Att mula &RETES BIRBA fi // '-UNIVift/At Per la gieva gran qualitat de s'imposen a tot arreu LA PUB ICITAT ffom podria Demaneu-les a tots els establiments 'ANY Lrv,--Nust, JLStie—PRIIII i0 GENTIMB BARGTLONA, DIUMENGE, 4 DE SETEMBRE DE 1932 atribuir-lo a aelectea de dolços 1 queviures TALLER' tratEEILIITSI CAREE* DUDAR& LE 1 SS. — Termos f11001 MAMES I snu/NLSTRACIO: COITO CATALANES, SU Lar, TELEION 11630 110111141 Bioc La divisió territorial de Catalunya Full de dietari Una meravella Comentari antigues vegueries Fruita del temps Requesens Les A Nova York tumbé tenen el seu On és el general Barrera? Antoni Aulestia no bateas en raf. de manera que comprenia escändol municipal. L'eixerit alcal- Alguns periòdics, assenyaladament abatate, es quejases. Despri, Täruma "Cada dia sembla maa evi- Perd per a anar a Oran encara LA PUBLICITAT en sm adicta ti- del bose ej verija de la malvestat dele terreny ferm </UD, al comenea- Vilano‘a; i ja és sabut que, al de Mr. Walker, ägil, esportiu, sim- dent — das L'Opinió — que el hi ha un altre cerní, un cama Toree de senoriss, da J. V. F.. de rnent de la *ova Ilaalria de prineipi, aquesta vegueria tenia, pätie — almenys en els noticiarla I tulat homes. L'aigua, desordenada, en comes- general Barrera u trobava a marrada, potser molt més segur han remarcat aquesta dies cuan tima tea de fecundar, esterilitza els campe Catalunya, preeenta se les ‘-elles en aquella banda. el rin Gaiä per movietorles —, resulta que cobras-a Barcelona en el moment da /a i menys vif/lief. A Oran s'hi pot just gua al danini de Requesens, arnb i destrueix les cases dele camperols; vegueriee sots-vegueries del a tort i a dret, mes a tort que no a mi/iterada de Sanjueja el seu casteii medieval i ele S a boa- els vente, sense fre que els contingui, i ha po- anar per Mallorca, des de gustas Principat en perfecta correspon- No solament varia la divisió dret, un raig de dälars. EI gasee- ell gur marear. Aleshores cal pre- uva port de les Baleare. arador Roosevelt l'ha a ane, a tos rellenarla passe, a la Generalitat ea testan impetuosament sobre lea pla- dencia amb lea comarque nata- per les successives reformes de p cas de venir con- nee, i, faltant guntar ei havent-hi hagut una enquesta, ha volgut saber d'on de Catalunya, en el la regularitat de les cor. Si el general Barrera ¿o a rala 1 les conque dels aus. NO que fou objecte, sinó també per finques restes treia els diners, cona els deapenia, pris en la Ilei d'incautació de atmosferiquee, lea pedregades gencia per pare d'aguests dos Oran, U que devia trobar faci- solament la Lista de las demaii- les modificacions dels territoris rüstiques ala que han pres pass en el devasten les collites. sSein ele bonos com els administrase... 1 l'alcalde, governadora (el de Barcelona i lita: per a dirigir-u a aquest senyorials i patrimonials. fracassat intent d'enderrocar la Repta- que es vengen eacions otialala que dóna vexat, ha cuitat a presentar la di- el de Girona), no hi ha hagut port algeri. Aquestes facilitats La divi.eió en vegueriee i sots- bii.u. separa, en foro punta, do les missió tot dient que el governador No ens penedim d'aquest clara Iltänyi, negligencia per part d'alguns serien de diferent mena: de co- veguerfas estigua dones, anea SSO enca.-a malta els catalans que tanta vegades aporta, pecó hern de demareaeiona amaren; tradicio tenia un fastigös temperament in- deis seto tubordinats que havien ntoditat, per cumple, o de pro- llany de l'estabilitat i de la no cene:asa Requesens, Fatua Reme- confessar qque ei aqueiles ni les tales nalment admenee, Las encara quisitorial, però que ell no accepta- de facilitar la seva captura." xintitat. Anar a Oran és clanode. anteraorment a la coincalència amb les comarques sena que hem vist esmentat sovint pele posterior s es coneixem a Requesene, on oblida que, va de cap manera el veredicte que nostres cronistes nacionals. I be rne- Segurament que ha motivat el El vaixell trances "Espagne" fa de la !Lista qua eil con- natural; les quals a llur torn l'arbrat te d'una riquesa iantastica. fixaci6 pugui venir i que no sera altea cosa reix eSeer conegut i admirat, tant per plany de L'Opinió la noticia, tampoc no estan, en mona de que una maniobra política. Aturar-se a reposar sota un d'aquella aedo setnuana el viatgo. Surf de signa, hi haguf tenacee i molt la &era imponent grandiositat i bellesa, altissime castan procedent de Madrid, segons la CO e: nom- casos, prou ben definides. Sembla mentida com coincideix el yers, a la ' a d'una Marsella i s'atura a Barcelona. :importante varita-abre corn pels records que evoca d'una s or qual es deia que, segons infor- llenguatge dels embolicats en els de lee innombrables tentarles de Peque- Embarcar amb papera falso» o bre i au els lanas de lea vegue- La veritat és que no hi ha epoca en que Catalunya era senyora sena, is una jala dolça i mis macions de boas origen, a gene- afers municipals bé siguin del Nou emmanUovats, no és difícil. Tant- ries 1rota-eagueriee. cap possibiltat de fer una diva dele seise cierna i irradiara la cesa in- a més si d'allí estant p yrieu veure, en- ral Barrera s'hauria refugiad a o del Vell Continent, bé hagin ma- bé és Heil suposar que anee a En el siegas XIII trobem divi- aló territorial de Catalunya sense flaincia fine a Bufo-anee terres. Armas- tre rnuntanyes imponente, un trc.3 de Oran. nipular en dólar& be amb qualsevol Oran perquè !os un refugi pró. dit al Prinaipat da Gataamya acudir a la collaboraci6 de l'ele- te avista-esa is propicia per a parlar- mar blava al Iluny. Perä no é3 pu Ara /2/1: ti el contentari de altra moneda menys prestigiosa cromé s sigui a tan aún- sine, i en aquest CO4 es podria en 9 o 10 vegueries. A les des- meut arbitrari i racional. En ‚le, ene que aquest aúna encis de Requesens: la latapinió ha esta: motivat per Aquestes eoincidenciea no ene saisis, que ha d'esser completada per admeire que va sortir d'Alacant variar del dit asgas, llar nombre aixes CAD2 en tantes altres coses, neetra adrr.iraci6 es desuella tambo aconsoien poc ni gatee. Es inútil als arxius aquesta noticia de Madrid, no P:4 angmentä. Ja ea e: segar, XLV, constato:a un gros error el crea- les recenues que es facha a la vera de petits Ilass als martes o d'.Almerfa. que la histeria político-administra- ; bibuoteque dele guata es badea unes bellíssimes versembiant sapear que et ge- en temps de Jaral@ LI, l'any re que la natura i la geografia Es pot amar a Oran per test tiva ens demostri que el, governa No fa pas molt de temps que visi- hortensie3 blaves que afín l'ornament neral Barrera hagi anat a Oran 1804, en trolera 18, que san: ja ens ho donen tot fet. tts que, arreu, adhuo denant la volta a/ municipals peques vegetes star mo- taren Res :sedera ausb un ten esto' mes preat d'aquells hoscos. passant per la frontera del Pire- un fugitiu es Tortosa, Tarragona, Montblane, per ventura, els fenòmens geo- tel de pulcritud i que les opera- d'areersionistes i ai lean gentilment El casal/ de Requesens, restaurat neu. Aitib la color que fa s'està però no per. Ausona, met aquestes tentarles. Dic aixes Baradone i el yalikt, legice que determinaren l'estrue- cions deis nostres Imanes terbols re- I rebas per l'administrador, el senyor a le, d2:-.-e7ie3 del regle passat per mis bi a qualssuot lioc de França Bergadä, Bases, Vilafranca del tura de la rastra terra anaveu sulten pueril, al costas de les gran, Frinnts, gironí, i la &en bellíssima asuell conste de Peralada que s'entu- que a l'Algèria, que en agites: perque, ai s'admet que és a Oran, recórrer Panedas, Sarreal (al Ripollès), encaminats a fixar el mapa de operadora del, constituí' novo- multar. .1mb elle viren sizsrnava amb els versos del nostre ex- temps s una torne!. cal rebutjar /a proposició que hi Girona, Besalú, Camprodon, les comarques i de les divisione yorquins. Hcm d'aspirar, si no a la ssuelle Lsirels, i Lema de confessar que cels Verdaguer, te — cal remarcar- Si el general Barrera U a hagi anat passant e/ Pireneu. eantedat, almenys a una netedat su- no ¡etarras pas decebuts en la idea pollea, Lleida, Tärre,ga, Cervera politice-administratives? ho — un &apeste de dezoració u.na mi- Oran, no lti haurà anal passant Perei ases aquests calculs pot- amb Praia de Besa Cal *. perior a la que ha prevalgut en el que tenie.m de Requesens: aquell lloc, ca teatral; tanmateix, "fa boas". Ele maran i per on passaren els tostres entice per Portbou, per Da Junquera ser eón superflua. llesstre no es Pallare Les vegneries, en llur mejor nostre ?d'un:e:pi de de la cera ten- grane &alcas, les galeras esbataaades, daci6 fine als nostres dies. Amèrica. guerrees, este per damunt de tota pon- ea marlets o per Puigcerdel, ni fugint en confirmi oficialinent que la a L'any 1513 hi basan tambe 18 part, eren agrupaments de co- decoratius, les escales i els sobretot l'América opulenta dele deració. corredor, clara enmig das mara fei- canoa des de qualsevol lloo de la l'estranger, val mis que rebut- vegueries (comptant-hi les dels marques natnrals, dir, super- le a penúltima anys, ha pogut tirar eta L'excursió pot fer-seen auto petit de Xl/C2, us fan pensar —la sensació és Costa Brava.