La comunitat I el padrinatge dels infants batejats. Menorca i Tortosa, més d'un any sense bisbe propi. Antologia: Joaquim Ruyra (1858.-1939) 123 44 Programar un nou curs. Tipologies del ministerL La marxa de la llibertat. 45 Relacions E~!és¡a~Estat 1975-76. Cent anys de colònies. L Església l'any 1976 (exh.) 46-47 EqUips de preveres. Transmetre la fe. fexh.) QP 48 Confirmació i comunió. Economia de !'t:sglésia. Escarré a «Le Monde», 1963. (exh.) 49 Programar la pastoral. Els catoUcs de Barcelo­ na als pares conciliars (1965). 50 Després de les eleccions. o Pastoral de Quaresma (exhaurit), 51 Festes criStianes i re~¡gios¡tat popular. 1 Evolució en la imatge del sacerdot Antologia: 52 L'Església en la represa de Catalunya. Joan B. Manyà. (exhaurit) 53 El cardenal Vidal i Barraquer. 2 Pastoral del turisme. Antologia: Francesc Vidal 54 Fer cristians conscients i responsables, i Barraquer, home d'Església (exhaurir). 55 Cristians en el món. 3 ParrÒQuia i comunitat (exhauflt} 56 Cristians entre els marginats (exh.) 4 Sacerdots en el trebal!. Vidal i Barraquer, home 57 Aparellament i matrimoni. d'Es~lésia_ (exhaurit) 58 Moment present de l'Església catalana. 5 Parroquia i moviments obrers. Renovació a L1ej~ 59 Entre el desencant i l'esperança da. Antologia: Guillem Rovirosa (exh.) 60 Taizé: una interpretació. 6 El sagrament de Penitència. Marginació social a 61 Damià Estela, testimoni d'excepció. Barcelona. (exh.) 62 Assemblees a l'Església catalana. 7 La JOC, oportunitat perduda? Sobre pastoral 63 Pastoral i llengua catalana. infantil. Antologia: Jaume Colle!! i Bance!!s 64*65 Vida de fe i presència en el món. 8 De la cristiandat al pluralisme (exh). 66 Pregar amb el poble. ' 9 Pastoral rural (exh.) 67 Mossèn Antoni Batlle. 10 Església catalana l'any 1970. 68 Informe sobre Pastolla! de joventut. 11 Escola í catequesi. Demarcacions diocesanes a 69-70 Els consells pastorals (exh.). les terres de Lleida. 71 Cristians catalans al Tercer Món. 12-13 La pastoral del bateig. La Uei fonamental de 72 Pastoral del bateig (exh) l'Església (exh.), 73-74 Qüestions sobre \a parroquia, 14-15 Consells presbiterals i pastorals (exh.) 75-76 El servei de la caritat (exh.) 16 Parròquies petites. ESglésia catalana, 1971, 77 Cardijn i l'evangelització del món obrer. 17 JAC, EsCOltisme, EqUIps de la Mare de Déu. 78 Pastoral dels malalts. Església i home d'avui. 79 Descreença i agnosticisme. 18 Els cristíans i la pelitlca. Antologia: Manuel Car- 80 Religioses als barris. rasco i Formiguera. (exh.). 81 Pastoral de preparació al matrimoni (exh.) 19 Pastoral en medi urbà, Ant.: J.M. Capdevila. 82-83 L'economia de l'Església catalana. 20 Entorn de la sacramentalit?aci6. 84 Pastoral rural. 21 Conversa amb un monjo, Index 1969-1971. 85 Pastoral dels deficients mentals (exh.) 22 Psicologia, experiència religiosa i pastoral. 86-87 C. Cardó, LI. Carreras i J.B. Manyà 23 Fe i joventut catalana. 88 Els malalts marginats. 24 Com restructurar el bisbat de Vic. Història de la 89-90 La pastoral a debat. JOC. Jacques Maritain. 91-92 Església ¡ normalització lingüística, 25 Catequesi d'adults. Immigració nord-africana. 93 La parròquia, lloc d'educació de la fe. 26 Pastoral urbana. Consels pastorals. L'ense­ 94 Debat sobre la guerra j la pau. nyament de la Teologia (exh.) 95 Aportacions pastorals del C. Vaticà Il. 27 L ACC i la Missió Obrera. El Secretariat d'uni­ 96 La llengua de l'Església a Catalunya. versitaris cristians. Darrers dies de Joan Alsina. 97 La guerra civil. Les sectes. catequesi dels més Antologia: Josep Carner. petits. 28 Comunitats de base. Església catalana, 1973. 98-99 Ministeris per a la comunitat La poesia religio­ 29 Pastoral en el món burgès. Antologia: Jaume sa de VerdagueL Bofi!! i Mates. El cas Añoveros. 100 La Vetlla pasqual. 30 L'economia de l'Esqlésia. 101 Sobre la pastora! a Catalunya (1969-1987). 31-32 L'Església al País \(alendà. Els cristians i la Ciu­ 102 Religiositat popular. tat. faizé: el concili dels joves. 103-104 La classe de reHg¡ó (exh.) 33 Nous camins de vida religlesa. 105 Acollir el defícient (exh.) 34 TeOlogia, po!itíca i alliberament. La Pastoral als 106-107 El cant a les esglésies. Països Catalans l'any 1974. 108 Fe i cultura postmoderna. 35 La fe, categoria cristiana. Pasqua ¡ joventut. El 109 Els nous moviments (exh.) dret dels immigrats a ser catalans. 110 La parròquia, L'arxiprest. Parròquies sense 36-37 Ciutat de demà i educació religiosa. La immi­ prevere. Llengua i pastoral. gració a Catalunya. Antologia: F.V. Garcia, «el 111 L'Església i el M¡¡'¡enar1 de Catalunya. rector de Vallfogona» (exh) 112-113 Mitjans de comunicació í pastora! 38 El la:lcat, al/ui (exh.) 114 Religiosos i religioses a Catalunya. 39 Canvis en l'Església i en els ministeris. 115-116 Presència dels cristians en el mon. 40 Església i canvi social. Capellans ¡ ciasse obre- 117 Els cristians i el voluntariat. ra. EsgléSia catalana, 1975 (exh.) 118 Els cristians i el nacionalisme. 41 Renovar la celebració de Pasqua. Pastoral de 119~120 Obrador I: Inici de curs. vocacions. L'11 de maig de 1966 (exh.) 121 Realisme i utopia. 42-43 Iniciació a la revisió de vida, Testimonis de pre­ 122 Obrador 11: Pasqua. veres (exh.). 123 Padrinatge comunitari, Antologia: J, Ruyra QUA DERNSDE PASTORAL· 123 1 9 9 O SUMARI • PÒRTIC Menorca i Tortosa, dues diòcesis sense pastor 7 • QÜESTIONS Padrinatge comunitari per als pares dels infants batejats, Bartomeu Bennàssar ..................... 11 Arran del llenguatge de la fe, Francesc Sales ......... 26 Proclamar la pau en un món en guerra, Josep M. Totosaus ........................................ 29 La diòcesi de Tortosa ahir i avui, Lluís Margarit ....... 32 Els moviments eclesials de joves, Joaquim Pla ....... 40 • ANTOLOGIA Joaquim Ruyra i Oms (1858-1939) - Dibuix, Jaume Duch ............................. 43 . - Taules cronològiques, Josep Torrella i Josep M. Totosaus ............................ 45 - Un escriptor de casa, Jaume Reixach ............. 58 - Antologia (tria de Jaume Reixach) Poesia......................................... 62 Prosa ......................................... 68 • QUATRE VENTS Girona, Jaume Reixach ............. ,.............. 79 Menorca, Joan-Bosco Faner ....................... 82 • RETALLS Per Quim Pla .. ,.................................. 88 PADRINATGE COMUNITARI DELS INFANTS ANTOLOGIA: JOAQUIM RUYRA Presentem avui un número que conté elements diversos. 1. El PÒRTIC pren acta de la situació anòmala en què es troben, des de fa més d'un any, els bisbats de Menorca i de Tortosa. L'un i l'altre van quedar sense bisbe propi, en ser nomenats els bisbes Deig i Carles per als bisbats de Solsona i Barcelona, respectivament. D'a­ leshores ençà, Tortosa està regit per un Administrador diocesà, elegit pel col·legi de consultors: van funcionar els mecanismes normals que preveu el dret canònic en cas de seu vacant. En canvi, a Menorca, abans'no es reunís el col·legi de consúltors per a procedir a l'elecció, des del Vaticà es van afanyar (gairebé in extremis) a nomenar-los un Administrador apostòlic: el Dr. Manuel Ureña, que en comparteix la responsabilitat amb la seu d'Eivissa, de què és bisbe titular. Mai no sabrem a què obeeix aquesta decisió (que no va fer el goig dels menor­ quins, dit sigui prudentment entre parèntesis, sinó que van interpre­ tar, més aviat, com una mena de càstig). ¿Com s'explica que, essent tan fonamental el paper i la significació del Bisbe, Menorca i Tortosa puguin romandre tant de temps en situació d'interinitat? Són misteris que nosaltres no entenem, però que bé deuen anar lligats amb els me­ canismes que se segueixen per a nomenar-los, i sobre els quals els di­ rectament afectats no en saben res de res, sinó que (com deia una per­ sona prou posada en aquests afers), s'han de limitar a ocupar-se de les seves coses (és a dir, que preocupar-se del pastor propi no forma part dels afers dels diocesans responsables!). 2. QÜESTIONS presenta un aplec d'articles diferents: a) Bard/meu Bennàssar, capellà mallorquí, professor del Centre d'Estudis Teològics de Mal/orca, advoca perquè la comunitat cristia­ na assumeixi la seva responsabilitat en la designació de padrins per als infants que bateja, en comptes de deixar que aquesta institució es converteixi en un afer familiar i gairebé folklòric; 5 b) Francesc Sales, enginyer industrial, de Barcelona, formula unes interessants reflexions sobre el llenguatge de la fe tocant a la resurrec­ ció dels morts; c) Josep M. Totosaus fa una meditació cristiana sobre la situació actual, que titula «Predicar la pau en un món en guerra)); d) Lluís Margarit, historiador, que va ser secretari del primer Con­ sell diocesà de Pastoral, ens ha escrit un article sobre el bisbat de Tor­ tosa, que publiquem amb alegria, i que ve a pal·liar la poca presència d'aquesta diòcesi a les nostres pàgines. Ens permetem de cridar l'aten­ ció sobre el rebrotament de la qüestió dels límits, de què parla al final; e) Joaquim Pla, prou conegut dels nostres lectors, fa unes reflexions sobre la situació en què es troben, avui, els moviments eclesials de jo­ ves. 3. Dedicar una ANTOLOGIA a Joaquim Ruyra no necessita, cap mena de justificació. Se la mereix sobradament, el nostre excels pro­ sista, tan cristià i tan franciscà. A més d'unes taules cronològiques força extenses, publiquem unes pàgines de prosa i unes de poesia: se n 'ha encarregat un blanenc devot seu, el nostre cronista gironí, mos­ sèn Jaume Reixach. Si no hem de justificar l'antologia, sí que hem de demanar excuses als lectors pel nostre retard: Ruyra moria l'any 1939; és a dir, que hem deixat passar dos anys del seu cinquante­ nari. 4. QUATRE VENTS té, aquesta vegada, un interès particular. No­ més recull informacions de dos bisbats, cert (recordem, tanmateix, que Tortosa ja ha aparegut a la secció anterior).