés. Ciuraneta: «La fidelitat de la fe, l'energia que van morir estimant i perdonant, siguin de l'Evangeli, la presència de l'Esperit, instrument de reconciliació i de pau.» l'exemple de Jesús...: tot això ha fet possi­ El cant de la Salve en honor de Maria ble aquesta fecunditat de la nostra Esglé­ Reina dels Sants i dels Màrtirs, va tancar la Llibre amb la biografia dels màrtirs sia. Els nostres màrtirs ho han estat per sessió i l'acte de cloenda del procés. Des raons essencials, antigues i permanents: Amb ocasió de la clausura del procés, el bisbat de Lleida ha editat un d'aquesta jornada la catedral de Lleida llibre, amb edició en català i també en castellà, que inclou les per la seva professió de fe, per la seva recorda els servents de Déu amb una placa biografies dels 138 sacerdots, 1 seminarista i 30 laics que formen la fidelitat a Jesucrist, per la seva esperança commemorativa col·locada en el mur de la llarga relació dels «presumptes màrtirs». en la vida eterna. L'Església de Lleida capella lateral d'accés a la capella del contempla amb gran alegria la grandesa Santíssim. Allà han estat inscrits els noms El llibre va ser distribuït entre els singular dels 169 màrtirs, davant dels quals de tots ells, amb la composició artística i el fidels que van assistir a la sessió de hi ha el bisbe Huix. Durant les dures proves lema «L'Església de Lleida als seus màr­ clausura a la catedral de Lleida, jun­ a les quals va ser sotmesa la nostra Esglé­ tirs. 1936-2006». tament amb una estampa. Totes dues sia, aquests màrtirs van saber mantenir la Jordi Curcó reprodueixen una composició artís­ fidelitat al Senyor, a les seves comunitats. Fotos: Josep Manel Prada tica realitzada pel pintor lleidatà Víc­ tor P. Pallarès, que presenta l'alegria del martiri, entrellaçant el símbol de la palma amb la creu, amb uns traços que a la vegada recorden la Seu Vella de Lleida, envoltats per diverses silu­ etes humanes en referència als màr­ tirs. Aquest compendi biogràfic dels màrtirs s'obre amb la biografia de Rafael Garcia Segura, que era el vica­ ri general l'any 1936. Es dóna la cir­ cumstància que el bisbe màrtir de Lleida, Mons. Salvi Huix, té obert des de fa temps el seu propi procés de beatificació, que es troba ja molt Macarulla, Mn. Daniel Tarragona o avançat a Roma. És per aquest motiu l'advocat i teòleg Mn. Ramon Bonet. que el procés diocesà l'obre Rafael En la relació dels laics hi ha noms tan Segura. familiars pels lleidatans com Lluís Entre els 138 sacerdots màrtirs Besa Cantarell, o Joan Rovira Roure, destaquen noms com els d'historia­ que va ser l'alcalde de la ciutat entre dors Joan Baptista Altisent, Joan Ai- el 1935 i el 1936, comdemnat a mort neto, Ramon Llavaneres, el popular per haver autoritzat la Cavalcada de La catedral de Lleida es va omplir de fidels per assistir a la cloenda del procés rector de Sant Llorenç, Mn. Josep Reis el gener del 1936. dels màrtirs.

La sessió es va tancar amb el cant de la «Salve Regina». Placa commemorativa amb la llista dels màrtirs de la diòcesi. 2 2 CATALUNYA+= CRISTIANA 23 . novembre . 2006

Tarragona La Delegació diocesana de Missions presenta la memòria 2005 En el capítol de donatius, l'entitat va rebre 162.573 euros

TARRAGONA.— Com és habitual, pels voltants de la celebració del diocesana de Missions. memòria és el capítol de les beques en Domund, la Delegació diocesana de Missions de l'arquebisbat de Tarragona També esmenta el Concili Provincial l'operació Primavera de l'Església, que ha editat i distribuït là memòria de l'any, que correspon al 2005. Tarraconense que, en la resolució 161, constitueix una eina important d'ajut per «considera que la dimensió missionera, a aquelles missions que tenen vocacions ota el títol de Missió: pa partit per al memòria i escriu unes reflexions sobre com un element primordial de la pastoral al ministeri sacerdotal o a la vida religiosa Smón, que va ser el lema de la Jornada la missió ad gentes de l'Església i la ordinària, ha d'estar ben present en cada però que no tenen mitjans per cursar els Missionera Mundial, l'arquebisbe de -seva participació en el curs Formació Església diocesana». Per la seva part, Mn. estudis pertinents. Amb les beques missi­ Tarragona, Móns. Jaume Pujol, obre la missionera, organitzat per la Delegació Josep Pascual, delegat diocesà de Missi­ oneres es contribueix que l'Evangeli si­ ons, dóna gràcies a Déu «per tots i cadas­ gui proclamat per aquells germans del cun dels gestos, grans o petits, tots impor­ mateix país, coneixedors de la llengua i tants, dels creients que se senten dels costums. responsables de l'obrà de l'Església mis­ En el capítol de donatius, la publicació sionera i donen suport a l'acció apostòlica anual inclou la recaptació rebuda a través de l'Evangeli». de campanyes com el mateix Domund, La publicació insereix una àmplia vi­ Inlmicia Missionera, Clergat Nadiu i d'al­ sió de les Obres Missionals Pontifícies, tres, aportacions que totalitzen la quanti­ Preparat per unaevocació de la figura de sant Francesc tat de 162.573,26 euros, a més de Pedró Farnés Scherer Xavier, patró de les missions, i dóna comp­ 62.040,29 euros a favor de la campanya te de l'activitat i la vida de la delegació al Tarragona Missionera. Els cada vegada més nombrosos usuaris llarg del curs passat. íjígiea3ísC!i^s§KHf3aíi del Calendari de l'Any Litúrgic saben que aquesta obra no es limita a una epacta Un dels apartats més destacables de la Joan Boronat senzilla amb la normativa litúrgica, sinó que és, a més, una eina eficaç, educativa i suggeridora al servei de l'aprofundiment i de la pastoral de l'Any Litúrgic. L'arquebisbe beneeix la capella de Acabada ja la reforma litúrgica, cada ve­ fv-í. íH*. gada s'insisteix més en la necessitat de la residència Santa Tecla-Llevant ,^- promoure \'Ars celebrandl (celebrar be­ llament i expressivament) i aprofundir espiritualment i estèticament en els ges-' tos i els formularis de les celebracions, avui, de vegades, descuidades. Els sug­ geriments d'aquest Calendari donen ide- I es per millorar en aquesta línia maneres I concretes de les celebracions. Juntament amb la cura amb vista a millorar VArs celebrandia\/u\ s'insisteix I també en la necessitat de tenir cura d'una creaí/wía/sanaen unes celebra­ cions que no són individuals sinó comunitàries, és a dir, de l'Església com a tal Autoritats (Sacr. Conc. 22,26). La lectura atenta d'aquest Calendari constitueix un mitjà civils i eficaç de formació permanent. religioses La sana i eclesial creativitat litúrgica exigeix conèixer i executar bé la litúrgia durant la reformada tal com figura en els llibres litúrgics que emanen del Vaticà II, en les inauguració. determinacions de les Conferències Episcopals i en les normes eventuals que promulguen els responsables de la litúrgia eclesial. En aquesta línia el Calendari TARRAGONA.—El dilluns dia 6 de dels avis residents, del centre, acompa­ de l'Any Litúrgic presenta, a l'inici de cada mes, reflexions que subratllen alguns novembre es va inaugurar oficialment la nyats dels seus familiars. L'arquebisbe punts renovats i sovint descuidats i que es continuen fent, o pobrament o, fins i tot, capella de la residència Santa Tecla-Lle­ Jaume Pujol vaprocedir a la benedicció de il·lícitament, com abans de la reforma. vant, situada a la zona de l'Arrabassada de la capella i consagració de l'altar, per cele­ El Calendari atén també el desig de varietat en els textos celebratius: els Tarragona. La benedicció va anar a càrrec brar tot seguit una eucaristia molt participa- suggeriments de formularis diversos en l'eucologia de les misses diàries van en de l'arquebisbe de Tarragona, Móns. -da i animada amb els cants de la Coral aquesta direcció. Però, cal vetllar també per la força que té la repetició d'alguns Jaume Pujol, en un acte que va comptar Augusta. La nova capella, centre de culte de formularis més adients per a dies concrets. Repetir habitualment a les fires la amb la presència de l'alcalde de la ciutat, la residència, és d'un estil sobri i funcional, sòbria Anàfora II i deixar per als diumenges les altres anàfores, o no donar un lloc Joan Miquel Nadal, de regidors del con­ amb capacitat per a un centenar de persones, paral·lel a les anàfores (la de les misses per a determinades celebracions) és un sistori tarragoiií i del director de la Xarxa decorada amb fiísta i ben il·luminada. Des­ exemple d'equilibri entre variabilitat de textos i insistència eri el seu significat Sanitària i Social Santa Tecla, Joan Maria taca, al fons i al costat de la porta principal, profunditzant. En aquest Calendari figuren també algunes notes breus d'espiritu­ Adserà. La capella es va omplir de gom a una imatge de santa Tecla de gairebé dos alitat de l'Any litúrgic que intenten sobretot situar els escrits bíblics en el context gom i, entre els assistents hi havia molts metres d'alçada. (J.B.) litúrgic i procurar un aprofundiment del sentit de cada celebració. El conjunt d'aquest Calendari intenta presentar, sintèticament i progressiva­ ment, uns quants punts que l'autor va desgranar a la revista Litúrgia y Espiritua- lidad que actualrrient desenvolupa, amb gran competència, el seu nou director Jaume Gonzàlez sobretot en la seva rúbrica habitual Flash Litúrgico. Festa en honor del beat Pau Bori Puig EL VILET.— Recentment va tenir qual va seguir la inauguració d'un retrat Rústica • 448 pàg. «12x17 cm. lloc a l'església del Sant Nom de Maria del beat Pau Bori a la capella del Sant PVP 10,50 euros (IVA inclòs) del Vilet (arxiprestat d'Urgell-Garrigues) Crist. üna festa en honor del beat Pau Bori Puig, El beat Pau Bori, afusellat a Benimaclet Demaneu-lo a la vostra llibreria o distribuïdora habitual: s.j., fill de la població i un dels 233 màrtirs el 29 de setembre del 1936 al l'edat de 71 que r 11 de març del 2001 van ser beatifi- anys, havia dedicat tota la seva vida al EDITORIAL CASALS, S.A. cats pel papa Joan Pau n. L'acte, que va servei dels necessitats i els 13 darrers Casp, 79 - 08013 Barcelona comptar a una gran afluència de fidels, va tenint cura dels leprosos del sanatori de Tel. 932 449 550 - 902 158 286 - 916 421 370 consistir en una solemne eucaristia a la Fontilles (València). (C.C.) , Fax: 932 656 895 - 916 420 086 • [email protected] 23 . novembre • 2006 CATALUNYA^ CRISTIANA 23

Tortosa Jornada sacerdotal en la festa del Reservat • La celebració va coincidir amb la inauguració de rexposició permanent del tresor de la catedral

TORTOSA.—EI primer dilluns de novembre, aquest any el dia 6, se celebra en el presbiteri diocesà de Tortosa una festa molt entranyable i tradicional: la memòria de la Re­ serva de Jesús Eucaristia al sagrari de la capella del Seminari. És la primera jornada sacerdotal festiva del curs acadèmic, de les tres que es fan: a més d'aquesta el Dimecres Sant i là de santificació del clergat i homenatge a sant Joan d'Àvila. quest any, malgrat que es va celebrar Acom. sempre al Seminari; la jornada va començar a la catedral. El motiu no podia ser millor:.la inauguració de l'exposició Algunes de les peces del'exposicló permanent de la catedral. permanent del tresor de la seu tortosina. malmesa per una bomba, A la nau central del' traslladar el cor i recollir "primer temple diocesà es les restes de l'orgue bar­ van reunir un bon nombre roc van ser els primers de sacerdots diocesans en­ passos, després, es va rie- capçalats pel bisbe Xavier tejar el temple, es va res­ Salinas. En nom del Ca­ taurar la capella de la Cin­ pítol Catedral, Mri. Enri- ta i el conjunt de la Canònica, es va Seminari es van apropar al Patronat de la que Aymerich, canonge recuperar el retaule de la Mare de Déu de Sagrada Família, on hi ha. una exposició ..rnagistral,vadonarla ben­ l'Estrella, titular de l'altar major, i tants organitzada per la Vicaria Episcopal de vinguda i va explicar l'in­ altres. Això ha portat a poder dedicar ara Pastoral i les Societats Bíbliques Unides terès i l'esforç dels capi­ els esforços a presentar d'una forma públi­ sota el títol La Bíblia, esperança del món. tulars per fer aquesta ca i permanent alguns dels tresors de la seu Allà van poder veure els panells que pre­ exposició permanent com tortosina. Aquesta ha estat la intenció del senten la Bíblia i el seu àmbit d'acció i a aportació de l'Església capítol i del bisbe Xavier, que ha animat i se'ls va lliurar una carpeta amb material de diocesana a la cultura i a patrocinat la realització. - - treball per a les catequesis i els grups l'evangelització dels vi­ En el capítol d'agraïments es va.desta- parroquials. sitants de là catedral. La festa celebra la consagració del Seminari a Jesús Gran Sacerdot. car el bisbe, Mn. Salvador Ballester, Josep A les 12.30 h se celebrava la missa a la Mn. Josep Alanyà, ar- • Lluís Ginovart, arquitecte de la catedral, i capella central del Seminari, presidida pel xiver diocesà i membre del Capítol Cate­ Després de diferents vicissituds es va po­ Joan Hilari Muftoz, assessor tècnic en l'ex­ bisbe diocesà i concelebrada pel bisbe ét- dral, va fer una ressenya del que ha estat la der recuperar gairebé tot l'arxiu i la bibli­ posició de les obres. la diòcesi de Sogorb-Çastelló, Móns. Casi- recuperació, conservació i restauració del oteca capitular i un terç de les;obres del Després es va passar a visitar el refec­ miro López Llorente, i un gran nombre^ de patrimoni de là catedral. En la guerra civil tresor de la catedral. tori de la canònica, el dormitori i el soter­ preveres tortosins. Én l'Eucaristia el bisbe del 1936 la catedral de Tortosa, com tants L'obra dels bisbes i dels degans de la rani. Aquestes'esplèndides sales restaura­ Xavier Salinas va demanar especialnient altres temples diocesans i d'arreu de l'Es­ catedral així com d'altres col·laboradors, des fa poc- temps són el marc que acuU per les vocacions sacerdotals i va animar a tat espanyol, va sofrir una gran espoHació. sacerdots i laics, ha permès al llarg l'exposició permanent de la catedral tortosi­ viure als preveres la seva identitat sacer­ El tresor de la catedral, amb c^es i ba­ d'aquests anys recuperar un patrimoni ri- na. Calzes, creus pectorals; bàculs, oma- dotal des de la unió amb Jesús Eucaristia. guls, va ser traslladat a l'Ajuntament de la quíssim i valuós tant a nivell artístic com ments sagrats, imatges, canelobres, còdexs, La processó eucarística, la consagració ciutat i d'allí a la seu del Banc d'Espanya. religiós. Restaurar la fàbrica de la seu, pintures, creus d'altar, reliquiaris, làpides, del Seminari a Jesús Gran Sacerdot per etc. són algunes de les peces que formen sempre, el cant de VHaec est dies i la aquesta exposició permanent de la cate-; benedicció final van ser elsdarrprs actes drai de Tortosa que esperem qiie en poc d'una jornada entranyable i bonica. Pla anual de Formació per al clergat temps pugui ser presentada i oberta al públic. Els més lleugers abans dè pujar al Víctor-Manuel Cardona TORTOSA.— Amb el títoí de Creure a la intempèrie es va iniciar el Pla anual de Formació per al clergat diocesà de Tortosa el dilluns 16 d'octubre. Com el curs passat, aquest any aquesta formació mensual ha estat encomanada als jesuïtes de Cristianisme i Justícia. En la programació de tot el curs es presenten diferents ponències amb variats conferenciants sobre temes de teologia i també d'actualitat. . A la primera trobada, acompanyats pel bisbe Xavier Salinas, van acudir inés de CASA GAY quaranta sacerdots. En les dues ponències que va fer el conferenciant P. Dario MoUà, SERVEI DE LLOGUER 5.y., sota el títol Creure a la intempèrie, va aproximar-se a la realitat de la vida Des del 1860 espiritual i de trobada amb Déu enmig d'un món en què^l ritme frenètic, les múltiples ocupacions i el soroll de la vida actual no faciliten aquesta base fonamental per a la vida de tot cristià i també en concret del sacerdot diocesà. Va ser un'plantejament de C/Puigcerdà, 100-102 la qüestió de la fe en un món d'increença com el nostre, de poques seguretats i de 08019 Barcelona rholtes discussions. En un primer moment, sobre la idea de Karl Rahner que «el cristià ^ Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 193 del segle xxi serà un místic o no serà», el ponent va anar aplegant tot un conjunt de textos de diferents autors que anaven il·lustrant i mirant des de diferents punts de vista Lloguer de: cadires, taules, tarimes^ passarel·les, tanques metàl·liques, parament aquesta idea. Teilhard de Ghardin, Martín Velasco, ètc. són alguns dels autors que^el' de taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-róbes... P. MoUà va esmentar i que va presentar per a la reflexió. En la segona part va presentar • maneres de pregar. Va ser un intent de respondré a la qüestió de «com pregar en el Muntatge de: festes, concerts, reunions, exàmens, congressos, conferències, nostre món actual?» La seva proposta era la pregària, la vida espiritual, el sentir desfilades de modes, banquets i tota classe d'actes a petita o interiorment allò que estem vivint en la vida de cada dia: les emocions, els sentiments, gran eScala.. ~ els treballs, els projectes, les dificultats, etc. En definitiva, era la proposta de viure l'experiència de Déu en la vida quotidiana. fV.M.C.j CASA GAY Vendes Hostaleria: c/ Roger de Lliíria, 12-14-08010 Barcelona - Tel. 933 181 495 Servei de lloguer: c/ Puigcerdà, 100-102 - 08019 Barcelona - Tel. 933 080 104 24 CATALUNYA^ CRISTIANA dé^^ts 23 . novembre . 2006

Lleida

—Quin és el carisma del P. Palau? «Èl P. Francesc Palau va ser —Viureel manament evangèUc de l'es­ timació, com Jesús volia, a Déu i a les persones que tenim al nostre voltant. Però totes dues realitats molt aplegades. Quan un gran servidor de la Paraula>> estem amb Déu, no ho fem en soledat, sinó que tenim molt presents les persones. I • La Gna. Ester Díaz ens parla del fundador de les Carmelites Missioneres quan ajudem les persones i fem camí amb elles, ho fem sempre conscients que La comunitat de Carmelites Missioneres de Lleida ens ha semblat oportú'parlar amb la Gna. Ester Díaz, això és el que Jesús faria i, per tant, ho fem tan bé com és possible.-També trac­ va celebrar el 7 de novembre la festa del seu fundador, gran coneixedora de la fígura i del carisma del P. Palau, tar de viure a la nostra comunitat com a el beat P. Francesc Palau i Quer, iiascut a Aitona i oncle aquest religiós tan important per a l'Església de Lleida germanes, de tal manera que pugui ser; de santa Teresa Jornet, fundadora de les Germanetes i de Catalunya i alhora tan desconegut, així com de la vir d'ajuda als que viuen al nostre voltant dels Ancians Desemparats. Amb motiu d'aquesta festa realitat de la congregació a la qual pertany. a fer camí de germanor. Al mateix temps aquesta estimació que -^ui era el P. Palau? mar part del Carmel tractem de viure i de de­ —Era un cannelita, nascut a Aitona al de Santa Teresa, per­ tectar en els altres la pre­ segle XIX. Va néixer al si d'una família de què va conèixer els sentem al bon Déu, en la pagesos de classe mitjana-baixa i la famí­ carmelites que vivien pregària, perquè Ell la lia era nombrosa, amb nou germans. Com al convent de Sant qualifiqui i la multipli­ era costum aleshores, el van batejar el Josep. Ell diu que va qui. Per això necessitem mateix dia que va néixer. Els pares eren decidir ser carmelita viure molt obertes al bon cristians de soca-rel. Anava a l'escola, en una novena al pro­ Déu; ser dones de pregà­ ajudava a les feines de casa i amb el seu feta Elies i sembla que ria. pare cantava-a la coral de la parròquia. El era en aquest convent —En el cas de Llei­ Francesc era un noi intel·ligent i aplicat, de Sant Josep on la da, quina és la vostra d'aquells que, segons deia el mestre del celebraven amb mol­ presència i activitats? poble als pares, pagava lapenaque estudi­ ta solemnitat. Va anar —A Lleida som un és. I efectivament, quan una de les seves a Barcelona, al con­ grup de sis germanes car­ germanes va venir a viure a là partida de vent de la Rambla, on melites missioneres. Vi­ Butsènit, va venir amb ella a estudiar a va estar tres anys for­ vim davant de la parrò­ Lleida. Després va anar al Seminari, on va mant-se i aprenent a La Gna. Ester (segona per l'esquerra) amb la resta de la comunitat, quia de Santa Maria estar quatre cursos (1828-1832). Va estu­ viure en comunitat. La Magdalena. Dues germa­ diar amb beca (tres cursos de filosofia i un revolució del 1835 el va deixar a la intem­ mai no'es va deixar vèncer pel desànim. Va nes fan voluntariat a Santa Teresina aco­ de teologia). Posteriorment va decidir for­ pèrie, amb tots els somnis trencats. Però ell tomar a Aitona, ajudava el capellà i es llint i col·laborant en la revista Lluvia de retirava a una cova per passar-hi estones I^osas. Dues més col·laboren en la pastoral en soledat, pregària i trobant-se amb per­ sanitària, en la visità a malalts i en la sones que volien estar amb ell. pastoral penitenciària. N 'hi ha una altra en Va ser ordenat prevere a Barbastre serveis parroquials i una altra a la parrò­ (1836, tenia 25 anys) perquè a Lleida no hi quia de Santa Teresina, al costat dels jo­ IMKM^GÜSIZ&S) I . havia bisbe: l'havien fet anar a l'exili. Va ves, ajudant en la litúrgia, etc. També exercir el ministeri a Aitona i després a ajudà al palau episcopal, fa reforç escolar l'Església de Catalunya a través de les àl casal P.- Palau, acompanya grups d'ora­ .missions populars que se celebraven de ció. Totes les germanes col·laborem tam­ Vetlla Extraordinària manera contínua. Li van donar el títol de bé a Santa Maria Magdalena. D'altra ban­ missioner apostòlic, que va conservar tota da, a Aitona són una dotzena de carmelites de Crist Rei la seva vida amb molta estimació. Va fugir missioneres teresianes que tenen cura de la 25 de novembre 2006. a les 22 hores a l'exili francès als 29 anys: Perpinyà, cova, del col·legi i d'altres activitats pasto­ Caylus, Livron, Cantayrac. ÀUí atreia la rals. gent pel seu estil de vida: acollidor, de —Què ens pot aportar el missatge del pregària, sobri. Va aplegar al seu voltant P. Palau als cristians del segle xxi? nois i noies que volien seguir el Crist i va —^En aquesta societat nostra tan plural enviar algunes noies del grup de França a i fragmentada, que sembla perdre el sentit . Lleida i a Aitona per iniciar la vida religi­ de la vida, que sembla passar de Déu, osa, però el bisbe de Lleida va dissoldre els enlluernada només per posseir, el P. Palau grups. ens llença un repte: ser persones conven­ Va tomar a Barcelona onze anys des­ çudes que estem fetes per trobar sentit a la prés d'exiliar-se i el bisbe Costa i Borràs li vida i a les seves dimensions importants, va encomanar l'acompanyament espiritu­ persones que invertim el millor de la nos­ El dia 25 de novembre, a les 22 hores. Vetlla Extraordinària al dels seminaristes. Ala parròquia de Sant tra existència a estar a prop dels altres, a de CrIst Rel on s'imposaran les insígnies als Nous Adoradors Agustí, va organitzar l'Escola de la Virtut mirar de viure des del fonamental de la Nocturns i a les persones de l'Adoració Perpètua que assisteix (1851-1854) per a la formació cristiana nostra vida, a confiar en Déu i a apropar- d'adults. Als tres anys d'un brillant recor­ nos-hi més. Així s'anirà enrobustint el xen a les vigílies de TANE, s'iniposarà el distintiu als regut, les autoritats de tom la vàn clausurar nostre esperit, que és el millor de la nostra Adoradors Veterans i als Veterans Constants! i van enviar el P. Palau a la presó que persona. l'Estat tenia a Eivissa (1854-1860), on va —Què cal fer per donar a conèixer A les 22 hores,Celebració Eucarística,presidida desenvolupar una gran activitat missione­ més la fígura del P. Palau? per Monsenyor Joan GODAYOL, Bisbe salesià ra erhbolcalladà de moltes estones de pre­ —Primer de tot viure amb convenci­ gària i de soledat. Com a missioner apos­ ment èl nostre camí de vida com a persones emèrit del Perú. tòlic va recórrer les líles Balears, Madrid, i com a creients. Després, llegir el P. Palau, Barcelona i altres ciutats de l'Estat. El P. sabent que és un home molt valuós que ha A les 21,15 hores.sortirà de la Plaça de Lesseps, Palau descobreix, amb molta profunditat, deixat petjades de vida, un referent per a un autocar amb destinació al Tibidabo i tornarà , el misteri de l'Església i com a conseqüèn­ nosaltres, els seguidors de Jesús. Té uns al lloc d'origen acabada la celebració. cia funda el Carmel Missioner. Tenia ales­ escrits molt profunds i engrescadors en el hores 49 anys. Servidor de, la paraula de camí evangèlic. I finalment, que els cape­ Déu i dels pobres, als quals va dedicar el llans i altres persones que acompanyen el Tots lli esteu convidats a participar-lii i millor dels últims anys de la seva vida, va procés de crçients i grups el donin a conèi­ tamké una hora al mesa i'Adoracio Perpetua morir als 61 anys (èl 1872). El va beatifi­ xer. del Ti^dab®. Telèfon 93 417 56.86 car Joan Pau n el 24 d'abril del 1988. Jordi Curcó 23 . novembre • 2006 CATAL·UNYA+= CRISTIANA 25

ARTÉS.— La parròquia d'Artés va estar de pres de dos anys que entressin màquines pesants jament nou de remodeiació de l'església parro- fésta el diumenge 29 d'octubre amb la inaugura­ al temple de principis del segle xx per obrir els quiàl que tingués en compte la instal·lació d'un ció de les obres de restauració i de millora de la finestrals que havien .estat obturats fins alesho­ nou sistema de calefacció, un terra nou i una seva església parroquial en una celebració presi­ res, el sòl de l'edifici es va esfondrar. D'aquesta pintada general, així com també millores en la dida per Móns. Romà Casanova. En efecte, des- manera, es va haver de procedir a fer un plante- il·luminació i la megafonia. meravelles que avui queden ajuntades en aquesta realització per. gaudir-ne tots ara Inaugurada la restauració de i apostant cap a un futur més enllà de les nostres pobres anàlisis humanes». «La Providència de Déu, manifestada diària­ l'església parroquial d'Artés ment en les persones i els fets, no ens abandoiia», va dir Mn. Josep M. Mas i Busqué. «És aquesta fe —va afegir el rector— la raó de tota la vivència comunitària parroquial que inclou la múltiple activitat fonamentada en l'Evangeli de Jesucrist i els recursos materials per poder realitzar- la, el més important dels guals és l'esglé­ sia, que per això hem volgut reparar, restaurar, dignificar, millorar i posar-la al dia, conscients, alhora, que continuem posant la nostra contribució al redreça­ ment del patrimoni cultural i artístic de la vila, del qual l'església és un signe iden- titari indestriable.» L'Eucaristia a Artés va comptar amb L'església va recuperar tota la seva esplendor. El bisbe de Vic va descobrir la placa commemorativa. una gran participació de fidels que van omplir de gom à gom el temple parroqui­ l seu rector, Mn. Josep M. Mas i van agafar una envergadura tan gran ca­ Malgrat els obstacles, gràcies ala col·la­ al, així çòm també un bon grup de preve­ EBusqué, en la missa d'acció de gràci­ paç d'espantar qualsevol. A això s'hi su­ boració econòmica i en espècies tarit dels res que es van unir al rector i al bisbe es, va expressar com n'havia estat, de maven també els inconvenients «d'haver fidels habituals com dels practicants oca­ Romà per donar gràcies a Déu per haver laboriós, el procés de reforma, en el sentit de marxar de l'església i refugiar-nos per sionals, anava creixent «la satisfacció amb rebut un ajut tan gran en una empresa tan que, amb l'ensorrament del sòl, les obres ací i allà». cada pas que ens anaven aportant tantes important. (J.Ç.S.)

Planeta Directa Sèlecdón us presenta: Roger de Llúria, 5 • 08010 Barcelona dalles commemoratives de Joan Pau II Tel. 933 010 887 • Fax 933 174 830 • A/e: editó[email protected] HOMENATGE AIS 25 ANYS DE PONTIFICAT DE JOAN PAU II FETES EN OR MASSlS www.claret.es DE PRIMERA LLEI ^TjOan Pau II: un viatger incansable amb destinació al yT^ nostre cor. ^ç_^ Desden978,anyenquèvaserescoUitPapa;JoanPaullhadestacat pel seu enorme compromís social... però no hi ha dubte: han estat els seus viatges els que més l'han acostat a l'afecte de tots. Anselm Crün nosaltres. El Papa es refereix a Espanya coni «la Terra de Maria». A4#rfF^-[JQ|2|VüJU I ^ Així lava batejar amb afecte, en el seu primer viatge..! així la va Per què ni'ha tocat a mi , acomiadar en l'últim. «Amb gran afecte us dic, com la primera Per què m'ha tocat vegada... A reveure, Espanya! A reveure, Terra de Maria!» Per això, aquest sofriment? : a mi aquest és bonic recordar el seu pas entre nosaltres. I és per això que Planeta sofriment? Direçto posa ara en rnarxa aquesta iniciativa: per a retre-li un lOtru homenatge amb l'esperit de l'agraïment. El sentit del dolor humà . tj senltl tkl dolat humà

«iPer què a mi?» Aquesta pregunta és la que es forrriu- art de Francesc Recasens ha donat forma a 5r medalles d'un excepcional valor artesanal Ien les persones quan se confronten amb la malaltia, la Per a aquesta iniciativa liem comptat mort o també amb catàstrofes naturals. Però també el amb un excepcional artista,-Francesc Recasens, amb més d'e 50 anys d'experi- patiment de cada dia, així com el fracàs de relacions o la ència.Primer ha dibuixat amàels esbos­ sos de les fotografies i,apartird'ells, ha pèrdua del treball, fa que molta gent es desesperi en front esculpit també a mà els motlles de guix d'aquesta pregunta. sobre els quals s'aboca l'or. Finalment, ha supervisat el gravat manual dels an­ Col·lecció Cresol, n. 160 pàgines. PVP: 17.50 e versos per garantir-ne la qualitat com obres d'arL Destinades a ser contemplades amb orgull pels qui desitgen convertir els valors del Papa en la %^^a més preuada possessió.

En l'anvers, figura la imatge més representativa Raymòhd E. Brown de cada visita del Papa... Llegim els Evangelis amb l'Església Llegim els Evangelis Des de Nadal a través de la Pasqua amb l'Església Da Ar .Vadal a itii\4t de ia PoMpta Quina és la millor manera per a familiaritzar-nos amb la Bí­ blia? Un incentiu que ha estat molt bo és la litúrgia -la lec­ tura setmanal dels passatges de la Bíblia en les celebra­ cions de l'eucaristia i de la Paraula. Aquest llibre serà.útil

a cristians i cristianes que tot seguint l'any litúrgic vulguin en el revers, s'ha gravat a mà el lema introduir-se en la comprensió dels evangelis. sota el qual es va organitzar cada viatge. Col·lecció Cresol, 12.152 pàgines. PVP: 15,00 € » o deixeu passar l'oportunitat de recordar un dels Papes que més bé va saber acostar la religió a la societat.' Sens dubte, tota una joia ptena d'espiritualitat i degran valor que només Planeta Directo SelecciíSn us podia oferir en condicions molt avantat­ joses: 36 quotes de 29,95 éuros i a una quota final de 21,80 euros. Mai abans accedir a una col·lecció tan exclusiva havia estat tan fàcil.

Una oferta IrrepetiUe que conté: Paraula i vida 2007 '^'r^\ •^L'estoig amb les 5 medalles commemoratives d'or massís • —Un estoig amb dos toms de luxe sobre la biografia de Joan Pau II L'Evangeli comentat cada dia ~i—Un adaptador banyat en or "síSièr; La Paraula de Déu que l'Església proclama en la litúr­ Rebreu el certificat aue acredita gia de cada dia et convida a apropar-te més a Ell i'a l'autenticitat de les medalles i la seva En la seva última visita, el Papa elaboració en edició numerada. gaudir de la seva amistat. En el.contacte asidu amb la es va acomiadar dient: Aquest certificat, signat per l'escultor Francesc i^ Paraula, el Senyor t'anirà instruint i acompanyant. El. Recasens, autentifica que les medalles són obres k „^. <

Testimoni «Sempre va haver-hi una convivència pacífica entre jueus i àrabs» • El salesíà Joan M. Ver net, fill del Priorat, fa vint anys que és a Terra Santa

Vint anys de treball pastoral a Terra Santa li passat i el present de dos pobles germans. Fill aquest salesià esperançat en un futur de pau a han permès de recórrer pam a pam aquella terra d'un petit poble del Priorat, el Masroig, el salesià Terra Santa va ser entrevistat a Ràdio Falset en el sagradaj conèixer-ne la geologia, l'arquitectura, Joan M. Vernet és expert en Sagrada Escriptura i programa dirigit i presentat per Jaume Borràs, la història i, sobretot, el patiment de jueus i autor dels llibres Tu, Jesús; Tu, Maria; Tu, Josep, yprofesso r d'Història. A continuació reproduïm palestins en un conflicte que ha banyat de sang el entre d'altres. En la seva darrera visita a Catalunya, bona part d'aquesta entrevista.

—Què hi fa un fíll del Masroig a na. El sionisme va ser fhiit d'im jueu hon­ Terra Santa? . garès, Theodor Herzl, i es va establir en el —Coma creient, és una gran satisfacció cor i la ment de molts jueus quç volien Perfil biogràfic ser a la terra dels nostres orígens cristians, formar un estat lliure i independent, no , . Joan M. Vernet, fill del Masroig (Pri­ i com a sacerdot salesià i biblista, és la sotiriès, per tant, a governs d'altres països, orat), va rebré l'ordenació sacerdotal possibilitat d'estar al rovell de l'ou, perquè per tal de poder desenvolupar la seva iden­ l'anv 1964 al Seminari salesià de Martí- geogràficament Terra Santa es troba ail titat, la seva religió, la seva manera de Coaolar, a Horta (Barcelona). Després centre o a la cruïlla de tres continents: Àsia, pensar. En un primer moment, però, no es d'estudiar a Itàlia Teologia i Bíblia, va Europa i Àfrica. Per això, des de sempre, . va pensar en la^possibilitat d'establir-se a tornar a Barcelona per començar a im­ ha estat una terra molt cobejada per la seva Palestina, sinó en qualsevol lloc on els partir Sagrada Escriptura. Va ser per fer situació estratègica i motiu de conflicte volguessin acollir. Per això s^havia parlat la tesi doctoral que va passar els dos fins als nostres dies. . de països' africans com Kenya, Rwanda, la • primers anys a Jerusalem i seria ja el República Centreafricana, o sud-americans 1986 quan els superiors el destinarien a —Crida l'atenció en una terra que Cremisan, a prop de Betlem, a l'estudi- més aviat és aspra i pobra. com el Paraguai, l'Uruguai o l'Argentina. antat teològic salesià de Terra Santa, on —^La Bíblia molt sovint repeteix aque­ Sigui com sigui, va ser durant un Congrés segons, afirma, es trobaria com a casà lla tomada de «la terra que regalima llet i jueu fet a Basilea per tractar sobre la qües­ per la semblança d'aquells paratges amb mel», en un intent d'idealitzar una terra tió que, fora del lloc on s'estava celebrant, el seu Priorat natal. A Cremisan, doncs, que, exceptuant certs indrets molt fèrtils i es va reunir im gran nombre de jueus que, va treballar divuit anys impartint classes, amb abundància d'aigua, és en bona part amb vestits esquinçats i asseguts a terra, guiant les excursions dels seminaristes desèrtica i modesta, comparable d'alguna anaven repetint les paraules del salm «si per Terra Santa i països circumdants com Egipte, Jordània i el Sinàí. Des de fa manera amb el Priorat. Això no obstant, mai t'oblidava, Jerusalem, que se'm para­ litzi la mà dreta». Això va fer pensar als dos anys el Seminari es va traslladar a riiolts historiadors han reconegut al llarg de Jerusalem. la història que el qui té Jerusalem té el món, congressistes que el poble jueu sentia al Ei salesià Joan M. Vernet. en el sentit que els iihperis antics del Prò­ fons del cor la necessitat de retomjar als seus orígens. Aquests van ser els inicis. xim Orient que aconseguien dominar Pa­ altre estat i que, a més, aqiiest hi estava en uen sense ventilació ni electricitat des que Més endavant es farien altres passos polí­ lestina i Jerusalem esdevenien amos del contra. La primera guerra ja va començar, fa unes setmanes els jueus van destruir-los tics fins que, dos anys després del final de món: egipcis, assiris, babilonis, perses, se- l'any 1948, quan es va proclamar l'Estat les centrals elèctriques; Cisjordània, en la Segona Guerra Mundial, l'ONU va de­ lèücides, grecs, romans, bizantins, àrabs, d'Israel: tot el món àrab es va unir. per temps bíblics la terra de Sàmaria i de Jüdea, cretar la fundació de l'Estat d'Israel. Des­ turcs... Jerusalem és una ciutat molt em­ anorrear Israel com el desconegut que ha­ al cor mateix de la història bíblica, i els alts prés de gairebé 2.000 anys de dispersió, els blemàtica, de gran misteri ifascinació, qiié via arribat a casa seva i. que pràcticanient del Golan, pertàiiyents a Síria. Un cop con­ jueus s'unien com a poble e;n una mateixa és estimada de manera apassionada per n'havia ocupat totes les estances. Si el querides aquestes zones, Moshe Dayan, el terra. jueus, àrabs i cristians, tot i que potser procés s'hagués fet amb més calmà, amb general d'Israel, va advocar per retomar-les ^^Per què ho va decretar l'ONU? aquests últims no amb la mateixa pa;ssió. un diàleg serè, els palestins, que tenen bon als palestins per demostrar així generositat i —^Pel que havia passat en els camps cor, s'haurien apaivagat i haurien comprès magnanimitat, però no va ser possible da: —Tot i que té moltes vessants, ens pòt d'extermiíú nazi, tota una sotragada per a explicar breument l'origen del conflicte a poc a poc que també els jueus necessita­ vant la rotunda negativa dels grups més araboisraelià? ven una terra on poder viure. radicals. Si en aquell moment haguessin —És una realitat molt trista- Hauria estat un procés progres­ cedit, ara tindríenl una gran pau i dos estats que actualment pateixen moltes siu de deu o dotze anys de dura­ pròspers que serien la gran atracció del món. persones i que en segles passats da que hauria estalviat enemis­ —Per què els Estats Units són tan no es donava, o no es donava a tats, odis i gueries entre dos parcials en aquest conflicte? gran escala. Tradicionalment, hi pobles què tradicionalment eren —^Perquè bona part de l'economia dels havia una convivència pacífica germans. Estats Units és en mans de banquers jueus entre el poble jueu i el poble —Germans perquè són dos i, per això, vulguin o no, estan supeditats a àrab, per cultura, per afinitat, pobles d'origen semita!. aquesta influència jueva. Només hem de per semblança de llengua, eren —Certament, els àrabs són veure com diuant el govern del Likud es pobles germans o, si més no, també semites, és a dir, desceii- van començar a establir les primeres colò­ cosins. Molts doctors de les corts dehts de Sem, un dels fills de nies jueves a Cisjordània i Gaza, eh contra àrabs, del Caire o de Còrdova, Noè. Encara que més propera­ de la declaració dels drets humans i dels eren jueus molt apreciats per la ment tots dos també són des­ tractats internacionals. Ara n'hi ha més de seva gran intel·ligència i que cendents d'Abraham: els jueus 250, amb més de 200.000 colons. Només gaudien d'un gran apreci, per- *" per la banda d'Isaac i els àrabs amb el govern d'Ariel Sharon, es van esta­ Guiant una excursió de seminaristes a Egipte. què no eren només metges, sinó per la banda d'Ismael, els dos blir 50 noves colònies en cinc anys. . que també eren astrònoriïs, matemàtics, la consciència dels països d'Europa que no fills d'Abraham. Per tant, també podem dir ^-Veu anib pessimisme el futur del filòsofs... van evitar-ho. Aleshores es va veure la que són cosins. conflicte? —^Per tant, aquest enfrontament no necessitat vital de donar un refugi segur als —-Defensar la desaparició d'Israel, —Potser per tot el que he dit el meu sempre ha estat present. "^ jueus per tal que no es tomés mai a repetir després de seixanta anys, és una utopia? discurs sembla una mica pessijnista, però . —És una excepció dolorosa i molt tris­ la terrible experiència de l'holocaust. En —Ara és impensable. Per això el què jo sóc optimista pel fet de ser cristià. Aquest ta. L'origen el trobem en el sionisme, una qualsevol cas, va ser una proclamació feta caldria, és que Israel fes concessions i es conflicte tan dolorós no pot durar eterna­ ideologia jueva que va néixer al segle xix, amb molta precipitació, només dos anys mostrés magnànim i comprensiu amb els ment, és massa injust. Tinc l'esperança que en l'època dels nacionalismes europeus, després del final de la Segona Guerra àrabs. Amb la guerra dels sis dies, l'any un dia acabarà i que s'arribarà a una solució, que demanava el retorn de tot el poble jueu Mundial, un període massa breu de'femps 1967, Israel es va quedar tres zones molt no sé com, però hi arribarem, i aquests dos dispers arreu del món a la terra de Sió o per crear un estat amb la particularitat que importants: Gaza, uns 300 quilòmetres qua­ cosins enfrontats es donaran la mà. Aquesta Terra Santa, a la terra d'Israel o de Palesti­ s'implantava en un lloc ja habitat per un drats, amb 2.000.000 persones que malvi­ fe em sosté i em dóna esperança. (C.C.) ^•.\

•f« •íj";

o 'ífl'siï^ífí^v rad/o

<•

*^^

I lOnc.-:.-. •'^ü .'/.... ".T. ^

m principat /^ ^ ràdio • '. • B Girona 103.4 D Lleida 91.5 • Barcelona 106.6 H Tortosa 90.1 D Cerdanya 104.4 D Tarragona 100.6 Garraf 96.8 üSeu d'Urgell 105.0 D Catalunya Central 93.7 nVic91.3 D Andorra 107.5

"' , ~ , " * >-.••• •-'.- f,","'• - V •'" .^ :• ^^^;^íA^^^^ •T.•' . '••••, • ';•,.,; • ,_: 2 8 CATALUNYA^ CRISTIANA VOi^m ftat 23 . novembre . 2006

marcal derAltPenedès;A/eí/íaí/orjgra«5/ Grans mediadors, aidreçat a persones Es premiarà la bona majors de 65 anys, membres d'associaci­ ons o casals de gent gran; i la segona edició del postgrau en Mediació Comuni­ convivència a les aules tària i Resolució de Conflictes Públics. Activitats adreçades a nens i ~ El GREC convoca el premi Nafent perquè lés escoles grans presentin un projecte que fomenti la bona convivència Paral·lelament, el GREC realitza un conjunt d'activitats per a nens, adoles­ El Grup de Recerca i Estudi dels Conflictes (GREC) implicats en el dia a dia dels centres de batxillerat, de^ cents i joves anib la finalitat dé transmetre s'ha proposat reconèixer com es mereix la importàn­ formació professional, i amb la societat en general. El els continguts i procediments per desen­ cia i la necessitat d'aquestes bones pràctiques a les GREC és una organització especialitzada en la preven­ volupar les habilitats necessàries i gestio­ aules. Per fer-ho, ha creat un guardó que premiarà els ció i la resolució de conflictes de tipus molt divers nar així els conflictes positivament: Per això, l'entitat ha elaborat un catàleg de projectes concebuts per afavorir la bona convivència mitjançant metodologies i sistemes de mediació i gestió recursos educatius que pretenen fomentar i la interacció dels joves amb els diferents actors alternativa de conflictes. les relacions constructives entre les per­ sones i afavorir la convivència en la co­ arrerament cada,vegada sentim, ve­ munitat educativa. Entre les activitats pro­ Diem o llegim als mitjans de comuni­ posades destaquen el joc Què dius, què cació més notícies sobre violència! mala veus (un joc de misteri sobre éls conflic­ convivència en els centres educatius. Les tes); el taller ^e/acío/jj entre iguals. Pro­ bones pràctiques en aquest àmbit, però, postes pera la convivència; el taller d'//a- que també existeixen, no acostüinen a bilitats socials i el de Música i conflicte,. conèixer-se. Per això, el Grup de Recerca i per últim, la conferència Som joves, som i Estudi dels Conflictes (GREC) ha posat conflictius o tenim conflictes? en marxa per primer cop un premi que Alhòraqué s'adreça als joves,el GREC reconegui aquestes accions positives. ha pensat en les generacions grans i pro­ L'objectiu de Nafent, nom què rep el mou activitats de formació per a la gent guardó, és que els centres educatius pre­ gran activa i per a tècnics d'entitats de la sentin un projecte que fomenti la bona tercera edat per impulsar-ne la participa­ convivència entre els mateixos joves i el ció activaren la resolució de conflictes. coneixement i bona relació amb els dife­ Reconeixen el paper actiu de la gent gran rents col·lectius que els envolten, tant del en la societat i, per aquest motiu, ofereix mateix centre educatiu com del seu entorn . xen tot un conjunt d'activitats (tallers, més pròxim. conferències...) per transmetre estratègi­ El projecte ha de tenir una durada mí­ es de gestió alternativa dé conflictes, en nima d'un curs escolar i ha de permetre la l'àmbit de les entitats de la tercera edat. creació d'espàis .d'interrelació entre els El GREC promou la participació activa de la gent gran en la resolució de conflictes. Actualment, l'entitat desenvolupa una diferents col·lectius dels centres i de co­ jornada de fònnació titulada Gerit gran neixement de l'entorn. Es lliuraran 9.00 de conflictes, entre altres. L'equip està tiu, perquè va més, enílà del conflicte activa: eines per a la bona convivència, euros al centre que hagi formulat el millor format per unes 30 persones especialitza­ -inicial i indaga en altres aspectes de la tallers sobre habilitats socials al Consell projecte. El premi també cerca que els des en la gestió i resolució de conflictes relació per localitzar possibles problemes Comarcal de l'Alt Penedès; el curs Gent actors principals,"els joves,'detectin les des de diferents àmbits de les ciències' de comunicació i ensenyar les parts a Gran activa, gent gran mediadora. Eines problemàtiques relacionals, i participin socials: sociologia, ciència política, dret, . relacionar-se i a comunicar-se d'una ma­ per a la convivència. activament tant professors, com pares/ psicologia, pedagogia, etc. Excepte una nera diferent a com ho feien fíiis llavors; Consuelo Chaves mares, personal no docent i monitors, eh persona contractada, la resta són volunta­ per això, pot tenir com a resultat la detec­ l'elaboració i implementació d'iniciati- ris. ; ció precoç de possibles conflictes futurs. vés que puguin servir per miUorar-ne la Ofereixen tota una sèrie d'eines, ins­ La GAC s'aplica a conflictes que aparei­ relació, el dia a dia. truments, procediments i tècniques per xen en les relacions interpersonals i soci­ GREC-GRUP Podran participar-hi els centres educa­ . aprendre i saber gestionar els conflictes als, per la qual cosa es desehvolupa en DE RECERCA tius d'arreu dè Catalunya que presentin el de forma eficaç, equitativa i satisfactòria. àrees com la veïnal, les organitzacions del projecte abans del dia 12 de desembre. Afirmen que allò realment important d' un Tercer Sector, les sindicatures, polítiques I ESTUDI DELS GREC conflicte és aprendre a gestionar-lo i tro­ de joventut, l'enípresai capital humà,jels resolució de canftlcles CONFLICTES Un equip d'-uns 30 voluntaris bar solucions que donin satisfacció a les serveis socials, etc. parts. • , Actualment el GREC desenvolupa els c/ BARCKLONA, 12-14, 3R 6A El.GREC és una organitizació, creada . Proposen una Gestió Alternativa de cursos següents: Mediació intercultural 17001 - GIRONA l'any 2001, especialitzada en la preven­ Conflictes (GAC) que impliqui una visió al Consell Comarcal de la Noguera i ció i la resolució de conflictes de tipus no destructiya del conflicte i desenvolupi d'Urgell; Tècniques per a la gestió de. TEL. 659 928 933 molt divers mitjançant metodologies i una cultura preventiva. I és qüe, la GAC conflictes, que consisteix en un taller d'ha­ WWVV.GRKCMAIL.CAT sistemes de mediació i gestió alternativa és, entre altres coses, un mètode preven­ bilitats socials impartit en el Consell Co­

Generalitat de Catalunya Departament WÜM de Benestar i Família

'CJ/^^:y' xarxanet n XARXA ASSOCIATIVA I DE VOLUNTARIAT DE CATALUNYA C \ Per a més Informació Espai obert i Gran porta d'entrada informació, •tencid compartit als àmbits associatius coneixements, Persones eliitadaiM Treball en xarxa, reflexió... i entitats oi2r punt de trobada www.voluntariat.org 23 . novembre • 2006 CATALUNYA^ CRISTIANA 29 ^^^ f Treballar per eradicar la pobresa i l'exclusió social • El 12 de novembre va tenir lloc el Dia dels Sense Sostre

BARCELONA.— A l'Estat espanyol hi ha més de zar el 9 de novembre una jornada de reflexió i debat vuit milions i mig de pobres, 30.000 dels quals no té on •sobre la problemàtica dels ciutadans que viuen al car­ viure i 273.000 viuen en infrahabitatges. Amb motiu de rer. Demanen al govern de la Generalitat que inclogui la celebració del Dia dels Sense Sostre, la plataforma els «sense sostre» com una de les prioritats de la legis­ Feantsa Catalunya (Arrels Fundació, Càritas diocesa­ latura, tant pel que fa à dotació econòmica com en na de Barcelona i Associació Prohabitatge) va organit- infraestructures.

la roda de premsa celebrada a la sala Ad'actes del.Col·Iegi de Periodistes de Catalunya, hi van assistir tres represen­ Cartell del Dia dels Sense Sostre. tants de les associacions que integren la plataforma Feantsa Catalunya: Salvador quinze dies; a partir del dia setzè aquestes Busquets, director d'Arrels Fundació; . deP®ÏÏ persones no tenen altra sortida que formar Jordi Roglà, director de Càritas diocesana part del món dels "sense sostre"». de Barcelona, i Josep Castané, president El director de Càritas diocesana de de l'Associació Prohabitatge. Tots" tres Barcelona va concretar una sèrie de de­ van coincidir a demanar al nou govern de mandes al govern de la Generalitat. Entre la Generalitat justícia i equitat per a tot­ altres, va destacar aquestes: tirar enda­ hom, que s'inclogui en l'agenda política vant la llei de Serveis 5ocials,'que va els drets dels «sense sostre» i que s'inver­ quedar aturada; treballar per la universa- teixi el superàvit pressupostari en políti­ D'esquerra litzacióde la prestació de serveis socials; ques socials. a dreta: posar en funcionament, de manera immi­ Salvador Busquets va afirmar que «hem Salvador nent i coordinada, la llei de Dependència, i avançat en la defensa dels drets de la Busquets, afrontar les migracions amb un pacte d'Es­ persona, però no en la seva aplicació» i va Josep tat i una llei d'Estrangeria de consens. Castàné denunciar que «manquen recursos per fer Jordi Finalment, Josep Castaiïé va subrat­ front a les necessitats de les'persones Roglà. llar que «cal visibilitzar aquesta proble­ afectades per l'exclusió social i l'exclusió màtica que, malgrat estar present en la residencial més severa». Va comentar que pot tenir superàvit pressupostari i alhora rà exercint ima forma de violència que la majoria de carrers de les principals ciutats Catalunya pateix avui un «procés de des- desconvergir d'aquesta manera en políti­ societat no hauria de permetre». També va catalanes, passa sovint desapercebuda». conyergència amb l'Europa dels 25 pel ques socials?» . explicar què Feantsa Catalunyanohasignat Així mateix, va apostar perquè «les admi­ que fa a inversions en polítiques socials». Per la seva banda, Jordi Roglà va dir el conveni per acollir els immigrants de nistracions i les entitats socials treballin En aquest sentit, el director d'Arrels.Fun- que «mentre no es tracti les persones que primera arribada «perquè només permet conjuntament per tal de trobar-hi soluci­ dació es preguntava el següent: «Com es viuen al carrer de manera digna, s'hi esta­ garantir-los l'atenció durant els primers ons». (MA.C.)

Neix la Fundació Bonanit per a l'acolliment integral dels «sense sostre» TARRAGONA.— Des de l'I de no­ Antoni Coll i l'advocat Juan López, així Fèlix Ballesteros; de l'alcalde de per a la tasca que li és encomanada». vembre, la recentment creada Fundació com Càritas diocesana de Tarragona i la Tarragona, Joan Miquel Nadal, i del presi­ Per la seVa banda. Mercè Navarro, di­ Bonanit ofereix a les persones que no Fundació Santa Tecla. Coll ha assenyalat dent de la Diputació, Joan Aregio. rectora de la Casa del Transeünt, va expli­ tenen llar, de Tarragona i cornarca, la pos­ que a Tairagona «hi ha entre vint i trenta car que aquesta només disposa de vint-i- sibilitat d'acoUir-les en algunes pensions persones que de manera permanent viuen Lai Llar Bonanit quatre places, servei que s'estructura en de la ciutat. Aquest oferiment és una pro­ al ras i necessiten un sostre, almenys els tres projectes diferents: «El d'assistència a . posta provisional a l'espera que la funda­ mesos més freds, entre novembre i abril». La finalitat de Bonanit és la de rehabi­ les persones de pas, amb estada d'entre ció disposi d'un edifici propi, que caldrà A més, el Patronat està integrat per litar un vell edifici, situat a prop del camp tres i sis dies; el de mitja estada, que varia rehabilitar, per poder donar de Mart, l'escriptura de compra- entre un i sis mesos,' i el projecte Hèrcules, cabuda fins a setze persones venda del qual encara s'ha de que treballa amb persones que fa poc temps durant els mesos més crus de tancar, «per ubicar un alberg amb que es troben al carrer i estan motivats per l'hivern. Per dur endavant capacitat per a setze persones l'inici d'un procés de canvi». aquest projecte solidari, la que puguin fer-hi estada, sense Cal ressaltar que la Xarxa Sanitària i Fundació Bonanit ha esta­ limitació de cap mena, durant els Social Santa Tecla és present al projecte blert un- conveni de col- sis mesos més freds». Es propor­ posat en marxa per Bonainit, tal com va laboració ainb Càritas dio­ cionarà un llit, éls àpats del dia, indicar.el seu director, Joan M. Adserà, cesana, de manera que -es rober, bugaderia, servei higienir «per la dependència de l'Església de la complementarà el servei que cosanitari, adreça postal indivi­ . nostra institució i per unà història de set en aquest àmbit ofereix la dualitzada i un servei de consig- segles de presència en les tasques solidàri­ Casa del Transeünt, situada t naonelsusuarispuguindipositar es i humanitàries. Per això hi aportem el a la part alta de la ciutat, que '^l ' les pertinences. suport tècnic i sanitari»; s'encarrega de gestionar Aquest equipament, en opinió En la seva intervenció, 1! arquebisbe de l'hostatge a les pensions. Móns. Jaume Pujol va presidir l'acte d'Antoni CoU «podria quedar Tarragona, Móns. Jaume Pujol, và insistir La iniciativa de crear la enllestit d'aquí a mig any, amb en el deure de tots els que ens sentim Fundació Bonanit va sorgir quan a l'hi­ altres persones i institucions, com ara Josep un pressupost de funcionament que s' acosta Església d'estar al costat dels més febles: vern del 2005 es va produir la mort d'un Bertran, Josep Boronat, Xavier Mas, als 60.000 euros», à banda del cost de les «Ens pertoca acollir els pobres i ajudar- indigent al Vendrell. Diverses persones l'Ajuntament de Tarragona, el Consell obres de condicionament de l'immoble. los.» Va fer esment de la paràbola del bon del sector de la societat civil de Tarragona Comarcal del Tarragonès i el secretari Segons va anunciar Carme Borbonés, di­ samarità, en el sentit que «hauríem de fer- van posar fil a l'agulla per establir les Óscar Busquets. A l'acte de presentació rectora de Càritas diocesana, «entre dos i la nostra». El.prelat va tenir paraules de bases de l'organització, que té com a ob­ del programa Bonanit, Antoni Coll va fer cinc anys confiem.a poder traslladar la reconeixement pels impulsors de la iniciati­ jectiu principal recaptar foris en favor de palès el suport que ha rebut lainiciati va per Casa del Transeünt al costat mateix de la va, la tasca que desenvolupa el centenar de l'atenciçS i acollida dels més desafavorits. part de l'arquebisbe de Tarragona, Móns! Llar Bonanit, atès que les actuals instal·la-. Càritas que hi ha a l'arquebisbat i el valuós L'entitat ha estat fundada pel periodista Jaume Pujol; del portaveu del PSC, Josep cions s'han quedat petites i insuficients . treball del voluhtariat. (Joan Boronat) 30 CATALUNYA-fe CRISTIANA 23 • novembre . 2006

La basílica de Montserrat homenatja els Santa Marià d'Igualada tindrà recol·lectors de cançons una exposició permanent d'orfe­ • La mostra «El Cançoner Popular Català (1841-1936)» es pot visitar breria religiosa fins al 28 de gener IGUALADA.—La basíUca de San­ ta Marià d'Igualada, després de tot un MONtSERRAT.— La sala d'exposicions | llarg període de projectes i d'espera dels temporals del Museu de Montserrat (MDM) corresponents permisos, ja està autorit­ acull la mostrai El Cançoner Popular Català zada per començar les obres necessàries (1841-1936), que es pot visitar finsa l proper 28 de per instal·làr-hi una exposició perma­ nent d'orfebreria religiosa. Aquesta ex­ gener. L'exposició ret homenatge als recol·lectors posició anirà emplaçada a dalt la galeria de cançons, els quals, gràcies al seu treball valu­ (anomenada trifori) de la part esquerra ós de recopilació de la música popular catalana, de l'església, és a dir, a la banda del van immortalitzar-ne l'oralitat. campanar. De cara a fer possible a tota persona un accés fàcil a aquest passadís, libres, partitures, rodets de cera uti­ a nou metres d'altura, està prevista la Llitzats per a la gravació de les can­ instal·lació d'un ascensor a la sagristia çons el primer terç del segle xx, docu­ de la capella del Sant Crist. ments de l'Obra del Cançoner Popular de El projecte compta amb l'aprovació Catalunya i dé moltes més iniciatives P.Josep . de la Comissió Diocesana del Patrimoni anteriors que és conserven al monestir de Massot fa Cultural, que va terdr Uoc a là sessió 166 una visita Montserrat són els protagonistes de l'ex­ comentada de novembre del 2003. Igualment, el De­ posició El Cançoner Popular Català deia partament de Cultura de la Generalitat de (1841-1936), que es pot visitar gratuïta­ mostra. Catalunya ja ha donat el pemiís correspo­ ment de dilluns a diumenge, ininterrom­ nent, que ha tramitat desinteressadament pudament. • que va participar d' aquesta inquietud amb civil. A partir de llavors i fins avui ha l'Ajuntament igualadí. El pressupost pre­ Es tracta d'una mostra comissariada el moviment que s'ha convingut a anome­ continuat la recopilació de la cançó popu­ vist de tot el projecte puja a 150.000 pel P. Josep Massot, conservador de 1' Obra nar Renaixença. lar d'una manera intermitent però seguida euròs. De cara àl finançament," hi ha üha del Cançoner Popular de Catalunya, am­ i des de nous paràmetres d'investigació. ajuda de 60.000 eurps que ha estat adju­ pliada en diversos aspectes respecte de la Uii patrimoni molt valuós Aquesta exposició a Montserrat, amb dicada per la Caixa del Penedès; una que es va poder veure al Museu d'Història la qual es vol contribuir al coneixement notable aportació que fa possible co­ de Catalunya; especialment pel que fa a Des de mitjans del segle xix, a d'un període i d'una tasca de recerca que mençar la realització del projecte. l'aportació de Jacint Verdaguer i a l'Obra Catalunya es van anar desenvolupant di­ sovint han estat ignorats pel gran públic, El projecte s!emmarca dips de la del Cançoner Popular de Catalunya. Tarri- ferents iniciatives, personals i institucio­ s'estructura per capítols. Són els següients: proposta de dinamització i intervenció bé recull material de l'Arxiu Comarcal de nals, que van fer possible que aquest «Les veus dels pobles», «Els col·lectors en el patrimoni artístic i cultural parro­ Ripoll, de la Biblioteca de Catalunya, de la valuós patrimoni no es perdés. Là mostra del segle xix», «Els primers anys del segle. quial anomenada AccMro («tenir cura»), Institució Milà i Fontanals del Consell Su­ pretén reflectir l'afany de recollir can­ XX», «L'Orfeó Català i les festes de la que va ser dissenyada en l'àmbit dioce­ perior d'Investigacions Científiques (CSIC) çons què es va produir des del 1841, quan música catalana», «L'.Arxiu d'Etnografia i sà el 1996, responent a la preocupació i de l'Orfeó Català, a més de poder-se l'historiadoriescriptor balear Josep Maria Folklore de Catalunya», «Rossend Serra per a la conservació i divulgació de consultar els volums del material de l'Obra Quadrado (Ciutadella, 1819 - Palma de. Pagès i la seva escola» i «L'Obra del Can­ l'enorme patrimoni artístic i cultural de publicats i altra documentació. Mallorca, 1896) va donar a conèixer, a çoner Popular de Catalunya». (C.C.) l'Església catòlica a casa nostra. (X.B.) Els cançoners populars d'arreu del través del seu article «Poetes mallor­ nión s'han fet a partir de la recol·lecció de quins», publicat a la revista La Palma, la les cançons que s'hari traiismès per tradi­ primera cançó recollida de la tradició ció oral. La iniciativa surt de l'Europa de oral: el romanç de don Joan i don Ramon. La bona notícia finals del segle xvm i del començament El punt final de la mostra s' estableix el del xix i la promou el corrent esteticoide- 1936, moment en què a causa de la guerra ològic anomenat Romanticisme. Un dels civil es dóna per acabada l'Obra del Can­ Memòria històrica seus predicats és tomar a les arrels i recu­ çoner Popular de Catalunya, és a dir, la perar l'esperit primigeni del poble, la tasca de recopilar la música tradicional Una memòria històrica que recorda la mort de 138 mossens, 1 seminarista saviesa, la parla, els costums i les can­ catalaiia que patrocinava el mecenes, es­ i 30 seglars de la diòcesi de Lleida, víctimes de la persecució religiosa del çons. No cal dir que les zones geogràfi­ criptor i meteoròleg Rafael Patxot i Jubert 1936-1939, ha estat publicada en un butlletí extra d'aquest bisbat amb el ques més sensibles en la recuperació de la (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, títol L'Església de Lleida àbseus màrtirs (1936-2006). Tots aquests capellans seva identitat van ser les que més s'hi van 1964), i que va arribar a aplegar prop de i laics van donar la vida com a testimonis de la fe; uns per confessar que eren significar i entre elles Catalunya —i tam­ 160.000 documents. El cançoner popular sacerdots i els altres ^-els seglars— per manifestar les seves conviccions bé, per extensió, els Països Catalans—, català no s'acaba, però, amb la guerra catòliques. Cal afegir que tots van morir perdonant. En el pròleg del butlletí, Mpns. Francesc Xavier Giuraneta, bisbe de Lleida, escriu: «En la novena simfonia de Beethòven, el Cant de l'alegria s'inicia tímidament i va pujant fins a explotar eh el cor final. Així mateix, FILATÈLIA per Enric Graupera s'esdevé en l'al·leluia clamorós pel triomf de Crist i, amb Ell, la victòria d'aquests, preveres J laics de la nostra diòcesi, que participen ja del cant celéstiaL.. La vida i la mort dels presumptes màrtirs, pel seu exemple, és un Gioyanni B. Cavalcaselle, JVajA ; missatge d'esperança i consol. És una bona notícia.» ' oa; El diumenge 5 de novembre, es va viure a la catedral de Lleida una altra historiador d'art jornada de memòria històrica sobre el mateix afer: l'acte de clausura del procés de beatificació i canonització d'aquests sacerdots i laics. À la nhissa Itàlia va dedicar el 1997 un segell per commemorar el solemne, presidida pel senyor bisbe, hi van assistir un grup molt significatiu centenari de la mort de l'historiador d'art Giovànni Battista de fidels, al qual s'hi van sumar nombrosos familiars i parents dels nostres Cavalcaselle. Hi podem observar la seva efígie i algunes de les herois.amb una profunda emoció. seves obres. Cavalcaselle (Legano, 1819 - Roma, 1897) va Tant de bo que a aquests presumptes màrtirs puguem invocar-los un dia publicar, en col·laboració arnb Joseph Archer Crowe, nombroses obres sobre no llunyà com a sants nostres. Seria una altra gran notícia. Mentrestant, és just i escaient fer-ne una «memòria històrica». pintura italiana i flamenca. Cal destacar A newhistory ofpaintyng initaly (1864- 66), on va estudiar la història de la pintura italiana fins al segle xvi. Francesc Gamissans 23 novembre. 2006 ira CATALUNYA^ CRISTIANA 31 Estrena de la pel·lícula de dibuixos animats «Joan Pau II, l'amíc de tota la humanitat» • Juntament amb un documental d'imatges reals, forma part d'un DVD que es comercialitzarà ben aviat ^

BARCELONA.— La Universitat Abat Oliba CÈU va acollir el 8 de novembre la presentació de la pel·lícula de dibuixos ianimats Joa/i Pau II, l'amic de tota la humanitat en un acte organitzat per l'arquebisbat de Barcelona, la productora Cavin Cooper Productions i la mateixa universi­ tat. També es va projectar el documental amb imatges reals titulat Joan Pau II per Joan Pau II. Està previst que el DVD, traduït de moment a set idiomes i d'una hora de durada, es comercialitzi en més de trenta països abans de Nadal.

'aula magna de la Uni­ L versitat Abat Oliba CEU de Barcelona va aco­ llir la. presentació d'un DVD, realitzat per la pro­ Loiek, fent d'escolà. ductora Cavin Cooper Pro­ ductions, que s'estructura Lolek^ fins a la seva mort, mostra fets i assegurar que «Joan Pau II continua vivint en dues parts. D'una ban­ anècdotes desconeguts de la vida del Pon­ perquè continuem estimant-lp». Les se­ da, una pel·lícula de dibui­ tífex. Josep M. Alsina va dir que «aquest ves produccions audiovisuals volen trans­ xos animats, Joan Pau II, film és ima mostra de com la cultura es pot metre als infants «aquells principis ètics, l'amic de totd la humani­ posar al servei de l'evangelització». El 17 socials i humans que són necessaris per­ tat, i de r altra, un docu­ d'octubre el DVD, creat, produït i dirigit què siguin els qui construeixin un ftitur mental amb imatges reals per José Luis López-Guardia, es va pre­ millor». «Som una productora —va afe­ cedides pel Centre Televi­ sentar amb gran èxit al Vaticà. gir—creada per a la família i per potenciar siu Vaticà; Joan Pau II per José Luis López-Guardia va explicar els valors humans.» La distribució en ex­ Joan Pau II. Hi van assistir que l'objectiu de la seva iniciativa era, clusiva del DVD per a l'Estat espanyol '^Sl Móns. Lluís Martínez Sis- Joan Pau II, un Papa amb gran carisma. fonamentalment, «retre un tribut a Joan anirà a càrrec de l'editorial Édebé, que en tach, arquebisbe de Pau II» i «presentar al públic la vessant preveu la comercialització de més.d'un Barcelona; el creador i productor José Va tenir un paper importantíssim dins i humana del Sant Pare». El productor va milió de còpies. (M.A.C.) • Luis López-Guardia (àlies Cavin Cooper) fora de l'Església. Va arribar al cor dels i el Dr. Josep M. Alsina, rector.de la joves. És un Papa sant. Des del cel,.inter- Universitat Abat Oliba CEU. cedirà per nosaltres perquè fem un pas I r^.'JV'·^i r '^ ^' * l·'^^f^'l B^w^J^ \ Móns. Lluís Martínez Sistach va recor­ més en la nostra vida cristiana.» dar que «la gestació d'aquesta pel·lícula La productora catalana Cavin Cooper ha tingut lloc a Barcelona; l'arxidiòcesi Productions, especialitzada en audiovi- •

Representació a Lleida d'una obra \| i II Q/ó teatral sobre sant Francesc Xavier LLEIDA.— El recentment inaugurat. Xip Xap ha cedit gentilment el vestuari. Teatre de l'Acadèmia Mariana de Lleida, Està prevista també la representació du­ acollirà l'obra XVR: Francesc Xavier, un rant el primer trimestre del 2007, tant per sant sense fronteres, amb motiu del cin­ al públic en general, com per als alumnes què centenari del naixement de sant de les escoles públiques i concertades de Francesc Xavier. L'obra teatral s'inclou Lleida-. No es descarta la seva difusió més. Com un estruç dins dels actes organitzats per la comuni­ enllà de la ciutat de Lleida, seguint la tat de pares jesuïtes de Lleida, com a presència dels jesuïtes a Catalunya, País En Pau saltava i corria content per la cuina. N'hi havia per cloenda de l'Any Xavier. L'estrena tindrà Valencià i Mallorca. això i per a molí més perquè li havia tocat un bon pessic lloc el dissabte 2,dè desembre, vigília de la L'obra parla de là transformació d'una festa de Sant Francesc Xavier, a les 18.00. persona que té el coratge d'abandonar les de la loteria. Hi haurà una segona representació à les, pròpies seguretats per seguir les petjades «Podré cancel·lar la meva hipoteca i em trauré un bon pes 21.00, així com el diumenge dia 3, a les d'un Déu que depassa sempre les fronteres de sobre!», exclamava amb alegria. «Aquesta nit us 18.00. ^ . que volem imposar-li. Es tracta de Francesc L'obra es desenvolupa en deu escenes Xavier, jesuïta, missioner, navarrès univer­ convido a sopar», va dir a tots els companys. «Què us i té una duració d'una hora i quart. El guió sal, patró de les missions catòliques i de les sembla una bona graellada de peix i, després, filet ha estat traduït i adaptat al català pel agències de turisme.i precursor de la mul- d'estruç?» «Molt bona idea», li vaig dir, «perquè aquesta jesuïta Marc Vilarassaü a partir d'un text ticulturaUtat i del diàleg interreUgiós. Va carn té poc greix saturat i no és gens indigesta. escrit en francès, À quoi sertde gagner le recórrer més de cent mil quilòmetres, a peu monde. Une vie de saintFrançoisXavier, o per mar, i va unir en la seva persona dos de Fabrice Hadjadj. El director és Jaume móns tan fascinants com allunyats en 1' es­ Bello, professor de l'Aula Municipal de pai i en la mentalitat. D'una banda, l'Oc­ Teatre de Lleida i membre de la compa­ cident renaixentista, en el seu desig de ny ia de teatre de carrer Xip Xap. Els actors superar barreres i d'obrir nous horitzons; ESCOLA DE CUINÀ JOAN VILLARÓ de l'altra, im Orient captivador tant per la són: Víctor Polo, Toni Vílchez, Anna Llo- I c/ Emili Botey, 5, local 2 - 08400 Granollers veras i Marc Vilarassaü. El Col·legi Cla- seva rica tradició espiritual com per la Tots els interessats a adquirir el seu llibre Aprèn amb mi truqueu al ver ha elaborat l'escenografia i el grup seva saviesa mil·lenària. f/orJi Curcó) I I tel. 938 793 402 »;. www.joanvillaro.e.telefonica.net 32 CATALUNYA% CRISTIANA 23 . novembre • 2006 La genialitat creativa d'Alfons Serrahima • Una exposició al Museu Diocesà de Barcelona presenta dues-centes peces d'aquest extraordinari orfebre

BARCELONA— EI Museu Diocesà de Barcelona i la Caja de Ahorros del Mediterràneo organitzen l'exposició Alfons Serrahima. L'art del disseny amb motiu del centenari del naixement del gran orfebre i polifacètic gestor cultural Alfons Serrahima i Bofill (Barce­ lona, 1906-1988). La mostra, que es pot visitar fins al 10 de desembre al Museu Diocesà de Barcelona, aplega unes dues-centes peces d'orfebreria que palesen les seves tres línies artístiques més significa­ r^:^*^.i tives: art sacre, joieria i trofeus.

A Ifons Serrahima és, juntament caristia». Va feUcitar la comissaria ^'x*.ambMasriera, Mercader, Sunyer, de la mostra, Anna Rodríguez Ser­ Capdevila o Tena, un dels millors orfe­ rahima, néta de l'homenatjat, per bres no només de Catalunya sinó de tot la intensa i exhaustiva tasca de Europa. Les obres del rnestre Serrahima recerca —quatre anys—- que ha dut a brillen amb una esplendor quasi iniguala- terme. «Les exposicions no surten ble», va afirmar Mn. Josep M. Martí Bo­ com bolets; suposa molta feina», va net, director del Museu Diocesà de recordar Mn. Martí Bonet. Barcelona, durant la roda de premsa de presentació de la mostra. I va afegir: «L'or­ Obres innovadores i.creatives febreria a casa nostra no és una manifes­ tació menor d'art, sinó un esclat vigorós, Calze d'argent repussat i corall (1935). Custòdia (1955), de l'església de Santa Blanca Mpntobbio, conservado­ Maria de Montcada. definitiu i sublim de bellesa. És, sens ra del Museu Diocesà de Barcelona, s'ha dubte, el p/uí a/íra de l'art.» encarregat de la direcció tèciíica de la res de gran expressivitat. Alfons Serrahi­ .una llàntia votiva de la basílica de Segons va dir Mn. Martí Bonet, «l'or-. mostra. Explica que «en 1' àmbit de 1' orfe­ ma plasma en els objectes de culte, sem­ Montserrat (1955). Interessants són tam­ febréria excel·leix quan l'objecte o finali­ breria religiosa, Alfons. Serrahima va te­ pre respectant la seva funció, un disseny bé els trofeus de cinema amateur, com el tat de 1' obra és sacre. Alfons Serrahima va nir un paper decisiu. En la seva obra d'art original i diferent del que fins ara s'havia Premi Delrniro de Caralt (1951), i nom­ crear Copons, custòdies, patenes, calzes... sacre manifesta propostes d'un inici a la fet en èls objectes d'orfebreria religiosa brosos fermalls, collars, braçalets i arra­ Unes peces que tenen una funció directa . modernitat en les formes, en les línies adaptats als estils passats.» cades. en relació amb el gran sagrarnent de l'Eu­ innovadores, creatives i alhora portado- Serrahima i el seu taller treballaven intensament, fins,itotçVan;;arribar a fer un Personalitat notable calze diari. L'orfétiréria de Serrahima és I era xz=n czn tzzD IZZD CZD czn i I czu du nm tznj rzzi cm i "^ caracteritza «pel gust i el'respecte a les Alfons Serrahima va ser una persona­ formes, netes i racionals, per línies geo-^ litat notable, tant pel seu art com per la mètriques, per la decoració moderada i seva passió cívica. Així, se'l recorda pèr policroma, a base dels materials que acos­ ser r impulsor i el president del Foment de tumava a utilitzar com els esmalts, l'ivori, les Arts Decoratives (FAD) i del saló l'argent daurat, el corall i altres pedres Hogarotel (actualment Expohogari Hos- telco). La seva vita­ litat social, el va por­ tar tarnbé a altres àmbits, com ara l'es­ port (fundador del Futbol Club Júnior); el cinema (creador de premis de cine amateur), la música (promotor operístic afeccionat) i la pas­ tisseria. L'escriptor PREPARACIÓ: Manuel Vàzquez Montalbàn escrivia Corona de la Mare de Déu de la Mercè (1942). en el pròleg del Ui^ Salpebreu quatre bistecs d'estruç i bre Els pastissos de daureu-los en una paella amb oli ben precioses», comenta Blanca Montobbio. l'Alfons Serrahima que l'il·lustre orfebre calent. Tingueu en compte que aquesta I subratlla que «cada obra de Sén-ahima, i tota la seva nissaga «han fet ciutat tot cada calze, cada custòdia, són una peça formant el pàtriciat econòmic, social, carn s'ha de fer poc perquè no sigui dura. única i original». moral, estètic, cultural d'una comunitat i Quan els bistecs estiguin a punt, Les dues-centes peces de l'exposició protagonitzant molt distintes facetes d'un segle d'història barceloiúna». Serrahima espolvoreu-hi per sobre una mica de —unes noranta són esbossos originals-^ són testimoni de l'àmplia producció cre^ era el mestre dels més destacats orfe­ gingebre eh pols i poseu-hi unes capes ativa d'Alfons Serrahima: Pel que fa a bres noucentistes. Del seu taller van , fines d'un bon formatge. l'obra religiosa, cal destacar, entre altres, sortir artistes de la vàlua de Josep M. un calze d'argent repussat i corall (1935), Puig Doria, Jaume Mercadé, J. Blanch, la corona d'argéht de la basílica de. la Josep Pelegrí, els germans Torres o Ma­ Mare de Déu de la Mercè (1942), la nel Tena. corona d'argent i topazi de la Mare de Més informació: Museu Diocesà de Déu de la Cinta (1950), la custòdia Barcelona, avinguda de la Catedral,,4 - d'argent daurat de l'església de les Llars 08002 Barcelona, tel. 933 152 213^ a/e: Mundet, de Barcelona (1952), la custò­ [email protected] ^ dia d'argent repussat i corall de l'esglé­ sia de Santa Maria de Montcada (1955) i Miquel Àngel Codina Sí teniu algun dubte d'aquesta recepta Joan Villaró us atendrà al tel. 938 793 402. CS3 tSZI C±} (,,, ' ",,'^ f""""'3 r'-'--^?l I i,''i^ y',,''^*!!!'! i' -^^^> I I I ' ' I ti?''7"i1 >v'^'""< j \ ^•^W^^ r'^·^"\ f"T'~^i r^r?^ {I |'.,vi l·i#f \)^ i"\{\^r^ 1 ,s 23 . novembre . 2006 CATALUNYA% CRISTIANA 33

Llibres Traducció Evangèlics de Marcof, Mateo. Ucoj yjittfí literària apocalíptics con loe Hcdiof de lo* Apdliokl y d Ubro del Apucalipus J. F. Mira és una de les figures més prestigioses Al llindar del tercer mil·lenni, el món s'apropa Nueva veisión literària ttet gtiegD tlt: amb ignorància terrible a l'Apocalipsi anunciat J. F.Miía . i guardonades de les lletres peninsulars. Ha estat l'encarregat de traduir del grec aquesta nova versió per sant Joan i el Papa haurà de recórrer a la seva dels Evangelis de Marc, Mateu, Lluç L Joan, dels darrera carta: el pare Elías, un humil frare carme­ Fets dels Apòstols i del Llibre de l'Apocalipsi. lita, jueu convers i supervivent de l'Holocaust. La Segons explica Mira àl {iròleg, aquests nous llibres seva missió consistirà a éndinsar-se en el cercle del Nou Testament «mereixien una versió nova i d'un poderós personatge de la política' mundial, diferent»; «ima versió "literària", i no doctrinal ni els missatges del qual d'unió entre els pobles i de dogmàtica, dels evangelis i altres textos neotesta- la pau universal amaguen la vinguda de í'Anti- mentàris». (C.C.) crist. L'autor és l'escriptor catòlic canadenc Michael D. O'Brien. (C.C.) Michael D. O'Brien, E/pcrfrc JS/iiis. í- J. F. Mira, Evangelios. Editorial Edhasa, Barcelona Un Apocalipsis. Editorial LibrosLibres, 2006,383 pàg. Madrid 2006, 636 pàg.

Valor i Educació Mm intercultural superació Aquest llibre pretén ser un manifest educatiu ODilSW® La Neus, abandonada per la seVa mare.pros- sobre el desafiament de yiure interculturalment Rsfad Sàez Alonso tituta, va créixer als carrers, malviviiit del delic­ que té plantejada la societat actual, globalitzada en te, juntament amb grups violents de delinqüents. l'àmbit econòmic i humà. La naturalesa de la Durant molts anys va viure en la marginalitat i en població actual, conseqüència dels processos mi­ l'infern de la droga fins que amb gran força de gratoris, està canviant la societat. Per tant, l'educa­ voluntat va aconseguir rehabilitar-se ella matei­ ció intercultural no només és un afer que afecta xa. Ha estudiat infermeria i dedica el seu temps directament l'escola, sinó la societat sencera. L'au­ a ajudar aquells que abans van ser els seus Cada dia sale el sol tor és Rafael Sàez Alonso, doctor en Ciències de col·legues. Narrada per la periodista Elisabeth Testimonio reai de una joven que lia saliclo de l'Educació. fC.C; G. Iborra, la vida de la Neus és un exemple de ia niaigmaiidad, las droitas y ia doiiiicuenci; valor i superació. (C.C.) ElISflBETH G. IBORRA Rafael Sàez Alonso, Vivir intefcuüuralmente: aprender un nuevo estilo de vida. Editorial CCS, Elisabeth G. Iborra, Cada dia sale el sol. K . Col·lecció Educar, Madrid 2006,151 pàg. Editorial Styria, Barcelona 2006,188 pàg. f •*^'

Guerra i paü Robert P. Crease La bellesa dels Aquesta obra sobre la temàtica d'una guerra El prisma y el péndulo experiments nuclear, escrita pel monjo trapenc Thomas Merton La ciència és un equilibri delicat i complex (19154968), s'hauria d'haver publicat el 1962, Los diez expérímentos mis beilos de la^ctencia però va ser censurada pel seus superiors. Ara veu la entre l'experiment i la teoria, entre les observaci­ llum per primer cop. En els nostres dies, davant del ons que fèrti i els sistemes lògico-simbòlics que clima mundial de confrontació bèl·lica que es viu, construïm per relacionar tot allò que mesurem en aquest llibre inèdit recupera una actualitat inusitada. la natura. No hi ha ciència sense observacions, Merton, un dels mestres espirituals més influents del sense experiments. Aquest llibre .explica amb nostre temps, era iin gran activista per la pau i els. claredat deu dels experiments més importants i drets humans. (C.C.) bonics de la història de la física, com la descom­ posició dels raigs de llum en colors o la rotació de la Terra mitjançant el pèndol de Foucault. (C.C.)-

Thomas Merton, Paz en tiempos de oscuridad. Robert P. Crease, El prisma y el péndulo. Los diez Editorial Desclée De Brouwer, Col·lecció Caminos expérímentos màs beilos de la ciència. Editorial Desclée, Bilbao 2006, 294 pàg. Crítica, Col·lecció'Drakoraos,Barcelona 2006,252 pàg.

Ciència f I 1 o a 6 ï I c D Un clàssic modern Lluïsa Forrellad demostrativa Aquesta novel·la narra l'itinerari vital de Pol Caselles —orfe, pobre, incult, ambiciós^—, la Foc latent Per a Aristòtil, el coneixement humà es pot Elementos de las/'^í sevaeducació sentimental, la sevahistòriad'amor abordar des de diferents perspectives, com la ciencias demostratives^ amb Amèlia Baigual i el seu vertiginós ascens filosofia natural, la lògica i fins i tot la filosofia social en un dels períodes més convulsos de la moral. L'objectiu d'aquest treball d'Óscar Ji­ en Aristóteles- S- Barcelona decimonònica. Destinada a esdevenir ménez Torres, doctor en Filosofia per la Uni­ un clàssic modern. Foc latent, de Lluïsa Forre- versitat de Navarra, és analitzar els elements Uad —/' escriptorafantasma—, està dotada d' una Óscar Jitnénez'Torrlès que per a Aristòtil van constituir el coneixement 'if, força narrativa extraordinària. S'ha convertit en demostratiu. Està centrat en dues obres.cabdals una obra de referència, atraient, àgil i amena. del pensament lògic aristotèlic: Primers i Ana­ (C.C.) • • lítics Posteriors. (C.C.) f ! Óscar Jiménez Torres, Elementos de las ciencias demostrativas en Aristóteles. Ediciones Lluïsa Forrellad, Foc latent. Angle Editona) Universidad de Navarra (EUNSA), Col·lecció Angle Editorial, Col·lecció Narratives, Filosòfica, Baranàin 2006, 570 pàg. Barcelona 2006, 613 pàg. 3 4 CATALUNYA^ CRISTIANA 1^mra 23 novembre 2006

La crítica literària d'aquesta setmMia ganistan...

ra tocaV Afganistan; ja arribarà l'ho­ A ra de l'Iraq. Al mercat d'arguments Frederick FORSYTH del qual es nodreixen la majoria dels escriptors saxons, que aprofiten l'èpo­ El afgano. ca de la seva jubilació per recrear situ­ Plaza & Janés, Barcelona 2006, 334-pàg. acions que han viscut en els seus temps de servei militar, com a combatents —sol­ dats rasos, o membres dels cossos es­ natges d'aquest tipus. De vegades pinto­ res Bessones, els grans estràtegues tratègics—, és d'èxit assegurat situar- rescos, en altres ocasions tremendament occidentals podran comptar amb se en un escenari d'actualitat preocupant, humans, sempre fidels al servei dels seus un element que pot ser decisiu i final incert. caps, sigui quina sigui la seva missió. No en una lluita tan complexa com Forsyth, amb LeCarré, lan Fleming, incloc títols de les seves obres, perquè la que els enfronta al terroris­ amb Graham Greene i alguns de menys tots els aficionats a aquest gènere de me. coneguts, han estat fidels a la cita amb els novel·les han llegit els textos, o han se­ No us en resumiré l'argu seus lectors, ananí des dels temps tene­ guit amb fidelitat les seves versions cine­ ment, que d'altra banda és sen­ brosos de la guerra freda, fins a l'arena matogràfiques, des d'El tercer hombre zill, tot i que fa una bastida del desert de l'Orient Mitjà, o els refugis fins a Eljardinerofiel, passant per la sèrie d'una sèrie de moments on es insospitats de grans dirigents del terroris­ prolixa de l'inefable agent 007. desenvolupa r«afganès», cada me internacional. En tots aquests llocs Forsyth ha tingut sort perquè entre els vegada més exposat a les ires fona- han pogut acumular aventures, parlar d|e antics lluitadors dè l'Orient Mitjà ha po­ mentalistes. I acabant amb un final feliç, les seves experiències, enumerar les so­ gut seleccionar un saxó, nascut à l'Iraq, en un moment que hauria pogut suposar fisticades armes que cada any es fan mes educat en escoles àrabs, coneixedor del una catàstrofe a nivell mundial^ i va aca­ directors dels programes d'acció... des de eficaces i complexes. ' paixtu i altres dialectes afganesos... Per bar gairebé enfocsd'artifiçi, tot iqueaell les butaques de les seves oficines. I pre­ I com a font de protagonistes, capaços afegiment, dotat de tota mena d'habili­ li va costar la vida. senta al seii heroi, Mike Martin, amb d'ajuntar l'audàcia dels guerrillers amb tats, amb un físic envejable i una gran Forsyth s'esplaia en les descripcions sobrietat, i el fa viure amb prudència i l'astúcia dels agents secrets, intuïtius, barba negra que emergeix d'un rostre dels paratges de la geografia en què es sense vaiiitats absurdes, la complexitat perseverants, triomfadors. En l'experi­ obscur, menjat pel sol i el vent i 1' arena de desenvolupa la història, i eh la presenta­ de la seva missió. ència com a antics lluitadors o membres mil deserts. ció de les armes que s'utilitzen en tot El afgano agradarà als amants d'aquest dels serveis secrets, han conegut perso- I així, després del desastre de les Tor- moment. És mesurat en la descripció del gènere de novel·les, encara que no suposa món àrab, i en les reaccions fonamenta- la superació d'altres narracions del gène­ listes. No abusa de les tradicionals ironi­ re. es saxones davant,de certs judicis dels Crístóbal Sàrrias =CRISTIANA Catalunya Federació Sardanista de Catalunya Cristiana La sardana i la dansa web: http:/lfed.sardanista.com. comunió una xarxa pera amb Deu Vevangelitzacio Amposta, capital de la cultura catalana amb la sardana

La capital.de la comarca del Montsià, clàssics i contemporanis. De ben segur que que ostenta la capitalitat de la cultura cata-. el concert esdevindrà una magnífica ocasió per ampliar els cercles habituals de la cobla Desitjo subscriure'm ai lana, viu amb intensitat un atapeït progra­ ma d'actes en el qual tenen cabuda les més ja que, amb motiu de la capitalitat cultural setmanari CATALUNYA CRISTIANA diverses expressions culturals de Catalunya. d'Amposta, assistiran al concert tots els Edició en català • Edició en castellà Q ' durant un any (52 números) Concretament, pel que fa referència a la alcaldes de les ciutats que ostenten el títol sardana i la música per a cobla, el 25 de de capitals de la cultura europea. El públic Nom Cognoms | novembre; se celebra un concert que l'Ajun­ assistent al concert i molt especialment les tament d'Amposta ha encarregat d'orga­ delegacions estrangeres tindran ocasió de Població Adreça nitzar a là colla sardanista Dansaires del conèixer aquesta característica manifesta- cióde la cultura tradicional catalana, tant D.P. Tel. N.I.F. Penedès, del Vendrell. L'acte té lloc al teatre de la Unió Filhar­ pel que fa à la vessant musical com a la FORMA DE PAGAMENT mònica, a les deu de la nit, amb l'actuació dansada; aspecte;'àquest dairer, que es do- narà^a conèixer amb exhibicions puntuals a I I Amb un únic pagament de 95,90€ Amb dos pagaments semestrals de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona '—' per any • de 47,9S€ que oferirà un escollit programa d'autors càrrec dels Dansaires del Penedès. DomicDomiciliacii ó bancària I I Xec norninatiu que adjunto • (Omplii u l'ordre de domiciliació) Un llibre original i sorprenent Senyors, Els prego que, a partir d'ara, i fins a nou avis, carreguin al meu compte els rebuts que els Córrer là sardana: balls, joves i conflictes, d'Editorial Dalmau, documenta per presentarà FUNDACIÓ CATALUNYA CRISHANA per la meva subscripció a "CATALUNYA CRISTIANA". primera vegada l'interessant procés de transformació de les sardanes entre els segles Titular Data XIX i XX. A través d'un relat amè, se'ns revelen fets i detalls sorprenents de com les sardanes fan el pas de baU de moda a l'Empordà a símbol dansat d'un nou país i d'unes Entitat Oficina DC Compte noves sensibilitats. És obra d'un equip de recerca format per Jaunie Ayats (director del projecte, UAB), Signatura del titular del compte Montserrat. Canellas, Gianni Ginesi (CSMA), Jaurne NóneU i Joaquim Rabaseda Envieu aquesta butlleta a nom de: (ESMUC); És el resultat d'una investigació promoguda pel Departament de Cultura de. CATALUNYA CRISTIANA la Generalitat de Catalunya, dins del programa de l'Inventari del Patrimoni Emològic de (Departament de Subscripcions). Catalunya (IPEC) sobre la rnúsica al Baix Ter, desenvolupada entre els anys 2000 i 20Ò3 Comtes de Bell·lloc, 67-69, 080Í4 Barcelona des'de Càn Quintana-Centre Cultural de la Mediterrània (Torroella de Montgrí). (C.G.) Tel. 934 092 810 - Fax 934 092 820 .. 23 . novembre . 2006 CATALUNYA% CRISTIANA 3 5

Una proteïna pot guarir un nervi danyat? ^

Qualsevol que tingui els més les neurones del sistema central elementals coneixements d'ana-. estan rodejades d'unes molècu­ c tomia i fisiologia respondrà «no» les específiques que impedei­ SL a aquesta pregunta. Sabem qüe xen la regeneració dels axons el sistema nerviós té les seves (la natura així ho ha disposat per" lleis i les neurones mortes no es evitar un creixement aberrant) i c/3 poden regenerar pas; no hi ha aquests americans han desco­ proteïna que hi valgui. Però els bert que la proteïna anomenada o nervis són prolongacions dels sialidasa inhibeix l'acció àxons de les neurones i, segons .d'aquestes molècules i alesho­ 2? *^\ sembla, no és impossible que un res el nervi segueix creixent. nervi tallat pugui restablir-se S'ha vist amb rates de laboratori creixent. Ja se sap qüe ho faii ,que, efectivament, injectant sia­ C espontàniament els del sistema lidasa en animals qüe tenien nerviós perifèric, però el siste­ nervis trencats, les fibres nervi­ 5; 55 ç/5 ma central no mostra aquesta oses al cap de quatre setmanes • ^ £• propietat. Trencat el nervi queda s'havien duplicat, i la raó era Les neurones no es poden regenerar per elles mateixes. iiiterrompuda la comunicació per clara: s'havia inactivat aquell •^ 2. sempre. Què el pot fer créixer? Aquest és el problema. mecanisme de protecció. De moment només s'havien regenerat fibres §^ 0) És cosa sabuda que els accidents de trànsit poden causar, sobretot en nervioses, no el nervi sericer. Però el fet donava esperances. Els investiga­ dors seguiran treballant-hi. motoristes, la lesió de la ruptura dels nervis que van de la medul·la espinal n '^ a les extremitats anteriors i es perd la mobilitat'dels braços. Fins ara això és De moment, això és tot. Però pot ser una porta oberta que condueixi fins s'S incurable, però uns investigadors de là universitat de Michigan i de la de John a poder tenir a disposició un tractament per als pacients que tinguin lesions Hopkins (EUA) han fet un descobriment que pot adobar la cosa. Resulta que medul·lars. Esperem que així sigui. Seria un nou progrés de la medicina.

er a Tycho Brahe l'estrella «nova» pai d'enórme quantitat d'energia i és ales­ Pque contemplà el dia 11 de novembre Mi ho oiiss hores que apareix com una nova. Aquest del 1572 només demostrava que el món procés és pot anar repetint i una mateixa estel·lar no és immutable en contra de la estrella pot ser nova diverses vegades, però concepció aristotèlica. No en va poder dir . mw cal esperar uns quants anys. Així i tot, ja res més. Aquella sobtada aparició va fer se'n tenen algunes comprovacions. La més. qüe li posés el nom de nova stella i el mot notable: la RS d'Ofiuc que s'ha vist com a llatí no va s' adoptà intemacionalment per segueixen. Quan Zwicky el 1936 em­ Va ensenyar a la Universitat de Chicago, nova tres vegades: 1898, 1933 i 1958. designar qualsevol estrella que de cop es prengué el seu estudi de recerca de super­ des del 1937.. Les supernovae són sempre estrelles de mostri amb un augment notable d'esclat, novae només se'n coneixien vuit més o El seu principal tema d' investigació va gran massa que s'esfondren del tot fent encara que se sàpiga que no és una estrella menys segures (i quatre de probables). ser l'evolució de les estrelles, o sigui ex­ una «implosió» al moment en què la gra­ de nova^ existència sinó una ja existent. Les més importants eren la del 1054, plicar com es formen, cóm es mantenen vetat supera la pressió de-radiació que Els grans interrogants que planteja una enregistrada pels xinesos (la que donà la. brillants, com van canviant i com s'apa­ havia aguantat fins aquell moment el pes estrella que fa aquest canvi tan explosiu nebulosa del Cranc), la del 1572 de Tyc­ guen. Va aclarir quina mena d'estrelles dels gasos de la capa externa, i aquesta són la seva constitució i l'origen de l'es­ ho, la del 1604 de Kepler i algunes més en eren les anomenades nanes blanques. Va implosió provoca un augment enorme de clat. Fins al segle xx no hi ha astrofísics galàxies llunyanes; una d'aquestes va ser mostrar també que per convertir-sé en. temperatura que fusiona molts elements i, que ens en puguin dir alguna cosa amb la del 1885 apareguda a la d'Andròmeda, supemova una estrella havia de tenir una al mateix teinps, origina una explosió cap coneixement de causa. I distingiran dues qüe causà impressió (podia veure's a ull massa superior a 1,5 masses solars («Lí­ als espais còsmics; és la nebulositat que classes d'estrelles explosives: les novaé i nu amb bona vista, encara que era a més mit de Chandrasekhar»). El nostre Sol, sempre en resulta. La resta de l'estrella les supernovae. Dos astrònoms sobresor- de dos milions d'anys llum de distància) doncs, no serà mai una supemova. El 1952 després de l'explosió és sovint un púlsar, tireii en el seu estudi, l'un nascut aBulgària però poc pogueren estudiar-la àmb els es va fer càrrec de la rev'isXdi Astrophysical o almenys estrella nèutrònica (no tots els i l'altrea l'índia. telescopis d'aleshores. En una galàxia Journal i en va fer la més prestigiosa de la estels de neutrons són púlsars) que ja té com la nostra d'uns cent mil milions seva especialitat. El 1983 obtingué el pre­ una densitat molt superior a la d'una nana Fritz Zwicky (1898-1974) d'estels, sembla que estadísticament toca mi Nobel de Física, compartit amb l'as­ blanca; pot arribar a milions de tones pèr formar-se-n'hi una cada 250 anys de mit­ trònom americà William Alfred Fowler centímetre cúbic. Però ara s'ha vist que Va néixer a Vama (Bulgària) però era jana, si bé des de la de Kepler no n'hem (191 l-1995)col·laboradorseui autortam- cal distingir encara dos tipus de superno­ de nacionalitat suïssa. Va estudiar a l'Ins­ vist cap més, però al cosmos hi ha moltes bé d'un estudi del que deu passar en el vae:! i 11. Les de tipus I tenen un màxim titut Federal de Tecnologia de Zuric. Es galàxies i Zwicky començà a fer observa­ nucli de les estrelles. dé lluminositat molt concentrat a unes doctorà el 1922 i el 1925 passà als Estats cions a les altres galàxies. En total pogué Els treballs de Zwicky i Chandrasekhar detenrtinades longituds d'ona i són més Units d'Amèrica a l'Institut de Tecnolo­ enregistrar, ell tot sol, divuit supernovae. van aclarir la diferència que hi hà entre les brillants que les de l'altre tipus; poden gia de Califòrnia (el CalTech) per fer-hi No cal dir que al mateix temps va desco­ dues menes d'estrelles que fan un esclat arribar a resplendir com una galàxia sen­ de professor. Es nacionalitzà americà i es brir nous tipus de galàxies, conglomerats sobtat. Amb precisions que s'hi han anat cera, o sigui com cent mil milions de sols dedicà sobretot a la física còsmica, a més galàctics, ponts de material entre galàxi­ afegint després podem dir que avui dia es alhora. Les de tipus^II tenen él màxim de treballs sobre termodinàmica i física es... i'altres troballes que li donaren cele­ dóna per força segur que els processos repartit a totes les ones i el descens de de l'estat sòlid. Des del Mount Palomar britat. corresponents són aquests: l'esclat és més ràpid al començament estudià les estrelles explosives amb una Les novae són estrelles que tenen de però després és fa més lent que. en les del paciència indefallent. Els seus treballs Subrahmanyan Chandrasekhar companya una nana blanca, invisible ge­ tipus I. Les observacions posteriors a les obtingueren ressò internacional. El Reg­ (1910-1995) neralment a causa de la seva petitesa, que de Zwicky encara han fet subdividir més ne Unit li atorgà la medalla d'or de la té una massa notablev(la seva densitat és aquests tipus, fent-ne la i Ib. Una super- Royal Astronomical Society britànica el Va néixer el 19 d'octubre del 1910 a de l'ordre de més d'una tona per centíme­ nova que ajudà molt a corregir detalls de 1972. Làhore (aleshores índia, però ara tre cúbic) i va xuclant gasos, sobretot la teoria va ser la del 23 de febrer del 1987 Va ser ell qui, col·laborant amb Walter Pakistan). Va estudiar a la universitat de hidrogen, de la més voluminosa i a mesura que aparegué al Gran Núvol de Magal- Baade, va proposar que calia distingir Madràs, del seu país, i després a Cam­ que en rep va augmentant la temperatura hàes, .que és una galàxia veïna, ja que es novae i. supernovae perquè es tracta de bridge (Anglaterra), per obtenir el docto­ fins que pot arribar a uns 30 milions de troba només a 170.000 anys llum de no­ fenòmens totalment diferents, i no tan rat. A Cambridge treballà fins al 1936 en graus, suficient per a provocar una reacció saltres. No tot s'ha aclarit, però es pot dir sols quantitativament sinó qualitativa­ què decidí ahar-se'n als Estats Units. Hi nuclear en cadena, seguint el cicle de que ja sabem amb probabilitat molt alta el ment; No són iguals els processos que s'hi adquirí la nacionalitat americana el 1953. ' Bethe, que originarà un llançament a l'es­ que passa en aquests astres. ' 36 CATALUNYA+S CRISTIANA en fi 23 . novembre . 2006 ^S Novetats cinematogràfiques Qualificacions: * Dolenta ** Regular Molt bona '1 rfïii El ilusíohista *** EI gran silencio **** Director i guionista: Neil Bufguer. Director guionista: Philip Sròning. Intèrprets: Edward Norton, Paul Siamatti, Jessica Gènere cinematogràfic: documental. m Biel, Rufus Sewel. França-Suïssa-Alemanya, color, 2005.160 minuts. / Tots els públics. Sènere cinematogràfic: thriller romàntic. República Txeca-Estats Units, color, 2006.110 minuts. l 1984, el cineasta Philip Sròning Públic: joves-adults. Eva demanar permís a l'orde dels cartoixos, en una trobada amb el l mag Eisenheim triomfa amb el seu espectacle d'il·lu­ pare prior de l'orde, per rodar la Esionisme a Viena. Tothom vol. veure la seva màgia seva vida quotidiana. La resposta va increïble i el teatre s'omple a cada funció. Quan el príncep ser negativa. Setze anys després va I.J. Leopold assisteix a un dels seus espectacles amb la finali­ rebre una trucada que l'avisava que tat dè desemmascarar-lo com a farsant, no troba cap truc. havia arribat el moment. Es llavors quan ordena a l'inspector de policia Uhl que El gran silencio mostra per, pri­ investigui tots els detalls del misteriós Eisenheim. mer cop el dia a dia dins de la Srande L'adaptació al cinema del conte Einsenheimthelllusi- Chartreuse, el monestir de refe­ onist, de Steven Millhauser, es conforma en unò història rència als Alps francesos del ja mil- senzilla, màgica i romàntica. Amb personatges nous (el lenari orde dels cartoixos. Amb gai­ SK, príncep Leopold i Sophie) i perfectament ambientada en rebé quatre mesos de rodatge, en la el segle xix, recrea tot un món capaç de transportar a primavera i l'estiu del 2002, tres aquella època plena de misteri i romanticisme. Edward setmanes més a l'hivern del 2003 i ' Norton actua com a imant narratiu i presencial a l'entorn finalment tres dies al desembre del Una pel·lícula de gran qualitat artística i espiritúaí. del qual giren els altres personatges, encaixant a \a 2003 es va acabar el rodatge. perfecció amb el seu perseguidor Siamatti. «Afortunadament he tingut l'oportuni­ Sròning —alemany de naixement i de El ilusionista atrapa des del primer moment, tant per tat de rodar quatre mesos dins del mo­ formació catòlica— defineix així el seu la seva història com per la seva forma visual, i se'n nestir, viure en una ceNa i compartir la projecte: «Jo no vaig voler rodar una destaquen els efectes especials en els trucs de màgia meva vida òmb els monjos. Feia el mateix pel·lícula sobre el monestir, sinó una pel- (tots ells documentats i existents a l'època del film).i ún que ells, és a dir, treballava en el mateix lícula sobre el fet de ser monjo. Especial­ final sorprenent que tanca la pel·lícula a \a perfecció. que ells treballaven, però a més feia una ment perquè trobo paral·lelismes amb la ? Humor: 1/2; acció: 1 i 1/2; violència: 0; sexe: 1; llenguat­ pel·lícula», comenta el director, que es va vida d'un artista • amb el meu dia a dia com or:- ge: col·loquial (qualificacions de 0 a 3). encarregar ell sol de totes les tasques de a director. Sóc conscient- dels molts sa­ filmació. De fet, la Srande Chartreuse no crificis que s'han de fer per les coses que li va imposar cap mena, de condicions estimes i com contínuament has de deixar excepte que no es fes servir llum artif i- de banda moltes altres coses. En tots dos cial, queno es posés cap música addicional móns tractem conceptes com ía concen­ i que no es fes cap comentari, perquè «no tració, \a percepció, el significat del que pots fer servir el llenguatge per descriu­ es fa...» re un món que n'èstà per sobre». Potser el metratge i el registre o estil D'aquí neix una pel·lícula austera, pro­ resultarà una mica dur per a molts espec­ pera a la meditació, al silenci i al temps en tadors, que creients o no, tenen una opor­ C» estat pur. Precisament, la idea original tunitat—poc freqüent en la gran panta­ Edward del mateix Philip Gròning era fer una lla—d'apropar-seaunapel·lícula-experiència Norton interpreta pel·lícula sobre el temps, idea que va de gran qualitat artística i espiritual. '•, #•• el mag enllaçar posteriorment amb el mones­ • Humor: 0; acció: 0; violència: 0; sexe: 0; Eisenheim. tir. llenguatge: culte (qualificacions de 0 a 3).

Estrena en vídeo i DVD El món de la televisió í Poseidón *** niassa tard. L'ona els fa impacte amb una força Director: Wolfgang Petersen. colossal, llençant el vaixell pels aires, abòns de Guionista: Mark Protosevich. donar-li la volta completament. Els passatgers i la Intèrprets: Josh Lucas, Kurt Russell, Richard tripulació es veuen immersos en una caiguda lliure 3^- Dreyf uss, Jacinta Barrett. que acaha en \a runa o en \a immersió en el mar. Les Sènere cinematogràfic: acció-àventurés. línies de gas es trenquen i escupen foc, i l'electri­ Estats Units, color, 2006. 96 minuts. citat falla deixant grans seccions del vaixell Públics: joves'. - submergides en la foscor i el caos. Un grup de persones intentaran sortir amb vida de la catàs­ La festa de cap d'any ha començat al mar de trofe. l'Atlàntic Nord, a bord del creuer dè luxe Posei­ Remake de \a popular cinta de catàstrofes La dón. Un dels millors Florícienta * Poseidón té una alçada de més de 20 pisos, sen ha fet una pel·lícula amb un gran resultat De dilluns a divendres - 17.00 h. presumeix dels seus 800 camarots i 13 cobertes visual. Per exemple, l'escena de l'entrada de l'ona . -La2 per als passatgers. Aquesta nit, rnolts dels hostes és majestuosa i espectacular, així com altres s'han aplegat per celebrar Cap d'Any amb tot el seqüències. El guió ofereix, però, uns personat-' Floricienta és la protagonista luxe al magnífic saló de ball principal. Tots aixe­ ges esquemàtics, escollits gairebé com a repre­ d'aquesta telenovel·la argentina am­ quen les copes de cava alho^ sentació social segons no, se bientada a la ciutat de Buenos Aires, ra que el capità Michael Bra- sap quins criteris, de mane­ que ja compta amb dues temporades df órd brinda pel nou any i la ra que gairebé no desperten al seu país natal. Aques'f culebró, que banda dóna pas a la versió interès. En definitiva, una fjretén atraure el públic juvenil, com­ d'Auld Lang Syne. gran superproducció ben bina l'humor, el drama, la comèdia i el Mentrestant, al pont, el feta en la tècnica, però molt musical. La trama es mou entre el primer oficial pressent que fluixa en la construcció i conte clàssic de la Ventafocs i la fa­ alguna cosa no và bé. Una desenvolupament de les tra­ mosa pel·lícula Sonrisas y làgrimas. ona enorme, un mur mons­ mes. Amb tots els ingredients necessaris per truós d'aigua d'uns trenta • Humor: 0; acció: 3; violèn­ captivar els més joves, aquesta sèrie metres d'alçada, es dirigeix cia: 1 i 1/2; sexe: 0; llen­ conviu entre ïhorterada i la bestiesa. cap a ells a gran velocitat. guatge: col·loquial. Això isí, amb gran dosis de dolçor i bo­ Mirarà de desviar el vaixell • Extres DVD: idiomes i sub- nes intencions que la fan entranyable, i-evitar l'impacte, però és Una gran superproducció, títols (anglèS; castellà), etc. però prescindible en qualsevol cas. 23 novembre 2006 veus esta CATALUNYA"^ CRISTIANA 3 7

ràd/o. GRAELLA DE PROGRAMES i.^^Wk estel

De dilluns a divendres 21.00-22.00 Per un grapat de pel·lícules 14.00-00-00 Radiofórmula Persona i vida 00:00-01.00 Pregària de Completes 07.00-08.00 El tren de les set (reflexió) 23.00-00.00 Pregària de Completes Radiofórmula - . Evangeli 00.00-01.00 « Radiofórmula ' ' 01.00-02.00 Ressons Sant Rosari 01.00-02.00 Ressons . 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espurna d'Alba raaio 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espuma d'Alba Santoral Espurna d'Alba 02.30-07.00 Música instrumental- 08.00-09.00 El Primer Cafè (informatiu 02.30-07.00 Música instrumental- Radiofórmula i tertúlia) Radiofórmula 09.00-22.00 Radiofórmula estel Dijous 22.00-23.00 Finestra oberta (l'actualitat Diumenge 18.00-19.00 TaxiCatFM de l'Església) . 19.00-20.00.. Temps d'oci 07.00-08.00 El tren de les set Evangeli Dilluns. , -23.00-00.00 Mirades •e>~ Pregària de Completes Sant Rosari'. 19.00-20.00 In family' -00.00-01.00 Radiofórmula , Espurna d'Alba 20.00-21.00 Parlem de salut • 01.00-02.00 Ressons Santoral 21.00-22.00 Sense embuts 02.Ò0-02.30 Dietaris, Evangeli,- 08.00-09.00 Radiofórmula 23.00-00.00 Planeta Blau (medi 09.00-10.00 Tot sardana ambient) Espurna d'Alba 02.30-07.00 Música instrumental- 11.00-12.30 Missa de Montserrat 00.00-01.00 Pregària de Completes Radiofórmula 12.30-14.30 Rutes per Catalunya Radiofórmula (excursions) Divendres oi;oo-02.oo Ressons (música en català) 18.00-18.30 La taula de l'Evangeli . 18.00-19.00 Amb els ulls de Maria Dietaris, Evangeli, (comentari de les lectures . 02.00-02.30 19.00-20.00 Catalunya sense barreres Espurna d'Alba - dominicals) 23.00-00.00 Amb llum pròpia Música instrumental- 18.30-20.00 Avui és el dia del Senyor 02.30-07.00 00.00-01.00 Pregària de Completes Radiofórmula (prèvia i Eucaristia des de Dimarts Radiofórmula 01.00-02.00 Ressons la catedral de Barcelona) Cada TaxiCatFM 18.00-19.00 02.00-02.30 Dietaris, Evarigeli,- 20.Ò0-20.30 La cantata del diumenge 19.00-20.00 Coneixes Jesús?.. Espurna d'Alba (música de Bach) Endavant Espanyol diumenge 20.00-21.00 02.30-07.00 Música instrumental- ' 20.30-23.00 Melodies de fe (música 23.00-00:00. Paraules d'amor Radiofórmula cristiana) 00.00-01.00 Pregària de Completes Dissabte .23.45-00-00 Moments a mitjanit Radiofórmula 07.00-08.00 El tren de les set (reflexió cristiana) . 01.00-02.00 Ressons Evarigeli . 00.00-00.30 Pregària de Completes 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Sant Rosari 00.30-01.00 Cova de Country Espurna d'Alba Espurna d'Albè Jazz 02.30-07.00 Música instrumental- Santoral 01.00-02.00 Ressons Radiofórmula 08.00-10.00 Radiofórmula 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espuma Dimecres 10.00-11.00 A tota costa (súbmarinisrtie) d'Alba 18.00-19.00- Amb els ulls de Maria 11.00-14.00 Trotamundos (turisme 02.30-07.00 Música instrumental- 20.00-21.00 Piscolabis rural) , ' Radiofórmula

ràcSo nrínrSnnt Desconnexions de RADIO MI pmKJptn Ràdio Estel BARCELONA De dilluns a divendres: Dissabte - RÀDIO BARCELONA (OM 666) 09.ÓO Informatiu mati + el temps + agenda 08.00 /Agenda Diumenge - De 22.00 a23.00h, ' ^Q.30 Agenda 14.00 Agenda OÓjeçtiij, .l'home ' . ^ 6.00 Agenda ^2.0Q Butlletiinformatiu Programa de valors humans: fets, el 17.30 Agenda 14.00 Informatiu migdia + el temps + agenda cas de la setmana; un espai per a la .16.00 i T 8.00 Butlletí informatiu Diumenge solidaritat; entrevista; suggeriments ^8.30 Agenda ,08.00 Agenda per viure niillor la vida i la «Carta Do- 20.00 Informatiu vespre + el temps + agenda 14.00 Agenda nninical» de l'arquebisbe de Barcelona, 20.30 Música Principat (ü\., Dm., De.) 16.00 Agenda Llufs Martínez Sistach. (Edita i presen^ La Taula de l'Evangeli (D].) M.30 Agenda ta: J.M. Alimbau.) Església d'Urgell (Dv.)

-Jesuïta als Refugiats són fonamentals per recuperar el sector pesquer que va perdre ^an part de la flota M en eltsiïnami del 2004. Diumenge 26 Director: Juliàn del Olmo. 0S.45 Buenas noticias TV Programa de la comunitat evangèlica. . Director: José Pablo Sànchez. 33 09.00 Shalom ^ . . . " Diumenge 26 Programa de la comunitat jueva. lÒ.lO Signes dels Temps Director: Benito Garzón. Magazín sobre temes d'Església que inclou diferents 09.15 Islam hoy ' . . seccions corri ara reportatges, entrevistes, comentaris La Missa Conventual Programa de la comunitat musulmana. de llibres, comentari de l'Evangeli, secció de cineina, Director: Mohamed Chakor." etc. Director: Francesc Rosaura. de Montserrat 09.30 Con todos los acentos Revista setmanal dedicada a facilitar als immigrants Cada divendres en directe la seva integració laboral, social i cultural en la 20.00 Creure avui . societat espanyola. ' Programa de notícies, reportatges culturals i entrevistes des Directora: Delfiria Simón. del vessant religiós. Cada setmana ofereix també l'agenda a les 11 del matí \0.00 Últimaspreguntas d'activitats de l'arxiprestat de Mataró i l'espai Temps de «Programa 2000 para enfermos de sida.» reflexió. Visitem a Toledo l'Hogar 2000 per a malalts de sida. El programa es repeteix el dissabte a les 12.30 h. Com viuen, quines són les seves esperances? Directora: M. Angeles Femàndez.' Canal Català Televisió Tarragona 10.25 Testimonio Als quatre vents «Proyecto hombre (Bilbao).» Espai escrit i dirigit per Móns. Jaume Pujol que s'emet cada Director: Isidro Catela. .diumenge a les 10.00, 12.00 i H.(X) hores. 10.30 Santa Missa ; El programa també s'emet pel Canal Reus TV ales 8.30 i es Amb la participació de la coral Bàlmes de Barcelona , (Barcelonès), sota la direcció dé Montserrat Tous. repeteix cada quatre hores^ mràdio . (Director i celebrant habitual: Mn. Manuel Valls i Vnpríneipat Serra; coordinador; Ignasi Miranda.) Camídé Vida, magazín setmanal que produeix la Delegació 11.10 Els camins de la calma- diocesana de Mitjans de Comunicació Social de la diòcesi • Barcelona 106.6 • lle!da91.5 de Girona i que dirigeix Carles Sànchez. S'emet per: Tele­ Programa de documentals que proposa itineraris per • Ibmigona 100.6 • 1brtDsa90.1 • Cerdanya 104.4 indrets de Catalunya que tenen les esglésies com a visió de Girona, diumenges i dilluns, a les 9 h; Televisió de eix central. Director: Ferran Gonzàlez. l'Escala, dissabtes i diumenges, a les 11.30 h; Televisió de • Catalunya Central 93.7 • Gantif96.8 • La Seu d'Urgell 105.0 Lloret de Mar, diumenges, a les 8.30 h; Televisió de Tossa • Girona 103.4 • VIC 91.3 • Andono 107.5 Dilluns 27 de Mar, dissabtes i diumenges, a les 22.0Ó h; Televisió de \1.0Q Pueblo de Dios, \, , Banyoles, dissabtes a les 8 h i diumenges a les 20,30 h; «Aceh, la resurrécción de la pesca.» Canal Nord de Figueres, diumenges a les 11 h; Televisió L'ONG espanyola Entreculturas i la feina del Servei Costa Brava, diumenges a les 22.45 h. • >WNrNv.radíoestel.com 3 8 CATALUNYA^ CRISTIANA 23 novembre.2006

te acadèmic que se celebrarà.el 27 de rell, 303 - Barcelona.. • ASSOCIACIÓ D'AMICS DE SANT NOVEMBRE ES EL novembre, a les 19.00, amb motiu de la RAMON DE PENYAFORT.— L'I de MES CONSAGRAT A LES festivitat del beat Ramon LluU, patró de la • «TORNAR A CREURE» I «LA FRAN­ desembres actes en'memòria de Josep M. Universitat. Hi intervindran Josep Perar- JA».— El 28 dé novembre, de 20.30 a Mas i Solench (1925-2005), advocat i es­ ÀNIMES DEL PURGATORI nau, professor de la Facultat de Teologia 21.45, sessió de «Tomar a creure», per a criptor, expresident de l'associació: a les de Catalunya {El lul·lisme és només una qui es fa preguntes sobre Déu i cerca una 18.00, celebració eucarística presidida per moda?) i Montserrat Camps, degana de la, .vida més humana; er2 de^desembre, de l'arquebisbe de Barcelona, MOns. Lluís Internet Facultat de Filosofia dé la UB, que preseur 9.30 a 12.00, sessió de «La Franja», per a Martínez Sistach, i concelebrada pel bisbe tarà l'Aula Lul·liana de Barcelona. Apor­ persones de 25 a 40 anys que volen viure emèrit Pere Tena; a les 19.15, acte acadè­ ' JOAN PAU n.— A www.holyfather tació-musical de Maria Laffitte, rapsoda. la societat d'avui. Lloc: parròquia de Sant mic amb la intervenció de Carles Feliu de holyland.com podeu accedir a un nou Interpretarà cançons del beat Ramon Llull. Ramon de Pèny afort, rambla de Catalunya, Travy, Santiago Bueno Salinas, Josep M. documental que recorda la visita de Joan Lloc: aula magna del Seminari Conciliar, 115 - Barcelona, tel. 932 150 237, fax 934 Ainaud de Lasarte i Xavier Bastida Carnal. Pau II a Terra Santa, el març del 2000. Les c/ Diputació, 23.1 - Barcelona. 879 833, a/e: [email protected] Tahcarà l'acte Xavier PuigdoUers i No- cameres segueixen el Papa pel riu Jordà, blom, president de l'associació. Lloc: con­ per Natzaret i Jerusalem. • PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU • PASTORAL DEL SORD.— El 30 de vent de Santa Caterina dels Pares Dominics, DE LA MEDALLA MIRACULOSA^— novembre, a les 18.00, conferència per a c/ Ausiàs Mairc, 54 - Barcelona. Cal confir­ Barcelona El 27 de novembre, celebració de la festa pares sobre La família: una amb un.:.,amb mar l'assistència, tel. 932 035 952, _ de la titular de laparròquia: de9.30a 12.30 Merche Alenza. Serà interpretada amb • BÍBLIABAR.— Els joves de la pàrrò-» i de 18.00 a 21.00, temple obert; a les 11.00 llengua de signes per als sords. Parròquia • SANT FRANCESC XAVIER — L'I quia de Sant Lluís Gonçaga (c/ Andrade, i ales 20.00misses(bilingües); ales 10.30 .de Santa Teresa de l'Infant Jesús (Via de desembre, a les 21.45, pregària de 80 - Barcelona; tel. 679 494 124) oferei­ i a les 19.00, rés del Rosari; .a les 19.30, Augusta, 68, entrada pel jardí del carrer. cloenda de. l'Any Francesc Xavier. Es xen, el 26 de novembre, de-17.30 21.30, concert amb la coral Esperit Cantaire, de la Sant Marc de Barcelona). representaran.algunes escenes de l'obra'. un espai per estar amb els amics, prendre parròquia de l'Esperit Sant (dirigida per Vés on jo t'eriviaré. Lloc: església dels alguna cosa i xerrar; veure alguna "pel-. Carmen Moreno). Tot seguit, participarà • PARRÒQUIA DE SANT NARCÍS.— jesuïtes del carrer Casp de Barcelona. lícula; llegir o pregar amb la Bíblia, jugar en la missa solemne, a les 20.00, presidida El 30 de novembre, de 18.30 a 20.30, amb jocs de taula; veure una exposició pel vicari episcopal Mn. Jesús Sanz. Aca­ recés d'Advent organitzat pels participants • TIBIDABO.—El 2 de desembre, recés artística, etc. bada la missa solemne es podrà visitar del Seminari Bíblic i pel grup de la Reno­ d'Advent: ales 10.00, acollida; ales 10.30, l'exposició de manualitats i es compartirà vació Carismàtica Catòlica «Àngels de laudes; a les 11.00, Móns. Joan Godayol, • ASSOCIACIÓ CIC— El 27 de no­ un refrigeri; el 3 de desembre, de 9.30 a Jahvè». Es tractarà la figura de Joan Bap­ bisbe emèrit del Perú, parlarà sobre Prer vembre, a les 17.00, sessió del curs «Aula 14.00, recés d'Advent amb el tema Camí tista i la seva actualitat. Hi haurà lloança, paració de l'Advent; a les 12.00, eucaris­ d'extensió universitària CIC.de la gerit de l'Advent. Paraula i Eucaristia. Advent pregària de sanació pels malalts, pregària tia; a les 13.00, pregària i reflexió perso­ gran» a càrrec, del professor Francesc Ca­ i Nadal en família. Inclosa la-missa de d'alliberament i confessions. A les 20.00, nal; ales 13.30, comunicacions; ales 14.00, bana (economista i escriptor), amb el tema 13.00. C/ Consell de Cent, 110-118 -. eucaristia. Obert a tothom. ' dinar i sobretaula; a les 16.00, visita a les Economia: la globalització. Més informa­ Barcelona, tel. i fax 934,234 676. exposicions; a les 18.00, Rosari, vespres i ció: Via Augusta, 228, baixos - Barcelona, • COMUNITAT DE SANT FRANCESC benedicció eucarística; els dissabtes, quin­ tel.-932 013 701, fax 932 412 577,.a/e: asso • PARRÒQUIA DE SANT EUGENI D'ASSÍS.— El 30 de novembre, a les zenalment, de 10.00 à 11.00, reflexió so­ [email protected], web: www.iccic.edu/acic PAPA.—El 28 de novembre, a les 19.00, 21.30, conferència A^Mevo ano litúrgica de bre la Bíblia. Més informació: tel. 934 175 conferència del bisbe d'Urgell, Móns; Joan la mano de Lucas, pel P. Joaquín Agesta. 686. • RAMON LLULL.— La Facultat de Enric Vives, sobre La comunió amb els C/ Elisa, 23 - Barcelona, tel. 934 172 508. Filosofia de Catalunya (URL) anuncia Tac­ cristians de Terra Santa. C/ Comte Bor- • ORGUE.— El 3 de desembre, a les • NIT DE GETSEMANÍ.— Parròquia 19.00, concert espiritual d'orgue a l'esglé­ Mare de Déu de la Bonanova (Sants Gervasi sia oratori de Sant Felip Neri (pi. Sant i Protasi), pi. Bonanova, 12 - Barcelona: el Felip Neri de Barcelona). El tema serà El 30 de novembre, per a sacerdots, homes i Rosari. A l'orgue, Bernat Bailbé; comen­ joves, a les 21.45, hora santa,! a les 22.45, taris, P. Antoni Serramona, c.o. eucaristia; l'I de desembre, per a religio­ ses, dones i noies, a les 11.00, hora santa, • JOVES.— EI 7 de desembre, a les Parròquia de la Puríssima Concepció i a les 12.00, eucaristia. 22.00, vetlla de là Immaculada a la basíli­ Aragó, 299 - Barcelona ca de l'a Mare, de Déu de la Mercè de Barcelona. A les 18.30 h. Rosari meditat Hi són convidats els promesos i els A les 19 h Eucaristia cantada amb matrimonis • FUNDACIÓ CLARET.— Els dies 14 i Coral Millenium predicació (del dimarts dia 28 de 21 de desembre, i 11 de gener, de 20.00 novembre al .dimecres dia 6 de des­ Alha residència d'àvies embre; el dissabte dia 2 de desembre DILLUNS, DIA 4 DE DESEMBRE a 21.30, taller sobre Literatura i espiritu­ Torre de 24 places només per a dones alitat: l'experiència mística, l'experièn­ i el dijous dia 7 de desembre, la missa Rvd. Mn. Ramon Corts,- rector de la à Sarrià-Sant Gervasi serà a les 18h) parròquia de la Concepció cia de la gràcia i l'experiència del dubte a"l0 minuts del centre de la ciutat sobre la transcendència, a càrrec de Joan Al final, pregària a iVIaria Immacu­ Hi son convidats els comerciants del Estades curtes i llargues lada iVIercat de la Concepció Curbert i Soler*(professor titular del De­ Solistes de la parròquia Centre de dia, també els festius partament de Filologia Anglesa i de Ger- Predicadors Visiteu-nos sense compromís! manística de la UAB). Més informació: c/ DIMARTS, DIA 5 DE DESEMBRE Tel. 932 039 740, Isabel Nàpols, 346, Ir 2a - Barcelona. DIMARTS, DÍA 28 DE NOVEMBRE Rvd. Fra Pere Cardona, ò.f.m. cap. web: http;//www.albaresidencia.es A la Missa predicarà Rvd. Mn. Domè­ vicari de religioses de Vic a/e: [email protected] nec Cols, canonge Hi sóii.convidats els religiosos i les Hi són convidats de manera especial religioses la gent gran: Vida Creixent i de la Animació musical: religioses escolà- Pastoral de la Salut pies del carrer Aragó NECESSITEN UN PADRÍ! VOLS SER-HO TU? Coral SCI AS DIJOUS DIA 7 DE DESEMBRE, a les 18 h DIRECTAMENT I A TRAVÉS DE MISSIONERS CATÒLICS DE MÉS DE DIMECRES, DIA 29 DE NOVEMBRE Missa de Vigília 40 ORDES RELIGIOSOS, EN 1.100 PROJECTES DE 26 PAÏSOS DEL TERCER MÓN. Rvd. Móns. Antonio Martín, capellà Solistes de la Concepció QUÈ SIGNIFICA UN APADRINAMENT? de les Damas y Caballeros dél Pilar A les 19 h. Primeres Vespres Solemnes Per a un nçn: aliment cada dia, atenció sanitària dental, robà, • Hi són convidades de manera especial l'oportunitat d'anar cada dia a l'èscola, i sentir-se estimat Presidirà i predicarà la missa les associacions marianes i les Da­ per vostè. • • ' • .' mas y Caballeros del Pilar del dia de la Puríssima Per a la família del nen: instrucció sobre nutrició,.higiene, Coro Baturro , alfabetització, educació en la cura del nen, i formació A les 11 del matí • professional. • _ DIJOUS, DIA 30 DE NOVEMBRE Eucaristia Solemne Per als missioners/es: rebre amb alegria la vostracol·laboració Rvd.'Mn. Joaii Esteve, capellà del MÓNS. JOAN MARTl ALANIS, en la tasca humanitària que porten a terme a favor dels col·legi Lestonnac arquebisbe emèrit d'Urgell pobres, dels humils, dels malalts i necessitats. Per amor, Hi són convidats els infants Missa d'Eugene Butler, adaptació de lliurament i servei a l'Evangeli. - Escolania Sagrada Família Daniel Antolí i Plaza Per la 'Coral L'Amistat de Premià de Mar C -V7 '^ 20 euros mensuals ho poden fer possible DISSABTE, DIA 2 DE DESEMBRE, ^ '^^^í DELEGACIÓ DE LA FUNDACIÓ CRISTIANA a les 18 h A les 7 de la tarda D F C N A* PER A NENS I GENT GRAN Rvd. Mn. Joan Bladé, vicari de la pa­ Segones Vespres Solemnes C/ Arrabal, 13, bajo A - 47140 Laguna de Duero (Valladolid) rròquia de la Concepció Cor Otto Voci Tel. 983 544 750 - 98Í3 545 206 - Fax 983 544 750 e-mail:[email protected] 23 . novembre • 2006 CATALUNYA^ CRISTIANA 3 9

• CAIXA MANRESA.— El 28 de no­ Girona patrona de Lleida, novena a la Immacula­ NA I RELIGIOSA.-^ Organitzada per da: a les 19.00, Rosari; a les 19.30, missa l'Agrupació d'Educadors Cristians el 29 vembre, a les 18.00, conferència/"ac/enís • SOLIDARITAT.— El 27 de novem­ i predicació de Mn. Salvador Gené, direc­ de novembre, a les 20.00, a l'Acadèmia contents de veritat, amb Joan Elías (direc­ bre, a les 19.30, Josep Vicenç parlarà tor de l'Acadèmia Mariana. Catòlica (Sant Joan, 20 - Sabadell). Jaume tor general de l'Institut d'Atenció al Cli­ sobre Com podem ser solidaris a la vida Gonzàlez-Agàpito, delegat d'Ecumenis- ent); el 29, a les 19.30, lliurament del quotidiana?, als locals de la parròquia de • JUSTÍCIA I PAU.—L' 1 de desembre, me i Relacions Interreligioses de l'arque­ primer premi d'investigació sobre perso­ Santa Eugènia de Girona. de 19.00 a 20.30, a l'IREL (Canonge Bru- bisbat de Barcelona, parlaràsobreL' islam nes amb discapacitat intel·lectual; confe­ gulat, 22 - Lleida), sessió del seminari de i la presència a Occident. Més informa­ rència Les emocions en les persones, a • DRETS HUMANS.—El 28 de novem­ Justícia i Pau. Pere Enciso, professor de la ció: tel. 666 097 039 (Josep). càrrec de Ferran Salmurri. Més informa­ bre, a les 19.30, conferència de Ramon UdL, parlarà sobre El desenvolupament ció: la Plana de l'Om, 5 - Manresa, tel. 938" Palol (doctor en Filosofia i llicenciat en sostenible. • PARRÒQUIA DE SANT FÈLIX DE 724 976, fax 938 723 609, a/e: Teologia) sobre Els drets humans ens hu­ SABADELL.— L'I de desembre, a les [email protected], web: manitzen. Casa de cultura bisbe Lorenza- • CARMEL.— El 2 de desembre, de 20.30, vetlla de pregària sobre L'Esperit www.caixamaiu-esa.cat/obrasocial na de Girona. Organitza: Justícia iPau. J0.30 a 12.45, al santuari-parròquia de inspirador. Santa Teresina, sessió del curs Pregària i • COVA DE SANT IGNASI.— El 28 de • FAMÍLIA.— El 28 de novembre, a les sants del Carmel. Comentari al Càntic • COMUNITAT DE L'ANYELL.— novembre, de 18.30 a 20.45, taller Des de 21.00, xerrada sobre La família, transmis­ Espiritual de sant Joan de la Creu, a càrrec Recés per a joves amb els Germanets i l'autoestima a l'estima del jo profund (II), sora de la fe, al col·legi Sant Gabriel de del P. Àngel Brifias, prior dels carmelites Germanetes de l'Anyell /Queremos ver a amb Teresa Canals; de l'Il al 20 de desem­ Torroella de Montgrí. de Lleida. Jesús! (Jn 12,21), el 2 i 3 de desembre, a bre, exercicis espirituals en català, amb el P. l'ermita de Collsabadell (Llinars del Josep LI. Corrons, s.j. Més inforinació: tel. • GRUPS D'ORACIÒ I AMISTAT.— • BÍBLIA I VIDA — El 2 de desembre, Vallès). Més informació: tel. 932 955 293 938 720 422, a/e: covaee@covamanresa. El 3 de desembre, a les 16.30, recés a de 18.15 a 19.15, a la parròquia de Sant i 933 170 937. cat, web: www.covamanresa.cat l'església dels Claretians de Girona, diri­ Jaume de Lleida, sessió del curs Bíblia i git pel P. Antoni Samsón. Obert a tothom. Vida amb el tema Prehistòria Bíblica, • CENTRE CULTURAL MARATA.— • ADVENT.— El 2 de desembre, de dirigida pel rector Mn. Jordi Pardell. El 3 de desembre, a les 10.00, concert de 10.30 a 17.00, a Santa Eugènia de Relat, • TAIZÉ.— El 3 de desembre, a les la capella de música S anta Maria de Mollet (prop d'Avinyó), recés d'Advent per a 20.00, pregària a la parròquia de Sant • ADORACIÓ NOCTURNA.—El 2 de del Vallès. Monogràfic Mozart: 250 anys joves amb Mn. Josep M. Masnou. Josep de Girona. desembre, a partir de les 22.00, a l'esglé­ del seu naixement. Dirigeix: Pelegrí Ber- sia de Sant Llorenç de Lleida, vetlla euca­ nial i Castells. Parròquia de Santa Coloma • CASA D'ESPIRITUALITAT CLA­ Lleida rística de l'Adoració Nocturna amb euca­ de Marata - Les Franqueses del Vallès, tel. RET.— El 2 de desembre, de 9.30 a ristia i exposició del Santíssim fins a la i fax 938 493 104. 18.00, recés d'Advent amb el tema Con­ • TROBADA FAMILIAR A RAI- matinada. Dirigeix el seu consiliari Mn. templem, amb Maria, el misteri de l'Ad­ MAT.— El 26 de novembre, de 9.30 a Daniel Turmo. vent, acompanyat pel P. Josep Vilarrubias, 18.00, Trobada de les Famílies de la diòce­ claretià; el 2 i 3, recés d'Advent per a si organitzada per la Delegació de Família Sant Feliu de Llobregat • CATEDRAL.— El 24 de novembre, a famílies. Més informació: rambla Sant i Vida. El tema serà Educar per a la les 20.30, a la cripta de la catedral de Vic, Domènec, 5 - Vic, tel. 938 850 544, fax responsabilitat. Guiarà la reflexió i la ter­ • HORA SANTA.— La Unió de Lligues pregària jove amb el testimoni de Núria 938 895 987, a/e: [email protected], túlia Juan Luis Salinas. A les 12.00 se de Perseverança del Baix Llobregat orga­ Monteis. web: www.claretvic.net celebrarà l'eucaristia. nitza una hora santa el 3 de desenibre, a les 17.45, a la cripta Gaudí de la Colònia • HORA SANTA.—El 26 de novembre, Güell. Predicarà i confessarà Mn. Joan óïmms^ ijXM? (^moïïfíjQcm a les 18.00, a la capella del Santíssim de la Bladé. Més informació: tel. 936 820 763, catedral de Lleida, hora santa eucarística a/e: [email protected] DIVERSOS ES VEN panteó a Montjuïc. Situació dirigida per Mn. Martí Cristòfol, organit­ privilegiada. Disposa de 10 departa­ zada per la Unió Eucarística Reparadora. Solsona ADVOCADA especialista en nul·litats ments. Tel. 933 017 067. ' matrimonials i separacions, la visita gratuïta. Tel. 934 510 707. • ELISABET DE LA TRINITAT.— El • ESCOLA D'AGENTS DE PASTO­ AMISTAT 28 de novembre, a les 20.00, al santuari- RAL.— Recés d'Advent el 2 i 3 de de­ COMPRA i VENDA HOME solter, 40 anys, cerco noia per parròquia de Santa Teresina dels pares sembre, a càrrec de Mn. Josep M. Vilase­ formar una llar cristiana. Sóc educat i carmelites de Lleida, cicle de formació ca, rector de Súria i delegat de Vocacions, COMPRO SEGELLS, monedes, sensible. Tel. 677 193 214. carmelitana. Conferència Els escrits de la al Seminari de Solsona. Més informació: postals, cromos, rellotges i jogui­ beata Elisabet de la Trinitat, a càrrec de Alfons Sort, tel. 938 692 345; Mn. Xavier nes. Tel. 933 578 394. TREBALL Xavier Miró. Novell, tel.'973 480 619 i 973 480 650, a/ e: [email protected] COMPRO rellotges de qualsevol tipus, SRA. JUBILADA amb bona salut dis­ posa de matins i tardes per atendre • CÀRITAS.— El 30 de novembre, de ràdios, làmpades, mobles, segells, pos­ tals, monedes, llibres, joies i instru­ persones grans, tasques domèsti­ 17.00 a 19.00, a la sala d'actes de Càritas Tarragona ques, etc. Tel. 932 690 272. diocesana (pi. Sant Josep, 2 - Lleida), ments musicals. Tel. 609 230 303. jornada de formació amb el tema El volun- • SANT FRANCESC XAVIER.—L'1 de tariat és el moviment del sí, amb Joan desembre, a les 19.00, publicació del vere­ R^ n Gonzàlez (cap d'estudis de l'Escola de dicte i premis del concurs escolar sobre sant Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D'INSERGIÓ a Formació de la Federació Catalana de Francesc Xavier. Serà a la sala de conferèn­ base d'una^lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre Voluntariat Social). cies de l'antiga Audiència, pi. Pallol. cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal o xec bancari de l'import total del vostre anunci a CATALUNYA • ADVENT.— El 30 de novembre, a les • JUSTÍCIA I PAU.—L'I de desembre, CRISTIANA c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. 21.00, a la parròquia de Sant Ignasi de a les 20.30, conferència de Mn. Josep Gil NOM.

Loiola, dels pares jesuïtes de Lleida, cele­ Ribas (doctor en Teologia) sobre Teologia ADREÇA. bració de l'Advent universitari. Organit­ del cos, dins del cicle de.sopars-col·loqui za: Delegació de Pastoral Universitària organitzats per Justícia i Pau. Restaurant POBLACIÓ C. P. d'Urgell, Solsona i Lleida. Presideix: Mn. M. R. de Torreforta, c/ Francolí, 59. TEUÈFON SETMANES Ramon Balagué, sacerdot d'Urgell. DDDDDDDD DDDDD DDDDD i..70€ Terrassa • IMMACULADA.— Del 30 de novem­ DDDDDDDD DDDDD DDDDD3.40€ bre al 7 de desembre, a l'oratori de la ' TROBADA DE FORMACIÓ HUMA- DDDDDDDD DDDDD DDDDD«.io€ DDDDDDDD DDDDD DGDDD«·«'€ DDDDDDDD DDDDD DDDDD8.«)€ DDDDDDDD DDDDD DDDDDio·í'oe LLAR D'ANCIANS P. MIRALLES DDDDDDDD DDDDD DDDDD».90€ per a grans persones grans D Requadrat (+2,90 €): \ ^ (16% d'IVA INCLÒS) Descobreix la nova web Calculeu l'import que haureu d'abonar multiplicant el preu NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l'IRPF (Llei 30/94) de l'anunci pel nombre d'insercions contínues (mínim 18,00€). www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 L. ,J 40 CATALUNYA CRISTIANA CATALUNYA+= CRISTIANA 23 . novembre . 2006

Justo Ariel Beramendi es va Joan Carrera Planas incorporar acjuest estiu al Consell Bisbe auxiliar de Barcelona Pontifici per a les Comunicacions Socials, i e's el primer bolivià cjue treballa a la Cúria romana. La seva experiència en comunicació Sobre la difícil —ha estudiat a la Salesiana de Roma—, en teologia —estudis reconciliaciólli i al Regina Apostolorum de Roma— I en el camp pràctic — a passat un altre 20-N... A partir del ha treballat a la seva diòcesi de Hprimer—1975— la nostra història va fer un tomb en direcció contrària a la dis­ Cochabamba a l'oficina de còrdia i a la confrontació violenta. Hi havia comunicació— avalen una ganes —i necessitat— d'oblidar la guerra trajectòria c\ue, tot i c\ue breu — civil. Amb aquests sentiments de fons i malgrat alguns incidents greus, vam arribar és}ove—, és sòlida. Justo parla a la transició. Tots ens en vam sentir joio­ amb «Catalunya Cristiana» sos. Europa i el món ens admiraven. Ja se sobre la seva nova missó. sap que en política les coses són relatives, però el respecte a les regles de joc, la capacitat de diàleg, la convivència, la,soli- daritat... són valors superiors que, entre Justo Ariel Beramendi, tots, vam aconseguir de preservar. oficial del Consell Pontifici Ara, gairebé trenta anys després, sembla per a les Comunicacions com si a alguns els sabés greu aquell estil responsable i magnànim, més pendent del Socials (CPCS) futur que del passat, compartit aleshores per ciutadans de tot el ventall ideològic. Preferirien que s'hagués passat comptes... d'acord, naturalment, amb les seves factu­ «Com a membres ie la Cúria romana estemres. Algune s iniciatives que en aquests moments circulen amb l'etiqueta de recu­ peració de la memòria històrica cauen en un reduccionisme que només es fixa en els cridats a renovar-la amh la nostra cultura»excesso s d'una banda. Ja admeto un marge de compensació, atès el silen- —És molta responsabilitat ser el der fer les coses bé. cació a l'interior de l'Església catòlica ciament que els va ser imposat du­ primer bolivià a la Cúria romana? —Quina serà ara la seva missió al i això es tradueix en documents, acti­ rant prop de quaranta anys... Però no —Home, ja és molta responsabilitat Consell Pontifici per a les Comuni­ vitats, estratègies i línies d'acció; en fins al punt de desfigurar la veritat. treballar o servir al Vaticà, indepen­ cacions Socials? tot això el món hispanoparlant n'és Es dóna, a més a més, la singularitat dentment de la nacionalitat. Penso que —Com a oficial del CPCS m'ha una part important. següent, sobretot a Catalunya. Algu­ és una gran responsabilitat i alhora una tocat reemplaçar Móns. Enric Planas, —És molt jove per ocupar un nes víctimes del bàndol republicà, gran oportunitat de fer alguna cosa, no una persona a qui he considerat un càrrec com aquest. Això vol dir que com Carrasco i Formiguera i altres, només per al teu poble o ciutat, sinó pel mestre per diferents aspectes. En aquest la Cúria romana es rejoveneix i ator­ ni podien ser vindicades sota la dic­ que anomenem Església universal. cas, doncs, la responsabilitat esdevé ga confiança als joves? tadura, ni ara són tingudes en comp­ —Per a molts a Bolívia, la seva també un repte. —No sé si sóc molt jove [somriu]... te pels nous recuperadors de la me­ tasca a Roma trenca esquemes... —Quines tasques haurà de dur a Segons el meu pobre parer, crec que la mòria. I a l'inrevés: alguns dirigents —Sens dubte que el fet de ser d'un terme? Cúria romana és una estructura que republicans, com els dels governs de país com Bolívia, fa que a nosaltres, —Sóc el responsable dels afers de necessita estabilitat i continuïtat en les la Generalitat, mai no han estat ob­ sacerdots nadius —com ens anome­ llengua espanyola i portuguesa i això missions i serveis que emprèn. No pot jecte de crítica democràtica. Durant nen normalment—, en principi desti­ significa assegurar que les diferents canviar contínuament els seus mem­ molt de temps, perquè no hi havia democrà­ nats a treballar en una parròquia, no iniciatives eclesials de comunicació bres. En aquest sentit, com a membres cia i només eren denigrats, sense credibili­ se'ns acudeixi que hi ha altres camps estiguin en comunicació amb el Con­ de la Cúria romana, estem cridats a tat. Després, perquè han estat glorificats d'acció peralsacerdoci,com perexem- sell Pontifici per a les Comunicacions renovar-la amb l'aportació de la nos­ automàticament com a demòcrates. ple l'educació, la promoció humana Socials. Molts cops el Consell Pontifi­ tra cultura, de la nostra forma de ser i Ens cal retrobar-nos tots a la taula d'una integral o la comunicació social, com ci esdevé, a més, un punt articulador i amb l'entusiasme del nostre treball; reconciliació veraç i definitiva, amb capa­ en el meu cas. És important que els de referència per a aquestes realitats no només amb els anys de vida. citat de perdonar i amb visió de futur. capellans diocesans a Bolívia tinguem eclesials. Però, a més, i en síntesi, el Acabo amb un exemple sorprenent de l'oportunitat de formar-nos bé per po­ CPCS està cridat a animar la comuni­ Miriam Díez i Bosch convivència. Curiosament, el 20-N és tam­ bé l'aniversari de la mort, el 1936, de Dur- ruti. Doncs bé, en plena persecució religio­ sa, aquest famós cap anarquista va tenir per secretari un capellà: el rector d'Aguinaliu, Benet XVI aleshores del bisbat de Lleida, mossèn Jesús Arnal. En parlaré amb més amplitud la setmana que ve. Ara em limito a reproduir Després de més d'un any i mig de la seva elecció com a Papa ja podem definir algunes característiques unes emotives paraules de mossèn Jesús, prou segures sobre el pontificat de Benet XVI. El que fins ara ha quedat ben clar és que totes les previsions arran de la mort de Durruti: «Em va demos­ pessimistes que predeien un papat negre, absolutament retrògrad i que duria una involució de l'Església, eren trar una gran amistat... i, convençut com infundades. Els vaticinadors de mals averanys es van equivocar de mig a mig. Enduts pels prejudicis sobre estava que militàvem en camps diametral­ la seva manera de fer, es van precipitar a l'hora de jutjar-lo, i ara aquells que el definien com a «gran ment oposats, pels nostres ideals, mai no hi inquisidor» s'han trobat amb un Pontífex intel·ligent i dialogant. va fer cap mena de referència ni em va Un dels gestos més sorprenents que ha tingut fins ara Benet XVI ha estat la reunió que va mantenir amb mostrar, ni de bon tros, cap menyspreu. Hans Küng, teòleg suís molt crític amb el Vaticà i apartat de la docència teològica durant el pontificat anterior. Quina importància tenien els nostres ide­ També ha deixat petja la seva primera encíclica. Deus caritas est, que posa l'èmfasi expressament en l'amor als, si hi havia la nostra amistat! Gràcies —diví i humà— com a base irrenunciable de la religió cristiana. Finalment Benet XVI ha apostat clarament Durruti! I que Déu, en jutjar els teus defec­ per l'ecumenisme i pel diàleg interreligiós, pels quals farà un pas més en la visita oficial que durà a terme tes, hagi tingut en compte aquesta gran d'aquí a pocs dies a Turquia. delicadesa teva envers aquest sacerdot. Eduard Brufau Moltes gràcies!»