La llengua amaziga a l’antiguitat a partir de les fonts gregues i llatines Carles Múrcia Sànchez VOLUM PRIMER “Lo lum de la cambra de l’amat vench inluminar la cambra de l’amich, per ço que·n gitàs tenebres e que la umplís de plaers e de langors e de pensaments. E l’amich gità de sa cambra totes coses per ço que hi cabés son amat”. (Ramon Llull, Llibre d’Amic i Amat , 96) Als meus pares, Manuel i Ana María Presentació Amb el volum que teniu a les mans la col·lecció Cum Laude arriba a la quarta edició, i això ens fa pensar que la iniciativa de l’Institut Món Juïc d’endegar aquest projecte l’any 2008 va ser oportuna. Tanmateix, anar contra corrent sovint pot ser esgotador, i lluitar perquè l’ús de la nostra llengua en la recerca universitària sigui percebut com un fet natural i perfectament exportable requereix constantment explicacions i aportació de proves. L’èxit de la present edició n’és una. Però la tasca és feixuga i a vegades cal un impuls per verificar que val la pena fer l’esforç de mantenir el nostre propòsit. En aquest sentit, l’excel·lent lliçó inaugural del nou curs acadèmic pronunciada pel professor de la facultat de Belles Arts Josep Maria Martí i Font 1 el passat dia 11 d’octubre, en el mateix espai que avui ens acull, va resultar especialment reconfortant per a nosaltres i ens va confirmar, un cop més, que no treballem endebades. En elogiar la tasca de l’artesà, sense proposar-s’ho i sense saber-ho, el Doctor Martí ens lloà i aportà nous arguments que ens encoratgen a seguir treballant a favor de la difusió de la investigació d’alt nivell duta a terme en català. En el decurs d’aquesta empresa, enguany hem tingut el goig de descobrir una obra sòlida i pionera, que ens plau enormement de presentar avui. Efectivament, la tesi del doctor Carles Múrcia Sànchez, La llengua amaziga a l’antiguitat a partir de les fonts gregues i llatines no només serà una obra de referència que contribuirà a fer més visible la presència del català en els cercles acadèmics internacionals, sinó que permetrà obrir noves línies d’investigació fins avui poc explorades. Per fer realitat el premi i l’edició d’enguany hem comptat, com d’habitud, amb la col·laboració de la Xarxa Vives i el suport de la Generalitat de Catalunya. En aquesta ocasió, a més, hem gaudit de l’hospitalitat de la Universitat de Barcelona, que ens ha obert les portes del Paranimf i ha fet possible, així, que el nostre acte tingués lloc en un marc digne de la seva importància, amb una acústica immillorable per apreciar les interpretacions del professor Ignasi-Xavier Adiego Lajara al piano (director de la tesi guanyadora), del doctor Ricard Bru i Turull al 1 MARTÍ I FONT, JOSEP MARIA . Arrels de la Creativitat i Elogi de l’Artesà (Lliçó inaugural del curs acadèmic 2011-2012) Barcelona: Universitat de Barcelona, 2011. VIII P RESENTACIÓ violí (finalista de la present convocatòria), i de les veus de les doctores Eulàlia i Mariona Vernet i Pons i dels investigadors Jordi Casals i Parés i Araceli Rosillo Luque. El rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Dídac Ramírez ens honora presidint l’acte. La presència d’Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca i d’Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística, ambdós de la Generalitat de Catalunya, converteixen aquesta trobada en un veritable luxe. Des de l’Institut Món Juïc els agraïm la seva companyia i aplaudim el seu compromís amb la nostra nació i la nostra llengua. Tessa Calders i Artís Presidenta de l’Institut Món Juïc Barcelona, 19 de desembre de 2011 Prefaci de l’autor L’interès pels contactes lingüístics entre el llatí i les llengües que es parlaven a l’antiguitat a la riba sud de la Mediterrània em va menar a cercar debades en els instrumenta philologica usuals entre els filòlegs clàssics algun report que donés compte satisfactòriament de la distribució geogràfica i de la situació sociolingüística de les llengües presents a l’Àfrica del Nord a l’antiguitat. En el volum II.29.3 de l’ Aufstieg und Niedergang der römischen Welt havia d’aparèixer un estat d’aquesta qüestió a càrrec de Salem Chaker. Però aquest volum no ha estat encara publicat, per la qual cosa vaig cercar en la bibliografia de l’autor alguna referència que tractés aquest tema. En efecte, vaig trobar que a la revista Libyca , editada a Alger, S. Chaker havia publicat l’any 1980-1981 una contribució intitulada “La situation linguistique dans le Maghreb antique: Le berbère face aux idiomes extérieurs”. Aquest article ha estat el punt de partença de la meva recerca, perquè fa un acurat balanç de les mancances en l’estudi de la situació de la llengua dels maures en relació amb les llengües amb què estava en contacte i de les fonts i els mètodes que permetrien cobrir aquestes mancances. Així, doncs, quan vaig iniciar el programa de doctorat Gresol de la Mediterrània antiga l’any 2002, ja tenia el propòsit de poar les fonts llatines i gregues que poguessin fornir informacions útils per al coneixement de la llengua dels maures des del punt de vista no solament lèxic i gramatical sinó també sociolingüístic i de distribució geogràfica. Per fer-ho, em vaig iniciar en l’estudi de la lingüística amaziga i afroasiàtica. En un primer moment, em van ajudar a orientar la recerca en José Fortes, indoeuropeista especialitzat en fitonímia i alhora coneixedor dels fets lingüístics amazics, en Gregorio del Olmo, semitista concernit per la lingüística afroasiàtica, i en Carles Castellanos, pioner dels estudis amazics a casa nostra; al mateix temps, vaig rebre les primeres lliçons de taixelhit (amazic del sud del Marroc) amb en Hassan Akioud. A partir del 2003 vaig començar a despullar les fonts literàries llatines i gregues en relació amb el tema de recerca projectat i, alhora, vaig iniciar l’estudi de la posició de l’amazic en el si del phylum afroasiàtic. Ambdues línies de recerca, tan divergents metodològicament, esdevindrien complementàries en l’horitzó d’un estudi d’un cert abast, tal com tindrem ocasió de mostrar a bastament en la present monografia, i van donar lloc a sengles treballs de recerca que em van X PREFACI DE L ’ A U T O R permetre l’obtenció del DEA el setembre de 2004. El treball Fonts literàries grecollatines per a l’estudi de la situació lingüística de l’amazic a l’antiguitat va ser dirigit pel professor Pere Joan Quetglas, mentre que el treball L’amazic, llengua afroasiàtica. Caracterització de la llengua amaziga com a llengua afroasiàtica a partir del nivell morfològic va ser dirigit pel professor José Ignacio García Armendáriz. A la concepció “interdisciplinària” o “integral” dels fets lingüístics que domina la present recerca ha contribuït molt íntimament l’africanista Carme Junyent. Als sociolingüistes Xavier Lamuela i Francesc Xavier Vila dec algunes observacions que m’han resultat particularment útils a l’hora d’enfocar un fenomen sociolingüísticament tan complex com la romanització amb una metodologia moderna. Les condicions de la beca FPU de què he gaudit per a la meva recerca em van permetre una estada a l’INALCO de París a la tardor del 2004 que va ser decisiva perquè la tesi tirés endavant. Allà vaig poder rebre les amatents observacions de l’amazigòleg Salem Chaker, els estudis del qual ja m’havien servit prèviament per a orientar la recerca; vaig poder ampliar la formació en lingüística històrica amaziga, en altres dialectes amazics (tuareg, cabilenc) i vaig tenir ocasió de beneficiar-me de l’acollença de la resta d’amazigòlegs de l’INALCO, Kamal Naït- Zerrad, Mohamed Aghali-Zakara, Abdellah Bounfour i Hakim Smaïl. A l’EPHE de la Sorbona vaig assistir al seminari de sintaxi comparativa amaziga de Lionel Galand, amazigòleg de formació llatinista que, còmplicement, va mostrar un gran interès per la recerca que estava realitzant i que va fer-hi gentils observacions. L’antiquari René Rebuffat, especialista en l’estudi de les rutes de caravanes de l’Àfrica del Nord i en diversos aspectes que concerneixen els maures, particularment de zones liminars, va tenir l’amabilitat de facilitar-me els seus últims treballs. A la tardor de 2005 vaig fer un estada de recerca a l’Institut d’Africanística de la Universitat de Colònia, on, principalment, vaig poder omplir les llacunes bibliogràfiques i de formació en lingüística afroasiàtica, especialment en les branques txàdica, cuixítica i omòtica, les dades de les quals no havia pogut explotar suficientment en el meu treball anterior sobre la posició de la morfologia amaziga en el si del phylum afroasiàtic per dèficit tant de bibliografia com de formació. No menys que el vessant genealògic de la comparació de llengües m’interessaven els contactes de llengües en ecosistemes lingüístics tan diferents com el mediterrani, el saharià i el sahelià —i, per tant, que implicaven llengües no afroasiàtiques com el wòlof, el ful, el soninke, el songai, el haussa i el kanuri, entre d’altres—. En l’acollidor ambient de treball d’aquest institut, vaig poder intercanviar experiències amb Gerrit J. Dimmendaal (nilosaharià), Anne Storch (txàdic), Yvonne Treis (cuixític), Mohamed Touré (bambara) i altres investigadors en els seminaris de recerca que s’hi realitzen i vam impartir un curs de lingüística amaziga en companyia d’Axel Fleisch (ara a Hèlsinki), que, amb una sòlida formació en tipologia lingüística, m’ha ajudat a analitzar més adequadament fets de sintaxi amaziga. El seguiment que l’amazigòleg Maarten Kossmann ha fet de la meva recerca d’ençà de la tardor de 2005 ha estat fonamental perquè aquesta arribés a bon port.