REVISTA D’IGUALADA . NÚM. 35 ANOIA, SETEMBRE DE 2010 De Gamper a Laporta: el fil de la catalanitat Jordi Badia Joan Gamper va fundar el FC Barcelona el 29 Deportes demanant col·laboradors. En va trobar, va de novembre del 1899. I aquest és el fet més trans- fundar el FC Barcelona i la història que va seguir cendental pel qual ha passat a la història blaugrana després és ben llarga i coneguda. i pel qual se’l recorda. Això no obstant, hi ha dos Gamper era un sportsman. Vol dir que vivia fets en la biografia de Gamper que tenen una trans- d’una manera esportiva. Practicava un munt d’es- cendència semblant, per bé que no són recordats ni ports, individuals i col·lectius, des del ciclisme al amb la mateixa intensitat ni gaudeixen del mateix futbol passant per l’atletisme o el rugbi, i en tots ells reconeixement. El primer fet té molt a veure amb excel·lia. L’esforç, la disciplina, el treball en equip, el gust pel futbol d’atac i de qualitat tècnica eleva- el joc net, el respecte pel rival, saber perdre i saber da, i el segon amb el més que un club. Una i altra guanyar i tots aquells valors que identifiquem amb característiques d’avui, que formen part de l’ADN l’esport, l’esport amateur, sobretot, la pràctica espor- del Barça, com s’acostuma a dir ara, vénen de molt tiva més enllà de la competitivitat, eren trets de la lluny, dels orígens del club, i els pares fundadors, personalitat de Gamper. Les cròniques d’aquells especialment Joan Gamper, hi tenen molt a veure. primers anys destaquen les victòries de la colla de Des de llavors, la història del FC Barcelona la tra- Gamper, però també subratllen la qualitat tècnica vessa un fil de catalanitat que ha estat més prim o d’aquells primers jugadors blaugranes que a més més gruixut en funció de les èpoques —la situació de guanyar els seus rivals, de moment en partits sociopolítica del país, vull dir— i del tarannà dels amistosos i tornejos una mica de pa sucat amb oli, presidents i les juntes directives que l’han dirigit. ho feien d’una manera molt atractiva i noble. Aquell Joan Gamper (Winterthur 1877 – Barcelona esperit dels pioners s’ha mantingut fins avui, més 1930) va fundar, doncs, el FC Barcelona el 1899. o menys. Tot ha canviat i ha evolucionat, és clar, Tenia vint-i-dos anys acabats de fer i en feia dos el club i el futbol d’ara tenen poc a veure amb els que era a Barcelona i que frisava per trobar com- de començament del segle XX, però hi ha un fil panys amb qui disputar partits de futbol. Hi jugava, de continuïtat en el gust futbolístic dels aficionats amb compatriotes seus, al voltant de casa seva a culers que s’ha mantingut inalterable al llarg dels Sant Gervasi de Cassoles. També hi havia d’altres anys. És el mínim denominador comú. La manera membres de la colònia anglesa i algun de l’alema- de jugar i d’entendre el futbol, com qualsevol altra nya que hi jugaven en d’altres barris de la ciutat. activitat sociocultural o disciplina esportiva, explica Però tot era molt precari i desgavellat. A pesar de el caràcter dels seus seguidors. Als culers els agrada ser tan jove, al seu país ja havia fundat un club de un determinat tipus de joc, alegre i a l’atac, tècni- futbol i aviat va creure que Barcelona podia ser una cament excel·lent, no pas perquè en un moment seu futbolística de primer ordre. De manera que es de la història més recent algú els obrís els ulls o els va decidir a publicar un anunci al setmanari Los convencés que aquesta era la fórmula guanyadora o 63 REVISTA D’IGUALADA la que els pertocava defensar, sinó perquè van ser ment insuficient; el club era insostenible. En aquest educats i van créixer gaudint amb aquest tipus de context, la directiva que llavors presidia Vicenç Reig futbol. A més, és probable que aquest sigui l’estil va dimitir, però abans va convocar una assemblea que més bé s’adiu al seu caràcter; ja sabem allò que extraordinària per al 2 de desembre amb un únic als catalans ens perd l’estètica! punt a l’ordre del dia: la dissolució del club. El fil futbolístic és fàcil de resseguir a través dels En aquella assemblea del 1908, el FC Barcelona noms que han marcat les èpoques més glorioses de hauria pogut desaparèixer perfectament i seguir l’equip: Gamper, Samitier, Kubala, Suárez, Cruyff, el mateix camí que havien seguit d’altres clubs, i Maradona, Schuster, Guardiola, Romário, Ronaldo, pels mateixos motius. El directiu Francesc Sanz va Rivaldo, Ronaldinho, Messi i tants d’altres que hi exposar la situació econòmica, que era dramàtica, hauríem d’afegir. Tots ells s’assemblen (salvant les de fallida, i l’assemblea va quedar en silenci. El distàncies, és clar) perquè comparteixen uns trets FC Barcelona semblava mort i enterrat. Un dels essencials que fa que siguin aquests i no pas uns jugadors, perquè llavors els jugadors eren socis i altres els qui han passat al panteó dels herois blau- participaven activament de la vida social, Carlos granes. En d’altres clubs, els jugadors més emblemà- Wallace, va alçar-se i va preguntar si és que no tics responen a d’altres gustos futbolístics adequats hi havia ningú que s’atrevís a aixecar el club. «Si al caràcter general de les seves aficions. En d’altres hi ha algú —va dir—, tots els jugadors li farem clubs s’ha destacat la fúria, per exemple, i els jugadors costat». Va ser llavors quan va sorgir la figura de que els són més cars són precisament aquells que Joan Gamper per dir: «El Barcelona no pot morir ni han destacat per la bravesa del seu joc. Aquestes ha de morir. Si no hi ha ningú que ho intenti, jo sol diferències es comprenen bé. assumiré la responsabilitat d’encarregar-me’n d’ara endavant. Estic segur que estaran al meu costat tots els qui, en aquells temps en què el futbol era una El fil de la catalanitat cosa estranya i mirada amb desconfiança, no van vacil·lar a donar-me suport i secundar-me. En aquest Si el fil futbolístic és fàcil de resseguir, el fil de la moment vull oblidar greuges i desconsideracions catalanitat és encara més perceptible. El cap d’aquest rebudes, que havien motivat el meu allunyament fil comença a descabdellar-se el 1908. Eren temps de de la vida interna del club, per reclamar un lloc crisi general. Gamper havia penjat les botes i l’equip en la lluita que tots emprendrem per reanimar-lo. havia perdut molt potencial futbolístic. Es disputava Si algú em vol secundar, que ho digui». el Campionat de Catalunya i el d’Espanya i algun Aquest gest de Gamper ha estat destacat en la altre torneig menor, però eren molt pocs equips i seva trajectòria blaugrana, lògicament. Gamper és aviat havien acabat. El gruix de l’activitat futbo- el fundador del club i el qui el va salvar de la des- lística, i principal font d’ingressos, eren els partits aparició. Gamper no havia estat mai president del amistosos. Hi havia un cansament evident i lògic. FC Barcelona, malgrat que n’havia estat l’ànima. Eren temps per a d’altres tragèdies, més prosaiques. Ho va ser aquell desembre del 1908 i encara ho A més, l’equip blaugrana havia deixat de guanyar. seria quatre vegades més, cada cop que el club el També s’havia enfrontat amb els primers estaments necessitava i que la seva situació empresarial li ho associatius que s’havien creat, una premonició del permetia. Gamper va fundar el club i el va salvar que havia d’esdevenir-se en el futur. Calien nous de la desaparició, és cert. Tanmateix, probable- al·licients per remuntar l’afició. El nombre de socis ment, no va ser el més transcendent que va fer a havia disminuït notablement: l’estiu del 1908 n’hi partir d’aquell moment. De la mateixa manera que havia 38, només. Era una xifra ridícula i econòmica- quan el va fundar li va imprimir el seu caràcter 64 REVISTA D’IGUALADA d’sportsman, amb tots els valors que conté, quan S’ha dit i repetit que el FC Barcelona ha complert el va salvar li va donar una empenta decisiva. amb el seu paper de ser més que un club durant les En primer lloc, va fer una captació de socis èpoques en què el país ha estat sotmès a les dicta- porta per porta, pràcticament, i aviat el club va supe- dures de Primo de Rivera i Franco. No és cert i és rar el nombre de dos-cents que en aquella època una lectura perversa, que pretén donar per acabada d’esport amateur era una xifra notable. Va cons- la qualitat del FC Barcelona com a més que un club. truir un camp, el del carrer de la Indústria, perquè Indiscutiblement, durant les dictadures de entenia que el club havia de tenir un estadi propi. Primo de Rivera i de Franco, el FC Barcelona va jugar I va reforçar l’equip, que va tornar a guanyar el un paper de substitut o de catalitzador del malestar Campionat de Catalunya i, la temporada següent, el dels catalans envers el règim. El camp de les Corts Campionat d’Espanya per primera vegada. Amb tot, va ser clausurat durant mig any i el president Joan aquestes decisions no van ser les més transcenden- Gamper va ser condemnat a l’exili pels incidents del tals.