La Memòria Esborrada

Núm 337 6 de novembre de 2013 1,70 €

La memòria esborrada Rere l’aparença de tolerància zero davant de qualsevol reivindicació del règim nazi, la política alemanya de memòria històrica amaga mancances molt importants QUADERNS - A FONS

Les famílies Carceller La febre boletaire Consulta popular Al Tall, puntal del i Godia afronten posa en perill l’equilibri contra l’autorització procés de rehabilitació 2-4 processos judicials 5-7 forestal i obre el debat 14-15 del govern de Correa 18-19 identitària al País per fraus fiscals sobre la regulació que permet explotar Valencià, s’acomiada milionaris a hisenda dels boscos el petroli amazònic dels escenaris

/ ROBERT BONET 2 Directa 337 6 de novembre de 2013 ESTIRANT DEL FIL

Les famílies Carceller i Godia són dues de les més poderoses dels Països Catalans i, com a tals, apareixen al rànquing de fortunes de la revista ‘Forbes’. Han bastit uns imperis empresarials enormes gràcies a uns patriarques estretament vinculats a la dictadura franquista i, darrerament, s’estan veient afectades per escàndols judicials, sota acusacions d’haver utilitzat complexos entramats societaris per evadir milions d’euros. Riqueses d’origen fosc que exploten a fons els privilegis de l’1% en detriment del 99% de la societat.

ECONOMIA // LA FAMÍLIA PROPIETÀRIA DE DAMM I L’ACCIONISTA D’ABERTIS AFRONTEN PROCESSOS JUDICIALS PER HAVER DEFRAUDAT QUANTITATS INGENTS EN IMPOSTOS Els escàndols milionaris dels Carceller i els Godia

Marc Font protagonitzat els darrers anys algunes de les @marcfontribas persones que fi guren al llistat. Si ho hagués fet, els Carceller i les germanes Godia haurien quedat ben retratats. na fortuna monumental, sorgida gràcies al franquisme i esquitxada LA FISCALIA CONTRA LILIANA GODIA Ujudicialment per escàndols de frau L’hereva de la nissaga Godia, Liliana, el seu fi scal els darrers mesos. Les nissagues Car- marit, Manuel Torreblanca, i el seu cosí, celler i Godia comparteixen tots aquests Javier Amat, van haver de comparèixer en trets, a banda de controlar amplíssimes seu judicial el 23 de juliol en qualitat d’im- carteres de societats. Les acusacions re- putats per frau. El fi scal els acusa d’haver cents d’intentar esquivar la legalitat per comès catorze delictes fi scals, de defraudar pagar menys impostos han tingut un ressò 5,7 milions d’euros i de “burlar sistemàti- mediàtic important, fet que contrasta cament” el pagament d’impostos entre els amb el tractament exquisit que reben anys 2007 i 2011. Segons l’acusació, s’hau- habitualment els Godia per part dels mit- rien aprofi tat de societats vinculades a ells jans de l’establishment i amb la discreció i –com BCN Godia SL, Doplette SL i Barcel opacitat que caracteritza els Carceller. Euro SL– per fer passar despeses “estricta- ment personals i familiars” per despeses El fi scal acusa Liliana d’empresa sense pagar els impostos corresponents a la renda i el patrimoni. A la com- Godia i el seu marit d’haver pareixença, no van declarar, sinó que es van comès catorze delictes limitar a entregat un escrit al jutge on es des- fi scals i de defraudar 5,7 vinculaven de la gestió dels seus impostos. milions d’euros JUDICI ORAL ALS CARCELLER En el cas de la família propietària de Damm, La setmana passada, l’edició espanyola el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz de la revista Forbes va publicar el llistat va dictar el dilluns 4 de novembre l’ober- de les cent riqueses principals de l’Estat tura de judici oral contra l’actual president espanyol, entre les quals n’hi ha 42 origi- de la companyia, Demetrio Carceller Arce, i nàries dels Països Catalans. Òbviament, el seu predecessor i pare, Demetrio Carce- els cognoms Carceller i Godia apareixen al ller Coll. Ruz, que ha atès la petició emesa rànquing. Demetrio Carceller Arce, l’actual el 3 d’octubre per la Fiscalia Anticorrupció, president de Damm, ocupa l’onzena posició va imposar una fi ança de responsabilitat entre les fortunes nostrades, amb un patri- de civil de 253,6 milions al president de la moni de 1.150 milions, segons els càlculs de cervesera a qui acusa, juntament amb el seu la publicació. Una mica més avall, al lloc 22, pare, de diversos delictes fi scals i blanqueig hi trobem les germanes Carmen i Liliana de capitals. En el cas de Demetrio Carceller

La fiscalia anticorrup- Godia, que, entre altres coses, són accionis- Coll la fi ança s’eleva a 511,2 milions. També ció espanyola va de- tes d’Abertis. La seva riquesa s’eleva a 700 va dictar l’obertura de judici oral i la impo- manar, el 3 d’octubre, milions d’euros. El que no ha fet Forbes és sició de fi ances milionàries per a José Luis l’obertura d’un judici gratar a l’origen qüestionable –si no directa- Serrano Flórez, home de confi ança del oral contra els respon- sables de Damm ment fosc– d’algunes de les fortunes. Ni tan patriarca de Damm, i a l’advocat del despatx / ROBERT BONET sols ha detallat els escàndols fi scals que han Pretus de Barcelona Gabriel Ignacio Pretus Directa 337 6 de novembre de 2013 3 ESTIRANT DEL FIL 1.150 48 66 milions d’euros és la fortuna que anys i sis mesos és la pena que sol·licita la milions d’euros és la xifra que s’han acumula Demetrio Carceller Arce, actual fiscalia anticorrupció per a Carceller Coll, embutxacat Carmen i Liliana Godia president de Damm, segons Forbes. Les a qui acusa de tretze delictes contra la durant els dos darrers anys gràcies al germanes Godia es queden en 700 hisenda pública i de blanqueig de capitals seu 8% de participació a Abertis

Labayen Arce, que n’és l’actual màxim res- (1957-1973), i a Juan Antonio Samaranch, va ponsable. En el cas de la família propietària fer fortuna amb negocis immobiliaris i amb de Damm, la fiscalia anticorrupció espa- Iberpistas, una societat nascuda de l’auto- nyola va demanar, el 3 d’octubre, l’obertura pista madrilenya Villalba-Adanero que va d’un judici oral contra Demetrio Carceller rebre un suport decisiu de la dictadura, que Coll –expresident de la cervesera– i el seu li va donar la construcció del primer túnel fill, Demetrio Carceller Arce, que n’és l’ac- de Guadarrama. Iberpista és l’origen de l’actual màxim responsable. A l’escrit entregat a tual participació de les germanes Carmen l’Audiència Nacional, els va acusar de delic- i Liliana Godia a Abertis, on controlen gai- tes contra la hisenda pública i de blanqueig rebé el 8% del capital, fet que els ha repor- de capitals i va sol·licitar 48 anys i sis mesos tat uns ingressos en dividends de 66 milions de presó per al pare –que no entraria entre d’euros cadascuna els darrers dos anys. reixes perquè supera els 80 anys– i catorze Considerada una de les dones més podero- anys per al fill. ses de Barcelona, Liliana Godia presideix la El procés judicial contra la família Carce- Fundación Godia –que gestiona la col·lecció ller s’arrossega des de fa diversos anys, fins d’art heretada del seu pare– i també con- al punt que l’Audiència Nacional va decidir trola la inversora BCN Godia, amb presència sobreseure’l el 2011 perquè no va trobar en més d’una vintena de societats, la majo- indicis d’evasió i, ara fa un any, la Fiscalia de ria lligades al totxo. Fins fa uns mesos, tenia Delictes Econòmics de Catalunya va decidir un 25% de l’Hotel W (o Vela), participació arxivar les diligències amb l’argument que que es va vendre al fons sobirà de Qatar per els fets, que havien estat denunciats per un 50 milions. grup de particulars, no constituïen delicte. Godia i Carceller. Carceller i Godia. Dues El 12 de setembre, però, el magistrat de l’Au- famílies franquistes que van aprofitar la diència Nacional Pablo Ruz va concloure rupció atribueix a Carceller Coll 13 delictes es pot dur a terme sense comptar amb el dictadura per bastir uns imperis que han Demetrio Carceller que hi havia prou raons per jutjar els Carce- contra la Hisenda Pública i un de blanqueig beneplàcit de Demetrio Carceller”, per les Arce s’enfronta a una engrandit en democràcia. Si el seu origen ller, pare i fill, per frau fiscal i blanqueig de de capitals, pels quals reclama 48 anys de mans del qual van passar “milers i milers de petició de catorze és més que qüestionable, les seves pràc- capitals, decisió reforçada per l’escrit d’acu- presó -tot i que no hi entraria en tenir més milions de pessetes”, però no sense deixar anys de presó tiques actuals són qualsevol cosa menys sació que li va remetre la fiscalia anticorrup- de 80 anys- i una multa total de més de 310 “peatge”. Ras i curt, amb ell, s’institucio- exemplificants. Enmig d’una crisi cada cop ció tres setmanes més tard. milions d’euros. Al seu fill, el considera “col- nalitza la corrupció a gran escala del fran- més eterna i on les retallades aboquen un laborador necessari” per gestionar “directa- quisme. Quan retorna a l’activitat privada, Liliana Godia està percentatge cada cop més significatiu de la El jutge Ruz xifra el frau ment i conjuntament” amb ajuda d’asses- es lucra amb Cepsa, la companyia energè- acusada de “burlar població a la pobresa, elles són notícia per sors “totes les inversions del seu pare” i el tica Hidrocantábrico i el Banco Herrero. sistemàticament” el gaudir d’entramats societaris que només comès per Carceller Coll pagament d’impostos considera responsable de quatre delictes Aquest imperi familiar, edificat a l’escalf busquen pagar menys impostos. Privilegis entre els anys 2007 entre 2001 i 2009 en 72 contra la hisenda pública i un de blanqueig de la dictadura, l’amplia el fill, Carceller i 2011 / VINCENT de l’1%, que acumula milions i comparteix milions d’euros de capitals. La pena sol·licitada en aquest Coll, que es fa amb el control de Damm i VILLAFRANE glòria al rànquing de Forbes. cas és de catorze anys de presó i una multa la petroliera canària Disa. La tercera gene- Ruz xifra en 72,04 milions d’euros el global de prop de 120 milions. ració ha engrandit l’empori i, actualment, frau comès per Carceller Coll, que es repar- la família és l’accionista de referència a teix entre els 42,34 milions corresponents VINCLES AMB LA DICTADURA Damm, on controla el 41,6% del capital – a l’IRPF no abonat entre els anys 2001 i Si les famílies Carceller i Godia apareixen al una participació valorada en 450 milions– 2009 i a 29,69 més amb relació a l’Impost rànquing de gent milionària de Forbes i pro- a través de Disa i la societat instrumental de Patrimoni. A l’escrit d’anticorrupció es tagonitzen presumptes fraus fiscals miliona- Seegrund; la constructora Sacyr; i Pesca- conclou que l’expresident de Damm, entre ris és gràcies a l’actuació durant la dictadura nova, entre d’altres. Durant anys, els Carce- altres companyies, ha estat “simulant resi- franquista de Demetrio Carceller Segura ller havien amagat el seu pes real a Damm, dir fora de l’Estat espanyol, en concret a –l’avi de l’actual president de Damm– i Fran- fins que recentment es va descobrir que Portugal i el Regne Unit, amb la finalitat cisco Godia Sales, pare de Liliana i Carmen. Seegrund, que té el 13,9% de la cervesera, de ser considerat no resident i, d’aquesta Ambdós formen part dels anomenats cata- també està sota el seu control, atès que és manera, eludir el compliment de les seves lans de Franco i apareixen retratats com a filial d’una societat domiciliada a les Anti- obligacions (fiscals)”. Segons el fiscal, Car- tals al llibre del mateix nom d’Ignasi Riera lles Neerlandeses que, alhora, és subsidi- celler Coll i la seva dona viuen, en realitat, (Plaza y Janés, 1998). Nascut a un poble de ària de Financera Internacional, amb seu a Madrid i a Galapagar, un municipi situat Terol, Demetrio Carceller Segura va ser un al paradís fiscal de Panamà i controlada al nord de la capital estatal. dels fundadors de la Falange i era amic de al 100% per la família. Demetrio Carceller El text d’anticorrupció afegia que l’em- José Antonio Primo de Rivera. Abans de la Arce té càrrecs a més d’una vintena de soci- presari fa més de tres dècades que oculta Guerra Civil Espanyola, va participar en la etats i, entre d’altres, és vicepresident de activitats a hisenda a través d’un compli- creació de Campsa i Cepsa. Sacyr i Ebro Food i copresident de Cacao- cat entramat societari i blanquejant diners Durant la contesa bèl·lica, va jugar un lat, on Damm es reparteix el control amb obtinguts amb inversions no declarades. paper clau per aconseguir els subministra- Cobega, el hòlding de la família Daurella. A la xarxa, hi figuren empreses radica- ments de carburant que demandaven els des a paradisos fiscals, com ara Panamà, sectors sublevats i, ja en dictadura, l’octu- PILOT I AMIC DE PORCIOLES Luxemburg, les Antilles Neerlandeses o bre de 1940, va ser nomenat ministre d’In- Francisco Godia va ser l’oficial més jove de l’arxipèlag portuguès de Madeira. De fet, dústria, càrrec que ocuparia fins al juliol de l’exèrcit de Franco durant la Guerra Civil alguns mitjans financers apunten que el 1945. En aquella època, impulsa la creació i, posteriorment, es va fer popular com a frau comès per Carceller ascendiria a diver- de l’Institut Nacional d’Indústria (INI). Són pilot de cotxes durant el franquisme. Va sos centenars de milions d’euros durant els anys d’autarquia en què, segons ha escrit aprofitar els seus bons contactes amb el darrers trenta anys, tot i que el procés que l’historiador Josep Fontana, “cap dels nego- règim per edificar un imperi empresarial. instrueix Pablo Ruz se centra només en el cis, empreses, indústries, comerços, per- Estretament vinculat a Josep Maria Porcio- període 2001-2009. Per tot plegat, Anticor- misos d’importació, d’explotació, (...) no les, alcalde de Barcelona durant setze anys 4 Directa 337 6 de novembre de 2013 ESTIRANT DEL FIL

MEMÒRIA // POLÍTICA I NEGOCIS S’ENTRECREUEN EN LES TRAJECTÒRIES D’ALGUNS ‘NOTABLES DEL RÈGIM’ AFAVORITS PER L’AMNÈSIA FORÇADA DE LA TRANSICIÓ Història de quatre ‘catalans de Franco’

M. F. @marcfontribas

l fet d’haver ocupat alts càrrecs polí- tics durant la dictadura i d’haver-se Eenriquit gràcies als bons contactes amb el règim franquista no ha suposat cap llast per a nombroses nissagues familiars catalanes, que no han deixat d’acu- mular milions i inﬂ uència durant les darreres dècades. En un Estat on els crims del franquisme es beneﬁ cien de l’amnè- sia col·lectiva decretada per la intocable llei d’amnistia de 1977, els vincles amb la dictadura de moltes persones amb poder a les societats catalana i espanyola d’avui són directament obviats. Hi ha centenars de casos, però ens centrem en l’exemple del rastre que perdura actualment de quatre catalans de Franco.

JUAN ANTONIO SAMARANCH Quan va morir, el 21 d’abril de 2010, el seu passat franquista va quedar relegat a un segon pla –si no va ser directament obviat– a la immensa majoria dels mitjans de masses. Certs sectors polítics i socials mantenen avui el mateix relat ensucrat de la seva vida, com demostra la intenció de l’equip de govern de l’Ajuntament de Samaranch mai no va renegar del seu Barcelona –en mans de CiU– de posar el passat franquista seu nom al passeig olímpic de la ciutat. ni va condemnar la President del Comitè Olímpic Internaci- dictadura onal (COI) del 1980 al 2001, Samaranch va ocupar nombroses càrrecs durant la L’estirp va continuar amb els seus fi lls, l’equipament va ser N-Ice Skating SL, del règim a França (1944-1947). Hereu de dictadura, època en què va estar afi liat Alfonso i Alberto. El primer va ser presi- propietat de la família Masó Rahola, for- La Hispano Suïssa, Mateu va comprar el a la Falange Española Tradicionalista y dent de Repsol entre el 1996 i el 2004 mada per les descendents de l’exalcalde castell de Peralada (Alt Empordà) el 1923 de las JONS. Regidor d’Esports de l’Ajun- –coincidint amb l’era Aznar– i també va barceloní i la seva esposa, Maria Rosa i, juntament amb el seu gendre, Artur tament de Barcelona durant nou anys, estar al capdavant de la immobiliària Rahola. Es va veure forçat a plegar com a Suqué, va impulsar la internacionalitza- va ser procurador a les Corts franquis- barcelonina Colonial (2004-2006). El seu batlle després que el ple municipal votés ció del celler Castell Peralada. Desapare- tes durant tretze anys, delegat nacional germà Alberto, que va estar casat dues contra l’assignació de 50 milions de pes- gut Mateu, Suqué va ampliar els negocis d’Educació Física i Esports (1967-1973), dècades amb Alícia Koplowitz (FCC), va setes a l’ensenyament de la llengua i la familiars al sector del joc i, entre el 1978 president del Comitè Olímpic Espanyol protagonitzar el cas Urbanor –un escàn- cultura catalanes. En l’àmbit dels nego- i el 1979, va inaugurar els casinos de (1967-1980) i president de la Diputació de dol vinculat a l’empresa que va construir cis, es va lucrar amb la construcció de les Barcelona, Lloret i Castell de Peralada. Barcelona (1973-1977). Mai no va renegar les torres KIO de Madrid– juntament amb bases nord-americanes a l’Estat espanyol Vinculat històricament al pujolisme, el del seu passat franquista ni va condem- el seu cosí, Alberto Alcocer. Condemnat i la instal·lació de les antenes de Radio 1989 va ser processat per fi nançament nar la dictadura. inicialment a tres anys i quatre mesos de Liberty a Pals. Als setanta, ja fora de l’al- il·legal CiU, en l’anomenat cas Casinos. presó, fi nalment, el Suprem li va rebaixar caldia, va comprar els hotels Ritz i Palace Una pèssima instrucció judicial va impe- PEDRO CORTINA la pena a quatre mesos, motiu pel qual de Madrid i també va apostar pel sector dir que s’arribés al fons de l’afer, però es Nascut a la Pobla de Segur, va tenir una no va entrar a la presó. immobiliari, fi ns al punt que, el 2008, un va certifi car que Inverama –la concessi- llarga trajectòria diplomàtica i política any abans de morir, va vendre l’antiga onària dels casinos catalans, propietat durant el franquisme. Del 1958 al 1966, ENRIQUE MASÓ seu d’Iberia del passeig de Gràcia per 52 de la família Suqué-Mateu– havia desviat va ser subsecretari del Ministeri d’Afers Alcalde de Barcelona els darrers anys milions d’euros. milers d’euros a CDC a través de factures Exteriors, càrrec que deixaria per ocu- del franquisme (1973-1975), la DIRECTA falses emeses per empreses de comuni- par, fi ns al 1974, l’ambaixada espanyola a va destapar, fa dos anys (vegeu número MIGUEL MATEU I ARTUR SUQUÉ cació properes al partit de Pujol. En la París. Va tornar a Madrid per convertir-se 254), que els seus hereus eren els grans Amic de Francisco Franco, Miguel Mateu mateixa època, es va descobrir que, rere en ministre d’Exteriors, on romandria benefi ciats de la instal·lació de la pista de va ser el primer alcalde de Barcelona una empresa fantasma que s’havia adju- fi ns al 12 de desembre de 1975, tres set- gel de la plaça de Catalunya de la ciutat. durant la dictadura i va ocupar el càrrec dicat les loteries catalanes, hi havia de manes després de la mort del dictador. L’empresa encarregada de subministrar fi ns al 1945. També va ser ambaixador nou el hòlding de Suqué. Directa 337 6 de novembre de 2013 5

AIXÍ ESTÀ EL PATI 8 9 Continuen les negociacions per El Tribunal Superior de Justícia trobar solucions per a les famílies de Catalunya anul·la l’autorització del bloc de Salt ambiental a l’empresa Iberpotash

TERRITORI // LA PRESÈNCIA MASSIVA DE BOLETAIRES I LA SEVA ACTITUD AL BOSC OBLIGA A PRENDRE MESURES PER RETROBAR L’EQUILIBRI FORESTAL El bosc se’ns fa petit

boscos i fa que Catalunya pateixi un desequilibri mediambiental. Algú ho ha de gestionar i, el més complex, ha de plantejar la dicotomia: mantenir una tradició cultural lliure o regular la situació. Dos plantejaments, dues respostes. Jesús Perarnau, president de la Penya Boletaire de Berga, és taxatiu: “És cert que hi ha molta gent al bosc i algunes persones incíviques no el cuiden com haurien de fer-ho. Els amos es poden queixar de l’afl uència massiva de vehicles, però, des de la Penya, no som partidaris de pagar”. L’alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ho veu diferent: “Som partidaris d’aplicar una taxa per regular. Moltes vegades tenim les muntanyes plenes de boletaires i alguns tenen una mala actitud. I qui rep és el territori, que al mateix temps no en percep cap benefi ci”. La proposta d’establir una taxa reguladora enfronta arguments i contra-arguments de persones expertes, afi cionades, veïnat i administració

En línies generals, l’opinió de la gent boletaire està força dividida. L’estudi del Gabinet Ceres incideix en la valoració Isaac Vilalta questes zones de bosc, un 78% són de Catalunya, una tercera part de la pobla- que suposaria la implementació d’una Catalunya és una @isaacvilalta propietat privada, un 14% de propietat ció. D’aquestes persones, tan sols un terra amb una tradició taxa. La meitat de la població catalana municipal, un 5% pertany a la Genera- petit reducte –el 5%– són habituals. micològica històrica i enquestada –boletaire o no– ho veuria bé litat i un 3% a comunitats rurals. Per molt arrelada / ORIOL o molt bé, tot i que, a l’hora de mostrar CLAVERA a temporada boletaire, a Catalunya, entendre el tema que tenim entre mans, LA TAXA, AI LA TAXA! la disposició a pagar-la, el percentatge amenaçava de ser històrica a princi- és bàsic partir d’aquest escenari, però La majoria de gent que va als boscos baixa fi ns al 43%. El mateix estudi per- Lpis de setembre. Setmanes més tard també contemplar els intangibles amb catalans a buscar bolets, per tant, no és sonalitza en l’opinió de les boletaires i el i arran d’una meteorologia que no hi ha tota la seva extensió. Perquè Catalunya experta i és probable que, com que no té cert és que els percentatges varien poc. ajudat, s’ha quedat molt per sota de les és una terra amb una tradició micolò- una praxi adequada, segueixi els referents És un sector molt més implicat amb la expectatives. Menys gent al bosc, però, gica històrica i molt arrelada. Perquè més estereotipats. És a dir, arriben amb el causa del bolet i la fi delitat queda palesa tot i així, massa per mantenir l’equilibri l’accés als boscos i les muntanyes no té cotxe fi ns a zones que molesten i perju- en un lleuger augment de les persones forestal. És un problema latent de solu- límits. I perquè collir bolets, de fet, és diquen el veïnat, el bestiar i la fauna; es que estarien disposades a pagar la taxa ció complexa. La possibilitat d’imposar bo pel medi. Però la dimensió del pro- concentren en zones molt delimitades i en cas que s’instaurés. Tots els valors, una taxa reguladora enfronta arguments blema no existiria si no fos per l’impacte repetides –la petjada constant tapa la cap- però, es mouen al voltant del 50%, fet i contra-arguments de persones expertes ambiental que suposa l’exercici d’anar tació d’oxigen dels fongs i en perjudica que deixa clar que, respecte a la hipotè- o afi cionades, veïnat i administració. a buscar bolets. Un estudi del Gabinet l’existència–; no tenen clar com s’han de tica taxa, no hi ha una posició dominant. Catalunya és bosc en un 60% –con- Ceres estima en un màxim de gairebé collir els bolets i n’agafen de dolents que cretament, 1,3 milions d’hectàrees. D’a- 2,5 milions el nombre de boletaires a acabaran llençant. Tot això és dolent pels Continua a la pàgna següent >>> 6 Directa 337 6 de novembre de 2013 AIXÍ ESTÀ EL PATI

>>> Ve de la pàgna anterior Actitud de les boletaires LA PROVA PILOT DE POBLET La Generalitat va aplicar una taxa bole- respecte a la instauració d’una taxa taire al Paratge Natural de Poblet la tardor passada. Es tracta d’una prova VALORACIÓ PAGAMENT TAXA pilot per regular-ne l’activitat i per aju- L’establiment d’una taxa per qui vulgui recollir bolets serviria per controlar l’ús del bosc i per netejar-lo i mantenir-lo? dar a mantenir els boscos nets. Costa deu euros per temporada –un euro per a les residents– i inclou una guia de bones pràctiques boletaires, un itine- rari micològic i un punt d’identificació de bolets. Les conclusions de l’informe són contundents, amb una aprovació i una acceptació majoritàries, tant per part de la gent del territori com per la Bé 30% Molt bé Ns/Nc forana. Les associacions de propietàries Malament Indiferent 3% 15% 4% forestals i les associacions micològi- Molt malament 24% ques també ho valoren molt bé. A partir 24% d’aquí, s’obre el ventall de puntualit- zacions. Gairebé totes les enquestades DISPOSICIÓ A PAGAR volen que el que han pagat s’inverteixi Si finalment s’instaurés aquesta taxa, estaria disposada a pagar-la per poder anar a buscar bolets? en la gestió del mateix parc natural o en la prevenció d’incendis, però no en les despeses generals del Departament d’Agricultura. La majoria també aposta per establir un preu diferenciat per a qui comercialitza els bolets. Un cas diferent és el d’un propietari forestal de la vall de Lord, al Sol- Ns/Nc sonès, que ha tancat completament 2% els seus terrenys i, d’aquesta manera, Segur que no Segur que sí Probablement sí només poden ser utilitzats per la gent 37% Probablement no 25% 12% Potser sí o potser no23% que pagui. És un cas pioner a Catalu- 1% Senyalització de la nya, a la finca de l’hotel El Monegal, zona de recol·lecció Font: Gabinet Ceres, investigació sociològica i de mercats. Novembre 2008 de bolets regulada que proposa aquesta sortida “perquè de Poblet / RICHARD entenguem que és necessari pel soste- MARTIN niment del propi recurs micològic i per A d’altres zones, la regulació fa temps fomentar el respecte al medi natural i a que funciona amb més o menys èxit. A la propietat privada”. La contrapartida Sòria, l’Agrupació de Propietaris Fores- és l’escenari d’una finca encerclada tals (Asfoso) ha dissenyat un Pla de Regu- per unes tanques altes i molestes que lació Micològica per a les muntanyes pri- no permeten el pas dels animals. Per vades a través de la creació d’unitats de accedir-hi, les visitants han de pagar gestió, que han plantejat diferents fórmu- 10 euros per recollir un màxim de tres les per accedir als boscos a collir bolets: quilos de bolets. L’any passat, va tenir l’explotació integral, la veïnal i la familiar. A Navarra, juguen amb les característi- Un estudi del Gabinet ques de l’orografia i treballen amb tiquets pel cotxe per poder accedir a les valls – Ceres estima en un obagues i tancades. Prohibeixen aparcar màxim de gairebé 2,5 al voral de la carretera i només s’habiliten milions el nombre de els pàrquings que ja existeixen. A França, només pots collir quatre o sis quilos de boletaires a Catalunya bolets en funció de la zona. La resta, l’has de pagar i necessites la factura. La Cam- prop de 120 usuàries. És una alterna- bra Agrària és qui gestiona la recol·lecció tiva amb menys ressò mediàtic, però de bolets. Amb l’experiència pròpia i la més inexorable que la que proposa el dels ecosistemes més propers i, conse- síndic d’Aran. Fa dos mesos, ja va avan- qüentment, més similars, resulta força çar que pretenen aplicar una normativa plausible que els boscos catalans neces- que prohibirà la recollida de bolets a les siten una intervenció. Fa 40 anys que no visitants que no hi pernoctin. Dit d’una paren de créixer, abandonats pel desús altra manera, en territoris aranesos, de la societat. No se n’extreu llenya, ha només podran collir bolets les resi- decaigut el nombre de caps de bestiar dents, les propietàries d’una segona que hi pasturen i han desaparegut camps residència i tota persona que s’allotgi de conreu en benefici de la massa fores- a la Val d’Aran. No s’aplicarà cap taxa tal. No hi ha intervenció i sí desequilibri. ni hi haurà límit de quilos recollits. La I tot això és aliment per als incendis. Una mesura podria entrar en vigor a partir gestió forestal efectiva a Catalunya neces- de la temporada que ve. En aquest cas, sita una inversió de prop de 30 milions la Generalitat admet que el govern ara- d’euros anuals. Intervenir a partir de la nès té plenes competències per decidir regulació és una manera sensata d’inver- com gestiona els seus boscos. tir el cercle negatiu. Directa 337 6 de novembre de 2013 7

“Hem de “No s’han de policialitzar “Necessitem posar d’acord la propietat els boscos una regulació sinó fer un sostenible pública i la privada” projecte dels boscos” pedagògic” XAVIER CLOPÉS JUAN MARTÍNEZ DE ARAGÓN Subdirector general de Boscos Investigador del Centre Tecnològic Forestal de la Generalitat de Catalunya PERE MUXÍ de Catalunya (CTFC). Participa en els Boletaire i director de la Fira de la Tòfona de Cal Rosal projectes Micosylva Plus i Star Tree. a taxa és la solució? És una opció, però no és gens fàcil. El bosc no té portes, a gent no respecta el bosc? enim un problema als boscos en època de bolets? Ltothom hi pot accedir i desacostumar la gent de fer una Et posaré un exemple, a Busa –al Solsonès–, un veí ha És preocupant perquè, els últims anys, hi ha hagut un cosa que sempre ha estat gratis... A més, anar a buscar bolets Lposat cartells de Prohibit buscar bolets sense autoritza- Tcreixement important de boletaires. El problema s’ac- no és dolent, sempre que siguis respectuós. Però no oblidem ció a la seva finca i ha omplert els aparcaments de bales de centua quan aquests es concentren en zones concretes, com que el Codi Civil dóna dret dels fruits de la terra al propietari palla. No vol que la gent no hi vagi, vol que no li xafin els fils de la meitat nord del Solsonès, on –fixa’t– fa deu anys hi havia i, molt important, no podem donar una llicència sobre un ter- les vaques, perquè s’escapen al terreny del veí i això li genera 18.000 boletaires l’any. Fa tres anys, ja eren 30.000. reny que no és nostre. En aquest sentit, els propietaris han de problemes... La gent del poble del costat que coneixen la zona fer un pas endavant. i la respecten no tindran problemes per aparcar si li demanen. És excessiu... En funció de l’actitud que tenen, de si es mouen més o menys. A Poblet, el pas endavant l’ha fet l’administració... Per tant, d’una manera o altra, s’ha de regular l’accés? El problema principal és la concentració, per això poso l’exem- És un cas interessant que ens serveix per treure algunes I tant. No es tracta de fer pagar per recaptar, sinó de regular. ple detallat del nord del Solsonès. Molta gent en un espai petit conclusions i valorar la maduresa del projecte. S’ha imposat Hi ha anys que creixen molts bolets a la zona dels avets i surt provoca un excés de petjades que perjudiquen les propietats una taxa i les valoracions són molt positives. L’acceptació i el un fredolic que és molt perillós. És més maco, però és tòxic, físiques del terreny. Fa molt mal al sòl perquè en modifica les suport de la gent del territori han estat excel·lents i la majoria el Tricholoma Pardina. Si la Generalitat tingués una base de condicions. Això fa, per exemple, que algunes espècies dei- dels usuaris veuen positiu que s’introdueixi a altres llocs de dades amb la gent que va a buscar bolets és molt fàcil enviar un xin de sortir. Hem de prendre mesures, establir una regulació Catalunya, tot i que no sé si ens servirà per la resta. correu alertant d’aquesta situació, però, ara mateix, no té cap micològica a Catalunya. tipus d’informació. Ha tirat un globus sonda a Poblet, però no Per tant...? és significatiu perquè el problema més gran és a la Catalunya Cobrar un permís? Ens ho hem plantejat i hi estem treballant. Hem de posar Central i al Prepirineu. És una opció interessant, però depèn de com s’apliqui. Hauria d’acord la propietat pública i la privada. Sovint, la gent recull de reduir la gent que va a buscar bolets que té poca experièn- productes al bosc i marxa i les comunitats propietàries no se’n Poblet és un terreny molt gran i amb la majoria de boscos cia, és un perfil no adequat. També hauria de delimitar zones beneficien. El que decidim ha de generar un balanç econòmic de propietat privada. Per on comencem? que estan en regeneració. No ha de ser una mesura amb afany positiu que s’ha de reinvertir en projectes de millora dels bos- Per un projecte que comenci a l’escola i rebi l’ajut dels mitjans recaptador, sinó una regulació sostenible. Fer pagar cinc o deu cos. Però, sobretot, hem de treballar molt en el respecte de de comunicació. Fa falta tenir cada zona controlada, no ser euros per temporada, un preu baix, però revisable. Més alt per l’entorn. Ara, la gent de la ciutat va al bosc i no té consciència impositiu, només regulador. A Sòria, a Navarra, als Alps... han a qui vulgui comercialitzar bolets i més reduït per als que vul- de quina propietat trepitja. Hem d’incidir molt en l’educació i trobat mecanismes. No s’han de policialitzar els boscos sinó guin investigar. Crec que, sabent això, la gent no s’hi oposaria. en la cultura del bosc. fer un projecte pedagògic.

De les 1,3 milions d’hectàrees de bosc que hi ha a Catalunya, un 78% són de propietat privada, un 14% de propietat municipal, un 5% pertany a la Generalitat i un 3% a comunitats rurals / ALBERT TORELLÓ 8 Directa 337 6 de novembre de 2013 AIXÍ ESTÀ EL PATI

HABITATGE // EL TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS AIXECA LA SUSPENSIÓ DE L’ORDRE DE DESALLOTJAMENT I POSA DE NOU EN ALERTA L’EDIFICI La PAH reclama una solució col·lectiva pel bloc de Salt

Pau Casacuberta / Quique Badia @La_Directa

res setmanes després del revés de la sentència del Tribunal Euro- Tpeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg i lluny dels focus medià- tics, la negociació per trobar solucions per a les famílies de la PAH que ocupen el bloc de Salt ha avançat a mitges. L’anunci d’Estrasburg va arribar el matí del 15 d’octubre, després que 700 persones fessin nit al bloc per evitar-ne el desallotjament. El tribunal argüia que el desallotjament no es podia dur a terme ﬁ ns que no es garantís una alternativa d’habitatge a les famílies que ocupen l’ediﬁ ci. El Govern va presentar un plec de disset pàgines on exposava les mesures alternatives per a les famílies, i el 5 de novembre després d’evaluar aquestes mesures el TEDH aixecava la suspensió del desallotjament. Durant aquest període s’ha obert un debat dins la plataforma al voltant dels objectius de la política d’expropiacions del que anomenen l’Obra Social de la PAH.

L’AGÈNCIA DE L’HABITATGE La PAH de Girona es va reunir, el 30 d’octubre, amb el responsable de l’àrea de Programes Socials de l’Agència de l’Habitatge, Joan Batlle Bastardes, per conèixer les ofertes que estan rebent de manera precipitada per desactivar la aconseguir un lloguer social. Segons cumscrita al marc de la seva política de La PAH exigeix una les famílies que viuen al bloc per aban- mobilització política i per fer un rentat diuen, l’única diferència amb altres solució “col·lectiva” responsabilitat social. Per Marta Afuera, donar l’edifi ci. Durant la trobada, Batlle de cara davant del Tribunal d’Estras- casos semblants és que la intervenció i “definitiva” als pro- les ofertes de l’Agència d’Habitatge o de va explicar que s’havien resolt favorable- burg. Durant les negociacions la porta- del Tribunal d’Estrasburg va convertir el blemes d’habitatge la Sareb serien impensables si no s’ha- / MIREIA SALGADO ment cinc expedients per concedir pisos veu de la PAH de Girona, Marta Afuera, bloc de Salt en un “cas mediàtic”. A més, gués ocupat prèviament el bloc de Salt, de lloguer social a les famílies que viuen va exigir una solució “col·lectiva” i “defi - l’Agència va explicar que disposa de més però també vol aclarir que la PAH exigeix nitiva”. Afuera va explicar que la majoria de 1.200 pisos per oferir a persones amb el lloguer social en contraposició al “llo- La PAH creu que de persones que viuen al bloc han estat pocs recursos econòmics. Res a veure guer assequible” que proposen les insti- desnonades diverses vegades i que “no amb la versió de la PAH, que afi rma tucions esmentades. l’Agència de l’Habitatge es poden permetre més passos en fals”. que la manca de pisos a Salt i Girona és vol desactivar la Un altre aspecte que molesta la PAH és el tan gran que, sovint, els serveis socials UN NOU DEBAT mobilització política fet que l’Agència de l’Habitatge presenti ofereixen l’opció de compartir pis amb La resposta de l’Agència d’Habitatge i la aquestes ofertes només a les famílies que altres persones a les famílies. Sareb enceta un debat dins la PAH sobre i fer un rentat de cara viuen a l’edifi ci ocupat, mentre que d’al- quin paper ha de jugar l’obra social. tres persones que es troben en una situ- LA ‘SOLUCIÓ’ DEL ‘BANC DOLENT’ Cal mantenir les ocupacions i la pres- a l’edifi ci ocupat. Els contractes, subjec- ació similar tenen moltes difi cultats per El mateix dia que es reunien la PAH i sió social per aconseguir que la Sareb tes als ingressos familiars, oscil·len entre accedir a un lloguer social. l’Agència de l’Habitatge, la Societat de dediqui la seva cartera d’immobles a els 50 i els 88 euros mensuals i tindrien gestió d’Actius procedents de la Rees- instituir un parc públic de lloguer o cal una durada de dos anys. Amb les ofertes “CAP TRACTE DE FAVOR” tructuració Bancària (Sareb), propietària optar per les solucions pragmàtiques damunt la taula, l’Agència de l’Habitatge Malgrat tot, l’Agència de l’Habitatge va del bloc de Salt, va anunciar la cessió a que ofereixi l’administració? Afuera esperava que, com així ha estat, el Tribu- negar rotundament cap mena de tracte les comunitats autònomes d’entre 1.500 ho té clar: cal combinar una dimensió nal d’Estrasburg autoritzés el desallotja- de favor vers les ocupants del bloc de i 2.000 habitatges del seu estoc immo- estratègica del moviment amb el res- ment de l’edifi ci. Salt. En declaracions a la DIRECTA, el biliari per llogar-los a preus assequibles. pecte cap a la decisió de les famílies. Però la PAH ja va manifestar el seu gabinet de premsa de l’organisme asse- Segons va acordar el consell d’admi- En tot cas, les famílies del bloc de Salt desacord amb la proposta, perquè creu gura que l’ocupació “no va desencade- nistració de l’anomenat banc dolent, ja han manifestat que prefereixen una que l’Agència de l’Habitatge està actuant nar res” ni va agilitzar els tràmits per es tracta d’una concessió temporal cir- solució col·lectiva i defi nitiva. Directa 337 6 de novembre de 2013 9

TERRITORI // L’ANUL·LACIÓ DE L’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL A L’EMPRESA ACONSEGUIDA PER L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS TOPA AMB L’OPOSICIÓ DE LA PLANTILLA I ELS PARTITS El TSJC obliga Iberpotash a restaurar els runams salins

Meritxell Guàrdia [email protected]

Associació de Veïns del barri de Sant Antoni de Rampinya de L’ Sallent (el Bages), integrada a la plataforma ecologista Montsalat, ha aconseguit, per la via judicial, l’anul·la- ció de l’autorització ambiental d’Iberpo- tash per extreure i tractar recursos mine- rals al runam salí del Cogulló a Sallent, concedida l’abril de 2008 pel Departa- ment de Medi Ambient de la Generalitat. Aquesta sentència s’afegeix a la que ja va emetre el Tribunal Superior de Justí- cia de Catalunya (TSJC) a principis d’any arran del contenciós presentat per l’advocat i veí de Sallent Sebastià Estradé, que exigia fer un pla de restauració del Cogulló i fer pagar una fi ança proporcio- nal al cost de la restauració a l’empresa. Part d’aquesta sentència encara no és ferma, està a l’espera que el Tribunal Suprem es pronunciï. La nova resolució del TSJC en resposta al contenciós administratiu de l’associació veïnal i contra la Generali- tat, l’Ajuntament de Sallent i Iberpotash afectarà l’activitat existent i també la als càlculs independents fets per l’estudi estat sufragades amb diners públics pro- cia d’alguns partits polítics com Conver- Aspecte del runam futura ampliació del Cogulló. La sen- del gabinet ambiental Ramon Folch, que cedents de l’Agència Catalana de l’Aigua sali des del barri de gència i Unió del Bages, que ha mostrat tència es basa en dos arguments per xifrava la fi ança mediambiental en prop (ACA), amb un valor que supera els 300 la Botjosa de Sallent el seu suport a l’empresa, o la Plataforma declarar nul·la l’autorització ambiental. de 75 milions d’euros com a mínim. milions d’euros, segons un càlcul de la / ÀLEX TARROJA Social de Suport a la Mineria i a l’Activi- Per una banda, considera que l’aboca- mateixa ACA. És més, segons càlculs del tat Industrial a la Catalunya Central, que dor salí del Cogulló està extralimitat i no QUI CONTAMINA NO PAGA grup ecologista Prou Sal!, l’activitat que alberga diverses empreses de la comarca L’extracció de potassa d’Iberpotash a assumeix la potabilitzadora d’Abrera i sindicats. Fins ara, els danys Sallent ha generat dos runams salins de arran de la contaminació salina com- Sempre que el veïnat o la justícia han causats per Iberpotash grans proporcions: un d’ells, de tretze porta un sobrecost públic de tres milions demanat responsabilitats a Iberpotash, la hectàrees i l’altre, de 48 hectàrees, ano- d’euros anuals com a mínim, que no han resposta de l’empresa ha estat la moneda han estat sufragats amb menat el Cogulló, que supera els 42 mili- d’assumir altres plantes potabilitzadores. de canvi dels 600 llocs del treball de la diners públics, amb un ons de tones de residus salins. Aquests mina de Sallent. Diversos grups ecologis- abocadors i l’estat de les seves infraes- ELS LLOCS DE TREBALL tes i plataformes socials han alertat del valor que supera els 300 tructures han estat la font de greus epi- L’anul·lació de l’autorització ambiental perill d’aquest discurs. Segons ha expres- milions d’euros sodis de contaminació salina als aqüífers ha posat en alerta el comitè d’empresa sat Josep Ribera, membre de la Plata- i el subsòl, fets que constaten les dèbils de la plantilla de la mina de Sallent, que forma Prou Sal!: “Nosaltres entenem que s’ajusta al planejament urbanístic. Per mesures de control i la poca minimitza- veu perillar el seu futur laboral. És per hi hagi preocupació pels llocs de treball, l’altra, afi rma que no es va fer un estudi ció de l’impacte ambiental de l’activitat aquest motiu que el comitè –representat però l’empresa s’ha de responsabilitzar complet d’impacte ambiental i que es minera. De fet, l’última anàlisi d’aigües pels sindicats CCOO, UGT, CGT i USOC– dels danys que està causant i la Gene- van contradir les diverses normatives feta per la plataforma Montsalat el 19 va convocar una manifestació a Man- ralitat no ha de ser passiva”. En aquest en aquesta matèria. A més, la sentència d’octubre demostra que la fi ltració de sal- resa contra la sentència del TSJC el 2 de sentit, Prou Sal! i altres col·lectius ja han obliga l’empresa Iberpotash a tenir i apli- morra al riu Llobregat continua, aquest novembre. Més d’un miler de persones plantejat diverses vegades que no volen car un programa de restauració dels dos cop, a l’alçada del pont Nou de Sallent i van recórrer la ciutat fi ns a la seu del el tancament de les mines, sinó la possibi- runams de manera immediata i la Gene- la font del Borinot. Consell Comarcal del Bages, on es va fer litat de generar menys residus de rebuig ralitat a augmentar la fi ança imposada Iberpotash, fi lial de la multinacional entrega de les reivindicacions, que ana- i reduir les escombreres reintroduint la per impacte ambiental. Les dues condi- israeliana ICL, que controla bona part ven encaminades a “mantenir la mineria sal dins la mina per minimitzar l’impacte cions ja s’exigien a l’altra sentència del del mercat internacional de potassa, no com a motor econòmic de la comarca” i ambiental. Ara bé, aquesta opció no pro- TSJC, ja que la fi ança de 585.000 euros ha estat obligada a reparar les contami- a tornar a reunir el Fòrum de la Mineria dueix el màxim benefi ci i sempre ha estat que va dipositar l’empresa era clarament nacions salines ni a sufragar les despeses per buscar solucions, preservar l’explo- omesa per Iberpotash. Ara, però, caldrà insufi cient. La Generalitat va elevar la de reparació. Ben al contrari, els danys i tació minera i fer-la compatible amb la veure quina és la proposta de mineria quantitat a 6,9 milions, però la xifra va les seves rehabilitacions –com depurado- protecció del medi ambient. També han sostenible que fa l’empresa per respon- continuar sent irrisòria en comparació res, dessaladores, col·lectors, etc.– han arribat altres veus contràries a la sentèn- dre davant el TSJC. 10 Directa 337 6 de novembre de 2013 IMPRESSIONS

CARA A CARA Femen i la batalla del cos

Davant de Putin i Merkel en una fira industrial o al ple dels Congrés dels Diputats espanyol a propòsit de la reforma de la llei de l’avortament, les diferents branques de Femen arreu d’Europa han ensenyat els pits per denunciar el patriarcat i el sotmetiment del cos al capitalisme. Els darrers cinc anys, des que es va fundar aquest moviment a Ucraïna el 2008, Femen ha rebut l’atenció dels grans mitjans de comunicació i també les crítiques d’altres feminismes. Banalitza la seva lluita? Fomenta els estereotips sexuals? Quin és el debat, dins el feminisme, sobre aquest nou col·lectiu?

Activisme des d’una “Posar el cos en la línia”: nova perspectiva de la impotència a la resistència

Lara Alcázar Sandra Ezquerra Femen Sociòloga @NewellOsterberg @SEzquerra

uan el moviment Femen s’abor- vida i, amb la teoria encara present als n un temps en què els atacs con- la nostra capacitat de decidir sobre ell. Les da des del debat feminista sor- nostres caps, funcionem a un ritme que tra les classes populars es multi- crítiques principals que rep el fet de “posar Qgeix la ruptura, el desacord, la no entén de pausa ni treva, sinó d’acció. Epliquen, en què els poders fàctics el cos femení en la línia” argumenten que fa disconformitat, el qüestionament i fi ns i No romanem immòbils ni un moment, han especulat amb les nostres vides i han perdre suports a la lluita feminista entre els tot es posa en dubte la validesa que tenen repensem el paper de la dona en les soci- hipotecat el nostre futur, en què l’Spa- sectors no polititzats de la població i fa que les nostres accions en relació amb l’avanç etats; analitzem quines són les causes de nish neocon surt de l’armari i emprèn es parli més dels nostres pits que de les nos- del recorregut feminista. S’ha volgut ano- la seva alienació dins del poder i els drets represàlies contra el dret a decidir en tres reivindicacions. Tanmateix, hauríem menar Femen de moltes maneres, des i llibertats legítimes que li són negades totes les seves dimensions, sovint l’única de ser honestes amb nosaltres mateixes i de nou feminisme, passant per tercera amb total naturalitat i impunitat. eina de resposta que ens queda és el nos- admetre que els mecanismes “més tradi- onada i altres derivats, però aquesta nova Hem saltat i hem pres el nostre tre cos. Així ho evidencien les his- cionals” de mobilització no només no han forma d’activisme és precisament això, espai dins la història que tòriques vagues de fam dutes aconseguit generar un suport generalitzat a activisme. Activisme feminista enfocat estem aconseguint a terme per persones les propostes feministes, sinó que ni tan sols des d’una nova perspectiva –ja que, quan escriure. En nom immigrades a la nostra han deixat de ser minoritaris en el marc més s’empra el terme nou, es tendeix a treure de la dona, hem ciutat, la desobe- ampli dels moviments socials. Continuem la conclusió que qualsevol manifestació ocupat el diència civil de estant bastant soles en la defensa del dret al anterior se suprimeix darrere la novetat–, terreny que li milers d’indig- propi cos i ni tan sols els moviments socials on la dona pren el seu cos com a arma. correspon nades davant han ubicat la nostra lluita als llocs més alts històrica- les forces de de les seves prioritats. Hem emprès una revenja ment, repressió a Els mecanismes “més contra la invisibilització però la plaça de també Catalunya tradicionals” de mobilització a què hem estat sotmeses hem o al parc emprès de la no han aconseguit generar Femen entén el feminisme de manera una Ciutade- un suport generalitzat activa, rebutjant la passivitat davant el revenja lla o les caràcter extremadament teòric i her- contra concen- Potser els mitjans de comunicació par- mètic que ha anat prenent el corrent al la invisi- tracions len més dels nostres pits que de les nostres llarg de les últimes dècades de la mà del bilització de dones idees perquè només unes poques els utilit- feminisme més institucional i acadèmic. a què hem nues zen com a eina de lluita. Si posar el nostre El codi mitjançant el qual el missatge s’ex- estat sotme- davant cos en la línia, tanmateix, es convertís en pressa de manera extremadament directa ses durant esglésies de la una eina generalitzada del moviment femi- resideix en cadascuna de les imatges que tots aquests part alta de Bar- nista (no en l’única, sinó en una més), difi - Femen crea, on els símbols entesos ante- segles. Sota celona, a capelles cultaríem la despolitització, la ridiculització riorment com a estàndards del patriarcat aquesta premissa, universitàries o al i la criminalització de les nostres idees, les es tornen en contra seva i passen a subver- queda ben clar que no Congrés dels Diputats. nostres paraules i els nostres actes: el cos tir-se per ser compresos com a elements ens considerem precurso- Vista la polèmica que no com a arma individual, sinó com a arma destructors d’aquest patriarcat. res del feminisme per se, sinó ha generat recentment l’acció col·lectiva. Una arma que denuncia la hipo- El feminisme s’ha d’adaptar al món, ha continuadores i, per tant, renovado- de Femen a la cambra baixa espanyola cresia de lloar perilloses vagues de fam i, d’evolucionar al ritme que ho fa la socie- res i repensadores del rol de les dones en / MISTER CONNTRA amb motiu de la contrareforma de la llei de alhora, rebutjar el potencial transgressor tat. Les qui pensen el feminisme avui han la societat postmoderna on s’emmarca el l’avortament del Partit Popular, em sembla del cos de les dones exclamant que ja no de ser, també, les dones joves i, en aquest sistema patriarcal actual. necessari moure el focus d’atenció de la vol ser controlat; una arma que converteix aspecte, Femen ha fet que el feminisme Davant la pregunta: creieu que podeu legitimitat de Femen com a espai feminista la impotència davant l’opressió hetero- sigui atractiu per a adolescents i dones canviar el món realment?, contestem ro- a la raó de ser, la utilitat política i l’efectivitat masclista en ràbia i en resistència: contra que abans no s’havien plantejat la neces- tundament: sí. Femen no entén de limita- que pot tenir fer ús del cos per denunciar la dreta, contra l’autisme dels moviments sitat de qüestionar el sistema. Ha insufl at cions, sinó de nous horitzons. els atacs que estem rebent en relació amb socials i contra nosaltres mateixes. Directa 337 6 de novembre de 2013 11 IMPRESSIONS

PERSPECTIVA CANVI DE RUMB L’Observatori Enginyeria jurídica i Ciutadà excepcionalitat penal Municipal, una eina de de la doctrina Parot control econòmic municipal

Chris Fanning ocmunicipal.net @La_Directa

uan em van dir que s’havia escollit el nostre projecte per for- Qmar part del programa dels Oxcars 2013 i que, com a programador de software, hauria de pujar a l’escenari, encara em restava temps per pensar en el discurs. Ocmunicipal.net és un projecte que brinda a la ciutadania els mecanismes per auditar els ajuntaments, per apropiar-nos, entre totes, del coneixement de l’economia local. La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute fomenta la formació de grups de persones del mateix municipi dedi- cades a observar per fomentar la trans- parència i la participació locals. Des d’aquests observatoris, apostem per formes de govern participatives reals, / LLUÍS RÀFOLS on la ciutadania tingui veu i vot direc- tes, i facilitem un espai de lluita col·lec- Alejandro Forero Cuéllar que l’Estat ha construït tan hàbilment Denúncia de la Tortura) i que sí, que han tiva pel dret a la informació com a pas Observatori del Sistema Penal i autoritàriament des del seu bressol d’alliberar l’enemic com abans millor. previ o simultani al dret a la participa- democràtic. Així, al govern li costa més treure pit, ció. Hem fet servir programari lliure i els Drets Humans En primer lloc, la sentència no tot i que sempre li quedin les associaci- perquè és nostre, perquè podem crear @OSPDH1 tomba la reforma de 2003 (LO 7/20003) ons de víctimes per grapejar-les política- eines que siguin nostres i perquè només que habilita els jutges i les jutgesses a ment, davant l’estupefacció del TEDH i ens podrem alliberar de l’Estat que tant a dies que sentim a parlar de la sen- interpretar els mal anomenats benefi - altres organismes internacionals, que se ens enganya utilitzant la nostra prò- tència del Tribunal d’Estrasburg cis penitenciaris sobre cada una de les sorprenen davant d’aquest populisme pia tecnologia. El programari lliure i el Fque “tomba” defi nitivament la doc- condemnes i no sobre el total de l’acu- punitiu. Grapeig que fa molt mal i queda coneixement lliure són les nostres eines trina Parot. Més enllà de les lectures poc mulació jurídica, cosa que va donar peu molt lluny de la importància real que cal de lluita. Ens empoderen. Amb elles, afortunades sobre els afronts que suposa a la infortunada sentència del Suprem donar a les víctimes. Això sí, a totes. podem bastir una base sòlida i pròpia. per a la “sobirania nacional”, del “reple- de 2006. Així mateix, la sentència no I és que, ara, amb la sentència del Sense elles, l’autogestió és impossible. gament del govern front els terroristes” tomba les altres reformes introduïdes el TEDH, la proclamada “enginyeria jurí- Pensava en aquests termes fi ns el dia o de les que parlen fi ns i tot de “jutges 2003 que difi culten l’accés al tercer grau dica” de la qual tant s’ha vantat Fernán- dels Oxcars. Vaig arribar una mica abans europeus proetarres”, hem d’entendre o a la llibertat condicional on, a més dez Díaz en preveure una condemna perquè ens expliquessin el nostre paper que la sentència, tot i que suposi un pas d’una llarga llista de requisits, exigeix de d’Estrasburg, no serà tan fàcil des que a l’escenari. I aleshores em van comen- important pel reforçament de l’estat de manera clarament inconstitucional que Gallardón va retirar del projecte de çar a entrar els nervis. A l’assaig, vam dret i el respecte dels drets humans, ens es renunciï no només als mitjans, sinó reforma de Codi Penal l’anomenada pujar a l’escenari dues persones. Jo ja deixa davant d’un panorama en el qual també als fi ns terroristes (no era que, en “custòdia de seguretat”, que eliminava no estava gaudint com a persona des- encara queda molt per lluitar. democràcia, no hi ha delictes polítics?). la distinció il·lustrada entre culpabilitat preocupada. Vaig mirar un esglaó i em No repetiré aquí els detalls del que Tampoc no tomba la legalització dels i perillositat pensada per corregir els vaig prometre que no m’atabalaria. Ens s’ha analitzat aquests dies i que és tan FIES (per Reial Decret 419/2011 de 25 de excessos de l’estat de dret. No sabem si farien dues preguntes i les vam acordar, important: l’alt tribunal ha determinat març), no tomba l’aïllament ni els mal- el càlcul de la retirada d’aquesta mesura encara que ja no sabia ben bé què havia que els governs d’Espanya han anat per tractaments ni les tortures; no tomba, els va sortir malament; el que sí que dit. Vam baixar i, tot seguit, van obrir les lliure, s’han carregat l’Estat de dret i en defi nitiva, la resta d’estructures mun- sabem, després de conèixer la indem- portes al públic. Llums, càmera, acció. han allargat la privació de llibertat a tades des de l’emergència penal. nització que l’Estat haurà de pagar a del La gran sala dels Oxcars. No vaig haver persones de manera il·legal. Per més El que ha molestat sobiranament el Río, és que, a Espanya, privar de lliber- d’esperar massa per pujar a l’escenari. important que sigui aquesta sentèn- govern és que, a mig procés de la fi de tat il·legalment surt molt més barat que Vaig contestar incoherentment una pre- cia, hem d’entendre-la dins d’un con- la violència, els diguin públicament que fer-ho de manera legal. Aproximada- gunta, en quinze segons vaig relatar la text molt més ampli d’excepcionalitat sí, que s’estaven passant de la ratlla (els ment, uns disset euros per dia de deten- meva història i, de cop i volta, ja està- penal. És important que la sentència ho ha dit d’altres maneres i en temes ció il·legal. vem baixant de nou. La resta de la gala, del TEDH acabi amb la il·legalitat que tan greus com les tortures no només Mentre s’aviva l’enginy de l’engi- vaig gaudir de l’espectacle i de la compa- suposava allargar una pena de manera el TEDH, sinó també el Comitè Euro- nyeria jurídica, la resta d’estructures nyia de tantes persones experimentant arbitrària, però no signifi ca el fi nal de peu per a la Prevenció de la Tortura de l’excepcionalitat penal segueixen una nit de llibertat. les estructures de l’excepcionalitat o la Coordinadora per a la Prevenció i en peu. 12 Directa 337 6 de novembre de 2013 IMPRESSIONS

CARTES PENSEM Envieu les vostres cartes a: [email protected] per correu postal a: Riego 37, bxos esquerra. 08014 Barcelona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte. 16.500 pomes mudes Un mural per a la universitat per veure com se succeïen els fets, però, sorprenentment, només m'he pogut saltar Bertran Cazorla Però, de pomes podrides, res. Cap. Ni Juan Andrés vint minuts de classe. Els que ha trigat la brigada de @bcr_ un ni una de sola de les 16.500 agents que neteja de pintades, aquells que ens esborren les vin- esgrimeixen aquestes Raholes habituals dicacions populars anònimes. La ràpida actuació de ha aixecat la veu per denunciar qualsevol Víctor Santana la Guàrdia Urbana és fruit d'alguna mena de missió bviar. Silenciar. Negar. Mentir. d’aquests casos o oferir-se a esclarir-los. Estudiant de la Facultat de Geografia i essencial o, potser, fruit del nerviosisme del polític I, fi nalment, si no hi ha més És massa demanar un acte d’heroïcitat Història de la Universitat de Barcelona de torn que dóna les ordres. En el cas de la zona que Oremei, intentar fer veure que individual, es podria al·legar. Però un ens ocupa, és el Districte de Ciutat Vella, encarregat és una anècdota. No té gaire més ele- acte individual és l’únic que es pot recla- vui a les 8 del matí, la patrulla de la Guàrdia del control de la Guàrdia Urbana. Potser la regidora ments, el manual bàsic del conseller mar, ja; perquè les organitzacions de tre- Urbana encarregada d'aixecar les persones Mercè Homs, després de patir, ahir, el pes de tot un d’Interior, davant de tots els escàndols balladores del cos (entre elles, per cert, Aque dormen als carrers del barri s'ha aturat barri i part de la ciutat en la seva persona. Creure's que han esquitxat la policia catalana dar- una organització que, encara ara, conti- davant d'un mural de paper fet en reconeixement a si mateixa; que sempre tindrà la raó. Treure's del rerament. És un cas puntual. No hem de nua confederada a CCOO) han destacat a la persona de Juan Andrés amb el seu retrat, cap la culpa esborrant les vindicacions, els retrats o generalitzar. I el recurs estrella del llen- per un corporativisme que confon la davant la facultat de Geografi a i Història del carrer les obres d'art que, com malsons, li haurien de pas- guatge fi gurat: les pomes podrides. Qua- defensa de la seva professió amb l’enco- Montalegre. No he pogut estar-me de fer campana sar pel cap abans d'anar a dormir cada dia. tre pomes podrides no poden embrutar briment dels qui l’exerceixen malament. un cos format per 16.500 abnegades fun- No cal aïllar pomes podrides. Cal cionàries, resa el rosari habitual del con- mirar bé el cistell: té alguna cosa que fa seller i la claca tertuliana que l’envolta. que s’hi podreixin.

COM S’HA FET EL RACÓ IL·LUSTRAT

/ KNY SMILE a setmana passada ens vam d’optimitzar el temps de l’assemblea oblidar de comentar la pre- per fer-la més eﬁ cient, ja que sovint Lsència d’un coordinador de la pateix una forta saturació de temes. secció Barri Internet a l’assemblea Es planteja escollir una moderadora ordinària del col·lectiu. Com que al principi de cada assemblea, repas- aquesta secció versa sobre Internet, sar molt breument l’acta anterior i la coordinació sempre s’ha exercit limitar el temps dedicat als temes de de manera virtual i virtuosa. Per gestió a una hora. Sempre estem en aquest motiu, és d’agrair que l’Hibai procés de canvi, millora i adaptació ens visités el dilluns 28 d’octubre i a la realitat, ja que cada cop tenim ens honorés amb unes paraules, cara més feina. En aquest sentit, moltes a cara. Ens va explicar la situació de de les converses sempre arriben al la secció, ens va explicar que la Gala punt de coincidir que el que ens cal deixa la coordinació –gràcies pel per millorar el projecte és més gent. que has aportat i ﬁ ns aviat, compa- Així doncs, ja ho sabeu, si teniu nya– i va anunciar canvis a la secció. ganes de col·laborar, no us ho pen- D’altra banda, continuem intentant seu dues vegades; ens cal gent per millorar el funcionament del col·lec- tota mena de tasques. Fins la set- tiu. Aquesta setmana, a l’assemblea mana que ve. Salut! del dilluns, es va veure la necessitat

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. Dipòsit Legal: GI-1528-2005 El setmanari Directa no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. C. Riego núm. 37 baixos esquerra, 08014 Barcelona www.directa.cat ÀREES DE TREBALL DE LA DIRECTA [email protected] CORRESPONSALIES Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 [email protected] — [email protected] — [email protected] [email protected] — [email protected] — [email protected] BAIX LLOBREGAT: [email protected] [email protected] — [email protected] — [email protected] BERGUEDÀ: [email protected] LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS BARCELONÈS NORD: [email protected] Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 EL CAMP: [email protected] QUI SOM? REDACCIÓ Estirant del fil David Bou i Marc Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions GIRONA: [email protected] següents: Font Així està el pati Jesús Rodríguez i Manu Simarro Impressions Adrián Crespo L’HORTA: [email protected] Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la manera especificada i Isa Benítez Quaderns d’Illacrua [email protected] Roda el món Oriol MANRESA: [email protected] per l’autor o el llicenciador. Andrés i Roger Suso Expressions Anna Pujol Reig, Mireia Chavarria i Àlex Vila Poca MARESME: [email protected] No comercial. No podeu utilizar aquesta obra amb finalitats MENORCA: [email protected] comercials. Broma Rafael Morata Barri Internet Hibai Arbide i Josean Llorente Agenda Arnau Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra Galí La indirecta Àlex Romaguera FOTOGRAFIA Robert Bonet IL·LUSTRACIÓ Núria OSONA: [email protected] derivada d’aquesta obra. RIPOLLÈS: [email protected] Frago CORRECCIÓ Laia Bragulat EDICIÓ Marc Iglesias COMPAGINACIÓ Roger Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de la seva llicència. SABADELL: [email protected] // Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís del titular Costa Puyal PUBLICITAT Anna Pujol Reig DIFUSIÓ Blai Lindström SUBSCRIPCIONS SOLSONÈS: [email protected] del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra limitació reconeguda per i DISTRIBUCIÓ Lèlia Becana ADMINISTRACIÓ Karminha PROGRAMACIÓ WEB TERRASSA: [email protected] la llei no queda afectada per l’anterior. // Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència Projecte Ictineo DISSENY GRÀFIC Jose Téllez, Sergio Espin i Núria Ribes TERRES DE L’EBRE: [email protected] visiteu: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a TERRES DE PONENT: [email protected] Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 5 VALLÈS ORIENTAL: [email protected] A FONS | ALEMANYA: MODEL DE MEMÒRIA HISTÒRICA?

MIRALLS Ricardo Hermida, ‘Sr. Plástiko’: “El futur del còmic social també passa per proposar alternatives” pàg. 4 i 5 Crims nazis: TRANSFORMACIONS El turisme rural memòria comunitari de l’Amèrica Llatina incompleta busca aliances Al llarg de les darreres dues dècades, el debat sobre a Catalunya la memòria històrica ha anat guanyant pes en el si de pàg. 6 i 7 la societat catalana i espanyola. Davant les deﬁ ciències de les polítiques públiques en aquesta matèria, sovint

Quaderns d’Illacrua 170 s’esmenta la memòria sobre els crims del nazisme duta a terme a Alemanya com un exemple a seguir per part de les institucions públiques de l’Estat espanyol. Però, rere l’aparença d’una tolerància zero davant de qualsevol reivindicació del règim nazi, la política alemanya en a- questa matèria amaga mancances molt importants.

Àngel Ferrero (Berlín) organitzacions neofeixistes han demos- [email protected] trat sobrerament la seva capacitat de reinvenció –també en l’àmbit propa- Quan es parla de memòria històrica a gandístic, amb l’aparició de nous sím- l’Estat espanyol, s’acostuma a menci- bols i codis visuals–, fet que subratlla onar el cas alemany com a exemplar. el seu caràcter superfi cial, ja que no S’acostuma a destacar, per exemple, elimina el substrat social del qual s’ali- que l’exhibició pública de “símbols menta el feixisme. A més, una de les d’organitzacions anticonstitucionals” conseqüències indirectes de la llei és –insígnies, banderes, uniformes, eslò- l’obstaculització de la llibertat religiosa gans i formes de salutació– està cas- dels col·lectius budistes i hindús, ja tigada per l’article 86 del Codi Penal que els nazis van adoptar el símbol de (§86 StGB) amb penes de fi ns a tres l’esvàstica afi rmant que l’ascendència anys de presó. Tot i que les formacions - més afectades són les hereves del Partit Nazi, cal recordar que l’article també A Alemanya, hi ha una s’aplicà al Partit Comunista alemany proliferació escultòrica a l’Alemanya occidental –prohibit el 1956– i a la seva organització juvenil, en memòria de les la Freie Deutsche Jugend (Joventut víctimes del nazisme, Lliure Alemanya). Pel que fa al neo- però les mesures feixisme, l’article s’aplica a les insíg- nies –la creu gammada, la creu celta, efectives de reparació l’emblema de les SA i totes les insíg- són poques nies de les SS i les seves organitzacions–, les diverses banderes del Tercer - Reich i els seus eslògans –“Heil Hit- de la raça ària provenia de l’Índia. Els ler”, “Sieg Heil”, “Meine Ehre heißt cartells cinematogràfi cs de pel·lícules Treue” (El meu honor, la lleialtat, ambientades a la Segona Guerra Mun- lema de les SS)–, la salutació feixista dial s’han de modifi car per ajustar-se i fi ns i tot algunes cançons (“Horst- a la llei –un dels casos més recents ha Wessel-Lied”, l’himne del Partit Nazi, estat el d’Inglorious Basterds (Quen- o “Vorwärts, Vorwärts! Schmettern tin Tarantino, 2009)–, el polèmic ar-

DIRECTA 337 DIRECTA 6 de novembre 2013 die hellen Fanfaren”, l’himne de les tista Jonathan Meese va ser processat Joventuts hitlerianes). recentment després de fer la salutació L’objectiu d’aquesta llei és privar feixista fora d’un recinte cultural i ﬁ ns les organitzacions nazis de la presèn- i tot ha servit, irònicament, per mul- cia pública necessària per al seu crei- tar diversos militants antifeixistes per FOTOGRAFIA: xement, però, no obstant això, la seva fer servir l’esvàstica dins el senyal de Sebastian Wilke utilitat és discutida. Per una banda, les prohibició. pàg. 2 DIRECTA**.-[\efm\dYi\[\)'(* A FONS

Tots els generals, oﬁcials i sotsoﬁcials del nou exèrcit alemany provenien de la Wehrmacht i de les Waffen-SS - Chris Turner

Una altra de les coses que crida un dels pitjors crims de guerra de la l’atenció del visitant és la quantitat Segona Guerra Mundial a Kalavryta. de monuments i plaques en memòria En assabentar-se de la mort de 78 sol- de les víctimes del nazisme. Aquesta dats de la Wehrmacht a mans dels par- proliferació escultòrica, però, no tisans molt a prop d’aquest municipi, hauria d’enganyar el públic, ja que és el general Karl von Le Suire ordenà l’equivalent social d’allò que la psi- l’extermini de tota la població mascu- coanàlisi anomena “externalització”: lina de Kalavryta. Les tropes alemanyes un mecanisme de defensa psicològic van incendiar llars i monestirs per tota consistent a projectar la culpa pròpia la regió –més de mil només a Kala- al món físic per evitar assumir-la. Més vryta– i van executar més de 700 per- enllà de la “inflació de monuments” sones, incloent-hi dones i mainada. El que ha criticat recentment l’histori- monestir d’Agia Lavra, on va començar ador Wolfang Wippermann, convé la Guerra d’independència, fou cremat preguntar-se quin és el veritable estat i 28 municipis van ser esborrats del de la memòria històrica a Alemanya. mapa. Alemanya mai no ha pagat repa- A l’edició digital de la DIRECTA, ja racions de guerra. El 18 d’abril, l’ales- vam tenir l’oportunitat de veure les hores president d’Alemanya, Johannes mentides i la doble moral del govern Rau, visità la ciutat per expressar el seu alemany durant la commemoració de condol, però no acceptà la responsabi- l’aixecament de Sobibór (“70 anys de litat de l’Estat alemany i evità referir-se l’aixecament de Sobibór: memòria i a les reparacions. polèmica”, 22/10/2013), pe- rò aquest - no és, ni de bon tros, l’únic cas. El govern alemany Grècia i les reparacions de guerra es nega a pagar Memorial a Amiras, i tot ha obstaculitzat tots els processos al llac Como que és propietat d’una El 13 i el 14 de setembre de 1943, la que commemora legals que s’han iniciat. El 30 d’octubre agència estatal alemanya. La reacció Wehrmacht (nom que es va donar a les compensacions la destrucció de de 1997, un tribunal grec sentencià a alemanya no es féu esperar: el govern forces armades alemanyes entre el 1935 econòmiques a diverses aldees al favor d’una demanda de quatre fami- de Merkel va recórrer la sentència al i el 1945) assassinà més de 500 homes sud de Creta liars de les víctimes i exigí 28 milions Tribunal Internacional de l’Haia el de les províncies Viannos i Ierapetra, persones que van patir - d’euros a l’Estat alemany. La sentència desembre de 2008 i denuncià el govern a l’illa de Creta, en revenja per un la repressió nazi Marc Ryckaer fou confirmada pel Tribunal Superior italià per violar la sobirania alemanya. atac dels partisans. El responsable de de Grècia el maig de 2000, però no Després d’un estira-i-arronsa, l’Haia l’ordre, el general Friedrich-Wilhelm - es féu efectiva, perquè qualsevol sen- emeté la sentència definitiva el 2012, a Müller, fou jutjat per aquest i altres A Distomo, el 10 de juny de 1944, tència contra un Estat sobirà neces- favor d’Alemanya i en contra de Grècia crims de guerra a Grècia i executat el les SS van assassinar 214 homes, dones sita el consentiment del Ministeri de i Itàlia. Alemanya recuperà la seva vil·la 1947. A Alemanya, ningú no va ser i canalla en venjança per un atac dels Justícia i aquest no el concedí, sota el i continuà sense pagar les reparacions. jutjat i l’Estat no ha pagat mai les repa- partisans. Segons les supervivents, els xantatge econòmic de Berlín. Quan les racions de guerra corresponents. A les soldats van assassinar nadons al bressol demandants van intentar portar el cas El cas de les preses soviètiques commemoracions de l’Holocaust de a cops de baioneta, apunyalaren dones a Alemanya, fou rebutjat per totes les Durant l’última sessió parlamentària Viannos, no hi va acudir cap represen- embarassades i decapitaren pública- instàncies. El 2008, un tribunal italià al de la legislatura, la coalició de govern tant oficial del govern alemany. ment el sacerdot del municipi. Alema- qual van recórrer les demandants sen- alemanya, conservadora i liberal, votà El 13 de desembre de 1943, les tro- nya no ha pagat mai reparacions a les tencià que reberen, com a compensa- en contra d’una moció de socialdemò- pes d’ocupació alemanyes van cometre famílies per aquest crim de guerra i fins ció, la Villa Menaggio, un edifici situat crates i verds per oferir una reparació ALEMANYA: MODEL DE MEMÒRIA HISTÒRICA? DIRECTA**.-[\efm\dYi\[\)'(* pàg. 3

econòmica simbòlica de 2.500 euros a les preses soviètiques als camps de concentració nazis. Segons el social- demòcrata Stefan Schwartze, un dels impulsors de la moció, a les preses soviètiques se’ls va negar la protecció de la Convenció de Ginebra, però van ser víctimes de les mateixes condicions que la resta d’internes i, per tant, també són víctimes de l’holocaust. Ulla Jel- pke, de Die Linke, proposà augmentar la quantia i incloure també el col·lectiu partisà. Conservadors i liberals van equiparar l’URSS i Alemanya com a “règims totalitaris”. Manfred Kolbe, de la CDU, despatxà la qüestió afirmant que l’URSS també va cometre crims de guerra i va maltractar presoneres alemanyes. Holger Krester, de l’FDP, relativitzà el cas: els abusos contra els presos de l’Exèrcit Roig “només van ser una de les nombroses violacions dels drets humans que van cometre tots dos bàndols”. Als camps de concentració nazis, s’hi internaren 5,7 milions de soldats soviètics, 3,3 milions dels quals van ser executats o van morir a conse- qüència dels treballs forçats i la fam, per congelació o de diverses malal- ties. Als presos de l’Exèrcit Roig, no els aplicaren la Convenció de Gi- nebra. Considerats com a “subhu- tria alemanya que pugui ser emprada IL·LUSTRACIÓ: la segona meitat dels seixanta, els almi- fins el 2009, els llibres d’instrucció del mans”, van rebre el mateix tracte que per a la producció militar”, a més de Pere Tubert ralls i els generals de l’exèrcit alemany Bundeswehr incloïen cites de Paul Karl la gent jueva. L’objectiu del règim era la dissolució de les forces armades, les eren oficials d’alt rang de la Wehrmacht Schmidt, un dels principals respon- l’extermini de la població soviètica acadèmies militars, les organitzacions i cap ni un de la resistència contra Hit- sables polítics dels pogroms contra per repoblar el territori amb ciutada- de veterans de guerra i altres associa- ler. De 14.900 oficials que pertanyien el poble jueu a l’Alemanya nazi com nes alemanyes. cions per prevenir qualsevol rebrot del al Bundeswehr el 1959, 12.360 tenien a cap de premsa del Ministeri d’Afers militarisme. La seva fundació fou tole- el mateix càrrec durant el nazisme: cap Exteriors nacionalsocialista. Un exèrcit nou amb els nazis de sempre rada més tard, d’acord amb la lògica de d’ells no va ser degradat. El seu orga- Un any després de la fundació de la la guerra freda. nitzador, von Schwerin, fou general Relativisme i revisionisme República Federal d’Alemanya, el can- Després de dotze anys de nacional- de les tropes cuirassades de la Wehr- Sota mesures purament cosmètiques, celler Konrad Adenauer ordenà secreta- socialisme, el nou Bundeswehr cons- macht i, sota el seu comandament, les generacions més joves van perdent ment al general Gerhard von Schwerin truí el seu propi mite fundacional fent durant la campanya del Somme, les la consciència del paper d’Alemanya la reconstrucció de l’exèrcit alemany. derivar la seva legitimitat dels mili- tropes van assassinar 100 soldats afri- durant la Segona Guerra Mundial a El govern de l’Alemanya occiden- tars de l’anomenat complot del 20 de cans de la companyia Tiralleurs Séné- mesura que s’allunya en el temps, un tal s’havia negat a reconèixer l’Acord juliol, que van intentar posar fi a la vida galais de l’exèrcit francès després que fenomen que fins i tot és saludat posi- de Potsdam, firmat per les potències de Hitler el 1944. La realitat, però, és aquestos es rendissin i entreguessin tivament per la premsa com a part de ocupants –els EUA, el Regne Unit i la que tots els seus generals, oficials i sot- les seves armes, un crim de guerra la “normalització” del país. Sota la tesi Unió Soviètica– per a la reconstrucció soficials provenien de la Wehrmacht i evident. Von Schwerin també va par- del “totalitarisme”, s’iguala nazisme i d’Alemanya, el tercer article del qual de les Waffen-SS. Trenta-un dels tren- ticipar a la campanya d’extermini del comunisme, però poques veus men- demanava “el desarmament i la desmi- ta-vuit generals que van fundar el front oriental, al setge de Leningrad i cionen que un dels pares d’aquesta litarització completa d’Alemanya i l’eli- Bundeswehr havien estat membres de a la batalla de Stalingrad. tesi fou Paul Hasser, un oficial de les minació o el control de tota la indús- l’Estat Major de la Wehrmacht i, fins a - SS jutjat a Nuremberg, que durant la postguerra defensà que els soldats El Bundeswehr va homenatjar nazis –i hi incloïa les SS, un cos para- unitats militars que havien comès militar– “van ser soldats com la resta”. crims de guerra A la premsa, l’exèrcit soviètic sovint es presenta com un “exèrcit d’ocu- - pació” –fins i tot durant els anys de Avui dia, moltes de les casernes, guerra– i, a diferència dels països que unitats i vaixells de guerra de l’exèrcit van formar part de la Unió Soviètica, alemany continuen portant noms de el 9 de maig –la matinada que l’Ale- militars de la Wehrmacht. Un repor- manya nazi signà la seva capitulació tatge de la televisió pública alemanya incondicional el 1945– no és festiu va descobrir que, en diversos actes més enllà de l’Estat federat de Meck- públics del Bundeswehr, es dipo- lemburg-Pomerània Occidental. La siten corones de flors a unitats de la llista podria continuar, però la prova Wehrmacht que van cometre crims més demolidora de la desmemòria El diari Bild es de guerra, com la Panzergrenadier històrica la proporcionà –qui si no?– preguntava, a la Division Großdeutschland o la Pan- el diari Bild, el més venut de tot Ale- portada del 19 zerkorps Feldherrnhalle. Veterans de manya, que el 19 de març va treure març de 2013: “De les SS assisteixen a aquestos actes amb en portada una foto de soldats de la veritat, van ser tan la complicitat dels militars i inter- Wehrmacht acompanyada del titular: dolents els soldats preten públicament els seus himnes. “De veritat, van ser tan dolents els alemanys?” L’historiador Detlef Bald descobrí que, soldats alemanys?”. pàg. 4 DIRECTA**.-[\efm\dYi\[\)'(* MIRALLS

Ricardo Hermida, ‘Sr. Plástiko’: “El futur del còmic social també pas Sense tancar-se a cap gènere que pugui tenir una expressió al món del còmic, la passió pel dibuix i el compromís amb la gent de baix i a l’esquerra es destil·len amb generositat a les nombroses vinyetes i il·lustracions que ha publicat Ricardo Hermida, més conegut com a Sr. Plástiko. Donen fe d’aquesta aﬁrmació nombrosos llibres, samarretes, pàgines web i mitjans de comunicació, com l’Ara, El Triangle, El Periódico de Catalunya, Diagonal, Carrer, la publicació Crisi –ﬁnançada amb les accions contra els bancs d’Enric Duran– o les pàgines d’aquest setmanari. Amb les úniques armes d’un traç amable i una retòrica mordaç, fa anys que aquest dibuixant gadità (1980) dispara contra tot allò que grinyola a la societat.

Ramón Samblas [email protected]

Quan et vas iniciar en el món de la il·lustració? Ja de petit, per tenir-me entretingut, em donaven un tros de paper i un llapis. També veia que el meu avi pintava i, a mi, em picava aquesta curiositat. A l’institut, vaig il·lustrar algunes revistes que tenien contingut social i de protesta, on parlàvem de la problemàtica de l’institut. Eren fanzines que es feien des de l’àmbit de l’institut. Un d’ells es deia El Bati- burrillo perquè hi havia una mica de tot. A partir d’aquella època, ja volia dedicar-m’hi professionalment i vaig venir a Barcelona a estudiar.

Des de fa un temps, també imparteixes tallers de dibuix per a la mainada. Per què creus que, majorità- riament, el dibuix es considera una activitat infantil i, quan la gent madura, acaba deixant-la? La creativitat no es valora, la gent que fa activitats creatives sempre ha estat titllada d’excèntrica; t’intenten dir que hi ha coses més útils a fer que no pas el dibuix, però jo crec que - ments de les persones. Pot ajudar a treure’ns de sobre tot çar. Després, amb el temps, ens hem conegut i som amics. “Els còmics han d’actuar com una l’estrès i a no acabar bojos perduts. Pàgines que feia com la del Pedro Pico & Pico Vena m’han espurna que encengui les ganes marcat molt, totes les mogudes acabaven reﬂectides allà Quan vas començar a signar els dibuixos com a Sr. i s’aprenia molt sobre música. El nom de Sr. Plástiko ve d’explorar, aprendre i anar més enllà Plástiko i a utilitzar el dibuix com a eina de protesta? per un professor de dibuix que tenia a l’escola d’art, que que tenim tots” L’humor o el terror són gèneres que també m’agraden. deia que vestia de manera “plàstica”, que volia dir que ves- Els primers dibuixos, els feia per a revistes compromeses, tia malament i hortera. D’aquella situació, en vam treure - alguns sindicats, cartells de manifestacions... però també un personatge de còmic que es deia Senyor Plástico... i així és el primer llenguatge que aprenem. Sovint, els nens petits, cartells per a amics o el club de rol i coses així, de frikis. m’ha quedat. abans d’aprendre a escriure les paraules, ja saben dibuixar Però, en aquells temps, ja llegia Azagra, revistes com El una casa, un sol... Les lletres, sense anar més lluny, vénen de Víbora, Makoki, Creepy, Zona 84... A totes aquestes publi- A d’altres països, veiem que les escriptores o les dibui- les runes, que no eren més que dibuixos d’interpretacions cacions, sempre hi trobaves terror, crítica i tot era molt xants s’organitzen en sindicats. Com us organitzeu naturals. El dibuix és una cosa molt important. Mitjançant underground. Parlaven de sexe, de drogues... De coses que, les dibuixants aquí? el dibuix, et pots comunicar a qualsevol lloc. És una bona quan les escoltes als quinze anys, ﬂipes. Azagra és un dels Doncs força malament. Fa poc, vam fer unes trobades entre eina i, a més, la creativitat serveix per canalitzar els senti- dibuixants que més seguia i admirava quan vaig comen- diversos dibuixants per intentar consensuar i publicar un ENTREVISTA DIRECTA**.-[\efm\dYi\[\)'(* pàg. 5 ssa per proposar alternatives”

tarifes que ens apliquen varien molt d’un lloc a un altre. quem espais públics com la Biblioteca municipal de Santa Durant els anys de la bonança econòmica, hi havia alguns Coloma de Gramenet per a la difusió del còmic. Els còmics pocs dibuixants que potser sí que cobraven massa, però ara han d’actuar com una espurna que encengui les ganes d’ex- tots cobrem poc i malament; el preu de la vinyeta o la pàgina plorar, aprendre i anar més enllà que tenim tots. cada vegada baixa més. Cada cop intenten escanyar-nos més, excepte algunes revistes grans, que ja tenen unes tau- Sempre parlem del còmic social com a gènere de les establertes. Però ara, molts projectes que comencen no denúncia, creus que també es poden mostrar alter- poden assumir el cost dels il·lustradors. Hi ha molts mitjans natives mitjançant el còmic? que, com que han de reduir plantilles, també fan fora dibui- El futur del còmic social passa per proposar alternatives, a xants... La cosa està molt malament. banda de denunciar injustícies. Majoritàriament, el còmic social que s’ha fet fins ara era de denúncia. També n’hi havia Actualment, les grans editorials del còmic han des- que parlaven de com organitzar-se. Hi havia un còmic que aparegut. es deia La Comuna, editat per Las Ovejas Rojas, que par- Aquí no hi ha un model d’indústria del còmic com a lava d’una experiència de vida en comú en un entorn agrari França. Allà, s’intenta convertir la cultura en un negoci. a França durant els anys setanta. És una obra molt realista i Això és trist, però, com a mínim, amb aquest sistema tracta tota la vida des de l’inici fins al final d’aquesta comuna; imperfecte, possibiliten que es publiquin còmics d’autor. també explica per què s’acaba. És un còmic molt curiós per- Llavors, trobes que hi ha mercats de còmic underground, què explica la trajectòria d’una experiència que es va consti- per a adolescents, per a mestresses de casa i especialitzats tuir com a societat alternativa al capitalisme i va durar prop en determinats col·lectius de la societat. No fa gaire, el de disset anys. No han estat les úniques experiències de lluita dibuixant Juanjo Guarnido va rebre el premi Eisner de la reflectides als còmics. Els iaioflautes també van publicar un Comicon de San Diego pel còmic de gènere negre Black còmic on explicaven la seva lluita i com s’organitzaven. És Sad. Ràpidament, el Ministeri de Cultura del govern a dir, no només la denúncia, sinó l’organització d’aquesta espanyol es va fer seu aquest premi dient que era fruit del denúncia. Avui dia, tots sabem que els polítics i els bancs ens talent del que ells anomenen marca España. Molts dibui- roben, que la policia ens pega i que el jutge sovint està com- xants van publicar un comunicat on, en poques paraules, prat, però no sabem com defensar-nos de tot el que està pas- deien que ni marca España ni hòsties, que aquesta obra, sant. Mitjançant el còmic, també podem ensenyar mètodes fins que no es va portar a França, no s’havia publicat. d’autodefensa davant els abusos del sistema com la desobedi- - ència, les col·lectivitzacions, etc... Bàsicament, perquè és una “Mitjançant el còmic, també cosa que entra pels ulls i no és una paragrafada. podem ensenyar mètodes FOTOGRAFIES: Robert Bonet d’autodefensa davant els abusos del sistema com la desobediència, les col·lectivitzacions, etc...” - Estàs molt vinculat a l’organització del Saló de Còmic Social, que entre el 24 i el 27 d’octubre va celebrar la seva quarta edició. Creus que hi ha un interès crei- xent en el còmic social com a eina de denúncia? Cada cop hi ha més publicacions de còmic social, però crec que es publica poca cosa de dibuixants locals. Tot i així, han sortit còmics molt elaborats, com el de Palestina de Joe Sacco. Hi ha gent que compra i llegeix aquest còmic per desentrellar tot l’afer de Palestina. Mitjançant el còmic, es pot donar veu a històries i fets que no tenen cabuda en altres mitjans. El còmic és més barat que els mitjans audiovisu- comunicat per reivindicar uns preus mínims... i ja ens vam als. A vegades, també ens trobem que, als mitjans minori- trobar que ens deien que no tothom hi donaria suport i que taris com el còmic –i que no estiguin controlats pels grans no podíem fer-ho. El problema és que tenim un ofici força grups editorials–, hi pot haver històries força interessants. gremial i cadascú té la seva pròpia ètica. Hi ha gent que és Per exemple, el tema de Palestina i Israel és més ben tractat ferma, però n’hi ha d’altra que no. De fet, hi ha molta gent a còmics com el de Joe Sacco que no pas a molts diaris. Pel que comença que treballa de franc. Jo no ho veig malament que fa al Saló del Còmic Social, podem dir que ha evoluci- i, força sovint, faig coses per a molts col·lectius i publicaci- onat com imaginàvem. Nosaltres volíem crear un espai de ons petites, però hi ha mitjans per als quals això no es pot trobada entre el còmic i els moviments socials. Mitjançant fer. Fa poc, La Vanguardia demanava dibuixants per a les aquest espai, podem dir a molta gent que mai no ha agafat seves pàgines, tot i que és un mitjà que pertany a un grup un còmic o que fa anys que no en toca que és un mitjà excel- mediàtic gegant i té molts recursos per anar demanant feina lent per accedir al coneixement, que és possible informar-se gratuïta... Jo crec que així degenerem l’ofici. Ens hem de i saber sobre lluites socials a través dels còmics. Considerem sindicar. Ho hem parlat, però no sé quan començarem a que veure algú que compra un còmic per primera vegada fer-ho com a professió artística ni si els que dibuixem ara és un èxit. També creiem que el Saló del Còmic Social és ho farem, però s’ha d’acabar fent. Estem desprotegits; les una iniciativa popular gratuïta a través de la qual reivindi- pàg. 6 DIRECTA**.-[\efm\dYi\[\)'(* TRANSFORMACIONS

El turisme rural comunitari de l’Amèrica Llatina busca aliances a Catalunya Entre el 20 i el 29 d’octubre, Catalunya ha acollit una trobada promoguda per l’organització Alba Sud, que ha aplegat representants de tour- operadores comunitàries del Salvador, Nicaragua, Costa Rica, el Brasil, l’Argentina, Xile, el Perú i Bolívia. Sota el títol ‘La comercialització del turisme rural comunitari a Amèrica Llatina’, la iniciativa s’ha dedicat a promoure l’intercanvi d’experiències i enfortir els vincles comercials entre operadores de turisme comunitari llatinoamericanes i agències de turisme a Catalunya.

Ernest Cañada i Mariona Ortiz que pot venir durant bona part de [email protected] l’any i que pot establir relacions de complicitat amb moltes iniciatives, Els darrers anys, moltes iniciatives co- comprant-los les seves produccions, munitàries han fet esforços importants a més de fer turisme”, va explicar. per millorar les seves infraestructures i En d’altres casos, les comunitats formar-se per dur a terme una activitat camperoles o indígenes han intentat turística. Però els resultats no sempre arribar a acords amb tour-operadores o han estat reeixits. Una de les dificultats agències convencionals. El principi no dinador, Sandro Saravia. A d’altres paï- d’aquest país i s’encarrega d’organitzar principals per a aquestes experiències ha estat fàcil, arran del funcionament sos, les necessitats de la gestió quotidi- circuits turístics involucrant diverses és aconseguir prou flux de visitants per de moltes empreses privades –que no ana del turisme han dut les comunitats iniciatives, explica Roxana Flamenco, compensar econòmicament les inversi- respecten els acords i les maneres de a crear les seves pròpies empreses, que la seva propietària. ons. Tot i així, també és cert que nom- funcionar de les comunitats– o per- són autònomes en la gestió, però estan broses organitzacions camperoles i indí- què no veuen la singularitat d’aquesta sota el control estratègic d’algun grup. Una aposta pel control comunitari genes estan aconseguint complementar oferta i no saben com vendre-la a la És el cas de l’empresa Runa Tupari, de Durant les presentacions públiques i ampliar els seus ingressos a través del seva clientela. O, també, per les difi- l’Equador, vinculada a la Unió d’Or- de les diferents tour-operadores lla- turisme, tal com van detallar les repre- cultats logístiques d’alguns projectes ganitzacions Camperoles Indígenes de tinoamericanes, va quedar clar que el sentats de les vuit tour-operadores parti- - Cotacachi (UNORCAC). Christian concepte de turisme comunitari comú cipants a la trobada que es va fer a la Casa Garzón explicava que “aquesta divi- a totes les experiències inclou com a de Cultura de Sant Cugat del Vallès el Un dels pilars d’aquest tipus de sió d’estructures, sempre sota control pilars fonamentals la voluntat de con- dilluns 21 d’octubre. turisme és la voluntat de control de polític de l’UNORCAC”, els havia trol de l’activitat turística per part de l’activitat per part de les comunitats permès “créixer i incrementar el volum les comunitats, que s’organitzen de La comercialització, peça clau de vendes”. Un altre tipus de comer- maneres diverses segons els llocs, i la Hi ha comunitats i cooperatives que - cialització és el que han dut a terme preservació de la seva riquesa natu- han aconseguit vendre la seva oferta de TRC que tenen un accés dificultós algunes ONG, que han assumit les ral i cultural. “El TRC ha ajudat les directament, tant a la població dels o molt car. Sigui com sigui, per conso- tasques de comercialització del TRC poblacions a tenir un control efectiu seus països com a estrangeres que lidar la comercialització d’aquest tipus com a part de les seves funcions. És el sobre el territori i sobre els recur- s’hi troben de visita. En aquest sen- d’oferta comunitària, ha calgut dispo- cas de Travolution a Xile, com va rela- sos”, valorava Rosa Maria Martins, de tit, Flora Acevedo, professora de la sar d’estructures comercials pròpies o tar el seu responsable comercial José Red TUCUM, Brasil. “Molta gent es carrera de Turisme Sostenible de la aliances estables amb algunes empre- Gerstle. Finalment, a d’altres indrets, veia obligada a vendre les terres per la Universitat Autònoma de Nicaragua ses de confiança. les comunitats organitzades han pogut pressió de les grans empreses i per la (UNAN-Managua) i representant de A alguns països, les xarxes de coor- construir aliances amb empreses pri- dificultat de guanyar-se la vida només la tour-operadora Exode-Nicaragua, dinació de diferents iniciatives comu- vades, amb les quals han establert rela- amb una activitat productiva”. va insistir que no s’ha de perdre nitàries han jugat un paper protago- cions de confiança i poden treballar a Amb les iniciatives de TRC, d’una de vista la importància del mercat nista en la posada en marxa de noves llarg termini. Això passa, per exem- banda, s’ha aconseguit diversificar les nacional per a la consolidació del formes de comercialització. És el cas, ple, al Salvador, on la tour-operadora activitats productives i complementar turisme rural comunitari (TRC). per exemple, de la Red Tusoco, de familiar Toururales ha establert una els ingressos tradicionals vinculats a Perquè “és una clientela propera, Bolívia, tal com va explicar el seu coor- aliança amb la Mesa Nacional de TRC l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’ar- TRANSFORMACIONS DIRECTA**.-[\efm\dYi\[\)'(* pàg. 7

lluny de l’oferta tradicional. A més, la A la trobada que comunitats rurals de l’Amèrica Lla- turista sap que bona part de les seves des- es va fer a la Casa tina com a forma de sensibilització i peses es queden a la població i, per tant, de Cultura de Sant expressió de compromís amb elles. els ingressos es redistribueixen molt Cugat del Vallès, hi Sense negar-ne la importància, o la més que amb les ofertes tradicionals. van participar vuit de diverses formes de voluntariat, que Christian Garzón, gerent de l’empresa tour-operadores entre altres coses també han ajudat les comunitària Runa Tupari, de l’Equador, comunitàries comunitats a formar-se en l’atenció a explicitava clarament aquesta voluntat - les seves visitants, les participants de d’ampliar el nombre de persones que Robert Bonet la trobada van coincidir a valorar que se’n beneficien quan defensava la idea la construcció d’alternatives econò- “que els turistes no es concentrin a unes miques que ajudin a diversificar els poques comunitats i cases, sinó que molt ingressos de les famílies rurals no pot pocs turistes es distribueixin cada vegada dependre d’aquest tipus de propostes, a més llocs”, fet que evitaria que aquesta que inevitablement són molt petites. via de diversificació econòmica quedés Per altra banda, Roxana Flamenco, en poques mans. gestora de Toururales, afirmava que “no es pot ser subjecte permanent de la La necessitat de clarificar solidaritat d’altres”. Per tant, si algunes tesania o la gestió forestal i, de l’altra, local. Això, sumat a la revaloració de la Durant les jornades que es van fer a comunitats adopten aquesta via econò- s’està estenent un model que procura cultura pròpia, ha comportat un aug- Sant Cugat, un membre del públic mica no pot ser venent pobresa, sinó explotar els recursos buscant la sosteni- ment de l’autoestima individual i col- va qüestionar si no hi havia massa sobre la base d’una oferta interessant bilitat i la cura de l’entorn. Com expli- lectiva. És especialment rellevant l’im- semblances entre aquestes formes de i atractiva en si mateixa. I això implica cava Madelyn Castro, representant de puls que ha donat el TRC a la millora fer turisme i les accions solidàries i si assumir el repte de construir estruc- l’organització costa-riquenya Actuar: de les condicions de vida de les dones, no calia més clarificació. És cert que, tures comercials que puguin generar “Els projectes de turisme rural comuni- “que són les que, principalment, sos- tradicionalment, algunes ONG euro- alternatives econòmiques reals, sense tari sorgeixen de la necessitat de generar tenen aquest tipus de projectes i més pees i nord-americanes han organitzat que les comunitats perdin capacitat de alternatives per sobreviure en contextos se’n beneficien”, tal com va argumen- viatges solidaris per conèixer i visitar control sobre aquesta activitat. de pobresa, però sempre són una acti- tar Flora Acevedo. vitat complementària a les altres activi- - tats quotidianes del camp. És el turisme qui s’adapta a l’entorn i no l’entorn que Per consolidar la Ampliant vincles a Catalunya canvia a causa del turisme”. comercialització d’oferta D’altra banda, les poblacions han Un dels objectius de la trobada de tour-ope- d’Hoteleria i Turisme de Barcelona coneguessin desenvolupat una consciència medi- comunitària, ha calgut radores comunitàries ha estat enfortir els com funciona el TRC i com s’ho fan les comu- ambiental més forta i també han disposar d’estructures llaços comercials dels projectes de turisme nitats per incorporar aquest nou tipus de servei començat a desenvolupar alternatives comercials pròpies o rural comunitari amb agències de Catalunya, entre les activitats econòmiques tradicionals. més justes davant el model de desen- tal com han fet a d’altres països com Alema- Així mateix, s’han establert canals perquè estu- volupament actual. Així doncs, “la aliances estables amb nya, Holanda, Anglaterra o França. Per facili- diants del CETT puguin fer pràctiques o els seus majoria de projectes reinverteixen els algunes empreses tar-ho, el dia 25 d’octubre es va organitzar un treballs de final de carrera amb les tour-opera- guanys en benefici de la comunitat i workshop a l’Escola de Turisme i Hoteleria de dores comunitàries llatinoamericanes. estan enfortint el teixit social i el capi- - Barcelona (CETT) –promogut per Alba Sud, Finalment, la visita a diferents entitats, ajun- tal humà”, explicava Sandro Sanabria, Un dels grans atractius d’aquest tipus la Unió Catalana d’Agències Especialitzades taments i empreses d’arreu de Catalunya (Sant de la xarxa TUSOCO de Bolívia. La d’oferta és que les visitants poden conèi- (UCAVE) i el mateix CETT–, que va comptar Cugat, Granollers, Olot, Sant Sadurní d’Anoia formació tècnica i política també és xer, de la mà de la gent que viu i treballa amb l’assistència de catorze agències, majorità- o el Vendrell) ha permès establir una sèrie de present a molts dels projectes de TRC a les zones rurals, els entorns naturals, riament de petites dimensions. complicitats amb professionals que poden com una manera d’augmentar la qua- les feines quotidianes a què es dediquen, La trobada també ha servit perquè les estu- assessorar i enfortir la capacitat de comercialit- litat del producte que ofereixen, però les diferents expressions culturals. O bé diants de turisme del CETT i de l’IES Escola zació del TRC. també de donar formació a la població poden accedir a indrets poc freqüentats, MES QUE MIL PARAULES DIRECTA**.-[\efm\dYi\[\)'(*

Desigualtat provocada Quaderns d’Illacrua Oriol Agulló TRANSFORMACIONS: TRANSFORMACIONS: Carles Masià MIRALLS:

FOTOGRAFIA: Olmo Calvo [email protected] Gemma Garcia ls Països Catalans, la diferència entre rics consciència. Però és real i ben real. I el remei va més enllà

i pobres va dels 5.800 milions d’euros que de fer donatius de roba o menjar a Càrites. El darrer any, CONTACTE: ostenta el president de Mercadona, Juan mentre l’atur juvenil ha superat el 50% i ja és considerat Roig –un home que voldria que els seus una emergència sanitària, els molt rics no han parat de créi- treballadors adoptessin “la cultura de l’es- xer i ja són 402.000 els ciutadans de l’Estat espanyol que forç”A dels xinesos–, als 411 euros al mes que cobra un tenen un patrimoni superior al milió de dòlars, un 13% beneﬁciari de la renda mínima d’inserció. De les rendes més que fa un any (!). Mentre tot això passa, a Catalunya,

més elevades, se’n fan rànquings –la de Roig és extreta de el govern de CiU ha impulsat “mesures de racionalització Gironès P. Roger Forbes–, mentre que, en el cas contrari, prefereixen no i revisió” destinades a regular el cobrament de la renda pregonar la quantitat de ciutadans que ja no perceben cap mínima, cosa que simplement es tradueix en la reducció ingrés. Gent que es veu obligada a empassar-se la vergonya del nombre de destinataris (4.521 persones van perdre la

i a fer ruta per papereres i contenidors a la cerca de produc- prestació el 2012), mentre la pobresa afecta cada cop més Casanellas i Pau Mar Carrera Alba Gómez, tes amb què alimentar-se o materials per malvendre i així famílies. I endevinin què ve després. La ruta de la brossa. subsistir. Una imatge que veiem diàriament i no només a Per ciutats grans, ciutats petites i ara, també, pobles. Així, DISSENY GRÀFIC: COORDINACIÓ QUADERNS D’ILLACRUA: COORDINACIÓ les grans ciutats. Ara, també a les ciutats petites i ﬁns i tot és clar que creix la desigualtat. I de forma induïda. A FONS: als pobles, malgrat que molts ciutadans girin l’esquena a una estampa que els provoca incomoditat i sacsejades de Sònia Bagudanch Directa 337 6 de novembre de 2013 13

RODA EL MÓN 14-15 16 El govern de Rafael Correa El règim militar egipci ha destruït prop autoritza l’explotació del petroli de 800 túnels per on s’introdueixen de la reserva amazònica béns bàsics a la franja de Gaza

ALEMANYA // ELS MÈTODES DE REPRESSIÓ UTILITZATS A L’ANTIGA UNIÓ SOVIÈTICA PER DESACREDITAR LES PROTESTES REVIUEN A ALEMANYA Internaments psiquiàtrics per fer callar dissidents

Àngel Ferrero i Roger Suso henbrecker, va declarar al diari junge Welt Berlín que l’informe psiquiàtric contra Stephan @angelferrero / @eurosuso utilitzat com a prova per la fi scalia, que li diagnostica una “esquizofrènia paranoide”, es va fer sense que l’autor del text entre- n dels mètodes més coneguts per vistés el seu client. Aquest procediment fer callar la dissidència a l’antiga extraordinari va ser justifi cat per la con- UUnió Soviètica era l’internament en sulta dels arxius de la psicòloga habitual de un psiquiàtric, després d’un procés judicial Stephan, Andrea Jacob, que només li havia injust acompanyat d’un qüestionable peri- diagnosticat un episodi breu de psicosi com tatge psicològic. La condemna complia, a resultat del consum de marihuana. Jacob així, dues fi nalitats: la primera, deslegitimar ràpidament va desautoritzar els resultats de i desacreditar la protesta de la persona acu- l’informe de la fi scalia i va afegir que l’acusada amb l’argument que les seves queixes sació està infl ada, ja que l’incendi –que es són fruit d’un trastorn psicològic (habitual- va produir al domicili de Stephan– en rea- ment una esquizofrènia paranoide) inexis- litat el va causar la seva companya després tent davant l’opinió pública; la segona, que de deixar una burilla mal apagada. Segons la condemnada acabés perdent la raó efec- Saschenbrecker, rere la condemna, podria tivament al psiquiàtric, a conseqüència de haver-hi motius polítics: a banda de la seva l’aïllament, la medicació forçada –des de militància a ProAsyl, Stephan, que era crí- tranquil·litzants fi ns a electroxocs i injecci- tic tant amb socialdemòcrates com amb ons d’insulina– i el contacte amb altres internes. La brutalitat de la psikushka, nom amb L’informe psiquiàtric què es coneixia aquest mètode de repressió utilitzat com a prova es Julia Bonk, durant emprat per l’URSS i els països que copia- una protesta contra el va fer sense entrevistar polític de l’SPD Thilo ren el seu model, va tenir entre les seves Sarrazin a Dresden víctimes més conegudes el poeta Joseph Dennis Stephan / DIELINKE SACHSEN Brodsky, el matemàtic Alexander Esenin- Volpin o el neuròleg Vladímir Bukovski (un conservadors, feia poc havia presentat una que amb divuit anys va ser la diputada paranoic de la personalitat. Mollath va ser dels primers que va denunciar la pràctica) i moció per fer públics els noms de totes les més jove del país i que, fi ns llavors, era ingressat al psiquiàtric de l’hospital estatal va ser condemnada repetidament per Occi- persones del consell municipal que van considerada una jove promesa de la for- de Bayreuth i declarat lliure de culpa, però dent. Però, l’aparició recent de dos casos a ser membres del Partit Nazi abans de 1945. mació a aquest Estat de l’antic Est, havia considerat “un perill per a la societat”. La Alemanya, on s’ha aplicat la mateixa pràc- Quan el diari va intentar contactar Stephan estat objecte, els mesos anteriors, d’una defensa de Mollath sempre va recórrer la tica, fa dubtar de la seva honestedat. a la clínica on es trobava ingressat, va des- intensa campanya de desprestigi per part sentència, amb l’argument que el seu client cobrir que el tribunal havia dictaminat la del tabloide Bild, que, segons alguns mit- era víctima d’un complot de les implicades ELS CASOS STEPHAN I BONK seva incomunicació completa –cap trucada jans, va contribuir al seu trastorn. en l’evasió fi scal i que el cas era una mos- L’arqueòleg Dennis Stephan, cap de Die de telèfon, cap visita, incloent-hi la de la tra evident de la connivència entre la cor- Linke al consell municipal de Gießen (a seva psicòloga– fi ns al dia del judici, que es EL CAS MOLLATH rupció judicial i la fi nancera. L’any 2012, es l’Estat federat de Hessen) i membre de Pro- va celebrar el 28 d’octubre. El seu advocat L’any 2006, Gustl Mollath va denunciar va donar a conèixer un informe intern de Asyl –una organització no governamental també ha denunciat que s’ha privat Stephan l’existència d’una xarxa de blanqueig de l’HypoVereinsbank elaborat el 2003 i fi ns independent que defensa els drets de les del dret d’escollir el seu metge. Al judici a diners des d’Alemanya a Suïssa i, poc des- llavors ocult al públic on es constataven persones migrants i sol·licitants d’asil–, va Gießen, Gustl Mollath, víctima d’una situa- prés, va ser internat en un psiquiàtric per les transferències il·legals milionàries i el ser acusat, el mes d’octubre, per un tribunal ció semblant a la de Stephan, va ser convi- càrrecs de violència domèstica. Després blanqueig de diners comeses durant anys de Gießen d’haver causat un incendi i con- dat com a observador. de denunciar un cas de corrupció al banc per un grup de treballadores del banc. El demnat a més de tres mesos d’internament La notícia del cas Stephan va coincidir bavarès HypoVereinsbank, en el qual, document donava la raó a Mollath. Al cap forçat en un psiquiàtric. El procediment, amb l’internament a un recinte psiquiàtric entre altres persones, hi estava implicada de set anys, l’agost de 2013, a petició de segons diverses fonts, va estar ple d’irregu- decretat per a Julia Bonk, exdiputada per la seva exesposa, un psiquiatre de la fi sca- l’Audiència de Nuremberg, Mollath va sor- laritats. L’advocat de Stephan, Thomas Sasc- Die Linke al parlament de Saxònia. Bonk, lia va dictaminar que Mollath patia trastorn tir en llibertat. 14 Directa 337 6 de novembre de 2013 RODA EL MÓN

AMÈRICA // REACCIONS DAVANT LA DECISIÓ DEL GOVERN DE RAFAEL CORREA DE POSAR FI AL PLA QUE IMPEDIA L’EXTRACCIÓ DEL CRU DEL BLOC ISHPINGO Consulta popular sobre l’explotació del petroli amazònic

Óscar Romero Barcelona @La_Directa

omença el compte enrere de cent vuitanta dies per recollir les 584.116 Csignatures necessàries per fer la consulta popular sobre el futur del Parc Nacional del Yasuní, la reserva amazònica equatoriana. La iniciativa parteix de diversos col·lectius socials, indígenes i ecologis- tes, agrupats en la plataforma Yasunidos, com a resposta davant la decisió del govern de posar fi al pla Yasuní-ITT, un projecte ofi cial iniciat el 2007 que pretenia condici- onar la no extracció del petroli del Yasuní a canvi d’una compensació econòmica de la comunitat internacional. La constitució equatoriana contempla la possibilitat que la ciutadania sol·liciti valents al 20% de les reserves del país i ganització Amazonia por la Vida també ment dels impostos als deu grups econò- El Parc Nacional de la convocatòria d’una consulta popular localitzades al Parc Nacional Yasuní de han denunciat diferents indicis –obres, Yasuní és una de les mics més grans del país, la nacionalitza- sobre temes d’interès general, sempre l’amazònia equatoriana. concessió de llicències o signatura de zones més biodi- ció de la telefonia mòbil i la promoció de que tingui el suport del 5% del cens elec- La campanya, anunciada solemne- contractes empresarials– que demostren verses del planeta / les energies renovables, el turisme comu- JOSH BOUSEL toral. La Cort Constitucional ja ha facili- ment per Correa a l’Assemblea General que fa temps que es prepara l’extracció. nitari i el bioconeixement. tat la documentació necessària a Yasuni- de les Nacions Unides, va ser acollida dos perquè iniciï el procés de recopilació pels moviments socials amb una bar- ‘ZAPATEO POR EL YASUNÍ’ de signatures per convocar una consulta reja d’escepticisme i prudència. Final- L’anunci de l’extracció ha provocat una Zona de megadiversitat amb la pregunta següent: “Està d’acord ment, es van recaptar 336 milions de reacció quasi immediata dels moviments que el govern equatorià mantingui el cru dòlars –segons dades ofi cials–, un 9% socials equatorians. El 27 d’agost, sota el del bloc Ishpingo, Tambococha i Tiputini del que s’ esperava. lema Zapateo por el Yasuní, es va cele- Amb més de 100 mil espècies diferents d’insectes per (ITT), conegut com a bloc 43, indefi nida- La proposta ofi cial Yasuní-ITT partia, brar una marxa a Quito, que va con- hectàrea –conegudes fins ara–, 270 de peixos, 139 ment sota el sòl?”. des dels seus inicis, d’un plantejament gregar milers de manifestants i va tenir d’amfibis, 121 de rèptils, 610 d’aus, 204 de mamífers rocambolesc i complex. El govern va gran ressò als mitjans de comunicació i 274 de plantes vasculars, el Parc Nacional Yasuní, en LA INICIATIVA YASUNÍ-ITT proposar dues possibilitats: un pla A, internacionals. Al fi nal de la manifesta- plena selva amazònica, és reconegut com una de les El 15 d’agost, el president Rafael Correa segons el qual el govern es comprome- ció, es van produir càrregues policials zones amb més biodiversitat del planeta. També és ter- va anunciar que autoritzava l’extracció tia a no extreure petroli si rebia ajuda, i molt dures, que van provocar diverses ritori de tribus no contactades o en aïllament voluntari de petroli al Yasuní: “El món ens ha un pla B, que es duria a terme si fallava ferides, entre elles, la d’una persona que com les Huaoroni, Kichwa, Ashuar, Tagaeri o Tarome- fallat, el món és una gran hipocresia”, es el pla A i consistia a explotar els camps va rebre l’impacte d’una pilota de goma nane. La constitució equatoriana prohibeix desenvolu- justifi cà. Amb aquesta declaració inver- de Tiputini i Tambococha amb el mínim a l’ull. La marxa de Mujeres Amazónicas par qualsevol activitat extractiva de recursos no reno- semblant, posava fi al pla Yasuní-ITT, impacte ambiental. Però, per Roque Se- en Defensa de la Vida va recórrer el país vables a les àrees protegides, tot i que reconeix –de un projecte per demanar 3.600 milions villa, expresident de la comissió Yasu- durant quatre dies fi ns que, el 17 d’octu- manera excepcional– que es podran explotar “prèvia de dòlars als diferents estats del món a ní-ITT, l’objectiu del govern sempre ha bre, va arribar a la capital, Quito, per exi- declaratòria d’interès nacional per part de l’Assemblea canvi de mantenir inexplotades inde- estat amagar una mesura impopular: gir la fi de les explotacions petrolíferes. Nacional”, un tràmit que es va aprovar el 4 d’octubre a fi nidament les reserves de 846 milions “Només hi ha un pla, el B, que és explotar Entre les mesures que proposa l’oposició iniciativa del govern de Correa. de barrils de petroli del camp ITT, equi- el petroli”, afi rma Sevilla. Fonts de l’or- com a alternativa a l’extracció, hi ha l’aug- Directa 337 6 de novembre de 2013 15

GABRIELA RUALES // ACTIVISTA FEMINISTA ECOLOGISTA, MEMBRE D’ACCIÓN ECOLÓGICA I DE LA REVISTA FEMINISTA ‘FLOR DEL GUANTO’ “S’usa el discurs de la pobresa per justificar l’explotació”

Bea Saura Molinero l’Estat equatorià? Què significa “la Barcelona defensa de la vida”? @La_Directa Les marxes de les dones amazòniques resulten d’una determinació clara per defensar els seus territoris i totes les ots explicar en què consisteix maneres de vida que han estat relegades la iniciativa Yasuní-ITT? Quan pel model extractivista. En aquest con- Pes va crear? Quins agents so- text, s’ha negat la veu i la participació cials hi han estat implicats? política de les dones en les decisions que La iniciativa Yasuní ITT proposa deixar es prenene als seus territoris i en molts el petroli sota terra per iniciar el pro- aspectes de la vida en general. Les dones cés cap a un model postextractivista. hem estat presents a totes les lluites con- No existeix una data exacta de creació tra el model depredador de la natura i, perquè sorgeix de la lluita antipetroliera en aquesta marxa, a més, s’ha presentat present a l’Amazònia nord de l’Equador, la denúncia contra els que estan decidint especialment arran del cas Texaco i de sobre les nostres vides i els nostres terri- la història petroliera del Yasuní des de toris. Sovint, són personatges que s’iden- la dècada dels 70. No obstant això, l’any tiﬁ quen amb homes de les comunitats que 2004, el president Lucio Gutierrez pre- negocien amb les empreses i l’Estat. És a tén negociar amb el camp petrolier i les dir, es denuncia de manera implícita el protestes socials per aturar aquest negoci sistema masclista de l’Estat, de les empre- es potencien ﬁ ns a l’arribada de Rafael ses i del govern a nivell comunitari. Però Correa. Llavors, es proposa la iniciativa també hi ha molts altres homes que estan ITT, que és assumida pel president actual acompanyant la lluita de les dones.

“La iniciativa Yasuní ITT Per tant, no només és qüestió d’un Tambococha i el Tiputini (ITT) s’han plotació. En aquest país, les desigualtats model extractivista capitalista? proposa deixar el petroli Marxa per la consulta a mantingut sense explotar i sense continuen existint: els rics no es veuen Quito el 5 de setembre Pel tema del Yasuní, les organitzacions de sota terra per iniciar el ser intervingudes per les empreses afectats per res, però sí que defensen d’enguany / LUÍS dones i feministes han donat exemples procés cap a un model petrolieres o per l’Estat? l’explotació de territoris dels pobles indí- ASTUDILLO clars de suport a la proposta de deixar el L’entrada d’infraestructura petroliera genes i els pobles aïllats en nom de la petroli sota terra des d’una lectura femi- post extractivista” es va iniciar quan es va declarar l’ex- pobresa. Comptem, a més, amb anàlisis nista sobre l’Estat, les empreses i certs plotació del bloc 31. No obstant això, econòmiques i històriques per saber que agents socials. A més, les polítiques extrac- i portada a l’àmbit internacional. Per fins que el president no declara l’ex- l’explotació petroliera no treu ningú de tivistes s’entenen com a part d’una estruc- aquesta raó, es crea un equip negociador plotació de l’ITT, el 15 d’agost de 2013, la pobresa, sinó que en crea, sobretot als tura patriarcal, capitalista i colonial en el i es planteja una campanya mediàtica a no es comença a veure maquinària pobles on s’extreu el recurs. context llatinoamericà. Ara, pel moviment escala nacional. Paral·lelament, diver- preparada per ser introduïda a aquests feminista, la lluita extractivista és part de sos col·lectius i organitzacions socials, camps petroliers. “Hem pres la iniciativa de mobilit- l’agenda del moviment i apareix a les diver- a l’Equador i a diversos països, generen zar-nos com una acció urgent de ses trobades, espais de refl exió, de diàleg processos de suport, difusió i propostes A la declaració que esmenta, Rafael defensa de la vida i els nostres i de protesta. D’aquesta manera, es creen per tirar endavant la idea de deixar el Correa planteja que s’ha d’explotar territoris”. Així començava, el 12 espais de refl exió que podrien entrar dins petroli sota terra. D’aquesta manera, es l’1% del Yasuní per poder eradicar la d’octubre a la ciutat amazònica les propostes ecofeministes. Això apareix va començar a generar un procés anome- pobresa i la fam de l’Equador... de Puyo, la marxa de les Mujeres en relació a altres lluites com, per exem- nat Yasunización. Aquelles que continuem sostenint la Movilizadas por De- fensa de la Vida ple, el tema de l’avortament, ja que es con- proposta de deixar el petroli sota terra cap a la ciutat de Quito. Quin paper sidera que les dones tenim la capacitat de Durant aquest temps, des de 2007 sabem que tot això és fals. Es repeteix el han jugat les dones en el rebuig decidir sobre els nostres cossos, les nostres fins ara, les regions de l’Ishpongo, el discurs de la pobresa per justifi car l’ex- de les polítiques extractivistes de vides i els nostres territoris. 16 Directa 337 6 de novembre de 2013 RODA EL MÓN

L’ORIENT MITJÀ // EL RÈGIM MILITAR EGIPCI HA DESTRUÏT PROP DE 800 TÚNELS PER ON S’INTRODUEIXEN BÉNS BÀSICS A LA FRANJA El govern colpista d’Egipte ofega Gaza

El mes de setembre, un nounat va morir al punt fronterer de Rafah / GAL·LA LÓPEZ

Gal·la López lià, el 2007, les palestines es van veure cotxes i vehicles motoritzats quan corre Ciutat de Gaza obligades a buscar noves alternatives la veu que en una o altra estació hi ha @GallaLop1 per resoldre l’asﬁ xiant situació derivada benzina provinent d’Egipte. El carburant d’aquest setge. La construcció de diver- egipci costa prop de tres shekels el litre sos túnels cavats des de la franja a Egipte (uns 0,62 euros), mentre que la gaso- es de les revoltes del 30 de juny va ajudar a donar una mica d’oxigen a lina provinent d’Israel costa set shekels mensualment, ja fos per anar a treballar, Les llargues esperes a Egipte i el posterior cop d’estat la població de Gaza. Per aquests túnels, el litre (uns 1,44 euros), més del doble. per aconseguir el a estudiar o per rebre tractament mèdic. Dmilitar contra el govern de Moha- hi passen tots els productes que Israel L’escassedat i l’augment del preu de la permís per sortir de El mes de setembre, només ho van poder med Mursi, liderat pel comandant de nega a la població palestina com a càs- benzina també han tingut un efecte crític Gaza són habituals fer 3.412 persones, mentre que 4.979 van / GAL·LA LÓPEZ les forces armades Abdel Fattah al-Sisi, tig col·lectiu per haver donant suport al per a les professionals de la pesca i les passar pel pas d’Erezt, que connecta amb la Franja de Gaza no ha deixat de patir partit polític de Hamàs a les eleccions de seves famílies, ja que s’han vist privades l’Estat israelià. Però aquests números conseqüències. Tant el derrocat presi- 2006. Segons les declaracions de Hatem de sortir a pescar perquè no podien cos- resulten insigniﬁ cants si tenim en compte dent Mursi a Egipte com el president Oweida, el viceministre d’Economia tejar la benzina israeliana. A la vegada, els milers de persones que esperen, atra- Ismail Haniyeh a Gaza formen part del del govern de Gaza, “el tancament dels aquests pescadors, inesperadament, pades, per poder sortir de la franja. moviment dels Germans Musulmans. túnels ha causat pèrdues en els sectors també s’han convertit en objectiu dels Mentrestant, Israel, el gran guanya- Així doncs, en la caça de bruixes contra de la indústria, el comerç, l’agricultura, vaixells militars egipcis, que no han dub- dor de la partida, almenys de moment, la germandat engegada pel nou règim el transport i la construcció per un total tat a disparar contra alguns d’ells quan treballa a l’ombra mentre els països ve- egipci, s’hi ha inclòs, també, la població de 230 milions de dòlars”. feinejaven per aigües palestines properes ïns li fan la feina bruta. D’una banda, la palestina de Gaza, basant-se en la fal·là- a la frontera egípcia. guerra civil siriana al nord. Síria ha exer- cia que tota ella és partidària de Hamàs i, A Gaza, el preu del El mes de setembre, un nounat va cit un rol rellevant en la situació geopolí- per tant, és l’enemic. morir al punt fronterer de Rafah, l’única tica de la zona mitjançant una política de S’ha tornat a desencadenar una crisi a transport i d’altres entrada a Gaza que no controla Israel, confrontació directa cap a Israel, que el la franja. La frontera roman tancada amb béns com aliments o després del tancament del punt ordenat 1967 va ocupar els alts del Golan, al sud freqüència. El nombre de persones que medicaments augmenta per Al-Sisi. La mare va aconseguir arri- del país. D’altra banda, al sud, les forces poden creuar al país veí s’ha reduït consi- bar a la frontera, però estava tancada i li armades egípcies s’esforcen per impo- derablement i s’han imposat nous requi- i la gasolina escasseja van negar el pas. Finalment, va haver de sar el control total de la península del sits que limiten l’accés només a estudi- donar a llum al mateix punt fronterer per- Sinaí, enclavament estratègic i d’enorme ants, persones malaltes que requereixen La destrucció de més de 800 túnels què les ambulàncies tampoc operaven a importància econòmica arran del canal tractament mèdic o estrangeres. A això, durant aquest any també ha generat con- la zona arran del toc de queda imposat de Suez, que connecta el comerç asiàtic s’hi afegeix la destrucció d’un gran nom- seqüències molt greus que afecten direc- a la carretera de l’Arish. Les dades que amb Occident pel mar mediterrani. Ara bre dels túnels per on passen la majoria tament el dia a dia de moltes palestines. publica l’ONG israeliana Gisha, que tre- per ara, la situació politicosocial que viu de béns de consum com medicaments, El preu del transport i d’altres béns com balla pel dret del lliure moviment de les el Pròxim Orient es troba en un canvi aliments, gasolina i d’altres béns bàsics. aliments o medicaments augmenta i la palestines, són demolidores: durant la constant, amb un pronòstic difícil d’es- Des de la imposició del bloqueig a la gasolina escasseja. Això fa que les gaso- primera meitat de l’any actual, 20.000 clarir i el pas de Rafah no és més que un Franja de Gaza per part de l’Estat israe- lineres siguin escenaris d’eternes cues de palestines creuaven la frontera egípcia dels termòmetres. Directa 337 6 de novembre de 2013 17

EXPRESSIONS / LOURDES LAO / LOURDES El cinema de l’altra riba

El Líban és el país convidat a la setena edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya que té lloc a la ciutat de Barcelona

Anna Pujol Reig @putxiputxis

ot i que aquesta tardor està sent atípica, per les seves temperatu- Tres estivals, les mostres de cinema i els festivals que es fan durant aquestes dates continuen omplint la ciutat de Bar- celona de bones propostes. És el cas de la ja consolidada Mostra de cinema àrab i mediterrani de Catalunya, que organitza Sodepau cada any. Aquesta setena edició es durà a terme, amb alguns actes para- l·lels, del 6 al 10 de novembre a la Filmo- teca de Catalunya. Un any més, torna aquest espai que permet fer arribar al públic català tot el què s’està coent a l’altra riba del Medi- terrani. Des de l’organització, ens parlen molt positivament de l’evolució de la mostra: “S’ha anat consolidant com un esdeveniment singular que omple un buit tant, seguint el criteri establert, enguany Nits d’insomni d’Eliane Raheb, Érem Un moment de la VII Mostra de cinema àrab i en l’escena cultural del país i que ha esde- pel·lícula egípcia havia de ser un país del Mashreq. D’en- comunistes de Maher Abi Samra i Bei- mediterrani de Catalunya vingut un referent pel que fa a la difusió Coming forth by day tre els que no havíem convidat mai, ens rut, la trobada de Borhan Alaouie. Com Del 6 al 10 de novembre dels cinemes àrabs a casa nostra. A més de que es projectarà venia molt de gust convidar el Líban, ja indiquen des de l’organització, la majo- http:www.mostracinearab.com el diumenge 10 de créixer en reconeixements i complicitats, que la mostra existeix gràcies al suport, ria dels fi lms que provenen d’aquest país Organitza Sodepau novembre / SODEPAU les dues darreres edicions han crescut, l’assessorament i l’acompanyament d’u- s’han escollit “perquè, enguany, amb http: www.sodepau.org també, en nombre d’espectadores i l’any na associació de cineastes libanesos: les pel·lícules que debatrem, parlarem Projeccions a la Filmoteca de passat va arribar al seu màxim amb 1.300 Beirut DC. Durant els dos primers anys de guerra civil, desapareguts, impuni- Catalunya persones en vuit sessions”. Per aquest d’existència de la mostra, no només van tat, lluita, revolució, fracàs, somnis, www.filmoteca.cat Actes paral·lels i exposicions motiu, la mostra torna amb més força que recuperació de la memòria històrica, dins la XX Setmana Cultural: mai i, a part de presentar-nos grans pro- A banda de cinema, amnèsia, justícia, perdó, reconciliació... Gràcia amb els pobles àrabs i postes fílmiques a les sales de la Filmoteca paraules, totes elles, que ressonen dins la mostra també mediterranis durant quatre dies, coincidint amb la XX les nostres memòries personals, famili- www.bcn.cat/cclasedeta Setmana Cultural: Gràcia amb els pobles ofereix tot un seguit ars i col·lectives”. àrabs i mediterranis, aporta tot un seguit d’activitats per donar d’activitats per donar a conèixer la situa- ALGÈRIA I EGIPTE l’estrena en exclusiva a tot l’Estat espa- ció global d’aquestes països. a conèixer la situació A part de la producció libanesa, també es nyol, el 10 de novembre, d’aquest darrer dels països àrabs podrà veure Zabana! de Saïd Ould-Khe- fi lm, una pel·lícula sobre la revolució a CINEMA SOCIAL I DE DENÚNCIA lifa, un fi lm que tracta sobre Ahmed Egipte feta durant els dies posteriors al Aquest any, la mostra gira al voltant aportar bona part dels recursos, sinó Zabana, un revolucionari algerià que seu esclat, d’un director independent que del Líban, que és el país convidat. S’ha que els devem haver après a organitzar va lluitar per la independència del seu ha innovat en la manera de fer cinema a escollit aquest país perquè, tal com ens un esdeveniment d’aquestes caracterís- país i que, el 1956, va morir executat pel Egipte. A banda del seu interès evident, comenten des de l’organització: “D’una tiques i el fet d’haver-nos introduït en el govern francès. està nominada com a millor pel·lícula de banda, des que tenim un país convidat circuit dels cinemes àrabs”. En total, es Per últim, cal destacar els dos fi lms parla no anglesa a la pròxima edició dels a la mostra –vam començar per Síria, a podran veure vuit pel·lícules provinents egipcis de la mostra, Coming forth by day Oscars. La seva projecció donarà pas a un la tercera edició–, hem anat alternant de l’altre costat del Mediterrani, algunes de Hala Lofti i Hivern del descontenta- debat que comptarà amb la participació entre un país del Magrib i un del Mas- d’elles del Líban, com Petites guerres ment d’Ibrahim el Batout. Potser un dels del periodista Marc Almodóvar, que ha hreq i l’any passat va ser Tunísia; per de Maroun Baghadi que obre la mostra, fets més remarcables d’aquesta edició és viscut al país els darrers cinc anys. 18 Directa 337 6 de novembre de 2013 EXPRESSIONS

Al Tall per sempre

L’emblemàtica banda valenciana s’acomiada dels escenaris deixant-nos un llegat monumental

Josep Vicent Frechina Un ràpid repàs d’aquesta discografi a @La_Directa ens permetrà copsar la monumentalitat del llegat. S’inicia amb uns primers discos de tempteig intuïtiu –Cançó popu- l 18 d’octubre, a la ciutat de Valèn- lar del País Valencià (1976), Deixeu que cia, Al Tall va dir adéu amb el dar- rode la roda (1977)–, però nodrits ja amb Erer concert de la gira de comiat que algunes de les seues composicions més els ha portat al llarg i ample dels Països senyeres: “Per Mallorca”, “Darrer diu- Catalans i va posar punt fi nal –en una menge d’Octubre”, “Tio Canya”, “Cançó vetllada emotiva compartida amb una de la llum”. Segueixen tres monogràfi cs nodrida colla d’amics– a vora quaranta d’enorme infl uència popular: un dedicat anys de trajectòria reeixida. a les cançons de taverna –Posa vi (1978)–, El concert ens oferia també una dar- un altre dedicat a l’univers infantil – rera panoràmica sobre el conjunt de Som de la Pelitrúmpeli (1980)– i, el més la seua obra i esdevenia una magnífi ca important de tots, la cantata dedicada porta d’entrada perquè l’improbable ne- a la pèrdua dels furs a conseqüència òfi t intuïra, a grans trets, les dimensions de la Guerra de Successió: Quan el mal colossals de les seues aportacions, tant ve d’Almansa (1979), síntesi sublim de en l’àmbit civil com en l’artístic, si se’ns tot el treball fet fi ns llavors i quilòme- permet fer aquesta absurda divisió. tre zero del programa teòric que vin- Si començàvem pel primer, hauríem drà després amb la posada en pràctica de posar l’èmfasi en el que va signifi car dels nous conceptes de mediterraneïtat la formació durant la dècada de 1970: i riproposta, amb Cançons de la nostra un revulsiu en l’autoestima col·lectiva, Mediterrània (1982, amb Maria del Mar un puntal del procés de rehabilitació Bonet), Tocs i vares (1983), Xarq al-An- identitària, una invitació irrenunciable El mèrit de tot això es redoblava pel En aquest sentit i vista ja amb la pers- dalus (1985, amb Muluk el Hwa) i Xavier Al Tall a l’Auditori de a l’estima del país, un mirall on veure’ns mitjà amb què es duia a terme: el canço- pectiva que ens atorga el pas del temps, Barcelona durant el el Coixo (1988). Els anys següents, els refl ectits en una imatge d’insospitat atrac- ner de tradició oral, abandonat fi ns llavors la seua trajectòria sembla fruit d’un dis- Festival Barnasants- dedicaran a aprofundir en els camins tiu. Ja ho hem dit en altre lloc: poques per la seua interessada folklorització i ins- seny intel·ligent, en comptes del que ha Tradicionarius el 14 de oberts en tots aquests discos –Europ eu! febrer de 2013 / MARC campanyes de sensibilització lingüística trumentalització ideològica per banda del estat en realitat: la coincidència fortuïta (1994, amb rap inclòs), La nit (1999), PUIG PEREZ règim agonitzant. La proposta d’Al Tall, de factors diversos i complexos feliçment Vares velles (2006) i els dos enregistra- Al Tall va suposar un sincronitzada amb un moviment semblant convergents. Diem això perquè tot sembla ments en viu 25 anys en directe (2001) i revulsiu en l’autoestima que s’esdevenia arreu del món occidental, tindre un ordre preestablert: la recollida Envit a vares (2006)– fi ns arribar al seu se situava en les antípodes dels Coros y lenta i dedicada de les peces tradicionals cant de cigne i darrera obra mestra Ver- col·lectiva i va ser un Danzas que esperonava la Sección Feme- amb la Fonoteca de Materials que ells con- gonya, cavallers, vergonya (2008) que puntal del procés de nina: ací no es buscava la idealització d’un tribuïren a fundar (32 volums publicats parteix del punt on acabava Quan el mal passat amarat d’essencias patrias, sinó la entre el 1985 i el 2012); l’eixamplament del ve d’Almansa i demostra la seua interio- rehabilitació identitària vigència present d’unes expressions cul- marc conceptual de treball a tota la Medi- rització completa del llenguatge musical a la dècada dels setanta turals que es resistien a ser anorreades terrània: la seua instigació en el terreny tradicional. pels embats de la postmodernitat. teòric i pràctic –estaven al darrere de l’or- Una obra enorme que endolceix poden competir amb l’efi càcia instruc- Per Al Tall, no només calia cantar en la ganització de les Trobades de Música de l’amargor del comiat, malgrat la sensació tiva del “Tio Canya”; cap lliçó d’història llengua materna oral –el català de Valèn- la Mediterrània– obrí uns horitzons artís- que, tot i l’esclat creatiu que viu a hores no assolirà mai una penetració social del cia–, sinó que també calia fer-ho en la tics insòlits que encara avui donen fruits d’ara el País Valencià, les seues aportaci- calat de l’aconseguida per Quan el mal ve llengua materna musical: la de la pròpia esplendorosos; el desenvolupament del ons de més calat no han acabat de fer-hi d’Almansa (1979), i difícilment trobarem tradició. A més, el cançoner no s’havia programa de la riproposta, terme manlle- escola. Sensació que semblava compar- una relació de geografi a sentimental més de recuperar per intentar restaurar-lo vat de l’italià que ha fet fortuna i que con- tir el mateix Vicent Torrent en el darrer ben parida que la que ens oferia “Darrer i redifondre’l, sinó per interioritzar els sisteix, bàsicament, a utilitzar elements concert a València, quan llançava a l’aire diumenge d’octubre”, per posar només seus mecanismes expressius i poder uti- musicals antics amb fi nalitats modernes. una consigna peremptòria: “Feu cançons tres exemples eloqüents de la seua deci- litzar-los en la creació de cançons noves I, per acabar, la plasmació material de tot populars!”. No se’ns ocorreria un millor siva incidència popular. adreçades al públic actual. això en una discografi a portentosa. testament. Directa 337 6 de novembre de 2013 19

com Quan el mal ve d’Almansa; la importàn- cia de propostes mestisses com el disc amb Muluk Al Wa, o la grandesa de popularitzar Som de la Pelitrúmpeli melodies com la de la marxa mora “Xavier el Coixo”. També, la seua aportació clau en la construcció d’una identitat musical medi- Miquel Gironès terrània. Sense oblidar que treballs com Dolçainer d’Obrint Pas els de la Fonoteca de Materials, dirigits per Vicent Torrent i continuats per gent com @La_Directa Jordi Reig (baixista del grup i gran musi- còleg) o Josemi Sanchez, on molts músics ncara recorde aquella cinta vella anem a parar quan volem reciclar algun amb la portada d’un món de fantasia tema tradicional, són cabdals per entendre Ei uns xiquets dalt d’un vaixell. Quan tot el moviment de ressorgiment de la nos- desplegaves la contraportada, els xiquets tra música tradicional. muntats a la closca d’un caragol màgic En aquella època, tampoc no era cons- viatjaven cap a la lluna. Sonava la Pelitrúm- cient que molta de la música que ens va peli i no podia evitar viatjar amb ells. Junts, regalar Al Tall i que percebem com a popu- ens transportàvem a un món preciós, el lar, en realitat, és creació de nova fornada. mateix món que vivíem aleshores a casa i a O a l’inrevés, moltes de les coples i tonades l’escola, el de la nostra infantesa. tradicionals han estat recuperades amb tota Jo creixia en un ambient que ben bé naturalitat en noves composicions. Este és podria semblar el de la Pelitrúmpeli. Els un dels seus èxits, el fet d’haver trencat la nostres pares formaven part d’aquella frontera entre allò tradicional i modern. Ara moguda musical, artística i política. Molts que he despertat, sé que és allò que més caps de setmana, acompanyava mon pare els he d’agrair. Perquè és el camí que van pels pobles del País tocant el tabalet, a una obrir Al Tall el que m’ha permès viure estos nit d’albaes, unes dansaes, una manifes- últims anys del meu instrument, així com tació contra l’OTAN, un Nou d’Octubre o de la barreja de sons i músiques. un Aplec del Puig. De sobte, algú cridava: Precisament, vaig despertar quan, amb “Maulets” i els tabals repicàvem, emocio- quinze anys, vaig arribar a aquell vell ins- nats, aquell conegut ritme tan especial i tan titut del carrer Alboraia de València, que diferent de la resta de ritmes: “Les penes”, s’alçava entre el meus dos barris, el Carme “El tio caliu”, “La cançó de la llum” o “Els i Benimaclet. Vaig anar a parar a la línia en borratxos” ja formaven part, als deu anys, valencià amb altres xiquets i xiquetes fi lls del meu repertori emocional. adoptius del bagatge d’Al Tall. El temps va anar passant i les coses es van Les xiquetes de la anar posant al seu lloc. I de sobte, ho vaig entendre tot. Tot va prendre un signifi cat i les Pelitrúmpeli vam dir mateixes cançons que, de nano, només eren al tio Canya que podia cançons, ara, de jove, van començar a ser tornar a València, que himnes. Himnes de combat, himnes de festa, Xavier Richart inclòs. Aquell llibre d’Ahuir després m’ha perseguit molts anys: “Hablas himnes a la vida, himnes a nosaltres mateixos. tenia temps encara va ser l’inici de la dolçaina més acadèmica, valenciano en casa?”. Amb la dolçaina, no I va ser aleshores que em vaig trobar en el bon sentit de la paraula. va ser molt diferent i, cap als catorze anys, amb els altres xiquets de la Pelitrúmpeli, Recorde com fl ipava, de nano, amb les La primera cosa que he d’agrair a Al Tall i tota una classe de quart de solfeig es va riure que vaig entendre que podríem viatjar a la barbes i els pèls de molts dels dolçainers. De a tota eixa generació de músics, incloent mon de mi quan vaig afi rmar amb orgull quin era lluna i, des d’allí, on volguérem. I que el nos- fet, havia arribat a pensar que portar barba pare, és la d’haver-nos fet sentir el nostre ins- el meu instrument. tre viatge, la nostra passió, l’encomanaríem era una condició imprescindible per tocar trument i la nostra llengua com ferramentes Es llavors quan, en eixa transició cap a altres xiquets i xiquetes, a nous amics, a la dolçaina. Un d’eixos barbuts era Xiqui i, totalment vàlides i d’haver-ho fet amb tota a l’adolescència, mentre descobria noves noves generacions, tal com ens l’havien més endavant, s’hi incorporaria Josemi, tots la naturalitat i normalitat del món. D’altra sonoritats i estètiques, anava arraconant les encomanat a nosaltres. dos dolçainers d’Al Tall. Als dos, els tinc una manera, haguera estat impossible que un vares velles. També era l’època del desper- I les xiquetes de la Pelitrúmpeli vam dir estima especial pels moments compartits xiquet de dotze anys volguera començar a tar ideològic, a través de grups com Kortatu, al tio Canya que podia tornar a València, des de fa tants i tants anys i per la seua apor- estudiar dolçaina al conservatori, que sentira La Polla, Maniatica, Skaparrapid... i, en eixe que tenia temps encara. tació a un instrument que també és el meu. l’instrument com qualsevol altre, que parlara despertar, aparentment, Al Tall no m’infl uïa. Ara, eixos xiquets i xiquetes ens hem fet Xiqui, nom amb qui tothom coneixia Xavier la llengua sense cap prejudici. Era l’època en què no podia ni imaginar grans i és el nostre temps. Ahuir, va ser el primer pedagog de l’instru- Malauradament, les coses no sempre són com n’era, d’important, tota la feina feta per Serem tot el que voldrem. ment. Abans d’ell, podríem dir que tot era com un les sent i, ja en eixos anys, a l’escola, gent com Vicent i Manolo; i no només amb Hem vingut a guanyar. palla. Tots vam estudiar amb el seu mètode, vaig tindre d’escoltar l’eterna pregunta, que Al Tall. L’abast, en molts àmbits, de discos Gràcies Al Tall. 20 Directa 337 6 de novembre de 2013 EXPRESSIONS

CSO Can Botxí: fer arrelar la resistència

El Centre Social Ocupat Can Botxí de Barcelona organitza unes jornades contra l’amenaça de desallotjament

Júlia Bacardit de l’Ajuntament, el més probable és que @JuliaBacardit el tràmit policial sigui ràpid; per tant, la gent de la casa ha optat per tirar pel dret i fer sentir la veu de la resistència. Si no an Botxí convida a unes jorna- es pot impedir el desallotjament dictat per des culturals per a la mainada i les regidores Francina Vila i Valls i Carles Cgent gran amb motiu del possible Mas, com a mínim, s’establirà un nou desallotjament de l’espai. Es fa una crida precedent mediàtic d’ocupació perquè, als col·lectius i la gent curiosa perquè darrere d’aquest projecte, hi ha les ganes s’apropin a la casa, que és un veritable oasi de continuar construint l’alternativa dels verd entre la Sagrada Família i el Guinardó. espais alliberats, comunitaris i al marge de S’hi podrà jugar, sentir poesia de la mà dels les regles del joc capitalista. Bio-Lentos, escoltar música i molt més. Aquestes jornades es fan per oposar-se Can Botxí convoca una al possible desallotjament del Centre manifestació el proper Social Okupat Can Botxí, situat al número 371 del carrer Lepant i okupat a principis 29 de novembre de juny. Fa un parell de mesos, la gent de la casa va decidir obrir-se al barri i, des de L’obertura de portes de Can Botxí, llavors, s’hi estan duent a terme activitats aquest setembre, de seguida va despertar Bio-lentos, que proposa una mena de experiències d’ocupació i s’estrenyeran El CSO Can Botxí va regulars (cursos de llengües, chi-kung, la curiositat del veïnat del Guinardó, que performance i poesia d’asfalt, ens acom- ser okupat a principis vincles entre col·lectius, amb l’ajuda de les boxa, etc.), sessions de cinema i cafetes. mai no havia tingut accés a l’edifi ci. Fins fa panyarà un cop més i procedirà amb el de juny / RAMON assistents que hi vulguin participar. A les A més, també hi ha hagut jornades, tro- poc, Can Botxí era una caserna de la Guàr- seu recital a diverses veus, amb poemes FORNELL 20:30, començarà la música en directe, bades antiespecistes i teatre. La zona del dia Civil, fet que ha empès la gent més gran reivindicatius per despertar el personal a amb Dissident Minds Docile Bodies i els centre social està situada a la planta del a entrar-hi, a preguntar per la casa, a valo- base d’exclamacions i rimes. A quarts de seus beats de dub i hip-hop. mig de l’edifi ci i disposa d’una biblioteca rar positivament el projecte. Al seu torn, nou, se servirà un sopar vegà a un preu També es podrà fer un recorregut foto- i una botiga d’intercanvi construïda grà- algunes joves han descobert aquest lloc popular i començarà la jam session, de gràfi c per l’abans i el després de Can Botxí: cies a les aportacions veïnals i amigues. privilegiat i hi vénen cada dimarts i dijous a la mà dels músics de The Verdi Sounds i del vell casalot abandonat que era, al nou A banda d’un petit hort amb ganes de la tarda, moment en què el centre rep visi- el seu estil eclèctic. Finalment, King Hor- espai autogestionat que és avui i que pugui créixer, a Can Botxí, hi ha una altra zona tes i segueix amb el ritme de les activitats ror Sound acabaran la vetllada a ritme de arribar a ser demà. A banda d’aquestes on es poden fer xerrades, reunions i tot el preparades i regulars. Per altra banda, l’As- reggae i new roots. L’endemà, diumenge activitats, el divendres 29 de novembre, que es vulgui compartir amb l’assemblea sociació de veïns del Guinardó ha decidit 10, havent dinat (16:30h), es podrà veure Can Botxí convocarà una manifestació per oberta del CSO, que se celebra cada diu- reunir-se a la casa i la idea és que aquestes el documental Kukutza III i, a les 17:30. reivindicar el dret de continuar gaudint de menge a partir de les sis de la tarda. col·laboracions creixin fi ns que Can Botxí s’iniciarà la taula rodona sota el lema l’espai i defensar aquest centre social. Avui dia, la casa ha esgotat la via admi- sigui part integrada a la zona. Experiències d’ocupació i resistència. La nistrativa i l’Ajuntament procedirà amb la El dia 9 a les 16:30h, els monitors i xerrada comptarà amb la participació de Jornades CSO Can Botxí. 9 i 10 de desembre de 2013 via judicial immediatament, fet que obli- les monitores del cau Pau Claris ence- gent de Can Vies, del Casal de Gràcia i de Travessera de Gràcia amb Lepant (número 371) garà les residents de la comunitat i les col- taran les jornades amb una gimcana i, Can Masdéu i se centrarà en els diferents @CanBotxi — canbotxi.wordpress.com laboradores del CSO a abandonar l’espai a les 18:30, assistirem a l’espectacle del processos de desallotjament i les cam- losbio-lentos.blogspot.com.es — reverbnation.com per la força. Com que l’edifi ci és propietat grup Aseteatro. En acabat, el col·lectiu panyes que s’hi oposen. Es compartiran Directa 337 9 de novembre de 2013 21

En la recerca de noves maneres de marejar la perdiu en el cas de la mort de J. A. Benítez, Interior prova una nova estratègia: contractar com a gabinet de comunicació un equip de filòsofs que, en primer lloc, establiran categories filosòfiques i definiran els principis ontològics del Raval i de la víctima (“no està clar que existeixin, cap dels dos”, afirma un dels filòsofs de l’equip) i també qüestionaran la nostra percepció del món sensorial; en aquest cas, les imatges dels vídeos enregistrats pel veïnat.

Des del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya alerten que les preguntes múltiples resultarien confuses en un referèndum sobre la independència de Catalunya i insisteixen que la pregunta ha de ser binària. “La pregunta, no ens correspon a nosaltres redactar-la, però, sobre la resposta, ho tenim molt clar: ha de ser 0 o 1”, afirmen.

Amb la situació econòmica actual, cada cop hi ha més partidàries de la doctrina Perot, concretament, de Perot Lo Lladre: agafar un trabuc i marxar a viure a la muntanya.

/ SR. PLÁSTIKO Caca i cul: un manifest escatoil·lògic

uan vam començar a fer aquesta secció, vam rebre el manament de l’assemblea de no caure en la fatal tríada Qde tòpics: sexisme, estereotips i escatologia. Estimades companyes i lectores, us preguem que perdoneu el desacata- ment, però aquesta setmana ens caguem en tot! D’aquests tres tòpics, va ser fàcil no caure en el sexisme: sí, alguns potser som una mica hipòcrites o, directament, uns menti- ders compulsius, però, en el fons, busquem la redempció. Amb els estereotips, va ser una mica més difícil. No ens referim als estereotips de tipus ètnic o cultural, sinó als estereotips del poder: la gran majoria de polítics fan el que fan els polítics, cagar-la; les vedettes fi nanceres acaben resultant una mena de reis Mides de la femta que corrompen tot allò que toquen; les grans empreses arriben, xuclen la sang de la gent i el territori i se’n van deixant-ho tot fet un femer... Comprensiblement, els acabem fi cant tots al mateix sac. Però, com podeu intuir, el tercer tòpic sempre ha estat el Estimades més difícil de reprimir, perquè lectores, us el col·lectiu humorístic ninotaire acostuma col·leccionar còmics, preguem que ens ninotets i andròmines, un símp- perdoneu, però toma inequívoc d’una fi xació de l’etapa anal que tiraria d’esque- aquesta setmana nes el mateix Freud. Sí, amigues, ens caguem en tot! caca i cul. Però és que el sistema fa pudor. Quan sents el brunzit del ventilador i t’adones que ja tens el rostre esquitxat de femta en forma de retallades, ERO, preferents, desnonaments i un llarg etcètera, quan veus que aquells que hi podrien fer alguna cosa estan més ocupats a salvar el propi cul, què ens queda com a rescabalament, sinó la befa escatològica pel fet de posar-los al nivell de la seva prosaica condició biològica? I així, de pas, ens estalviem una calerada en psicòlegs... 22 Directa 337 6 de novembre de 2013

@Hibai_ — @josianito

SOFg EPIC TRolL Què és un ‘troll’? Roben una llama del circ, la

ls trolls d’internet són aque- porten al metro i pengen les lles persones que munten Exivarri publicant missatges fotos a les xarxes socials provocadors, irrellevants o fora de tema en xarxes socials, fòrums de discussió, sales de xat o blocs. oralitat: si robes una llama, la ﬁ ques al metro i te’n vas amb ella de L’objectiu dels trolls és pro- festa, intenta no penjar les fotos a Facebook o Twitter perquè, segura- vocar, aconseguir una resposta Mment, t’acabaran enxampant. emocional i alterar els temes de conversa per pura diversió. Inter- http://ves.cat/hqRs net està ple de trolls. Si alguna vegada en trobes un, respira pro- fundament i recorda el consell: NO ALIMENTIS ELS TROLLS. Don’t hate the troll, become a troll.

DaRk vADeR EXIT Els EUA asseguren que qui va espiar LA FOrÇA obscURA la població van Impost sobre l’ADSL ser els serveis per finançar el cinema català d’intel·ligència ltimament, Ferran Mascarell ha estat pensant i ha tin- carregat. I que la resta s’ingressi directament al compte de gut una idea estupenda: implantar un impost a l’ADSL George Clooney o a qui li correspongui. francesos i espanyols Úi les connexions domèstiques a Internet i destinar els [B] Que, posades a fi nançar, es fi nanci la cultura i el conei- calés recaptats a produir audiovisual en català. Assegura que xement i que els diners íntegres s’ingressin a la fundació ls serveis secrets americans asseguren que un les companyies ja n’estan assabentades, que el nou cànon no wikipedia per fi nançar la viquipèdia catalana. gos s’ha menjat els seus deures i que van ser els repercutirà en una pujada de preus per a les consumidores [C] Que, posades a finançar alguna cosa, es financi la Eseus homònims francesos i espanyols els que i que la mesura augmentarà la visita de turistes amb capells renda bàsica universal. I que el mateix impost s’apliqui van espiar la població. Els governs francès i espanyol mexicans a Catalunya. als bancs, les immobiliàries i Abertis. D’aquesta manera, callen. Les xarxes s’enfurismen, però també generen Des de Barrinternet, ens sembla una sobirana estupidesa, segur que milers d’internautes catalanes tindrien temps joies com aquestes: però, com que sempre som constructius, volem proposar per ser artistes i creatives i viuríem una nova Renai- diferents alternatives: xença digital. Més info: http://ves.cat/hqRh [A] Que es destini a la producció audiovisual catalana només la proporció de pel·lícules catalanes del total des- http://ves.cat/hqRr

BlOcs EPIC TRolL Nazis Un milió de signatures a change.org amb gats per tancar change.org otos històriques de nazis amb gatets, la l creador d’aquesta metapetició assegura que la social al carrer o a les mateixes institucions, mai per Fweb que us recoma- recollida de signatures a Internet és com “la cari- clics electrònics dissociats de tota acció de carrer”. A nem aquesta setmana. E tat”, igual que “deixar anar uns cèntims per sentir nosaltres, simplement ens ha fet gràcia. De fet, estem que es millora el món, sense preocupar-se per esbrinar pensant a obrir una petició perquè es retiri #barrinter- http://naziswithcats. com és que algú pot acabar tirat al carrer en un món net de la DIRECTA. tumblr.com tan opulent com el nostre”. Assegura, també, que si s’ha canviat alguna cosa, “ha estat a causa de la pressió http://ves.cat/hqST Directa 337 6 de novembre de 2013 23 AGENDA

/11 /11 /11 Tensió Hardcore Dj07 Ds09 Dg10 contra la MAT BARCELONA GRANOLLERS BARCELONA Xerrada: Les col·lectivitzacions Trobada per la Unitat Popular Prou impunitat! Tarda de debat DEL 7 A L’11 D’OCTUBRE. BANYOLES industrials A partir de les 16h a La Troca. Centre contra la violència policial i judicial 19h Aurea Social. C. Sardenya, 273. de cultura Popular i Tradicional. Av. 16h PIC de Can Masdeu. Antic camí de Inicialment, el festival s’havia de celebrar al Mas Cas- Prat de la Riba, 77. Programa: 16h Fira Sant Llàtzer, s/n. Projecció del documen- telló, però, com que ha estat desallotjat, es farà a L’Es- Presentació del llibre d’Entitats. 17h Taules de debat: Drets tal 4F, Ni oblit ni perdó. Més info: www. tella, al carrer Blankers 97 de Banyoles. L’hora dels voltors socials, amb Casal del Mestre (Educa- desmontaje4f.org 18h Xerrada col·loqui: 20h Ateneu Francesc Layret. C. Villa- ció), Caldes en Lluita (Sanitat) i PAH Respostes a la violència policial i la Programa: DJ 7/11 17h Berenar de carmanyola, tast roel, 49. Amb la presència de l’autor, (Habitatge). Model de Ciutat, amb repressió de la lluita social a Catalunya. de pastissos. 18h Informació de la situació de la Josep Manel Busqueta. Més info: Manuel Delgado (Via Pública), Gra- Més info: www.ojocontuojo.org lluita contra la MAT, acampada de Fellines, Mas ateneulayret.wordpress.com nollers en Transició (Territori) i Sara Castelló (un mes i mig d’okupació i el seu desallot- Forch (Pressupostos Participatius) i Cinefòrum antifeixista: jament) 19h Taller de pancartes: porta material /11 Independència i ruptura democrà- La Cinta Blanca per fer pancartes, plantilles, esprai, radiografies, Dv08 tica, amb l’ANC, Procés Constituent 19h Banc Expropiat. Travessera de retoladors, banderoles, pintures (tot el material i la CUP. 19:30h Mostra de Cultura Gràcia, 181. El 1913, la vigília de la Gran del col·lectiu organitzador està segrestat a Mas Popular. 21h Sopar míting a càrrec de Guerra (1914-1918), uns accidents inexpli- Castelló!) 21h Sopar 22h Dj i musiqueta DV 8/11 BARCELONA Jordi Pueyo (CUP Palautordera), Maria cables pertorben la tranquil·la vida d’un 10h Esmorzar 11h Xerrada: Els efectes dels camps Oliver (CUP Granollers) i David Fer- poble protestant del nord d’Alemanya. electromagnètics 14h Dinar: Sopa de pedres 16h Presentació Un esforç més / nàndez. 22:30h Concert amb Slim Bay Més info: www.bancexpropiatgracia. Taller d’enquadernació amb fotocopiadora lliure, Un esfuerzo más Seals, Último Aplauso i PD UHF-Stereo wordpress.com porta els teus fanzines per compartir! 19h Sopar: 20h Ateneu Rosa de Foc. C. Robí, 5. (abans Balkatalan) entrepans de seitan 20h Concert amb: Gasoil Presentació de l’últim volum d’Espai Més info: www.granollers.cup.cat CALDES DE MONTBUI Amoeba (Sludge’n’Roll Strumental, Bcn), Oburaco en Blanc amb Marina Garcés (ﬁ lòsofa i (HC), Policia Interior (HC, Girona), Kolapso (rock- escriptora) Més info: MALGRAT DE MAR Xerrada sobre el turisme punk, Terres de l’Ebre), Rotten Apple (rock) 00h antitesirevista.wordpress.com responsable i les seves a 02h Dj DS 9/11 10h Esmorzar 11h Xerrada: Cro- Xerrada de la Plataforma per repercussions nologia del Moviment NoMAT 14h Dinar 16h Caba- CARDEDEU l’Auditoria Ciutadana del Deute 18:30h Ateneu El Centre. Corredossos ret: Companyia Circolate, La Paya SA, espectacle 19h Ateneu El Rovell C. de Mar, 77. de baix, 1. Amb Jordi Gascon, antropòleg de Teles, Mag Iber. 19h Sopar 20h Concert amb Presentació de Som Energia Amb Dani Blasco, Max Carbonell i Reki i membre de la XCS Org: Xarxa de Con- Terroríficamente puesto (kinki-hop, extea, Iruña), 18h Escola Biosfera. C. Lluís Llibre, 29. Ardura. sum Solidari i Cafè del Centre Més info: Incertezza assoluta (HC Prog, BCN) Illinoise, Trem- Més info: www.somenergia.coop www.centredemocratic.cat pany (punk-HC, Esparreguera), Outsider (HC, Bcn) i Humility (HC, Bcn) 00h Dj LaMari. DG 10/11 9:30h SANT CELONI BARCELONA Esmorzar 10h Trobada a la fira d’intercanvi de Mie- res amb punt d’informació sobre la MAT DL 11/11 Anarquia és independència Aniversari de La Llibertària 08h Concentració davant els jutjats de Figueres 20h La Clau. C. Alguersuari, 16. Decla- A partir de les 19h C. Torrent de l’Olla, per donar suport a les okupants del Mas Castelló macions impúdiques i noves invocacions 72. Presentació del projecte Les (s)àvies que han estat citades a declarar. de negres lletanies. Amb Núria Martínez de Gràcia i la UPAC. 20h Recital. 21:30h Vernis, David Caño i Roger Pelàez. Brindis Tota la informació a: http://torresmasaltashancaido.espivblogs.net

Ràdio Bronka 104.5FM Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Sants TV http://sants.tv | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org | Ràdio Línea IV 103.9FM Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica (només web) Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK 107,1FM Nou Barris (Barcelona) www.radiorsk.info | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos Selecció d’alguns programes de LaTele. Podeu consultar la graella sencera o veure (només web) Terrassa www.radiokaos.cat | Postscriptum Radio (només per internet) Terrassa tots els videos a www.latele.cat. Emetem des de Plaça Espanya fins a Sant Pol www.postscriptumradio.org | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.wordpress.com de Mar al CANAL 37 DE LA TDT. Resintoniza la teva tele per trobar-nos! | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org CADA NIT A PARTIR DE LES 20H30 NOUS PROGRAMES! | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Ràdio Aktiva 107.6FM Alcoi dilluns: 20:30h. Notícies 1 dijous: 22h. Y tu qué miras gilipollas? www.radioaktivafm.blogspot.com | Ràdio Mistelera 101.4FM Dénia - La Xara www.lamistelera.org | dimarts: 20:30h. Tv Animalista El programa de punk de LaTele dissabte: 22h. Cineclub 1 Ràdio Bala 106.4FM Manresa http://radiobalamanresa.wordpress.com dimecres: 20:30h. Contra-Infos divendres: 21h. Programa de l’aigua diumenge: 21h. La Xerrada FREQÜÈNCIES FREQÜÈNCIES LLIURES

EL TEMPS

DIJOUS 7 DIVENDRES 8 DISSABTE 9 DIUMENGE 10 DILLUNS 11 DIMARTS 12 Força calor a les Un front fred del nord Nit força freda i ventades La falca anticiclònica ens Termòmetres a l’alça. Se Més anticicló, més sol i comarques litorals. deixarà ruixats moderats del nord-oest. Ruixats arreplegarà altre cop. Sol superaran els 20 graus a més calor impròpia d’una Ambient assolellat i a les comarques de febles al Pirineu amb cota a totes les comarques la majoria de comarques tardor avançada. No hi vents del sud i sud-est. Girona i Barcelona. Més de neu als 1.500 metres a amb quatre núvols a mitja i, en alguns punts, els 25. ha perspectives de fred Fresqueta de matinada. fred al Pirineu. primeres hores. tarda al nord-est. Màniga curta altra vegada. intens a mitjà termini. Directa 337 6 de novembre de 2013

inDirecta

/ MIREIA SALGADO Julieta Paredes «El neoliberalisme utilitza Lesbiana feminista aimara

l’equitat de gènere per Fundadora del col·lectiu Mujeres Creando Comuni- dad, Julieta Paredes va visi- amagar la desigualtat» tar Barcelona per presentar la teoria política del feminisme comunitari. Aquesta Elba Mansilla pla d’acció que serveix per ubicar i exi- tir la seva responsabilitat en l’àmbit de proposta és el resultat @ciutatinvisible gir al govern i les organitzacions socials. la violència, la pedofília o les violacions. Malauradament, no n’hi ha prou amb Els demanem què pensen fer perquè la de l’acumulació teòrica l’anomenat Pla d’igualtat d’oportunitats, comunitat estigui lliure de violència i i activista de 23 anys de uè és la comunitat? Com la s’hi ha de profunditzar. Les ONG i els sec- què plantegen en justícia comunitària. feminisme autònom a construïm? tors masclistes i indianistes del mateix Bolívia –des de la fundació QPer nosaltres, no es tracta única- govern han agafat el concepte i l’han Rebutgeu el concepte d’equitat de del grup Mujeres Creando ment de viure junts, ni tampoc de resol- intentat despolititzar, expropiar-ne l’ar- gènere, per què? el 1990–, que acompanya dre les nostres necessitats conjuntament. rel feminista. Això implica que cal pre- Cal recuperar i descolonitzar el concepte el procés de canvi polític Això és el col·lectiu, allò comú. Avui, el sentar batalla política i lluita ideològica. del gènere, una categoria de denúncia nostre poble està obert a les propostes de No és fàcil, però tampoc impossible: de la subordinació de les dones respecte que viu el poble bolivià des transformació de la societat que bastim forma part del procés de transformació. dels homes que es basa en el fet biolò- de 2003. Un any durant el des dels plantejaments del feminisme. gic del sexe, en què el gènere és una qual va tenir lloc l’esclat No en tenim prou amb un Estat pluri- “El feminisme no presó per als cossos. La tecnocràcia del de la Guerra del gas i en nacional, ni amb el fet que un company ha aconseguit gènere, la teoria queer i el feminisme què els moviments indíge- i germà indígena com l’Evo n’ocupi la impregnar la resta institucional han volgut despolititzar nes, camperols, miners i presidència. Volem revolucionar el món, aquest concepte i buidar-lo de contingut. cocalers van protagonitzar perquè ja no podem continuar d’aquesta de lluites socials” Entenem, doncs, que el neoliberalisme l’aixecament revolucionari manera. Crear comunitat és arribar a l’au- utilitza l’equitat de gènere per amagar la que conduiria Evo Morales i togovern i donar la volta a l’Estat, ja que Hi ha voluntat d’implicar els ho- desigualtat. Si ens referim al marxisme, aquest representa la institucionalització mes en aquest procés? ningú no parla d’equitat de classe! Per el MAS (Movimento al Soci- dels privilegis de la burgesia. Entenem que el patriarcat s’ha repetit tant, si volem acabar amb les relacions alismo) a la presidència del ﬁ ns i tot en els processos revoluciona- d’explotació, hem d’acabar amb les rela- govern dos anys més tard. Les vostres aportacions al procés ris que ha viscut la humanitat. I ho ha cions de poder i el gènere n’és una. El feminisme comunitari de transformació són fonamen- fet perquè no hi ha hagut feminisme, parteix de la recuperació talment en l’àmbit de la despatri- però també perquè aquest no ha estat Amb quins ulls mires el procés crítica de la memòria de arcalització. En què consisteixen? comunitari i no ha impregnat la resta de que viu Bolívia? les ‘ayllus’, les comunitats El canvi l’està protagonitzant el poble lluites socials. En aquest sentit, el femi- Els fets d’octubre de 2003 van servir camperoles productives de Bolívia i també nosaltres. Com nisme comunitari planteja reconèixer perquè cadascú de nosaltres donés el originàries del país sud- a moviment social, creiem que no la diferència i la mirada de les dones, millor de si. Tots i totes vam mobilit- podem delegar ni atribuir la responsa- però també la dels homes. Nosaltres zar-nos i vam mirar el futur amb espe- americà, i en reivindica les bilitat de la transformació de la socie- estem acostumades a incorporar, però rança. Durant el camí de la revolució, hi lluites, les resistències i els tat a cap partit, ni tampoc al company ara ho fem de manera política i no sub- ha hagut molta gent que s’ha decebut, mecanismes de protecció. Evo. Partint d’aquí, la despatriarcalit- ordinada, cadascú des del seu lloc. En bé perquè tenia una visió romàntica de Aquestes experiències zació és la nostra creació, el marc con- aquest sentit, hi ha un trencament epis- la revolució o perquè creia que l’Evo esdevenen avui un llegat ceptual de les polítiques públiques de, tèmic amb el feminisme occidental, les cauria i el poble tornaria a obeir. Nosal- útil per fer front a l’indivi- per, per a, amb i des de les dones. ciències socials i la direcció que han de tres pensàvem i pensem que només el dualisme del sistema patri- prendre les revolucions. Nosaltres fem poble farà realitat els somnis revoluci- arcal neoliberal. D’on emanen les propostes? les nostres aportacions i, alhora, convo- onaris del poble. No deleguem els nos- Surten de nosaltres i es concreten en un quem els homes a organitzar-se i discu- tres somnis en ningú!