Passatge delRellotge3,08002Barcelona www.noushoritzons.cat

NOUS HORITZONS 216 | 2017 CATALUNYA, ESPANYA, EUROPA: UN DEBAT EN TEMPS DE CANVI 216 Autonomia i Constitució i Autonomia CLÀSSIC EN TEMPSDECANVI UN DEBAT ESPANYA, EUROPA: CATALUNYA, Botella | Catalunya-Espanya nació? Estats seus els i UE la per representada ben està avui, cia, alanisme: del gradualisme a l'autodeterminació Joan Ridao | El pes de les infraestructures i els eixos territorials a Espanya? Pérez Oliva i Guillem Martínez | Martínez Guillem i Oliva Pérez Perspectives sobre l'independentisme Xulio Ferreiro | Marc Carrillo | Principi antròpic i qüestió territorial FINESTRA OBERTAFINESTRA qüestió la és no L'autodeterminació La crisi econòmica, Espanya i Catalunya Rafael Ribó | Ribó Rafael Astrid Barrio | El rebrot del nacionalisme espanyol Guanyar l'autogovern, superar el nacionalisme el superar l'autogovern, Guanyar DIAGNÒSTIC Josep Vicent Boira | EXPERIÈNCIES Sergio Campo | Javier Pacheco |Pacheco Javier La nostàlgia del diàleg Andrew Dowling | És possible encara un Estat confederal ENTREVISTA El marc constitucional de l'encaix de constitucional marc El Miquel CaminalMiquel | El canvi de rasant del cat- Jordi Amat | Conversa amb Javier Muñoz Soro | RECURSOS La democrà- Milagros Milagros Joan

Presentació

La revista que els lectors i les lectores teniu a les vostres mans és un treball que s’ha començat a pensar fa temps i que s’ha realitzat durant uns mesos molt convulsos de la política catalana i espa- nyola. Sense saber exactament com s’haurien desenvolupat els últims fets, qui es va encarregar de posar-la en marxa era conscient que els escenaris serien canviants, contradictoris, en part fins i tot dramàtics. Però justament per això es va apostar per una mirada més llarga, no tan lligada a la reali- tat del dia a dia, més de fons, amb la consciència que passés allò que passés (i com passés), aquesta revista volia ser una contribució per a una reflexió més pausada, amb capacitat de mirar al com s’ha arribat a la situació en la que ens trobem, amb la voluntat de ser rigorosos i oberts en analitzar els elements que la defineixen i també d’apuntar algunes línies en torn a com aquesta pot evolucionar en el futur. Per fer-ho s’ha prioritzat obrir al màxim el ventall de les contribucions, tant pel que fa al seu caràcter temàtic com per la procedència disciplinar o professional de tothom qui ha accedit a participar en aquest número. Es rescata un text clàssic d’en Rafael Ribó sobre Autonomia i Constitució que dibuixa en certa manera els antecedents. Una amplia secció de Diagnòstic es deté en analitzar aspectes que semblen especialment significatius: Joan Botella escriu sobre les alternatives federals, Astrid Barrio sobre l'evo- lució de l'independentisme, i Javier Muñoz Soro sobre el rebrot del nacionalisme espanyol, mentre que Josep Vicent Boira fa una aproximació al tema de les infraestructures –i, per tant, de l’espai–, com a element obligat de construcció de realitats polítiques, i Jordi Amat reflexiona en torn al diàleg –o a la seva absència– en les relacions entre Catalunya i Espanya en l'àmbit de la cultura. Per altra banda, també en la secció de Diagnòstic s’inclou una contribució de J.C. Gallego sobre la democràcia substancial i fins a quin punt aquesta està garantida en la UE i en els Estats nació; Marc Carrillo avança propostes de reso- lució del conflicte des del dret constitucional, Andrew Dowling incorpora l’anàlisi de l'impacte de la crisi econòmica en el creixement del moviment independentista i Joan Ridao reflexiona en torn al pas del Dret a Decidir al Dret d’Autodeterminació. Completen el número dues mirades que projecten l’experiència de la situació catalana des de Galícia, a càrrec de Xúlio Ferreiro, i des d'Euskadi, a càrrec de Sergio Campo. I finalment, dues veus més lligades a l'actualitat i alhora a l’anàlisi política de profunditat, amb una entre- vista conjunta a Guillem Martínez i Milagros Pérez Oliva. Un número divers, que compta amb col·laboradors de prestigi i amb una mirada que permeti anar una mica més enllà de les urgències polítiques del moment. I que paradoxalment acabarà publicat en el moment de màxima urgència política per antonomàsia: a les portes d’unes eleccions. Igualment esperem que encara que es doni aquesta circumstància, aquest número de la revista pugui complir modestament l'objectiu amb el qual va ser pensat: proporcionar a tothom i des dels més diversos punts de vista material per reflexionar i avançar.

Marc Parés Director de la revista Nous Horitzons Paola Lo Cascio Coordinadora del número Nous Horitzons s'impreix a Cevagraf, S.C.C.L., cooperativa compromesa amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient, reconeguda pel Gremi d'Arts Gràfiques de Catalunya amb el certificat de Bones Pràctiques Ambientals. Realitzada en paper d'origen ecològic i renovable, de plantacions forestals gestionades de forma respectuosa amb el medi ambient.

Consell de redacció: Disseny original: Marc Andreu, Jaume Bosch, Dolors El espacio Comas d'Argemir, Sandra Cruz, Els continguts escrits d’aquesta Marc Parés, Bet Font, Ricard Gomà, Disseny i maquetació: Àngels Manent publicació, mentre no s’expressi Gemma Lienas, Marc Rius, Ghassan el contrari, estan subjectes a Saliba, Jordi Vaquer Correccions i traduccions: una llicència Reconeixement- Director: Àngels Manent NoComercial-CompartirIgual Marc Parés Imatges: 3.0 de Creative Commons. Se’n Fons PSUC i ICV, Pixabay permet la reproducció, distribució Coordinadora del número: i comunicació pública sempre que Paola Lo Cascio Dispòsit legal: B-37.808/77 se’n citi l’autoria i la titularitat dels ISSN: 0213-1366 drets (autor o autora i revista Nous Correu electrònic: NH és membre de l'APPEC [email protected] Horitzons) i no se’n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta Administració: obra per generar una nova obra de- Ptge. del Rellotge, 3 rivada, heu de distribuir-la amb una 08002 Barcelona llicència igual a la que regula l’obra Tel. 93 301 06 12 original. La llicència completa es Edita: pot consultar a: Fundació Nous Horitzons http://creativecommons.org/ licenses/ by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca Sumari

CLÀSSIC Autonomia i Constitució | Rafael Ribó 8 DIAGNÒSTIC Guanyar l'autogovern, superar el nacionalisme | Joan Botella 18 Perspectives sobre l'independentisme | Astrid Barrio 24 El rebrot del nacionalisme espanyol | Javier Muñoz Soro 30 El pes de les infraestructures i els eixos territorials | Josep Vicent Boira 36 La nostàlgia del diàleg | Jordi Amat 40 La democràcia, avui, està ben representada per la UE i els seus Estats nació? | Javier Pacheco 44 El marc constitucional de l'encaix Catalunya-Espanya | Marc Carrillo 48 La crisi econòmica, Espanya i Catalunya | Andrew Dowling 54 El canvi de rasant del catalanisme: del gradualisme a l'autodeterminació | Joan Ridao 57

EXPERIÈNCIES És possible encara un Estat confederal a Espanya? | Xulio Ferreiro 66 Principi antròpic i qüestió territorial | Sergio Campo 70 ENTREVISTA Conversa amb Milagros Pérez Oliva i Guillem Martínez | Paola Lo Cascio 78 FINESTRA OBERTA

L'autodeterminació no és la qüestió | Miquel Caminal 86 RECURSOS 92

cLÀssi c c c c Rafael Ribó. President d'ICV entre els anys 1987 i 2000. Síndic de Greuges des de 2004.

autonomia i constitució (NOUS HORITZONS núm. 36, 1977).

C8 Un dels problemes més importants que està plan- Conceptes C9 tejat a la tasca constituent a l'Estat espanyol és el En el seu títol preliminar, la Constitució ha de de les autonomies, o sigui com la Constitució ha tenir una declaració sobre l'existència de nacio- de recollir l'aspiració de les nacionalitats i regions nalitats i regions a l'Estat espanyol. Per primera de l'Estat espanyol a l'autogovern. Els resultats vegada els constituents han d'expressar el que electorals del passat 15 de juny, a Catalunya sobre- és un fet públic i històric, com és la caracteritza- tot, indiquen una clara voluntat d'un poble que vol ció de les diverses col·lectivitats que existeixen | 2017

216 governar-se, culminant aquests resultats 40 anys avui a l'Estat espanyol. El mot "nacionalitat",

de lluita per la recuperació d'unes institucions que fins ara ha estat un mot prohibit i perseguit, NS ZO d'autogovern. El problema té un abast general a tot que ha estat substituït d'una manera púdica dar-

HO RIT l'Estat, en primer lloc perquè és impossible pensar rerament pel mot "regions", com veiem en el US en l'autogovern de Catalunya si no hi ha democrà- "Ministerio para las Regiones", ha d'aparèixer N O cia a l'Estat espanyol, i en segon lloc perquè el que amb totes les seves lletres expressant aquesta cal és desmuntar l'aparell de l'Estat centralista i realitat tan viva de pobles com el basc, el català autoritari que impedeix, i que ha impedit, el lliure i el gallec. Així doncs, en el títol preliminar de desenvolupament dels drets individuals de tots els la Constitució caldrà fonamentar l'Estat espanyol seus ciutadans i els drets col·lectius de les seves en les seves nacionalitats i regions, a les quals, ja nacionalitats i regions. Per enfocar doncs, correc- des d'aquest títol preliminar, s'ha de reconèixer tament el tema de les autonomies a la Constitu- la possibilitat d’organitzar-se en el règim d'auto- ció cal, en primer lloc, plantejar el problema de la govern més ampli. a la constitucional. En segon lloc, seria posar a pel que té de menyspreu polític i constitucional democratització de l'estructura de l'Estat espanyol. El reconeixement d'aquestes nacionalitats l'expectativa d'una voluntat de govern la solució de les aspiracions d'aquests pobles. Igualment, En el programa del nostre partit es parla i regions ve reforçat per la garantia constitucio- d'un problema tan important per la constitucio- caldrà que hi hagi una coherència en tot el redac- d'un Estat federal, de la necessitat d'un pacte nal que se'ls dona per obtenir uns poders polí- nalització democràtica de l'Estat espanyol. Si bé tat de la Constitució respecte a aquesta termino- lliure, sense coaccions entre les nacionalitats i tics. La Constitució ha de ser garantia i al mateix al títol preliminar s'ha de parlar de les naciona- logia enunciada al principi. També és cert que en les regions de l'Estat espanyol, que cedeixi a una temps el desenvolupament del marc on s'ins- litats i regions i s'hi ha de reconèixer aquest dret el primer capítol de la Constitució, quan es parli estructura per sobre d'elles, l'Estat federal, una criguin aquests poders polítics d'autogovern. com a garantia constitucional, cal que hi hagi dels signes d'identitat de l'Estat espanyol, cal- sèrie de competències. Nosaltres creiem que l'Es- La Constitució és la llei suprema que garanteix un títol concret on es parli de les autonomies, drà que hi hagi una definició sobre les llengües, tat federal és la solució més correcta al problema els drets individuals, i també ha de garantir els un títol sobre les nacionalitats i regions i el seu garantint constitucionalment, ja des d'ara, l'ofi- de la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, però drets col·lectius. No s'ha d'esperar que s'elabori dret a l'autonomia. Tot un apartat de la Constitu- cialitat de cada una de les llengües de les naci- que avui el camí cap a l'Estat federal s'inicia amb una llei especial per a les "regions" on s'estipu- ció. A d'altres apartats de la Constitució es farà onalitats. Però el més important, el que anem les autonomies per les nacionalitats i regions. Per lin els requisits per a tenir una autonomia, sinó referència a problemes que toquen directament a tractar en aquest article, són els punts bàsics això parlem de l'Estat federal com a punt d'arri- que és a la mateixa Constitució on, amb caràcter l'autogovern de les nacionalitats. Un primer pro- de títol concret sobre les autonomies. En aquest bada, i de les autonomies com a punt de sortida; general, ampli i tot facilitant al màxim les pos- blema és la definició de la comunitat espanyola. títol s'ha de preveure l'elaboració dels estatuts, és el punt de sortida d'un procés llarg, complex, sibilitats del seu desenvolupament, es trobi el Si parlem de les nacionalitats i regions caldria la definició de les regions i nacionalitats, els heterogeni, procés que s'expressa de forma desi- capítol concret de les autonomies a través del evitar el terme "Nación española", perquè entra- poders que se'ls transferirà, les institucions gual a les diverses zones de l'Estat espanyol, com qual cada nacionalitat i regió podrà elaborar el ria en contradicció amb el de "nacionalitat". Així d'autogovern, les hisendes, les possibles refor- veurem tot seguit en l'anàlisi de les diverses pro- seu estatut. Una "Ley especial para las regiones" mateix, caldria evitar l'ús del mot "regió" en la mes i canvis als textos dels estatuts i, per últim, postes autonòmiques i de la seva aplicació a una o significaria, en primer lloc, rebaixar la categoria seva concepció política. El mot "regió" per des- les relacions d'aquests poders autonòmics amb altra nacionalitat. de les autonomies, donar-los categoria inferior personalitzar les nacionalitats és inacceptable, el poder central. Nosaltres creiem que l'Estat federal és la solució més correcta al problema de la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, però que avui el camí cap a l'Estat federal s'inicia amb les autonomies per les nacionalitats i regions. Per això parlem de l'Estat federal com a punt d'arribada, i de les autonomies com a punt de sortida. ”

C10 Inici del procés autonòmic electoral de cadascuna d'elles, ho demanessin, Un segon problema se'ns presenta amb la pos- 3) Per això, sembla que un tercer camí C11 En primer lloc, cal considerar el problema de s'iniciés així el procés autonòmic, el procés per sibilitat d'existència de règims transitoris. La sigui el més idoni a l'Estat espanyol. L'Estatut l'establiment de les autonomies. Sobre quines l'elaboració d'un estatut. El més lògic és que, Generalitat Provisional de Catalunya, posem pel (aquesta és la fórmula italiana) aniria a les Corts bases territorials definirem les nacionalitats i una vegada reconegut el dret a l'estatut d'aquest cas, haurà d'ésser agent impulsor també de l'au- per a ésser aprovat o rebutjat en bloc amb una les regions de l'Estat espanyol. Quines són les àmbit concret que ho ha demanat, es convoques- tonomia. La Constitució, doncs, a les seves nor- votació del Congrés de Diputats. El Congrés de unitats que podran gaudir d'autonomia. D'una sin eleccions a una Assemblea Autonòmica Pro- mes transitòries, ha de preveure que, en aquelles Diputats seria l'encarregat de vetllar per la cons- manera simplista i ràpida, es podria triar la solu- visional. El poble legitimaria uns representants zones on ja existeixin organismes d'autogovern, titucionalitat de l'Estatut, però sense poder-hi fer | 2017

216 ció italiana, o sigui que la Constitució definís ja amb un objectiu concret i sobre un abast terri- siguin aquests els que, sota control parlamenta- cap esmena. Només s'hauria de pronunciar des-

en una llista les regions i nacionalitats que con- torial determinat a fi que aquests representants ri i sota el principi democràtic, iniciïn la feina prés d'un debat polític sobre si el text elaborat NS ZO figuren avui l'Estat espanyol. Però això comporta poguessin iniciar l'elaboració d'un text d'estatut d'elaboració de l'estatut que als altres indrets en aquella entitat autonòmica concreta respecta

HO RIT dues dificultats: a) definir què és nacionalitat i d'autonomia. Aquesta Assemblea s'encarregaria s'encarregarà a les Assemblees Autonòmiques o no la Constitució. Si la respecta, la Cambra US què és regió, quina comunitat és una nacionali- no solament d'elaborar el text, sinó de portar-lo a Provisionals. només fa que ratificar-lo amb una votació, i així N O tat i quina és una regió seria entrar en un mare- votació davant de tot el poble d'aquell àmbit con- el promulga com una llei orgànica o llei constitu- màgnum de límits territorials i privilegis polí- cret, o sigui de buscar la seva reafirmació, o ple- Aprovació dels Estatuts cional de l'Estat. Si no la respecta, la Cambra, tot tics que poc ajudarien a un debat democràtic i a biscit democràtic. L'estatut així definit i elaborat L'Estatut, doncs, pel fet d'ésser un text consti- argumentant en quins punts la llei és anticons- l'avenç en un tema tan polèmic com és el de les cal que sigui constitucional, que tingui en comp- tucional, ha de ser aprovat i promulgat a nivell titucional, el retorna per a la seva rectificació a autonomies; b) però també definir unes zones te el marc que se li ha imposat des de la Consti- d'Estat. Aquí hi haurien tres camins a seguir, un l'Assemblea Autonòmica Provisional. concretes, uns territoris o uns àmbits territorials tució, que no atempti contra cap dels principis dels quals s'imposa per raons polítiques i de tèc- Aquest seria el procés per iniciar les Auto- sobre els quals pot haver-hi poders autonòmics, constitucionals, tot respectant sempre la Consti- nica constitucional. nomies i per aprovar els textos corresponents. és encetar un debat polític inacabable en zones tució com a llei suprema. Així pot passar per un 1) Ens podríem acollir, en primer lloc, Evidentment, ha de quedar molt clara una volun- conflictives (Cantàbria, Navarra respecte Euskal darrer sedàs la seva aprovació a nivell d'Estat i la al camí existent quan la 2a República: l'Estatut tat decidida per part de l'Estat d'aconseguir una Herria, la Rioja, la Manxa, la mateixa existència seva promulgació com a llei constitucional o llei entraria a les Corts per a ser discutit i reelaborat autonomització completa de totes les nacionali- de Madrid, etc.), qüestions que endarreririen el orgànica, la millor garantia per les aspiracions en una comissió concreta. Es discutiria article per tats i regions. Deia al principi que el problema debat constitucional i al mateix temps potser autonòmiques. article i s'aprovaria finalment després de les cor- no és solament el de les aspiracions d'uns pobles farien esclatar de manera artificial una polèmica Abans d'entrar en el tema de l'aprovació responents esmenes. Aquest camí seria inaccep- concrets, sinó la democratització d'un Estat auto- allunyada dels moviments polítics de reivindica- de l'Estatut, hem d'analitzar alguns problemes table, perquè en certa forma les Corts podrien dis- ritari i fortament centralitzat. Per això caldrà ció. És per això que la solució italiana, tan idònia secundaris d'aquesta primera fase autonòmica. torsionar el contingut autonòmic que cada poble que la Constitució prevegi que el Congrés de sobre el paper, no és aplicable a l'Estat espanyol, Hi ha zones territorials que no s'escauen exac- s'hauria donat a través dels seus representants. Diputats se senti dipositari de la voluntat auto- i caldria començar el procés autonòmic des de tament dins d’una província, o que van a cavall 2) Un camí, a l'altre extrem, seria el de nomista, perquè en aquelles zones on no s'en- la base. La Constitució ha de garantir l'inici del de diverses províncies, i que serien susceptibles promulgar directament el text de l'estatut apro- tengui aquest procés d'una manera política des procés autonòmic a través de l'existència d'uns de constituir-se també en entitats autonòmiques; vat per l'assemblea autonòmica i votat pel poble de la base per part dels seus representants, el moviments polítics reals, tot constitucionalitzant caldrà, doncs, que la Constitució prevegi la pos- en la mesura que no fos anticonstitucional, en la Congrés pugui després dels seus corresponents els que existeixen al carrer. Que des dels munici- sibilitat que un conjunt de municipis amb un mesura que el Tribunal de Garanties no el decla- debats polítics, impulsar la creació d'organismes pis, des de la participació d'uns percentatges del mínim d'habitants també iniciï aquest procés rés en contradicció amb la Constitució. Aquest autonòmics. El Congrés pot consultar, en els res- cens electoral de cada una de les nacionalitats o i, sobretot, caldrà preveure la possibilitat que camí, que sembla el més àgil, té el greu incon- pectius ajuntaments, les forces polítiques, però regions existents avui es pogués iniciar el procés un municipi o conjunt de municipis, previ pro- venient que l'estatut queda com una llei regional haurà de ser qui vetlli i garanteixi el progressiu autonòmic. Que quan dos terços, per exemple, nunciament polític, referèndum i aprovació per indefensa davant de les possibilitats d'ingerència avenç del règim autonòmic. Així es combinaria d'una província o d'un conjunt de províncies part de les entitats autonòmiques implicades, i del Parlament de l'Estat en qualsevol dels seus el reconeixement polític d'uns moviments nacio- limítrofes que representessin dos terços del cens de les Corts, puguin canviar d'àmbit autonòmic. apartats. nalistes i regionalistes avui existents i amb força El Congrés haurà de ser qui vetlli i garanteixi el progressiu avenç del règim autonòmic. Així es combinaria el reconeixement polític d'uns moviments nacionalistes i regionalistes avui existents i amb força al carrer amb la necessitat general que a l'Estat espanyol s'arribi a la plena constitucionalització i organització sota el principi autonòmic.”

C12 al carrer amb la necessitat general, sense privile- d'un Consell de Govern i d'un President de l'en- sobre aquestes matèries. Són matèries suscepti- nòmiques tinguin un control complet sobre les C13 gis, que a l'Estat espanyol s'arribi a la plena cons- titat autonòmica. Seria l'esquema més simple i bles de ser acollides en aquest apartat de compe- forces d'ordre públic en el seu territori), l'en- titucionalització i organització sota el principi més fàcil de desenvolupar, però a partir del qual tències compartides: la planificació econòmica, senyament (que hauria d'estar en mans de les autonòmic. cada entitat autonòmica elaborarà en concret els l'ordenació financera i fiscal, la regulació de les entitats autonòmiques en tots els seus apartats, lligams entre aquestes institucions. condicions mínimes per a l'exercici dels drets de excepte pel que fa a la titulació i habilitació pro- Institucions la persona, la política d'ocupació i formació labo- fessional), el control sobre els mitjans de comu- Dit això, caldria veure com un segon apartat Competències ral i lluita contra l'atur, la titulació professional nicació, especialment la TV, i per últim, els pro- | 2017

216 quin tipus de règim autonòmic es va a establir. Aquestes institucions tindran uns poders segons i l'habilitació per exercir aquelles professions i blemes derivats dels impostos, de la hisenda i de

La solució italiana que alguns han propugnat per la Constitució i l'elaboració de l'Estatut. En un el control sobre els mitjans de comunicació i la les cotitzacions de la Seguretat Social en la mesu- NS ZO respectar l'existència de nacionalitats i regions és règim d'autonomies, la Constitució ha de pre- regulació dels espectacles. ra que afectin el desenvolupament legislatiu i

HO RIT rebutjable per les mateixes raons per les quals veure quines són les competències reservades a b) Serien matèries que l'Estat legisla- executiu de serveis públics i prestacions socials. US abans rebutjàvem la separació constitucional l'Estat, quines són les competències que es com- ria d'una forma completa, no només les lleis N O entre nacionalitats i regions. No pot haver-hi uns partiran entre l'Estat i els poders autonòmics, i marc, i les entitats autonòmiques executarien, Hisenda estatuts especials i uns estatuts ordinaris, reco- quines són les competències reservades exclu- les següents: transports i comunicacions, obres És aquest, el tema de la hisenda, un tema impor- neguts així per la Constitució, perquè no hi pot sivament al poder autonòmic. Aquí cal també hidràuliques d'interès general, política d'energia tantíssim, que mereixeria un llarg i extens article haver, ni és fàcil de realitzar, la divisió de les naci- definir uns criteris generals abans d'enumerar general, sanitat exterior, propietat intel·lectual i sobre el tractament constitucional de les autono- onalitats i regions adjudicant més poders a les aquelles competències. industrial, la legislació penal, mercantil i proces- mies. Jo em limitaré a citar els tres o quatre prin- unes que a les altres. És la mateixa praxi política La Constitució hauria d'emmarcar els sal, i registre civil. cipis fonamentals que han de definir la hisenda i la dinàmica d'aquestes col·lectivitats allò que mínims que ha de tenir l'Estat a les seves mans Per últim, serien competències pròpies de autonòmica. Nosaltres estem per la combinació conduirà a uns estatuts més o menys amplis, i els màxims que poden tenir les entitats auto- les entitats autonòmiques sobre les quals podri- de la unitat fiscal amb la sobirania fiscal de les sempre amb la garantia constitucional que no hi nòmiques. L'Estatut serà més o menys ampli en legislar i executar en plena autonomia: l'or- entitats autonòmiques. Ha d'haver-hi una uni- hagi cap privilegi, que hi hagi les mateixes possi- segons la voluntat de cada un dels pobles, a l'ho- denació dels seus organismes, de les seves insti- tat a l'Estat espanyol, una unitat impositiva, un bilitats per a tothom. ra d'elaborar-lo, per a acollir-se a més o menys tucions, l'organització de les entitats territorials, mateix tipus d'imposició, fixat per l'Estat. Però La Constitució ha d'obligar que aquests competències d'aquelles que la Constitució en especial dels municipis, l'ordenació del sector s'ha de concedir a les entitats autonòmiques la estatuts siguin evidentment democràtics, que les reservarà a les entitats autonòmiques. públic de la regió autònoma, l'ordre públic inte- pleníssima sobirania de recaptació, gestió i liqui- institucions que contemplin siguin institucions Són competències irrenunciables de l'Es- rior, el dret civil i hipotecari, la sanitat pública i dació dels impostos. Pensem, a Catalunya, en emanades de la sobirania popular amb ple con- tat les relacions i representacions internacionals, la política d'higiene, el turisme, els esports i el l'eficiència i racionalitat que podríem introduir trol dels representants elegits. Al mateix temps, l'exèrcit i la defensa, el dret a la nacionalitat, les lleure, l'urbanisme i el medi ambient i la política en el sistema fiscal si fóssim nosaltres, a través de la Constitució ha de garantir que, més enllà finances de l'Estat, la immigració i l'emigració, el territorial en general, els transports i les obres les institucions democràtiques, qui controléssim d'aquest condicionament democràtic (el qual es règim aranzelari i de duanes. Serien competèn- publiques en el seu àmbit, la defensa i la gestió tots els pagaments a la hisenda. Aquesta hisenda pot emfatitzar en les institucions parlamentàries cies compartides aquelles en què l'Estat legislés i dels recursos naturals, la política de l'ordenació ha d'ésser per a les entitats autonòmiques sufi- com a dipositàries de la voluntat del poble), s'ha la Generalitat executés. de les institucions d'estalvi, i l'ordenació de les cient per als seus serveis, principi que sembla de permetre a cada entitat autonòmica la més Un segon apartat pot servir per definir les pensions i subsidis de la Seguretat Social i el racional i que no ha estat sempre respectat, i que absoluta capacitat i llibertat d'autoorganització; competències compartides segons dos principis: règim de mutualitats i cooperatives. Val a asse- quan la República va ser realment infravalorat, correspon a cada entitat autonòmica, sota el a) Aquelles en què l'Estat hauria de legis- nyalar que aquí hi ha dues o tres competències posant molts obstacles i entrebancs a la lliure principi democràtic, la definició de les seves ins- lar les lleis marc i les entitats autonòmiques de difícil emplaçament i que provocaran fortes actuació de la Generalitat de Catalunya. Però al titucions, de les relacions entre les mateixes, dels podrien legislar les normatives concretes per polèmiques en la tasca constituent. mateix temps ha de ser una hisenda que expressi diversos controls democràtics. Es pot recomanar aplicar aquelles lleis marc per desenvolupar-les i Les més polèmiques són, sens dubte, la màxima solidaritat entre les entitats autonòmi- l'existència d'una Assemblea o un Parlament, al seu torn també s'encarreguessin d'executar-les ordre públic (la necessitat que les entitats auto- ques, entre les nacionalitats més desenvolupades C14 i les regions més subdesenvolupades de l'Estat Semblaria, doncs, que per una primera aquesta segona Cambra. L'elecció s'hauria de Conclusió C15 espanyol. Per això, proposem la creació d'una fase l'existència d'una Cambra de compensació basar en les circumscripcions provincials, men- En resum, és amb aquesta perspectiva d'uns Cambra de compensació on es vagin a regular pel que fa a la hisenda i un Tribunal de Garanties tre no hi haguessin entitats autonòmiques. Les estatuts elaborats des de la base, respectant els aquests desequilibris d'inversions i es pugui constitucional pel que fa als conflictes entre les circumscripcions provincials serien un mal fenòmens polítics existents, la diversitat de cons- expressar la solidaritat amb uns transvasaments entitats autonòmiques o entre aquestes i el poder menor respecte a l'altra possibilitat, que seria la ciències col·lectives i la diversitat d'aplicació de capitals entre les entitats autonòmiques. estatal podria solucionar el problema d'uns orga- de basar-se en les regions històriques tan discu- d'un marc genèric per a tots sense privilegis, que En principi, les hisendes autonòmiques nismes de regulació. Però que a mesura que tides en moltes zones de l'Estat espanyol. podrem avançar des d'un Estat espanyol forta- | 2017

216 s'haurien de nodrir d'uns determinats impos- s'avancés en el procés autonòmic i que quan ment centralitzat i autoritari, passant per unes

tos reservats exclusivament per a elles i d'uns aquest fos culminat, el Senat seria el primer pas Reforma i suspensió Autonomies progressives, cap al pacte lliure i NS ZO impostos que serien compartits entre l'Estat i les ja federalitzant. La convocatòria a eleccions d'un Queda, per últim, un gran bloc de temes que la federal de l'Estat espanyol. Caldria dir en aques-

HO RIT entitats autonòmiques. Una vegada feta aquesta Senat significaria la representació ponderada de Constitució hauria de tractar respecte a les Auto- ta darrera instància que és possible que diverses US separació, l'entitat autonòmica gaudiria d'uns les nacionalitats i regions i expressaria aquesta nomies, que són el de la reforma dels estatuts, el entitats de col·lectivitats poguessin desfer els N O percentatges suficients per a les seves despeses, dimensió de l'estructura de l'Estat. És alesho- de la possibilitat de la suspensió dels mateixos i seus estatuts i elaborar-ne un que els englobés a d'uns percentatges de recaptació que anirien a res quan el Senat cobraria pleníssima vigència les normes transitòries. tots d'una forma confederada o més progressiva raure a les caixes de l'Estat per a despeses gene- i seria l'encarregat d'una manera uniforme de Els estatuts hauran estat elaborats per que no pas els estatuts inicials. Em refereixo al rals de l'Estat i un percentatge de la seva recap- solucionar aquells problemes que comporta l'or- una voluntat autonòmica de cada una de les problema de Navarra respecte d'Euskal Herria, tació aniria a raure a la Cambra de compensació ganització autonòmica de l'Estat. nacionalitats i regions. Aquesta voluntat auto- o el problema encara més important per a nosal- per tal que les entitats autonòmiques poguessin L'altra perspectiva de consideració del nòmica haurà coincidit amb la voluntat de les tres dels Països Catalans. Aquesta seria la forma contribuir a reequilibrar les economies de tots problema del Senat és la possibilitat que les for- Corts, que analitzant la seva constitucionalitat, més democràtica d'avançar cap al pacte sobirà els pobles de l'Estat. ces predominants avui a les Corts imposin la els aprova definitivament. Per a la reforma, la entre les unitats que demà han de formar la lliu- continuïtat d'aquesta segona Cambra. Aleshores constitució hauria d'estipular també una con- re convivència de l'Estat espanyol • Relacions interautonòmiques: Senat? és quan hauríem d'entrar en el debat sobre qui- currència d'aquesta doble voluntat. En primer Els conflictes derivats de l'actuació de les entitats nes funcions ha de tenir aquesta segona Cambra lloc, que la iniciativa de reforma estigués sem- autonòmiques entre si i amb l'Estat s'haurien i quina ha de ser la seva representació. Insistiria pre en mans de les entitats autonòmiques i de resoldre en el Tribunal de Garanties Consti- que hauria de tenir una representació ponderada que les Corts tinguessin el paper de controlar És possible que diverses entitats tucionals. Per a aquestes tasques, compensació respectant la diversitat de nacionalitats i regions, la constitucionalitat d'aquella reforma. En cap de col·lectivitats poguessin desfer entre les nacionalitats i regulació dels conflic- i per no repetir l'esquema proporcional exacte cas s'hauria d'admetre que el poder de l'Estat els seus estatuts i elaborar-ne un tes, alguns propugnen l'existència d'una segona de la primera Cambra, ni tampoc per no anar a pogués arbitràriament suspendre les facultats que els englobés a tots d'una forma Cambra o Senat de les nacionalitats. raure a una igualtat absoluta entre nacionalitats i autonòmiques, en la mesura que són facultats confederada o més progressiva que no El Senat, que estaria plenament justificat regions que desproporcionaria el vot de les diver- reconegudes en la constitució i elevades a nivell pas els estatuts inicials. Em refereixo en un sistema polític federal, sembla una insti- ses nacionalitats i regions, el de les més poblades constitucional. Recordem que quan el Govern al problema de Navarra respecte tució artificial pel que fa a un Estat autonòmic. respecte a les menys poblades. Aquesta segona de la República suspèn l'Estatut d'Autonomia d'Euskal Herria, o el problema encara Sobretot si tenim en compte que les autonomi- Cambra ha de servir principalment per solucio- a Catalunya abans dels fets d'octubre de 1934, més important per a nosaltres dels es les hem definit com un punt de partida que nar el problema a les nacionalitats i regions. Un dos anys més tard, el Tribunal de Garanties, Països Catalans. Aquesta seria la no començarà ni s'endegarà d'una forma igual problema inicial per crear aquesta segona Cam- amb una sentència ja històrica, es pronuncia forma més democràtica d'avançar i uniforme a l'Estat espanyol, tot i que s'expressi bra, si no hi ha autonomies a tot l'Estat, és el de per l'anticonstitucionalitat d'aquella suspensió i cap al pacte sobirà entre les unitats en la Constitució la voluntat d'autonomitzar tot la delimitació de les circumscripcions electorals per la continuïtat de vigència de l'Estatut d'Au- que demà han de formar la lliure l'Estat. per elegir els representants que han d'acudir a tonomia. convivència de l'Estat espanyol. ” Diagnòstic d dd Joan Botella, catedràtic de Ciència Política a la UAB i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Membre fundador d'ICV i membre de Catalunya en Comú. Actualment, president de Federalistes d'Esquerres. [email protected]

la proposta federal guanyar l'autogovern, superar el nacionalisme

d18 En els darrers anys, la crisi del model i fins i tot en la terminologia interna d’organitza- Precisament, li devem a Jordi Solé-Tura algunes D19 territorial espanyol i l’agudització de la cions polítiques i sindicals actuals, ha estat molt de les anàlisis més lúcides sobre la profunda con- “qüestió catalana” han tornat al primer freqüentment un terme buit, desconnectat de la nexió entre la transformació en profunditat de pla del debat polític un terme i una pràctica política real, que anava per camins molt l’Estat i l’emergència d’una nova esquerra, reno- proposta que es donava per passada de més tradicionals –i molt menys revolucionaris. vada, moderna i majoritària. moda i fora de lloc: el federalisme. En part, aquesta pèrdua de substància política real s’ha degut a la creença que la Cons- 2.- Avui | 2017

216 Presentar la proposta federal sobre la titució del 1978 encarnava la solució final del En els últims 25 anys hem vist arreu una recupe-

transformació de la governació territorial problema de l’articulació territorial d’Espanya; ració tardana del principi nacional (“cada nació, NS ZO espanyola seria un exercici massa extens en part, a l’hegemonia ideològica i cultural de la un Estat”), tal com el va impulsar Wilson fa un

HO RIT per a aquesta presentació. Preferiré, dreta espanyola (empresarial, funcionarial, ecle- segle. De l’ex-URSS han sorgit una trentena US doncs, limitar-me a comentar més siàstica...). Però en bona part també a les limi- d’Estats en condicions extremadament difícils, N O les implicacions catalanes d’aquesta tacions polítiques de les esquerres espanyoles. i en alguns casos tràgiques. I també a l’Europa proposta (tot i que en alguns moments és Malgrat retre homenatge verbal al terme, l’expe- Occidental ha augmentat la presència de pro- inevitable subratllar la interdependència riència dels governs González i Zapatero no va postes secessionistes a països com Bèlgica, Ità- entre tots dos àmbits). constituir, de cap manera, un avenç en aquesta lia, Gran Bretanya o, per descomptat, Espanya. direcció; de la mateixa manera, les derives loca- Des d’una perspectiva federal, creiem que La més profunda tradició de les listes a l’empara de la construcció de l’Estat de aquest moviment no és positiu. La creació d’Es- esquerres espanyoles i catalanes ha 1.- Ahir les autonomies o les febleses intel·lectuals i cul- tats nous, homogenis i més petits no ha repre- estat el federalisme. L’aspiració a refer La més profunda tradició de les esquerres espa- turals de les esquerres han limitat fortament el sentat en molts casos un avenç en sentit demo- el món des de baix, prenent com a punt nyoles i catalanes ha estat el federalisme. L’as- desenvolupament de les potencialitats federals cràtic sinó, tot al contrari, una deriva autoritària, de partida la realitat de la diversitat piració a refer el món des de baix, prenent com del sistema polític del 78. acompanyada de moviments etnicistes d’opressió de la societat, i adoptant com a criteri a punt de partida la realitat de la diversitat de la Així, ha estat comú creure que la conse- sobre les minories. decisiu la llibertat individual i la decisió societat i adoptant com a criteri decisiu la llibertat cució d’un govern eficient i coordinat només pot No està dit que les coses hagin de ser democràtica, ha trobat en l’edat individual i la decisió democràtica, ha trobat en ser l’obra de l’administració central, i que no pot sempre així, ni que aquesta sigui la intenció dels contemporània en la referència federal l’edat contemporània en la referència federal la sortir de la coordinació i de l’activitat conjunta seus promotors. Però segueix sent cert que no la seva fòrmula sintètica. Deixeu-me seva fòrmula sintètica. Deixeu-me recordar-ho: el dels governs territorials. A la vegada, es deixava s’ha produït mai cap secessió a partir d’un Estat recordar-ho: el 6 d’octubre de 1934, 6 d’octubre de 1934, Lluís Companys proclama la defensa dels drets i dels interessos específics democràtic. Lluís Companys proclama l’Estat Català l’Estat Català, “dins de la República federal espa- exclusivament en mans dels nacionalistes (quan En el moment present creiem, en canvi, 'dins de la República federal espanyola'.” nyola”. “los catalanes” volia dir els nacionalistes catalans, que la primera afirmació ha de ser aquesta: l’Estat I això, malgrat els fracassos viscuts (la Pri- per exemple), o de les seccions locals (i localistes) nació tradicional no constitueix ni el marc territo- mera República va durar menys de dos anys, dels dels grans partits espanyols. rial ni l’instrument adequat per enfrontar-se als quals només un en forma de República federal), En aquest marc, la possible evolució fede- problemes rellevants de la humanitat. La globa- el descrèdit abocat per les dretes sobre la noció de ral de la Constitució del 1978 perdia força i horit- lització, la crisi ecològica, la tensió politicomilitar federalisme (vist com a sinònim de cantonalisme, zó de futur, mentre que les esquerres perdien internacional, el canvi tecnològic i els grans cor- de disgregació i de caos), i i el seu rebuig per part espai i possibilitat d’expressar posicions pròpies rents culturals, estètics i comunicatius requerei- dels nacionalismes. És també cert que, encara que sobre la qüestió nacional, posicions pròpies i no xen eines noves, completament inimaginables en la paraula apareix en els estatuts, en els programes subordinades a les posicions polítiques d’altres. la visió convencional de les estructures polítiques. És possible construir avui un consens basat en l’acord entre les forces polítiques dels dos àmbits? La situació és més positiva que en cap moment del passat recent: les forces polítiques d’esquerres, amb formes i amb terminologies variables, han acollit la necessitat d’una transformació de l’Estat en clau de federalisme plurinacional.”

pea o el Panell sobre el Canvi Climàtic Global són Tornem al principi: les ferides, velles i reconeixement recíproc, per part dels ciutadans i D21 les unitats que operen en el nivell autènticament noves, existeixen, i són dolorosament reals. Els de les forces polítiques, i la decisió d’abandonar el efectiu. En canvi, el vell Estat sobirà ha quedat moviments nacionalistes viuen de mantenir-les principi majoritari, en virtut del qual les coses es com una relíquia: massa gran i pesant per a una vives, d’atiar-les, de fer-les cada dia més visibles. decideixen simplement votant (cosa que porta a la democràcia activa i vibrant, i massa petit per fer Hi pot haver cap alternativa, a això? condició de minoria estructural: aquella que, per front als problemes realment rellevants. raons demogràfiques, no pot aspirar a esdevenir En aquest context, com s’han d’abordar 3.- Demà majoria i que, per tant, no pot trobar solució per la les “qüestions nacionals”? Com assegurar els De vegades es pot pensar en França i Alemanya: mera aplicació del principi democràtic). En el moment present creiem que drets de les nacions sense un Estat propi? I enca- pocs països europeus tenen tantes raons històri- És aquest acord de fons, aquest consens, el l’Estat nació tradicional no constitueix ra més: què s’ha de fer amb els deutes pendents? ques per a la desconfiança recíproca i l’enfronta- que fonamenta una federació. Els alemanys utilit- ni el marc territorial ni l’instrument Què passa amb el Decret de Nova Planta, l’as- ment. Des de la derrota de França el 1871, acte zen la noció de “lleialtat federal” per referir-s’hi; adequat per enfrontar-se als problemes sassinat de Companys, els intents d’erradicar la de presentació en societat del nou Estat alemany, el Tribunal Suprem dels Estats Units va dir-ho el rellevants de la humanitat. La llengua catalana, el desequilibri fiscal...? fins a l’ocupació, desmembrament i pillatge 1869, amb expressió més melodramàtica: “Els globalització, la crisi ecològica, la Aquí caldria una anàlisi del moviment d’Alemanya pels aliats el 1945. No fa tant de Estats Units són una unió indestructible d’Estats tensió politicomilitar internacional, el nacionalista català i de la seva evolució en els temps, d’això: uns i altres podrien considerar indestructibles” (Tribunal Suprem dels Estats canvi tecnològic i els grans corrents últims anys. El bloc pujolista, un dels puntals que es tracta de greuges presents i ben actuals Units, Texas vs. White, 1869). Els Estats han de culturals, estètics i comunicatius del sistema polític espanyol creat el 1978 (el diari (no cal remuntar-se 300 anys enrere), que exigei- tenir la certesa que la Unió els respecta i els pro- requereixen eines noves, completament ABC va nomenar l’any 1984 Jordi Pujol “Español xen justícia i reparacions. tegeix; a la vegada, la Unió ha d’estar segura de la inimaginables en la visió convencional del Año”) ha deixat pas a la realitat d’un ampli Però, en lloc d’això, totes dues societats han lleialtat dels Estats. I aquesta doble lleialtat és el de les estructures polítiques.” moviment disposat a aconseguir, si cal sense optat per superar el passat (no esborrar-lo ni obli- que assegura la solidesa del conjunt. acords amb Madrid, la independència de Cata- dar-lo) i tirar endavant, conduint i encapçalant el És possible construir avui un consens com lunya. I aquest canvi s’ha produït en paral·lel a projecte europeu. Avui existeixen unitats militars aquest, basat en l’acord entre les forces polítiques un altre: si en el nacionalisme “clàssic” l’element conjuntes francoalemanyes; els respectius Con- dels dos àmbits? O serà cert, com afirmen els Per posar un sol exemple recent: Dinamarca acaba primordial era la reivindicació lingüística i cultu- sells de ministres celebren reunions conjuntes i nacionalistes, que “no hi ha res a fer”, que “no es de designar un ambaixador... a Silicon Valley!! Té ral, avui la dimensió central és econòmica: expoli prenen acords, almenys dues vegades cada any; pot negociar res”, que “els catalans portem 300 per funció defensar els interessos danesos davant fiscal, inversions públiques, etc. Alsàcia i Lorena són franceses, però s’hi ensenya anys intentant-ho i no ens n’hem sortit”? dels grans noms del món en xarxa: Google, Face- (Això no és original: és un moviment l’alemany; i podriem seguir. La situació, en aquest terreny, és més posi- book, Microsoft... de tal manera que tal ambai- general dels partits nacionalistes a Europa, des- Òbviament, es pot dir, això és possible per tiva que en cap moment del passat recent: les xada tindrà seus a Silicon Valley, Shanghai i una plaçant les seves reivindicacions, que un expert la situació d’igualtat formal entre tots dos Estats; forces polítiques d’esquerres, amb formes i amb tercera (encara no fixada en el moment d’escriure belga, K. Deschouwer, ha etiquetat “from lan- igualtat formal que no existeix quan es parla d’un terminologies variables, han acollit la necessitat això). guage to money”). Estat i d’un dels seus territoris, amb una forta d’una transformació de l’Estat en clau de federa- La governança democràtica, a la vista dels Però aquest canvi no havia de restar l’èpi- consciència nacional però sense reconeixement ni lisme plurinacional: és la posició tradicional del problemes reals del món present, ha de potenciar ca del món nacionalista. Al contrari: l’estratègia instruments estatals. PCE i d’IU; és la posició més recentment adop- dos àmbits d’actuació: d’una banda, el nivell des- dominant ha estat la de mantenir obertes les Per això la reforma federal no és només, tada pel PSOE; i, amb les seves complexitats, la centralitzat, autogovernat, molt a prop del món ferides i, si era possible, tirar-hi vinagre, amb ni primordialment, una qüestió institucional: no posició de Podemos. del govern local; d’altra banda, la creació d’estruc- expressions com “Espanya ens roba”, “Espanya es tracta de com sigui el Senat, ni de com esti- No es pot esperar gaire dels nacionalistes tures supranacionals, de cooperació i d’elaboració és incurable”, “l’Estat espanyol és una dictadura gui regulat l’ús de les diverses llengües. Tot això en aquest terreny. Però cal estar atents a l’evolu- de polítiques a escala global: avui, la Unió Euro- i no un Estat de Dret”, etc. és important, però la qüestió clau és la prèvia: el ció de les posicions de sectors conservadors: gent d22 com Zarzalejos (PP), Sosa Wagner (Ciudadanos) o – La transformació federal d’Espanya ratificades en un doble referèndum, en el conjunt D23 l’economista Ángel de la Fuente (l’autor de la nova requereix una majoria social i política (electoral d’Espanya i a Catalunya. proposta de finançament autonòmic) afirmen i parlamentària) molt àmplia, que probablement Òbviament, es tracta d’una proposta preli- públicament, de manera reiterada, que la deriva hagi d’anar més enllà de l’àmbit de les esquerres. minar i molt de mínims, que no aspira a definir centralista del PP en els últims anys és insoste- – No hi haurà aquesta transformació si un programa legislatiu, sinó que hauria de ser- nible, i que cal refer l’estructura de l’Estat en un Catalunya (les seves forces polítiques, les organit- vir per a posar en marxa la discussió i el procés sentit federalitzador: garanties per a l’autogovern zacions socials, els mitjans de comunicació, etc.) d’aprovació de les diverses mesures. Però en tot | 2017

216 i afirmació del principi de la igualtat de tots els adopta un paper d’espectador passiu. Si les forces cas, expressa com la proposta federal requereix

ciutadans (les variacions entre comunitats autòno- polítiques i socials catalanes no s’impliquen a un doble esforç: d’una banda, la clarificació de la NS ZO mes pel que fa a recursos financers per capita són fons en un procés de canvi, i queden a l’espera de mateixa proposta de futur. D’altra banda, el corat-

HO RIT inacceptables). “rebre ofertes” des de Madrid, no hi haurà canvi: ge polític per expressar-la amb veu pròpia, sortint US Pel que fa a l’opinió pública, i amb algunes la passivitat no tindrà premi. del frame localista/nacionalista • N O precaucions, la situació és similar. Les enquestes Els continguts de la possible proposta fede- d’opinió a escala del conjunt d’Espanya mostren ral són, encara, imprecisos, per l’absència d’un com l’opció majoritària per als espanyols és la de, debat clarificador sobre la qüestió i per l’existèn- REFERÈNCIES o bé mantenir l’actual estructura autonòmica, o bé cia de forces polítiques diverses, que poden tenir augmentar els poders de les comunitats autòno- visions diferents, en funció d’històries i de reali- Kris Deschouwer, The Politics of Belgium: Governing a Divided Society. Londres (Palgrave-McMillan), 1a. ed. mes. tats objectives distintes. Ara bé, sembla existir un 2009. A Catalunya, tot i el pes de l’opció proinde- cert pack mínim d’elements que gaudeixen d'un J.A. González Casanova, Federalisme i autonomia a pendència, el conjunt de l’opció federal i l’opció suport àmpliament compartit. Es podrien enume- Catalunya, 1868 -1938. Barcelona (Ed. Curial); 1a.ed. “autonomies amb més poders” és àmpliament rar així: 1974. majoritari, reunint sempre més de la meitat dels 1.- En l’àmbit estatal, reforç de l’estatus J Solé Tura, Nacionalidades y nacionalismos en España. enquestats i arribant en alguns moments als dos jurídic dels Estatuts d’Autonomia, recuperant la Autonomías, Federalismo, Autodeterminación. Madrid terços dels mateixos. seva inserció en el bloc de constitucionalitat; reco- (Alianza Editorial), 1985. Les resistències més fortes segueixen neixement del caràcter plurinacional d’Espanya, R.Vinyes, La presència ignorada. La cultura comunista a estant on sempre: en els sectors més conservadors amb Llei de llengües, supressió del Ministerio de Catalunya (1840-1931). Barcelona (Ed. 62), 1989 de l’opinió pública i en àmbits administratius cen- Cultura, etc.; reforma del Senat, reduïnt la seva La Vanguardia, 5 d'agost de 2017: trals d’alt nivell, el que en podriem denominar “el composició i sent els senadors designats per les http://www.lavanguardia.com/ nucli de l’Estat”, els cossos funcionarials més tra- Comunitats; revisió del finançament, apuntant a la gente/20170805/43328282971/embajador-dinamarca- dicionals (i, significativament, no l’Exèrcit). normalització de les anomalies basca i navarresa; silicon-valley.html Però encara que aquests sectors siguin normalització de la Conferència dels presidents Tribunal Suprem dels Estats Units, Texas vs. White, 1869–Chief Justice Salmon P. Chase minoritaris, l’experiència mostra que són enorme- autonòmics; assegurament de la presència de les ment poderosos. Com es va veure en la tramita- Comunitats en l’àmbit europeu. ció de l’Estatut, i en les maniobres posteriors, el 2.- Pel que fa a Catalunya, restauració pro- control de les palanques estatals per part d’aquests visional d e la integritat de l’Estatut d’Autonomia nuclis pot dificultar o fins i tot fer impossible cap que es va sotmetre a referèndum el 2006, a la avenç. vegada que inici de la seva revisió. La conclusió, doncs, és clara, i té un doble Les mesures de tots dos blocs haurien vessant: d’avançar de forma coordinada, i haurien de ser Astrid Barrio, professora de Ciència Política a la Universitat de València, especialista en partits polítics i en PERSPECTIVES política espanyola i catalana. [email protected] SOBRE L'INDEPENDENTISME* * Text revisat l'octubre de 2017

d24 El fenomen polític més rellevant que ha ció que les relacions entre Catalunya i Espanya d’aquests joves, tinguda en unes condicions molt aprovat en referèndum per la ciutadania va ali- D25 tingut lloc a Catalunya en els darrers anys constituïen un problema. I de retruc va afavorir diferents a les de les anteriors generacions, afavo- mentar la idea que Espanya era incapaç de donar ha estat sense cap mena de dubtes el el creixement sostingut i continuat del suport a riria el canvi, de manera que a mesura que s’anés sortida a les aspiracions nacionals dels catalans creixement de l’independentisme. Aquest l’independentisme, que al 2010 ja s’havia situat produint el relleu generacional el suport a l’inde- i va provocar que alguns sectors fins aleshores canvi s’ha fet palès tant per la banda de en el 20%, al mateix temps que el suport a l’statu pendentisme aniria augmentant de manera pro- autonomistes i partidaris de la reforma comen- la demanda, és a dir dels electors, com quo, és a dir al manteniment de Catalunya com gressiva. Però el sobtat creixement que va tenir cessin a abraçar la idea de la independència. per la banda de l’oferta, és a dir dels a una Comunitat Autònoma d’Espanya tendia a lloc a partir de 2010 s’explicaria per altres raons, En paral·lel, la crisi econòmica havia comen- | 2017 2

216 partits. Si bé des de fa més d’una dècada disminuir progressivament. Tal com mostra el a banda de les derivades de la qüestió identitària . çat a fer estralls. L’increment de l’atur i l’aplicació

es venia constatant que el suport a la CEO i segons les dades que es desprenen dels D’una banda, de naturalesa política vinculades a de les polítiques d’austeritat van comportar nom- NS ZO independència de Catalunya tenia un diversos sondejos anuals de l’Institut de Ciències la reforma de l’Estatut, i de l’altra, les derivades broses retallades que van haver de ser aplicades 3

HO RIT creixement sostingut segons les dades Polítiques i Socials (ICPS), el gran canvi, però, del malestar provocat per la crisi econòmica . pel govern de CiU, que a finals del 2010, després US del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), es produí entre el 2010 i el 2012, quan s’invertí L’aprovació de l’Estatut d’Autonomia va d’una discutida gestió del segon Govern tripartit, N O el gran salt es va produir al 2012 i des la tendència i el suport a la independència esde- ser un camí ple d’entrebancs. D’una banda la havia retornat al govern. En aquest context, la coa- d’aleshores el suport a aquesta opció vingué l’opció preferida per més catalans, el 40 constant sobrepuja entre ERC i CiU, molesta per lició nacionalista va atribuir la pèssima situació s’ha situat, amb algunes oscil·lacions, a per cent, en detriment del suport a l’statu quo, haver estat desallotjada del poder va culminar financera de la Generalitat al sistema de finan- l’entorn del 40 per cent. Aquest canvi de que del 50 per cent baixà al 30, mentre que els amb un Estatut de màxims que va ser rebaixat al çament, i va fer seva la reivindicació d’un tracte posició dels electors ha transcorregut partidaris del federalisme i del regionalisme es Congrés dels Diputats malgrat el compromís de més just per mitjà d’un pacte fiscal que tenia en paral·lel al canvi de posició d’alguns mantenen de forma bastant estable entorn del Zapatero a donar-hi suport. Els canvis que s’hi moltes semblances amb el model de finançament partits, especialment de CDC, però també 20 i el 6 per cent respectivament. Des d’ales- van introduir van provocar la sortida d’ERC del del País Basc i Navarra. A partir d’aleshores es ha provocat la divisió interna de totes hores, la independència és la opció desitjada Govern i van precipitar la fi del primer Govern va apujar el to del clàssic argument del greuge les forces catalanistes, donant lloc a pel percentatge més alt de catalans; això sí, està tripartit poc després del referèndum que va apro- econòmic, amb eslògans que van fer fortuna trencaments i a aliances inèdites que lluny de ser majoritària. També des del punt de var l’Estatut, en el que tant ERC com el PP hi van com ara “Espanya ens roba” (ERC) o “L’Espanya han acabat generant la transformació vista electoral s’ha evidenciat aquest creixement demanar el vot en contra. Després vingueren els subsidiada viu a costa de la Catalunya produc- del sistema de partits català que havia de la demanda. Al 2010, Solidaritat Catalana per recursos d’inconstitucionalitat impulsats pel PP i tiva” (CiU), i molts dels nous independentistes estat vigent des de la Transició. Aquest la Independència (SC) obtingué tres diputats al la seva vergonyant recollida de signatures en con- van començar a assenyalar com a principal raó article es proposa analitzar la dimensió Parlament, al 2012 va ser la CUP qui va prendre tra, la no renovació dels magistrats del Tribunal per justificar la seva posició la creença que a una de tots aquests canvis i oferir-ne algunes el relleu com a representant de l’electorat secessi- Constitucional (TC) i finalment, quatre anys més explicacions. onista i a les eleccions del 2015 per primer cop hi tard, al 2010, una sentència que invalidava alguns va haver una majoria parlamentària obertament dels aspectes considerats més rellevants. I encara independentista gràcies als 62 diputats de Junts que la reforma de l’Estatut no havia suscitat gaire El sobtat creixement de Creix la demanda pel Sí i als 10 de la CUP, si bé no arribava al 49 entusiasme popular, com demostra l’escassa par- l'independentisme que va tenir Des de la represa de la democràcia fins a la mei- per cent dels vots emesos. ticipació en el referèndum que el va aprovar, la lloc a partir de 2010 s’explicaria tat de la passada dècada el suport a l’opció inde- Diversos són els arguments que s’han retallada de l’alt tribunal va desfermar una mul- per altres raons, a banda de les pendentista havia estat força minoritari i se situ- esgrimit per explicar les raons d’aquest canvi. titudinària resposta en forma de manifestació derivades de la qüestió identitària. ava pels volts del 10 per cent. Però la revifada del Abans de 2010, una de les explicacions més este- encapçalada per l’aleshores president de la Gene- D’una banda, de naturalesa política. debat entorn de la qüestió territorial provocada ses era el relleu generacional1. Segons aquesta ralitat José Montilla sota el lema “Som una nació, vinculades a la reforma de l’Estatut, i per l’entrada en l’agenda política de la reforma interpretació, la gent més jove tindria una major nosaltres decidim”. El fet que un TC fortament de l’altra, les derivades del malestar de l’Estatut d’Autonomia i el convuls procés pos- propensió a donar suport a la independència qüestionat per l’elevada politització d’alguns dels provocat per la crisi econòmica.” terior va donar lloc a un increment de la percep- que la gent de més edat. La socialització política seus membres escapcés el text que havia estat Convé recordar que va ser l’argument econòmic el que va desencadenar l’avançament electoral del 2012, poc després de la massiva manifestació de l’Onze de Setembre, quan Artur Mas va rebre la negativa per part de Mariano Rajoy al pacte fiscal, coincidint la demanda amb un moment en el qual Espanya estava a les portes del rescat.”

d26 Catalunya independent li aniria millor econò- No obstant això, el gran canvi es produí a seguir donant suport a la independència. Unió és a dir, que sorgiria de baix a d’alt. Una explica- D27 micament. I convé recordar que precisament va partir del moment en què CiU, malgrat les seves abandonà el govern i patí l’escissió del seu sec- ció alternativa interpreta que el canvi de posició ser l’argument econòmic el que va desencadenar diferències al respecte, va començar abraçar el tor independentista, que fundà Demòcrates de dels partits i la radicalització que se n’ha derivat l’avançament electoral del 2012, poc després de sobiranisme6. CiU ja va portar en el seu progra- Catalunya. L’únic partit que no ha experimentat és conseqüència de la competència entre els par- la massiva manifestació de l’Onze de Setembre, ma de les eleccions catalanes de 2010 el suport cap divisió interna visible a causa del procés és tits nacionalistes que es va iniciar molt abans quan Artur Mas va rebre la negativa per part de al dret a decidir, que algun temps abans ja havia CDC, encara que la seva credibilitat va quedar que l’electorat hagués començat a virar massi- Mariano Rajoy al pacte fiscal, coincidint la deman- estat assumit per CDC. Tanmateix, no va ser fins tan en entredit pels casos de corrupció amb què vament. Es tracta de la tesi de la subhasta, que | 2017

216 da amb un moment en el qual Espanya estava a a les eleccions del 2012, celebrades després de estan vinculats els seus dirigents i per la confes- s’aplica a contextos de competència nacionalista

les portes del rescat. la multitudinària manifestació de la Diada amb sió del president Pujol al juliol del 2014, que al on els partits nacionalistes van apujant progres- NS ZO el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” i de la 2016 es va autoliquidar i es va transformar en sivament les seves apostes fins adoptar posicions

HO RIT Una oferta renovada negativa de Rajoy a la proposta de pacte fiscal, el Partit Demòcrata Europeu Català. Bona part cada vegada més extremes, amb l’objectiu d’evi- US Des de principis de la dècada passada s’havien que CiU incorporà el seu compromís de celebrar de les noves formacions sorgides d’ERC, PSC tar veure’s superats pels seus competidors en la N O començat a manifestar els primers símptomes de una consulta sobre la continuïtat de Catalunya a i Unió van acabar confluint en Junts pel Sí, la defensa de la nació a la que aspiren representar. canvi que sacsejaran el sistema de partits català, Espanya. De tota manera, el canvi de posició no candidatura conjunta impulsada per CDC i ERC I encara que, certament, aquesta tesi també par- tots ells relacionats amb la clivella nacional4. Apa- li va servir per augmentar el seu avantatge, sinó amb el suport de l’ANC i Òmnium Cultural per teix de la idea que els partits es mouen com a reixen noves formacions com ara les CUP o Ciu- que en aquelles eleccions va patir un important concórrer a les eleccions pretesament plebiscità- resposta a les demandes de l’electorat, en el cas tadans, algunes de les velles canvien de posició retrocés del que se’n beneficiaren ERC i la CUP, ries del 27 de setembre de 2017, on els dos par- català s’ha pogut constatar que el canvi de posi- en els seus plantejaments tradicionals i d’altres que va fer la seva entrada al Parlament. tits que des del 2012 es disputen el lideratge del ció de l’electorat i dels partits mateixos ha vingut es trenquen donant lloc a nous partits perquè la A partir d’aleshores la consulta va esde- procés sobiranista es van veure empesos a col· precedit per la radicalització dels seus dirigents8, creixent polarització en la qüestió nacional difi- venir central en la política catalana i va provocar laborar. Aquí és on es constata la importància de que empenyen cap a la subhasta. D’acord amb culta el manteniment de la pluralitat interna que nombrosos conflictes interns en la major part de les organitzacions sobiranistes, no tan sols com aquest plantejament, el procés respondria més a històricament les havia caracteritzat. partits de tradició catalanista. Primer es va veure a catalitzadors del moviment independentista una lògica top-down, és a dir, de dalt a baix. A les eleccions municipals de 2003 van afectat el PSC, que va patir diverses desercions sinó com a instigadors de la unitat d’acció dels irrompre les Candidatures d’Unitat Popular, here- arran de la seva posició contrària a la consulta diferents partits, que no sempre s’hi han mostrat I ara, què? ves de l’esquerra independentista, i posteriorment del 2014, com Moviment Catalunya o Avancem, disposats. Al marge de les conseqüències imprevisibles de ERC va començar a patir desercions. Al 2008 liderada per Joan Ignasi Elena. Totes elles, jun- L’explicació més estesa que bona part l’1 d’octubre, tot apunta que l’independentisme l’exconseller Joan Carretero va fundar Reagrupa- tament amb Nova Esquerra Catalana, impulsa- dels partits catalanistes hagin evolucionat cap el ha vingut per quedar-s’hi. Bona part dels antics ment Independentista, partit que confluiria amb da per Ernest Maragall el 2012, confluiran en el secessionisme sosté que és una reacció al canvi electors catalanistes s’hi han tornat, igual com Democràcia Catalana, la formació impulsada per Moviment d’Esquerres (Mes), que acabarà sent de posició previ experimentat per part de l’electo- la majoria de partits. En aquest context és pre- Joan Laporta en SC5 i aconseguiria tres escons a part integrant de Junts pel Sí. Iniciativa per Cata- rat i com a conseqüència de la mobilització duta visible que la demanda de màxims, ara per ara les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, lunya, que també ha vist amenaçada la seva inte- a terme per part de la societat civil, bàsicament la celebració d’un referèndum, es mantingui a tot coincidint amb el notable retrocés d’ERC, molt gritat per aquesta qüestió, va aconseguir evitar la l’ANC i Òmnium7. Així, si els partits al que aspi- l’agenda. Però no es pot perdre de vista que hi ha desgastada després de la seva participació en el trencadissa donant prioritat a la construcció del ren sobretot és a obtenir vots –com a pas previ i molts independentistes que creuen que el pro- segon Govern tripartit. A més, des del 2009, des nou partit sorgit al voltant de la candidatura elec- necessari per obtenir llocs al govern i per poder cés no acabarà en la independència, sinó en una del món municipal s’havien començat a organit- toral a les municipals de Barcelona. Mentre que fer polítiques públiques– s’han d’adaptar a les sortida negociada. Potser a partir del 2 d’octubre zar diverses consultes sobre la independència, CiU, després de moltes discrepàncies, s’acabà preferències de l’electorat. D’acord amb aquest hauran de prendre la paraula en vistes a resoldre amb l’impuls de la CUP i el suport de CiU i d’ERC trencant un cop Unió, en la seva consulta inter- plantejament, s’interpreta que el procés, en un el conflicte de fons, que no és el referèndum sinó i altres formacions locals. na, es pronuncià per la mínima en contra de sentit global, respondria a una lògica bottom-up, l’encaix de Catalunya a Espanya • d28 D29 1 Bartomeus, O. (2017): “Auge del independentismo y relevo generacional: una relación compleja” en Forti, S. González Vilalta, A. i Ucelay da Cal, E. El proceso separatista catalán. Comares, Granada. 2 Serrano, I. (2013): “Just a Matter of Identity? Support for Independence in Catalonia”, Regional and Federal Studie, s 23: 5, 523–545.

| 2017 3 Guillem R. i Liñeira, R. (2014): “Bringing 216 Secessionism into the Mainstream: The 2012 Regional Election in Catalonia”, South European NS ZO Society and Politics, 19:2, 257-280

HO RIT 4 Barrio, A. i J. Rodríguez-Teruel (2014): “Pour quelles

US raisons les partis politiques en Catalogne se sontils

N O radicalisés. Le système des partis et la montée du souverainisme (1999-2012)“, Pôle Sud, 40:1, 99-119. 5 Vegeu: Casals, X. (2011): Cataluña: ¿Nuevos partidos para viejas inquietudes?, a Marcet, J. i X. Casals Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI, ICPS, Barcelona. 6 Barrio, A. (2017): “CiU: de la mutación a la desaparición”, a Marcet, J. i Medina, L. (eds.) La política del proceso: actores y elecciones (2010-2016), ICPS, Barcelona. 7 Crameri, K. (2015): “Political power and civil counterpower: the complex dynamics of the Catalan independence movement”, Nationalism and Ethnic Politics, 21:1, 104-120 8 Barrio, A. i Rodríguez-Teruel, J. (2017): “Reducing the gap between leaders and voters? Elite polarization, outbidding competition, and the rise of secessionism in Catalonia”, Ethnic and Racial Studies, 40:10, 1776- 1794. Javier Muñoz Soro és professor del Departament d'Història, Teories i Geografia Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid. La seva publicació més recent és el volum España en democracia (1975-2011), juntament amb Xosé M. Núñez Seixas i Lina Gálvez, de la Historia de España editada per Crítica-Marcial Pons. [email protected]

el rebrot del NACIONALISME ESPANYOL

d30 Banderes espanyoles als balcons, la majoria amb Ja va advertir Antonio Machado que «no l'agenda de l'antifranquisme de les demandes l'escut constitucional, unes quantes amb l'«agui- hi ha guerra sense retòrica. I el característic de la culturals i polítiques dels nacionalismes subes- ló» franquista i algunes més amb el toro conver- retòrica guerrera consisteix a ser ella la mateixa tatals. «L'esquerra no va fer caure Franco, però tit en emblema de les manifestacions esportives. per als dos bel·ligerants, com si ambdós combre- sí que va destruir la idea de nació», va escriure Moltes hauran estat reutilitzades en aquestes o guessin en les mateixes raons i hagueren arribat César A. de los Ríos4. Federico Jiménez Losantos altres ocasions, però gairebé totes lluen encara a un previ acord sobre les mateixes veritats»2. va denunciar el 1979, en un polèmic llibre titu- netes, com acabades de comprar. Aquest és el nou Ho estem veient aquests dies, encara que afor- lat Lo que queda de España, aquesta presumpta | 2017

216 paisatge de les ciutats espanyoles. Una reacció al tunadament la retòrica no ha cedit el seu lloc a la renúncia de l'esquerra a la idea nacional, obli-

Procés independentista a Catalunya i a les seves violència, quan ja no es tracta de convèncer, sinó dant la tradició de l'espanyolisme liberal i repu- NS ZO banderes estelades, un símptoma, el més visible, de vèncer i abatre l'adversari. El dolent és que la blicà. Des d'aleshores el desenvolupament insti-

HO RIT del ressorgiment del nacionalisme espanyol. perversió del llenguatge fa el diàleg impossible tucional del catalanisme i, sobretot, el terrorisme US Per al nacionalisme català, el nacionalis- per resoldre un conflicte que va de democràcia, d'ETA van exercir una pressió centrípeta que va N O me espanyol és autoritari, perillós, fins i tot cri- però sobretot de sobirania. portar a molts d'aquests intel·lectuals i publi- minal. Ho demostrarien la història i el present, El ressorgiment del nacionalisme espa- cistes des de l'esquerra a la dreta política. Una l'1-O, i on no arriben els fets ho fan les sospites, nyol és preocupant, almenys tant com el de migració en sentit contrari a la que havia tingut des de les amenaces de morts als carrers als fos- qualsevol nacionalisme. Sabem que els vells lloc durant la dictadura. cos contactes amb el terrorisme gihadista abans nacionalismes amb Estat tenen un avantatge, el Que l'esquerra no tingués un projecte ral conservadora de Cánovas del Castillo. Tam- dels atemptats de Barcelona. No només és un de fer-se invisibles, o almenys discrets. Michael nacionalista ho desmenteix tant el discurs com la poc la seva reflexió sobre el concepte habermasià nacionalisme agressiu i repressor, sinó també un Billig els ha dit «banals»3. Els seus símbols es pràctica política del PSOE en el poder durant els de «patriotisme constitucional» –que va culmi- enemic interior, representat per grups com Ciu- converteixen en elements de la vida quotidiana, anys 80 i 90. Un nacionalisme regeneracionis- nar el 2002 amb la ponència política sobre El tadans, un virus latent o una malaltia endèmica la seva història s'aprèn a les escoles i els seus ta i vertebrador de ressonàncies institucionistas patriotisme constitucional del segle XXI elaborada en zones com Cornellà, segons gent com Jordi valors s'incorporen a les lleis de manera normal, basat en la reconciliació, la modernització i l'eu- per María San Gil i Josep Piqué, líders respecti- Galves1. El nacionalisme espanyol és capaç del perquè se suposen acceptats per tothom, mentre ropeisme. Els fastos del 92 van visualitzar l'èxit vament del PP al País Basc i Catalunya– impli- pitjor davant la demanda pacífica i democràtica que les seves manifestacions més expressives o d'un relat que, tanmateix, aviat va donar mostres cava una revisió del passat autoritari. Com ha de l'independentisme. fins i tot agressives es reserven per als camps de d'esgotament a causa de la crisi, la corrupció i el explicat Xosé M. Núñez Seixas7, el concepte va futbol. L'espanyol és un nacionalisme segura- terrorisme. També a Catalunya, com ha explicat ser reinterpretat no com una refundació de la ment menys trivialitzat que d'altres, perquè ha Jordi Amat5. comunitat política espanyola sobre valors pura- El ressorgiment del nacionalisme concitat menys consens i perquè se les ha tingut L'arribada del PP al poder va fer enca- ment cívics, sinó com la nova expressió d'una espanyol és preocupant, almenys tant a veure amb altres nacionalismes dins del seu ra més evidents les contradiccions internes del identitat primordial, representada per la Cons- com el de qualsevol nacionalisme. propi territori. També és veritat que no existeix nacionalisme espanyol. La idea d'una nació no titució de 1978, però axiomàtica i anterior a ella. No existeix nacionalisme estatal que nacionalisme estatal que no pateixi tensions de «nacionalitzant», oberta a més als nacionalismes Des d'aleshores la dreta espanyola s'ha no pateixi tensions de legitimitat, legitimitat, com veiem en els últims anys amb subestatals. el suport parlamentari dels quals va mogut, de manera oportunista i instrumental, com veiem en els últims anys amb la reaparició de l'extrema dreta i els reptes de la necessitar entre 1996 i 2000, semblava compa- entre aquestes dues ànimes del nacionalisme. la reaparició de l'extrema dreta immigració. tible amb el programa de nacionalització posat D'una banda, la moderna, liberal i constitucio- i els reptes de la immigració.” Curiosament, després de la mort de Fran- en marxa per José M. Aznar, trencant, implícita- nal que defensa la unitat nacional com a marc co es van alçar cada vegada més veus contra la ment almenys, amb el franquisme6. Tanmateix, necessari per al desenvolupament dels drets de presumpta «desnacionalització» d'Espanya, que la reivindicació de la figura del president repu- ciutadania, i que denuncia els altres, els naciona- s'atribuïa a la identificació del nacionalisme blicà Manuel Azaña no resultava gaire coherent lismes «perifèrics», pel seu etnicisme excloent i espanyol amb el franquisme i la incorporació a amb la paral·lela recuperació de la tradició libe- totalitari. Com va escriure la politòloga Edurne La dreta ha impulsat des del poder un procés de 'renacionalització' tant simbòlica com política, legal i competencial.”

d32 Uriarte, «és ETA la que més clarament mostra via el 2006 l'historiador Pío Moa12, i encara avui Tampoc no resulta fàcil construir un con- D33 als ciutadans [...] que Espanya és democràcia i algun diari nacional s'entossudeix a explicar la sens nacionalista des de la deslegitimació abso- que l'anti-Espanya és totalitarisme, crim i per- mobilització sobiranista a Catalunya a través de luta de l'adversari polític. No s'ha d'oblidar la secució»8. La idea nacional dels nacionalistes no les trames russes o veneçolanes (que existeixin campanya realitzada contra l'intent de Rodríguez seria diferent en el fons a la franquista, com les o no és una altra qüestió). Així, els argumenta- Zapatero per refundar el nacionalisme espanyol dues cares de la mateixa moneda, ambdues igual ris conspiradors s'han anat imposant durant des d'un relatiu compromís antifranquista (l'ano- d'essencialistes i situades en el mateix nivell de aquests últims anys sobre els inicials temptatius menada «Llei de Memòria Històrica» de 2007) i | 2017

216 confrontació. de crear un lèxic civil sobre el concepte de pàtria la idea d'Espanya com una «nació de nacions».

D'altra banda, la dreta ha impulsat des del i ha ressorgit un llenguatge carregat de conno- Per posar un exemple, l'«epíleg urgent» amb què NS ZO poder un procés de «renacionalització» tant sim- tacions: «entreguisme», «claudicació», «traïció», Juan Carlos Girauta, un liberal que ha transitat

HO RIT bòlica –recordem l'enorme bandera col·locada a «colpisme», «derrotisme» o «anti-Espanya». I entre el PSOE, PP i Ciutadans, tancava el 2006 US la plaça madrilenya de Colón el 2001– com polí- amb ell reapareixen figures del passat que hom el seu llibre La república de Azaña constitueix tot N O tica, legal i competencial. El patriotisme cívic, creia ja enterrades en la lletra menuda dels textos un plec d'acusacions contra el govern de Zapa- massa asèptic, s'ha omplert amb els vells maons legals, com sedició o rebel·lió. tero: justificació de la violència a la rereguarda de la història, la identitat i les emocions. «Els Juntament amb aquesta ambigüitat intrín- republicana durant la Guerra Civil, fracàs de nacionalistes surten al carrer amb les seves ikur- seca, el nacionalisme espanyol té un problema l'antifranquisme, frustració antisistema i demo- riñes, però els qui es manifesten contra el terror de legitimitat, entenent aquesta com l'acceptació lició de l'edifici constitucional del 78, manipula- etarra no porten banderes espanyoles, sinó pel voluntària per part d'una majoria de ciutadans cions com les del Prestige, la guerra a l'Iraq o els cap alt pancartes plenes de paraules abstractes: (l'arxirepetida frase de Renan sobre la nació atemptats de l'11-M (inclosos els dubtes sobre la llibertat, drets humans...», escrivia el filòsof Gus- com un «plebiscit quotidià»). La Transició, amb seva autoria), suport a «les pulsions centrífugues tavo Bueno9. Sota la condemna bategava certa majúscula, no va tenir lloc sobre un consens anti- dels nacionalismes perifèrics», reivindicacions enveja cap aquells nacionalismes amb «voluntat feixista a diferència de les democràcies europees «més extremes» dels col·lectius homosexuals i d'afirmar-se, de perdurar abraçats entorn d'una sorgides el 1945, ni ha existit des d'aleshores, la del feminisme paritari, antiamericanisme, indi- llengua i a una identitat»10, i amb un projecte de qual cosa és pitjor considerant els quaranta anys genisme i castrisme, «bonisme» de la denomi- país. Així que es va considerar arribat el moment transcorreguts i les circumstàncies més favora- nada «aliança de civilitzacions», anticlericalisme de mobilitzar sentiments, activar símbols, rei- bles, un afany polític per dotar el nacionalisme i prejudicis anticatòlics, «papers per a tots» i, last vindicar la història i projectar-se cap al futur des espanyol de continguts i símbols democràtics en but not least, col·laboració amb l'esquerra abert- d'un voluntarisme més orteguià que habermasià. ruptura explícita amb el passat dictatorial. D'aquí zale, legitimació del terrorisme i menyspreu La Constitució de 1978 –aprovada amb la seva patrimonialització per la dreta i la seva envers les seves víctimes13. En una interessada el vot negatiu o l'abstenció de diversos diputats simètrica recusació per una part important de sinècdoque política, el PP va acabar construint d'Alianza Popular– va ser convertida en un «lloc l'esquerra, especialment des de mitjan els anys un relat en el qual feia (només) seva la victòria de la memòria», és a dir, en un símbol intoca- 90 amb el moviment de la «memòria històrica», sobre ETA i la memòria de les seves víctimes, i ble davant les demandes polítiques de reforma que es va fer visible amb la reaparició de ban- la càrrega moral de la qual ho feia fàcilment uti- que no expressa tant una lleialtat als seus valors deres republicanes pels carrers. El problema no litzable per deslegitimar la posició de l'adversari sinó a la seva projecció d'una identitat nacional11. és que algú pugui anar a una manifestació espa- (l'antic recurs a l'anti-Espanya). Mentrestant, els vells enemics d'Espanya es tor- nyolista des de profundes conviccions cíviques Però, com deia al començament, el con- naven a aliar amb els enemics interns. «El terro- i democràtiques, sinó la probabilitat d'acabar al flicte entre el nacionalisme espanyol i els naci- risme islàmic té exactament les mateixes metes costat dels qui canten Cara al sol i fan la salutació onalismes subestatals, en particular el basc i el que els separatismes», disgregar Espanya, escri- feixista. català, és també una qüestió de sobirania. Això probable que acabi provocant, com llavors, un D35 1 El Nacional.cat, 17/11/2017 reforçament del nacionalisme més escorat a la dreta. Amb la consegüent amenaça a les lliber- 2 Hora de España, València, gener de 1937. tats i drets adquirits, amb tots els «peròs» que es 3 Nacionalisme banal, Barcelona, Afers 2006 (edició en vulgui, en les últimes quatre dècades. castellà a Madrid, Capitán Swing, 2014). En suma, és tan fal·laç dirigir-se a «els 4 La izquierda y la nación: una traición políticamente catalans» com a «els espanyols», però en tots correcta, Barcelona, Planeta, 1999. els moviments socials hi ha un subjecte real i 5 El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya imaginari convertit alhora en objecte, és igual contemporània (1937-2014). Tusquets, Barcelona, 2015 que siguin els joves, les dones, els catòlics o els 6 José María Aznar, España. La segunda transición, obrers. La particularitat del nacionalisme és la Madrid, Espasa-Calpe, 1994. seva concreció geopolítica, ja que aquest subjec- 7 Patriotas y demócratas. El discurso nacionalista español después de Franco, Madrid, La catarata, 2010. te polític es desplega en un territori i persegueix l'enfortiment o la creació del seu propi Estat. 8 “Nación española y nacionalismo español”, Revista de Occidente, 248 (2002), pp. 109-132. Aquest subjecte polític s'essencialitza, es cons- trueix paradoxalment com a una cosa natural o 9 España no es un mito. Claves pera una defensa razonada, Madrid, Temas de Hoy, 2005. històrica prèvia a tota llei o política accidental, per això l'anàlisi i la crítica d'aquest subjecte en 10 Javier Ruiz Portella, España no es una cáscara, Per molt que ens pesi, ni els Barcelona, Altera, 2000. el converteix en especialment insidiós, ja que contínua mutació és una de les principals tas- procediments analítics ni els més enllà de l'afirmació de democràcia que cada ques dels historiadors i científics socials. Però, 11 Carsten Humlebaek, “La Constitución de 1978 como valoratius no tenen la solució del lugar de memoria en España”, Historia y Política, 12 un reivindica per a si –i nega al seu adversari– per molt que ens pesi, ni els procediments analí- problema polític que es planteja, el (2004), pp. 187-209. del que es tracta és d'una cosa tan aliena a la tics ni els valoratius no tenen la solució del pro- de dues sobiranies enfrontades.” 12 Pío Moa, Contra la balcanización de España, Madrid, La democràcia com és la configuració d'un poble, blema polític que es planteja, el de dues sobirani- esfera de los libros, 2005. un demos. Historiadors com Michael Mann o es enfrontades. Hom pot tenir motius per pensar 13 Es pot consultar a: https://www.clublibertaddigital. Tony Judt han explicat la tràgica paradoxa de que els gals s'han tornat bojos al seu llogarret, com/ilustracion-liberal/29/la-republica-de-azana-juan- com les nostres democràcies europees de post- però enviar les legions contra ells no és una bona carlos-girauta.html. guerra deuen una part del seu èxit a les matan- idea • ces i deportacions dels anys trenta i quaranta del segle passat, en «simplificar» la composició ètni- ca i cultural de les seves poblacions. Afortunada- ment, sembla llunyà aquest perill en la situació espanyola i catalana actual, però el desafiament independentista ja ha s'està notant, i no només en les banderes penjades dels balcons. En cas d'independència de Catalunya és probable que sorgeixi un moviment nacional-regeneracionis- ta en la resta del país, com va passar després de la independència de Cuba, però no és menys Josep Vicent Boira. Professor de la Universitat de València. @JosepBoira

el pes de les infraestructures i els eixos territorials un nou mapa per un nou territori i una societat

d36 No hi ha un concepte únic i estricte que ens per- bilitat d'acudir als processos de reescalament de Si en 1957 començà el procés d'unificació de tot tipus. Una d'elles, i no la menor, serà la d37 meta parlar de la possibilitat de redimensionar el la vida política, social i econòmica, és a dir, als política i econòmica europea, el 2011 i el 2013 constitució –allà on les condicions demogràfi- temps. Les unitats temporals són tancades i fixes: processos d'adaptació del marc espacial on s'hi s’ha iniciat el procés d'unificació d'infraestruc- ques, econòmiques i urbanes ho permeten–, hores de 60 minuts, dies de 24 hores, segles de desenvolupa. tures de la UE. En eixos anys, es van adoptar les de grans eixos territorials que actuaran com a 100 anys, decennis de 10... Entre el concepte i Aquest inici –pot ser una mica confús– dues decisions més notables en matèria europe- autèntics dinamos de la producció, de la crea- l'instrument de mesura no hi ha un intermediari ve a tall del títol que m'han demanat i que breu- ista dels darrers temps: el 2011, la UE va decidir ció cultural, de la mobilitat i de la dinamitza- directe, una ferramenta que permeta adaptar la ment tracte. Perquè a Europa –i Espanya, Cata- substituir la, fins a aquell moment, escadussera ció social. Corredors humans i econòmics

216 | 2017 unitat de patró al nostre desig o a les circums- lunya i el País Valencià en són i en seran a dins i "nacional" política de transports de la UE, per tradicionals revifaran gràcies a l'existència

tàncies que ens envolten. Per això el temps vola sempre–, s'està produint un procés de reescala- una autèntica xarxa de comunicacions que fera d'infraestructures de comunicació multimo- NS ZO quan gaudim i s'arrossega quan patim. Això no ment de les infraestructures que, com sol ocór- de les fronteres objecte específic a superar. I el dals que facilitaran encara més els contactes i

HO RIT passa amb l'espai. Entre aquest –el concepte–, rer amb les coses que succeeixen més enllà del 2013, es van adoptar els dos Reglaments (un els moviments, antigues fronteres "nacionals" US i els estris que fem servir per mesurar-lo (dels Pirineu, està passant massa desapercebut entre d'orientacions polítiques i un altre de meca- –d'aturada obligatòria per a persones i sobretot N O metres a les hectàrees, dels mil·límetres a la pol- nosaltres. Em referisc a la creació de grans eixos nismes financers) que han permès avançar en per a mercaderies– passaran desapercebudes, i sada) apareix un concepte fonamental en el que territorials articulats per infraestructures de aquest sentit. Des de fa pocs anys, la duana les ciutats esdevindran protagonistes d'un nou es basa la ciència geogràfica: el concepte d'escala. transport de caràcter multimodal que, en no fronterera no sol ser més que un casalot aban- mapa europeu on caldrà imaginar-les com les Mai no serem capaços de reflexionar massa anys, canviaran el mapa del continent i donat on, per les mansardes de les seues arqui- estacions d'una –gegantina– xarxa de metro suficientment sobre aquest mot. L'escala és amb ell la mentalitat dels seus ciutadans. tectures afrancesades, passegen fantasmes, i les europea. Reescalament, doncs. l'instrument que ens permet salvar la rigidesa Fet i fet, hi ha dues percepcions dels pro- estacions termini de la xarxa "nacional" naufra- Així, tot procés de desterritorialització de l'espai que ens esquartera i ens determina. cessos d'unificació a Europa: una, relativament guen en mig d'una platja de vies abandonada i reterritorialització administratiu, econòmic L'escala és, doncs, una idea fonamentalment ràpida i vistosa, afecta l’eix de l'economia (uni- que espera una transformació de funcions, com o institucional d'un subjecte polític hauria de política, la vàlvula de seguretat que permet ficació monetària) i del dret (unificació jurídi- hi passa a Irun (estació reflectida, com en un tenir present aquest context i adonar-se que modular l'espai de vida –i de govern!–, per ca). Però hi ha un altre procés en marxa, menys espill, en la d'Hendaia) o a la de Portbou (amb el pes de les infraestructures i els grans eixos ajustar-los als canvis interns i externs que ens espectacular i que, amagat sota una aparent Cervera), bessones a totes dues bandes de la territorials que es dibuixen –bé a conseqüència envolten. I el gran avenç que la ciència geopo- imatge tecnocràtica i avorrida, hauria també frontera en espera d'una nova funció. d'aquells o com inductor d'ells– serà determi- lítica ofereix a la societat en general és la possi- d'elevar-se al mateix estatus de la bandera blava Quin, doncs, serà el futur? Gosaria vati- nant en el seu futur. Perquè aquest i no altre de les estreles grogues, tal és la seua transcen- cinar que estem a les portes d'un autèntic pro- serà l'escenari on les condicions materials i ideo- dència. Ens referim a la unificació territorial, i cés de reescalament territorial i àdhuc polític de lògiques d'un país s'hauran de materialitzar. més concretament a la unificació de la xarxa de gran magnitud, i ho puc dir perquè el reescala- S'està produint un procés de transports de la Unió Europea. ment de la xarxa de transports ja ha començat a reescalament de les infraestructures, Al continent europeu, la frontera sempre produir-se. la creació de grans eixos territorials ha estat acompanyada de quatre coses: la pre- Catalans i valencians observem així que Tot procés de desterritorialització articulats per infraestructures de sència uniformada de soldats i de policies, el la "nostra" carretera, el "nostre" tren, la "nos- i reterritorialització administratiu, transport de caràcter multimodal passaport per a persones, la duana per a merca- tra" ruta marítima, el "nostre" aeroport ja no és econòmic o institucional d'un subjecte que, en no massa anys, canviaran deries i –des de la segona meitat del segle XIX–, sols ben bé nostre sinó que és –i serà–, també polític hauria de tenir present aquest el mapa del continent i amb ell la l'estació de ferrocarril, termini de la línia “nacio- un poc de tots els europeus. Hem de ser cons- context i adonar-se que el pes de mentalitat dels seus ciutadans.” nal”. A tots dos costats de la muga es duplicaven cients que estem assistint a un reescalament de les infraestructures i els grans eixos aquests símbols. Bé, doncs aquest paisatge està la nostra vida, de la nostra política i de la nos- territorials que es dibuixen serà desapareixent. tra economia. Amb profundes conseqüències determinant en el seu futur. ” La gestió escalar serà una gestió política que requerirà sensibilitat i intel·ligència. Segons es governe aquest reescalament, així seran les repercussions sobre cadascú de nosaltres.”

d38 Hi ha escàs debat al País Valencià, a Cata- A Catalunya, potser la idea ha estat territorials transfronterers que no sempre han o per sobre–, el mapa s'està redibuixant amb D39 lunya i a Espanya sobre aquest tema. I el debat esmorteïda i obscurida pel gran i brillant (en de passar pel Gran Madrid (concepte que ultra- unes noves configuracions urbano/territori- és decreixent en aquestes escales. Els valenci- sentit de luminescència) debat associat al cone- passa els límits provincials tradicionals de la als. A Europa i als Estats Units són prou habi- ans fa temps –si més no des de principis del gut com "procés", potser sense adonar-se que capital política espanyola per endinsar-se en les tuals les ciutats regió, les regions urbanes, les segle XX, amb Ignasi Villalonga, el 1918–, que –com ja hem apuntat– tot procés de desterri- províncies limítrofes) no s'ha plantejat mai ací macroregions, els eixos territorials, els grans ens hem adonat que sense les infraestructures torialització política (i el "procés", indubtable- seriosament. I des de les grans infraestructures corredors suprametropolitans, els lligams de de comunicació que ens beneficien, que s'adap- ment, ho és) hauria d'anar acompanyat d'un fins als detalls més petits, el pes de Madrid és fluxos de mercaderies, productes i persones, | 2017

216 ten a les nostres necessitats de país allargassat, esforç igualment generós i abundant de pensar aclaparador i asfixiant. ¿Com és que el Corredor de turistes i d'idees, d'estudiants i d'acadèmics

de mentalitat meridiana (i no pas paral·lela!) la territorialització resultant. I allà on el debat Mediterrani (mediterrani, sí, marítim, litoral, i empresaris... Tot i la varietat de noves "deno- NS ZO i acostumat a un tarannà secular d'obertura i ni s'ha donat ni, dissortadament, s'espera, és a costaner, portuari) passa per Atocha i per Cha- minacions" emergents nascudes per designar

HO RIT d'exportació no serem capaços de construir cap Espanya. martín? Doncs hi passa. ¿I com és que un Estat aquests incipients fenòmens urbans, no haurí- US projecte polític i social estable. Així, de manera En compte d'alinear les polítiques d'in- que disposa de 46 ports d'interès general –ges- em de centrar-nos a estudiar sol la seva estric- N O lenta i de vegades contradictòria, la recuperació fraestructures i les polítiques urbanes (però, hi tionats per 28 autoritats portuàries–, pels que hi ta forma, sinó també el seu rerefons. Com va de l'autogovern i de la consciència han anat dis- ha hagut mai política urbana, a Espanya?) de transiten al voltant del 60% de les exportacions assenyalar fa temps el geògraf Neil Brenner, el corrent de manera paral·lela a la preocupació l'Estat espanyol al procés de reescalament que i el 85% de les importacions de tot l'Estat, no ha debat de futur no serà tant l'ancoratge territorial pel debat sobre el Corredor Mediterrani i les viu la Unió Europea, el successius Ministerios de tingut mai la sensibilitat de pensar que la seu d'un país como l'ancoratge escalar: els lligams, seues conseqüències (el redimensionament de Fomento espanyols continuen planificant amb el de l'organisme Puertos del Estado hauria de situ- les relacions, els eixos, els veïnatges, les alian- les relacions amb Catalunya no ha estat un tema mapa de les comunicacions radials que ha guiat ar-se en algun indret portuari de l'Estat –pot- ces i els aliatges, les dinàmiques que ultrapas- menor en aquest sentit). Vist amb aquesta pers- –mai millor dit– la marxa de l'Estat des de, si ser amb una seu fins i tot rotatòria? Avui, com sen fronteres administratives. La gestió escalar pectiva, el Corredor Mediterrani és –també–, un fa no fa, el segle XVIII. Aliens als grans debats, no, l'oficina del president d'aquest organisme serà una gestió política que requerirà sensibi- corredor "polític". l'articulació d'una nova escala europea d'eixos públic es troba a 358 kilòmetres de les aigües litat i intel·ligència. Segons es governe aquest salades del port més proper a Madrid, el de reescalament, així seran les repercussions sobre València, i a 388 km de les de Bilbao, 613 km de cadascú de nosaltres. les de Barcelona o 669 km de les d'Algeciras. No som ni serem una excepció a aquest Per cert, també el Museu Naval d'Espanya es procés de reescalament de la vida (fonamental- troba en el cor de Madrid, en ple Paseo del Prado, ment urbana, econòmica i política) de la socie- un lloc on la flaire humida i fresca de la mar no tat moderna. La reflexió sobre la qüestió escalar hi arriba mai. Potser per això, quan hi entres, està molt associada a la idea de política, perquè l'aire és tan ranci com antiquada l'atmosfera. cal entendre aquest concepte com un escenari El futur dels nostres territoris passa per produït, controvertit i per tant mal·leable, pro- una assumpció conscient que s'està produint ducte de relacions polítiques i econòmiques. I a Europa un reescalament de les dimensions és per això que, en definitiva, puc contestar a la polítiques, econòmiques i territorials que ens qüestió que la revista em feia jugant amb el títol han acompanyat fins ara. I que en aquest pro- del meu article i amb el del número: el pes de cés de redimensionar les escales tradicionals les infraestructures i dels eixos territorials, en de la nostra vida, les infraestructures i el mapa un temps de canvi, serà fonamental • que les guia seran fonamentals. I que darrere d'aquestes infraestructures –o a sota d'elles Jordi Amat és filòleg i escriptor. Ha publicat diversos llibres sobre la història política i cultural durant el franquisme, especialment sobre la relació d’intel·lectuals catalans i espanyols (com ara Las voces del diálogo o La primavera de Múnich). Col·labora al diari La Vanguardia, tant a les pàgines d’Opinió com al suplement 'Cultura/S'. @jordiamat22

la nostàlgia del diàleg

d40 A mitjan de la dècada dels seixanta del segle pas- José Luis López Aranguren –catedràtic d’Ètica invisibilització social a la qual l’havia condemnat D41 sat es van celebrar una sèrie d’encontres –bate- a la Universitat de Madrid, però a punt de ser la dictadura franquista. Hi creien. Ho demostra- jats d’entrada com a “Coloquios Cataluña / Casti- expulsat de la seva feina per comprometre’s en rien. Quan ja en democràcia va arribar la prime- lla”– que tenien com a propòsit establir un marc la creació d’un sindicat lliure d’estudiants– va ra impugnació de la política de normalització de debat estable sobre com caldria estructurar definir prou bé el paper substitutori que ells, en lingüística (amb el conegut com el Manifest dels territorialment l’Espanya del dia després. Del dia tant que intel·lectuals, estaven realitzant a través 2.300), aquesta xarxa d’intel·lectuals castellans després de la mort de Franco, és clar. La convic- d’aquelles reunions. Sense que la societat pogués es reactivaria en defensa de la discriminació | 2017

216 ció compartida era que l’endemà de la dictadura expressar-se i sense que els polítics de l’Estat positiva del català a través d’articles publicats a El

l’Estat només aconseguiria democratitzar-se si, treballessin a favor de la llibertat, sinó a l’inre- País. Sobre la llengua, per tant, havia quallat un NS ZO entre altres coses, el nou model aconseguia arti- vés, a ells, als intel·lectuals, els pertocava (i així posicionament de suport.

HO RIT cular políticament la seva pluralitat nacional. En l’assumien) un paper compromès de substitució: Una cosa distinta, però, és precisar què US aquestes reunions de l’antifranquisme democrà- pensar una alternativa a la situació present per expressaven aquells intel·lectuals quan es refe- N O tic hi van assistir tres tipus de figures que sovint tal que, quan arribés el moment, la societat hagués rien al “adecentamiento moral de la vida del podien encaixar-se al rostre d’un mateix par- pogut adquirir una certa consciència política a pueblo catalán”. Si Ridruejo creia que aquesta ticipant. Hi havia polítics de l’oposició, hi havia través de la seva conducta i de les seves paraules. millora s’havia d’aconseguir pels catalans en acadèmics i hi havia intel·lectuals. Hi havia una La qüestió catalana es considerava que formava tant que “poble” i entenia que la seva consecució delegació catalana i d’entrada només una delega- part d’aquesta nova consciència política que calia havia d’estar lligada a la construcció de la lliber- vez Cataluña”. També fruit d’aquell context, els ció diguem-ne castellana. Com que eren unes que fos adquirida. Anava, de fet, aparellada a tat per a tot Espanya, és probable que en el seu intel·lectuals dels Coloquios, ara sí, firmaren un trobades emparades per la delegació espanyola la lluita per la llibertat. “Aquí estamos hoy” –va programa per a l’endemà relligués “adecentami- manifest de solidaritat amb la renovada repres- del Congrés per la Llibertat de la Cultura, també dir a L’Ametlla Dionisio Ridruejo, l’antic propa- ento moral” a una política específica per a Cata- sió de les llibertats a Catalunya. d’entrada, no hi van participar opositors que gandista feixista reconvertit feia deu anys en un lunya. De fet, era una idea desenvolupada al seu Compromesos, sens dubte. Però, insistei- militessin en partits comunistes espanyols. socialdemòcrata d’oposició– “para tratar de con- capital Escrito en España de 1962. En el seu exer- xo, més enllà de la llengua, més enllà de protes- Les paraules pronunciades al llarg d’aques- quistar la mayor cantidad de libertad en el terreno cici constant de revisió de la pròpia trajectòria, tar per noves mostres de catalanofòbia governa- tes trobades, més secretes que no pas clandesti- concreto del adecentamiento moral de la vida del de fet, Ridruejo tenia clar que un més dels seus mental, què implicava aquest compromís? Per nes (tot i que per documentació conservada al pueblo catalán y de su idioma”. errors de joventut havia estat deixar-se atrapar als intel·lectuals liberals dels seixanta la qüestió Govern Civil de Barcelona sabem que la policia Sobre la llengua intueixo que la majoria per la propaganda reaccionària que havia explicat catalana era una qüestió empeltada a la manca no se’n va estar d’elaborar llistes dels assistents), dels castellans presents, en aquella reunió i en l’Estatut d’Autonomia dels temps de la Repúbli- de llibertat que sofrien tots els espanyols. Era es poden recuperar amb una certa precisió. De d’altres, estaven d’acord: l’estatus del català cal- ca com un atemptat contra la unitat d’Espanya. objectivament així. Res de rellevant, pel que feia trobades, importants, n’hi va haver tres. Una a dria ser normalitzat perquè la situació de pos- Anys després llegiria aquell Estatut tan sospitós i a la llibertat política, havia canviat. L’entrada de L’Ametlla del Vallès el 1964, la segona el 1965 tergació imposada per la dictadura era injusta descobriria i reconeixeria que d’aquella demagò- l’economia espanyola en la lògica del capitalisme a Toledo i la darrera el 1971 a Llinars del Vallès. i falsejava la realitat social del país. Si calia, es gia centralista, res de res. Per això, perquè havia estava transformant el país i canviant la menta- D’aquesta tercera en vaig localitzar una trans- van comprometre els castellans, subscriurien après a rectificar contrastant el seu prejudici amb litat de la societat, però no estava transformant cripció sencera, de la segona en tenim un bon un manifest (es va redactar, va obtenir algunes la realitat, s’havia transformat en “un simpati- l’essència política de la dictadura. Podríem dir testimoniatge a través del dietari de Maurici Ser- signatures a Madrid, però no va prosperar). Per zante de las libertades del pueblo catalán”. Ho que la catalana, doncs, era una qüestió inclosa rahima i de la primera n’he rescatat la transcrip- reblar el clau, els estudis sociolingüístics que demostraria poc després. L’any 1966, després en la necessitat de reivindicar els drets civils –a ció d’alguna de les intervencions. Antoni Badia i Margarit els va explicar a L’Ametlla de la Caputxinada i la Manifestació dels Cape- la gent se li ha de permetre viure la seva identi- M’interessa parlar del tema, però també i a Toledo (amb beca inclosa del mateix Congrés llans, faria una declaració pública del seu com- tat, també la nacional, sense reprimir-la– i era del tipus de funció que s’atorgaven aquells per la Llibertat de la Cultura) els va convèncer de promís amb un gran article publicat a la revista en aquest context que, com en defensa d’altres que participaven als Coloquios. A L’Ametlla, l’extensió de l’ús de la nostra llengua malgrat la parisenca Mañana. Tribuna democrática: “Otra drets, s’hi havien compromès. Per als intel·lectuals liberals dels seixanta la qüestió catalana era una qüestió empeltada a la manca de llibertat que sofrien tots els espanyols.”

d42 per intentar calibrar què volia dir i què no volia dir-ho d’una manera complementària, l’ambi- D43 dir “el adecentamiento moral de la vida del pue- güitat del concepte de “normalització” –que va blo catalán”. ser central en el pujolisme– va fer que el diàleg “Adecentar”, en últim terme, entenc que fos suspicaç, perquè ben aviat normalització va volia dir crear les condicions perquè els ciuta- equivaldre també a nacionalització i nacionalit- dans de Catalunya poguessin viure la seva iden- zació, a la llarga, hauria d’implicar un replanteja- titat nacional també políticament a l’Espanya ment de la sobirania. Una cosa era reclamar un | 2017

216 democràtica. ¿Va crear aquestes condicions el diàleg sobre llengua i cultura, però una que s’hi

model territorial consensuat durant la Transició assemblava malgrat que fos distinta era la barre- NS ZO i desplegat al llarg dels anys posteriors? Aquesta ja d’aquest diàleg cultural amb una altra que, en

HO RIT pregunta, que implica tenir clares les dificultats el fons, allò que plantejava era la reestructuració US d’aquest desplegament, se solapa amb una altra, del poder de l’Estat. N O però la resposta no pot ser coincident. ¿El nou Em fa l’efecte que el desplegament d’aquest model d’Estat possibilitava un compromís efici- equívoc al llarg de diversos lustres aniria fent cada ent de les institucions reformades amb la idea vegada més difícil, a llarg termini, la renovació de la pluriculturalitat de l’Estat? A la segona d’aquell vell diàleg intel·lectual que amb el pas pregunta és probable que els intel·lectuals espa- del temps s’aniria mitificant. Sobretot quan, nyols responguessin que no i que calia millorar, a partir de la segona meitat de la dècada dels però no tinc del tot clar que no responguessin 90, els intel·lectuals espanyols van emprendre que sí a la primera. El problema del consens és una nova batalla en defensa de la llibertat i els que es basa en preguntes que no es responen de drets civils: la batalla contra ETA. Les posicions manera definitiva. van coagular de nou. El trencament era implícit. El problema entre un i altre plantejament El terrorisme s’havia de combatre en diversos Revista Treball n. 210, 1960 és, per una banda, l’autista refracció de la cultura ordres, però fer-ho en el pla cultural va suposar espanyola hegemònica a pensar-se (ara i gairebé també una impugnació severa del nacionalisme i Era una altra època. Pitjor. Tanmateix, la sempre) com una cultura multilingüe, enriquida una reconsideració explícita de la cultura d’Estat. Ha estat una queixa repetida: on nostàlgia d’aquest compromís, madurat en un en la diversitat. Potser sigui un prejudici absurd, El crack és va produir aquí. Un exemple. L’any són els intel·lectuals espanyols? Per diàleg obert, ha estat una constant durant els dar- però no només. Potser perquè la cultura, com a 1998, Juan Pedro Quiñonero va demanar al seu què callen? La resposta majoritària, rers anys de crisi institucional provocada per una realitat institucional, sigui el discurs que maqui- vell amic Fernando Savater que fos el presenta- plantejada des de l’òptica del crisi constitucional. Ha estat una queixa repeti- lla la naturalesa més dura del poder i la seva dor del seu assaig De la inexistencia de España. catalanisme, ha estat que els da: on són els intel·lectuals espanyols? Per què voluntat de perpetuar-se. Però l’altre problema és Diria que és l’exercici més profund que he llegit intel·lectuals o bé han callat o bé callen? La resposta majoritària, plantejada des de que això val també per a l’altra part en joc. Perquè amb la pretensió d’esbombar la matriu centralis- s’han posicionat en contra de les l’òptica del catalanisme, ha estat que els intel· el problema és també que el nacionalisme català, ta de l’Estat fent una investigació profunda en les demandes polítiques dels ciutadans lectuals o bé han callat o bé s’han posicionat en que ha estat tradicionalment de matriu cultural bases plurals de les cultures espanyoles. Savater, de Catalunya i de la seva cultura.” contra de les demandes polítiques dels ciutadans (ara ja no), va jugar, a l’hora de forjar l’autogo- naturalment, es va negar a presentar-lo. Era una de Catalunya i de la seva cultura. Cal lamen- vern, a confondre les fronteres entre els drets presa de posició. Res ho mostraria d’una mane- tar-se’n, suposo, però també cal preguntar-se per dels catalans com a comunitat cultural amb els ra tan nítida com el “Manifiesto por una lengua què s’ha fos aquella concòrdia. I preguntar-s’ho drets polítics de la nació. El pujolisme també va común”. L’esperit dels Coloquios Cataluña/Casti- obliga a mirar de clarificar una sèrie d’equívocs ser això. Potser, essencialment, va ser això. Per lla havia desaparegut • Javier Pacheco. Secretari general de CCOO de Catalunya des de l’11è Congrés del sindicat, celebrat l’abril del 2017. Fins aquell moment era secretari general de la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya. Treballador de Nissan, empresa a la qual continua pertanyent, i on va ser membre LA DEMOCRÀCIA, LA UE I ELS ESTATS NACIÓ del comitè d’empresa, secretari general de la Secció Sindical Intercentres i president del Comitè d’Empresa LA DEMOCRÀCIA, AVUI, ESTÀ BEN Europeu.@PachecoJPacheco REPRESENTADA PER LA UE I ELS SEUS ESTATS NACIÓ?

d44 La construcció d’un espai europeu de sobirani- pressupostària, qualificant la prima de risc, és a Aquests marcs autoritaris, fora de tota es compartides, per al desenvolupament d’una dir, el preu de finançament del deute públic, amb norma democràtica, sense la participació dels societat europea referenciada en el seu model la clara finalitat de garantir la recuperació de la pobles, en contra dels interessos de la majoria i social de benestar i d’igualtat, més enllà d’un pèrdua de valor que els mercats havien patit amb amb greus efectes per a la societat i per a l’econo- mercat econòmic únic i una política monetària la caiguda de Lehman Brothers i posteriorment mia de la UE, han governat els designis de la UE era, i és, un deute encara no assolit i que ha per- la resta de mercats financers. durant els pitjors anys que hem viscut en pau a dut posició en els darrers anys de crisi. L’estratègia era clara: devaluar les econo- Europa des de la Segona Guerra Mundial. | 2017

216 El fort endeutament d’una bona part dels mies dels països sense estructures financeres Els efectes han provocat situacions com la

països del sud de la UE, la recent incorporació pròpies amb capacitat de suportar el seu finan- de Grècia, amb una política de destrucció de drets NS ZO d’una part dels països de l’Est, amb economies çament pressupostari i ofegar-les amb uns incre- i d’empobriment d’un país, doblegant la voluntat

HO RIT febles, una política de protecció financera de la ments desorbitats dels interessos al finançament d’un poble que després d’un intens i llarg procés US city londinenca i una posició hegemònica d’Ale- del deute, fets que facilitaven una ràpida recupe- de mobilitzacions i mitjançant un referèndum N O manya i de les seves entitats financeres, han jus- ració de la pèrdua dels valors als mercats, retro- havia donat un mandat al seu Govern. La Troika, tificat les polítiques de la UE per fer front a la bant-se amb la recuperació dels seus capitals en en una posició sense precedents, ofegant la seva pèrdua de rendibilitat dels valors dels mercats termes anteriors a la crisi i incrementant més economia, va obligar el govern de Tsiriza a rene- procés de concentració de les entitats financeres, financers en l’esclat de la bombolla financera encara l’acumulació de capitals. gociar el seu pla de viabilitat, tornant a imple- es van tancar les línies de crèdit, es va protegir al 2007, devaluant la renda per capita de la UE, Aquesta situació ha normalitzat l’aparició mentar noves retallades de drets a la ciutadania el passiu immobiliari dels comptes de resultats transferint el deute privat al deute públic, provo- d’espais no democràtics per definir polítiques, fer grega. Aquesta ha estat una de les majors expres- dels bancs, passius que van acumular amb el cant la pèrdua de milions de llocs de treball i el el seguiment del seu desenvolupament pels dife- sions antidemocràtiques que s’han produït en el creixement de la bombolla immobiliària i que es augment de les desigualtats socials, fruit de les rents països, avaluar les seves mesures i “si calia”, decurs d’aquests anys de crisi econòmica, social van quedar “apalancats” en els seus balanços... retallades d’una política d’austeritat continuada sancionar les seves decisions. Espais que han i democràtica. En definitiva, es va garantir que tot el flux de en el decurs dels anys de crisi, ofegant alguns limitat el caràcter democràtic dels Estats nació i Es va fer de manera semblant a Portugal, crèdit, que majoritàriament provenia dels bancs països com Grècia, Portugal, Espanya o Itàlia. de la mateixa UE per fer realitat la representativi- però amb una resposta diferent del Govern, que, alemanys, tingués capacitat de retorn i de rendi- Paradoxalment, les mateixes institucions tat de la ciutadania mitjançant el sufragi univer- assumint una part de les orientacions de la Troi- bilitat per protegir el seu estatus financer. financeres que van provocar la crisi han estat les sal i disposar amb unilateralitat i proteccionisme ka, ha reconduït la seva situació amb polítiques En paral·lel, es va obrir la porta a un que han determinat els criteris d’avaluació de la dels mercats financers, de les polítiques econò- expansives d’inversió en la despesa social i estra- seguit de retallades dels pilars fonamentals del situació econòmica dels països i la seva gestió miques i socials dels diferents Estats de la UE. tègica que han propiciat receptes que esmenen nostre Estat de benestar, en educació, sanitat, La Troika, conformada per l’FMI, el BCE les recomanacions-imposicions de l’austeritat protecció social, inversió en infraestructures i de i la Comissió Europea, ha intervingut les econo- extrema promoguda des dels instruments no les condicions de treball per devaluar els salaris mies de diferents països de la UE, amb l’objectiu democràtics de la UE. dels treballadors i les treballadores, reformes Ningú no ha elegit la Troika per de garantir la implementació de polítiques d’aus- A Espanya, al 2010, en un format diferent, que va posar en marxa el PSOE i que va apro- constituir-se com a organisme que teritat sense mesura que han empobrit milions es va imposar una bateria de mesures de reta- fundir amb una clara orientació ideològica, més estableixi les polítiques a la UE de ciutadanes i ciutadans europeus. Ningú no llades i un pla de rescat bancari, per concretar enllà de l’economia, el Partit Popular. però, en canvi, ha fixat els criteris l’ha elegida per constituir-se com a organisme l’estratègia dual que abans esmentava, de deva- En aquest sentit, a Catalunya el govern de d’austeritat, ha intervingut els que estableixi les polítiques a la UE però, en luar l’economia del país i de recuperar els valors CiU es va posar a la capçalera de les retallades pressupostos de països, ha forçat els canvi, ha fixat els criteris d’austeritat, ha inter- financers, en aquest cas amb el rescat bancari. i, a més de donar suport a les realitzades pels canvis de governs i ha propiciat que vingut els pressupostos de països, ha forçat els Aquelles mesures van acabar amb instru- governs centrals del PSOE i el PP, va aprofundir tecnòcrates arribin a presidir governs.” canvis de governs i ha propiciat que tecnòcrates ments financers de caràcter social, com era el la sortida ultraliberal amb les decisions pròpies arribin a presidir governs, com és el cas d’Itàlia. cas de les caixes d’estalvis; es va procedir a un del govern de la Generalitat. La democràcia, avui, no està ben representada en la UE ni en els seus Estats nació. La democràcia, avui, està distorsionada, està És possible una altra Europa, uns altres intervinguda i necessita un procés Estats nació. Una Europa enquadrada per una de regeneració amb més participació carta social, per un marc d’harmonització de qualitat de la ciutadania.” fiscal, per polítiques d’acollida d’immigrants, per polítiques de cooperació multilateral internacional, per un marc de treball solidari.”

d46 Tots els governs socialdemòcrates i de Amb la manca de democràcia, els instru- que hagi de considerar-se en forma de consulta. d’economia real sobre les especulacions d’acu- D47 dretes arreu d’Europa es van plegar a les políti- ments de poder dels mercats han trobat espais La democràcia qualitativament sana ha de refor- mulació de capitals, la que prioritza les persones ques liberals que afeblien els Estats nació i capi- identitaris per desviar l’atenció de la ciutadania i çar els espais d’organització dels marcs polítics per sobre de qualsevol altre interès. talitzaven les seves polítiques a les voluntats dels mantenir el suport a les seves polítiques. Amb la representatius i sobretot, els àmbits de la societat És possible una altra Europa, uns altres mercats financers, controlats per unes poques manca de voluntat de repartir la riquesa total, per civil com garants del correcte funcionament de Estats nació. Una Europa enquadrada per una fortunes a nivell mundial que han acumulat repartir només un tros d’aquesta, el millor es fer- les institucions. carta social, per un marc d’harmonització fiscal, quantitats ingents de capital, aprofundint en l’es- nos barallar entre nosaltres i per això, a menys La democràcia efectiva és la que resol de per polítiques d’acollida d’immigrants, per polí- | 2017

216 cletxa social, incrementant els índex de pobresa democràcia, menys solidaritat. manera col·lectiva els espais de participació de la tiques de cooperació multilateral internacional,

i afeblint els marcs democràtics arreu d’Europa. Proteccionisme econòmic, enduriment de societat, la que promou l’associacionisme, la que per un marc de treball solidari. Una Europa amb NS ZO La primera onada de retallades va pro- fronteres, increment de la xenofòbia, menystenir li reconeix marcs de concertació, la que reforça un fort model social i Estat de benestar que des

HO RIT vocar canvis en els governs que es van posar al col·lectius laborals, siguin funcionaris o treballa- el seguiment i la vigilància del paper de les insti- d’una aposta ferma per la sostenibilitat ambiental US front d’aquestes polítiques, fent pensar que la dors amb drets, limitacions de llibertats, segre- tucions, la que dignifica el caràcter representatiu gestioni els seus recursos per garantir de mane- N O democràcia podia corregir les malifetes, però gació educativa... Mesures que acompanyen a les de manera col·lectiva, la que garanteix que les ra suficient i solidària les necessitats de la gent, res més lluny de la realitat. Els instruments de receptes econòmiques i que els permeten seguir persones dedicades compleixin amb un marc amb criteris d’igualtat de drets. poder dels mercats financers guanyaven l’opinió enriquint-se desmesuradament amb un clar afe- ètic i unes obligacions de transparència, la que En definitiva, una Europa i uns Estats pública i, per tant, la majoria social, amb més bliment democràtic. col·lectivament s’imposa als poders fàctics i els nació amb DEMOCRÀCIA • propostes de privatització dels béns i serveis Ho estem veient a Espanya i Catalunya. poders dels mercats, la que garanteix alternatives públics, més retallades en el marc laboral com Una forta confrontació institucional no els impe- a solució de l’atur, amb un repartiment de cada deix posar-se d’acord en criteris econòmics que cop menys recursos públics dels Estats, és a dir, mantenen els criteris dels dictats dels mercats. amb més polítiques liberals per aprofundir les Les reformes laborals, el sostre de despesa desigualtats. pública, les retallades en educació, sanitat i pro- Malauradament, els hi va funcionar, i als tecció social, la llei Wert d’educació, “la llei mor- principals països de la UE la dreta governà la daça” per coartar les protestes contra les seves segona etapa de la crisi, amb una segona recessió polítiques, la privació de llibertat democràtica al al començament i una incerta recuperació en els treball encausant a més de 300 vaguistes amb un darrers anys. article del codi penal provinent del règim fran- A dia d’avui, encara s’imposen aquestes quista, són mesures que, sols i a vegades junts, polítiques injustes, ineficaces i poc democràti- han imposat en els darrers anys. ques. I ara, els governs aguanten millor el des- Per això, la resposta a la pregunta de gast electoral de les societats a les seves retalla- l’enunciat, “La democràcia, avui, està ben repre- des. sentada per la UE i els seus Estats nació?” és És el cas del nostre país, amb una UE fis- “NO”. La democràcia, avui, no està ben represen- calitzant els nostres instruments financers, el tada per la UE ni pels seus Estats nació. La demo- nostre sostre de despesa, la nostra política pres- cràcia, avui, està distorsionada, està intervingu- supostària; el Partit Popular a Espanya i la antiga da, i necessita un procés de regeneració amb CiU, ara PdeCat, a Catalunya, en coalició, seguei- més participació de qualitat de la ciutadania. xen governant amb polítiques d’ajustos, després Al meu parer, no es tracta de participar de d’anys de polítiques antisocials. manera lineal i contínua en qualsevol iniciativa Marc Carrillo (Barcelona 1952). Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra. Coautor de l’Informe Comunidades Autonómas, editat per l’Institut de Dret Públic. Des de 2009, és conseller del Consell de EL MARC CONSTITUCIONAL Garanties Estatutàries de Catalunya. [email protected] DE L'ENCAIX CATALUNYA-ESPANYA*

* Una part dels arguments continguts en aquest article es va exposar en el meu treball “Reforma constitucional con el trasfondo de Cataluña”. En: Memorial para la reforma del Estado. Estudios en homenaje al profesor Santiago Muñoz Machado (Coord. José Mª BAÑO LEÓN). Tomo II. CEPC. Madrid 2016, pp. 1527-1549.

d48 Una premissa: el títol VIII de la La configuració de l'Estat de les autonomi- negudes com a inseparables. A Catalunya, la D49 Constitució i Catalunya es no s'entén sense la iniciativa política que des Constitució i l'Estatut d'Autonomia de 1979 que L'obra de les Corts de 1977-1978 en funcions de de l'oposició a la dictadura apareixia en qualse- la va seguir, van començar el seu camí com a un poder constituent va donar com a resultat una vol proclama o manifestació política en ambdues referent democràtic per a la immensa majoria Constitució d'efectes molt positius per al resta- comunitats autònomes. L'article 2 i el Títol VIII de la població, que de manera políticament acti- bliment de la democràcia a Espanya i, al seu torn, de la Constitució són directament tributaris d'una va li van donar el seu suport. de l'autonomia política a Catalunya. Al costat del realitat política assentada en la història de la con- Res a veure, doncs, en aquest sentit, amb | 2017

216 resultat de les primeres eleccions democràtiques figuració d'Espanya com a Estat. A Catalunya, no l'abstenció instrumental promoguda pel nacio-

del 15 de juny de 1977, la Constitució de 1978 va per sabut, segueix sent necessari recordar que al nalisme basc conservador, tot i la clàusula d'es- NS ZO ser el primer element de ruptura política i jurídica costat de les demandes de llibertat i amnistia per pecificitat tan favorable que li atorgava la dispo-

HO RIT amb la dictadura franquista. Va restablir la divisió als presos polítics, apareixia sense solució de con- sició addicional primera, que empara i respecta US de poders, va instituir una carta de drets fonamen- tinuïtat la reivindicació de l'autonomia política. els drets històrics dels territoris forals, el que, N O tals dotats de garanties jurisdiccionals i, a través Una reivindicació que, òbviament, no naixia amb de fet, li ha permès disposar, juntament amb del Títol VIII, va preveure unes bases jurídiques la nova Constitució sinó que quedava arrelada en Navarra, d'una relació confederal amb l'Estat en per intentar resoldre una qüestió decisiva per al el temps, sent el seu referent històric més proper l'ordre financer. Segurament, l'explicació de la futur del sistema democràtic que llavors iniciava el l'autonomia obtinguda a partir de la Constitució incorporació d'aquesta disposició al contingut seu camí: la distribució territorial del poder polític de la II República de 1931 i l'Estatut de 1932. El dispositiu de la Constitució no sigui llunyà a a través d'un model d'Estat compost, que va orga- procés constituent sorgit de les eleccions de juny l'intent integrador però erm dels constituents nitzar un sistema de descentralització política, des- de 1977 i especialment els debats parlamentaris de fer front amb això a la desestabilització políti- tinat a donar una solució constitucional al conten- en la Comissió d'Assumptes Constitucionals i ca que, al costat de l'extrema dreta, provocava el ciós històric no resolt de la inserció de Catalunya i Llibertats Públiques del Congrés dels Diputats, terrorisme practicat per una organització políti- el País Basc en una Espanya democràtica1 . així ho van reflectir2. La generalització que sor- ca totalitària com ha estat i és ETA. geix amb els règims preautonòmics, amb l'ex- Han transcorregut gairebé quaranta cepció de Galícia i, sobretot, d'Andalusia, ja va anys de règim constitucional i estatutari. Avui, Es tractava de l'expressió jurídica d'un respondre a altres paràmetres polítics, clarament l'Estat de les autonomies és una realitat políti- nou pacte entre l'Estat i una fracció, que és Cata- La Sentència 31/2010 del Tribunal vinculats a la realitat política del moment cons- ca irreversible. Amb les seves llums i les seves lunya. A través d'aquesta llei del mateix Estat, Constitucional, que resolgué el tituent. ombres, és part integrant del panorama institu- prèviament debatuda, esmenada i aprovada com recursos de inconstitucionalitat A Catalunya, el procés d'elaboració i apro- cional, però que en el pla jurídic hauria de ser a Proposició de llei al Parlament de Catalunya, presentats contra la reforma vació a través del referèndum constitucional del objecte d'algunes importants reconsideracions. després com a Llei orgànica a les Corts Generals, estatutària, va donar com a resultat 6 de desembre de 1978 va donar com a resultat Tanmateix, pel que fa a Catalunya és un model posteriorment sotmesa a referèndum pel poble una desactivació jurídica de l’Estatut un suport entusiasta a la nova Constitució3. La esgotat. La insatisfacció generada pel nivell de Catalunya, que el va votar favorablement però i la seva neutralització com a nou immensa majoria dels partits polítics de l'es- d'autonomia assolit, a causa de la interpreta- amb una participació no entusiasta (48,9%), es instrument de l’autonomia política.” querra, de centre, juntament amb els nacionalis- ció i l'aplicació del bloc de la constitucionalitat, donava forma jurídica a una nova distribució del tes perifèrics de centredreta, així com l'important integrat pel binomi de la Constitució de 1978 poder polític. La Sentència 31/2010 del Tribu- teixit associatiu de la societat catalana (sindicats, i l'Estatut d'Autonomia de 1979, en la dècada nal Constitucional, que resolgué el recursos de col·legis professionals, associacions de veïns, passada va donar lloc, com és sabut, a l'aprova- inconstitucionalitat presentats contra la reforma entitats culturals, etc.) es va mostrar clarament ció de la reforma estatutària que es va concretar estatutària, va donar com a resultat una desacti- favorable al text constitucional, en tant que la lli- en un nou Estatut, aprovat per la Llei Orgànica vació jurídica de l’Estatut i la seva neutralització bertat i l'autonomia anaven de la mà i eren reco- 6/2006, de 19 de juliol. com a nou instrument de l’autonomia política4. La reforma constitucional és, juntament amb la jurisdicció constitucional, un instrument que assegura la continuïtat de la Constitució com a norma jurídica. En tant que preveu unes regles de procediment, que permeten introduir d50 La reforma constitucional com a opció demanda. Més enllà de les dificultats objectives tals, i la resta correspondria a les CCAA; molt els canvis que convinguin per procurar D51 Davant el greu problema constitucional derivat del que pugui plantejar la rigidesa dels diversos sis- poques competències concurrents i una regla de la seva adaptació als nous reptes que fracàs polític de la reforma estatutària, entre mante- temes de reforma constitucional –el cas espanyol distribució competencial basada en el principi de planteja l'evolució política de la societat 7 nir l’actual statu quo i l’opció de la secessió, la refor- és un entre tants–, la reforma és, en efecte, una subsidiarietat , especialment pel que fa a l'exerci- i les demandes dels sectors que la ma constitucional hauria de ser considerada com garantia enfront del poder dels factors de fet diri- ci de la funció executiva. Tot això podria resultar integren, la reforma es presenta com una via factible per afrontar el repte que suposa que gits a ignorar-la o canviar-la al marge del procedi- una via per evitar els problemes de determinació un instrument de defensa la Constitució després de les darreres eleccions autonòmiques de ment establert en el moment constituent. Ara bé, de la titularitat generats pel Títol VIII. Per con- | 2017 com a primera font de l'ordenament.”

216 2015 el 48% de l’electorat a Catalunya donés suport conditio sine qua non és el més ampli acord polític tra, un sistema de triple llista seguint el model

a partits polítics que defensen la independència. previ sobre el contingut de la reforma i la posterior federal alemany, si el llistat de les competències NS ZO Per què la reforma constitucional? intervenció del juristes –no inversament– que compartides o concurrents fos extens, probable-

HO RIT S'atribueix a Thomas Jefferson, tercer li donin forma. Un acord en el que, si més no, ment generaria dificultats similars a les que es US president dels Estats Units, una reflexió espe- haurien d’estar implicades tant les forces políti- volen evitar. Així mateix, en aquest esquema, N O cialment lúcida sobre el valor de la reforma de ques que varen recórrer davant el TC l’Estatut de lògicament, hauran de quedar excloses les previ- la Constitució: per encertada que hagi estat la 2006 com aquelles que el varen defensar. sions de l'actual article 150 CE, sobre modificació decisió constituent d'una generació fundadora extraestatutària de competències. de la Constitució –i la del constituent espanyol Una reforma general del Títol VIII de la b) La naturalesa d'Estat compost disse- de 1978 ho va ser i molt–, no pot condicionar la Constitució i una Disposició Addicional nyat per la Constitució no lliga gens bé amb la vida de les generacions futures. Prenent com a específica per a Catalunya configuració constitucional del Senat el 1978. És referència l'experiència del constitucionalisme A) La reforma general del Títol VIII una qüestió molt gastada per reiterada però, per comparat, resulta insostenible que la Constitució a) Amb totes les seves llums i les seves contras- descomptat, gens irrellevant. L'opció d'un Senat escrita no pugui ser reformada; en el mateix sen- tades ombres jurídiques, el sistema de distribució com a cambra de representació dels governs tit, «[...] la Declaració francesa de drets de 24 de de competències demanda de ser reconsiderat. La segons el referent alemany del Bundesrat podria juny de 1793 consignava en el seu article 28 que indeterminació de l'àmbit material de la legislació permetre disposar d'una assemblea no només el poble té sempre el dret de reformar i revisar la de l’Estat sobre condicions bàsiques, bases, etc. ha legislativa, sinó també d'un fòrum cooperatiu Constitució, perquè una generació no pot subjec- fet que la delimitació de la titularitat competencial per a l'Estat i les CCAA. tar a les seves lleis a les generacions futures»5. s'hagi convertit en massa ocasions en una valora- c) Així mateix, la parca referència consti- La reforma constitucional és, juntament ció jurídica mancada de l'objectivitat exigible que tucional als instruments de col·laboració entre amb la jurisdicció constitucional, un instrument permeti proporcionar seguretat, tant a l'Estat i les l'Estat i les CCAA i d'aquestes entre elles matei- que assegura la continuïtat de la Constitució com CCAA com també al mateix Tribunal Constitucio- xes, tampoc casa bé amb un model d'Estat polí- a norma jurídica. En tant que preveu unes regles nal. Una cosa semblant ha passat amb els efectes ticament descentralitzat. També ha estat un lloc de procediment, que permeten introduir els can- transversals dels títols horitzontals dels exarticles comú en la doctrina denunciar aquest dèficit. És vis que convinguin per procurar la seva adaptació 149.1.1 i 13 CE. Per tant, la necessitat d'establir un evident que la reforma hauria d'afrontar aquesta als nous reptes que planteja l'evolució política sistema clar i concís que eviti el dèficit de la inde- qüestió, incorporant els instruments jurídics de de la societat i les demandes dels sectors que la terminació és imperiosa. col·laboració que ofereix l'experiència compara- integren, la reforma es presenta com un instru- Referent a això, podria resultar d'interès da, així com les vies de participació de les CCAA ment de defensa la Constitució com a primera l'opció d'establir un sistema de distribució com- en els processos de decisió de les institucions font de l'ordenament6. És la Constitució matei- petencial basat en: una prèvia definició funcional de l'Estat i, sobretot, les relacions de l'Estat i les xa que amb això estableix les regles de validesa de les competències realitzada pel text constitucio- CCAA amb la Unió Europea. Les previsions de dels canvis que l'esdevenir polític de la societat nal mateix; una sola llista de competències esta- l'Estatut català de 2006 al respecte previstes en En el marc d'aquesta reforma constitucional, la regulació del cas de Catalunya hauria de quedar parcialment al marge. Altrament dit: la reforma general del Títol VIII. A fi d'afrontar la singularitat política de Catalunya, aquesta podria trobar cobertura en una disposició addicional específica”

d52 el Títol V poden ser, en general, un bon punt de f) Tenint en compte l'evolució de l'Estat de les – Una definició funcional específica de les compe- D53 referència. autonomies, la reforma de la Constitució podria tències de la Generalitat diferenciada de la que la 1 SOLÉ TURA. J. (1985). Nacionalidades y nacionalismo en España. Autonomías, Federalismo, d) Si després de la reforma de l'article 135 aprofitar-se per formular en un sentit menys bar- Constitució hagi fet amb caràcter general a la refor- Autodeterminación. Alianza editorial. Madrid, p. 89. de la Constitució la formulació del principi d'es- roc l'article 2 –una redacció hereva dels elements ma del Títol VIII, destinada a atribuir una major 2 Vegeu, per exemple, les intervencions al tabilitat pressupostària és explícita i gens breu, condicionants del procés constituent– per tal de capacitat normativa (potestat legislativa i potestat respecte dels membres catalans de la ponència una futura reforma també hauria de respon- reconèixer, d’una banda, que la sobirania és única reglamentària) a les institucions de la Generalitat constitucional, Miquel Roca i Junyent i Jordi dre a la mateixa lògica, quan es tracti d'establir i correspon a tot el poble, i d’una altra, el caràcter (Parlament i Govern). D'acord amb això, la disposi- Solé Tura: CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: 1980. | 2017 Treballs parlamentaris. Corts Generals. Comissió

216 els principis que han d'informar el sistema de plurinacional de l'Estat, sense més precisions al ció addicional podria especificar algunes matèries

d'Assumptes Constitucionals i Llibertats públiques. finançament de les CCAA. D'acord amb això, respecte. competencials sobre les quals s'atribueixi aquesta Vol. I, Sessió número 1, de 5 de maig de 1978, NS ZO hauria de preveure les regles generals sobre la major disponibilitat normativa. Per exemple, entre Madrid, pàg. 664-669. 3 Els resultats del referèndum constitucional a HO RIT participació de les CCAA en el rendiment dels B) Una disposició addicional específica per a Cata- d'altres, ensenyament, cultura, serveis socials, US tributs estatals, així com els mecanismes d'ani- lunya. sanitat i administració local, amb els límits que Catalunya van ser, amb una participació del 67.9% N O del cens, de 90,5% sufragis favorables; 4,6 negatius; vellament i de solidaritat, en què el principi d'or- En el marc d'aquesta reforma constitucional que, fixen els drets i llibertats reconeguts en la Cons- 4,2 vots en blanc i 0,7 nuls. (FONT: Ministeri de dinalitat que ofereix l'experiència comparada com la descrita, se situa en una lògica constitucio- titució, la Carta de Drets Fonamentals de la UE, el l'Interior). hauria de ser un referent a retenir, i en uns ter- nal no allunyada dels referents federals, la regula- Conveni Europeu de Drets Humans i la Carta de 4 Vegeu: M. CARRILLO. “Después de la sentencia, un mes que podrien assimilar també al que al res- ció del cas de Catalunya hauria de quedar parcial- Drets Fonamentals de la Unió Europea. Estatuto desactivado”. El Cronista del Estado social y democrático de Derecho, n. 15, octubre 2010, pp. 26-37. pecte establia l'article 206.3 de l'Estatut de Cata- ment al marge. Altrament dit: la reforma general – El sistema de finançament ja definit lunya. Així mateix, també hauria de contemplar del Títol VIII. A fi d'afrontar la singularitat política amb caràcter general en la reforma constituci- 5 PÉREZ SERRANO, N (1984). Tratado de Derecho Político. Civitas, 2a ed. Madrid, p. 470. el tractament i l'actualització fiscal i el principi de Catalunya, aquesta podria trobar cobertura en onal, en el que clàusula d’ordinalitat hauria de la lleialtat institucional entre L'Estat i les CCAA. una disposició addicional específica. ser la seva senya d’identitat, podria completar-se 6 DE VEGA , P. (1985), La reforma constitucional y la problemática del poder constituyente. Tecnos. Madrid. En relació al principi de solidaritat és molt perti- D'aquesta manera, el contingut disposi- en la disposició addicional mitjançant la previsió pàg 40 i ss. nent aquella observació que subratlla que la seva tiu d'aquest precepte de la Constitució estaria d'instruments de relació bilateral amb l'Estat, 7 TORNOS MAS, J. (2014). «El problema catalán: una exigència també s'ha de projectar sobre la quota específicament destinat a garantir l'autonomia similars als previstos en l'art. 183 de l'Estatut de solución razonable». El Cronista del Estado social y als territoris forals del País Basc i Navarra. Com en aquells àmbits que han resultat més vulne- 2006, però amb un contingut menys prolix. democrático de Derecho n. 42. Iustel. Madrid, p. 52. amb raó s'ha posat en relleu, no és possible que rables a com s'ha entès el principi d'autonomia – En relació a les inversions en infraes- 8 TORNOS MAS, J. (2014). op. cit. p.53 el seu sistema de finançament es renovi cada política, tenint en compte l'experiència dels tructures, podria establir-se, en el marc dels pres- cinc anys sense un marc de referència estable8. trenta-vuit anys d'aplicació del bloc de la constitu- supostos generals de l’Estat, una previsió similar e) Si la Constitució determina amb clare- cionalitat, així com la interpretació que de l’STC a la continguda en la Disposició Addicional 3a dat la distribució de competències, el contingut 31/2010 va fer l'Estatut de 2006. de l'EAC, declarada inconstitucional (en el seu dels Estatuts d'autonomia s'hauria de limitar La disposició addicional no hauria de apartat 1) per l’STC 31/2010. a concretar les matèries competencials que la ser un precepte genèric a la manera de l'actual – El règim de les llengües oficials s'ha Constitució no reconeix a l'Estat. A més de regu- disposició addicional primera per als territoris d’atenir a la interpretació que de la mateixa ja va lar els principis generals i les institucions d'au- forals del País Basc i Navarra. Ans al contrari, fer la jurisprudència del Tribunal Constitucional togovern. D'aquesta manera el seu procediment hauria de concretar alguns aspectes als que la a l’STC 337/1994. D'acord amb això, la disposició d'aprovació i reforma hauria de ser a través d'una mateixa Constitució com a tal, i no l'Estatut, els addicional podria sintetitzar els criteris d'usos llei institucional de les Comunitats Autònomes i, atribuiria el màxim rang jurídic. Entre els matei- lingüístics allà exposats • per tant, sense necessitat de ser sotmesa a l'apro- xos caldria tenir en compte, especialment, els vació per les Corts Generals. següents: Andrew Dowling. Doctor a la Cardiff University. És autor de The Rise of Catalan Indepdendence: Spain’s Territorial Crisis, publicat per Routledge al desembre de 2017. Anteriorment va escriure La reconstrucció nacional de Catalunya, 1939-2012 (Pasado y Presente, 2013). @painesrepublic

la crisi econòmica, espanya i catalunya

d54 De bon principi, Espanya va esquivar les conse- exigències en aquest àmbit. Com a nació sense fici i la recaptació pública han estat sotmesos a havien tingut. Durant la major part de la crisi D55 qüències de la crisi dels préstecs d'alt risc o sub- aparell estatal propi, Catalunya se situa en una molta tensió durant dècades.3 Com a conseqüèn- econòmica, el moviment nacionalista català que primes nord-americans del 2007-08 i tampoc no posició poc habitual, ja que les elits polítiques cia d'aquesta reducció de la rendibilitat, s'ha demana la secessió és el que ha sabut oferir un semblava que la creixent crisi econòmica li supo- locals tenen una responsabilitat limitada sobre la normalitzat un conflicte de supremacia entre els relat polític optimista. sés una amenaça. La situació, però, va donar un resposta donada a aquest tipus de crisi i poden mercats i la democràcia. Atès que l'esquerra política és pràctica- tomb ràpidament i Espanya va quedar immersa escapar-se de la indignació social. En general, A aquestes tensions, s'hi han afegit els ment incapaç de respondre a la crisi, la comuni- en l'onada de països del sud d'Europa on la crisi podem observar que no s'ha considerat les elits canvis demogràfics: una població cada vegada tat nacional, la nació i la defensa de la identitat | 2017

216 va tenir efectes dramàtics, per bé que no van ser polítiques catalanes com a responsables de la més envellida i el descens de la recaptació públi- nacional han estat els principals recursos de la

tan catastròfics com a Grècia. La convulsió polí- crisi econòmica. ca han generat una pressió sobre el sistema de resposta social. Això ha significat que no només NS ZO tica que això va generar va esberlar el sistema L'època contemporània ha estat marca- pensions. Des dels anys vuitanta, tant a Cata- hi ha hagut una manca de qüestionament del

HO RIT bipartidista espanyol i va posar en risc les prin- da per una crisi de la democràcia representati- lunya com a la resta d'Espanya, hi ha hagut un poder econòmic existent, sinó que s'ha consta- US cipals institucions de l'Estat. La crisi econòmica va. Ha crescut el descontentament amb les elits escàs creixement demogràfic de població autòc- tat una mobilització defensiva per protegir “allò N O va provocar una forta crisi política a Espanya i polítiques i, alhora, ha baixat l'afiliació als partits tona, fet que ha permès una enorme expansió nostre”, “la nostra gent” i el “nostre país”. El també de la legitimitat del model de govern esta- polítics.1 La ciutadania se sent cada vegada més de la immigració a partir de mitjan dècada dels nacionalisme proporciona a la societat un agluti- blert a la fi dels anys setanta. L'ordre institucio- insatisfeta amb la capacitat del sistema demo- noranta. La crisi de les pensions ha estat un altre nador, que transcendeix la diferenciació interna nal del 1978 es va veure qüestionat per un ampli cràtic de complir els seus deures. Hi ha pocs dels elements clau de les lluites polítiques con- basada en classes socials o interessos: “per tant, sector de la societat. Atesa la dinàmica interna discursos polítics que ofereixin esperança o la temporànies, ja que el futur de les jubilacions avui dia, la majoria de les persones té interès a de l'Estat espanyol, hem constatat una crisi ter- creença que encara sigui possible aconseguir un s'ha vist amenaçat. L'Estat ha vist reduït el seu adherir-se a la seva nacionalitat”.6 Si bé, pel que ritorial intensa, que principalment s'ha centrat a canvi polític significatiu. S'ha trobat que les cau- marge de capacitat a l'hora d'invertir en progra- sembla, la política pot fer poc per generar un l'entorn de Catalunya. Es podria considerar que ses d'aquesta crisi estan fortament arrelades en mes socials perquè els pressupostos s'han hagut la crisi econòmica va convertir-se en el determi- tendències d'economia política que es remunten de dedicar al pagament del deute.4 La qüestió del nant més important del gir vers la independèn- als anys setanta. La perllongada expansió que va benestar social i la provisió de l'Estat també ha cia ocorregut en la societat catalana. caracteritzar l'època de la postguerra es va inter- esdevingut una de les principals arenes de con- Inevitablement, una crisi econòmica en rompre a principis dels anys setanta i els Estats frontació política. Les classes polítiques veuen comporta també una de política, però també pot van recórrer a dos mecanismes principals per cada vegada més limitada la seva capacitat de implicar una crisi social, cultural i identitària. recuperar la rendibilitat: una pressió a la baixa generar un canvi social significatiu i s'han con- En una crisi econòmica, observem com tot un sobre els salaris, i els préstecs.2 El deute públic vertit en simples gestors dels sistemes polítics. seguit de queixes sense relació entre si es poden va esdevenir una de les artèries bàsiques del capi- Inevitablement, aquesta manca de capacitat a fusionar i esdevenir una eina potent de mobi- talisme contemporani i, a partir de mitjan anys l'hora de respondre a les necessitats econòmi- lització política. Això, però, no vol dir que els noranta, el deute públic també va convertir-se ques del seu electorat ha contribuït a malmetre nacionalistes només es puguin mobilitzar durant en deute privat. Amb els salaris estancats tot i el més encara la seva credibilitat davant la societat. les crisis econòmiques o que les queixes econò- creixement econòmic, els ciutadans de gran part La crisi econòmica ha fet miques la confiança miques siguin el motor subjacent de la política d'Europa van embarcar-se en una despesa sense en la continuïtat inevitable d'un progrés social i nacionalista. Es tracta més aviat del fet que un aturador, atiada pel crèdit i pel valor en alça de les econòmic sostingut, una de les expressions clau impacte extern, com ara una crisi econòmica, propietats. Espanya va entrar de ple en aquesta de la modernitat.5 Això explica els fracassos de pot propiciar que comencin a cercar-se causes, tendència. El declivi gradual del sector industrial la socialdemocràcia tradicional i per què, a tot culpabilitats i responsabilitats, a banda de solu- i l'augment en paral·lel del sector dels serveis ha Europa, són precisament els partits socialde- cions. Durant una crisi econòmica, s'accentuaran tingut repercussions importants pel que fa a la mòcrates els que més estan en crisi. A Espanya les tensions polítiques i s'elevarà el nivell de les capacitat de l'Estat, atès que els marges de bene- i Catalunya, han perdut el paper dominant que Joan Ridao. Doctor en Ciència Política i de l’Administració i llicenciat en Dret. Professor titular i agregat acreditat de Dret Constitucional. Professor associat de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. Lletrat del Parlament de Catalunya. [email protected] / www.ridao.cat / Espanya, o l'Estat espanyol en el seu El canvi @Joanridao conjunt, ha passat a representar el de rasant que per a altres representa la Unió Europea o l'Organització Mundial del del catAlanisme: Comerç: una entitat hostil responsable de tots els mals socials i polítics.” del gradualisme a l’autodeterminació* (amb permís del dret a decidir) d56 canvi socioeconòmic, sí que es pot mobilitzar nament del conveni econòmic establert al voltant * Article revistat al novembre de 2017 cialment regeneracionista, modernitzadora d'un D57 amb èxit en altres camps. En general, la mobi- de la redistribució, i han actuat d'acord amb els Estat arcaïtzant i aïllacionista, l’espanyol, plan- lització catalana no ha estat una resposta a la seus interessos econòmics, igual que Catalunya. 1. L’evolució del catalanisme fins tejada de forma gradualista. No obstant això, la globalització ni s'hi ha oposat. Tampoc no ha Des del final dels anys setanta, el model d'Estat a la reforma estatutària de 2006 i potencialitat de singularització que va semblar estat un moviment contra el projecte d'integra- espanyol ha viscut un cert nivell de tensió perma- l’emergència del dret a decidir sobre el inspirar el disseny primari de l’Estat autonòmic ció europea. No obstant això, sí que s'estableixen nent entre el centre i la perifèria. Aquesta tensió, futur polític de Catalunya en la Transició, ben aviat es van esvair amb la paral·lelismes entre algunes de les temàtiques en la major part, s'ha pogut contenir. Ara bé, la Amb l’aprovació, el 27 d’octubre de 2017, de la generalització del fet autonòmic i, sobretot, amb | 2017

216 visibles en el moviment català i altres moviments crisi econòmica n'ha canviat els paràmetres. Ara, resolució que al Parlament de Catalunya decla- l’arrelament de la teoria de la igualació per dalt

polítics i populistes disposats a reclamar la sobi- Espanya viu una fusió total del descontentament rà la constitució de «la república catalana, com a per a totes les Comunitats no forals, impulsada NS ZO rania nacional. Espanya, o l'Estat espanyol en el econòmic i de la crisi política i territorial. Atesa la Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i primer pel socialisme espanyol i després assumi-

HO RIT seu conjunt, ha passat a representar el que per a distribució dels recursos que trobem dins l'Estat, social» i l’inici del «procés constituent, democrà- da amb caràcter habitual. US altres representa la Unió Europea o l'Organitza- no hi ha a la vista una solució fàcil per a aquestes tic, de base ciutadana, transversal, participatiu El recorregut de la via de reconstrucció N O ció Mundial del Comerç: una entitat hostil res- crisis múltiples • i vinculant»,1 es tancà l‘anomenat “procés” per nacional que representà l’Estatut de 1979 aviat ponsable de tots els mals socials i polítics. a l’exercici del dret a decidir a Catalunya, motor es va mostrat limitat. Les darreres legislatures La crisi econòmica del 2008 ha fet reviure 1 Mair, P. (2013). Ruling the Void: The Hollowing of ideològic i social dominant de bona part del cata- d’hegemonia del nacionalisme català liberal-con- una tesi clàssica dels anys setanta: el colonialis- Western Democracy, Londres: Verso. lanisme polític des de la sentència del Tribunal servador de la coalició Convergència i Unió (la V

me intern. Segons aquesta teoria, les minories 2 Streeck, W. (2014). Buying Time: The Delayed Crisis of Constitucional (TC) sobre l’Estatut de 2006 (STC i la VI) van constatar l’alentiment dels traspassos dins d'un Estat estan subjectes a explotació eco- Democratic Capitalism, Londres: Verso. 31/2010). previstos estatutàriament, la creixent adminis- nòmica per part de l'Estat central.7 Flandes, el Aquest fet ha conclòs també el llarg perí- trativització de l’autonomia política i el fracàs de 3 Teeple, G. (2000). Globalization and the Decline of nord d'Itàlia i Catalunya s'han oposat cada vega- Social Reform: Into the Twenty-First Century, Aurora: ode de «normalitat» institucional de l’autogo- diferents temptatives de millora de la qualitat de da amb més insistència al model d'Estat extractiu Garamond Press, pàg. 110-12. vern des de 1978 i ha obert, a més, un període l’autogovern.2 que es considera que explota les regions pròspe- de mesures excepcionals de resultats difícils de La nova proposta estatutària per a Catalu- 4 Streeck, W. i Schäfer, A. (2013). Politics in the Age of res i en trasllada la riquesa a altres parts del país, Austerity, Londres: Polity Press. predir: la intervenció de l’autonomia per la via nya impulsada pel primer Govern de les esquer- més malbaratadores i dependents: Valònia, Sicí- coercitiva de l’art. 155 de la Constitució (CE); la res a Catalunya (2003-2006), especialment la 5 Leet, M. (2004). Aftereffects of Knowledge in Modernity: lia, Andalusia. Això ha provocat que la ciutadania destitució del Govern de la Generalitat en ple i la continguda en el projecte aprovat al Parlament Politics, Aesthetics, and Individuality, Albany: State adopti cada vegada més una cultura de la culpa. University of New York Press, pàg. 54-56. convocatòria d’eleccions per al 21 de desembre (30 de setembre de 2015), es configurà com una Així, s'ha constatat l'aparició de “sants i peca- de 2017, junt amb les accions de la Fiscalia con- oferta a Espanya d’un pacte per assolir el màxim 6 Gans, C. (2003). The Limits of Nationalism, Cambridge: dors” en el marc de la crisi econòmica.8 tra els màxims dirigents de les entitats sobiranis- desenvolupament de l’autogovern dins dels Veiem Cambridge University Press, pàg. 44. aquí expressats trops similars sobre uns Estats tes Òmnium i ANC, tots el membres del Govern límits constitucionals, una oferta per tal de supe- italià i espanyol malbaratadors, que es considera 7 Hechter, M. (1975). Internal Colonialism. The Celtic i part de la Mesa del Parlament, que ha acabat rar la conllevancia orteguiana i establir les bases Fringe in British National Development 1536-1966, que afavoreixen directament les regions del sud, Londres: Routledge. amb l’empresonament de part dels membres del d’una nova convivència. La substancial alteració més pobres.9 Les regions més pobres donen un Govern i de la presidenta del Parlament, i el refu- de la proposta original en el seu tràmit a les Corts clar suport a l'Estat perquè continuï protegint la 8 Dyson, K. (2014). States, Debt, and Power: 'Saints' and gi a Brussel·les del president de la Generalitat i (quasi dues terceres parts dels articles i disposi- 'Sinners' in European History and Integration, Oxford: política de redistribució. El partit socialista espa- Oxford University Press. altres quatre membres del seu Executiu. cions van ser modificats) emparada pel pacte nyol, el PSOE, ha sofert una profunda crisi políti- Els fets relatats i la incertesa sobre l’es- entre Artur Mas (CiU) i l’aleshores president del 9 Huysseune, M. (2003). “A Nation Confronting a ca des del 2008, i només ha conservat un suport devenidor més immediat suposen un canvi de Govern de l’Estat, Rodríguez Zapatero (PSOE),3 Secessionist Claim: Italy and the Lega Nord”, a Bruno important a les regions més pobres d'Andalusia Coppieters i Richard Sakwa (ed.), Contextualizing rasant en la trajectòria del catalanisme, que, des va acabar desmarcant ERC del resultat final, amb i Extremadura. Aquestes regions han encapçalat Secession: Normative Studies in Comparative Perspective, de la seva aparició, en el darrer terç del segle la seva expulsió del primer Govern tripartit i la la mobilització contra qualsevol possible qüestio- Oxford: Oxford University Press, pàg. 22-48. XIX, havia estat informat d’una voluntat essen- finalització anticipada de la legislatura, immedi- d

NOUS HORITZONS 216 | 2017 58 trobar la seva fonamentació més clara, concreta- clara, més fonamentació seva la trobar ons queespodenposaraconsulta. qüesti- de heterogeni espectre un engloba i ció l’autodeterminaque ampli més és decidir a dret - en decisions del Parlament.del decisions en precedents diversos amb compta darrer aquest a L’apel·lació pobles. dels d’autodeterminació a decidir guarda una explícita relació amb al dret consultats ser a Evidentment, polític. dret futur el propi el sobre ciutadans dels dret al remet que decidir», a «dret del concepte pel moment primer un en condicionat fou sobiranista clau en Catalunya de polític futur el sobre debat El vies legals i elsintentsd’exercir-loaCatalunyaper 2. Elconcepte(superat?)deldretadecidir de l’Estat espanyol. secessió la fos aquest que també eventualment, decidir el futur polític de Catalunya a les urnes i, a dret del debat el política discussió la de tralitat cen- la a catapultà (2011), Espanya a poder al PP la ràbia i la frustració que, després de l’ascens del entre cavall a col·lectiu sentiment un generà Es infinit. d’empat escenari un a sortida, de casella la a novament Catalunya menava 2010 de juliol de 10 el manifestació de forma en massiva testa pro- la i desenllaç l’infeliç a catalanistes partits dels majoritari rebuig El vermelles. línies nades determi- creuar mai però queixa la de fils els jar política nacionalista hegemònica havia de mane- l’apriorismesobre identitària, tensió força la que de moments periòdics i gradualisme de dècades per l’STC 31/2010, va obrir dubtes, després de tres 2006). de juny de (18 Generals Corts les a aprovat text ratificacióde referèndum del després atament del De fet, és en el dret internacional a on cal cal on a internacional dret el en és fet, De El fracàs de la reforma estatutària, marcat estatutària, reforma la de fracàs El 5 Ara bé, el sentit del sentit el bé, Ara Nacional (CATN) va compilar, en el seu informe informe seu el compilar,en (CATN)va Nacional ció (art.23CE). participa - de fonamental dret el sí però secessió, que no preveu expressament l'eventualitat d'una l’espanyol, com constitucional, marc d'un dins voluntat aquesta canalitzin que interpretatives vies buscar calgui que manera de popular, tat volun- la a sotmetiment seu el i Constitució la de instrumental caràcter el reconèixer cal això, a Per Dret. de Estat un en legitimitat i legalitat entre equilibri delicat d’un l'aplicació és decidir introduir sobrelaintegraciódelterritorial'Estat. puguin es que variants les o secessió tal produir pot es què en termes els negociar de Federació la de membres de resta la de l'obligació cas, seu el en derivaria, es constatada clarament dentista indepen- voluntat la de dir,que a És aspiracions. seves les amb d'acord Constitució la reformi es perquè voluntat seva la imposar poden no torials invocat a l’Opinió confirma que les minories terri- la secessió. efectiva fer per constitucional reforma la sobre ca políti- negociació d’una l’inici ells, entre efectes jurídics, produir de susceptible era clara, i certa forma de ciutadana opinió una expressava ticular par- el sobre consulta d’una resultat el si que, ra i universals com el principi democràtic. De mane- constitucionals principis de expressió eren sentit aquest en quebequeses consultes dues les intern, cional ni tampoc per l’ordenament constitucional secessió no es trobava emparat ni pel dret interna- la a dret el que constatar malgrat que, és nament la província canadenca. província la a celebrat qüestió la sobre referèndum segon al el dret a la secessió del Quebec, amb posterioritat del Canadà va emetre el 20 d'agost de 1998, sobre Suprema Cort la que Consultival’Opinió a ment a oisó sesr pr a Transició la per Assessora Comissió La a dret el amb doncs, proposava, es que El 7 Alhora, el mateix principi democràtic 6 En essència, el seu rao- seu el essència, En ’n cnut a Catalunya, a consulta d’una legal convocatòria la a per vies cinc a fins (2013), Catalunya» de polític futur el sobre consulta «La per al cas català, a partir de l’STC 42/2014 l’STC de partir a català, cas al per hoc doctrina una forjar a dur va el tribunal l’alt de instrumentalització la què en context un en coercitives, multes de imposició i càrrecs de sió suspen - probable la i penal justícia la a ments incompli- eventuals dels trasllat donar de via la per sentències les de compliment el instar per abast seu al executius instruments els reforçar Orgànica del TC (Llei Orgànica 15/2015) serví per CE. reforma 155 la sentit, aquest En l’art. de l’aplicació com mesures excepcionals de l’adopció descartar sense penal, i constitucional nivell a polític, conflicte del ció judicialitza- la inicis, dels des estat, l’Estatha de impossible, deciditdeformaunilateral. confirmava es això si o, l’Estatespanyol amb ciat gué la convocatòria d’un referèndum previ, nego- repren- plantejament aquest posterioritat, Amb català. l’Estat de constituent procés un d’iniciar que integraven la majoria independentista per tal 2015 de setembre de eleccions les de resultant latura La primera resolució del Parlament de la XI legis- l’Estat constituent ilarespostapunitivade 3. L’autodeterminació, elprocés d’una negociacióodiàlegformal. de l’Estat a plantejar qualsevol alternativa a través Govern del indisposició l’absoluta com legalitat la dins plantejaments seus dels fracàs del tatació cons- la tant fou no decidir a dret del partidaris als per frustrant més el Tanmateix, TC. del sos adver- pronunciaments els mitjançant o del Govern part per directament l’Estat, per rebutjades 9 mostrà la ferma determinació dels grups grups dels determinació ferma la mostrà De la seva banda, l’estratègia del Govern del l’estratègia banda, seva la De de la Llei la de casum ad 8 sistemàticament sistemàticament ad d’una negociacióodiàlegformal.” plantejar qualsevolalternativaatravés indisposició delGoverndel’Estata dins lalegalitatcoml’absoluta del fracàsdelsseusplantejaments dret adecidirnofoutantlaconstatació El mésfrustrantperalspartidarisdel nals enambduesmatèries. doctri- inflexions insòlites amb parlamentaris, actes als l’atribuciójurídica d’eficàciai sobirania la de subjecte del unitat la a base en 259/2015, i norma catalana (STC 114/2017, de 17 d’octubre) la nul·la i inconstitucional declarà que tucional generals s’haginprescritaltresregles. referèndums als per que encara habitual, cepte «clara», entenent que això vol dir superior al con- majoria de regla una i mínima participació una específicaments’exigeixi prendre, a decisió la de referèndums de secessió, atesa la transcendència rèndums» (2007), en el sentit d’exigir que en els refe- sobre pràctiques bones de «Codi esmentat ja el en Venècia de Comissió la per expressats criteris dels difereix 4.4) (art. consulta la de tat traris, oeleccionsanticipades,encascontrari. daris de la independència és superior al dels con- parti- dels vots de nombre el si d’independència, pròpia Llei (arts. 4.4 i 4.5): la declaració unilateral la en contempla es que sinó expressada, cament democràti- voluntat la a compliment donar de ra es derivaria un procés negociador sobre la mane- Suprema del Canadà, atès que del seu resultat no Cort la per feta interpretació la a diferent ment substancial- forma d’una que bé per 3), i 2 (arts democràtic principi el en decidir a dret del tació fonamen- la reafirmà Catalunya de referèndum del 19/2017 Llei La detall. cert un amb comentar cal que punts alguns presentar de deixa no teix, l’autodeterminació i la CE es pugui derivar cap derivar a pugui es CE internacional la i l’autodeterminació dret el entre contraposició la de que nega TC el extrem, primer al fa que Pel democràtic. principi del com internacional dret del tant feia catalana norma la que l’apel·lació en argumentació seva la de part bona centrar va l rnnimn dl rbnl Consti - Tribunal del pronunciament El D’altra banda, la forma de valorar el resul- El plantejament de la part catalana, tanma- 10 D 59 d

NOUS HORITZONS 216 | 2017 60 fins alaposicióconstitucionalmentadmissible. rien sense efecte i el plantejament es retrotrauria queda- normes ambdues mateixa, la a contrària fos l’opiniópopular si que forma de democràtic, referendament al sotmet es naturalesa aquesta població, això la és, l’Estat a independent. Certament, consultar pretén es qual la sobre condició la a exclusivament inherents elements dels un de la Llei catalana 19/2017), que és, precisament, 2 (art. sobirania plena de política subjectivitat de disposa Catalunya de poble el que prèvia màtica axio- presumpció la de parteixen ambdues que tribunal retreu, de forma no del tot desencertada, l’alt2017), de novembre de 8 de STC per també, (anul·lada, «sí» al majoritari suport referèndum un reflectís el que moment el en d’activar-se hauria que República, la de fundacional i dica 20/2017, de 8 de setembre, de transitorietat jurí- Llei connexa la a com referèndum del catalana acatamiento» (STC 114/2017,fonamentjurídic5). de merecedora autoridad mismo como sí a niega se derecho el expresamente al Parlament de Catalunya: «Un poder que niega pretar la lapidària afirmació del Tribunal referida inter - cal que sentit aquest en És Catalunya. de des inabastables part altra procediments per constitucionals, el respectant polítics projectes els vehicular de necessitat la i dret de l’Estat de que suposa relegar a un segon pla els fonaments entenen perquè insalvable, problema un titueix cons- doctrina, la de part una i espanyol Govern del opinió en Això, constitucional. conflicte del bàsiques raons les de una estat ha legalitat, de principi el sobre prioritzat haver-lo i democràtic principi el en independència la per procés el tat fonamen- d’haver fet el fonament, segon al ció rela- en més, És versemblant. jurídic fonament sobre plantejamentsdiferents.” abordar lesnovescomtesses ipertantcaldrà no unempat, parts, comunes«taules»,que considerada, moltapesardeles partida deljochauràdeser T ot semblaapuntarquel’anterior D’altra banda, en relació tant a la Llei Llei la a tant relació en banda, D’altra toses, el 6 i el 7 de setembre de 2017, des, en sengles sessions parlamentàries turmen- tonomia financera de la Generalitat, la de financera tonomia intervingut tot i fins o referèndum del convocants dels reunió de dret drets fonamentals com la llibertat d’expressió i el decisions l’exercicide qüestió en posat han que executives o policials actuacions contundents TC i les querelles plantejades per la Fiscalia amb comple- mentant català, les vies de recursos i incidents davant el procés del desafiament el dre respon- a per judicialització de estratègia seva la l’Estatendurir Governde va el Cambracatalana, la de reglament del modificació polèmica d’una catalans amb la unitat d’Espanya (art. 2 CE) és és CE) 2 (art. d’Espanya unitat la amb catalans independentistes l’opciódels delictius termes en democràtics o els drets fonamentals. Contraposar defensi principis els vulneri que activitat una o mitjançant prepari es no que sempre constitucional espanyol, l’ordenament en delicte cap eix constitu- no Catalunya, de independència la nar propug- ara unes com polítiques, Teniridees determinades democràcia. la amb incompatible simplement, és, idees les de debat el proscriure recordar, cal parlamentària, Cambra seva la de i els contra obertes màxims representats del penals Govern de la Generalitat causes les amb ció rela- en banda, D’una incerta. és notes aquestes democràtica. consulta la de resultats dels l’aplicació de regats teriorment, contraelsòrgansdirectamentencar- pos- i 2017 de d’octubre l’1 de jornada la durant violència colpidora i inusitada del amb referèndum, realització la a previ període el en tant pat desenvolu- s’han actuacions aquestes conegut, és Com jurídic. suport dubtosíssim un amb cas Arran de l’aprovació de les dues lleis cita- lleis dues les l’aprovacióde de Arran La situació en el moment de redactar redactar de moment el en situació La l’escàsd’au - lege marge de 11 12 precedides en aquest en plantejaments diferents• sobre comtesses noves les abordar caldrà tant les de parts, com unes «taules», que no un empat, i pesar per a molt considerada, ser de haurà joc del partida l’anterior que apuntar sembla tot però, cas, qualsevol popular.En vot pel atorgats resultats dels òbviament, i, diverses concurrents les forces de plantejament el sigui quin de dependrà polítics termes en final resultat el ral, abans ennombrosospronunciaments). expressada opinió 4, jurídic fonament 42/2014, (STC Constitución» la lugar,a primer y,en ento ordenami- al positiva adhesión la sino respeto, el ya no imponga, se que el en militante”, modelo un es, esto “democracia de modelo un cabida tiene no constitucional ordenamiento nuestro en porque fundamental, norma la a positiva sión adhe- de exigencia una con confundirse debe no Constitución la de primacía «la que declarà que constitucional doctrina la a contrari obertament aat a miet ovctra electo- convocatòria imminent la Davant d62 D63 1 Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Ple explícitament el dret a la secessió no genera un JOAN RIDAO és autor de més d'un centenar de (DSPC-P) XI legislatura, núm. 85, 27.11.2017, p. 28. precedent de dret internacional que impedeixi el seu publicacions. Sobre la temàtica d'aquest article, en Disponible a: https://www.parlament.cat/document/ exercici. destaquen: dspcp/238145.pdf [Consultat el 10.11.2017]. 8 Informe disponible, com la resta dels elaborats per la 2 Per a més detalls, es poden consultar les conclusions CATN, a: http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_ El derecho a decidir (RBA, 2014); El dret a decidir de la comissió d’estudi del Parlament sobre la actuacio/consells-assessors/consell_assessor_per_a_ (IEA-2015), «De l’autonomisme al Dret a decidir: la millora de l’autogovern, Butlletí Oficial del Parlament la_transicio_nacional_catn/informes_publicats/ metamorfosi del catalanisme», dins Autonomia i benestar,

| 2017 de Catalunya (BOPC), VI Legislatura, núm. 366, [Consultat el 10.11.2017]. Govern i polítiques publiques a Catalunya (1980-2000), 5.12.2002. Així mateix, la generalització dels estudis 216 9 La qual fou declarada inconstitucional i nul·la Joan Subirats-Ricard Gomà (coord.) (en premsa); «Le sobre les balances fiscals va posar en relleu els per l'STC 259/2015, per estimar que una Cambra droit de décider de la sentence du 25 Mars 2014, la

NS ZO perversos resultats dels successius sistemes de parlamentària no es pot arrogar, ni que sigui a Cour constitutionnelle espagnole», Revue belge de droit finançament de règim general de través d’una declaració política programàtica i sense constitutionelle, 20151; «La oscilante doctrina del Tribunal HO RIT 3 El contingut d’aquest acord polític, de 21 de gener conseqüències jurídiques, atribucions que formen Constitucional sobre la definición de las consultas US de 2006, tenia un contingut material limitat, la part del nucli de la sobirania nacional proclamat per populares por la vía de referéndum. Una revisión N O definició de Catalunya com a «nació» en el Preàmbul l’art. 1.2 CE. crítica a través de cuatro sentencias». Estudios de Deusto. i l’art. 1 i el model de finançament (Títol V), però els (2015); «Perspectives and viability of a Declaration of 10 BOE, núm. 256, 24 d’octubre de 2017, p. 102543- seus efectes es van projectar sobre el conjunt del text independence within the frame of a liberal-democratic 102570. aprovat al Congrés dels Diputats. State like the spanish», The Age of Human Rights Journal 11 DSPC-P, XI Legislatura, núms. 80 i 81 de 6 i 7 de (2015); «La poderosa y alargada sombra de la STC 4 Per a un tractament més exhaustiu, vid. Ridao, setembre de 2017. Disponibles, respectivament, a 103/2008 sobre la ley vasca de consulta en el ejercicio Joan: «El derecho de Cataluña a decidir su futuro https://www.parlament.cat/document/dspcp/233748. del «derecho a decidir» un nuevo marco político para político colectivo. Las vías para su probable pdf i https://www.parlament.cat/document/ Cataluña». Revista Vasca de Administración Pública (2014); ejercicio», a Diversos Autors: ¿Existe el derecho a dspcp/234200.pdf [última consulta: 10.11.2017]. «La juridificación del Derecho a decidir en España. La decidir?. Preguntas y respuestas sobre el proceso abierto STC 42/2014 y el derecho a aspirar a un proceso de en Cataluña, Barcelona Tibidabo Ediciones, 2014, 12 Vid. l’acord de la Comisión Delegada del Gobierno cambio político del orden constitucional», Revista de p. 23-70; Ridao, Joan: El dret a decidir. La consulta para Asuntos Económicos de 15 de septiembre Derecho Político-UNED (2014); «La creació de nous Estats sobre el futur polític de Catalunya, Barcelona: Institut de 2017, fet públic per l’ordre ministerial per secessió en el si de la Unió Europea. Una hipòtesi d’Estudis Autonòmics-Generalitat de Catalunya, HFP/878/2017, de 15 de setembre (BOE núm. 224, per a Catalunya», Revista Jurídica de Catalunya (2014); 2014; i Ridao, Joan: El derecho a decidir. Una salida de 16.09.2017). «La consulta y el “problema catalán”. ¿De la conllevancia para Cataluña y España, Barcelona: RBA editores, al Estado?». El Cronista del Estado Social y Democrático de 2014. Derecho (2014); «Sobre la declaració de sobirania i el Dret a decidir el futur estatut polític de Catalunya. Estat de la 5 Com a més significatives, cal recordar les resolucions qüestió». Revista de Catalunya (2014). 98/III (BOPC, III Legislatura, núm. 120, 18.12.1989) i 679/V (BOPC, V Legislatura, núm. 327, 13.10.1998). No va ser fins a la resolució 631/VIII (BOPC, VIII Legislatura, núm. 657, de 22.03.2010), en el context de les consultes populars d’àmbit local sobre la independència (2009-2010), quan el concepte «dret a decidir» fou utilitzat en conjunció amb el d’autoderminació en una decisió de la Cambra catalana. 6 Disponible a http://scc.lexum.org/decisia-scc-csc/ scc-csc/scc-csc/en/item/1643/index.do [Consultat el 10.11.2017]. 7 En un sentit semblant s’expressà la Comissió de Venècia, en el seu «Codi de bones pràctiques sobre referèndums» (2007), quan constata que el reduït nombre de constitucions estatals que contemplen ee ee e ee e xp eri è nces Xulio Ferreiro. Professor titular de Dret Processal de la Universitat d'A Coruña des de 2012. Ha estat també magistrat suplent de l'Audiència Provincial de Lugo. Des de 2015 és alcalde d'A Coruña per la Marea Atlàntica. @XulioFerreiro

és possible encara un estat confederal a espanya?* * Article redactat al setembre de 2017

E66 El debat sobre el model territorial és un clàssic en Sens dubte, es fa particularment difícil perspectiva en un marc formal per satisfer la E67 la història política espanyola des de l'adveniment establir un debat serè sobre el model territorial demanda de sobirania dels pobles basc, català de l'Estat constitucional. En els dos últims segles en les actuals circumstàncies. L'Estat autonòmic, i gallec. És a dir, la realitat del sistema ha anat aquest debat ha estat condicionat per diversos pensat al principi per satisfer les legítimes pre- més enllà, fins i tot, de la literalitat de l'art. 2 CE i factors, entre els quals podríem assenyalar l'ori- tensions de Catalunya, País Basc i Galícia, prin- ha imposat un model d'Estat basat en la preexis- gen de la tradició constitucional espanyola des del cipalment, va ser desenvolupat en un sentit de tència d'una realitat nacional espanyola –indis- text aprovat a Cadis el 1812, deutor de les idees segur diferent de l'inicialment dissenyat, mani- soluble, tal com resa el precepte–, en la que les | 2017

216 revolucionàries franceses i el concepte de nació festant-se una forta tendència a la recentralitza- pretensions d'autogovern no són més que con-

allà establert, com dels successius processos ante- ció, i evidenciant-se novament el conflicte entre cessions que es realitzen des d'aquesta perspecti- NS ZO riors d'unificació dels diferents regnes que van dues legitimitats de base: d'una banda, la repre- va i només molt limitadament el reconeixement

HO RIT acabar donant lloc a la Corona espanyola. Però la sentada per una idea jacobina de nació, cristal· (sic, art. 2 CE) d'una realitat política preexistent. US insatisfacció evident que l’encaix constitucional litzada en l'art. 2 de la CE; i, per altra, l'existència Aquestes dues perspectives han condicio- N O va generar des de pràcticament aquest moment política, i fins i tot jurídica, d'entitats nacionals nat, com no podia ser de cap altra manera, tot fundacional a determinats territoris, particular- prèvies a la mateixa constitucionalització de la el debat polític de les últimes dècades quant a ment Catalunya i el País Basc, però també en nació espanyola, com va ser el restabliment de la construcció del model d'Estat. Els intents rea- calment en contra, fins i tot de la presa en con- altres com Galícia, ha anat provocant el qüestio- realitats autonòmiques prèvies a la mateixa pro- litzats des de Catalunya i el País Basc de cons- sideració del text remès des del Parlament, però nament gairebé perenne de les diverses solucions mulgació de la Constitució de 1978 –és el cas del truir la seva pertinença a l'Estat espanyol des de sota les mateixes premisses que dos anys abans que han estat adoptades en aquests últims 200 restabliment de la Generalitat sota la presidència la lliure voluntat sobirana d'acceptació han estat havien condicionat el debat sobre la iniciativa anys. Tant la República federal de 1873-1873 com de Tarradellas el 1977, o de la Xunta preautonò- radicalment rebutjats des de l'òptica de la nació basca: ruptura de la unitat de la nació espanyola. els règims autonòmics instaurats primer per la mica el 1978–, la seva construcció sobre institu- espanyola. Recordem el “Pla Ibarretxe”, aprovat El fet que finalment s'hagués retirat de l'articu- Constitució republicana de 1931 i després per la cions històriques anteriors, fins i tot a la idea de al Parlament Basc el 2004, sota la premissa del lat –no del preàmbul– la definició de Catalunya vigent Constitució de 1978 tampoc no van acon- nació–, o el cas de les institucions forals basques, dret d'autodeterminació i de la identitat prèvia i com a nació no va mudar la perspectiva del Partit seguir dissenyar un model territorial que hagi tal com assenyala la DA 1a CE–, fets que, en si diferenciada del poble basc, que va ser rebutjat de Popular, que va impulsar el recurs d'inconstitu- estat acceptat de manera general i ha estat sotmès mateixos no poden sinó considerar-se part del ple l'1 de febrer de 2005, sent considerat com una cionalitat contra l'Estatut, entre altres qüestions a tensions tant centrípetes com centrífugues. procés constituent de la Transició espanyola. maniobra independentista per part de la majoria perquè «des del punt de vista constitucional, no El procés de generalització de les institu- parlamentària a les Corts Generals de l'Estat. hi ha més nació que la nació espanyola, titular cions autonòmiques i la tendència recentralitza- Encara que més complexa, la tramitació de la sobirania,», i a aquesta nació «no poden dora exercida tant des del legislador estatal com de la reforma estatutària de Catalunya de l'any equiparar-se les nacionalitats i regions que inte- La realitat del sistema ha imposat des de l'activitat interpretativa del Tribunal Cons- 2006 posa de manifest les mateixes qüestions. gren la seva indissoluble unitat» i els estatuts del un model d'Estat basat en la titucional van frustrar durant les últimes dues Gran part del debat polític es va centrar en el seu qual són «un poder derivat de la Constitució»1. preexistència d'una realitat nacional dècades del segle XX qualsevol oportunitat que moment en la definició com a nació que l'Estatut L’STC 31/2010 de 28 de juny va venir a certificar espanyola –indissoluble, tal com hagués pogut existir de convertir l'Estat de les va fer de Catalunya i des de les forces polítiques la impossibilitat de fonamentar l'autogovern de resa el precepte–, en la que les autonomies en un mecanisme jurídic al servei de catalanes que van donar suport a la reforma es va qualsevol nacionalitat en una legitimitat diferent pretensions d'autogovern no són més la lliure voluntat de convivència de les diverses plantejar el text com una juridificació de la volun- de la mateixa Constitució de 1978, en establir que que concessions que es realitzen realitats nacionals integrades a l'Estat espanyol, tat del poble català d'unir-se lliurement a Espa- “L'incís2 no equival al contingut en la disposició des d'aquesta perspectiva i només per passar a convertir-se en un mecanisme de nya i de la configuració d'un Estat espanyol com addicional primera de la Constitució ni és fona- molt limitadament el reconeixement descentralització fonamentalment administrati- a “Nació de nacions”. La reacció des de les Corts ment jurídic de l'autogovern de Catalunya dife- d'una realitat política preexistent. ” va, i només amb moltes limitacions polítiques, Generals en aquest cas va ser diferent, ja que va rent a la Constitució. Així doncs, en cap cas els almenys si pretenem entendre aquesta última ser el Partit Popular l'únic que es va situar radi- "drets històrics" no poden interpretar-se com a En vista de les actuals circumstàncies, només sembla possible pensar que la pervivència de la unitat estatal que actualment s'engloba dins del Regne d'Espanya pot ser possible si es reconeix que les diverses comunitats polítiques que el formen ho fan quant a un dret a decidir la seva pertinença a la mateixa.”

E68 "fonament de l'existència" de la comunitat autò- nuar insistint a enfocar la construcció de l'Estat idependència a Catalunya –amb tots els errors En vista de les actuals circumstàncies, E69 noma catalana o "del seu dret constitucional a espanyol des de la primera de les legitimitats. És comesos en la seva forma concreta de planteja- només sembla possible pensar que la pervivèn- l'autogovern... al marge de la Constitució matei- a dir, en quina mesura pot ser viable continuar ment– s'està convertint dia a dia en una lluita cia de la unitat estatal que actualment s'engloba xa". "La nació que aquí importa és únicament i negant qualsevol rellevància a la lliure voluntat pels drets democràtics. Registres sistemàtics a dins del Regne d'Espanya pot ser possible si es exclusivament la nació en sentit juridicoconstitu- d'adhesió de les parts, quan estem assistint en la recerca d'urnes, documents, material gràfic i reconeix que les diverses comunitats polítiques cional. I en aquest específic sentit la Constitució directe al col·lapse de la institucionalitat sobre publicitari, etc. en institucions públiques i priva- que el formen ho fan quant a un dret a decidir no coneix altra que la nació espanyola, amb la ella construïda. No és ja que puguem sospitar des, inclosos mitjans de comunicació, i esteses, la seva pertinença a la mateixa. Per a això, sens | 2017

216 menció de la qual arrenca el seu preàmbul, en que una part molt important del poble català – en alguns casos, al conjunt del territori de l'Estat; dubte, és necessari un projecte que sigui prou

la que la Constitució es fonamenta (art. 2 CE) i és possible que majoritària– aposti clarament intercepcions massives de comunicacions pos- atractiu i acollidor, ja que altrament, aquells que NS ZO amb la que es qualifica expressament la sobira- per la secessió i hagi abandonat tota esperança tals, limitacions del dret de reunió, amenaces de col·lectivament tinguin prou determinació és

HO RIT nia que, exercida pel poble espanyol com el seu de poder construir un Estat espanyol diferent detencions a nombrosos càrrecs de representació possible que optin per decidir la no pertinença. US únic titular reconegut (art. 1.2), s'ha manifestat en el qual el seu encaix es construeixi sobre el ciutadana, intents de censura prèvia a mitjans de Només queda per decidir si encara s'està a temps N O com a voluntat constituent en els preceptes posi- reconeixement mutu i el respecte a la pròpia comunicació, fins i tot atacs a la llibertat d'empre- i si hi ha voluntat de fundar aquestes bases en el tius de la Constitució espanyola" (F.J. 12). preexistència política; o que la mera enunciació sa d'aquelles companyies que pretenen fabricar dret a existir i a decidir com a pobles de Catalu- Més enllà de la discussió competencial – d'una intenció de manifestar-se sobre això vin- material electoral o distribuir publicitat sobre nya, Euskadi, Galícia o d'altres. Aquesta potser és sota el meu punt de vista, poc rellevant, ateses gui rebent des de l'aparell estatal una negativa el procés; intervenció financera de la comunitat una pregunta massa complexa per respondre en les similituds en molts casos amb preceptes rotunda en base precisament a la falta de reco- autònoma de Catalunya, l'ombra de la suspensió aquest text • continguts en altres reformes estatutàries, com neixement d'una existència pròpia que li permeti de la mateixa autonomia o d'una possible mobilit- la valenciana de 2006–, sembla evident que la decidir sobre el seu encaix en l'Estat espanyol, zació de les forces armades dins del mateix terri- discussió juridicopolítica ha estat condicionada és a dir a la incapacitat per adherir-se voluntària- tori de l'Estat, etc. És a dir, qualsevol cosa, excepte 1 Els posats entre cometes són declaracions de Mariano en ambdós casos per la legitimitat originària de ment: és que en l'intent d'evitar una mobilització una situació de normalitat institucional. Rajoy, recollides al diari El País l'1 d'agost de 2006. l'autogovern. En el fons, i això enllaçaria clara- social, o fins i tot un exercici –certament complex Els marcs conceptuals i institucionals del 2 Art. 5 de l'Estatut: “L'autogovern de Catalunya es ment amb les circumstàncies actuals i els marcs en els termes en els quals actualment està plan- que donem en anomenar Règim del 78 i que en fonamenta també en els drets històrics del poble de discussió –si al que avui s'esdevé se li pot tejada la convocatòria de l'1-O– del dret a decidir, aquest text he intentat reconduir, pel que fa a la català, en les seves institucions seculars i en la denominar discussió, en el sentit que recull el les costures del sistema constitucional estan sent construcció territorial, a la legitimitat nacional ori- tradició jurídica catalana”. diccionari3– en els que el procés d'independèn- sotmeses a una tensió tal que qualsevol espec- ginària, semblen, realment, esgotats. Sens dubte, 3 “Discutir: Examinar atemptament i particularment cia de Catalunya i la convocatòria de referèndum tador desapassionat –si és que tal cosa existeix es manifesten clarament insuficients per donar una matèria” (Diccionari de la RAE). de l'1-O s'està produint, assistim al xoc de dues encara– seria conscient que és impossible que solució a la qüestió que es posa sobre la taula des 4 Això sense perjudici de què, jurídicament, la DA legitimitats originàries: la que entén la nació resisteixin satisfactòriament. És a dir, només de Catalunya: si Catalunya segueix a Espanya, ho 1a de la Constitució espanyola ve a reconèixer la preexistència dels Drets Històrics de les tres espanyola com una unitat prèvia i indissoluble si el valor fonamental a defensar en aquests farà des de la seva lliure decisió i sota unes pre- províncies que avui formen part de la Comunitat i, per tant, la descentralització política i l'autogo- moments és l'afirmació plena i sense fissures misses diferents de les actuals. Aquest és un pro- Autònoma Basca i de Navarra, en assenyalar que “La vern com “concessions” més o menys àmplies d'una legitimitat nacional originària a Espanya, blema polític de primer ordre, i la solució als pro- Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualització general de l'esmentat a certes “parts” d'aquesta unitat; i aquella que sense importar quines siguin les conseqüències blemes polítics requereixen solucions polítiques. règim foral es durà a terme, en el seu cas, en el marc entén la construcció de l'Estat espanyol des de reals per a la convivència, els drets fonamentals o Reconduir tota la discussió a l'aplicació d'una de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia.” la preexistència de realitats nacionals diverses la mateixa pervivència de l'Estat espanyol a mitjà legalitat que deriva al seu torn d'una legitimitat que han estat unificades sota un paraigua estatal i llarg termini, té sentit continuar utilitzant-la que no és útil per resoldre els problemes plante- únic, bé per la força, bé per la lliure adhesió4. com a element fundacional del mateix. jats, és tant com negar l'existència del problema Arribats a aquest punt, crec que hom pot Crec que l'escenari d'aquests dies és sum- polític de fons. I mai no s'ha vist resoldre un pro- preguntar-se seriosament quin sentit té conti- mament il·lustratiu sobre això: la lluita per la blema l'existència del qual s'ha negat prèviament. Sergio Campo (Bilbao, 1979). Actualment, responsable de l'Àrea de Discurs i Política Basca de Podemos Euskadi i coordinador del Grup parlamentari Elkarrekin Podemos. Anteriorment, vinculat a Hegoa, institut de la UPB sobre estudis de desenvolupament i cooperació internacional, i a Bakeaz, centre de investigació per la pau i els drets humans. [email protected] principi antròpic i qüestió territorial* debatre sobre el model territorial superant les visions finalistes

E70 * Article redactat a l'octubre de 2017 Hegel va denominar 'astúcia' de la raó històrica". De Gràfic 1 E71 la mateixa manera, un hipotètic Estat basc o català no En ocasions, recórrer a una cita descontextu- seria per se més racional o just que l'espanyol. alitzada pot ser una forma atractiva per iniciar Per què partir d'aquestes reflexions? Perquè un article; en d'altres, pot acabar semblant que en aquest debat sobre la qüestió territorial, tant en el la cita és un artifici innecessari precisament seu vessant de l'organització interna de l'Estat com per l'esmentada descontextualització. No sense en el de la construcció nacional d'altres de nous, en | 2017

216 riscos, manllevaré un element de la cosmolo- ocasions pesen sobre manera determinades visions

gia –ciència que estudia l'origen, l'evolució i el absolutament finalistes o teleològiques del que són i NS ZO destí de l'Univers– que sol formular-se com a han de ser l'Estat, la nació, Espanya, Euskadi, Euskal

HO RIT "principi antròpic". Segons aquest, "el món és Herria, Catalunya o els Països Catalans. És recurrent

US Font: Euskobarómetro, Universitat del País Basc necessàriament com és perquè hi ha éssers que la utilització de raons històriques, de fets culturals N O es pregunten per què és així". diferencials, afirmacions categòriques sobre el caràc- Quan s'aborda la qüestió territorial hom ter nacional d'uns i d'altres, o plantejar tant la unitat De fet, es confirma que les identitats múltiples o mixtes, és a dir, aquelles que uneixen en diferents podria preguntar-se si l'esmentat principi antròpic de l'actual Estat espanyol com la constitució d'altres graus un sentiment d'identificació espanyol i basc alhora, són les que més grau d'adhesió assoleixen. no és la millor explicació de la mateixa, és a dir, si de nous per a Euskadi o Catalunya com si d'un destí l'origen, evolució i organització de l'Estat no respon inevitable es tractés. Són arguments que construei- més a la pregunta constant per la seva raó de ser que xen posicions polítiques fèrries i irreconciliables que a qualsevol altra causa. tendeixen a ignorar o a oblidar-se de la realitat de En aquest sentit, en la seva compareixença en les societats interpel·lades. No obstant això, no pot la ponència d'autogovern del Parlament basc, Ima- menysprear-se la capacitat performativa que tenen nol Zubero apuntava que "no és més legítim, ni més aquestes hiperidentitats nacionals per transformar la Gràfic 2 moral, ni més racional, ni més democràtic, un Estat realitat social per més que aquesta sigui molt més espanyol que un Estat català o basc. Pot ser més real, sòlida del que pogués semblar o desitjar-se. però això no és més que el resultat d'aquesta que En el cas que em resulta més familiar, el de la societat basca, des de fa més de trenta anys es rea- litzen de forma periòdica estudis sobre el sentiment de pertinença nacional i la preferència d'estatus ter- És recurrent la utilització d'arguments ritorial de la ciutadania. Les sèries històriques són que construeixen posicions polítiques llargues i les fonts dels estudis, plurals. Les xifres fèrries i irreconciliables que tendeixen vénen a confirmar una realitat poc còmoda per a a ignorar o a oblidar-se de la realitat les hiperidentitats nacionals a què al·ludia, ja que Font: Euskobarómetro, Universitat del País Basc de les societats interpel·lades. No tots els estudis coincideixen a dibuixar una socie- obstant això, no pot menysprear-se tat tremendament plural, en la qual cap d'aquests la capacitat performativa que tenen sentiments o estatus preferit no és majoritari per si aquestes hiperidentitats nacionals per mateix. Més encara, assenyalen que aquesta plurali- transformar la realitat social per més tat tendeix, amb les seves oscil·lacions i tendències, Quan se situa el focus en l'anàlisi de les preferències sobre l'estatus territorial, ocorre quelcom sem- que aquesta sigui molt més sòlida del a mantenir-se bastant estable quan s'analitzen perío- blant: pluralitat d'opcions, cap de clarament majoritària per si mateixa i, a mesura que s'allarga la sèrie histò- que pogués semblar o desitjar-se. ” des llargs de temps. rica d'anàlisi, certa estabilitat. El dret a decidir, un concepte polític relativament recent i en construcció, no admet un únic significat ni forma de materialitzar-se. Coincidir amb altres forces en la defensa d'aquesta capacitat de decidir no significa que necessàriament calgui fer-ho també en la manera de dur- lo a terme. Estrènyer el seu significat és estrènyer la possibilitat d'un acord polític transversal, prou ampli en una societat tan plural com la nostra.”

Gràfic 3

E72 Per aquesta raó, resulta fonamental no caure ressants són aquells que no han esdevingut fractu- E73 en l'error d'assimilar dret a decidir amb dret de seces- res socials ni conflictes i que s'han donat en socie- sió. És a dir, no vincular el dret a decidir amb el fet de tats de llarga tradició democràtica i amb un nivell de ser –o no– una nació, sinó amb la condició de ciuta- desenvolupament humà similar al nostre. Es tracta dania, no reduir aquesta decisió a la lògica "indepen- de Canadà-Quebec i Regne Unit-Escòcia. El primer dència, sí o no" ni a entendre aquest desig de deci- d'ells és el referent més desenvolupat i en ell el seu dir com un dret absolut, immediat i unilateral. Més exercici és bilateral i pactat, assentant-se sobre la base | 2017

216 encara, davant els arguments d'estabilitat econòmica de preguntes clares, que necessita majories qualifi-

Font: Euskobarómetro, Universitat del País Basc i prosperitat que són cada vegada més freqüents tant cades i que no és la culminació del procés, sinó el NS ZO D'aquesta manera, i sense plantejar una correlació directa entre les variables "identitat" i "preferència per reafirmar la indissoluble unitat d'Espanya com seu inici en aquesta clau pactada per dur a terme la

HO RIT política", les opcions d'estatus que més suport obtenen entre la ciutadania basca són aquelles que plante- per glossar els avantatges d'un Estat independent, és decisió adoptada. US gen estatus territorials intermedis entre dos "extrems", com serien un Estat centralista o la independència. fonamental que el dret a decidir, en les claus esmen- 3. El debat sobre unilateralitat-bilateralitat N O Aquests estatus intermedis es correspondrien amb l'opció per sobiranies compartides, com podrien ser tant tades, es vinculi estretament a la defensa i blindatge té dues dimensions: una "externa" entre el territori un Estat federal com un d'autonòmic en determinades circumstàncies. d'altres drets individuals i col·lectius, en particular que vol decidir el seu estatus i el govern de l'Estat Gràfic 4 dels drets socials. constituït (en el nostre cas, Euskadi-Madrid o Cata- Per a una àmplia majoria de persones que lunya-Madrid); i una altra interna dins de la mateixa formem part de Podemos Euskadi i d'Elkarrekin societat en la qual una part d'ella vol poder decidir. Podemos és necessari fer un aterratge propi, sense És enganyós, per tant, reduir el problema únicament complexos ni prejudicis, i en la nostra pròpia realitat i exclusivament a la destructiva i antidemocràtica del dret a decidir. Una realitat que, en el nostre cas, negativa de Rajoy. Perquè, abans que res, es tracta apareix determinada per l'"estabilitat en la pluralitat" d'assolir un acord prou ampli, plural i transversal tant identitària com de preferències d'estatus. La nos- entre la ciutadania catalana o basca sobre com exer- tra aposta, en aquest sentit, està molt vinculada a una cir el dret a decidir. És aquesta la principal limitació sèrie de claus de fons: per al seu exercici, malgrat ser menys visible, i no Font: Elaboració pròpia a partir de l'Euskobarómetro, Universitat del País Basc 1. El dret a decidir, que és un concepte polí- l'actitud, per nefasta que sigui, del Partit Popular. En tic relativament recent i en construcció, no admet el cas d'Euskadi, és improbable que s'assoleixi un En aquest sentit, hom podria preguntar-se si existeix una pulsió de la ciutadania per decidir entorn de un únic significat ni forma de materialitzar-se. Igual acord si no és apostant per vies bilaterals pactades i la qüestió de l'estatus territorial. La resposta és que sí, perquè, malgrat que probablement la majoria no es com conceptes com a democràcia, feminisme o eco- en les quals la decisió no se circumscriu a la indepen- decantés per la independència, sí que vol tenir aquesta capacitat de decisió i exercir-la. logisme admeten múltiples maneres de ser entesos, dència. Més encara: apostar per aquest enfocament Gràfic 5 i la nostra és igual de legítima que les altres. Així, implica vincular, en igualtat de condicions i de forma coincidir amb altres forces en la defensa d'aquesta interdependent, la voluntat inequívoca de conviure capacitat de decidir no significa que necessàriament entre diferents i la capacitat real de decidir. calgui fer-ho també en la manera de dur-lo a terme. 4. Finalment, des del punt de vista d'un pro- De fet, estrènyer el seu significat és estrènyer la pos- jecte polític que promou la transformació social, la sibilitat d'un acord polític transversal i, per tant, prou refundació en un Estat plurinacional i la convivència ampli en una societat tan plural com la nostra. entre persones amb diferents identificacions nacio- 2. Dels casos en els quals s'ha exercit el dret nals, assumir marcs unilaterals per al dret a decidir a decidir en l'àmbit internacional, els dos més inte- equival a assumir que el nostre projecte polític, el

Font: Euskobarómetro, Universitat del País Basc pugna per l'hegemonia política. Al començament –diferent, poètica, igual de legítima que d'altres– i E75 esmentava aquest principi antròpic i plantejava si que aquesta és necessària per afrontar la qüestió ter- és el fet que estiguem preguntant-nos constantment ritorial amb valentia. Defensar, sense complexos ni per la qüestió territorial el que està condicionant el prejudicis, la viabilitat d'una solució en clau federal resultat de la mateixa. Indirectament, aquest prin- o confederal per articular aquest Estat plurinacional cipi assenyala una altra derivada: tenim la capacitat que anhelem i amb el qual una majoria ciutadana pot de produir resultats diferents si modifiquem les pre- identificar-se. guntes. Hem d’assumir aquest fet i plantejar que és Finalitzo, sense voler deixar passar per alt una necessari fer preguntes diferents de les dominants qüestió que considero important. Si bé assenyalava per produir resultats diferents dels que han configu- que la capacitat performativa de les hiperidentitats rat fins a aquest moment el debat i el marc polític. nacionals és limitada, tampoc no és menyspreable. Per exemple, a Euskadi hi ha una majoria ciutada- En tot procés polític allò emocional construeix rea- na que vol conviure, que vol decidir i que vol fer-ho litats, encara que puguin ser efímeres. En contextos sense fractures socials, amb voluntat de continuar sociopolítics en els quals la identificació nacional és convivint. Siguem el seu instrument, la seva veu, la causa i vehicle d'acceptació i integració, més encara seva referència. sobre bases de desigualtat i subalternitat, la psico- Tenim la capacitat de produir Els termes en els quals s'ha donat el debat logia social juga un paper que pot arribar a resultar resultats diferents si modifiquem les sobre la qüestió territorial han estat netament fina- decisiu. En aquest article he anat desgranant un preguntes. Hem d’assumir aquest de la democratització de l'Estat, ni és possible ni és listes, això és, en claus d'"independència vs. immu- punt de vista eminentment empíric i racional sense fet i plantejar que és necessari fer realitzable. El 2014 ens marquem un objectiu molt tabilitat". Si com assenyalo la solució passa precisa- la intenció de reduir l'anàlisi d'aquests processos de preguntes diferents de les dominants ambiciós –governar– que no hem assolit, però seria ment per sortir-se d'aquests termes convencionals i construcció social i nacional a aquestes claus. I com per produir resultats diferents dels un error no adonar-se’n que en tres anys hem arribat dominants cap a altres plantejaments més inclusius, a constatació d'aquesta idea, n'hi ha prou amb com- que han configurat fins a aquest fins on mai abans no s'havia arribat. Avui no només potser la clau passa per reprendre alguna de les pro- provar l'èxit que en aquests incerts temps a no pocs moment el debat i el marc polític.” som capaços de parlar del dret a decidir a Catalunya postes d'Imanol Zubero com la "desestatonalització" racons d'Europa està tenint quan s’agiten emocions i Euskadi, també ho fem a Andalusia, Madrid o les del debat, és a dir, negar que les úniques respostes, en negatiu com són la por o el greuge • dues Castelles. De manera que aquesta aposta per un en un sentit o un altre, siguin l'Estat nació. Estat plurinacional o el suport al dret a decidir s'ha Al seu torn, el destacat escriptor euskaldun estès, per primera vegada, a amplis sectors socials de Bernardo Atxaga va plantejar fa temps, en aquells tot l'Estat. Tenim un projecte propi i diferenciat que, anys foscos de violència, que per abordar la qüestió alhora, i amb total sinceritat, és més útil i més inclu- de com entendre i pensar la nostra terra ell escollia siu que d'altres. "[...] de totes les mirades [...] la poètica, l''altra mira- No es tracta de fer un exercici de bonisme o da'. [Fa] aquesta elecció amb la vista posada en la cre- de plantejar aquestes qüestions com si el terreny de ença que, aquí, en aquest país, tenim molta necessi- joc no estigués ja delimitat per les ideologies/con- tat d'ella, necessitant, a més, que sigui veritablement cepcions polítiques a les quals al·ludia al comença- una altra: diferent, almenys, de les que han estat en ment. Al contrari, és necessari partir d'aquest marc, la base de les ideologies dominants". El canvi polític però no per resignar-s’hi, sinó amb la pretensió de a Euskadi, Catalunya, Madrid o Andalusia necessita transformar-lo. Cal assumir que estem davant d'una creure's que veritablement és aquesta altra mirada EntrevistA Paola Lo Cascio. Llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de La Sapienza, Doctora en Història per CONVERSA AMB la Universitat de Barcelona. Professora associada al Departament d'Història Contemporània de la UB. MILAGROS @PaolaLoCascio PÉREZ OLIVA I GUILLEM MARTÍNEZ sobre la situació actual a catalunya

Ω NH: En temps de balanços ja, t’atreviries a fer una definició de Procés, com si l’haguessis de E78 E79 descriure per a una enciclopèdia?

Milagros Pérez Oliva: Veig el Procés com una fuga cap endavant del moviment sobiranista per forçar un canvi en la relació institucional de Catalunya amb Espanya. Encara que el seu objectiu declarat era que Catalunya es constituís en un Estat independent, mai no ha quedat clar fins a quin punt era una estratègia d’acumulació de forces per aconseguir una negociació i pactar fórmules que | 2017 milloressin l’autogovern sense arribar a la independència. En tot cas, la manca de resposta per part 216

Milagros Pérez Oliva del Govern de Mariano Rajoy ha fet que el projecte tirés endavant fins abocar en una declaració NS ZO unilateral d'independència i la proclamació de la república catalana al Parlament, en un acte radical

HO RIT de ruptura i desafiament a l’ordre constitucional. Milagros Pérez Oliva, periodista i professora a la UPF. US

N O Redactora en cap d'El País Catalunya. Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya l'any En realitat, el Procés és l’arrauxada part final d’un moviment de caràcter defensiu que el 2006. Premi Margarita Rivière de l'Associació de Dones catalanisme polític emprèn per contrarestar l’embranzida recentralitzadora que protagonitza el Periodistes l'any 2015. @MilagrosPrezOli Partit Popular quan esdevé força de govern a España amb José María Aznar com a president. En un primer moment el catalanisme va respondre amb la proposta, negociació i aprovació en referèndum d’un nou Estatut d’Autonomia. El seu objectiu era eixamplar i blindar l’autogovern, intentant consolidar al mateix temps una interpretació federalitzant de la Constitució. Però el recurs del PP davant del Tribunal Constitucional i les seves maniobres per alterar-ne la composició i assegurar-se una resolució favorable acaben invalidant aquest pacte. I amb ell, la via que la mateixa Constitució estableix per resoldre aquest tipus de conflicte.

Una part del catalanisme polític, el bloc nacionalista, evoluciona aleshores cap a posicions independentistes i veu en el malestar pel trencament del pacte constitucional una finestra d’oportunitat per aconseguir la independència. El que ve després és una espiral de confrontació que aboca al xoc de trens. La manca de resposta a les demandes catalanes, la negació del problema i la seva instrumentalització amb finalitats electorals per part del PP fa que l’enfrontament Guillem Martínez prengui el caire d’un conflicte de reconeixement. Sobre la base d’una mobilització massiva i constant, l’anomenada “revolució dels somriures”, es construeix una mena de miratge col·lectiu Guillem Martínez, periodista. Actualment publica a pel qual molts acaben creient factible la proclamació d’una república catalana. Però la pretensió CTXT. Contexto y acción. El seu darrer llibre és La gran independentista no té ni prou força i legitimitat electoral a Catalunya, ni prou aliats per obtenir ilusión. Mito y realidad del proceso indepe, publicat per reconeixement exterior, ni prou força per imposar-se a un Estat disposat a defensar-se amb tot el l'editorial Debate. @Guillemmartnez. seu potencial, que és molt, inclosa una aplicació abusiva i segurament inconstitucional de l’article 155 de la Constitució.

Guillem Martínez: El Procés va començar com una dinàmica electoral. Entremig, en un segon acte, va crear un llenguatge popular fenomenal, si bé indemostrable o verificable, i en un tercer acte –i és on estem ara mateix– un llenguatge sentimental, i això en política és altament perillós. És un llenguatge que va més enllà, fins a el·laborar un nacionalisme sentimental amb gent que plora i que Milagros Pérez Oliva: Crec que el Procés, entès com la via unilateral cap a la independència amb un E80 viu tot el procés com una vivència en primera mà, i que té una traducció en política molt minsa. Tal calendari acotat, ha mort. Els principals dirigents han reconegut o que no estaven preparats o que E81 vegada, només té traducció electoral. Aquest fenomen s’està verbalitzant en diversos llocs al món, no tenien prou força. Però les reivindicacions, els sentiments i l’estat d’opinió que han sustentat un seria el Brèxit, un altre les noves dretes europees... tot el que sigui sentimentalisme i polítics el Procés no s’evaporaran com una rosada de primavera. Darrere d’una estratègia clarament “plorant” és molt perillós. equivocada hi havia raons que perduraran i sentiments legítims que no s’esvairan. El perill ara és que des de l’Estat es pensi que el sobiranisme era un tigre de paper i que, un cop derrotat, s’ha Ω NH: Hem perdut o hem guanyat llençols en aquesta bugada? O, quins hi hem perdut i quins acabat el problema català. Els catalans en saben molt, de resignificar les derrotes. I afegir humiliació | 2017 hi hem guanyat? a la manca de reconeixement només farà que atiar les ganes de trencar amb l’Estat espanyol. 216

NS ZO Milagros Pérez Oliva: En el Procés hi ha hagut guanys i pèrdues. El primer guany es la constatació S’ha de tenir en compte, a més, que en les mobilitzacions cristal·litzaven elements que anaven més enllà de les qüestions d’identitat. El Procés ha facilitat la iniciació en política de tota una generació

HO RIT de la gran capacitat de mobilització que demostra la societat catalana per una causa que considera

US justa. Les multitudinàries manifestacions de la Diada ho han acreditat any rere any des de la de joves que serà la fornada dels dirigents politics dels propers anys. Molts d’aquests joves han vist N O sentència de 2010 sobre l’Estatut. La seva fortalesa radica en un lideratge repartit en el territori i en en d’independentisme, com sosté la sociòloga Marina Subirats, una “causa disponible” a la que una gran capacitat per prendre la iniciativa política i construir el relat del que està passant. Aquest abocar-hi les moltes raons de malcontentament que tenen i les ànsies de canvi. Ells són els grans potencial va assolir la seva màxima expressió en la jornada de l’1 d’octubre de 2017 organitzant una perdedors de la crisi, i el seu malestar, amb un sistema polític que els ignora, tampoc es diluirà. votació a tot Catalunya malgrat els esforços de la policia i els serveis d’intel·ligència de l’Estat per impedir-ho. La projecció internacional del conflicte és l’altre gran guany. L'1-O Catalunya és a les Guillem Martínez: El Procés és infinit, i ara més que mai, perquè ja no té un final que és un Estat, portades i telediaris dels principals mitjans d’Europa i més enllà, en una cobertura que per primera sinó que el final torna a ser una reivindicació gairebé com als anys 70: “Llibertat, amnistia i Estatut vegada no segueix els marcs d’interpretació dominants a la premsa de referència editada a Madrid. d’autonomia”. Estem, després d’una greu crisi de Règim i d’un cicle polític encetat l’11M, a la mateixa casella de sortida que a l’any 78. No s’ha guanyat res, s’ha perdut to, s’ha reforçat el Règim del Però la declaració unilateral de independència del 27 d’octubre ha comportat també enormes 78, i tot a canvi que uns partits es recuperin d’una crisi de representativitat. Es tracta d’un discurs pèrdues, en bona part irreparables. Ha fet malbé gran part del capital polític i d’imatge acumulat extremadament senzill i que té molt futur, ja que també es parla d’un bonus que en clau política fins a l’1-O. La principal conseqüència és la pèrdua de credibilitat de les elits polítiques que han es tradueix a fer coses molt difícils per als Estats i encara més per a les Autonomies, i això es vol dirigit el Procés, per la manca absoluta de realisme que han demostrat. Havien guanyat el relat, resoldre amb un discurs sentimental i fins a cert punt molt, massa, fictici. però han perdut la batalla. A la qual cosa cal afegir l’enorme frustració que han provocat en aquells que de bona fe els van donar suport creient que la independència era al seu abast. Ω NH: Quin panorama polític i social veus després que s’ha conclòs al menys aquesta fase, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat? Guillem Martínez: En termes generals, n’hem perdut i en termes particulars, n’hem guanyat. I defineixo els termes particulars i els termes generals. Els particulars són que tres formacions Milagros Pérez Oliva: Crec que es produirà una recomposició de tot l’espai polític català. polítiques han guanyat en termes electorals. Això és una greu irresponsabilitat. En termes L’independentisme haurà de revisar la seva estratègia. S’haurà de veure quines noves hegemonies generals, s’ha perdut un autogovern i la unitat social, i això és especialment greu. En el Procés s’ha es configuren, però el catalanisme polític, que és molt més ampli que el sobiranisme, haurà de parlat de la unitat del poble, que no sabem el que és, no sabem què és el poble, però sí que sabem trobar fórmules per sortir de l’atzucac al que l’han portat unes minories dirigents molt actives el que és la societat; i la unitat social s’ha perdut i amb ella moltes coses més, com per exemple però incapaces de controlar la seva ansietat. L’Estat ha desarticulat l’intent, més fictici que real, de l’ensenyament en català, em temo, ja veurem. Aquesta serà la primera víctima de la pèrdua de la proclamar una república catalana amb la intervenció de la Generalitat i una aplicació abusiva de unitat social. l’article 155, que tal com està redactat, no permet el cesament del govern i menys encara la dissolució del Parlament per convocar eleccions. S’ha imposat, però, la via dels fets consumats i les eleccions Ω NH: Sobreviurà el Procés, es morirà o simplement canviarà de formes? del 21D són acceptades ara per tothom com una via de sortida a les tensions acumulades. La crisi catalana ha desvetllat la greu crisi institucional que viu Espanya. Aquesta crisi va molt més E82 enllà del conflicte territorial i abasta qüestions que ja havien esclatat abans, amb el moviment E83 del 15M. Tenen a veure amb la pèrdua de qualitat democràtica, l’esclat de la corrupció i la deriva autoritària i antisocial que ha tingut en els darrers anys el règim sorgit dels pactes de la Transició. Aquest serà el nucli del conflicte polític dels propers anys.

Guillem Martínez: Bàsicament veig que els nacionalismes són molt importants, molt més del que | 2017 pensem, i sempre pensem que ho són molt; i veiem que dos nacionalismes i la seva agenda, i la 216 seva polèmica i la seva confrontació poden solucionar l’absència de polítiques socials, i fins i tot de

NS ZO polítiques amb majúscula i polítiques amb minúscula. I ens hem d’anar acostumant. Vull dir que, en un paisatge en el sud d’Europa amb una crisi democràtica absoluta, segurament la vida política anirà HO RIT

US en aquestes lògiques propagandístiques, dialèctiques que impedeixen fer polítiques, impedeixen i a N O l’hora “solucionen” el fet que no es poden fer polítiques.

Ω NH: Quin paper hauria de jugar la Unió Europea?

Milagros Pérez Oliva: Europa també està en crisi. En comptes d’avançar cap a fórmules d’integració i democratització interna, la Unió Europea ha evolucionat cap a una estructura en què cada cop tenen més pes els Estats. No és previsible, per tant, que pugui donar-se cap mena de facilitat per a una possible autodeterminació. L’antecedent d’Escòcia, però, serà sempre un referent que deixarà en mal lloc els governants espanyols si el conflicte català aconsegueix mantenir-se viu.

Però a Europa també es mouen altres vectors. Una part del malestar de fons que mou la societat catalana és el mateix que s’expressa en altres llocs d’Europa i el món. I és també el mateix que ha provocat en els darrers anys una creixent desafecció al projecte europeu, vist per molts ciutadans com l’instrument d’unes polítiques que no responen a les necessitats de la majoria de la població, sinó als interessos d’unes minories que cada cop tenen més poder i més riquesa. La conseqüència d’aquestes polítiques és l’augment de les desigualtats i l’erosió de l’Estat del Benestar. És previsible que això comporti una conflictivitat que pot traspassar fàcilment fronteres.

Guillem Martínez: Doncs jo no ho sé, perquè veritablement ara estem descobrint el que és la Unió Europea. A Espanya, en general, era una fantasia de democràcia, una idea de benestar i de progress non stop; i ara estem veient que és una cosa molt rara, quelcom tancat que fossilitza els problemes dels Estats que hi entren. Veritablement ara mateix Europa no és ni un motor de progrés ni de democràcia. Avui dia Europa és molt poc sexy, i en veritat no sé com es solucionarà aquest problema, ningú no sap com fer per tal que aquesta entitat no democràtica que és la Unió Europea pugui arribar a tenir algun tipus de relacions més democràtiques. Arribi a ser una part fonamental d’aquesta crisis democràtica, social i econòmica al Sud d’Europa. Finestra Oberta Miquel Caminal, catedràtic de Ciències Polítiques de la UB. Barcelona, 1952-2013.

l'autodeterminació no és la qüestió (NOUS HORITZONS núm. 175, 2004).

FO86 En ple procés de debat del nou Estatut Això no treu força a dos fets que vénen de C87 d'Autonomia de Catalunya, Nous molt abans d'aquesta reforma i que, sense dubtes, Horitzons publicà la revista número 175 la sobrepassen. Des dels seus orígens el catalanis- sota el títol "L'Estatut, 25 anys després", me ha partit del fet nacional català i de la seva quan en aquell moment feia 25 anys de voluntat d'autogovern. I per a molts catalanistes, l'aprovació en referèndum pel catalans i que s'afirmen nacionalistes, nació i autodetermi- les catalanes del text actual. Per aquest nació són dos conceptes mútuament interdepen- | 2017

216 motiu, creiem que cal recuperar la dents. Cal dir que no els falta raó en una època

perspectiva sobre tots dos processos en marcada sota l'hegemonia del nacionalisme. El NS ZO un context com l'actual. problema és que no s'autodetermina la nació que

HO RIT vol sinó la que pot fer-ho. En aquest punt, qual- US En l'actual procés de reforma de l'Estatut no sem- sevol Estat, inclosos els democràtics, han mostrat N O bla pertinent centrar ni condicionar l'abast polític una nul·la comprensió. Ara bé, aquesta dificultat en la inclusió o no del terme "autodeterminació", pràctica per a les nacions sense Estat no els treu ja sigui en el preàmbul ja sigui en l'articulat. No raó teòrica a l'hora de defensar el dret d'autode- és aquesta la qüestió. El que es planteja en les terminació. Perquè no es pot negar a les nacions actuals circumstàncies polítiques, radicalment sense Estat uns principis que sí fonamenten els diferents a les que vivíem abans del 14 de març, actuals Estats nacionals, com per exemple la sobi- és la possibilitat de millorar substancialment el rania nacional des d'on es legitimen els poders marc, les competències i els mitjans de l'exercici públics. Al meu parer, i mentre el nacionalisme de l'autonomia política a Catalunya. Aquesta sí sigui la ideologia dominant com a model i fona- diu que l'autodeterminació d'una nació depèn nacionals de Catalunya dins dels nous horitzons que és la qüestió, i hem de posar tota la intel· mentació del sistema d'Estats nacionals, no hi ha de tants factors externs, és a dir internacionals, que permet el desenvolupament de la democràcia ligència i habilitat polítiques per aconseguir-ho. cap raó per considerar inalterables les delimitacions que molt sovint el "factor intern" que la paraula pluralista i el federalisme plurinacional. El repte territorials dels Estats i, alhora, no hi ha cap raó implica queda sobrepassat i instrumentalitzat per que planteja la democràcia és la possibilitat i la per negar a tota nació el seu dret (i possibilitat) a potències interessades. A partir d'aquesta consta- capacitat de fer ús de la negociació i del pacte per ser Estat, si aquesta és la seva voluntat política. tació, i ens els propers anys, a diferència de dates a la resolució dels conflictes. La democràcia no El que es planteja en les actuals Tanmateix, el procés de democratització històriques passades, com el 1918 o el 1989, que és un sistema polític d'una sola estació o gradua- circumstàncies polítiques és la a molts Estats que s'ha produït en els darrers van generar "processos autodeterminadors", no ció. És un sistema polític que admet millora en possibilitat de millorar substancialment 30 anys junt amb els canvis en la política inter- és previsible un marc internacional favorable a la seva qualitat. En aquest sentit, totes les demo- el marc, les competències i nacional, en el context d'un veritable inici d'una opcions secessionistes. Més aviat, els Estats estan cràcies que avui hi ha al món són de moderada o els mitjans de l'exercici de nova època, fruit de la revolució tecnològica i de la tancant files. I, fins i tot, en processos d'unió molt moderada graduació. Totes són millorables, l'autonomia política a Catalunya. societat del coneixement, ens obre un futur molt supraestatal, com és el cas de la Unió Europea, i no n'hi ha cap que hagi arribat a l'estació final. Aquesta sí que és la qüestió.” incert en el qual són possibles diverses opcions, aquells són clarament reticents al reconeixement Però convé defensar i cuidar el que ja s'ha acon- des de l'accentuació dels nacionalismes d'Estat institucional de la seva pròpia diversitat nacional seguit, perquè ha costat tant viure en un sistema davant dels conflictes territorials, fins a la demo- i regional, com ho palesa la Constitució europea. democràtic que la primera exigència per a tots cratització de la política internacional i l'ús de la Aquest és el probable ambient polític els demòcrates és respectar les regles democrà- llei i del pacte com a vies de resolució dels con- Internacional i europeu que viurà la Catalunya tiques que voluntàriament ens hem donat. Les flictes en general, i dels conflictes nacionals en dels anys vinents. D'aquí no s'ha de deduir que ruptures unilaterals, com les imposicions unila- particular. Cal recordar, també, que la història ens no hi ha res a fer, sinó que cal defensar els drets terals, erosionen la democràcia. Així, en temps de Posem tot l'esforç a negociar i pactar un nou Estatut manifestament millor que el vigent. I no deixem que se'ns escapi la reforma per la via de les discussions nominalistes que tant agraden als nacionalistes del centre. No els donem excuses ni raons per fugir d'estudi.”

FO88 democràcia, els conflictes nacionals han de bus- un inici del final dels conflictes nacionals a Espa- les seves competències. Això vol dir que el Poder capacitat de negociació i de pacte, primer al Parla- FO89 car solucions federals, i no imposicions naciona- nya. Els que sempre posen obstacles al reconeixe- Judicial ha d'adequar-se territorialment a l'Estat ment de Catalunya i després a les Corts Generals. listes unilaterals. Després de patir una legislatura ment de la pluralitat i de l'autonomia política hau- Autonòmic entès com Estat compost. I, en resum Els partits nacionals catalans no podran acceptar (2000-2004) d'aquestes imposicions continua- rien d'acabar comprenent que l'Estat Autonòmic de tot plegat, la Generalitat de Catalunya ha de una reforma que deixi pràcticament les coses tal des i d'autoritarisme prepotent per part del Partit ha fet més per la unitat d'Espanya que dècades de tenir l'autonomia que li correspon, amb els cor- com estan. Això obliga especialment el PSOE i Popular, pren un especial valor la protecció de la sistemes centralistes, els quals han estat font de responents poders legislatius, i com Administra- el govern de J.L. Rodríguez Zapatero a assumir democràcia i la necessitat de fomentar una cultura divisió i de confrontació. És d'aquesta manera que ció única amb els recursos financers necessaris, el repte de fer de l'Estat Autonòmic un veritable | 2017

216 democràtica. el desenvolupament de l'Estat Autonòmic, com per tal de servir els drets dels ciutadans i les ciuta- Estat compost amb la flexibilitat necessària per

Aspectes claus de la cultura democràtica a Estat compost, no pot tenir altre resultat que danes de Catalunya. Perquè l'autonomia política integrar les asimetries nacionals. Si es fa aquest NS ZO són la tolerància i el pluralisme. En aquest sen- un major sentit de pertinença a Espanya, com a no és solament una qüestió de drets nacionals; és esforç, caldrà la contrapartida dels partits nacio-

HO RIT tit, s'ha de reconèixer que l'Estat Autonòmic ha comunitat política plurinacional i multicultural. també, i per damunt de tot, una millora de la qua- nals catalans d'acceptar responsablement quin és US representat un salt qualitatiu de gran transcen- Per tant, la reforma de l'Estatut es fa sobre la litat de la democràcia al servei de la ciutadania. avui el context polític que delimita l'abast i l'ambi- N O dència per a la comprensió de l'Espanya plural, base de la necessitat de continuar un procés obert Per assolir aquests objectius de la reforma, ció de la reforma estatutària. l'Espanya de les nacionalitats i de les regions, l'Es- per la mateixa Constitució espanyola de 1978, en o els que acabi aprovant el Parlament de Catalu- Així doncs, posem tot l'esforç a negociar panya de la diversitat cultural i lingüística. La ins- transformar el model territorial de l'Estat i donar nya, cal la unitat de totes les forces catalanistes. i pactar un nou Estatut manifestament millor titucionalització i normalització de l'autogovern a pas a la construcció d'un Estat Autonòmic, com Cal més: la responsabilitat de cadascuna d'elles a que el vigent. I no deixem que se'ns escapi la les disset Comunitats Autònomes ha capgirat la Estat compost fonamentat en l'autonomia política saber posar el consens i l'interès nacional de Cata- reforma per la via de discussions nominalistes tradició centralista i centrípeta de l'Estat espanyol. de les nacionalitats i regions. No es tracta de tor- lunya per davant dels seus interessos de partit. que tant agraden als nacionalistes del centre. No El catalanisme ha tingut molt a veure en aques- nar a cap punt zero, sinó de seguir el camí en curs Estem vivint una etapa en la qual s'ha de demos- els donem excuses ni raons per fugir d'estudi. ta democratització territorial de l'Estat; perquè el mitjançant la millora de l'autogovern i el reconei- trar la maduresa de les forces democràtiques cata- Posem l'accent en el pacte federal, en la tossuda catalanisme, des d'Almirall a l'actualitat, ha tingut xement de les competències que es corresponen lanes i espanyoles en fer possible l'ampliació de negociació, en la defensa de l'autonomia políti- un paper precursor i impulsor d'aquesta Espanya amb la condició nacional de Catalunya. Això es l'autonomia catalana en el marc constitucional i ca que ens correspon en el marc d'una Espanya plural que es reconeix en la diversitat. concreta en el fet que els poders de la Generalitat respectant els procediments de reforma fixats pel plurinacional. Aquest és el camí cap a l'èxit de la Però també és cert que l'Estat Autonòmic han de poder prendre decisions polítiques sobre mateix Estatut vigent. Aquesta maduresa implica reforma • ha sofert pals a les rodes ja des d'abans de cons- matèries tan diverses com l'urbanisme, el comerç tituir-se, en plena transició democràtica. En el interior, l'agricultura, l'habitatge, la indústria, les procés constituent, i després en el mateix funcio- comunicacions interiors, la seguretat... sense la nament de l'Estat Autonòmic, ha estat constant la permanent i creixent limitació del marc autonò- pressió perquè no s'anés més enllà d'una descen- mic per part dels poders centrals de l'Estat. Això tralització administrativa, o bé d'un Estat unitari vol dir que en matèries tan singulars per la condi- organitzat en províncies i regions. L'autonomia ció nacional de Catalunya com la cultura, l'educa- política, reconeguda i garantida per la Constitució, ció, la llengua i la comunicació, ha d'haver-hi un no ha tingut el desenvolupament que es corres- respecte i emparament a llur atribució exclusiva a pon a tot Estat compost. I la diversitat nacional, la Generalitat. Això vol dir que la Generalitat ha de que forma part de la plural identitat d'Espanya, poder gaudir d'una Hisenda efectivament autòno- ha quedat entre relegada i soterrada. Espanya és ma, equivalent al concert econòmic. Això vol dir diversa nacionalment i culturalment, o no és. De que la Generalitat ha de tenir assegurada la seva la mateixa manera, només un desenvolupament representació, i la de Catalunya, a la Unió Europea sense pors de l'autonomia política pot significar i en la política exterior, en tot el que es refereix a Recursos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

llibres

1 . Jorge Cagiao Conde, Gennaro Ferraiuolo la implantació política dels moviments nacionalistes Aquest llibre aborda l’explicació històrica de com ha 11 . Eduardo Mendoza: Qué está pasando en Cataluña R92 (Coords.), Xacobe Bastida, Andrés Boix, Laura a Catalunya i al País Basc serveixen a l’autor per evolucionat la relació entre el procés de construcció (Seix Barral, 2017). Darrera obra de l’escriptor, on ens R93 Cappuccio, Mercè Corretja i Lucía Payero: reflexionar sobre el futur de l’Estat de les Autonomies de l’Estat espanyol i la progressiva formació d’una ofereix una reflexió sobre els aspectes clau de la realitat El encaje constitucional del derecho a decidir: un en la perspectiva de la integració europea. identitat nacional catalana, fins al moment actual de catalana. Mendoza adverteix la ignorància existent enfoque polémico (Editorial La Catarata, 2016). El conflicte obert. S’analitzen les posicions dels principals sobre la situació present i els prejudicis sobre la imatge llibre analitza els aspectes més rellevants en el debat 5 . Joan Ridao: El dret a decidir. La consulta sobre actors polítics del moment. de Catalunya i Espanya. Els antecedents del que està sobre l’encaix constitucional de les reivindicacions el futur polític a Catalunya (Institut d’Estudis passant i la forma en la que veuen i viuen els fets les polítiques catalanes. L’enfoc jurídic o científic és, Autonòmics, 2014). Treball on s’analitza la 9 . Anna Grau: ¿Los españoles son de Marte y los persones directament implicades, tant els partidaris

| 2017 segons els autors, el que pot oferir els instruments consideració jurídica de la secessió en els Estats catalanes de Venus? Cómo y cuándo se fue al garete de la independència com els que s’hi oposen. L'autor

216 la conllevancia (Península, 2014). L’autora evoca la essencials i donar respostes adequades per democràtics, amb l’objectiu d’examinar-ne la viabilitat ens explica com ha comprovat que els prejudicis i les solucionar el conflicte polític. en el cas de Catalunya. reflexió d’Ortega y Gasset quan deia que el problema tergiversacions són l’origen de bona part de les idees NS ZO entre Catalunya i Espanya no es podia resoldre, sinó predominants. Per a Mendoza, l’objectiu del llibre és 6 . Enric Juliana: Esperant els robots. Mapes i 2 . Jaume Bosch: De l’Estatut a l’Autodeterminació. només comportar. Ens parla dels errors que s’han aportar aspectes clarificadors que ajudin a comprendre HO RIT Esquerra nacional, crisi econòmica, independència transicions polítiques: algunes idees sobre l’endemà US comès a Catalunya, però també amb Catalunya. El i entendre el que està passant.

N O i Països Catalans (Editorial Bas, 2013). En aquest (Editorial Icària, 2017). Es tracta d'un manual de llibre és un finestra amb múltiples veus on trobem llibre, Jaume Bosch mira el passat per entendre cartografia política per orientar-se en les diferents retrets però també espurnes d’esperança, de ganes de millor el present. Defensa l’exercici del dret arestes d’un temps de transició. La conversa es reconeixe's i de retrobar-se. De caminar junts, amb d’autodeterminació com a única sortida a la desenvolupa en tres grans eixos: la victòria de Donald respecte i sense rancúnia. L’autora fa un relat de la situació actual i examina casos com els del Quebec i Trump i les implicacions de la nova mirada de la seva pròpia experiència personal i de les desenes de Escòcia. Bosch analitza les arrels de l’actual situació política nord-americana sobre el món i, en especial, converses amb personatges com Josep Piqué, José Luis i es remunta a fets com la sentència del Tribunal sobre Europa; el moviment del 15M i l’emergència Rodríguez Zapatero, Alfred Bosch, Margarita Robles, Constitucional de l’any 2010,que provocà una reacció de Podem en l’escenari polític i, finalment, una Esperanza Aguirre, Albert Rivera, Joaquín Leguina, popular que s’expressa en la manifestació d’aquell reflexió de l'autor sobre el procés català, aportant Lolita Flores... Múltiples veus, sovint discordants, que mateix any. una mirada crítica sobre el mateix, sense descartar la donaran resposta a la pregunta "¿Què ha passat, què independència com una possibilitat de futur. hem fet (o què no hem fet) per arribar fins aquí?". 3 . Joan Ridao: El derecho a decidir (RBA, 2014). En aquest llibre, Joan Ridao ens parla de les etapes 7 . J. Clotet, F. X. Hernàndez Cardona, D. Bajona, 10 . Guillem Martínez: La gran ilusión. Mito y realidad que s’havien de cobrir abans de la consulta del T. Florido, M. Sanjaume, M. Gafarot, P. Serrano, del proceso indepe (Debate, 2016). Un llibre que 9N. Perquè cal parlar de secessió en comptes P. Molas, D. Soler, D. Lee, K. Dorca: Política en demostra que el Procés independentista no existeix d’independència? Quines diferències i similituds defensa de l’Estat propi (Editorial Base, 2017). El llibre i que tots hem estat víctimes de la gran il·lusió hi ha entre Catalunya i altres casos similars? Què analitza si en una futura Catalunya independent fomentada pels partits polítics que han participat en dictaminarà la Unió Europea i el dret a decidir necessitaríem un exèrcit propi. Els autors van més l’animació del projecte. Una visió heterodoxa dels internacional respecte al cas català? Preguntes que enllà: hauríem de tenir una política de defensa pròpia? fets dels darrers anys a Catalunya. El Procés català ha avui, després de l’1-O, continuen sent vigents i Els experts raonen perquè en un món globalitzat i estat tractat per la premsa madrilenya i barcelonina pendents de resposta. interdependent, un nou Estat independent no podria de manera confusa i perniciosa, on s’ha donat més prescindir d’una política de defensa, interconnectada importància als punts de vista d’ambdós governs. La 4 . Jordi Solé Tura: Nacionalidades y nacionalismo en amb la resta de països que pertanyen al bloc gran ilusión arrenca el 2012, any en què el Govern de España. Autonomías, federalismo, autodeterminación occidental. la Generalitat fixa el Procés com a prioritat política o, (Alianza Editorial, 1985). Ja al 1985. Jordi Solé Tura millor dit, com a prioritat propagandística, i explica el va analitzar els problemes i reptes que va plantejar 8 . Jaime Pastor: Cataluña quiere decidir. ¿Se rompe que va passar i el que no va passar en realitat. El llibre el moviment nacionalista a les forces d’esquerra pel España? Diez preguntas sobre el derecho a decidir compta amb testimonis esclaridors dels protagonistes model de distribució territorial introduït a Espanya (Icària Editorial, 2014). El model territorial és un i es veu com tot aquest aparent procés de mases va arran del restabliment del sistema democràtic. Els problema històricament no resolt. La voluntat de la ser modulat en cada una de les seves etapes per grups conceptes "nació", "nacionalitat" i "nacionalisme", gran majoria de la societat catalana és poder exercir el reduïts de persones. Algunes, desaparegudes, i d’altres la formació històrica de les nacionalitats a Espanya i dret a decidir el seu futur mitjançant el referèndum. que encara són allà.

ALGUNS RECURSOS PER SABER-NE MÉS... DARRERS NÚMEROS PUBLICATS

Catalunya: del país real a la comunitat imaginada? 207 Europa a cop de murs 208 Educació en lluita 209

L a reconstrucció de la política 210 La salut, dret en venda? 211 Nou treball, noves empreses 212

PSUC, el millor partit de Catalunya 213 Montserrat Roig: entre nosaltres 214 La política del comú 215