Sumari La Veu Internacional Butlletí de Reagrupament Independentista Afers exteriors: el Diplocat per Josep Sort Cal seguir endavant PÀGINA 2 Municipalisme Segons l’acord de legislatura polítics de Catalunya ens pot Homilies contra entre CIU i ERC, el dia 30 de abocar a una gran decepció Lapao juny d’enguany caldria haver ciutadana. El President demanat l’autorització al Mas va entrar a la ratera el per Carles Bonaventura govern espanyol per a dur a 25N i, cada dia que passa, PÀGINA 3 terme la “consulta”. Qualsevol està més atrapat en la seva persona amb un sentit mínim solitud. El cap de l’oposició/ Cultura de la lògica interpreta que soci de govern està encantat això vol dir haver aprovat veient com es dessagna el Qui decideix? una pregunta clara i una govern, amb la pretensió per Montserrat Tudela data. És una obvietat que a única i exclusiva de fer el mig mes de juny no hi ha sorpasso i, es suposa, liderar PÀGINA 4 aprovada ni una pregunta una comunitat autònoma ni una data. Sembla que el arruïnada i exhausta. Cal Territorials President de la Generalitat una feina conjunta dels dóna per fet el tràmit de partits que volen la llibertat Encara cal picar petició al govern espanyol del poble de Catalunya molta pedra d’autorització de la realització i deixar per a d’altres per Xavier Todó del procés de consultar al temps els seus interessos poble de Catalunya quina és partidistes. Cal unitat d’acció PÀGINA 5 la seva voluntat de futur. És, i generositat. Vull recordar, amb perdó, President, una un cop més, que cap govern La ploma convidada broma de molt mal gust. Cal espanyol, absolutament cap, una aprovació del govern i acceptarà pactar cap acció Temps de una posterior per majoria que equivalgui a reconèixer absoluta del Parlament de la Catalunya com a subjecte patriotes qüestió a plantejar i la data polític, com a nació que pot per Miquel Giménez de celebració, per demanar decidir el seu destí. És, doncs, PÀGINA 6 l’autorització de Madrid. Per des d’aquesta absoluta certesa, altra banda, tornem a sentir, que cal insistir en el fet que amb gran decepció, que, en només un acte de sobirania Vida parlamentària tot cas, seria una consulta no del Parlament de Catalunya, vinculant. Penso que no es pot democràtic de totes totes, El Parlament fa via per tensionar un país, fins a límits pot iniciar un procés que ens ser sobirà difícils de suportar per a molts porti al dret a decidir, és a dir, per Boi Fusté ciutadans, per acabar dient al dret a l’autodeterminació, i, que això no anava de debò. en definitiva, a la PÀGINA 7 Una vegada més el tacticisme llibertat. de vol gallinaci dels “líders” I més... i les seccions habituals Joan Carretero de llibres (PereTorra) President de Reagrupament i d’humor (Lluís Boet) NÚMERO 26 • JUNY DEL 2013 2 / La Veu Independentisme al món Afers exteriors(2): el Diplocat La reconversió de l’anterior fins i tot el bon rotllo, mundial de primer nivell. Patronat Catalunya Món, l’oci, l’entreteniment, la Per tot plegat, la creació del que al seu torn era una cultura cool, com a reclam Diplocat, on a més del govern reconversió del mític Patronat internacional; de l’altra, de la Generalitat participen Català Pro-Europa, un dels naturalment, l’ús massiu instàncies de la societat organismes més estimats pel de les TIC i principalment civil catalana amb una clara llavors president Jordi Pujol, de les xarxes socials com vocació internacional, no pot en una nova instància, el a forma per bastir una ser més que considerat com a Diplocat, és probablement diplomàcia digital global, positiu. una de les principals novetats que entre d’altres aspectes Tanmateix, caldria evitar de la segona administració del permet abaratir costos, que un doble risc: el del cofoisme president Artur Mas. no necessita d’una presència i el de l’acomodament. El L’anomenat Consell de física arreu del món, i, primer passa quan el missatge la Diplomàcia Pública de per contra, garanteix una que es transmet és que som Catalunya s’ha proposat ser reacció immediata a l’hora la conya i els més macos del una eina cabdal en el procés de comunicar i disseminar món mundial, quan de fet, d’internacionalització de la propostes o esdeveniments, la el més calent és a l’aigüera, transició nacional que està qual cosa reforça una sensació que és la declaració de la vivint el país. Per fer-ho, s’ha de proximitat. Independència. De manera inspirat en les teories i en els A ningú no se li escapa que no podem fer el ridícul. models lligats al paradigma que, encara que sovint resulti I això ens porta al segon, del softpower i de la diplomàcia un tòpic, Catalunya té una que és no caure en una digital o e-diplomacy, que en els xarxa de societat civil força acomodació a l’statu quo, darrers anys s’estan aplicant desenvolupada històricament, perquè, naturalment, arreu, però que principalment i això és un actiu que no es el nostre objectiu no és van rebre una empenta pot deixar de no utilitzar. A romandre eternament com enorme durant el mandat més, una part molt important un cas referencial de nació de la senyora Hillary Clinton d’aquesta societat civil té sense estat. Tot al contrari, com a secretària d’Estat en la una presència i fins i tot un volem deixar de ser-ho al més primera administració Obama reconeixement internacional aviat possible i convertir-nos (2009-2013). consolidats, per la qual cosa en un nació amb el seu propi Sense entrar en una anàlisi és d’una lògica abassegadora estat, que defensi i promogui detallada, que no pertoca en que a l’hora d’impulsar els seus interessos, com tots aquest article, això pressuposa la internacionalització de els estats defensen els de les que, per una banda, la Catalunya es compti amb ella. seves nacions. societat civil catalana tindrà Paral·lelament, Catalunya un protagonisme creixent és un país plenament inserit en el desenvolupament de en la xarxa, de manera que la política exterior de la ja fa molts anys que usa les Generalitat, posant èmfasi TIC i ja té una cultura digital en les relacions públiques, plenament consolidada, Josep Sort la seducció, la creativitat, amb actius fins i tot a nivell La Veu / 3 Municipalisme Homilies contra Lapao Fa pocs dies, l’Ajuntament de Girona va aprovar per unanimitat posar el nom d’Homilies d’Organyà a una placeta del Barri Vell de la ciutat, abans també altres consistoris, com per exemple els de Manresa, Bolvir o Solsona, havien aprovat iniciatives presentades per Reagrupament en el mateix sentit, i ara aquesta proposta també s’ha entrat a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta campanya de reivindicació de les Homilies d’Organyà, que porta a terme RCat, és molt necessària en uns moments en què arreu del territori dels Països Catalans la nostra llengua és on, fins i tot, el govern del municipalisme. En primer perseguida en tots els fronts Partit Popular, juntament lloc, tornant a reclamar per aquells que ens volen amb el PAR, intenta negar als nostres càrrecs electes destruir com a nació i que que la llengua que allà es locals, i a d’altres que s’hi tenen com a primer objectiu parla des de fa segles sigui la puguin afegir, que facin eliminar el senyal d’identitat catalana; justament per això possible que un espai del que més ens caracteritza s’han inventat l’aberració seu poble o ciutat porti el com una realitat nacional científica de la sigla Lapao nom d’Homilies d’Organyà. diferenciada de la seva: la per denominar-la. I, en segon lloc, demanant- llengua catalana. Reivindicar En la meva opinió, i los que presentin una les Homilies d’Organyà és, coincidint amb la defensa moció en la mateixa línia en aquest sentit, una manera aferrissada que una trentena de la que recentment es d’afirmar que la nostra parla de municipis de la Franja va aprovar a l’Ajuntament no és inventada, que no és fan de la nostra llengua de Barcelona, presentada una cosa de fa quatre dies, comuna, crec que des de per la coalició Unitat per sinó que és una llengua Reagrupament hauríem de Barcelona –que formen ERC, mil·lenària, que mai encara fer un esforç per portar la Reagrupament i Democràcia ningú no ha aconseguit que campanya reivindicativa Catalana–, en la qual es deixem de parlar, malgrat i de reconeixement de les proposa que el consistori que s’ha intentat per Homilies d’Organyà a aquell barceloní estableixi convenis moltes vies, no precisament territori. Cal dir als enemics de col·laboració amb els democràtiques. de la raó, de la democràcia ajuntaments de la Franja de Jo demanaria que ara i de la nostra llibertat que Ponent a favor de la llengua tots plegats féssim un pas a la Franja es parla una catalana. Cal que des de més en la campanya a llengua que té més de mil Reagrupament fem l’esforç favor del reconeixement anys d’història, que no és de portar a tots els municipis de les Homilies. Com cap altra que la catalana, la on tenim representació he dit abans, la llengua mateixa que parlem arreu aquesta moció perquè també catalana és perseguida dels Països Catalans milions sigui aprovada. per l’espanyolisme arreu de persones. de la nació catalana, i un La iniciativa de portar la campanya de les Homilies dels exemples més recents Carles Bonaventura d’aquesta persecució l’hem a la Franja de Ponent Regidor de l’Ajuntament tingut a la Franja de Ponent, ha de tenir el suport del de Girona 4 / La Veu Cultura Qui decideix? En el segle XXI haver de fer una món s’està reinventant.