EL PUNT AVUI Cultura i Espectacles 43 DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 | | Se’n va un artista polifacètic i compromès tors de la talla de Vicente Les frases Aranda (Si te dicen que ————————————————————————————————— caí, el 1989), Pere Porta- “Remarco el seu Pont de Varsòvia bella ( , compromís social i 1990), o Jaime Camino cultural i la constant (El llarg hivern, 1992). lluita a favor de la Papers petits, Ventura Pons és qui li va ” donar més camp per cór- llibertat i la justícia El perquè Ferran Mascarell rer, en films com CONSELLER DE CULTURA de tot plegat (1995), Carí- cies (1998), Amic/amat “És la lliçó d’un home (1999)... que ha sabut treballar Goya i Gaudí i comprometre’s a la vegada, sense que una actor gran Els darrers anys de la seva ” impedís l’altra vida els va passar a Ma- Joel Joan drid, on a més de teatre va PRESIDENT DEL CINEMA CATALÀ freqüentar la televisió (23-F, Guante blanco, “Era un exemple de Hay alguien ahí ...) i el ci- coherència. Avui el nema. Destaca especial- món és una mica més ment Camino, de Javier pobre” Fesser, que li va valer el Joan Maria Gual Goya al millor actor de re- PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ D’ACTORS partiment. Amb Azaña, el I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CAT. mateix any 2008, va gua- nyar el premi Gaudí al mi- ““Va voler treballar a llor actor principal. La ma- ‘Catalunya über alles!’ teixa Acadèmia del Cine- encara que els metges ma li va atorgar un Gaudí li ho van d’Honor, el gener passat, ” en un acte molt emotiu. desaconsellar Ramon Térmens Malgrat el seu lema que DIRECTOR DE CINEMA no hi ha papers petits, fa l’efecte que el seu talent no “No va buscar l’èxit; va ser prou aprofitat en el el va trobar en la seva cinema. La fragilitat d’a- recerca pel questa indústria va fer que compromís ètic i la popularitat li arribés de ” Jordi Dauder en una escena de ‘Catalunya über alles!’, pel·lícula que s’estrenarà el proper 30 de setembre ■ la televisió, amb el que ai- estètic SEGARRA FILMS Xavier Albertí xò implica. El 1996, quan DIRECTOR DE TEATRE Bernat Salvà col·lectiu”. Ningú no s’es- diu que, en tot treball in- nyina...), a la televisió va Nissaga de poder triomfa- BARCELONA perava que aquest seria un terpretatiu, menys és més, fer papers més impor- va, en parlava en una en- “El seu discurs als dels seus darrers papers en sempre. Cal actuar amb tants. El detectiu que in- trevista a aquest diari: Tres pics i re- premis Gaudí va ser “No hi ha papers petits”, el cinema, un mitjà en què contenció, sobrietat i in- terpretava a “Has de lluitar contra el comiat d’una deia Jordi Dauder al de- va treballar en moltíssimes tensitat”. picó, que plantejava un aquest element cultural dignitat i una enteresa sembre del 2009, en una ocasions (més de 60 llarg- enigma als concursants, ja d’identificació, de confu- ” entrevista a aquest diari metratges des del seu de- Pantalla petita i gran li va donar una fama ines- sió del públic entre realitat davant la vida Ventura Pons arran del petit paper que but, el 1989), majoritària- I amb aquest lema, a partir perada, que es va multipli- i ficció. Quan vaig morir a DIRECTOR DE CINEMA va interpretar a la pel·lícu- ment com a actor secunda- de finals dels anys 80 va car, anys després, amb Poble Nou, al pati de buta- la de Ramon Térmens Ne- ri o “de repartiment”, com deixar de ser una simple l’Eudald Balcells de Poble ques on feia La corona “Com més gran es gro Buenos Aires. “I en tot preferia dir. Sentir-lo par- veu (ja havia destacat com Nou (1994) i el Mateu d’espines hi havia gent Nissaga de feia, veies com es cas –afegia–, si el paper és lar del seu ofici era un a actor de doblatge) i va co- Montsolís de que deia: «Aquest no s’ha ratificava cada cop breu, l’has de fer com si fos- plaer. “Com deia Dirk Bo- mençar a aparèixer al ci- poder (1996-1998). mort avui?».” Ningú no ho més amb les seves sis el protagonista, amb la garde –comentava a la ma- nema i a la televisió. Si a la La seva carrera en el ci- va preguntar ahir a cap pa- ” mateixa intensitat, profes- teixa entrevista citada–, el pantalla gran va treballar nema va arrencar en un ti de butaques: aquest cop, conviccions Sergi Belbel sionalitat, tendresa i afec- cinema és pensar fort i no sovint en papers de repar- mal moment artístic i in- Jordi Dauder no va morir a DIRECTOR ARTÍSTIC DEL TNC te que qualsevol altre, per- demostrar [...]. Sóc molt timent (Estación Central, dustrial. Però des del prin- la ficció, com sovint havia què el cinema és un treball partidari del principi que La punyalada, La tera- cipi va treballar amb direc- fet, sinó a la realitat. ■ “No es va moure com una estrella, però va tenir una gran ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— projecció per la seva David Castillo ètica i solidaritat”” Mirador Pere Portabella CINEASTA ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— “Era insubornable i A través de les derrotes rigorós i podia ser delicat i subtil; li agradava riure, tot i diferència de la resta la poesia, la literatura, la Quan va militar en política, va ser un dels escassos país, com Quimera i El Vie- saber-se malalt” dels mortals, que lluita al costat dels desem- Dauder va seguir les teo- rapsodes de qualitat –amb jo Topo. Va ser precisa- Vicky Peña mantenen una visió parats. La majoria el recor- ries de Trotski –cal no obli- Josep Maria Pou i Jaume ment Riera qui publicaria el A ACTRIU única sobre la realitat, Jor- daran pels seus papers en dar la seva relació amb la Comas–. En la Setmana de 1996 El estupor o a través di Dauder tenia un ull poli- televisió i una minoria per cultura–, va participar en Poesia de Barcelona va ve- de las derrotas. Obra poèti- “Amb ell, se’m va èdric, la mirada sofisticada las fastuoses interpreta- invents notables com LCR nir sovint a posar veu a ca i de condensació extre- obrir un món viscut de qui viu en el territori de cions teatrals. Hi havia, pe- o la gestació de la renascu- poetes desapareguts que li ma, té frases com aforis- amb un entusiasme l’art perquè és on se sent rò, altres racons que fre- da CNT dels setanta. En li- agradaven. També va ser mes de Canetti: “El silenci present carregat d’una més còmode. Va triomfar qüentava: la poesia, la no- teratura també va mante- un habitual –gràcies a les posseeix una densitat insu- vida molt intensa” en els mitjans de comuni- vel·la i, fins i tot, la revolu- nir una posició lateral: la complicitats amb Miquel portable”. Perdre la seva Carlota Subirós cació, però la seva vanitat ció amb eslògans intel·li- novel·la de tesi, i potser au- Riera– de capçaleres de la veu greu només es pot in- DIRECTORA DE TEATRE anava en una altra direcció: gents i imatge destacada. tobiogràfica, i la poesia, on cultura despentinada del terpretar com una derrota..