El setmanari de més difusió de Catalunya "Si rhome no té Membre de ru.c.i.p. un ideal pel què valgui la pena talunya de morir, li manca Difusió controlada una raó per viure." per O.J.D. Director: Martin Luther Joan E. Jarque i Jutgiar Impressió: King Barcelonesa de rsTiana Publicacions S.A. Dipòsit legal: 14387 SETMANARI POPULAR DINFORMACIÒ I DE CULTURA RELIGIOSES Any III-N.° 123 Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982 40 Ptes.

*'^^-V^í:iíkl«'·- Consideren que és La dictadura militar no "inconstítucionar inspira confiança Els socialistes UEsglésia portuguesos polonesa s'oposen a una canalitzarà TV catòlica TajutdelaCEE Per als socialistes, la Constitució portuguesa no contempla aquesta Brusel.les.— Gaston Thom, pre­ concesió, ja que no permet que la sident de la Comissió Europea, l'òr­ televisió sigui propietat privada, ni gan executiu de la CEE, suggerí a tan sols com a cooperativa, ^i ha, a Estrasburg que el consell de minis­ més, l'exemple que diversos governs tres comunitari consideri una pro­ anteriors refusaren l'explotació de posta per a transformar l'ajut ali­ canals de televisió privats, concre­ mentari de la Comunitat a Polònia en tament l'anomenat Radiotelevisió ajut financer a les organitzacions Independent, constituït el 1977 amb humanitàries no governamentals po­ l'esperança que algun dia es modifi­ loneses. La raó per a fer edxò rauria qués la llei. en les constants denúncies dels re­ En canvi, segons el Govern, no hi presentants exiliats de Solidaritat en ha cap impediment constitucional el sentit que l'ajut alimentari no perquè l'Església catòlica exploti la arriba al poble perquè és requisat televisió, segons que informa el nos­ pels militars de Jaruzelski. tre corresponsal David Ramos. Els fcformes presentats per la comissió Els destinataris dels ajuts serien, encarregada d'estudiar la viabilitat principalment, la Creu Roja i la sec­ constitucional del fawjécte han estat ció polonesa de Caritas Internacio­ favorables. La Constitució vigent és nal, així com les diferents institu­ molt clara en refusar que la televisió cions de l'Església catòlica. La deci­ pugui ser objecte de propietat pri­ sió apuntaria en la mateixa direcció vada, però segons la comissió que va que un dels acords adoptats pels realitzar l'informe, l'Església no pot quinze membres de l'OTAN en la considerar-se com a una entitat pri­ reunió aBrussel·les de l'Il de gener vada, sinó com una persona col·lec­ passat. "Els països aliats que venen tiva de dret públic, amb la particula­ productes alimentaris a Polònia —es ritat que a aquests ens, la Constitu­ digué en aquella ocasió— intentaran ció els reconeix el dret a posseir els obtenir de les autoritats de Varsòvia mitjans de comunicació que necessi­ un compromís clar sobre la destina­ tin per a divulgar la seva doctrina. ció d'aquests productes." Exigència d'un control La posició de la CEE ratifica les Afinant demandes fetes per Solidaritat en el sentit d'exigir un control absolut Campanya "Una escola a Tabast de tothom" sobre els ajuts que s'enviïn a Polò­ La vergonya de nia. El líder sindical polonès Jozef Przybysld, que s'entrevistà a Madrid la fam al món amb el minitre de Treball, Santiago Rodríguez Miranda, declarà que Les tragèdies humanes 125.000 pares cristians "els únics ajuts que arriben al poble —precisament perquè són polonès són els canaKtzats mitjan­ mxò, "humanes"— sols ens çant l'Església". afecten de debò quan ens to­ demanen finançament escolar quen de prop. Altrament l'es- garrifança o el condol que ens haurien de preocupar es que­ Barcelona.— Una representació del Con­ que té la ferma voluntat d'aconseguir que la den lamentablement en la re­ sell de l'Escola Cristiana de Catalunya fou Llei de Finançament sigui teamitada en els Ho denuncia l'arquebisbe gia freda de les "considera­ rebuda pel ministre d'Educació i Ciència, pròxims mesos, així que s'acabi el debat de la cions" sense portar-nos g, una Federico Mayor Zaragoza, i li Uiurai·en l'Acta Llei d'Autonomia Universitària. Quant a la veritable "compassió". És do­ filosofia de la Llei, ha manifestat que s'ha de lorós constatar-ho. La fam en Notarial que acredita la petició formulada 11.000 el món és, per la majoria de per 125.000 professors i pares d'alumnes de basar en els principis d'equitat i de transpa­ nosaltres, una d'aquestes Catalunya, amb ocasió de la campanya pro­ rència. La Llei, ha insistit el ministre, ha de assassinats en "tragèdies llunyanes". Tots moguda pel Secretariat de l'Escola Cristiana garantir l'assequibilitat de totes aquelles les "comprenem", tots les amb el lema "una escola a l'àbast de tothom". escoles que no tinguin afany de lucre i es nou mesos a "lamentem" però no ens Aquests pares d'alumnes i professors han comprometin a portar una gestió econòmica treuen el son. Avui, els mi^'ans transparent, de manera que el control de 4e: comunicació miren de fer- signat un escrit segons el qual s'adhereixen El Salvador als deu principis anunciats en el document l'administració dels fons públics rebuts, sigui nos-les més properers i el seu garantit. relatiu fracàs per a emocio­ "Una escola a l'abast de tothom" i reclamen San José de Costa Rica.— Prop nar-nos —és a dir, per a mou­ una Llei de Finançament de l'Ensenyament Referint-se a la Llei Orgànica, per la que es d'onze mil persones han mort al re'ns eficaçment— ens indica Obligatori la qual garantitzi que les escoles regula l'Estatut de Centres Escolars, el mi­ Salvador, entre gener i setembre del fins a quin punt no són res més del país estiguin, veritablement, a l'abast de nistre ha recordat que el seu articulat ja ha 1981, sense comptar les víctimes dels combats entre l'exèrcit i els que això: un miljà. Tampoc no tothom sense distinció de cap mena. deixat prou clar el principi constitucional de si val a caure en actituds de­ guerrillers, segons el butUetí del la llibertat d'ensenyament i el dret de les Socors Jurídic de l'arquebisbat de magògiques i fins i tot maso- Amb ocasió d'aquesta visita, els represen­ escoles a oferir un projecte educatiu cohe­ ^listes. El gest que s'imposa tants del Consell de l'Escola Cristiana han San Salvador, que circula per San rent. Entenent que la Llei de Finançament és José. es el de la humil, i aparent­ exposat al ministre els criteris defensats per un complement necessari d'Estatut de Cen­ "Durant aquests nou primers ment ineficaç, coLlaboració a les cinc-centes escoles que coordina i per les les empreses pensades i con­ tres, la seva tramitació no es pot retardar mesos del 1981, precisa el butlletí duïdes inteLUgentment a sen­ tres-centes mil famílies que formen part de més. "Solidaridad", 10.714 persones sibilitzar l'opinió, a moure els les seves comunitats educatives, d'acord El ministre ha demanat al Secretariat de sense defensa han estat executades." poderosos i a aportar remeis, amb el document conclusiu del Congrés l'Escola Cristiana la seva col·laboració tèc­ Segons "Solidaridad", les forces potser limitats, pera eficaços. celebrat el 1979. de seguretat (exèrcit, poUcia i milí­ nica i el seu suport moral per a diu- endavant cies) són les responsables de la ma­ La campanya "Mans unides" la reforma legislativa prevista i la seva contra la fam, és d'aquestes. Com a resposta a la presentació feta pels joria d'aquests assassinats. El but­ membres del Consell, el ministre ha declarat correcta aplicació, d'acord amb els criteris lletí esmentat també fa responsables que comparteix totalment els seus criteris i defensats pel Consell. a "grups paramilitars no identifi­ Joan B. Jarque i Jutgiar cats" de prop de 4.000 morts. •^ l'Oficina automàtica al seu servei

\

Està oberta dia i nit, cada dia de l'any. I en pocs moments vostè hi pot fer tota mena d'operacions: • Retirar diners • Ingressar talons • Ingressar diners • Consultar el saldo, etc.

CfllXA DS/TALVI/ D€ /flSnD€LL per servir-lo cada dia millor Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982 OPINIÓ pagma

Com "governa" el Papa anunci 'del proper viatge pastoral del la, l'aleshores arquebisbe de Cracòvia. Es els responsables de la secretaria d'Estat L Papa. aquesta vegada a Nigèria i a diria que se'n recorda d'aquesta critica ama­ despatxen ara dos dies per setmana— i amb alguns altres països d» l'Oest africà, Guinea ble, ja que avui, ell sovint fa aquest gest de els prefectes de les Congregacions, afegint- Equatorial entre ells, ha donat motiu, altra passar-se algunes hores treballant personal­ hi el rebre també i per separat els secretaris, yógada, a cofnentaris sobre la manera, que a ment en les comissions de la Cúria. És un cosa que no feien, o molt rarament, els Jhores d'ara ià es ipot qualificar corrt a moN exemple de govern "personal". papes ahteriors. personal d^^Pap» actual, d'exercir et minis­ També es di^ne de notar la novetat que Finalment, el papa Wojtyla, va visitant teri de pastor universal que és propi del consisteix a, després d'haver rebut un per un sistemàticament les cases generalicies de successor de Pere. ".Personal" és el mot que els bisbes d'una província eclesiàstica en la Roma —la visita a la cúria general dels qualifica millor aquest estil de govern. No visita "ad limina", rebre'ls després col·lecti­ jesuïtes quedant-s'hi a sopar el dia de fi pas en el sentit d'original, que també ho és, vament i convidar-los a dinar, cosa que fa d'any ha estat significativa— i els col·legis sinó en el de respecte i atenció a les molt més "personal" i fins i tot fraternal nacionals donant un segell personal als persones i eh ei de lliurar tot el seu temps i aquest contacte que podria quedar, altra­ gestos de govern que ell creu que ha d'anar per tant la seva persona en la resolució dels ment, molt burocràtic o formal. La pràctica, realitzant per a complir amb la seva missió. afers. ja habitual de la visita setmanal a una Alguna vegada, en temps d'altres papes, parròquia romana, amb un horari sense Els exemples es'pódríen multiplicar. Si a ens havíem dolgut a Roma que després presses, va sempre precedida del sopar amb tot això s'hi afegeixen les tres encícliques, d'una setmana de treball intensiu en una el rector i els vicaris el divendres anterior; fet <• els documents importants i els nomena­ comissió pontifícia, treballant doncs pel sense precedentes al Vaticà i que ha de ments delicats que aquest pontificat ja ens Papa, aquest ens rebés una mitja hora donar sens dubte un segell "personal" ex­ han donat, creiem que es pot concloure que escassa i ens llegís un discurset, Recordo traordinari a l'acció pastoral del bisbe de el Papa actual governa, no sé si amb mà haver sentit el comentari de com ens hauria Roma amb els seus col·laboradors i fidels. ferma o no, tant se val, l'Església però plagut que ei sant Pare hagués vingut a Pel que fa al treball estrictament de cúria, sobretot que la governa "pa- ^m_±_ passar una estona de treball amb nosaltres^ la novetat també personal consisteix en la yant de sa personne" —sense ,"^_. '. I, si no m'erro, entre els que fèiem aquest multiplicació de les audiències de treball escatimar el seu lliurament per- •»—JÇ» comentari més d'una vegada hi havia Wojty- amb els seus col·laboradors immediats — sonal, com dirien els francesos. El lector escriu L'arsenal anticonceptiu Recordant la

Montserrat Albó xos que l'han realitzat, amb el perill f expressió es, si no m'erro, de pèrdues irrecuperables. Seran de l'historiador francès capaços, els que vinguin a ocupar Acabo de rebre el número Pierre Chaunu, un dels L el buit, d'apreciar el color daurat de 121 de Catalunya Cristiana. pocs homes que ha tingut el valor les pedres de Poblet, la tonada del Hi llegeixo i tinc davant els ulls de denunciar la manca o el false­ Noi de la Mare, l'escudella i carn la nova de la mort deMontser- jament de la informació demogrà­ d'olla i els xiquets de Valls, per no ratAlbó i Corrons, i des de la fica dels darrers quinze anys. Po­ citar més que alguns aspectes, a meva petitesa m'agradaria de dríem afegir-hi el nom del vell fer-li arribar públicament él l'atzar, del nostre patrimoni? meu record. professor socialista Alfred Sauvy, català rossellonès d'origen. 2. Sap greu la manera com s'es­ Ens vam conèixer quant te­ El fet major de la història d'Eu­ tà produint aquest fet. El món ric, níem tretze anys i cursàvem ropa i dels països anomenats rics espantat dels pobres que li tru­ quart de batxiller al coLlegi (inclosos els pobles eslaus), en pobre de religioses del Sagrat quen a la porta, ha intentat de aquests darrers quinze anys, és el portar a terme el més covard dels • Cor de Jesús, "La Casita", procés de suicidi col·lectiu en què com afectuosament l'anome­ exterminis. Ha invertit enormes han entrat i que ha estat anomenat quantitats de riquesa mental i ma­ nàvem. Vam conviure quatre "implosió" demogràfica. Va co- anys de batxiller i dos com a terial en posar a punt uns sistemes mençar'Süècia (1967) a no reem­ pràcticament infai.libles de trencar universitàries; després la vida plaçar les generacions. Una expli­ ens separà i poques vegades la cadena de la vida i ha llençat cació clara i precisa d'aquest terme aquest arsenal anticonceptiu so­ més personalment ens retro­ demogràfic, a l'abast de qualsevol bàrem. bre els pobres. En el seu conjunt, persona amb un nivell de batxille­ els pobres l'han rebutjat; però, Vull recordar-la amb el rat, el trobareu a"La France ridée", llençada l'arma, els seus efectes, màxim de sinceritat, no dei­ obra col·lectiva (Le livre de poche, incontrolables, han caigut com un xant-me portar per cap emoció col.lection Pluriel). Varen seguir monstruós boomerang sobre els del moment; per això trec dels Dinamarca i Finlàndia (1968), seus inventors. records de la vida el retrat que Suïssa i Alemanya Federal (1 969), I és que el món ric no creu en la d'ella tinc fet. etc. El 1977 Espanya, Portugal, vida. Nien la seva pròpia. Es un vell Grècia, Irlanda, Rússia, (comptant Alta, rossa, cabell recollit decrèpit aferrat a uns minsos en una única i llarga trena, les poblacions no eslaves), enca'ra plaers que ell mateix ha banalitzat llestíssima, senzilla, alegre, no havien passat la línia. Les dades en voler-los divinitzar. persona arrebossant d'un ric i d'alguns països de l'est d'Europa humà sentit de la justícia, il. - no eren prou clares per a saber què Ningú no pot negar que mai èn luminava i omplia tot el seu passava realment. la història de la humanitat un nom­ entorn de l'esperit de fe i amor bre tan gran de persones hagi cristians que vivia profunda­ Avui la situació s'ha agreujat: quedat protegida (tan protegida ment. Estimada per superiors, pràcticament tot Europa ha entrat com l'estat actual de la tècnica ho professors i companyes. La en l'espiral de l'autodestrucció "La implosió demogràfica", un procés de suïcidi col.lectiu. Cada cop permet) dels flagells físics elemen­ biològica. Al ritme de reproducció neixen menys infants a les societats de benestar. primera en totes les coses que tals (fam, fred, malaltia) com ho formen i conformen la vida del 1977 Alemanya Federal tindria estan capes enormes de la pobla­ jove d'una dona cristiana, ha el 2035 uns disset milions d'habi­ que turcs i portuguesos ocupin els iniciar abans de l'any mil als nos­ ció en els països rics. "Tota" la estat també la primera del tants, dels quals més de la meitat càrrecs sindicals de base a les tres països i que no ha parat fins població, en països com Suècia, curs en el canvi d'hostalatje. podrien considerar-sevells. Però... fàbriques'alemanyes, ja avui, oque aquest segle (amb els seus alts i que ha estat precisament el primer "El que certament no veurem, el president de la Generalitat o de baixos demogràfics com el de la Que des del cel miri, amb els en passar la línia de l'autodestruc­ diu Alfred Sauvy, és un nucli de la institució que regeixi el territori pesta negra, els retrocessos i crisis ció. seus ulls generosos, la terra i poblacions cada' vegada més ri­ que avui anomenem Catalunya si-- totes i cada una de les perso­ econòmiques com la del segle No fa pensar, això? Alguna cosa ques, més velles i menys nombro­ gui d'aquí tres generacions, un XVII, i les seves enormes claudica­ deu fallar per alguna banda, oi? nes que amb fe i amor li diem ses rodejades de poblacions cada negre. El que sap greu és d'altres "a reveure, Montse". cions morals), que aquest procés, El que falla és la religió. El món vegada més nombroses, mésjoves' coses. que és la cosa més gran que ha modern s'ha errat, de camí. i més pobres". 1. Que el procés de creixement realitat la humanitat, quedi volun­ A. Cortés i Torras No crec que hagi de preocupar biològic, cultural i moral que es va tàriament interromput pels matei­ Jordi Galí

Edita: EDICIONS TERRA NOSTRA S.A. -Catalunya Redacció i administració: c/València, 244 2on. Barcelona-7. Tels. 215/ 27 39 27 84 - 2805 Publicitat: EDICIONS TERRA NOSTRA, S.A. =L€rlsTíana Subscripció: Anual 2.000 ptes. Semestral, 1.000 ptes. pagina 4 CARTES Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 19S2

PETITS ANUNCIS El lector escriu Senyora cediria gratuïta­ ment habitació de pis de El senyor A. Cabré Devoció a la ^rlsTlana l'Eixample, amb dret a cui­ i Brull s'equivoca turals sense identificar-se amb Mare de Déu na, a senyora o senyoreta de elles. Està per sobre d'elles. Com ha escrit molt bé el pare de Montserrat Anuncieu-vos tota confiança i bones refe­ Tant el senyor A. Cabré i Ferran Guillén, Sch. P., a CA­ rències. Tel. 253 46 66. Brull, en la seva carta "La revi­ TALUNYA CRISTIANA (6- aquí sió de límits político-eclesiàstics 12-/XII): "A propòsit de la cul­ L'encoratjo per la publica­ a Catalunya-Aragó" (C.C, n. tura i defensant la catolicitat. ció del nostre gran setnuman 118), com el senyor Caius Pare- eclesial, llegim a la Gaudium et "Catalunya Cristiana . Es llada i Cardellach, en la seva Spes: L'Església... enviada una sort tenir una lectura nos­ "Els límits de la diòcesi de Llei­ igualment a tots els pobles de trada i de confiança com Ca­ ENSENYAMENT da" (C.C, n. 120), s'equivo­ qualsevol temps i regió, no es talunya Cristiana". Cada set­ Es ven estufa a quen en el seu plantejament de ü^a, amb exclusivitat i indis­ mana és miüor. TAUI CONFECCIÓ gas ciutat. Escriure la qüestió. solublement a cap de les races o Preu: 1.000 Pessetes Certament que aqueüspobles nacions a cap mana-a particular Crec que és d'interès que o trucar a C.C. d'Osca pertanyen a ladiòcesi de ' "Catalunya Cristiana" fomenti Telèfon: 330 44 64 de comportar-se, a cap dels cos­ Lleida "des de sempre": des tums anüca o moderns' "(Cata­ més i més L· devoció aL·Mare d'abans que existissin Catalu­ lunya serà cristiana o no se­ de Déu de Montserrat. Jo, com nya 0 Aragó. No obstant això, rà?"). que tinc la joia de dir-me s'equivoquen quan diuen que Per tant, és bo de parlar amb Montserrat, m'esmerço a lle­ aquella gent "se senten i són precisió i no escriure ^Església gir tot el que parla de Montser­ catalans, i que per obra de dis­ catalana" o bé "bisbes cata­ rat. Sé de memòria una munió VENDA DE XALETS 1 APAR posicions ceritralistes, queden de poesies verdaguerkines i J^hv ' TAMENTS en els millors in­ lans" quan en realitat es tracta .^^I^Sn Ij^W incloses en unitats i agrupa­ de "l'Església a Catalunya", o pàgines senceres del "Poema drets de L'Escala (Costa Brava). ments que no són els seus pro­ de Montserrat" d'enSagarra. ^ruUUn 1 HIIHÍ Preus interessants. FINQUES! de "bisbes de la Tarraconense". pis", o bé que "eren terres cata­ L'actitu4 desafortunada dels GUANTER lotnatari M'OFEREIXO PER A Es ven màquina CONSERGE 0 PORTER Reproducció de CADA TRIMESTRE, A LA VOSTRA LLIBRERIA Edat 46 anys plànols. Escriure o -Trucar Tel.: 388 51 81 trucar a C.C. de 7 a 10 hores HISTORIA MEDIEVAL CATALANA I OCCITANA Zona Camp de l'Arpa tocant al metro Coll i Vehí. Venc dos pisos nous, 1.' planta. 3 hab. Menjador- parket, cuina i bany complets. Calefacció i aire • HISTÒRIA DOCUMENTADA acondicionat& Possible comunicació. 2.500.0Ü0 pts. cada un. Facilitats. Trucar de 2 a 4. Tel. 351 • SIMBOLOGIA ANCESTRAL 84 47. •ESOTERISME i CTÒNICA GENEALOGIA i HERÀLDICA IVI.« GLÒRIA MUNTANOLA EL GÒTIC i EL ROMÀNIC CASTELLS i CASES PAIRALS Les classes de cuina, començaran el dia 15 de febrer, dilluns a les cinc de la tarda.

Rambla de Catalunya, 33 Barcelona REVISTA DISTRIBUÏDA PER'XATINO AMERICANA" Tels. 215 25 07-215 25 22 Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982 HA ESTAT NOTICIA pàgina

- ocasions, ha pretès que el re­ cinte formés part del. seu patri­ Punt de vista moni, bàsant-se en les restau­ racions efectuades al monestir, el segle passat, pel bisbe Morga-' des. Actualment, però, l'edifica­ ció pertany al senyor Camil Pa- Crisi ais partits llàs, antic membre dels Serveis de Conservació de Monuments i ha crisi & molt» partits. Pel que ht » Catalunya i «Is de la Diputació de Barcelona. Snips amfo r«pr«s«ntació parlamentària, hi M dif«rències H internes notaWes ai Partit dels Socialistes Catalans |PSC), ai Partit Socialista Unificat d* Catalunya {PSUC) i als ESPANYA C^nl^istcs de Catalunya (CC-UCD). Una primera consideració, de la qual no cal treure necessà­ riament conclusions, indica que la crisi afecta ala partits Ehcposició de catalans amb vinculacions a nivell estatal, però no els que no cartells sobre tenen aquestes vinculacions, com són els casos de Convergèn­ cia Damocrürtica (CDC), Unió Democràtica {UDC) i Esquerra Catalunya RepubUcana (ERC). Una exposició de cartells i pu-, blicacions editats per la Gene­ Les crisis respectives, però, són de mena diferent. En una ralitat de Catalunya ha tingut {N-Mmera anàlisi —i tampoc cal treure'n per força, conclusions—, lloc recentment a la localitat fnmxtr* PSUC j CC-UCD viuen, poc o molt, una crisi emparenta- cordovesa de Benamejí. Aquesta >dte.aiiM|jBfW*if» <

Havien estat trencades des del regnat Jlsabei I El Papa, consternat, va pregar per Polònia Plenes relacions del Vaticà Per què la situació amb Anglaterra d'estat de guerra? Fàpocs diumenges, el papa Joan Pau II va confirmar que el pròxim mes de maig realitzarà una visita pastoral i ecumènica a Gran Bretanya, país amb el qual L· Santa Seu establí En i'audiciència general del dimecres recentment plenes relacions diplomàtiques. dia 20, el Papa va insistir, amb to dra­ màtic, ea el dret de Polònia a decidir sobre «1 seu futur com a país sobirà. El Pontífex ho féu saber a les davant el Vatkà, pot ésser as­ Joan Pau U va Uegir una emotiva pre­ 30.000 persones presents a la cendit a la categoria d'ambaixa­ gària a la Mare de Déu de Czestochowa, plaça dè Sant Pere pçr r"Ange- dor a la Santa Seu. pafa-ona del país. També va rdferir-se a la lus', després de subratllar la Aquestes decisions suposen Setmana de Pregària per a la Unitat dels importància de la setmana de que ambdós representants gau­ Cristians i al seu pròxim viatge a la Gran l'oració per la unió dels cristians, diran de ple "status" diplomà­ Bretanya. organitzada conjuntament, en el tic, però el de la Santa Seu a món, per l'Església catòlica i el Londres serà acreditat com "pro Parlant per ais pocs compatriotes seus, nuncio", per la qual cosa no serà Consell Ecumènic de les esglé­ presents en l'audiència general —exacta­ sies. degà del cos diplomàtic deivant "El proper mes de maig —va la cort de Sant Jaume (Lonclres). ment eren 40— i el gran nombre de dir el Papa— em proposo fer una D'ençà que restaren trenca­ persones que poden sintonitzar Ràdio pelegrinació a Gran Bretanya, des les relacions amb Roma Vaticana a Polònia, el Pontífex va recor­ per confirmar en la fe els ger­ l'any 1534, perquè el Papa no dar en primer lloc que la Mare de Déu, mans i els fills i filles de les reconegué el divorci d'Enric VIII venerada des de fa sis segles, exactament, diòcesis catòliques d'aquella no­ i Caterina d'Aragó, no existien a Czestochowa, havia estat present en ble terra". relacions diplomàtiques perma­ tots els moments difícils de la història de "En aquesta circumstància — nents entre els.dos poders. Polònia. afegí el Pontífex— em trobaré En les darreries del segle XVI, també amb l'arquebisbe de Can- Roma començà a enviar nuncis a "Per què —va preguntar el Papa en la corts estrangeres, però abans terbury i primat de là comunió seva pregària a la Mare de Déu— per anglicana, doctor Robert Run- havia designat legats pontificis cier . per-acomplir missions especials. aquest sisè centenari s'ha donat a Vós i a L'agència Efe afegeix que a A partir del regnat d'Isabel I tots nosaltres la situació de l'estat de l'arquebisbe Bruno Naim, fins l'escissió diplomàtica entre guerra, en el país que té tot el dret d'ésser ara legat pontifici a Londres, pot Londres i Roma va durar, pràc­ la pàtria del seu poble sobirà?". ser el nunci del Papa a la capital ticament, fins al 1925. britànica, després de l'acord Dues raons exposen, ela me­ El Pontífex va cloure la seva pregària anunciat fa pocs dies entre el dis catòlics de la capital britàni­ Esglésies de fusta, creus i sant Crists de pedra, tot afirmant que la Mare de Déu de Jasna capelletes de la Mare de Déu, omplen el camp Vaticà i el govern de Sa Majes­ ca, pel canvi que ara s'anuncia: Gora, venerada a Czestochowa, "no pot El desenvolupament del movi­ de la Polòua del Sud, com expressió pública" tat. deixar mai d'ésser una llum d'esperança". d'una rdigiositat pregona. També s'anticipa que sir ment ecumènic i la visita de Joan Mark Heath, ministre britànic Pau n a Gran Bretanya.

El vla^e s'insereix en «1 cont^rt ile l'evaiigelització Crònica de Roma El Papa anirà aviat a Nigèria

Adreçant-sè a un grup de bis­ Qui atemptà contra d'ell, el jove bes nigerians que complien la AH Agca, fou un musulmà. Una Prelatura per a TOpus Dei seva visita "ad limina", el papa "Vindré —afegí el Papa—- per Joan Pau II, eU mateix, ha anun­ proclamar l'Evangeli d§ Nostre ciat oficiajment el seu proper Senyor i Salvador Jesucrist i per viatge a l'Àfrica. celebrar amb vosaltres en la fe, ROMA. (Del nostre corresponsal).— En l'assumpte entre els murs de la Sagrada Con­ "Amb l'ajuda de Déu —digué— en l'esperança i en la caritat la dates recents, mòlt recents, i àdhuc ara, els gregació per als Bisbes; d'aquesta Congregació tindré el privilegi, d'ací a unes comunió de l'Ésglésia catòlica. periòdics i altres mitjans d'informació cremen ha eixit un important informe amb una proposta setmanes, d'anar al vostre país i Definí el seu viatge com a "una en notícies sobre la transformació de l'Opus Dei concreta que "sembla que" ha agradat al Papa, patentitzar personalment el meu peregrinació al santuari vivent en prelatura personal. Notícies, bàsicament el qual, després de fer-la estudiar pel Consell de amor i el meu afecte a tot el del poble de Déu, que a la vostra aquesta, vegada fundades, encara que cal dir Cardenals Prefectes de Dicasteris i obtinguda la poble nigerià". terra és l'Església". La visita, que al moment de precisar-les, la imaginació seva opinió favorable, ha volgut donar-la a Els catòlics són en aquest país digué també, "donarà a tots l'a­ periodística —que també n'hi ha— ha tingut conèixer als bisbes de tot el món. D'aquí, tal només uns tres milions contra vinentesa d'experimentar la algun que altre desbordament. vegada, les felicitacions que l'Obra està rebent una majoria musulmana. Amb nostra unitat amb Crist i amb En el moment que escric aquesta crònica aquests dies. '' aquest motiu es recorda que el l'Església. estem encara en moments dominats pel "sem­ qui va atemptar contra el Papa era musulmà. bla que". No es pot descartar que en el moment Fins aquí els fets concrets. Sembla que als "En el context de la seva publicació les notícies són quelcom bisbes només se'ls informa; ni se'ls consulta, ni més concretes, encara que tot indueix a pensar se'ls demana el seu vot. Però sigui com sigui, es Ell preveu el viatje de l'evangelitzacló" que les noticies oficials es faran esperar un xic, desitja tranquilitzar-los assegurant que l'estatut el vinent 15 de febrer encara que no massa. Però el fet és que segons jurídic elegit garantitza absolutament, fins a Aquest nou viatge pastoral, les meves informacions els esdeveniments es­ j'escrupolositat, la seva futura capacitat d'in­ Malgrat que la Santa Seu no com ha explicat el Papa, cal tan encara en estat de gestació. Els canvis, tervenció en l'àmbit diocesà i no malmet là seva ha comunicat les dates i etapes enquadrar-lo "en el context de àdhuc substancials, són possibles encara. autoritat en el futur. Hi haurà prelatura, segons del viatge, totes les probabilitats l'evangelització", que coristi- Fins ara, segons llegeixo en els periòdics, una fórmula a la qual dóna peu el Decret permeten indicar que el dilluns tueix "la pròpia vocació de l'Es­ l'únic concret i veritable és que en la base de la conciliar "Chrístus Dominus" sobre l'ofici pas­ 15 de febrer, el Papa, complint glésia".' i que significa "predicar munió de notícies existeix un fonament, ja que toral dels bisbes; més que a una prelatura la seva primera etapa del viatge, un missatge d'esperança, dur la "molts dels nostres bisbes amics ens han enviat abacial o territorial, sembla ser que serà sem­ arribarà a la ciutat de Lagos, nova a tots els sectors de la blant a la jurisdicció castrense i el més alt punt capital de Nigèria, çl país amb societat i convidar els individus i ja llurs felicitacions". A partir d'aquí, començo la comunitat al canvi'interior". amb els meuS "sembla que", en l'esperança que de mira serà el garan^r la unitat i cohesió més població de l'Àfrica, amb les meves fonts, en els moments futurs en què espiritual dels membres. Tot sembla indicar que uns 70 milions d'habitants. La És mitjançant l'evangelitza­ els esdeveniments es concretitzin, m'ha fet després de l'aprovació de la Prelatura, el religió musulmana és majorità­ ció, a través de la comunicació quedar bé davant els lectors. President de l'Opus Dei serà ordenat bisbe. ria, i dels vint-i-quatre milions del poder de l'Evangeli del Crist, I res més per ara. Solament afegir que no de cristians, tres són catòUcs. va explicar el Papa, com les "Sembla que" el Sant Pare simpatitza de Com diguérem en el moment en veritat amb l'Opus Dei. De fet l'assumpte, que s'exclou en absolut que la fórmula vàlida per la esglésies locals "es purifiquen i què es pogué parlar de manera es col·loquen en un grau de ser agrada a molts però no a tots, segueix una ruta Societat Sacerdotal de la Santa Creu i de l'Opus fiable d'aquest nou viatge pasto­ que acabarà en fets. Però "sembla que", també, Dei, ho sigui també per a d'altres moviments cada vegada més comunitat de ral de Joan Pau 11, que reemprèn. fe, on els pobres, els que sofrei­ el Sant Pare no desitja de cap manera contrariar eclesials que -no tardarien a acollir-se a una la llarga sèrie feta abans de l'a­ solució jurídica similar. xen, els malalts i els minusvàlids, els bisbes, ni tan sols a una minoria i sítranquilit- temptat, la visita a Nigèria obe­ els desheretats i els que estan en zar-los en les seves perplexitats. En funció eix a una predilecció especial del atur, els orfes, les vídues i els d'això una comissió especial ha estat estudiant Enric Planas Sant Peire per anar a un país de refugiats troben un amor fra­ majoria musulmana. iPc què? tern, solidaritat i suport". mSegS^ Setmana del 31 de gener SiSàS fehçar del 1982 L'ESGLESIA MARE I MESTRA pagina

Vaticà dia a dia

El Papà ha rebut el Els mitjans d'informació Director General de nord-americans, que per tradi­ ció més aviat tenen un caràcter la UNESCO local, han donat gran relleu a l'atemptat contra el Papa i als Amadu Mathar M'Bow, Di­ ensenyaments pontificis, sobre­ rector General de la UNESCO, tot a l'encíclica "Laborem exer- fou rebut per Joan Pau n en cens". audiència privada el dia 13 de gener. Presenta credencials Un franciscà basc Vgjnbaixador de ha estat nomenat l'índia bisbe de Salpi Fa pocs dies al matí, Joan Pau Manuel Eguiguren Galarraga, n, rebé les credencials del nou ha estat nomenat bisbe titular de ambaixador de l'índia davant la Salpi (BoKvia) i auxiliar de mon­ Santa Seu, Narendra Singh, a senyor Carlos Anasagasti, bisbe qui va parlar de la llibertat reli­ d'El Beni, també franciscà. giosa en el respecte de les cons­ Manuel Eguiguren nasqué a ciències i dels drets humans com El Papa amb els bisbes gallecs Goyaz, diòcesi de Sant Sebastià a fonament de la pau. Li feu el dia ler de gener del 1930. Féu arribar la confiança que "la lau- El Romà Pontífex durant l'encontre col·le­ zàlez, O.F.M., i de Tuy-Vigo, monsenyor José la professió solemne a l'Orde dable tradició de respecte vers la gial amb els bisbes de la província eclesiàstica Cervino Cervino; a l'esquerra del Sant Pare, Franciscà el 2 d'agost del f^ religiosa" pugui assegurar, a de Santiago de Compostela. El metropolità, els bisbes d'Orense, monsenyor Àngel Termi­ 1951, i va ser ordenat sacerdot el rindia, "la continuació d'aques­ monsenyor Àngel Suquía, presentà al Sant no Saiz, el de Mondoüedo-Ferrol, monsenyor 13 de març del 1954. Després ta llibertat de consciència i del Pare uns llibres: tres volums de les Proposi­ Miguel Araújo Iglesias, i l'auxiliar de Santiago d'haver treballat uns anys en dret a professar, practicar i pro­ cions del Concili pastoral de Galícia (1974- de Compostela, monsenyor Antonio Rouco col·legis de la seva regió passà al pagar lliurement la religió, sense 1979), un manual de cant litúrgic gallec i dos Varela. El Papa obsequià els bisbes amb centre i sud d'Amèrica Llatina, que per aquest fet es pateixi bells àlbums sobre les peregrinacions euro­ alguns objectes religiosos i l'Encíclica "Labo­ com a missioner itinerant. Fins discriminació". El Papa ha su­ pees a Santiago i sobre el santuari de l'Apòstol rem exercens" amb la seva signatura autò- ara era custodi de la Custòdia bratllat l'exigència en l'esfera de evangelitzador d'Espanya. Cada obra portava grafa. L'Any Sant Compostela, al qual va franciscana de Paraguai, que in­ veus que s'aixequin en defensa una dedicatòria signada pels sis prelats. A la referir-se el Papa en el seu discurs, va iniciar- tegra les cases franciscanes de dels drets humans", que defen­ foto, a la dreta de monsenyor Suquía, els se el 31 de desembre amb, l'obertura de la Paraguai, Argentina i Uruguai. sen per tant els drets dels indivi­ bisbes de Lugo, monsenyor José Gómez Gon- Porta Santa de la catedral de Santiago. dus, els drets connexes en el doble aspecte material i espiri­ Joan Pau JT a tual, drets sense els quals no es la premsa d'Estats pot dur una vida coherent amb la dignitat de l'ésser humà. coincidir a Ginebra el mes de Pau n només es va referir a les ment i políticament, ^ituada en­ Units juny com a invitats d'honor a la "iniciatives que, des de diversos tre dos blocs oposats, i que bus­ Conferència de l'Organització indrets, han tingut com a finali­ ca contínuament la unitat, els Segons la "National Catholic del Treball, O.I.T. tat alleujar els sofriments del religiosos d'Europa volen ésser News Service", agència d'infor­ El Papa i Miterrand, Malgrat que ambdues perso­ poble polonès." El Vaticà afe­ signe de comunió i d'esperan­ mació al servei de la premsa invitats per l'OJ.T. nalitats no han donat una res­ geix que el Sant Pare només va ça . catòlica del país, la personalitat posta oficial a la invitació de la subratllar "les actituds de molts de qui més ha parlat la premsa Joan Pau 11 i el president de la O.I.T., un portaveu oficial ha governs, com el dels Estats dels Estats Units durant el 1981 República francesa, el socialista declarat que hi ha moltes possi­ Units, que es proposen donar Cardenal Ratzinger: ha estat el Papa. François Miterrand, podrien bilitats que siguin positives. suport a l'aspiració del poble La O.I.T., institució especia­ polonès a la llibertat". "La teologia necessita litzada de l'ONU, organitza el mes de juny de cada any la llibertat per a Conferència Internacional del fructificar^' Treball, per contribuir a la pau i Congrés internacional al progrés social. teresià a Roma Més d'una vegada Joan Pau 11 El nou prefecte de la Con­ ha expressat el seu desig de gregació vaticEina per a la traslladar-se a Ginebra. La seva Un simposi internacional tere­ Doctrina de la Fe ha començat visita oficial a Suïssa restà ajor­ sià tindrà Uoc a Roma, del 26 al 28 ja a exercir el seu càrrec, malgrat nada a causa de l'atemptat so­ de febrer del 1982, organitzat per sigui només a nivell de declara­ fert a Roma el 13 de maig de l'Institut Espanyol de Cultura a cions públiques. "Crec que el l'any passat. Roma, en col·laboració amb el nucli de la missió que m'ha estat "Teresianum", la Pontifícia Fa­ encomanada és la recerca de la cultat Teològica dels carmelites unitat". Fixada aquesta premis­ Àugm.enten les descalços de Roma. El motiu sa assenyalà que "la teologia d'aquest simposi és per a com­ necessita el seu àmbit de lliber­ vocacions a Polònia memorar el IV centenari de la tat, contràriament no pot fructi­ mort de santa Teresa. ficar. La frontera està on la teo­ L'oficina de premsa dels bis­ Hom estudiarà la figura i logia penetra de tal manera en la bes polonesos a Roma ha con­ l'obra de la mística espanyola vida de l'Església que amenaça firmat la notícia difosa per dins dels aspectes històrico-cul­ seriosament la vida comuna de la l'agència oficial polonesa sobre tural, filològic, literari, psico-co- fe i es converteix en perill con­ l'augment de joves aspirants al ciològic i artístic. Durant el sim­ cret de la unitat". En un altre sacerdoci als seminaris polone­ posi tindrà lloc una exposició moment, el cardenal Ratzinger sos. El nombre d'ordenacions ha bibhogràfica teresiana. ha traçat així algun dels objec­ augmentat de 632, al 1980, a tius que es proposa., "Primera­ El nou ambaixador de 688, l'any passat. El 1971 hi ment s'hauran de reforçar i fo­ hagueren 480 ordenacions. mentaries institucions existents Assemblea de de la Congregació de la Fe com Bolívia al Vaticà són la Comissió Teològica In­ Generals d'Ordes ternacional i la Pontifícia Co­ El Vaticà desmenteix religiosos a Europa missió Bíblica perquè puguin Reagan sobre Polònia realitzar la seva tasca d'inter­ Emesto Ruiz Rada ha estat nomenat ambaixador de Bolívia canvi i d'orientació temàtica". al Vaticà. El nou ambaixador fou rebut pel Sant Pare amb el Una assemblea general de La Santa Seu va desmentir presidents i secretaris de confe­ Les qüestions especialment crí­ protocol habitual, manifestant el nou diplomàtic que les tiques han d'elaborar-se en sim­ relacions que uneixen la Santa Seu amb Bolívia són cordials i diplomàticament, en un comu­ rències episcopals i unions de nicat publicat, les declaracions superiors religiosos majors mas­ posis i diàlegs; "Es tracta d'un de bona entesa. "Els instruments bilaterals que ens compro­ pulsar el conjunt, fer-lo fructífer meten tenen un inalterable compliment, digué l'ambaixador. fetes, el proppassat dimarts, pel culins i femenins d'Europa, va president Ronald Reagan, sobre celebrar-se, recentment, a Grot- i purifícar-lo i es tracta de l'in­ les sancions contra Polònia. taferrata (Roma), presidida pel tent de trobar solucions als Joan Pau II respongué manifestant que "l'Església catòlica, grans temes d'aquests temps en ahir com avui, és fidel a la seva missió de portar el missatge de • El president dels Estats Units cardenal Eduardo Pironio, Pre­ havia afirmat en una roda de fecte de la Sagrada Congregació un gran i autèntic intercanvi ca­ salvació a tots els pobles, il·luminant, animant i defensant els tòlic". , drets de la persona humana, sobretot d'aquells que no poden premsa que el papa Joan Pau II per als religiosos a Instituts Se- defensar-se". aprovava les sancions econòmi­ culeirs. El cardenal Ratzinger mani­ ques adoptades pels Estats Hi participaren representants festà també que treballarà per En acabar l'audiència, Emesto Ruiz Rada venerà la imatge Units contra Polònia eirran de la de la majoria de països euro­ aconseguir una més gran conne­ de la Verge Maria i pregà davant la tomba de Sant Pere, proclamació de l'estat d'excep­ peus. Al final de l'assemblea es xió entre la Comissió de Teòlegs retornant a la seva residència romana. ció. llegí un comunicat que deia, en­ i el Sínode dels Bisbes per a La Santa Seu va aclarir que en tre d'altres coses. "En una Eu­ reforçar així l'intercanvi entre la carta del Papa a Reagan, Joan ropa tan, separada geogràfica­ bisbes i teòlegs. pagina 8 DE CATALUNYA Setmana del 31 de gengr si 5 de febrer del 1982 '^gyl'

GIRONA m M. Caballé

Preocupacions màximes del doctor Camprodon Els joves, el món treballador i les zones rurals

Girona.— S'aplegà al Semi­ mentalitat d'acord amb el Vaticà M. Antònia March, de Castelló nari el consell pastoral de la d'Empúries, per l'àmbit rural; diòcesi, presidit pel bisbe Jau­ n. Albert Quintana, per l'equip me Camprodon. Era la reunió El bisbe expressà tres pro­ diocesà de joves; Sixte Ruiz, constitutiva del primer consell blemes d'evangelització dels d'Arenys de Mar, pel consell de pastoral. quals es considera especialment zona del Maresme. responsable: els joves i les se­ Secretari: Mossèn Esteve Hi assistiren tots els seus ves aspiracions, el món del tre­ Andreu. membres, és a dir, quatre preve­ ball on l'Església a penes és res, cinc religiosos i nou seglars, present, i mantenir i revitalitzar que hein estat elegits a diversos la fe en les zones rurjils. nivells de tota la diòcesi. A més, Nomenaments formen part del consell els dos També demanà de tenir ben vicaris generals i el secretari. present "què és l'Església i qui­ El bisbe de Girona ha signat Amb el bisbe, un total de vint-i- na és la seva missió, la qual cosa els nomenaments següents: dues persones. no ve donada pels estudis socio­ Mossèn Josep Prieto i Comas, lògics ni pels vots, sinó que ve de administrador del Full Parro­ dalt". Tenir present també les quial. El desenvolupament de la diverses vocacions perquè amb Mossèn Josep M.» Pont i Co­ reunió fou aquest: primer, la corresponsabilitat s'edifiqui ma, consiliari diocesà del MI- presentació de tots els membres l'Església segons el pensament JAC. explicant la seva representació i de Jesucrist. "Feu un esforç — Mossèn Lluís Costa i Bofill, les activitats que exerceixen. acabà el bisbe— perquè les vos­ ecònom de Domeny i vicari coo­ Seguidament s'obrí la sessió tres reflexions arribin a unes perador de Taialà. amb el discurs del bisbe. conclusions operatives i realis­ Pare Martí Rossell i Tavarner, Tortellà fou ordenat sacerdot el Mossèn Xavier Ferrer i Mir, O.F.M., coadjutor de la parrò­ 22 de setembre del 1923 a Giro- tes. L'idealisme. és bo sempre regent de Riumors. quia d'Arenys de Mar. i\a. que toqui de peus a terra, com el Mossèn Àngel Pagès i Isern, Moment històric realisme és sa sempre que es ecònom de Breda i encarregat de Exercí el ministeri a les parrò­ deixa menar per un ideal". Viabrea. Defuncions quies de Maçanet de Cabrenys, Moss 3n Josep Guix i Molas, Crespià, Riudarenes, i Arenys Després hi hagué una breu regent ile Tortellà i encarregat Ha mort mossèn Miquel Feliu de Munt, amb residència a Tor­ Entre altres coses, el bisbe explicació de mossèn E. Mental i. de Sale i de Llierca. i Vilanova, capellà de la clínica rent bó. Després de fer oposi­ Jaume va dir: El consell pastoral mossèn J. Busquets sobre el lloc MossJn Josep M.» Amich i Sant Narcís, de Girona, a l'edat cions, el 20 de juny del 1939 fou figura entre les institucions més i r entitat del consell pastoral. E s Rauricl:, coadjutor de Santa Co­ pròximes al bisbe per ajudar-lo de vuitanta-quatre anys. Havia nomenat rector de Jafre, cessant en el govern de la djòcesi. El passà a un intercanvi i debat, loma dí Farners. nascut el 19 de gener del 1897 a en el càrrec l'any 1961. Concili el recomana: "Esmoltde que fou ben ric, sobre possibili­ desitjar la institució d'un consell tats, línies i temàtica. Es parlà pastoral presidit pel mateix bis­ també del funcionament intern be diocesà en el qual prenguin (estatuts i directori). Els dos part clergues, religiosos i laics temes que catalitzaren més especialment escollits"... Amb l'opinió dels assistents foren el la constitució del primer consell de la pastoral de joves i el de com diocesà de pastoral estem vivint cal il·luminar des de l'evangeli la un moment històric en la nostra situació del món actual per fer Església, per ésser-hi fidels hem front al desencís i a la deserció. de fer tot el que costi. El bisbe Es va decidir que les reunions Nova escola a Navarcles afegí que la constitució d'aquest del consell serien, en principi, en- consell ha estat molt madurada i dissabte (tarda i vespre). La que respon a un desig seu, arri­ pròxima reunió del consell pas­ Navarcles.— Fa pocs dies que fou inaugu­ Nomenaments bant en un moment en què s'està toral és convocada per al 30 de rat, imb la concurrència de molta gent, l'edifici desvetllant en l'Església el sen­ gener al mateix Semingiri. de 1 Escola Santa Maria, construcció de nova Vic.— Per servir l'Església diocesana, el tit de la corresponsabilitat. plarta que reuneix uns quants centenars d'es­ senyor bisbe ha signat els nomenaments se­ " ATTIÍ més que mai —proseguí— colars navarclins. Les il·lusions i els somnis de güents: Mn. Miquel Cols i Rojas, ecònom de se sent la necessitat que els qui Eleccions totes les juntes de l'escola parroquial s'han Sant Vicenç de Castellet; Mn. Ramon Tuneu i estan davant de l'Església siguin con"ertit en realitat. Després de molts tre­ Vila, ecònom de Sant Martí de Torruella i ajudats per la reflexió i el consell El consell pastoral de la diò­ balla, l'obra ha arribat al seu terme: la nova capellà custodi del Santuari de Juncadella; intel·ligent, responsable i insti- cesi de Girona ha quedat consti­ esccíla ha obert les seves portes. Tota una colla Mn. Josep M.° Riba i Farrés, vicari de Ntra. tpcionalitzat de tota l'Església". tuït així, després de les eleccions d'actes culturals, esportius i populars hi tin- Sra. de Lourdes de Vic i consiUari diocesà de i És convenient que, a més del corresponents: guejen lloc. Moment principal fou la celebra­ Guies Sant Jordi i Minyons Escoltes i consilia­ Consell Presbiteral, arribi la veu Bisbe Jaume Camprodon. ció de la missa que féu el bisbe de Vic, Dr. ri de joventut d'Osona; Mn. Narcís Riba i de tots els cristians: "Allà on la Vicaris Generals Joan Bus­ Mat nou, al mateix edifici de l'escola, en acció Codina, ecònom de Sant Joan de Torruella. fe es viu, s'expressa, és contes­ quets i Xavier Xutglà. Preve­ de i^àcies per tan bona diada. Assistiren als Que el Senyor faci fructificar llur treball apos­ tada i dóna el seu fruit és en la res: Emili Montal, d'Olot; actes representants de la Generalitat i molta tòlic, tot fent camí cap al Regne. vida dels batejats. Les situa­ Martí Alabau, de Flaçà; Pere gen: del poble. Un servei més i dels més cions són variades i canvien Carreras, vicari de Palafrugell; nec íssaris per a la vida d'una comunitat hu- constantment. Cal que, al bisbe, Josep Iglesias, consiliari dio­ maia. A Torelló, un nou temple li arribi de primera mà el ressò cesà. de la vida del poble". Torelló.— Enmig d'una autèntica joia po­ Religiosos: Josep Bona­ pular, tingué lloc la benedicció i inauguració de ventura (claretià de Girona); la nova església de la parròquia del veïnat de Rosa Roig (carmelita de la Ce­ Restauració d'un temple romànic Montserrat d'aquesta vila. Fa un any i mig que Època de canvi llera) i Josep Padró (La Salle una nombrosa colla de voluntaris veïns del de Girona) per l'ensenyament: barri emprengueren la tasca d'edificar la seva Magdalena Antonijuan (car- pròpia església, ja que fins ara els actes litúr­ pielita de l'Hospital d'Olot), pel LA SALUT DE VILADORDIS.— Seguint gics es feien en un saló-teatre. Amb ajudes i El bisbe demanà: "El consell camp sanitari; M. Teresa La- el pa de restauració portat a terme els darrers col·laboracions de diversa mena, es pot dir que pastoral arriba en una època de bayen (filla de la Caritat, de any ?, el temple romànic de la Salut de Vilador- tot el veïnat cooperà en l'obra que ara, en canvi. Caldrà que s'hi sàpiga Girona), pel camp social. dis, que tant valoren els qui estimen l'art presència de més d'un miler de persones, situar amb serenor dinàmica. reli[;iós d'aquesta època, s'han fet diverses acaba de ser inaugurada. Presidí la cerimònia Caldrà que els estudis tinguin Laics: Dolors Puigdevall i obr3S. Principalment s'ha restablert la pedra el bisbe monsenyor Masnou, i concelebraren molt presents els valors cristians Baldomer Busquets, pel con­ d'una sala i de la façana parroquial. Ha estat amb ell el rector de la parròquia i ànima del i humans que cal potenciar i sell de laics; Maria Bastons, pos 3Íble gràcies a la col·laboració gratuïta d'un projecte, Mn. Joan Jiménez, i la totalitat dels transmetre enmig d'unes cir­ del Mercadal, per la zona. de bon grup de feligresos que han donat un capellans de les parròquies veïnes de la Vall cumstàncies inestables". Tenir Girona; Josep M. Soler, de Pa­ exemple a seguir i a valorar. Ens alegrem del Ges. Els fidels, que ompliren a vessar la present que la missió prioritària lafrugell, per la zona de l'Em­ d'aquesta aportació al patrimoni artístic de nova església, participaren amb visible alegria de l'Església avui a casa nostra pordà; Josep Casadellà, de l'església. en tota la cerimònia. és l'evangelització... que la nos­ Santa Coloma de Farners, per la tra labor no parteix de zero i que zona de l'interior; Àngel Gil, de demana un esforç de canvi de Calella, per la zona de la costa; mSeg^ Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982 DE CATALUNYA pagina

BARCELONA Redacció El col·locaren joves de l'A.P.S.I. Rebé un sincer homena^e dels seus feligresos Un pessebre al cim del Puígmal Barcelona.— Assabentat que el grup El Masnou: Noces d'argent d'excursionisme de l'Agrupació Parro­ quial de Santa Agnès format per joves de 14 a 18 anys, havia col·locat un sacerdotals de M n. Nicolau pessebre en la punta cimera del Puíg­ mal, em vaig apressar a entrevistar alguns dels components del citat grup. El Masnou.— La Parròquia de la Vareig poder localitzar en els locals de Mare de Déu del Pilar d'aquesta Vila, ha rA.P.S.I. en Francesc Casas, en Josep viscut unes jornades de profunda vida Coll, en "Kiko" Barceló i l'Anna Pons. espiritual, que fins i tot han sobrepassat —Francesc, com va néixer la idea de els límits de la demarcació parroquial, si portar un pessebre al cim del Puigmal? de territori es pot parlar, i que, a con- Mo va pas ésser fruit d'una pensada ciència, obliguen a aquest redactor de C. qualsevol, sinó d'una reflexió meditada C. a parlar-ne. sobre una concurrència de fets, exami­ nats amb un esperit de testimoniatge kms.; la tercera, Figaró-Tona; la quarta, En aquest dia, mossèn Josep Nicolau cristià. Aquests fets foren: Primer, la Tona-La Gleva; la cinquena, fins a Mon­ va rebre un sincer homenatge dels seus nostra afecció a l'excursionisme en un tesquiu, on esperava el sisè relleu que feligresos, pel fet de complir les seves sentit de descoberta del món i de la havia d'arribar a Ripoll, ija des d'allí fins "noces d'argent" sacerdotals. naturalesa. Segon, l'amor a la nostra ^Núría i empendre l'escalada. Primerament el poble i ministres es terra catalana. Tercer, la celebració del —I la sortida cap al cim, va ésser fàcil? reuniren a l'església en una Acció de Vin Centenari de San Francesc d'Assís, Perquè recordo que en aquells dies el Gràcies que fou presidida per l'home­ tan amant de la natura i creador del mal temps es va presentar. Comentàvem, natjat i concelebrada amb el P. Bogonyà, "pessebre". En resum, tot això ens va a la parròquia, que precisament els únics Superior dels Escolapis d'Alella. Dona­ fer sentir l'obligació moral d'aportar dies de fred eren aquests en què vosal­ va gust de veure el temple ple de gom a quelcom de la nostra part a aquesta tres estàveu fent la travessada. gom, així com aquell simpàtic grup d'in­ xió i acció de gràcies en el Seminari de efemèrides. Sí. Les provisions pel diumenge eren fants que presentaren les ofrenes. Barcelona. —Josep, i per què al Puigmal? d'allò més negres; un vent fort i fred molt Verdaderament emocionat, mossèn Acabada l'Eucaristia, tothom passà al Verdaderament que l'elecció del cim viu ens feien témer un final no desitjat. Josep començà la seva homilia dient: local parroquial, on fou servit un refri­ fou entretinguda i discutida, però, la Tot i aquests entrebancs, el diumenge a "Avui fa 25 anys, que quan els nens del geri a tots els assistents a l'acte. Men­ presència de la Mare de Déu à Núria; les 8 del matí, sortíem envers el cim tots col.legi de Sant Ildefons cantaven amb trestant U varen oferir per part de tots l'ésser una muntanya plena de tradició els membres expedicionaris del grup. La veu monòtona els premis de la rifa, el els feligresos, presents i absents, uns catalana; la seva posició fronterera i la progressió es fa a bon pas, i ens situa ^1 Bisbe Modrego ens ordenava a mi i regals en record d'aquesta diada. distància de 150 Ions. de Barcelona, ens peu de les neus en poques hores. Es d'altres companys...", i seguí amb una Asistiren, entre altres que farien molt feren decidir a escollir-la. d'esmentar però, que un total de 6 emotiva acció de gràcies a Déu, Pare Bo llarga la llista, el senyor batlle del Mas­ —Anna, moralment com ho planejà­ persones van haver de tomar avall a de tots, i els seus feligresos que amb el nou, acompanyat de la seva esposa i fills, reu? causa del mal temps, de Hagués als peus, seu calor i fe l'han ajudat, profunda­ les comunitats de Religioses Escolapies, Ja, des del començament, ens plante­ esgotament, i qüestions familiars en ment, a seguir fidelment la seva vocació i les Carmelites de Sant Josep (Casa jàrem el traslladar el "pessebre" amb un aquestes situacions. el camí del Crist, en aquests 25 anys,^ i Benèfica); ReHgioses de la Sagrada F- esperit de pelegrinatge. Per tant, era Els del grup que restàvem, ens afa­ demanant als presents les seves pregà­ Família, i representacions de les Comu­ necessari que des del Casal Parroquial nyàrem, ja que anàvem justos de temps. ries al Senyor amb l'intercessió de la nitats del Sant Esperit de Terrassa, fins al Puigmal fos portat totalment a Desprès de tenir certes dificultats amb Mare de Déu del Pilar per a donar un Sant Pere del Masnou, Sant Fèlix d'Ale­ peu, i així ho hem fet, amb l'ajuda de fils de glaç situats perillosament a terra vertader testimoni de fe en el futur. lla, feligresos del Maricel de Masnou, Déu.^ que impedien la nostra progressió i Amb una participació plena i exhaus­ germans, familiars i padrins de la prime­ —"Kiko", i tècnicament? sempre amb el vent fort, arribem al pic tiva de combregants, una magnífica in­ ra Missa del homenatjat, i membres de Per fer 150 kms. necessitàvem set (2.450 mts.). terpretació dels cants, tant per part dels l'Hospitalitat de Ntra. Sra. de Lourdes. relleus de 2 persones, havent de cobrir, L'emoció era palpable, vàrem deixar joves i fidels, com per l'encertada con­ Intentà tancar aquest acte tan simpà­ cada relleu, 22 kms. Al final de cada el pessebre que amb tant d'esforç ha­ ducció del director de cants, Sr. Pujol, tic mossèrt-Josep, amb unes emocio­ tram es va situar el relleu següent en víem portat fins allà al cim. Després d'un l'Eucaristia resultà una vertadera ex­ nants paraules donant les gràcies a to­ espera de l'arribada de l'anterior. El acte que ens va entrar fins al cor i, com pressió de testimoni de fe i d'amor per thom, però la concurrència encara restà nombre de persones que feien falta no va he dit abans, amb gran emoció, deixà­ part de tots els presents. Cal esmentar molta estona departint amb gran confra- ésser problema ja que el nostre grup es rem el pessebre. Quasi el vam deixar que l'anterior setmana, la promoció de temitat i alegria i comentant les anècdo­ nombrós. amb recança per tot el que representava sacerdots del celebrant, s'havia ja reunit tes més substancioses de la jornada. Les etapes foren establertes com se­ per a nosaltres en quant a fe, esforç i conjuntament amb el Sr. Cardenal, Dr. gueix: Primera, Barcelona-Mollet, se­ constància. . ^ , , Jubany, en una jornada de recés, refle­ Enric Cabré gona, Mollet-Figaró, la més llarga, 27 Enric Cabre TARRAGONA m Josep Sabaté Una experiència que dóna fruits positius Començà el curs de formació pre-matrímonial Tarragona.— S'ha posat en marxa, a Tarragona, la formació cristiana dels nuvis. Cada mes, es realitza Presbiteri dels Arxiprestats de Baix Camp-Marina, ima interessant experiència per a la formació pre­ un curs d'acord amb el següent calendari: del 15 al 19 El Morell i Montbrió del Camp. matrimonial. De bell nou, s'ha encetat el curs pre­ de febrer, en castellà; del 22 al 26 de març, en català; P. Joaquim Castell i Castillon, un dels dos repre­ matrimonial que, cada any, s'organitza a nivell inter- del 19 al 23 d'abril, en castellà; del 17 al 21 de maig, sentants al Consell del Presbiteri dels ReUgiosos no parroquial per tal d'ajudar la parella en el desenvo­ en català; del 14 al 18 de juny, en castellà; del 12 al 16 adscrits a parròquies. lupament del seu amor i per a una mülor preparació de juliol, en català; del 13 al 17 de setembre, en Mn. Jordi Mestre i Jofre, ecònom de la parròquia al matrimoni. castellà; del 18 al 22 d'octubre, en català; i del 22 al de la Pobla de Montornès i encarregat de la Nou de 26 de novembre, en castellà. Gaià. L'objectiu del curs no és pas el d'inculcar als nuvis Mn. Sadurní Mencho i Garcia, col·laborador de unes idees preconcebudes, ni, encara menys, de El curs se celebra a la sala de reunions del Santa Maria i St. Ramon de Salou. donar-los solucions. Es tracta, simplement, d'oferir "Metropol", de dos quarts de deu a les onze del Mn. Jaume Roig i Roig, ecònom, de la parròquia de l'atmosfera d'una comunitat cristiana oberta en la vespre. Tanmateix, dins d'aquesta actuació pastoral Bràfim i encarregat de la Montferri. qual es viu un clima de recerca, es comparen les sobre la preparació dels nuvis que van a contraure Mn. Miquel Combalia i Aleu, col·laborador de la experiències i es posen en comú les reflexions. matrimoni, es recomana que la parella acudeixi a la parròquia de St. Joan de Tarragona. En aquest curs pre-matrimonial, els nuvis no hi parròquia corresponent tres mesos abans del dia del Mn. Eduard Arrugat i Tarragó, encarregat de la participen com a oients passius, sinó com a interlo­ casament. Tinença de Camp Clar de Tarragona. cutors actius per a formar-se la seva pròpia opinió i Mn. Joan Grifoll i Guasch, ecònom de la parròquia defensar-la en els col.lquis. Està pensat, veritable­ La formació i preparació pel matrimoni, mitjan­ de Sant Pere de Cambrils. ment, perquè els futurs esposos descobreixin .en el çant la realització d'aquests cursets, constitueix, a la Mn. Daniel Barenys i Llauradó, ecònom de la matrimoni un estat que inclou harmoniosament la fi, una experiència molt interessant que està donant parròquia de Sant Joan de Tarragona. seva vida espiritual, intel·lectual i corporal, és a dir, fruits positius. Mn. Josep Farré i Fortuny, ecònom de la parròquia tota la seva vida en comú. de Sant Maria de la Catedral de Tarragona. Nomenaments Mn. Romà Comamala i Valls, membre de la L'equip responsable del curs pre-raatrimonial es­ Comissió diocesana pel Patrimoni Artístic i Docu­ tà format per matrimonis, un metge i un sacerdot que Mn. Armand Carbonell i Berges, representant al mental. dirigeix els diàlegs. Durant cinc sessions, d'una hora i Consell del Presbiteri per la zona Conca-Segarra- Sr. Joan Figuerola i Mestre, membre de la Comis­ mitja de durada cada una, es procura que els nuvis Urgell-Garrigues. sió diocesana pel Patrimoni Artístic i Documental. tinguin temps de reflexionar i dialogar, a la vegada, P. Antoni Serrallonga i Sivilla, representant al Mn. Antoni Martínez i Subias, consiHari diocesà sobre aquesta temàtica; iQuè és estimar?, psicologia Consell del Presbiteri per l'arxiprestat de Tarra- d'Acció Catòlica F. de l'home i de la dona, amor i sexualitat, planificació gona-Perifèria. Mn. Antoni Martínez i Subias, vice-delegat dioce­ familiar i el Sagrament del Matrimoni. Dr. Pere Batlle i Huguet, representant al Consell sà pels actes del Centenari de Santa Teresa de Jesús. Fins ara, aquest cursets que es vénen desenvolu­ del Presbiteri per la Residència Coral. Mn. Joan GebeUi i Fusté, canonge de la Santa pant cada any han donat un resultat positiu de cara a Mn. Creu Saiz i Ruiz, represetant al Consell del Església Catedral M. i P. pagina 10 DE CATALUNYA Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982

TORTOSA m Corresponsalia Un exhaustiu repàs a factivitat del proppassat trimestre Balanç, en vuit punts, de la Vicaria de Pastoral ' Finalitzat el primer trimestre del. els seus representants, dels quals, primera vegada el Consell del Pres­ curs 81-82, la Vicaria de Pastoral i aquells que obtingueren un, major biteri. Foren ratificats, en llur nome­ Apostolat dels Seglars, ha realitzat nombre de vots a cada arxiprestat nament, tots els seus membres pel el balanç de la tasca diocesana, divi­ foren presentats com arxiprestos. senyor Bisbe i es votà, a continuació, dit en vuit apartats principals: cler­ Uns i altres formen el Consell del la Permanent del Consell, i el seu gat, apostolat seglar, espiritualitat, Presbiteri. Així- es fa des fa dos secretari. pastoral sanitària, joves, formació a triennis. Va avaluar-se el trienni del Con­ nivell seglfir, comissió diocesana, 1. El 13 de juliol, el senyor Bisbe, sell anterior, en el qual ja es va centenari de santa Teresa i par­ va ratificar en el seu nomenament els realitzar'i en els acords vàlids pen­ ròquies. esmentats arxiprestos, en una reunió dents d'execució, aportant les en la qual es tomà a exposar el seu qüestions prioritàries per aquest 1. Clergat paper en la diòcesi, des del punt de trienni. vista doctrinal, canònic i fonamen­ 4. El 16 de novembre es tornà a 1.1 Consell del Presbiteri, talment pastoral. A més, es tractà el reunir el Consell. Hom informà als tema de prioritats pastorals, acor­ seus membres de la realitat dels ^arxiprestos dant-se com a objectiu pastoral: la secretariats i delegacions que hi ha a Afinals de juny es reuní l'Equip de Família. la diòcesi. Va trebaUar-se sobre Pas­ Govern amb la Permanent del Con­ 2. Hi hagué una nova reunió, el 21 toral Familiar: realitats existents, sell anib la finalitat de preparar la de setembre, només amb aj^xipres- qüestions que planteja a nivell de comunicació de tota els sacerdots tos, per a parlar de la Programació pastoral, en general, a nivell doctri­ diocesans per a la renovació dels Pastoral de cada arxiprestat i de les nal, litúrgico-sacramental, canònic, membres del Consell del Presbiteri, aportacions al Projecte de Pastoral etc. que porta la renovació dels càrrecs Familiar. Així es manifestava la rea­ Va encarregar-se a la Vicaria d'arxiprest. litat dels Arxiprestats i de la pastoral d'Apostolat Seglar l'elaboració Cada arxiprestat, en proporció al diocesana. d'una ponència que permetés treba­ seu nombre de sacerdots, va votar 3. El 19 d'octubre es reuní per llar àmpliament en els temes susci­ tats per les aportacions fetes pel Consell. 5. El dia 21 de desembre, el con­ sell va treballar les aportacions fetes a les proposicions de la ponència. Així, han estat cinc les reunions de treball del clergat diocesà represen­ L'església tortosina passa revista a Ics seves activitats Durant la setmana de Pasqua tat en els seus arxiprestos i en el Consell del Presbiteri, en aquest Uant els seus cinc departaments, a S'han celebrat dos encontres ge­ primer trimestre. més de col·laborar en la preparació i nerals i dos de revisió-evaluació. en l'assistència a encontres dioce­ També han estat dos els encontres 1.2 A nivell de Formació sans i locals. Han tingut el seu propi d'iniciació. Peregrinacions Permanent recés d'Advent. 5.2 A part del moviment diocesà, A aquest nivell es donen, a ca­ 2.6 Cal remarcar el treball de base hi ha nombrosos grups parroquials, i a indrets teresians dascun dels Arxiprestats, dues clas­ de les altres delegacions existents: el Moviment d'Escoltes a una par­ ses, en diferents reunions de les dues Campanya contra la Fam, amb els ròquia. La Comissió Diocesana de l'any jubilar Teresià ha donat a que tenen programades mensual­ seus grups a les parròquies; la seva 5.3 Existeix una. experiència de conèixer els actes que pròximanaent es desenvolupaxan. ment a nivell pastoral. Enguanyles tasca de formació; la seva Campanya^ Júnior a diverses parròquies de la Destaquen les celebracions eucarístiques que tindran lloc tots matèries són Moral i Cristologia. I de Nadal, i la seva Diada que tincfrà diòcesi i, enguany, s'ha pretès treba­ llar en comú, ampliar el nombre de els dies 15 de cada mes en el convent de Santa Teresa de les hom pretén que aquesta mateixa lloc el pròxim trimestre. Cursets de formació giri entorn al tema familiar. Cristianitat, que manté les seves parròquies amb aquest moviment, Carmelites Descalces de Lleida, a les vuit del vespre; i la reunions de grup en moltes par­ revisar la seva actuació i les seves solenme commemoració, en la mateixa església, el dia 28 de ròquies de la diòcesi, així com el seu pròpies experiències, amb la finali­ març, del naixement de la Santa. 1.3 A nivell d'espiritualitat habitual encontre mensual de For­ tat d'anar creant, des de la base ja El tema teresià serà també el motiu central de les conferèn­ A nivell de clergat s'han celebrat mació de Dirigents. existent, un moviment que vagi cies quaresmalsque tindran lloc durant els dies 22 a 27 de dos recessos a cada una de les tres Apostolat de la Pregària, coordinant la seva acció. març. zones de la diòcesi, dirigits pel sen­ Grups de Pregària, Adoració Així mateix s'ha convocat un concurs de redacció i dibuix yor Bisbe, a més del recés mensual nocturna, etc. Caritas Diocesana 6. Formació a nivell habitual, a cada arxiprestat. ha renovellat tot l'equip. El 16 de seglar infantil i juvenil, amb l'únic tema de "Teresa de Jesús, en el IV novembre, durant la reunió del Con­ Centenari de la seva mort". sell del Presbiteri, el nou director i el Amb aquest motiu, la diòcesi organitza també dues pere­ II consiliari, presentaren el pla de re­ 6.1 Secretariat Diocesà grinacions de les quals tindran cura els Pares Carmelites del 2.1 Secretariat Diocesà novació diocesana, amb dates con­ de Catequesi Santuari-Parròquia de Santa Tereseta de Lleida. Aquestes de Pastoral^Familiar cretes per a la formació del Consell Diocesà, en un document de gran Deixant l'evaluació del treball peregrinacions, una de sis dies de duració, i l'altra de qjjiatre El matrimoni-delegat de Pastoral concret com a Secretariat, hem de dies, seguiran les petjades de Santa Teresa; es visitarà Àvila, Familiar ha mantingut durant aquest estensió que recuU tots els departa­ ments. Hom exposà la linia d'acció destacar el gran moviment catequè- Burgos, Valladolid, Santo Domingo de la Calzada, Medina del trimestre sis reunions de programa­ ció de curs i de preparació i realitza­ diocesana i la relació de treball a tic existent a la diòcesi. Pràctica­ Campo, Salamanca, Alba de Tormes, etc. Es portaran a tíirme ció de la I Jornada Diocesana de la nivell de Catalunya, així com l'ordre ment són totes les parròquies que durant la setmana de Pasqua. Les inscripcions han de fer-se en Família, que va tenir lloc el 29 de del dia de l'encontre que havien de tenen els seus propis catequistes l'indicat Santuari, apartat de Correus 112, o trucant al telèfon novembre, amb l'assistència d'unes celebrar a Madrid. seglars. El inoviment catequètic pot 22 11 86 de Lleida. xifrar-se en unes mil cinc-centes per­ cinc-centes persones, les quals tre­ sones. ballaren el tema següent: La comuni­ 3. Espiritualitat cació del Matrimoni i la Família, des Santuaris lleidatans amb tradició mèdica de la concreció parella, família, 3.1 El 6 de desembre va haver-hi 6.2 Escola de Teolo^a i mitjans externs i línies teològiques. una Assemblea general diocesana Catequesi Dr. Manya Publicat per la Facultad de Medicina de la Universitat de dels Grups de Pregària existents. La celebració de la Jornada, amb Aquesta escola de Teologia, ubi­ Barcelona, per mitjà del Seminari Pere Mata del Departament les seves ponències fou organitzada i 3.2 S'han celebrat tres recessos generals per a seglars, dirigits pel cada a Tortosa, ha complert el seu de Medicina Legal i Toxicologia, ha aparegut un interessant duta a terme per niatrimonis mem­ primer trienni. Enguany, i d'acord bres de les Associacions i Movi­ senyor Bisbe, i d'altres a nivell co­ volum de 160 pàgines, titulat "Santuaris Lleidatans amb marcal. amb l'objectiu prioritari diocesà, tradició mèdica", obra dels Drs. lleidatans Manuel Camps i ments del Secretariat. s'imparteixen totes les matèries El dia 17 de desembre va celebrar- La comissió diocesana d'Espiri­ Surroca i Manuel Camps i Clemente. tualitat és la que programa i organit­ corresponents àï tema Matrimoni- se una reunió d'evpluacip de la Jor­ Família. El llibre recull un total de 78 santuaris i ermites, llocs de nada i de projecció dels acords i za aquests recessos i els exercicis devoció popular i de creences curatives amb tradició mèdica, i suggerències que n'havien sortit. per a seglars. estudia malalties com la pesta, verola, ràbia, mal de pedra, foc 2.2Durantaquesttrimestre, s'han Santa Teresa de Sant Antoni, etc. a la llum del devocionari popular dels celebrat dotze cursets de Prepara­ Pastoral sanitària 7. Amb motiu de l'any centenari Goigs, de tanta tradició a Catalunya. ció al Matrimoni entre els arxipres­ 4. També durant aquest trimestre de santa Teresa, s'ha creat una co­ Es tracta d'una interessant i original obra d'investigació tats de la diòcesi. s'ha estructurat la Pastoral Sani­ missió diocesana que porta la inicia­ històrico-mpdica que ens ofereix un important material que 2.3 Els Equips de la Mare de tària, amb un Delegat-metge, la tiva en actes- litúrgics, concentra­ per primera vegada es posa a l'abast dels estudiosos. Déu han celebrat la seva reunió, i Pastoral de la tercera edat, així cions, propaganda i d'altres. aquest any estrenen Matrimoni- com el moviment diocesà de pe­ Responsable. regrinació de malalts a Lourdes 8 Parròquies "Lluvia de rosas". La revista del santuari Com ja és habitual, va haver-hi un que, d'ençà la seva integració a la encontre general a començament de Crec que no seria just explicitar, a de Santa Tereseta peregrinació diocesana de Castelló, més, tot el treball pastoral de cada curs, restant celebrat el d'Advent pretén poder organitzar, d'ací a poc amb la Jornada de la Família. una de les parròquies. Un treball que temps, la seva pròpia peregrinació moltes vegades no té xifres, ni títols, Acaba d'aparèixer el número 461 de "Lluvia de Rosas", 2.4 L'Associació de Pares de diocesana. revista del Santuari-Parròquia de Santa Teresa de Lleida, Família i d'Alumnes existeix a tots però que és el resultat de tota una òrgan difusor del pensament de la Santa de Lisieux. Amb els col·legis religiosos, així com Es­ dedicació, de serveis, de realitats de aquest número s'inicia l'any LIX de la publicació que, nascuda cola de Pares a diverses parròquies 5. Joventut culte, de família, de joventut, d'in­ de la diòcesi. ^ 5.1 Els representants dels 22 fància, de malalts que, encara que a Barcelona després de la Beatificació de la Santa, s'edita a moltes vegades no ens resulti publi­ Lleida des de l'any 1928. 2.5. L'Associació catòlica de grups de joves cristians, amb els Vídues també té un Encontre ge­ seus consiUaris, celebraren una pri­ cable, representa la vida silenciosa Actualment té caràcter bimensual i compta amb més de neral a començament de curs, cele­ mera reunió amb el delegat i consi­ però activa, d'una Església que és 20.000 subscriptors estesos per 35 nacions. brat enguany a Morella. Després, liari diocesans, amb la finalitat de present en la vida autèntica de cada durant el trimestre han anat treba- programar el curs. poble. !&SJ^ Setmana del 3t de gener al 6 de febrer del 1982 DE CATALUNYA pagina 11

SOLSONA m Fermí Manteca

Crida de Caritas Diocesana Solidaritat amb el poble polonès

La delegació de Caritas Diocesana ha dut a vinent per a commemorar els quatre-cents anys terme una campanya a favor del poble polonès de la mort de Santa Teresa de Jesús, actes dels que ha consistit essencialment «i una jornada de quals ja anirem informant. De moment, el solem­ pregària i una col·lecta a totes les parròquies del ne centenari ja fou inaugurat pel bisbe Miquel el bisbat a fi de promoure la soUdaritat amb el poble dia 30 d'octubre a Tàrrega, parròquia que compta de Polònia, seguint les orientacions de la Confe­ amb presència carmelitana de fa sis segles. Fou el rència Episcopal Espanyola. santuari de Ntra. Sra. de Fàtima on la pregària de Per altra banda, Caritas Diocesana de Solsona vespres i la missa concelebrada reuní a l'entorn de ha proposat per aquest any la consecució d'uns la comunitat religiosa de la qual té cura el nostre objectius, concretats en un programa elaborat senyor bisbe, el pare Lluís Bosch, provincial dels d'acord amb els fins específics d'aquesta institu­ carmelites, els pares carmelites i els pares escola­ ció. Com a objectius de Caritas s'intenta promou-, pis dé Tàrrega, molts capellans de l'arxiprestat i, re la formació del poble de Déu en matèria de no cal dir, una bona colla de fidels. Déu vulgui que caritat, encaminar la comunicació cristiana de el centenari teresià produeixi en la nostra Esglé­ béns i orientar l'acció social. Quant a l'acció de sia fruits ubèrrims d'espiritualitat i de renovació. Caritas de cara a tot el bisbat, hom ha programat Quina santa més gran, Teresa de Jesús! d'utilitzar els mitjans de comunicació social propi de la diòcesi, com són ara el "Full Diocesà" i el butlletí "Església de Solsona", per a fer una Cent anys dels Pastorets catequesi adient sobre la caritat. A més, s'envia­ Cinc trobades Urse ran durant tot l'any una subscripció a cada de TAmetlla de Merola arxiprestat de les publicacions de Caritas i a totes URGELL-SE GARRA.- El grup de Noies Grans les parròquies material litúrgic i de propaganda,- d'Urgell-Segarra van fent el seu camí sense gaire així com un servei d'informació sobre la legislació soroll. Així ara han donat a conèixer el programa de S'acaben les representacions dels Pastorets que, any rera en matèria social i oferir orientació, organització i trobades per al curs 1981-1982. Aquest programa, any i ja en fa més de cent, es fan en aquesta colònia tèxtil del assessorament de grups d'ajuda i promoció, àd­ començat el dia 8 de novembre,:contüiuarà el 14 Llobregat, durant l'època nadalenca. huc anant l'equip diocesà de Caritas a les parrò­ de febrer, el 9 de març, fins al 10 de juny, cinc En efecte, e^a fa tres anys s'acomplí el centenari de les quies que ho desitgin. trobades en total que les ajudaran a pregar, a representacions dels Pastorets de l'Ametlla de Merola, on tota Igualment, hi ha una preocupació pel problema formar-se, a agermanar-se i a esplaiar-se, que de la població hi participa en un acte que té més d'Acte de l'atur i en tal sentit s'està estudiant la possibih- tot ajxò es tracta. Totes elles tindran lloc a tes sacramental que de vetllada poètico-musical. tat de suggerir una acció per part de Caritas per a Germanes Carmelites de la Caritat de Mollerus­ Actualment i de fa 28 anys, es representen amb lletra d'en que presti la seva ajuda, si més no a famílies que sa. El programa que dèiem s'acompanya d'uns Francesc d'A. Picas i música original d'en Josep Conangla, pateixen l'atur en una situació límit, concienciant, textos de Sant Francesc i de Santa Teresa, molt sota el títol de "La Flor de Nadal", pastorets més ajustats a les al mateix temps, els cristians davant aquest adients. Diu el primer: "L'Evangeli no té necessi­ Sagrades Escriptures, però conservant, per altra banda, tot el problema social. tat de ser justificat. Cal prendre'l o deixar-lo. La pintoresquisme que li dóna un caire popular. cosa més urgent és desitjar l'Esperit del Senyor. La colònia fabril de l'Ametlla de Merola, situada a uns 20 Sols Ell pot fer-nos bons, profundament bons, quilòmetres de Manresa per la carretera que duu a Berga, Tàrrega: nombrosos actes en el amb una bonesa que és una mateixa cosa amb el s'apresta a preparar pel Nadal proper una nova sèrie de centenari teresià nostre ésser més profund". Diu ia segona: "En representacions dels seus Pastorets, una de les millors tradi­ aquest temps cal que hi hagi ferms amics ée Déu. cions de casa nostra. Seran diversos els actes que arreu del bisbat Pregar, al meu entendre, no és sinó tractar tindran lloc, si Déu vol, fins a l'octubre de l'any d'amistat amb Aquell que sabem que ens estima".

Avisos i comunicats

tarda. Predicarà Mn. Jaume Santuari de la Mare de Déu De moment, aquest any, es Barcelona Armengol. El tema de la predi- de la Mercè. El dia 2 de febrer, donen a Girona ciutat (Casa Car­ Solsona cació serà: "Sant Josep en la festivitat de la Presentació del les, els dissabtes de 4 a 7) i a vida espiritual de Santa Teresa Senyor, a les 7,30 sant Rosari; Palamós i Sant Feliu de Guíxols Desencís o esperança en el de Jesús". seguidament Vespres cantades i (els dimecres, a partir de les 6 de Paternitat responsable i món dels joves d'avui? Amb Seminari del Poble de Déu. El Celebració de l'Eucaristia. la tarda). avortament. Serà el tema d'una aquest títol, se celebrarà un Cur­ diumenge, dia 7 de febrer, de Hospitalitat de Nostra Se­ Convivències. Dissabte i diu­ jornada de reflexió i estudi que, set organitzat pel Centre Salesià . 5,30 a 8,30 de la tarda, al Col.- nyora de Lourdes. Durant els menge vinents, 6 i 7 de febrer, organitzada per la Delegació "Martí-Codolar", a càrrec d'en legi Jesús-Maria, Passeig Sant dies 9, 10 i 11 de febrer se per a nois i noies de 13 i 14 anys. Diocesana de Cursets de Cris­ Pere Codinachs, sociòleg i res­ Gervasi, 15, Barcelona-22, tel. celebrarà un Triduu dedicat a la Tindran per lema: "El millor tiandat, tindrà lloc al col·legi ponsable del Moviment "Hora 247 12 00, se celebrarà l'Encon­ Verge Maria, a l'Església-Cate- amic" i seran dirigides per Mn. dels PP. Claretians de Cervera 3". Es farà cada dimecres, des tre General del Poble de Déu, dral de Barcelona, Començarà a Lluís Vila i un equip de moni­ el proper dia 14 de febrer. Con^ del 3 de febrer fins al 17 de març, obert a tothom. El tema que es les 18,30 amb el sant Rosari, tors. Lloc: Casa d'Espiritualitat ferències, treballs per grups, po­ de 7 a 9 del vespre, al Col·legi St. tractarà és el següent: "La feso­ pregàries a Nostra Senyora de de Banyoles. Durada: Des de les sades en comú i, com a cloenda, Josep, c/. Rocafort, 42. Per a mia del cristià, avui". Per a més Lourdes, i a les 19 Celebració de 4 de la tarda del dissabte fins a celebració de l'Eucaristia. més informació: Tel. 229 18 01. informació, adreceu-vos al Pas­ l'Eucaristia. L'últim dia, presi­ les 4 de la tarda del diumenge. Exercicis per al Poble de Monestir de Carmelites Des­ seig de St. Joan, 79, 2on., tel. dirà la celebració de l'Eucaristia Inscripcions i informació: Tel 20 Déu. Una nova tanda, dirigida calces, de Mataró (Tereses). 257 45 54, iaBailén, 101,5èl.% el cardenal Narcís Jubany, i, tot 35 57. per Móns. Moncadas, tindrà lloc Per a celebrar el IV Centenari de tel. 257 24 73. seguit, es farà la processó de les C.E.D. Divendres vinent, 5 de a la Cova de Sant Ignasi, de la mort de Sta. Teresa, la Comu­ torxes per l'interior del Temple i febrer, a les 8 del vespre, hi Manresa, del dia 17 de març, al nitat invita a tots els cristians al O.R.S. Organitza una Jornada del Claustre. Tothom hi és invi­ haurà a la Casa de Cultura de vespre, fins a la tarda del diu­ següent Cicle de Conferències: de Convivència i Espirituahtat. tat. Girona una taula rodona, orga­ menge, dia 21. Es una convoca­ Dia 2, dimarts, a les 10 de la nit, Se celebrarà el proper diumen­ nitzada pel Centre d'Es.tudis tòria per a aprofundir la joia i "Introducció a la Vida i Obra de ge, dia 7 de febrer, a les 12 del Diocesà, sobre el tema: "Ètica l'esperança de la fe, oberta als §ta. Teresa de Jesús", pel P. matí, al local del Cl. De la Torre, professional i responsabili­ joves, matrimonis, adults, sacer­ Àngel Brifias O.C.D. de Barce­ 28, àtic, 1.* Dirigirà el recés Mn. , tat cívica". En seran ponents: dots, religiosos i religioses. Cal lona; dia 7, diumenge, a les Alfred Rubio. La jornada acaba- CjirOna Josep Martorell (arquitecte), dur la Bíblia. Les despeses de 19,30, "La israelita" Santa Te­ rà a les 7 de la tarda. Cal avisar a Jordi Porta (director de la Fun­ pensió són cobertes de manera resa y sutiempo", per SorEspe- Margarida Duran, tel. 209 85 78. dació Bofill) i Ildefons Valls anònima i voluntària. Inscrip­ (profesor). ranza Mary, germana de la Con­ Curset d'animadors de cants. Cursos per.a professors de cions: Tel. (93) 872 04 22. gregació de Nostra Senyora de Els dimecres de febrer 10, 17 i Religió. La diòcesi de Girona ha Sió; dia 13, dissabte "Teresa de 24, de 9 a 10 del vespre, a la organitzat uns cursos de Peda­ Jesús, profeta del Dios vivien- gogia Rehgiosa. Els seus desti­ te", pel P. Daniel de Pablo Ma- parròquia de Corpus Christi, C/. Dia 9 de febrer, a les 8 del vespre Bailén, 175, es farà un Curset nataris són els actuals o futurs Sessió necrològica d'homenatge a l'apòstol de la joventut roto, O.C.D. d'Àvila; dia 19, di­ Professors de Religió. Aquests vendres, a les 10 del vespre, dedicat a les persones interes­ Mossèn PERE LLUMÀ i VILADRICH, organitzada per la sades en la direcció dels cants cursos de 30 hores, s'encaminen Federació de Cristians de Catalunya.- Hi prendran part "Santa Teresa de Jesús, una litúrgics i a aquelles que desit­ a atorgar la idoneïtat de cara a crida contra la involució", pel P. gen aprendre a cantar. impartir la formació religiosa a destacats'membres de les associacions on desenvolupà la Josep Vives, S.J. de St. Cugat. Trobades de joves de Mont­ E.G.B., tant a les escoles públi- seva activitat el gelós sacerdot: Escoles Virtèlia, Confraria Lloc: Església del Monestir, C/. qus com en les de l'Església. de la Verge de Montserrat i F. J. C. Entre ells, el President de Avinguda Torner, 63, Mataró. serrat. Equip TAU (joves de 17 a'2 0 anys). Farà la seva trobada a En aquest curs intervenen la Generalitat de Catalunya, Honorable Jordi Pujol. Clourà Santuari de St. Josep de la l'acte el cardenal-arquebisbe de Barcelona, doctor Narcís Muntanya. Diumenge, dia 31, l'antic monestir de Sta. Cecília •aquests professors: J. Busquets, de gener, començarà la pràctica de Montserrat, el cap de setma­ J.M. Garcia, Montserrat Aragó, Jubany. pietosa dels 7 diumenges de na del 6-7 de febrer. El tema que Maria Bastons, J. Torrellas, L'acte se celebrarà a FRANCISCALIA, Riera de Sant Sant Josep, a les 5,45 de la es tractarà serà: "L'esperança J.M. Maídeu, J. Julià i P. Ca­ Miquel número 1 bis, Barcelona. cristiana". rreras. *Amof i Creu", una. Obra nova a l'Esgíésia ii Avui no es El biidisitie, ut^ gaire amb Déu

n sacerdot, una obra, uns membres i del nostre temps. Molt lliurats^ la vida d'ora­ una missió específica a l'Església. ció però sense desentonar de la forma moder­ U Aquesta és la nova institució Amor i na. "Vi vell en bots nous". S'havia de crear una forma, un gènere de vida que no solament no Creu. foragités de l'oració les joves generacions, sinó £1 fundador que la fes possible i atractiva. Aquesta és la raó de ser de la Institució Un rector jove, Jesús Martí Ballester, ha AMOR I CREU. Que no manqui la contempla­ captat amb gran intensitat i amb grans desigs ció a rEsglésia. d'estendre'l als altres, l'immens valor de l'ora­ Poder establir en el centre d'un edifici actual . ció i el sacrifici en relació a un apostolat fecund una vida comunitària, en un pis, com viu una i d'eficaç transformació dels homes. La predi- família qualsevol i donar «1 testimoni d'una cació no produeix efecte per allò que es diu, vida religiosa, ordenada, de pregària, humil, sinó per allò que es fa, per la fortalesa de obedient entremig de la massa. Poder viure l'Esperit amb la qual va unida. Sant Pere el dia donats a l'Església vestits com els del seu de la Pentecosta en un sermó và convertir uns gènere, edat i condició. Tenint accés a ells tres. mil jueus. Avui, potser amb tres mil qualsevol persona, sense dificultats de cap sermons no se'n convertiria ni un de sol. mena. Fent-se assequibles als qui els necessi­ Però abans de la naixença van passar dies i tin sense perdre la intimitat. anys de sofriment i de dubtes. El jove sacerdot veia alguna cosa però no acabava de veure clar què era, ni de quina manera calia donar-hi ExpiEuisió de la Institució forma. Era la gestació. "Aniior i Creu" Finalment va escriure uns estatuts, —que avui han estat editats i ampliats—, i els presen­ tà amb molt de temor a l'arquebisbe de Valèn­ Ja ú 1964 s'obrí a Terol una casa amb cia, monsenyor Oleachea, que els aprovà. autorització del bisbe, Fra León ViUuendas. Fins aleshores la Imstitució íunciopava no­ més en la seva branca de dones. Però el L'Obra fundador ia concebé en un gentil més ampli: desitjava que pogués donar acolliment a tots - El dia 15 de gener del 1962 l'arquebisbe de els estaments socials; Quatre branques: una de València autoritzava el començament de la religiosos, una altra de religioses i dos Instituts fundació i el 27 del mateix mes sorgí la Seculars, masculí i femení.Els.eacerdots po­ incipient Institució. Segons els plans del fun­ drien ésser, o bé religi*sos, o pertànyer a Gran estàtua del bronze del Buda a Kamakura .(Salmer). dador havien de ser uns religiosos i religioses l'Institut Seculaifl a part de les quatre bran­ ques un grup d'homes i dones que visquin amb més amplitud, casats o solters, l'esperit de Camí del Mig que ell ha es­ l'Obra. ' 1. La vida de Buda (vers 560-480 a.C.) collit. Convertit en predica­ D'ençà del 1966 comencen a funcionar les dor itinerant, reuneix en co­ branques dels homes (Santjoanistes) i els dos Instituts Seculars. Siddharta Gautama va néi­ munitats de monjos, els con­ De Terol a Barcelona, el 7 d'agost del 1971. xer a Kapilavastu, al Nepal, a vertits. Cansat, però feliç, als No obstant la Institució dóna una importàn­ la tribu del Sakya, de la casta vuitanta anys, a Kusinara/ cia principal a l'oració, a la vidacontemplativa, dels guerrers. Ho tenia tot s'ajeu sobre el costat dret % també vol exercir un apostolat. A Terol fun­ per ser feliç, però, segons la entra en el nirvana suprem.,- ciona una residència d'estudiants. I a totes les cases s'esmerça una estona a la propaganda de llegenda, amb quatre sorti­ des del seu palau en carrossa, Les seves cendres són enter-,' les lectures de profit. rades en nou llocs diferents.* L'espiritualitat amb la qual es nodreixen és tot quedà capgirat. la dels misti.cs espanyols sant Joan de la Creu i A la primera sortida topà santa Teresa de Jesús. Juntament amb la de amb un ancià decrèpit: qui 2. El sermó de \ santa Tereseta de qui apleguen la seva ofrena Benarès: quatre de víctima a l'Amor. . ens lliurarà de la vellesa? A la segona, anà a raure on veritats i vuit hi havia un malalt empestat: branques Espiritualitat i programa qui e^is lliurarà de la sofren- ça? L'essencial de la doctrina L'espiritualitat d'AMOR I CREU s'alimen­ ta dels escrits de sant Joan de la Creu i santa A la tercera, es creuà amb budista l'afirnia en aquest Teresa de Jesús però es forjen en l'Escriptura, un enterrament: qui ens lliu­ sermó: en els Pares i Doctors de l'Església i el Magis­ rarà de la mort? teri Eclesiàstic aprofitant la tècnica dels mes­ "Heus ací, oh monjos, la tres orientals. A la quarta, veié un monjo veritat santa sobre el dolor: ^I quin és el seu programa? Estm fet evident que captava tot ple d'ale­ el naixement és dolor, la ma­ que avui no es dialoga gaire amb Déu, "S'apa­ gria... laltia és dolor, la vellesa és ga agp-atcient la pregària" com digué Pau-VI. dolor, la mort és dolor. La Avui es resa poc. Amb prou feines si es fa Tres preguntes sobre l'ho­ convivència amb els que no oració mental. Es parla tant avui de diàleg que me i una resposta. En tingué estimen és dolor. La separa­ • aquest mot ha vingut a ser com un modern prou: el budisme no s^ap res ció d'allò que estimem és do­ slogari, però no acceptem el diàleg amb Déu de Déu ni de déus. Es una lor. La mancança del que que se'ns ofereix en l'Evangeli. religió de l'home. desitgem és dolor. Resumint: Siddharta se n'anà per els cinc objectes del nostre Domicilis dels Instituts aquest camí, allunyat de la desig tots són dolor." Religiosos vida de platxeria sense tortu­ rar-se, sinó intentant d'eli­ "Heus ací, oh monjos, la veritat santa sobre l'origen Santjoanistes d'AMOR I CREU. Ronda de minar el sofriment, camí del sant Antoni, 28-30, 5è, 2.", Barcelona - 1. mig cap al nirvana. Al cap de del dolor: és la set que mena Telèf. 329 92 05. sis anys, errant i sol, quan_ a renéixer acompanyada de Teresianes d'AMOR I CREU. Ronda de descansava sota una figuera, la inclinació al pilaer, la que sant Antoni, 28-30, 6è, 1.°. Barcelona - 1. descobrí la veritat, i es con­ cerca arreu la seva satisfac­ Telèf. 329 92 04. vertí én Buda, l'il.íuminat. ció; és la set de gaudi, la set Carrer Castelló, 1, 2.°. Terol. Telèf. 60 29 d'existència, la set de per­ .80. A Benarès, a la vora del manència." Avda.^ Lisboa, 14, 6è C dreta. Alcorcón - Ganges, pronuncià el seu Madrid. Telèf. 619 72 22. "sermó de la muntanya", de­ "Heus ací, oh monjos, la finint les quatre Veritats veritat santa sobre la supres­ D. Jesús Martí Ballester, fundador de l'Obra J.M.B. - Amor i Creu. Santes i explicant quin és el sió del dolor: aquesta set -i^Talunya 31 de gener del 1982 ^«^rísTíana lumenge Diumenge IV durant l'any Cicle B / Color verd A cura d'Alexandre Olivar O.S.B. monjo de Montserrat

UAUTOHITAT DE JESÚS. Jesucrist és el redemptor del món, dugué a terme l'obra que li havia suscitar admiració, si no hi hagués hagut una altra cosa: l'autoritat amb què encomanat el seu Pare (Joan 17,4) i la consumà ala creu (Joan 19,28i30), el TM solament s'imposava, sinó amb què comprom.etia. "Per què et fiques eunb seu Pare però el glorificà amb la resurrecció. Així podem definir Jesucrist. nosaltres?" era la queixa d'uns; en altres despertava la intriga; en tots Però en els Evangelis Jesús apareix sota dos altres aspectes rellevants: el de causava admiració. Així és i serà sempre Jesucrist: donarà peu a totes les mestre i el de taumaturg, és a dir, el d'un rabí excepcional, dotat d'una reaccions, menys a la indiferència. La indiferència o voler desentendre's de autoritat extraordinària, el qual confirma amb signes de poder mai vistos Jesús és pitjor que la reacció de protesta de l'esperit maligne, el qual, en mig allò que ensenya. No obstant per als oïdors de Jesús, la novetat de la seva de tot, reconeix l'autoritat del Senyor i la seva procedència. doctrina i de la manera d'ensenyar potser no haurien anat més enllà de

JESUCRIST, PER QUÈ ET FIQUES EL PROFETA PROMÈS TENEN EL CORDIVIDIT AMB NOSALTRES?

En contemplar els fenòmens que s'esdevenkn al Sinaí El Déu de la pau pot esdevenir per a nosaltres un motiu Jesús ensenyava no com els mestres 3e laLlei, sinó amb quan Jahvé parlava a Moisès, el poble s'esglaià. davant de neguit. L'apòstol no vol que visquem amb neguit. Els autoritat. Tot jueu tenia dret de llegir l'Escriptura i les manifestacions de la transcendència terrible de Déu. tràfecs del món, el treball la lluita legítima per la vida d'explicar-la a la sinagoga el dissabte. Jesús de Natzaret, Jahvé promet adoptar en el futur una nova actitud envers poden dividir el nostre cor, no menys que l'amor, per l'improvisat rabí, sorprèn: No pertanyia a la classe dels el seu poble: li enviarà un profeta que serà un nou guia, un legítim que sigui, el conjugal, per exemple. Sense atacar el mestres de la Llei (cf. Marc 6, 2) i, no obstant imparteix rtüu Moisès (sobre el paral.lelisme entre Moisès i Jesucrist matrimoni, ni molt menys, l'apòstol sap fer-nos una una doctrina nova que convenç i captiva, i que el confirma vegeu Joan 1, 17). Quan la gent entorn de Jesús es recomanació per no tenir el cor compartit amb vista aDéu. amb senyals prodigiosos. "Has vingut a destruir-nos?" li preguntava si no seria ell el profeta anunciat (Joan 1,21 i Pàgina digna de ser repassada amb serenor en els nostres pregunta un que el reconeixia i que li deia "Ets el Sant de 45; 6, 14; 7, 40), perisaven en el profeta promès a Moisès dies, en que la llei del celibat és posada en qüestió. Déu ". Sí, pel sol fet de ser el Sant de Déu, en posar-se en (cf. Actes 3, 20-22; 7, 37). Jesús es presentarà com aDéu, L'interèsper ho tenir el cor dividit, facilitar una vida sense contacte amb els homes, "en ficar-se amb ells", destrueix però mans i humil de cor (Mateu 11,29),'i el seu Sinaí serà neguit i amb menys distraccions per dedicar-se millor a la allò que hihade negatiu ennosaltres respecte a Déu, i tota el Calvari, la muntanya on serà vessada la sang de la pregària i "ocupar-se del Senyor", recomanen "el que és • destrucció és dolorosa i suscita protesta. "Calla!" diu nova aliança. No per aixa l'autoritat de Jesús serà menys més.avantatjós"; quina altra cosa sinó? t/esús a l'esperit maligne; Jesús vol ser reconegut només gran que la de Jahvè en el SinaL per la fe dels qui ell deslliura i compromet ajnò la seva autoritat

Lectura del llibre delDeuteronomi Lectura, de la primera carta Evangeli segons sant Marc Dt 18: 15-20 . de sant Pau ais cristians de Corint Mel:-21-28 IC 7: 32-35 Moisès digué al poble: "El Senyor, el teu Déu, * A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sina­ farà que s'aixequi d'enmig teu, d'entre els teus Germans, jo voldria que visquéssiu s^ise neguit. goga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva germans, un profeta CMn jo. Escolteu-lo. El dia que El qui lio és casat pot ocupar-se de les coses del manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els el poble s'havia reunit a la muntanya de l'Horeb, Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella . vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a mentre que els casats s'han d'ocupar de coses del sinagoga hi havia un home posseït d'un .esperit sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure món i mirar d'agradar a la muller, i tenen el cor maligne que es posà a cridar: "^er què et fiques més aquelles flames, per por de morir. Llavors el dividit. Igualment la noia o la dona no casada pot amb nosaltres, Jesús de Natzaret? iHtò vingut a Senyor em digué: "Han fet bé de demanar-ho. Jo ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de destruir-fios? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de faré que s'aixequi d'enmig dels seus germans ua cos i d'esperit, mentre que les dones casades s'han Déu". Però Jesús el reprengué i li digué: "Calla, i profeta com tu, li posaré als llavis les meves d'ocupar de coses del món i mirar d'agràdar al surt d'aquest home". Llavors l'esperit maligne paraules, i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo marit. Tot això ho dic pensant què és més avantat­ sacsejà violentament el posseït, llançà un gran demanaré comptes als qui no escoltin les paraules jós. No vull pas Uigar-vos. Penso només qiie és xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es que ell els dirà en nom meu. cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al preguntaven entre ells: "iQuè vol dir tot això? Però si un profeta s'atreveix a dir en nom meu Senyor sense tràfecs que ens distreguin. Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot alguna paraida que jo no li hauré ordenat, o bé mana als esperits malignes, i l'obeeixen". I aviat la parla en nom d'altres déus, morirà". seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.

SALM RESPONSORIAL Déu parlà sovint per Moisès al poble d'Israel Malgrat PUNTS DE REFLEXIÓ els prodigis amb què Jahvè acompanyà algunes vegades les seves paraules, el poble, dur de cor, ofegat pel seu 1. Perquè l'autoritat de Jesús et captivi, cal que la coneguis. Ara bé, només hi ha un camí per conèixer-la: egoisme, no escoltà sempre la veu de Déu o dubtà deiseu l'accés com més immediat millor^ a la Paraula de Déu (les Sagrades Escriptures), no sempre fàcil, sobretot, Senyor. quan manca un aprenentatge i una familiaritat. 94: 1-2,6-7.8-9 (R.: 8) ' 2. L'estudi privat de la Revelació és necessari; però la Paraula de Déu sol produir el seu major impacte quan Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, és escoltada en el marc sacramental de la litúrgia (com aquell "dissabte a la sinagoga de Cafar-Naüm").: aclamem la Roca que ens salva; 3. Moltes coses d'aquest món reclamen justament la nostra atenció i és natural que ens divideixin el cor. Per' presentem-nos davant seu a lloar-lo, això hi ha cristians que cerquen solucions "extraordinàries",.declarades avantatjoses per l'Escriptura per tenir aclamem-lo amb els nostres cants. el cor menys dividit i ocupar-se millor de les coses de Déu. Però encara que un no es faci rnonjo (és una de les solucions, per a la qual cal una vocació), ha de tendir a facilitar-se una vida "dedicada al Senyor sense tràfecs R. Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: • "No enduriu els vostres cors". que ens distreguin". Veniu, prostemem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat; efl és el nostre Déu, i nosaltres soin el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. R. CANT D'ENTRADA Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: "Nò enduriu els cors com a Meribà, i.s. com el dia de Massa, en el desert, quan van posar-me a prowa els vostres pares, i em temptaren, tot i haver vist les meves obres". R. ii^íippi^ípií^^pi Soi-veu-nos , Se-nyor,í>éü nostre, aple-gueu-nos

RESPOSTA AL SALM ^^^^^^^^^^ÈEÈ^^^^EÍ^^ Aintohi dffigaí d'entre le» n'aci • - cx-is; en dono—r-an grò-ci-es olvostr-^ J~l' h [• ^ f^P^^^M ÍE^^ fX^^^ $ qfSz m s ^S zr rxiiïz: nom iens glo-ri--a rem d« llo -. ar vos ,

L'Església A la recerca de Déu celebra 31 de gener, diumenge, Ja Fhe feta! rV de durant l'any. Lectures; poc, sense tenir-ne. Així, l'orien­ primera, Dt. 18,15-20, S 94, Per definició, els accidents tem i dominem a partir d'un cas -segona, 1 C-7,32-35, tercera. són inesperats. Ara no em refe­ concret que el desvetlla. Però, Me. 1, 21-28. reixo als de carretera, sinó als sobretot, crec que ens pot ajudar 1 de febrer, dilluns de la contratemps més o menys petits a ser humils. A reconèixer que de setmana IV de durant l'any. que podem tenir deguts en part tant en tant la vessem. Que és Lectures; primera, 2 S 15,13- al que se'n diu "fallada huma­ ben nostra la capacitat d'esguer­ 14.30; 16,5-13a, S 3, segona, na". Sovint no sabem ni com ha rar les coses; que. hi hem de Me 5, 1-20. anat, de tan ràpid. Una distrac­ comptar. Això, elevat a un pla ció momentània, una m:inúcia més alt, vol dir admetre que som 2 de febrer, dimarts, de banal, per mala sort, han provo­ pecadors, i que caiem en situa­ la setmana IV de durant cat la desgràcia. Però ja està cions de les quals només Déu l'any. Presentació del Se­ feta, i no qugda sinó doldre-se'n. ens pot treure. Ja que, en l'ordre nyor. Lectures; primera, Mi Per exemple, ens ha caii^t el sobrenatural, no depèn de no­ 3,1.4 o bé; He 2,14-18, S 23, rellotge a ter^a i s'ha espatllat, o saltres arreglar les cçses, sinó de segona, Lc 2, 22-40. hem trencat les ulleres. la iniciativa divina. És a dir, que 3 de febrer, dimecres de En fi, no res desitjable. Amb ens trobem necessitats, man­ la setmana IV de durant tot, una vegada ha succeït, po­ cats, pobres. l'any. Lectures; primera, 2 S dem treure'n alguna lliçó. No Però això ens ajuda a pregar, a 24, 2.9-17, S 31, segona. Me solament perquè no tomi a pas­ demanar auxili, a esperar-ho tot 6,1-6. sar, i estalviar-nós incomoditats. de Déu. A donar-nos del bon El fet mateix ha estat com un cop funcionament de la creació, i de 4 de febrer, dijous de la que ens ha fet reaccionar. Per setmana IV de durant l'any. l'obra admirable de la Restau­ començar, podem examinar si ens pot fer prendre consciència preferència indeguda. O sigui, ració. Resulta que un incident Lectures; primera, 1 R 2,1- hem reaccionat bé, o ens han de realitats nostres que altra­ que ens adonem que realment a 4.10-12, 1 Cr 29,10-12, se- restringit ha estat ocasió de dominat la ira i la tristesa. Tam­ ment quedarien, si no ignorades, vegades ens estem enganyant a prendre conspiència de realitats gpna. Me 6,7-13. poc no cal amoïnar-s'hi més del almenys c ifuminades. L'acci­ nosaltres mateixos, disfressant . 5 de febrer, divendres de més vastes. Es com quan, en el compte. Més que donar voltes al dent, posem per cas, ha passat de bé una motivació en el fons Sagrament, ens acusem d'un pe­ la setmana IV de durant mal irremeiable, és preferible perquè anàvem de pressa; anà­ incorrecta. I direm: Mai més! l'any. Lectures; primera, Sir cat concret: convé fer-ho, per­ cercar solucions amb cabna. O vem de pi essa perquè fèiem D'ara endavant, cada cosa al seu què a propòsit d'ell descobrim i 47,2-13, S 17, segona, Me tard; i iper .què fèiem tard? lloc; primer, l'obligació. 6,14-29. acceptar el desastre dintre dels personalitzem una actitud més seus límits. profunda. Això sí, val la pena 6 de febrer, dissabte de Perquè havíem estat ocupats en Admetre que perquè hi ha confiança. Ja l'he la setmana IV de durant una bona acció, que ara ja estem som pecadors feta!, però, en la corisciència més l'any. Lectures; primera, 1 R Prendre consciència en condicions d'apreciar com a viva, l'amor de Déu m'espera. 3,4-13, S 118, segona. Me no tan bona, ja que en el fons Ens produeix, a més, un sa 6,30-34. Hi ha una cosa, però, que és suposava ua desordre introduït sentiment de culpabilitat. Que Jaume Gabarró plenament positiva. Un fet així per la volu;itat pròpia, per una no podríem anar pel món, tam­ monjo de Solius ELS MOSSOS D'ESQUADRA

Els óssos viuen generalment en pafsos freds. Gi^lrebé sempre en les zones boscoses de muntanyes molt alit és. En aquestes regions l'hivern és molt rigorós i els aninri als no troben res per menjar, perquè tot queda cobert per ur la capa gruixuda de neu. Com s'ho fan, aleshores, els ósso s per a sobreviure a ^a duresa de l'hivern? Molt senzill: és pa-' ssen tot l'hivern dormint, s'hivernen. Per a resistir aquest llar g dejuni hivernal, durant la primavera i l'estiu mengen e n grans quantitats tot el que troben al seu abast: glans, formigt fies, mel i fins i tot peixos si tenen un riu a prop. Per això entre I k pell i la carn tenen com una gran bossa on acumulen les gras; ses de les que s'alimentaran durant el seu llarg son hivernal.

El petit, però, comença a tenir aviat una pell peluda i gruixuda, que el protegeix, i corre davant i darrera tíe la mare óssa que és l'encarre­ gada d'ensenyar-los a cercar 'aliment, a qui han de tenir por i com han de fer-ho per a defensar-se dels seus ene­ mics. Encara que al primer cop de vista l'ós sembli una mica patasses, de fet és un animal força inteligent. I encara que sembli mansoi és molt fort i bon lluitador. Quan s'acosta l'hivern els Es curiós que l'ós en capti­ óssos comencen a cercar un vitat —els dels parcs zoolò­ lloc on refugiar-se, alguna co­ gics— abandona el seu cos­ va amagada o el tronc foradat tum de dormir a l'hivern. Com d'algun gran arbre caigut. Un que té menjar cada dia, sense cop s'ha ficat al seu amaga­ problema d'on trobar-lo, ja no tall, l'ós tapa l'entrada amb li cal seguir el seu vell costum terra i fulles seques. Quan la de les muntanyes. primera nevada cobreixi el seu cau ja ningú podrà des­ cobrir-lo, i l'ós passarà tran­ quil·lament tot l'hivern. En aquest cau naixeran els petits óssets, blancs i rosats i sense pèl. Tardaran un mes a obrir els ulls i encara forces ...l£S £SC?UADR€S PORMAOes PBfí, <;>a/tTRe-oEhfTS dies, massa, a. sortir del catau. HòM€S , -PiDBLS A CATAUJNVA i SOTA lA iNl'cJA - Amb el desglaç els óssos T'iVA PE" VeNTÜRA GASSOL, PAL·LiARBN B/^MÍG- surten dels seus refugis a buscar aliments. Durant el PE TANTA Coi^T=USíó L'ALLAu/ DS &ARB)^R/e llarg hivern han consumit les OES^HCAD^HAIM. seves grasses de reserva i la pell els fa plecs i els penja com una bossa buida. GOUTIK'U/^R^ Papíroflèxia LES AVENTURES DEL ROBOT Pf u //e/í^i/jía

UO, JA QUE HI PASSEM^^ 51 , JUSTAMeNT EN B^- - A TMVLL, LA GENT. OUE 6ór4 ^H A PROP. PfcR íJUE NO EN S p'i hS N'HA E5TAT PARUANT UlJA MiCA MÉS AUTó QUE EL'Ó HU- ^ ARRIBEM AL PLANETA MAWS, ViüEN DE LES 6EVE5 THVLL ^

.. DiUEN QÜE CR.;EW ^^^^À Si Això ES VERJTAT LES GAU-iNES MÉS &RAN6 ^ EN PODEM CO^APRAR AL- DEL CERCLE GA1>CTÍC... GtJNES.Oi l-€0? TINC GANES DE MENJAR

Vet aquí una capseta que si la feu amb papers de colors pot fer n lolt bonic. És tradicional al Japó, on, per exemple, es pot veure a les taules de les escoles, feta pels nens i pi e:na de caramels, quan se celebra alguna festa. El nàufrec curt de vista. ANY II SUPLEMENT INFANTIL DE "C/SvTALUNYA CRISTIANA" 84 Eixerits, fem el bé! — Avi, no entenc perquè hi en pepet elef antei ha gent que fan el mal: Se­ gresten persones,... tiren bombes, atraquen els bancs, COM ? CUE tiO É'.i5 e.ViDEm·fóSÍM QUE E6TtC. organitzen guerres. De ve­ gades et sento a dir: Ai, Se­ FENT DAH>íAME.TA? nyor, i que n'està de mala­ En Joan i en Quint ment tot això! Vejam, si quan els Eixerits serem grans, tot estarà ja fet mal­ M'A&RADA VEURE bé. — Tam-bé hi ha molta gent CO^A NEVA... que fan el bé. Però d'ells ideí que fan, els diaris no en parlen. El mal fa molt xivar­ ri. El bé no fa sorolL Mira, quan tu estudies, a casa tot està tranquiL Però, quan tu i la teva germana us empai­ teu i baralleu armeu molta tabola. — Sí, però, això és diferent perquè nosaltres ho fem de per riure. — Ja ho sé, només era una comparança. — Però, encara no m'has dit perquè hi ha gent que fa el mal. — RenoiS Mira, també tu alguna vegada disgustes les persones, no? Per que? I, al­ guna vegada et baralles amb els amics, no? Per què? Mira el Tnal és una mala llavor, que si la deixem arre­ lar i créixer en el nostre cor, anem de mal en pitjor. I de dins passa a fora, i ho esga­ vella tot. — Ara ja ho entenc més. — Quan som egoistes, en- vejosos, tramposos, quan tant se'ns en dóna que els altres tinguin alegria o tris­ tesa... malament rau' — Avi, veritat que estaria bé que per la "tele", pels diaris, es fés una campanya a tot el món, dient: "Tothom a fer el bé". — Sí, però, comença per tíi "°-si <»i. L'EIXERIT jAv6t S^l e/lip/ per Q nene/ i nen/ fies l'invitaren a comentar-los i, ho feia í»ep tan bé, que tothom quedava admirat. Amb això es presenta un home que, posseït pe'rl'esperit del mal, es posà a cridar: "Per què et fiques amb no­ saltres, Jesús de Natzaret? íHas vin­ L'Evangeli gut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu". Però Jesús el reprengué i li digué: "Calla i surt d'aquest homç". Llavors l'esperit del del mal sacsejà violentament aquell ho­ me, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tothom quedà intrigat i es pregunta­ (Rondalla de Míossèn Cinto Verdaguer) ven entre ells: "íQuè vol dir tot això? Ensenya molt bé coses que no ha­ diumenge víem sentit mai; mana els esperits del mal i l'obeeixen". I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la Voréfjía del gegant Jesús ens parla regió de Galilea.

1 Jesús és el Fill de Déu fet home i, és Una vegada era un pobre home que ,ÍNJoc el podria matar jo a ell? ï dient-li això, li tirà per terra. no tenia sinó un fill. Aquest fill li digué clar, mai ningú no ha parlat tan bé de ÍNío sé si portes bones armes. Ell — De sabre ja en tinc. Els jueus celebraven la seva festa les coses de Déu com Ell. I mai ningú que volia anar pel món a cercar fortuna. vind'l-à i et farà present d'un sabre S'envesteixen l'un a l'altre. Al pri­ religiosa el dissabte. Pregaven, can­ no serà tan poderós per àüíoerar-nos — Ves-hi —li digué son pare— a la percjuè et batis amb ell. Tu no el mer colp el minyó fa caure a terra taven, i llegien textos bíblics. Jesús, dels nostres egoismes i dels nostres bona de Déu. vulg hiis de cap manera: serveix-te del l'orella del gegant. La cull i se la fica a trobant-se a Cafamaüm, anà, el dis­ pecats com ho és EU. teu. I Encara et donaré un altre con­ la butxaca i sentí una veu petita, Se n'anà camí enllà, camí enllà i sabte a la sinagoga. La sinagoga era el sell i si li pots tallar l'orella esquerra, petita, que deia: "mana". Es gira i no temple dels jueus. Llegits els textos, després de moltes tortes i marrades, ja « il tindràs desarmat i vençut. veu ningú. Es torna a ficar la mà a la El mossèn es trobà dintre un gran bosc. Co­ butxaca i torna a sentir la veueta que mençà de seguir el bosc a dreta i !íi^a dama es retirà per un cantó i per li deia: "mana". esquerra, i d'ací d'allà, a l'últim hi veu alt í-e no trigà a sentir-se el gegant que un palau i se n'hi entrà. Quan és a Aleshores ell digué: ve hia. Així que veu el minyó sobre- — Que em duguis tot seguit a casa dins del palau veu eixir una dama que vi' hgut, li diu: li diu: del meu pare. . I — Què fas aquí, malhorós? I tal com ho desitjava, en un dir — Què fas aquí malhorós? El ge-» • M'hi estic. Jesús, sense saber com, es trobà a gant vindrà i et matarà com una • Si vols estar aquí has de batallar casa del deu pare, tan pobre, tan formiga. g(mb mi. Vet aquí un sabre. pelat, com sempre.

El malcontent £e6'üeuub dLelk aYÚAYwis i*)

Conten que hi havia un capità quf > dia, fent un esforç per acontentar-lo, sac. El capità fica la llossa ala caldera no estava mai content del ranxo qu 4 posant-hi diners de la seva butxaca i i la tragué amb un gran penjoll de es donava a la tropa. El probava cacJÍa tot, hi posà més carn i de la millor i, fideus blancs, i caldosos i, no sabent dia sense descuidar-se'n mai: l'un di ia per acompanyar-la, hi posà fideus per on ficar al ranxo la tisora de crític el trobava salat, l'altre dolç: ahir ;e;Ís comprats al millor fideu er de la ciu- inexorable, exclamà: cigrons estaven massa crus, avui 1 es • tat. A l'hora de dinar es presentà el mongetes són massa cuites. El pob re capità i tastà el brou i el trobà bé. El — "Però, que fideos màs desigua­ cuiner ho havia provat tot; esta\/a, cuiner estava joiós i a punt de cantar les! rellotge en ma, al peu de la cald»? j-a, victòria, mes es contenia dient-se a sí I ple de quimera, tirà la llosa a la perquè el menjar estès a punt. l'Un mateix: no diguis blat que ni sigui al marmita. E'o'&tUa bela, be£uaa, h^MdA^o.. ?ot coloma tó^vm-

fel<»ü4 £tftd^a o^tvM^ac (í^itotA |bt (Mritó ioYtbi

Avet riW — e/líp/ ç>er o nene/ i nen/ m ^J5Jínes de trohnll p^g "a ifl La Bíblia a l'abast El ministeri profètic (Dt 18: 15-20)

srael recordarà sempre amb progressivament en els profetes terror reverencial l'expe- autèntics d'Israel, fins que serà I riència de Déu que el poble sobrepassat pel profeta dels havia fet a l'Horeb. V«coippr«ïi- profetes, el Messies. Així la lec­ dre que JWiveh no és ua déu tura cristiana d'aquest text ens Per-una catecutesj moral manipttlai)le.«Wiveli,elDéuque fa evocar l'autèntic mediador salva el poble, ha de ser servit entre Déu i la humanitat, Jesu- amb amor i ^^nb obediència. La crist. Ell és el nou Moisès i al seva relació Efmb Déu no podia mateix temps el qui el supera, ja seguir, doncs, pels camins que que és la realització plena del Renovenament els altres pobles canaaneus fres­ que Moisès i tota la institució saven. Jahveh mateix havia esta­ profètica de l'Antic Testament de l'Església i blert el veritable camí que me­ havia anunciat. Jesucrist, aixecat nava a eU: era l'Aliança. Per això per Déu d'enmig dels seus ger­ l'advertiment del deiiteronomis- mans, els homes, porta als llavis personalitat t9 és clar: Quan hauràs entrat les paraules de Déu i diu tot el a la terra que Jahvéh, el teu que ell li ordena, perquè de fet Déu, et dóna, no aprendràs ell és la mateixa Paraula de Déu cristiana (li) de fer les abominacions d'a­ feta home. Per això cal que sigui quells pobles (v. 9). Malgrat escoltada. I amb Jesús, tot el això, Israel sucumbirà a la temp­ poble cristià participa d'aquest ontra els qui acusen l'Es- tació i es deixarà contaminar per seu poble, i aquest queda esta- ben clar que el profetisme a ministeri profètic. Per això l'Es- glésia d'immobilitat, hi ha les pràctiques prohibides, so­ mordit. Llavors demana a Jah­ Israel és un do de Déu destinat al glèsia té caràcter de mediació els qui troben difícil ser bretot en èpoques de crisi. Els veh un mediador i sorgeix la servei del poble. El profeta, entre Déu i el món. I potser sigui C cristià avui a causa precisa­ sacrificis d'infants, l'endevina­ •figura del profeta (vv. 16-18). doncs, és un servent, un minis­ aquest un dels aspectes més ment dels moKs canvis. No hi ha ció, el sortilegi, l'auguració, la tre, alhora de Déu i del poble. oblidats per part del comú dels dubte que hi ha hagut canvis grans, fetilleria, la pràctica dels encan­ I sorgeix la pregunta: Com sa­ cristians. Què en fem de les tant que han arribat a sembrar la El profeta, un servidor desorientació en persones manca­ teris, la consulta dels esperits, brem que algú del poble és dotat paraules de Déu que ell posa en des d'una formació degu(Ja o que l'evocació dels morts, eren di­ de Déu i del poble del do profètic? Com distingirem els nostres llavis? I sobretot, que no han entès J'esperit amb què han ferents procediments per a tenir el vertader profeta del falsari? El en fem de la Paraula de Déu feta estat dutes a terme les transforma­ a ratlla la divinitat i fer-la propi­ La missió del profeta és la V. 22 ens diu que el criteri de home, que ell ha pos^t en nosal­ cions. No parlem ja d'aquells que ci. Israel ha d'entendre que ell d'estar entre el poble i Déu. credibilitat el constitueix el tres? Moltes vegades la mante­ per sistema es planyen que tiom no sols no es troba en aquest Aquesta mediació no és exercida compliment o no del que ha dit el nim muda. D'altres, la canviem canvfi "allò que sempre haviem fet profeta. Criteri molt simple, pe­ així"'. Es tracta, precisament, no de destret, sinó que Jahveh li ha fet per voluntat hunjama, sinó per parlant en nom d'altres déus, canviar per canviar, sinó de millo­ el do de menar-lo i caminar amb vocació de Déu. Es Déu mateix rò no gens fàcil d'aplicar, alme­ d'altres poders o mediacions fal­ rar, de progressar en el coneixe­ el poble al llarg de la seva histò­ qui suscita el profeta, el treu del nys de míaiera immediata i habi­ sos. Es el nostre pecat, sembra­ ment de la fei d'acceptaries conse- ria. Tu seràs totalment de poble i el fa missatger de la seva tualment. Per això el deuterono- dor de mort. Es necessari que qüèncie.» que això comporta. Hi ha, Jahveh, el teu Déu; perquè paraula. És l'home que diu les mista ens ofereix un model ine­ amb la paraula del nostre tes­ serts dubte, ofistians —qui no en tes nacions ^|ue tu despossei- paraules de Déu. D'aquest fet quívoc de profeta: Moisès. El timoniatge cristià exercim amb coneix—íque admeten amb lleu­ ràs s'escolten els àugurs i els arrenca la seva grandesa i la seva vertader profeta és un home de valentia el ministeri profètic —el geresa qualsSSòí o*N*i, sense dis­ Déu co'm Moisès, portaveu de cernir; són els c.-istians que pre­ endevinaires: però a tu, Jah­ autoritat. Per això és necessari servei de mediació— que ens és tenen estar al dia, viure segons le veh, el teu Déu, no t'ho per­ que el poble l'escolti. Perquè qui Déu davant del poble, interces­ propi. moda i que eviten aparentar retar- met (vv. 13s.). Ai Sinaí, Déu fa cas del profeta o el rebutja, fa sor del poble davant de Déu. dats. Són els qui canvien d'oprinió entra en contacte directe amb el cas o rebutja Jahveh. Així queda Aquest ideal s'anirà realitzant Josep M. Aragonès com qui canvia de camisa; són els homes i dones mancats de perso­ nalitat; sÓB els qui mai han arribat a convèncer-se que el cristianisme ité uns principis i uns valors essen­ cials. Hi ha qui confon els principis Catequesi dels signes fonamentals i incommovibles amb certes formes externes o secundà­ ries; semblen ser aquests els qui majorment s'exclamen avui de la dificultat de ser cristià a causa de là litúrgiques confusió ocasionada per les inno­ vacions. Sens dubte, les renova­ XLV Gestos i postures cions i els canvis, l'esforç de reno- vellament en general, demanen a tot cristià un esforç de compren­ sió. Demanen que siguem més Agrupamengrupament aeidels fideii-"» s- . adults que no érem, més madurs, ja que ens cal tenir més poder de Les postures litúrgiques discerniment i més de&isió perso-; nal. Per posar un exemple, no po­ Les diverses postules que .acomu.i^tonstiana« dem ser com aquells ciutadans que, formats en pa'ísos dominats en es ceiebracior^s litúrg-Q-s^ °^^^ ^^,^,,3,;, pel totalitarisme marxista i fugats un dia cap a terres de llibertat perquè, unaninis política, han hagut de retornar als deN.S.J."(Rom. 15.6). seus paisos d'origen, perquè allí SSa"::^ariar^^rmltatd.se,coniuntde hom els donava fet i decidit el pro­ L'animador o monitor grama de divertir-se els dies de la comunitat. . , romà demana quiíota festa i la manera d'ocupar les esto­ L-ordenament genera de^m.ss^^^ ^^^,^^ , ^^j^^ És una de les persones 'l"f^"^fX! atuest^oflcí l^"a de nes de propi esbargiment; eren, de fet, incapaços de programar-se i nostres celebracions ' W;9:^"f ^^^g^^^^ altre ministre. Sena organitzar-se ells mateixos la prò­ pia llibertat. Cal aprendre a ser lliure, com cal aprendre a ser per­ celebració aía^'o^^''^; %S"LS participant-h. en COS sona, a tenir una personalitat prò­ pia. Realment, avui no és tan fàcil ha d'adoptar la comun.tat. de ser cristià com ho era abans. Els principis bàsics del cristianisme Els gestos del president Les principals postures litúrgiques s^n^ DJ^^ETS continuen essent els mateixos; les complimenIs ges>iuta personal"«-• I-- . la formes —certes formes— sotme­ AGENOLLATS ses com poques vegades en la „.,,.,.,,„..,.....n.-.eca.a.n...».a.n...a,.™ història a una evolució exigeixen de nosaltres més personalitat. Reque­ en les properes fitxes. ^ j^g^ier Pares reixen discerniment, saviesa i de­ Se ..»"">!.., ia & " s^"",',;;/,:. pr..i

A. Olivar pagina 20 LLAR I LLEURE Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982

Pensant-ho bé Les tasques urgents Del meu sarró de pelegrí per Terra Santa (XXIX) d^una filosofía cristiana 6(. aggiornata.9 9

El desert de Judà Cap filosofia monopolitza la comportament humà; però no veritat. En aquest sentit no dis- parlà menys, del "principi de fiiita de cap privilegi l'anome­ realitat'», pel qual des d'infants EL DESERT 0£ JUDÀ nada filosofia cristiana, per més aprenem a reprimir-nos racio­ que es recolzi en unes bases nalment en moltes ocasions amb - S'estén des de l'Est i Sud-Est religioses que per als cristians resultats òbviament positius. de Jerusalem fíns a la vall diM són inqüestionablement verita­ Freud distingia entre una re­ Jordà. És una gran extansid de bles. I és que no es pot confon­ pressió excessiva i arbitrària, mtmtitjois àrids, cremate per un dre, la fe revelada, amb el pen­ que sobretot els pares han d'evi­ sòt que estavella, i emmarcats, en sament füosòfic històricament tar, i una repressió adequada i cMte irMJrets, per ímpreesionant» desenvolupat sobre d'ella grà­ racional, que ens és vitalment espadats rocosos. Durant tres cies a l'esforç de reflexió, sem­ necessària. Aleshores, una psi­ segles, des de Constantí a ta pre limitat, fet per uns determi­ coanàlisi ben entesa, sense afe­ invasió àrab, féu ^hàbitat preferit nats homes. gitons tendenciosos, ino pot ser per monios i eremites. Cenobís í Si això és cert, la necessitat assumida pel pensament cristià, grutes soKl^ies acoiliren un gran d'un diàleg obert entre la filoso­ que no ha negat mai res de vital a nombre de cristians deterosos de fia cristiana i les altres filosofies l'home, si es tracta de quelcom viure en plenitud ta seva fe en és imperiosa per a ella, tant per a que pot contribuir a la seva més Jesucríst, precisament en la Ter­ poder-les-hi aportar quelcom plena realització humana? ra on el Fitt úfiDéü fet horrte havia com per a enriquir-se ella matei­ 4) L'autenticitat, tant propug­ viscut, mort I ressuscitat. La vida xa amb la part de veritat que nada per l'existencialisme, en­ d'aquest estol de morros i eremi­ sens dubte contenen els altres tesa com l'autorrealització lliure tes, et seu viure (}wotidià a la corrents ideològics. ' de la pròpia i irrepetible indivi­ presència de Oéu, és una histims dualitat, ino expressa a la seva viva (|ue mai ningú no escriwà. Però, icom dur a bon terme manera l'especialíssima atenció Roman en el secret det conenice- avui aquest diàleg? Èm sembla que el Déu cristià presta al fet mmnt ét^ Senyor. dÉMMOv laerè. que les tasques més urgents a que cadascú sigui el que és, si bé (faiaune (f etttt, c«Mni 9t. Eutkni, envestir decididament en l'ac­ —això sí—amb una major fideli­ St. Sabast 9t. TeédPei. Encara tualitat p^ la filosofia cristiana tat a "la veritat sobre nosaltres .avui; CRemunltate db fl^ot^K» 9re- són les següents: mateixos" que a aquest "riosal- co-tMtotloxo· bebüen efa mones­ - 1) L'evolaeió bM^gica és ja tres mateixos" que potser ens tirs r«staiira«3 ée ^. Teotfos» i de "Les muntanyes saltaven com anyells enjogassats com petits de un descobriment científic indis­ hem anat fent, amb els anys, St. Sabes. la ramadà" {Ps. 113,4) cutible. iPot seguir el cristià ac­ d'una manera ben qüestionable? tual aferrat a la física i a la 5) L'anomenada teoria críti-' metafísica aristotèliques, que no ca de la societat (Horkheimer, sembla pas que puguin explicar Adorno, Marcuse, el mateix JESÚS I EL DESERT que "del menys" en surti "el Fromm, etc.) pretén desmitifi­ més", punt que dificulta greu­ car totes les "ideologies" (éspe-" Israel, i molts (fels seus eapidavantersí, Moi* no som ciq»aços de crejir en el noetre viure uns ment la comprensió del pas de cialment la de la Eaó, il·lustrada sès. Etiee, Jo«n eeptísta... feren rec«MtlantU força de t» (Hregàfie~i ta IM»irtat ^ 4esf»f«ni- s'hauria de seguir la via de la la veritable naturalesa de l'home sobrelnt. Vf^flfl>tktt cfi^i:IV««h»— é* cendtiíKrat •.'fnent, ens ajudin a:'*veure*'iBt'qu»heffi «te fer i en» metafísica evolucionista que, i acaben sotmetent-lo sempre, com e Mec; prMfeQhMr fier a la lecerce i el donin força per a ditr-ho a terme". La rutio». I» amb major o menor fortuna, en elfonsraunSfisàsr aplastant, irobement amb-Oétt, eem tiwmbé M»e de prova i comoditat, la medioeritat ÜMÍ isM^te» infideMtats adoptà Teilhard de Chardin? ja sigui el ouitía dictadura políti­ de temptacki. I. NNMéprf. que el mateJk Jesús i egoísnms i t'killux fmganitzaMit #e t'eubien^. 2) Elmarxisme insisteix en la ca, ja sigui el d'una televisió es dirigeíjt al desert. En comenfar ta seva vid» afebteix«rt«^ nostre vigor cristiè. Retrobar lajo^ necessitat d'alliberar o desalie- manipuladora. La filosofia cris­ pública rep el beptieme penitenciat ei> lee aigües de creure i l'esperança viva i ttunwness vga« nar l'home, mera mercaderia tiana ino deu, en bona mesura, del Jordà i... "iLtevors, l'Esperit conduf Jesús it.lumina la foscor d«t viure. Aquestes, prtnci' tractada sense ànima dintre del fer-se seva aquesta crítica ideo- desert endins perquà ei diable et posés a prova. 1 palment. "el secret del desert", el seu contmgut món socioeconòmic capitalista. lògico-social? després de dejunar quaranta dies i qjiaranta nits, contemplatiu, i no simplement les seves subsi­ íÉs que el cristianisme no ha Podríem continuar. Sempre al capdavall, va sentir fam. Se li acostà el diàries implicacions ascètiques. defensat sempre la dignitat de la crec que la conclusió seria la temptador i li va dir..." (Mt 4). Es tracta, segons persona humana i no ha assumit mateixa: pensament cristià i cul- la tradició, del Djebei Karantal, promontori mun­ —almenys teòricament— l'ideal -tura actual "poden"- i "deuen" tanyós que s'aixeca vora la plana de Jericó, a TOT CRISTIÀ.. \i^ CONTEMPLATIU d'una justícia universal no re­ dialogar per a enriquir-se mú­ dues hores de camidet lioc del baptisme. Jesús, AL CARRER tardada fins a l'adveniment del tuament. Només els cal, per en­ anant al desert,- no sols se'ns presenta com Regne, sinó ja buscada per a la tendre's, que desviih les seves rtsraet de Déu que va a refer la Història del seu resctives mirades dels seus in­ Aquells homes i aquelles dones q'ue bastien societat terrenal? La conversió Pobte. sinó que, després de ta teofonia del dubtablement diversos "ramat­ monestirs al desert i s'entaforaven en les grutes i dels "cors" que predica, ino exi­ Jordà, moment privilegiat de la seva conscien­ ges" per a aprofundir aleshores cavernes que hi trobaven, prou sabien ei que es geix 'profunds canvis socials ciació i proclamació messiànica, apareix com el igualment en el que- els és una feien. Els havia seduït la santa transcendència d'"estructura"? Fill en qui el Pare s'ha complagut, nou Moisès "arrel" comuna: el seu sincer de Déu. .resplendent i lluminosa en el Crist 3) Des de Freud fins a Fromm, que conduirà a tota la Humanitat vers la Terra desig d'obrir-se completament a ressuscitat. S'obrien, sense contemplacions, a la psicoanàlisi se'ns presenta Promesa del Regne, la veritat —sigui la que sigui i .l'amor i al treball interior de l'Esperit de Déu. com una recerca de la més au­ En et desert adorarà el Pare en Esperit i en tèntica i profunda identitat per­ exigeixi el que exigeixi— sobre Estaven folls d'amor També avui en els mones­ un mateix i sobre la realitat en veritat, i donarà un "sf incondlcionai i amorós a tirs escampats arreu det món hi ha persones sonal, una recerca alliberadora la voluntat del Pare. La seva lluita espiritual amb de tot allò que reprimeix i ofega general. Es a dir, deixar de mi­ amb aquesta vocació i amb aquesta resposta. rar-se desconfiadament i creure "el mentider i pare de la mentida", amb aquell També nosaltres en aquesta hora de les la seva plena manifestació. Però que "des del començament aspirà a fer morir el millor Freud no ha proposat en la seva comuna "bona volun­ computadores, de la cibernètk;a, de ta produc- tat". l'home" (Jo^, acaba amb aquella radical afir­ ció-consum i de tii cursa esbojarrada d'arma­ mai el desbocament desenfrenat mació d'obediència filial al Pare: "Adoraràs el dels instints. Parlà del "principi ments hem de maldar per trobar "la Gràcia del Lluís Cuéllar Senyor el teu Déu, i només a EM donaràs culte" . desert"; anar al desert interior det nostre jo i del plaer"»com a guia d'un sà (Mt 4). L'acceptació del messianisme caracte­ donar-nos a ta pregària dialogant i interpel·lant. rístic del Servent Sofrent. l'estança en.el desert No ens amoi'nem si ,no tenim a l'abast una amarada de pregària i de despreniment, el refús "situació de desert". Perquè no són les cir­ à» la temptació d'un messianisme fàcit i espec-' cumstàncies que fan et just, sinó l'Esperit det tacutar, la consciència de la profunditat del Senyor que pot actuar en qualsevol circums­ conflicte entre et bé ï el mal que el portarà a ta tància. Tot fent bullir l'olla, esperant que dormi LA TRAGÈDIA DE POLÒNIA TORNA À éreu i el desenllaç feliç de ta Salvació pel poder l'infant, vetllant el ritnne de ta màquina, endre­ dei Pare qu«, en la resurrecció glorificarà ple­ çant els papers det despatx, camí de casa... FER ACTUAL L'OBRA DE TEATRE, nament el Fili, són et contingut dels quaranta sempre és possitrie endinsar-nos sHenciosos i "dies de desert de t'Enviat del Pare entrà ets orants en el "misteri de la fe". Qualsevol cir­ EN TRES ACTES homes. cumstància pot sbr un^unt de partença a l'encontre de t'Amat. Aleshores s'acomplirà MÉS ENLLÀ DE LA CARN L'ESPIRITUALITAT DEL DESERT l'oracle d'Osees: "Jo et conduiré a la soledat i Original de FRANCESC d'A. PICAS alli et parlaré at còr". Tres únics personatges; (polonesos exiliats) Us asseguro, arnics, que t'ünivers dels uni­ La vivència bíblica i evangèlica del desert T-Cardenal Teschen entra de ptei en l'espiritualitat cristiana, i avui, versos s'estremeix quan el cor de la persona més —Caterina, Vda. del Coronel Radzivil potser amb més urgència qué mai. No podem senzilla esdevé l'hàbitat de la Trinitat de Déu. —Potocki (periodista) desplegar autènticament la rvostra vocació de Edició limitada - Demaneu-la a l'autor; persones, de fills de Déu i seguidors del Crist si Xesc Soiiu Apartat 21 - LA JONQUERA Telèfon: 54 01 18 a resposta al s<^frtiti6iit i a la soledat

55pfe3*;.(S^ El budisme conté una doctrina d'amor universal. Ofereix un camí

d'alliberació interior que es cerca pel silenci i l'ascetisme. També com «'•,'•'. , •*• r l'hinduisme, ensenya a l'home a plegar-se davant la fatalitat. El ÍMC'- •..•"••' budisme £s resigna davant la misèria d'aquest món, a l'extinció del seu desenvolupament, a la inexistència de la vida eterna en un amor conscient i personal. Encara que el budisme no dóna una fesposta a l'alliberació de l'home, constitueix una de les quatre grans religions, juntament amb el judaisme, l'islam i el cristianisme. Per això creiem interessant que els nostres lectors coneixin L· seva doctrina i els seus punts positius. només s'extingeix per l'anor­ transmigració serà aturada i peces de roba, un cinyell, una reament del desig, foragi­ que entraran en el refreda­ agulla, una navalla, un cola­ tant-lo totalment dfel nostre ment total o nirvana. dor, un ventall, un bol per a esperit, renunciant a ell, no recaptar la menja. Es com­ donant-li acolliment en no­ promet a observar els quatre saltres." 3. Budisme en deures: castedat absoluta, no "Heus ací, oh monjos, la comunitat matar ni que sigui una bèstia, veritat santa del camí que no robar res a ningú, no sen­ mena a la supressió del dolor: El Budisme es sobretot en tir-se vanitós de la pròpia aquest camí sagrat té vuit la forma monacal. Buda ofe­ perfecció. branques... reix als seus deixebles el Tri­ Aquestes són la Quatre ple ^iell: un mestre (Buda), Les comunitats de bonzes Veritats Santes, les vuit una llei (dharma) i una comu­ solen ser molt Jiombroses, brapqyes del camí, o òctuple nitat de bonzes. podent comptar fins un miler Viairany són: la recta visió de de membres. Buda es malfià les coses, la recta intenció, la Per entrar al noviciat cal de les dones, i fou reticent a recta paraula, la recta acció, que el postulant tingui 16 fundar comunitats femeni­ la recta forma de vida,, la anys fets. Llavors es talla la nes. Segons ell les dones ha­ recta ment, la recta cons­ barba i els cabells. En aca­ vien de ser devotes i esperar ciència i la recta concentra­ bar-lo, el monjo accepta les així que en alguna de les ció. regles de la pobresa monàs­ reencarnacions arribarien a Als qui segueixen aquest tica: només podrà posseir ser "homes". Eren altres j^ttní se'ls promet que la nou objectes, que són: tres temps.

Tapís procedent de Tunhuang (Museu Guimet, París).

4. Els tres vehicles bles divinitats, àdhuc feme­ nines, proposa l'alliberament Buda ensenyà de paraula. emprant fórmules i ritus mà­ Després de la seva mort, ja se gics. sap, tothom volgué posseir l'autèntica doctrina del mes­ 5. Budisme per a tre. El budisme es dividí en l'Occident? tres "vehicles": 1!- El Budisme Hinayana o Durant els darrers anys, Petit Vehicle, estès pel Sud- l'Occident de la ciència i de la est asiàtic. tècnica s'ha sentit atret per les espiritualitats que arri­ És el budisme més primi­ ben de l'Orient. Són molts els tiu. Sembla més aviat una joves que han fet el camí, el filosofia de bon seny que una KBtmandú, altres han cercat religió. Es reserva a minories en el ioga i el zen el senti­ , desinteressant-se de la mas­ ment d'equilibri i de pau que sa. Es individualista; l'home els era negat en l'agitació de ha d'arribar tot sol al nirvana, cada dia. Els bonzes i els sense que ningú l'ajudi i sen­ gurus s'han convertit en per­ se que ell ajudi ningú. sonatges respectats i amb audiència. L'ànsia de religió 2.- El Budisme Mahayana ha fet que la joventut sedenta o Gran Vehicle, dit també anés molt lluny a buscar el "budisme del nord" i estès que hauria d'haver trobat en per l'Àsia Central, Xina, Ja­ la seva mateixa tradició cul­ pó,^ Corea, Vietnam. tural. Es el més estès, i data del segle m a..C. El que interes­ sa de debò és l'amor al proïs­ Malgrat certes limitacions me. Pot arribar fins a la re­ episòdiques del nostre cris­ núncia al propi nirvana en bé tianisme, potser és aplicable, en aquest cas, la frase de d'un nirvana còsmic, de tots. l'Escriptura: "M'han aban­ 3.- El Budisme Vajrayana donat a mi, font d'aigua viva i o Vehicle de Diamant, ins­ s'han construït esquerdades tal·lat al Tibet i Mongòlia. cisternes". Temple de What Phra Keo, el santuari que eclipsa tots els altres de Bangkok, d'una magnificència i Barreja de velles creences d'una sumptuositat uUprenedores. Gran centre de pelegrinatge bu<^sta. màgiques, admet innombra­ G.S. pàgina 22 ESPANYA Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982

El bisbe de Màlaga té por d'una església envellida Monsenyor Delicado; A la diòcesi de Madrid Monsenyor Buxarrais: Importància "Obrir pas als joves" Llum verda a les comunitats ecumènica del matrimoni mixt Màlaga.— "Tinc por d'una Es­ ancians serien un Hast per a eclesials de base glésia envellida", diu el bisbe de l'Església, si pel seu nombre i VaUadolid.— "Celebrem la set­ mana de pregària per a la unió de les Màlaga, monsenyor Ramon Bu­ "poder" prevalguessin en la co- Madrid.— El Consell Presbiteral de la diòcesi de Madrid xarrais, en la seva cinquena carta niunitat, en la mesiu-a que, dei­ esglésies cristianes. A vegades, el ha elaborat un document sobre les'comunitats de caire humà, matrimoni és el punt de cristal.litza- a Valeri, amb el títol "Una Es­ xant d'ocupar el seu lloc de pre­ en el qual reconeix aquestes comunitats com "u'n signe de la ció més càlida d'aquest ecumenis- glésia envellida?". En ella parla sidents de l'assemblea en les presència i de l'acció de l'Esperit en l'Església". me" remarca monsenyor Delicado que els sacerdots de'més de celebracions i la seva missió es­ Baeza en una carta que titula "Fa­ seixanta anys, en la mesura que pecífica d'anifnadors de la fe, El Consell Presbiteral també pressent que avui "el futur i mília Ecumènica". sàpiquen ocupar el seu lloc, mai passessin a ésser protagonistes esdevenidor de l'E sglésia està condicionat per la qualitat de la "Davant d'aqtiest fenomen no sQn un llast per a PEsglésia, exclusius de la comunitat cris­ seva vida comunitària", per la qual cosa considera necessari tiana, en tots els seus aspectes i —afegeix— hi poden haver diverses sinó que l'edat avançada acostu­ fer un esforç de discerniment per evitar elements negatius i actituds: La del refús, pels perills ma a coincidir amb una fe més activitats. consolidar els elements positius. que comporta el matrimoni mixt per provada, més arrelada i, per "Algú ha dit —segueix el pre­ a la vida de fe, i la d'entusiasta tant, més forta. "D'altra banda lat— que la disminució de preve­ Les comunitats eclesials —diu una de les propostes— "són recomanació, a l'extrem oposat. —afegeix el bisbe—, jo, com tu res per manca de joves voca­ un àmbit privilegiat per a viure intensament la vida de També la de senzilla acceptació, per Valeri, temem tant als madurs cions és un bé històric relatiu. l'Església i realitzar la seva missió enmig del món", mentre ésser fets que sorgeixen de la vida mateixa, la qual, amb les degudes en l'edat i immadurs en la vida Afirmen que, a mesura que que l'altra reconeix el valor de les noves coniunitats per a manquin sacerdots, aquests es condicions exigides.' per la fe i la interior, com als joves de cor reconstruir el teixit comunitari de l'Església", perquè hi moral catòliques, acompanyades de apàtic i ment envellida. El que veuran obligats a donar pas als sorgeixen més fàcilment carismes i ministeris que fan a tots els la llibertat i el respecte personals, importa és creure i seguir laics cristians en allò que fa re­ membres de la comunitat més responsables en la vida i missió poden ésser una experiència positiva creient. Aleshores no hi ha en­ ferència als seus propis serveis". de l'Església. de relacions ecumèniques en una velliment en cap etapa de la vida Això és cert fins a cert punt — comunió de vida en* què es compar­ cristiana. afegeix— perquè si una gran EI consell presbiteral, en el seu document, presenta les teix tot però en la qual s'ha de En un altre apartat de la carta abundor de sacerdots dóna peu relacions que han d'haver-hi entre aquestes comunitats ecle­ respectar el santuari de les cons­ a ocupar totes les activitats de la sials i la institució parroquial, els moviments apostòlics i amb ciències. Aquesta és la posició de que recull amb l'epígraf "Altra l'exhortació apostòlica "Familiaris vegada el celibat?" monsenyor comunitat, també ho és que, la vida i ministeri dels preveres. consortio". Buxarrais considera que la man­ quan els pastors escassegen o, ca de vocacions és fruit d'una simplement en manquen, els Segons aquest document, "ha d'haver-hi un canvi seriós i Después de remarcar que la pre- complexitat de causes en les creients, exposats al caprici de fonamental en l'estructura, organització i funcionament de la paración per aquesta mena de ma­ quals juga un paper molt impor­ l'espontani de tom, es troben parròquia tradicional, que pot beneficiar-se molt dels valors trimonis, ha d'atendre's a les pe- tant la pregona alteració dels desorientats. que porten a l'Església aquestes noves comunitats", mentre cul.liars condicions en les quals es valors que experimenta la nostra El fet de la realitat de l'Es­ refusa una sistemàtica resposta a la institució des de l'expe­ desenvoluparà la vida conjugal i fa­ actual civilització. Que l'edat glésia es pot veure des d'un altre riència comunitària. miliar i les obligacions de la part catòlica referent al baptisme i educa­ mitjana del clergat sigui alta i angle: l'absència de jovent. Referent als sacerdots, als quals el document demana que ció dels fills en l'Església catòlica, l'elevat percentatge de sexage- L'Església ha d'ésser com una afegeix: "No han de sorprendre naris no cal atribuir-ho a l'obli­ gran família, referent a edats, on "mirin amb simpatia el moviment de les petites comunitats aquests deures. Les exigències de la gatorietat del celibat per al els infants són l'alegria, els joves eclesials, assenyala els aspectes més positius d'ajut que han caritat, per més fortes que siguin, no presbiterat catòlic. l'esperança, els adults la ferme­ rebut d'aquestes comunitats. poden dispensar de les que es deri­ No obstant això, els sacerdots sa i els avis l'experiènciamestra,. ven de la mateixa fe. POSTRES DANONE

Tresí iry ir«:i'c-i: Danme i>el seu postre d*avui. Danone l'of^reíx fins a sis postres deliciosos, alimenticln, ..escos i naturals perquè pugui escollir i variar cada dia. Avui, per exemple, li sugeretx les Cremes casolanes, tant naturals, el Flam d*ou, de llet i ous frescos, un gran aliment, i la Crema de xocolata amb nata, pur xoco­ lata cremós i nata fresca. Avui, un DANONE Quin prefereix?

DANONE

AMm^ts frescos i naturals masJSm Setmana del 31 de gener al 6 de febrerde l 1982 MON pagina 23

A Txecoslovàquia Se sent adulta Terror stalinià UEsglésía catòlica contra els catòlics africana prepara

Praga.— La policia secreta a Txecoslo­ un Concili vàquia segueix actuant, com en temps de Stalin, contra els catòlics militants i els París.— L'Església catòlica se sent adulta, té sacerdots. La seva acció, segons sembla, es necessitat d'esdevenir ella mateixa i, conse-' Ni una més gran llibertat, ni tan sols el més ample ventall de possibilitats dirigeix a la destrucció de l'Església i de les güentment, de despendre's de la tutela cultural i de realització que s'ofereixen a les dones europees, impedeix que en un publicacions religioses clandestines. teològica de l'Església europea, convocant un nombre gens menyspreable continuïn sentint-se atretes per la vida Després de l'assalt a l'asil de capellans cOijcili africà. religiosa. vells de Moravec, Bohèmia, en el qual uns És aquest el missatge que han vingut a portar a Quatre vegades més nombroses que no pas els homes 150 milicians armats i amb gossos policies Europa, particularment a París i a BrusseLles, registreiren l'edifici i van segrestar a més a dos teòlegs africans, els pares P. Hagba, S.J., Profes­ més de literatura religiosa nombrosos ob­ sor de la Facultat de Teologia d'Abidjan, i Nicolas Les dones europees continuen jectes de valor —segons comunica l'Institut Ossama, S.J., Superior del Seminari de Mvolye anglès per a la investigació de la religió i el (Yaoumbde). atretes per la vida religiosa comunisme, "Keston College"—, fa poc "Nosaltres volem que aquesta idea guanyi cada fou registrat un dels "Convents de Concen­ vegada més adeptes" ha declarat el pare Hegba Madrid.— Amb motiu de 4a recent creació de la Conferència Europea de Religiosos, el butlletí de la Confer espanyola facUita les tració", creats després de la dissolució de durant un esmorzar de premsa a París. "L'Àfrica dades següents dels religiosos a Europa: les cases religioses a Kadan, també a Bo­ pateix, en l'actualitat, una mutació profunda. No Homes Dones hèmia. Uns 40 agents del servei de segure­ vol ja ser tractada com a objecte de sol·licitud sinó alemanya Federal 9.000 60.000 tat de l'Estat, entraren amb gossos a la com a subjecte. Cal que digi^em ben clar com s'ha Àustria 3.000 10.000 casa. L'acció era dirigida per una "secreta­ de fer el cristianisme a 1 Àfrica. Cal combatre Bèlgica 6.300 30.000 ria eclesiàstica" estatal de Pilsen. plenament aquesta mentalitat infantil, mater­ Espanya 20.000 63.000 El registre va durar tot el dia; durant la nal", ha dit seguidament. França 14.000 77.000 nit els agents van fer guàrdia amb els Interrogats sobre l'ecumenisme cristià a l'Àfri­ Gran Bretanya-Gal.les 3.800 10.700 ca, ambdós teòlegs han precisat que tots els Grècia • 100 • 200 gossos. L'endemà continuà l'escorcoll i l'in­ Irlanda 3.600 14.500 terrogatori a les religioses. Els agents bus­ encontres de les esglésies cristianes, fossjn catò­ Itàlia ^ 27.800 138.000 caven majorment textos multicopiats i liques o protestants, eran "ecumènics a l'Àfrica", Malta 600 1.500 "habitacions ocultes on poguessin haver-hi aplegant, alhora, l'Àfrica francòfona de majoria Holanda 7.000 23.000 polonesos amagats. Van confiscar dues catòlica i l'Àfrica anglòfona, de majoria protes­ Països nòrdics 220 1.200 multicopistes i 19 màquines d'escriure, tant. Polònia 7.000 - 24.000 objectes litúrgics, com també textos religio­ . El problema existeix també amb els musul­ Portugal 1.600 8.000 sos que havien estat preparats per les mans, els animistes. "En realitat, ^per què l'Àfri­ Suïssa 2.100 9.500 monges. ca és més cristiana que musulmana s'han pregun­ Iugoslàvia • 2.500 5.000 També continuen els processos de les tat els teòlegs. Total 108.620 475.600 autoritats contra els sacerdots catòlics. Van Concretament el concili podrà estudiar els Falten totes les religioses de clausura, que podrien ser unes detenir el rector Radim Hlozanka després problemes essencials pels catòlics africans: la 40.000; tampoc es compten els religiosos europeus que tre­ d'haver trobat, a casa seva, una màquina personalitat africana de l'Església que és "part ballen en altres, continents. També ens manquen les dades — multicopista. activa i no sucursal", els problemes de la família ínfimes— de Turquia, Escòcia i Luxemburg. Perquè aquestes dades tinguessin un valor significatiu caldria expressar-les en sobretot pel que fa a la bigàmia, i l'eucaristia amb % sobre el nombre de catòlics de cada país. la utilització del blat vingut d'altres llocs.

YOGHOURT

amb la gent sana Per encetar el dia amb un somriure, _^ avui, més que mai, ens cal una "" alimentació equilibrada i sana. I per fer-la més rica i variada, Yoghourt DANONE, l'aliment natural, sa, nutritiu i lleuger que agrada a tothom, a totes hores. Avui, com sempre, DANONE està amb la gent sana.

DANONE

Aliments frescos i naturals pagina 24 MISCEL·LÀNIA Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982

Ramon Parés i Farràs és un professor de la Universitat. El seu treball ha estat fonamentalment de recerca científica, formació de nous investigadors, professors i tècnics en el terreny de la microbiologia. No obstant auò, des del principi de la seva carrera ha dedicat considerable atenció a l'assaig i a la divulgació científica en temes de biologia, coneixement científic en general i ensenyament superior. Algú ha dit també que en els seus escrits hi ha sempre una mena de discret deix de poesia. Ha tingut algun paper en els afers universitaris dels darrers deu anys, havent estat degà de la Facultat de Biologia. Té més d'un centenar d'articles especialitzats, a part de cinc llibres i altres nombroses publicacions curtes en revistes generals i diaris. Es un home de seny, cristià convençut, liberal però respectuós amb la tradició, i d'una catalanitat profundament arrelada. L'Atlàntida i els mites catastrofistes

l catastrofisme ha jugat un gran paper al llarg durar és el cas de l'Atlàntida. Voldria posar-lo com Els egipcis contemporanis de la civilització minòi­ de tot el desenvolupament de la cultura un model realment interessant. ca registraren l'explosió de Thera potser d'una forma E occidental. La catàstrofe és un daltabaix que La primera versió de l'Atlàntida es deu a Sqló, un relativament confosa. Gairebé mil anys després els posa sobtadament fi a l'argument i pot tenir una dels llegendaris set savis de la Grècia antiga. Es una grecs van recollir aquesta narració. Possiblement en envergadura variable. La gran catàstrofe és el final figura escaient encara a l'home d'avui, com un vell fer-ho no podien creure que al mar Egeu, al Uoc on ja de la Humanitat. Hi ha també catàstrofes més petites model d'un savi pairal i simpàtic. Intentà regular els només hi havia unes petitíssimes illes, hi haguessin" com la mort de l'heroi, víctima de les circumstàncies i costums dels atenesos amb les seves cèlebres lleis i, pogut prosperar les grans ciutats de què parlaven els el destí, la destrucció d'una ciutat sencera o la després d'haver assolit de promulgar-les, sabent que egipcis. Si a més a més pensem que la seva intenció destrucció de tota una civilització. En aquests casos és difícil acontentar a tothom, prengué el trànsit en recollir la història era fonamentalment moralitza­ la resta dels homes continua fent el seu camí. marítim com a pretext d'un viatge i s'acomiadà per dora, comprendrem que la situessin cap el llunyà Avui toma a ser moda el catastrofisme, quan ja l)a deu anys. A E gipte sentí el relat sobre l'Atlàntida per oest, anomenant Atlàntida la ciutat destruïda. Com a estat totalment eliminat del món de la ciència. Es veu dels sacerdots de Sais. Es proposà de fer-lo resultat d'això, moltes persones han arribat després més que probable que en la història de la terra els conèixer als g:recs en un poema que emprengué a la a creure que l'Atlàntic és el lloc on es va enfonsar tot fenòmens de tipus catastròfic hagin tingut sempre un vellesa i no tirà endavant esfereït de la magnitud de un continent, perdent-se amb ell tota una civilització. marc limitat i que en el futur càpiga esperar que les l'obra. La Geologia moderna ha deixat ben clar que no hi coses continuïn així molt de temps. No obstant això, Plató més tard, quatre segles abans de Crist, ha cap continent enfonsat a l'Atlàntic i que Amèrica hi ha una gran sensibilització en tot el món de cara a també va sentir-se captivat pel tema de l'Atlàntida, s'ha anat allunyant d'Àfrica i d'Europa per un la perspectiva dels desastres definitius: així tenim possiblement a través d'una versió egípcia, iniciant fenomen denominat separació de plataformes tec­ l'amenaça de la guerra atòmica, de la superpoblació un poema extraordinari que deixà a mig escriure per tòniques. unida a la fam, a la pol·lució i a l'esgotament dels posar-se a treballar en les "Lleis". A part del La ficció de l'Atlàntida pot haver-se basat èn recursos materials i energètics. preàmbul de "l'Atlàntic", n'hi ha un passatge al·lusiu l'autèntica destrucció d'una petita illa com hem en el "Timeu", del que aquell havia d'ésser una acabat d'assenyalar, però el paper que ha jugat i Nostradamus continuació. continuarà jugant el mite de l'Atlàntida no té res a Després de vint-i-cinc segles, ambdós passatges veure amb la realitat. El coneixement de la realitat, n'estic completament segur, mai no arribsirà a impe­ Aquest any a França s'han venut més de tres-cents inspiraren el nostre Verdaguer a escriure allò que la vellesa impedí a Solo, malgrat que aquest deixés dit dir que moltes persones continuïn creient en una mil exemplars de les "Centúries" de Nostradamus. ficció completa. Aquest fou un cèlebre astròleg a la cort d'Enric II de que la vellesa li havia donat un deUciós lleure, tant França al Renaixement. Fou una d'aquestes perso­ per a aprendre sempre coses noves com per a nalitats extravagants que han existit en. totes les disfrutar amb tot el que alegra el cor dels homes. Aprensions futures èpoques en què s'han operat grans canvis socials o, Tothom ha sentit parlar que la explosió del Kraka- Es cert que el catastrofisme a occident ha estat com a mínim, la seva influència ha estat particular­ toa ha constituït una de les catàstrofes més terribles fortament inspirat pels llibres del Gènesi que parlen ment forta en aquestes èpoques. Cagliostro i el dels temps històrics, però n'ha existit una altra de del diluvi. Científicament la història de Noé s'ha mateix Paracels són figures d'aquesta mena. Els més gran molt semblant. A la part meridional del mar identificat amb una gran inundació de la vall del coetanis més prestigiosos i no precisament reaccio­ Egeu hi ha una petita illa anomenada Thera. Té Tigris-Eufrates que tingué lloc cap a l'any 2800 naris els tractaren sempre durament, com Fernel forma de mitja lluna amb les banyes mirant a l'oest. abans de Crist. També coneixem la influència de les tractà Nostradamus. Després han estat sovint mitifi- Es tracta realment d'un gran cràter volcànic. Les profecies de Daniel i de l'Apocalipsi en l'expectació cats i en aquest sentit trobem que Goethe posa en excavacions han posat de manifest que als voltants de la fi del Món que en repetides circumstàncies ha mans de Faust el llibre de Nostradamus. Ara, des­ de l'any 1470 abans de Crist aquesta illa era molt originat fenòmens d'histèria col·lectiva. Ben segur prés de cinc segles, l'home contemporani, el que ha més gran i s'hi desenvolupava amb esplendor un dels que en els anys que han de transcórrer fins al termini contemplat el salt a la lluna i el que utilitza els centres principals de la cultura minòica, uns cent d'aquest segle, es manifestaran d'una forma o altra ordinadors i els avions ultrasònics, s'engresca llegint quilòmetres al nord de l'illa de Creta, on es trobava el aprensions del tipus que s'experimentaren en el món les prediccions funestes que segorfs el referit llibre focus principal d'aquesta cultura. Thera va explotar cristià en arribar el primer mil·lenari de la nostra era. tenim a la vista. com el Krakatoa, però amb una força cinc vegades Cal tenir en compte, però, que avui aquesta mena de Es podrien escriure grossos volums sobre el catas­ superior. Va quedar tot destruït i el sisme submarí sentiments són molt més forts i corrents en els no trofisme en els seus diferents aspectes sense esgotar que produí va arruïnar tot el litoral de Creta. cristians, deixant a part els adventistes i algun altre el tema. No hi ha cap dubte que és isn fenomen Des de fa temps els historiadors sabien que la grup més reduït. La veritat és que raonablement hom cultural i sociològic important. Altra cosa seria dir civilització minòica va acabar-se sobtadament, però no pot preocupar-se per altres catàstrofes que aque­ que mereix crèdit de cara a la previsible realitat fins les relativament recents excavacions de Thera lles que poden derivar-se dels mateixos homes, d'una catàstrofe objectiva. Moltes vegades, però, cal no se n'havien pogut averiguar les causes. La civilit­ enfront de les quals sempre és possible adoptar una reconèixer que hi ha una connexió remotíssima amb zació grega tardà mil anys per arribar de nou a un estratègia eficaç. fenòmens reals. nivell comparable. En tot el que fa referència- al catastrofisme, el Probablement l'explosió de Thera no va produir cristià no pot perdre mai de vista que Déu es L'Atlàntida tants morts com la del Krakatoa per la senzilla raó de immensament profund i al mateix temps, com-va dir la molt més petita densitat de població; però, en Einstein, no té cap mena de malícia. Els poca-soltes Un exemple de catàstrofe que ens ensenya molt bé canvi, constitueix l'única explosió volcànica que ha som els homes. com s'originen aquestes conviccions i com arriben a destruït no tan sols unes ciutats sinó tota una cultura. Ramon Parés Farràs

A propòsit de la XXIX Diada Mundial de la lepra

En la Diada Mundial de la tant. Les condicions climàti­ cosa no ha de ser discriminat ni Làzaro". Les seves preocupa­ d'altres, ensems que em perme­ Lepra, és bo fer saber a l'opinió ques, el medi ambient, y el sub­ ha de portar damunt seu, com cions econòmiques i solucionant ten agrair públicament el lliura­ pública allò que avui en dia signi­ desenvolupament n'afavoreixen abans, l'etiqueta d'un mal incu­ malalts, els pacients ja curats i ment i l'eficient tasca dels qui fica aquesta malaltia, quines són l'expansió en certs paísos entre rable que arrossegaven ells i les els seus familiars, amb aporta­ treballen moltes hores desinte­ les accions que la societat pot els que, sortosament, no hi ha el seves famílies. Avui, la societat cions econòmicas i solucionant- ressadament a favor d'aquests emprendre a favor dels qui n'es­ nostre. pot i deu integrar-los sense dis­ los els problemes que se'ls pre­ malalts. tan afectats, i citar també les D'altra banda, la lepra és, tincions. senten a cadascun, complemen­ associacions benèfiques que ca­ avui, una malaltia del tot cura­ Tot i que a Espanya, y espe­ ten de manera eficaç i insubsti­ da dia treballen en aquest camp. ble, i per tant la societat no ha de cíficament a Catalunya, el nom­ rebutjar ni marginar els qui la bre de pacients afectats de lepra tuïble el treball mèdic assisten- La lepra és la menys encoma­ cial. Prof. J. M. Mascaró nadissa de les malalties infec­ pateixen. Un pacient afectat de sigui relativament limitat, no Catedràtic de Dermatologia cioses. Tan sols la convivència aital malaltia no pot encomanar s'ha d'oblidar la feina callada i Que serveixin aquestes ratlles per a recordar una vegada més a Facultat de Medicina i durant molts anys amb un pa­ als qui treballen amb eU; i un cop eficient que porten a terme cada Hospital Clínic de Barcelona cient permet el contagi, tot i que posat en tractament no reque­ dia institucions exemplars com la nostra societat que aquesta això no sigui ni freqüent ni cons­ reix cap altre mesura per la qual el Patronat de "Damas de San malaltia no és pitjor que moltes jSj^L. Setmana del 31 tlè gener al 6 de febrer del 1982 MISCEL·LÀNIA pagi na Zu Uamor encara és viu

Fa temps que en vaig dir algu­ confiança en Déu i en les per­ entrat als jutjats durant el mes na cosa, de l'amor, tot declarant sones. de setembre! que no volia parlar del matrimo­ Ja ho veu vist, oi? Tant de ni ni del divorci. Avui, però, vol­ Jo no podia estar-me de pas­ soroll de l'esquerra sobre la ur­ dria parlar del matrimoni i de sar la mirada del ssat Josep del gència de la llei de divorci i, si l'àmor. retaule al marit que, gairebé cec, compten bé, potser els dits de també tenia els ulls fits en el les mans els seran suficients. Ves per on, les circumstàncies sacerdot i en la imatge. La seva Tant de rebombori acovardit de la vida ens portaren (a la meva situació actual no li permet pas, des de la dreta i, malgrat l'apro­ esposa i a mi) fa uns dies a ara, altra cosa que fiar-se dels vació d'aquest text legal, encara Montserrat, i la benvolença altres. Em dóna la impressió, hi ha matrimonis que celebren el d'uns amics ens permeté de par­ però, que sempre ho ha fet. Amb 57è aniversari. ticipar en un aniversari molt ín­ deu fills escampats per Catalu­ tim i molt normal d'un matri­ nya, casats, monjos i religioses; Aquesta era la meva medita­ moni de molts anys. Tan íntim i professional forner fins a la ju­ ció anant, amb la mirada exta­ tan normal, que el celebren cada bilació, ara no pot ja menar l'ac­ siada, de la Santa Família de any, allà on es trobin. tivitat d'anys enrera. l'altar a la família santa dels reclinatoris. (Què? No s'adre­ çava sant Pau als "sants" de les El que passa és que, a mesura Però, pastar el pa de cada dia seves comunitats?). que passa el temps, té una certa per a tanta gent i ficar-lo al forn, importància més remarcable: per a guanyar-se'l per al'esposa i I no podia evitar que la imagi­ aquest any celebraven el 57è la fillada, fou una ruta, si bé blan­ nació se m'escapés cap als aniversari del seu matrimoni. ca i lluminosa, també plena de "Fruits saborosos" de Carner: gotes de suor i de cremades "Vellegen els amics igual que La celebració ha consistit en constants, que no hauria pogut seguir sense molta confiança. llurs amigues / i parlen un finís­ una missa a l'altar de sant Josep, sim capvespre de tardor: / —Es del cambril de Montserrat, ofi­ dolç el nostre amor i ja no vol ciada per pare prior, el nostre Mantenir l'amor durant cin- Malgrat el pas dels anys, la iL·lusió persisteix i continuen daminant quanta-set anys de matrimoni i fatigues. / Somriure de cap- junts per aquesta vida. benvolgut pare Sebastià, com a blancs, conversa en un racó. ell i anosaltres ens agrada d'ano­ sostenir-se mútuament, és una proesa. Però, sabeu? no hi ha cap menar-lo. A l'homilia ha parlat de I avui encara sou plaents per als la confiança (segons digué, sín­ periodista que se n'hagi assa­ bentat. Tenen tanta feina, po- amics, / ametlles duradores, tesi de la fe, l'esperança i l'amor) ametlles delicades / que ama­ i de com és possible fer camí per bréts, comptant i recomptant els expedients de divorci que han gueu les blancors una mica arru­ la vida,, casat o religiós, si es té gades / en els vostres velluts suaus i fredolics". (Les gracioses ametlles)

Perquè, malgrat la ceguesa dels homes que escriuen sobre el MOVIMtENTO V Inicial món d'avui, existeixen realitats POSTURA 1.A 1.B 1.C 1.D d'aquestes en molts matrimonis d'ara. RESPIFiAPi I/E X 3=84 I/E • 10 1.10 E-lO tiempo «n sgs 0 0 0 L'amor, la fe, la gràcia de Déu? 0 Potser, de tot una mica. El que FIGURA <> importa és constatar que d'a­ quests aniversaris i commemo­ racions, any avant, any enrera, <> se'n celebren: que vol dir que cara sou plaents als amics", per­ pau, ja ho sabeu. Però no sembla què el vostre amor és dolç i que això us preocupi gaire. A mi CUERPO aquella estupidesa de "matri­ ^^ moni, tomba de l'amor" no es permanent. I ens é^ un exemple i tampoc, és veritat. Podríem dir pot sostenir seriosament. Amb un esperó. Déu us pagui la llum imitant Galileu que, diguin el ORIENTACIÓ)* 1 N tot, el meu profund respecte per dels vostres ulls cecs, bon amic. que diguin els diaris, per a molts a les dissortades excepcions. Beneïda benaurança de les vos­ matrimonis de casa nostra l'a­ PESO A • D A A tres obres de misericòrdia d'e­ mor encara és viu! RECUERDO relajars« separa al brazos al flexidn Amics Solà-Franquesa: tin­ namorada, muller fidel. I gueu la seguretat que "avui en- No sou notícia, esposos en respirar piernal y frente Lluís Badia i Torras equilibrar

"Tai-Txi saluf' La renovació del vocabulari popular o solament quant a renecs i És per això que, emprats moltes diccionari de l'Alemany. I consecu­ per a assolir paraules gruixudes, sinó vegades de mala manera pels qui tivament, "crucigrama" que passa fins i tot tractant-se de polí­ necessiten de fer-ne ús sovintment, per les seves mans queda convertit N diguem per exemple els periodistes, en "mots encreuats". tica i de passatemps, la semàntica rharmonia interior ens fa anar de corcoll més d'una solen arribar als lectors d'una mane­ vegada. Temps era temps cada cosa ra, si més no, incorrecta —parcial· Que consti ben clarament que jo tenia un nom —el seu— i calia fer ment o totalment. no tinc res a dir en contra de "cap de Aquest és l'autèntic TAI-TXI salut. El dels hospitals, mans i mànigues, en voler-li'l can­ Amb les més que justificades ga­ setmana" ni en contra dels "mots centres de recuperació funcional i escoles. El que practiquen viar, per tal que la gent acceptés el nes de bandejar els barbarismes que encreuats". Però tampoc no tinc res els esportistes en acabar els seus exercicis, les mestresses de canvi de bon grat. En tal cas el s'han anat imposant durant la qua­ en contra dels seus respectius equi­ casa per a mantenir una línia agradable, els executius d'em­ diccionari normatiu representava el rantena nefasta, a vegades els qui valents "fi de setmana", (a no ser presa abans de prendre decisions, el que en els centres de primer pas encaminat a la promoció tenen a les mans les eines adequades que acceptem que la setmana co­ del canvi tot cercant, si més no, el per a donar bon exemple es passen recés espiritual predisposa a la meditació mística. de rosca en el seu intent de popula­ mença en diumenge i que a un "cap­ El TAI-TXI de la salut és un exercici, successió encadenada beneplàcit de les minories més in- davant" no correspon pas un inexis­ tel.lectualitzades del país. ritzar un mot o una locució que els ha i contínua de moviments circulars, harmònics i equilibrats del caigut bé —generalment correcta— tent "capdarrera" i vulguem dir-ne, cos, executats lentament, suaument i relaxadament, regits per Tenint en compte, doncs, la marxa en detriment d'una altra igualment, faceciosament, "cap-i-cua de set­ la ment i coordinats per la respiració. inevitablement peresosa del nostre irreprotxable. Lliureu-nos, Senyor,' mana"), i "crucigrama". Avui practiquen TAI-TXI, a més de 800 milions de xinesos, normatiu per camins laberíntics, dels eruditíssims! homes i dones d'arreu del món. embrossats i farcits d'entrebancs de Així hem pogut constatar com s'ha Amim'agradaria molt més que els tota mena col·locats a posta, com­ volgut introduir i popularitzar el correctors de professió, des del seu Organització TAI-TXI d'Espanya (OTE) ofereix als lectors prendrem perfectament que la in­ modern "cap de setmana" (entre enlairat lloc de comandament, reco- de "Catalunya Cristiana" aquesta fitxa retallable que pot tromissió d'un nou mot en el vocabu­ nosaltres) amb total exclusió de "fi neixessin que, si bé és lícit de recer­ facilitar llur memorització i pràctica, l'adquisició del costum lari popular constitueix per ell ma­ (o "final") de setmana", quan volem car nous vocables i noves expres­ de la respiració correcta, la tranquil·litat mental, la flexibilitat teix un petit esdeveniment... I ara referir-nos a la ja poc menys que sions, no ho és, en canvi, de margi­ de l'infant, la forc«a d'un llenyataire... ens trobem que, apressats pel futur reglamentària festa setmanal dis­ nar les ja existents, ans al contrari Comenceu a practicar aquest primer moviment avui mateix; del nostre incipient Estatut i una sabte-diumenge. I els pocs correc­ convinguessin que no és cosa bona demà ja n'observareu els resultats. mica atordits per l'embalum de la tors d'estil professionals amb què per a la nostra sotraguejada llengua OTE a CENTRE PASSATGE, passatge Mercader, 13 feina que ens ve al damunt per a comptem, tots a l'una, han foragitat el canvi d'unes ales perfectament poder ordenar totes aquelles coses sense miraments la segona locució, aptes per al vol a què són destinades (Mallorca-Balmes), de Barcelona, ofereix cada dilluns, de les 7 que des de Madrid i encara que sigui acusada de flagrant barbarisme. Així a les 8 del vespre, sessions d'iniciació per a tothom i forma per unes altres igualment bones — a contracor se'ns van concedint, el mateix un fabulós invent, un diverti­ repeteixo— però no pas millors. Es­ monitors i auxihars per a d'altres centres que ho desitgin diccionari se'ns fa vell a marxes ment o joc de paraules cruciforme, talviem-li, si més no, el trauma d'una practicar. forçades entre les mans, tot i les és a dir, combinant les paraules en innecessària operació quirúrgica\ OTE disposa de material per a la pràctica individual en renovades edicions que es van llan­ forma de creu, arribat a nosaltres en privat, que pot demanar-se a l'Apartat 8080, Barcelona. çant. La corrua de mots que l'I. ple dejuni de premsa en català, ha Telèfon 230 64 78 o al Centre Passatge. d'E.C. va donant com a novetats no estat apartat de la circulació normal arriba, ni de lluny, a coneixement pels nostres zelosos correctors, tot i Ernest Corral dels catalans considerats com un tot. la pertinent inclusió del mot en el i Coll del Ram pagina 26 MISCEL·LÀNIA Setmana del 31 de gener al 6 de fiabrer del 1982

Reproduïm un article, publicat a r"Avui", de mossèn Josep M." Bosch, fundador i actualment vice-president de l'Associació Amics de Mozart, de-Barcelona, pel seu interès, tant musical com litúrgic. Veredicte del concurs J. Cererols Montserrat.— S'ha l'et públic el veredicte final del concurs internacional de composició musical Joan Cererols, organitzat per l'abadia de Montserrat. El Un model de música litúrgica resultat és el següent: Ningú no pot dubtar seriosament de la qualitat de acceptat pels contemporanis de Mozart; perquè no la música de Mozart escrita per al culte catòlic. Les era ni un llenguatge nou ni cercava la novetat ni Primer premi, de mil cinc-cents dòlars, repartit "ex aequo" entre les obres impressions superficials, que pretenen que és galant l'originalitat, sinó que era conegut, habitual, tot i Coda del senyor Piolr Moss, de Varsòvia (Polònia) i Ex hac lacrimarum o operística, no resisteixen cap anàlisi seriosa i han que, això si, era portat a l'extrema perfecció d'estil. vallé, del senyor Erhard Karkoschka, de Stuttgart (Alemanya Federal). passat al domini de la niciesa. Però és el cas que El llenguatge musical mozartià era com la Uuna Segon premi, de mil dòlars, a la composició Soli Virgini Mariae Glòria, del existeix una dualitat en la música mozartiana per a la quan fa el ple; havia estat preparat, al llarg dels senyor Christophe Loten, de París (França). litúrgia, quant a la causa o l'origen de la seva segles, per generacions de músics, creadors o Tercer premi, de cinc-cents dòlars, a la composició Diatonia'81, del senyor composició: una part, la més petita, fou escrita, artesans, que no havien tingut la pruïja de l'origina­ Pa'szti Miklós, de Budapest (Hongria). diguem-ne, espontàniament i sense traves; l'altra, litat ni la conquesta d'un auditori vast, sinó el gust Accèssit, de cinc-cents dòlars, a la composició Rosa mystica, del senyor per encàrrec i exigència del príncep i arquebisbe del coneixement i la pràctica més acurada de l'ofici. Bemhard Lewkovitch, de Copenhaguen. Colloredo, que s'havia proposat la reforma d'una Era un llenguatge, decantació d'altres estils i del Aquestes cinc composicions seran executades per primera vegada, en sessió litúrgia barroca, que trobava massa llarga i poc barroc, que havia esdevinfjut "clàssic", és a dir, extraordinària, per l'Escolania de la Basflica de Montserrat, el dÈa 30 de maig, concisa. I Mozart vacompondre, naturalment, obli­ "modèlic". Quan Mozart se serví de la música festa de la pentecosta. gat o Uiiu-e, d'una manera diferent en cada cas. "clàssica", aquesta forma havia arribat a un equilibri Com deveu saber, aquest concurs internacional de composició de música que s'assembla molt a la perfecció. Es per això que religiosa va ser convocat l'any 1980 amb motiu del tercer centenari de la mort de Però les diferències entre les dues menes de esdevingué "model" i, per aquest fet, capaç d'ésser Joan Cererols i Fornells. música eclesiàstica no n'afecten la "qualitat"; en imitat, transformat, adaptat, viscut d'una altra ma­ totes dues Mozart es manté en un altíssim nivell del nera, però situat en la direcció del millor servei del seu art, de la seva, diríem avui, professionalitat. I culte i alhora del poble de Déu. Perquè només els aquesta disponibilitat, aquest respecte a si mateix i models dignes d'aquest nom són realment divulgats i al seu "ofici", tant si treballava lliurement com si ho veritablement "popularitzats", és a dir, usats en­ feia per l'obligació que comporta un encàrrec, és una tranyablement pel poble. Uiçó magnífica en tants ambients que postulen la L'obra ben feta té transcendència, sobreviu i -Parròquia de la Sagrada Família. llibertat ab'soluta com a condició indispensable de esdevé de tots. ^No és curiós, per exemple, de saber Festa literària l'obra ben feta. que la melodia nadalenca, popular internacional­ Podem preguntar-nos sobre la raó última de la ment, la "Stille Nacht", la "Santa nit", obra del A la parròquia de la Sagrada Família, de Barcelona, el passat 29 de desembre, vigència de la música religiosa mozartiana —i també contemporani de Mozart, Franz Xaver Gruber, és vam celebrar una Festa Cultural amb motiu del 11 Concurs Literari de Nadal dins d'altres mestres barrocs i clàssics—: iper què la simplement la reducció d'una partitura més impor­ el marc dels actes programats per a festejar la Sagrada Família i el NadaL música de Mozart en els textos del salm "Laudate tant, destinada a la missa del gall del poblet de La Secretària del Concurs va llegir l'acta en la qual s'expressaven els motius Dominum" o de "Ave verum" no ha estat mai Halleín i que ens ha perving:ut, perquè és modèUca, de la convocatòria del certamen i era proclamat públicament el veredicte. Foren superada ni igualada, fins al punt de ser escoltada malgrat la seva destinació humil a una església rural? rebuts 140 treballs, dels quals 109 eren de poesia (99 en catalài 10 en castellà) i 31 amb emoció i reverència en el nostre context cul­ Resumint: en aquests temps nostres, de tan poc de prosa (21 en català i 10 en castellà). tural, tan diferent i ideològicsmient tan allunyat del segura font popular de la música destinada al culte i El jurat, compost per Octavi Saltor i Soler, Leandre Amigo i Batllori i Josep M.' context del segle XVTII? Si anem esbrinant-ne les a la participació del poble de Déu, és bo que Rovira i Artigas, va atorgar tres premis i un accèssit a cada premi, als sis treballs causes, hi trobarem la fe autèntica de Mozart i la reflexionem sobre l'enorme importància de la qua- de pesia més ben quahficats; dos premis, amb un accèsit a cada un d'ells, ales seva comprensió profunda dels textos litúrgics, Utat de la música al temple. Si "ad altiora nati quatre millors composicions en prosa, i un premi especial per a infants al treball testimoniades per la mateixa música i una documen­ sumus", si el destí de l'home és la salvació per presentat per dues nenes d'onze anys. tació abundant; comprendrem, evidentment, que la voluntat de Déu, cal que el camí en tots els ordres i, A continuació hom va donar a conèixer els noms dels autors dels treballs força expansiva del geni, que ens ha arribat viva i és clar, també en el litúrgic, sigui el d'una voluntat de premiats i se'ls va fer lliurament del guardó obtingut. Les poesies premiades van poderosa, n'és un motiu de pes. Però hi ha quelcom perfecció; que al temple hi hagi viva la participació ser llegides pels mateixos autors, tal com és costum en tot certamen literari. més decisiu encara històricament, que en determinà popular, la del poble, enlairat l'esperit cap al Crea­ El membre del Jurat, Sr. Leandre Amigo, va fer una Glossa Literària comentant l'esplendor al seu temps i n'ha garantit la pervi- dor, mogut l'esperit per la força de la millor música el llibre publicat darrerjunent pel poeta Octavi Saltor, el qual no va poder assistir a vència fins al nostres dies, i és això: un llenguatge possible. l'acte per malaltia. Aquesta obra titulada "Nadal, misteri i missatge", és un recull musical ple de significat i perfectament comprès i Josep M. Bosch de taiikas i sonets que canten el Misteri Nadalenc. Com a fi de festa es va oferir, als assistents, un recital de cançons i de poemes nadalencs.

EDITORIAL REGINA Oriol Muntané del 26 de gener al 7 de febrer de 1982 Edicions Litúrgiques GRIFÉ & ESCODA, S. L. EXPOSICIONS D'ART A•.«•^•...r li XMRl. MORKOS

AMH-UJ,! I)i,^..n.d. 4.S^ • Tdclon 217 6C 19 Agendes, (jietaris i articles 6e pell B A R (• 1 1 ti N A (.

VENDA A LLIBRERIES I PAPERERIES PELEGRINATGE A Mallorca. 87-89 • Barcelona 29 Església pre-romònica de Sent Miquel de Terrassa. Baptisteri. CZESTOCHOWA TERRASSA —Mura El 21 de febrer (si les circumstàncies ho permeten) AVUI 2.000 Visitarem ei museu d'art instal.lat al CASTELL-CARTÓ I XA DE Campanya per la consolidació rellançament oel diar VALLPADÍS {s. XII). Conté pintures i escultures dels XII alsXVIII, DATES: de l'1 aM7 ceràmica del s. XV al s. XIX, camafeus I esmalts del s. XVII al s. XIX, d'agost de 1982 Rbla. Catalunya'15. T. 318 54 24 pintura i escultura del s. XIX, amb firmes destacades. Cal esmentar Tan bon punt tinguem la EL MÓN VIST DES D'UNA PERSPECTIVA CATALANA un sarcòfag metàl·lic paleocristià(ll i III), una fíbula visigòtica, una certesa de la seva possi­ làpida votiva amb inscripcions i dos capitells visigòtics (II i III) BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ bilitat us assabentarem de entre altres peces molt notables. l'itinerari i condicioijs. Veurem, després, les tres ESGLÉSIES PRE-ROMÀNNIQUES sant Pere, sant Miquel i santa Maria. La construcció d'aquest La INSCRIPCIÓ \."...... Pis conjunt —pertanyent a la seu episcopal d'Egara—, s'inicià al segle és oberta IX. D'entre els diversos aspectes que es poden contemplar en Tplf Població... aquests interessants edificis, destacaríem pintures murals dels Organització tècnica: Els piego que em subscriguin al diari "AN'Ul" segles XII, XIII i XIV, retaules del XV i el baptisteri de planta a partir del dia ler.del mes vinent octogonal i el mosaic a i'església de santa Maria. VIATGES COSMOS Acabades aquestes visites, ens dirigirem, rodejant el massís de TRIMESTRAL SEMESTRAL ANUAL St.^Llorenç del Munt, a MURA. Per a informació: Barcélona-ciutat 2.610,- 5.220,- 10.440,- És un poblet antic i pintoresc amb una església romànica (XI-XII) que té una portalada interessant amb un timpà amb l'escena de "CATALUNYA CRISTIANA' Catalunya-Estat espanyol - l'Epifania i, en els capitells, passatges de la vida de sant Martí. c/ València, 244, 2on. Podrem contemplar-ho abans del retorn a casa.. Correu normal 2.455,- 4.910,- 9.820,- Correu aeri 2.610,- 5.220,- 10.440,- Preu: 1.300 pessetes. Sorteig-obsequi de llibres. Tots els matins de 9 a 14 h. DATA I SIGNATURA Viatge en autocar de luxe. Places limitades. (Sta. Silvia). Tels. 215 27 Visites als monuments i museus. Envieu aquest BUTLLETÍ a: 39; 215 27 84; 215 28 05. Dinar ai Restaurant "Cal Carter" de Mura. Campanya AVUI 2000 Rbla. C_atalunya. 15 :3er. 2a. Rarrelona-T •'CATALUNYACRISTIANA"; Sta. Sílvia; Tel. 215 3750, de9 a2. Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982 LLAR I LLEURE paqma 27

La sardana i la dansa Fent pinya Concursos i cursets sardanistes La temporada

LLEIDA.— L'Agrupació de Colles Sardanistes Arriaza, 101; dilluns, dimarts i dimecres, de vuit a de les Terres Lleidatanes ha publicat el resultat final deu del vespre. També al Centre Cultural de La que comença del Campionat Sardanista de la Terra Ferma, en el Verneda, carrer Alcalà de Guadaira, 25; cada dia dè qual ha assolit el primer lloc, en categoria grans, la sis a vuit de la tarda. Barri Besòs, a la Universitat colla "Clavellina del Sícoris", de Lleida, seguida de Popular, carrer Prim, 14; dimecres, de set a nou del La temporada d'enguany, en Vilafranca en carro (tal com feien la "Jovencells", de Cervera, i la "Dansaires del vespre, i dissabtes, de dotze a una del migdia. el moment en què surti aquesta els vells castellers el segle passat) Sicoris", també de Lleida. En la categoria juvenils, per part dels components de la els tres primers llocs són per "Estanyina' d'Ivars Clot, al Centre Moral de Sant Martí, avinguda crònica, ja s'haurà iniciat; no d'Urgell, "Boixac" de Lleida, i "Garric Garroc" de Meridiana, 97; cada dia, de set a nou del vespre, i obstant, el gruix de les actuacions vilafranquina colla Rabassons. Palau'd'Anglesola. En la categoria infantils, les dissabtes i diumenges, de quatre de la tarda a les deu començarà amb el bon temps. Sabem que volen rememorar puntuacions s'inclinen per* "Marwada"i "Pom^a de la nit. Els dies i hores indicats es refereixen, de Ccin tota tempwada s'obre amb l'aniversari amb una sonada bellvisenca", ambdues de Bellvís, i "JJewatttina", de poment, a fer les inscripcions, i els cursets han una profunda iaoògnita, la qual anada en carro amb el mateix Lleida. óomençat fa pocs «iies. cosa constitueix un dels elements recorregut. Anirem informant. " També a Barcelona, al Casal Montserrat, del més apassionarïts de la realitat CALONGE.— Aquí el concurs és encara «na casteliera. També aquest any hi ha la bi­ convocatòria, per la qual r"Anella Calongina" insti­ carrer de Mercaders, 42, ha començat el dia 9 un tueix el Guardó Juvenil d'aquest nom, el qual curset per aprendre a ballar sardanes, per a nois i anual convocatòria del premi li- s'atorgarà a un noi i una noia, no més grans de trenta noies de més de tretze anys, tots els dissabtes, a les L'aspecte més destacable terari-periodístic "Força, Equi­ anys, qae s'hagin distingit per la seva tasca dins el sis de la tarda. d'enguany és la celebració de la libri, Valor i Seny" sobre temà­ món de la sardana. Es valoraran també, altres Així mateix, l'Agrupació Cultural Folklòrica Bar­ bi-anuaí concentració de totes tica casteliera, les bases del qual activitats ben definides dintre la cultura popular celona, del carrer Pi, 6, pral., està a punt de les colles a Tarragona i que igno: publicarem així que arribin a les catalana. començar una nova tanda dels cursets que realitza rem si serà en forma dé concurs nostres mans. perennement) per majors de catorze anys. Les (com fa dos anys) o simplement L'adjudicació es farà previ estudi dels candidats classes són els dilluns i divendres, de vuit a nou del Segurament d'altres aspectes que proposin les entitats o agrupacions sardanistes, una exhibició. Sigui quina sigui vespre, i comprenen teoria i pràctica. la decisió dels organitzadors, singulars hi haurà dins del nostre les quals hauran de presentar un estudi sobre les món, i un d'ells possiblement condicions o mèrits que reuneixi la persona per ells SANT FELIU DE GUÍXOLS.— L'Agrupació podem garantir que serà polè­ escollida. Aquestes proposicions s'hauran d'enviar a Amics de la Sardana celebra una curset de sardanes, mica ja que ambdues formes serà là presència d'alguna o al­ Josep Gendrau, del carrer Enric Lluís Roura, núm. a partir del dia 17, tots els diumenges, a les onze del tenen els seus defensors i els gunes colles a la inauguració del 2, de Calonge, abans del dia 15 del pròxim febrer. El matí, al primer pis del nou casino La Constància de seus detractors, però serà ata­ campionat mundial de futbol ja veredicte del Jurat es coneixerà el dia 7 de març i el l'esmentada vila. cada i massivament participada. sigui a l'acte estricte o bé als lliurament dels guardons es farà en el curs de la CORNELLÀ DE LLOBREGAT.— A aquesta actes culturals-populars que ballada de la tarda de l'aplec que se celebrarà el dia ciutat l'entitat Amics de la Sardana, amb els dos Enguany, precisament, se cele­ bra el 50 aniversari del primer pensa organitzar la Generalitat. 28 del mateix març. anys que porta constituïda, ha desenvolupat una La temporada, doncs, s'ha ini­ intensa tasca d'ensenyança sardanista a les escoles, concurs giodem celebrat a Tar­ que ara ha assolit les~xifres de dinou centres escolars ragona. Es digne de mencionar ciat amb les primeres actuacions BARCELONA.— El Consell Municipal del Dis­ hivernals de festa major petita, i tricte X patrocina una sèrie de cursets d'ensenya­ amb un total de 1.149 alumnes. A més, cada que el qui va presidir el jurat ment de la sardana, als terris ilocals següents: Poble dimecres al vespre, realitza ensenyament al seu nou qualificador va ser el mestre Pau aquesta és, ara per ara, la reali­ Nou, al Centre Moral del carrer Pujades, 178; estatge del carrer de Rubió i Ors, 232. Casals. tat més palpable. inscripcions cada dia, de cinc a nou del vespre. La En un altre aspecte, volem dir Verneda, a l'Associació de Veïns, carrer Campo Josep Ventura que aquest any se celebra el 10 Jaume Casanova aniversari de l'anada de Valls a "Crossa"

Cuina fj\' Glòria MuntanoJa La partitura setmanal

Fa la la Canon {3.v.) ^ens Roliwer (i949^ ® B r.ppppir Pr -^'i"^- j.-b-^^ Fa la la la la la la la la la la, Mu.si-ca, •^'^· IJ «^r' ir ppppi^mir ^ Mu.si.ca, Mu.si.ca, Fa la la la la la la la la Pernil dolç a TOporto ± 3 -J-^-^-v- J ilJ- IJ =S=iP^ S' la la, Ar.'ti.um su-pre.ma est.- Tons i rit -"^ amb espinacs Tona et ^no , 6 llenques una mica gruixudes de pernil dolç. J • I ^"-Jrg. 1 J) f'-=^=^ 50 gr. mantega. mes can . ten el cor ens en. 400 d'espinacs congelats. des c/uin.teni ion.jours 2 cullerades de farina. nous en. 1/2 litre de llet. i' r'^·iTTrr^.j.iiüi'rmif vm Salsa a l'Oporto: 1 pastanaga, 1 ceba, 1 trosset de cansalada can.ten, ens en.ci sen AhI Fa la la la la greixosa, 25 gr. de mantega, 1 cullerada de farina, 1 cullerada chiinjeiii, nousra.vis aeiit. salsa de tomàquet, llorer, farigola, julivert, un quart de litre de brou, unvaset de vi d'Oporto, sal i pebre. à ^-^ir^'N-j.Ij hl·\rF^^^^ Poseu a coure els espinacs amb aigua bullint i sal durant 5 la la la la la la, Mu.si.ca, Mu.si.ca, Mu-si.ca. minuts; després ja els podeu escórrer i passar-los per la màquina. y-f PPppirrr-iiü^.ij ^J-i^ Poseu en un pot 50 gr. de mantega i 2 cullerades de farina; Pa la la la la la la la la la la, Ar.ti.ura su-prema deixeu-ho coure una estona; després afegiu-hi la llet calenta, a poc a poc i tréballant-ho sempre, amaniu-ho amb sal i pebrei afegiu-hi els espinacs. e.sl. Jo.ialo.ia, jjo . ia jojo. ia cor.tra.ouncor.tra.punt a.le.trra-!e.pre Salsa: Poseu en un pot 25 gr. de mantega junt amb la pastanaga, Joy.evx joj/-evx Joy-euxcontrepoiiU(/iíe/H-^i; ceba, julivert i la cansalada, tot ben trinxat; afegiu-hi una fuUeta de llorer i una mica de farigola, deixeu-ho coure una mica fins que ^-pH-r;^^^^^ agafi color, aleshores afegiu-hi la farina i remeneu-ho fins que tu ens trans-por a l'ar.mo-ni tingui un color fosc; afegiu-hi el tomàquet i el brou. Quan comenci tunoii.-i li·íni.·i.jinr d)! ha r^iiíO-tti a bullir abaixeu el foc i deixeu-ho coure a poc a poc durant una Sí mitja hora. Passeu la salsa per un col.lador fi, torneu-la al foc, BE íunaniu-la amb sal i pebre i després afegiu-hi el vaset d'Oporto. a l'ar. rao-ni a. a l'ar-ir.o- ni _ a. Presentació: Poseu la beixamel d'espinacs en una plàtera du hiir.mo . ?ít de har.JHO-tfí- . a.' calenta; les llenques de pernil doblegades i cobertes pel damunt- amb una mica de salsa. La resta de la salsa serviu-la molt calenta en una salsera. pagina 28 LLAR I LLEURE Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982 «Jg/y»

Costums i tradicions Racó del llenguatge El senyor Puig La Càndelera a pagès va al despatx (i 2)

ntigament, a pagès, tenció a la frase, si-el qui els ho Puig i Roig són dos cognoms En aquesta ocasió cal recor­ dos o tres dies.abans preguntava era un jove. Ence­ molt freqüents als Països Cata­ dar la norma ortogràfica que diu A del deia Gandelera, les ses a l'estiu' un dia de mal lans. Sobre llur pronunciació no que abans de e i de i s'escriu dones preparaven les cande­ temps allunyen les tempestes. hi ha cap dubte, si no és que gairebé sempre g i no j. Ho les, de diferents colors, per En cas de malures, foragiten algun castellanoparlant vulgui podem comprovar, per exemple, anar-les a beneir a missa pri­ els mals esperits, especialment pronunciar-los tal .com els veu en la conjugació del present d'in­ mera, o a la major, segons els quan el perill és de mort. En-' escrits. I sabem també, que dicatiu del verb trepitjar, el pri­ casos. A més a més de les que cara avui, hom les encén per sempre que una paraula acaba mitiu del qual és trepig, i fa: repartia el rector, la gent volia acompanyar el Viàtic' així té la mateixa pronunciació, trepitjo, trepitges, trepitja, tre­ que fossin beneïdes les prò­ Les noies se les amagaven que és idèntica a tots ek que pitgem, trepitgeu, trepitgen; i en pies, aquelles que feien a casa dessota el davantal i quan els acaben en tx. Aquests darrers la del verb fugir: fujo, fuges, fuig, amb els ceruts o rebuig de les nois preguntaven de quin color són una reduïda minoria i no fugim, fugiu, fugen. bresques, de les quals n'havien eren, si no "era sant de la seva costa gens aprendre de memòria Falta encara parlar del plural expremut la mel. Això en in­ devoció", o sigui que no li era els d'ús més corrent, que són: dels substantius i dels adjectius drets on tenien ames. D'ací grat, responien que de "verd capritx, cartutx, despatx,' em- acabats en ig. Jo ensenyo, tal que les candeles fetes amb cera brisca! Aquesta locució era espera", "verd que és espe­ patx, escabetx, esquitx, gavatx, com havia après, que l'únic plu­ d'abelles fossin més grogen- empr.ada a la comarca quan rança d'ase", o bé, "color de matx, pastitx, sandvitx, tatx. ral correcte és el d'afegir una s: ques i matusseres. donaven rama al' corral i les passa temps". Si el xicot li era Tots aquests, i algun més de raigs, passeigs, desigs, goigs, L'espectacle del dia de la cabres que arribaven primer agradable, el color podia ser rebuscat que n'hi pugui haver, enuigs. I denuncio com a vulgars Càndelera a les esglésies rurals se'n duien la millor brdsta. "rosa que l'amor s'hi posa", tenen la particularitat de man­ i incorrectes els plurals com de­ era deliciós. Abans de la Missa, Així, doncs, va comparar-les encara que, generalment, per tenir el grup tx en tots els mots sitjós o rojos, encara que darre­ el rector feia la benedicció i els amb les cabres quan, tossudes vergonya no solien declarar de la mateixa família en què hom rament he vist que algunes gra­ homes anaven a recollir les i a tossades—a cops de cap i de així els seus sentiments i els ha afegit una o més síl.labes a màtiques els admeten com a candeles amb ordre, sense banyes— volen obrir-se pas dissimulaven amb les primeres aquesta terminació. Així tenim forma secundària en el llenguat­ empentes, però, fillets de ,davant els obstacles o es ba­ frases dient-les menys seriosa­ capritxós, cartutxera, des­ ge col·loquial. Són formes que Déu!, quan tocava el tom a les rallen per aconseguir el millor ment. patxar, empatxar, escabetxada, fins i tot són esmentades en la dones, allò era una olla de lloc de pasturatge. Les dones, Tot plegat feia que la Can- gavatxó, pastitxet, sandvitxos, gramàtica pòstuma de Pompeu grills. però, sense fer-ne massa cas es delera^^a pagès, tingués un en­ tatxar. Fabra, el qual recomana d'abste- Hom havia 9«itit a contar, tiraren damunt les candeles cís especial. Com que era festa No passa així amb el gran nir-se'n, si més no en el llenguat­ d'un rector bonatxàs i senzill com els infants sobre els con­ molt assenyalada, la gent ana­ nombre de mots acabats en ig. ge escrit, però ho les condemna de mena, que una vegada, da­ fits que llençaven, "a bateig", va a Missa ben vestida i d'una Aquests canvien de grafia i de s

ENCREUATS Solució encreuat anterior

12 3 4 5 6 ? 8 9 10 n 12 13 14 15 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 I h i 9 V B\L • AlpU R B L 1 2 h u vmMh\c ÀIBIIHI E S L i 3 ] 0- Jmo ^PT £ R 4 r E mo i \ V Amà r íR E M 1 5 t L 0 1 _5HE 1 ^ T ^ W 6 7 s Jmo A % 0 OJIM 11D h 51 s r \ íf 9 p •Ei Af •£ £^^ ^m 0 ^ 10 to J .A/ JII Wr A s TlH s u £ B 11 11 A r (9lÀí \ r P c i 1 lek) 0 ^ A

HORITZONtALS SOPA DE LLETRES 1. Anul.la. Faltarà. ?. Prefixe que significa sis (Quasi sempre va amb H.). Barret de protecció. Medi de transport colectiu. 3. Consonants seguides. Nota musical. Vocal repetida. Símbol del bari. Familiarment: diminutiu d'Anna. 4. Nota musical. Al /» VI NCJ>T£PReS revés: el que seveix pre agafar. Oliverar. 5. Article determinat. Al revés: (i en G, S PI I t flf"/>^f"V/ÍR castellà)' pur, cast. Nom que es donà a un capità molt cèlebre. 6. En castellà: lli. Institut de barbers reformats. Deu. 7. Conec. En castellà: avar. Pinça que es fa servir A fc 0.S rti/vpc e f^ i en círugia (plur). 6. Preposició. Nom d'un Sant que morí en e I Castell de Cardona. f flVÇffAOMBS^l Que li hn pres Infant. 10. Tres. No té res de barata. Nota amb els sentits. 11. Anelles que serveixen per agafar. Empastifa, fa pudor. e P fí É ORLDf^OMA s R fi a re fí f^ T 7)' ^ s c i;s5UaGi>iI>Aít : Verticals: o /v 5 L ft L B s 7A £, e r V f 5 0 B R L f • £ S fl f 1. Percebre. Al revés: Nenes. 2. Tractament que ésdtSna als gobernadors. 3. Es ? oc.f\RoS>fiirL 1 ? frasllada d'aquí a allà. Un. Prefixe negatiu. 4. Punt cardinal. Pensarà. Punt cardinal. 5. Cent. Posar tou. Punt cardinal. 6. Símbol de l'actini. Dues de les quatre lletres que S ICAPXX'IRIT'?! hi ha alj apanells. Símbols de l'americi. Matrícula de Castelló. 7. Vocal repetida. £ t 1 J 0 R e js f T i c 1 Aparell que serveix per fer roda. 8. Castigar. 9. Mil-cent. Cinc-cents. Vocals seguides. 10. Primera vocal. El que s'encèn i s'apaga quan donem pas a l'electricitat. 11. Símbol del nitrogen. Al revés: explica-la. Símbol del fòsfor. 12. Busqueu nou noms de coses que Consonants d'acatar. Prefixe negatiu. En castellà: aneu. Conec. 13. Treballava la - poden ésser necessàries per confec­ terra. Pels mallorquins: noies. 14. Fet de tornar a néixer. 15. Caminarà d'aquí a allà. cionar un vestit. Persona que floreix en santedat, (fem.). . Amb les lletres sobrants trobareu una frase bíblica i la cita exacta del lloc on es troba.

JEROGLÍFIC Solucions TRENCACLOSQUES número anterior

"Lloeu el Senyor al so de flautes"

JEROGLÍFIC •- V*v í

ALL I OLI És un personatge important. Però, qui és? \ Si aconseguiu reconstruir la fotografia, envieu-nos-la. ^ Entre totes les respostes encertades sortejarem un premi"^ pagina 30 MISCEL·LÀNIA Setmana del 31 de gener al 6 de febrerde l 1982 ISsS^^

El dia 31 de gener, finalitza a Catalunya el cicle teatral nadalenc Història d'un poble i d'uns "Pastorets" centenaris

L'any 1832, als peus del riu Llobregat i formant Foren diversos els textos representats durant els d'admiradors. El nostre Esteve Busquets i Molas es part de la Parròquia de Merola, existia un molí de cent Nadals,tots ells de l'escola del "teatre catòlic". desfà en frases d'elogi. Mossèn Dalmau diu que farina, conegut per "l'Ametlla" ja que el moliner No coneixem el nom del primer, però si el de l'últim; "diria que els ametUans representen els "pastorets" procedia d'un mas de Casserres, que en deien a Ca LA FLOR DE NADAL, de fama per tot Catalunya, de genolls, com Fra Angèlic pintava". El Bisbe l'AmetUa. original de Francesc d'A. Picas àrab música de Josep Miquel, de Solsona hi assenyala el "valor de cate­ Era l'època dels inicis industrials, a Catalunya. Conangla (e.p.d.). quesi popular". Josep M.' Junyent, que fou crític de L'esperit empresarial, creador de negocis, va bes- Si volguéssim ésser fidels a la Història, el Cente­ "El Correo Catalàn" hi menciona "la seva origina­ Uumar en el primitiu salt d'aigua que feia rodar les nari l'hauríem de celebrar enguímy, ja que s'ha de litat". Mossèn Ballarin els elogia des del cim de moles, la força motriu econòmica i precisa per a descomptar els Nadals del 1936, 1937 i 1938, els Queral, i Mossèn Climent Forner els dedica uns muntar-hi una indústria. I el molí fou venut, i Nadals de la persecució religiosa dintre d'una versos teixits de fàbrica. transformat en una fàbrica de filar i de teixir cotó. esgarrifosa guerra civil complexa, que el nom de Déu Un document notarial, ens certifica que aquella fou esborrat de Catalunya, a sang i a foCj i clausura­ fàbrica, propietat de D. Mateu Serra, a l'any 1878 ja des al culte i incautades per l'Estat totes les Parrò­ Una anècdota simpàtica hi treballaven 500 obrers. Que essent un paratge quies i Santuaris, i la major part d'elles profanades. apartat de centres urbans s'hi construireu 90 pisos Foren tres Nadals sense "pastorets", que les Fins al 1900, era costum que els aficionats que per acollir les famílies obreres, i que els treballadors, famílies cristianes, orfes de bisbes i sacerdots, morts feien "pastorets" a la tarda de Nadal, anessin a homes i dones, procedien, la major part, de l'agri­ o exiliats, els celebraren, amb el cor oprimit dintre de "Missa del Gall" disfressats de comediant, i se cultura, vinguts de Balsareny, Casserres, i de masies cada llar, resant rosaris, en veu baixa, per la pau i per situessin en el Cor de l'Església, i a l'hora de de l'Alt Berguedà i Solsonès. la llibertat religiosa, i cantant nadales a mitja veu, l'Adoració, baixessin les escales amb un gran terra­ L'any 1882 s'inaugurà l'església. Ja llavors fun­ amb les llàgrimes als ulls. Llavors, les àvies, explica­ bastall d'esclops, que semblava que s'havia d'en­ ciona una escola per a nois, regida pèr un mestre, que ven als menuts que els "dimonis dels pastorets" sorrar el sostre. Acompanyats d'un xai o moltó, ben també ensenya els adults. Hi trobem un cafè, un corrien pels carrers, disfressats amb un mocador abillat. Cloia la comitiva Sant Miquel, que portava comerç, i un Casal apte per a 150 noies solteres, vermell al coll i aixecant el puny enlaire. fins al presbiteri a Llucifer, lügat amb unes gruixudes procedents de masies llunyanes, que treballant a la cadenes. Tot un espectacle, que més tard, un nou fàbrica, tenien dret a menjador, cuina i dormitori. El capellà, d'afinat gust litúrgic, va suprimir. Casal era regit per una Comunitat de Germanes Ressorgiment de les tradicions Dominiques, que al mateix temps; feien Col·legi a les nenes de les famílies dels treballadors. A nivell de Parròquies i de Centres Culturals, la Constància d'una obra pictòrica Els dos mots "AMETLLA" i "MEROLA" servi­ tradició de "pastorets" va tenir un gran ressorgi­ ren a D. Mateu Serra per a batejar aquella primitiva i ment a partir del Nadal de la Pau del 1939. A l'Ametlla s'hi exhibeix, avui, el decorat més antic naixent Colònia industrial, que se'n digué L'AMET­ L'Ametlla de Merola, es beneficià, també, dé de Catalunya, conservat i restaurat, com si fos nou de LLA I3E MEROLA, en constant creixença i progrés l'ambient; incorpora les noies a l'Elenc i adapta trinca, al qual s'hi ha aplicat, actualment, la llum fins... avui, també amenaçada per la galopant crisi grans millores escèniques i de contingut. hipnòtica. Ès tracta d'una extraordinària boca d'in­ del tèxtil. La gran baixada, arreu de Catalunya, comença en fern corpòrea, pintada pel Mestre Corrons de Man­ créixer la "societat de consum"; primer, amb la moto resa, l'any 1902. Conserva el mateix estil de (fibuix i Cent anys de "Pastorets" i els sis-cents, després amb la televisió i la febre de retallat de boca, ulls, banyes i ales, i causa al públic el quilòmetres durant el cap de setmana. mateix impacte qüe en el dia de la rJ't' WBIIJÍW—»jfa^ El primer Nadal que ens consta que es represen­ L'Ametlla de Merola no va rebre l'impapte de tal ^/uitanta anys. I es va salvar del foc de debò, l'any taren "pastorets" és l'any 1878, en el Col·legi de les "decadència", ja que s'escaigué en els anys que sota 1936, refugiat enmig del fustam i de decorats vells, a Germanes Dominiques i per les alumnes de l'escola. el text de LA FLOR DE NADAL, els seus Pastorets les golfes del Teatre. L'any 1978, doncs, fou per l'Ametlla de Merola eren els més lloats i els més populars de Catalunya. I L'última representació de l'obra sacro-teatral, a l'any del Centenari; la Festa Major dels "Pastorets". la "santa vanitat" d'un poble per a conservar la fama, l'Ametlla, és la del diumenge, dia 31 de gener. Quan I se celebrà amb gran joia i amb esplèndit programa i Fèsforç i l'esperit incansable de la Direcció, van baixi el taló de l'escena final de "La Flor de Nadal" de festes. superar tota mena de dificultats. podem dir que es clou a Catalunya el cicle de Cent anys que pares, fills i néts, al mateix temps o representacions pastorívoles que, gràcies a Déu, en abundants pobles i ciutats, es commemora popular­ successivament, glossaven les festes de Nadal da­ Els amics dels "Pastorets" munt d'un' escenari, i molts aficionats també hi ment el Nadal, des del cim d'un escenari. celebraren els seus cinquanta, seixanta o més anys que per Nadal es vestien la túnica de "pastor de Un ftiUet editat amb motiu del Centenari dels Betlem". "pastorets" acredita la gran diversitat d'amics i Anna Maria

RAMON DE PENYAFORT La celebració (Darrer sojorn a Santa Caterina)

Mentre el mantell que us va seivir de bai'ca de Sant Ramon fa d'embolcall al lleu cruixit dels ossos, el pensament s'encreua amb la blàncúria d'un vol de naus que vol haver cinc illes. I feu vostre l'anhel dels mercedaris de Penyafort que plens de goig se'n van al captiven per deslliurar la fe que s'esllanguia engrillonada a l'ombra d'una tàvega. Un dels pares de Catalunya és La universalitat de la Bolonya sens dubte l'eminent jurista sant Ra­ on Forde dominic us va corprendre, mon de Penyafort. Com cada any desentumeix l'enyor del terrer vostre: s'ha celebrat la festa commemorati­ el de les feixes planas i curulles va a la catedral de Barcelona on de raïms sangonents i espigues gràvides reposen les seves despulles, organit­ que el verb humà de Déu transubstancia. zada pel "Grup d'amics i devots de Declinada la seu de TajTagona Sant Ramon de Penyafort". També que el Pontífex volia concedir-vos-, els advocats barcelonins,el recorda­ evoqueu decretats gregorianes ren amb una missa a l'església de la 0 judiqueu en lemes d'heretgia Concepció tot recordant els quaran- reclòs en la pobresa de la cella ta-vuü advocats morts durant l'any. on us aneu morint de mica en mica. Posteriorment s'imposà la medalla, 1 quan la santedat us afeixuga a trenta advocats, pels cinquanta amb el llast d'unes culpes inconcretes, anys dejcollegiats a Barcelona. Un us llim-eu, com un reu ple d'esperança, d'ells fou Ignasi de Gispert, que en a la Misericòrdia infinita. fou degà, i actualment regeix la Oleguer Huguet Conselleria de Justícia de la Gene­ Gravat de la mort de Sant Ramon de Penyafort de la Mestre en gai saber ralitat. famosa col.lecció del gra vador flamenc Haalbeck. wSSSé^ Setmana del 31 de gener al 6 de febrer del 1982 TELEVISIÓ pagina 31

19.02 POPEYE 19.45 REDACCIÓ OBERTA 14.25 MIRAMAR 19.25 LLETRES D'UN PAPA 19.15 REDACCIÓ òSt.^TA 20.00 EL CARRO DE ÍA FARSA 17.00 OPINIÓ 19.30 LA CUVE. (Presentació. DIUMENGE 31 19.45 MATT Y JENNY 20.35 ANIMALS EN ACCIÓ 17.30 VOSTE PREGUNTA Liargmetratge). 20.15 ESPORT PER A TOTS 21.05 BENNY HILL 22.00 REDACCIÓ OBERTA 20.30 CONSUM (LÀ BOSSA I LA 21.30 REDACCIÓ OBERTA CIRCUIT ESTATAL 22.05 LA CLAVE. (Col.loqui). PRIMERA CADENA VIDA) 21.35 RAMON I CAJAL 21.00 TELEDIARI 23.46 COMIAT 22.30 REDACCIÓ OBERTA 15.00 TELEDIARI CIRCUIT ESTATAL 21.35 GOL.. Y AL MUNDIAL 82 22.35 L^VIGIUADELNOSTRETEMPS 15.35 TEMPS DE SOBRETAUU 22.35 SIBERIADA (1.' PART). 23.45 COMIAT 16.05 LA PLANTACIÓ BEULAH 10.02 PARLEM 23.35 ULTIMAS NOTICIAS 10.25 SANTA MISSA 18.30 AVANÇAMENT INFORMATIU DISSABTE 11.20 GENT JOVE 18.35 LESTEL BLANC 12.10 MIRAR UN CUADRE DIMECRES 19.00 EL LIBRO GORDO DE PETETE 12.20 TEMPS I MARCA SEÉMM CADENA 19.02 DABADABADA 20.00 L'ART DE VIURE PRIMJERA CADENA 14.00 SPORT BILLY CIRCUIT CATALÀ 14.30 ESPORTIU 21.00 TELEDIARI PRIMERA CADENA 21.35 AQUESTA NIT CIRCUIT CATALÀ 15.00 NOTICIES 18.30 RETRAT DE DONA 22.35 HARTYHART 15.30 LA PAríTERA ROSA 19.00 MUSICA EN VIU CIRCUIT CATALÀ 23.35 ULTIMAS NOTICIAS 16.00 ESTIU BLAU 10.00 LA CUCAFERA 10.30 DIBUIXOS ANIMATS 17.00 DIBUIXOS ANIMATS CIRCUIT ESTATAL 14.00 TERENCI A LA FRESCA 17.30 ANEM A VEURE 14.25 MIRAMAR 10.45 GEOGRAFIA GENERAL 18.00 SESSIÓ DE TARDA: "Grandes 18.30 ESQUÍ 17.00 VÍDUA PERÒ NO GAIRE SEiONA CADENA CIRCUIT ESTATAL esperanzas". (1974) 19.45 REDACCIÓ OBERTA 17.30 CONTRAPUNT 20.00 AVANÇAMENT ESPORTIU 20.00 \J\ ABELLÓ MAYA CIRCUIT CATALÀ 10.00 ESQUÍ 20.05 DOCUMENTAL 20.30 "ALCORS" (Cultural obert). CIRCUIT ESTATAL 11.00 PISTA LIBRE 21.00 NOTICIES 21.30 REDACCIÓ OBERTA 18.30 XOCOLATA DESFETA 13.00 ESQUÍ 21.15 ELS LLIBRES 21.35 DIÀLEGS DE MATRIMONI: 15.00 TELEDIARI 19.15 JUSTA LA FUSTA 14.00 SEUS DEL MUNDIAL "Sara­ 22.15 ESPORTIU "Mare i filla". 15.3 TEMPS DE SOBRETAULA gossa". 23.45 COMIAT 22.05 ELS MEUS TERRORS FAVORITS CIRCUIT ESTATAL 14.30 REVISTA DE TOROS 24.00 COMIAT 15.35 TEMPS DE SOBRETAULA 15.00 NOTICIES 16.05 lA PLANTACIÓ BEULAH 19.45 REDACCIÓ OBERTA 15.30 FUTBOL EN ACCIÓ 18.30 AVANÇAMENT INFORMATIU 20.00 ELS NOIS DEL 47 A 16.00 PRIMERA SESSÍ: "Los aven­ 18.35 LESTEL BLANC 20.30 ZARABANDA CIRCUIT CATALÀ tureres de la noche". (1955) DIMARTS 18.50 EL LIBRO GORDO DE PETETE 21.30 REDACCIÓ OBERTA 18.55 MICKY I DONALD 21.35 CINE-CLUB: "Una trompeta le- 17.40 DIBUIXOS ANIMATS 14.00 MIRAMAR 19.20 LLETRES D'UN PAPA 17.55 ERA UNA VEGADA L'ESPAI 14.10 CU\R I CATALÀ jana". (1964) 19.35 DEIXEU-ME RESPIRAR 18.30 PATINATJE ARTÍSTIC 15.00 D'ACI I D'ALLS PRIMERA CADENA 23.45 COMIAT 20.05 DOCUMENTAL 19.30 BLA, BLA, BLA CIRCUIT CATALÀ 21.00 TELEDIARI ' 20.00 LES TRIBULACIONS DEL JUT­ CIRCUIT ESTATAL 21.35 SESIÓ DE NIT: "Muerte en GE FRANKLIN 14.00 PARUi,MENT Venècia". (1971) DIVENDRES 20.30 CHARLOT 15.30 LINCREIBLE HULK 14.25 MIRAMAR 23.45 ULTIMAS NOTICIAS 21,00 NOTICIES 16.20 LES AVENTURES DE SÚPER 17.00 EL CÜ\U DE Lft QÜESTIÓ 21.20 INFORME SETMANAL RATON 17.30 TEATRE PRIMERA CADENA 22.30 DISSABTE CINE: "Mi querida 17.00 LOU GRANt senorita". (1971) 18.00 MUSICAL EXPRESS SEGONA CADENA CIRCUIT ESTATAL CIRCUIT CATALÀ 00.05 ULTIMAS NOTICIAS 19.00 L^ PORTA DEL MISTERI 20.00 FUTBOL CIRCUIT CATALÀ 15.00 TELEDIARI 14.00 ART FLASH 21.00 PRODUCCIÓ ESPANYOLA 15.35 TEMPS DE SOBRETAULA 14.25 MIRAMAR 22.00 LU\RGMETRATGE: "Los Nue- 18.30 DIBUIXOS ANIMATS SEGONA CADENA 16.05 U\ PLfliNTACIÓ BEUL^H vos Centuriones" (1973) 18.45 GEOGRAFIA GENERAL 18.30 AVANÇAMENT INFORMATIU CIRCUIT ESTATAL 23.45 COMIAT 19.00 PENSADORS CATALANS CIRCUIT CATALÀ 18.35 LESTEL BU\NC 19.00 EL LIBRO GORDO DE PETETE 15.00 TELEDIARI CIRCUIT ESTATAL t4.00 MIRAMAR 19.02 FESTIVAL BUGS BUNNY 15.35 TEMPS DE SOBRETAUU 19.45 LLETRES D'UN PAPA 16.05 ALTRES COSES 14.10 EL CASTELL DELS TRES DILLUNS 18.30 ESOUI 20.00 UN MÓN PER A ELLS 17.40 UN MÓN FELIÇ? DRAGONS 19.45 REDACCIÓ OBERTA 20.30 VIURE CADA DIA 18.10 NOSALTRES 15.00 BARCELONA TVE 20.00 ROBINSON 21.00 TELEDIARI 19.00 AVANÇAMENT INFORMATIU "^RlflCRA CADENA 20.30 AMUNT I AVALL 21.35 300 MILIONS 19.03 VEUS SENSE VEU CIRCUIT ESTATAL 21.30 REDACCIÓ OBERTA 20.00 MUSICA MESTRE 22.40 DALU\S 21.35 PATINATJE ARTÍSTIC CIRCUIT CATALÀ 20.30 VAL MÉS PREVENIR 15.30 DIARI DE VIATJE AMB AN- 23.35 ULTIMAS NOTICIAS 22.35 REDACCIÓ OBERTA 21.00 TELEDIARI DRE MALRAUX 22.40 REALITZAT PER... 14.00 MIRAMA'R ESPORTIU 21.35 TEATRE: "Vidas en blanco", 16.25 SPÍDERMAN 23.45 COMIAT 14.25 MIRAMAR SEGONA CADENA de Andrés Ruiz. 16.50 CINE COMÍC 17.00 TOT I MÉS 23.35 OBJECTIU 17.00 RETRANSMISSIÓ ESPORTIVA 18.30 PREMIS INTERNACIONALS DE CIRCUIT CATALÀ 00.30 ULTIMAS NOTICIAS CIRCUIT ESTATAL DIJOUS TEATRE 19.00 POU ESPORTIU 18.30 DIBUIXOS ANIMATS 20.00 ESTRENES TV: "Els fugitius". 15.00 TELEDIARI 18.40 LA CUCAFERA SEGONA CADENA (1973) 15.35 TEMPS DE SOBRETAULA 19.15 OBRIR DEBAT PRIMERA CADENA 21.30 DOCUMENTAL 16.05 LA PLANTACIÓ BEUL^H CIRCUIT ESTATAL 22.55 TEATRE REAL Orquestra i 18.30 AVANÇAMENT INFORMATIU CIRCUIT ESTATAL CIRCUIT CATALÀ 18.35 LESTELBL^NC Cors de RTVE. 24.00 COMIAT 19.00 EL LIBRO GORDO DE PETETE 18.30 ESQUÍ 14.00 NYIGO-NYIGO 17.30 ESOUI

/I 2N PELEGRINATGE elorel A Roger de Llúria, 5 - Barcelona-10 - Tel. 301 08 87 butlleta de siibscripcLó ' CZESTOCHOWA Desitjo subscriur«*m / renovar la meva subscripció a: | EDICIÓ POPUUR A cura de: Jaume Sidera i Plana, -(Catalunya (si les circumstàncies Pere Franquesa i Burdó, Ramon ho permeten) Caralt i Roca. ^€risTiana Aquí teniu aquesta.edició po­ DATES: de n ai 17 nou pular del NOU TESTAMENT. Nom i cognoms I Popular péí preu assequible, d'agost de 1982 pel seu llenguatge senzill i viu, Tan bon punt tinguem la entenedor i correcta alliora i Adreça Població j' certesa de la seva possi­ perquè el poble ha estat sempre D.P bilitat us assabentarem de present en l'ànim del traductor i D Trameto les 2.000 ptes. per gir postal. | l'itinerari i condicioQS. dels col.laboradors. Popular sf, La INSCRIPCIÓ ment* però sense concessions ni re­ D Incloc un taló barrat per aquest import. és oberta - baixes en l'exigència del rigor D Prego al Banc / Caixa I científic. Agència | Característiques: Tamany de butxaca. 36 pàgs. d'índex temàtic, Organització tècnica: 32 pàgs. de vocabulari bíblic, 32 pàgs. d'il.lustracions color. Total: que se serveixi domiciliar aquest pagament anual, fins a VIATGES COSMOS 768 pàgs. nova ordre, en la meva llibreta / compte n." V Lloc Data Per a informació: DICCIONARIO BIDLICO MANUAL "CATALUNYA CRISTIANA" H. Obermayer, G. Zieler, K. Speidel, F. Vogt. Signatura c/ València, 244, 2on. És el primer diccionari bíblic manual publicat en castellà, extraor­ dinàriament dens i ric de contingut. Rlgurosament científic en les Remetre aquesta butlleta a Tots els matins de 9 a 14 h. catequesi bíblica seriosa. (Sta. Sílvia). Tels. 215 27 368 pàgs. 300 ptes. I CATALUNYA CRISTIANA, c/. de València, n.» 244. | 1 Barcelona-7 | 39; 215 27 84; 215 28 05. Editorial Claret / rIsTlana

•STÍANA", fjr a «dieèrar eí IH f«rrad« Ji

éiseí±;.i^^^

La Porta dels Mograbins. La Porta Nova. La Porta Daurada. L.

DATES: Del 9 al 20 de juny, del 1982. La direcció tècnica és a cura de la companyia internacional SW/SSA/R, i de • l'Agència ABRATOURS de Palestina. El preu de 95.000 ptes.; d'acord amb les tarifes vigents dels diversos serv.eis, comprèn. — VIATGE EN AVIÓ, d'anada i tornada, de la Companyia Swissair, amb escala a Zurich, a l'anada, que ens permetrà passar-hi una nit, visitar el barri monumental i contemplar el llac. —PENSIÓ COMPLETA en hotels de tres estrelles; una nit a Zurich, una a Tel Aviv, dos dies a Natzaret i sis a Jerusalem. —AUTOCAR DE LUXE, durant tota la ruta per Terra Santa.

—GUIA OFICIAL, de parla espanyola. —PREU D'ENTRADA a tots els llocs que visitarem. La Porta de Damasc, o de la Columna. —L'ITINERARI comprèn les tres regions de la Palestina dels temps de Jesús: La Porta de Herodes, o de la Vigilància. Galilea, Samaria i Judea. Visitarem: Cesarea marítima (zona romana i zona creuada), santuari del Carmel a Haifa, St. Joan d'Acre, Cafarnaüm, Benaurances, Tabgha, Corozaín, Natzaret, Primat de Pere, Tiberíades, Mont Tabor, riu Jordà, Sebastià, Nablus, pou de la Samaritana, Abugoix, Jerusalem. — Des de Jerusalem, sortides a: Betlem, Betània, Betfagé, Hebron, Heròdium, Ein Karem, Jericó, Mar morta, Qumram, Ein Guedi i.Masada. —A Jerusalem: sant Sepulcre, sant Cenacle, Hort de Getsemaní, Via crucis, Litóstrotos, església dç les Nacions, Mesquites d'Omar i de l'Acsa, etc. Creiem que els cristians no podem anar a Terra Santa simplement a "fer turisme". Per això, la pregària comunitària, la lectura puntual de l'Evangeli, la celebració de l'Eucaristia i la presència del mossèn ens ajudaran a fer-ne un veritable pelegrinatge. lA INSCRIPCIÓ ÉS OBERTA, per a informació: "CATALUNYA CRISTIANA", C/. València, 244, 2on., Barcelona-?; tots els matins de 9 a 14h. (Sta. Silvia), tels. 215 27 39; 215 27 84; 215 28 05. PLACES LIMITADES. "CATALUNYA CRISTIANA" es reserva el dret d'admissió. La Porta de Getsemaní, La Porta de Jafa o de Hebron.

.Concurs-Sorteig,

Publiquem novament e) resultat del sorteig que s'efectuà, entre tots els subscriptors, i 5è Premi, Dues Places gratuïtes per a tots els Viatges Culturals de l'any 1982. concursants que encertaren el mot-clau "Glòria a Déu", el dia 22 de desembre, a les 14 l·iores, i en Sr. Montserrat Aranzan i Armengol, de Terrassa. presència del M. litre. Sr. Notari l\1anuel Ocaíía, del Col.legi Notarial de Barcelona, i del Sr. Jaume Castelló, Gerent d'Edicions Terra Nostra S.A. ler. Premi, VIATGE A TERRA SANTA, per a dues persones, amb el pelegrinatge organitzat per "CATALUNYA CRISTIANA", 10 Premis de Consolación, Dues Places a un dels Viatges Culturals, Sr. Samuel Palacios Roqueta, de Barcelona. Sr. Josep Solé i Martí, de Sabadell. Sr. Jordi Cruellas i Altimira. de Barcelona. 2on. Premi, VIATGE A CZESTOCHOWA, per a dues persones. Sr. Xavier Badiella i Noguera, de Terrassa. Sr. Ramon Masip i Buxó, de Badalona. Sr. Francesc Teixiner i Carrera, de Barcelona. Sra. Empar Portet, Vda. Muntanà, de Barcelona. Ser. Premi. ENCICLOPÈDIA CATALANA, Institut Catòlit d'Estudis Socials, de Barcelona. Sr. Joaquim Fortino i Viadé, de Barcelona. Sra. Maria Calves, de Ripoll. Germanes Clarisses, de Torroella de Montgrí. 4.art Premi, Ràdio-Cassette. Sr. Antoni López i Tresserra, de Barcelona. Sr. Francesc Vilanova I Baidijou, de Barcelona. Sr. Joan Mateu i Clarissó, de Sudanell. r