CANTAIRES D’ Retrobar-se pel gust de cantar

Roser Reixach

El grup de cantaires d’Alpens (Lluça- van afegir després la Palmira Ca- més. S’ha de dir que primer érem nès) és un dels més actius de la comarca sademunt i la Cèlia Vila.Ara també les cantadores d’Alpens, durant i participa habitualment en les trobades ve la Conxita Capellas i el Lluís força anys, però després va venir el

23 que es fan a les diferents parròquies i a Reina, aquest de només setze anys, Lluís i ens vam canviar el nom.Ara part en d’altres de caire més lúdic com la i alguna vegada la Ramona Cor- som els Cantaires d’Alpens. A part del cicle Solc, a la que no han faltat des nellas, de . hi havia les més grans, la Palmira de les primeres edicions. L’actual forma- Casademunt, que per problemes SOLEDAT : Una vegada a la Pepeta ció compta amb persones de diferents de salut va deixar de venir, la Cèlia

Caramella la van convidar a anar al Solc a edats, algunes incorporades recentment, i que ve de tant en tant, i la meva i allà van demanar-li 66 altres que porten molts anys cantant ja mare que hi va ser fins que es va de cantar alguna cançó. I a l’any sia a nivell familiar o amb motiu de la morir aquest any. següent no hi va voler anar perquè festa major o les caramelles del poble. El s’havia mort el seu marit i ens ho grup és dipositari d’un ric repertori local Si algú té ganes de venir a can- va dir a nosaltres. Hi vàrem anar la que han anat mantenint i han donat a tar, què ha de fer? Cèlia, jo i la Roser, i ens va agra- conèixer, un repertori que possiblement dar tant que després vam conti- ISABEL : Res, presentar-se a l’hora ara ja s’hauria perdut si no hi hagués nuar-hi anant i a més va coincidir dels assaigs. I n’hi ha que ens hagut aquesta tasca recopilatòria que han amb l’època que iniciàvem els as- diuen: «Avui puc i un altre dia no dut a terme. saigs. Jo vaig començar per això. vindré», doncs no passa res. D’entre les cançons que interpre- ten, d’un recull de més d’un centenar,hi En tots aquests anys ha passat pel SOLEDAT :A vegades ha vingut algú i ha «L’aimador presoner», «L’ocellet», grup gent que no ha continuat? hem descobert que només volia re- «Delgadina», «L’hereu Riera», «El collir les cançons que interpretem.

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA ISABEL : Hi va haver un temps que

Ú Barrabam i el toi», «Els soldats del rei teníem una colla de petits mitja ISABEL : Sí, una vegada va venir una

M major», «La vaca lletera», «No ploris hora abans de començar nosaltres. noia de i va dir que li agrada- Tonet», «Taitona», «Sóc barretinaire», Però vam fer vacances i se’n van ria cantar. I quan va tenir les car- «Hermosa Maria», «Roseta»... desacostumar i ja no van tornar petes amb les cançons no va tornar Fa setze anys que varen començar a trobar-se i, segons expliquen, mantenen

la mateixa il·lusió que tenien el primer PARAREDATERESA dia. Parlem amb bona part del grup un diumenge al vespre abans dels assaigs que ells fan habitualment,i que més que assaigs els suposen un punt de trobada per a disfrutar del cant. Conversem en- tre cançons amb la Isabel Iborra, la Soledat Montferrer,la Roser Montferrer i el Lluís Reina.

Quin fet us va motivar a trobar- vos per cantar?

ISABEL : Nosaltres anàvem a assajar a l’església i un dia sortint vàrem comentar que encara ens queda- ven ganes de cantar. Llavors vam parlar de reunir-nos cada setmana simplement pel gust de cantar.Vam començar la Soledat, la Roser, la meva mare Pepeta Plans i jo. S’hi El grup de Cantaires d’Alpens a la Torre d’Oristà (Lluçanès). TERESA PARAREDA 23

Diverses generacions conviuen al grup. Caramella 67 més. No havia pas de fer veure que si ens sentien des de fora. Com De totes aquestes n’hi ha algunes volia cantar, perquè les hi hagués- que n’hi havia tant! Era quan sor- que són especials per a vosaltres? sim donat igual. tíem de col·legi, i devíem tenir sis ROSER : Cadascú té les seves. Jo em o set anys que anàvem allà dues o El repertori actual és el mateix quedaria amb «La caseta vora el tres hores en comptes d’anar a amb el que vàreu començar? mar», «No ploris Tonet», «La co- córrer pel carrer. D’on l’heu tret? lombiana», «Bona nit Tomàs» o «El A part, durant el temps que mes de maig». ROSER : Primer totes portàvem les vaig anar a la residència d’avis els cançons que sabíem i així les apre- feia cantar i els enregistrava les ISABEL : A mi m’agrada la del Ca- níem. Unes les ensenyàvem a les cançons. brinetty, perquè parla d’aquí Al- altres. pens o «La filla del Graell». Pre- I TOCADORS SONADORS Podríem dir doncs que la gran fereixo les que fan referència al ISABEL : La meva mare les havia majoria de cançons són d’Alpens? lloc on vivim. après de la seva. La Soledat i la ISABEL : Són cançons que es canta- Roser de les que cantaven quan SOLEDAT : A mi quasi totes em van ven a Alpens però que segurament eren jovenetes. La Palmira les havia bé. N’hi ha alguna que no em havien arribat de diferents llocs. Les sentit quan era petita, perquè a satisfà tant, però quan fa molt que cantava la meva mare les havia casa seva tenien un bar i escoltava temps m’agrada tornar-les a cantar. après de la seva, la Caterina Sayós, els homes com cantaven. que havia vingut de Merlès. Ella Així que facin al·lusió a Alpens SOLEDAT i R OSER : Nosaltres feia recordava que de molt jove, potser mateix o als voltants n’hi ha anys que no les cantàvem i entre tindria catorze anys, hi havia anat el moltes? totes dues les vam anar recordant i Josep M.Vilarmau a fer-les cantar. Sí, aquestes que hem dit, i una que les escrivíem. Les havíem après SOLEDAT i R OSER : Nosaltres les havíem après al començament i sobretot del nostre germà gran, el havíem après a casa, aquí a Alpens, que ara no cantem tant, que és Lluís, i també dels oncles o alguna però també de les que es cantaven «Hermosa Maria», «Les noies de de la mare, com «Les tres pometes». a l’església o per caramelles l’Alou»... i les que ha fet la Roser i ISABEL : Quan era petita, a casa, la parlen d’Alpens... Actualment quantes peces teniu mare sempre cantava. Recordo en el repertori? Habitualment canteu a veus, ja và- també una tia de la mare que es reu començar d’aquesta manera? deia Mercè i vivia a Ripoll, que ISABEL : En tenim més d’un cente- quan venia jo li demanava que nar de recollides que sabem cantar. ISABEL : Vam començar amb una cantés cançons d’abans perquè ja Totes classificades en dues carpe- sola veu perquè ens costava molt les volia aprendre. Amb els ger- tes, i a més unes altres del temps de unificar les tonades. Una cançó mans havíem cantat molt al taller Nadal. Quasi sempre diem en una la sabia més així i l’altra més de torneria. El treball era molt començar l’assaig: «Quines voleu aixà. Costa d’avenir-se sense tenir monòton i a més hi havia molta cantar?» I quan ve un concert: un director, i ara m’he acostumat fressa. Tots cantàvem i degut al «Quines triem?» I acabem dient: una mica a fer aquest paper. Dono soroll no ens havíem de preocupar «Les que ens surtin més bé». el senyal, però de primer ni això. Era una mica difícil anar totes al- PARAREDATERESA hora. Fèiem entrades molt poc de- finides i a poc a poc ho vam anar trobant igual que això de les veus. Normalment la meva mare i la Roser feien la segona, la Soledat, jo i la Conxita cantem la melodia, i el Lluís sovint busca una tercera veu. Havíeu cantat també a veus de joves?

ISABEL : Amb la meva mare sí que 23 fèiem veus, perquè ella sabia força cançons a dues veus, que ja canta- va amb la seva.

LLUÍS : Jo vaig començar a apren-

Caramella dre segones veus en aquest grup, i més endavant quan he estudiat 68 La Isabel Iborra, música i he fet cant he tingut més a l’esquerra, facilitat. La majoria de veus però dinamizadora del les fem d’oïda, perquè en aquestes grup de cantaires. cançons tan melòdiques és fàcil de trobar-les. per cantar la missa de la festa ma- Què us aporta cantar? Quin és ISABEL : A vegades hem agafat lle- jor,les caramelles i la missa del Gall. el secret d’haver mantingut el tres i hem fet nosaltres mateixes la grup tants anys en actiu? música amb les veus. En un full de Les vostres veus han estat enre- calendari un dia la Roser va trobar gistrades en discos... ISABEL : A mi m’aporta simplement un poema, «Les noces del sol i la felicitat i espero cada setmana amb ROSER i S OLEDAT : Sí, els de l’asso- lluna», i la va portar. Primer vam moltes ganes que arribi el diu- ciació Solc, i abans de fer el grup

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA buscar una melodia i després entre menge. Com que els que ens reu- la majoria vam ser entrevistades Ú tots vam fer la segona veu. I una nim compartim aquest interès, no

M pel GRFO (Grup de Recerca altra que vam treballar de la matei- necessitem res més. Folklòrica d’) i ens van gra- xa manera va ser «Els ocellets». var la Passió.A Alpens s’havia fet la SOLEDAT : Encara que per cantar Quan canteu davant el públic, a processó dels armats i s’hi canta- s’ha d’assajar, i potser no és tan quins llocs soleu anar? ven moltes cançons que van enre- agradable, al final et sents molt gistrar, però només una va sortir al satisfet. A més nosaltres possible- ROSER : Més que actuacions quasi- disc. 1 També a vegades han vingut ment no som tan exigents com bé sempre són trobades de canta- els de la televisió comarcal i TV3 segons qui i per això ens ho pas- dors o algú que ens demana per a fer-nos entrevistes i gravar-nos sem bé cantant. cantar a una festa o celebració, a cantant. casals d’avis... A part ens han con- LLUÍS : A mi tant m’agraden els vidat a concerts de Nadal conjun- Com veieu la continuïtat del grup? assaigs com les actuacions, el sol fet tament amb altres formacions de la de cantar, d’aprendre una nova ISABEL : Mentre nosaltres tinguem zona on ens movem. cançó ja és un bon motiu i fa que ganes de cantar, seguirem. I si més estigui molt content. I a Alpens? endavant hi ha un altre grup que té en ganes ja ho faran. No té per- ISABEL i R OSER : Cantem poc amb què durar sempre el nostre. Ni ens el nostre grup. Alguna vegada l’a- ho plantegem. Ens ho passem molt juntament ens ha demanat per Després d’una bona estona intercan- bé i això és el que compta. intervenir en algun acte, com quan viant impressions sobre el fet i el gust van inaugurar la plaça del Ferrer SOLEDAT : El jovent ara no canta. de cantar les deixem que continuïn d’Alpens. Normalment a l’estiu, N’hi ha que han vingut algunes l’assaig, ara sense interrupcions, i cons- quan venen els malalts a la torre, temporades però l’únic que ha anat tatem que desprenen aquest entusiasme solem anar-hi a cantar. continuant és el Lluís. No tenen que ens han explicat, que els ha per- Amb el grup més ampli on hi tanta afecció com nosaltres. Ara hi mès aquesta llarga continuïtat, i que ha altra gent del poble, dirigit per ha moltes coses per triar i potser saben encomanar als del seu voltant la Pepita Graell, ens hi afegim prefereixen altres diversions. amb les seves veus. PEPETA PLANS

RI SOLCARXIU A part tenia un oncle, germà de la seva mare, que tocava l’acordió i que els va ensenyar cançons que es cantaven a mentre hi feia el servei militar. Ja als anys vui- tanta del segle passat havia estat una de les informants del GRFO (Grup de Recerca Folklòrica d’Osona) i la seva veu la trobem en gravacions de la Fonoteca del De- partament de Cultura de la Generalitat, 2 a part dels reco- pilatoris del cicle Solc, l’editat el 1995 i el dels 10 anys de trobades de cantadors, del 2004. El folklorista Josep M.Vilarmau havia visitat la mare de la Pepeta, Caterina Sayós Arau, i totes dues li havien interpretat cançons. Vilarmau descriu Caterina Sayós, 23 que llavors tenia uns quaranta anys, com una bona can- tadora procedent d’una família de cantadors, que havia après el repertori de la seva mare i la seva àvia. Entre les cançons que li va recollir a la dècada dels anys quaranta del segle passat hi ha «El testament d’Amèlia», «La presó Caramella 3 La Pepeta Plans Sayós, de cal Pei, nascuda el 1929, i que de Lleida», «La porquerola» o «Delgadina». 69 s’ha mort recentment, va ser al llarg de la seva vida una Però la Pepeta Plans no només tenia l’afecció de cantar, gran cantadora i una dels puntals del grup de cantaires. sinó que gràcies a la seva extraordinària memòria era una Amb una excel·lent memòria i una molt bona afinació, inesgotable font d’informació de costums i fets rellevants va començar a cantar de molt jove amb la seva mare.Tenia de la seva joventut.Va ser entrevistada diverses vegades per una gran facilitat per a aprendre cançons, i va ser també investigadors i també per alguns programes de televisió. ella la que les va ensenyar als seus fills, especialment a la D’aquesta faceta en destaquen els reculls que va fer dels Isabel, que continua amb molta empenta l’afecció d’a- noms de les cases i carrers del poble, de les fonts del mu- questa. El repertori de la Pepeta l’havia anat sentint a l’es- nicipi i també dues publicacions: Records i sentiments i cola, a l’església, a la gent d’Alpens i també a la seva mare. Generacions i altres contes.

Notes I TOCADORS SONADORS 1. Solc.Trobada de cantadors a Sobremunt, 1995. En aquest disc la Pepeta Plans interpreta «Roseta» Qui canta els seus mals espanta. Deu anys de trobades al Lluçanès. Hi trobem diverses peces de la colla de cantadores d’Alpens gravades en diferents edicions: «Bona nit Tomàs» i «El Barrabam i el toi»(1997) interpretades per la Isabel Iborra, Roser Montferrer, Soledat Montferrer, Pepeta Plans, Cèlia Vila i Palmira Casademunt. «La vaca lletera» (1998) interpretada per la Cèlia Vila, Palmira Casademunt, Isabel Iborra, Roser Motferrer i Soledat Montferrer; «Els soldats del rei major» (1998), interpretada per la Roser Montferrer; «Les noies de l’Alou» (1998), interpretada per la Isabel Iborra, Roser Montferrer, Soledat Montferrer, Cèlia Vila i Palmira Casademunt; «L’aimador» (2003) interpretada per Ramona Cornellas i Isabel Iborra. De rams a Pasqua. Cants de Setmana Santa i Pasqua a la comarca d’Osona, 1995. Hi interpreten la Passió, d’Alpens la Roser Montferrer, Soledat Montferrer, Pepeta Plans, Palmira Casademunt i Cèlia Vila. 2. Cançons i tonades tradicionals de la comarca d’Osona. Sèrie 1. Documents testimonials Recerca directa.Volum 2. CPCPTC. 1994. La Pepeta Plans hi interpreta «Delgadina», en una gravació feta el 1989, i juntament amb la Cèlia Vila i la Palmira Casademunt «L’hereu Riera», en una gravació feta el 1990. 3. V ILARMAU , Josep M. Folklore del Lluçanès. Edició a cura del GRFO. Dinsic Publicacions musicals, 1997.

matí, vespre i nit... som amb tu