11. ELS LEPIDÒPTERS DEL DELTA DEL LLOBREGAT (LEPIDOPTERA) Jordi Dantart,1 Arcadi Cervelló1 i Albert Xaus1 1. Societat Catalana de Lepidopterologia. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. delta-llobregat.indb 337 12/12/2018 16:50:43 338 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 11.1. INTRODUCCIÓ Parc Agrari del Baix Llobregat, una de les més fèrtils al voltant de la Mediterrània, que El delta del Llobregat, que amb uns 98 km2 en el context del delta del Llobregat té una d’extensió és el segon en importància de Ca- gran importància perquè separa les zones ur- talunya, és un territori d’un gran interès pels banitzades dels espais naturals protegits. seus múltiples valors. Malauradament, al- El Delta també constitueix un enclava- guns d’aquests valors són contraposats i fins ment importantíssim en les vies migratòries i tot incompatibles, ja que on alguns veuen de molts ocells i conté una flora i una fauna possibilitats de negoci i de creixement eco- molt interessants. En aquest sentit, quan es nòmic sense límits, uns altres consideren parla de zones humides, ràpidament vénen al prioritaris els seus valors naturals singulars. cap les aus, a les quals cal agrair moltes de les Com a naturalistes, aquests últims són els mesures de protecció existents. Cal no obli- que ens preocupen, i molt més que en altres dar, però, la fauna invertebrada, que és igual- zones del país, si tenim en compte que està ment interessant. En particular, els lepidòp- envoltat d’una àrea molt humanitzada i que ters són un grup molt divers que comprèn inclou infraestructures d’un gran impacte molts especialistes dels ambients propis del ambiental, com són el port i l’aeroport de Delta, que en el cas d’algunes espècies man- Barcelona, i una xarxa viària i ferroviària tenen poblacions úniques o gairebé úniques molt densa. Una prova de la pressió humana en l’àmbit de Catalunya. sobre el Delta és el fet que la seva meitat es- Els lepidòpters del delta del Llobregat querra ha estat totalment transformada al han estat objecte de diversos estudis parcials, llarg del segle xx i avui en dia pràcticament sobretot de tipus faunístic, que s’han incre- han desaparegut les zones naturals o agríco- mentat els últims anys. Aquests estudis s’han les que hi havien existit. L’hemidelta dret, en centrat sobretot en els lepidòpters dels aigua- canvi, encara inclou espais naturals i agríco- molls litorals i han servit de base per a la rea- les remarcables, força ben conservats. lització d’aquest treball, que té com a princi- Els seus principals valors naturals són ben pal objectiu actualitzar el cens de lepidòpters coneguts i inclouen, entre d’altres, una gran del Delta. A més, s’ha intentat fer una prime- diversitat d’hàbitats que determinen un pai- ra valoració de la importància de la seva fau- satge en mosaic molt característic. Aquests na lepidopterològica i del seu estat de con- hàbitats inclouen estanys i maresmes que servació. constitueixen una de les tres zones humides més importants de Catalunya, però també pinedes, sorrals litorals i zones agrícoles, 11.2. ELS ESTUDIS SOBRE igualment interessants. La importància LEPIDÒPTERS DEL DELTA d’aquests hàbitats en va justificar les prime- DEL LLOBREGAT res mesures de protecció l’any 1987, amb la creació de les reserves naturals parcials del Tot i que no es pot parlar d’una recerca siste- Remolar-Filipines i la Ricarda - Ca l’Arana. màtica i mínimament organitzada, sobre els Posteriorment, els espais protegits han anat lepidòpters del delta del Llobregat fins a da- creixent en extensió en incorporar-se al PEIN tes relativament recents, la seva prospecció l’any 1992, en ser declarats ZEPA l’any 1994 es va iniciar, com a mínim, a la segona meitat (posteriorment ampliada el 2006) i en ser in- del segle xix. Entomòlegs actius a Catalunya closos en l’Inventari de Zones Humides de en aquella època sabien que els ambients del- Catalunya el 2001. Actualment, la superfície taics eren molt interessants per a trobar-ne amb algun tipus de protecció és de 923 ha (el un bon nombre d’espècies, algunes de les 9,4 % de l’extensió del Delta), a les quals cal quals no es podien localitzar enlloc més. En afegir la immensa plana agrícola inclosa en el els treballs de Miquel Cuní i Martorell (p. ex., delta-llobregat.indb 338 12/12/2018 16:50:43 ELS LEPIDÒPTERS DEL DELTA DEL LLOBREGAT (LEPIDOPTERA) 339 Cuní i Martorell, 1874 i 1888) es troben refe- ques que han anat a càrrec de diferents mem- rències puntuals a diferents localitats del bres de la Societat Catalana de Lepidoptero- Delta que, tant ell com l’entomòleg d’origen logia (SCL). Les primeres recerques es van alemany Jakob Himmighoffen, solien visitar. iniciar l’any 1981 a la zona de la Ricarda, la Algunes localitats esmentades són Can Tu- Magarola i Ca l’Arana. Els resultats es van nis, el Prat de Llobregat i la seva platja o els donar a conèixer en diferents notes breus marges i la desembocadura del Llobregat, i publicades al butlletí de la SCL i en els arti- entre les espècies citades ja apareixen algu- cles de Guzmán (1994a) i Orozco et al. nes de les més singulars del Delta. Aquests (1996). Aquest últim sintetitzava els coneixe- primers treballs tenen un interès especial ments sobre els heteròcers dels aiguamolls perquè donen una perspectiva històrica a del delta del Llobregat en aquella època. A l’estudi dels lepidòpters del Delta. partir de l’any 2004, un altre grup de treball, A principi del segle xx, la prospecció va constituït en part pels autors d’aquest tre- continuar, d’una manera esporàdica, a càrrec ball, va iniciar la prospecció de la reserva del dels lepidopteròlegs vinculats al Museu de Remolar-Filipines i la platja de Viladecans. Ciències Naturals de Barcelona. El material Aquesta recerca es va estendre fins a l’any que van recollir encara es conserva en les col- 2009 i els resultats es van donar a conèixer en leccions d’aquest centre i, en part, resta pen- diferents articles (Cervelló et al., 2005, 2007 i dent de ser estudiat. En aquella època no va 2010). També es poden trobar les dades de servir per a la publicació de cap treball desta- visites puntuals a aquesta zona als informes cable sobre els lepidòpters del Delta, i només de les Nits de les Papallones que la SCL orga- Ignasi de Sagarra va fer-ne citacions disper- nitza des del 2004 (Dantart i Jubany, 2005, ses en els seus treballs. 2007, 2009, 2010, 2011, 2012 i 2013). El ma- En el període posterior a la Guerra Civil teix equip va continuar treballant el 2010 a la resulta difícil fer un seguiment de la recerca zona de Cal Tet - Ca l’Arana i, els anys 2011- que es podia haver fet. Se sap que alguns en- 2012, a la zona del Semàfor, a la platja del tomòlegs van continuar recol·lectant en dife- Prat. Puntualment s’han fet visites esporàdi- rents localitats del delta del Llobregat, però ques a la zona dels Reguerons i al Parc Agrari només en alguns casos s’han arribat a publi- del Baix Llobregat. car les dades que van aplegar. Un d’ells va ser Un comentari a part el mereixen els mi- Josep Monés, que, durant la dècada dels cin- crolepidòpters, que han estat poc estudiats quanta i principi dels seixanta del segle pas- fins ara. Les dades disponibles es troben dis- sat, va formar una col·lecció d’insectes proce- perses en diferents treballs i notes, i només dents en gran part de localitats del Delta. existeixen dos articles dedicats explícitament Aquesta col·lecció es conserva en molt mal als microlepidòpters dels aiguamolls del delta estat a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i del Llobregat, que són el de Masó et al. (2002) els lepidòpters van poder ser estudiats ínte- i el de Pérez De-Gregorio (2002), aquest úl- grament fa uns anys (Dantart, 1998). Un altre tim fent esment també dels altres grans ai- va ser Hilari Flores, que també hi va recollir guamolls litorals de Catalunya. alguns lepidòpters que va donar a conèixer Pel que fa a les papallones diürnes (ropa- ell mateix en una sèrie d’articles que incloïen lòcers), l’any 1994 es va implementar per pri- citacions de diferents localitats de Catalunya, mer cop la metodologia del Butterfly Moni- algunes de les quals del delta del Llobregat toring Scheme (BMS) en dues localitats del (Flores, 1979, 1980 i 1981). delta del Llobregat, juntament amb dotze més Els estudis realment importants sobre les de la resta de Catalunya. Els dos itineraris del papallones nocturnes (macroheteròcers) Delta són el del Remolar, que ha funcionat s’inicien als anys vuitanta del segle passat durant set temporades entre 1994-1997 i amb prospeccions organitzades i sistemàti- 2007-2009 i s’ha redissenyat el 2012, i el de delta-llobregat.indb 339 12/12/2018 16:50:43 340 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT Cal Tet, on s’ha fet seguiment de papallones flictius s’han recollit mostres que es conser- quatre temporades entre 1994-1997 (dades ven en les col·leccions dels autors. Posterior- del CBMS, 2013). Els resultats obtinguts du- ment, el material recollit s’ha separat per rant la primera temporada de seguiment els famílies i s’ha identificat, recorrent sovint a va donar a conèixer Lockwood (1996). l’estudi de les estructures genitals. Amb totes les dades recollides s’ha for- mat una base de dades sobre els lepidòpters 11.3. MATERIAL I MÈTODES del delta del Llobregat, a partir de la qual s’ha extret la llista d’espècies de l’annex i s’ha fet Aquest treball és fonamentalment recopila- l’anàlisi posterior.