núm. 21 juny, juliol i agost 2014

Sumari

pàgina 6 Veu ciutadana Els tràmits realitzats al Comú creixen exponencialment

pàgines 8-9 Medi ambient Els set comuns unifiquen els criteris de senyalització

Foto de grup amb els membres de les comissions, tècnics i cònsols que han participat en el projecte. La cooperació entre veïns i Comú fa realitat el cadastre Tema / pàgines 3-4 pàgina 10 El treball de camp es va organitzar El Comú demana la col·laboració amb diferents comissions per cada de tots els propietaris per mantenir Activitats poble, coneixedores del terreny viu i actualitzat el document Nova vertical al Casamanya

pàgina 11 Viure Ordino / pàgines 14-15 Donem a conèixer el planter de joves esquiadors d’Ordino, Equipaments socials L’arxiu comunal es consolida que van ser seleccionats per participar al Trofeu Borrufa a Casa Ferino

pàgines 22-23 No et perdis... / pàgines 12-13 Entrevista La revetlla de Sant Pere, Enric Dolsa: festa parroquial «Som una minoria responsable i constructiva, no hem vingut aquí pàgina 24 per quedar bé amb ningú. En els temes importants hem d’anar plegats» L’Ordino de... Pere Armengol Areny 2 ordinoésviu editorial

Editorial

El nou cadastre ja és una reali- la tributació. La diferència en- conservació de la documenta- tat a la parròquia d’Ordino, i vull tre el que és públic i el que és ció us ho expliquem també en donar les gràcies als veïns de privat també ha estat una con- aquest Ordino és viu. cada poble que han format part questa d’aquests últims anys. Entre altres esdeveniments de les diferents comissions, I finalment, també vull deixar que seran notícia aquest estiu perquè sense ells aquesta tas- constància que l’elaboració del destaquem el naixement de la ca mai s’hauria portat a terme. cadastre ha estat per a molts cursa Casamanya Extrem, una En aquest projecte, el poble dels implicats un enriquiment vertical que descobrirà als cor- d’Or­dino ha de- redors el cim del mostrat la capa- Casamanya, situ- citat de consens, L’AUTV ha estat l’única activitat at al bell mig del a més d’un gran país. Coincidirà sentit de la res- que ha reunit milers de persones amb l’arribada de ponsabilitat en- l’estiu, el 22 de vers l’interès comú entorn de l’esport i la muntanya juny, i servirà per per sobre del que escalfar motors és propi. Per fer una bona ges- i una font de coneixement, ja per a la cita esportiva estiuenca tió del territori és indispensable que hem hagut de reconstruir més esperada de l’any, l’Andor- tenir-ne un coneixement previ i el passat, en definitiva recupe- ra Ultra Trail Vallnord, que en- ordenar-lo. Això és el que per- rar la nostra història i reafirmar- guany tindrà totes les sortides a metrà el cadastre modern, ja nos-hi. Ordino. L’AUTV ha estat l’única que l’únic registre existent a I en aquesta direcció, durant els activitat capaç de reunir milers la parròquia era l’inventari de sis anys de govern hem demos- de persones a les valls d’Ordino de superació personal passen 10 primers a la prova més dura, béns manuscrit del 1910. En trat la importància que té per a al voltant de l’esport i la munta- per sobre de la simple compe- la Ronda dels Cims. Es tracta aquestes pàgines us expliquem nosaltres el patrimoni històric. nya. Si encara no us heu deixat tició. La parròquia es consolida d’un projecte valent i exemplar com ha estat el procés de tre- Per això ha estat una tasca pri- contagiar per la febre de l’Ultra, com a destinació d’estiu per que mereix tot el nostre suport. ball, en què també cal destacar oritària la salvaguarda de la do- us encoratjo a fer-ho, ja sigui viure l’esport i la muntanya en La voluntat de servei, obertu- la feina de l’equip de tècnics. El cumentació i el fons bibliogràfic corrent o com a voluntaris do- un entorn únic. De la 6a edició ra i transparència ha marcat la repte ara és mantenir actualit- de la parròquia, un treball que nant als participants el suport de l’AUTV m’agradaria destacar nostra manera de fer, i després zada aquesta informació amb la s’ha fet des de l’arxiu comunal, que es mereixen. L’AUTV és per el fet d’haver-hi incorporat un d’haver tancat l’exercici pres- col·laboració de tota la ciutada- partint pràcticament de zero, a nosaltres molt més que una valor com la solidaritat per ini- supostari del 2013 us en mos- nia. El servei del cadastre podrà i que ha pres forma en una de cursa de muntanya; l’ambient ciativa d’uns quants esportistes trem els números, en què sens aportar les dades que siguin les cases més emblemàtiques que s’hi viu és únic, tant pel que tiraran endavant la Ronda dubte veureu el rigor i la bona necessàries per a la gestió de d’Ordino, la Casa Ferino. Com públic com pels corredors. Com- per la Infància, amb el repte gestió financera dels últims sis l’urbanisme, la gestió forestal i s’han fet el reagrupament i la panyonia, valor, emoció i esperit d’aconseguir quedar entre els anys.

Edita: Comú d’Ordino · Disseny, maquetació i redacció: Comú d’Ordino · Imatges: Comú d’Ordino · Correcció: Pites Roure Dipòsit legal: AND 446-2009 · A/e: [email protected]

. Primavera tema ordinoésviu 3 3

Tema La col·laboració dels ciutadans serà clau per mantenir actualitzat el nou cadastre

Si tenim en compte que de també són unitats immobiliàri- 1.585 parcel·les privades regis- es», explica Balcon. En l’elabo- trades a la parròquia el 1910 ració del cadastre hi ha hagut hem passat a les 3.247 del una primera etapa, el treball 2014, trobem la resposta a la de camp, que es va dur a ter- necessitat que hi havia de con- me entre el 2006 i el 2010 i feccionar un cadastre modern i va servir per identificar tots els actualitzat. El projecte de canvi béns immobles de la parròquia, es va iniciar a Ordino el 2006 dividida prèviament en 247 po- i ja és una realitat, amb 7.779 lígons cadastrals. Es van reco- unitats cadastrals, o el que és pilar les dades i es van tractar el mateix, béns immobles. «Una en un programa fet a mida, una vegada per totes coneixem amb base de dades alfanumèrica i exactitud el nombre real d’uni- gràfica. Durant la segona etapa tats cadastrals que hi ha a la del projecte es van fer quatre parròquia». Així defineix el -tèc exposicions públiques d’una nic Esteve Balcon l’objectiu del durada de dos mesos cadas- cadastre, del qual ha estat res- cuna, a excepció de la d’Ordino ponsable durant tots aquests que es va exposar tres mesos, anys. Ordino ha estat capdavan- segons la distribució següent tera a resoldre una mancança comuna a totes les parròquies, que ha permès definir l’espai S’hauran de públic i el privat i donar més seguretat jurídica. El cadastre comunicar els no servirà només per posar al canvis jurídics o dia la informació de base per a la tributació de l’impost de pro- físics dels béns pietat, sinó que també facilita- El cadastre recull les parcel·les rústiques i urbanes, a la foto, Cal Pal i el seu cobert, a la Cortinada. rà la tasca de gestió forestal a Medi Ambient, i per descomptat mació gràfica segons el parcel· laboració ciutadana. «El territori evidents dels canvis que es po- del territori: Sornàs; Ansalonga servirà a Obres i Urbanisme, ja lari del cadastre o el tipus d’uni- canvia constantment al nostre den produir. Els propietaris hau- i la Cortinada rústica; Llorts i el que serà essencial per a la revi- tat immobiliària, totes les dades voltant», argumenta. I afegeix: ran de comunicar al cadastre Serrat; la Cortinada edificada, sió del pla d’urbanisme i la font llevat de les que es vinculen «El cadastre ha de ser viu i és qualsevol modificació jurídica i finalment, Ordino, nucli i peri- principal per a qualsevol pla o física de la unitat registrada. fèria. En aquest temps d’expo- parcial que es vulgui portar a És a dir que les transmissions sició, els propietaris van poder terme. Per facilitar la documen- El registre és una font per venda, donació o defunció comprovar l’exactitud de la in- tació cartogràfica als professio- d’informació per a una gestió —quant a l’àmbit legal—, però formació que posseeix el Comú, nals del sector i fer possible la també qualsevol canvi físic per i en cas de no estar-hi d’acord, consulta ciutadana en línia, hi més eficient del territori reforma, ampliació o enderroc, es van poder acollir al període ha previst habilitar una pàgina s’hauran d’inscriure per llei al d’al·legacions. «Totes i cadascu- web aquesta mateixa tardor en al propietari. Balcon insisteix, imprescindible reflectir-hi tots registre del cadastre. na de les 353 al·legacions pre- què apareixeran les dades des- però, en la importància de man- els canvis que es facin, o per- Amb una mica de perspectiva, sentades han estat respostes criptives. Fins llavors, qualsevol tenir actualitzat el registre de drà tot el sentit». La construc- el procés ha estat llarg i labo- i resoltes per l’administració», pot presentar-se al Comú i con- béns immobles, tant terrenys ció de La Querola o l’eixampla- riós. «El més feixuc han estat argumenta Balcon, que a l’abril sultar les dades públiques no com edificacions, una tasca que ment de la carretera general les zones urbanes, ja que un va presentar l’aprovació dels úl- confidencials, és a dir, la infor- només serà possible amb la col· 3 són dos exemples recents i traster, un pàrquing i un box tims tres polígons cadastrals.

L’oposició opina... Èric Bartolomé

Amb la confecció del cadastre d’Ordino es pot afirmar que la parròquia disposa d’una eina fonamental per a la gestió del territori: tota planificació i els possibles desenvolupaments que en deriven s’han de basar en un coneixement exacte de la situació del territori sobre el qual s’actua. La gestió acurada i l’ús del territori com a fonament de la vida i l’activitat humana es basen també en aquest coneixement. Així doncs, el cadastre permetrà assolir la màxima eficiència i eficàcia en les gestions públiques i privades vinculades al territori, a partir de la informació pública, mantenint, però, el principi de confidencialitat. Tot i això, caldrà la participació dels propietaris, sobre els quals recaurà la responsabilitat de comunicar qualsevol canvi: l’activitat humana damunt d’un territori és quelcom de dinàmic i el cadastre, com a reflex d’aquest territori, ho ha de ser necessàriament. Els responsables podran valorar ràpidament si la col·laboració ciutadana és una realitat segons el nombre de modificacions o notificacions que es registrin. Esperem, doncs, que l’esforç econòmic que ha comportat per al Comú l’elaboració i la implantació del cadastre sigui la millor inversió per a la gestió acurada del nostre territori, que és el territori de tots, i que la col·laboració ciutadana permeti que el cadastre tingui plena vigència i utilitat al llarg dels anys. 4 ordinoésviu tema

Naudí: «La implicació de les comissions en el cadastre ha estat un acte de valentia»

AGRAÏMENTS

SORNÀS Josep BONS ARENY (Quart) Cal Jordà Isidre BARÓ CABANES Cal Miqueló † Josep BARÓ CABANES Cal Miqueló Joan FONT PUBILL Cal Muixó Josep M. FONT PUBILL Cal Muixó Joan MORTÉS BOUZAS Cal Garreta

ANSALONGA Antoni NAUDI UBACH (Quart) Cal Gran Jordi CADENA BONS Cal Muixó † Josep PONS TORRES Cal Tor Joan ROSSELL MAS Cal Cintet

LA CORTINADA † Miquel PUJAL TRULLÀ (Quart) Cal Gené Martí ARENY COMA Cal Duedra Pere ARMENGOL ARENY Cal Güida Òscar COMA GONZÁLEZ Cal Cametes Casimir FONT FONT Cal Galotxa Elidà PASTORET MARTÍ Cal Jaumet

LLORTS † Isidre MORA CANAL (Quart) Òscar Coma, Patrocini Simon i Joan Naudí (d’esq. a dreta) somriuen durant la intervenció d’Andreu Gaspà, de Casa Saboyano. Cal Vilaró Joan Antoni ALBÓS BONS En la creació del cadastre mo- banes, Isidre Mora Canal, Josep del control de qualitat Salvador drets històrics, de peixena i de Cal Toni Bartomeu CAVA TORRA dern cal destacar la implicació Pons Torres i Miquel Pujal Tru- Cuadras, que va voler destacar guardes, o el que és el mateix, Cal Fijat de la societat civil, trenta-una llà. «Hem d’agrair el sentit de el fet que el 2005 Ordino vol- «s’ha revisat la història d’Andor- Antoni FILLET ADELLACH persones, veïns de la parròquia, la responsabilitat i el compro- gués emprendre un cadastre ra». Alguns, per timidesa, van Ca l’Antonet que han treballat colze a colze mís de tots», va dir alhora que partint de zero, amb tot l’histori- estar menys participatius que Albert FILLET PONS amb els tècnics i l’administra- definia aquesta implicació com al de projectes fallits que hi ha- d’altres, però tots se sentien sa- Cal Cabanes Joan MARTÍ CALL ció per consolidar el projecte «un acte de valentia». El res- via. «La meva preocupació era tisfets de ser-hi com a portadors Cal Garrallà des de les comissions creades ponsable tècnic, Esteve Balcon, que, com d’altres cadastres, de la història d’Ordino i d’haver a aquest efecte. Durant 132 també va reconèixer la feina aquest no fracassés», va reco- contribuït a esclarir la realitat EL SERRAT dies, els membres de la comis- urbanística de la parròquia. Tes- Pere ARMENGOL ARENY Cal Güida sió, formada per una persona timonis del seu temps i mem- Balcon subratlla la bona Josep M. BRINGUÉ MILLAT designada pel Quart i la resta bres de les cases d’Ordino, tots Cal Felissó pel Comú, tots coneixedors del entesa entre els membres de ells han estat responsables, per Bartomeu CAVA TORRA territori, han fet sortides per tant, d’haver mantingut la vall Cal Fijat identificar 3.247 parcel·les pri- les comissions de treball com la coneixem. La majoria Bonaventura COMA PONS Cal Cametes vades. L’agraïment i el reconei- dels presents i col·laboradors † Josep PONS TORRES xement públic a la seva feina es dels presents sense els quals nèixer i es va referir a la volun- del projecte eren nascuts abans Cal Tor va fer en un dinar de germanor. «el projecte mai hauria estat tat política de fer realitat el pro- dels anys 1950, però també hi El cònsol major va obrir els par- viable». Segons va explicar, mal- jecte. Cuadras es va sentir molt ha participat gent jove, coneixe- ORDINO Marina BENAZET LLAQUET (Quart) laments agraint el treball a tots grat l’escepticisme del principi i satisfet per l’experiència profes- dora del territori i conscient de Cal Rosari els assistents, i preguntant –en les reticències d’alguns, «en ge- sional i personal, i va encoratjar l’envergadura del projecte. És Simó DURÓ COMA (Quart) clau d’humor– quins eren els neral, hi ha hagut molt bona en- a fer un recull del procés viscut el cas de l’Òscar Coma (1974): Cal Ramonguem pams que no havien estat de- tesa, tot i les diferències i algun que subratlli el valor històric. «He fet totes les aportacions Andreu GASPÀ PICART Cal Saboyano clarats. «S’ha fet una gran feina, litigi». A l’èxit del projecte es va En aquest mateix sentit, el juris- que he pogut, i reconec que he Joan NAUDÍ AMBATLLE que sens dubte marca un abans referir també Andreu Gaspà de ta Jordi Jordana va parlar d’un après moltíssim», assegura l’Òs- Cal Joanet i un després a la parròquia», va Casa Saboyano, membre de la «viatge en el temps», ja que no car de Cal Cametes, que conti- Jordi RIBA SANSA assegurar Consol Naudí. La comissió d’Ordino: «Mai no hau- sols s’han hagut de remuntar nua la tradició de la pagesia a Cal Nicolau cònsol menor va recordar els ria pensat que acabaria així de gairebé un segle, a l’únic do- la Cortinada i a Arans i ha estat Patrocini SIMON MARTÍNEZ Cal Ton padrins desapareguts que tam- bé», va assegurar. La visió més cument existent del 1910, sinó reconegut internacionalment Joan SOLANA SOTO bé van participar en el projecte, objectiva va ser aportada per que s’han revisat documents per la qualitat dels seus prats i Cal Fusteró iniciat el 2005: Josep Baró Ca- l’assessor, membre de la UTE i del 1830 i del 1860 sobre els les bones pràctiques agrícoles. Primavera ordinoésviu 5 5 6 ordinoésviu veu ciutadana

Veu ciutadana El Govern i els set comuns treballen per ser més àgils i implantar el 2.0 a l’administració

tràmits al web www.tramitsor- La majoria de dino.ad, però no poden for- malitzar-los per aquest mitjà tràmits són ni fer pagaments. Els tràmits més demanats a Ordino són de la CASS els volants mèdics, els volants i el Govern de desplaçament a l’estranger, les altes i baixes d’assegurats i El volum de tràmits que es fan de patrons domèstics, pel que al Comú d’Ordino ha crescut fa a la CASS; quant als tràmits exponencialment. L’any 2013 comunals, els més sol·licitats es van fer 6.058 tràmits, una són les altes, baixes i modifica- mitjana de 505 gestions men- cions del cens de població, les suals i 25 de diàries. La xifra inscripcions a la ludoescola i les s’ha incrementat en cinc anys activitats extraescolars. Amb un 17,65%. El punt d’inflexió la introducció del procediment s’explica pel fet que el 2008 simplificat per a l’obertura d’un es dóna la possibilitat al ciu- comerç, el tràmit de reserva tadà de fer al Comú els princi- de nom comercial és també un pals tràmits de la CASS, sense dels que assumeixen tots els necessitat de desplaçar-se a comuns des del 2012. Andorra la Vella. Superiors en El Servei de Tràmits, ubicat a la nombre són les gestions que planta baixa de l’edifici admi- ha assumit el Servei de Tràmits nistratiu, dispara les gràfiques que abans només es podien d’atenció al públic durant els cursar al Govern, fins a 1.867 Eva de la Pena i Olga Serrano, d’esquerra a dreta, atenen el públic al Servei de Tràmits. mesos de maig, juny i setem- expedients resolts l’any 2013. bre, època en què es tramiten «El ciutadà coneix cada vegada Serrano, que també argumen- màxim totes les gestions. I per ció 2.0. Cada ciutadà podrà els carnets del transport esco- més tots els tràmits que no són ta el creixement de la població això es treballa des dels set co- disposar d’un certificat digital lar, s’obren les convocatòries pròpiament comunals, però que a la parròquia com un dels mo- muns, en coordinació amb el que li permetrà fer els tràmits per l’ajut a l’habitatge i a les també es poden fer des d’aquí», tius de l’increment. L’objectiu Govern, per arribar a implantar en línia i accedir al seu histori- beques d’estudi i es fan les ins- explica la cap del Departament és acostar l’administració pú- a mitjà termini l’e-tràmits, o el al. Fins ara, els usuaris poden cripcions al casal d’estiu i a la d’Administració General, Olga blica al ciutadà i facilitar-li al que és el mateix, l’administra- consultar i descarregar-se els ludoescola. Xarxes socials

1.623 352 1.240 ordinoésviu Twitter tuits seguint seguidors 3.099 seguidors m’agrada

@AgenciaANA Ag Notícies Andorra ‏@AgenciaANA 23 Traient els ruquets a passejar Comencem el dia amb una foto Espectacular!!!!!!! maig@Ordinoesviu Gràcies a @LadyEngordany que en va una estona. espectacular de Pep Agüareles fer el seguiment

@KarinaBenazet 22 maig: Benazet Dolsa,Karina i Planet Kari han marcat com a preferit el teu #ordino #llorts au- tèntic! pic.twitter.com/Ya36Ain759 Erorepro voloribu sipitis@susannatornos ent et vol Susana Tornos t’ha retuitat Inscripci- 170 m’agrada 114 m’agrada 105 m’agrada rest, utons que obertes dolu a partir de l’1 de juny pel Casal d’estiu i les 6 compartits 5 compartits 5 compartits tamcolònies earciet a #ordino 11 comentaris 10 comentaris 0 comentaris

@vKuppers Dilluns, primer dia de la setmana amb molt Aquest cap de setmana trobareu Què us sembla la nova capçalera Benvinguts a Ordino. Passeu un per endavant ttp://www.ordinoesviu.com/agenda.pdf aquests intrèpids a la Cortinada de twitter d’Ordino és viu? bon diumenge! pic.twitter.com/4N0m56KlZ3 xxxxxx

@Breninthedark ha marcat Gran jornada a @Ordinoesviu amb el 33 Aplec de corals http://andorradifusio.ad/noti- cies/33e-aplec-de-corals-omple-de-musica-ordino#.U3ir

@nat_Andx19 maig: Avui de les 22 h a les 01 h de la 103 m’agrada 100 m’agrada 98 m’agrada matinada, tall a la xarxa d’aigua a la zona del Coll d’Ordi- 1 compartits 2 compartits 13 compartits no i #Arans @ElisabethFeliu 17 comentaris 11 comentaris 21 comentaris Primavera ceo ordinoésviu 7 7

Centre Esportiu d’Ordino La Cursa d’orientació torna a estrènyer vincles entre Canillo i Ordino des de l’esport i el joc

Esportiu i entrades a la Ruta del Es proposen Ferro, en el cas d’Ordino, i invi- tacions per al Palau de Gel i el dos circuits al Museu de la Moto, a Canillo. coll d’Ordino Les inscripcions es poden fer en línia a la web de Muntanya Acti- va, al Centre Esportiu d’Ordino, Els comuns de Canillo i Ordino al Palau de Gel i a la Biblioteca organitzen el diumenge 15 de comunal de Canillo, o in situ el juny una nova edició de la Cursa mateix dia de l’activitat. L’any d’orientació, que es va recupe- passat, la Cursa d’orientació rar l’any passat i va servir per es- trènyer i rememorar els vincles culturals entre totes dues parrò- La trobada quies. El pla del Coll d’Ordino, en què havien conviscut els ramats entre totes dues dels dos pobles, serà el terreny parròquies es farà de joc per a una proposta ludico- esportiva que s’obre a la parti- el 15 de juny cipació de nens, joves i adults i està preparada per acollir 150 va tenir 110 inscrits. El primer persones. El desenvolupament premi per la cursa llarga el va de la prova i el disseny dels cir- recollir Francesc Poujarniscle, i cuits van a càrrec de Muntanya l’itinerari de menor dificultat el Activa, que proposa dos itine- va guanyar Marta Pelegrina. raris, de dificultat alta i baixa, L’èxit de la prova, a més de l’alta per facilitar la participació de participació, va ser sobretot el tothom. Les inscripcions tenen El grup de participants d’ambdues parròquies es van donar cita al Coll d’Ordino. bon ambient que es va generar. un cost de 5 euros per als més Amb aquest tipus d’activitats, grans de 8 anys i seran gratuïtes caràcter familiar de la trobada que no estiguin inscrits a la cur- amb diferents productes de mar- les conselleries d’Esports volen per a la canalla que vagin acom- interparroquial es fomenta tam- sa i vulguin apuntar-se al dinar xandatge: gorres, samarretes, promoure l’esport de base i les panyats dels pares. El brífing i el bé amb el dinar de germanor, hauran d’adquirir un val per a ninos, fundes de mòbil i gomets, proves, que tot i ser competiti- lliurament de mapes serà a les que anirà inclòs en el preu de l’àpat que costarà 3 euros. Amb i experiències com entrades i ves, aporten el valor afegit de 10 del matí, i a la 1 del migdia la inscripció i consistirà en una la inscripció a la prova, els dos paquets turístics de cada parrò- gaudir de la natura i de la pràc- es farà l’entrega de premis. El costellada. Els acompanyants comuns regalaran una bossa quia: invitacions de dia al Centre tica esportiva en família. 8 ordinoésviu medi ambient

Medi ambient

Els comuns unifiquen criteris en matèria de senyalització de camins i aproven un manual Ja existia una ordinació del 2011

El Madriu ha accelerat el procés

Els set comuns han unificat la senyalització de camins amb el propòsit de facilitar l’accés i la informació als vianants, d’acord amb les classificacions de camins i la conservació dels senyals. Des de feia anys, els comuns participaven en comissi- ons tècniques per aconseguir la unificació de criteris entre parrò- quies, que ara es recullen en un manual. «El 2011, els comuns vam publicar una Ordinació de senyalització d’itineraris d’ini- ciativa privada, davant la pre- ocupació per la proliferació de marques a la muntanya», explica A l’esquerra, panell d’orientació i senyalització al coll d’Ordino. A la dreta, nou model de senyalització vertical aprovat. Isabel Rogé, cap de Medi Ambi- ent del Comú d’Escaldes-Engor- dels tècnics de Medi Ambient ció, en què s’indicarà el tipus de previst el marcatge eqüestre i el suport al projecte des del prin- dany. Gràcies a la gestió de la també en sortirà beneficiat el camí, si és rural o urbà, i a quina de BTT», avança Simon. Aquests cipi, també ens va assessorar Vall del Madriu, que va aportar sector turístic. No per casualitat parròquia pertany, amb el logo últims responen a una demanda amb reglaments d’altres països l’acord de les quatre parròqui- Andorra Turisme ha contribuït del comú corresponent, o de la expressa d’Andorra Turisme, a com Itàlia, Suïssa i França. Es va es implicades —Escaldes-En- amb els set comuns a fer realitat Vall en el cas del Madriu-Perafi- qui la nova senyalització benefi- fer un primer esborrany i a partir gordany, Encamp, Andorra la la proposta recollida al Manual ta-Claror. Pel que fa a les zones ciarà a l’hora de fer més difusió d’aquí vam començar a treba- Vella i Sant Julià de Lòria—, ha de senyalització de camins. Cal coadministrades, en què el ter- de les rutes que es poden practi- llar». La tècnica defensa una vi- estat possible accelerar el pro- destacar també la informació i ritori és indivís, hi constaran els car a l’estiu. sió global del territori, amb una cés. La directora de la comissió El manual ha seguit el model senyalització coherent i unifica- de la Vall del Madriu, Susanna adoptat actualment per alguns da, que pot contribuir a potenci- Simon, es va oferir per coordi- Andorra Turisme ha participat comuns, entre els quals el d’Es- ar l’ecoturisme i les rutes d’estiu nar la confecció d’un manual i caldes-Engordany, però millorant a les set parròquies. redactar-lo recollint les aporta- en el projecte per l’augment i homogeneïtzant la senyalitza- La instal·lació dels senyals ha de cions dels set comuns i de les creixent de senderistes ció. «La principal mancança que tenir com a objectiu augmentar principals entitats implicades: teníem era a la xarxa de camins i gestionar millor la informació l’Escola de Formació de Profes- el treball que hi han aportat els dos escuts. La inversió es farà de muntanya, més que no pas destinada als usuaris. El contin- sions Esportives i de Muntanya, organismes següents: Vall del de manera progressiva, d’acord als urbans, i cap al 2008 es va gut dels senyals verticals inclou- la Federació Andorrana de Mun- Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni amb la necessitat i en substi- replantejar la senyalització glo- rà itineraris, distàncies i noms tanyisme, Patrimoni Natural, el Natural, el Servei de Topografia tució de la senyalització que ja bal de la parròquia per unificar dels camins. Un cop acordada Club Pirinenc Andorrà i Andorra d’Ordenament del Territori i l’As- existeix, perquè no representi els camins urbans i de munta- la informació més important, es Turisme. «No ha estat un procés sociació de Guies de Muntanya una despesa extraordinària. En nya», explica Rogé. La homoge- planteja ara la inclusió del codi difícil, ans al contrari, des de la d’Andorra. els criteris d’elecció dels senyals neïtzació era un tema recurrent QR per donar-ne de complemen- comissió de la Vall es va plante- Algunes de les principals apor- han estat prioritaris el cost, el entre els tècnics comunals. Les tària: el recorregut del camí, jar en reunió de cònsols i tothom tacions del reglament són la manteniment i la resistència del parròquies que tenien més fei- quilòmetres i desnivell, punt de va veure la unificació de criteris utilització del color verd, per la material. «De moment hi ha se- na avançada eren Sant Julià, la sortida, punt d’arribada, punts com una necessitat», explica integració al medi, i una única nyalitzats els camins oberts per Massana i Escaldes-Engordany. d’interès al llarg de l’itinerari i al- Susanna Simon. De la iniciativa etiqueta per ordenar la informa- a vianants, però també hi ha «La Consol Naudí, que va donar tres informacions. Primavera medi ambient ordinoésviu 9 9

La Ruta del Ferro nocturna, una activitat per a les famílies que uneix cultura i natura

La visita nocturna a la Ruta del nies, que van formar part d’un Ferro, si la pluja ho permet, serà simposi internacional d’escul- una de les activitats que més es tura sobre la temàtica del ferro, potenciarà des de l’Oficina de en record de la indústria de la Turisme durant els mesos de ju- siderúrgia que va donar pros- liol i agost. L’activitat cobreix un peritat a les Valls fins a finals buit quant a propostes culturals del segle XIX. Per als més petits nocturnes atractives que es pu- es recomana escollir una nit de guin practicar en família. L’hora- lluna plena, per poder tenir una Després de descobrir la mina amb els frontals, es recorrerà el Camí dels homes de ferro ri d’accés serà a dos quarts de visió de la natura i el paisatge deu del vespre i la visita s’allar- nocturns molt diferent del que garà fins a la mitjanit, sempre coneixem. La durada aproxima- de dijous a dissabte. El recorre- da del recorregut és de dues gut començarà amb el descens hores, i cal fer reserva prèvia a l’interior de la mina de ferro, a l’Oficina de Turisme d’Ordino a Llorts, i, a diferència de la vi- o bé per telèfon al 878 173. La sita diürna, només hi haurà la visita guiada és gratuïta per als il·luminació dels frontals, ja que menors de 6 anys, mentre que la mina estarà a les fosques. els infants de 6 a 12 anys paga- Després de l’explicació sobre ran 2 euros i els adults, 5. Es re- l’extracció del mineral, es farà comana a tots els visitants que un passeig pel Camí dels ho- portin calçat adequat i frontal, mes de ferro i el reconeixement tot i que l’equipament en pot fa- de les escultures contemporà- cilitar als qui no en tinguin. L’excursió diürna és una de les visites turístiques que tenen més demanda a la parròquia. Els propietaris de gossos podran ser sancionats fins a 300 euros per no recollir els excrements del carrer

M*RD#!», o el que és el mateix, comunals. També ha servit per La decisió és «Oh merda!», una exclamació recordar alguns aspectes que molt apropiada per definir la recull l’ordinació d’inspecció i unànime dels troballa que sorprèn el vianant. control de la tinença d’animals set comuns Aquesta actitud incívica dels de companyia, com ara que els propietaris de gossos preocupa gossos s’han de portar sempre les autoritats per les queixes lligats i amb morrió si és neces- Els set comuns s’han posat constants que genera entre la sari, que tenen prohibit accedir d’acord per posar fi als proble- ciutadania. Pel que fa a Ordino, a les àrees amb gespa i a les mes de convivència i a la brutí- on el nucli urbà és també un zones de joc infantil, i que és cia que generen les deposicions atractiu turístic, la imatge que obligatòria la identificació per- dels gossos que no es recullen es dóna a l’exterior és deplora- Detall de la imatge de la campanya engegada pels set comuns. manent mitjançant el xip. Els a les vies públiques, urbanes i ble. L’actitud dels set comuns ordinencs han manifestat el rurals. La campanya de sensi- ha estat ferma i unívoca per a instal·lar més expenedors de da a la població nacional s’ha seu descontentament i la mala bilització conjunta que van pre- resoldre aquest problema, fins bosses que facilitin la recolli- fet, principalment, mitjançant convivència ciutadana que pro- sentar a Escaldes al mes d’abril al punt de donar llum verda a da allà on hi ha concentració els canals en línia. Se n’ha fet voca aquest conflicte a través la cònsol major d’Escaldes, sancionar amb multes que van d’urbanitzacions, i l’habilitació difusió a les xarxes socials, la de les xarxes socials i la bústia Trini Marín, i la cònsol menor dels 60 als 300 euros si s’és de pipicans, a la Clota Verda premsa digital i la televisió, i a de queixes i suggeriments que d’Ordino, Consol Naudí, és ben reincident. Els últims anys, les en el cas d’Ordino. La campa- més s’han distribuït cartells i tenen a l’abast als webs, Face- explícita i porta per lema «OH administracions s’han esforçat nya de sensibilització adreça- passamans en tots els espais book i Twitter de la corporació. 10 ordinoésviu activitats

Activitats Casamanya Extrem proposa una nova cursa vertical al bell mig d’Andorra amb dos circuits L’ascensió a l’emblemàtic cim de la parròquia estarà organitzada per l’ECOA i puntuarà per a la 27a edició de la Copa d’Andorra de curses de muntanya (FAM)

Coincidint amb el solstici d’estiu, Ordino tindrà enguany una nova cursa de muntanya que portarà 10a Duatló els corredors fins al pic de Casa- Ordino-Casamanya manya i portarà el nom de l’em- blemàtica muntanya, ubicada al L’altra prova esportiva que cor d’Andorra. Fins ara, només posa com a repte el pic de els incondicionals de la Duatló Casamanya és la Duatló Ordi- Ordino-Casamanya havien tin- no-Casamanya, que enguany gut el privilegi de competir per compleix 10 anys. L’organitza- assolir una de les carenes més ció s’externalitza per primera mítiques d’Andorra, així és que vegada, i es farà des del Club la Casamanya Extrem era una Triatló Serradells d’Andorra necessitat latent per a l’afició de amb el suport econòmic del la parròquia, que s’havia posat Comú d’Ordino, i tindrà lloc damunt la taula diverses vega- el dissabte 20 de setembre. des. Finalment, la cursa vertical La cursa mantindrà el format tindrà lloc el 22 de juny i estarà de duatló clàssica. Els partici- organitzada per l’ECOA (Esquí pants hauran d’anar en bici- Club d’Ordino Arcalís) amb el su- cleta des del poble fins al Coll port del Comú d’Ordino. d’Ordino i corrent des del Coll El disseny de la prova proposa fins al cim del Casamanya. dos itineraris, l’Extrem de 5 km El cartell publicitari que donarà a conèixer la nova Vertical Race organitzada per l’ECOA. Com a novetat hi haurà regals (1.440m D+), que sortirà de la per als participants, es farà plaça Major d’Ordino i anirà fins dorra de curses de muntanya júnior (18, 19 i 20 anys), sènior inclou el dinar, és de 15 euros i un dinar popular per a tots els al Casamanya per un itinerari (FAM), i per a la combinada Ver- (a partir de 21 anys), veterà (a s’ha de formalitzar abans del 20 participants i acompanyants, més exigent i directe, i el Clàs- tical dels Isards, que organitza partir de 40 anys) i màster (a de juny a través del web www. i es prepara també una pro- sic de 3,5 km (760 m D+), que el Soldeu Esquí Club. La prova partir de 50 anys). Els premis se- ecoa.ad. L’organització, que li- va adaptada a la participació partirà del pla del Coll d’Ordino és oberta a tothom i no hi ha ex- ran en metàl·lic per a les tres pri- mita la participació a 200 perso- infantil que es farà al poble i seguirà el recorregut habitual cusa per no participar-hi ja que meres posicions (1r, 300 euros; nes, ha previst un avituallament d’Ordino perquè els més pe- per pujar al cim. ha preparat set categories: aleví 2n, 200 euros, i 3r, 100 euros), oficial per al circuit Extrem, tot i tits debutin en aquesta disci- La Vertical Race puntuarà per a (10 i 11 anys), infant (12, 13 i 14 en categoria masculina i femeni- que recomana la hidratació a plina esportiva que cada ve- la 27a edició de la Copa d’An- anys), cadet (15, 16 i 17 anys), na. El preu de la inscripció, que càrrec dels corredors. gada guanya més aficionats. L’Art Camp s’integra al programa de l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar amb la visita d’una explotació

El programa d’Art Camp integra fons solidari perquè puguin enguany la celebració de l’Any venir artistes de països menys Internacional de l’Agricultura afavorits que han sol·licitat Familiar i, en col·laboració amb l’ajut, com Papua Nova Guinea, els ministeris d’Agricultura i que arribaran finançats pel Ca- Medi Ambient, es proposarà nadà, o com el Marroc, que hi als artistes diferents activitats, participarà gràcies a la contri- entre les quals la descoberta bució feta per Polònia. Pel que d’una explotació agrícola i de fa a Andorra, hi ha confirmada productes artesans com la mel la presència de les artistes Lluï- d’Ordino o la cervesa Alfa que sa Casas i Judit Rodrigo. s’elabora a la Cortinada, una El jurat ha ampliat el nombre visita al Centre de Natura de la de representacions amb països Cortinada i una activitat de cui- com Algèria, Armènia, els Estats na solar amb Four Solaire Déve- Units, Irlanda o San Marino. loppement, a Montlluís. L’esdeveniment rebrà la visita La tercera edició de la trobada d’Irina Bokova, directora gene- internacional d’artistes tindrà ral de la UNESCO, institució que lloc al poble d’Ordino del 14 al fa possible el projecte amb la 23 de juliol, comissariada per coordinació de la CNAU i el su- Faust Campamà. Com a nove- port i el patrocini del Comú d’Or- tat, aquest any s’ha creat un Ambient dels tallers que es van instal·lar a la plaça de l’Oficina de Turisme durant l’última edició. dino i de FEDA Primavera equipaments socials ordinoésviu 1111

Equipaments socials L’arxiu comunal posa fi a la dispersió i concentra el fons documental a Casa Ferino

Posar fi a la dispersió de docu- també es custodia a l’arxiu tota ments, recopilar i centralitzar la documentació cadastral, els la informació en un únic espai convenis i contractes signats amb les condicions indispen- pel Comú, els concursos públics sables per a la conservació del tancats, els cartells i fullets re- paper va ser el primer objectiu lacionats amb les activitats tu- de la creació d’un arxiu comu- rístiques i culturals, documen- nal. La tasca es va plantejar tació de recursos humans i, per com una prioritat de la legisla- descomptat, un fons audiovisu- tura anterior l’any 2008, i la fei- al i fotogràfic, sobretot de les na feta ha donat els seus fruits. manifestacions culturals més «Ha estat un treball d’una vàlua importants com el Festival Nar- incalculable, els documents re- ciso Yepes. Però d’interès patri- cullen la feina que s’ha fet i part monial hi ha la documentació de la nostra història, i no ens històrica, que es guardava a la podem permetre que es mal- sala del Consell de l’antiga casa metin», explica la cònsol menor comuna i a l’arxiu del mateix d’Ordino, que considera una edifici, i engloba tots els escrits obligació i una responsabilitat fins a l’any 1993, en què es pro- endreçar-ho per als que vinguin clama la Constitució. Hi trobem darrere. Una de les cases histò- les actes de Consell celebrades riques d’Ordino, Casa Ferino, tot a la parròquia des del segle XV, i que compartida amb el servei essent el document més antic de ludoescola, custodia actual- una donació del 1409. Entre les ment bona part de la documen- joies de l’arxiu destaca un per- Puri Ramos amb un pergamí del 1601 sobre els drets de pastura a les muntanyes de Siguer. tació. Fins llavors, la informació gamí d’1,40 metres sobre actes estava distribuïda entre l’arxiu notarials. és constant i permet tenir un de casa comuna vella creat en «Un cop sabut tot el que tení- EL VOLUM CUSTODIAT ARRIBA accés immediat als documents la reforma de l’edifici de l’any em, l’objectiu dels últims anys que genera l’administració», ex- 1981, els departaments de ha estat digitalitzar i informatit- AL 146% DE CAPACITAT plica Ramos. Els suports més l’edifici administratiu i altres de- zar-ho tot», explica Puri Ramos, utilitzats són el paper, CD i DVD. pendències comunals. El volum l’arxivera comunal. Una part Actualment, el volum de luació i tria, amb capacitat A més de la documentació cus- més important de documents d’aquesta tasca la va portar a l’arxiu està per sobre de la de decisió tècnica i política todiada i de la descripció i la el generen el Departament de terme el Govern entre els anys seva capacitat. Per això, i que, segons la legislació, digitalització constant, es pro- Finances (llibres de comptes, 1981 i 1984, que va digitalitzar seguint el model d’altres pugui decidir quins són posen noves bases de dades factures, comprovants...) i el els nou pergamins i vint caixes administracions, s’ha cons- aquells documents pres- i millores en les existents, per Departament d’Obres (tots els de documents històrics; actual- tituït una comissió d’ava­ cindibles. garantir un accés més eficaç documents relacionats amb els ment, el treball es fa diàriament al patrimoni cultural del Comú, projectes d’obra major i menor); a Casa Ferino. «La introducció com ara les obres d’art. La família Galícia cedeix 13 vídeos al fons comunal La família Galícia ha lliurat al Comú d’Ordino tretze vídeos amb valor documental que re- cullen part de la història, la cul- tura i les tradicions de la parrò- quia. L’autor dels audiovisuals, que van de l’any 1988 al 2001, és el català Manel Galícia Mar- cet (1929-2011), conegut amb el nom artístic de Magama, re- alitzador i muntanyenc, mem- bre de la Unió Excursionista de Sabadell i gran admirador de les valls d’Ordino. Muntanyes de neu, Tristaina 2.878 m, Tar- doral andorrana vall d’Ordino i Pic de Casamanya són alguns dels títols que han passat a for- mar part de l’arxiu d’Ordino. La signatura del conveni de cessió de drets es va signar al mes de març, a càrrec de Roser Galícia i el cònsol major, Ventura Espot (a la foto). 12 ordinoésviu entrevista

Entrevista

L’excònsol i actual conseller de la minoria Enric Dolsa va voler fotografiar-se davant de l’església de Sant Martí de la Cortinada. Enric Dolsa: «Som una minoria responsable i positiva, no hem vingut a quedar bé amb ningú, o no seria política»

Diuen que els anys t’assos- vam concertar la manera de haurien preferit veure una opo- difícil valorar la manera de fer seguen, i Enric Dolsa n’és un treballar plegats, col·laborant al sició més dura i a d’altres ja els - Què destacaria de la gestió d’un govern sense diners a les exemple. Després de governar màxim, que és com es mereixen està bé. El que és clar és que que ha fet la majoria? arques. Les coses han canviat al Comú d’Ordino durant gai- els ordinencs en les circums- després de la campanya, els El punt fort d’aquest govern és molt en aquest temps quant al rebé vuit anys, en les legislatu- mitjans es pensaven que tindri- que és un equip coherent. Li factor econòmic. Jo vaig viure res 2000-2003 i 2004-2007, en muntat el circ a cada con- diré una cosa, no puc anar en vuit anys d’esplendor, i a partir treballa ara des de l’oposició, i «El punt fort sell, i es van equivocar, perquè contra d’un equip que a l’hora del 2007- 2008 va arribar una creu que l’experiència, en políti- d’aquest govern ha estat una altra cosa, encara de fer una comissió em truquen crisi galopant. La situació del ca, ho és gairebé tot. que la campanya fos molt dura. abans de convocar-la perquè Comú ha variat radicalment, i és que és un La campanya és una cursa per pugui consultar la meva agen- la manera de treballar d’abans - Com es viu la política des de equip coherent» guanyar les eleccions i has l’oposició? d’anar a defensar el teu pro- «Si acceptem el treball de És molt senzill, quan estàs jecte a totes, i guanyes o perds. acostumat a estirar el carro i tàncies actuals. Per això som En el nostre cas, ens va tocar les comissions després no has tingut la mala sort de tenir una oposició constructiva, posi- perdre... tampoc va ser una sor- una oposició molt contundent, tiva. Evidentment, hi té a veure presa, guanyar un càrrec reele- podem mostrar-nos-hi contraris» la veritat és que t’ho agafes el tarannà de les persones que git és gairebé impossible, saps d’una altra manera. Personal- integren la majoria, i no podem molt bé que no guanyaràs. Un da. Compartim de base les de- ara mateix és impensable. Nos­ ment em vaig plànyer molt de obviar que jo sempre he tingut cop la cosa està així, s’ha de cisions importants, penso que altres vam poder invertir entre tenir l’oposició que em va tocar molt bona relació amb el Ventu- pair i acceptar-ho. No pot ser es treballa molt bé a Finances, set i vuit milions l’any. En canvi, en els dos mandats, crítica i ra Espot, per exemple. L’experi- que tots els votants estiguin Obres, i a la resta de conselleri- actualment et dediques al dia destructiva, així és que no podia ència ha estat molt positiva, no equivocats, la reflexió que has es. Si hi estem d’acord i accep- a dia i poques inversions més. comportar-me com ells quan hi tinc res a dir. de fer és aquesta. tem el treball que se’ns planteja Evidentment hi ha coses que no m’ha tocat ser a l’altre costat. a les comissions, després no compartim. Vaig optar per fer-ho d’una ma- - I els seus seguidors, ho han - Va ser una lliçó d’humilitat, podem desdir-nos-en pública- nera diferent. Sens dubte, és un sabut encaixar igual que vostè? perdre les eleccions? ment i anar-hi en contra. El dia - Com ara? altre punt de vista, després de Doncs n’hi ha hagut que sí i No gens, si ho veiés així em a dia jo no el segueixo i no sé La construcció de la sala La vuit anys amb una àmplia ma- n’hi ha hagut que no, hi ha de suïcidaria. Ho has d’acceptar i com treballen, però ens dei- Buna a sobre de la Sala Poliva- joria. Però ha estat molt senzill, tot. Per descomptat que alguns punt. No va ser cap sorpresa. xen col·laborar al màxim. Es fa lent, però s’ha de respectar la Primavera entrevista ordinoésviu 1313

majoria i si ho han decidit així, hi ha a la parròquia: el centre endavant. Nosaltres no l’haurí- de salut, la Casa Pairal, l’escola em fet. Tampoc hauríem aban- bressol, Prat de Call, el Centre donat l’escola de música que de Congressos. I un tema bàsic: vam fer a la Covanella, un local quan nosaltres vam entrar a go- que havíem insonoritzat i ade- vernar, a la parròquia no hi ha- quat per a això. No n’hauríem via prou aigua potable, i molts fet política. I també estem en caps de setmana o dies punta contra d’instal·lar parquímetres patíem talls importants, amb als aparcaments exteriors d’Or- el greu perjudici que això com- dino, ja que podrien formar part portava a hotels, restaurants, del seu atractiu turístic. etc. Vam fer una inversió molt important i en aquell moment - I quina ha estat l’aportació de asseguràrem el servei per als la minoria en aquesta gestió? 25 anys següents. En el nostre cas l’experiència, sens dubte. Hi ha temes amb - Però de veritat es pensava els quals, per coneixença, ens que les vaques grasses durari- hem pogut implicar més, com la en sempre? comissió d’Obres, que durant el Absolutament, com a empresa- «L’experiència és molt important, però trobo molt bé la incorporació dels joves» meu mandat de cònsol depenia ri i com a cònsol. Si algú m’ha- directament de mi. Penso que gués explicat que el 2007 es en aquest sentit s’han fet apor- desencadenaria una crisi com tacions interessants, perquè es- la que hem viscut aquests anys tic molt avesat en temes d’urba- no m’ho hauria cregut, no hau- nisme. Però això no vol dir que ria obrat igual ni en la gestió no estigui a favor d’integrar la privada de les meves empreses gent jove, o si no mai tindríem ni en la pública del Comú. Evi- relleu. Per mi és ideal l’equili- dentment, hauria fet una altra bri, gent amb més experiència reflexió. Quan governava, a les i d’altres amb menys, sempre juntes sempre els plantejava el que aquests no tirin pel dret i mateix: penseu si això ho faríeu Enric Dolsa sota el campanar de l’església romànica, l’única que conserva pintures originals. siguin uns kamikazes que no a casa vostra; la meva manera escolten ningú. de pensar era una filosofia pri- deficitària, i quan hi va entrar situació d’Ordino ens obliga a - S’imagina fora de la política? vada, i sempre em feia la matei- Crèdit Andorrà com a soci, allò tots a empènyer junts. Com a I tant, hi has d’anar quan et - Són importants les sigles en xa pregunta, si ho hauria volgut no s’ho va qüestionar ningú. minoria responsable que som, necessiten i quan no, retirar-te. els temps que corren? per mi o no. Ho vam deixar tot Tots van anar a l’una i totes les no hem vingut aquí a quedar bé Ningú no ha de fer de la política Penso que sí que tenen la seva resolt; excepte Arcalís, pràctica- parts ho van entendre perfec- amb ningú, això no seria fer po- una professió. importància. D’alguna manera ment va quedar tot fet, a la par- tament. Què se n’hauria fet, de lítica. Parlem del pa, i amb el pa estàs dient que ets allà, però no ròquia. Soldeu, sense aquest acord fa no s’hi juga. Amb les qüestions­ -Això promet Dolsa per anys... amb ells. És una manera de di- vint anys? A Ordino podíem ha- menors, si cal barallar-se o es- es tornarà a presentar? ferenciar-te. Això no vol dir que - I té la certesa que hauria fun- ver resolt fa set anys la situació tar-hi en contra, d’acord, però No ho sabem, a hores d’ara no no puguem col·laborar i fer co- cionat, el seu pla per a Arcalís? del camp de neu. Fent un càl- amb el que realment és impor- se sap... la idea és que no, però ses de forma conjunta. No ens A veure si ens entenem, és que cul ràpid, el govern de Ventura tant hem d’anar plegats, i més d’aquí a allà poden passar mol- enganyem, la gran majoria de parlem d’un acord que es va Espot s’hauria estalviat uns 15 en moments de crisi. tes coses. consellers que ara són al Comú arribar a signar. Vam convocar milions d’euros, a una mitjana formaven part del meu equip una sessió extraordinària de de 2,5 milions per any, que és i el pensament no ha canviat tant. El que no té sentit avui dia «Davant la corporació és fer una oposició agressiva. La gent ja té prou maldecaps i sempre he pensat des PERFIL problemes. Fa quinze anys, tots vivíem en una circumstància d’una filosofia privada» Lloc de naixement diferent, el que no podem fer els polítics és crear alarmisme i Consell per aprovar un conveni el que hi ha hagut de destinar. Arans afegir més preocupacions a les signat pel Consell d’Adminis- S’imagina el Comú d’Ordino Data de naixement que ja tenim. No podem crear tració de Crèdit Andorrà amb amb 15 milions més? Això és 8 de desembre de 1954 mala maror. una representació del 49% de l’únic que ens preocupa del la societat, el president Josep Comú d’Ordino. Professió - Es penedeix d’alguna cosa Peralba, i jo mateix. Però l’opo- Empresari d’aquells vuit anys? sició se’ns va tirar a sobre i ens - S’hauria de demanar el visti- Lloc favorit de la parròquia De res, en absolut. Tot i que va portar a la batllia, i Crèdit plau dels ciutadans davant una vaig cometre un error molt greu, Andorrà va optar per desfer els nova oportunitat per fer viable La Cortinada no vaig saber comunicar el que acords abans que el cas anés el camp de neu? estava fent. Però les proves del a judici. I així es va fer en una Si es vol consultar la ciutada- que es va fer continuen vigents altra sessió extraordinària. En- nia em sembla molt bé. Jo pen- i són ben clares. Som responsa- sisa, a Soldeu, estava en una so que el poble no és ximple i bles de les infraestructures que situació similar, era una estació veurà clar el que s’ha de fer. La 14 ordinoésviu viure ordino

Viure Ordino La Borrufa mostra el planter d’esquí d’Ordino

RESULTATS BORRUFA

GS SL SCSG SC SG

Abd 6è 7è 4t 7è

Bartumeu Gabriel (U14)

17è 22è 11è 8è 13è

Sergi Martín (U14)

3a 1a 6a 5a 3a

Candelaria Moreno (U14)

15a 6a 6a 4a 7a

Mariona Raméntol (U16)

12è Abd Abd Abd 18è

Quim RodrÍguez (U16) La selecció d’Ordino que va participar en la Borrufa, B. Gabriel, M. Raméntol, C. Moreno, S. Martín i Q. Rodríguez, d’esquerra a dreta.

1. Has viscut una temporada d’esquí amb resultats molt positius. Quines són les marques més destacades o les que t’han fet més il·lusió? 2. Han estat resultats esperats o, al contrari, t’han sorprès aquestes marques? T’agradaria orientar-te cap al món de la competició? 3. Què fas a l’estiu per mantenir la forma física? 4. Quin són els reptes que t’has plantejat per a la temporada que ve? Què és el que més et sedueix i el que menys de poder entrar en l’elit esportiva? 5. Amb quines altres aficions combines l’esport?

QUIM RODRÍGUEZ MARIONA RAMÉNTOL BARTUMEU GABRIEL SERGI MARTÍN CANDELARIA MORENO Escaldes, 19.07.1999 Encamp, 26.02.1998 Ordino, 21.01.2000 Ordino, 21.11.2000 Argentina, 30.10.2000 3ème L. Comte de Foix 4t ESO 4ème L. Comte de Foix 4ème L. Comte de Foix ESO

1. La 10a posició al primer 1. Em va agradar competir als 1. M’ha fet molta il·lusió classi- 1. La millor posició que vaig ob- 1. Estic molt satisfeta de la supergegant d’aquest any, ja Nacionals de França i a la Topo- ficar-me per anar a la Topolino tenir al Trofeu Borrufa d’aques- meva temporada en general, que vaig fer un interior a l’entra- lino a Itàlia, perquè vaig poder i la Scara. També els resultats ta temporada ha estat a la però vaig estar molt contenta da del mur i no vaig caure. Això veure el nivell d’arreu del món, i que vaig fer a la Borrufa. Poder supercombinada, que vaig que- pels resultats que vaig obtenir em va fer superar-me en aques- al gegant m’ho vaig passar molt representar el nostre país fora dar en la 8a posició. al Trofeu Borrufa (5è, 1r i dos ta modalitat. Aquest any he fet bé a les baixades. d’Andorra és una molt bona 2. Els resultats obtinguts han 2ns) i pel 7è lloc a la Scara en tres podis de 2a posició, que 2. Els resultats eren els espe- experiència perquè ens permet estat dins les meves expecta- supergegant, ja que són les cur- m’han animat molt. rats, però sempre sorprèn una conèixer el nivell d’esquí d’al- tives, i la intenció és seguir en ses més importants que he fet. 2.- Els resultats són els espe- mica, ja que l’esquí és un esport tres països. el món de l’alta competició, per 2. En realitat no m’esperava rats, gràcies a tot l’equip tècnic molt aleatori, qualsevol errada 2. A principis de temporada això m’entreno i treballo fort una temporada tan bona, per- i a tot l’esforç continu fet du- pot deixar-te fora de la competi- no m’esperava els resultats cada dia. què també hi ha nenes a la rant la temporada. L’esport em ció, i per això estic contenta. assolits, perquè venia d’una 3. Altres disciplines esportives meva categoria que són molt fa sentir bé. M’agradaria molt 3. Fem físics durant un mes temporada irregular. Per acon- que faig per mantenir la forma bones, i sí, m’han sorprès bas- orientar-me­ cap al món de la i mig amb el club; anem a la seguir-los he hagut de treballar física, a més a més de l’esquí, tant. Vull arribar al més lluny competició. muntanya, amb bici, esquí de molt, amb constància i sense són la bicicleta i els esports de possible, però tot això ja es veu- 3. Entrenar amb el club al matí, rodes, piscina i alguna activitat pressionar-me a mi mateix. Vull muntanya. rà al seu moment. i a la tarda fem físics; a més a lúdica. seguir la pròxima temporada i, 4. Obtenir uns resultats millors 3. A l’estiu fem físics i estatges més, fem els estatges. 4. La temporada que ve ja entro en funció dels estudis, ja deci- la temporada que ve és el repte amb el club per continuar millo- 4. El repte per a la temporada en la categoria júnior de carre- diré més endavant. més immediat que em plantejo rant. vinent és fer algun podi a les res FIS, i encara no tinc gaire 3. A l’estiu faig dos estatges als ara mateix. 4. M’agradaria tornar a partici- curses internacionals. clars els objectius, estaré satis- Alps amb l’ECA i la resta de set- 5. Bàsicament el que més par en el Borrufa, la Topolino, 5. Em sedueix tot, m’agrada feta si segueixo com fins ara. De manes fem exercicis físics i al- m’agrada és practicar esport, la Scara, etc. I obtenir els ma- molt l’esport, sobretot el que l’elit esportiva, em sedueix en- tres activitats (bicicleta, córrer, però quan no faig esport inten- teixos resultats d’enguany. Em puc practicar amb els amics, trar en una categoria que pugui tresc, esquí de rodes...). to fer sortides a la muntanya, i motiva poder competir amb els com ara córrer, anar en bici, ju- comparar-me a escala mundial, 4. Estar al més a prop possible així mantinc la forma física. millors, representar el meu país gar a vòlei... i el que menys, el fet d’haver de dels meus companys de la cate- i passar-ho bé amb l’experièn- combinar-ho amb els estudis. goria U16 per superar-me i ob- cia. I el que menys, potser estar 5. M’agrada jugar a paddle i vò- tenir uns resultats satisfactoris. lluny de la família i dels amics. lei, però si hagués d’escollir un 5. M’agrada molt la fotografia 5. Quan no entreno m’agrada altre esport tornaria a fer gim- i la música. També viatjar i fer bici, escalar, anar a la mun- nàstica artística. conèixer altres cultures. tanya, quedar amb els amics... Primavera viure ordino ordinoésviu 1515

Vilana: «La Ronda per la Infància neix d’una motivació més que del gust per la competició»

econòmics: material escolar i beques per evitar que les famí- lies es vegin obligades a enviar la seva canalla a treballar a les mines de sal que hi ha a Ma- dagascar. L’any passat aquesta associació va fer un concert a l’Auditori Nacional d’Ordino du- rant el qual va explicar la seva acció solidària.

- Què significa per tu l’AUTV? L’Andorra Ultra Trail Vallnord és una de les curses més dures del món per distància, tipus de «La majoria de participants som neòfits, i això hi dóna més ganxo»

terreny i desnivell acumulat. Això és un actiu per als corre- dors locals. Conec la cursa de prop, ja que he format part de l’equip organitzatiu des del prin- cipi, però aquesta és la primera vegada que hi participo.

- Competició, esport i solidari- tat, t’identifiques amb aquests tres valors? Sí, totalment. Suposo que pel que m’han ensenyat de xic, so- El corredor Joan Vilana, que ha impulsat la Ronda per la Infància, amb la seva filla Maiana. bretot amb la solidaritat. L’es- port de competició i la mun- - Com i d’on sorgeix la idea de - Les expectatives són altes? el 50% de l’aposta, sempre que així com molts particulars o fins tanya em surten de dins, com fer una Ronda per la Infància Cap de nosaltres té un perfil així ho desitgin. Ho expliquen i tot alguns organitzadors de a tants altres muntanyencs en aquesta Ultra Trail? consolidat com a ultramarato- molt millor els actors andorrans curses, que ens han convidat d’aquestes valls. Fa anys que tenia al cap crear nià. De fet, la majoria som neò­ Marc Cartes, Isak Férriz i Roger a córrer a les seves per arribar un projecte solidari aprofitant fits d’aquest tema i això penso Casamajor, l’actriu Carlota Olci- més preparats a la Ronda dels - Dels anys que vas viure a la el meu perfil i la meva experi- que dóna més ganxo al nostre na i l’artista Beth Rodergas en Cims. parròquia d’Ordino, què desta- ència de corredor de muntanya. repte, ja que ho tindrem real- un vídeo de promoció que hi caries com el millor i el pitjor? He corregut durant molts anys ment complicat. ha penjat a la web del projecte, - Quines seran les entitats be- Vaig viure uns cinc anys a mogut únicament pel gust de la www.rondaperlainfancia.com. neficiades? Arans. El millor, el seu entorn competició i actualment neces- - En què consisteix el repte? Aprofito per donar-los les grà- L’objectiu únic de la nostra ac- sitava una motivació diferent. Es tracta d’apostar per nosal- cies: ha estat un superèxit de ció és ajudar els nens amb di- Córrer per mi fent alguna cosa tres. O més ben dit, contra nos­ visites. ficultats, de manera equitativa «El nostre objectiu per algú altre. Així va sorgir la altres. La gent pot apostar que entre dins i fora d’Andorra. La amb aquest repte idea. He tingut sort de trobar no aconseguirem entrar entre - Com ha rebut la idea l’organit- Gavernera, tot i ser un centre zació i quines aportacions hi ha públic que depèn del Ministeri és ajudar els nens «L’Andorra Ultra Trail és una hagut? de Salut i Benestar, accepta Cims Màgics ens ha donat ajuda externa per satisfer ne- amb dificultats» de les curses més dures del món, suport des del principi, ani- cessitats específiques no reco- mant-nos a materialitzar-ho i llides en el seu pressupost. És natural i la pau que s’hi respira. per terreny, distància i desnivell» col·laborant de manera impor- l’únic centre que es dedica de Hi tinc amics, a Arans i a tota la tant en el nostre projecte soli- manera exclusiva a la infància vall, sobretot a Llorts, d’on han un grup de persones que m’ha els deu primers classificats dari. D’altra banda, Viladomat dins d’Andorra. D’altra ban- sortit alguns dels millors espor- fet costat i sent el projecte igual de la general de la Ronda dels Esports i 468km2 també hi han da, Aigua de Coco és una ONG tistes d’Andorra. El pitjor... no hi que jo. Són la resta de corre- Cims, i materialitzen la seva aportat molt. De manera es- de desenvolupament que co- ha pitjor. És una de les zones dors: Lluís Sanvicente, Eduard aposta fent una aportació al nú- pecial, vull agrair el suport del neixem i que es mereix tota la d’Andorra on em trobo més bé. Vergara i Xavi Comas, i els que mero de compte del projecte. Si Comú d’Ordino, que ha col·labo- nostra confiança. El seu repre- Deixar-te caure per l’Ensegur o estan al darrere fent promoció, ho aconseguim, ens quedem el rat també en el projecte. Més sentant a Andorra, Jonathan Pi- Ferreroles i no tenir pressa és gestió o logística: Kàtia Vilana, 100% de la seva aportació, i si enllà, l’empresa de comunica- sonero, ens ha explicat molt bé de les millors coses que et po- Sofia Ortun i Mateu López. no ho aconseguim, els tornem ció Wow també ens ha ajudat, com s’utilitzaran aquests fons den passar. 16 ordinoésviu Primavera reportatge ordinoésviu 1717

Reportatge El Consell aprova la liquidació de l’exercici 2013 amb un superàvit de 2 milions d’euros

Els membres del Consell de i activitats subvencionades. El Comú van aprovar al març el cònsol major, Ventura Espot, va tancament de comptes del elogiar la gestió dels consellers 2013 amb un superàvit liqui- de Finances del mandat actual dat de 2.544.483 euros. La li- i de l’anterior per haver acon- quidació de l’exercici presenta seguit disminuir les despeses uns ingressos de 14.227.496 de finançament en 125.000 euros i unes despeses per valor euros. Durant el 2013 s’han d’11.683.013 euros. La línia de destinat 2.056.000 euros a treball, en paraules del conse- la reducció del deute, fins a ller de Finances, Jordi Ordóñez, 1.126.000 euros més del que ha estat «continuar l’estalvi de s’havia previst, a fi de compen- la despesa corrent i una gestió sar la davallada del sostre d’en- deutament del 8,62% —prop de «Les despeses 2 milions d’euros— i estalviar despeses financeres. L’endeu- de finançament tament total és de 20.583.078 euros, que representa estar al es rebaixen 99,97% del sostre total, i pel que fa al Comú d’Ordino, que- 125.000 euros» da ara en 18.340.000 euros. Quant a l’augment dels ingres- dels recursos cercant la màxima sos, la font principal ha estat eficiència». Així, les despeses el pagament de tot l’impost de corrents s’han rebaixat 83.000 construcció de La Querola, dos euros, un 1,23% menys, gràcies milions més del que s’havia pre- en part a la rebaixa de 66.000 vist, que permetran complir de euros en despesa de personal; Jordi Ordóñez, Consol Naudí i Ventura Espot llegeixen la documentació en un Consell de Comú. manera excepcional el principi 30.000 euros menys en con- de suficiència. sums d’electricitat, carburants 17.000 euros al pressupost del S’han liquidat inversions per de calefacció i despeses telefò- 2014 amb els romanents de les L’OBJECTIU valor d’1.070.000 euros i, pel niques, i 31.000 euros menys donacions dels exercicis ante- que fa a les operacions finance- en el manteniment de l’enllu- riors. «La situació de l’endeuta- sen seguir invertint per obte- res, cal destacar els prop d’1,5 menat públic. Amb la renún- Pel que fa a les transferències ment i la liquidació de la nir estalvi de despesa corrent milions destinats a SECNOA, la cia de membres del Consell a corrents, s’han rebaixat uns totalitat de l’impost de cons- i gestionar els recursos bus- meitat dels quals finançats pel cobrar la tretzena paga durant 35.000 euros respecte al 2012, trucció de La Querola impo- cant la màxima eficiència» Govern per la construcció de el 2013 es disposa de 15.495 gràcies a una contenció gene- l’estadi nacional La Coma del euros, i es recondueixen uns ralitzada en totes les entitats Forat.

Pressupost LIQUIDACIÓ 2013 Pressupost Autoritzat Liquidació Liquidació Variació 2012-2013 modificat inicial 2013 2013 2013 2013 2012 abs. %

Ingressos corrents 6.517.819,92 6.719.469,54 8.385.851,44 8.385.851,44 5.693.846,89 2.692.004,55 47,28%

Ingressos de capital 5.060.501,00 5.816.388,10 5.841.645,30 5.841.645,30 4.476.278,91 1.365.366,39 30,50%

Total ingressos 11.578.320,92 12.535.857,64 14.227.496,74 14.227.496,74 10.170.125,80 4.057.370,94 39,89%

Despeses corrents 7.277.058,66 7.538.107,92 6.756.685,45 6.670.159,17 6.753.466,87 -83.307,70 -1,23%

Despeses d’inversió 1.266.036,12 1.818.396,01 1.605.106,39 1.071.451,83 356.657,07 714.794,76 200,42%

Total despeses 8.543.094,78 9.356.503,93 8.361.791,84 7.741.611,00 7.110.123,94 631.487,06 8,88% (1 a 7)

Dèficit o superàvit 3.035.226,14 3.179.353,71 5.865.704,90 6.485.885,74 3.060.001,86 3.425.883,88 111,96% de gestió

Despeses per actius 1.923.000,00 2.258.887,10 1.884.884,24 1.884.884,24 728.997,24 1.155.887,00 158,56% financers

Despeses per 1.112.226,14 2.076.425,64 2.056.517,95 2.056.517,95 865.375,66 1.191.142,29 137,64% passius financers

Total despeses 11.578.320,92 13.691.816,67 12.303.194,03 11.683.013,19 8.704.496,84 2.978.516,35 34,22% (1 a 9)

(Superàvit / Dèficit) 0,00 -1.155.959,03 1.924.302,71 2.544.483,55 1.465.628,96 1.078.854,59 73,61% 18 ordinoésviu comunitat internacional

Comunitat internacional Ahmed Keshta La secció «Comunitat interna- vocació. L’any 1998 va ingres- amb l’art europeu d’avantguar- cional» vol donar a conèixer sar a la Helwan University del da. Quan acaba la seva forma- persones d’altres cultures que Caire, a la Facultat d’Arts Apli- ció acadèmica decideix traslla- s’han deixat seduir per la vall cades, en l’especialitat de dis- dar-se a Espanya i va viure a d’Ordino. En aquesta ocasió seny d’interiors, i després del Madrid. Buscava un lloc tranquil us descobrim l’Ahmed Keshta primer any es va decantar per per viure i treballar, i va fixar la (Giza, 1978), un artista d’origen la branca d’escultura, on es va seva residència a Andorra, el egipci que ha volgut compartir graduar amb una menció d’ho- país d’origen de la seva dona. la seva cultura a través del seu nor. A través de l’Institut Goethe Des de fa deu anys està instal· art, que en definitiva és el seu aconsegueix una beca per estu- lat a la Cortinada, tot i que fins idioma. Fill de pares escultors, diar a l’Acadèmia de Belles Arts ara no s’ha deixat veure gaire. de seguida va descobrir la seva de Munic, on entra en contacte No té pressa, creu en el que fa. «Són les obres que escullen l’artista i no a l’inrevés»

El món d’Ahmed Keshta és ple de símbols i imatges, igual que el de la cultura egípcia. Així, quan parla i explica quina ha estat la seva trajectòria, l’artis- ta s’expressa amb un llenguat- ge ple de metàfores, planeres i entenedores. Fill de la contem- poraneïtat, intenta fugir dels ha- bituals encasellaments que els mortals necessitem per acos- tar-nos a l’art; ni figuracions ni abstraccions han de definir l’obra, «tot depèn del moment, el teu estil és propi i l’obra et demana el que necessita en cada moment». Es mou amb «M’interessa el minimalisme, la filosofia del menys és més» comoditat entre moltes tèc- niques escultòriques, bronze, fusta, alumini i altres tècniques mixtes que desdibuixen el límit Ahmed Keshta contempla el seu baix relleu sobre la història d’Andorra; al centre, la figura del rei Carlemany a cavall. entre pintura i escultura. Com molt bé diu l’artista, «és l’obra i la ciència en general queda pur estil jeroglífic, un encàrrec ressegueix tota la composició. tot arreu, però la base sempre que t’escull a tu, en cada mo- palès en una obra també ple- particular. Es tracta d’un mu- Ser lluny dels circuits artístics és al mateix lloc. Estic radical- ment, i no a l’inrevés». na de poesia. «La llum, quan es ral longitudinal de 8,5 m, tot no és cap problema per a ell, ja ment en contra de l’oblit de la Va presentar la seva obra al reflecteix a la neu, és increïble; i que està pensat per ocupar que aquí té tot el que necessi- història, del passat i de les ar- públic andorrà a la Sala d’expo- el blanc ens envaeix, i tot és ple el doble de superfície. «El més ta. I no ha trobat impediments rels». De l’art egipci, Keshta en sicions del Govern, on va com- de matisos». El blanc li ha per- difícil va ser pensar-lo, vaig es- per mostrar la seva obra en al- conserva la feina de l’artesà, partir espai amb el pintor Alfons mès allunyar-se de la matèria tar cinc anys donant-li voltes tres indrets, com ara Barcelona, que li permet dominar les tècni- Valdés dins la mostra «Projecte i anar a l’essència o concepte ques, però això és el més fàcil, 1+1», una iniciativa plàstica que del que vol expressar. «L’obsessió pel color blanc només s’ha d’aprendre. L’altre té com a declaració de principis «M’interessa el minimalisme 50% pertany a un altre terreny la recerca de l’emoció en l’art i la filosofia del menys és i la llum a la meva escultura que fa que la creació esdevin- que es fa Andorra, i que hauria més que reflecteixen algunes gui art, i això és el que trobem de tenir continuïtat. Les peces d’aquestes peces. He jugat molt han nascut a Andorra» en les escultures de Keshta. Ell monocromes, de color blanc, amb la llum», explica Keshta, mateix ens ho explica, com no que va presentar no van dei- que utilitza l’escultura com a fins que l’he materialitzat; està Madrid, el Caire i l’Aràbia Saudi- podia ser d’una altra manera, xar ningú indiferent. «La meva mediadora per deixar fluir la fet, però és una obra a la qual ta. Per descomptat, reconeix la amb una metàfora: «L’artista obsessió per aquest color neix llum. Però en aquest blanc tam- sempre torno», explica. Enmig influència i el pes artístic de la és portat per un carruatge tirat a Andorra, després d’observar bé hi ha molt d’esperit i renai- del mural trobem a cavall la seva cultura originària, que en per dos cavalls, la creativitat i la incidència de la llum en la xement després del dolor i el figura de Carlemany, les flors cap cas considera una llosa per la tècnica. Tots dos han d’anar natura, la neu i les fractals, la silenci. de lis del reialme francès, els avançar, ans al contrari: «Les plegats. Si un dels dos s’atu- màgia de veure el món en un Amb vistes al camp del Llac, bous, el folklore, i també hi té arrels són bàsiques per poder ra, no et permet avançar, com gra de sorra». L’interès per la va esculpir un baix relleu so- presència la llengua, de forma créixer; les persones som com a molt donaràs voltes sobre tu geometria, les matemàtiques bre la història d’Andorra al més callada, com una constant que els arbres, agafem i rebem de mateix.» Primavera comunitat internacional ordinoésviu 1919

Dibuixos de la sèrie Human Characters penjats al taller de l’artista.

Instal·lació Inside Out (tela, 40 x 4 x 250 cm, 2013) de l’exposició El material de la luz. 20 ordinoésviu ordino en imatges

Ordino en imatges

CONSELL D’INFANTS CAMPIONATS UNSS MONES DE PASQUA L’últim Consell d’Infants es El Lycée Comte de Foix va El Punt d’Informació Juvenil va celebrar a finals de maig. organitzar els Campionats va tornar a organitzar Els escolars van aconseguir Nacionals de França d’esquí un taller de mones de Pasqua algunes propostes com UNSS amb més de 300 a la Casa Pairal, durant les millorar el camí Ral. participants, a Ordino-Arcalís. vacances escolars de Setmana Santa.

HORTS SOCIALS Cap padrí que hagi sol·licitat un hort es quedarà sense, gràcies al projecte social de la Fundació Julià Reig i a la cessió de l’hort de les Hortes de la família Viu-Rebés.

33è APLEC CORAL Ordino va viure una diada extraordinària de cant coral amb la participació de 300 cantaires provinents de la zona nord de les terres de Lleida i Andorra.

Foto: Vir Govignon

MOLA D’EN SOLER TORNA EL FEMAP TALLERS DE CAIXES-NIU CAMP DE PETANCA Patrimoni ha enllestit la El Festival de Música Antiga dels Els alumnes de l’escola francesa El Comú instal·larà a la Covanella restauració de la mola del Mas Pirineus torna a Ordino amb La i de l’andorrana, d’acord amb el un camp de petanca amb sis d’en Soler, que es posarà en Real Cámara i Raquel Andueza, el compromís adquirit en l’últim pistes per recuperar aquest funcionament els mesos de juliol 13 de juliol a l’Auditori Nacional. Consell d’Infants, han fet un taller esport, molt practicat a França i agost i s’inclourà en el circuit I l’Ensemble Fortuna d’un Gran de caixes-niu per a la nidificació i que s’ha posat de moda arreu, turístic per descobrir el poble de Tempo, a la Casa Museu d’Areny- d’ocells que s’instal·laran al camí i que a Ordino havia tingut molts la Cortinada. Plandolit, el 8 d’agost. Ral i a Segudet. aficionats.

AUTOCARAVANES MERCATS ARTESANALS TALLER DE PREVENCIÓ INTERGENERACIONAL A l’aparcament Prat de L’Oficina de Turisme proposa El PIJ va oferir als joves de la Gairebé una cinquantena de Vilella s’han habilitat places tres mercats artesanals per parròquia un taller lúdic i pràctic persones, entre joves i padrins, d’aparcament i una miniàrea de dinamitzar el comerç de amb simuladors sobre prevenció van participar en els tallers servei per a autocaravanes amb proximitat i l’artesania. Estan i riscos del consum d’alcohol a intergeneracionals que es van fer un born per al buidatge d’aigües programats per als caps de l’hora de conduir un vehicle. La per Pasqua a la Casa Pairal amb grises i negres, sortidor d’aigua i setmana de juliol (10-13 i 18-20), iniciativa d’aquest programa és la col·laboració de la pastissera connexió elèctrica. agost (15-17) i setembre (11-13). obra de Creu Roja Joventut. Karina Benazet. Primavera ordino en imatges ordinoésviu 2121

CONTRA LA FAM CAIAC EXTREM CARAMELLES Els alumnes de l’Escola Els salts del Valira del Nord La Coral Casamanya i el Andorrana de primària al seu pas per la Cortinada Grup Artístic d’Ordino durant i secundària també van van ser l’escenari de la 2a l’actuació que van fer al Turer, participar en la Cursa edició de la competició Caiac dirigits per Josep Puig, el dia contra la fam. Extrem Vall d’Ordino. de Pasqua.

CICLE DEL SAD El cicle de xerrades del SAD va convidar l’informàtic Blai Pla per introduir els padrins en l’ús de l’ordinador, el correu electrònic i internet.

ACTE LITERARI L’escriptora i periodista Lieve Joris, acompanyada de la consellera Gemma Riba, va obrir el debat i la reflexió sobre la literatura de viatges. 22 ordinoésviu no et perdis...

No et perdis...

Juny Infantil Cultura Popular Popular

Educació DIVENDRES 13 DISSABTE 21 DISSABTE 5 I DIUMENGE 6 SORTIDA A NATURLÀNDIA A LES 19 H DISSABTE 28 FESTES DEL ROSER DILLUNS 2 Escola bressol FESTIVAL DE L’ESBART REVETLLA DE SANT PERE D’ORDINO OBERTURA D’INSCRIPCIONS VALLS DEL NORD A LES 20.30 H COSTELLADA Plaça Major PER AL CASAL D’ESTIU Auditori Nacional POPULAR I LES COLÒNIES A LES 22 H BALL DE NIT Servei de Tràmits Turisme Prat de Call Esports A PARTIR Esports DEL DISSABTE 14 DIUMENGE 6 Educació VISITA MINA DE LLORTS DIUMENGE 22 Popular A LES 8.30 H I RUTA DEL FERRO A LES 10 H VOLTA ALS PORTS DIMARTS 3 Llorts CASAMANYA EXTREM DIUMENGE 29 La Massana- La Coma A LES 20.30 H CURSA VERTICAL DIADA DE SANT PERE del Forat, Arcalís CLUB DE LECTURA Plaça Major A LES 12 H MISSA DE LES VALLS DEL NORD A LES 13 H APERITIU Biblioteca pública, Esports El Serrat la Massana Esports DIUMENGE 15 Esports A LES 10 H DEL 7 A L’11 2a TROBADA DEL 23 AL 27 SETMANES JOVES D’ESPORT Infantil CANILLO-ORDINO SETMANES JOVES 2014 CURSA D’ORIENTACIÓ DE L’ESPORT 2014 CAMPUS BMX DIMECRES 4 Coll d’Ordino CAMPUS VÒLEI PLATJA FESTA DE GRADUACIÓ Escola bressol Juliol Turisme Popular Esports DEL 10 AL 13 Joventut DILLUNS 23 MERCAT ARTESANAL FOGUERA DE SANT JOAN FINS AL 4 Jardins Casa Pairal DIJOUS 5 Aparcament Prat de Vilella SETMANES JOVES D’ESPORT A LES 17.30 H CAMPUS VÒLEI PLATJA TALLER DE PRODUCCIÓ MUSICAL Punt d’Informació Juvenil Esports Cultura Esports DILLUNS 16 DIMECRES 25 Esports 19 H A LES 18 H DISSABTE 5 Cultura EXHIBICIÓ SECCIÓ ESPORTIVA FESTIVAL FI DE CURS A LES 15 H DEL 10 AL 13 DE GIMNÀSTICA RÍTMICA ESCOLA DE MÚSICA 8è CIRCUIT D’ANDORRA ANDORRA ULTRA TRAIL DIJOUS 5 Pavelló Germans de Riba DE LES VALLS DEL NORD D’ESCALADA ESPORTIVA VALLNORD A LES 20 H Auditori Nacional Rocòdrom CEO Sortides des d’Ordino SOPAR I SUBHASTA BENÈFICA LA CAPSA I FUNDACIÓ PRIVADA TUTELAR Educació Hotel Coma DIMARTS 17 A LES 17.30 H LLIURAMENT CLAUS USB Joventut ALS ALUMNES DE SECUNDÀRIA DIVENDRES 6 Casa Pairal A PARTIR DE LES 17.30 H BIBLIOGIMCANA Biblioteca comunal Esports

DIJOUS 19 Esports A LES 20 H EXHIBICIÓ DEL CLUB KARATE DIMECRES 11 XAVIER HERVER A LES 9.30 H Pavelló Germans de Riba CURSA DE L’ESCOLA FRANCESA Carrer Major Infantil

DISSABTE 21 DINAR A ENCODINA Escola bressol Benedicció del bestiar 2013. Primavera no et perdis... ordinoésviu 2323

Cultura Esports Agost Cultura Turisme

DIUMENGE 13 DISSABTE 19 Esports DIMECRES 20 CADA DIJOUS, A LES 22 H A LES 10 H A LES 22 H DIVENDRES I DISSABTE CONCERT DE LA REAL 8è CAMPIONAT D’ANDORRA FINS A L’1 NITS OBERTES VISITA NOCTURNA MINA DE CÁMARA I RAQUEL ANDUEZA DE CONTRARELLOTGE SETMANES JOVES D’ESPORT NIT COUNTRY LLORTS I RUTA DEL FERRO FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA INDIVIDUAL CAMPUS TRIATLÓ Plaça Major Llorts DELS PIRINEUS Ordino- La Coma del Forat Auditori Nacional

Popular Gent gran Medi ambient Medi ambient Esports DISSABTE 2 I DIUMENGE 3 DIVENDRES 29 BENEDICCIÓ DEL BESTIAR DISSABTE 19 FESTA MAJOR DE LLORTS A LES 11 H Rialb DEL 14 AL 18 I DIUMENGE 20 11è CAMPIONAT DE PETANCA SETMANES JOVES EXPOSICIÓ DE BOTÀNICA I MOSTRA DE PASTISSOS DE L’ESPORT Casa Pairal Casa Pairal CAMPUS VÒLEI PLATJA Esports Gent gran

DIUMENGE 3 DINAR DE GERMANOR Esports TRAVESSA D’ESTIU Popular La Coma del Forat, Arcalís Cultura ORDINO-LA MASSANA DEL 21 AL 25 Sortida de Llorts DIUMENGE 31 DEL 15 AL 24 SETMANES JOVES D’ESPORT FESTA MAJOR ART CAMP LA VOLTA A ANDORRA A PEU DE LA CORTINADA Ordino Cultura

Cultura DIVENDRES 8 Turisme A LES 22 H DIMECRES 23 ENSEMBLE FORTUNA D’UN DE DIMARTS A LES 22 H GRAN TEMPO A DIUMENGE MATÍ NIT BRASILERA FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA VISITA A LA MOLA NITS OBERTES DELS PIRINEUS I LA SERRADORA DE CAL PAL Plaça Major Casa Museu d’Areny-Plandolit La Cortinada

Esports

Cultura A PARTIR DEL 28 SETMANES JOVES D’ESPORT DIMECRES 16 CAMPUS TRIATLÓ A LES 22 H Turisme CONCERT AMB LUNA COHEN NITS OBERTES DEL 15 AL 18 Plaça Major Turisme MERCAT ARTESANAL Jardins Casa Pairal CADA DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTE Gent gran VISITA NOCTURNA MINA DE LLORTS I RUTA DEL FERRO Popular DIMECRES 16 Llorts A LES 13 H DILLUNS 16 PAELLA FESTA MAJOR DE SORNÀS Jardins Casa Pairal Turisme

DE DIMARTS Esports Turisme A DIUMENGE AL MATÍ VISITA A LA MOLA DEL 18 AL 22 DEL 18 AL 20 I LA SERRADORA SETMANES JOVES MERCAT ARTESANAL DE CAL PAL DE L’ESPORT 2014 Jardins de la Casa Pairal La Cortinada CAMPUS TENNIS I PÀDEL Batucada de les Festes del Roser d’Ordino 2013. 24 ordinoésviu L’Ordino de...

L’Ordino de... Pere Armengol Areny

Pere Armengol Areny (Arans, 1946) ha format part de la co- missió del cadastre com a co- neixedor del territori dels pobles del Serrat, la Cortinada i Arans. La seva implicació ha estat alta i el seu treball rigorós durant els cinc anys de treball. L’equip tèc- nic ha destacat la seva tasca i la seva contribució en la realit- zació del cadastre modern de la parròquia. És fill de Casa Güida, una casa encara viva al poble d’Arans que conserva els prats com sempre s’han vist a Ordi- no. Durant molts anys se’n va ocupar ell mateix, com els seus antecessors, que vivien de la pagesia i de la ramaderia, però ara ja no. «Tinc l’hortet, les me- ves gallines i conills, però la fei- na dura ja no la faig jo», explica «La implicació en el cadastre ha estat alta i el treball rigorós»

Armengol. Durant uns anys tam- bé es va dedicar a la política; va ser cònsol menor els anys 1976 i 1977 i conseller al Consell Ge- neral als anys vuitanta, on era responsable d’Agricultura, Co- merç i Indústria, però assegura que en aquell moment tothom feia de tot. «L’administració era més familiar i més casolana, fe- Pere Armengol Areny, amb l’Ensegur al fons un dia de pluja, a l’hort vell de Casa Güida, en què ara hi ha un jardí per ies el treball executiu, el de se- als clients dels apartaments turístics. cretari i el de funcionari, no és com ara». Per l’esllavissada de els turistes en autocar al pont conscients que el benefici d’Ar- la pedrera després dels túnels, del Castellar des de dalt. Tení- calís reverteix en tot el territori, els consellers van organitzar em més quantitat de gent i crec Ordino i Andorra. Ordino sense El meu pare és d’una generació d’andorrans que combois en 4x4 per baixar els que la que venia també era de Arcalís no és res, i és un motor veïns d’Ordino i la Massana per més qualitat», diu, i recorda nacional». ha sabut adaptar-se al canvi rotund que ha fet el la collada de Beixalís. Una altra noms com el de Marta Ferruso- Armengol recorda que a les dè- país durant la seva vida sense perdre els valors catàstrofe natural que va viure la, la dona de l’expresident ca- cades dels setanta i els vuitanta a Andorra van ser els aiguats talà Jordi Pujol, que era una fan Ordino atreia turisme a l’estiu, ancestrals. Savi però modest, com a polític, i a del 1982: «D’Ordino cap avall de les pistes. Uns altres assidus i ara la tendència s’ha invertit. diferència de molts, es va saber retirar quan tothom va quedar aïllat per la que no es perdien ni un cap de Com molts altres ordinencs, és crescuda del riu. A Ordino no setmana eren els exdirectius crític amb les edificacions que segons ell «la cosa ja li anava gran». Estalviador ens va afectar tant, a banda del Barça Fuster i Parera. Ar- s’han fet a la Cortinada, «han però generós, sempre està disposat a ajudar qui dels prats que estaven negats mengol no és aliè a la preocupa- espatllat la vista; aquí a Arans i semblaven estanys», explica. ció que genera el camp de neu encara s’ha fet prou bé». El sec- sigui quan sigui. Home de molt poques paraules També ha viscut els alts i baixos d’Ordino-Arcalís, «sempre he tor turístic li interessa i ja fa dies però acollidor i obert, és capaç de fer-te sentir a de la pagesia a Andorra; reco- estat d’acord en què hi hagués que es baralla per aconseguir neix que actualment són pocs un inversor privat, però ho veig l’etiqueta de turisme rural als casa en els tres idiomes del país, català, francès pagesos, però que les explotaci- difícil; els camps de neu són apartaments que lloga a Arans. i castellà (i tot i que no ho admetrà mai, algun ons que es mantenen són molt deficitaris». Segons ell, els sec- «No ho porto jo directament, més grans. tors turístic i hoteler s’aprofiten però és força complicat i hi cop fins i tot en anglès). Un gran amant dela Durant disset anys va treballar de la situació i de les estacions, posen més problemes que no muntanya. a Arcalís, «al camp de neu, res i en canvi hauria de ser ben bé facilitats», diu. La temporada d’estació», remarca. «Recordo al revés, «és l’estació que ens d’hivern ha estat bona i comen- uns anys molt bons, de molta està donant molt a tots, no sols ça a fidelitzar clients bascos, Pere Armengol Prats gent; sovint els caps de setma- a la parròquia, sinó a tot el país, catalans, algun australià, cana- na havíem de baixar a buscar i les administracions han de ser dencs i americans.