LAMOTE DE GRIGNON • TOLDRÀ / Orquestra Terrassa 48 / LMG2087 All rights reserved. Unauthorised public performance, broadcasting and copying of this record prohibited. 7 8 a 0 D 4 d 2 3 a ' r D 1 G u 5 M D D L R O I R E T N I ' L A À L A T A C N E S I R A T N E M O C R O I R E T N I L E N E L O Ñ A P S E N E S O I R A T N E M O C a E D I S N I Y R A T N E M M O C H S I L G N E mesos Pastora (1-8,12-17) de Terrassa guido i Amalgama (9-11) de desembre de 2008 mà Dip. Leg.: B-55706-2008 (www.lamadeguido.com) La ©(P) 2008 La Mà de Guido Presa de so: Llorenç Balsach l’Auditori Municipal de novembre i Enregistrament realitzat els Portada: Darius Vilàs (1880-1950): Edicions: 4’03 2’29 1’48 2’16 3’13 2’28 1’48 2’16 1’52 2’31 1’53 2’39 4’01 2’45 3’36 9’58 5’41 6’38 6’24 5’08 13’09 (flauta)(2) (oboè)(1) , director concertino (clarinet)(3) (trompa)(4) Del record De la calma en el cim De la ingènua molinera Del galan caçador Tot s’oblida El comiat Trenca ja el teu arc Neu Nocturn Vals Gavota Sarabanda Minuet Giga , direcció musical i piano Les danses de Vilanova EDUARD TOLDRÀ (1895-1962) RICARD LAMOTE DE GRIGNON (1899-1962) Quatre petites pastorals Nana Tres cants magiars Tres peces breus Lent expressiu Suite a l’antiga Adolf Pla Bernat Castillejo Natàlia Arroyo Arturo Nogués Orquestra de Cambra Terrassa 48 Quim Térmens Ferran Torrents 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 LAMOTE DE GRIGNON • TOLDRÀ / Orquestra Terrassa 48 / LMG2087 2 CATALÀ Aquest disc recull diverses obres per a orquestra de Simfonia catalana o Tríptico de la piel de toro, fins cambra dels compositors Ricard Lamote de Grignon i a músiques amb ímpetu rítmic, com les Monocromies; Eduard Toldrà, dos bons amics que van donar una mica líriques, com les Quatre petites pastorals; místiques, de llum al gris panorama musical que va quedar a Catalunya com els Enigmes i el Càntic dels càntics, o neobarroques, després de la Guerra Civil Espanyola, quan altres com la Suite a l’antiga. Va compondre quatre òperes i excel·lents músics catalans, com ara Pau Casals, Jaume quatre ballets, a part de cultivar una vessant poc coneguda Pahissa, Robert Gerhard... van haver de restar allunyats del compositor que va ser la seva dedicació a la música del nostre país. Quedar-s’hi era un risc per als per al cinema, ja que entre els anys 1945 i 1959 va intel·lectuals i creadors catalans que havien tingut un compondre les bandes sonores de més de 16 paper artístic destacat en la república, i el mateix Ricard llargmetratges. ho va patir en quedar quaranta dies detingut a la presó, Però si hi ha una constant o un rerefons en la música tres mesos després de l’entrada de les forces del general d’aquest compositor, és la seva tendència als paisatges Franco a Barcelona, amb la seva vida pendent d’un fil, evocadors i la seva inclinació per les harmonies orientals. fet que li va ocasionar greus problemes de salut. Una mostra d’aquest sentiment el podem trobar en aquest Altres coincidències que podríem esmentar entre aquests mateix disc però també en altres obres seves com L’aire dos compositors serien que van ser director (Toldrà) i daurat, Paisatges llunyans, Quatre estances de subdirector (Lamote) de l’Orquestra Municipal de Khayyam o fins i tot la seva òpera còmica La cabeza Barcelona i els dos van morir l’any 1962, amb pocs del dragón. dies de diferència. Les obres contingudes en aquest disc són un bon La música de Ricard Lamote de Grignon és eclèctica, testimoni d’aquesta miscel·lània musical. L’obra que però d’una inventiva i professionalitat superbes. Fa enceta el disc, Quatre petites pastorals, va ser composta goig veure les partitures manuscrites del compositor l’any 1934 i revisada el 1939, any en què va guanyar i la minuciositat amb què indicava les diferents subtileses el premi Enric Granados, l’import del qual no va arribar expressives, fent ús de tot a cobrar mai perquè el dia assenyalat era el 26 de gener el repertori possible de de 1939!, el dia de l’entrada de l’exèrcit franquista a símbols gràfics (fins i tot Barcelona! Aquestes delicioses peces són una prova incorporant-ne alguns de de l’habilitat del compositor en la instrumentació i de collita pròpia). com fer que amb pocs instruments una orquestra de cambra soni com una orquestra simfònica. En el vent En la seva obra trobem des només trobem quatre instruments solistes i poques vegades de música d’avantguarda, toquen tots junts, però el resultat té molt color. Cada allunyada de referències un dels moviments, amb els seus títols evocadors, està tonals, com ara les obres dedicat a un d’aquests instruments: l’oboè (I. “Del Goya i Toccata, música record”), la flauta (II. “De la calma en el cim”), el clarinet nacionalista, com la 3 (III. “De la ingènua molinera”) i la trompa (IV. “Del instrumentació original és per galant caçador”). a dos violins, viola, violoncel, i piano i contrabaix ad libitum, Les obres Nana i els Tres cants magiars varen ser possiblement pensada per compostes durant l’estada dels Lamote de Grignon a Toldrà per al quartet València (el seu pare, Joan, també gran compositor i va Renaixement del qual formava ser nomenat director de l’orquestra d’aquesta ciutat, part; i deixa oberta, amb l’afegit i Ricard, com a segon director). La primera obra va ser del contrabaix opcional, una composta l’any 1942 i la segona, l’any 1948, quan el interpretació per a quintet o compositor ja tenia de nou un peu a Barcelona. Són orquestra de corda. També unes peces que ens mostren aquest caràcter nostàlgic existeix una versió d’aquesta i evocador de paisatges llunyans a què ens referíem i obra per a cobla. als quals el compositor tenia una estima especial. Esperem que aquest disc, com altres que el segell La Dins aquesta línia trobem també les Tres peces breus mà de guido ja li ha dedicat, ajudi a la recuperació per a orquestra de cambra, una mostra més de la dedicació d’aquest compositor, i que la seva música, com la d’altres del compositor al gènere de la “miniatura” musical: autors catalans oblidats, s’escolti més sovint. La seva breus imatges musicals que els seus títols descriuen música ha d’estar viva! I n’hi ha molta! fidelment: Neu, Nocturn i Vals. Roger Altisent Una altra de les activitats de l’autor va ser la de compondre segons una vessant pedagògica. Les obres Lent Orquestra de Cambra Terrassa 48 expressiu i Suite a l’antiga, només per a cordes, les Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, de la podríem emmarcar dins d’aquest context. La darrera, Generalitat de Catalunya i amb el patrocini de l’Obra seguint l’estil d’una suite barroca, va ser escrita l’any Social de Caixa Terrassa, l’Orquestra de Cambra Terrassa 1929 i dedicada a la petita orquestra del conservatori 48 és una formació l’objectiu de la qual recau en la de Terrassa i al seu director Joaquim Pecanins. Tot i difusió del fet musical per a tot tipus de públic. Apostant estar escrita “a l’antiga” s’aprecia clarament el toc per la versatilitat, la inquietud artística i el rigor, l’OCT48 personal del compositor. ha ajudat significativament a la renovació dels arquetips Tanca aquest disc homenatge a Ricard Lamote de Grignon de la música clàssica i ha esdevingut una important una obra del seu gran amic Eduard Toldrà. L’obra Les dinamitzadora de la vida artística i cultural del seu Danses de Vilanova són una “glossa del ballet popular” entorn. (segons consta com a subtítol a la partitura) de la ciutat Amb aquest objectiu l’OCT48 interpreta, en el seu natal d’aquest compositor (Vilanova i la Geltrú). Són cicle a l’Auditori Municipal de Terrassa i a arreu de danses tradicionals que se solen ballar cada any per Catalunya, un ampli ventall de produccions musicals, carnaval a la plaça de les Cols d’aquesta població. La espectacles multidisciplinars i audicions pedagògiques 4 que connecten amb molts tipus d’oients i de gustos Adolfa Pla, pianista i musicals. A més a més, l’orquestra s’ha singularitzat director a partir de la interpretació d’obres d’autors de gran Adolf Pla es va formar amb qualitat però de poca tradició en les programacions Josep Maria Martí, Miquel del país. Algunes obres de Cervelló, Walters, Larsson, Farré, Ferenc Rados Braga Santos, Beck, Gorecki, Rangström o Rautavaara (Hongria) i Peter Hollfelder s’han convertit en estrenes al país gràcies a l’orquestra (Alemanya) i va ser i han ajudat a ampliar l’univers sonor dels espectadors. seleccionat l´any 1985 com El seu primer treball discogràfic, “Postals del S.XX”, a representant espanyol a la n’és un bon exemple. “Primera Trobada de Joves L’OCT48 ha vist consolidat el seu projecte mitjançant Intèrprets d’Europa“. col·laboracions amb artistes de gran prestigi nacional Ha ofert recitals, concerts de i internacional, com els cantants Pep Sala, Jaume Sisa cambra i amb orquestra per Europa, Amèrica Llatina i o Mireia Pintó, directors com Laszlo Heltay, Josep Vila, la Xina, actuant a festivals internacionals i auditoris Lluís Vila, Mireia Barrera o Pep Prats, solistes com com la Sala Glinka de la Philharmonia de Sant Petersburg, Manel Camp, Corrado Bolsi, Gerard Claret o Ashan Gran Teatro de La Habana, Auditori de Ràdio i Televisió Pillai i conjunts instrumentals com la Coral Cantiga, de Luxemburg, Teatro Albéniz de Madrid, Palau de la el Cor de Cambra del Palau de la Música, la Coral Sant Música Catalana, etc.