TRISTAN UND ISOLDE WAGNER Argument MT / 3 Tristan und Isolde Argument 4 / 5 Tristan und Isolde Tristan und Isolde torna al Liceu amb una producció de l’Opéra de Lyon. (Franchella Stofleth/ Opéra de Lyon) Argument Fitxa A la recerca 6 / 7 9 43 dels orígens María Montes Repartiment 10 Inspiració 49 Màrius Serra Amb el teló abaixat 12 Entrevista a 53 Iréne Theorin Argument 17 Tristany i Isolda al Liceu 61 Jaume Tribó English Synopsis 25 Cronologia 68 Jordi Fernández M. Sobre la producció Àlex Ollé 31 Selecció d’enregistraments Javier Pérez Senz Una òpera filosòfica 75 35 Magda Polo 78 Biografies Tristan und Isolde Temporada 2017-18 8 / 9 TRISTAN UND ISOLDE Drama musical en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner. Estrenes 10 de juny de 1865: estrena absoluta al Hoftheater de Munic 8 de novembre de 1899: estrena a Barcelona al Gran Teatre del Liceu 18 de març de 2015: última representació al Liceu Total de representacions al Liceu: 171 Novembre 2017 Torn Tarifa 28 Dimarts 19:00 D 3 Durada total aproximada 4h 30m (*): Amb audiodescripció Desembre 2017 Torn Tarifa 2 Dissabte 19:00 C 2 4 Dilluns 19:00 A 2 7 Dijous 19:00 B 2 10 Diumenge 17:00 T 2 12 Dimarts 19:00 H 3 15* Divendres 19:00 E 2 Uneix-te a la conversa #TristanLiceu liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona Tristan und Isolde Tristan, cavaller bretó Stefan Vinke Marke, rei de Cornualla Albert Dohmen Isolde, princesa irlandesa promesa al rei Marke Iréne Theorin Kurwenal, amic de Tristan Greer Grimsley Melot, amic de Tristan Francisco Vas Brangäne, nodrissa d’Isolde Sarah Connolly Pastor i jove mariner Jorge Rodríguez Norton Timoner Germán Olvera Repartiment 10 / 11 Direcció musical Josep Pons Direcció d’escena Àlex Ollé (La Fura dels Baus) Col·laboradora Valentina Carrasco a la direcció d´escena Escenografia Alfons Flores Vestuari Josep Abril Il·luminació Urs Schönebaum Vídeocreació Franc Aleu Producció Opéra de Lyon Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Kai Gleusteen Assistència a la direcció musical Jordi Francés Assistents musicals Véronique Werklé, Rodrigo de Vera, Vanessa García, Rochsane Taghikhani i Jaume Tribó Tristan und Isolde AMB EL TELÓ ABAIXAT Compositor Richard Wagner (1813-1883) va ser hereu de la tradició de l’òpera naci- onal alemanya, que arrencà tímidament amb La flauta màgica de Mozart i es consolidà després amb Fidelio de Beethoven i les òperes de Weber. La dimensió aventurera de Wagner, perseguit per la policia pels d eutes econòmics contrets en diversos viatges i per participar en les r evoltes de Dresden el 1848, va acabar quan va rebre la protecció i el mece natge del rei Lluís II de Baviera. Instal·lat a la petita localitat de Bayreuth, va poder-hi construir el Festspielhaus, un teatre exclusivament dedicat a la programació de les seves òperes, esdevingudes drames musicals i decisives per a l’evolució futura del gènere, ja fos des de l’ab negat segui- ment o des del rebuig més absolut. Format de manera pràcticament autodidàctica, Wagner va incorporar elements innovadors en l’harmonia i el paper de l’orquestra de les seves obres, influïdes ideològicament per la filosofia de Feuerbach i de Schopenhauer i que tindrien igualme nt un gran ascendent sobre l’aleshores jove Nietzsche, primer amic i després enemic declarat de Wagner, a qui va acusar de megalòman. 12 / 13 Al magne projecte de L’anell del nibelung (una tetralogia en un pròleg i tres jornades), cal destacar títols crucials en l’esdevenir de la mús ica decimonò- nica, com ara Tannhäuser, Lohengrin o Parsifal. Tristan und Isolde és una de les òperes que millor reflecteixen el credo ètic i estètic del m úsic alemany. Llibret i llibretista El llibret, del mateix Wagner, es basa en una llegenda irlandesa d el segle X, escrita en una primera font en francès i després popularitzad a per la versió en alemany de Gottfried d’Estrasburg, al segle XIII. Igu alment, Wagner va recolzar-se en la filosofia del Schopenhauer d’El món com a voluntat i representació per bastir una obra en què la dissolució en el no-res dels cossos i de les ànimes actua com a programa filosòfic. A tto plegat cal afegir la relació sentimental que, durant el procés de gestació de l’òpera (especialment el segon acte), Wagner mantenia amb Mathilde Wesendonck, esposa d’un mecenes del compositor i que va inspirar la relació igualment adúltera que protagonitzen els personatges d’aquest drama musical. El text i la música de Tristan und Isolde van inspirar El naixement de la tragèdia de Friedrich Nietzsche. Tristan und Isolde Estrena Tristan und Isolde es va estrenar amb èxit al Königliches Hof-und Natio- naltheater de Munic el 10 de juny de 1865, tot i que el projecte venia de lluny: les primeres idees i esbossos sobre el tema arrenquen del 1854; el llibret el va acabar el 1857 i el primer acte el maig de l’any següent, a Zuric, enmig de la redacció de diversos textos teòrics. El segon acte el va acabar a Venècia el març del 1859 i el tercer es donava per finalitzat el juliol d’aquell mateix any. A l’estrena muniquesa van participar, encarnant els personatges titulars, el tenor Ludwig Schnorr von Carolsfeld i la seva esposa, la soprano Malvina Schnorr von Carolsfeld. Ell, per cert, va morir onze dies després de l’estrena. Els enemics de Wagner van fer córrer la brama, injusta, que havia estat pel sobreesforç de cantar una part tan exigent com la de Tristan. Estrena al liceu L’òpera de Wagner no va arribar a Barcelona fins al 8 de novembre ed 1899, amb un repartiment que va incloure, entre d’altres, les veus de Franco Cardinali, Ada Adini-Milliet, Leopoldo Cromberg, Eugenio Giral- doni, Erina Borlinetto. Intèrprets italians per a una òpera que, com era habitual en aquell context, va ser representada en italià (Tristano e Isotta) i que en un primer moment hauria hagut de dirigir Isaac Albéniz, tot i q ue finalment la tasca va recaure en Édouard Colonne. La crònica de Marc-Jesús Bertran apareguda a La Vanguardia el 9 de novembre palesa l’entusiasme d’aquella vetllada: «Cuantos ayer noche estaban en el Liceo habrán sentido esta emoción, indefinible,por lo intensa, y por lo que adquiere de personal al repartirse entre la manera de ser del gran músico poeta y la naturaleza del que recibe la sugestión estática de aquella obra sin par». Amb el teló abaixat 14 / 15 Muntatge de Tristan und Isolde al Teatre Tristan und Isolde La present producció de Tristan und Isolde compta amb la direcció d’escena d’Àlex Ollé i amb la direcció musical de Josep Pons. (Franchella Stofleth/ Opéra de Lyon) 16 / 17 ARGUMENT ACTE I1 Un vaixell navega cap a Cornualla. Un mariner canta una cançó sobre una donzella irlandesa, en clara al·lusió a Isolde, que viatja a la nau amb la seva confident, Brangäne. Indignada davant la indiferència de Tristan, a qui s’adreça per mitjà del seu amic Kurwenal, Isolde –que desitja l’en- fonsament immediat del vaixell– explica a Brangäne que temps enrere l’havia guarit, després que ell hagués estat ferit per l’espasa de Morold, germà de la jove i mort en combat per Tristan. Fascinada pels encants de qui responia al nom de Tantris, Isolde va bandejar els plans de venjança quan es va assabentar que aquell no era sinó Tristan. Però ara és duta d’Irlanda a Cornualla per casar-se amb el rei Marke, de qui Tristan és nebot i hereu.2 Brangäne explica a Isolde que la seva mare va confiar-li un beuratge mortal i la jove ho aprofita per demanar-li que el prepari per acabar amb la seva vida i amb la de Tristan, a qui torna a cridar. Conscient que es tracta d’un verí, el jove ingereix la beguda abans que ho faci també Isolde. Però en realitat el beuratge no és pas de mort sinó d’amor, cosa que provoca un impuls eròtic immediat entre Tristan i Isolde, que s’abracen mentre el vaixell arriba a les costes de Cornualla entre els cants dels mariners.3 Comentaris 1 El preludi de l’òpera presenta, 2 «Den als Tantris» és el llarg seguida irromp el cor de mari- musicals després de quatre notes, el monòleg d’Isolde. L’escena, ners i Kurwenal anunciant l’arri- cèlebre acord format per les magnífica pel seu lirisme, està bada a les costes de Cornualla. notes Fa, Si, Re sostingut i Sol subratllada per una orquestració En aquesta breu però intensa sostingut, conegut com l’«acord que deixa entreveure que l’odi escena ja s’anuncien alguns de Tristan», tendent a dissoldre d’Isolde envers Tristan no és dels seus trets fonamentals, la tonalitat i aportant la idea res més que un amor encara no com la sensació de temps aturat d’una certa inestabilitat al desvelat. El cant de Brangäne i una orquestració que agom- discurs musical. A partir d’aquí intenta posar les coses al bola i embolcalla la parella, i fins el passatge es caracteritza per seu lloc, però el ressentiment i tot un material temàtic empa- una amalgama de frases que d’Isolde és evident. rentat ja amb la mort d’Isolde. configuren un devessall d’idees 3 Wagner, de manera molt intel- sobre l’amor i la mort que, parci- ligent, interromp el flux entre alment, trobarem en l’òpera un Tristan i Isolde anunciant la cop s’alci el teló, especialment gran escena entre els dos al primer acte.