® GRAN TEATRE DEL

Rigoletto GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1994-95

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA � AJUNTAMENT DE MINISTERIO DE CULTURA BNORÏCA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Joyas y Perlas Joies i Perles Òpera en tres actes Llibret de Francesco Maria Piave, sobre Le Roi s'amuse de Victor Hugo Música de

(Amb sobretitulat)

Teatre Victòria

Dilluns, 19 de juny, 21 h., funció núm. 30, torn B Dijous, 22 de juny, 21 h, funció núm. 31, torn A Diumenge, 25 de juny, 17 h, funció núm. 32, torn T I Dimarts, 27 de juny, 21 h, funció núm. 33, torn D I Dimecres, 28 de 21 funció núm. 34, torn E I juny, h, I Dijous, 29 de juny, 21 h, funció núm. 37, fora d'abonament Divendres, 30 de juny, 21 h, funció núm. 35, torn e

Índex

9 Repartiment 10 Resum argumental 20 La tendresa del monstre

32 Una òpera problemàtica

41 Biografies 55 Enregistraments 63 Pròximes funcions Rigoletto

El duc de Màntua Fernando de la Mora (dies 19, 22, 25, 28 i 30) Salvatore Fisichella (dies 27 i 29) Rigoletto Barry Anderson (dies 19, 27 i 29) Joan Pons (dies 22, 25, 28 i 30) Gilda Alessandra Ruffini (dies 19, 27 i 29) Alida Ferrarini (dies 22, 25, 28 i 30) Sparafucile Stefano Palatchi Maddalena Laura Polverelli Giovanna María Uriz Comte Monterone Cristòfor Viñas Marullo Vicenç Esteve Matteo Borsa Alfredo Heilbron Comte Ceprano Manuel Garrido Comtessa Ceprano Rosa Maria Conesa Patge de la duquessa Carme Viaplana Uixer Antoni Lluch

Direcció musical Giuliano Carella Direcció d'escena Joan Lluís Bozzo Escenografia i vestuari Isidre Prunés Coreografia Ramon Oller IlIuminació Ignasi Morros Assistents José Antonio Gutiérrez Alicia Pérez Cabrero Fiona Capdcvila

Director del COI' Andrés .¡- Máspero

Nova Producció: CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU I I SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU , I OH.QUESTRA ,

Violí concertino .Ioscp Ma, Alpistc DIlIIDaUJUtuITll!ll!.lOS

ImAN TRATRO DRL LICEO

Resum

argumental : fi!lI\CELONA

1lIIlll'en'l\ de TOIDR" Corelrll.

nJ�«Jti:;¡:,.!::.lo ibr:!l1lli!:: . .,A<<"- ' Basada en el text de Victor Hugo Le Roi 4'�- J. 2),'.,'='<..- 1,1':,-.5- S'alTIUSe, l'òpera de Verdi presenta un entre mons: dividit dos EL DE •. protagonista l'esfera IlEQl& UlUm.. Sr. néClt�r IrCl'é. IlIGOUTIIl, IU kr.¡'. • .•• Sr. Autonlo SUl.crchi.

GlU.I, �ij� dt ese. . . S.. n, A_nalia COl'blll'i. de pare, de l'honor SPlIURtILt, hltll. . Sr. Al!i1l8Un RoIlRl'" privada inflexible IU bwuu¿, 151'0. AntolllR guardià UAGllUEU, Aguiló.

JUiU, dlcíi� .lolc�lll de Gi\�l. Sra • .J08eCn. nollé". de la seva i de fL CO�nE n£ 1l0:m:nO�8., . Sr. JOf"é Axnar. filla, Gilda, l'esfera pública bufó u¡nUL!.O, CJhlkl1l. .• •• Sr • .Jo,,'; 6111ob.

DOnS! j1!IICi) CQrlcnIlO.. .. 8t'0 Lui!! de Dezzl. de la cort duc del Eb mll� DR C��nA¡\Q... . 8 ... F..l'lnelséo Sanche.... del de . .• geperut frívol Màntua, U OOXO!:S!, lli �f.sa. Srll. Cristina. A.J::ru.u. l'Ollcr� de COIle. . • .• St', Nh::oIRU.

de Il . . Josefa. qual encoratja els abusos contra les dones dels r�ge dU1QW.. !!Il'P, GO.l'rlehe. seus acòlits. Quan s 'assabenta que el duc ha

i violat la seva LJ e�-ell� se �lIlo<1n� eu la dlldad de Manlua seduït, segrestat filla, Rigoletto y ;11$ 3IreildIGr�.s. planeja una venjança que se li torna en contra: Gilda acabarà essent la víctima que s 'ofereix Programa de Peso-ena al Liceu? voluntàriament al cop assassí destinat al duc. la temporada 1853-54.

cort del rei Francesc I de França va ser convertida per la censura de l'època en la cort del duc de Màntua, per­ Laquè un rei mai no podia aparèixer en escena amb con­ notacions negatives, El Preludi està construït sobre el tema central de l'obra, el de la maledicció, tractat com un espasme dolorós que es repeteix diverses Pàgina següent: ll-lustració cie la temporada 1863-64. vegades amb obsessió turmentadora, 12 I Il E S U ,II ti Il e L' M E 1\ T ti L B E S U M cl B e li M E N T ¡\ L 113

-..: .... ACT E I W'",�.-.::·,-.='.-�.�·,�..�,�,-.::.;::__.,.,�..:.. ..-..:��.!c:.....�;::-, :;_"'.":::J,-�.�\-::t.r<:::-,<::;i!�'::.,,-:� l'escena d'odi. les de la GRAN TEATRO DEL presenciar glatint Indignat per galanteries LICEO 1- � -= Á =- REPARTO � Tr;;,\\I'OR,\Il,\ DE 1911 191:? I f(o seva a i deixar la festa �J dona, Ceprano l'obliga acompanyar-lo � (,'tid" o" , ,'}'J'/I. (;¡:.'\'TlU� �: a J/U!Idulnw.. u. 'CCI () davant les burles de el bufó de la ridiculitza el Festa la cort del frívol duc de seus l"��� cort, que Màntua, conegut pels )11(1f111,. NUC,I i.! Rigoletto, ('('"dr."" dr ("'l'rullO.. ttu«;« ¡'I � marit. El i es . bufó i deforme fa d'alcavot del duc RIGOLETTO dots de seducció de les dones dels cortesans. bufó �� Fil t"j,' fWC./ �i pobre geperut Rigoletto, de Mall/ml.. Sr, REPARTO Iluquc ¡:t,I:T./ tíDuen. Sig. Krismor es a �!,': HiY0{cIlI).. ¡:1?IYlI !!;.:.! dedica a riure-li les el i ridicu­ » SLI'U(:ci¡II'¡ dedica riure les del a encorat­ Ja!Jol¡;(to. geperut que gràcies duc, YI'

.l/ol/fljl·onl! . SiJ!". ue Hued;l � .1/(1)"1111(,., IUS"/O.\·S � � davant les actua JJ(j¡'1I110 J.·lIgM::i�Ot odiat tothom seu servilisme llefiscós immoralitats de l'amo, i Ho¡·sa. 1> (;alJorl'é especialment per pel ('om flcl/rral CW'rto I/;> Iwilr �i Rigoletto impunement b Oeprano ... Curls � j� t'i stncstr« tiri COfO: N, LIJ.C()lIfes$((, . Sig.···� Balccus davant les immoralitats de l'amo. Ta'1'I191talo de la seva valuosa ('lIl1scitll"!, el bufó té J/tl/'�'I/"a drl toitc : P. J-'¡III¡ÙU gaudeix protecció. Sig. :\Inyrnl Algú assegura que . r.� � �l ('1I1Jl1flyio. Sig Ilernurd¡ni � � lJ.'corl/(lflllr,r Imt':_�U "flcl/J.t I." y ..!.'-". dl'! 1".,nluj!lfl1lo t,� una señor Cfls/cll,( El cavaller acaba d'arribar a la fa saber a tot­ DIRHCCIÔ"': COMM.u EDOARDO MASCHERONI amant tancada a casa. Monterone, pare d'una noia que � �¡ Marullo, que festa, ��,"��;;\;:-...;""'�'7).�--::¡'���-::'7"-::"��'.;;�'''�'���'-�'-� ha estat violada duc, demana i el hom una nova sorprenent: el geperut bufó té una amant, que a més pel justícia venjança, però ,1� 111 � ti! és i atractiva. aconsella al duc d'arrestar bufó l'afronta amb un cruel escarni. Monterone I� lli jove Iustament, Rigoletto Indignat, �l �� i� f,� o lliurar-se d'un marit tan maleeix Rigoletto, el qual resta horroritzat i segur d'una � m Ceprano escapçar-lo per inoportú. ¡� !� desgràcia imminent. � � Indignat, el comte clama venjança i convoca els seus amICS a casa, amb les annes a Mentre Rigoletto torna a casa, un inquietant desconegut, .. l'endemà, punt. L��=��:::�:: :'�";::�:::':�.��-=��BOGA t\NUNCIOS li ofereix els seus serveis com a assassí El duc convida tothom a riure i un Hiccardo Srrucciar-i i Elvira de Ilicialgo Sparafucile, professio­ divertir-se, però contratemps Fleca al de al programa de la temporada 19'11-12. MigllCI progra.ma la festa: hi el comte nal. A casa, tanca amb pany i forrellat la seva filla, inesperat interromp compareix Monterone, pare Rigoletto la temporada 1927-28. d'una noia ha estat seduïda i violada demanant Gilda, temerós que pugui ser víctima d'algun engany sem­ que pel duc, justí­ cia i El duc de i el fa arrestar. blant als que ell mateix afavoreix en el seu ofici de bufó. Però venjança. rebutja parlar-hi Rigoletto If'LATERXA l'afronta solemnement amb un cruel escarni. Monterone Gilda s'ha enamorat, a l'església, d'un pobre estudiant que la Indignat, D· GARCIA visita en tracta de i el «Tu che d'un ricli al secret. L'estudiant és, de fet, el duc disfressat. Els + Rigoletto serp maleeix, padre FARPdCA

Sii maledetto l » , El bufó resta horroritzat i d'una cortesans volen raptar Gilda -pensen que es tracta de dolare, segur

� --- imminent. l'amant del bufó- per lliurar-la al duc i convencen el bufó Fcrllilndo, G Fonf�'lnlJJll. It). praJ. desgràcia

els a cercar la dona del comte torna a casa obsedit la maledicció de Monterone. PEP,Il.RTO que ajudi Ceprano. Així, Rigoletto per REPARTO sense en Davant del de l'atura un El de -'Mm/M . Sr. S<'llI!'.\ col-labora saber-ho el de la seva filla. DU(/flC Rigoletto rapte Gilda Maria Espinal palau Ceprano inquietant desconegut, oteotcno. huflin... $h(JUI/Â TAI.Ul.l> Magdalena Elena Lucci li seus a sou. seva Oi/cM. suhijn" o •• Srld.O/II:I!' En DE HlP-OUTO LAZARO ofereix els serveis d'assassí La adonarse'n, recorda amb terror la maledicció del pare DUQUE MANTUA., Sparafucile, que • '\/'J!..'(ft7/Cf1<1. ::>11 hcrmeun .. Zlxhrn Rigcletto Matfa$ Morro $parol{ucilc Sr. ;"1,\¡.,:.lmlO humiliat ell havia escarnit. Sperefccile . Antbal Vela germana atrau les víctimes fins a les portes de la ciutat, on ell La '" COI/deMI de CCP/'

El COII(le de CC{)r.JIIO .. , Sr. l?kill'l Conde de Sr, GTanol/er!> una Cep-cne remata la feina. � a El ... Se celebra festa la cort del duc de Conde de »tomcronc Girclt petita Màntua, conegut Bersa Angu$/oGonzalo " :IItlfCO lJors,¡ .. , Pomer Marullo Jorge Frau storutto.: � Poscuel resta sol i tot reflexionant sobre la pels seus dots de seducció de les dones dels cortesans, els han Condesa de Ceprenc Alexina Zanardi Rigoletto impressionat repug­ J"mw". , .. SrJc1, Ceses quals Juana Teraa Gamboa

� lin pélie '.. podorcdo GENERAL, CUERPO nant similitud dels seus oficis: tots dos maten de consentir l'afer amb impotència i resignació. El duc comenta a CORO DE BAILE per compte d'altri, En ;"1<111111<1, 1560, seva amb la seva i ell amb la seva Corl":::'IHIOS, domus. erc. l'amic Borsa la intenció de seduir una bella espasa desconeguda que "l'.a donna è mobile" Sparafucile llengua implacable

r= MIGlJEL FLETA i servil «Pari siamo» el seu odi sovinteja l'església. Viu en un indret llunyà on cada vespre la visita (monòleg: ). Rigoletto expressa en disco envers duc i serveix a con­ un home misteriós. Borsa reclama l'atenció del duc cap a les belles aquest depravat, jove, poderós bell, que La Voz de su Amo dames a la entre les sobresurt la bella tracor, i entra a casa per 'trobar-se amb la seva estimada filla presents festa, esposa. Gilda, I quals del comte Borsa sentir-se astorat la la tanca cada dia amb pany i temeros que ser - forrellat, - Ceprano. per i qual pugui Dentífrico Colonia Jabón confessa lleugere- Hipólito Lázaro María Espinalt al víctima d'un semblant als ell mateix afavoreix i escar- sa del duc, que respon que tant li fa una dona com l'altra (balada: programa de la temporada 1931-32. engany que

neix. E L D U o E NTH E PA H E I F ILL A. ,F I G L I A ! . MIO PADRE!" «Questa a quella, per me pari sono»). El duc es concentra a con­ Tito Schipa al progran1<.1 cie S'ALLf13EBA DE LA TENSlÓ DEL MONÒLEG PBEGEDENT AMB UN querir la comtessa tot i la del comte, que ha de I" temporada 1917-18. Ceprano incügnació 14 I Il E S U �'I A Il G U ,\1 E N TAL Il E S U M A Il G U M E N TAL 115

A C o v P A.'1 Y A �1 E NT R [T NJ I C I BRI LLA :'{ T. Obsedit de «La Tati dal «El paper de Gilda es va pel perill per­ senyora demana a cuidadora de la si la escriure originàriament dre-la, Rigoletto Giovanna, noia, Monte despertà amb la casa és ben tancada. Giovanna el el bufó H I B sempre tranquilIitza, però seva veu GOL 'I' T O per a una soprano lírica dolça inefable insisteix que la noia no surti si no és per anar a l'església. (;illb' .. Sid. To'" .. '" encís i amb . amb el fina IJ.II. )III\"1"1- l,ig'lIktlo SIL \ 1111"\1 a .. enamorat estudiant ..... d'agilitat, però Precisament Gilda s'ha d'un .\htg-daklla ¡.I't:Cl SI'"r"f\l('il� JI \I.�P\\ l'església, pobre dv (il'\I\ "o, •• ens ���l1ltt..':-:;¡ Ccprtno )/OlllerOllt· , » J0/{Jd ,. condescendència t.1l)\':tl!llH ...... •.. , s'hi han anat la visita en secret i ara una badada del COlllh_' dL' C prallo • J!\:"dn.,' temps que que aprofita pare per U1l J-

R.'E·�31, Scperbete.. ACTE II rDdiDO do 5 vÂI· oda de una de vula" ' ;',� P'\.f comprador Aparato lolo, " los Rodio-Electrolos RE-245 y RE·231 ptaelal 1,200, con v e r disco. l c " padró elegir una colección de discos pOt de p e s e s e •• OQ, I duc s'assabenta els cortesans han la noia por valor de Ptos. 400, - pagando que raptat P.a.etCls 1.480.• t. por ellos solamente 280 6 250 pe setos el modelo que el trasbalsa i s'apressa a trobar-la. En entrar, según adquirido Piense en lo que significo esta Rigoletto s'esforça a fingir indiferència i assabentar­ oferta y no deje pasar esta oportun¡ E dad excepcionol. Pido a 105 agentes se si la seva filla h� estat portada al palau, però 'Lc Voz de su Amo" detalles y haga d'amagat I su elección de aparato y discos finalment no el seu temor i s'humilia tot dema- pot reprimir Després de la polèmica estrena, Tati cial Monte fou substituïda seu pCI' LA VOZ DE nant pietat als cortesans. Gilda torna amb el pare, però li !vJariu Espinalt a la resta cie represcruacions. la un confessa que ha estat violada pel duc. Creua sala Temporada 1933-34.

' 16 Il E S e ,\1 A Il G L' �I E S TAL n E S ,\1 A Il G U �I E N TAL 117

encara demana a la QUE LES SEVES PARAULES EXPRESSE!\' EL CO¡\TRARI. COM SI LA «El geperut Higoletto Monterone empresonat, que venjança per GRAN TEATRO DEL LIOEO MÚSICA REFLECTís LA INCAPACITAT DE LA NOIA DE FHE¡\AH LA seva filla. declara ell serà l'executor clama amb una Rigoletto que d'aquesta venjança Jueves 19 d. Diciembre d. 19J5 A DEL ara els afecta a tots dos. len 9'30 FÚHIA VENJADORA BUFÓ melodia de venjança que 13 de propoedod y abono d'orgue 2.� do Ic� divos En una sala del palau, el duc es plany de la desaparició de la Mercedilli CAPSIR Morio BASrOLA y del celab/odo IImor i Gilda Carlo MERINO maneta, després va visitar en secret i ara estima. Havia tornat a la ACTE I I I jove que que I ,0 '�prlUOflloÔÓ" do lo ópero en ¿ octal del Muo. Verdi sense dret a repeteix, casa, però la va trobar buida (l'ària «Parmi veder le Iagrime»), s.lhd. CARMEN la seva filla fins a l'hostal de la musical sense cap de la noia ni dels seus Marullo i la igoletto acompanya escollir, frase senyal segrestadors. R I GO·LË�·T T a �,.,.l_ •• _"a del resta cortesans al duc el LA PRINCESA MARGARIDA que seu dels expliquen segrestament Sparafucile comprovi depravació del La alegrement "' ...... pare. JACOBIN LA NOVIA VENDIDA Y per. ara tal. amb la l.a nocturn i l'assabenten la es troba al tot Dio • ��.,. duc, que Maddalena, VOLPI Ilir'teja prostítuta vocalització de la noia que jove palau, esperant Gioa>mo ¡AURI· R » W.u;�..:n JIOZAn'I' SlfJ.:'f',lX,\ nwon.\.1i de l'assassí a sou contractat bufó que algú la «consoli per l'incident. DESPHI�S DE CA.\!TAH LA germana pel per venjar-se'n. sembla Maddalena a assassinar el pre-programada: CABALETTA .POSSENTE AMOR VII CHIAMA" el duc va a trobar-la AIRTJE AN'JfHHJO proposa Sparafucile primer viatger PRINCIPAL r--:: 1'E'l'kIT.XOIw. S· -::-J exhalacions d'una es en del l'ha inflamat de desig. �1';XTItAI),\ 1.Jnnl�� que presenti comptes duc, que captivada. ANTIGUEDADES. MUEBLES DE ESTILO PINTURAS Assabentada dels tots decideix ser el lírica zombi. I Arriba a indiferència mentre PORCELANAS, ABANICOS, plans de plegats, Gilda soprano Rigoletto, que s'esforça fingir indaga GRABADOS, LAMPARAS ALFOMBRAS, ETC .. anònim i entra a l'hostal disfressada d'home. això Gilda contradiu la de la seva filla en els més petits detalls. Els cortesans l'U¡':CIHS 1.lltlT.-'.DOS viatger Quan que presència t-:SI' ..:Cl,ll,IJ)ÁU EX OU.JETOS I"ÁR,\ n e ca r.o li dóna el cadàver en un sac. també que la nit anterior no va passar res, però la inter­ Rigoletto apareix, Sparafucile el pare: utilitza la fingeixen Mario Basiola i Mercè al és a de al riu sent la veu del duc i desco­ venció d'un patge indiscret transforma el dubte en certesa: el duc Capsir Quan punt llençar-lo mateixa melodia prograllia cie la temporada 1935-36. per breix al sac la seva filla s'ocupa d'una nova «conquesta» amorosa i no pot atendre la que agoniza. demanar no on clemència, es a Hostal als afores de a del riu el sicari duquessa. Rigoletto no pot reprimir-se més i precipita cap les Màntua, prop Mincio,

. el viu amb la seva es oenjança (. .). Segueix habitacions del duc. Ja sap amb qui es troba el duc, però els corte­ Sparafucile germana, Maddalena, prostituta que dedica a atreure els ell els assassini i robi. pare, però pensa en el sans li barren el pas. Sagnant de dolor, Rigoletto s'humilia i implo­ viatgers perquè Rigoletto RIGOlETTO a seva ra sense arribar a el odi condueix fins l'hostal la filla tal ella duc; repeteix la melodia pietat als cortesans amagar profund que per que comprovi per REPARTO mateixa la Ociós i el sent a maleïda». E N L' À R I A. «C ORT I C I A .\/ I. V I L depravació del duc. desimbolt, compareix duc, del cap aquesta «raça uenjatiua pare, però G�do Duque de Manlovo Rido1ctto es a cantar una on seu DA.\!\ATA>. HICOLETTO EL MATEIX RECOHHECUT balada frívola el RAZZA SECUEIX Sra. ESPINAlT Sr. SINNONE- CARLO GAlffFI que posa expressa menys­

el es Sro. ROSINI demana Spa,gfvcilt, Sr. ALIAGA. Maddalena, envers sexe mobile» contrari; TO'\AL MO.\TEHO'\E AL PRD'IER ACTE. PEH HESSALTAR QUE el femení «La donna è QUE Coodeso de Ceplono, Sre. Combgo: GioVClnna, Srta. Vilod;;ms¡ Poie, Srhl. Vilo; preu (la popularíssima ). com una Monterone, Sr. Sabot; Conde Ceprano, Sr. Sollans; Bono, Sr. Gon�olo, MoIVllo, bona PEHSO.'iATCES ES FI1\ALNIE!\T. E\' LA VIATEIXA A través d'una escletxa de la Gilda veu com el duc tracta comporta ELS DOS TROBE.\!. S,. Frou, Coro general. Cuerpo do boile. porta, MoeJlro DirCClor: ATONIO CAPDEV1LA de seduir i com ella s'interessa i endarrereix la no ho és» SITUACiÓ, d�ECLA¡VIAR> L'HO'\OR DE LES FILLES. Maddalena pel jove filla, però Mo.\lro del boit.: �lIA MONROC. Dirección escénico: J. VILLAVICIOSA

É S E L F A M ÓS U A H TET «B ELL A F I C L I A J) ELL A M O RE» . W A Y N E K O E S T E N Il A U �I De sobte, compareix Gilda, plorosa i disposada a explicar al seu capitulació. Q The QI/eell's Throat O N E L S Q U ATH E P E H S O N A T C E S E X I' H E S S E N E L S E Li E S TAT D' À 1\ I M pare tot l'afer (l'ària, que desemboca en un duo, «Tutte le feste al Carlo Calcff'i al programa de la temporada 1939--10. SIMULTA.\!IAMENT, EL DUC ES DECLARA A VIAODALENA. LA Qr.;AL tempio» ) un cop aquest s'ha desfet dels cortesans. La filla reconeix ha RESPON AVIB CO.VIENTAHIS SIL·LABlCS PLE.'\S DE COQCETERIA, la seva vergonya i Rigoletto escolta amb tristesa la confessió: THAïDA. ES estat violada pel duc, del qual s'ha enamorat. CILDA ES DESESPERA E1\ DESCOBHIH QlJE HA ESTAT UN CANT SINCOPAT HEFLECTEIX U.\/A AIlDE.\/T l'EllIDA l:\'TE­ Creua la sala Monterone enrojolat, que encara demana venjança QUE RIOIl. I HIGOLETTO ES DtlXA POHTAR PEL SEU DESIC DE VEN- per a la seva filla. Els guardians el duen al patíbul, però Rigoletto .lANÇA AMB UN CA¡\T DECLAMAT PLE DE HABlA LA BELLESA DE declara que ell serà l'executor }:l'aquesta venjança que ara afecta LA pAGINA HAU EN LA CLAREDAT DE LES LfNIES tots dos. L'enamorada Gilda, en! canvi, demana al seu pare que per­ QUATHE PERFECTAMENT INDEPENDENTS EN LA CAIlACTEHITZA­ doni l'ofensa. ÉS EL DUO .SI, VENDETTA>. SOHPHENE.\/T EN VOCALS,

CiÓ DE CADA PERSONATGE PERÒ ABSOLUTAMENT CONCRUENTS. ASSUMIR CILDA EL MATEIX MOTIU MARCIAL DEL SEU PARE TOT I 18 IllE S L'.II ,\ 11 e l M E S TAL H E S I' �I A n e L' :II E \' TAL 119

GRAN TEATRO DEL LICEO L'amenaça de tempesta fa que el duc decideixi estar a l'hostal i DIREC�'e� x��m�Axij!r�5 ... JUAN MESTRES CAlVET a la seva cambra. ordena a Gilda MoriU 14 d .. Diciembre d& 1943, (J tos 9.30 en pl,lrllo. Sparafucile l'acompanya Rigoletto RIGOlETTO I.' da propiedad y Abono l.G (I Morlel l.a del eminenle se'n a on es tornaran a trobar. G. lAURI VOLPI que vagi Verona, Cn'mM GRACIA Augusto ElEUF Rolmundo TORRES I.e Opt:I�"O 4 actos dei mmcnel Mtro, G, VEltDJ El bufó tanca amb el pacte per assassinar el duc i li RIGOLETTO Sparafucile REPARTO .Mall5lIo l)lIeclOI de Olquesla la meitat ser mateix HECTOR: PANillA avança del pagament, però el bufó exigeix ell T R A V , A T A Jueves: I. A GILDA RIGOL.ETTO Poblo Torres Morio Espinolt Civil. Roi,!"undo I - MoeSlto Dltector- Anlonlo llenci el al riu. EL CL A H I x ET I:: s B O S S A, H Ò x I CA Capdevila qui cadàver CARMEN GRACIA PABLO VIDAL

..d;TiÁ�ê����R�:Ó1GE� B"r�\::::',,'�:��¡':����; �Y;:lf!c���lf.%,���g9:a�'�.1��.i�";e� MANTOVA CRISTOBAL COLON DUQUE DE ... AIVERO. .\'IE.\T. EL TEl\1A DEL TOT HEC:OHDAST LA "o,I"C"",,,añiad. MARIA DE LAS Rlv $y JOU QLARTET. PHESI�SCIA o.to'CtoocloC"".II.yI6"ez.V.","".lador."alw".Adoll HIPOLITO LAZARO .... Sdbad .. hll".'al".6... 'Uh¡m"'un',lInuUoo'dl.,,,iollve'G" bou) COLON RIGOLETTO .. 111 .. 0 ,.",... nIGdèind.CRISTOBAL DEL DCC. SPARAFUCfLE MADDAlENA RfGOLETfO REPARTO AUGUSTO 8EUF PAQUITA VIDAL Gi/da Duque de Montova IlEPAIlTO Esclata la Q CEC O ¡\ 'l' H I BC E I X A CHE A HL' A .\11 B I E.\ T SrUl.. GRACIA Sr VELA Gildo Duque de Manloua tempesta, - - Monlerone, Sr. RiQxo. Marullo, Sr. Euro:zquin. Gioyonna. Rigolelfo Madill; del POZO Giu8�ppe di STEF ANO Sr o GUlCHANDUT Sra. Wold.' Pajo, Srta. aviado. Condasa e.prano, Srta. Peri. Maddalena Rigoleua SIJam{uc{/e

.'\OCTLJH\' SI¡\ISTIlE IlEC."A E." L'ACTE, FENT o Spara{ucile QUE TOT TOT Conde Caprano, Sr. Gonzalo. 80rso, Sr. Linares. Carlo TAGLIABUE Mnrco STEFANONl Ciucomc Lauri Volpi al programa Sr. CORBELLA Sra. ROSSINI

. Ri:U;lI· Er > Sra. \Vald Maddahma. Sra. Rcssiul Monleroll!!, Sr. Rinza . Marrullo. Sr. de lo 1943-'1'1, Monterone, Sr, Marullo, Se. auaquin G/oUaIl/HI, Agu­ COHHESPONDHE LES CATAsTHOFES \'ATUHAL MOHAL, LN con . temporada o Oviedo CandeJa Srm. Oviedo> Condu cesro­ - Coro general. Cuerpo de êcfle. Paje. Srta. Caprario. cil- GUilde Cepreno, Sr. Oriol> C/PVUlltla, Srta. Picó Paje II Can­ rIO. Sr. Dotti - Bona, Sr. Linares de,ll. Srta. Oviedo o BorsCl, Sr. Linares Coro General - de Baile LLLJ."YfÍ A BOCA CLOSA. DE TEi\OHS 13 A I X O S I::NCAHA Cuerpo Coro - de bailé HEFonçA - general Maestro del Coro, Jcsë Anglade. Dirección escénico, J. Sangenls. Cuerpo M'aeJEro Director Maestro del baile, Amalio Monroe. il Maestro DireClOr José SABATER MÉS EL CLI.\'IA D'II011HOH POI� C n I ¡\ol Maddalena intenta joeë SABATER Maestro Director coreogrnûco: Juan MAGRJÑA MAESTRO O/RECTOR Dirección escènica. AugUStO CARDI Maestro del Coro: JOSI! Anglada convèncer el seu el l'ha i NAPOlEONE ANNOVAZZI - gennà que perdoni duc, que captivada, Maestre del Coro: j. Angladu Director coreográfico: j. l\bg-riM Dirección escénica: Augusto Goneato que en comptes d'ell mati el geperut que li ha fet l'encàrrec quan

torni amb la resta dels el sicari es a trair un diners, però nega Temporndn 19+1--+5, Temporada 1945-'16. Temporada 19-+6-47,

client: «Mi paga quest' uomo ... fedele rn'avrà», respon a la ger­ mana. Sparafucile accepta, però, donar una darrera oportunitat a la víctima: si un anònim es a l'hostal abans de viatger presenta /';'I/U ópora Jllti r;1I1"ell{lilu Cil VCllct:Îa cl 11 de II1U,,':O tic IBnl, !J en el Liouc cl :1 de diciembre de IB53: habiclldo aida /0 IlEPARTQ l l'assassinarà en del tan a la :..!I:! !J ,ilthl/u rcpl'csellladò" CH CilIe (;ra/l 2'eatTQ, III etcl Ji mitjanit, comptes jove que agrada de diciembre de 1948. ����lí:I�C �l�(lf)ljl(l �����n���orres Il seva Gilda ... M." del Carmen Sagarra ... germana. Slmm/llCilc LI!.Îs Corbella Et Duque de MaIlIUlI .. Cusule .. Ann M." Anelli GiusCPI>U MafJdale11l1 Rigo/cllo ... Gillo BI..'chi ...... Carmen Oombau ha tornat disfressada d'home desobeint les ordres GioualHlU Gilda :\Inrillli del P01.O del . Cmldc MOli/crom! . Vicente Rieza Gilda, que Sparajucile . Luis Corbella Marullo. Ricardo Fusté MugthJ/ellu .. Lucy Cllbrcrn Borsu . Fernando Linnrea seu conversa una Jllwla . On·'IICI) Gombau ha sentit i determina­ ... pare, aquesta darrera pren Conde! Ccnrono Vicente LlilÎii foJI Com/e J/alllll':ronc . Jacinto Suotrullfirio. . CondeRa COl"'allo Mercedes Oviedo El conüe CClmmo ...... Frllilciecu Ori"l 11orio Cordone JI Curo general. Cuerpo de baile La COndestt Cc/mUla .. �I A�llIlci6" Llcnu ció: ella serà el anònim. Truca a la obre MarulkJ . Antonio Mir6 : viatger porta, que Maestro Director Borsa ..... Estebun RCCWlCnii . 10$1: SA8;1'1'ER Ull [Xlje . Patrocinio Fnbf(.lo'l.ll

i1igcleffc i el mortal de Macstro del coro; José Anglada etc. Maddalena, rep cop Sparafucile. COrrClUlllfJlI. dUllllUt. UU(lrdilur, INljC.f. criadol!, lKeporto: MaC$lro deT baile: dunn Magriñó d(' lwilc @ilda de Dirección escémce : Augusta Cardi Cuer¡JO !lluque 7'\anlova torna l'intercanvi es fa en lill sac amb Srta. Gracia Sr. 'Craverso Quan Rigoletto, pocs segons: Muebles Miró .\IUCBlro Director: ANCEr.o QUE.S'TA 'Riqolello lill cos mort contra una bossa amb diners. recull el sac i csccna: Sr. 'lagliabue Rigoletto ñtrcctor cù; AUGL'STO CARDI Sperefucíle 7'\onlerone al riu el cos del de sobte sent la seva 19-+8--+9. .\Jo.clll ro de cora: Sr. Oliaga Sr. 'Ria s'apropa per llençar-hi duc, però Temporada JOSe ,L'ò'CLADA 7'\a¡¡dalena. Srla.Salagarai,@iovanna,Srla. Wal d veu Daje y Condesa, Sri". 'Roca-Conde de Ccprono des de la cambra de canta la frívola balada. JllUNfra de baile: Sr. que, l'hostal, Boig 13aslons-13orsa_ Sr. 7'\unain-7'\arrullo, Sr. ?'ioll� JU.'\X lL\GHL�I\ Coro general y Cuerpo de beñe de terror, obre el sac i hi descobreix la seva filla que 11aestto �irector: Rigoletto agonit­ A_ Il. o t: ifl ;/-; �. 'J' O 7'\ario Cordone encara amb forces demanar-li Lugar de In ncerée : lfnlllun. - �poca de la misma; Si. za, però per perdó. Sol, glo xvt. Coro: Rigoletto 1'\oe3lro.del - �ireCCl6n ôscénicœ CUADRO ¡"IIlI..ol0. En la MIla dd palacio del Duque üc .1/(lnlua 50 esté un 'losé Onglada 'Juan '1i1laviciosa recorda lilla la E.\ U.\ A E X C L A .\1 A CiÓ eelebmndo elegsc bllile. El Duque, joven y rico, més ... terrible maledicció r III vegada t·lIt.regn li In alegrin y plnccr de vivir. Cuenta il sus cenceo­ 7-\ae3tra del beâe: H"" cl caso de unn joven bellisimn fi In quo so acerco en In j"lesin. }j'mali" 7'\onroc nu.is estu aventure no lo impide golnntœ.r ahom tD.:nbién �n In FJ-,AL A-"IB EL PHELuDI DE L'ÒPEHA • su ccloso QGE E"LLAÇA ¡'nC::lIIlil'!?rn. c'lfIdc�. �'p�o, . nu.nqu.o. �tá preœnto

Temporada 1950-51. Prograllia de la temporada 1941-42, E L V E 1\ \ S ,1\ E T ti M Il t\"O L S E 1\ 1\ \� F \ x A T I 21

La tendresa del monstre

Rigoletto és uri d'aquests personatges mítics «en permanent contradicció entre allò que són i allò que desitgen ser, en una perpètua guerra interior entre dues forces oposades» escriu Joan Lluís I Bozzo, director d'escena de la nova producció del Liceu. «Immoral i despietat davant la desgràcia

dels altres, ( .. ) el monstre ens descobreix, en la seva relació amb la seva filla Gilda, que la seva crueltat es troba a una passa de la tendresa». Per la seva banda, Ramon Pla celebra la superacio de la polèmica sectària entre I'italianisme i el wagnerisme que es va viure a Barcelona: «Ara costa imaginar-se que hi hagué uri temps en què figurí del cilie cie Màntua (Isidre Prunes}. algú mirava amb suficiència aquesta música».

ls grans personatges de tragèdia, aquells que s'enlairen per damunt de la representació quotidiana de la realitat E i assoleixen un nivell mitològic, fora del temps i de l'espai, que esdevé paradigma d'un arquetip del comportament I . humà, els personatges que anpmenem «clàssics», i Rigoletto és un dell es caracteritzen i Maqucrn de l'escenografia d'Isidre Pruuès. s, per dues línies principals fortament dissemblants que, tot entrecreuant-se, configuren la seva perso­ Pilgilla seglieill: Figllrí de Cilda (Isidre Prllllés). nalitat i el seu destí. LAT E i\' D B E S A DEL ;\[ O i\' S T B E 23 22 I I� A T E i\' D B E S A DEL' ,I O .\ S T Il E I

amor a la seva filla. El monstre canvia de i ens «L'estructura dels drames Tots aquests personatges masculins i femenins que són la galeria cap Gilda, registre la seva es a una la tendresa. de mites de l'home des de Hamlet fins a Don de descobreix que crueltat troba passa de de Victor Hugo s 'ha occidental, Juan, La seva esdevé l ell obra de de Medea a Madame Bovary, conviuen amb una profunda duplicitat gepa injusta. canvia, per l'amor, comparat sovint a botxí a víctima. La tendresa del monstre és un recurrent en la de caràcter, en permanent contradicció entre allò que són i allò que un Com seves l'òpera. típic en una entre història humana. La bella i la amb totes les desitgen ser, perpètua guerra interior dues forces opo­ bèstia, possibles del n'és un bon compositor segle XIX, sades que lluiten dintre seu i de l'etern combat de les quals flueix variants, exemple. El contrast entre les dues realitats del mite és brutal no Hugo va posar en escena l'energia necessària per tal que la tragèdia s'alimenti. Així com el però Duc cie .VlùlIl ua. Maddalena. en seva Tots símbol del teatre és la màscara així l'ànima dels I, brutalitat, sorgeix la grans col-lisions de dohle, grans perso­ impossible. d'aquesta grandesa. l'envolten són monotemàtics i es com es també d'una doble màscara els personatges que unívocs, passions i quadres natges Rigoletto composa que mouen en una sola direcció. és i omple l'espai escènic del personatge d'ombres i contrastos, de pers­ Rigoletto equívoc ambigu. sovint a espectaculars, es entusiasmat amb pectives i de contradiccions. Entenc perfectament que Verdi mostrés costa de la de Victor li una mescla de versemblança El rostre de Triboulet/Rigoletto, i també la seva ànima, combi­ l'obra Hugo, que proporcionava perfecta

.. amb la dels bons romàn­ dramàtica ( ). nen dues màscares contraposades. A la Cort, és el bufó llepaculs i brutalitat i delicadesa i que, gran gosadia no té en a i manlle­ Francisque Sarcey ha groller, el pallasso de l'amo i la riota dels cortesans; cruel en la tics, cap problema aplicar Rigoletto, segrestant vant seva mateix ha la filla de seva deformitat, immoral i davant la dels altres l'honra de la filla, el càstig que patit demostrat que les escenes despietat desgràcia no tenen mai com han estat ferits abusos de la tirania. Monterone i de la ell s'ha burlat. Els romàntics que, Monterone, Mauco Borsa. qual de Victor sovint pels És, Comtessa Ccprano, Hugo les i les no són altra en aquest sentit, un mal home, insensible, ferotge i ressentit. l la por d'utilitzar coincidències casualitats, perquè estan construïdes com cosa una manifestació del destí. l el destí de està gepa que enlletgeix la seva figura és la traducció exterior de la que Rigoletto escenes i com un la maledicció. operístiques, fins deformitat moral de la seva ànima. És un monstre. Victor Hugo traçat llampec per tot i des vista davant de la sort de la seva filla deshonorada duc, amb àries cabalettes (que d'un punt de psicològic és més pare de Rigoletto que Rigoletto, pel no el mateix cinisme havia mostrat el mateix precedides de recitatius» no pas Verdi) ens el presenta fent mofa dels sentiments del comte reprodueix que quan a al contrari. veu com el li havia succeït la filla de Monterone. Tot DAVID LITTLEJOIIN Cepr3110, que tirànic duc de Màntua li pren l'esposa. episodi Pateix en la seva carn i a la com a única forma de Tanta és la baixesa moral de Rigoletto que arriba fins i tot a escan­ aspira venjança interior. El destí li va a les mans tots els ele­ dalitzar al propi duc, en proposar-li sense cap mena de rubor que purificació posant elimini ments a la seva i els utilitza amb calculada Ceprano. Marullo. Comte Monterone. per venjança Rigoletto L'única cosa el vell bufó no és la Però el súmmum de la seva baixesa no és aquest. Rigoletto enca­ anticipació. que pot anticipar cosa més l'amor Gilda sent duc i a l'últim ra pot ser més vil, més groller.) més lamentable. l quan el venerable important: que pel que, la farà autoimmolar-se al tirà l'ha ena­ Monterone acut a demanar venjança per la seva filla que ha perdut moment, per protegir que La de cau sobre tal com l'honra en braços del duc, Rigoletto es befa del vell davant de tot­ morada. venjança Rigoletto Rigoletto, havia estat hom en un exercici de cinisme que avergonyeix fins els més lliber­ predit. En el fons tornem als a tins. l rep una maledicció. «La» maledicció, el record de la qual, sempre mites; aquells personatges com històries «no han són un enorme i obstinat pes a la consciència, el perseguirà fins als aquelles que passat mai, però que sempre». darrers compassos de la seva desgràcia. Cortesà. JOAN LLUís Bozzo Però aquest monstre de maldat, aquest ésser deforme per fora i Ciovanna. per dins, aquest Rigoletto menyspreable, quan arriba a casa seva, al del Conne Figurí Ceprano seu àmbit íntim i secret, canvia la màscara del bufó per la con­ (Isidre Prunés). tramàscara del pare abnegat, afectuós, gairebé angelical en el seu 24 I LAT E N O Il E S A O E L 1\1 O N S T Il E LAT E N O Il E S fi I) E L �I O ;\ S T Il E I 25

«La intensitat dels senti­ A propòsit d'una anècdota de Joan Maragall mentsjustifico l'exagera­ Pla Francesc li referí anècdota: cioformal en art, de la Josep explica que Pujols aquesta «El senyor Maragall tocava el piano. En el curs d'una de les nostres mateixa manera que jus­ visites, Pijoan descobrí que a sota del Don Joan de Mozart tenia la tifica les formes exagera­ partitura del Rigoletto. Davant d'aquesta estranya aparició, pren­ des de les fantasies infan­ gué un aire exasperat. Féu amb la boca un gest amarg i, agafant la tils i dels somnis adults partitura amb totes dues mans (la partitura del Rigaletto ), s'adreçà

un (. . .). L'actuació melo­ al poeta amb aire combatiu i agitat: -Però, don Joan, així estem?- amb un ull i un retinctinc dramàtica, amb la seva digué sardònics. gesticulacio i declamació -Què vol dir, amic Pijoan?- contestà, dolç com la mel, no és grandiloqùents, Maragall. una saw una exageraclO -Miri el que acabo de trobar ¿ Com és possible que vostè hi duplicacio dels nostres estigui interessat? És inconcebible . somnis. El melodrama és -No sé ben bé ... Expliqui's, Pijoan ...

-Per don Joan! Trobar música al costat del seu el naturalisme del somni» Déu, aquesta Quin horror! Ellie BENTLEY piano! -Calmi's, home, calmi's! No crec que n'hi hagi per a tant...

-Per Déu, don Joan, quina aberració, quin horror! ... Maqueta de l'escenografia d'Isidre Prunes. Davant la del seu creixent, frenètica, displicència amic, Maragall major càrrega intel·lectual i genuïns representants de la música del es considerà a obligat redreçar-se. futur. L'opció era excloent. Irreconciliable. I Maragall professava, -Doncs miri, En el hi ha un Pijoan-digué-. Rigoletto drama, com Pijoan, de wagnerià. Exactament, els dos eren membres actius

sí Ull drama ... ». senyor, de l'Associació Wagneriana. L'efecte devia ser similar al de desco­ Pla broda l'anècdota: la creixent irritació escandalitzada Josep brir el president de la protectora d'animals en una cacera. de Pijoan, primer; la seguretat i la contundència amb què Maragall Escandalós. no creu només argumenta, després. Pijoan, certament, que opini Aquests sectarismes, és clar, tenien com a principal inconvenient,

diferent de és s'escandalitza com desco­ - Maragall, que aquell que pels addictes a Wagner, el de tenir moralment prohibit l'accés breix una debilitat una dissimulada la vergonyant, apostasia per excepte, pel que sembla, Maragall- a les infinites satisfaccions que Una traïció. hipocresia. produeix una bona ària de Giuseppe Verdi. Un càstig realment Maqueta ele l'escenografia d'Isidre Pt-unes. excessiu per a un personal tan encantadorament militant, progres­ Sectarismes sista i entusiasta com els nostres wagnerites. Modes. No tothom badava. Richard Strauss, per exemple, dedicà L'escàndol es basa en el fet hom s 'havia de que, per aquella època, (1894) el seu Guntram -tan wagnerià!- a Verdi. I quan, el 1902, decantar o l'italianisme -cbnsiderat i per fàcil, popular superfi­ Toscanini decidí de dirigir Ull Trovatore hi hagué escàndol -«que cial- o com una -valorats més amb ... pels germànics profunds, Toscanini s'hagués proposat desenterrar aquella vella mòmia jus- 26 I L ti T [ N D Il E S ti I) [L �I I) :-i S T R [ L ti T E x I) Il [ S ti I) E L .1'1 I) x S T R E I 27

r: tament el el dels el R.U;OLE'l·7,'O Toscanini, progressista, campió wagnerians, que «El drama romàntic

r-n r-nutro 'I<'IQ�. F . Ú¡Wrll Jihn-,tú dl' .\1. Pmve. Illli.;".u do havia un triomf tan amb l . .. », escrivia Ctuecj-pc VEHDI aconseguit gran Tnstany demanava a crits la seva ';I,�n¡ c.�t""/I(/(It/ I';�(/ iut., ali, ,I'cltec;u el t I d� 1))'11';0 l,s.d. I'll cl :{ de Sacchi- l'escàndol d,e y� ('.I �,I(,<,'-I diciembre de J$fi;l: Imbictlt!o l'inici de la normalitat. Els .. ato "/1 2!)a ,¡{lIIIlt¡ però assenyalà anys 11 rrl>rl:.�(,l1lnCI(m, mllC8 de ((I" dI) la 1m-, ,"('Ull' Irll!pnl'mlrl, lo rid li' !lI! diciembre ric 10,jO, musical. Els vint -els de la «Verdi Renaissance»- l'afermà. Ara -encara transposiciô Il I�P."ll"'0 que

¡"'l {)11(f11� d,- .I!alllufI, .. Cümn¡ l'O(a:! seus caràcters Ui!l()/r[/o, . Alde PH:J El CQII(le Ccpnmo ...... huUl SURt:

. Lu .. un COHdc�n Cqn"llllO .\].·T\)n O<::1 PL·,JOI.,\ en mirava amb suficiència música. Per .I/url/U" . .luun .RICO temps què algú aquesta arguments artificials · .. \,ttOIlO PA.-"J):\NO

1.1.- Terc�1I .. [�,�r�::lj�·· C' \SA"ELt.\ no ser Com si lm verd ser \Vagner. realment bonic pugui qüestionat semblaven destinats a la perquè no és vermell. Per no parlar-ne més adduiré la sentència , . musica, encara que d'un advocat impecable -poc verdià, per entendre'ns- com Hqll(!t.". de; escena: Victor ha Augusto C"'�.nDI Stravinsky. Hugo .1/a�fI{l"O de C01"O: descobrís massa tard i \'¡ttol'jo UAFlBlEB! Stravinsky, en efecte, va escriure a la seva Poètica musical: «Ho

('(/)l)lI/"'I,/o !I J!IICS/ft,} de baile: .Juun sostinc hi ha més substància i més invenció sovint de la ':\lAGJ�l�A sento, però que autènti­ s'indignés

Decorndos: Actos 1.0 y 3.° de Ramón Batlle. Acre 2." de ca donna en Cnstells Acto de Sormnni de-Milan. al' ària de "La è la seus j. y .J.� mobile", per exemple, qual aquesta "musicaciá" dels \ de H. Corll�jo, ele .:\l!\drid. :'IIut'bl!!s; i\·{jró. \.. 't'�tl1nrio societat no ha veure més una en .I pogut que deplorable facilitat, que drames» Alelo Prou.i (Rigolcuo) al Liceu Cianna d'Angt:lo (Cilda) i Cianu¡ Poggi la retòrica i les vociferacions de la És de lu temporada '1954-55. (Olle) al Liceu la temporada '1957-58. Programa de la temporada 195-+-55. Tetralogia». suposar que R I e 11,1 H I) O L I V E Il Stravinsky no parlava seriosament quan menystenia Wagner -tota una provocació per al públic de Harvard al qual adreçà (1939- el seu precedent, el Quasimodo de Notre-Darne ele Paris, escrit 1940) les sis conferències editades amb elnom de Poètica nUlsical­ (1831) just un any abans de Le Roi s'a/nase. BIGOLETTO però feia bé a vindicar «La donna è mobile». Naturalment. El mateix Victor I-lugo, en intentar explicar Le Rai s'amuse, hi Opcru en cuatro actes, libreto do F. M. Piave, música do . Giuseppe VERDI trobà, successivament, temes diferents: «el seu vertader tema és la Esla ópera filé estrenada en Venecia el 11 de marzo �d;8;;'2�S e;' �fztf::oTe�r!;!�c!:���dd/�::;d:i�ic;,.a: Forma dramàtica maledicció» al de Le Rai mentre al scnt.e tC1Tlpcrruda, la del 30 de 7loviembre de 1951. assegura pròleg s'amuse, que

BEPARTO «un . de Lucrecia considerà sentiment El DtH1uC de Mantua .. Giunni POGGI pròleg Borgia (1833) que Rif/oletta. U(;O SAVARESE G/7da Gmnnn D'ANGELO .. Però la de mereix un altre comentari: té la sublim -fa referència a la als vostres �J'::;d!J�� .. ?�i:tS:Iò)�pDESTl resposta Maragall parti­ paternitat- transformarà, Giouanna . Josefina NAVARRO El Cm/de Montcronc .. Juan RICO tura cosa un Rai ... .. i té ésser envilit... En el fons això és és Le s'amuse», .... . ·1 la el sobre el deu dir tant 8'l Conde CCINano Jasó Manuel BENTO piano que voler que li ulls, que Lo Condesu Ocprano .. _ Mf' Teresa PU.TOLA agrada Marrdlo . LUis i\f.� A�'1)REU Borsa o •• Ramón de I.EON de tant en fins i tot la defensa l'obra I és en el de ... encara, Ut� paje M." 'Torean OASABELL,\ que, tant, toca, però apel·lant possible observar, drama, aquella impossibilitat Cortesanas, ânmas, guardia.'"!, pajes, criados, cte. al valor dramàtic del text: «En el hi ha un sí se­ sostenir moral a casa, satànic a la cort­ Coro general Cuerpo de bailo Rigoletto drama, l'esquizofrènia -angèlic Maestro Director; l\lJNO VEROm nyor, un drama ... ». No es difícil interpretar-ho: elogia l'obra, no que és un tema reiterat, amb estils molt diferents, per algunes obres Regidur dc. escena: Pablo CIVIL només la partitura. Li agrada -globalment- Rigoletto. Viu la de la segona meitat del segle XIX com Crim i càstig (1866) de Maestro de coro: Gaetano RICÇITELLI música com a part de la del drama. Dostoievski o -tan diferent d'aquella- El retrat ele Dorian Cray Ooreógrafo y maestTo de baile: llengua Juan MAGRffiá Fa l'obra de Victor -Le Roi d'Oscar Wilde. En darrer terme una temàtica Maestro apimtador: bé, perquè Hugo s'amuse-que (1891) complexitat ángel A:N9-LAD.A fil al de dota al text d'una Actos tercero cuecrc ! llibret del certa­ Decorados . -primerc, y de Rnmén Bnüle. correspon, per randa, Rigoletto Piave, té, que inequívoca qualitat. Acto segando deo J. Castells un a un i text ho confirma: de _ interès. Té evident històric Encara Vostunno de H. Cornejo, de 1\1adrid. Muebles: Miró. ment, intyrès -pel judici polític darrer, singular, «l'argument �------� què fou sotmesa l'obra, i seu caràcter és gran, immens, i hi ha un caràcter que és una de les més pel , simptomàticament Rigoletto de la 1957-58. Progl'Hllla temporada romàntic- però el té sobretot literari: perquè Hugo creà, en el seu grans creacions del teatre de tots els països i de totes les èpoques». Triboulet (el Rigoletto, de Piave) un personatge realment impressio­ La singularitat d'aquesta afirmació consisteix en el fet que és del nant. Més i més ric i mateix la cosa demostra l'admiració del músic complex -psicològicament moralment- que Verdi, qual pel 28 IL" T E .'\ D R E S A DEL ,\1 O N S r' n t LAT E ,'I DilE S A DEL �I O N S T 1\ E I 29

drama. Però Verdi, a més, considerà la seva musica -la de BIGOLETTO que

en cuatro �ICIO$, libreto de F. M. Piave, música de era indissociable de forma dramàtica del text Giuseppe VERDI Rigoletto- l'específica d'Hugo. Que alterar aquest, inutilitzava l'altra. Exactament això. En un determinat moment Verdi confessà a Piave durant J.lE"�'LlTO -just

£1 Duqlle de Mal/tua. Alfredo KRAUS Rígoleuo . Raimundc TORRES les amh la censura de Venècia Piave a Gilda o •• o •• Gillnna D'ANGELO negociacions que dugueren Sptlwf/lcile . Fcrruccio MAZZOU Mflgd(¡fc"o . Lola PEDRETTI unes modificacions del feien la ... O" o" • llibret Gíovonna Josefina NAVARRO proposar que perillar integri­ El Conde MumerOlle Juan RICO

E/ COI/de Cenmno o ••••• Eduardo SOTO Ln COI/desa Cenrcno . 1\.'1a6a Teresa PUJOU\. tat dramàtica del text de Victor trobava «bellíssim el Marl/flo. José Manuel BENTO Hugo- que

." Borsa _, José FARRÊ U" Paje. Marín Teresa CASAVELLA personatge, exteriorment tan deforme i ridícul i tan apassionat i Conoeanos. dall/as, gl/ardi(/s, pajes, criados. cte. ple

Caro cenera! de bette .. Cuerpo d'amor en el seu interior. drama original, vigorós, ... ». Maestro Director: NINO VERCHI «Precisament jo mateix -afirma solemnement Verdi- Regidor de C.�CCII{/: vaig elegir Domenico MESSINA tema totes les seves si es trets Macs/ro de coro: aquest per qualitats i, perden aquests Gaetano RICCITELLI no escriure la música. Se'm dirà les meves Coreógrafo y maestro de baitc : originals, jo puc que Juan MAGRI�Á notes també anar bé amb drama -fent allusió al ,)Jtlcstro o1mlllador: poden aquest Angel ANCLADA

Decorados de Ramón Batlle drama traint se li Cardó. aigualit que, Hugo, presentava- però jo responc Vt';

Ricardo BOTTINO M ¡le tmilc: ció vocal d'altra considerada sinó la (que.) banda, perfecta) I..tICondest2C.prano . Juan MACRIr\lA El Paj•..

... tenor Conesanos, damu,gual'1iias,pajes. criados el duc de Màntua -el líric Afell!:;'lru upuntudor : manera en l'escena el de l'acte Quan que interpreta aquest perso­ com, de bail. Ange¡ ANCLADA que precedeix quartet II!.) quan Coro general Cuerpo CUIU GI.:I1..:nl1 Cuerpo ÙI.: buill' canta «La donna è el s'estremeix. S'emo­ el seu li mostra el seu amant a la li diu "I tu encara AngdQ Tozzi _ Asunción Petit Alberto Ton· Emilio natge- mobile», públic ORQUESTA SfNFONICA DEL GRAN TEATRO LICEO pare taverna, C",titm:r.· Aitonso Ro'ira. lliT«loT: OTTAVIO ZUNO Decorados de Ramón Batlle Cardó. MBUI,O SAXIDA-SASSI en i del làgidor de Esu",,: O$car ciona. Hi ha cosa, de la ... emoció, a a un d. aquesta pietat Vestuario tic H. Cornejo de Madrid Muebles: Mirô l'estimes?" i ella "l'estimo "». És dir moment Corwll.alo'j Mauuo baile: l",an MAGRlj;lA alguna respon MaUlro d. COTO: Riccardo BOrrlNO MaesfTl) Apun/ador: Angel ANGlADA ��-- ��__�______J tenor dol d. esc�"": Diego MONJO sadisme es el rise circenc del ha A'judan/£ Regidor amb què contempla que d'intensitat dramàtica amb un, musical: «No hi Sinfónica del Gron Toal.o del Liceo �olt lleu, suport Orqollla I reallzados n.:c:o .... dos de Mischa sœneeue por Sonnanl a 1960-61, deMllán. d'encarar-se, al Si que amenaçador, la fi de Temporada -escriu HnO$. l'espera, ha cap expressió Verdi- que pugi expressar l'efecte Vest",arlo de Peris impertèrrit, Pària. És un primer grau de comprensió de l'ària. Discret. sublim d'aquest mot dit per ella». L'anècdota demostra que per a consisteix a escoltar la Temporada 1964-65, Però és evident que l'emoció preferent Verdi l'expressió dramàtica era essencial. Que no hi havia Rigoletto 30 I L fi T E S I) Il E S fi I) I: L �I O S S THE LAT E S o Il E S fIDE L �I o \i S T 1\ E I 31

R_!_9 -º-I:- E T T O fascinant potència d'una melodia que entusiasma. I que entu­ Opt::.1 �n nuu<· OCIOS lib�tDd. F. M. t'ia,'.

- Molsi •• d. Giu.. ppe VERDI siasma té un dibuix melòdic que Verdi manté M .. perquè singular foS'" ó�r" .Il,�,,(j �" v.. " .... ¡. r/ I f rJ� ""''lli dt UIH ) r" â úre"

El DI/qu ..

GI<>,",,""", . . . . •• • ¡'j¡arTORRES com ... a a .• i C"rIIf,drM,m'r"Jt'c. Juan RICO ho fa Verdi és de tota manera, "La donna ...... M", I/o • Raul MONTERO ( ) Rigoletto ,\1"/1"" BIN." . .. 03bt�l. DE lUllS

COI"I.. d. C.p'''''''. . • J\IaII THOMAS CDlftlU. d. C'fH"II" ..•.• Cll'1l1en )lIGAY è on es troba el més bell atac brutal i P"k d. '" COlldUll.. ••• M.- Tt.= CASAO.I!UJ\ mobile", exemple d'aquest ConCloallO.. d=as.cuardias.pajcs,criadm,C1C.

C".o G."tnll sobtat sobre el fort d'una cesura de silenci .. d. temps després que C "f'O 8aiú.

.11"""1(' {)juelot' fRANCO FERRARIS l'acord de dominant de l'acord de tònica». Una ària R.�¡,f"r Il, Dn:"'" Enli." FR1GERIQ separa que, ,\("""'0 d .. Coto: RkC2.do BOTTINO ,If...m'o Ap��,tuI"T: An�1 ANOI.ADA d� luan MAORI�A C<>r.NJIiTG/o 'I MU�'TO Balk musicalment, fascina perquè Verdi la sosté, fins a la conclusió,

OKO.ados de Glanr¡çO B«ber, rn!iudOl por Surman!. de Miltn Vcsw.riode f'cri, Hnot. i .. , Admirable. el de Muebl Miró vital, alegre, contagiosa potent. És segon grau comprensió. Només la música. M'agradaria fer notal', però, que la percepció d'aquesta bellesa musical es transforma -es potencia i s'enriqueix-e- quan hom la percep en relació al text literari. En aquest cas, exactament, inte­ grada en una situació dramàtica caracteritzada pel brutal contrast Tant al -com a que es produeix entre el cinisme del duc que afirma, menyspreati­ aporta la música drama de Rigoletto qualse­ vol a la vament, que «Ia dona és inconstant i voluble», precisament quan òpera, d'altra banda- que l'elogi de Victor I-lugo música ell ha anat a una mena de bordell, i la fidelitat, sense reserves, de de Verdi s'aplica a una òpera que havia reduït els 1600 versos de

a en el 714. La Gilda (present l'escena), que «ha estat educada en la innocència, Le Rai s'amuse a, libreto de Piave, només informa­

a DE GIUSEPPE VERDI ció es en text es -i en el cas de la fe i el pudor», i actua des de la predisposició sacrificar, per que perd compensa molt, Vercli­ REPARTO, amb la música. fidelitat, fins i tot la pròpia vida. Escoltar' de la boca del senyor El de ARAGALL Duque ManlUII. ' la JAIM� hedonista, frívol i prepotent el menyspreu per la inconstància de la �W3�ello ¡I'IJ�'u(' �i=l?T1t��bêÓi Sparafudlfl DIMITRI NABOXOFF Magdalen. MARISOL LACALLE fidelitat femenina és irritant i cruel: estremeix. G,ovannll CLOTILDE MIRO «Hi ha un drama» El Conde d. Monlerone ENRIOUE SERRA Marullo JUAN GALINDO Malleo Bou. DIECO MONJO La mateixa melodia una informació adquireix, aleshores, e ���:�Od;,,&�I:�10 �fl��O�li�lií Un uller RAFAEL CAMPOS nova: i artificial la més complexa i més intensa. De la mateixa manera que el Una polèmica antiquíssima ha qüestionat primacia P"m,,� ::;ST��� en sense la El �:�::�:::ID"q�L�SABETHFERNANDOB���LIZUNOJA de la música o del text l'art de La resumia Richard text, música, s'empobriria. mateix Victor Hugo ho CUINJOAN, l'òpera. MAESTRO DIRECTOR VALENTINO BA ReELLES! i la seva còlera en veure el seu utilit­ DIRECTOR DE ESCENA DAilO DALLA CORTE Strauss a en una carta del 12 de de 1939: sabia, -malgrat argument 1.:\ MAESTRO DE CORa RICCARDO BOTTINO Joseph Gregor maig MAESTRO APUNTADOR ANCEL ANCLADA COREOGRAFO y MAESTRO DE BAILE JUAN MACRI�A zat Verdi sense se li a l'autoria­ «Primer la i la música o la per del Gran del Liceo primer qui reconegués, cap efecte, '11 Orqueste Sinfónica Teatre paraula després (Wagner), t, Dec;crJIdot de Darlo D.lla Couo i la o només sense declarà que sentia enveja dels recursos expressius de l'òpera que música després paraula (Verdi), la paraula, ell valorava especialment en el quartet que segueix a aquesta música (Goethe) o només música, sense paraula (Mozart)>>. Però escena i en el es fan més els matisos i contrastos al Rigoletto -i a l'òpera, sempre- una és pobra sense l'altra. qual explícits Maria Luisa Cion¡ i l'vlarghcrita que he «si en les meves obres em fos de fer Hinaldi (Cilda). Nicolao l-let-lea Tenia raó quan identificava la partitura de apuntat: I possible Maragall Rigoletto (Rigolcuo) i .["',,"C Aragall (Duc) i el amb un drama. ho és. Així creà que quatre personatge parlessin alhora, aconseguir que al Liceu. Temporadu 1968-69. Perquè l'òpera Verdi, integrant, públic n'entengués les paraules! i els sentiments, aconseguiria indissociablement, el text a les melodies. I així cal escoltar-la _ ,"I a II uel Ausensi (HigolclIo). exactament elmateix efecte». a un efecte -una informa­ R,\i\lON PLA I AnxÉ SUlla Korat (Cilda) i Jaume Aragall És dir, (I)IIC) al Liceu. Temporada 1966-67. ció---,- millor. Una òpera problemàtica

Rigoletto s'estrenà a Venècia el 1851 i arribà al Liceu dos anys després. Des d'aleshores s 'ha representat 336 vegades amb protagonistes com Felice Varesi, Riccardo Stracciari, Mattia Battistini, Titta Ruffo, Carlo Galeffi, Apollo Granforte, Gino Bechi, Piero Cappuccilli, Manuel Ausensi, Cornell MacNeil, Matteo d'un cortesà (Isídre Prunés) Manuguerra i . Figurí

ls problemes que acompanyarien tota la gènesi de l'òpera Rigoletto ja tenien il·lustres precedents en l'obra en què E havia estat inspirada. Le Roi s'amuse de Victor Hugo, en efecte, estrenada l'any 1832, tingué una primera representació accidentada. Els actors estaven �erviosos perquè corrien veus que aquell mateix dia Louis Philippe havia patit un atemptat al Pont Pàgina següent: Royal i van ensopegar més del compte en els diàlegs. Ja no tindrien Joan Pons (Rigoletw) al ocasió de fer-ho millor: les autoritats van considerar no estaven de Nova York. que 34 I L·.'\ A Ò P E Il A P Il O Il L E .\1 ,¡ T I e ,\ L" ;\ A Ò P E Il A P Il o Il L Ie ,\1 Ii T I e A I 35

«El paper de Gilda és les coses com per tractar en escena de possibles magnicidis i en la l'esta ingrat i molt dificil. És prohibiren de representacions. Hugo, però, aconseguiria de fer imprimir el text, que ràpidament assolí una certa difusió: era una ingènua, cada ji-ase allò que «s'havia de llegir». I un dels qui ho van fer va ser Verdi. de la és un terrible qual a J al 1849, el compositor inclou Le Rai s'amuse entre els argu­ vocal. A la parany- més, ments possibles de cara a futures òperes. La seva primera intenció pobra sembla uri sanclvitx fou la d'encarregar eillibret a Cammarano, poeta habitual del San enmig cle clos homes Carlo de Nàpols, i així ho manifestà a Vincenzo Flauto, l'empresari. La resposta deillibretista no trigaria gaire a arribar: «Ja he llegit Le vibrants cle gran persona­ Rai s'amuse. I la censura?». L'observació no era inoportuna: l'any litat. Era impressionant el abans la monarquia era enderrocada a França per segona vegada i nombre cle que una onada de Iiberalisme envaïa Europa, amb la natural alarma

hi havia a .. l'època ( .). dels règims absolutistes que dominaven els estats italians.

No a Encara que Galeffi era qui seria, però, Nàpols la ciutat destinada per l'estrena. Quan,

- el mes d'abril de 1850, Verdi un contracte amb La Fenice millor cantava el paper signà per tilla òpera nova, és a Piave, llibretista vinculat al teatre venecià, a a , a l'ària hi qui s'adreçarà tot proposant-li I'argument francès: «Malgrat que havia autèntica electrici­ serà difícil de trobar quelcom millor que Cusmano il buono, tinc 1. Es presentava un rei com a personatge negatiu. tat- no m'emocio­ ningú pensada una altra obra que, si la policia l'autoritza, podríem con­ 2. La dolenteria acabava triomfant. en una de nava tant com Viglione vertir de les més grans creacions del teatre modern. I qui 3. El fet que Diana de Poitiers, la filla del Senyor Saint­ es Si han 1 no haurien de Primera Vallier -el de la maledicció- donés al rei tal de salvar la Borghese. La seva sap? permès 'Ernani, per què permetre lepre'emación d" per barreja :�hf�;:!�"anFf����:c;Cl�: RIQOLETTO Piave, mÛ.ic:. de GiUI"FPII vida al seu era una situació excessivament brutal. Verdi. El do Mantua CARLO 8ERGOHZl pare, de contra el cluc i aquesta?». OIlqUe [úria r ... op "no ...lr.",.¡. a\f¡:euo CORN::tEE�A;H�m rul VU.. ¡ HARRY •. 4111d...... o Sp{lmue¡lo DWOIICHAK va MDdaleno MABEL els cortesans seva "" la convocar tot a d. .... ROMERO SANGAlU Triboulet escridassa han Verdi Piave Busetto tal de 1 1 Unlldop de la no seu I (..,I.....",.�hJo.por.JarctIt� •. I.o�lIdo!lllkltol ...1 7. L' escena de la clau era massa ofensiva. En la redacció entenia .... 0 """ Ill...,.,..,.. �!u. eo.-.. gent poble, que que que T\ltnoByExtrao.cluJ.I:1o "'I primiti­ «Peppino», NeT .. ·-�l:=� =.:: 060�,!: Armando SOlT.I.INt m"UGU.ACIOtl Dt .i!.�'.;: �....:=·.=r ( ). Bechi, LA TIMP

chiavare- d'òbvies connotacions sexuals, cosa poc païble pels cen­ Represeruaciones sors. Verdi s'ho prendria a broma: «Aquestes coses són ben senzilles 19.21 noche. 23 tarde diciembre 1979 i naturals -escrivia a Piave- perquè com que el Patriarca (de RIGOLETO

Melodrama en cuatro ocres

en ... Venècia, ja no pot fruir ». Libreto de Francesco Maria Piave s'entén) Música de GIUSEPPE VERDI Verdi i Piave van seguir lluitant, tot i que en l'ofici de la policia REPARTO RIGOLETTO El Duque de Mantua UMBERTO GRIlli Rigolcuo ' MATrEO MANUGUERRA se'ls convidava a no i ADRIANA ANELLI REPARTO fer-ho, el 9 de desembre aconseguiren que les Gilda Speralucítc ANTONIO BORRAS El de Mantua Duque FLAVIANO LABO Magdalena MONTSERRAT APARICI Algoletto FRANCO BORDONI autoritats un nou Jl Duca di i Giovanna CECILIA FONDEVIL\ Gilda OAl PI aprovessin títol, Vendôme, MILENA VA suggerissin Conde Mcntcronc CARLOS RI VAS Sparafucile KURT RVDl Caballero Marullo VICENTE ESTEVl Maddalena MONTSERRAT APARIel modificacions. Per el 30 mes s'arribà al com­ Mance Borsa JOSE RUIZ Gtovanna CECILIA FONDEVILA fi, algunes d'aquell Conde de Ccprano RAFAEL CAMPOS El Conde de Monterone JUAN PONS Condesa Ceprano FRANCISCA ROIG Marullo JORGE CEBRIAN reflectit en lill document Piave Ujier de te COrle FELIX VARGAS Matteo Borsa JOSE MANZANEDA promís definitiu, signat per Verdi, El Conde de Ceprano JUAN B. ROCHER la Condesa de Ceprano MARIA URIZ secretari del Maestre Director GIUSEPPE ¡\-tORELLI Un ujier FELIX VARGAS Brenna, teatre, Guglielmo que precisava que: Director de Escena DIEGO i\'IONJO Paje de Ja Duquesa M.' LUISA CARDONA Macsro de Coro RlCCARDO BOTI1NO Coro General Cuerpo de Balle 1. La localització de 1" acció s 'havia de canviar. Per de la Maestro Apuntador JAIME TRIBD comptes Coreografia MILOS RISTIC Bailarinas solistas: Bailarinas solistas MARTA GERRERO MERCEDES NUÑEZ e ISABEL RINCON cort francesa es tractaria d' «un estat italià absolutista de poca MERCEDES NUÑEZ Maestra Director EUGENIO M, MARCO CoroGeneral Cuerpo de Baile Director de Escena ENAVAT REZAr amb un sobirà fictici. Maestro de COtO RICCARDO sornnc importància», Decorados ATrILIO COLONELLO Coreógrafo Maestro de Baile JUAN MAGRlfM y Pcluqueria DAMARET Maestro Apuntador LOUIS SALEM NO 2. Els noms dels personatges de l'obra havien de ser Muebles AI.MIRALL ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL LICEO original VESl·UARIO. ATREZZO Y ARMERIA PROPIEDAD DE LA

_ EMPRESA Decorados: AttIllo Colonnello. Muebles: Miró. _ Zapa. canviats. Loscandelabros demás te-ra y peluquería: Demaret-veüdeperas. _ Vestuario, y adornos de plata han sido aportados graciosamente por reverta BAGUES atrezzo y armeria propiedad de la Empresa. 3. L' escena de la clau seria eliminada. ORQUESTA SINFONICA DEL GRAN TEATRO DEL UCEO Violin 4. El sac tàcitament ccuceníne Néstor EIDLER Tcurporadu '1975-76. quedava permès. 5. Els canvis esmentats obligarien a ajornar la data de l'estrena. Pel que fa als noms, ja sabem que Blanche es convertí en Cilda,

Representaciones en 14 enero 1979 Triboulet -el sentit de en francès és ben cone­ 10,12 Y Rigoletto i no rigoler d'aturar després del segon acte davant l'hostilitat del públic ja gut i, a més, s'havia estrenat 1838 una de l'obra de l'any paròdia es representà més aquella temporada. Al regne de Nàpols i als Victor amb el títol de ou Le dernier des Hugo Rigoletti fous-, Estats Pontificis l'òpera es representà amb títols tan curiosos com Saltabaclil serà i continuarà essent (tot que va Sparaqucile «borgogno­ Lionello, Viscardello a Clara di Perth. Aquesta batalla sí que la RIGOLETTO ne» i no a «siciliano» a ser pas «bolognese» ), Maguelonne passa havia insistit la cosa era REPARTO perdre Verdi, que s.empre que important Maddalena i Monterone. el del cluc Gilda Adriana ANelLI Saint-Vallier, Queda problema el fet de la maledicció d'un cortesà al seu i tant és Magdalena Montserrat APARlel justament rei, El Duque de Mantua Nicolai GEODA de i no Rigoletlo Mateo MANUGUERRA Màntua. Per Màntua quan el mateix Verdi Sparafucile què Parma, ja així a la conclusió de en el on el Triboulet Antonio BOA RAS que l'obra, punt orig:inal Conde de Monterone Carlos RIVAS Caballero Marullo Manuel GARRIDO havia Pier Farnese? No hi ha constància de les Giovanna Cecilia FONDEVILA suggerit Luigi cap «J'ai tué mon enfant! », Verdi fa exclamar al seu Malteo Borsa José RUIZ gemega Rigoletto Conde de Cep-anc Raúl MONTERO raons condesa ho determinaren hi ha n'ha tret la Maria URIZ que així, però ja hagut qui «Ah! la Maledizione». Ujier de ta cone Félix VARGAS Paje de la condesa Mercedes NUALART punta: sembla que el darrer titular de ] Coro General de Baile 'Imperi Sacre-Romà, que Verdi treballà en la tot el mes de i de febrer Cuerpo partitura gener part Bailarinas Solistas Marta GUERRERO y Mercedes NÚÑEZ abdicà 1806. emprava. entre d'altres. el títol de duc de Maestro Director Anton GUADAGNO l'any de 1851 i arribà a Venècia a febrer tal de començar els Director de Escena Giovanni PETRUZZELLI mitjan per Maestro de Coro Riccardo BOTTINO �/Iàntua ... el seu nom dinàstic era Francesc com el rei Decorados Attilia COLONEllO però I, a mentre acabava I'll de Maestro Apuntador Jaime TRIBO assaigs piano l'orquestració. L'estrena, Coreograf(a Milos RISTIC Banda Academia Alpe Dir. José A. RODA BATllE francès de Le Rai s'amuse. na encoberta. protagonista venjança març de 1851, fou lill èxit esclatant. En foren intèrprets principals los candelabros y demás adornos de plata han sido bestieses dels censors del Cavaller aportados graciosamente por Joverra BAGUtS. potser, perles Gorzkowski, Raffaele Mirate (Duc), Felice Varesi (Rigoletto) i Teresa Brambilla ORQUESTA SINFÓNICA militar de Venècia. Adriana Anelli (Gilda). Muilco governador no ha deixat de amb DEL GRAN TEATRO DEL LICEO D'aleshores ençà mai representar-se, Munugucrt-a (Bigolctto). Montserrat (Gilda). Els de finalment s'estrenaria problemes Rigoletto, amb i Lrnhcrto Grilli a no raons censura com­ 'que Aparie¡ (Maddalena) problemes sense, i ja tant per de sinó pel de ui Lie'·II. no acabaren A en una (Duc Mùruuu) Temporada 1978-79. aquest títol, aquí. Bèrgam, funció dirigida als incrementat les difi­ Temporada 1979-80. promís que représenta per intèrprets, per per Emanuele Muzio, deixeble del compositor, l'espectacle s'hagué cultats de les puntature afegides per la tradició. Al Liceu ha estat ¡\ P E Il ¡\ P Il O E T I e ¡\ 39 38 Il' :--.1 Ò PEll A r n o Il L I, .11 ,¡ TIC: A U i\ Ò Il L ,II A I

sempre una de les obres mes estimades pel públic d'ençà de la seva estrena l'any 1853 -exactanlent el 13 de desembre, poc més ele elos de l'estrena absoluta- a càrrec d'Amalia RIGOLETTO anys després Corbari, Ettore Irfrè i Antonio Superchi, amb la direcció del mestre Gabriel Decorocíons: Fcrruccio realitzades Scnnau¡ Balart. Recordar els noms dels seus a villagrossi, per ('\liIa) d'alglills principals intèrprets Vestuari: Picr-Lucíano Cavalloni. realitzat per Arrigo (Milà) casa nostra ens permetrà copsar la trascendència d'aquest títol verdià Alre.::.::o:

Ranear¡ • Ccmurcdo (i\lilà) en els annals liceistes. amb 336 representacions assolides fins ara. /I duca di .\fOI1tOI'O Alfredo Kraus (dio 7. 11. IS) Pietro Ballo (dics 9-13) Si la 1853-54. en va tenir lloc l'estrena. se'n Rigoíeno Leo I uccí temporada què Gilda Adriana Anelli Sparafuciíe Alfredo Zarmzzc feren vint-i-cinc no venia d'unal a Ia Maddatena Montserrat Apnrici representacions (aleshores ). Giovanna Cecilia Fondcvila /I CQI/te di Monterone Stefano Palatchi encara es va donar vuit amb Felice el seu Marulla Vicenç Esteve següent vegades, Varesi, Matteo Borsa Conrad Gaspa II come di Ceprano Pablo Pascual creador. De la primera etapa dels liceistes cal recordar Lo contessa M� Àngels Sarroca Rigolettos Poggio della duc/¡essa �'I� Antonia Martin Reguciro que va ser la darrera obra al teatre abans del Director d'Orquestro Romano Gandolfi representada primer Director d'Escena Giuseppe de Tomasi del Cor Vinario Slcuri incendi i en el Liceu s'lli la Director que, ja reconstrurt, registrà participació, Mestre adjunt del Cor Miquel Onega Gino Aldo Coreògrafa Assumpta Aguadé certament ocasional el rol amh dos altres la tem­ Mario Basiola, Raimon Torres, Carlo Bechi, Cos de Ball -compartí Tagliabue, 1862-63- del tenor Mario Matteo Leo \"Ilcci (Higoleiio). Adriana Protti, Piero Manuel Ausensi, Cornell MacNeil, Matteo ORQUESTRA SIMFÙNICA I COR porada gran (Giovanni Mario, Cappuccilli, i DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Anell¡ (Gilda) Alfredo Kraus (Duc Cavaliere di en la seva noms Leo etc. Un estol certament. Candia), ja etapa de maduresa. Grans cie Màllilla) al Liceu. Manuguerra, Nucci, impressionant, Temporada 1986-87. no també hi eren cosa: del segle passat foren els del refinat baríton anglès Chat-les Santley, I els tenors, cal dir-ho, per alguna 1986-87. Francesca Tito en dues Tciuporadu el del gran Roberto Stagna (el primer Turiddu) i el del istrià Marconi, Josep Palet, Schipa temporades consecutives Lázaro debutà amb Giuseppe Kaschmann (Kasman) que la temporada de primavera (1916-18), Hipólito que aquesta en Giacomo del 1881 la cantà al costat del mític Angelo Masini. Aquest tenor òpera el 1914 i la repetí quatre temporades posteriors; Lauri - es tenint com a Gilda la seva muller repetiria paper els anys 1883 i 1885, sempre en temporada de pri­ Volpi, que presentà María la de de el mavera. i al cicle d'hivern corresponent a 1886-87. Alessandro Ros, temporada primavera 1922; Miguel Fleta, tenor refinat Roberto Enza Bonci tancaria pràcticament el cens la temporada 1898-99. Victor d'Estremoz Tomás Alcaide, el D'Alessio, Maurel ho féu amb el de barítons el 1885. De Muro Lomanto, Alessandro Granda, Aldo Sinnone, Giuseppe di Gianni Alfredo Gianni Juan La gran explosió d'intèrprets eminents d'aquesta òpera, però, es Stefano, Poggi, Kraus, Raimondi, produeix: al segle actual. Ja la primavera de 1904 Enrico Caruso fa Oncina, Jaume Aragall, , Nicolai Gedda -amb «incidente di tothom recorda- i Vincenzo La la seva presentació a Barcelona (20 d'abril) amb l'obra verdiana i l' percorso» que Scola. I el de no és enlluernador: Elvira de cinc dies més tard el seu comiat en la segona i última representacíó capítol sopranos menys del mateix títol. S'ha parlat tant del dubtós fracàs del tenor - Hidalgo i Mercedes Llopart (que abans d'ensenyar a cantar varen Ottein. època feliç. en què als qui no ho feien bé seIs feia repetir totes les fer l'ofici). Graziella Pareto. Mercedes Capsir. Angeles Filomena Ada Sari es deia àries!- que no hi tornarem, però sí que valdria la pena esmentar Suriñach, (l'espectacular polonesa que en realitat Maria Lina alguns dels més grans protagonistes dels papers principals fins avui. Jadwiga Szajerówna.), Gentile, Pagliughi, Els barítons Maria Tati dal Carmen Gràcia -cinc Mario Sammarco, ,Riccardo Stracciari , Domenico Espinalt, Monte, temporades Marirní Gianna el' Viglione-Borghese, Mattia Battistini i Titta Ruffo alternant-se en la seguides! -, del Pozo, Angelo, Margherita temporada 1915-16!, José Segura Tallien, Armand Crabbe, Luigi Rinaldi, etc. Montesanto, Enrico Molinari, Carlo Galeffi, Apollo Granforte, Grans noms. Tradició il·lustre. L'única cosa que ens cal ara és Benvenuto Franci, el relativament exòtic John BrO\\�llee (1930-31), mantenir-la _ 1\1 A H e E L G E 11 V ELL o Il IOC Il A F I E S I 41

e I ULl A N o e A Il ELL A J o A N LLU Í s BOZ Z o (Di-

Biografies a (Director musical) Nasqué rector d'escena) Va començar

Milà i va estudiar a Siena amb a fer teatre als Lluïsos de Gràcia i

Franco Ferrara. La seva important als catorze anys ja creà amb un activitat didàctica s'ha desenvolu­ amic una companyia de teatre in­

pat als conservatoris d'Adria, dependent. Als disset anys ingressa Màntua, Brescia i Verona, entre a la universitat, on estudia Filo­ d'altres. Ha dirigit a Reims (La logia catalana, i dirigeix el seu sonnambula, Casi fan tutte), primer espectacle (Massa temps Toulon (Andrea Chénier), Nantes, sense piano, d'A. Ballester). A Estrasburg., Nancy, Marsella, partir d'aquest moment combina Liuliano Carella Karlsruhe, Ludwigshafen, Vercelli, la tasca d'actor amb la de director: Lucca, Torre del Lago (Turanclot), l'estiu de 1971 funda una «co­ etc. Dirigeix habitualment al Fes­ muna teatral» que recorre els tival del Valle d'Istria (Martina pobles de Catalunya fent teatre Franca) obres com La sonnambula pels carrers; el 1973 s'incorpora a (1994) i Lucrezia Borgia(1993). la companyia de Pau Garsaball i hi Ha fet enregistraments disco­ fa d'ajudant de direcció en l'obra gràfics, radiofònics i televisius per Berenàveu a les fosques de Josep a les RAI, ORTF i BBC. M. Benet i Jornet; el 1974 dirigeix Darrerament ha dirigit Il giuramerua Les troianes d'Eurípides/Sartre

de Mercadante a Nantes, Les amb un grup que ha format a la pêcheurs de perles a Calgari, La universitat; el 1976 actua als Vestale de Spontinia Nantes (amb espectacles Tirant lo Blanc i Michèle Command) i La Ceneren­ Layret (sota la direcció de Josep A. tala a Lisboa, amb Raquel Pierot­ Codina) i dirigeix Mar i Cel de ti i Rockwell Blake. Guimerà; l'estiu de 1977 és nomenat

Entre les orquestres que ha dirigit des­ gerent de la campanya Grec'77 i taquen la Philharmonia de Lon­ dirigeix Dansa de mort d'A. ch-es, BBC, RAI, I Solisti Veneti, Strindberg. A començament de 1978 Accademia Chigiana i Estro Armo­ ingressa a Dagoll Dagom i participa nico, entre d'altres. Amb aquestes com a actor i com a membre de representacions de Rigoletto debu­ l'equip de direcció a Antaviana, La ta a la temporada del Gran Teatre Nit de Santjoan i Olups; i més tard

del Liceu. s'ocupa de la direcció de El Mikado,

Mar i Cel i Flor de Nit. Al marge de [oun Lluís Bozzo la Companyia Dagoll Dagom ha 42 I B lOG Il A F I E: S

dirigit els espectacles Sin Palabras FERNANDO DE LA MOHA de Pepe Hubianes, La botiga dels (Duc de Màntua) Nasqué a horrors, Quartetto da cmque, Méxic i féu el debut professional Estrips, Historietes i les òperes Don l'any 1986. El 1987 ja cantà per

Pasquale de Donizetti (Teatre Grec) primer cop als Estats Units, a San i L'any de Gràcia d'Albert Sa.rdà. Francisco, com a protagonista de Amb aquesta producció de Rigoletto Roméo et Juliette, i inaugurà la debuta a la temporada del Gran temporada de Mèxic amb Cavara­ Andrés Máspero Teatre del Liceu. dossi (). La temporada 1988-89 cantà per primera vegada a Europa, La Traviata i a A N D RÉS M Á S P E Il O (Director Colònia, i tornà a San Francisco del cor) Començà els estudis amb La Bohème. La temporada musicals al seu país, Argentina. El 1989-90 debutà al Teatro alla

1976 fou nomenat director del Scala de Milà amb La Traviata i a Coro Estable del Teatro Argentino l'Òpera de Viena. Després ha in­ de La Plata i de 1978 a 1982 féu terpretat el Requiem de Verdi amb la mateixa tasca al Teatro Munici­ La Scala a Moscou, Rigoletto a pal de Rio de Janeiro. Des de l'ally Bolonya, Mèxic i San Diego; Roberto 1982 dirigí, durant tres tempora­ Devereux a Nova York, Faust a Pa­ des, el cor del Teatro Colón de rís i a Pittsburgh; L'elisir d'amare al Buenos Aires. L'any 1988 aconse­ Covent Garden de Londres, Fernando cie la Mora guí un Màster a la Universitat Ca­ Rappaccini's Daughter de Daniel tòlica de Washington, ciutat on Catán a San Diego, etc. Ha actuà també com a pianista al enregistrat La vida breve de Falla Kennedy Center i el 1989 fou di­ amb Eduardo Mata. Debutà al Grall rector de COI' a la Summer Opera. Teatre del Liceu la temporada 1990- Durant el període 1988-90 fou 91 com a protagonista de Roberto

director d'lAVE (Iheroamerican Devereux i tomà per cantar Nemo­ Vocal Ensemble) i la temporada rino (L'elisir d'amare) i Lord Ric­ 1990-91 director del cor de la Dallas cardo Percy (Anna Balena). Opera. La temporada 1990-91 fou

nomenat subdirector del Cor del

Gran Teatre del ara OOi- S AL V A T O Il E F I S I e 1'1 ELL A Liceu, que f I geix com a titular. El desembre de (Duc de Màntua) Nasqué a

1993 es va doctorar en música a la Catània i abans de dedicar-se al

Salvatore Fisichel!a Universitat Catòlica de Washington. cant estudià enginyeria a la Univer- B IOC R A F I E S I 45

sitat de Catània. Es va formar mu­ (Nîmes), Il barbiere di SivigLia, Un sicahnent amb MaTÏa Gentile i amb bollo in maschera (Reims, Teatro VERDI: VERDI: els mestres Paoletti i Ricci a Roma. San Carlo de Nàpols), Macbeth RIGOLETTO RIGOLETTO RIGOLETTO Ma­ - - VERDI Debutà 1970 amb , Frankfurt, - - l'any (Dresden, Colònia), Popp Aragall Weikl Moffo Kraus Merrill de el de Adriana Lamberto Gardelli Sir Georg Solti després guanyar Concurs dama Butterfly (Trieste), Spoleto. Des de llavors canta re­ Lecouvreur (Trieste), Nabucco gularment als grans teatres d'Itàlia (Spoletto) i Simon Boccanegra (La i França òperes com La Favorita, Coruña, Colònia, Hamburg). Ha SOLTI Barry Anderson Rigoletto (Caracalla, Niça), I Pu­ cantat el paper de Rigoletto al ritani (Avignon), Lucia di Lam­ Teatro Bellini de Catània, Ente BELLINI: DONIZETTI: mermoor, Faust Tolosa, Autonomo Australian LUCRECIA BORGIA (ROIna, Cagliari,

- - Caballé Domingo Caballé - Kraus - Montreal), La sonnambula (Bari), Opera i Colònia, entre d'altres.

- Cossotto Raimondi Verrett - Flagello La donna del lago (Palermo) i La Darrerament ha interpretat el paper Carlo Felice Cillario Jonel Perlea Bohème. Darrerament ha interpre­ d'Ezio d'Attila a Buenos Aires; I tat a Catània, amb Lu­ Rantzau de Mascagni a Livorno; i cia Aliberti; Madama Butte/fly a lago (d') a Melbourne. Entre Palerm, amb Raina Kabaivanska, i els seus em·egistraments destaquen

La Traviata a amb els de d'Elisabetta al LEONCAVALLO: PUCCINI: Palerm, Giusy papers Wamey PAGLIACCI LA BOHÈME Devinu i Paolo Coni. Castello di Kenilworth de Donizetti,

- - Domingo Caballé Milnes Caballé - - - Domingo Milnes Entre els seus enregistraments des­ amb Mariella Devia (Jan Latham­ Blegen - Sardinero - Raimondi taquen Mase in Egitto (Claudio Koenig); i Baldassare de L 'Arlesiana PUCCINI: Sir Georg Solti ILTABARRO Scimone) i OteLlo de Rossini (amb de Ciléa (Charles Rosenkrans).

- L. Priee Domingo - Milnes Jesús López Cobos, Josep Carreras Erich Leinsdorf i ). J O A N P O N S (Rigoletto) Nas­ PUCCINI: VERDI: cut a Menorca, inicià la seva carre­ TOSCA OTELLO BAR R Y A N DER S O N ra al cor del Gran Teatre del Liceu

- (Rigo­ -

L. Price - - Domingo Milnes Domingo Scotto Milnes Nasqué a Melbourne i co­ i cantant papers solistes de baix Zubin Mehta James Levine Ietto) mençà a cantar a l'escola i a l'es­ com Don Bartolo (Le nozze di Fi­ glésia de Brighton. Estudià a la gara), Lord Rochefort (Anna Bale­ «Hochschule für Musik» de Viena na), Tom (Un ballo in maschera), i començà la carrera a Itàlia. Entre Sire de Bethune (I oespri sicilia­ Joan Pons el 1984 i el 1988 cantà al Teatro ni), Monterone (Rigoletto), etc. El VERDI: VERDI: Sociale de Màntua obres com ara 1977 decidí canviar a la corda de LA TRAVIATA IL TROVATORE i - i la - La Aida, Attila baríton 1977-78 - Traviata, Emani, Caballé Milnes - temporada Bergonzi L. Priee Domingo Georges Prêtre Milnes - Cossotto Simon Boccanegra. Altres inter­ cantà Giorgio Germont de La Zubin Mehta pretacions van ser Il Corsaro Traviata. La seva consagració in-

ES�<::ir- CLASSICS 46 I Il lOG H A F I E S

ternacional fou en inaugurar la Rossini Opera Festival (amb Ric­ temporada 1980-81 de La Scala cardo Chailly); La reginetta della de Milà interpretant el prota­ rose de Leoncavallo a Palerm; Ro­

gonista de Falstaff; dirigit per méo et Juliette a Martina Franca; Lorin Maazel i Giorgio Strehler. Mariana de Das Liebesverbot de D'aleshores ençà, ha actuat sovint Wagner a Palerm (Kiksa Bareza / als teatres més importants i ha Filippo Sanjust); I Puritani a Xile; enregistrat moltes òperes. Aspasia d'Axur re d'Ormus a Alessandra Huffini Recentment ha cantat a La Scala Verona; i Le donne rivaLi de Cima­

(Pagliacci, amb Riccardo Muti), rosa, dirigida per Alberto Zedda i Metropolitan de Nova York Maurizio Scaparro. (L'elisir d'amare, Lucia di Lam­ Entre els seus enregistraments desta­

mermoor; Il Tabarro i Pagliacci quen Il barbiere di SivigLia de Mor­ amb James Levine), Staatsoper de lacchi (Gabriele Catalucci), La Viena (Aida) i Opera de San Locandiera de Salieri (Fabio Luisi), Francisco (Tosca), entre d'altres. La Testa di bronzo de Carla Evasio Va debutar al Liceu la temporada Saliva (Angelo Campori) i Les 1970-71 i ha intervingut en dues­ pêcheurs de perles (Carlos Piantini). centes disset representacions.

A LID A F ERR A R I N I (Gilda) A L E S S A N DRA R U F F I N J (Gil­ Nasqué a Verona i estudià amb

da) Va estudiar al Conservatori Enzo Cechetelli. L'any 1973 gua­ Giuseppe Verdi de Milà i al «Centro nyà el Concurs Internacional Tati perferzionamento Artisti Lirici. del dal Monte i debutà amb Mimi (La Teatro alia Scala. Entre les primeres Bohème). Actua amb regularitat a òperes que va cantar destaquen les temporades més importants Giustino, La finta giardiniera, d'Itàlia (Bolonya, Milà, Parma, Paride ed Elena, Dido and Aeneas Torí, Venècia, Verona, etc.). A La (La Fenice) i Le nozze di Figaro. Scala ha interpretat Micaela Després ha interpretat L 'eLisir d'amare (Carmen) i Adina (L'elisir d'a­ a Lucca i Piacenza, Les pêcheurs more). Altres personatges destacats de perles a Roma (Michel Plasson / del seu repertori són Gilda (Rigo­ Renzo Giacchieri) i Cagliari; Il Letto), Marie iLafille du régiment), Pipistrello i Addina ovvero il Norina (Don Pasquale), Lucia di

Calif/a di Bagdad (de Rossini) a Lammermoor i Liù (Turandot) . . Alida Ferrarini Roma; Le nozze di Teti e Peleo al Fora d'Itàlia ha actuat, entre altres B lOG R A F I E S I 49

ciutats, a Londres, Frankfurt, Co­ Des de 1988 canta també a altres teatres lònia, París, San Francisco, Viena, espanyols (Madrid, Sevilla València, Bordeus, Tolosa, etc. Mallorca, Las Palmas, Tenerife, Darrerament ha interpretat Zerlina de Oviedo, etc.) i a l'estranger (París, Don Giovanni a Gènova (Giorgio Tolosa, Buenos Aires i el Me­ Strehler) i Rigoletto a Verona, Lon­ tropolitan de Nova York). dres i Panna, amb Leo Nucci i Josep Bros. Entre els seus enregistraments destaquen Rigoletto (Alexander L A U RAP O L V E J.l ELL I (Mad­ Rahbari) i Le Laudi de Hermann dalena) Nasqué a Siena el 1967 Suter (amb Andras Ligeti). i estudià al Conservatori de Flo-

Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem­ rència i amb mestres com ara porada 1983-84 amb Micaela (Car­ Shirley Verrett, Alfredo Kraus i men) i el cicle següent tornà amb Carlo Bergonzi a l'Accademia Giulietta (Capuleti e Montecchi). Musicale Chigiana; i amb Claudio

Desderi a Fiesole.

Guanyà els concursos «Karia Ricciarelli» S T E F A N O PAL A TeH I de Màntua (1992) i «Mario del (Sparafucile) Nasqué a Barce­ Monaco», «Belvedere» de Viena lona, on féu els estudis de cant amb (1993) i debutà a la «Borrega. de Maia Mayska i els completà amb Peter Maag amb el paper de Zaida

Jaume Francisco Puig, Gino Bechi i d'IL turco in Italia de Rossini .. En el Ettore Campogalliani. Debutà al seu repertori destaquen Puck (Obe­ Gran Teatre del Liceu la temporada ron de Weber), Ottavia (L'incoro­ 1985-86 i des d'aleshores ha inter- nazione di Poppea), Cherubino (Le vingut en cent vint representacions. nozze di Figaro) i Sesto (La cle­ En aquest Gran Teatre ha destacat menza di Tito). en personatges com els de Rei Ferran Ha estudiat interpretació d'oratoris i (Cristóbal Colón de Balada), Crespel cantates a la «Hochschule fur Mu­ (Les contes d'Hoffmann), Podestà sib de Munie, En aquest camp ha (Una cosa rara), Don Basilio (Il fet obres com el Gloria de Vivaldi, barbiere di Siviglia), Colline (La Petite messse solennelle i Stabat Bohème), Talbot (Maria Stuarda), Mater de Rossini; Stabat Mater de Rochefort (Anna Balena) i Ferrando Pergolesi; Giardino dell'amore de (Il Trovatore). El març de 1994 va Scarlatti; Passió segons sant Mateu i interpretar Timur (Turandot) al Missa en si menor de Bach; i Missa in Laura Polverelli Palau Sant Jordi. tempore belli de Haydn.

ANTONIO PUIG QUORUM perfumes La sonrisa del éxito I 51

Concertinos Timothy E. McKEITHEN Josep TORDERA ORQUESTRA * Josep M. ALPISTE Victor PETRE Miquel BARONA SIMFÒNICA DEL GRAN N.N. Franck TOLLINI (Clarinet baix) TEATRE DEL LICEU Violins primers MàriusVERDAGUER Fagots MOROS* Maria Anca ANDREI* N.N. Just * Tobias GOSSMANN* Violoncels Eugenia SEQUEIRA Ramon ISBERT Margaret BONHAM Pere BUSQUETS* -)E:­ Francesc BENÍTEZ* Miloslav CAPKA Peter THIEMANN*

Andrea CERUTI Adam GLUBINSKI (Contrafagot) Trompes EBEL Birgit EULER Esther Clara BRAUN AGUILAR* Manuel GUERÍN Alexandre BÁSCONES Vicenç Frantisek SUPIN* Piotr JECZMYK Carme COMECHE - Carles CHORDÀ . Edith MARETZKI Rafael SALA Enric Xavier MARTÍNEZ los d e I Dorina MARGINEANTU Juan Manuel STACEY arquitectos tiempo Francisco RODRÍGUEZ Emilian TOADER Georghe TATU ZAMORA Vessela TOMOV M. Eulàlia VALERO Ignacio Guerassim VORONKOV Matthias WEINMANN Trompetes BELLO* AHa VORONKOVA N.N. Josep Francesc COLOMINA* Violins segons Contrabaixos VIDAL Annick PUIG* Tomàs ALMIRALL* Àngel Francisco VILLAESCUSA Anton ZUPANCIC* Lluís FARRENY* Trombons Antònia TERRÉS Josep QUER Antoni Teresa BASAS Jaume ALBORS Josep OLTRA* Francesc Rosa BIOTA Francesc LOZANO SÀNCHEZ* Detlef HILLBRICHT* Mercè BROTONS Joan MAULEÓN Elena CEAUCESCU Lluís RUSIÑOL (Contrabaix) Luis BELLVER Rodica Monica HARDA Rafael de la VEGA David MORALES Marcel NOLL Flautes Tuba Jordi PAPS Albert MORA* José Miguel BERNABEU* -1911- Sebastian POPESCU Joan Josep RENART* Frederic SBERT Arpes Agustí BRUGADA Lina SERRACARABASSA * Julius VARAD! Manuel FLORENCIANO ARNAL* Jordi VILARGUNTÉ Margarita Para Oboès información y Percussió Violes Francesc CASTELLÓ* relación de concesionarios Artur SALA* Birgit Renate SCHMIDT* Emili PASCUAL* a FARLABO S.A. * (Timbals) dirigirse RELOJERIA Marie VANIER Richard VAUGHAN* Victorià JORGE* Florian MUNTEANU (Corn anglès) Isla de Java, 33 2834 Madrid Jordi MESTRES* I Bettina BRANDKAMP Enric PELLICER - Tels. (91) 358 12 88 358 io 20 I· Julio BURGOS r Mihail FLOlŒSCU Clarinets I N.N. Nicolae GlURGEA Philip R. CUNNINGHAM* Lluïsa JAIME Josep MERCADAL* (*) Solistes 52 I

Anna M. VELANDO José EGURROLA COR DEL GRAN Sopranos primeres Felipe M. Isabel Carme YANGÜELA GOMAR TEATRE ARQUE Ignasi Isabel BARBA Luis PAZÓ DEL LICEU Tenors primers M. Lluïsa CARDONA Francese QUILES Antoni BERNAL Núria DELGADO Carles RIVAS Josep M. BOSCH M. Isabel FUENTEALBA Juan Bautista ROCHER José Luís CASANOVA M. Rosa LÓPEZ Joan SUBIROS Jordi FIGUERAS Mirta Maria LORA Ubaldo GARCÍA Mestres assistents musicals Encarnació MARTÍNEZ Francesc GARCÍA Javier PÉREZ-BATISTA Anna OLIVA Prudenci GUTIÉRREZ Osias WILENSKI Àngels PRATS Sixto LERÍN Marta RIBAS José Antonio MEDINA M. Teresa RIBERA Perfecte MONROIG M. Carme RICART Vicenç RÍOS Sopranos segones CarlosTRULLÉN Amparo CATALÁN Tenors Núria CORS segons Ferran ALTIMIS Clai·a LIGERO Alberto M. Dolors LLONCH Julio BERDASAGAR Glòria LÓPEZ Antoni BERGE Isabel MAS W. Maria RIPOLL Hans BYSTRON M. Rita WING Josep FONTANALS Eduard MORÉ Mezzo-sopranos Xavier PLANÀS Montserrat BENET Carles PRAT Teresa CASADELLÀ Emili ROSÉS Joana COLL Rosa CRISTO Barítons Josepa MARTÍNEZ Rafael de CAMPOS Marta MORERA Pere COLL

Mercè ROCHER Ramon GRAU M. Isabel RODRÍGUEZ Josep MIRÓ M. Rosa SOLER Àngel MOLERO Joan Josep RAMOS Contralts Jaume RIBAS M. Josep ESCORSA Lluís SÁNCHEZ Margarida GÓLLER I Lucila GULÍN Baixos I Hortènsia LARRABEITI Santiago BLAS I Clotilde MIRÓ Ignasi CAMPÀ Margarida POCOVI Miguel Ángel CURRÁS

PARIS I 55

Enregistraments S'inclou una selecció de les versions Josef Metternich (R), Rudolf Schock íntegres. Els personatges principals (D), Rita Streich (G), Margaret

esmentats en Or­ PRESENTAT PER: són l'ordre següent: Klose (M), Fritz Hoppe (S). �� Rigoletto (R), Duc de Màntua (D), questra i cor de la Ràdio de Berlín. t=,..,.. I ...... FOMENTO DE Gilda (G), Maddalena (M), Dir.: Ferenc Fricsay. Myto, 1950 CONSTRUCCIONES y CONTRATAS, SA Sparafucile (S). A continuació (CD) l'orquestra, el cor, el director mu­ sical, el director d'escena (si M. Campolonghi (R), Giuseppe di Ste­ s 'escau), el segell discogràfici l'any fano (D), Maria Callas (G), M. T. de l'enregistrament. García (M), 1. Ruffino (S). Orques­

�oncert� �oncert� Ballet� tra i cor de la Ciutat de Mèxic. Dir.: DISSABTEOpere�S D' AGOST, 22.30 H. DIVENDRES 28 DE JULIOL, 22.30 H. DillUNS 7 D' AGOST, 22.30 H. DIVENDRES 211 DISSABTE 22 DE JULIOL, 22.30 H Auditori Jardins del Castell Auditori Jardins del Castell Auditori Jardins del Castell Auditori Jardins del Castell Versions en disc U. Mugnai. Melodram/Cetra, 1952. IL MATRII\IONIO SEGRETO MAHLER ROYAL PHILHARl\lONIC BALLET ANTONIO GADES

CJ.\I \ROS \ fi RCER \ 51.\1101"\1 \ ORCHESTRA "FUENTE O\EIUNA"

CARLOS AINHOA Riccardo Stracciari Dino Taddei Ferruccio Ta­ CHAUSSON, ARTETA, SUSANA PORETSKY, contralt LIL YA ZILBERSTEIN, piano Inspirat en el drama de Lope de Vega. (R), Borgioli Giuseppe (R), ISABEL MERCÈ MONAR, OBIOl, DE de: GARCiA ORQUESTA SINFÓNICA RTVE ANTONI Ros-MARBÀ, director Música A. ABRIL, Mercé Maria Lina ENRIQUE BAQUERIZO, RUIZ (G), Anna (D), (G), JOSEP ORFEÓN DONOSTIARRA TOLDRÀ, La filla del marxant GADES-SOLER-FREIRE, F. NUÑEZ, (D), Capsir gliavini Pagliughi ORQUESTRA FESTIVAL DE PERALADA COR DEL CONSERVATORI DE VILA-SECA RACHMANINOV, Concert per a piano núm.Z M. MUSSORGSKI i música barroca anglesa Masetti Bassi Ernesto Domi­ Irma Colasanti Giulio Neri (Orquestra de Cadaqués) (M), (M), XAVIER GÜELL, director BRAHMS, Simfonia númA ANTONIO GADES, coreografia ERNEST MARTÍNEZ-IzQUIERDO, ,..____, ,..____, nici i cor del Teatro i cor de la RAI de director musical ,..____, (S). Orquestra (S). Orquestra DISSABTE 29 DE 22.30 H. DIVENDRES 11 22.30 H. DIMECRES 9 D' AGOST, 22.30 H. JOAN ANTON SÁNCHEZ, director d'escena JULIOL, D'AGOST, alla Scala de Milà. Dir.: Lorenzo Torí. Dir.: Auditori del Castell Angelo Questa. Cetra, ION BERRONDO, escenografia Auditori Jardins del Castell Auditori Jardins del Castell Jardins ,..____, CARMINA BURANA JAUME ARAGALL JULIO BOCA Molajoli. EMI, 1930. 1953. DISSABTE 12 D' 22.30 H. BAlltT ARGtNlli'\() AGOST, Ouri IN �t \CUI -\1) \ EC.!DO Auditori Jardins del Castell "EI somni d'una nit d'estiu" STEFANIA VALLONE, primera ballarina ORQUESTA FILHARMÒNICA DE BUCAREST THE FAIRY QUEEN MENDELSSOHN LIDIA SEGNI, directora Lawrence Tibbett Aldo Protti tenor Jan (R), 111 JAUME ARAGALL, (R), Kiepura PURe AINHOA ARTETA, ANTONI COMAS, DONIZETTI/BALANCHINE, "Donizetti INMACULADA CARLOS EGIDO, soprano Variations" Pons Helen Olheim Hilde Gueden Giulietta en "El somni d'na nit ÁLVAREZ, (D), Lily (G), (D), (G), Inspirada PÉREZ BATISTA, director SINFÓNICA DE RTVE JAVIER DIVERSOS AUTORES, d'estiu", de W. ORQUESTA "Tangos" Shakespeare. Àries i duos de: ORFEÓN DONOSTIARRA VERDI, PUCCINI, MINKUS/PETIPA, "0011 (suite) Lazzari Simionato Cesare THE ENGLISH BACH FESTIVAL Quixote" (M), Virgilio (S). Orques­ (M), Siepi (S). OLEA, CATALANI Y TOSTI JOSÉ ANTONIO SAINZ ALFARO, director MASCAGNI, ,..____, BAROQUE ORCHESTRA & DANCERS tra i cor del Dir.: Orquestra cor de l'Accademia - ,..____, DIMARTS 15 22.30 H. Metropolitan. (amb instruments d'època) D'AGOST, Auditori DIUMENGE 30 DE 22.30 H. LUNES 14 DE 22.30 H. Jardins del Castell Gennaro 1939. Santa Cecilia de Roma. Dir.: Al­ HOWARD WILLIAMS, director musical JULIOL, AGOST, Papi. Myto, del COCKER, director d'escena Església Carme Auditori Jardins del Castell SPARTACUS JONATHAN berto Erede. Decca, 1954 (CD) STEPHEN PRESTON, coreografia ORQUESTRA DE CADAQUES ROSTROPOVICH KH-\l CH \TlJIUAN de B.J. RYAN, vestuari (a partir dibuixos JORDI CODINA (GUIT\RI� v) M '[(llH ARGEIUCH MAXIMILIANO GUERRA Leonard Warren (R), Iussi Bjôrling originals d'lñigc Jones) ELINA PALSHINA mar TOLDRÀ, Vistes al DE lA JOVE ORQUESTRA UNIÓ EUROPEA I DE T. Altman Tito Gobbi di Stefano ,..____, BALLET ORQUESTRA L'ÒPERA B. (G), (M), (R), Giuseppe Tres íl.lumínades (D), Sayao MONTSALVATGE, postals (The Union Youth Orchestra) DE NOVOSIBIRSK DIJOUS 17 D'AGOST, 22.30 H. European BALSACH, Quatre dibuixos per a guitarra ALEXEI LIUDMlLIN, director musical N. Cordon i cor del Maria Callas Adriana Auditori Jardins del Castell MARTHA ARGERICH, piano (S). Orquestra (D), (G), i cordés (Estrena) YURI GREGOROVICH, coreografia MSTISlAV ROSTROPOVlCH, director Suite de Dir.: C. Sodero. Lazzarini Nicola Zaccaria DIE ZAUBERFLOTE SOLER, l'òpera ,..____, Metropolitan. (M), (S). SHOSTAKOVICH, Obertura Mo z vn r "The Midsummer Night's Dream" DIMECRES 16 D'AGOST, 22.30 H. Concert per a núrn.L i cor del Teatro alla Sca­ ,..____, LISZT, piano 1945. Auditori Jardins del Castell Hope, Orquestra (LA FLAUTA MÀGICA) PROKOFIEV, Simfonia nûm.5 DIMECRES 2 D' AGOST, 22.30 H. FESTIVAL DE SAINT-CÉRÉ (Opera Ec/até) EL LLAG DELS CIGNES la. Dir.: Tullio Serafin. EMI, 1955 Església del Carme INGE DREISIG, ALAIN GABRIEL, Tx \\KO\ SKI DE CA�1BRA DE Leonard Warren Jan Peerce MATHIEU ORQUESTRA (R), (D), (CD) SYLVIE BERTHO, LECROART ROMAN RIKKIN I CECILIA KERCHE L'EMPORDÀ ORCHESTRE DE CHAMBRE NATIONAL BALLET I ORQUESTRA DE l'ÒPERA Erna Berger (G), Nan Merriman DE TOULOUSE Obres de: SERRA, CERVERA, DE NOVOSIBIRSK STÉPHANE DENÈVE, director musical MONTSAlVATGE I COTÓ ALEXEI LIUDMILIN, director musical (M), ltalo Tajo (S). OrquestraRCA. contrabaix OLIVIER DESBORDES, director d'escena JOSEP QUER, PETlPA-IvANOV, coreografia CARLES COll, director Cor Robert Shaw. Dir.: Renato

DE: Venda d'entrades les 24 hores AMB EL CO PATROCINI Cellini. RCA, 1949.

� " " œID aixa GRUPO� LAVANGUARDIA AUÓI IlNTRW UNAI,ES PE�"\..DA Casiq,Os de Cata!UllYil AMB EL SUPORT DE: INFORMACiÓ I VENDA 1IlTfI Generalitat de Catalunya \U.IJ:I Departament de Cultura - �;.,� ,,,, Departament de Comerç, Diputació 972 53 81 25 Consum i Turisme � deGirona Catalunya Consorci de Promoció Turfsllc. Ajuntament de Peralada CASTELL DE PERALADA

I 56 I E N REG I S T Il A M E N T S E N Il E G I S T Il A M E N T S I 57

Robert Merrill (R), Iussi Bjôrling (D), Ernst Gutstein (R), Cesare Curzi (D), Gyorgy Melis (R), Robert Ilosfalvy (D), Piero Cappuccilli (R)., Plácido Domin­ Roberta Peters Anna Maria Paller Ursula Gust (G), Ingrid (G), (M), Margit Lászlo (G), Zsuzsa Barley go (D), Ileana Cotrubas (G), Elena Rota (M)., Giorgio Tozzi (S). Or­ Heiner Home (S). Orquestra i cor (M), József Body (S). Orquestra i Obraztsova (M), Nicolai Ghiaurov i cor de de de questra l'Òpera de Roma. l'Òpera l'Estat de Baviera. cor de l'Òpera de l'Estat d'Hongria. (S). OrquestraFilarmònicade Vie­ Dir.: Perlea. Dir.: Alceo 1963 Jonel RCA, 1957. Galliera. Electrola, Dir.: Lamberto Gardelli. Qualiton, na. Cor de l'Òpera Estatal de Vie­ (Cantat en alemany) 1965. na. Dir.: Carlo Maria Giulini. Deuts­ Renato Capecchi (R), Richard Tucker che Grarnmophon, 1979 (CD) (D), Gianna d'Angelo (G), Miriam Dietrich Fischer Dieskau (R), Carlo Cornell MacNeil (R), Nicolai Gedda Pirazzini (M), Ivan Sardi (S). Or­ Bergonzi (D), (G), (D), Reri Grist (G), Anna di Stasio Sherrill Milnes (R), Alfredo Kraus (D), questra i cor del Teatro San Carlo Fiorenza Cossotto (M), Ivo Vinco (M), Agostino Ferrin (S). Orques­ Beverly Sills (G), Mignon Dunn de Dir.: Francesco Molina­ i cor del Teatro alIa Nàpols. (S). Orquestra tra i cor de l'Òpera de Roma. Dir.: (M), Samuel Ramey (S). Orquestra ri-Pradelli. Philips, 1959. Scala. Dir.: Rafael Kubelik. Deuts­ Francesco Molinari - Pradelli. EMI, Philharmonia. Cor Ambrosià. Dir.: che Grammophon, 1963 (CD) 1967. Julius Rudel. EMI, 1979. Ettore Bastianini (R), Alfredo Kraus (D), Renata Scotto (G), Fiorenza Robert Merrill (R), Alfredo Kraus (D), Piero Cappuccilli (R), Luciano Pava­ Renato Bruson (R), Neil Shicoff (D), Cossotto (M), Ivo Vinco (S). Or­ Anna Moffo (G), Rosalind Elias rotti (D), Margherita Rinaldi (G), Edita Gruberova (G), Brigitte Fas­ questra i cor del Maggio MUsicale (M), Ezio Flagello (S). Orquestra i A. Lazzarini (M), Nicola Zaccaria sbaender (M), Robert Lloyd (S). Fiorentino. Dir.: Ga­ cor RCA Italiana. Dir.: Solti. Cianandrea Georg (S). Orquestra i cor de la RAI. Dir.: Orquestra i cor de l'Academia San­ vazzeni. Riccordi, 1960. RCA, 1963 (CD) M. Rossi. Frequenz, 1967. ta Cecilia de Roma. Dir.: Giuseppe Sinopoli. Philips, 1984 (CD) Cornell MacNeil (R), Renato Cioni (D), Licinio Montefusco (R), Michele Mo­ Sherrill Milnes (R), Luciano Pavarotti (G), Stefania Ma­ Iese (D), Anna Maccianti (G), Ned­ (D), Joan Sutherland (G), Huguet­ John Rawnsley (R), Arthur Davies (D), lagù (M), Cesare Siepi (S). Orques­ da Casei (M), Federico Davià (S). te Tourangeau (M), Martti Talvela Helen Field (G), Jean Rigby (M), tra i cor de l'Academia Santa. Cecilia Orquestra i cor de l'Òpera de l'Estat (S). Orquestra Simfònica de Lon­ John Tomlinson (S). Orquestra i de Roma. Dir.: Nino Sanzogno. de Viena. Dir.: Gianfranco Rivoli. dres. Cor Ambrosià. Dir.: Richard cor de l'English National Opera. Decca, 1961 (CD) Orpheus, 1964. Bonynge. Decca, 1972 (CD) Dir.: Mark Elder. DGG, 1984.

Cornell MacNeil Gianni Raimon­ Nicolae Herlea Ion Buzea Renato Bruson Robert Reiner (R), (R), (D), (R) , Jaume Aragall (D), (R) , Jaume Aragall (D), di (D), (G), Carmen Magda Ianculescu (G), Dorothea Cecilia Albanese (G), Wilma Bo­ LuciaPopp (G), Renate Freyer (M), Burello (M), Jorge Algorta (S). Or­ Palade (M), Nicolae Rafael (S). rrelli (M), Loris Gambelli (S). Or­ Gerhard Auer (S). Orquestra i cor

i cor del Teatro Colón de cor de de Buca­ questra Orquestrai l'Òpera questra i cor del Teatro San Carlo de la Ràdio de Munie. Dir.: Lam­ Buenos Aires. Dir.: Argeo Quadri. rest. Dir.: Jean Bobescu. Electrore­ de Nàpols. Dir.: Gigi Campanino. berto Gardelli. Archiv, 1984. Foyer/Gop, 1961 (CD) corded, 1965. The Golden Age, 1973 (CD) 58 I E N REG I S T R A M E N T S E N REG I S T R A M E N T S I 59

Bernd Weikl (R), Jaume Aragall (D), Alexandru Agache (R), Richard Leech Comentari Una altre versió remarcable és la de Klara LuciaPopp (G), Takacs (M), (D), Leontina Vaduva (G), Jenni­ Richard Bonynge, amb una direcció Jan-Hendrik Rootering (S). Or­ fer Larmore (M), Samuel Ramey correcta i amb la brillant Gilda de

i cor de la Ràdio de Munie. i cor de la Welsh questra (S). Orquestra La discografía de Rigoletto plantej a una Joan Sutherland, en la seva segona Dir.: Lamberto Gardelli. RCA National Dir.: Carlo Rizzi. (CD) Opera. prèvia selecció j a que poden trabar­ versió; Luciano Pavarotti, espec­ 1993 Teldec, (CD) se prop de seixanta versions. La tacular en l'aspecte vocal, i Sherrill Sesto Bruscantini Franco Boniso­ (R), gravació que hom pot considerar Milnes, que sap ressaltar la qualitat lli Viorica (D), (G), més completa és la de Rafael humana del personatge. Ciancarlo Luccardi Cortez (M), (S). Kubelik, en la qual trobem una Altres versions tenen encerts parcials: i cor de l'Estat de Dres­ Versions en vídeo Orquestra direcció molt acurada, que sap des del punt de vista orquestral són

Dir.: Francesco - Pra- den. Molinari remarcar els matisos i la concepció remarcables les de Carlo Maria delli. 1984. John Arthur Davies RCA, Rawnsley (R), (D), de força, amb Carla Bergonzi noble, Giulini, que té moments genials,

Marie Jean encara McLaughlin (G), Rigby expressiu i segur, Renata Scotto que malauradament inclou

Leo Nucci Luciano Pavarotti John Tomlinson Ull (R), (D), (M), (S). Orques­ esplèndida vocalment i que sap repartiment discutible, amb la (G), Shirley Verrett tra i cor de 1 'English National Ope­ integrar el contingut dramàtic; musicalitat d'Ileana Cotrubas i Nicolai Ghiaurov ra. Dir.: Mark Elder. Dir. d'escena: (M), (S). Orques­ Dietrich Fischer Dieskau, que tal Plácido Domingo, tots dos fora del

tra i cor Teatre del Municipal de Jonathan Miller. S.A.V. Music, vegada no té la veu ideal com a seu repertori, i Piera Cappuccilli en Bolònia. Dir.: Riccardo 1982 en Chailly. (Cantat anglès) protagonista, li dóna molts matisos, una prestació que no és de les millors 1988 Decca, (CD) en una versió pensada més en la que ha fet en disc. Riccardo Muti Wixell Luciano Pavarotti Ingvar (R), intenció que en l'ostentació; dóna al seu Verdi un dramatisme Zancanaro Edita Victoria Giorgio (R), Vincenzo La (D), Gruberova (G), completa el repartiment una imponent, sense oblidar els mo­ Scola Daniela Dessi Furlanetto (D), (G), Mar­ Vergara (M), Ferruccio impactant Fiorenza Cossotto. ments de ductilitat, amb un tha Senn (M), Paata Burchuladze (S). OrquestraFilarmònicade Vie­ Altres gravacions d'alt interès són: repartiment d'un cert rigor filològic

i cor del Teatro alla na. Cor de 1 Estatal de Viena - (S). Orquestra 'Òpera Georg Solti, que mostra els i un nivell mitjà baix en els correctes Scala. Dir.: Riccardo Muti. EMI, Dir.: Riccardo Chailly. Dir. contrastos de la partitura i conté i Daniela Dessi, 1988 d'escena: Pierre Ponnelle. (CD) Jean un dels millors duos de la història; així com el poc adient Vincenzo La 1983. Decca, Alfredo Kraus, que repetiria el Scola com a duc. Finalment, la Eduard Tumagian (R), Yordy Ramiro personatge en altres dues versions versió de Giuseppe Sinopoli, (D), Alida Ferrarini (G), Iitka comercials: el tenor C311ari dóna brillant, contrastada i teatral, amb

Jozef una Saparova (M), Spacek (S). lliçó d'elegància i d'inten­ la presència sempre important de la Ràdio Orquestra Eslovaca de cionalitat. Al seu costat, el Rigoletto d'Edita Gruberova, brillant en Bratislava. Cor Filharmònic Eslo­ de Robert Merrill, més madurat l'aspecte vocal i assumint bastant

vac. Dir.: Alexander Rahbari. que en l'anterior versió, sis 311yS el personatge; i la bona línia de 1991 Naxos, (CD) abans, amb Janel Perlea; i una Renato Bruson, encara que la veu

convincent Anna Moffa en una de sona millor en una versió històrica

les seves millors gravacions. de l'any 1973 a Nàpols. 60 I ¡; N Il E G I S T Il A M E N T S

La versió històrica més coneguda és la caràcter lineal de Riccardo Chailly de La Scala, amb una direcció i la darrera de Carlo Rizzi, discreta de Lorenzo Molajoli, interessants però no del tot l'espaterrant fraseig de Riccardo arrodonides. Stracciari, no en el seu millor moment vocal, la musicalitat de Albert Vilardell Mercè Capsir i la línia de Dino Borgioli. També és interessant la gravació de Maria Callas, dirigida pel professional però poc matisador

Tullio Serafin, que dóna una versió patètica i dramàtica, amb una veu que ha perdut seguretat; amb ella,

Tito Gobbi remarca les frases tenses

amb una veu poc rodona; i el duc de

Giuseppe di Stefano, que mostra el

seu fraseig amb una veu que ja

comença a pagar el preu del seu estil.

Com a protagonistes històrics val la

pena d'esmentar Lawrence Tibbet, Leonard Warren, amb molta

intencionalitat tant en la seva versió

amb RCA com en els enre­

gistraments "privats» de les seves actuacions al Met; Cornell MacNeil (1961), brillant; Giuseppe Taddei, amb expressió completa; i Ettore Bastianini per la importància de la

seva veu. Mentre que com a duc podem ressaltar el fraseig de Jan Kiepura i la noblesa de Iussi Bjôrlirig. A destacar Giulietta Simionato i Cesare Siepi, vertaders luxes de la versió d'Alberto Erede.

De les més recents, cal destacar el I 63

Pròximes funcions Festival d'Estiu de Barcelona Grec 95 «La sonnambula» de (Versió de concert)

Giusy Devinu, Maurizio Comencini, Milagros Poblador, Stefano Palatchi, Montserrat Torroella i altres.

Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu · '" Orquestra ...... Direcció musical: Roberto Paternostro Orr1Q Teatre Grec Dimecres, 26 de juliol, 22 h. Divendres, 28 de juliol, 22 h. Diumenge, 30 de juliol, 22 h.

Major de Sarrià, 57 PI. de Sarrià, 9 i 10 Tel. 2030714 Tel. 203 04 73 08017 Barcelona 08017 Barcelona COOHDINACIÓ: JOÁN MATABOSCH

DIHECCIÓ D'AIn' I DISSENY CHÀFIC: JOSEI' BACÀ FOTOCHAFIES: ANTONI RAS-RICAU (GRAN TEATlŒ DEL LICEU), ANTONI BOFILL (GIlAN TEATRE DEL LICEU), WINNIE KLOTZ (METROPOLITAN OPEIlA HOUSE, NOVA YORK), LICHTBILDATELIEIl SCHAFCANS (LAUIlA POLVEIlELLI), LUISA LASSEIl­ PETROV (ALIDA FEIlRARINI), HANS LABLER (.JOAN LLUís Bozzo). I IMPHEssló: ICOL DL 13 - 40449 - 1994 / EDICiÓ I PUBLICITAT: ART·Co/2ooo f TEL (93) 268 35 00 Infórmese en cualquiera de nuestras oficinas. COL'LAIlOI1ACIONS I ACHAïMENTS: JAUME TRIBÚ, .JOAN El Grupo Banco Atlántico está presente en: Alemania, Argentina. Bahamas, Colombia, Chile, MATABOSCH SOLER, TERESA LLOllET, ICNASI SAllDÀ. España, Estados Unidos, Filipinas, Gibraltar, Gran Cayman, Hong Kong, Hungría, libano, México, Panamá, Portugal, República Checa y Venezuela.

Banco Atlàntico Fundado en 1901 A toda vela...... _ �!.I