EL PRIMER PERÍODE DE LES NOVEL·LES DE BALTASAR PORCEL A ANÀLISI (Memòria d’investigació) AUTOR: Carles Cabrera i Villalonga DIRECTOR: Joan Alegret i Llorens Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Universitat de les Illes Balears Octubre de 2007 A Josep Maria Nadal Suau, que me’l va fer redescobrir Vull fer constar el meu agraïment a les persones que esmento més avall, les quals m’han ajudat, d’una o altra manera, en la realització d’aquest treball: A Miquel Albero, Montserrat Alcaraz, Joan Alegret, Gabriel Bibiloni, Rosa Cabré, Joan Mas i Vives, Lleonard Muntaner, Josep Maria Nadal Suau, Josep Noguerol, Eusebio Pérez, Damià Pons, Margalida Pons, Baltasar Porcel, Pere Rosselló, Gabriel de la S. T. Sampol, Gabriel Seguí i Miquel Àngel Vidal. El primer període de les novel·les de Baltasar Porcel a anàlisi Introducció Un període existencialista de la novel·lística de Baltasar Porcel Baltasar Porcel, assegura Molas, constitueix “un dels animals literaris més voluminosos d’aquest final de segle”1. N’han aparegut, fins ara, entrevistes vàries, nombroses ressenyes d’obres seves, diversos articles de caràcter científic, una tesi de llicenciatura2, alguns monogràfics i, més recentment, cicles de conferències dedicades a la seva producció. En diferents ocasions, s’ha parlat, així mateix, de dur alguna de les seves novel·les a la petita o la gran pantalla, si bé aquestes propostes mai han fructificat. El seu nom, a més a més, apareix sovint citat als diferents manuals de literatura i té l’honor d’haver estat proposat com a candidat al Premi Nobel. 1 PORCEL, Baltasar. Obres Completes, 1. L’alba i la terra. Pròleg de Joaquim Molas. Barcelona: Edicions Proa, 1991, 571 p, p. 17. 2 CALDENTEY I TUR, Maria José. El mirall de la història en la novel·la de Baltasar Porcel. Barcelona: Universitat de Barcelona, Tesi de llicenciatura, 1989. 3 Autor d’una producció que la crítica ha valorat de manera unànime molt positivament, és avalat, a més, per infinitat de premis nacionals i estrangers. Al darrere, sempre ha comptat amb les editorials més fortes del país, com ara Proa, Edicions 62, Destino o Planeta. Aquestes editorials l’han reeditat sovint, i ha estat traduït a diverses llengües, però hi va haver un moment clau en tota aquesta trajectòria i va ser el de l’aparició a Proa, l’any 1991, del primer volum de les seves Obres Completes. N’aparegueren els set primers volums, però el vuitè, que havia de tenir per títol Les fugides i els retorns, es va quedar a la impremta3 3 CABRÉ, Rosa. “El viatge a la narrativa de Baltasar Porcel”. In BOU, Enric; PLA, Ramon. Creació i Crítica en la literatura Catalana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1991, 263 p, p. 94. 4 . Teòricament, perquè com a projecte comercial resultava inviable; a la pràctica, perquè al segell no els va semblar gens bé l’aparició de les següents novel·les de Porcel a Edicions 624. Tot això resulta interessant perquè, a l’hora d’analitzar l’obra de Baltasar Porcel, que compta només en el terreny de la novel·lística amb quinze llibres publicats a dia d’avui, podem aprofitar-nos de la classificació que va dur a terme Rosa Cabré, que coordinava la publicació d’aquestes Obres Completes. Així, Cabré encabia al primer volum, intitulat L’alba i la terra, les quatre novel·les inicials, des de Solnegre (1961) fins a Els argonautes (1968); al cinquè volum, que duu per títol El mite d’Andratx (1993) i on pren força aquest, les novel·les Difunts sota els ametllers en flor (1970) i Cavalls cap a la fosca (1975), i al de Les fugides i els retorns, el vuitè, que, com dèiem, mai va veure la llum, s’haurien d’haver aplegat les novel·les d’Àfrica, és a dir, Les pomes d’or (1980) i Els dies immortals (1984), i Les primaveres i les tardors (1986), la novel·la del retorn a Mallorca5. En el cinquè, a més, apareixia l’aplec Tots els contes (1984), i al setè, Les màscares (1997), la totalitat de la seva producció teatral. Tornem, doncs, al primer volum, el que correspon al primer període novel·lístic. A les Obres Completes, dèiem que configurava aquest, les quatre primeres novel·les de Porcel: Solnegre, La lluna i el “Cala Llamp” (1963), Els escorpins (1965) i Els argonautes, tot seguint, efectivament, l’ordre cronològic amb què arribaren a la impremta. Diu Porcel, però, que després d’haver escrit Solnegre, s’engrescà gairebé alhora en els projectes d’Els escorpins i La lluna i el “Cala Llamp”, i com afirma Fuster, «que La lluna i el “Cala Llamp” hagi arribat a les premses abans que Els escorpins és un detall aleatori»6; més encara, si fem cas a Marfany, aquest darrer seria d’escriptura «anterior, segons sembla, a La lluna i el “Cala Llamp”»7, i és per això que en aquest treball, en conseqüència, després de l’estudi de Solnegre, s’hi inclou el d’Els escorpins i no el de La lluna i el “Cala Llamp”, més ajustat doncs a la voluntat del mateix Porcel que no a les preferències dels editors del moment, i sobretot, perquè aquestes dues novel·les constitueixen l’etapa existencialista dins la producció de Baltasar Porcel. 4 PLANAS, Antoni. Baltasar Porcel: la novel·la de la vida. Palma: Lleonard Muntaner Editor (Mallorquins en Diàleg, 11), 2003, 191 p, p. 161-162. 5 En un article recent, Cabré parla d’aquestes tres darreres novel·les com un cicle, i confessa que les tres següents, això és, Lola i els peixos morts (1994), Ulisses a alta mar (1997) i El cor del senglar (2000) n’esdevenen un altre. Cf. CABRÉ I MONNÉ, Rosa. “Baltasar Porcel: la materialització del somni com a dimensió de realitat”. Lluc. Palma. 856, març - abril de 2007. 6 FUSTER, Joan. “Els escorpins”. In CABRÉ, Rosa (ed.). Baltasar Porcel, de la realitat al mite. Antologia crítica. Palma: Govern Balear, 1994, 261 p, p. 191. 7 MARFANY, Joan-Lluís. “El realisme històric”. In RIQUER / COMAS / MOLAS. Història de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Ariel, 1988, vol. IX, p. 257-262, p. 260. 5 En primer lloc, hem de dir que quan parlem d’existencialisme, ens estem referint a un moviment literari revestit de reflexió filosòfica, que prengué força després de la Segona Guerra Mundial, però que, en tant que corrent filosòfic, ja havia partit del segle XIX en homes com Heidegger o Kierkegaard, entre d’altri. Vall assegura, tanmateix, que la influència de l’existencialisme als Països Catalans amb anterioritat a 1945 és força esporàdica, però que s’intensifica del 1945 ençà, en part, per la situació d’aïllament de l’Estat espanyol al llarg de la dictadura de Franco8. La preocupació existencial, la temàtica social i el fort sentimental de culpa que amara els personatges són algunes de les característiques més notables d’aquest moviment. D’aquesta manera, Marfany parlà, en el seu moment, d’un lleuger relaxament de la dictadura franquista devers l’any 1960 que es traduiria en un afavoriment del gènere novel·lístic —molt més castigat durant la postguerra que no pas la poesia, pel seu caràcter més majoritari— i en l’aparició d’un corrent de novel·la existencial on se situaria el Solnegre de Porcel. Però l’estudiós prescindí, malauradament, d’Els escorpins en el seu treball9; segurament, hi influí el boicot que una part de la crítica, amb Molas al capdavant, sempre ha fet al llibre. En aquest punt, és interessant de recollir els treballs que durant els darrers anys ha realitzat Simbor10. El realisme històric, que encunyaren Castellet i Molas, inclouria “[tota] obra que denuncia amb propòsit d’estimular-ne la solució, les injustícies de la societat”11 . Això li permet, en els seus treballs, prescindir de l’estudi d’Els escorpins, en tant que no hi ha denúncia social, i centrar-se en Solnegre, La lluna i el “Cala Llamp” i Els argonautes on, tanmateix, d’acord amb el filòleg valencià, la voluntat d’estimular la solució d’aquests 8 Vid. VALL I SOLAZ, Francesc Xavier. “Aproximació a la influència de l’existencialisme en la literatura catalana de postguerra” a Els anys de la postguerra a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, 78 p, p. 59-72. 9 MARFANY, Joan-Lluís. “Le roman, le conte et le nouvelle”. París. Europe, Revue Mensuelle. 45/464, desembre de 1967, p. 93-102. 10 SIMBOR, Vicent. El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra. València / Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 66), 2005, 327 p, p. 202-220. 11 SIMBOR, Vicent. “La narrativa del realisme social”. Caplletra. València. 28, primavera de 2000, p. 87-120, p. 90. 6 conflictes és nul·la —semblantment al que ocorre, per exemple, a Gran Sol d’Ignacio Aldecoa, que tampoc no seria una novel·la social. Per tant, una novel·la com Solnegre, que és la que ens interessa ací a nosaltres, tampoc no podria ser considerada com a novel·la social, sinó com una novel·la neorealista que mostra, sense denúncia però amb voluntat testimonial, els sectors més marginals de la societat. Mes el fet que, efectivament, Els escorpins sigui d’escriptura anterior a La lluna i el “Cala Llamp” és de rellevant importància, en això que parlem ara, en el sentit que, com manifesta Simbor, “recorreria un camí d’acostament progressiu al realisme compromès”12, de Solnegre a La lluna i el “Cala Llamp” i d’aquesta darrera a Els argonautes. Però també és interessant veure-ho des de l’altra banda, car d’aquesta manera, el grau de presència de l’existencialisme també seria progressivament menor: deixant de banda l’obra contística i teatral, on l’existencialisme també deixa el seu rastre, aquest té una presència notòria a Solnegre, menor en Els escorpins i que minva pràcticament fins a desaparèixer a partir de la novel·la següent.