It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 23/11/2016 a les 06:00 UFO: Strangers In The Night (1979), un dels millors live de la historia del rock UFO, l'època daurada amb Michael Schenker La història dels UFO comença al 1969, quan el cantant Phil Mogg, el baixista Peter Way, el bateria Andy Parker i el guitarrista Mick Bolton formen la banda posant-li el nom d'un dels clubs de Londres més de moda aleshores. Durant dos anys van tocar en tota mena d'antros i garitos fins que al 1971 es publica el primer dels seus àlbums, UFO 1. No van aconseguir cap repercussió al Regne Unit ni als Estats Units, però a Alemanya sí que se'ls va parar atenció, mentre que a Japó el seu èxit va ser bastant important, fins al punt que el seu tercer disc, Live (1973), només es va publicar en aquell país. Aquell any havien tocat a diverses ciutats alemanyes amb una banda anomenada Scorpions i s'havien fixat en el seu jove guitarra solista, un paio ros de 19 anys, una mica tímid que responia al nom de Michael Schenker. Després de tocar junts li van proposar entrar a la banda, que en aquell moment, sense ser estrelles, tenien un status superior al dels Scorpions. Aleshores el guitarrista no parlava anglès, i cap membre dels UFO parlava alemany, una barrera, la del idioma, juntament amb la gran diferencia de caràcters, farien que a nivell personal, mai hi hagués tota la fluïdesa necessària. Els problemes de Schenker es van veure agreujats pel fet que patia de pànic escènic paralitzant. Per combatre això estava prenent els mateixos antidepressius que matarien al bateria de The Who, Keith Moon només uns mesos més tard. "Va ser un moment molt dolent per mi", recorda Schenker. "Vaig deixar de prendre aquestes pastilles després de Strangers In The Night". Van ser sonats, sobretot, els problemes i discussions entre Michael Schenker i Phil Mogg durant els cinc anys junts. Finalment al 1974 es produeix un fet crucial pel futur de la banda, la marxa de Mick Bolton primer i Bernie Marsden desprès (per anar a Whitesnake), provoca que fitxin a Michael Schenker, guitarrista de gran tècnica i talent, tant amb la guitarra com per la composició, que fins aleshores tocava amb Scorpions. Amb ell es va produir un canvi en el so dels UFO, van començar a treure-li molt més suc amb la guitarra intensa i poderosa de Schenker. Amb aquest home a les seves files, la banda va viure la seva etapa daurada, publicant els seus millors àlbums. Àlbums com https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/8033/ufo-strangers-night-1979-dels-millors-live-historia-rock Pagina 1 de 8 Phenomenon (1974), Force It (1975), No Heavy Petting (1976) o Lights Out (1977) són del millor mai publicat del hard rock de tots els temps. L'estada de Schenker a la banda culminaria amb la publicació de Obsession (1978), i durant la gira de presentació d'aquest disc Schenker abandonaria la banda, va substituir-lo Paul Chapman per acabar el tour. El genial directe Strangers In The Night (1979), considerat el millor treball de la formació i un dels discos en directe més apoteòsics de la història del rock, ja estava gravat quan va marxar Schenker. Quan es va publicar aquest àlbum, UFO ja era una banda amb un so monstruós, desplegant al mateix temps unes melodies enganxoses amb una energia imparable que marcaria època i tendència en un moviment musical com la New Wave Of British Heavy Metal. La sortida de Schenker va suposar per UFO l'inici d'una trajectòria irregular que perduraria fins als nostres dies, alternant bons discos amb altres indignes de la seva vàlua i potencialitat. Malgrat tot, àlbums com The Wild, The Willing And The Innocent (1981) o Walk On Water (1995) mantenen un nivell molt digne. La banda es va dissoldre diverses ocasions, unes vegades per la marxa dels seus membres per altres projectes musicals i d'altres per l'addicció a l'alcohol del seu cantant, Phil Mogg. Afortunadament van tornar a reunir-se i avui dia segueixen publicant grans discos, com l'excel?lent The Monkey Puzle (2006), The Visitor (2009), Seven Deadly (2012) o A Conspiracy Of Stars (2015) últim treball fins avui d'una banda fonamental a la historia del rock, però que mai va tenir el reconeixement merescut i que l'alcohol i les drogues sempre van perseguir. Fins i tot resulta miraculós que alguns dels seus membres segueixin vius i fent excel?lent hard rock. No recordo exactament quan vaig descobrir UFO, deuria ser pels voltants de 1981. Aleshores els aficionats al rock teníem d'obligada lectura i per estar informats de tot el que es movia al voltant del planeta rock, noves i velles bandes, concerts, novetats discogràfiques, canvis de formació, etc, la revista mensual especialitzada Popular 1 que encara ara s'edita, qui no sortia al Popular 1 no existia. Aleshores no era tan fàcil com ara, amb nombroses publicacions per triar i sobretot Internet. Va ser a traves d'aquesta revista que els vaig descobrir, van fer un especial molt ampli de la banda i la seva discografia, recordo que ràpidament vaig connectar amb el que estava llegint i vaig tenir clar de seguida que UFO eren una banda brutal i que havia de comprar-me els discos, si més no (perquè no anava sobrat de pasta), el que més destacava i recomanava l'autor de l'article. Aquests eren Force It (1975) i sobretot Strangers In The Night (1979), així que em vaig posar al tema. Force It (1975) https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/8033/ufo-strangers-night-1979-dels-millors-live-historia-rock Pagina 2 de 8 Segurament, alguns recordareu la botiga de discos de referència a Berga que es deia Abraxas i la de referència a Manresa (que més endavant ho seria gairebé de tot Catalunya i de la que vaig tenir l'honor de formar-ne part), Born 12, la qüestió es que aleshores de segons qui i de segons que, no era fàcil trobar tots els discos perquè o be tenien de ser d'importació o no els editaven a l'estat espanyol fins molt més endavant. El cas és que no els tenien, per casualitat vaig anar a França i me'ls vaig comprar allà, naturalment en aquella època estic parlant de discos de vinil, recordo que el primer que vaig fer en arribar a casa va ser posar Foce It sencer i desprès Strangers In The Night sencer, bruuuuutal, a-co-llo-nant, sabia que m'agradarien, el que no esperava es que m'entusiasmarien tant que els punxaria centenars de vegades fins gairebé gastar-los. Una meravella, son autentiques obres d'art del hard rock, fins al punt que si les escoltes ara, quaranta anys desprès mantenen l'actitud i la força, i sonen tan vives, fresques i actuals com si les acabessin de fer, la majoria de bandes d'ara, incloent les de renom, pactarien amb el diable per facturar aquests mateixos discos ara mateix. UFO - Let It Roll V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=uCudBalUMxo UFO - Shoot Shoot V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=Lwe7ZEJ8QrY UFO - High Flyer V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=E9aJLBpHV5E UFO - Out In The Street https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/8033/ufo-strangers-night-1979-dels-millors-live-historia-rock Pagina 3 de 8 V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=OPiXgrRcygw UFO - Mother Mary V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=weytXeZ7OAM UFO: 18 Febrer 1983 Palau dels Esports de Barcelona El pas següent era anar-los veure en directe. Ja havien passat per Barcelona el 03 de Juliol de 1981 a la Plaça de Toros Monumental, em va passar de llarg perquè ni ho vaig saber. Però tornaven al 1983 amb la gira mundial de presentació del disc Making Contact a l'enyora't Palau dels Esports del carrer Lleida, encara ara no se ni com vaig convèncer als meus col?legues per anar-hi (perquè hi varem anar tots). Una mica més de mitja entrada, l'àlbum que presentaven no era per tirar coets, evidentment sense Michael Schenker que els havia deixat al 1978, ni Peter Way, el baixista fundador que acabava d'abandonar la banda i ja no havia intervingut en aquest àlbum, de tota manera esperàvem un setlist amb clàssics i així va ser, un parell o tres de temes del nou disc i la resta tot el ferro. La formació era, Phil Mogg (veu), Paul Chapman (guitarra), Neil Carter (baix i teclats) i Andy Parker (bateria), que també va ser una gran formació. Va ser un concert ?entretingut, molt entretingut?. Entre els teloners i UFO, a la pista, davant nostre (estàvem asseguts a la grada unes deu fileres més amunt), va començar una baralla espectacular, amb un espetec d'hòsties que treia foc, recordo que arrancaven les cadires de la grada per hostiar-se, les cadires volaven, quan van parar, tan amics. Per fi surt UFO, i sorpresa !, el cantant, Phil Mogg, amb una merda com un piano amb prou feina s'aguantava dret, durant el concert van caure ell i micro dues vegades al fosso on es posen els fotògrafs, mentrestant la banda continuava tocant les cançons sense la seva veu. Allò ens va impressionar alhora que decepcionar, he de dir però, que a pesar d'això, musicalment no va ser un concert desastrós, el tio, tot i anar torrat no desafinava i cantava be els temes, la resta de la banda van estar correctes i evidentment li van salvar el cul al Phil Mogg.