premsa Les innocentades als diaris de Girona Un repàs a les innocentades de la premsa diària gironina al llarg del segle xx La festa dels sants innocents a l’Estat espanyol té el seu origen en la commemoració, el 28 de desembre, de la matança d’infants que va ordenar el rei Herodes a Betlem després de ser informat del naixement de Jesús. Ha estat tradició des d’èpoques ancestrals que en record d’aquests infants «innocents» es gastin bromes i enganyifes. La premsa diària gironina no en va quedar al marge. El Punt va clavar la llufa als seus lectors fins al 1990 i Diari de Girona fins al 1997. ÀNGEL RODRÍGUEZ VILAGRAN > TEXT ntigament els gremis d’o- La tradicional innocentada ha estat ficis eren els qui més se la de «clavar la llufa». Es tracta d’una sumaven a la festa. Un silueta d’una persona feta amb paper dels enganys més vells, que es penja a l’esquena del pobre «in- datat ja el segle i a l’antiga nocent». Un article de Gerión (pseu- ARoma, era el dels serrallers que clava- dònim de Mn. Carles de Bolós) a ven una moneda a terra, a fora al ca- Los Sitios, el 28 de desembre de rrer i a prop de la botiga, esperant que 1947, troba el seu origen en la algú intentés agafar-la. Els fideuers in- matança del porc, una festa troduïen un fil a l’interior dels fideus, que es presta també a la els pastissers posaven sal als pastissos disbauxa. La llufa no era tripa plena d’aire en comptes de sucre... més que un tros de i lligada per amb- Les bromes han evolucionat amb dós costats amb un el pas dels anys. A la dècada de 1960, fil. La mainada pen- amb la popularització del telèfon, la java aquesta mena mainada va utilitzar l’invent per trucar La primera «notícia de «botifarra de vent» i fer bromes a l’estil de: «Perdoni, és a llufa» del segle xx s’ha amb una agulla als can Casacuberta?» El pobre innocent de situar el 1945 quan vestits dels distrets assistents a l’àpat. responia que no, i el bromista li con- Actualment hi ha qui envia la llufa per testava «No? I com ho feu quan plou?». Los Sitios feia arribar correu electrònic. a Girona l’estrella cinematogràfica Robert Taylor 62 > revista de girona 275 >> La innocentada Fins i tot l’Església se sumava a la fes- tradicional ha estat ta amb l’elecció del Bisbetó, un costum la de «clavar la llufa». que va existir arreu d’Europa a les princi- pals catedrals o abadies a l’edat mitjana. El 6 de desembre els escolans escollien Mig segle de llufes un representant perquè fes de bisbe el de tot tipus dia dels innocents. La festa ja surt do- La premsa diària edi- cumentada a Girona l’any 1360, i es va tada a la ciutat de Gi- celebrar com a mínim fins el 1541. Al rona durant les qua- monestir de Montserrat s’ha conservat. tre primeres dècades Antigament les innocentades ja co- del segle passat es mençaven a fer-se per la vigília, a partir de la tarda, i fins a les primeres hores de la tarda de l’endemà. Encara a mit- Una espectacular jan dècada del 1960 se seguia aquesta >> Elecció del Bisbetó a tradició. A Europa i en la majoria dels innocentada va ser la Montserrat fa una colla d’anys. països del món es commemora l’1 del Punt Diari el 1982 d’abril, però els seus orígens no guar- quan anunciava que la dedicava més a explicar les malifetes den cap relació amb els textos bíblics. que es feien en aquest dia que no pas ciutat de Girona tindria a publicar innocentades. un circuit de Fórmula 1 i que seria vàlid per al Gran Premi d’Espanya revista de girona 275 > 63 premsa LES INNOCENTADES ALS DIARIS DE GIRONA >> Aquest tigre de Bengala es va >> Punt Diari convertia en escapar després que un dels camions antinuclears les altes autoritats d’un circ que travessava Girona en eclesiàstiques de Girona. Era el 1979. direcció Barcelona xoqués a l’alçada A la dreta, molts banyolins van anar del pont de la Barca. Ho explicava Los expressament a veure l’estany per si Sitios el 1962. El fotomuntatge era de era cert o no el fotomuntatge de Joan >> El 1980, Los Sitios publicava Narcís Sans. Comalat (Punt Diari,1984). aquest innocent anunci. La primera «notícia llufa» del segle Una espectacular innocentada fora El 1984 Los Sitios-Diari de Girona xx s’ha de situar el 1945, quan Los Siti- de l’àmbit del futbol va ser la del Punt convertia Isaac el Cec en la nova am- os feia arribar a Girona l’estrella cine- Diari el 1982, quan anunciava que la baixada d’Israel a Espanya. El govern matogràfica Robert Taylor. Des d’ales- ciutat de Girona tindria un circuit de israelià també havia adquirit tot el hores la temàtica ha estat variada. Fórmula 1 i que seria vàlid per al Gran conjunt del call jueu. Esportivament, i gràcies als inno- Premi d’Espanya. L’any 1986 el Diari de Girona-Los cents, Los Sitios ha fet jugar amb el Giro- Políticament, les innocentades han Sitios feia tornar a dependre de Gi- na FC importants estrelles del món del arribat al punt de fer creure que la Di- rona les poblacions de Salt i Sarrià ja futbol: primer Ladislau Kubala, el 1952, putació de Girona i l’Ajuntament de que el 1982 (any en què foren segrega- quan era jugador del Barça, i després el Girona estudiarien la possibilitat que des) «encara no havien estat traspas- 1963 quan militava a l’Espanyol. També la província de Girona fos declarada sades als governs autònoms compe- els madridistes Olsen, Pérez Payá i Mo- comunitat autònoma segregada de Ca- tències que permetessin prendre cap lowni (el 1956), el barcelonista Alfons- talunya. «Se está estudiando el pago de acord que afectés la definició d’àmbits eda i l’espanyolista Rivero, ambdós el peaje a los barceloneses que visiten los territorials». 1972. La Unió Esportiva Figueres tam- festivos y fines de semana nuestra Co- La comunicació aèria amb la ciutat poc no ha volgut ser menys, i un ingenu munidad», hi afegia el redactor de Los de Girona era possible tot primer amb periodista de Los Sitios-Diari de Giro- Sitios el 1983. Aquell mateix any Punt Barcelona amb un helicòpter de l’exèr- na va informar el 1985 que l’exjugador Diari informava en un titular que «Els cit americà (Los Sitios, 1954) i després blaugrana Allan Simonsen havia fitxat bitllets de dos mil seran retirats de la amb Madrid amb avió (Diari de Giro- pel club empordanès. Tanmateix, el circulació per inconstitucionals», ja na, 1995). La companyia encarregada 1991 el Diari de Girona assegurava que que portaven en un dels seus costats el d’aquest últim era Air Company, que l’empresari Ruiz Mateos feia una oferta dibuix d’una rosa, el símbol del PSOE, per promocionar-ho regalava als cent per invertir-hi 200 milions de pessetes, partit que governava aleshores. primers clients un cap de setmana a en un moment en què la Unió anava lí- Madrid al preu de 19.000 pessetes ana- der en solitari a Segona Divisió A. da i tornada amb allotjament a l’hotel També els millors equips de futbol El 1983 el Punt Diari Palace a mitja pensió. Les persones in- han visitat els camps de Vista Alegre i informava en un titular teressades havien d’anar aquell mateix Montilivi: el San Lorenzo de Almagro dia a l’Oficina de Turisme de l’Ajunta- el 1949, i l’Espanyol el 1978. que «Els bitllets de ment de Girona. dos mil seran retirats de la circulació per inconstitucionals» 64 > revista de girona 275 >> D’aquesta manera anunciava Punt Diari el terratrèmol que va «patir» la ciutat de Girona el 27 de desembre de 1980. >> A la dreta, El Punt Diari assegurava que la ciutat de >> L’any 1994 el Diari de Girona Girona tindria un nou circuit aprofitava tota la seva contraportada de Fórmula I, l’any 1982 per informar que havien instal·lat un toro d’Osborne a la variant de Girona. Girona també ha patit terratrèmols. El petroli tamtam-- Un d’ells havia provocat un gros forat bé ha estat protaprota-- a la plaça de les Botxes de la Devesa. gonista. Los Sitios, «Asimismo han sido hallados vestigios el 1947, assegurava de civilizaciones muy pretéritas, cuya que se n’havia trotro-- cuantía, interés, época y valor permane- bat al Montseny cen por de pronto en el silencio, ya que «con un caudal de son objeto de minucioso estudio» (Los mil litros la hora», Sitios, 1952). L’altre va passar per culpa i, el 1988, Diari de de Punt Diari el 1980. Un fotomuntatge Girona feia creure permetia veure l’enfonsament del pont que una empresa de les Peixateries i com l’Onyar havia nord-americana quedat sec. Un altre excel·lent treball demanava lli-- fotogràfic va permetre fer creure als lec- cència per fer prospeccions a la vall >> Una «penjada» de tors d’aquest mateix rotatiu que el 1984 de Sant Daniel. La companyia encar- llufa el 1988 segons l’estany de Banyoles havia estat assecat regada portava per nom John R. Ewin en JAP, al Punt Diari. durant vuit dies per engrandir-lo de (en aquella època era famosa la sèrie cara a les olimpíades. televisiva Dallas, en la qual el dolent es El 1986, el Govern Central decidia deia J.