ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en Joan Gay i Puigbert TESI DOCTORAL L’Orquestra Simfònica de Girona (1929-1937) Un projecte de regeneració cultural a través de la música Director: Jaume Ayats i Abeyà Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 2018 L’Orquestra Simfònica de Girona va presentar-se el 5 de juliol de 1929. La tardor següent va protagonitzar una petita gira per les associacions de música de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Sabadell i Reus. El director va ser el músic militar Ismael Granero, fins que va tornar a les terres valencianes d’on era originari, a finals de 1931. A partir de 1932, el composi- tor barceloní Ricard Lamote de Grignon es desplaçava periòdicament a Girona per dirigir l’orquestra. En aquesta segona etapa, la formació va renovar el seu repertori i va continuar jugant un paper destacat en la vida cultural de la ciutat. Malgrat els problemes econòmics i la manca de continuïtat, va subsistir fins a la Guerra Civil Espanyola. El propòsit inicial d’aquesta tesi ha estat analitzar des de la perspectiva musicològica la trajec- tòria d’una entitat que restava per explorar en la majoria dels seus aspectes. La dispersió i la migradesa dels materials que podien proporcionar informació han aconsellat recórrer a tota mena de fonts: documentació oficial, programes de concert, premsa, fons personals, epistolaris i la memòria oral dels qui en van ser testimonis. D’aquesta manera, s’ha pogut resseguir l’evolució de les actuacions, la procedència i el perfil personal dels músics i el món estètic que dibuixava el repertori interpretat, així com els intents previs de fundar agrupacions similars a Girona. A partir d’aquest teixit de dades, l’existència de l’orquestra permet qüestionar a quins interessos responia, quins grups socials van impulsar-la i quins models van inspirar-la. Els lligams amb altres organitzacions cíviques i amb la política local, la presència en l’esfera pública de la ciutat i el recorregut vital dels seus gestors i dirigents demostren, com en d’altres casos, que l’activitat orquestral era una concreció més d’un programa de regeneració que es volia fer extensiu a tots els grups socials i que va contribuir a dignificar l’ofici de músic. D’altra banda, l’Orquestra Simfònica de Girona no va ser un cas únic; en altres ciutats catalanes es van crear entitats orquestrals amb un seguit de coincidències que no poden ser casuals. Les iniciatives encaminades a normalitzar les estructures musicals a Catalunya per equiparar-les als models europeus havien començat feia dècades: va ser un procés lent, iniciat a finals del segle XIX, i que el programa del noucentisme va assumir com a propi. En un context posterior, entre el final de la dictadura de Primo de Rivera i els primers temps de la II República, les orquestres poden considerar-se un fruit tardà d’aquell ideari. En un període convuls i canviant, van esdeve- nir institucions que projectaven una dimensió col·lectiva de la sociabilitat urbana. Joan Gay i Puigbert L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE GIRONA !1929"1937# UN PROJECTE DE REGENERACIÓ CULTURAL A TRAVÉS DE LA MÚSICA TESI DOCTORAL Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 2018 Director: Dr. Jaume Ayats i Abeyà Sumari AGRAÏMENTS .................................................................... 7 CRITERIS D’ESTIL................................................................. 11 INTRODUCCIÓ ................................................................... 15 CAPÍTOL 1. LA CIUTAT, LES MÚSIQUES, LES ORQUESTRES .......................... 35 1.1. Les músiques de la ciutat: pràctiques musicals urbanes i formes de sociabilitat. ....... 42 1.2. «La música dels déus». ...................................................................... 51 1.3. Del fossat a l’escenari: un recorregut a través de cinc documents. ....................... 71 1.3.1. 1798, els músics de la Seu. .......................................................... 71 1.3.2. 1837, el triomf de les àries d’òpera. ................................................. 73 1.3.3. 1880, dèficit de músics. ............................................................. 76 1.3.4. 1898, els músics s’organitzen. ...................................................... 80 1.3.5. 1912, primer cicle de concerts simfònics. ........................................... 85 1.4. Orquestres efímeres a la Girona noucentista. ............................................. 90 1.5. Visites d’orquestres simfòniques. .......................................................... 96 Capítol 1: Imatges ................................................................................ 103 CAPÍTOL 2. UN PROJECTE DE CIUTAT ............................................. 129 2.1. «Els obscurs iniciadors i planejadors» ...................................................... 143 2.1.1. Josep Maria Dalmau Casademont (1889-1958) .................................... 144 2.1.2. Lleó Audouard Déglaire (1865-1953) ............................................... 153 2.1.3. Josep de Batlle Metge (1883-1936) ................................................ 157 2.1.4. Representants dels músics ......................................................... 160 2.1.5. Ismael Granero Fayos (1901-1967) ................................................. 162 2.2. L’entramat dels gironins . 166 2.3. Diners públics, orquestra pública? . 182 2.4. «Enmig d’un gran silenci... esclatà una ovació imponent» ................................. 194 Capítol 2: Imatges ................................................................................ 205 CAPÍTOL 3. DARRERE ELS FARISTOLS: ELS MÚSICS ................................. 215 3.1. Una plantilla estable, amb matisos: «És necessari reunir els millors músics». ........... 222 3.2. Militars i sardanistes: «Una pléyade de profesores, ansiosos de su mejoramiento profesional». .......................................................... 231 3.3. La música de cambra: «La fe en l’art i l’afany de glòria». .................................. 243 3.4. El cinema i el ball: «L’entusiasme regna entre l’element jove». ............................ 250 3.5. Les interseccions de l’endogàmia: famílies, escoles i gremis. ............................. 256 3.6. L’aiguabarreig de les ideologies. ........................................................... 267 Capítol 3: Quadres-resum 1, 2, 3, 4, 5 ........................................................... 280 Capítol 3: Imatges ................................................................................ 287 CAPÍTOL 4. DAMUNT DELS FARISTOLS: EL REPERTORI.............................. 303 4.1. Els referents europeus. ..................................................................... 315 4.2. «Els nostres compositors». .................................................................. 327 4.3. Les claus d’un canvi de rumb. .............................................................. 341 4.4. Ricard Lamote de Grignon, els dies feliços. ................................................ 250 Capítol 4: Quadre-resum 6 ...................................................................... 268 CAPÍTOL 5. ORQUESTRISME A CATALUNYA. RASTRES, VINCLES I SIGNIFICATS ....... 271 5.1. Rastres ....................................................................................... 381 5.1.1. Granollers ............................................................................ 381 5.1.2. Igualada ............................................................................. 384 5.1.3. Sabadell ............................................................................. 386 5.1.4. Lleida . 388 5.1.5. Terrassa ............................................................................. 391 5.1.6. Vic ................................................................................... 393 5.1.7. Manresa ............................................................................. 396 5.1.8. Altres ciutats ........................................................................ 397 5.2. Vincles ....................................................................................... 402 5.3. Significats ................................................................................... 407 Capítol 5: Imatges ................................................................................ 419 CONCLUSIONS ................................................................... 423 RELACIÓ D’IMATGES I DE QUADRES!RESUM ........................................ 433 REFERÈNCIES ................................................................... 439 ANNEXOS ...................................................................... 471 ANNEX A. Els músics de l’Orquestra Simfònica de Girona. .................................... 473 ANNEX B. Registre d’actuacions