Identificació 19 Com diferenciar les espècies de Pyronia Entre les papallones més comunes a la xarxa del CBMS i més abundants en molts itineraris trobem Pyronia bathseba, P. cecilia i P. tithonus. Encara que els ambients que prefereixen varien en cada cas, amb una certa freqüència coincideixen en l’espai i el temps. Això pot crear confusió, si bé totes tres tenen certs caràcters morfològics que permeten identificar-les amb total fiabilitat. yr onia bathseba s’ha detectat al 70% de les estacions; tines. P. bathseba comença a volar a l’abril-maig i té el màxim pre f e r eix alzinars amb pluviometria intermèdia, però poblacional al maig-juny. P. cecilia ap a r eix al juny i arriba a la a vegades també abunda als ambients centre e u ro- màxima abundància al juliol. A la zona mediterrània, P. ti- P peus. P. cecilia (l ’única present a les Balears) ha apare- th o n u s té un període de vol semblant al de P. cecilia, però a la gut al 77% de les estacions; abunda en alzinars i màquies xe- muntanya mitjana apareix al juliol i assoleix la màxima ròfiles, però manca de les zones fredes i plujoses. P. tithonus abundància a l’agost. Durant l’o voposició, les femelles s’a t u - ha aparegut al 58% de les estacions; pref e r eix la muntanya ren a les herbes i deixen caure els ous entre la vegetació. Les mitjana eurosiberiana, és rara a l’ambient mediterrani i és ab- e rugues s’alimenten de gramínies, sobretot del gènere sent de les terres àrides. Tot i aquestes diferències, coexistei- Brac h y p o d i u m 1. A Catalunya, hem observat ovoposicions de xen sovint P. cecilia/P. bathseba (al 62% de les estacions), P. ti- P. bathseba i P. cecilia so b r e B. ret u s u m , i de P. tithonus so b r e th o n u s / P . bathseba(52%), P. tithonus/P. cecilia(43%), P. tithonus/P. gespes dominades per Po a s p. i Cynodon dactylon. Ta m b é ce c i l i a / P . bathseba (32%). Hiv ernen com a larva i són univol - hem trobat larves de P. bathseba so b r e B. phoenicoides2. Cara superior: color Pyronia tithonus Pyronia cecilia uniformement ataronjat, Cara superior: excepte el marge ample i l’àrea color uniformement ataronjat, basal de les ales posteriors, de excepte el marge ample marró fosc color marró fosc C C F Cara inferior: coloració F marronosa amb tints Androcònia de color marró Cara inferior: vermellosos i groguencs fosc però conspícuament sense ocels ni punts, Androcònia de partida per les venes amb alternança d’àrees color marró fosc Zona discal ataronjades marronoses amb altres ininterrompuda groguenca que de blanques grisenques per les venes inclou normalment 3-5 ocels reduïts a la pupil.la blanca Cara superior: en la femella, més uniformement ataronjada, encara Pyronia bathseba que a vegades la zona basal també és fosca Cara superior: en el mascle, meitat externa de l’ala anterior de color ataronjat; meitat basal de Tant en el mascle color marró molt fosc com en la femella presència de tres ocels a l’àrea © Il·lustracions, Richard Lewington 1997. submarginal de l’ala F C Guía de las mariposas de Banda discal de color crema, posterior España y Europa (Tolman, T. resseguida externament per ocels & Lewington, R., 2002. Lynx .l Edicions, Barcelona). molt visibles amb pupil a blanca Totes tres espècies mostren un fort dimorfisme sexual, tant per les androcònies dels mascles, com per la mida clarament més grossa de les femelles. La forma de l’an- 1 Munguira, M. L., García-Barros, E. & Martín, J., 1997. drocònia i el disseny del revers de les ales posteriors són els trets més útils per dife- “Plantas nutricias de los licénidos y satirinos españoles renciar P. cecilia de P. tithonus . P. bathseba es distingeix fàcilment de les altres (Lepidoptera: Lycaenidae y Nymphalidae)”. Boln Asoc. dues, tant pel dibuix de la cara superior com pel de la inferior. La banda crema del esp. Ent., 21: 29-53. revers de l’ala posterior recorda remotament la de Coenonympha arcania, però un examen atent allunya tota possible confusió entre les dues espècies. 2 C. Stefanescu, dades no publicades..