Sumari Pròleg . .5 Resum . .7 1. Introducció . .9 2. L’energia primària a Catalunya . .19 3. Consum final d’energia . .65 4. El sector de la transformació energètica i la generació d’electricitat . .79 5. El cas específic del petroli . .105 6. Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle derivades del consum d’energia . .129 7. Exemples d’instruments per a la gestió de la demanda d’energia . .147 8. Anàlisi integrada multiescala del metabolisme energètic de Catalunya . .181 9. Conclusions i recomanacions . .205 Glossari . .229 Acrònims . .233 Factors de conversió i unitats rellevants . .234 Índex de figures . .235 Índex de taules . .238 Publicacions del CADS . .241 Pròleg L’energia mou el món. Aquesta frase, certa en qualsevol L’estudi és el treball conjunt d’un equip interdisciplina- moment de la història, és encara més adequada, si pot ser, ri, liderat pel Dr. Jesús Ramos Martín, economista i en el moment actual que vivim, ja que en gairebé totes les doctor en Ciències Ambientals per la UAB. Més d’una activitats que fem com a individus i com a societat hi desena d’investigadors del nostre país hi ha participat, intervé d’alguna manera l’energia transformada per l’ho- tant experts de reconegut prestigi com joves investiga- me en forma d’electricitat, combustible, o calor. El sub- dors que han aportat les seves valuoses noves perspec- ministrament d’energia és, doncs, un dels factors bàsics tives i els resultats de tesis doctorals pioneres. El procés que cada país ha de procurar d’assegurar-se, tant ara com d’elaboració, que va durar un any, va comptar amb el en el futur, d’una manera neta, segura i sostenible, en suport d’una comissió de seguiment, formada per repre- totes les seves dimensions, tant ambientals com socioe- sentants de l’IEC, el Departament de Presidència –i el conòmiques. de la Vicepresidència a partir de la creació del departa- ment el gener de 2007–, i del CADS. A tots ells vull L’energia planteja importants reptes a totes les escales, i agrair la seva contribució a garantir la qualitat del tre- Catalunya no és aliena a aquest fet. L’energia és, doncs, ball i, amb les seves aportacions expertes, a enriquir-ne un recurs decisiu per al present i el futur del nostre país, el contingut. que s’interrelaciona amb molts d’altres aspectes: el model econòmic, el desenvolupament industrial, els Al CADS estem convençuts que els reptes que ens plan- patrons de consum, els sistemes de mobilitat, els recursos teja la transició energètica (dependència exterior, canvi disponibles, els impactes ambientals, etc. Podem afirmar, climàtic, xarxes de transport, fonts nuclears, foment de per tant, que un model energètic sostenible és una de les les renovables, etc) requereixen un debat seriós i profund, claus per al desenvolupament sostenible del nostre país. allunyat de sensacionalismes, un debat de país. En aquest debat necessari, el CADS, com a òrgan de participació, Davant d’aquesta perspectiva, és oportú l’interès del consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible l’àmbit del desenvolupament sostenible, que al mateix (CADS) per donar a conèixer la qualitat i el tipus d’ener- temps promou els valors de la cultura de la sostenibilitat gia segons origen que s’utilitza per fer funcionar l’eco- entre la societat catalana, hi vol contribuir aportant capa- nomia catalana, i quins són els principals reptes que se’ns citat d’anàlisi i de reflexió sobre el context internacional, plantegen per endavant ATESA la present situació. Això el present, i el futur, alhora que formula propostes con- és el que ha fet l’estudi AMEEC, Anàlisi de Metabolisme cretes d’actuació. L’estudi aporta multitud de dades que Energètic de l’Economia Catalana, que utilitza l’analogia serveixen de base per a una anàlisi rigorosa de les dife- del metabolisme dels éssers vius aplicada al sistema eco- rents vessants del funcionament de l’economia i l’ener- nòmic per donar nom a una metodologia d’anàlisi inno- gia. Com ja s’ha comentat anteriorment, és un tema com- vadora. Com podreu comprovar amb la lectura d’aquest plex i polièdric, que no es pot resoldre amb una sola document, l’anàlisi energètica de l’economia catalana ha actuació, ni des d’un departament o una administració en mostrat ser un tema complex però apassionat per la seva concret, sinó que cal implicar-hi empreses, organitza- multitud d’interrelacions i per la seva rellevància. cions, i ciutadans. La publicació que teniu a les mans significa la culmina- Aquest estudi és, per tant, una important fita assolida en ció d’un projecte endegat el 2006, arrel d’una sol·licitud un camí en el qual caldrà continuar treballant-hi. Des del explícita al Consell Assessor per al Desenvolupament CADS continuarem amb la reflexió i nodrint el debat Sostenible del llavors Conseller Primer, Hble. Sr. Josep sobre el procés de transició energètica per orientar les Bargalló. Per a la seva consecució va ser imprescindible polítiques i l’acció del Govern, per tal que la cultura de la el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que va sostenibilitat impregni les decisions i les perspectives de assumir la tasca de contractació de l’equip de recerca, i la futur de Catalunya contribució de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), que va aportar les dades dels balanços energètics de Gabriel Ferraté i Pascual Catalunya entre 1990 i 2005, dades imprescindibles per a President del CADS anàlisi que es presenta. 5 Resum El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible va encarregar el 2006 l’elaboració de l’estudi Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana (AMEEC), que analitza l’ús de l’energia a Catalunya en el període 1990-2005, i planteja els principals reptes de l’economia catalana davant d’un context internacional de crisi energètica. Els resultats mostren una estreta vinculació entre creixe- ment econòmic i consum d’energia en els darrers 15 anys, període en què la intensitat energètica ha augmen- tat. El mix energètic ha canviat lleugerament: part del petroli s’ha substituït per gas natural. Ambdós signifi- quen tres quartes parts de l’energia primària utilitzada en el període, i porten associades importants emissions de CO2 i dependència exterior. Per la seva banda, l’ús de l’energia nuclear s’ha mantingut, però Catalunya s’ha de preparar per al moment en què les centrals hagin de tancar. L’ús de les energies renovables és encara molt petit a Catalunya, situació que hauria de revertir-se urgentment per assolir els objectius del Pla de l’Energia de Catalunya. A partir de dades econòmiques, demogràfiques i energè- tiques, l’estudi analitza com s’utilitza l’energia als dife- rents sectors econòmics i al conjunt de l’economia. Entre d’altres aspectes mostra que durant el període 1990-2005 la productivitat del treball i la quantitat d’energia utilitza- da per hora de treball s’han estancat. En conclusió, la política energètica ha d’establir mesures per a la moderació del consum, mitjançant estratègies d’estalvi i eficiència a tots els nivells tant en l’ús final com en la transformació. Cal, a més, acompanyar aques- tes mesures amb polítiques territorials, econòmiques i industrials adequades, i aprofitar sinergies amb les actua- cions contra el canvi climàtic. Els sectors clau on s’ha d’actuar són el transport, la construcció, la fiscalitat, i la promoció de les energies alternatives, així com en el foment de la recerca i innovació tecnològica, i la millora del marc institucional de l’energia. 7 1. Introducció Jesús Ramos Martín, Sílvia Cañellas Boltà i Mario Giampietro Jesús Ramos Martín, Doctor en Ciències Ambientals Capítol 1. Introducció per la UAB, és un economista ecològic amb experiència en el camp del desenvolupament econòmic i l’evolució 1.1. Justificació dels sistemes econòmics des d’un punt de vista biofísic, 1.2. Objectius aplicant conceptes de la termodinàmica i de la teoria de 1.3. Estructura del llibre sistemes complexos. Té experiència en l’estudi del meta- 1.4. Altres experiències al món per a reduir la dependèn- bolisme social i l’avaluació ambiental integrada. Actual- cia energètica ment és professor lector del Departament d’Economia i 1.4.1. Estats Units d’Amèrica (EUA) d’Història Econòmica de la UAB. Ha estat, a més, inves- 1.4.2. Irlanda tigador i professor a la Universitat de Klagenfurt (Àus- 1.4.3. Suècia tria), i a l’INRAN italià, i professor d’Economia Ecolò- 1.4.4. Nova Zelanda gica a la FLACSO a la seva seu a Quito. És membre 1.4.5. Posicionament de l’estudi AMEEC del Comitè Organitzador del Congrés Iberoamericà de Desenvolupament i Medi Ambient que se celebra cada dos anys, i de l’equip editor de la Revista Iberoamericana d’Economia Ecològica. A/e: [email protected] Sílvia Cañellas Boltà és llicenciada i màster en Ciències Ambientals per la UAB. Ha participat en projectes de recerca sobre polítiques ambientals i gestió ambiental a la UAB i a la Universitat de Bergen, i ha publicat diferents articles en revistes especialitzades. Ha treballat com a consultora per a diverses administracions, i actualment treballa al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). A/e: [email protected] Mario Giampietro és ICREA Research Professor a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. Ha estat professor visitant a les universitats de Cornell, Wageningen; al Centre de Recerca Conjunta (JRC) de la Comissió Europea a Ispra; Wisconsin University Madison; Penn State University, Arizona State University. La seva recerca tracta les qüestions tècni- ques associades amb la Ciència per la Governança, com ara l’Anàlisi Integrada Multi-escala del Metabolis- me Social i dels Ecosistemes.