2019 MEMÒRIA 1. ACTIVITAT DE LA FUNDACIÓ Objectius La Fundació Josep Irla consta inscrita al registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya amb el número 1.084, en virtut de la resolució del Departament de Justícia de 21 de juliol de 1997. Els objectius són: a) Difondre el pensament i l’obra política, econòmica, social i cultural d’aquelles persones que, com la generació de Josep Irla, l’han basat en la defensa de la llibertat, la democràcia, la justícia social i la sobirania nacional. b) Promoure, a nivell internacional, la defensa de la llibertat, la democràcia, la justícia social i l’autodeterminació dels pobles, així com la projecció dels Països Catalans. c) Estimular l’estudi de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans i de la Unió Europea, així com el desenvolupament del seu pensament. d) Impulsar la recerca i la difusió històrica en l’àmbit de l’esquerra nacional dels Països Catalans. e) Preservar tota la documentació significativa generada per Esquerra Republicana de Catalunya al llarg de la seva història. f) Impulsar la formació pràctica i teòrica en l’àmbit de l’esquerra nacional dels Països Catalans. g) Promoure activitats i produccions culturals i artístiques compromeses en la defensa de la llibertat, la democràcia, la justícia social i la sobirania nacional. h) Fomentar el municipalisme com a eina de participació democràtica més propera a la ciutadania. i) Fomentar la promoció de l’ús social del català en tots els àmbits. j) Treballar en la preservació i la defensa de la memòria històrica de les persones vinculades o relacionades amb Esquerra Republicana de Catalunya que van ser víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista, i promoure la justícia per a aquestes persones mitjançant qualsevol dels mitjans permesos per la llei. Activitats i àrees de treball Per tal de donar compliment als seus objectius, la Fundació Josep Irla atorga guardons i premis, organitza jornades de reflexió i estudi, homenatges i edita publicacions. Per tal de dur a terme la seva activitat la Fundació s’organitza en l’àmbit històric i en l’àmbit polític i socioeconòmic. A banda, també treballa temes de cooperació i intercanvis a nivell internacional, gestiona el Museu Irla de Sant Feliu de Guíxols i compta amb una Biblioteca i un Arxiu que van incrementant el seu fons cada any. Incidència a les xarxes socials Al 2019 hem continuat a les xarxes socials, al Facebook on comptem amb 2.282 usuraris, 127 més que al 2018, i al Twitter on hi tenim 6.232 seguidors, 497 més que al 2018. Facebook https://www.facebook.com/irla.cat Twitter @fjirla 1 1. Biblioteca i Arxiu S’ha continuat preservant a través de l’arxiu la documentació significativa generada per Esquerra Republicana i la pròpia Fundació Josep Irla. També s’ha continuat conservant i ampliant la biblioteca – especialitzada en pensament polític i història contemporània dels Països Catalans – amb publicacions periòdiques, monografies i obres de referència, i llibres sobre història, pensament polític i socioeconomia. S’ha donat servei a nombrosos investigadors – historiadors, sociòlegs i politòlegs – facilitant-los-hi l’accés a l’arxiu i a la biblioteca. I s’ha continuat la tasca de catalogació de la biblioteca, accessible a través de la nostra plana web https://irla.cat/biblioteca-i-arxiu/ 2. Àmbit Històric És l’àrea encarregada de recuperar la memòria històrica de l’esquerra catalanista elaborant estudis, recopilant informació i seguint les novetats editorials. Dins d’aquest àmbit s’han dut a terme les següents activitats: Premi Irla de Recerca Històrica al Batxillerat 2019 Per donar compliment al seu objectiu d’impulsar la recerca i la difusió històrica en l’àmbit de l’esquerra nacional dels Països Catalans, la Fundació Josep Irla convoca el Premi Irla de Recerca Històrica al Batxillerat. És un premi per als treballs de recerca que versin sobre memòria històrica contemporània als Països Catalans: època republicana (1931-1939), antifranquisme i exili (1939-1975) i transició (1975-1980). El jurat format per Alba Castellví, educadora i vicepresidenta de la Fundació Josep Irla; Àngels Parés, exprofessora d’ensenyament secundari; Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens; i Joan Maria Serra, exprofessor d’ensenyament, van proclamar guanyadora a Clàudia Pubill de l’Institut Guindàvols de Lleida pel seu treball “Amb la mort als talons. Crònica d’una fugida i dues guerres”, tutoritzat per la professora Maria Teresa Closa. El treball reconstrueix la biografia de Miguel Quintillá Zanuy, un exiliat republicà de Purroy que va lluitar durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. El premi consisteix en l’abonament de la matrícula del primer curs d’estudis universitaris, a qualsevol centre dels Països Catalans o del món, fins a un màxim de 1.000 euros en concepte de beca; la difusió del treball a través dels llocs web i de les xarxes socials de la Fundació Josep Irla; i la subscripció per un any a la revista Sàpiens per a l’estudiant i per al professor-tutor. Els finalistes del premi van ser Ariadna Gómez de l’IEA Oriol Martorell de Barcelona pel seu treball “La música dels catalans deportats als camps de concentració nazis. Buscant la llum dins de la barbàrie”, tutoritzat per la professora Marina Mazón; i Artur Farriols de l’Institut d’Argentona pel seu treball “Francesc Terrades i Plà (1873-1963). Cinquanta anys de l’especialitat ginecològica”, tutoritzat pel professor Rafael Ferrer. Els dos van guanyar un any de subscripció a la revista Sàpiens. Beca d’Estudis Històrics President Irla 2019 La Fundació Josep Irla convoca anualment la Beca d’Estudis Històrics President Irla. Aquesta beca té com a objecte d’estudi el pensament, l’obra i la vida de la generació de republicans gironins de la 2 qual Josep Irla i Bosch, president de la Generalitat a l’exili i fill de Sant Feliu de Guíxols, n’és la personalitat més destacada. El jurat, format per Pere Bosch, Joan Casamitjana i Enric Pujol, van decidir atorgar la beca a Lluís Burillo pel projecte “Dalmau Costa, el mestre de cerimònies de tota una nació”. L’estudi pretén recuperar la memòria històrica d’un personatge molt proper al president Josep Tarradellas, amb un paper determinant en la salvaguarda de les institucions catalanes i d’Esquerra Republicana de Catalunya durant els anys de postguerra. La beca està dotada en 6.000 euros i la publicació, si s’escau, del treball guardonat. Presentació de la biografia de Jaume Aiguader El 30 de gener, al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, es va presentar la biografia “Jaume Aiguader, la nació popular”, de Manuel Pérez Nespereira. Aiguader va ser un metge i alhora polític que va apostar per fusionar la lluita obrera amb el catalanisme. En aquest acte hi van assistir gairebé 70 persones. L’acte va comptar amb la participació de Manuel Pérez Nespereira, historiador i autor de la biografia; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; Ernest Maragall, exconseller de la Generalitat i alcaldable d’Esquerra Republicana a Barcelona; Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; Montse Benedí, presidenta del grup municipal d’Esquerra Republicana a Barcelona; i Ramon Alquézar, professor d’Història Contemporània de la UAB. Amb aquesta biografia es recupera la història d’una de les figures cabdals per a la història barcelonina. Presentació de la biografia de Samuel Morera El 27 de març es va presentar a la Biblioteca Central de Terrassa la biografia “Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa”, de Josep Puy, guanyador de la Beca d’Estudis Històrics President Macià 2017. L’acte va ser seguit per 122 persones de públic assistent. Hi van participar Josep Puy, historiador i autor de la biografia; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la UB; Mariona Vigués, historiadora terrassenca; i Isaac Albert, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana a Terrassa. Morera va ser un republicà compromès i un referent del municipalisme terrassenc del segle XX. Josep Puy el va definir com “un home d’ordre i justicier, compromès amb la seva ciutat, Terrassa”. Puy va comentar que “Aquesta biografia respon al deute que teníem com a terrassencs i com a catalans”. Tots els ponents van compartir aquesta visió de Puy i van coincidir en situar Samuel Morera com un personatge clau de la Terrassa republicana. Recuperem el llegat de les pioneres del municipalisme feminista El 3 d’abril, a l’Espai Francesca Bonnemaison, es va retre homenatge a les primeres dones del municipalisme català amb la presentació de la col•lecció “Pioneres del municipalisme feminista”, cinc opuscles sobre unes figures que havien estat oblidades durant els anys del franquisme i bona part de l’etapa democràtica: la primera alcaldessa, Nativitat Yarza, i les primeres regidores de Catalunya, Fidela Renom, Justa Goicoechea, Consol Nogueras i Caterina Casas. Elles representen una generació de dones lluitadores, compromeses amb el feminisme i els valors republicans que van accedir al poder a partir de les eleccions municipals de gener de 1934 (Caterina Casas ho va fer el 3 juliol de 1936). Hi van participar els autors i autores dels opuscles biogràfics: Antoni Dalmau i Isidre Surroca, biògrafs de Nativitat Yarza; Tona Majó i Genís Ribé, biògrafs de Fidela Renom; Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla i biògraf de Justa Goicoechea; Margarida Colomer, biògrafa de Consol Nogueras; i Antònia Castellana, biògrafa de Caterina Casas. L’acte el va iniciar Alba Castellví, vicepresidenta de la Fundació Josep Irla, i l’encarregat de cloure’l va ser Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla. Els autors i autores dels opuscles van conversar sobre el compromís polític i social d’aquestes pioneres, la seva tasca com a regidores durant la República i part de la Guerra Civil, i les dificultats que van patir amb la repressió franquista.