14 Dijous, 11 de setembre de 1986. LES AUTONOMIES PUNT

«La Constitució espanyola no fou acceptada per la majoria del poble basc»

L'Estatut d'Autonomia del País Basc és anomenat també «Estatut de Gernika» perquè allí fou aprovat abans de ser presentat a Madrid. Després de ïes modificacions rebudes a Madrid ha estat també anomenat «Estatut de ta Moncloa». La comunitat autònoma constituïda segons aquest estatut comprèn «els tres territoris històrics» d'Araba, Gipuzkoa i Bizkaia. No obstant això, en el paràgraf segon del segon article es diu: «Et territori de ta comunitat autònoma del País Basc quedarà integrat pels territoris històrics que coincideixen amb les províncies, en els seus límits actuals, d'Alaba, Guipúscoa i Biscaia, així corn \a de Navarra, en ta suposició que aquesta última decideixi la seva incorporació d'acord amb et procediment establert en la Disposició Transitòria 4 de la Constitució», Els bascs davant el seu estatut d'autonomia -P. Kortabarria (*)-

quest és precisament un per aquest número monogràfic Constitució espanyola no fou ac­ obtenir prop del 10% de vots, per H.B. és l'anomenada «Alter­ dels punts per a la no ac­ de Punt Diari, aquí es parlarà de ceptada per la majoria dels poble sobre els cens de votants. nativa Kas», que exigeix un es­ Aceptació de l'Estatut de l'Estatut de la Comunitat Autò- basc. Aquest percentatge ha anat pu­ tatut nacional d'autonomia amb Gernika per un sector important moma basca, deixany per a un L'Estatut d'Autonomia del po­ jant sensiblement en els anys el reconeixement explícit del del poble basc. En efecte, l'Esta­ altre article el tema de la Comu­ ble basc fou aprovat en referèn­ successius. En les generals de dret d'autodeterminació per al tut d'Autonomia comporta pràc­ nitat «Foral» de Navarra, consti­ dum el 25 d'octubre del 1979, 1 986, H.B. ha obtingut I' 1 1 '8% País Basc. ticament l'acceptació i confirma­ tuïda per la Llei de Millora Foral, amb el 53'1 3% del cens; l'abs­ sobre el cens i el 1 7'4% sobre el ció de l'escissió del País Basc en­ aprovada en 1983 per les Corts tenció fou de 41'15%, el total de vots en la comunitat UNES POSICIONS tre Navarra i «Les Vascongades» de Madrid, però no sotmesa a re­ 3'07% va votar-hi en contra. autònoma. Aquest vot, sumat DIVERSIFICADES deixant en aquest moment de ferèndum pels navarresos. Fou sobretot Herri Batasuna qui als dels altres partits oposats a banda el problema d'Euskadi Per començar a parlar sobre va portar endavant la campanya l'Estatut, com el d'EMK i LKI, és Evidentment no es pot reduir Nord, sota l'estat francès. Per els problemes d'identificació d'una abstenció activa: absten­ el vot de rebuig de l'actual Esta­ l'anàlisi sobre les posicions això hi ha qui parla de «Terç dels ciutadans amb l'autonomia ció que significava un rebuig glo­ tut d'Automomia, a part l'oposi­ d'identificació o de rebuig de Autonòmic» en referir-se a l'ac­ d'Euskadi, a més del que hem dit bal de l'Estatut. En les eleccions ció que hi ha a aquest des de po­ l'Estatut als resultats electorals tual comunitat autònoma basca. anteriorment, cal tenir en comp­ per al Parlament autònom, sub­ sicions de la dreta no parlamen­ o del referèndum de fa set anys, Seguint els criteris establerts te des del començament que la següents al referèndum, H.B. va tària. L'alternativa proposada perquè aquestes posicions s'han

Ajuntament de Llançà AJUNTAMENT DE Diada Nacional de Catalunya S'adhereix a la Diada Nacional 11 de Setembre

ACTES PROGRAMA D'ACTES

A les 12 del matí, audició de sardanes a la plaça No­ va, per la cobla Baix Emprodà. A les 12 del migdia i a les 10 del vespre, a la Plaça Major, Audició de Sarda­ nes per la Cobla Foment de la Sardana. A les 6 de la tarda, a la plaça de l'ajuntament, xocola­ tada infantil i animació pel grup Xerinola. Diumenge, 14 de setembre de 1986 II TROBADA A LLANÇÀ A la plaça Nova actuació de l'Esbart Mestre Sirés, les 7 de la tarda. PROGRAMA D'ACTES MATÍ: A les 8 del vespre, al teatre Victòria, actuació de les A les 10, recepció oficial d'autoritats, a l'Ajuntament. corals: Els Virolets, Nit de Juny i Mestre Sirés. A 2/4 d'li, cercavila, des de l'Ajuntament a la plaça Major i carrers propers, amb els ge­ gants, caps-grossos de . A les 11, missa solemne concelebrada, a l'església parroquial de Sant Vicenç. Cants i or­ questra. Ofertori especial dels pobles de l'Associació. A les 12, a la plaça Major, acte d'agermanament dels vuit pobles. Salutació de l'alcalde de BEGUDES CARBONIQUES à Llançà i president de l'Associació. Parlaments de les autoritats. Enlairada de globus i coets. A 2/4 d'l, inauguració de la I Mostra d'Art, a la sala d'exposicions de l'Edifici de Serveis. FÜYA A la 1, sardanes a la plaça Major, amb la Cobla . A les 2, al carrer de Dolors Falcó, dinar popular de germanor. — Sifons elaboració pròpia — Distribuïdors de DAMM Tarda: A 2/4 de 5, a la Plaça Major, audició de sardanes. Cobla Girona. Passeig Romeu, 1 - Tel. 83 06 62 A les 6, espectacle de fi de festa, al Pati Blanc. Actuació de música i dances de Catalunya, LLAGOSTERA de l'Esbart Sant Genis de Taradell i del pianista Carles Coll. PUNT 11 DE SETEMBRE Dijous, 11 de setembre de 1986. 15 IMAH1

anat matisant i variant en el pro­ quant al futur fràgil de l'Estatut. cés polític concret. En aquest context ha sonat Des d'abans de l'aprovació de moltes vegades, i particularment l'Estatut, hi ha hagut, si ens en els darrers temps, l'acusació ajustem a les declaracions i acu­ d'haver trencat «aquell pacte sacions de diversos líders polí­ que fou l'Estatut» per part del tics, dues posicions contraposa­ Govern central, i s'ha suggerit des en el mateix bloc pro estatu- per part d'algun dels seus prota­ tista: la dels qui el consideren un gonistes el seu replantejament i punt de partida per caminar vers revisió. cotes més altes d'autogovern, Evidentment, en aquesta crisi fins i tot la independència, i la que viu el marc estatutari, des­ dels qui el consideren e! màxim i prés de set anys de ser aprovat, el punt d'arribada. Un mes abans hi ha contribuït de manera deci­ d'arribar a l'acord de la Moncloa siva la permanència i el sobre l'Estatut, Garaikoetxea reforçament del sector rupturis- declarava: «L'Estatut, el consi­ ta del País Basc, que no participa derem com de mínims». en les institucions derivades de Dins d'aquesta doble l'estatut. Un nou marc legal i ins­ — contraposada?— interpretació titucional és la reivindicació fo­ del mateix Estatut, cal emmar­ namental d'Herri Batasuna. car e! permanentment conflictiu Aquesta situació és posada procés de transferències, que més en evidència en la polèmica encara té bastants capítols pen­ sobre la negociació amb ETA, dents, l'encalç constant i mutu que posa com a base per a dels Governs de Madrid i de Gas- aquesta la modificació de la teiz amb recursos contra lleis o Constitució i del marc estatutari decrets emanats de les respecti­ actual. Per això, l'acceptació de ves autoritats estatals o autonò­ la negociació amb ETA suposa, miques. Sense cap mena de dub­ com a mínim, la possibilitat del te, el punt més àlgid fou el de la canvi d'aquest marc legal de LOAPA, el recurs contra aquesta l'Estatut, encara que inicialment i la sentència del Tribunal Cons­ se l'amagui sota expressions titucional, bàsicament contrària com ara «reinterpretacíó def'Es- a aquesta llei. tatut» o «aprofundiment en l'es­ perit del mateix Estatut», o «am­ pliació dels sostres de l'Estatut», LA CRISI D'UN PACTE tot un seguit d'expressions que El lent procés de posada en cada cop sonen més i expressen marxa de l'Estatut d'Autonomia la insatisfacció de la situació ac­ «Un sector dels bascos considera l'estatut com a punt de partida, per caminar vers cotes més altes d'atitogo pie d'obstacles per part del po tual i la necessitat d'una revisió der central i amb continuades re del marc legal vigent. ticències per part dels partits es- El desengany del desenrotlla­ tataiistes, ha provocat un desen ment de l'estatut de Gernika, cis considerable fins i tot dins del conjuntament amb l'auge de la principal partit que ha tingut la ___>.».>>» Davant zona esportivP a posició rupturista i la permanèn­ • • RESTAURANT Tel (972) 47 0 0 55 missió de portar-lo a la pràctica: cia i força de la lluita armada el PNB. Indiscutiblement no és d'ETA, fan preveure un augment BAR aliena a aquest desencant la crisi dels qui, sobretot des del món " interna del partit, que ja en . nacionalista, exigiran el canvi de hostal aquestes dates de fingís d'agost l'actual marc estatutari de la Co­ pot considerar-se un trencament munitat Autònoma Basca. definitiu. Aquest comportarà, al -ONA F.3TA MA**' seu torn, nous posicionaments (*) Sociòleg

AJUNTAMENT DE PALAMÓS

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, un cop més l'oca­ fundament amb motiu de la Diada, l'arribem a palpar, ja que al sió de fer examen de consciència col.lectiva en acabar-se l'any llarg de l'any tenim mostres suficients que ens poden permetre natural i altra volta, si cal, començar un nou interval en el temps de treure conclusions que per greus no deixen d'ésser realitat. nostre, amb renovades il·lusions de millorar, per camins de lli­ bertat, sense entrebancs, el fet reconegut, controlat i vigilat, per M'agradaria anar errat, tant se val, però fa tants anys que provar de sortir dels límits que els permeti de dir que fem el que . ens fan l'estira i afluixa que no puc deixar de pensar que ens volem, anem a on ens plau, diem el que volem dir i tenim el han donat fil perquè ens poguem enlairar i així fer creure a que havíem demanat. molts que tenim la llibertat de la cigonya, però no us hi trenqueu pas el cap, som un «ave raris» en perill d'extinció, que mentre El concepte de llibertat que he heretat, que analitzo molt tingui el lligam en mans que se'l vagin passant, contràries al fet especialment cada Onze de Setembre, no té res a veure amb la nacional, cada any, cada Onze de Setembre, en fer balanç, tan anomenada llibertat que em porta a pensar en l'estel que haurem de reivindicar ser amos de la destinació que pertany a veig enlairat onejant, al vent, cabriolant i lluint els colors., més o tots els Catalans, una destinació que hauria de ser totalment a ' menys cridaners, que se li han donat, perquè sé que al capda­ les mans dels nostres governants elegits democràticament, lligat vall hi ha algú que aguanta el fil i controla l'aparent vol lliure. amb un cordó de justícia i llibertat, de pau i benestar, que entre Potser no som ben bé un estel i el que els manté controlats altres coses ens permetés dir les coses pel seu nom i servir una és una mena de fil invisible que, quan ens posem a rumiar pro­ sola Mare.