SPIRA 2006 Vol. 2 Núm. 2 Pàg. 71-111 Dues noves espècies del gènere Moitessieria Bourguignat, 1863 (Neotaenioglossa: Rissooidea: Moitessieriidae) de la Font d’en Collell (Albanyà, l’Alt Empordà, Catalunya, Espanya) # JORDI CORBELLA ALONSO*; DAVID M. ALBA ; ‡ § ANTONI TARRUELLA RUESTES ; LLUÍS PRATS PI ; GLÒRIA GUILLÉN MESTRE* *Sant Antoni Mª Claret 116, 2on 3a, 08025 Barcelona. E-mail: [email protected] #PALAEOTHERIA, S.C.P. Provençals 5, 2on 1a, 08019 Barcelona. E-mail: [email protected] ‡Grassot 26, 1er 2a, 08025 Barcelona. E-mail: [email protected] §Villarroel 46, 1er 1a, 08011 Barcelona. E-mail: [email protected] Resum.—Dues noves espècies del gènere Moitessieria Bourguignat, 1863 (Neotaenioglossa: Rissooidea: Moitessieriidae) de la Font d’en Collell (Albanyà, l’Alt Empordà, Catalunya, Espanya). Es descriuen dues noves espècies, Moitessieria mugae i M. collellensis, a partir de conquilles recol·lectades a la Font d’en Collell. Es comparen les noves espècies amb d’altres espècies del mateix gènere, emprant caràcters tant qualitatius com quantitatius. Nombrosos caràcters permeten distingir les dues noves espècies descrites entre si. M. mugae, molt poc abundant, presenta, entre d’altres, una conquilla de mida mitjana i un número de voltes moderat, de forma molt cilíndrica i esvelta, amb el sínul poc acusat i l’umbilic obliterat, mentre que M. collellensis, molt més abundant, presenta entre d’altres una conquilla molt gran i amb moltes voltes, de forma força variable però més ampla en relació a la longitud, amb el sínul molt acusat i l’umbilic molt ample. Totes dues espècies es distingeixen d’un gran número d’espècies del gènere Moitessieria pel tipus d’ornamentació de la teleoconquilla, caracteritzada per la presència de crestes espirals que juntament amb les costelles longitudinals formen un reticle de depressions quadrangulars (més marcat en M. collellensis), en comptes de presentar puntejadures arrenglerades espiralment. Les espècies més properes a M. mugae són M. massoti i M. simoniana, les quals se’n distingeixen per la inclinació de les sutures i la densitat d’estriació, entre d’altres característiques. En el cas de M. collellensis, l’espècie més propera és M. juvenisanguis, la qual se’n diferencia per unes dimensions menors, per un número de voltes inferior, per unes sutures menys inclinades, i per una densitat d’estriació major. Tot i que es poden distingir diversos morfotips diferents en M. collellensis (de bastant robustos a moderadament esvelts en la majoria dels casos), la coexistència en la localitat tipus de tots aquests morfotips, amb multitud de formes intermèdies, ens permet concloure que aquestes diferències en la forma de la conquilla no tenen validesa taxonòmica. Paraules clau.—Mollusca, Gastropoda, Moitessièrids, Aigua dolça, Nova espècie. Resumen.—Dos nuevas especies del género Moitessieria Bourguignat, 1863 (Neotaenioglossa: Rissooidea: Moitessieriidae) de la Font d’en Collell (Albanyà, l’Alt Empordà, Cataluña, España). Se describen dos nuevas especies, Moitessieria mugae y M. collellensis, a partir de conchas recolectadas en la Font d’en Collell. Se comparan las nuevas especies con otras especies del mismo género, utilizando caracteres tanto cualitativos como cuantitativos. Numerosos caracteres permiten SPIRA, Vol. 2 (2) 71 Associació Catalana de Malacologia (2006) distinguir las dos nuevas especies descritas entre sí. M. mugae, muy poco abundante, presenta, entre otros, una concha de tamaño medio y un número de vueltas moderado, de forma muy cilíndrica y esbelta, con el sínulo poco acusado y el ombligo obliterado, mientras que M. collellensis, mucho más abundante, presenta entre otros una concha muy grande y con muchas vueltas, de forma bastante variable pero más ancha en relación con la longitud, con el sínulo muy acusado y el ombligo muy ancho. Ambas especies se distinguen de un gran número de especies del género Moitessieria por el tipo de ornamentación de la teleoconcha, caracterizada por la presencia de crestas espirales que junto con las costillas longitudinales forman un retículo de depresiones cuadrangulares (más marcado en M. collellensis), en lugar de presentar punteaduras alineadas en espiral. Las especies más cercanas a M. mugae son M. massoti y M. simoniana, que se distinguen de ella por la inclinación de las suturas y la densidad de estriación, entre otras características. En el caso de M. collellensis, la especie más próxima es M. juvenisanguis, la cual se diferencia por unas dimensiones menores, por un número de vueltas inferior, por unas suturas menos inclinadas, y por una densidad de estriación mayor. Aunque se pueden distinguir varios morfotipos distintos en M. collellensis (de bastante robustos a moderadamente esbeltos en la mayor parte de los casos), la coexistencia en la localidad tipo de todos estos morfotipos, con multitud de formas intermedias, nos permite concluir que estas diferencias en la forma de la concha no tienen validez taxonómica. Palabras clave.—Mollusca, Gastropoda, Moitesiéridos, Agua dulce, Nueva especie. Abstract.—Two new species of the genus Moitessieria Bourguignat, 1863 (Neotaenioglossa: Rissooidea: Moitessieriidae) from Font d’en Collell (Albanyà, l’Alt Empordà, Catalonia, Spain). Two new species, Moitessieria mugae and M. collellensis, are described on the basis of shells collected at Font d’en Collell. The new species are compared to other species from the same genus, using both qualitative and quantitative characters. Many features permit to distinguish the two newly described species from one another. M. mugae, very scarce, displays among others an average-sized shell with a moderate number of whorls, being very slender and conical in shape, with a slightly marked sinule and an obliterated umbilicus, while M. collellensis, much more abundant, displays among others a much greater shell with more whorls, being quite variable in shape but much wider in relation to length, with a very marked sinule and a very wide umbilicus. Both species are distinguished from many species of genus Moitessieria by the sculpture of the teleoconch, being characterized by the presence of spiral crests, which together with the longitudinal ribs form a reticule of quadrangular depressions (more marked in M. collellensis), in spite of displaying spirally-arranged pits. M. massoti and M. simoniana are the closest species to M. mugae, being distinguished by the inclination of the sutures and striation density, among others features. In the case of M. collellensis, M. juvenisanguis is the closest species, being distinguished by smaller dimensions, by a fewer number of whorls, by less inclined sutures, and by a higher striation density. Albeit several different morphotypes can be distinguished in M. collellensis (from quite robust to moderately slender in most cases), the coexistence at the type locality of all these morphotypes, with many intermediate forms, allows us to conclude that these differences in shell form do not have any taxonomic validity. Key words.—Mollusca, Gastropoda, Moitessierids, Fresh water, New species. _______________________________________________________________________________________________ INTRODUCCIÓ Còrsega), Espanya, Itàlia (incloent Sardenya), Grècia, Romania i el Marroc. En el decurs de diverses exploracions malacològiques a la comarca de l’Alt Dels diversos gèneres descrits de la Empordà (Catalunya, nord-est de la família, només un, Moitessieria, ha estat península Ibèrica), es recol·lectaren citat a Catalunya. Els exemplars nombroses conquilles de petits cargols recol·lectats a Albanyà encaixen d’aigua dolça, atribuïbles a la família dels perfectament en aquest gènere, de manera moitessièrids, en sediments d’una font que la qüestió resideix en saber quantes situada dins del terme municipal d’Albanyà, espècies de Moitessieria hi ha anomenada Font d’en Collell. representades en aquesta localitat, i si es tracta de tàxons coneguts prèviament o no. La família Moitessieriidae inclou cargols La diversitat coneguda d’aquest gènere a dulciaqüícoles de mida molt petita i Catalunya és relativament baixa si es conquilla semi-translúcida, de forma compara amb el nombre d’espècies cilíndrico-cònica allargada i amb un número conegudes del sud de França. De fet, elevat de voltes, que es caracteritzen, entre l’article relativament recent de Boeters d’altres, per una ornamentació espiral més (2003) incrementà notablement la diversitat o menys conspícua, sovint complementada d’aquest gènere. Això, juntament amb les per marques de creixement i/o petites dificultats de mostreig (degudes a la mida costelles longitudinals. Els representants petita i l’hàbitat estigobi d’aquests cargols), d’aquesta família són estrictament suggereix que l’estudi de noves localitats estigobis, és a dir, viuen sempre en aigües en el futur podrà incrementar dolces subterrànies, presentant considerablement la diversitat del gènere adaptacions diverses a tal efecte. La seva Moitessieria a Catalunya. És precisament distribució és mediterrània: França (incloent per això que l’estudi de noves localitats, 72 SPIRA, Vol. 2 (2) Associació Catalana de Malacologia (2006) fins ara desconegudes, revesteix un gran microcopi electrònic de rastreig, i també interès, tant des d’una perspectiva mitjançant un microscopi òptic de taxonòmica com faunística. transmissió. Després d’estudiar detingudament els Caràcters morfològics i variables exemplars recol·lectats a Albanyà, de quantitatives.—Donat que no es trobà cap comparar-los (qualitativament i quantitativa) exemplar viu, aquest estudi es