111-116. 1986 But1I. Inst . Cat. Hist. Nat., 53 ( Sec. Geol., 4): GEOMORFOLOGIA GLACIAL DE LA RIBERA DEL CARDOS (LLEIDA) Rebut: setembre de 1984 Alex Verdaguer i Andreu SUMMARY Lleida , Catalonia, Spain) Glacial geomorphology of the River Cardos Valley ( kinds of glaciations and some tra- The Cardos Valley has a glacial morphology. Two Two basins, which were joined at Ta- ces of a previous one can be clearly distinguished. until Tirvia. vascan, gave rise to the principal valley which ex'Lended a major mobilization of ice The next to last glaciation was the one which caused glacier tongue. Basically the last glacia- and a greater glacial erosion in the area of the being much less intense than the preceding tion dug out over 1,500 m above the sea level, glacial cirque forming nivation cirques or one. The last glacial events reworked the old because of a fusion or because they dege- small cirque glaciers which disappeared either hanging glacier, above the Broate zone, nerated into rocky glaciers, except for the Sotllo which remains still active but in process of extinction. han mort per fusio, o com a RESUM de circ que geleres rocoses, exclosa la gelera de Sotllo, continua activa, pero en fase La vall del Cardos es dc tipus glacial i a Broate, clue poden diferenciar-s'hi clarament dues gla- d'extincio. ciacions i algun vestigi d'una d'anterior. Dues conques confluents a l'altura de Ta- vascan donaren lloc a la gelera de la vall principal quc arriba fins a Tirvia. SITUACIO I CONFIGURACIO La penultima glaciaci6 fou la que va GEOGRAFICA comportar una mobilitzacio mcs gran del Noguera Pallaresa gel i una forta erosio a la zona de la llen- La vall del Cardos, o al nord de Llavor- gua glacial. La darrera glaciacio excava, de Lladorre, es situada d'aigQcs de la fonamentalment, aigi_i.es amunt de la cota sf. Comenca a la divisoria Franca i mor en el de 1.500 m i fou molt menys intensa que carena limitrofa amb conlluencia amb la ri- la precedent. Les darreres manifestacions forat do Cardos a la Pallaresa de Vall- glacials han rctrcballat els antics circs for- bera d'Alins o Noguera mant ninxols de nivacio o petites geleres ferrera. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelo- * Departament d'Estratigrafia i Geologia Historica. na. Avgda. de les Corts Catalanes, 575. 08007 Barcelona. 111 El riu Cardos es un tributari de la No- tractar-SC dun Wurrn I i d'un Miodel, etc. guera Pallaresa, i hi conllueix a l'alcada Es millor referir-se a cronologics que no de Llavorsi. El conjunt de les valls del fixin una edat determinada. Aixi, hom dira Cardos forma com una mena de ventall. una glaciacio ultima, una de penultima, i L'entrada de ]a vall es estreta, comenca una d'antepcnultima, prescindint del let en el forat de Cardos, on la separacio en- que puguin esser les pulsacions d'una ma- tre les dues divisories d'aigues es de 2 km. teixa glaciacio de molt Varga durada. De Anant cap al nord, s'aixampla i assolcix ]a glaciacio antepenultima, se'n troben un maxim de 18 km d'amplada en arribar pocs indicis i quasi tots son situats a les a la frontera francesa. parts altos, entre Tavascan i Benante. Dues valls, Noarre i Boavi, separades per la serralada dels Canals, donen ]loc, De ]a pcnultima i de l'ultima, ja en que- a l'alcada de Tavascan, a la vall principal. den mes vestigis. Els diposits de tillita son Aigi es avail, prop de Lladorre, s'hi afe- nombrosos i les formes d'erosio foraa cla- geix una petita vall i, mes al sud encara, res. Es pot I'er un grafic indicant l'altura prop d'Arros, una altra. Ambdues drenen del gel, cs a dir, les cotes topografiqucs la riba esquerra de la vall principal. Al assolides per la gelera al Ilarg de la vall. nord de Ribera to lice la confluencia d'una (Altura minima del gel durant les dues tercera vall, la d'Estaon, que enfilant-se pa- darreres glaciacions; fig. 3.) ral.lelament a la principal, per la riba drc- Hom pot afirmar que les dues darreres ta, assoleix els 2.600 m en una latitud su- glaciacions emplenaven la vall i arribaven, perior a la de Tavascan. ben segur, passat Tirvia, on probablement La morfologia principal dels vessants ha varen confluir amb ]a gelera provinent de estat configurada per 1'acci6 de les succes- la Vail d'Aneu. Cal pensar, respecte a sives glaciacions. El retreballament fluvial aqucsta darrera afirmacio, que a 1'6ltima i l'accio periglacial han contribuit a la re- de les glaciacions, a l'alcada de Llavorsi, gularitzacio dels pendents inestables o a el gel de la ribera d'Aneu assolia cotes su- l'encaixonament dels rius. periors als 1.000 m. A les regions de l'estatge alpf trobem L'espai ocupat pet gel de la pcnultima foraa zones que han estat preservades de glaciacio fora aproximadament el del ma- I'erosio glacial. Podem citar els altiplans pa de la fig. 2. Hom veu clarament que de pla de Necua, Costuix, plans de Boldis, quasi tota la superficie de la vall quedava Montarenyo, la Llacuna, roca Cigalera, To- sota la gelera; per tant, els indicis d'altres barres, Estobarres, Campirme, Finestres, glaciacions mes antigues devien ser esbor- Costa Brava i, fins i tot, prop del pic de rats per 1'acci6 erosiva del gel. la Llea, l'altipla mes alt de la zona, prop La darrcra glaciacio es foraa complexa. dels 2.800 m (fig. 1). Hom pot arribar-hi a distingir fins a cinc estadis d'estabilitzacio del retroces de la gelera. Hom ha procurat de fer un LA VALL A L ' EPOCA mapa que illustri ics zones ocupades pet gel DE LES GLACIACIONS du- rant el maxim glacial (fig. 2). Un fet re- marcable es la quasi desaparicio de la ge- De 1'estudi de les dades que hom pot lera d'Estaon i 1'aparici6 de nombrosos treure de les formes d'erosio i d'acumula- circus a altituds superiors als 2.000 m (fi- cio presents a la vall, horn pot afirmar que gura 1). Si hom se situa al forat del Car- tres glaciacions, o tal vegada pulsacions dos semblara improbable que la gelera d'una mateixa glaciacio, han contribuit al pogues arribar fins a Tirvia, pcrque una modelatge del Cardos. Una dada puntual a til-lita desprcsa quasi obtura I'entrada a la la zona del port de Tavascan podria fer vall, tot donant 1'aspecte d'un arc frontal. pensar en una altra glaciacio o pulsacio Cal dir que aquesta tillita no es res mes mes antiga encara: la «glaciacio en cas- que 1'esllavissada d'una part de la quet» de la tillita qual parlaven els pioners de la de la Bana, caiguda despres geomorfologia d'haver-se ini- catalana. ciat el retroces dc la gelera. Com que hom no disposa de datacions Les darreres manifestacions glacials de absolutes per a cada esdeveniment glacial la vall a la zona de Broate son ]es nom- no s'utilitzara la cronologia de les glacia- broses geleres rocoses fossils i la gelera del cions alpines del NW d'Europa, perque Sotllo que drcna vers el barranc de I'In- horn podria estar parlant d'un Riss II i fern. 112 GEOMORFOLOGIA GLACIAL DE LA RIBERA DE CARDOS (LL EIDA) N LLEGENDA formes d'erosio : circ cubeta de sobreexcavacio escarpament de vall horn cascada de seracs Ilindar rocos gorja subglacial transfluencia poliments i estries corrector d'allaus actiu inactiu altipla m repla de vall drumlinoids formes d'acumulacio fluvial 4 con d'allaus gelera rocosa o de circ I con alluvial till proglacial glacio-lacustre till indiferenciat °od acumulacions de blocs morrenics 2 3 FIG. 1. Mapa de la gcomorfologia glacial de la wall del Cardos. !tap showing glacial geomorphology of the Cardos Valley. 113 IAVAS::AN A' RIBERA i R IBERA O 0 A B 0 5 km. FIG. 2. Recobriment del gel durant el maxim glacial a l'ultima (A) i penultima (B) glaciacions. Ice covering during pleniglacial event in the two last glaciations (A and B). ELS AFLORAMENTS DE TIL-LITA Mes recent que aquesta es tambe el com- plex glacio-fluvial de Graus. La ribera del Cardos es forsa boscosa. Els afloraments mes bons de til•lites ba- El bedoll i les coniferes han colonitzat una sals es troben a les localitats de: Antis-Bo- gran part de la vall amagant sota llurs ar- nastarre, Esterri de Cardos-Ginestarre, Lle- rels la majoria dels diposits morrenics. ret, Boldis-Sobira, Boldis-Jussa, Tavascan, Aquest fet obliga a una feixuga recerca Artamont, Montalto-Castellassos, Broate i dins el bosc per tal de determinar la pre- a la vall de Graus-Cuanca-Noarre (fig. 1). sencia i els limits de les tillites. Els diposits glacio-lacustres son forca di- Les migmatites i granodiorites de la cap- ficils de trobar i a la cartografia hom ha calera de la vall son un, gran ajut per a hagut d'exagerar per tal de fer-los visibles. confirmar el caracter morrenic dels blocs El millor de tots es el de Boavi pero esta que es troben amagats dins dels boscos. totalment recobert per una plana fluvial Tambe ho son els blocs de les quarsites recent i nomes es detecta per mitja de son- de Cuanca i de Broate. datges. Aigiies avail hom troba I'antic llac Una gran part dcls conreus han estat de Castellassos amb el seu arc morrenic emplacats sobre tillites on nomes es poden d'obturacio i amb un aflorament dels se- trobar els grans blocs que 1'home no ha diments lacustres a la riba dreta del Car- pogut treure.