Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

2 CRÉDITOS CRÈDITS CREDITS

Comisarios Comunidad Valenciana/Comissari Comunitat Documentación/Documentació/Documentation Valenciana/Exhibition Curator Community Unidad de Colecciones y Excavaciones MARQ/ José M. Despiau Orriach Unitat de Coleccions i Excavacions MARQ/ José G. Morote Barberá Collections and Archaeological Excavations Department of MARQ Comisaria /Comissaria Alacant/Exhibition Curator Julio J. Ramón Sánchez Alicante Miguel Benito Iborra Elisa Ruiz Segura Anna García Barrachina

Director Gerente de la Fundación MARQ/Director Gerent de la Departamento de Didáctica MARQ/Departament de Fundació MARQ/Managing Director of the MARQ Foundation Didàctica MARQ/Education Department of MARQ Francisco Sirvent Belando Rafael G. Moya Molina Gema Sala Pérez Director Técnico del MARQ/Director Tècnic José M. Galán Boluda del MARQ/Technical Director of MARQ Manuel H. Olcina Domènech Traducción de textos de Alicante al valenciano/ Traducció de textos d’Alacant al valencià/ Director de Exposiciones/Director d’Exposicions/ Director of Translation of the texts of Alicante in valencian Exhibitions David Azorín Martínez Jorge A. Soler Díaz Traducción de textos de Alicante al inglés/ Conservador Cataloguista/Conservador Cataloguista/Curator Traducció de textos d’Alacant a l’anglés/ Rafael Azuar Ruiz Translation of the texts of Alicante in English Carl Axness Diseño/Disseny/Design Comunidad Valenciana/Comunitat Valenciana/ Valencia Montaje/Muntatge/Installation Community Frasa2 Grupo TYPSA Alicante/Alacant/Alicante Impresión publicación/Impressió publicació/ Lorena Hernández Serrano Printed publication Imprenta Provincial de la Diputación de Alicante PRODUCCIÓN EXPOSICIÓN.Unidad de Exposiciones MARQ/ PRODUCCIÓ EXPOSICIÓ.Unitat d’Exposicions MARQ/ Impresión panel/Impressió panell/Panel printed by EXHIBITION PRODUCTION. Exhibition Department of MARQ Comunidad Valenciana/Comunitat Valenciana/Valencia José L. Menéndez Fueyo Community Lorena Hernández Serrano Diazotec S. A. Teresa Ximénez de Embún Sánchez Juan A. López Padilla Alicante/Alacant/Alicante Fotograbados Audiovisual/Audiovisual/Audiovisual Diseño/Disseny/design Material Gráfi co Alicante/Material Gràfi c Alacant/Images Cuatrocolores Alicante Documentación/Documentació/Documentation Catálogo/Catàleg/Catalogue José G. Morote Barberá Archivo MARQ Ferran Arasa i Gil Página Web/Pàgina Web/Website IBERO. Museo de Historia de la Villa de Monforte. Foto: José Ramón Ortega Ignacio Hernández Torregrosa Jaume S. Costa i Caselles Lorena Hernández Serrano Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia. Archiu Fotogràfi c. Foto: Josep A. Gisbert. Institución Prestataria/Institució Prestatària/ On loan from Vilamuseu Consellería de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana Panel/Panell/Panel Ferran Arasa i Gil... Figs 1-5 y 7 Texto/Text/ Text by Jaume S. Costa i Caselles... Fig 10, roca tallada en el cauce del río Gorgos Comunidad Valenciana/Comunitat Valenciana/ Valencia Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia. Archiu Fotogràfi c. Community Foto: Josep A. Gisbert... Figs 8-10 José G. Morote Barberá Archivo MARQ... Figs 6 y 11-18 José M. Despiau Orriach Alicante/Alacant/Alicante Seguridad/Seguretat/Security Elisa Ruiz Segura Tomás Jiménez Pareja Antonio Guilabert Mas D.L. : A 19-2013 Edita: Fundación CV-MARQ 3 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

La exposición que recoge el proyecto de recuperación de la Vía Augusta en tierras valencianas es una ocasión para refl exionar sobre la oportunidad de participación y com- promiso social e institucional en la investigación, preser- vación y puesta en valor de este corredor viario. Una en- comiable iniciativa de la Consellería de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente para la consecución de un elemento que favorezca un encuentro con la historia y el paisaje de la provincia de Alicante y de toda la Comunidad Valenciana, tanto de sus gentes como de quienes nos vi- sitan, en el convencimiento de que esta iniciativa supone una contribución al desarrollo cultural y patrimonial de nuestra sociedad.

Luisa Pastor Lillo La Vía Augusta fue la calzada más emblemática de la red Presidenta de la Diputación Provincial de Alicante y viaria de Augusto en , que vertebraba estratégica- de la Fundación Comunidad Valenciana MARQ. mente a los territorios peninsulares con Roma. El estudio de las vías de comunicación romanas está difi cultado por la superposición histórica de los caminos principales y por el profuso cultivo y remoción de tierras que enmascara o destruye antiguos espacios de tránsito.

En los últimos años, el incremento considerable de ac- tuaciones públicas de infraestructura viaria han afectado al espacio geográfi co por donde estaba establecida la Vía Augusta, lo cual ha ampliado el conocimiento de esta cal- zada romana que dinamizó y vertebró los territorios por los que discurría.

Desde la Fundación Comunidad Valenciana MARQ cree- mos que se trata de una ocasión excepcional para difundir en nuestra provincia tan importante vestigio, cuya recu- peración permitirá al viajero actual disfrutar en su recorri- do de los amplios contrastes paisajísticos de la provincia -montañas, salinas, valles, humedales, playas- que se com- pletan con una riqueza patrimonial histórica y arqueológi- ca enriquecida por el contacto con sus habitantes.

4 L’exposició del projecte de recuperació de la Vía Augus- The MARQ exposition on the project to recuperate the ta en les terres valencianes que presenta el MARQ és una part of the Vía Augusta Roman road that lies on Valencian ocasió per refl exionar sobre l’oportunitat de participació i lands is an opportunity for social and government insti- compromís social i institucional en la investigació, preser- tutions to participate as well as add value to the research vació i posada en valor d’aquest corredor viari. Una inicia- and preservation of this ancient means of communication. tiva lloable de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i This praiseworthy initiative by the Valencian Conselleria de Medi Ambient per a la consecució d’un element que afa- Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente a meeting voresca una trobada amb la història i el paisatge de la pro- between the history and landscape of Alicante province as víncia d’Alacant i de tota la Comunitat Valenciana, tant de well as the Valencia Community with both its own people la seua gent com dels qui ens visiten, en el convenciment and with those that come to visit. The accomplishment of que aquesta iniciativa esdevé una contribució al desenvo- this initiative develops a national historic landmark and re- lupament cultural i patrimonial de la nostra societat. presents a cultural contribution to our society.

La Vía Augusta va ser la calçada més emblemàtica de la The Vía Augusta was the most emblematic of the paved xarxa viària d’August a Hispània, que vertebrava estratègi- Roman road system in Hispania, and was the strategic bac- cament als territoris peninsulars amb Roma. L’estudi de les kbone between the peninsular territories and Rome. The vies de comunicació romanes està difi cultat per la super- study of Roman channels of communication is complica- posició històrica dels camins principals i pel conreu profús ted by the historic superposition of principle roads and the i remoció de terres que emmascaren o destrueixen espais profuse cultivation and earth-moving activities that have de trànsit antics. destroyed or covered up ancient byways.

En els últims anys, l’increment considerable d’actuacions In recent years, the signifi cant increase in road infrastruc- públiques d’infraestructura viària ha afectat l’espai geo- ture activities has aff ected the geographical area where gràfi c per on estava establerta la Vía Augusta, la qual cosa the Vía Augusta was once established. These activities ha ampliat el coneixement d’aquesta calçada romana que have amplifi ed our knowledge of this vital resource that va dinamitzar i vertebrar els territoris per on discorria. connected Roman territories.

Des de la Fundació Comunitat Valenciana MARQ creiem We at the MARQ Foundation, in the Valencia Community, que es tracta d’una ocasió excepcional per difondre en la believe that this is an exceptional occasion to spread the nostra província aquest vestigi tan important, la recupe- word about this important vestige from the past, whose ració del qual permetrà al viatger actual gaudir, en el seu recuperation will permit today’s traveller the opportunity recorregut, dels amplis contrastos paisatgístics de la pro- to traverse the ample contrast of landscapes within our víncia -muntanyes, salines, valls, aiguamolls, platges- que province. These include mountains, salt marshes, valleys, completen una riquesa patrimonial històrica i arqueològi- wetlands, and beaches, which add to a rich historical and ca enriquida pel contacte amb els seus habitants. archaeological inheritance and are enriched by contact with its inhabitants.

5 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

La presentación en Alicante de la exposición sobre el Plan de Recuperación de la Vía Augusta y Vía Dianium en la Co- munidad Valenciana no puede estar mejor acompañada ni tener mejor marco que las importantes y valiosas piezas del Museo de Santa Pola y la sede del MARQ.

Siendo un objetivo básico de la CITMA el desarrollo de las redes de conexión territorial, es una satisfacción poder dis- poner en la Comunidad Valenciana de las calzadas roma- nas como magna obra predecesora de ellas. Contamos con una red de más de 2000 años que, además de vertebrar nuestro territorio, enlaza con el resto de Europa, con claro paralelismo a los objetivos del Corredor Mediterráneo, que se complementan por su diferente modo de uso y medios Isabel Bonig Trigueros de transporte. Consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana. Si como obra histórica las calzadas romanas tienen un va- lor cultural único y elemento primigenio de nuestra esen- cia comunitaria, como infraestructura tienen una compo- nente medio ambiental que las hace idóneas para que los viandantes (a pie, en bicicleta o caballo) disfruten en interacción directa con su entorno. El sentido de recorri- do calmado de las vías no motorizadas las designa como alternativa de otras redes de transporte, y de ahí su poten- cialidad de captar sinergias de actuaciones a escala local.

El propósito, pues, es continuar hasta hacer realidad, re- crear, refuncionalizar la Vía Augusta y Via Dianium con contenidos y servicios similares y contemporizados a los que en su día tuvieron -como las mansiones, tabernae, mutationes, hospitiae, etc), o bien serán jalones de interés patrimonial -como las factorías de salazón, los hornos de ánforas, mausoleos, etc.

El sentido de este proyecto no es una idea aislada, es un empeño ligado a los objetivos de calidad ambiental, de recuperación de nuestro patrimonio de la obra pública histórica; es un compromiso con nuestro pasado con po- tencialidad actual. Como tal se reconoce en la Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana, marcando las di- rectrices para su salvaguarda y convocando a los muni- cipios a participar en el fomento de la promoción de los valores de nuestro territorio.

Aprovechando la tribuna que brinda la Diputación de Alicante, como gestor supramunicipal, pido a las corpo- raciones locales y a los colectivos interesados que tengan presente los objetivos de este proyecto para poderlos com- partir y aunar esfuerzos. Es parte de nuestro patrimonio y de un futuro asumible que nos ha esperado 2000 años.

6 La presentació a Alacant de l’exposició sobre el Pla de Re- The presentation in Alicante of the exposition of the Plan cuperació de la Vía Augusta i Vía Dianium a la Comunitat for Recuperation plan of the Vía Augusta and the Vía Dia- Valenciana no pot estar millor acompanyada, ni tindre mi- nium in the couldn’t be better ac- llor marc que las peces importants i valuoses del Museu de companied nor have a better framework than the impor- Santa Pola i la seu del MARQ. tant and valuable pieces of the Museum of Santa Pola and the venue of the MARQ. Com que esdevé un objectiu bàsic de la CITMA el desen- volupament de las xarxes de de connexió territorial, és With the development of a territorial road network being una satisfacció poder disposar, a la Comunitat Valenciana, a basic objective of the CITMA, it is a pleasure to be able de las calçades romanes com a obra magna predecessora to have paved available as a Magnum Opus d’elles. Comptem amb una xarxa de més de 2000 anys que, predecessor. We are speaking of a system of roads more a més de vertebrar el nostre territori, enllaça amb la resta than 2000 years old, that apart from being the backbone d’Europa, amb clar paral•lelisme als objectius del Corredor of our territory in those times, also connected with the rest Mediterrani, que es complementen per la seua manera di- of Europe. There is a clear parallel with the objectives of ferent d’ocupació i mitjans de transport. the Mediterranean Corridor project and the two networ- ks complement each other through diff erent usages and Si, com a obra histórica, las calçades romanes tenen un va- means of transport. lor cultural únic i element primigeni de la nostra essència comunitària, com a infraestructura tenen una component As a historical work, the paved Roman roads have a unique mediambiental que les fa idònies perquè els vianants (a cultural value and are an essential element of our commu- peu, amb bicicleta o a cavall) disfruten en interacció direc- nity, but, as part of our infrastructure, they also have an en- ta amb el seu entorn. El sentit de recorregut calmat de las vironmental aspect that makes them idyllic for pedestrians vies no motoritzades les designa com a alternativa d’altres (walking, riding a bicycle, or on horseback). The calming xarxes de transport, i d’aquí la seua potencialitat de captar infl uence of touring on non-motorised byways designates sinergies d’actuacions a escala local. them as an alternative to other systems of transport, and, from this, we see their potential for synergetic develop- El propòsit, doncs, es continuar-hi fi ns a fer realitat, recrear, ment at the local scale. refuncionalitzar la Vía Augusta i Vía Dianium amb contin- guts i serveis semblants i contemporitzats als qui, al seu The proposition is to persevere until the Vía Augusta and dia, van tindre -com ara les mansiones, tabernae, mutatio- the Vía Dianium are realized and recreated in a functioning nes, hospitiae, etc), o bé seran fi tes d’interés patrimonial manner with similar contemporary content and services -com les factories de saladura, els forns d’àmfores, mau- to that of its day; the mansiones, tabernae, mutationes, soleus, etc. hospitiae, etc. or perhaps some of the historic milestones, such as the salt factories, pottery-making ovens, or mau- El sentit d’aquest projecte no esdevé una idea aïllada; és soleums. un interés lligat als objectius de qualitat ambiental, de re- cuperació del nostre patrimoni de l’obra pública històrica; In this way, this Project is not an isolated idea, but rather an esdevé un compromís amb el nostre passat amb potencia- eff ort tied to environmental objectives. The recuperation litat actual. Com a tal, es reconeix en l’Estratègia Territorial of an inherited historic public work is a commitment to our de la Comunitat Valenciana, que marca las directrius per a past with current potential. As such it is recognized in the la seua salvaguarda i convoca els municipis a participar en strategic plan of the Valencia Community, setting out the el foment de la promoció dels valors del nostre territori. guidelines for their protection and inviting municipalities to join in promoting the riches of our region. Aprofi te la tribuna que brinda la Diputació d’Alacant, com a gestor supramunicipal, per demanar a las corporacions Taking advantage of the public forum that the Diputación locals i als col•lectius interessats que tinguen present els Provincial (provincial council) of Alicante has off ered me objectius d’este projecte per poder-los compartir i unir es- as a intermunicipal manager, I ask local corporations and forços. És part del nostre patrimoni i d’un futur assumible community stakeholders to bear in mind the objectives so que ens ha esperat ara fa 2000 anys. that we may share and make a joint eff ort in this project. The Vias are both a historical inheritance and a viable futu- re that has awaited us for 2000 years.

7 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

8 Las calzadas romanas y la Vía Augusta Les calçades romanes i la Vía Augusta Roman roadways and the Vía Augusta

Masía en el río Cenia (Castellón). Foto: G. Morote.

Masia en el riu Sénia (Castelló). Foto: G. Morote.

Farmhouse near the Cenia river (Castellón). Photo: G. Morote.

9 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

Red de caminos del Imperio Romano.

Xarxa de camins de l’Imperi Romà. Road network of Imperial Rome.

a civilización romana es la primera que se a civilització romana és la primera que es plantea, desde sus inicios, la construcción planteja, des dels seus inicis, la construcció sistemática de vías de comunicación. A tra- sistemàtica de vies de comunicació. A través vés de la creación de una red de calzadas de la creació d’una xarxa de calçades de més de más de 140.000 Km. se conectará Roma, de 140.000 km es connectarà Roma, com a comoL epicentro y polo de convergencia cultural, co- epicentreL i pol de convergència cultural, comercial mercial y político, con la casi totalidad de provincias i polític, amb la quasi totalitat de les províncies de del Imperio. l’Imperi. Este instrumento de romanización/comunicación Este instrument de romanització/comunicació permetrà, permitirá, además, el control militar, desarrollo co- a més, el control militar, el desenvolupament comer- mercial e industrial, progreso de sus ciudades y qui- cial i industrial, el progrés de les seues ciutats i potser, zás, y lo que es más importante, la existencia misma i, el que és més important, l’existència mateixa de de Roma como estado. Roma com a Estat. Una de las principales calzadas construidas por los Una de les principals calçades construïdes pels ro- romanos en España recibe el nombre de Vía Augusta mans a Espanya rep el nom de la Vía Augusta a causa, debido, con toda seguridad, a las reparaciones y rec- amb tota seguretat, de les reparacions i rectifi cacions tifi caciones que el emperador Augusto efectuó en la que l’emperador August hi va efectuar. Amb una lon- misma. Con una longitud aproximada de 1.500 Km., gitud aproximada de 1.500 km, travessa la península atraviesa la península desde los Pirineos hasta Cádiz, des dels Pirineus fi ns a Cadis, vorejant el Mediterrani. bordeando el Mediterráneo.

he Roman civilisation was the fi rst, right from the outset, to systematically plan the building of a communica- tion network. Through the creation of a road system of more than 140,000 Kms. Rome was connected to almost all provinces of the empire as the epicentre and the cultural, political and commercial meeting point. This instrument of Romanisation/communication would, moreover, lead to military control, commercial and indus- trial development, the progress of its cities and what perhaps is more important, the existence itself of Rome as a state. TOne of the main roadways built by the Romans in Spain is called the Vía Augusta, due most probably to the extensive repairs and straightening work that the Emperor carried out on it. Of an approximate length of 1,500 Km., it crosses the peninsula from the to Cadiz following the Mediterranean coastline.

10 Las etapas de la Vía Augusta Les etapes de la Vía Augusta The stages of the Vía Augusta están definidas en el itinerario estan definides en l’itinerari are set out in the Antonine de Antonino y en los Vasos de d’Antonino i en els Vasos de Itinerary and inscribed on Vicarello. Éstos la mencionan Vicarello. Estos la mencionen the Vicarello Goblets. These como “itinerarium a gades com a “Itinerarium a gades mention it as the “itinerarium roman” o bien “ab gades roman” o bé “ab gades usque a gades roman” or “ab usque roma itinerare” (vasos roma itinerare” (vasos I - II, gades usque roma itinerare” I y II respectivamente), inclu- respectivament), i hi inclouen (goblets I and II respectively), yendo las estaciones de la les estacions de la Comunitat and include the stations of Comunitat Valenciana. Valenciana. the Valencia Community.

LOS VASOS DE VICARELLO

La red viaria romana de ELS VASOS DE VICARELLO Hispania según K. Miller. THE VICARELLO GOBLETS La xarxa viària romana d’Hispània, segons K. Miller. Los Vasos de Vicarello, también conocidos The Roman road network in Hispania according to K. como Vasos Apollinares, encontrados en las Miller. termas de las Aquae Apollinare, son cuatro vasos de plata con forma de miliario; en su superfi cie está grabado el itinerario de Roma a Cádiz, las ciudades y distancias. Se cree que son la ofrenda a Apolo de algún viajero gadi- tano que con motivo de su estancia en Roma Trazado de la Vía Augusta buscaba la salud en las aguas termales próxi- según los Vasos de Vicarello. mas al lago Bracciano, y también como guía Traçat de la Vía Augusta, segons de viaje. els Vasos de Vicarello.

Route of the Vía Augusta as Els vasos de Vicarello, també coneguts com shown on the Vicarello Goblets. a Vasos Apollinares, trobats als termes de les Aquae Apollinare, són quatre vasos de plata amb forma de mil·liari; en la seua superfície està gravat l’itinerari de Roma a Cadis, les ciu- La Via Appia, la reina de las calzadas tats i les distàncies. Es creu que són l’ofrena a romanas. Fuente: “Los caminos que Apol·lo d’algun viatger gadità que, amb mo- conducen a Roma”, de Victor W. Von Hagen. Editorial Labor S.A. tiu de la seua estada a Roma, buscava la salut en les aigües termals pròximes al llac Braccia- La Via Appia, la reina de les calçades no, i també com a guia de viatge. romanes. Font: Els camins que conduïxen a Roma, de Victor W. Von Hagen. Editorial Labor, SA.

The Via Appia, the queen of Roman The Vicarello Goblets, also known as the Va- roadways. Source: “All roads lead to Rome” by Victor W. Won Hagen. ses Apollinaires, found in the hot springs of Editorial Labor S.A. the Aquae Apollinare, are four silver goblets in the shape of milestones; on their surface is etched the itinerary from Rome to Cadiz and the cities and distances involved. It is believed that they were an off ering to Apollo from a ci- tizen of Cadiz who, on visiting Rome, sought health from the thermal waters near to Lake Vaso de Vicarello. Foto: Pierre Guérin. Bracciano and also guidance on his journey.

Vas de Vicarello. Foto: Pierre Guérin.

Vicarello Goblet. Photo: Pierre Guérin.

11 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

En sus inicios, la mayor parte de las vías romanas se En els seus inicis, la major part de les vies romanes es construyeron sobre viejos caminos ibéricos existen- van construir sobre vells camins ibèrics existents a la tes en la Península. De ellos, el más importante, fue la península. D’estos, el més important, va ser la primiti- primitiva Vía Ibérica (Vía Heráclea), que atravesando va Via Ibèrica (Via Heraclea), que travessava la penín- la Península, unía los Pirineos con las Columnas de sula, unia els Pirineus amb les Columnes d’Hèrcules Hércules (Cádiz). (Cadis). La importancia de esta red viaria es tal que inclu- La importància d’esta xarxa viària és tal que fi ns so en los albores del s. XXI constituye el principal i tot en els albors del s. XXI constituïx el princi- eje de comunicación de nuestro país con el res- pal eix de comunicació del nostre país amb la to de Europa. Autopistas, carreteras y ferrocarri- resta d’Europa. Autopistes, carreteres i ferroca- les siguen básicamente su trazado y son un pode- rrils seguixen bàsicament el seu traçat i són un roso elemento económico y de cohesión interna. poderós element econòmic i de cohesió interna. Por otro lado, el nacimiento de ciudades y poblacio- D’altra banda, el naixement de ciutats i poblacions nes como Valentia (València), Saguntum (Sagunt), com Valentia (València), Saguntum (Sagunt), Lu- Lucentum (Alacant), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx)... no centum (Alacant), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx)..., no podría entenderse sin la existencia de estas calza- podria entendre’s sense l’existència d’estes calça- das que fueron uno de los motivos principales por des que van ser un dels motius principals pels quals los que se consolidaron. es van consolidar. Una vez afianzado el control de Roma sobre la Pe- Una vegada refermat el control de Roma sobre la pe- nínsula Ibérica, la romanización fue más intensa nínsula Ibèrica, la romanització va ser més intensa al alrededor de estas vías, levantándose en sus már- voltant d’estes vies, i es van alcar en les seues vores un genes un importante número de asentamientos important nombre d’assentaments romans. romanos. Molt més que una enorme obra d’enginyeria huma- Mucho más que una enorme obra de ingeniería hu- na o un bé historicocultural de més de dos mil anys mana o un bien histórico-cultural de más de dos mil d’antiguitat, la Vía Augusta constituïx un llegat en años de antigüedad, la Vía Augusta constituye un què confluïxen diferents cultures, religions, civilit- legado en el que confl uyen diferentes culturas, re- zacions, història, comerç, paisatges, saber fer, vesti- ligiones, civilizaciones, historia, comercio, paisajes, gis mil·lenaris..., passat i present, imprescindible, a saber hacer, vestigios milenarios... pasado y presente, més, per a entendre la història d’Europa. imprescindible además para entender la historia de Europa.

In the beginning, most Roman roads were built on top of old Iberian roads already existing in the peninsula. Of them, the most important was the original Via Iberica (Via Heráclea), which, crossing the peninsula, linked the Pyrenees with the Pillars of Hercules (Cadiz). The importance of this road network is such that even at the dawn of the 20th century it constituted our country’s main axis of communication with the rest of Europe. Motorways, roads and railways basically follow its route and provide a strong element of economic and internal cohesion. Furthermore, the founding of cities and towns such as Valentia (Valencia), Saguntum (), Lucentum (Alicante), Saetabis (Xàtiva), Ilici ()... cannot be fully understood without considering the existence of these roadways, which were the main reason why these cities sprung up in the fi rst place. Once Rome’s control over the had been ensured, Romanisation strengthened along these routes, a great number of Roman settlements springing up along their paths. Much more than just an enormous human feat of engineering or a two thousand-year-old historical-cultural asset, the Vía Augusta constitutes a legacy in which diff erent cultures, religions, civilisations, trade, history, landscapes, know-how, and age-old vestiges come together... Past and present, it is, moreover, essential for understanding the history of Europe.

12 Ejecución de una calzada. Proyecto Interreg III.

Execució d’una calçada. Projecte Interreg III.

Building a roadway. Interreg Project III.

ESTRUCTURA DE LAS CALZADAS ESTRUCTURA DE LES CALÇADES ROMANAS ROMANES

Elegido el trayecto por donde debía pasar una calza- Una vegada triat el trajecte per on havia de pas- da, los agrimensores la medían y trazaban; a conti- sar una calçada, els agrimensors la mesuraven i la nuación se ejecutaban los trabajos de construcción, traçaven; després s’executaven els treballs de cons- en algunas ocasiones por los legionarios romanos. Se trucció, en algunes ocasions pels legionaris romans. cavaba una zanja que variaba según el ancho que iba Es cavava una rasa que variava segons l’amplària a tener la misma (entre 1,10 m y 7,30 m). A continua- que tindria esta (entre 1,10 m i 7,30 m). A continua- ción se rellenaba la zanja con la que se iba a constituir ció, s’omplia la rasa amb què es constituirà el ferm el fi rme de la misma, es decir, piedras bastas y casco- d’esta, és a dir, pedres bastes i enderrocs units per tes unidas por tierra o grava fi na. Sobre este lecho se terra o grava fi na. Sobre este llit se’n situava un al- situaba otro de piedra más fi na y por último otro de tre de pedra més fi na i, fi nalment, un altre de grava grava que servía de soporte defi nitivo y, en su caso, fi na o lloses grosses de pedra que formaven el pa- para las gruesas losas que formaban el pavimento. viment.

THE STRUCTURE OF ROMAN ROADWAYS

Having chosen the route where the roadway would pass, surveyors would measure and plot it. The building work would then take place, sometimes employing Roman Legionaries. A trench was dug that varied according to the width that it was to have (between 1.10 m and 7.30 m). The ditch was then filled with what would constitute the foundations, i.e. rough stones and rubble held together by earth and fine gravel. On this foundation was laid another layer of finer stone and finally another one of gravel that served as the final support for the thick slabs that formed the paving.

13 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

En estas imágenes vemos dos tipologías de calzadas romanas. La superior, interur- bana, pertenece al tramo situado entre Pobla Tornesa y Cabanes. Foto: Guillermo Morote; la siguiente, urbana, corresponde a un tramo de la Via Appia Antica de Roma. Foto: José Manuel Despiau.

En estes imatges veiem dos tipologies de calçades romanes. La superior, interurba- na, pertany al tram situat entre la Pobla Tornesa i Cabanes. Foto: Guillermo Morote; la següent, urbana, correspon a un tram de la Via Appia Antica de Roma. Foto: José Manuel Despiau.

En estas imágenes vemos dos tipologías de calzadas romanas. La superior, interur- bana, pertenece al tramo situado entre Pobla Tornesa y Cabanes. Foto: Guillermo Morote; la siguiente, urbana, corresponde a un tramo de la Via Appia Antica de Roma. Foto: José Manuel Despiau.

Algunas de las características principales de estas cal- Algunes de les característiques principals d’estes calça- zadas son las siguientes: des són les següents: - Se diseñaban principalmente para el tráfi co rodado de - Es dissenyaven principalment per al trànsit rodat de tracción animal, por ello se buscaban siempre las pen- tracció animal, per això es buscaven sempre els pen- dientes más suaves no superándose el 10%. dents més suaus i no es superava el 10%. - Se pueden encontrar tramos con largas alineaciones - Es poden trobar trams amb llargues alineacions rectes, rectas, cuando la orografía lo permitía. quan l’orografi a ho permetia. - Para mayor durabilidad de las vías se buscaban las - Per a major durabilitat de les vies es buscaven les zones zonas menos sometidas a la erosión. menys sotmeses a l’erosió. - En zonas de baja pendiente (<1%) se le daba cierta - En zones de baix pendent (<1%) se li donava una certa altura a los terraplenes para facilitar el drenaje y pro- alçària als terraplens per a facilitar el drenatge i prote- teger el fi rme (0,6 a 1,5 m). gir el ferm (0,6 a 1,5 m). - El ancho de la sección transversal permitía el paso - L’amplària de la secció transversal permetia el pas de de dos carruajes. dos carruatges.

Some of the main characteristics of these roadways are as follows: - They were mainly designed for animal-drawn wheeled traffic and so they always sought the gentler slopes, never exceeding 10%. - Sections can be found with long and straight alignments, when the orography permitted. - For greater durability of the roadways, areas were sought that were less subject to erosion. - In areas of little slope (<1%), earthworks were raised to facilitate drainage and to protect the foundation work (0.6 to 1.5 m). - The width of the transversal section allowed two carriages to pass each other.

14 Son distintos los tipos de calzadas que conocemos: Són distints els tipus de calçades que coneixem: ca- calzadas de tierra, de grava y pavimentadas. lçades de terra, de grava i pavimentades. - En vías interurbanas la capa de rodadura se cons- - En vies interurbanes la capa de rodament es cons- tituía a base de materiales de grano fi no, con pre- tituïa a base de materials de gra fi , amb preferència ferencia hacia las gravas naturales de árido fi no de les graves naturals d’àrid fi (conegut hui per tot-u (conocido hoy por zahorra natural) cuando estaban natural) quan estaven disponibles. disponibles. - En les vies urbanes la capa de rodament solia estar - En las vías urbanas la capa de rodadura solía estar cu- coberta de lloses o pedres concertades entre si. bierta de losas o piedras concertadas entre sí. Actualment, es conserven nombrosos trams als quals Actualmente, se conservan numerosos tramos a los tradicionalment s’han dotat amb el nom de Camí que tradicionalmente se les ha dotado con el nom- Romà, Via Romana, Carrerada Romana, Calçada dels bre de Camino Romano, Vía Romana, Colada Romana, Romans, etc. Molts d’estos van ser utilitzats com a ca- Calzada de los Romanos, etc. Muchas de éstas fueron mins reials durant l’època moderna, de fet, la majoria utilizadas como caminos reales durante la época mo- d’estos conserven encara este nom, fi ns a la construc- derna, de hecho, la mayoría de ellas conservan aún ció en el segle XIX de les carreteres locals. este nombre, hasta la construcción en el siglo XIX de las carreteras locales.

Different types of roadways are known: earth roadways, gravel roadways and paved roadways. - On inter-urban roads the top layer was composed of fine grain materials with a preference for natural gravel (today known as crushed aggregate) when available. - On urban roads the surface was usually covered by slabs or fitted stones. Today numerous sections still exist which are known by the names of Camino Romano, Via Romana, Colada Romana, Calzada de los Romanos, etc. Many of these were still in use as roads in modern times and, in fact, held on to their names until the building of local roads in the 19th century.

Caminante en una calzada romana junto a un miliario. Proyecto Interreg III.

Caminant per una calçada romana al costat d’un mil·liari. Projecte Interreg III.

Walker on a Roman roadway next to a milestone. Interreg Project III.

Figuración de una taberna de la época romana.

Figuració d’una taverna de l’època romana.

Drawing of an inn during Roman times.

15 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

La importancia que los romanos daban a La importància que els romans donaven estas calzadas llegó a ser tan grande que a estes calçades va arribar a ser tan gran muchas de ellas se construyeron y repararon que moltes d’estes es van construir i es van por iniciativa privada. reparar per iniciativa privada. El testamento de un ciudadano escrito en el El testament d’un ciutadà, escrit l’any 30, año 30, dice: diu: “Lego esta suma al fondo común para que se “Llegue esta suma al fons comú repare la que atraviesa nuestra perquè es repare la Via Aurelia colonia”. que travessa la nostra colònia”.

The importance the romans placed on these roadways was so great that many of them were built and repaired on private initiative. The last will and testament of one citizen written in 30 a.d. states: “I leave this sum to the common fund for repairing the Via Aurelia which passes through our colony”.

LOS MILIARIOS Y LAS MANSIONES ELS MIL·LIARIS I LES MANSIONS

Para señalizar las distancias del camino los romanos Per a senyalitzar les distàncies del camí els romans colocaban, al borde de la calzada, los miliarios, que col·locaven, a la vora de la calçada, els mil·liaris, que in- indicaban la distancia entre ellos, milia passuum, es dicaven la distància entre estos, milia passuum, és a dir, decir, una milla romana, que equivale a una distancia una milla romana, que equival a una distància aproxi- aproximada de 1.481 m. Este peculiar indicador de pie- mada de 1.481 m. Este peculiar indicador de pedra, a dra, además, llevaba inscrito el nombre de la vía, la dis- més, portava inscrit el nom de la via, la distància des tancia desde el punto inicial de la calzada y el nombre del punt inicial de la calçada i el nom de l’emperador. del emperador. A més dels mil·liaris, el que més interessava als viatgers Además de los miliarios, lo que más interesaba a los eren els llocs on allotjar-se i endreçar-se durant les llar- viajeros eran los lugares donde cobijarse y asearse du- gues jornades de viatge d’un lloc a un altre. Els tipus rante las largas jornadas de viaje de un lugar a otro. de posada o refugi que el viatger podia trobar eren Los tipos de posada o refugio que el viajero podía en- variats, i les mansions eren els establiments ofi cials als contrar eran variados, siendo las Mansiones los esta- quals, per a poder accedir-hi, es necessitava un salcon- blecimientos ofi ciales a los que, para poder acceder, se duit ofi cial. Altres establiments van ser les Mutationes necesitaba salvoconducto ofi cial. Otros establecimien- (cases de postes), Tabernae o Cauponae, estes últimes tos fueron las Mutationes (casas de postas), Tabernae o de dubtosa reputació. Cauponae, estas últimas de dudosa reputación.

MILESTONES AND MANSIONS

To mark the distances of the road, the Romans placed milestones at the sides of the roadway, showing the dis- tance from one to another, the milia passuum, i.e. a Roman mile which is equivalent to an approximate distance of 1,481 m. This characteristic stone sign also carried the name of the roadway, the distance from the beginning of the roadway and the name of the emperor on it. Apart from milestones, what most interested travellers were places to stay and clean up after long days of travel from one place to another. The types of inn or shelter that the traveller could find were varied, Mansions being official establishments which required evidence of official safe-conduct in order to enter. Other establishments were the Mutations (staging posts), Tabernae or Cauponae, the latter of dubious reputation.

16 La Vía Augusta en la Comunitat Valenciana La Vía Augusta en la Comunitat Valenciana The Vía Augusta in the Valencia Comunity

Miliario in situ. Vía Augusta entre la Pobla Tornesa y Cabanes. Foto: G. Morote.

Mil·liari in situ. Vía Augusta entre la Pobla Tornesa i Cabanes. Foto: G. Morote

Milestone that is still in its original setting. Vía Augusta between Pobla de Tornesa and Cabanes. Photo: G. Morote.

17 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

a Vía Augusta atraviesa las provincias de Cas- a Vía Augusta travessa les províncies de Cas- tellón y Valencia a lo largo de 280 kilómetros, telló i València al llarg de 280 quilòmetres, desde el río Sénia (límite con ) hasta des del riu Sénia (límit amb Tarragona) fins a la Font de la Figuera (prolongándose por Al- la Font de la Figuera (i es prolonga per Alba- bacete). A partir de aquí, se ha identificado un cete). A partir d’ací, s’ha identificat un ramal ramalL de 170 Km en la provincia de Alicante, que des- deL 170 km a la província d’Alacant, que descendix per cendiendo por el valle del río Vinalopó alcanza la ciudad la vall del riu Vinalopó, arriba a la ciutat de Cartagena de Cartagena (Karthagine Spartaria), pasando por Elda (Karthagine Spartaria), passa per Elda (Ad Elo), Castillo (Ad Elo), Castillo del Río/Aspe (Aspis) y Elx (Ilici). Este eje del Río/Aspe (Aspis) i Elx (Ilici). Este eix vertebrador, vertebrador, que atraviesa la Comunitat de Norte a Sur que travessa la Comunitat de nord a sud al llarg de 450 a lo largo de 450 Km. se completa con la Vía Dianium, km, es completa amb la Vía Dianium, traçat de 180 km, trazado de 180 Km. que conecta las poblaciones costeras que connecta les poblacions costaneres des d’Albalat desde Albalat de la Ribera hasta Alacant. En total, la civi- de la Ribera fins a Alacant. En total, la civilització roma- lización romana, dejó su huella a lo largo de 630 Km. Este na va deixar la seua empremta al llarg de 630 km. Este recorrido alcanza 107 términos municipales uniendo un recorregut arriba a 107 termes municipals i unix un to- total de 65 poblaciones: 47 en la Vía Augusta -a su paso tal de 65 poblacions: 47 a la Vía Augusta -al seu pas per por Castelló, València y Alacant- y 18 en la Vía Dianium Castelló, València i Alacant- i 18 a la Vía Dianium -a les -en las provincias de València y Alacant-. províncies de València i Alacant-.

RECORRIDO RECORREGUT PROVINCIA LONG. (KM) CALZADA ROUTE Nº NÚCLEOS URBANOS ATRAVESADOS TOTAL PROVÍNCIA FINAL NOMBRE DE NUCLIS URBANS TRAVESSATS LONG. (KM) CALÇADA ORIGEN (KM) FINAL ROADWAY ORIGEN LENGTH PROVINCE DESTINA- Nº OF URBAN NUCLEI CROSSED ORIGIN (KM) TION 11, entre ellos destacan Sant Mateu y Nules. CASTELLÓN Traiguera Almenara 11, entre altres destaquen Sant Mateu i Nules. 124 11, outstanding among them being San Mateo and Nules. 24, entre ellos destacan por su importancia Sagunt, València, Xàtiva y VÍA AUGUSTA Moixent. 24, entre altres destaquen, per la seua importància Sagunt, València, Xàtiva i La Font de VALENCIA Benavites Moixent. 156 450 la Figuera 24, outstanding among them for their importance being Sagunto, Valencia, Xátiva and Moixent.

12, entre ellos destacan , Alacant y Elx. Pilar de la RAMAL ALICANTE ALICANTE Villena 12, entre altres destaquen Villena, Alacanti Elx. 170 Horadada 12, outstanding among them being Villena, Alicante and Elche. 15, entre ellos destacan Oliva, Dénia, Altea, Benidorm, La Vila Joiosa y Alacant. 15, entre altres destaquen Oliva, Dénia, Altea, Benidorm, la Vila Joiosa i Albalat de la VÍA DIANIUM VAL Y ALIC Alacant Alacant. 180 180 Ribera (VAL) 15, outstanding among them being Oliva, Denia, Altea, Benidorm, Villajoyosa and Alicante.

TOTAL ACTUACIÓN TOTAL DE L’ACTUACIÓ TOTAL ACTIVITY 630

he Vía Augusta crosses the provinces of Castellón and Valencia for 280 kilometres from the river Sénia (border with Tarragona) to Font de la Figuera (continuing on to Albacete). From Font de Figuera a branch of 170 Kms has been identified in the which, descending through the valley of the river Vinalopó, continues on to the city of Cartagena (Karthagine Spartaria), passing through Elda (Ad Elo), Castillo del río/Aspe (Aspis) and Elche (Ilici). This vertebral axis crossing the Community from North to South over 450 Kms is complemented by theT Vía Dianium, of 180 Kms. in length, that connects the coastal towns from Albalat de la Ribera to Alicante. In all, Roman civilisation left its mark along 630 Kms. On its way it passes through 107 municipal districts joining up a total of 65 towns: 47 on the Vía Augusta ‒in its passage through Castellón, Valencia and Alicante- and 18 on the Vía Dianium ‒in the provinces of Valencia and Alicante-.

18 HUELLA ROMANA EMPREMTA ROMANA

El paso de la cultura romana en su recorrido por tierras El pas de la cultura romana en el recorregut per te- valencianas puede observarse a través del restos de la rres valencianes pot observar-se a través de restes de propia calzada, que en algunos casos mantienen su se- la mateixa calçada, que, en alguns casos, mantenen la ñalización con los primitivos miliarios, restos de - senyalització amb els primitius mil·liaris, restes de man- nes, puentes, villas, arquitectura, toponimia... Los vesti- sions, ponts, viles, arquitectura, toponímia... Els vestigis gios romanos hallados en el recorrido son: romans trobats en el recorregut són: Miliarios . En la provincia de Castellón se conocen 16 mi- Miliaris . A la província de Castelló es coneixen 16 liarios, algunos desaparecidos y otros aún en su lugar de mil·liaris, alguns desapareguts i altres encara al seu lloc origen, Ayuntamiento del municipio o museos. d’origen, a l’Ajuntament del municipi o als museus. Yacimientos arqueológicos, de los que podemos des- Jaciments arqueològics, dels quals podem destacar, de tacar, de cada provincia, los siguientes: cada província, els següents: - Provincia de Castellón: Santa Uvaldesca y Villa ro- - Província de Castelló: Santa Uvaldesca i vila romana mana del Boverot (Sant Mateu); Mansio de Ildum (Vi- del Boverot (Sant Mateu); mansió d’Ildum (Vilanova lanova d’Alcolea); Villa Romana del Pla de l’Arc (La Vall d’Alcolea); vila romana del Pla de l’Arc (a Vall d’Alba); d’Alba); Villa Romana de Aiguamolls (Vilafamés); Villa vila romana d’Aiguamolls (Vilafamés); vila romana el romana “El Palau” (Borriana); Villa romana de Benicató Palau (Borriana); vila romana de Benicató (Nules); vila (Nules); Villa Romana de L’Alqueria (Moncofa); Villa Ro- romana de l’Alqueria (Moncofa); vila romana l’Alter mana L’Alter (); Villa Romana (La Llosa); Punt del (Xilxes); vila romana (la Llosa); Punt del Cid i estanys Cid y Estanys d’Almenara (Almenara). d’Almenara (Almenara).

ROMAN IMPRINTS

The passage of Roman culture on its way through Valencian lands can be observed in the remains of the roadway itself, which in some cases maintains its signposting with original milestones, the remains of mansions, bridges, villas, architec- ture, toponymy... Roman remains found on the route are: Milestones. 16 milestones are known of in the province of Castellón, some now missing and others in their original setting or in museums or Town Halls. Archaeological sites, of which, for each province, we should mention the following: - Province of Castellón: Santa Uvaldesca and Roman villa of Boverot (Sant Mateu); Mansion of Ildum (Vilanova d’Alcolea); Roman villa of Pla de l’Arc (La Vall d’Alba); Roman villa of Aiguamolls (Vilafamés); Roman villa of “El Palau” (Burriana); Roman villa of Benicató (Nules); Roman villa of L’Alqueria (Moncofa); Roman villa of L’Alter (Xilxes); Roman villa of (La Llosa); Punt del Cid and Estanys d’Almenara (Almenara).

Miliarios, restos de Mil·liaris, restes de Milestones, remains of pavimento de la calzada paviment de la calçada original roman road paving, original romana, original romana, archeological yacimientos arqueológicos, jaciments arqueològics, sites, architecture, arquitectura, toponimia, arquitectura, toponímia, toponymy, remains of vestigios de mansiones, vestigis de mansions, mansions, bridges, villas... puentes, villas... ponts, viles... all constitute the heritage constituyen el patrimonio constituïxen el patrimoni remaining from the passage que se conserva sobre el que es conserva sobre el pas of roman civilisation paso de la civilización romana de la civilització romana through the Valencia por la Comunitat Valenciana. per la Comunitat Valenciana. Community.

19 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

ARCO ROMANO DE CABANES

El arco romano de Cabanes es el elemento más importante de la Vía Augusta a su paso por la Comunitat Valenciana. Se trata de un monu- mento honorífico de carácter privado construi- do probablemente a principios del s. II. Además de los restos visibles se conservan también un buen número de sillares y de fragmentos de la cornisa.

L’ARC ROMÀ DE CABANES THE ROMAN ARCH OF CABANES

L’arc romà de Cabanes és l’element més im- The Roman arch of Cabanes: the most impor- portant de la Vía Augusta al seu pas per la Co- tant element of the Vía Augusta in its passa- munitat Valenciana. Es tracta d’un monument ge through the Valencia Community. This is a honorífic de caràcter privat construït probable- monument of a private nature built probably ment al principi del segle II. A més de les restes in the 2nd century. Apart from the visible re- visibles, es conserven també un bon nombre de mains, there are also a good number of stone carreus i de fragments de la cornisa. blocks and fragments of the cornice.

- Provincia de Valencia: Restos de domus en C/ Valencia - Província de València: restes de domus al c/ València de de Sagunt; restos del Circo Romano y Mausoleo de Sa- Sagunt; restes del circ romà i mausoleu de Sagunt; restes gunt; restos de la ciudad romana de Valentia (L’Almoina); de la ciutat romana de Valentia (l’Almoina); Alteret a Al- Alteret en Albalat de la Ribera; Ninfeo de la calle Sariers de balat de la Ribera; Nimfeu del carrer Sariers de Xàtiva; Ad Xàtiva; Ad Statuas en Moixent. Statuas a Moixent. - Provincia de Alicante: Puerto Romano de Lucentum; - Província d’Alacant: port romà de Lucentum; facto- factorías de salazones de El Verger, Calp, Xàbia; Ilici- ries de saladures del Verger, Calp, Xàbia; Ilici-l’Alcúdia- L’Alcudia-Elx; Villa romana de L’Albir en L’Alfàs del Pí; Elx; vila romana de l’Albir a l’Alfàs del Pi; Alonae. La Vila Alonae. La Vila Joiosa y yacimientos en Dénia. Joiosa i els jaciments a Dénia. Restos de pavimento: en Castelló, se conserva el traza- Restes de paviment: a Castelló, es conserva el traçat do exacto del vial romano, entre Sant Joan del Pas y la exacte del vial romà, entre Sant Joan del Pas i la Pobla Pobla Tornesa. En la provincia de Valencia también se Tornesa. A la província de València també s’ha trobat ha encontrado calzada urbana en la Plaza Morería de calçada urbana a la plaça de la Moreria de Sagunt i a la Sagunt y en la provincia de Alicante hay que destacar el província d’Alacant cal destacar el pont romà a Gata de puente romano en Gata de Gorgos. Gorgos.

- Province of Valencia: Remains of house on C/ Valencia in Sagunt; remains of the Roman circus and Mausoleum in Sagunt; remains of the Roman town of Valentia (L’Almoina); Alteret in Albalat de la Ribera; Ninfeo in calle Sariers of Xàtiva; Ad Statuas in Moixent. - Province of Alicante: Roman port of Lucentum; salting works of El Verger, Calp, Xàbia; Ilici- L’Alcudia-Elx; Roman villa of L’Albir in L’Alfàs del Pí; Alonae. La Vila Joiosa and archaeological sites in Dénia. Remains of paving: In Castellón, the exact route of the Roman roadway between Sant Joan del Pas and Pobla Tornesa is still intact. In the province of Valencia the urban roadway has also been identifi ed in the la Plaza Morería de Sagunt and, in the province of Alicante, the roman bridge in Gata de Gorgos is particularly worthy of mention.

20 UN CAMINO DE ENCUENTROS UN CAMÍ DE TROBADES

Por otro lado, el recorrido por este trayecto permiti- D’altra banda, el recorregut per este trajecte permetrà rá entender al caminante los motivos por los que ya al caminant entendre els motius pels quals ja va ser fue elegido por grandes civilizaciones. Fundada por triat per les grans civilitzacions. Fundada pels ibers, los iberos, los romanos no fueron los únicos en apro- els romans no van ser els únics a aprofi tar-la: els van vecharla: les precedieron los griegos, fenicios, carta- precedir els grecs, els fenicis, els cartaginesos; i els van gineses; y les siguieron los cristianos y musulmanes. seguir els cristians i els musulmans. Tots ells atrets, Todos ellos atraídos, quizás, por las posibilidades de potser, per les possibilitats de comunicació que per- comunicación que permitía el lugar, sus tierras fértiles, metia el lloc, les terres fèrtils, la proximitat al mar, el su cercanía al mar, su clima. Después de conquistar y clima. Després de conquistar i controlar el territori, controlar el territorio, querrán habitarlo y poco a poco voldran habitar-lo i, a poc a poc, es consolidaran a la irán consolidándose al borde del camino las ciudades vora del camí les ciutats i les poblacions més impor- y poblaciones más importantes. Cada cultura, cada ci- tants. Cada cultura, cada civilització, ha deixat la seua vilización, ha dejado su aportación, su huella, sus sa- aportació, la seua empremta, els seus sabors, els seus bores, sus costumbres, su recuerdo en plazas, museos, costums, el seu record en places, museus, teatres, ca- teatros, calles, barrios, castillos, palacios, iglesias, con- rrers, barris, castells, palaus, esglésies, convents, fonts, ventos, fuentes, campanarios, pinturas... que otorgan campanars, pintures..., que atorguen al camí un ex- al camino un excepcional interés histórico y cultural. cepcional interés històric i cultural. La Vía Augusta a la La Vía Augusta en la Comunitat Valenciana pretende Comunitat Valenciana pretén ser molt més que la re- ser mucho más que la recuperación de una calzada cuperació d’una calçada romana; proposa ser el punt romana; propone ser el punto de partida con el que de partida amb el qual gaudir de tots i cada un dels tre- disfrutar de todos y cada uno de los tesoros (medio- sors (mediambientals, historicoarqueològics, culturals, ambientales, arqueológicos históricos, culturales, gas- gastronòmics...) que, a hores d’ara, poden trobar-se en tronómicos...) que, a día de hoy, pueden encontrase en este recorregut. este recorrido. Esta informació està arreplegada en el llibre Quadern Esta información, queda recogida en el libro Cuaderno de Viatge. La Vía Augusta al seu pas per la Comunitat de Viaje. La Vía Augusta a su paso por la Comunidad Valenciana, coordinat per Guillermo Morote i editat Valenciana, coordinado por Guillermo Morote y edita- per la Generalitat Valenciana. do por la Generalitat Valenciana.

A MEETINGS ROAD

In addition, the path taken by this roadway will allow the walker to understand the reasons why it was chosen by great civilisations. Founded by the , the Romans were not the only ones to make use of it: before them were the Greeks, Phoenicians, and Carthaginians; and after them the Christians and Moslems. All were attracted, perhaps, by the possibili- ties of communication that this place, its fertile lands, its proximity to the sea and its climate off ered. After conquering and controlling the territory they then began to settle there, the more important cities and towns gradually being established along its path. Every culture, each civilisation, made its contribution, its imprint, its own tastes, its customs, its legacy in squares, museums, theatres, streets, districts, castles, palaces, churches, convents, fountains, bell towers, paintings... all of which provides the route with its exceptional historical and cultural interest. The Vía Augusta project in the Valencia Community seeks to do much more than the merely recuperate a Roman roadway; it seeks to provide a setting off point for enjoying each and every one of its treasures (environmental, archaeological, historical, cultural, gastronomic...) which, today can be found along its route. Information on this can be found in the book Cuaderno de Viaje. La Vía Augusta a su paso por la Comunidad Valenciana, coordinated by Guillermo Morote and published by the Generalitat Valenciana.

21 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

ESPACIOS PROTEGIDOS ESPAIS PROTEGITS PROTECTED AREAS

La Vía Augusta a lo largo de su recorrido por las tres provincias de la Comunitat Valenciana atravie- sa o limita con los siguientes espacios protegidos: L’Albufera, La Serra de Corbera, La Marjal de la Safor, Fondó d’Elx-Crevillent, La Sierra de Escalona, El Montgó, Montañas de la Marina, Parque Natural Se- rra Gelada, Río Millars, Río Serpis y su entorno, anti- guo trazado del ferrocarril Alcoi / Gandia. Por otro lado es destacable la conexión de la Vía Au- gusta con la Red de Senderos de la Comunitat Va- lenciana, comunicando con 8 senderos de largo re- corrido, 8 de pequeño recorrido y con dos senderos locales.

La Vía Augusta al llarg del seu recorregut per les tres províncies de la Comunitat Valenciana travessa o li- mita amb els espais protegits següents: l’Albufera, la serra de Corbera, la marjal de la Safor, el Fondó d’Elx-Crevillent, la serra d’Escalona, el Montgó, les muntanyes de la Marina, el Parc Natural de la Serra Gelada, el riu Millars, el riu Serpis i el seu entorn, l’antic traçat del ferrocarril Alcoi / Gandia. D’altra banda, cal destacar la connexió de la Vía Au- gusta amb la xarxa de sendes de la Comunitat Valen- ciana, que comunica amb 8 sendes de llarg recorre- gut, 8 de xicotet recorregut i amb dos sendes locals.

The Vía Augusta, all along its route through the pro- vinces of the Valencia Community, crosses or bor- ders the following protected areas: L’Albufera, La Serra de Corbera, La Marjal de la Safor, Fondó d’Elx- Crevillent, La Sierra de Escolana, El Montgó, Monta- ñas de la Marina, Parque Natural Serra Gelada, Río Millars, Río Serpis and its surroundings, the former route of the Alcoi / Gandia railway. Outstanding, furthermore, is the connection bet- ween the Vía Augusta and the Network of Footpaths of the Valencia Community, linking up 8 long distan- ce footpaths, 8 short ones and 2 local tracks.

Ruinas del foro de Sagunt. Foto: Guillermo Morote.

Ruïnes del fòrum de Sagunt. Foto: Guillermo Morote.

Ruins of Sagunto forum. Photo: Guillermo Morote.

22 Un proyecto de largo recorrido Un projecte de llarg recorregut A long-term project

Camí dels Romans. Foto: G. Morote.

Camí dels Romans. Foto: G. Morote.

Camí dels Romans. Photo: G. Morote.

23 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

on el Plan Director de Recuperación de la Vía mb el Pla Director de Recuperació de la Vía Augusta, la Conselleria d’Infraestructures i Augusta, la Conselleria d’Infraestructures i Transport, desde la Divisió d’Arquitectura Transport, des de la Divisió d’Arquitectura i Infraestructures Urbanes de la Direcció i Infraestructures Urbanes de la Direcció General d’Obres Públiques pretende re- General d’Obres Públiques, pretén recu- Ccuperar, revalorizar y adecuar este camino para uso y Aperar, revalorar i adequar este camí per a l’ús i el gaudi disfrute de los ciudadanos, que podrán discurrir por dels ciutadans, que el podran recórrer a peu (per mitjà el mismo a pie (mediante un tranquilo paseo, footing, d’un tranquil passeig, fúting, recorregut senderista, recorrido senderista, etc.), en bicicleta o a caballo. etc.), amb bicicleta o a cavall. Se pretende habilitar un recorrido sosegado y sosteni- Es pretén habilitar un recorregut assossegat i soste- ble por nuestros paisajes, con la restitución de las ne- nible pels nostres paisatges, amb la restitució de les cesarias instalaciones de apoyo tales como albergues, necessàries instal·lacions de suport com ara albergs, centros de interpretación, áreas de descanso, que ha- centres d’interpretació, àrees de descans, que facen gan resurgir la vitalidad e importancia que la calzada ressorgir la vitalitat i la importància que la calçada va supuso en su día. tindre al seu dia. Los objetivos perseguidos pueden resumirse en los Els objectius perseguits poden resumir-se en els siguientes puntos: punts següents: - Regenerar su papel vertebrador de asentamientos y - Regenerar el seu paper vertebrador d’assentaments eje de transmisión e intercambio de comercio, cultu- i eix de transmissió i intercanvi de comerç, cultura, ra, información y religión. informació i religió. - Sumarse a similares actuaciones iniciadas por el resto - Sumar-se a semblants actuacions iniciades per la res- de países y regiones del Mediterráneo. ta de països i regions del Mediterrani. - Posibilitar un gran recorrido por nuestros paisajes, - Fer possibilitar un gran recorregut pels nostres pai- con continuidad en toda la Comunitat Valenciana, satges, amb continuïtat a tota la Comunitat Valencia- de carácter eco-turístico y cultural, de tránsito libre y na, de caràcter ecoturístic i cultural, de trànsit lliure i saludable, para uso de caminantes, ciclistas y jinetes. saludable, per a l’ús de caminants, ciclistes i genets. - Confi gurar un eje dinamizador de actuaciones com- - Confi gurar un eix dinamitzador d’actuacions com- plementarias y compatibles, atractivo para dota- plementàries i compatibles, atractiu per a dotacions ciones de servicios (albergues, áreas de descanso e de servicis (albergs, àrees de descans i informació...) i información...) y recreo (alquiler de bicicletas / caba- recreació (lloguer de bicicletes / cavalls, botigues i ta- llos, tiendas y talleres de artesanía, tiendas de pro- llers d’artesania, botigues de productes de la zona...) ductos de la zona...).

y means of the Vía Augusta Recuperation Project, the Regional Ministry of Infrastructures and Transport of the Public Works Department, is seeking to recuperate, revalue and make this road suitable for the use and enjo- yment of the public, who will be able to go along it on foot (a gentle stroll, jogging, rambling route, etc), by bicycle or on horseback. The objective is to provide a peaceful and sustainable route through our countryside by providing the neces- Bsary support facilities, such as hostels, information centres, rest areas, that will restore the vitality and importance that this roadway had in its own day. The aims set can be summarised as follows: - To regenerate its role as a link between settlements and an axis for the transmitting and exchange of trade, culture, information and religion. - To join similar activities begun by other countries and regions of the Mediterranean. - To provide a long continuous route through the countryside of the Valencia Community, of an eco-tourist and cultural nature, of free and healthy transit, for use by walkers, cyclists and horse-riders. - To lay out a dynamic axis of complementary and compatible activities, attractive for service facilities (hostels, rest areas and information...) and recreation (bike/horse hire, shops and craft workshops, local product shops...).

24 Para su consecución se han tenido en cuenta dos as- Per a la seua consecució s’han tingut en compte dos pectos fundamentales: aspectes fonamentals: - La perspectiva monumental que presenta la Vía Ro- mana como un monumento destinado a ser conoci- - La perspectiva monumental que presenta la via ro- do, protegido y puesto en valor. mana com un monument destinat a ser conegut, - La identifi cación de la Vía Romana como un itinerario protegit i posat en valor. antiguo, con la posibilidad para los actuales usuarios - La identifi cació de la Via Romana com un itinerari an- de volver a transitar por el mismo camino de sus an- tic, amb la possibilitat per als actuals usuaris de tor- tepasados. nar a transitar pel camí dels seus avantpassats. Las etapas primitivas en las que se dividía la Vía Ro- Les etapes primitives en què es dividia la Via Romana mana en la Comunitat Valenciana (nueve) se han re- a la Comunitat Valenciana (nou) s’han reestructurat estructurado en 29 estaciones. Para ello, se ha tenido en 29 estacions. Per a això, s’han tingut en compte en cuenta aspectos como las zonas de interés de cada aspectes com les zones d’interés de cada etapa (na- etapa (naturales, de ocio, monumentales...), condicio- turals, d’oci, monumentals...), condicions ambientals i nes ambientales y climáticas del recorrido y grado de climàtiques del recorregut i grau de difi cultat. difi cultad.

To do so, two fundamental aspects have had to be taken into consideration: - The monumental perspective that the Via Romana presents as a monument destined to be known, protected and appre- ciated. - The identifi cation of the Via Romana as an ancient route with the possibility for people today to use once again the same route as their ancestors. The original stages in which the Via Romana is divided in the Valencia Community (nine) have been restructured into 29 stations. To do so aspects such as areas of specifi c interest in each stage (natural, leisure, monumental...), the environmen- tal and climatic conditions of the route and the degree of diffi culty have been taken into consideration.

Este es un proyecto sobre la comunicación entre los pueblos, sobre los intercambios de bienes y de ideas, sobre el Mediterráneo y sus civilizaciones. Es un proyecto sobre y para los viajantes, los paseantes, para nosotros.

This is a project about communication between towns, the exchange of ideas and goods, the Mediterranean and its Civilisations. It is a project about and for travellers, passers-by, us.

Este és un projecte sobre la comunicació entre els pobles, sobre els intercanvis de béns i d’idees, sobre el Mediterrani i les seues civilitzacions. És un projecte per als viatjants, per als passejants, per a nosaltres.

25 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

ÁMBITO EUROPEO ÀMBIT EUROPEU EUROPEAN SETTING

La iniciativa de recuperar el trayecto de la Vía Augusta a su paso por la Comunitat Valen- ciana no es aislada ni improvisada, sino que se enmarca dentro de un programa global de intervenciones por el que quince regiones de Europa de cuatro países diferentes (Francia, España, Italia, Grecia) crearon, en 1998, una red de colaboración conjunta con el objetivo común de salvaguardia y valorización de este viejo patrimonio. Esta red de colaboradores, información e intercambios permitió apoyar los proyectos pilotos existentes, movilizar las regiones en torno a este patrimonio y constituir una base de refl exión común. El compromiso de la Generalitat Valenciana por recuperar esta calzada histórica quedó plasmado a través de la “Declaración de apoyo relativa a las vías a Roma en el proceso de construcción de Europa” suscrito por el Molt Honorable President, Francisco Camps Ortiz. También dejaron constancia de este acuerdo representantes del Consejo Europeo, de la Co- misión Europea, de la UNESCO, del Estado Vaticano, de los Estados Miembros y de diferentes regiones de Europa.

La iniciativa de recuperar el trajecte de la Vía Augusta al seu pas per la Comunitat Valenciana no és aïllada ni improvisada, sinó que s’emmarca dins d’un programa global d’intervencions pel qual quinze regions d’Europa de quatre països diferents (França, Espanya, Itàlia, Grècia) van crear, en 1998, una xarxa de col·laboració conjunta amb l’objectiu comú de salvaguarda i valoració d’este vell patrimoni. Esta xarxa de col·laboradors, informació i intercanvis, va permetre donar suport als projectes pilots existents, mobilitzar les regions al voltant d’este patrimoni i constituir una base de refl exió comuna. El compromís de la Generalitat Valenciana per recuperar esta calçada històrica va quedar plasmat a través de la “Declaració de Suport Relativa a les Vies a Roma en el Procés de Construcció d’Europa”, subscrit pel president, Francisco Camps Ortiz. També van deixar constància d’este acord representants del Consell Europeu, de la Comissió Europea, de la UNESCO, de l’Estat Vaticà, dels estats membres i de diferents regions d’Europa.

The initiative to recuperate the route of the Vía Augusta in its passage through the Valencia Community is neither an isolated or improvised idea, but forms part of a global programme of interventions for which fi fteen regions of Europe from four diff erent countries (, Spain, Italy and Greece) created, in 1998, a joint collaboration network with the common aim of safeguarding and raising awareness of this ancient heritage. This network of collabo- rators, information and exchanges has allowed us to support the existing pilot projects, to mobilize the regions around this heritage and to build up a base of common ideas. The commitment of the Valencia Regional Government to recuperating this historic road- way is stated in the “Declaration of support concerning the roads to Rome in the process of building Europe” signed by the Right Honourable President Francisco Camps Ortiz. Also declaring their support for this agreement are representatives of the European Council, the European Commission, UNESCO, the Vatican, the Member States and diff erent regions of Europe.

26 Etapas en la Comunitat Valenciana Etapes a la Comunitat Valenciana Stages in the Valencia Community

DISTANCIA ETAPA APROX. KM. DE NORTE A SUR TRAMO ESTACIÓN DISTANCIA ETAPA TRAMO ESTACIÓN DE NORTE A SUR APROX. KM. SECTION STATION NORTH TO SOUTH DISTANCE STAGE APPROX. KM. 1 Río Sènia - Traiguera 18 Font de la Salut 2 Traiguera - La Salzadella 25 Mas d’En Rieres La Salzadella - 3 Les Coves de Vinromà 17 Ildum / Els Hostalots Les Coves de Vinromà - 4 Cabanes 12 Cabanes 5 Cabanes - Borriol 17 Borriol

6 Borriol - Nules 25 Nules VÍA AUGUSTA 7 Nules - Sagunt 25 Cabeçolet 8 Sagunt - València 27 València 9 València - Albalat de la Ribera 32 Albalat de la Ribera 10 Albalat de la Ribera - Xàtiva 28 Xàtiva 11 Xàtiva - Montesa 14 Montesa 12 Montesa - Moixent 13 Moixent Moixent - 13 La Font de la Figuera 16 La Font de la Figuera La Font de la Figuera - 14 Villena 25 Villena 15 Villena - Monòver 27 Monòver 16 Monòver - Elx 26 Ilici 17 Elx - Rojales 22 Rojales Rojales - San Miguel de las Sa- 18 San Miguel de las Salinas 16 linas San Miguel de las Salinas - 19 19 Pilar de la Horadada

Albalat de la Ribera ‒ 1 Tavernes de la Valldigna 25 La Valldigna Tavernes de la Valldigna - 2 Gandia 14 Gandia 3 Gandia ‒ El Verger 22 El Verger 4 El Verger ‒ Xàbia 24 Xàbia 5 Xàbia ‒ Calp 21 Calp

6 Calp ‒ L’Alfàs del Pi 18 L’Alfàs del Pí DIANIUM 7 L’Alfàs del Pi ‒ La Vila Joiosa 16 La Vila Joiosa 8 La Vila Joiosa - El Campello 23 El Campello VÍA 9 El Campello - Alacant 20 Alacant 10 Alacant - Elx 23 Ilici

27 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

Plan Director Pla Director MasterPlan

Excavación en la zona “Partida dels Bufadors” (Vilafamés). Foto: F. Arasa.

Excavació a la zona partida dels Bufadors (Vilafamés). Foto: F. Arasa.

Excavation in the “Partida dels Bufadors” area (Vilafamés). Photo: F. Arasa.

28 a Conselleria d’Infraestructures i Transport a Conselleria d’Infraestructures i Trans- elabora un Plan Director que recoge la es- port elabora un pla director que arreplega tructura, planifi cación y gestión de los obje- l’estructura, la planifi cació i la gestió dels ob- tivos planteados con este proyecto. El trabajo jectius plantejats amb este projecte. El treball realizado hasta la fecha se ha basado, princi- realitzat fi ns a la data s’ha basat, principal- palmente,L en una primera identifi cación del trazado ment,L en una primera identifi cació del traçat romà a romano en la Comunitat Valenciana. Para ello, se ha la Comunitat Valenciana. Per a això, s’ha partit dels es- partido de los estudios histórico-arqueológicos dispo- tudis historicoarqueològics disponibles (especialment nibles (especialmente los trabajos de Guillermo Moro- els treballs de Guillermo Morote i Ferran Arasa.) te y Ferran Arasa). L’estudi realitzat ha deixat patent com al llarg dels El estudio realizado ha dejado patente cómo a lo largo segles la calçada ha tingut transformacions i abandó de los siglos la calzada ha sufrido transformaciones y per la creació de noves infraestructures adaptades als abandono por la creación de nuevas infraestructuras nous mitjans de transport, la qual cosa ha suposat ca- adaptadas a los nuevos medios de transporte, lo cual sos de destrucció, invasió, soterrament o modifi cació Excavación en la zona “Partida dels ha supuesto casos de destrucción, invasión, soterra- d’esta en algun tram. La recuperació, tal com es mostra Bufadors” (Vilafamés). Foto: F. Arasa. miento o modifi cación de ella en algún tramo. La recu- més avant, executarà la solució més adequada a cada peración, tal y como se muestra más adelante, ejecu- cas i prioritzarà sempre la continuïtat del recorregut. tará la solución más adecuada a cada caso priorizando A partir d’ací, els passos principals que planteja el Pla siempre la continuidad del recorrido. Director comencen amb la verifi cació arqueològica de A partir de aquí, los pasos principales que plantea el la traça per a portar a terme, a continuació, la recupera- Plan Director comienzan con la verifi cación arqueoló- ció del traçat d’acord amb les cinc situacions preesta- gica de la traza para llevar a cabo, a continuación, la blides. Cada etapa estarà dotada amb les instal·lacions, recuperación del trazado de acuerdo a las cinco situa- la senyalització i la informació necessàries. El projecte ciones preestablecidas. Cada etapa estará dotada con fi nalitzarà amb la fase de promoció d’este. La conser- las instalaciones, señalización e información necesa- vació del camí i la seua posada en valor serà assumida rias. El proyecto fi nalizará con la fase de promoción per la Conselleria d’Infraestructures i Transport. del mismo. La conservación del camino y su puesta en La principal font de fi nançament per a la recuperació valor será asumida por la Conselleria d’Infraestructures de la Vía Augusta procedirà d’una partida a càrrec de i Transport. l’1% dels pressupostos dels contractes d’obra pública La principal fuente de fi nanciación para la recuperación de la Conselleria d’Infraestructures i Transport. de la Vía Augusta procederá de una partida con cargo al 1% de los presupuestos de los contratos de obra pú- blica de la Conselleria d’Infraestructures i Transport.

he Regional Ministry of Infrastructures and Transport has drawn up a Master Plan that includes the structure, plan- ning and management of the aims set for this project. The work undertaken to date has been based mainly on the identifi cation of the Roman roadway in the Valencia Community. To do so, the setting-off point was provided by the historical-archaeological studies available (especially the work of Guillermo Morote and Ferran Arasa). The study carried out has made it clear how, over the centuries, this roadway has suff ered transformations and Tneglect due to the creation of new infrastructures suited to new means of transport. This has resulted in cases of destruc- tion, invasion, burial or modifi cations to some sections. Recuperation, as explained later, will involve the most appropriate solution for each situation, always giving priority to the continuity of the route. From there, the main steps that the Master Plan puts forward begin with the archaeological verifi cation of the roadway in order to then undertake its recuperation in accordance with the fi ve pre-established situations. Each stage will be provi- ded with the necessary installations, signposting and information. The project will end with an awareness-raising stage. Conservation of the roadway and raising awareness of it will be the responsibility of the Regional Ministry of Infrastructures and Transport. The main source of fi nance for recuperating the Vía Augusta will come from a 1% charge on budgets for public works con- tracts of the Regional Ministry of Infrastructures and Transport.

29 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

Excavación de la Vía Augusta en 1979 en La Jana Vía Augusta descubierta en la zona de les Ventes en Moixent (Castelló). Foto: Guillermo Morote. (València). Foto: David López.

Excavació de la Vía Augusta en 1979 a la Jana Vía Augusta descoberta a la (Castelló). Foto: Guillermo Morote. zona de les Ventes a Moixent (València). Foto: David López.

Excavation of the Vía Augusta in 1979 in La Jana Vía Augusta uncovered in the area of les Ventes in Moixent (Valen- (Castellón). Photo: Guillermo Morote. cia). Photo: David López.

hipótesis inicial del trazado de la Vía Augusta.

Hipòtesi inicial del traçat de la Vía Vugusta.

initial hypothesis on the route of the vía augusta.

Recorrido de la Vía Augusta y de la Vía Dianium en la Comunitat Valenciana.

Recorregut de la Vía Augusta i de la Vía Dianium a la Comunitat Valenciana. Route of the Vía Augusta & of the Vía Dianium in the Valencia Community.

30 ACTUACIONES DE RECUPERACIÓN ACTUACIONS DE RECUPERACIÓ

El Plan Director propone las siguientes fases sucesivas El Pla Director proposa les fases successives següents para la específi ca recuperación de la calzada. per a l’específi ca recuperació de la calçada.

FASE I. VERIFICACIÓN ARQUEOLÓGICA DE LA TRAZA FASE I. VERIFICACIÓ ARQUEOLÒGICA DE LA TRAÇA DE DE LA CALZADA. LA CALÇADA. Se realizarán prospecciones y catas arqueológicas en Es realitzaran prospeccions i sondatges arqueològics los tramos del recorrido para ratifi car la correcta ubi- en els trams del recorregut per a ratifi car la correcta cación de la calzada. ubicació de la calçada.

FASE II. RECUPERACIÓN DE LA CALZADA FASE II. RECUPERACIÓ DE LA CALÇADA Y SEÑALIZACIÓN. I SENYALITZACIÓ. De los resultados de la fase I se delimitará el tramo a Dels resultats de la fase I es delimitarà el tram que ejecutar y el tipo de actuaciones para la contratación s’ha d’executar i el tipus d’actuacions per a la con- del proyecto y consiguiente ejecución de la obra. tractació del projecte i consegüent execució de La intervención estará en función del estado de uso y l’obra. conservación. Según los trabajos realizados pueden La intervenció estarà en funció de l’estat d’ús i con- darse tres situaciones: servació. Segons els treballs realitzats poden donar- - Estado de abandono, se tres situacions: - Estado en uso compatible con la recuperación - Estat d’abandó. (senda, vía pecuaria, camino...), - Estat en ús compatible amb la recuperació (sen- - Estado en uso no compatible con su recupera- da, camí ramader, camí...). ción. Uso de tráfi co motorizado (carretera, auto- - Estat en ús no compatible amb la seua recupe- vía, autopista...). ració. Ús de trànsit motoritzat (carretera, autovia, A partir de aquí se han diferenciado cinco actuacio- autopista...). nes sobre las que se basarán los proyectos construc- A partir d’ací s’han diferenciat cinc actuacions sobre tivos posteriores. les quals es basaran els projectes constructius pos- teriors.

RECUPERATION ACTIVITIES

The Master Plan proposes the following consecutive stages specifi cally for recuperating the roadway.

STAGE I. ARCHAEOLOGICAL VERIFICATION OF THE ROUTE OF THE ROADWAY. Explorations and archaeological samples will be undertaken on sections of the routes in order to check the correct loca- tion of the roadway.

STAGE II. RECUPERATION OF THE ROADWAY AND SIGNPOSTING. From the results of stage I, the section to be treated and the type of action required will be determined in order to draw up a project contract and so undertake the work. The intervention will depend on the state of use and conservation. According to the work already undertaken three states will arise: - State of abandon, - State in use but compatible with recuperation (path, bridleway, track...) - State in use but incompatible with recuperation‒ used by motor traffi c (road, dual-carriageway, motorway...). From here, fi ve situations have been defi ned on which the later building projects will be based.

31 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

La señalización específi ca identifi cará la Vía Augusta ofreciendo en cada etapa información de interés.

La senyalització específi ca identifi carà la Vía Augusta i oferirà en cada etapa informació d’interés.

Specifi c signposting will diff erentiate the Vía Augusta and provide information of interest at each stage.

SEÑALIZACIÓN DEL CAMINO SENYALITZACIÓ DEL CAMÍ SIGNPOSTING OF THE ROADWAY

Con el objetivo de que los usuarios distingan y se muevan por la Vía con la mayor comodidad y seguridad se dis- pondrá a lo largo del camino de la correspondiente señalización. Ésta se ha dividido en dos grupos. Por un lado el grupo de señales establecidas por el Reglamento General de Circulación que serán aplicables a este trazado con las correspondientes conexiones con otras vías e infraestructuras. Por otro lado, se dispondrá una señalización específi ca y uniforme para que el caminante, jinete o ciclista pueda discurrir por este camino con facilidad. En este bloque cabe distinguir la colocación de dos elementos principales: - Paneles informativos, explicativos, indicativos etc. Se ubicarán a lo largo del recorrido con información de cada etapa, centros de interpretación, poblaciones, instalaciones, distancias... - Miliarios: Cada milla romana (1.481 m.) se señalizará a lo largo de la vía con un miliario de nueva factura.

Amb l’objectiu que els usuaris distingisquen i es moguen per la Via amb la major comoditat i seguretat es dispo- sarà al llarg del camí la corresponent senyalització. Esta s’ha dividit en dos grups. D’una banda, el grup de senyals establits pel Reglament General de Circulació que seran aplicables a este traçat amb les corresponents connexions amb altres vies i infraestructures. D’altra banda, es disposarà una senyalitza- ció específi ca i uniforme perquè el caminant, genet o ciclista puga transitar per este camí amb facilitat. En este bloc cal distingir la col·locació de dos elements principals: - Plafons informatius, explicatius, indicatius etc. S’ubicaran al llarg del recorregut amb informació de cada etapa, centres d’interpretació, poblacions, instal·lacions, distàncies... -Mil·liaris: cada milla romana (1.481 m) se senyalitzarà al llarg de la via amb un mil·liari de nova factura.

So that users may find their way and move along the Via with the greatest of ease and safety, the co- rresponding signposting will be installed along the way. This has been divided into two groups. On the one hand, the group of signs established by the General Traffic Regulations that will be applicable to this roadway at corresponding connections with other roads and infrastructures. On the other hand, specific and uniform signposting will be installed so that the walker, horse rider or cyclist can travel along this roadway at ease. In this group, the placing of two main elements is worthy of particular mention: - Information, indication and explanatory panels, etc. These will be positioned along the route with informa- tion on each stage about information centres, towns, installations, distances... - Milestones: every Roman mile (1,481 m) will be signalled along the route with a reproduction milestone.

32 SECCIÓN TIPO SECCIÓ TIPUS SECTION TYPE SECCIÓN TIPO SECCIÓ TIPUS SECTION TYPE ESQUEMA ESQUEMA SCHEME

Conservación de tramos en roca: se realizarán labores de desbroce y retirada de tierra vegetal.

Conservació de trams en roca: es realitzaran labors de desbrossament A i retirada de terra vegetal.

Conservation of rock sections: The tasks of clearing and removing un- dergrowth will be undertaken.

Vía en uso compatible con la recuperación: adecuación del camino en uso actualmente (por tratarse de camino, senda, vía pecuaria etc) mediante saneo de blandones o ampliación de la plataforma, según el caso.

Via en ús compatible amb la recuperació: adequació del camí en ús actualment (per tractar-se de camí, senda, camí ramader, etc.) per mi- WORK SOLUTION B tjà de sanejament de flonjalls o ampliació de la plataforma, segons el cas. 4,50 Roadway in use but compatible with recovery: preparation of the currently used roadway (whether road, path, bridleway, etc.) by re- DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL pairing potholes or by raising the roadway, depending on each case.

3 2

Restos de Vía Augusta sin uso actualmente para el tránsito: Se protege- 30 cm SUELO ADECUADO 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL rán y conservarán los restos de la vía original mediante la disposición DETALLE A de un geotextil para separar los restos originales del relleno dispuesto b c 2% 2% en la actuación. Sobre el geotextil se construirá el fi rme con una capa 11 3 11 de 20 cm de zahorra artifi cal dispuesta sobre un mínimo de 30 cm de 2 suelo adecuado.

GEOTEXTIL RESTOS VIA ROMANA SIN PAVIMENTO Restes de la Vía Augusta sense ús actualment per al trànsit: es protegiran 4,20 m i es conservaran les restes de la via original per mitjà de la disposició d’un geotèxtil per a separar les restes originals del reblert disposat en

SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA C l’actuació. Sobre el geotèxtil es construirà el ferm amb una capa de 20 DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL cm de tot-u artifi cial disposat sobre un mínim de 30 cm de sòl adequat. 10 cm PAVIMENTO LOSAS IRREGULARES

3 2 Remains of the Vía Augusta without current transitory use: the remains of the original roadway will be protected and conserved by incorporating a 30 cm SUELO ADECUADO geotextile layer to separate the original remains from the in-fi ll used during 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL DETALLE A the repair process. The road foundations will be laid on top of the geotex- b c tile, consisting of a 20 cm layer of crushed aggregate on at least 30cms of 2% 2% 11 ballast. 3 11 2 Restos de Vía Augusta sin uso actualmente de tramos enlosados: se

completará el trazado con una sección con firme pavimentado con GEOTEXTIL RESTOS VIA ROMANA SIN PAVIMENTO losas. 4,20 m

DETALLE A Restes de la Vía Augusta sense ús actualment de trams enllosats: es BORDILLO PIEDRA NATURAL D completarà el traçat amb una secció amb ferm pavimentat amb lloses.

SOLUCIÓN CONSTRUCTIVA 3 2

Remains of slabbed sections of the Vía Augusta with no current use: 30 cm SUELO ADECUADO the roadway will be completed with a section of slab-paved surface. 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL

DETALLE A b c 2% 2% Reconstrucción total de la vía: Reconstrucción de la vía por el trazado 11 3 11 identificado o construcción de una vía anexa a la carretera o autovía 2 de 3 m de ancho con un firme compuesto por 20 cm de zahorra artifi- cial sobre un mínimo de 30 cm de suelo adecuado.

4,20 m Reconstrucció total de la via: reconstrucció de la via pel traçat iden- tificat o construcció d’una via annexa a la carretera o autovia de 3 m AUTOVÍA VÍA DE SERVICIO E d’amplària amb un ferm compost per 20 cm de tot-u artificial sobre un CERRAMIENTO DETALLE A

2% DETALLE A 3 2 mínim de 30 cm de sòl adequat. 2% 3 CUNETA 3,00 2 VARIABLE CUNETA VARIABLE 3,00 VIA AUGUSTA

DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL Total reconstruction of the roadway: Reconstruction of the roadway DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL

3 CARRETERA / CAMINO 2 3 along the identified path or construction of a new roadway next to 2

30 cm SUELO ADECUADO 30 cm SUELO ADECUADO the road or dual-carriageway of 3m in width and with foundations 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL 20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL consisting of 20 cms of crushed aggregate on a minimum of 30 cms DETALLE A 2% 3 of ballast. 2

CUNETA VARIABLE 3,00 VIA AUGUSTA

DETALLE A BORDILLO PIEDRA NATURAL

3 33 2

30 cm SUELO ADECUADO

20 cm ZAHORRA ARTIFICIAL Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

FASE III. IMPLANTACIÓN DE EQUIPAMIENTOS. FASE III. IMPLANTACIÓ D’EQUIPAMENTS. Ejecución de las edifi caciones vinculadas a uso y Execució de les edifi cacions vinculades a l’ús i al disfrute de la calzada, para asistencia a los usuarios, gaudi de la calçada, per a assistència als usuaris, con las funciones de hospedaje, información, orien- amb les funcions d’hostalatge, informació, orienta- tación, reposo, ocio, avituallamiento, etc. ció, repòs, oci, avituallament, etc. Los transeúntes podrán reposar o alojarse en alber- Els transeünts podran reposar o allotjar en albergs gues inspirados en las características de las mansio- inspirats en les mansions romanes, edifi cis estos nes romanas, edifi cios éstos de hospedaje ofi cial del d’allotjament ofi cial del món romà. S’emplaçaran mundo romano, que se emplazarán conveniente- convenientment en les àrees previstes d’estació. mente en las áreas previstas de estación. FASE IV. PROMOCIÓ. FASE IV. PROMOCIÓN. Comprén el disseny i l’execució de la museïtzació, Comprende el diseño y ejecución de la musealiza- la interpretació i la difusió dels valors culturals, his- ción, interpretación y difusión de los valores cultu- tòrics i naturals de la via romana. Inclou les accions rales, históricos y naturales de la vía romana. Incluye següents: las siguientes acciones: •El disseny, la fabricació i el muntatge de tres mòduls • El diseño, fabricación y montaje de tres módulos de d’informació per a instal·lar en cada una de les àrees información para instalar en cada una de las áreas de servici de l’autopista AP-7. de servicio de la autopista AP-7. • Confecció de fullets explicatius de les característi- • Confección de folletos explicativos de las caracte- ques de cada etapa, del seu traçat, difi cultat, dura- rísticas de cada etapa, de su trazado, difi cultad, du- ció, elements d’interés, etc. ración, elementos de interés, etc. • Peanyes amb gravats de fi guració de l’activitat en la • Peanas con grabados de fi guración de la actividad calçada i la seua signifi cació històrica. en la calzada y su signifi cación histórica. • Visites guiades per a col·lectius. • Visitas guiadas para colectivos. • Coordinació d’activitats amb altres regions • Coordinación de actividades con otras regiones de d’Espanya i d’Europa per al seu desenvolupament España y Europa para su desarrollo en común. en comú.

STAGE III. INSTALLING FACILITIES. Execution of the buildings linked to the use and enjoyment of the roadway and for assisting users by providing shelter, information, rest, leisure, food, etc. These will be positioned conveniently in the areas foreseen as stations.

STAGE IV. PROMOTION. This includes the design and execution of the museumization, interpretation and diffusion of the cultural, historical and natural values of the Roman road. It includes the following actions: • The design, manufacturing and mounting of three information modules to be installed in each service area of the AP-7 motorway. • Printing of leafl ets explaining the characteristics of each stage, of its route, its diffi culty, duration, items of interest, etc. • Stands with engravings showing activities on the roadway and explaining their historical significance. • Guided tours for groups. • Coordination of activities with other regions of Spain and Europe for its common development.

34 FASE V. CONSERVACIÓN FASE V. CONSERVACIÓ Desde el momento mismo de la recuperación y Des del moment mateix de la recuperació i po- puesta en servicio de la Vía Augusta, la Conselleria sada en servici de la Vía Augusta, la Conselleria d’Infraestructures i Transport, a través de la Direcció d’Infraestructures i Transport, a través de la Direcció General d’Obres Públiques, se hará cargo de la conser- General d’Obres Públiques, es farà càrrec de la con- vación y mantenimiento de la calzada, así como de la servació i del manteniment de la calçada, així com gestión de la explotación de los equipamientos e ins- de la gestió de l’explotació dels equipaments i de les talaciones ubicados en el camino. instal·lacions ubicats en el camí.

STAGE V. CONSERVATION From the moment that the Vía Augusta is recuperated and put into service, the Regional Ministry of Infrastructures and Transport, through the Public Works Department, will be responsible for the conservation and maintenance of the roadway, as well as the management of the exploitation of the facilities and installations located along the way.

La principal fuente La principal font de The main source de financiación para la finançament per a la of financing for recuperación de la Vía recuperació de la Vía recuperating the Vía Augusta procederá de Augusta procedirà d’una Augusta will come una partida con cargo al partida a càrrec de l’1% from a 1% charge on 1% de los presupuestos dels pressupostos dels the budgets for public de los contratos de obra contractes d’obra works contracts of the pública de la Conselleria pública de la Conselleria Regional Ministry of d’Infraestructures d’Infraestructures Infrastructures and i Transport. i Transport. Transport.

Mansio /Fluvio Frigido/ conservada en Aidussina (Slovenia). Le strade romane della Venetia e dell’Histria. Luciano Bosio. Editorial Programma.1991.

Mansio /Fluvio Frígid/ conservada a Aidussina (Eslovènia). Le strade romane della Venetia e dell’Histria. Luciano Bosio. Editorial Programma.1991.

Recreación de una mansio Romana. Mansio /Fluvio Frigido/ (Roman inn) preserved in Aidussine (Slovenia). Le strade romane della Venetia e dell’Histria. Recreació d’una mansio Romana. Editorial Programma.1991. Reconstruction of a Roman mansio (inn).

35 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

Las vías romanas en Alicante Les vies romanes a Alacant Roman roads in Alicante

Lucentum. Foto MARQ.

Lucentum. Foto MARQ.

Lucentum. Photo MARQ.

36 L TRAZADO DE LA VÍA AUGUSTA EN ALICANTE EL TRAÇAT DE LA VÍA AUGUSTA A ALACANT Polibio (s. II a.C.) refi ere que, antes de la llega- Polibi (s. II a.C.) va esmentar que, abans de da de los romanos, un itinerario comunicaba l’arribada dels romans, un itinerari comunica- las Columnas de Hércules con los Pirineos, va les Columnes d’Hèrcules amb els Pirineus, pasando por Carthago Nova, pero serían tot passant per Carthago Nova, ara bé van Eellos quienes midieran esta vía y la señalaran median- Eser ells els qui mesuraren aquesta via i l’assenyalaren te miliarios. A esta red caminera previa a la conquista per mitjà de mil•liars. A aquesta xarxa caminera, amb romana podrían pertenecer los restos viarios hallados la conquesta romana prèvia, podrien pertànyer les res- en Villajoyosa, el Cerro de las Balsas (Alicante), el Ferriol tes viàries trobats a la Vila Joiosa, el Cerro de las Balsas (Elche) y la Sierra del Molar (San Fulgencio). (Alacant), el Ferriol (Elx) i la Sierra del Molar (San Ful- El ramal de la Vía Augusta que atravesaba la actual gencio). provincia de Alicante está escasamente documenta- El ramal de la Vía Augusta que creuaba l’actual provín- do. Desde Ad Turres, en las proximidades de Fuente la cia d’Alacant esta encara pou documentat. Des de Ad Higuera (Valencia), se dirigía por el Valle del Vinalopó Turres (la Font de la Figuera), es dirigia pel Vinalopó a Karthagine Spartaria (Cartagena, Murcia), enlazando fi ns a Karthagine Spartaria (Cartagena, Múrcia), en- con Castulo. El trayecto discurría por una estación cer- llaçant amb Castulo. El trajecte discorria per una esta- Lucentum. Foto MARQ. cana a Elo (El Monastil, Elda), Ilici (La Alcudia, Elche) y ció pròxima a Elo (El Monastil, Elda), Ilici (La l’Alcúdia, Lucentum. Foto MARQ. Thiar (Convento de San Ginés, Campoamor). Las ciuda- Elx) i Thiar (Convent de Sant Genís, Campoamor). Les ciutats costaneres de Dianium, Allon i Lucentum tam- Lucentum. Photo MARQ. des costeras de Dianium, Allon y Lucentum también estaban comunicadas con las vías principales. bé estaven comunicades amb les vies principals. A lo largo de los caminos se concentran las ciudades Al llarg dels camins es concentren les ciutats i el pobla- y el poblamiento rural, las villae, unidades de explota- ment rural, les villae, unitats d’explotació agrària, amb ción agraria con una sofi sticada y elegante parte resi- una part residencial sofi sticada i elegant. dencial.

HE ROUTING OF THE “VÍA AUGUSTA” ROAD THROUGH ALICANTE Polibio (II century BC) states that before the arrival of the Romans, a road connected the columns of Hercules with the Pyrenees mountains, passing through New Carthage, but it was the Romans who measured and marked the way with mile-stones. The remains of roads found in Villajoyosa and El Cerro de las Balsas (Alicante), el Ferriol (Elche) and La Sierra de TMolar (San Fulgencio) may have been part of a pre-Roman system of roads. The branch of the Vía Augusta that crosses the present-day province of Alicante is poorly documented. From Ad Turres, in the area of Fuente de la Higuera (Valencia), this fork followed the Vinalapo valley to Karthagine Spartaria (Cartagena, Murcia) rejoining the branch from Castulo. The Vinalapo valley leg of the via passed through a station near Elo (The Monas- til, Elda), Ilici (La Alcudia, Elche) and Thiar (Convento de San Ginés, Campoamor). The coastal cities of Dianium, Allon and Lucentum were also connected to the main roads.

Mapa de las vías romanas en la provincia Caminos ibéricos de El Ferriol, Elx (Foto F. Arasa) y La Vila Joiosa (Foto Vilamuseu). de Alicante. Foto MARQ. Camins ibers del Ferriol, Elx (Foto F. Arasa) i la Vila Joiosa (Foto Vilamuseu). Mapa de les vies romanes a la província d’Alacant. Foto MARQ. Iberian roads in El Ferriol , Elx (Foto F. Arasa) and La Vila Joiosa (Photo Vilamuseu).

Map of Roman roads in Alicante province . Photo MARQ. 37 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

La calzada entre Villena y La Font de la Figuera (Foto F. Arasa).

La calçada entre Villena i la Font de la Figuera (Foto F. Arasa).

The paved Roman road between Villena and Font de la Figuera (Photo F. Arasa). Frente del muro exterior de la Villa de Los Baños (Monforte del Cid). Foto J. R. Ortega.

Front del mur exterior de la Vil•la dels Banys (Monforte del Cid). Foto J. R. Ortega.

The front of an exterior wall of the Villa de los Baños in Monforte del Cid, Alicante. Photo J. R. Ortega.

RESTOS E INDICIOS DE LA VÍA AUGUSTA EN ALICANTE RESTES I INDICIS DE LA VÍA AUGUSTA A ALACANT

Al norte de Villena, se han localizado restos de la calza- Al nord de Villena, s’han localitzat restes de la calçada da que desde Ad Turres se dirigía al valle del Vinalopó, que des d’ad Turres es dirigia a la Vall del Vinalopó, un un tramo que conservaba la capa inferior de tierra y tram que conservava la capa inferior de terra i pedres piedras (rudus), con una superfi cie de 5’80 metros de (rudus), amb una superfície de 5,80 metres d’amplària. anchura. En término de Villena destacan los estableci- En el terme de Villena destaquen els establiments ru- mientos rurales de Lomas de Pardina, Casas del Padre, rals de Lomas de Pardina, Casas del Padre, Casa Naza- Casa Nazario y la Villa de Santa Eulalia. rio i la Villa de Santa Eulalia. Elo (El Monastil, Elda) está rodeada por un intenso po- Elo (El Monastil, Elda) està envoltat per un intens po- blamiento rural en cuyas proximidades se ubicaria la blament rural en les proximitats del qual s’hi devia ubi- mansio Adello. Destacan los restos de Arco Sempere, car la mansio Adello. Destaquen les restes d’Arc Sem- Puente I y II, las Agualejas. La Villa Petraria (Petrer) y un pere, Pont I i II, les Agualejas. La Vil•la Petrària (Petrer) fragmento de miliario de arenisca, descontextualizado, i un fragment de mil•liar de gres, descontextualitzat, marcan el paso de la vía por esta localidad. que marquen el pas de la via per esta localitat. Desde Elo, el camino se dirigiría a Aspis, que probable- Des d’Elo, el camí es dirigiria a Aspis, que probablement mente se situaría en las inmediaciones de el importan- se situaria als voltants de l’important nucli d’ocupació te núcleo de ocupación ibérico y romano de Las Agua- iber i romà de les Agualejas-el Campet, prop del qual lejas-el Campet, cerca del cual se ha localizado una s’ha localitzat una extensa vil•la dels segles I i II d.C.: extensa villa de los siglos I y II d.C.: la Villa de los Baños la Vil•la dels Banys (Monforte del Cid). Que fi ta amb la (Monforte del Cid). Que linda con la actual carretera carretera actual d’Aspe a Monforte del Cid, un possible de Aspe a Monforte, un posible eje de la centuria- eix de la centuriació romana d’Aspis. ción romana de Aspis.

RUINS AND TRACES OF THE VÍA AUGUSTA IN ALICANTE

North of Villena, ruins of the paved Roman road connecting Ad Turres and the valley of the Vinalopo river have been found. One section measured 5.80 meters in width and preserved the underlying layer of soil and stones (rudus), At its end in Villena, the rural establishments of Lomas de Pardina, Casas del Padre, Casa Nazario and la Villa de Santa Eulalia stand out. Elo (El Monastil, Elda) is surrounded by a concentrated rural settlement in whose proximity the Adello mansio (a resting place for travelers) was located. In particular, the ruins of the Sempere arc, Bridge I and II, the Agualejas, the villa Petraria (Petrer) and a fragment of a sandstone mile-stone mark the passage of the Roman road through this community. From Elo, the road heads toward Aspis, which was probably located in the area of the large Iberian and Roman community of Las Agualejas-el Campet, near which an extensive villa dating from the I and II century BC was located, called the villa de los baños (Monforte del Cid). that adjoins the current highway between Aspe and Monforte, possibly a transport link for the Roman centuriation of Aspis.

38 Por un trayecto aún debatido, la Vía se dirigiría a la co- Per un trajecte encara debatut, la Via es dirigiria a la lonia romana de Ilici, (La Alcudia, Elche), único munici- colònia romana d’ILICI, (l’Alcúdia, Elx), únic municipi pio romano no costero de Alicante, donde se recuperó romà no costaner d’Alacant, on es va recuperar una una placa de bronce con una relación del reparto de placa de bronze amb un llistat del repartiment de les tierras de su entorno a colonos o benefi ciarios proce- terres del seu entorn a colons o benefi ciaris proce- dentes de diversos territorios de Roma. dents de diversos territoris de Roma. Atravesando la Vega Baja del Segura, la Vía se dirige Travessant el Baix Segura, la Via es dirigix a Thiar, a Thiar, cuyo emplazamiento parece estar en el Con- l’emplaçament de la qual sembla estar en el Convent vento de San Ginés (Campoamor) como indican varios de Sant Genís (Campoamor) com indiquen diverses miliarios y restos de calzada excavada en la roca apare- pedres mil•liars i restes de calçada excavada en la roca cidos en los alrededores. Desde aquí, por el Pilar de la apareguts en la contornada. Des d’ací, per Pilar de la Horadada, se dirigiría a Karthagine Spartaria. Horadada, es dirigiria cap a Karthagine Spartaria.

The exact location of the road section is under debate, but the via next headed to the Roman colony of Ilici (La Acudia, Elche), the only non-coastal Roman municipality in Alicante. Here a bronze plaque was discovered that contained a des- cription of the division of lands in the area to colonists and benefi ciaries proceeding from various Roman territories. Crossing the Vega Baja del Segura region in Alicante, the via makes toward Thiar, which appears to be located at the pre- sent day San Ginés Convent (Campoamor), as indicated by various mile-stones and ruins where the road carved into the rock in this area. Next, the via runs through the town of Pilar de la Horadada and moves on to Karthagine Spartaria (new Carthage).

Posible tramo de calzada excavada en la roca en el Puerto del Soldado (Pilar de la Horadada). Foto F. Arasa. Fragmento de fuste de un miliario (Foto MARQ) y otro con la base y arranque del Possible tram de calçada excavada en la roca en el Puerto fuste del Convento de San Ginés, del Soldado (Pilar de la Horadada). Foto F. Arasa. Campoamor (Foto F. Arasa).

Possible section of the via carved into rock at the Puerto Fragment de fust d’un mil•liar (Foto MARQ) del Soldado (Soldier’s pass) at Pilar de la Horadada. i un altre amb la base i arrancada del fust Photo F. Arasa. del Convent de Sant Genís, Campoamor (Foto F. Arasa).

Fragment of a mile-stone (Photo MARQ) and a second one with the base and beginning of its shaft from San Ginés Convent, Campoamor (Photo F. Arasa).

39 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

Río Gorgos: roca tallada (Foto J. S. Costa) y Riu Gorgos: roca tallada (Foto J. S. Costa) Gorgos river: carved rock (Photo J. S. Costa and sillares del puente romano (Foto J. A. Gisbert). i carreus del pont romà (Foto J. A. Gisbert). ashlars from the Roman bridge (Photo J. A. Gisbert).

RESTOS E INDICIOS LA VÍA DE LA COSTA EN ALICANTE RESTES I INDICIS LA VIA DE LA COSTA A ALACANT

Los itinerarios más tardíos citan ramales hacia los mu- Els itineraris més tardans esmenten ramals cap als mu- nicipios costeros. Una calzada conduciría de Sucro a la nicipis costaners. Una calçada devia conduir de Sucro a ciudad de Dianium. Otro ramal iría de Elo al municipio la ciutat estipendiària de Dianium. Un altre ramal devia latino de Lucentum y, por Leones, hasta el municipio anar d’Elo al municipi llatí de Lucentum i, per Leones, de Allon, enlazando después con el ramal de la Vía Au- fi ns al municipi d’Allon, enllaçant després amb la Vía gusta en Ilici. No se sabe si una calzada uniría ambos Augusta a Ilici. No se sap si una calçada uniria ambdós trayectos por la costa, donde adquieren gran impor- trajectes per la costa, on adquireixen gran importància tancia las villae marítimas, algunas de porte palacial y les villae marítimes, algunes de port palatí i amb vivers con viveros de peces excavados en la roca: las villas de de peixos excavats en la roca: les viles de l’Almadrava l’Almadraba (els Poblets) y del Arenal (Jávea), o las vi- (els Poblets) i de l’Arenal (Xàbia), o les villae dels Ban- llae dels Banyets de la Reina (Calpe), El Albir (Alfàs del yets de la Reina (Calp), l’Albir (l’Alfàs del Pi) o la Illeta Pí), La Illeta dels Banyets (Campello) o la villa de Caña- dels Banyets (el Campello). da de Praes (Pilar de la Horadada). Al sud de Dianium, destacat port romà que ja fora base Al sur de Dianium, destacado puerto romano que ya naval de Sertori, sobre el riu Gorgos, es van trobar les fuera base naval de Sertorio, sobre el río Gorgos, se úniques restes -els estreps laterals i gran quantitat de hallaron los únicos restos -los estribos laterales y gran carreus de pedra disseminats riu baix- de pont romà a cantidad de sillares de piedra diseminados río abajo- la província d’Alacant. de puente romano en la provincia de Alicante. Els romans soterraven els seus morts a la vora dels ca- Los romanos enterraban a sus muertos al borde de mins. En el municipi llatí de la Vila Joiosa/Allon? des- los caminos. En el municipio latino de La Villajoyosa / taca, en terra i des del mar, la Torre de Sant Josep, un Allon? destaca, en tierra y desde el mar, la Torre de Sant dels monuments funeraris turriformes romans millor Josep, uno de los monumentos funerarios turriformes conservats de la Península Ibèrica. romanos mejor conservados de la Península Ibérica.

RUINS AND TRACES OF THE COASTAL VIA IN ALICANTE

The last routings of the Via show forks to coastal municipalities. A paved road connects Sucro to the municipality (muni- cipium stipendarium) of Dianium. Another fork runs from Elo to the rigths municipality of Lucentum and, through Leones, to the municipality of Allon, connecting afterword with the Vía Augusta fork in Ilici. It is not known if there was a paved coastal road connecting these two routes where there were some important sea-side villas, some of palatial appea- rance and with fi sh hatcheries carved into rocks: the villas of l’Almadraba (els Poblets) and the Arenal (Jávea), or the villas of Banyets de la Reina (Calpe), El Albir (Alfàs del Pí), La Illeta dels Banyets (Campello) or the villa of Cañada de Praes (Pilar de la Horadada). The only known ruins of a Roman bridge in the province of Alicante was found on the Gorgos river, south of Dianium, the renowned Roman port that was Sertorius’s naval base. The ruins include lateral buttresses and a large quantity of stone ashlars distributed downstream from the bridge site. Romans buried their dead beside alongside their roads. In the Latin municipality of La Villajoyosa (Allon?) the tower of Saint Joseph (Torre de Sant Josep) is prominent as viewed from either land or sea. It is one of the best-preserved tower-shaped Roman funeral monument on the Iberian peninsula.

40 EL TOSSAL DE MANISES, ANTIGUA LVCENTVM EL TOSSAL DE MANISES, ANTIGA LVCENTVM

El Tossal de Manises (La Albufereta, Alicante) es el so- El Tossal de Manises (l’Albufereta, Alacant) és el solar lar la ciudad romana de Lucentum, declarado Monu- la ciutat romana de Lvcentvm, declarat Monument mento Histórico-Artístico en 1961 y abierto al público Historicoartístic el 1961 i obert al públic com a conjunt como conjunto musealizado en 1998. En la actualidad musealitzat el 1998. A hores d’ara es conserva íntegra- se conserva íntegra toda su superfi cie urbana (alrede- ment la seua superfície urbana (al voltant de 25.000 dor de 25.000 m2), encorsetada por una muralla cuyo m2), encotillada per una muralla el perímetre de la qual perímetro mide unos 600 metros. presenta unes mides de 600 metres. Destruida su primera fase urbana en torno al año 200 a. C., Destruïda la seua primera fase urbana entorn de l’any tras un largo período de abandono y dejadez a lo lar- 200 a.C., després d’un llarg període d’abandonament go del siglo II a. C., se reedifi carán sus murallas, que i deixadesa al llarg del segle II a. C., es reedifi caran les se reforzaron en el desarrollo de las Guerras Civiles de seues muralles, que es van reforçar en el desenvolupa- Roma en suelo hispano. Ya a partir del último tercio del ment de les Guerres Civils de Roma en territori hispà. Ja siglo I a. C., a comienzos del gobierno de Augusto, se a partir de l’últim terç del segle I a. C., al començament inicia una reestructuración de todo el viario urbano en del govern d’August, s’inicia una reestructuració de tot torno a un primer foro municipal y la ciudad adquiere el viari urbà entorn d’un primer fòrum municipal i la el rango de municipium (municipio), que le concede ciutat assoleix el rang de municipium (municipi), que un gobierno autónomo con magistraturas e institu- li concedeix un govern autònom amb magistratures ciones netamente romanas, siendo entonces cuando i institucions netament romanes, i és, llavors, quan es se atestigua histórica y epigráfi camente el nombre de testifi ca històricament i epigràfi ca el nom de Lvcentvm. Lucentum.

Lucentum, antebrazo de escultura de bronce del foro y su reconstrucción. MARQ. (Infografía J. Molina).

Survey of Lucentum, bronze sculpture of a forearm from the forum and its reconstruction. MARQ. (Infografia J. Molina).

Lvcentvm, avantbraç d’escultura de bronze del fòrum i la seua reconstrucció. MARQ. (Computer design J. Molina).

EL TOSSAL DE MANISES, ANTIGUA LVCENTVM

The Tossal de Manises (La Albufereta, Alicante) site is located where the Roman city of Lucentum once was. It was declared a National Historic-Artistic Monument in 1961 and was opened to the public as a museum in 1998. At present, its entire 25.000 m2 urban area is encircled by a wall with a perimeter that is longer than 600 meters. After the destruction of the fi rst urban phase of the city around 200 BC, and a long period of abandonment and neglect during the second century BC, its walls were rebuilt and reinforced during the period of Civil wars between Rome and His- pania. After the last third of the fi rst century BC, at the beginning of Augusto’s reign, the restructuring of the Roman road network is begun around the fi rst municipal forum and the area is ranked as a municipium (municipality). This ranking is granted by an autonomous government with magistrates and institutions that are purely Roman, and corresponds to the time when the name Lucentum fi rst appears historically and in epigraphs.

41 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

Reconstrucción de los viveros de pescado del establecimiento rural de La Illeta dels Banyets (Campello). MARQ. (Infografía J. Molina).

Reconstrucció dels vivers de peix de l’establiment rural de La Illeta dels Banyets (Campello). MARQ. (Infografia J. Molina).

Reconstruction of the fish nurseries of the rural establishment at La Illeta dels Banyets (Campe- llo). MARQ. (Computer design J. Molina).

La ciudad, que a fi nales del siglo I a. C. y durante el si- La ciutat, que a les acaballes del segle I a. C. i durant glo I d. C. experimenta un período de crecimiento, será el segle I d. C. experimenta un període de creixement, un referente en los itinerarios imperiales. Su pujanza se arribarà a ser un referent en els itineraris imperials. La traduce en la monumentalización del espacio urbano seua puixança es tradueix en la monumentalización de con la construcción del foro, dos termas públicas, una l’espai urbà amb la construcció del fòrum, dos termes nueva puerta de acceso al enclave, el sistema de alcan- públiques, una nova porta d’accés a l’enclavament, el tarillado y, al menos un templo, llegando a rebasar los sistema de clavegueram i, almenys un temple, arribant límites de las murallas. Esta pujanza económica y edili- a sobrepassar els límits de les muralles. Aquest creixe- cia será un modelo de romanización que se evidencia ment econòmic i edilícia serà un model de romanitza- en todo su ager inmediato, donde se ha documentado ció que s’evidencia en tot el seu ager immediat, on s’ha la existencia de varias decenas de villae, la necrópo- documentat l’existència de diverses desenes de villae, lis y el puerto, otro hito de comunicación por donde la necròpolis i el port, una altra fi ta de comunicació arribarán cerámicas y mercancías de diversos puntos per on arribaran ceràmiques i mercaderies de diversos del Mare Nostrum y ricos mármoles ornamentales de punts del Mare Nostrum i marbres ornamentals rics Italia, Turquía, Túnez o la isla de Quios para embellecer d’Itàlia, Turquia, Tuníssia o l’illa de Quios per embellir algunas de las nuevas construcciones. algunes de les noves construccions. Pero a fi nales del siglo I d. C. comienzan a evidenciar- Però a les acaballes del segle I d. C. comencen a evi- se signos de decadencia de la ciudad, en favor segu- denciar-se signes de decadència de la ciutat, en favor ramente de la pujanza de Ilici, iniciándose un período segurament de la puixança d’Ilici, i s’inicia un període que culminará con el abandono defi nitivo y desapari- que culminarà amb l’abandó defi nitiu i desaparició de ción de la ciudad romana en el siglo III d. C. la ciutat romana en el segle III d. C.

The city undergoes a period of growth at the end of the fi rst century BC and during the fi rst century AD that will become an example of excellent imperial Roman planning. The strength of this plan becomes the basis for a monumental expansion of the urban space with the construction of a forum, two thermal baths, a sewer system, a new city gate to the enclave and at least one temple that extends past the limit set by the city walls. This economic and construction boom will be a model for the Romanization in the immediate area, where the existence of dozens of villae, a cemetery, and a port is evidenced. The port is another milestone in communication where ceramics and merchandise are transported from diverse parts of the Mare Nostrum and rich ornamental marbles from Italy, Turkey, Tunisia or the island of Chios arrive to decorate some of the new buildings. But at the end of the fi rst century AD signs of decay become evident in Lucentum as the economic boom transfers to the city of Ilici, beginning a period of decline that will culminate with the fi nal abandonment of Lucentum and its disappearan- ce in the third century AD.

42 43 Plan Director de Recuperación de la Vía Augusta en la Comunitat Valenciana

BIBLIOGRAFÍA BIBLIOGRAFIA REFERENCES SOBRE ALICANTE SOBRE ALACANT ON ALICANTE

ABAD CASAL, L. (2011): “La Torre de Sant Josep”. La Vila Joiosa. MOROTE BARBERÁ, J. G. (1979): “El trazado de la Via Augusta Arqueologia i Museu. Museos Municipales en el MARQ: 198- desde Tarracone a Carthagine Spartaria. Una aproximación a su 213. MARQ-Diputación Provincial de Alicante. estudio”. SAGVNTVM (P.L.A.V.), 14:139-160.

ABAD, L. y SALA, F. (2001): Poblamiento ibérico en el Bajo Segu- MOROTE BARBERÁ, J. G. (2002): La Via Augusta y otras calzadas ra. El Oral (II) y la Escuera. Real Academia de la Historia. Madrid. en la Comunidad Valenciana. Real Academia de Cultura Valen- ciana. Sección de Prehistoria y Arqueología. Serie Arqueológica ARASA i GIL, F. (2006): “Dos nous mil•liaris de la via Augusta a Núm. 19. Petrer i El Pilar de la Horadada (Alacant)”. SAGVNTVM (P.L.A.V.), 38:163-171. MOROTE, J. G. y APARICIO, J. (2000): “Un nuevo miliario en el trazado de la Vía Augusta y la revisión del tramo Dertosa-Sucro- ARASA i GIL, F. (2007): “Topografi a de les restes de camins nem-Ilici”. ARSE, 34: 45-55. conservades a la partida de Ferriol d’Elx (El Baix Vinalopó)”. SA- GVNTVM (P.L.A.V.), 39:165-166. OLCINA DOMÈNECH, M.H. (Ed.) (2009): Lucentum, Tossal de Manises. Arqueología e Historia. MARQ-Diputación Provincial ARASA i GIL, F. (2008/2009): “La Vía Augusta en el País Valencia- de Alicante. no”. Anas, 21-22: 341-381. OLCINA DOMÈNECH, M.H. (2011): Un paisaje milenario. Parce- ARASA i GIL, F. (2009): “Els camins antics de la partida de Ferriol lación agraria y colonos en Ilici. Revista Al Voltant d’una peça, d’Elx (El Baix Vinalopó)”. LVCENTVM, XVIII: 75-90. Nº1. Mayo-Septiembre de 2011. MARQ-Diputación Provincial de Alicante. ARASA, F. y PÉREZ, G. (2005): “Intervencions en la Via Augusta a La Font de la Figuera (València) i Villena (Alacant)”. SAGVNTVM RUIZ, D. y MARCOS, A. (2011): “Épocas Orientalizante e Ibérica (P.L.A.V.), 37:199-207. en Villajoyosa”. La Vila Joiosa. Arqueologia i Museu. Museos Mu- nicipales en el MARQ: 100-118. MARQ-Diputación Provincial de CALVO CIRIA, M. J. (1999): “Dioses de los caminos en el mundo Alicante. antiguo”. Revista de Arqueología, Año nº 20, Nº 220: 20-31.

GISBERT SANTONJA, J. A. (1993): Descobrir un Pont Romá en el Riu Gorgos, Denia. Un crit a l’entorn de la xarxa viaria del territo- rium de Dianum. Informe inédito.

GISBERT SANTONJA, J. A. (2003): “El territorio de Dianivm -De- nia- en el Alto Imperio. La Marina Alta: la producción agrícola y poblamiento”. CANELOBRE: Revista del Instituto alicantino de cultura “ Juan Gil-Albert”, Nº 48: 121-143.

GRAU MIRA, I. (2000): “Continuidad y cambio en la trama urba- na del Conventus Carthaginensis durante el proceso de roma- nización”. Anales de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Murcia, 16: 33-5.

44