avier el do de mirar c:ronica Miserachs afírmava que fer establiment de fotografía a fotograí'ies no tenia cap secret, primera li'nia de mar, a Llafranc, que el difícil era «saber mirar». anomenat Labo I i que Eli en sabia, i de quina manera! hipotéticament havia d'anar Dissortadament Xavier seguit de Labo II, III, etcétera en Miserachs va morir el passat mes diferents llocs de la Costa Brava. d'agost després d'una curta i De totes maneres, el projecte no devastadora malaltia que va passá de la creació d'aquest arrabassar un deis folografs primer establiment, que va durar catalans mes importants de la un parell de temporades, pero segona meitat del segle XX. A que va servir per tal que part d'excel-lent fotógraf, Miserachs enfortfs els seus 'Miserachs era un deis nombrosos Iligams amb l'Empordá i pegues barcelonins que s'havia enamorat fixar sobre paper aquells de TEmpordá fíns a tal punt que meravellosos paisatges que Xavier Miserachs, havia substituit la seva residencia copsen la llum empordanesa tan Leopold Parnés, Colita a la capital per una masia particular que impregna els i Oriol Maspons el ¡ 996. d'Esclanyá: un llogarret pobles i els camps després de la minúscul, amb personalitat, amb tramuntana. records i traces medievals que Ha estat del tot justificat subsisteix enlre Palafrugeli i l'elogi que s'ha fet de la figura de Begur. En aquella masia rebia Xavier Miserachs i de la seva A sota, amics i coneguts, feia petar la obra arran de la seva mort. Miserachs. xerrada, ideava nous projectes i meinhre DaiTerament guardonat amb la escrivia; la seva líltima gran deljurat creu de Sant Jordi, Miserachs del XVII passió. Aquesta relació amb gaudia d'un cum'culum extens i concurs TEmpordá li venia de Uuny, ates els aplaudiments a la seva obra fotografíe que a mitjan deis anys seixanta han passat invariablement per « Vila de havia creat, juntament amb el destacar la seva aguda mirada Palamós». polifacétic Tomás Cervera, un 1996. que l'ha portat a ser considerat un deis millors retratistes del desenrotllisme economic. Uns retrats que contenen un discurs narratiu sense pal-liatius i que mostra tot un munt de contradiccions des deis hiscouters i les discoteques al costat de la imatge deis immigrants carregats de maletes sortint de l'estació de Fran9a de Barcelona. Xavier Miserachs deia que una imatge no valia mes que mil paraules pero que de vegades les estalviava. Tenia tota la rao del món, i es poden utilitzar les seves propies imatges per exemplificar-ho, com aquella instantánia que va fixar sobre el paper el moment precís en qué un [4721 16 Revista de Girona / iiúiii. 190 soteitihíe - octubre 1998 noi llan9ava floretes a una dona primavera d'aquest 1998 es va al bell niig d'una via Laietana comercial itzar Fulls de contactes, barcelonina plena de gom a goni. el seu Ilibre de memories en el Tanmateix cal, en aqüestes qual transmetia l'ambient de tota radies, escriure sobre la relació una época barcelonina, la deis professional que ha tingut pijos í de la gauche divine, que va Miserachs amb TEmpordá. EU ha teñir un resso mediátic que molt estat Tautor de la imatge que poques biografíes han merescut. durant dotze meses va il-lustrar i Pero el seu úUim projecte que simbolitzar Tany Pía: el rostre explicava amb gran satisfácelo (gairebé un retrat psicologic) de era un Ilibre sobre la fotografia l'escriptor de Llofriu amb els ulls com a ofici. Miserachs deia que filant amb una aguda ironía i amb s'havia escril vastament sobre la sempiterna cigarreta a la boca. fotografía, sobre procediments, També havia estat Fautor de les sobre crítica fotográfica..., imatges de grans Uibres il-lustrats Auto re! ral la Diputació de Girona i en el mitjan^ant obres realitzades per de les comarques de Girona com de Miserachs, qual escriu sobre la necessitat critics, assagistes i hisloriadors, L'Empordá, Uihre de Meravelles, ¡986, d'una revisió de la historia de la pero que en canvi no hi havia cap amb textos d'Antoni Puigverd, fotografia, farcida fins ara de professional de la fotografía que publicat l'any 1996, i Girona (de hagués parlat d"ella com a ofici. Miserachs amb topics i estereotips, i del valor del Probablement aquesta última obra la mirada de Pía al llindar del diversos patrimoni fotografíe, amb segle XXI), que tot just va fotógrafs páranles de Miserachs «com a apareixera aquesta tardor, pero presentar la tardor de Tany passat (Lluís Maimí, protesi de la memoria dissortadament elija no podrá i que conté algunes de les millors .losep Capcllá, col-lectiva». La citació d'aquest mirar les seves pagines amb Francesc Vera i imatges que he vist mai del cali proleg que es publicará de aquells ulls riallers que Josep Lois). hipnotitzaven tot aqucll que el jueu de Girona. Pero, a banda amb motiu de manera postuma em serveix per d'aquests Ilibres amb fotografíes I'exposició fo­ introduir l'última gran passió de coneixia i escanejaven tot el que espectaculars, Miserachs havia tográfica Miserachs: fescriptura. l'envoltava. participat en altres publicacions i «Topografies, Miserachs tenia el «do de mirar» mirades .whre esdeveniments de les comarques pero en els últims temps sentía la els paisalges de DOLORS GRAU de Girona; havia realitzat algunes Pía i Fusler». necessitat d'escriure. La I FERRANDO de les fotografíes que van iMustrar el Ilibre Grans Hores de la Costa Brava, de Xavier Febrés, publicat Tany 1994 dins la col-lecció Quadcrns de Palafrugell, i havia participat en diferents edicions d'Olot Fotografia. Va presentar el Ilibre Els artesans de la imatge a Palafrugell l'any 1997 i va escriure la crítica d'aquest mateix Ilibre en les pagines de la Revista de Girona. També ha estat Fautor del próleg del lübre Emili Massanas i Burcet (1940-1991). Fotógrafs i editors a les comarques de Girona (¡H39- 1940) que properament publicará Revista de Girona / núm. 190 sctciiibre - octubre 19'-)8 17 I47M .