BEN panormica coberta tr 17/6/10 10:41 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin Barcelona, maig 2010 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Izquierdo Ballester, Santiago Panoràmica de l’esquerra nacional, 1868-2006. – 2a ed.. – (Biblioteca de l’Esquerra Nacional) Bibliografia. Índexs ISBN 9788461389957 I. Fundació Josep Irla II. Títol III. Col·lecció: Biblioteca de l’Esquerra Nacional 1. Partits d’esquerra – Catalunya – Història 2. Partits polítics – Catalunya – Història 3. Catalunya – Política i govern 329.17(467.1)”1868/2006” Primera edició abril 2008 Segona edició (revisada i ampliada) maig 2010 Fotografia de coberta: Esparreguera, 6 de desembre de 1931. Visita de Francesc Macià. Josep Maria sagarra / arxiu Històric de la ciutat de Barcelona Dipòsit legal: B-23.320-2010 ISBN: 978-84-613-8995-7 PANORÀMICA DE L’esquerra Nacional 1868-2006 SANTIAGO IZQUIERDO SuMARI Una consideració prèvia ...........................................................................................9 Introducció: la tradició de l’esquerra a Catalunya .............................11 Els precedents ..............................................................................................................25 El Sexenni Revolucionari (1868-1874) ......................................................31 El fracàs de la Primera República ................................................................35 El «catalanisme progressiu» de Josep-Narcís Roca i Ferreras ....................................................39 El liberalisme de Valentí Almirall i els orígens del catalanisme polític ...............................................47 La crisi de final de segle i la primera victòria electoral del catalanisme .....................................57 El doctor Martí i Julià i la Unió Catalanista ...........................................61 El liberalisme democràtic de Gabriel Alomar ......................................71 El Centre Nacionalista Republicà ..................................................................77 Nacionalisme i societat civil ..............................................................................83 De la Solidaritat Catalana a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1906-1910) ......................................87 El pensament nacionalista i republicà de Pere Coromines ....93 El fracàs de l’esquerra catalanista i el retrocés republicà .......99 Antoni Rovira i Virgili: democràcia i liberalisme ..............................103 El Bloc Republicà Autonomista i el Partit Republicà Català .................................................................113 5 La radicalització del catalanisme: la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià ..................119 La crisi i renovació del nacionalisme català .....................................125 Les polèmiques amb el socialisme espanyol ...................................135 El socialisme catalanista: Rafael Campalans i Manuel Serra i Moret ............................................................................ 141 La Unió Socialista de Catalunya .................................................................151 La Confederació Nacional del Treball i el sindicalisme de Salvador Seguí ............................................155 La fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ...................159 El valencianisme i l’esquerra nacionalista a Mallorca ...............165 El revolucionarisme de Joaquim Maurín ...............................................171 La proclamació de la Segona República..............................................177 La Generalitat republicana i l’Estatut d’Autonomia .....................181 Els Fets d’Octubre de 1934 ............................................................................187 El Partit Obrer d’Unificació Marxista ......................................................189 Andreu Nin: un intel·lectual revolucionari .............................................191 El Partit Socialista Unificat de Catalunya de Joan Comorera ....................................................................................195 El drama de la Guerra Civil .............................................................................203 L’exili i la clandestinitat (1939-1950) ......................................................205 El nou socialisme ......................................................................................................217 El moviment obrer a la dècada dels seixanta ...................................221 L’esquerra d’alliberament nacional ............................................................223 L’Assemblea de Catalunya .............................................................................. 229 La restauració de la Generalitat de Catalunya...............................233 L’etapa democràtica: 1977-2003 ..............................................................237 Els governs tripartits d’esquerra ................................................................ 263 6 Índex onomàstic .......................................................................................................267 Índex d’organitzacions ..........................................................................................281 Índex de publicacions ...........................................................................................291 Bibliografia bàsica ..................................................................................................293 7 Una consideració prèvia Abans de començar, cal fer un advertiment previ: definir què és esquerra nacional o nacionalista pot arribar a ser una qüestió complexa i delicada. Si bé podem acceptar que esquerra na- cional fa referència a totes les persones i organitzacions que des d’una perspectiva socialment d’esquerres han afirmat el caràcter nacional del poble català, d’entrada, no tots els com- ponents de l’«esquerra nacional» acceptaven un projecte «na- cionalista» en el sentit estricte que pot tenir la definició teòrica. Però el problema és com anomenar d’altra manera la continuï- tat sociopolítica objecte d’aquestes pàgines. Dir «esquerra ca- talana» a seques planteja, també, alguns inconvenients. Parlar d’«esquerra catalanista» em sembla que té un sentit més re- duccionista encara. «esquerra regionalista» (o «autonomista») és probablement més correcte, però deixa de banda el sector separatista o ultracatalanista. Accepto, doncs, la possible in- correcció d’«esquerra nacional» o «nacionalista». 9 INtroducció: la tradició de L’esquerra A CAtaluNyA1 Hi ha tants conceptes de nació i tants nacionalismes com ca- sos concrets. En aquest sentit, segurament és possible reduir les diverses concepcions sobre nació a dues grans maneres d’entendre-la. La primera d’aquestes dues grans matrius de pensament està configurada pels revolucionaris liberals ame- ricans i francesos. És a dir, deriva d’un conjunt de persones que va des de Thomas Jefferson a Alexander Hamilton, des d’Emmanuel Joseph Sièyes a Jean Antoine de Condorcet o Benjamin Constant de Rebecque. L’altra gran matriu està con- figurada pels contrarevolucionaris francesos i alemanys —entre nosaltres amb més influència directa dels francesos—, des de Joseph de Maistre a Friedrich Karl von Savigny. En la primera matriu, la nació és considerada com una agru- pació d’individus lliures i iguals que posseeixen uns drets in- 1 Per a la redacció d’aquestes pàgines introductòries hem utilitzat, abastament, els treballs d’Isidre Molas «La tradició d’esquerra a Catalunya i «Identitat i formes del nacionalisme: les matrius del pensament polític català contemporani», recollits tots dos al seu llibre Les arrels teòriques de les esquerres catalanes, Barcelona, Edici- ons 62, 2001, p. 7-22 i 23-37, respectivament. També ens ha estat útil la «Introduc- ció» d’Albert Balcells, que obre el volum —a cura d’ell mateix— El pensament polític català. Del segle xviii a mitjan segle xx, Barcelona, Edicions 62, 1988, p. 5-11. 11 herents a la condició humana, encara que la seva declaració i reconeixement només sigui realitzat dins d’un determinat àmbit territorial. Aquests individus lliures i iguals en drets s’autogo- vernen conjuntament mitjançant un sistema polític basat en un estat, organitzat d’acord amb la regla de la divisió de poders, requisit considerat indispensable per a la convivència en lliber- tat. Han decidit viure plegats a partir dels acords convinguts en un pacte o contracte lliurement establert que anomenen Constitució. L’altra gran matriu de pensament, la contrarevolucionària, té una concepció diferent. La nació seria ara una comunitat na- tural, històricament formada, articulada al voltant d’un dret sor- git amb el pas del temps, d’una llengua que l’identifica i d’una comunitat forjada en la història, definida a vegades com a raça. Aquesta nació és un producte que la naturalesa, al llarg de la història, o Déu per sobre de la naturalesa, ha configurat a través d’una Constitució pròpia, particular. Cada nació té la seva cons- titució natural, que es troba expressada en la seva història. Des del seu mateix naixement, el catalanisme ha contingut to- tes dues concepcions, que han donat origen a les primeres formes modernes d’explicació de la identitat dels catalans com a nació. A Catalunya el catalanisme ha estat formulat de ma- neres diferents i això ha fet que fos, al mateix temps, un espai compartit i un espai conflictiu. Tots dos corrents troben el punt d’arrencada en les conseqüèn- cies del fracàs de les dues grans estratègies polítiques del pe- ríode 1868-1874: el fracàs dels revolucionaris del 1868 i del