NÚMERO 14 BLANES - ANY 2011 Verba volant, Srcipta manent Nihil obstat Lara Turris SUMARI Refl exions PRESENTACIÓ Pierre Nora, autor d’una obra monumental de referència, Les Lieux de Mémoire (1984), ho ha formulat amb contundència: «l’obsessió Presentació de l’alcalde de Blanes 7 de l’arxiu marca allò contemporani, i afecta alhora la conservació integral de tot el present i la preservació integral de tot el passat». I hi afegeix: «El sentiment d’un esvaïment ràpid i defi nitiu es combina amb la inquietud de l’exacta signifi cació del present i la incertesa de l’esdevenidor per donar el més modest dels vestigis, al més humil dels testimonis, la dignitat vitual d’allò memorable». El mateix sosté Ricoeur: «En la cultura històrica, com és la nostra, l’arxiu ha assolit autoritat sobre qui el consulta; es pot parlar, com direm després, de RECERQUES revolució documental». No és estrany, l’arxiu és un dels llocs privilegiats de la memòria: «L’arxiu es presenta així com un lloc físic que allotja el destí d’aquesta mena de petjada que, amb tota cura, nosaltres distingim de la petjada cerebral i de la petjada afectiva, és a dir, la petjada documental. Per això l’arxiu no és només un lloc físic, espacial; és també un lloc social.» 01. Carles Bas Nostàlgies i vivències. Blanes i la meva vida 8 Del «mal d’arxiu» a la «febre d’arxiu». La noció d’arxiu en la cultura contemporània 02. Josep Bota-Gibert Xavier Antich. Professor d’Història de les idees estètiques. Universitat de Girona Notes sobre analfabetisme, cultura i societat a Blanes entre 1905 i 1908 7 03. Alba Lupiáñez Mateu El Mirall, 25 anys de teatre a Blanes 7 04. Mercè Oms i Bassols La coral Veus Blanques 7 05. Aitor Roger 50 anys en dansa. Esbart dansaire Joaquim Ruyra de Blanes (1962-2012) 7 06. Quim Roura i Roger Blanes al s. XVII. Els primers marquesos d’Aytona i el mercader Esteve Alemany i Florit 7 07. Maria Àngela Sagrera Credits Les memòries personals d’en Pere Buixeda i Pagès, espardenyer de Blanes 7 08. Pep Vila Menús de guerra del cuiner Vila 7 PORTADA: Ref. ACM-9-32566v BIOGRAFIES Col. Roisin / I.E.F.C. Barques a la platja de Sant Andreu de sa Palomera 01. Sonia i Simone Cornellà Autor: Roisin, Lucien Nuestro padre era alcalde de Blanes en 1937 7 Any: c. 1910 Edita: Ajuntament de Blanes – Arxiu Municipal de Blanes (AMBL) Polític responsable: Lara Torres i Lledó NOTICIES DE L’ARXIU Coordinació i textos: AMBL (Antoni Reyes Valent i Aitor Roger Delgado) Col·labora: Diputació de Girona Fons documentals Maquetació i impressió: Gràfi ques Cristina, SCP 01. Toni Blázquez Disseny portada: Josep Rondon Dipòsit legal: Gi-1126-98 La descripció del fons documental de l’empresa de transports Brillas 7 Assessorament lingüístic: Ofi cina de Català de Blanes Donacions de l’any 2011 7 Disseny logotip Arxiu: Pepe Álvarez Mapa de contraportada: Anna Palmada (Geògrafa) Notícies 7 Blanda es pot adquirir a les següents llibreries: Breus 7 Llibresca Bitlloch Espigulé Blanes II Laia Campeny La Plantera Costa Brava BIBLIOGRAFIA RB3 Sant Jordi Publicacions blanenques 7 * Els articles signats són responsabilitat de les persones que els signen. Les opinions que s’hi expressen no refl ecteixen necessàriament el punt de vista dels editors de la publicació. 5 PRESENTACIÓ Josep Marigó i Costa Un any més, malgrat la greu crisi econòmica Antoni Blázquez explica la descripció que va fer que patim, l’Ajuntament ha volgut publicar del fons de l’empresa de transports de can Brillas. la revista Blanda amb els treballs de recerca, d’investigació i de divulgació escrits per autors Més enllà dels articles, a Blanda també hi tenen que, de manera totalment desinteressada, de- cabuda altres aspectes informatius, relacionats diquen el seu temps de lleure i molt d’esforç amb la vida quotidiana de l’Arxiu. Hi podem personal i familiar per oferir a tothom aspectes llegir les donacions de documentació que em- nous de la nostra vila. A tots ells, moltes gràcies. preses i particulars han fet al llarg d’aquest 2011, les activitats de difusió cultural que s’han fet en Enguany hi trobareu una gran varietat d’articles. col·laboració amb altres institucions o amb els En primer lloc, el científi c Carles Bas parla de departaments municipals, les accions de difusió nostàlgies i vivències arran de la seva vida a Bla- produïdes per l’Arxiu com les exposicions... nes; l’investigador Josep Bota reprèn l’anàlisi de la cultura i la societat blanenques centrada en el Una vegada més, aprofi to aquesta presentació període de 1905 a 1908; la farmacèutica Mercè per agrair la feina que han fet els autors dels Oms relata la trajectòria de la Coral Veus Blan- textos d’aquest any i també la que fan els vo- ques tot recordant el seu pas per aquesta enti- luntaris que es troben a l’Arxiu setmanalment tat; el tècnic de l’Arxiu Aitor Roger fa un repàs per salvar de l’oblit noms, espais i fets viscuts dels cinquanta anys de vida de l’Esbart dansaire a la nostra ciutat. Joaquim Ruyra; Joaquim Roura, de l’equip de l’Arxiu, ens fa viatjar fi ns al segle XVII, el del Desitgem que la lectura de la revista aporti co- Blanes dels marquesos d’Aytona i del mercader neixements inèdits sobre algun aspecte de la Esteve Alemany; la professora M. Àngela Sagrera nostra cultura o que faci sortir a la llum records analitza les memòries de l’espardenyer Pere Bui- i experiències viscudes. xeda; el fi lòleg Pep Vila dóna a conèixer els me- nús de guerra que va elaborar el cuiner blanenc Joan Vila; Sonia i Simone Cornellà parlen del periple vital del seu pare, Enric Cornellà, alcal- Josep Marigó i Costa de de Blanes el 1937, i, fi nalment, l’historiador Alcalde de Blanes 7 RECERQUES RECERQUES Després de tants anys de relacions sempre estre- gué colpejar-me tan fortament que des d’aquell NNostàlgiesostàlgies i vivències.vivències. tes i cordials amb la vila de Blanes - vaig arribar moment em vaig sentir intensament enamorat BBlaneslanes i lala mevameva vidavida a aquesta vila per iniciar-me en l’estudi del mar i d’aquell jardí. Totes les vegades que he parlat, es- 0011 de la pesca l’any 1949 -, crec que serà bo de des- crit o he fet propaganda de Blanes, tenen el seu granar un seguit de fets i vivències que ens han origen en el fort impacte que es derivà d’aquella pperer CarlesCarles BasBas anat succeint. Dic que «ens han anat» succeint visita. No fa gaires anys, a propòsit d’una con- perquè sense la constant coordinació, jo diria ferència que vaig pronunciar al jardí botànic col·laboració, amb moltes persones crec que la to- Cabanilles de la Universitat de València, en una talitat d’elles no haurien estat possibles. Avui, amb d’aquelles comunicacions es va remarcar la gran 89 anys, 62 anys després d’aquella arribada el dia acceptació del jardí Marimurtra, i vaig experimen- 20 de juny de l’any 1949, crec que aquesta mirada tar una forta i intensa emoció: el millor era aquell refl exiva al llarg del temps pot tenir un cert interès. estimat i enyorat jardi Marimurta de Blanes. Si més no, a mi em servirà per alleugerir la cons- ciència de les mancances i també, per què no, per L’any 1946, acabats els meus estudis universita- alegrar-me amb els records dels fets memorables ris, un grup vàrem fer una altra visita al jardí que amb els quals he tingut alguna relació. ja tingué un altre caràcter, no era una simple vi- sita: jo ja era becari de l’Institut Botànic de Barce- Em pregunto per què he escollit aquest títol. lona i la resta de membres del grup eren persones El diccionari de la llengua catalana defi neix la relacionades amb la botànica: el doctor Antoni paraula vivència com una experiència viscuda i de Bolòs i Vaireda, director de l’Institut, botànic, la paraula nostàlgia com una dolença causada el futur catedràtic de botànica a la Universitat per l’enyorament del país, del poble, de la llar. de Barcelona; l’Oriol de Bolòs i Capdevila, fi ll Doncs bé, amb les paraules que em serviran per de l’anterior i company meu de la universitat; el transcriure els fets i emocions viscuts durant Ramon Margalef, que aleshores ja deixava entre- aquests 62 anys hi traspua sempre, encara que veure el que seria, i jo mateix. Aquest viatge te- de forma molt subtil, aquesta dolença que no sé nia un contingut molt diferent de l’anterior; per per què amara el meu ésser quan els contemplo una banda afermava les meves relacions amb la des d’aquesta talaia molt avançada que són els botànica i, per l’altra, la visita al jardí no era una meus 89 anys. No obstant això, tinc la sensa- visita encuriosida com l’anterior, sinó la d’aquell ció que aquesta «dolença» quasi mai no ha estat que hi vol dedicar la vida. Això era tan intens i amarga, sinó que moltes vegades podria assegu- sentit que quan al cap de pocs anys, en els inicis rar que ha estat una «dolça, una suau dolença». del que seria l’Institut d’Investigacions Pesque- De ben segur que és per això que m’he decidit res, jo, encara que era conscient de l’objectiu del a escriure aquests records mai anodins, sempre nou centre, em resistia a deixar la línia botànica plens de vida: les meves vivències.