Nom/Logotip de la Universitat on s’ha llegit la tesi Metodologia experimental en la construcció social de les muntanyes: la mesologia aplicada a l'ordenació de la unitat geogràfica del Pirineu Xavi Farré i Sahún Dipòsit Legal: L.240-2015 http://hdl.handle.net/10803/289563 Metodologia experimental en la construcció social de les muntanyes: la mesologia aplicada a l'ordenació de la unitat geogràfica del Pirineu està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons Les publicacions incloses en la tesi no estan subjectes a aquesta llicència i es mantenen sota les condicions originals. (c) 2014, Xavi Farré i Sahún Universitat de Lleida Departament de Geografia i Sociologia Tesi doctoral: Metodologia experimental en la construcció social de les muntanyes: la mesologia aplicada a l'ordenació de la unitat geogràfica del Pirineu. Vol. 8 CONSTRUIR UNA PRESA MEDIAL PER A REINTERPRETAR UN GEOGRAMA Articles publicats entorn de les Falles Textos del llibre Foc al Faro! La Festa de les Falles al Pirineu. (Annex a la tesi doctoral) Xavi Farré i Sahún 2014 Doctorat de Geografia Regional Itinerari: DEA en Planificació Territorial i Desenvolupament Regional, Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional 2000-2002, UB Dirigida per Jordi Martí Henneberg Universitat de Lleida Xavi Farré i Sahún. Tesi doctoral. 8/8 Annex 2 Construir una presa medial per a reinterpretar un geograma: Foc al Faro! Índex Volum 8/8 Annex. Construir una presa medial per a reinterpretar un geograma. Presentació, 5. Articles publicats entorn de les Falles. Farré, X., 2012, “La Flama del Canigó i les Cremades de Falles d'Andorra: Les Falles pirinenques que són diferents de totes les altres”, 6 Farré, X., 2013, “Associacions de Fallaires? Des de quan? Per què? I per què no? Present i futur dels grups informals, ritualment liminars, que encenen, cremen, baixen i corren focs solsticials al Pirineu”, 11. Textos del llibre Foc al Faro! La Festa de les Falles al Pirineu Poemes: La rantina bullís, 19. Carnussos de montanyesos, 20. Falla motxa, 20. Presentació de Joan Perelada, 21. Presentació de Sergi Ricart, 22. Presentació de Xavi Farré, 23. 1. Perquè si fan les Falles. Perquè les Falles, 24. Cant Primer de Canigó, 25. Agrupem les Falles, 30. La paraula Falla, Corominas 1995, 33. 2. Com si fan les Falles. Les Falles si fan amb fusta de pi negre, 37. Tipologia de Falles segons Violant 1950, 40. A Artesa de Segre, 43. La gent del poble, quan n'arribe el temps (poema), 44. 3. Aon si fan les Falles, 45. Río Cinqueta, 47. Río Ésera, 48. Riu Isabana, 56. Noguera Ribagorçana, 59. Riu Flamisell, 75. Arriu Garona, 80. Noguera Pallaresa, 87. Riu Valira, 95. Focs d'arreu (AA.DD), 101. Brujas al revés, Eider Elizegui (poema), 103. 4. Com si cremen les Falles, 106. “A Boí fan la seva festa”, Violant 1953, 106. “La Festa Major de Durro”, Violant 1953, 107. “Isil celebra la seva festa”, Violant 1953, 108. Isil, 23 de juny de 1999, 111. Els brandons de Comminges, 113. “A Taüll la celebren”, Violant 1953, 116. Taüll, 16 de juliol de 2004, 118. A la Pobla de Segur les Falles, 121. El Faro nou d'Erill, 124. Vam arribar a Alins, 124. Isil, Fericgla 1991, inèdit, 126. Variacions en les baixades, 128. 5. De on venen les Falles, 129. Especulacions (AA.DD.), 129. De La Rama Dorada de Frazer, 131. Digú pot demostrar res, 134. Si diu que servís pra espantar 3 Xavi Farré i Sahún. Tesi doctoral. 8/8 Annex les bruixes, 135. Element purificador, 137. Estem d'acord, é avui, 141. AA.DD., 144. Subidea, una micronovela: Falles ara fa 2200 anys, 146. Epíleg, 155. Contraportada, 159. 4 Construir una presa medial per a reinterpretar un geograma: Foc al Faro! Construir una presa medial per a reinterpretar un geograma: textos del llibre Foc al Faro! La Festa de les Falles al Pirineu i d'altres textos entorn de les Falles En aquest volum presento, en l'ordre en què a l'obra es troben, els textos originals meus i els que vaig seleccionar de diversos autors (principalment etnògrafs) per acompanyar les fotografies de l'amic Sergi Ricart, qui també va maquetar i editar l'obra. La presa medial construïda és un llibre fotogràfic de gran format i tapa dura amb cinquanta-mil paraules de text, les quals estan traduïdes al castellà i al francès en el mateix llibre, al final de tot, en lletra reduïda i sense fotos. És a dir, les dues llengues que permeten posar els textos a l'abast de tots els pirinencs. No és possible incloure ací les més dos-centes fotografies del llibre, així que la major part del tractament estètic que la presa medial dóna al geograma de les Falles us quedarà incògnit si no coneixeu el llibre. No obstant, veureu que no tota l'estètica s'ha deixat per a la imatge, com el text és el principal transmissor de la geopoètica i de la geopolítica implícites (i explícites), però no l'únic. Fins al moment, dels 1500 exemplars de la primera edició, posats a la venda al preu subvencionat de 30 euros, se n'han distribuït uns 900. Que la presa medial tingui eficiència com a teràpia per a la salut medial del geograma Falles o, més enllà, per a la societat pirinenca sense fronteres que s'hi demostra, dependrà, en els anys a venir, de la difusió que se'n faci però sobretot de la capacitat que el llibre tingui de fer-se llegir i fer-se comprendre. Abans, però, dos articles de revistes, també citats i justificats al capítol 14 de la tesi, que ajuden a la difusió del geograma intervingut en àmbits més especialitzats, on igualment pretenen moure a reflexió col·lectiva. 5 Xavi Farré i Sahún. Tesi doctoral. 8/8 Annex Articles publicats entorn del tema de les Falles FARRÉ i SAHÚN, Xavi, 2012, “La Flama del Canigó i les Cremades de Falles d'Andorra: Les Falles pirinenques que són diferents de totes les altres”, dins Recerques. Revista d'Etnologia de Catalunya nº 38, pàg. 218-221. Vaig investigar la Flama del Canigó i les Falles d'Andorra justament perquè són manifestacions culturals col·lectives interessants per conèixer el poble català, i en canvi fins ara no es disposava de cap tipus de material al CPCPTC. Ambdós esdeveniments són rituals del solstici d'estiu, de nit i de foc. Les Falles d'Andorra, que es poden connectar a la resta de Falles pirinenques1; i la Flama del Canigó, que és, en canvi o per contra, un fet ritual contemporani que acaba implicant molta més gent i que té ampli suport i seguiment. Metodològicament, aquesta recerca s'ha orientat a observar la comunitat ritual: en ambdós casos les fonts per a descriure l'origen o l'evolució de la festa són les versions que els organitzadors i participants expliquen, personal o públicament. La recerca és participant, de manera que un dels actors en aquestes cremades rituals ha estat l'etnòleg. El resultat de la recerca està format per una base de dades amb més de dues-centes fotografies triades de bona qualitat i dos informes extensos, un per a cada ritual, en què la descripció del que s'ha trobat inclou la intenció de mostrar alhora l'objectiu i el subjectiu. I. Flama del Canigó Podria considerar-se el ritual de la Flama del Canigó com una Festa de segon grau o aglutinadora. Un dia abans de les celebracions solsticials, que seran poble a poble i barri a barri, es reuneixen una bona colla de persones voluntàries al cim del Canigó per regenerar una Flama que representa la llengua catalana en llenya aportada des de tots els països catalans. Els voluntaris s'emportaran aquest foc a una dotzena de centres de distribució principals, on altres aniran a proveir-se de foc el dia 23, amb el resultat que d'una sola flama mare s'encenen entorn de mil fogueres solsticials. Hi ha 1 Les característiques físiques, descripció ritual i abast geogràfic de les Falles pallareses, ribagorçanes i occitanes que encara cremen avui dia han estat investigades i documentades a fons per Sebastià Jordà i Oriol Riart (2010) per a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. 6 Construir una presa medial per a reinterpretar un geograma: Foc al Faro! centres excursionistes, associacions culturals i d'altres entitats que emparen aquestos voluntaris, des de les quals s'impulsa, coordinada per Òmnium Cultural, una demanda oficial de reconeixement dels Focs de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans. Un cap de setmana anterior s'ha fet l'Aplec del Canigó, en què més de cent persones pugen feixos de llenya al cim com a ofrena. El dia 22 de juny, al matí, tres guardians de la Flama prenen amb cerimònia el foc del simbòlic Castellet de Perpinyà. No tenim ací espai suficient per a la descripció del ritual, o sigui que només ressaltarem una troballa. Poc abans de la cerimònia de regeneració, interpel·lo al qui remena els feixos de llenya amb autoritat. Deu voltar els seixanta anys, s'expressarà sobretot en francès, i fins l'any passat era un dels tres joves guardians de la Flama; ha passat el relleu però diu que costa molt: dins del famós Cercle de Joves de Perpinyà no hi ha gairebé cap jove, la majoria són més grans que ell mateix. Ara, a més de la funció de dominador pràctic del foc, és l'encarregat de guiar, cuidar i assistir els tres joves guardians, que mantindran un foc petit encès durant tota la nit; el vell gardien els confortarà i ens revela que d'amagat els ha portat una ampolla de champagne.